39. les tres grÀcies.peter paulus rubens

PETER PAULUS RUBENS

39. Les tres

Grcies

Histria de lart

IES Ramon Llull (Palma)

M Assumpci Granero Cueves

FITXA TCNICA (documentaci general) Catalogaci i anlisi formal

Ttol Las tres Grcies Pintor Peter Paulus Rubens (1577-1640) Cronologia 1630-35 (El Prado) 1636-1638 Estil Barroc als PPBB, escola flamenca Localitzaci Museu del Prado (Madrid) Tcnica i suport Oli sobre fusta Dimensions 221 m x 1,81 m Tema Tema mitolgic, segons el model

iconogrfic repetit des lAntiguitat clssica, representa les deesses de la bellesa, de lencs i de lalegria, les tres Grcies com tres joves nues o cobertes amb fines gases, que formen un estret cercle (i retrat).

39. Les tres Grcies PETER PAULUS RUBENS

1.- INSERCI EN EL CONTEXT HISTRIC (1p)

2.- ANLISI TCNICA I FORMAL (1p), I ASPECTES ICONOGRFICS (1p) A.- TEMA B.- COMPOSICI C.- INTERPRETACI DEL SIGNIFICAT: ICONOGRAFIA D.- ELEMENTS PLSTICS

3.- JUSTIFICACI DE LESTIL, MODELS I INFLUNCIES (1p) A.- CARACTERSTIQUES DE LESTIL DE RUBENS B.- BIOGRAFIA. MODELS I INFLUNCIES C.- HISTRIA DE LES TRES GRCIES DE RUBENS

4.- APROXIMACI A LESTIL DE RUBENS PER GILLES NRET

5.- SNTESI ESCOLA FLAMENCA I ICONOLOGIA DE LES TRES GRCIES

6.- LES TRES GRCIES I EL JUDICI DE PARIS EN LA HISTRIA DE LART

7.- BIBLIOGRAFIA

NDEX

El context histric s el segle XVII (moment de la Contrareforma, desprs del Concili de Trento), semmarca en el temps de la GUERRA DELS 30 ANYS (1618-1648, que fa afectar a Europa central, principalment Alemanya).



Lenfrontament entre catlics i protestants, el desenvolupament del comer i els desitjos dindependncia van produir lescissi, en el segle XVII dels Pasos Baixos en dues parts, entre protestants i catlics o partidaris de la reforma o la contrareforma: per una part,

HOLANDA, protestant, democrtica i burgesa, i

per altra part, FLANDES, catlica, aristocrtica i monrquica, sota domini espanyol fins 1714.

EUROPA CATLICA - Imperi dels ustria - Portugal - Itlia

ABSOLUTISME - Burocrcia nombrosssima - Rgim fiscal desigual - Crisi agricultura - Fronts militars

GUERRA DELS 30 ANYS (Europa central, principalment Alemanya)

Flandes i Holanda: entre protestants i catlics o partidaris de la reforma o la contrareforma

(1618-1648)

EUROPA PROTESTANT - Anglaterra - Holanda

- OPOSICI RELIGIOSA

- OPOSICI POLTICA MONARQUIA PARLAMENTRIA

Cronologia de l'obra: 1630-35 (segons El Prado); 1636-1638 (altres fonts).

Context histric: segle XVII.

1.- CONTEXT HISTRIC

COLONIALISME ESPANYOL: - Nou mn - Flandes - Npols - Llombardia IDEOLOGIA: - Contrareforma: Concili de Trento CULTURA: REVOLUCI CIENTFICA

- Galileo Galilei (1564-1642) - Ren Descartes (1596-1637) - Johannes Kepler (1571-1630) - Isaac Newton ( 1642-1727)

Loriginalitat dels pintors primitius flamencs shavia perdut el segle XVI a causa de la influncia de la pintura italiana.

El segle XVII apareix una personalitat poderosa, Rubens, que dna novament un carcter peculiar a lart pictric de Flandes.

El catolicisme enfortit per la presncia de les tropes espanyoles, va contribuir a mantenir la importncia dels temes religiosos, amb la qual cosa es diferencia de lescola holandesa.

Per Flandes no va destacar, precisament, per lemoci religiosa, sempre ms tbia que la que inspira els pintors espanyols, sin per loptimisme, pel seu caire alegre, exultant, que a diferncia del naturalisme inspirat en Caravaggio, sinclina pels aspectes ms agradables de lexistncia.


Autoretrats. Peter Paulus Rubens (1577-1640).

RUBENS


La pintura flamenca dassumpte religis sexpressa en grans quadres insistint, particularment, en els temes rebutjats pels protestants. Els temes mitolgics sn, tamb, tractats en grans dimensions per decorar palaus reals. Es conrea el retrat, destacant lelevada posici social del retratat. Tamb sinicia la pintura de gnere, que deriva del gust pels temes humils i secundaris.


Aix, les escenes costumistes (els casaments, les festes rurals), sn un gnere que conreen sovint.


