4. caracterÍstiques de la mobilitat laboral a terrassa...

54 / Mobilitat i sistema urbà de Terrassa

4. CARACTERÍSTIQUES DE LA MOBILITAT LABORAL A TERRASSA I ALSEU SISTEMA URBÀ.

En els apartats anteriors ens em centrat en aquelles transformacions territorialsque incideixen en la mobilitat de les persones, alhora que s'ha analitzatl'evolució i la magnitud assolida pels desplaçaments per motius laborals enaquests darrers 15 anys.

En el present apartat l'objectiu no és altra que incidir en la caracterització delsdesplaçaments laborals en l'àrea de Terrassa, en aquests inicis de segle XXI.Bàsicament s'intentarà donar resposta a dues qüestions: com ens desplacem? iqui són aquells, que en funció de la seva activitat laboral, més es desplacen?

Aquestes dues qüestions, encaminades a la caracterització d'aquest fenomenque com hem vist implica cada vegada més un nombre més elevat deciutadans, entroncaran a la perfecció amb el contingut del següent capítoldedicat als condicionants de caràcter personal que incideixen en els hàbits ipautes de mobilitat dels ciutadans, que constituirà el darrer elementd'aproximació a la mobilitat laboral de Terrassa.

Finalment s’incidirà, encara que sigui breument, en un dels impactes del modelde mobilitat actual amb una repercussió més directa en el món laboral: lasinistralitat viària.

4.1. El vehicle privat com a mitjà de transport hegemònic

Les dinàmiques territorials apuntades amb anterioritat esdevenen un elementcabdal per entendre i explicar el paper adquirit pels diferents mitjans detransport en aquesta tasca de relligar un territori que, malgrat experimentar unacreixen integració, cada vegada és usat d'una manera més extensiva isegmentada.

Les noves pautes que serveixen per definir el poblament i la localització del'activitat econòmica damunt del territori es presenten més favorables al'expansió d'uns determinats mitjans de transport, que assoleixen unafuncionalitat major, alhora que limiten el desenvolupament d'altres, quedifícilment poden donar resposta a les necessitats d'aquest nou modelterritorial.

En el cas de la ciutat de Terrassa, les dades del repartiment modal per gransgrups de mitjans de transport posen de manifest, d'una banda, unes pautesmarcadament diferenciades segons es tracti de desplaçament interns oexterns, i de l'altra, el pes preponderant que tendeixen a exercir els mitjans detransport privats en tots aquests tipus de desplaçament.

Pel que fa als desplaçaments realitzats en l'àmbit estrictament municipal, si béal 1986 es partia d'una situació força equilibrada entre aquells desplaçamentsrealitzats amb mitjans de transport individuals i aquells realitzats a peu (un 48%

Mobilitat i sistema urbà de Terrassa / 55

i un 43,9% respectivament), al 2001 la preeminència dels mitjans privats haaugmentat substancialment (un 59,4% vers el 31,1% dels que es realitzen apeu), alhora que l'ús dels mitjans de transport col·lectius pràcticament s'hamantingut estable al voltant d'un 10% (si al 1986 eren usats en un 8% delsdesplaçaments laborals, al 2001 ho eren en un 9,5%).

Taula 16. Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball (1/7).Terrassa. Repartiment modal dels desplaçaments. 1986-2001.

Números absoluts %Desplaçaments Col·lectiu1 Privat2 Altres3 Total Col·lectiu1 Privat2 Altres3 Total

1986

Desplaçaments interns 3.040 18.071 16.521 37.632 8,08 48,02 43,90 100Desplaçaments des d'altres municipis 1.207 4.481 92 5.780 20,88 77,53 1,59 100Desplaçaments a d'altres municipis 2.067 4.479 122 6.668 31,00 67,17 1,83 100

1991


1996


20014

Desplaçaments interns 4.823 30.222 15.824 50.869 9,48 59,41 31,11 100Desplaçaments des d'altres municipis 2.279 13.427 966 16.672 13,67 80,54 5,79 100Desplaçaments a d'altres municipis 3.378 17.489 6.269 27.136 12,45 64,45 23,10 100

Font: Generalitat de Catalunya, Institut d'Estadística de Catalunya. Elaboració pròpia.1. Col·lectiu: autobús, tren, metro, autobús d'empresa, etc. 2. Privat: cotxe, moto o bicicleta. 3. Altres: a peu, no es desplaça i respostes en blanc.4. Degut a canvis en l'estructura del Cens de 2001, la categoria "Altres" inclou a més a més els desplaçaments multimodals(resultat de la combinació de diferents mitjans de transport individuals i col·lectius), una nova categoria de "No aplicable" que inclou persones de 16 anys i més que treballen en el seu propi domicili, en diversos municipis o que es desplacen a treballar des d'una segona residència.

En els desplaçaments externs, amb origen o destinació a Terrassa, els mitjansde transport privats han accentuat encara més, en aquests 15 anys, el seupaper hegemònic en detriment dels mitjans de transport col·lectius: al 1986,mentre que aquests darrers eren usats en un 20,9% dels desplaçaments desd'altres municipis i en un 31% dels desplaçaments a d'altres municipis, al 2001només eren usats en el 13,7% i el 12,5% respectivament.

Així, mentre que al 1986 es realitzaven en vehicle privat un 77,5% delsdesplaçaments des d'altres municipis amb destinació a Terrassa, al 1991 erenel 78,9%, al 1996 la quota d'ús dels mitjans de transport privat pujava fins al85,4%, col·locant-se al 80,5% al 200122. 22 En relació a aquest lleuger i aparent descens experimentat en el darrer quinquenni, que lesestadístiques mostren tant pels desplaçaments externs amb destinació a Terrassa com pels que en tenenl'origen, val a dir que els canvis realitzats en l'estructura del darrer cens dificulten la comparació amb els


Taula 16. Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball (2/7).Matadepera. Repartiment modal dels desplaçaments. 1986-2001.


1986

Desplaçaments interns 4 104 96 204 1,96 50,98 47,06 100Desplaçaments des d'altres municipis 76 152 4 232 32,76 65,52 1,72 100Desplaçaments a d'altres municipis 56 951 5 1.012 5,53 93,97 0,49 100

1991

Desplaçaments interns 7 105 120 232 3,02 45,26 51,72 100Desplaçaments des d'altres municipis 94 270 11 375 25,07 72,00 2,93 100Desplaçaments a d'altres municipis 110 1.544 11 1.665 6,61 92,73 0,66 100

1996


20014



L'evolució experimentada pel repartiment modal en la resta de municipis queconstitueixen l'àmbit funcional de Terrassa permet constatar, d'una maneraencara més accentuada, aquesta mateixa tendència a la preeminència delsmitjans de transport privats.

Cal tenir present que tots ells són municipis petits, amb una baixa densitat, unabaixa autocontenció i una marcada especialització residencial (llevat deViladecavalls que presenta una feble especialització en activitat econòmica iVacarisses que segons dades del darrer cens presenta un lleuger predomini del'activitat per damunt la residència), on els desplaçaments laborals presentenun marcat i accentuat caràcter extern.

Aquests fluxos externs, per la seva escassa magnitud i la seva progressivatendència a la dispersió i a la multidireccionalitat, presenten enormes dificultatsper ser servits amb mitjans de transport col·lectius, la rendibilitat dels quals períodes censals anteriors (aparentment, en els desplaçaments a d'altres municipis la davallada en l'úsdels mitjans privats encara és més espectacular, passant del 83,1% al 64,5%). Ara bé, si tenim en compteque l'element de distorsió prové de la nova categoria No aplicable, que inclou aquelles persones que esdesplacen a treballar a més d'un municipi, cal entendre sense gaire risc a equivocar-nos que una part moltimportant dels desplaçaments inclosos en aquesta categoria, un 23,1% dels desplaçaments amb origen aTerrassa, es realitzaran amb mitjans de transport individuals.


exigeix una massa crítica mínima difícil d'assolir sense una concentracióimportant dels fluxos, tant en el temps com en l'espai.

Taula 16. Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball (3/7).Vacarisses. Repartiment modal dels desplaçaments. 1986-2001.


1986

Desplaçaments interns 1 52 59 112 0,89 46,43 52,68 100Desplaçaments des d'altres municipis 15 54 2 71 21,13 76,06 2,82 100Desplaçaments a d'altres municipis 3 90 0 93 3,23 96,77 0,00 100

1991


1996


20014

Desplaçaments interns 6 242 93 341 1,76 70,97 27,27 100Desplaçaments des d'altres municipis 32 1.242 22 1.296 2,47 95,83 1,70 100Desplaçaments a d'altres municipis 43 921 237 1.201 3,58 76,69 19,73 100


Fixem-nos sinó amb l'escassa rellevància dels mitjans col·lectius en elsdesplaçaments externs (tan en origen com en destinació) de tots aquestsmunicipis. La contrapartida és l'ús massiu del vehicle privat, que si bé ja partiad'unes quotes de participació elevades l'any 1986, ha assolit participacionssuperiors al 90% en pràcticament la totalitat dels casos.

A Matadepera, en els desplaçaments des d'altres municipis els mitjans detransport privat han passat de representar el 65,5% a ser el mitjà de transportemprat en un 79,6% dels desplaçaments laborals; a Vacarisses s'ha passat del76,1% al 95,8%, a Viladecavalls des del 80,9% de l'any 1986 s'ha arribat a unaquota de participació del 88,4%, Ullastrell ha passat del 82,9% al 93,8%, iRellinars del 85,7% al 92,3%.

En els desplaçaments amb origen a aquests municipis la tendència és lamateixa, clarament constatable en els deu anys compresos entre 1986 i 1996, iemmascarada en aquests darrer quinquenni per la consideració a part d'aquellsque realitzen desplaçaments a diversos municipis (No aplicable).


Taula 16. Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball (4/7).Viladecavalls. Repartiment modal dels desplaçaments. 1986-2001.


1986


1991


1996

Desplaçaments interns 13 237 100 350 3,71 67,71 28,57 100Desplaçaments des d'altres municipis 250 1.699 27 1.976 12,65 85,98 1,37 100Desplaçaments a d'altres municipis 134 1.460 17 1.611 8,32 90,63 1,06 100

20014

Desplaçaments interns 20 316 186 522 3,83 60,54 35,63 100Desplaçaments des d'altres municipis 270 2.580 69 2.919 9,25 88,39 2,36 100Desplaçaments a d'altres municipis 144 2.091 368 2.603 5,53 80,33 14,14 100


Però la gran diferència d'aquests municipis en relació a la capçalera delsistema urbà, la trobem en les característiques modals dels desplaçamentsinterns, en els quals s'experimenta una marcada caiguda dels desplaçaments apeu i una accentuació del paper del vehicle privat.

Especialment espectacular és el cas de Vacarisses, on els desplaçamentsinterns realitzats en vehicle privat han passat a representar el 71% delsdesplaçaments, mentre que tan sols 15 anys abans representaven el 46,3%.Aquesta mateixa línia és la seguida en municipis com Viladecavalls iMatadepera. Se n'escapen, o si més no la tendència no és tan marcada,Ullastrell, Rellinars i Mura, municipis tots ells que presenten una menordispersió territorial en forma d'urbanitzacions.

Les característiques d'aquests municipis, pel que fa al poblament i al seu pesdemogràfic, dificulten en gran mesura pensar en el transport col·lectiu com unaalternativa factible al transport intern i extern en termes qualitatius i quantitatius,si més no amb les característiques amb les que estem acostumats, i fan difícilque aquests mitjans de transport puguin competir amb igualtat de condicionsamb el vehicle privat, sobretot en termes de cobertura territorial.


Taula 16. Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball (5/7)Ullastrell. Repartiment modal dels desplaçaments. 1986-2001.


1986


1991


1996


20014



Les dades d’orígens i destinacions segons mitjà de transport desagregatpermeten constatar encara més l’hegemonia del cotxe en les pautes demobilitat laboral (Taula 17).

A Terrassa, 2 de cada 4 desplaçaments interns es fan en cotxe (el 55,8%), delsrestants desplaçaments un es realitza a peu (el 25,5%), mentre que només esrealitzen en transport col·lectiu poc més del 10% de desplaçaments.


Taula 16. Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball (6/7).Rellinars. Repartiment modal dels desplaçaments. 1986-2001.


1986


1991


1996


20014



Pel que fa als desplaçaments externs, el paper preponderant de l'automòbils’accentua amb quotes de participació segons destinacions o orígens quepoden superar el 90%, especialment rellevants són les dades dels fluxosestablerts amb els municipis integrants del seu àmbit funcional i que tenenTerrassa com a primera destinació extramunicipal: el 94% dels desplaçamentsamb origen a Matadepera, el 93% dels provinents d’Ullastrell, el 87% dels quetenen origen a Vacarisses, el 87% dels de Viladecavalls, el 88% dels de Mura,o el 79% dels desplaçaments originats a Rellinars.

En el cas d’aquests desplaçaments intermunicipals, la participació dels mitjansde transport col·lectiu està, òbviament, relacionada amb l’oferta existent iespecialment amb la de caràcter ferroviari. Així, s'assoleixen quotes departicipació significatives en aquells desplaçaments amb origen o destinació aSant Cugat del Vallès, Barcelona, Rubí, Manresa, l'Hospitalet de Llobregat, oCerdanyola del Vallès, municipis relligats a través de la xarxa dels Ferrocarrilsde la Generalitat de Catalunya (el Metro del Vallès) o integrats en la xarxa deRodalies de RENFE.


Taula 16. Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball (7/7).Mura. Repartiment modal dels desplaçaments. 1986-2001.


1986


1991


1996


20014



Lògicament, aquestes pautes de mobilitat dominades, d'una manera cadavegada més accentuada pels desplaçaments en cotxe, es tradueixen en unincrement notable de l'índex de motorització per a tots els municipis de l'àmbitfuncional de Terrassa (Taula 18).

La ciutat central de l'àmbit però, amb 641,6 vehicles per cada mil habitants l'any2001, presenta l'índex de motorització més baix de tot l'àmbit funcional, i alhoraha experimentat una progressió lleugerament més lenta que la seguida a nivellmitjà pel Vallès Occidental, l'àmbit de la RMB o Catalunya en el seu conjunt.

És remarcable la diferència entre els diferents municipis de l'àmbit funcionalterrassenc, amb Terrassa al nivell més baix de motorització (641,6 vehicles percada mil habitants) i Mura en el punt culminant (908 vehicles per cada milhabitants). Aquestes diferències són l'expressió del cotxe com a necessitat perals ciutadans residents en aquests municipis de baixa densitat.


Taula 17. Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball.Terrassa. Orígens-Destinacions distribució segons mitjà de transport (en %). 2001.

Individual Col·lectiuCaminant Cotxe Moto Bicicleta Diversos1 Autobús FGC RENFE Diversos1 Multimodals2 Altres No aplicable3 Total

Desplaçaments interns 25,46 55,81 2,57 0,39 0,65 8,94 0,21 0,19 0,14 1,22 0,38 4,05 100

Desplaçaments des d'altres municipis 0,41 77,99 1,43 0,05 1,06 2,30 3,68 4,95 2,75 3,20 0,30 1,88 100

Sabadell 0,30 81,87 1,79 0,11 1,01 2,65 0,48 7,24 1,72 2,50 0,26 0,07 100Barcelona 0,44 61,65 1,17 0,04 0,80 2,82 8,89 6,68 11,31 5,23 0,24 0,72 100Rubí 0,32 75,63 2,01 0,00 0,78 2,60 12,93 0,65 1,75 2,66 0,26 0,39 100Viladecavalls 0,95 87,55 2,40 0,07 1,60 3,64 0,07 1,02 0,58 1,31 0,29 0,51 100Matadepera 0,00 93,91 1,38 0,00 0,81 1,46 0,16 0,24 0,00 1,14 0,41 0,49 100Sant Cugat del Vallès 0,14 69,94 0,85 0,14 0,85 0,43 19,37 0,57 1,57 5,98 0,00 0,14 100Vacarisses 0,68 87,44 0,68 0,00 0,91 1,37 0,00 3,20 0,46 1,14 0,23 3,88 100Cerdanyola del Vallès 0,25 82,04 1,50 0,00 0,25 0,75 0,25 10,47 1,75 2,24 0,00 0,50 100Sant Quirze del Vallès 1,09 84,20 2,72 0,27 1,36 0,27 5,18 0,00 1,63 2,45 0,54 0,27 100Badalona 0,29 75,36 1,15 0,00 2,87 4,30 0,00 8,88 2,01 4,58 0,00 0,57 100Hospitalet de Llobregat 1,66 55,81 1,66 0,00 1,00 6,31 4,32 13,29 2,66 12,29 0,00 1,00 100Castellar del Vallès 0,34 89,04 1,03 0,00 1,71 1,71 0,00 0,34 2,05 2,74 0,00 1,03 100Barberà del Vallès 0,00 81,85 1,71 0,00 2,05 1,37 0,00 8,22 0,68 4,11 0,00 0,00 100Santa Coloma de Gramenet 0,00 81,20 2,00 0,00 1,60 4,80 0,40 2,80 1,20 5,60 0,00 0,40 100Ullastrell 0,00 93,17 1,61 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,61 1,61 2,01 100Manresa 1,49 57,21 0,00 0,00 1,00 0,00 0,00 31,34 0,50 7,46 0,00 1,00 100Badia del Vallès 0,58 77,78 4,09 0,00 1,17 3,51 0,00 8,19 1,17 2,92 0,00 0,58 100Ripollet 0,00 83,65 1,26 0,00 0,63 0,63 0,00 10,69 1,26 1,26 0,63 0,00 100Cornellà de Llobregat 0,00 73,04 1,74 0,00 1,74 2,61 1,74 9,57 2,61 4,35 2,61 0,00 100Mollet del Vallès 0,00 83,50 0,00 0,00 2,91 3,88 0,00 6,80 0,00 0,97 0,00 1,94 100Resta de Catalunya 0,40 78,20 0,64 0,07 1,08 1,75 0,17 5,48 1,21 2,66 0,44 7,91 100

Desplaçaments a d'altres municipis 0,19 62,58 0,98 0,04 0,85 1,81 4,88 3,81 1,95 2,47 0,18 20,27 100