Creaci flamenca s la pintura de natures mortes que exhibeixen, encara duna manera ms clara, el culte de menjar ben adobat; en qu es representen a ms de menjars, les grans peces daus de caa i lopulncia de les taules, plenes de fruita i daliments; i de peces de vidre, formant un conjunt de mltiples objectes que s'amunteguen, si les comparem amb les espanyoles duna austeritat franciscana (bodegons de Zurbarn), entreveiem el reflex duna societat enriquida pel comer de roba i avesada als plaers de la vida.

Molt lligada a la pintura de natures mortes cal esmentar la d'animals que, al seu torn, es relaciona amb el paisatge, quan sel representa formant part de les caceres. Les temtiques paisatgstiques preferides sn les de caa i les aus.







7.- BIBLIOGRAFIA

NDEX

2.- ANLISI TCNICA FORMAL I ICONOGRFICA

A.- TEMA El tema tractat, en aquest, quadre ha estat present a lart des de lpoca hellenstica, tant en pintures com en escultures.

Segons la mitologia grega (primera font on sesmenten s a la Teogonia del poeta grec Hesiode, s. VIII aC), les tres Grcies o Crites joves i belles (Aglae, Eufrsine i Talia) foren divinitats, filles de Zeus i de la nimfa Eurnome, representen limpuls positiu de la vida; i sn deesses de la bellesa, de lencs i de lalegria. Segons diverses fonts, a cada una correspon un atribut o qualitat, per no nhi ha classificaci clara.

Las Grcies habiten lOlimp junt a les muses i protegeixen els filsofs. Acompanyen les divinitats de lamor, Afrodita i Eros, i presidien els convits, les danses i la resta desdeveniments socials plaents. Influeixen en els treball de lesperit i en les obres dart.







7.- BIBLIOGRAFIA

NDEX

Rubens pint el tema de les tres Grcies, en diverses ocasions, per noms en aquesta versi les represent segons el model iconogrfic repetit des de lantiguitat clssica: les tres figures entrellaades formen un petit cercle, de manera que dues estan de perfil i una dna lesquena a lespectador.

Les dones de bons palpissos i en primer pla, estan nues o b cobreixen parts dels seu cossos amb gases, i saprecia una gran delicadesa en el moviment de les figures femenines que, amb els cabells no ben recollits, semblen iniciar un ball amb un lleu moviment de les cames (totes tres endarrereixen el peu dret i es sustenten amb lesquerre); els braos sestenen fins a arribar a tocar les figures contiges i formar un grup tancat, perqu totes tres en conjunt, representen la perfecci (cercle sense principi ni final), ja que les virtuts de cadascuna es complementen amb les de les seves companyes.

2.- ANLISI TCNICA I FORMAL I ASPECTES ICONOGRFICS

B.- COMPOSICI

B) COMPOSICI

EQUILIBRADA / DESEQUILIBRADA

- Equilibrada.

ESQUEMA COMPOSITIU

- Disposici de les figures: model antiguitat clssica (primer pla, en cercle, una desquena).

- Dinamisme, ritme, moviment: Ritme de la roba (gran delicadesa moviment gases) i lleu moviment peus i braos (moviment contingut).

2.- ANLISI FORMAL

B.- COMPOSICI El pintor les situa en el primer pla del quadre, sobre un espai escenogrfic i un fons de paisatge idllic amb animals pasturant, destacant la lluminositat dels enrgics cossos sobre la lnia de lhoritz. Lescena queda emmarcada per alguns elements que simbolitzen els seus dons, com el putti o cupido amb el corn de labundncia, que vessa aigua sobre la terra, a mena de font a la seva esquerra (prpia dun jard) i, a laltra part, el tronc i una branca darbre amb la roba abandonada, i una garlanda de roses, que penja de les branques, situada sobre els caps de les deesses (probablement pintada per Jan Brueghel o algun deixeble seu). A diferncia daltres composicions de Rubens, dinmiques i centrfugues, Les tres Grcies presenten un dinamisme contingut i una composici tancada.

B) COMPOSICI

SIMTRICA / ASIMTRICA

- Presenta eix de simetria marcat.

TRACTAMENT DEL VOLUM I DE LESPAI

- Poc tractament de la profunditat (lnia horitz baixa).

- Escena primer pla emmarcada, i paisatge de fons idllic.

TANCADA / OBERTA

- Composici tancada i dinamisme contingut.

Lnia de l'horitz baixa

Putti amb corn abundncia vessa aigua sobre terra

Tronc amb branca arbre

Garlanda flors sobre els caps de les deesses (Brueghel?)







7.- BIBLIOGRAFIA

NDEX

2.- ANLISI FORMAL C.- INTERPRETACI DEL SIGNIFICAT: ICONOGRAFIA

C) INTERPRETACI (primera part):

Iconografia

- Mitologia grecoromana: Hesiode (Teogonia. S. VIII aC).

- Deesses: glae, Eufrsine i Talia.

- Bellesa, Alegria i Passi.

- Filles de Zeus i Eurnome.

72.- Iconografia. Cincia que estudia el

significat simblic de les obres dart.

Estudi de lorigen, la formaci i el

desenvolupament dels temes

representats.

Terminologia PAU

Damon i Aglae, 1866. Simeon Solomon (1840-1905, poca victoriana). Prerafaelista.

2.- ANLISI FORMAL

C.- INTERPRETACI DEL SIGNIFICAT: ICONOGRAFIA

GLAE - Mitologia grega, Aglaia o Aglae : .

- La que brilla, lesplendorosa, lesplndida (la deslumbrante).

- La ms jove i bella de les tres Crites.

-Simbolitza la intelligncia, el poder creatiu i la intuci de lintellecte, casada amb Hefest, lartes dels dus, cosa que explica la tradicional relaci de les Grcies amb les arts, proporcionant a artistes i poetes lhabilitat de crear bellesa en la seva obra.

- Representa la bellesa.

Eufrsine amb la Fantasia i la Serenitat, 1799-1800. SiJohann Heinrich Fssli (1741-1825). Neoclssic. Neomanierista. Preromntic?


EUFRSINE

- Mitologia grega Eufrsine: . - Sembla que era la grcia mitjana, entre glae (ms petita) i Talia (la major). - Simbolitza el plaer i lalegria (la gozosa).

Talia, 1739. Jean-Marc Nattier (1685-1766). Etapa rococ.


TALIA - Mitologia grega Talia: del verb florir.

- Representa lardor, lencs, la passi (la floreciente).

- Musa de la comdia i de la poesia buclica o pastoril. Divinitat de carcter rural, jove i riallera (risuea), representada amb una mscara i una corona dheura (smbol dimmortalitat), amb aspecte eixerit (vivaracho) i mirada burlesca.

- La major de les tres Grcies.


Daquesta manera, en aquest quadre sense acci, els cossos prenen tot el protagonisme; les dues figures laterals sn amb molta probabilitat, retrats de les dues esposes de Rubens: la primera muller, Isabella Brandt (a la dreta) i Helena Fourment (a lesquerra), la jove de 16 anys amb la qual shavia casat el vidu Rubens, quan comptava 60 anys, i que es va convertir en una presncia constant en les pintures dels ltims anys de lartista flamenc.

Isabella Brandt

C) INTERPRETACI (segona part):

Iconografia

- Retrats.

- Hlne Fourment (segona dona).

- Isabella Brandt (primera dona, no amb seguretat).

Helena Fourment







7.- BIBLIOGRAFIA

NDEX

2.- ANLISI FORMAL D.- ELEMENTS PLSTICS Les Tres Grcies mostren un precis color de pell humana fruit de la mescla de vermell, groc i blau, els tres colors primaris. Una esplndida lluminositat envaeix lescena, que t lloc a lexterior. A les figures femenines hi predomina els traos sinuosos, amb la clara intenci daccentuar la sensualitat dels cossos rotunds. En un cert sentit, es pot dir que en aquesta obra, com en daltres de tema mitolgic, Rubens plasma la seva visi particular de dues de les seves obsessions: la pintura sensual i colorista de Tiziano (Tici) i latracci per la plenitud del cos femen.

CROMATISME - Tret diferencial de lestil de Rubens. - Gamma cromtica rica. - Contrast fons grana / pell humana. - Tonalitats pllides. - Color pell: 3 primaris (vermell, groc i blau). - Pinzellada: perspectiva atmosfrica.

PREDOMINI LNIA / COLOR - Predomini color. - Emper, gran qualitat del dibuix.

LNIA - Corbes curtes, pinzellada rpida (traos

sinuosos). - Vida, energia, mfasi sensualitat dels

cossos rotunds.

LLUM - Natural i envoltant (embolcalla cossos). - Clarobscur.

RITME / DINAMISME - Interacci entre els personatges. - Moviment corporal. Dinamisme contingut.

FORMA DEXPRESSI - Figurativa, naturalista, realista. - Cnon de bellesa poca.

2.- ANLISI FORMAL D.- ELEMENTS PLSTICS

Blau anyil

Nacrat Grana

Visi particular Rubens (2 seves obsessions): pintura sensual i colorista de Tici i atracci per la plenitud del cos femen.

CONCLUSI

2.- ANLISI FORMAL D.- ELEMENTS PLSTICS







7.- BIBLIOGRAFIA

NDEX

3.- JUSTIFICACI ESTIL, MODELS I INFLUNCIES

A.- TRETS DE LESTIL RUBENS

Rubens fou un dels grans artistes del barroc, probablement el ms influent, el gran mestre de lescola flamenca barroca. Els principals TRETS CARACTERSTICS de la pintura de Rubens sn:

El rapte de les filles de Leucip, 1616. Peter Paulus Rubens (1577-1640).

1) Representaci cos hum - Cromatisme (cos dones ms clar). - Diferncia figures masculines / femenines.

2) Cromatisme - Variada i intensa gamma. 3) Llum - Contrasts lumnics. - Clarobscur.

Deposici o davallament de la creu , 1611-1614. Peter Paulus Rubens (1577-1640).

Catedral dAnvers. Blgica.


A.- CARACTERSTIQUES

ESTIL RUBENS

4) Crtica - Manca de profunditat psicolgica.

Rubens i autoretrat amb esposa Isabella Brandt, 1609-10. Peter Paulus Rubens (1577-1640).

Alte Pinakothek. Munic. Alemanya.