Ocupats a diversos municipis 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 100,00 100Barcelona 0,25 52,42 0,86 0,00 0,65 1,12 18,58 11,10 7,10 7,06 0,19 0,65 100Sabadell 0,25 82,11 1,32 0,03 1,20 2,12 0,77 7,00 1,50 3,28 0,34 0,09 100Rubí 0,17 84,55 2,61 0,04 0,91 1,82 5,72 0,50 1,66 1,74 0,12 0,17 100Viladecavalls 0,13 92,05 2,47 0,20 1,00 2,21 0,67 0,33 0,27 0,33 0,27 0,07 100Sant Cugat del Vallès 0,15 73,20 0,83 0,15 1,51 4,47 12,49 0,68 2,65 3,33 0,15 0,38 100Vacarisses 0,00 95,33 0,63 0,00 1,77 0,25 0,13 0,88 0,13 0,38 0,38 0,13 100Barberà del Vallès 0,17 90,74 0,86 0,00 0,34 1,37 0,86 2,40 1,03 1,54 0,34 0,34 100Cerdanyola del Vallès 0,00 77,71 0,38 0,19 1,52 0,38 6,10 8,57 2,67 2,29 0,19 0,00 100Matadepera 0,85 74,15 1,50 0,21 0,64 18,80 0,43 0,43 0,43 1,50 0,43 0,64 100Castellbisbal 0,00 95,31 0,26 0,00 0,52 2,34 0,26 0,52 0,52 0,26 0,00 0,00 100Sant Quirze del Vallès 0,55 89,34 1,91 0,00 3,01 0,00 1,64 1,37 0,55 0,82 0,55 0,27 100Martorell 0,32 93,02 0,95 0,00 0,32 2,22 0,32 1,59 0,32 0,95 0,00 0,00 100Santa Perpètua de Mogoda 0,00 93,48 0,36 0,00 0,72 0,00 1,09 1,09 1,09 1,45 0,36 0,36 100Castellar del Vallès 0,37 89,71 2,57 0,00 1,47 3,68 0,00 0,37 1,47 0,37 0,00 0,00 100Manresa 0,00 83,41 0,92 0,00 0,92 3,23 0,00 6,91 0,46 2,76 0,00 1,38 100Polinyà 0,48 90,38 0,96 0,00 1,44 2,40 0,00 1,44 1,44 1,44 0,00 0,00 100Montcada i Reixac 0,00 87,19 1,48 0,00 2,46 0,99 0,99 4,93 0,00 1,97 0,00 0,00 100Hospitalet de Llobregat 0,00 71,11 0,00 0,00 1,67 2,22 7,22 7,78 1,11 7,22 0,56 1,11 100Granollers 0,00 86,29 2,29 0,00 1,71 0,00 4,00 5,14 0,00 0,57 0,00 0,00 100Resta de Catalunya 0,23 86,69 0,57 0,03 1,17 2,48 0,80 3,34 0,69 1,77 0,20 2,03 100Fora de Catalunya 1,94 18,22 0,39 0,00 0,00 0,39 0,78 0,78 0,00 1,55 0,39 75,58 100

Font: Generalitat de Catalunya, Institut d'Estadística de Catalunya. Elaboració pròpia.1. Diversos: desplaçaments realitzats amb diversos mitjans de transport únicament individuals o col·lectius.2. Multimodals: desplaçaments realitzats amb diferents mitjans de transport combinant mitjans individuals, col·lectius, o altres.3. No aplicable: persones que treballen al seu propi domicili, a varis municipis, o que es desplaça a treballar des d'una segona residència.


Taula 18. Parc de vehicles.Mercat de treball de Terrassa. Índex de motorització (vehicles per 1.000 habitants). 1991-2001.

Tipologia de vehicleMunicipi/Any Turismes Motocicletes Camions i furgonetes Total

1991Terrassa 385,70 44,38 79,14 516,50Matadepera 461,02 97,77 79,22 643,07Viladecavalls 394,82 62,08 113,27 576,64Vacarisses 392,82 79,95 142,53 653,53Rellinars 348,94 119,15 148,94 621,28Ullastrell 353,57 55,38 144,83 555,91Mura 243,03 79,68 135,46 462,15Vallès Occidental 365,80 39,72 74,42 486,96RMB1 361,07 53,41 74,75 498,27Catalunya 366,75 54,31 74,37 503,95

1996

Terrassa 411,85 43,48 90,15 555,66Matadepera 475,01 98,32 87,14 666,06Viladecavalls 451,25 61,86 127,41 651,37Vacarisses 465,81 97,02 159,56 746,35Rellinars 401,84 122,7 202,45 733,13Ullastrell 453,69 65,56 164,41 688,87Mura 339,45 96,33 224,77 665,14Vallès Occidental 408,55 42,76 89,64 551,10RMB1 405,71 59,39 91,05 567,80Catalunya 407,15 60,48 88,74 567,78

2001

Terrassa 477,08 44,59 105,2 641,57Matadepera 509,46 98,19 99,03 720,17Viladecavalls 496,48 56,71 129,25 699,83Vacarisses 480,62 74,38 158,21 734,95Rellinars 477,27 121,21 194,44 803,03Ullastrell 479,23 55,91 161,34 705,27Mura 524,04 115,38 245,19 908,65Vallès Occidental 480,25 47,34 104,83 648,39RMB1 460,06 63,19 103,39 643,58Catalunya 462,77 65,86 104,22 649,85

Font: Generalitat de Catalunya, Institut d'Estadística de Catalunya. Elaboració pròpia.1. Regió Metropolitana de Barcelona (RMB): àmbit definit pel Pla Territorial General de Catalunya com a àmbit del Pla Territorial Metropolità de Barcelona (comarques de l'Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental).

4.2. El temps dedicat als desplaçaments de casa a la feina

El darrer cens realitzat permet caracteritzar certs aspectes de la mobilitatlaboral que amb anterioritat, almenys de manera directa, no es podienconstatar. Un d'aquests aspectes nous és el temps dedicat en elsdesplaçaments de casa a la feina (Taula 19).


En l'àmbit funcional de Terrassa, per raó de mobilitat laboral, la meitat deciutadans destinen fins a 20 minuts en el desplaçament de casa a la feina(òbviament, el temps total dedicat a la mobilitat laboral tindrà a veure amb elnombre de desplaçaments diaris entre el lloc de residència i el lloc de treball).

Taula 19. Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball.Mercat de treball de Terrassa. Temps de desplaçament per anar a treballar (en minuts). 2001.

Municipi Menys 10 De 10 a 20 De 21 a 30 De 31 a 45 De 45 a 60 De 60 a 130 Més de 130 No aplicable Total

Números absoluts

Terrassa 14.340 28.736 15.341 6.416 3.633 1.640 338 7.561 78.005Matadepera 470 1.099 656 351 239 103 16 336 3.270Viladecavalls 521 1.223 588 221 150 57 8 358 3.126Vacarisses 229 330 400 193 97 38 5 250 1.542Rellinars 19 20 51 25 14 5 0 27 161Ullastrell 97 231 147 48 19 8 1 105 656Mura 20 5 13 18 10 9 0 26 101Total 15.696 31.644 17.196 7.272 4.162 1.860 368 8.663 86.861

%

Terrassa 18,38 36,84 19,67 8,23 4,66 2,10 0,43 9,69 100Matadepera 14,37 33,61 20,06 10,73 7,31 3,15 0,49 10,28 100Viladecavalls 16,67 39,12 18,81 7,07 4,80 1,82 0,26 11,45 100Vacarisses 14,85 21,40 25,94 12,52 6,29 2,46 0,32 16,21 100Rellinars 11,80 12,42 31,68 15,53 8,70 3,11 0,00 16,77 100Ullastrell 14,79 35,21 22,41 7,32 2,90 1,22 0,15 16,01 100Mura 19,80 4,95 12,87 17,82 9,90 8,91 0,00 25,74 100Total 18,07 36,43 19,80 8,37 4,79 2,14 0,42 9,97 100Total acumulat 18,07 54,50 74,30 82,67 87,46 89,60 90,03 100,00

Font: Generalitat de Catalunya, Institut d'Estadística de Catalunya. Elaboració pròpia.

Les dades permeten constatar que els ciutadans d'aquells municipis de l'àread'influència de Terrassa dediquen un temps, sensiblement superior al dedicatpels residents a Terrassa, al desplaçament de casa a la feina. Així, si 3 de cada4 terrassencs dedica a aquest desplaçament menys de 30 minuts, elpercentatge de residents al mercat de treball de Terrassa que hi dediquen coma màxim aquests 30 minuts és tot just del 61,8%.

Òbviament aquestes diferències responen al fet que gran part dels llocs detreball localitzats a l'interior de l'àmbit funcional es troben concentrats aTerrassa (el 91,1%).

Observi's que 1 de cada 4 desplaçaments generats en els set municipisintegrants de l'àmbit dediquen més de 45 minuts al seu desplaçament fins a lafeina.

Les dades del nombre de desplaçaments realitzats diàriament entre el lloc deresidència i el lloc de treball permeten constatar que aquests estan estretamentrelacionats amb la distància a recórrer i el temps dedicat a recórrer-la. Així,mentre que un 41,1% dels residents a Terrassa realitzen dos o mésdesplaçaments diaris de casa a la feina, la proporció es manté per aquellsmunicipis més propers a Terrassa (Matadepera, Ullastrell i Rellinars, un 44,9%,un 39,9%, i un 35% dels residents a aquests municipis), mentre que decau


significativament a mesura que creix la distància amb el centre de l'àmbit (un26,1% dels residents a Vacarisses, i un 19,9% dels residents a Rellinars iMura).

Taula 20. Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball.Mercat de treball de Terrassa. Nombre de desplaçaments diaris de casa a la feina. 2001.

Municipi No es desplaça Un Dos o més No aplicable1 Total

Números absoluts

Terrassa 441 38.399 32.045 7.120 78.005Matadepera 59 1.466 1.468 277 3.270Vacarisses 48 889 403 202 1.542Viladecavalls 25 1.673 1.095 333 3.126Rellinars 7 102 32 20 161Ullastrell 14 289 262 91 656Mura 10 55 20 16 101

%

Terrassa 0,57 49,23 41,08 9,13 100Matadepera 1,80 44,83 44,89 8,47 100Vacarisses 3,11 57,65 26,13 13,10 100Viladecavalls 0,80 53,52 35,03 10,65 100Rellinars 4,35 63,35 19,88 12,42 100Ullastrell 2,13 44,05 39,94 13,87 100Mura 9,90 54,46 19,80 15,84 100

Font: Generalitat de Catalunya, Institut d'Estadística de Catalunya. Elaboració pròpia.1. No aplicable: persones que treballen al seu propi domicili, a varis municipis, o que es desplaça a treballar des d'una segona residència.

L'anàlisi de la distància mitjana recorreguda amb aquests desplaçaments, enaquest cas els desplaçaments laborals amb origen o destinació a Terrassa desde la RMB, permet constatar l'increment d'aquesta en aquests darrers 15 anys.