A.- CARACTERSTIQUES

ESTIL RUBENS

5) Composicions - Diagonals i escoros. - Exuberant en detalls i colorit. - Sensaci de moviment. - Influncies tenebrisme. - Classicisme barroc dels Carracci. - Naturalisme barroc de Caravaggio.

Deposici o davallament de la creu , 1611-1614. Peter Paulus Rubens (1577-1640).



A.- CARACTERSTIQUES

ESTIL RUBENS

5) Composicions - Grans trptics.

Visitaci de la Mare de Du i Presentaci de Jess en el temple, 1611-1614. Peter Paulus Rubens (1577-1640).



A.- CARACTERSTIQUES

ESTIL RUBENS

3.- ESTIL DE RUBENS

A.- CARACTERSTIQUES

6) Temtica ms usual - Religiosa: Davallament creu. - Mitolgica: Rapte de les filles de Leucip o La Via Lctia. - Retrats: Autoretrats i retrats de lentorn.

3.- ESTIL DE RUBENS

A.- CARACTERSTIQUES

6) Temtica: - Religiosa.

Adoraci dels Reis Mags, 1624. Peter Paulus Rubens (1577-1640).

Koninklijk Museum Amberes (Anvers). Barroc centre europeu.

3.- ESTIL DE RUBENS

A.- CARACTERSTIQUES


Adoraci dels Reis Mags, 1626-29. Peter Paulus Rubens (1577-1640).

3.- ESTIL DE RUBENS

A.- CARACTERSTIQUES


Adoraci dels Reis Mags. Peter Paulus Rubens (1577-1640).

3.- ESTIL DE RUBENS

A.- CARACTERSTIQUES


Lerecci de la creu. Peter Paulus Rubens (1577-1640).

Crucifixi. Tintoretto.

5) Composicions - Grans trptics.

3.- ESTIL DE RUBENS

A.- CARACTERSTIQUES

Visitaci de la Mare de Du i Presentaci de Jess en el temple, 1611-1614. Peter Paulus Rubens (1577-1640).


6) Temtica: - Mitolgica. - Color. - Estructura compositiva (oberta). - Anatomia.

El rapte de les filles de Leucip, 1616, (222 x 209 cm).

Peter Paulus Rubens (1577-1640). Alte Pinakothek. Munic. Alemanya.


A.- CARACTERSTIQUES

ESTIL RUBENS

6) Temtica: - Mitolgica.

La Via Lctia, 1636-37. Peter Paulus Rubens (1577-1640). Museu del Prado.


A.- CARACTERSTIQUES

ESTIL RUBENS

6) Temtica: - Mitolgica. El Judici de Paris, 1638-39.

Peter Paulus Rubens (1577-1640). Museu del Prado.


A.- CARACTERSTIQUES ESTIL RUBENS

3.- ESTIL DE RUBENS

A.- CARACTERSTIQUES

6) Temtica: - Retrats.


3.- ESTIL DE RUBENS

A.- CARACTERSTIQUES



3.- ESTIL DE RUBENS

A.- CARACTERSTIQUES


Autoretrats. Peter Paulus Rubens (1577-1640) amb esposa Isabella Brandt, 1609-10. Alte Pinakothek. Munic. Alemanya.

3.- ESTIL DE RUBENS

A.- CARACTERSTIQUES


Retrats dHlne Fourment. Paul Peter Paulus Rubens (1577-1640).

3.- ESTIL DE RUBENS

A.- CARACTERSTIQUES


Rubens amb Hlne Fourment i el seu fill Peter Paul. Peter Paulus Rubens (1577-1640).

3.- ESTIL DE RUBENS

A.- CARACTERSTIQUES


Hlne Fourment i els seus fills, Clara Johanna i Frans, 1936-37.

Peter Paulus Rubens (1577-1640). Muse Louvre.

Hlne Fourment i el seu fill. Peter Paulus Rubens (1577-1640).

Muse du Louvre.

3.- ESTIL DE RUBENS

A.- CARACTERSTIQUES


3.- ESTIL DE RUBENS

A.- CARACTERSTIQUES

6) Temtica: - Retrats. - Histric. - Mitolgic.

El desembarcament de Maria de Mdici a Marsella, 1922-25. Oli sobre fusta (394 cm 295 cm). Peter Paulus Rubens (1577-1640). Muse du Louvre.

3.- ESTIL DE RUBENS

A.- CARACTERSTIQUES

6) Temtica: - Retrats. - Histric.

Retrat del Duc de Lerma, 1603. Oli sobre fusta (283 x 200 cm).


3.- ESTIL DE RUBENS

A.- CARACTERSTIQUES

6) Temtica: - Pintura gnere. No abunda el gnere en Rubens. Pocs quadres de camperols en alguns paisatge. Denota influncia de Brueghel el vell.

Le Kermese, 1630-35. Oli sobre fusta (149 x 261 cm). Peter Paulus Rubens (1577-1640). Muse del Louvre.

El triomf de la mort (vers 1562, Renaixement)

Pieter Brueghel el Vell Oli sobre taula (117 x 162 cm)

Museu del Prado, Madrid

Caracterstiques: Ritme frentic

Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge. Per ms que representar el paisatge de forma realista, ho va fer introduint una concepci dinmica, amb moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes, en el mateix cam que El Bosch. Una de les seves obres ms conegudes s El triomf de la mort.

BRUEGHEL

El VELL







7.- BIBLIOGRAFIA

NDEX

ANVERS


B.- BIOGRAFIA. MODELS I INFLUNCIES

Neix a Alemanya.

Es trasllada a Flandes.

- Mestre flamenc.

Estudia a Itlia (1600-1608).

- Contractat pel Duc de Mntua.

MNTUA

GNOVA

ROMA

MATEGNA

LEONARDO DA VINCI

RAFAEL

MIQUEL NGEL

CARAVAGGIO

CORREGGIO

VELZQUEZ

MESTRES RENAIXEMENT I DEL BARROC

TICI

TINTORETTO

IL VERONESE

3.- MODELS I INFLUNCIES


Per al gran pblic les seves pintures sn fcils de reconixer per les seves figures robustes i cossos contundents, imbudes de la vehemncia de Miquel ngel. Figures femenines que sn reflex de lideal esttic de lpoca, i que sn clarament obeses, la qual cosa no deixa de semblar sorprenent per a la cultura actual, que valora lesveltesa. Per tant, el cnon de bellesa femenina de Rubens queda molt lluny de la delicadesa de Botticelli, i se situa ms a prop de la sensualitat de Tici, per amb cossos ms exuberants, latractiu dels quals contrasta amb els models de bellesa femenina actual, que ens proposa la publicitat, ja des de finals del segle XX, en el qual la migradesa de les carns sembla el valor ms preuat. El seu sentit del color recorda lescola veneciana, i el tractament de la llum sinspira en Caravaggio.

ANTECEDENTS

- Models dinfluncia

1) Quattrocento: Mantegna (Pdua).

2) Cinquecento: Miquel ngel, etc.

3) Escola veneciana: color.

4) Classicisme barroc bolonyesos: Carracci.

5) Naturalisme barroc: Caravaggio.

6) Velzquez (pas cort espanyola).

VENUS URBINO (1538). TICI.

3.- MODELS I INFLUNCIES


La Primavera o la Consagraci de la Primavera, 1477-78. Alexandro o Sandro Botticelli (1445-1510).

Quattrocento. Galleria degli Uffizi. Florncia.

MODELS DINFLUNCIA

- Cnon de bellesa femenina de Rubens molt lluny de la delicadesa de Botticelli.



Crist Mort, 1490. Quattrocento. Escola Pdua. Andrea de Mantegna (1430-1506).

Pinacoteca di Brera. Mil.

MODELS DINFLUNCIA

- Punt de vist: Grandiositat i dramatisme (no imprimeix color).

- Pintura escultrica: austeritat.

- Perspectiva: escor extraordinari (protagonisme cos inert).

- Rostres afligits Verge i Magdalena semblen superflus (segon pla).

3.- ESTIL DE LAUTOR

B.- BIOGRAFIA. MODELS I

INFLUNCIES

Santa Anna, la Verge i el Nin, 1508. Leonardo da Vinci (1452-1519).

Muse du Louvre. Pars.

3.- ESTIL DE LAUTOR


INFLUNCIES

Sagrada famlia, 1518. Rafael Sanzio (1483-1520). Museu del Prado.

Les tres Grcies, 1504-05 (17 x 17 cm). Rafael Sanzio (1483-1520). Museu Cond.

3.- ESTIL DE LAUTOR


Volta Capella Sixtina, 1508-1512. Miquel ngel Buonarrotti (1475-1564). Vatic: Escenes de la Gnesi (des de la Creaci fins el Diluvi Universal).

MODELS DINFLUNCIA: El pecat original i lexpulsi del parads.

- Estudis anatmics: monumentalitat, volumetria i opulncia de les figures.

ESCOLA VENECIANA TIZIANO (14901576)

3.- ESTIL DE LAUTOR


El Sant Enterrament, 1559. Tici (1490-1576).

MODELS DINFLUNCIA

- Cnon bellesa femenina a prop sensualitat de Tici, per amb cossos ms exuberants.

- Lluny models bellesa femenina actual.

3.- ESTIL DE LAUTOR


Les noces de Can, 1563. Il Veronese (1528-1588). Muse du Louvre.

IL VERONESE (15281588)

3.- ESTIL DE LAUTOR


Baco i Ariadna, 1578. Jacopo Il Tintoreto (1518-1594). Palau Ducal. Vencia.

TINTORETTO (15181594)

3.- ESTIL DE LAUTOR


Venus, Adonis i Cupido, vers 1590. Annibale Carracci (1560-1609).

Museu del Prado. Madrid.

El triomf de Baco i Ariadna, vers 1597-1600. Annibale Carracci (1560-1609).

Fresc al Palau Farnese.

ESCOLA BOLONYESA (CLASSICISME

BARROC): CARRACCI

3.- ESTIL DE LAUTOR


Decapitaci d'Holofernes, 1591. Caravaggio (1571-1610). Galeria Nacional dArt Antic. Roma.