Així, per aquells desplaçaments amb destinació a Terrassa s'ha passat dels17,3 quilometres de mitjana als 17,5, sens dubte fruït de les dinàmiques dedispersió i desconcentració del poblament i l'activitat econòmica en aquestesdarreres dècades, tot i que cal tenir present que, vista la tendènciaexperimentada durant els primers 10 anys (1986-1996), la tendència regressivadels darrers 5 anys pot explicar-se pels canvis estructurals del darrer cens.

Pel que fa als desplaçaments originats a Terrassa la tendència és inversa, tot itenir a veure també amb aquest fenomen de dispersió i extensió del fet urbàdamunt del territori: així, si aquells que al 1986 s'havien de desplaçar fora deTerrassa per la seva activitat laboral havien de recórrer 19,8 quilòmetres demitjana, al 2001 han escurçat sensiblement el seu recorregut un quilòmetre imig.


Altra volta, la no consideració d'aquests desplaçaments a diversos municipis(un 19,1% dels desplaçaments amb origen a Terrassa, però també unaproporció indeterminada dels desplaçament amb destinació a Terrassa que enanteriors censos i padrons si que estaven considerats) pot alterarsubstancialment aquestes dades.

Taula 21. Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball.Distància mitjana1 dels desplaçaments amb origen o destinació a Terrassa des de la RMB (en quilòmetres). 1986-2001.

Destí dels desplaçaments 1986 1991 1996 2001

Desplaçaments a Terrassa 17,34 17,39 17,92 17,53

Desplaçaments des de Terrassa 19,80 19,11 18,30 18,21

Font: Diputació de Barcelona, Xarxa d'Observatoris del Mercat de Treball de la Província de Barcelona, i Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Elaboració pròpia.1. El càlcul de la distància mitjana dels desplaçaments laborals amb origen o destinació a la resta de la RMBs'ha realitzat tot ponderant el volum de fluxos de mobilitat per motiu de treball emès o rebut per cada municipi, per la distància que els separa de Terrassa (extreta del portal www.mobilitat.net i considerant aquesta distància com la ruta més ràpida per carretera entre les dues poblacions).

4.3. La mobilitat obligada segons branca d'activitat

L'anàlisi dels fluxos de mobilitat per branques d'activitat permet constatar quinssón aquells sectors econòmics principals exportadors (Taula 22) de mà d'obra, iens ajudarà a determinar el perfil d’aquells ciutadans que marxen a treballarfora de la ciutat.

Entre els terrassencs que treballen fora de Terrassa destaquen, per damunt detot, aquells ocupats en la construcció (el 14,2% dels desplaçaments al'exterior). A molta distància dels desplaçaments lligats a aquesta brancad'activitat, hi trobem els ocupats en el comerç al detall (el 6,3%), els ocupats enla fabricació de productes metàl·lics (el 5,9% dels desplaçaments a l'exterior),els ocupats en altres activitats empresarials (el 5,8%), i els ocupats al comerç al'engròs i intermediaris del comerç (el 5,5%).


Taula 22. Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball.Perfil dels terrassencs que treballen fora. Activitat econòmica. CCAE (2 dígits). 2001.

Absoluts %CCAE-93 (ca) (Divisions) Home Dona Total Home Dona Total

Construcció 3.685 155 3.840 19,74 1,83 14,15Comerç al detall, llevat del comerç de vehicles de motor 870 830 1.700 4,66 9,80 6,26Fabricació de productes metàl·lics, llevat de maquinària i equips 1.382 233 1.615 7,40 2,75 5,95Altres activitats empresarials 974 597 1.571 5,22 7,05 5,79Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç, llevat de vehicles de motor 1.069 414 1.483 5,73 4,89 5,47Transport terrestre; transport per canonades 1.333 77 1.410 7,14 0,91 5,20Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials 421 960 1.381 2,26 11,34 5,09Educació 560 776 1.336 3,00 9,16 4,92Indústries tèxtils 879 350 1.229 4,71 4,13 4,53Indústries químiques 655 326 981 3,51 3,85 3,62Administració pública, defensa i Seguretat Social obligatòria 542 383 925 2,90 4,52 3,41Edició, arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats 518 192 710 2,77 2,27 2,62Activitats informàtiques 535 143 678 2,87 1,69 2,50Hoteleria 339 317 656 1,82 3,74 2,42Indústries de la construcció de maquinària i equips mecànics 486 166 652 2,60 1,96 2,40Venda, manteniment i reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors 500 92 592 2,68 1,09 2,18Correus i telecomunicacions 377 165 542 2,02 1,95 2,00Activitats recreatives, culturals i esportives 310 213 523 1,66 2,52 1,93Fabricació de materials electrònics; fabricació d'equips 224 282 506 1,20 3,33 1,86Mediació financera, llevat d'assegurances i plans de pensions 308 182 490 1,65 2,15 1,81Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 292 167 459 1,56 1,97 1,69Activitats afins al transport; activitats d'agències de viatges 330 100 430 1,77 1,18 1,58Indústries de productes alimentaris i begudes 298 119 417 1,60 1,41 1,54Indústries de la confecció i de la pelleteria 189 218 407 1,01 2,57 1,50Llars que ocupen personal domèstic 38 290 328 0,20 3,42 1,21Fabricació de mobles; altres indústries manufactureres 253 68 321 1,36 0,80 1,18Fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques 160 73 233 0,86 0,86 0,86Assegurances i plans de pensions, llevat de la seguretat social obligatòria 132 79 211 0,71 0,93 0,78Activitats diverses de serveis personals 41 112 153 0,22 1,32 0,56Activitats immobiliàries 93 58 151 0,50 0,68 0,56Producció i distribució d'energia elèctrica, gas, vapor i aigua calenta 119 25 144 0,64 0,30 0,53Fabricació d'altres productes minerals no metàl·lics 91 46 137 0,49 0,54 0,50Fabricació de maquinària i materials elèctrics 89 44 133 0,48 0,52 0,49Agricultura, ramaderia, caça i activitats dels serveis que s'hi relacionen 104 18 122 0,56 0,21 0,45Indústries del paper 68 20 88 0,36 0,24 0,32Activitats de sanejament públic 62 18 80 0,33 0,21 0,29Metal·lúrgia 56 10 66 0,30 0,12 0,24Fabricació d'equips i instruments medicoquirúrgics, de precisió, òptica i rellotgeria 31 31 62 0,17 0,37 0,23Lloguer de maquinària i equips sense operari, d'efectes personals i estris domèstics 39 14 53 0,21 0,17 0,20Captació, depuració i distribució d'aigua 32 13 45 0,17 0,15 0,17Recerca i desenvolupament 18 19 37 0,10 0,22 0,14Indústries de la fusta i del suro, llevat de mobles; cistelleria i esparteria 33 3 36 0,18 0,04 0,13Activitats associatives 14 20 34 0,07 0,24 0,13Silvicultura, explotació forestal i activitats dels serveis que s'hi relacionen 24 0 24 0,13 0,00 0,09Transport aeri i espacial 11 12 23 0,06 0,14 0,08Fabricació d'altres materials de transport 17 5 22 0,09 0,06 0,08Activitats auxiliars de la mediació financera 12 9 21 0,06 0,11 0,08Fabricació de màquines d'oficina i equips informàtics 14 4 18 0,07 0,05 0,07Preparació, adobament i acabament del cuir; fabricació d'articles de marroquineria 6 7 13 0,03 0,08 0,05Transport marítim, de cabotatge i per vies de navegació interiors 9 3 12 0,05 0,04 0,04Extracció de minerals no metàl·lics ni energètics 11 11 0,06 0,00 0,04Reciclatge 9 1 10 0,05 0,01 0,04Pesca, aqüicultura i activitats dels serveis que s'hi relacionen 1 5 6 0,01 0,06 0,02Coqueries, refinació de petroli i tractament de combustibles nuclears 3 1 4 0,02 0,01 0,01Indústries del tabac 1 2 3 0,01 0,02 0,01Extracció i aglomeració d'antracita, hulla, lignit i torba 1 0 1 0,01 0,00 0,00Organismes extraterritorials 0 1 1 0,00 0,01 0,00

Total 18.668 8.468 27.136 100 100 100

Font: Diputació de Barcelona, Xarxa d'Observatoris del Mercat de Treball de la Província de Barcelona. Elaboració pròpia.

Per altra banda, i tot i que s'aprofundirà en els diferents rols socialsdesenvolupats en funció de gènere i la seva traducció en les pautes i hàbits demobilitat en el capítol següent, l'anàlisi d'aquelles activitats que generen unamajor mobilitat extramunicipal segons gènere permet constatar l'adscripcióespecífica d'aquells col·lectius definits per aquesta variable a diferentsbranques d'activitat.


Entre el terrassencs que treballen fora, els exemples més representatiusd'aquest desequilibri poden trobar-se a la construcció (genera un 19,7% delsdesplaçaments laborals dels terrassencs fora de l'àmbit municipal i nomésrepresenta un 1,8% del flux femení de sortida), o a les activitats sanitàries iveterinàries, i serveis socials (és l'activitat econòmica que genera un 11,34%dels desplaçaments de dones residents a la ciutat fora del municipi, i nomésrepresenta un 2,3% dels desplaçaments realitzats pels homes residents a laciutat).

Altres activitats amb un fort desequilibri a favor del gènere femení són: les llarsque ocupen personal domèstic, el comerç al detall, llevat del comerç devehicles de motor (que malgrat presentar un equilibri en nombres absoluts, noés així en números relatius), l'educació, la fabricació de materials electrònics, oles indústries de la confecció i de la pelleteria. Pel que fa a la situació inversadestaquen: el transport terrestre, el comerç a l'engròs i els intermediaris delcomerç, la fabricació de productes metàl·lics, les activitats informàtiques, ...

El perfil del terrassenc que es desplaça a treballar a fora pot ser complementatamb el perfil dels llocs de treball localitzats a la ciutat, generadors de mobilitattan interna com de desplaçaments provinents d’altres municipis i que denotenla capacitat d’atracció municipal de mà d’obra (Taula 23).