CARAVAGGIO (NATURALISME BARROC)

MODELS DINFLUNCIA

- Illuminaci.

- Tenebrisme.

- Clarobscur.

Viatge a Itlia (1600-1608) Rubens rendeix homenatge als mestres del tenebrisme com Caravaggio i Correggio amb aquesta obra que pinta a Roma.

3.- ESTIL DE LAUTOR


INFLUNCIES

Adoraci dels pastors, vers 1608. Peter Paulus Rubens (1577-1640).

St. Pauluskerk, Antwerp.

3.- ESTIL DE LAUTOR


Adoraci dels pastors, vers 1608. Peter Paulus Rubens (1577-1640).

St. Pauluskerk, Antwerp.

Oli sobre llen

Nativitat, 1528-1530. Il Correggio (1489-1534). Gemldegaleri. Dresden.

Oli sobre llen

Durant la seva estada en la cort espanyola fu amistat amb Velzquez, a qui impell a visitar les colleccions dart italianes, que tant admirava ell.

Reclamat per la cort espanyola (Felip IV)

La forja (fragua) de Vulc, 1630. Oli sobre llen (223 x 290 cm). Diego Velzquez (1599-1660).

Museu del Prado.

Felipe IV, vers 1626, retrat del jove rei. Oli sobre llen.

Diego Velzquez (1599-1660). Museu del Prado.

3.- ESTIL DE LAUTOR


3.- ESTIL DE LAUTOR


INFLUNCIES

Torna a Flandes (1608)

- Principal artista d' Anvers. - Ascens social. - Redecoraci dels temples desprs de la Iconoclstia Calvinista (1566-1585). - Un dels primers grans retaules.

71.- Iconoclstia. Doctrina contrria al culte o veneraci de les icones o imatges sagrades, i a qu decorin les parets de les esglsies, que domin el mn bizant dels segles VIII i IX.

Terminologia PAU

Trptic Alament de la creu (detall), 1610. Peter Paulus Rubens (1577-1640).

Catedral dAnvers.

Trptic Alament de la creu (detall), 1610. Oli sobre taula. Peter Paulus Rubens (1577-1640). Catedral dAnvers.

3.- ESTIL DE LAUTOR: B.- BIOGRAFIA. MODELS I INFLUNCIES

3.- ESTIL DE LAUTOR

A.- BIOGRAFIA. MODELS I INFLUNCIES

Per tal de satisfer les demandes pictriques de la seva clientela, Rubens hagu dobrir un taller, on es formaren els pintors ms destacats de la segent fornada de pintors flamencs; artistes de renom com Van Dyck, Jordaens i Brueghel van ser els seus collaboradors ms notables, que sespecialitzaren en aspectes concrets (decoraci floral, figures de gnere, retrats, etc), per sempre sota la marca de pintura a lestil de Rubens. El seu art va influir en artistes de concepcions i poques diferents, i fora dispars com Watteau, Delacroix i Renoir.

A) BIOGRAFIA DIPLOMTIC. Al servei de noblesa i reis:

Duc de Mntua. Maria de Mdici. Carles I d'Anglaterra. Felip IV d'Espanya.

A) BIOGRAFIA FRUCTFERA CARRERA:

Gran taller amb 200 collaboradors. Anton Van Dyk. Jacob Jordaens. Jan Brueghel el Vell (fill de Pieter Brueghel el Vell).

TRANSCENDNCIA SEVA OBRA: Jean-Antoine Watteau (final barroc i rococ, 1r s. XVIII). Eugne Delacroix (romanticisme, 1a segle XIX). Pierre August Renoir (impressionisme, 2a s. XIX).

3.- ESTIL DE LAUTOR

A.- BIOGRAFIA. MODELS I INFLUNCIES

A ms de Rubens, Sandro Botticelli (Quattrocento), Raffaello Sanzio (Cinquecento), Il Tintoretto (escola veneciana), i Jean-Baptiste Regnault (neoclssic) plasmaren en alguna de les seves pintures el motiu de les tres Grcies (els 3 primers ho faran abans i el darrer desprs).

Les tres Grcies, 1504-05. Rafael Sanzio (1483-1520).

Les tres Grcies i Mercuri, 1564-1565. Il Tintoretto (1518-1594).

La Primavera, 1477-78. Sandro Botticelli (1445-1510).

Les tres Grcies, 1799. Jean-Baptiste Regnault (1754-1829).

Les tres Grcies, 1636-38. Peter Paulus Rubens (1577-1640).







7.- BIBLIOGRAFIA

NDEX

El rei Felip IV va encarregar a Rubens la realitzaci duna srie de pintures de tema mitolgic per a decorar la Torre de la Parada, un palauet de caa situat a les afores de Madrid. Tanmateix, algunes de les obres pintades durant aquest temps van romandre en poder del pintor fins la seva mort.

s el cas de la taula de les tres Grcies, avui exposada al Prado. Rubens la va reservar per a si mateix i form part de la seva collecci particular fins els seus darrers dies, perqu la seva condici econmica i social li va permetre de pintar per gust i no per encrrec.

Hlne Fourment, en desaparixer el seu marit, estigu a punt de cremar el quadre per la sensualitat, segons ella pecaminosa.

Finalment, fou suposadament regalada, per Helena Fourment, o b subhastada (no nhi ha acord) i, el 1640, el rei Felip IV dEspanya ladquir.

3.- HISTRIA. LLOCS UBICACI I PROCEDNCIA: - Casa de Rubens. - Colleccions reials. Sales de lAlczar, Madrid.

- Inventariada 1866 en les voltes de Tici, junt a nus que Tici pint per Felip II.

- S. XVIII a punt de ser destruda (conflictiva). - Confinada Acadmia San Fernando (sala nus). - Aband incomunicaci 1838 (Isabel II):

Exposada amb la collecci general del Museu del Prado.

- Nmero de catleg: P01670.

Existeixen dos dibuixos preparatoris per a Les tres Grcies; un es troba en el Museu Nacional de Varsvia i laltre en el Courtauld Institute de Londres.

3.- JUSTIFICACI ESTIL, MODELS I INFLUNCIES C.- HISTRIA 3 GRACIES RUBENS







7.- BIBLIOGRAFIA

NDEX

El impulso vital que emana de su prolfica obra, su extrema fecundidad, la energa de su trabajo y la rapidez con la que ejecuta sus cuadros, le valieron a Rubens la denominacin de Homero de la pintura, por parte de Delacroix. En efecto, Rubens aborda todos los temas con entusiasmo. Alentados por una misma inspiracin, lienzos profanos y religiosos, temas mitolgicos y retratos se suceden en una rpida cadena. Su carcter barroco queda claramente reflejado en la forma, el movimiento, el ritmo, la exuberancia del color y la sobrefiguracin de los efectos, unas veces patticos y otras dramticos, enfticos, apasionados... Sin embargo, Rubens se somete a las exigencias decorativas impuestas por los inmensos formatos de sus composiciones. En ellas da muestras de un extrao sentido de la escenificacin, poblndolas de magnficos efectos de carcter dramtico o triunfal. Este estilo nico, para el cual nos vemos obligados a inventar el trmino de rubeniano, se basa en una exaltacin sistemtica de la energa, el culto apasionado al movimiento y la bsqueda de efectos dinmicos. Rubens realiza composiciones en diagonal o en espiral, crea movimientos ascensionales y turbulentos, muestra preferencia por las poses inestables y concede a los rostros una expresin animada. (...) La sntesis que Rubens logra realizar entre su estilo clsico y su estilo barroco, le permite obtener un resultado ms entusiasta que una composicin clsica y, al mismo tiempo, ms equilibrado que una obra barroca.

Gilles Nret. RUBENS. Ed. Taschen.

4.- APROXIMACI A LESTIL DE RUBENS







7.- BIBLIOGRAFIA

NDEX

ICONOLOGIA (del gr. ). DE LOBRA:

1. f. Escultura i pintura. Representaci de les virtuts,

vicis o altres coses morals o naturals, figurativament o amb laparena de persones.

- Referncia a les fonts clssiques.

- Ideals esttics de lpoca.

- Identificaci amb persones de lentorn (retrat).

- El quadre amb la vida de lautor.

- Desprs de mort.

5.- SNTESI ESCOLA FLAMENCA I ICONOLOGIA DE LOBRA ESCOLA FLAMENCA:

Influncia escola dels primitius flamencs (s. XV). Jan van Eyck, Rogier van der Weyden. Territori catlic (corona espanyola). Esglsia i burgesia demanden obres dart.

PINTURA BARROCA A FLANDES: Realisme. Expressi de moviment. Llum. Profunditat. Asimetria. Temes: Religiosos, mitolgics, retrats, gnere, etc.

Les tres Grcies, 1636-38. Oli sobre fusta (221 x 181 m) Peter Paulus Rubens (1577-1640).

Museu del Prado.







7.- BIBLIOGRAFIA

NDEX

Imatge repetidament representada pels diferents corrents estilstics. Al principi de la civilitzaci grega anaven cobertes amb una fina tnica per, desprs, ms habitualment sels ha representat nues o poc cobertes. Rarament es fa referncia a les deesses de manera individual, i sn la representaci grega de la triple deessa arcaica, present en moltes mitologies del mn. La iconografia ms freqent en la histria de lart, tant en escultura com en pintura, s la representaci que Rubens va fer de les tres deesses, en actitud de donar-se les mans, i amb els cabells no ben recollits, en acte diniciar el ball, i es correspon a la descripci literria dHesiode a la Teogonia. Probablement Rubens es va inspirar en les diverses versions sobre el tema: com el grup hellenstic de la Catedral de Siena (tal vegada admirat en el seu viatge a Itlia, 1600-08) o lestampa del gravador florent, Marcantonio Raimondi, molt divulgada en la seva poca (influir en Manet i Picasso) .

6.- LES TRES GRCIES EN LA HISTRIA DE LART

Grup escultric rom de la biblioteca Piccolomini. Duomo de Siena.


El Judici de Paris, vers 1515-12. Marcantonio Raimondi, sobre una obra de Rafael Sanzio.


Cova dAngles sur Anglin, Vienne (Poitou-Charentes, Frana). Paleoltic superior.