Així, per activitats econòmiques, destaca per damunt de tot la construcció (ambl'11,1% dels llocs de treball ocupats a la ciutat), seguit del comerç al detall (el10,8% dels residents que es queden a treballar al municipi i dels que esdesplacen a treballar a la ciutat). A una certa distància d'aquestes duesbranques d'activitat hi trobem les activitats sanitàries i veterinàries, i els serveissocials (el 7,5%), les indústries tèxtils (el 7%), o l'educació (el 6,1%).

Per gèneres, òbviament, s’observen idèntics desequilibris als constatats en elsdesplaçaments de ciutadans terrassenc cap a d’altres municipis. Mentre quesectors com la construcció (amb un 17,7% vers un 2,6%), la fabricació deproductes metàl·lics (un 8% enfront un 1,9%), la venda, manteniment ireparació de vehicles a motor (un 4,5% per un 1,2%), o el transport terrestre(un 2,6% vers un 0,5%), entre d’altres, són activitats econòmiques amb un pespreponderant del gènere masculí. D’altres activitats, com ara: el comerç aldetall (un 16,2% de les dones ocupades a Terrassa per tan sols un 6,5% delshomes), les activitats sanitàries i veterinàries, i els serveis socials (un 12,7%vers un 3,4%), l’educació (el 9,3% davant del 3,6%), o les altres activitatsempresarials (un 7,6% enfront a un 4,8%), són activitats econòmiques amb unclar predomini del gènere femení.


Taula 23. Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball.Perfil dels llocs de treball localitzats a Terrassa. Activitat econòmica. CCAE (2 dígits). 2001.

Absoluts %CCAE-93 (ca) (Divisions) Home Dona Total Home Dona Total

Construcció 6.714 778 7.492 17,68 2,63 11,09Comerç al detall, llevat de vehicles de motor 2.482 4.785 7.267 6,54 16,19 10,76Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials 1.303 3.748 5.051 3,43 12,68 7,48Indústries tèxtils 2.866 1.880 4.746 7,55 6,36 7,03Educació 1.381 2.760 4.141 3,64 9,34 6,13Altres activitats empresarials 1.810 2.236 4.046 4,77 7,56 5,99Fabricació de productes metàl·lics, llevat de maquinària i equips 3.038 568 3.606 8,00 1,92 5,34Hoteleria 1.422 1.424 2.846 3,74 4,82 4,21Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç, llevat de vehicles de motor i motocicletes 1.679 1.067 2.746 4,42 3,61 4,07Administració pública, defensa i Seguretat Social obligatòria 1.108 1.142 2.250 2,92 3,86 3,33Venda, manteniment i reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors 1.714 343 2.057 4,51 1,16 3,05Indústries de la confecció i de la pelleteria 705 1.229 1.934 1,86 4,16 2,86Edició, arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats 1.078 484 1.562 2,84 1,64 2,31Mediació financera, llevat d'assegurances i plans de pensions 913 492 1.405 2,40 1,66 2,08Indústries de la construcció de maquinària i equips mecànics 1.090 304 1.394 2,87 1,03 2,06Indústries de productes alimentaris i begudes 677 613 1.290 1,78 2,07 1,91 Llars que ocupen personal domèstic 88 1.091 1.179 0,23 3,69 1,75Indústries químiques 708 444 1.152 1,86 1,50 1,71Activitats diverses de serveis personals 221 916 1.137 0,58 3,10 1,68Transport terrestre; transport per canonades 968 137 1.105 2,55 0,46 1,64Activitats recreatives, culturals i esportives 545 467 1.012 1,44 1,58 1,50Fabricació de mobles; altres indústries manufactureres 686 173 859 1,81 0,59 1,27Correus i telecomunicacions 555 284 839 1,46 0,96 1,24Activitats informàtiques 534 216 750 1,41 0,73 1,11Activitats afins al transport; activitats d'agències de viatges 441 207 648 1,16 0,70 0,96Activitats immobiliàries 304 342 646 0,80 1,16 0,96Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 390 144 534 1,03 0,49 0,79Fabricació de maquinària i materials elèctrics 353 159 512 0,93 0,54 0,76Assegurances i plans de pensions, llevat de la seguretat social obligatòria 246 258 504 0,65 0,87 0,75Fabricació de materials electrònics; fabricació d'equips i aparells de ràdio, televisió 222 172 394 0,58 0,58 0,58Fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques 265 117 382 0,70 0,40 0,57Agricultura, ramaderia, caça i activitats dels serveis que s'hi relacionen 220 82 302 0,58 0,28 0,45Producció i distribució d'energia elèctrica, gas, vapor i aigua calenta 181 48 229 0,48 0,16 0,34Fabricació d'altres productes minerals no metàl·lics 152 44 196 0,40 0,15 0,29Activitats de sanejament públic 121 63 184 0,32 0,21 0,27Indústries de la fusta i del suro, llevat de mobles; cistelleria i esparteria 145 17 162 0,38 0,06 0,24Indústries del paper 104 33 137 0,27 0,11 0,20Metal·lúrgia 109 22 131 0,29 0,07 0,19Captació, depuració i distribució d'aigua 95 31 126 0,25 0,10 0,19Activitats associatives 43 59 102 0,11 0,20 0,15Lloguer de maquinària i equips sense operari, d'efectes personals i estris domèstics 57 38 95 0,15 0,13 0,14Activitats auxiliars de la mediació financera 36 44 80 0,09 0,15 0,12Fabricació d'equips i instruments medicoquirúrgics, de precisió, òptica i rellotgeria 62 17 79 0,16 0,06 0,12Preparació, adobament i acabament del cuir; fabricació d'articles de marroquineria 27 22 49 0,07 0,07 0,07Recerca i desenvolupament 19 14 33 0,05 0,05 0,05Fabricació d'altres materials de transport 20 3 23 0,05 0,01 0,03Silvicultura, explotació forestal i activitats dels serveis que s'hi relacionen 15 5 20 0,04 0,02 0,03Fabricació de màquines d'oficina i equips informàtics 7 11 18 0,02 0,04 0,03Extracció de minerals no metàl·lics ni energètics 12 3 15 0,03 0,01 0,02Transport marítim, de cabotatge i per vies de navegació interiors 11 3 14 0,03 0,01 0,02Reciclatge 11 2 13 0,03 0,01 0,02Pesca, aqüicultura i activitats dels serveis que s'hi relacionen 9 3 12 0,02 0,01 0,02Transport aeri i espacial 4 8 12 0,01 0,03 0,02Indústries del tabac 2 5 7 0,01 0,02 0,01Organismes extraterritorials 2 4 6 0,01 0,01 0,01Coqueries, refinació de petroli i tractament de combustibles nuclears 5 5 0,01 0,00 0,01Extracció i aglomeració d'antracita, hulla, lignit i torba 2 2 4 0,01 0,01 0,01Extracció de petroli brut i de gas natural; activitats dels serveis relacionats 1 1 0,00 0,00 0,00Extracció de minerals metàl·lics 1 1 0,00 0,00 0,00

Total 37.979 29.563 67.542 100 100 100


L'anàlisi de cada gran branca d'activitat segons localització de l'ocupació (Taula19) permet constatar quines són aquelles branques d'activitat mésautocontingudes (que es nodreixen en major proporció de mà d'obraterrassenca) i quines són aquelles més exportadores i importadores detreballadors.


Entre aquelles branques amb una major autocontenció, destaca per damunt detot el personal domèstic (un 71,5% dels desplaçaments lligats a aquesta brancad'activitat són interns), seguit de l'hosteleria (el 67,9%), els altres serveis (un61,9%), o el comerç i reparació (un 59,8%).

D'entre aquelles branques amb una major capacitat exportadora de mà d'obrahi trobem el transport i les comunicacions (un 48% dels desplaçaments lligats aaquesta branca d'activitat són realitzats per residents a Terrassa que treballenfora de la ciutat), les indústries extractives (el 36,4%), l'electricitat, gas i aigua(el 34,7%), la construcció (el 33,9%), la pesca (el 33,3%), l'agricultura i laramaderia (el 31,2%), o les immobiliàries, lloguers i serveis a les empreses(30,9%).

Entre les activitats que aporten en termes relatius més mà d'obra a Terrassa hitrobem els organismes extraterritorials (el 28,6% dels desplaçaments lligats aaquesta branca d'activitat), la mediació financera (el 26,5%), la sanitat i serveissocials (un 25,9%), o l'educació (el 24,3%).

L'evolució temporal d'aquestes dades, des de 1991 fins a 2001, posa demanifest la pèrdua d'autocontenció de cada una de les branques d'activitat, jaque tan sols la pesca i els organismes extraterritorials presenten la tendènciainversa incrementant la seva capacitat de retenir població ocupada resident a laciutat.

El transport i comunicacions (amb un increment en el pes relatiu dels residentsocupats en altres municipis de 24,2 punts), i la pesca (de 16,1 punts) són elssectors que més han accentuat la seva tendència exportadora de mà d'obra.

Taula 24. Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball.Localització de l'ocupació per branques d'activitat (en %). Terrassa. 1991-2001.

1991 2001Residents que Residents que No residents que Residents que Residents que No residents que

CCAE-93 (ca) (Seccions) treballen a la ciutat treballen fora treballen a la ciutat treballen a la ciutat treballen fora treballen a la ciutat

Agricultura i ramaderia 59,03 25,55 15,42 52,99 31,20 15,81Pesca 65,52 17,24 17,24 44,44 33,33 22,22Indústries extractives 43,64 23,64 32,73 48,48 36,36 15,15Indústries manufactureres 69,44 16,90 13,66 53,37 29,74 16,89Electricitat, gas i aigua 57,32 24,84 17,83 47,61 34,74 17,65Construcció 64,14 22,40 13,46 50,37 33,89 15,74Comerç i reparació 71,20 14,07 14,73 59,84 23,82 16,33Hosteleria 73,56 15,89 10,56 67,85 18,73 13,42Transport i comunicacions 63,53 23,80 12,67 38,32 48,01 13,67Mediació financera 60,12 15,29 24,59 46,88 26,63 26,48Immobiliàries, lloguers i serveis a les empreses 58,79 21,02 20,19 51,53 30,89 17,58Administració pública, defensa i Seguretat Social 57,15 20,83 22,02 49,70 29,13 21,17Educació 57,56 18,55 23,89 51,27 24,39 24,34Sanitat i serveis socials 58,78 19,07 22,16 52,60 21,47 25,93Altres serveis 70,41 15,93 13,66 61,89 24,50 13,61Personal domèstic 78,82 11,70 9,48 71,47 21,77 6,77Organismes extraterritorials 33,33 66,67 0,00 57,14 14,29 28,57

Total 66,73 17,74 15,53 53,73 28,66 17,61



Taula 25. Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball.Localització de l'ocupació per branques d'activitat. Terrassa. 1991-2001.

1991 2001Residents que Total treballant Residents que Total treballant

CCAE-93 (ca) (Seccions) treballen fora a la ciutat treballen fora a la ciutat

Agricultura i ramaderia 58 169 146 322Pesca 5 24 6 12Indústries extractives 13 42 12 21Indústries manufactureres 4.734 23.282 8.122 19.185Electricitat, gas i aigua 78 236 189 355Construcció 1.262 4.371 3.840 7.492Comerç i reparació 1.311 8.009 3.775 12.070Hosteleria 286 1.514 656 2.846Transport i comunicacions 663 2.123 2.417 2.617Mediació financera 263 1.457 722 1.989Immobiliàries, lloguers i serveis a les empreses 860 3.231 2.490 5.570Administració pública, defensa i Seguretat Social 383 1.456 925 2.250Educació 612 2.687 1.336 4.141Sanitat i serveis socials 592 2.513 1.381 5.051Altres serveis 281 1.483 790 2.435Personal domèstic 95 717 328 1.179Organismes extraterritorials 4 2 1 6

Total 11.500 53.316 27.136 67.541


I pel que fa a la importació de mà d'obra des d'altres municipis, destaca lacaiguda experimentada per les indústries extractives (disminueixen en 17,6punts percentuals els desplaçaments lligats a aquesta branca d'activitat), elpersonal domèstic (cauen 2,7 punts els desplaçaments realitzats per residentsfora de Terrassa), o el de les immobiliàries, lloguers i serveis a les empreses(2,6 punts percentuals). Entre les branques d'activitat que han experimentat latendència contrària, hi trobem aquells ocupats en organismes extraterritorials(en els quals els desplaçaments amb destinació a Terrassa han passat arepresentar el 28,6% mentre que 10 anys abans eren inexistents), la pesca (hapassat del 17,2% al 22,2%), o la sanitat i serveis socials (un increment de 3,8punts).

L'anàlisi d'aquests desplaçaments en números absoluts (Taula 25), posa demanifest que malgrat gran part de les branques d'activitat han vist créixer, enaquests darrers 10 anys, els seus llocs de treball localitzats a Terrassa,l'increment més significatiu l'experimenten en els desplaçaments de residents ala ciutat que marxen a treballar a d'altres municipis. L'única branca d'activitat,numèricament rellevant i representativa, que escapa d'aquesta tendència iredueix significativament els llocs de treball localitzats a la ciutat és la de lesindústries manufactureres (amb una caiguda del 18% dels llocs de treballlocalitzats a Terrassa, pràcticament 5.000, i un increment del 72% elsdesplaçaments de terrassencs cap a d'altres municipis).

Pel que fa a la resta de branques d'activitat, per exemple, els increments dellocs de treball a Terrassa del 23% en el cas del transport i comunicacions, el64% per al personal domèstic, o el 71% de la construcció, s'acompanyend'increments respectius del 265%, el 245%, i el 204% de terrassencs quemarxen a treballar a d'altres municipis.


4.4. La mobilitat laboral segons ocupació

Pel que fa a la mobilitat laboral segons ocupació (Taula 26), entre aquellsterrassencs que treballen fora de la ciutat destaquen els dependents de comerçi similar (un 7,2% dels desplaçaments realitzats per residents a l'exterior), elsoperadors de màquines fixes (el 7,1%), i a una certa distància els treballadorsd'obres estructurals de la construcció (el 4,8%), els professionals de suport degestió administrativa (el 4,2%), els conductors de vehicles de transport urbà oper carretera (el 4,1%), o els empleats domèstics (el 4,1%).

Taula 26. Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball (1/2).Perfil dels terrassencs que treballen fora. Ocupació. CCO-94 (ca). 2001.

Absoluts %CCO-94 (ca) (Subgrups principals) Homes Dones Total Homes Dones Total

Dependents de comerç i similars 1.706 3.889 5.595 3,70 12,21 7,17Operadors de màquines fixes 3.115 2.448 5.563 6,75 7,68 7,13Treballadors d'obres estructurals de la construcció i similars 3.555 173 3.728 7,70 0,54 4,78Professionals de suport de gestió administrativa 912 2.775 3.687 1,98 8,71 4,73Conductors de vehicles de transport urbà o per carretera 2.960 296 3.256 6,41 0,93 4,17Empleats domèstics i resta de personal de neteja d'interior d'edificis 543 2.667 3.210 1,18 8,37 4,12Mecànics i ajustadors de maquinària i equips elèctrics i electrònics 2.654 235 2.889 5,75 0,74 3,70Treballadors d'acabats de la construcció i similars; pintors i similars 2.658 196 2.854 5,76 0,62 3,66Treballadors de serveis personals 491 2.116 2.607 1,06 6,64 3,34Professionals de suport d'operacions financeres i comercials 1.983 607 2.590 4,30 1,91 3,32Treballadors de serveis de restauració 1.243 1.260 2.503 2,69 3,96 3,21Directors d'empreses amb deu assalariats o més 1.756 554 2.310 3,81 1,74 2,96Auxiliars administratius amb tasques d'atenció al públic no classificats en altres apartats 663 1.587 2.250 1,44 4,98 2,88Empleats de serveis comptables, financers i serveis de suport a la producció i el transport 1.373 780 2.153 2,98 2,45 2,76Tècnics en ciències físiques, químiques i enginyeria 1.481 543 2.024 3,21 1,70 2,59Peons de la construcció 1.686 74 1.760 3,65 0,23 2,26Soldadors, planxistes, muntadors d'estructures metàl·liques, ferrers, fabricants d'eines i similars 1.561 107 1.668 3,38 0,34 2,14Professionals de l'ensenyament associats a titulacions de 1r cicle universitari 353 1.239 1.592 0,76 3,89 2,04Treballadors del tractament de la fusta, ebenistes, treballadors de les indústries tèxtils, i similars 693 809 1.502 1,50 2,54 1,93Auxiliars administratius sense tasques d'atenció al públic no classificats en altres apartats 474 986 1.460 1,03 3,10 1,87Professionals de l'ensenyament associats a titulacions de 2n i 3r cicle universitari 632 691 1.323 1,37 2,17 1,70Mecànics de precisió en metalls, treballadors de les arts gràfiques, ceramistes, i artesans 864 345 1.209 1,87 1,08 1,55Muntadors i engalzadors 863 307 1.170 1,87 0,96 1,50Operadors d'instal·lacions industrials fixes i similars 798 343 1.141 1,73 1,08 1,46Gerents d'altres empreses amb menys de deu assalariats 827 273 1.100 1,79 0,86 1,41Altres tècnics i professionals de suport 562 392 954 1,22 1,23 1,22Professionals de les ciències físiques, químiques, matemàtiques, l'enginyeria i similars (1r cicle) 794 153 947 1,72 0,48 1,21Peons del transport i descarregadors 713 155 868 1,54 0,49 1,11Professionals de les ciències físiques, químiques, matemàtiques i l'enginyeria (2on i 3er cicle) 689 144 833 1,49 0,45 1,07Tècnics en ciències naturals i en sanitat 377 428 805 0,82 1,34 1,03Caixers, taquillers i altres empleats similars que tracten directament amb el públic 193 594 787 0,42 1,86 1,01Professionals de les ciències naturals i la sanitat, associats a titulacions de 1r cicle universitari 107 628 735 0,23 1,97 0,94Encarregats de la metal·lúrgia i caps de taller mecànic 651 62 713 1,41 0,19 0,91Gerents d'empreses de comerç amb menys de deu assalariats 436 243 679 0,94 0,76 0,87Empleats d'agències de viatges, recepcionistes i telefonistes que tracten amb el públic 156 513 669 0,34 1,61 0,86Professionals de les ciències naturals i la sanitat, associats a titulacions de 2n i 3r cicle 297 354 651 0,64 1,11 0,83Treballadors de la indústria de l'alimentació, les begudes i el tabac 387 238 625 0,84 0,75 0,80Gerents d'empreses de comerç sense assalariats 294 309 603 0,64 0,97 0,77Peons de les indústries manufactureres 360 205 565 0,78 0,64 0,72Treballadors de serveis de protecció i seguretat 458 74 532 0,99 0,23 0,68Professionals del dret 284 215 499 0,62 0,67 0,64Professionals de l'organització d'empreses i professionals de les ciències socials i humanes (2on i 3er cicle) 205 273 478 0,44 0,86 0,61Treballadors no qualificats del comerç 279 195 474 0,60 0,61 0,61Encarregats d'obra i altres encarregats de la construcció 443 14 457 0,96 0,04 0,59Maquinista de locomotora, operador de maquinària agrícola i d'equips pesants mòbils, i mariners 417 37 454 0,90 0,12 0,58Altres professionals associats a titulacions de 1r cicle universitari 181 269 450 0,39 0,84 0,58Gerents d'altres empreses sense assalariats 276 150 426 0,60 0,47 0,55Escriptors, artistes i altres professionals, associats a titulacions de 2n i 3r cicle universitari 219 167 386 0,47 0,52 0,49Empleats de biblioteques, serveis de correus i similars 192 161 353 0,42 0,51 0,45Treballadors qualificats en activitats agrícoles 239 58 297 0,52 0,18 0,38Altres treballadors no qualificats en altres serveis 197 95 292 0,43 0,30 0,37Conserges d'edificis, netejavidres i vigilants 199 79 278 0,43 0,25 0,36Gerents d'empreses d'hoteleria i restauració amb menys de deu assalariats 124 69 193 0,27 0,22 0,25Gerents d'empreses d'hoteleria sense assalariats 133 60 193 0,29 0,19 0,25Encarregats d'operadors de màquines fixes 132 23 155 0,29 0,07 0,20Operadors de màquines d'oficina 65 88 153 0,14 0,28 0,20



Taula 26. Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball (2/2).Perfil dels terrassencs que treballen fora. Ocupació. CCO-94 (ca). 2001.


Tècnics en educació infantil, instructors de vol, navegació i conducció de vehicles 55 36 91 0,12 0,11 0,12Membres del poder executiu i legislatiu, i personal directiu de les administracions públiques 51 17 68 0,11 0,05 0,09Forces armades 34 21 55 0,07 0,07 0,07Peons agraris i pesquers 33 16 49 0,07 0,05 0,06Treballadors qualificats en activitats ramaderes 22 9 31 0,05 0,03 0,04Caps d'equip i encarregats d'instal·lacions industrials fixes 19 7 26 0,04 0,02 0,03Treballadors qualificats en altres activitats agràries 22 2 24 0,05 0,01 0,03Treballadors de les indústries extractives 5 1 6 0,01 0,00 0,01Pescadors i treballadors qualificats en activitats piscícoles 2 2 4 0,00 0,01 0,01Peons de la mineria 3 0 3 0,01 0,00 0,00

Total 46.149 31.856 78.005 100 100 100


Tal i com passava en l'anàlisi dels fluxos d'entrada de mà d’obra i el perfil delsllocs de treball localitzats a la ciutat en funció de les branques d'activitat, pelque fa a les ocupacions es repeteixen els mateixos desequilibris ques'expliquen en funció de gènere.

Així, pel que fa als desplaçaments de sortida de residents a la ciutat, entreaquelles ocupacions generadores de mobilitat especialment entre els residentsde gènere femení hi trobem: els dependents de comerç i similar (un 12,2% deles dones que treballen fora vers un 3,7% dels homes), els professionals desuport de gestió administrativa (un 8,7% de les dones enfront un 2% delshomes), els empleats domèstics i resta de personal de neteja d'interiorsd'edificis (un 8,7% vers un 1,2%), o els treballadors de serveis personals (un6,6% de les dones i un 1,1% dels homes).

Per aquests mateixos desplaçaments a l'exterior, es constata la situació dedesequilibri invers, a favor dels homes, entre: els treballadors d'obresestructurals de la construcció (un 7,7% dels desplaçaments dels homes ambdestinació a d'altres municipis i un 0,5% dels desplaçaments femenins), elsconductors de vehicles de transport urbà o per carretera (un 6,4% dels homesper un 0,9% del flux femení de sortida), els mecànics i ajustadors demaquinària i equips elèctrics i electrònics o els treballadors d'acabats de laconstrucció i similars (un 5,8% vers el 0,7%).

Pel que fa a aquelles ocupacions que ens ajudaran a determinar el perfil delsllocs de treball localitzats a la ciutat (Taula 27), hi destaquen els dependents decomerç i similars (un 7,9% del total de desplaçaments amb destinació aTerrassa), els operadors de màquines fixes (el 6,8%), els professionals desuport a la gestió administrativa (el 4,9%), els treballadors d'obres estructuralsde la construcció (el 4,3%), o els empleats domèstics i personal de netejad'interiors (el 4,2%).

Òbviament, tal i com succeeix en aquells desplaçaments exportadors de màd’obra cap a d’altres municipis, determinades ocupacions apareixenestretament vinculades a un determinat gènere: observi’s, entre d’altres, el pesque tenen les dones en ocupacions com els dependents de comerç o similar,els professionals de suport a la gestió administrativa, els empleats domèstics i


resta de personal de neteja d’interior d’edificis, o els treballadors de serveispersonals; mentre que en ocupacions com els treballadors d’obres estructuralsde la construcció, mecànics i ajustadors de maquinària i equips elèctrics ielectrònics, o treballadors d’acabats de la construcció, o directors d’empresaamb deu assalariats o més, hi destaca predominantment la mà d’obramasculina.

Taula 27. Mobilitat obligada per desplaçament residència-treball (1/2).Perfil dels llocs de treball localitzats a Terrassa. Ocupació. CCO-94 (ca). 2001.


Dependents de comerç i similars 1.635 3.730 5.365 4,31 12,62 7,94Operadors de màquines fixes 2.625 1.948 4.573 6,91 6,59 6,77Professionals de suport de gestió administrativa 780 2.513 3.293 2,05 8,50 4,88Treballadors d'obres estructurals de la construcció i similars 2.725 171 2.896 7,18 0,58 4,29Empleats domèstics i resta de personal de neteja d'interior d'edificis 461 2.349 2.810 1,21 7,95 4,16Treballadors de serveis personals 453 2.047 2.500 1,19 6,92 3,70Mecànics i ajustadors de maquinària i equips elèctrics i electrònics 2.239 191 2.430 5,90 0,65 3,60Treballadors d'acabats de la construcció i similars; pintors i similars 2.177 187 2.364 5,73 0,63 3,50Treballadors de serveis de restauració 1.116 1.203 2.319 2,94 4,07 3,43Directors d'empreses amb deu assalariats o més 1.727 530 2.257 4,55 1,79 3,34Auxiliars administratius amb tasques d'atenció al públic no classificats en altres apartats 613 1.530 2.143 1,61 5,18 3,17Empleats de serveis comptables, financers i serveis de suport a la producció i el transport 1.233 731 1.964 3,25 2,47 2,91Conductors de vehicles de transport urbà o per carretera 1.680 260 1.940 4,42 0,88 2,87Professionals de l'ensenyament associats a titulacions de 1r cicle universitari 352 1.299 1.651 0,93 4,39 2,44Professionals de suport d'operacions financeres i comercials 1.182 454 1.636 3,11 1,54 2,42Tècnics en ciències físiques, químiques i enginyeria 1.099 422 1.521 2,89 1,43 2,25Professionals de l'ensenyament associats a titulacions de 2n i 3r cicle universitari 694 749 1.443 1,83 2,53 2,14Treballadors del tractament de la fusta, treballadors de les indústries tèxtils, i similars 646 775 1.421 1,70 2,62 2,10Soldadors, planxistes, muntadors d'estructures metàl·liques, ferrers, fabricants d'eines 1.298 89 1.387 3,42 0,30 2,05Auxiliars administratius sense tasques d'atenció al públic no classificats en altres apartats 419 946 1.365 1,10 3,20 2,02Peons de la construcció 1.241 67 1.308 3,27 0,23 1,94Mecànics de precisió en metalls, treballadors de les arts gràfiques, ceramistes, artesans 758 352 1.110 2,00 1,19 1,64Gerents d'altres empreses amb menys de deu assalariats 804 303 1.107 2,12 1,02 1,64Professionals de les ciències naturals i la sanitat, associats a titulacions de 2n i 3r cicle 436 456 892 1,15 1,54 1,32Muntadors i engalzadors 677 213 890 1,78 0,72 1,32Professionals de les ciències naturals i la sanitat, associats a titulacions de 1r cicle 118 765 883 0,31 2,59 1,31Altres tècnics i professionals de suport 476 332 808 1,25 1,12 1,20Operadors d'instal·lacions industrials fixes i similars 594 184 778 1,56 0,62 1,15Caixers, taquillers i altres empleats similars que tracten directament amb el públic 178 594 772 0,47 2,01 1,14Gerents d'empreses de comerç amb menys de deu assalariats 492 258 750 1,30 0,87 1,11Peons del transport i descarregadors 563 138 701 1,48 0,47 1,04Professionals de les ciències físiques, químiques, matemàtiques, l'enginyeria i similars (1er cicle) 563 118 681 1,48 0,40 1,01Tècnics en ciències naturals i en sanitat 304 376 680 0,80 1,27 1,01Gerents d'empreses de comerç sense assalariats 294 329 623 0,77 1,11 0,92Professionals de les ciències físiques, químiques, matemàtiques i l'enginyeria (2n i 3r cicle) 516 99 615 1,36 0,33 0,91Treballadors de la indústria de l'alimentació, les begudes i el tabac 387 228 615 1,02 0,77 0,91Encarregats de la metal·lúrgia i caps de taller mecànic 557 55 612 1,47 0,19 0,91Empleats d'agències de viatges, recepcionistes i telefonistes que tracten amb el públic 129 477 606 0,34 1,61 0,90Professionals del dret 274 226 500 0,72 0,76 0,74Peons de les indústries manufactureres 296 172 468 0,78 0,58 0,69Treballadors de serveis de protecció i seguretat 358 64 422 0,94 0,22 0,62Professionals de l'organització d'empreses i professionals de les ciències socials i humanes ( 2n i 3r cicle) 183 238 421 0,48 0,81 0,62Altres professionals associats a titulacions de 1r cicle universitari 148 249 397 0,39 0,84 0,59Gerents d'altres empreses sense assalariats 242 150 392 0,64 0,51 0,58Encarregats d'obra i altres encarregats de la construcció 352 17 369 0,93 0,06 0,55Empleats de biblioteques, serveis de correus i similars 164 149 313 0,43 0,50 0,46Maquinista de locomotora, operador de maquinària agrícola i d'equips pesants mòbils 276 32 308 0,73 0,11 0,46Treballadors no qualificats del comerç 152 124 276 0,40 0,42 0,41Escriptors, artistes i altres professionals, associats a titulacions de 2n i 3r cicle universitari 146 123 269 0,38 0,42 0,40Treballadors qualificats en activitats agrícoles 208 56 264 0,55 0,19 0,39Conserges d'edificis, netejavidres i vigilants 168 84 252 0,44 0,28 0,37Altres treballadors no qualificats en altres serveis 148 84 232 0,39 0,28 0,34Gerents d'empreses d'hoteleria i restauració amb menys de deu assalariats 136 70 206 0,36 0,24 0,31Gerents d'empreses d'hoteleria sense assalariats 135 64 199 0,36 0,22 0,29Operadors de màquines d'oficina 59 83 142 0,16 0,28 0,21Encarregats d'operadors de màquines fixes 116 24 140 0,31 0,08 0,21

Font: Diputació de Barcelona, Xarxa d'Observatoris del Mercat de Treball de la Província de Barcelona.

A banda d'aquells fluxos de mobilitat més representatius numèricament,destaca el fet de les diferències substancials que hi ha entre les diferents


ocupacions pel que fa a la seva capacitat de retenir els ocupats residents a laciutat (Taula 28).

Taula 27. Mobilitat obligada per desplaçament residència-treball (2/2).Perfil dels llocs de treball localitzats a Terrassa. Ocupació. CCO-94 (ca). 2001.


Tècnics en educació infantil, instructors de vol, navegació i conducció de vehicles 49 28 77 0,13 0,09 0,11Membres del poder executiu i legislatiu, i personal directiu de les administracions públiques 40 15 55 0,11 0,05 0,08Peons agraris i pesquers 27 8 35 0,07 0,03 0,05Forces armades 11 17 28 0,03 0,06 0,04Treballadors qualificats en activitats ramaderes 16 9 25 0,04 0,03 0,04Caps d'equip i encarregats d'instal·lacions industrials fixes 13 5 18 0,03 0,02 0,03Treballadors qualificats en altres activitats agràries 11 1 12 0,03 0,00 0,02Pescadors i treballadors qualificats en activitats piscícoles 3 1 4 0,01 0,00 0,01Peons de la mineria 4 0 4 0,01 0,00 0,01Treballadors de les indústries extractives 2 1 3 0,01 0,00 0,00

Total 37.978 29.562 67.540 100 100 100

Font: Diputació de Barcelona, Xarxa d'Observatoris del Mercat de Treball de la Província de Barcelona.

Taula 28. Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treballLocalització de l'ocupació per professions (en %). Terrassa. 1991-2001.

1991 2001Residents que Residents que No residents que Residents que Residents que No residents que

CCO-94 (ca) (Grans grups) treballen a la ciutat treballen fora treballen a la ciutat treballen a la ciutat treballen fora treballen a la ciutat

Personal directiu de les empreses i administracions públiques 63,70 13,82 22,48 51,40 24,19 24,42Tècnics i professionals científics i intel·lectuals 48,68 23,31 28,01 41,67 29,81 28,52Tècnics i professionals de suport 60,24 21,08 18,68 44,55 36,22 19,22Empleats administratius 64,15 18,36 17,49 57,65 23,88 18,46Treballadors de serveis i venedors de comerços 72,52 14,67 12,81 66,79 19,01 14,20Treballadors qualificats en activitats agràries i pesqueres 65,23 22,58 12,19 54,80 28,57 16,63Treballadors qualificats ind. manufactureres, construcció i mineria 71,03 17,01 11,96 56,48 28,38 15,14Operadors d'instal·lacions i maquinària, i muntadors 73,88 16,26 9,85 50,38 36,30 13,33Treballadors no qualificats 67,97 17,40 14,63 59,94 28,35 11,71Forces armades 53,66 41,46 4,88 36,07 54,10 9,84

Total 66,73 17,74 15,53 53,73 28,66 17,61


Així, mentre que entre els treballadors de serveis i venedors de comerços, elstreballadors no qualificats, els empleats administratius, o els treballadorsqualificats d'indústries manufactureres, construcció i mineria, entre d'altres, sónocupacions amb una major participació dels desplaçaments interns (el 66,8%,el 59,9%, el 57,7%, o el 56,5% respectivament), entre els tècnics iprofessionals científics i intel·lectuals, els tècnics i professionals de suport, abanda de les forces armades, són ocupacions que generen més mobilitatintermunicipal que intramunicipal (només un 41,7%, un 44,6%, i un 36,1%respectivament, del total de desplaçaments que generen aquestes ocupacionssón a l'interior de la ciutat).

Entre aquelles ocupacions amb una major capacitat importadora de mà d'obra,hi ha la de tècnics i professionals científics i intel·lectuals (un 28,5% delsdesplaçaments lligats a aquesta ocupació són de no residents que esdesplacen a treballar a Terrassa), el personal directiu de les empreses iadministracions públiques (un 24,2%), els tècnics i professionals de suport (un19,2%) i els empleats administratius (un 18,5%).


Especialment marcada és l'obertura experimentada pels ocupats a les forcesarmades (els desplaçaments externs superen als interns en un 77%), elstècnics i professionals científics i intel·lectuals (amb 6.442 desplaçamentsexterns per 4.602 desplaçaments interns), o els tècnics i professionals desuport (amb un 24% d'obertura).

L'evolució temporal d'aquesta variable, a banda de constatar la caigudageneralitzada del pes dels desplaçaments interns realitzats per residents a laciutat, permet constatar que aquelles professions més sensibles a aquestatendència, són les forces armades, els operadors d'instal·lacions i maquinària, iels tècnics i professionals de suport.

En números absoluts (Taula 29), aquelles professions que experimenten unadisminució dels llocs de treball localitzats a la ciutat són la d'operadorsd'instal·lacions i màquinària, i muntadors (disminueix en un 22% la capacitatd'atracció de la ciutat alhora que creix en un 129% els desplaçaments deresidents que surten fora de la ciutat), i la de tècnics i professionals de suport(disminueix en un 6,7% el nombre d'ocupats a la ciutat i creix en un 98% elsllocs de treball ocupats per terrassencs fora de la ciutat).

Per la resta de professions, tot i l'increment dels llocs de treball localitzats a laciutat, experimenten un creixement molt superior els treballadors terrassencsque passen a realitzar la seva activitat professional en un altre municipi.L'exemple més clar, en aquest sentit, és el dels treballadors qualificats enindústries manufactureres, construcció i mineria (creixen un 6% els llocs detreball localitzats a Terrassa i un 106% els terrassencs que marxen fora de laciutat), però també el personal directiu de les empreses i administracionspúbliques (creixen un 26% els ocupats a Terrassa i un 150% els residents a laciutat que treballen en d'altres municipis).

Taula 29. Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball.Localització de l'ocupació per professions. Terrassa. 1991-2001.

1991 2001Residents que Total treballant Residents que Total treballant

CCO-94 (ca) (Grans grups) treballen fora a la ciutat treballen fora a la ciutat

Personal directiu de les empreses i administracions públiques 712 4.440 1.783 5.589Tècnics i professionals científics i intel·lectuals 1.498 4.928 3.292 7.752Tècnics i professionals de suport 2.295 8.591 4.552 8.015Empleats administratius 377 1.676 2.292 7.305Treballadors de serveis i venedors de comerços 1.127 6.556 2.492 10.606Treballadors qualificats en activitats agràries i pesqueres 63 216 122 305Treballadors qualificats ind. manufactureres, construcció i mineria 2.546 12.419 5.235 13.208Operadors d'instal·lacions i maquinària, i muntadors 2.154 11.090 4.927 8.647Treballadors no qualificats 711 3.376 2.408 6.086Forces armades 17 24 33 28

Total 11.500 53.316 27.136 67.541



4.5. La sinistralitat laboral, un element més associat a les pautes demobilitat actuals

El model de mobilitat actual, recolzat en el protagonisme dels desplaçamentsrealitzats en vehicle privat, un dels impactes socials més rellevants és lasinistralitat viària. En l’esfera productiva s’estima que, a Catalunya, entre un 30i 40% dels accidents laborals es donen anant cap a la feina o tornant-ne, i quegairebé la meitat dels accidents de circulació son accidents laborals in itinere imissió, fet que converteix la sinistralitat viària en la principal causa de mort dela sinistralitat laborals23.

Si bé des de l'any 1987 el Departament de Treball de la Generalitat deCatalunya no disposa de les dades d'aquells accidents laborals ocorreguts enel desplaçament de casa a la feina i que no han suposat baixa del treballador,és prou rellevant en els treballadors ocupats a empreses de Terrassa que un7,9% dels sinistres laboral que han acabat amb baixa, en aquest passat any2003, tenen lloc en el desplaçament realitzat entre el lloc de residència i el llocde treball.

És significatiu en aquest sentit, que malgrat les oscil·lacions, en aquests darrers5 anys la xifra presenta una marcada estabilitat.

Taula 30. Sinistralitat laboral.Sinistralitat amb baixa. Accidents en el desplaçament residència-treball segons gravetat.Total de treballadors ocupats a empreses de Terrassa. 1999-2003.

Tipus de sinistre 1999 2000 2002 2003

Accidents in itinere 346 305 302 330 Lleus 326 293 298 319 Greus 17 11 4 9 Mortals 3 1 0 2

Total sinistres amb baixa 4.230 4.464 4.632 4.159Total sinistres 6.127 7.235 8.202 7.702

% Accidents in itinere/Total sinistres amb baixa 8,18 6,83 6,52 7,93% Accidents in itinere/Total sinistres 5,65 4,22 3,68 4,28

Font: Generalitat de Catalunya, Departament de Treball i Indústria. Elaboració pròpia.

23 Comissió Obrera Nacional de Catalunya, pàgina web: http://www.conc.es.

4. caracterÍstiques de la mobilitat laboral a terrassa...

Documents