Des de molt antic, les conegudes com les Tres Venus sn representades. s difcil creure que, llavors, es cres ja un cnon premeditat, pot ser pintaven les reunions de dones nues que visionaven o, tal vegada, respon a un desig del subconscient o a una necessitat social de grup,... Emper Les tres Grcies sn aqu, qualsevol que fos el motiu.

Fris grec de Les tres Grcies, s. V aC.


Les tres Grcies. Relleu grec, vers any 100 aC.


Les tres Grcies. Relleu rom, 200 a 150 aC.


Les tres Grcies. Relleu en recipient de plata.


Museu dstia, segle II aC.


Representaci de Les tres Crites en una pintura al fresc, trobada a Pompeia, vers segle I.


Les Crites. Fresc del s. I a Pompeia.


Judici de Paris en Herculano. Museu arqueolgic de Npols.


Mosaic rom, segles I i II dC. Museu Nacional de Catalunya. Barcelona.


Mosaic rom. Villa Fuente lamo a Puente Genil. glae, Eufrsine i Talia, filles de Zeus i dEurnome, deesses de la bellesa, de lencs i de lalegria.



Judici de Paris. Mosaic trobat a Estepa, Sevilla (vers 500 dC).


Relleus romans, segle II dC (v. 115). Muse du Louvre. Una de les interpretacions ms antigues, encara que no s pintura.


Cpia romana doriginal hellenstic, s. II dC. Reforma Nicolas Cordier. Muse Louvre. Troballa mont Caelius.


Cpia romana doriginal hellenstic, s. II dC. Reforma Nicolas Cordier.

Muse du Louvre. Descobertes en el mont Caelius.


Cpia romana doriginal hellenstic, s. II dC. Reforma Nicolas Cordier. Muse Louvre. Troballa mont Caelius.


Relleu rom. Museu del Bardo. Tunssia.


Grcies, a la dreta de la Venus de Cnido. Sala de les Mscares dels Museus Vaticans.

La Primavera o la Consagraci de la Primavera, 1477-78. Alexandro o Sandro Botticelli (1445-1510).

Quattrocento. Galleria degli Uffizi. Florncia.

MODELS DINFLUNCIA

- Cnon de bellesa femenina de Rubens molt lluny de la delicadesa de Botticelli.

6.- LES TRES GRCIES EN HISTRIA DE LART


1497, Renaixement alemany. Albrecht Drer (1471-1528)


Les tres Grcies, 1501. Rafael Sanzio (1483-1520).

6.- TRES GRCIES EN LA HISTRIA DE LART



Les tres Grcies, 1519. Antonio Allegri Il Correggio (1489-1534).

6.- LES TRES GRCIES I EL JUDICI DE PARIS EN LA H DE LART Eris o Eride, deessa de la Discrdia, molesta por no ser convidada a las noces de Tetis i Peleo (pare dAquiles), quan tots els dus ho estaven, tram la venjana sembrant la discrdia entre els convidats: es present al banquet, i llen sobre la taula una poma dor, amb la paraula kallisti inscrita (per a la ms bella). La Poma de la Discrdia provoc la baralla entre Afrodita-Venus, Hera-Juno i Atenea-Minerva, que la reclamaven. Zeus-Jpiter encomen lelecci a un jove, Paris, fill del rei de Troia. Hermes-Mercuri, du missatger fou enviat amb lencrrec del Judici sollicitat; localitz el prncip-pastor i li mostr la poma, que havia de lliurar a la deessa que considerava ms bella. Zeus esperava de Paris un judici imparcial, en haver viscut allunyat del mn i de les passions humanes.

Cada deessa oferia, per convncer limprovisat jutge, fins el suborn: Hera, esposa de Zeus, tot el poder que desitgs o, tamb, el ttol dEmperador dsia; Atena, deessa de la intelligncia i la guerra, la saviesa o vncer totes les batalles; Afrodita, li ofer lamor de la ms bella dona del mn. I Paris decid Afrodita, decisi de greus conseqncies pel seu poble, perqu Helena (la ms bella dona) era esposa de Menelao, rei dEsparta. I en un viatge a Esparta, Paris rapt Helena i la dugu a Troia (provocant la guerra).

Vries versions del judici: 1) Les tres deesses es nuaren per mostrar la seva bellesa al mortal; 2) Tan sol ho va fer Afrodita i, per aix, guany; 3) Cap deessa: nega la possibilitat del nu. Sigui com fos, el tema del Judici de Paris ha possibilitat, als artistes, retratar tres dones nues idealment belles, aix Les tres Grcies i El Judici de Paris, artsticament, sn el mateix motiu: composar tres vistes que agrupen el conjunt de lanatomia de la dona.

El Judici de Paris, vers 1515-12. Marcantonio Raimondi, sobre una obra de Rafael Sanzio.


La part dreta inspir a Edouard Manet per Dejeuner sur lherbe. La part esquerra sembla que fou inspiraci per Les mademoiselles dAvignon de Picasso.

A dalt i entre nvols, Zeus, en el seu tron, amb els raigs i la seva guila, observa lescena amb altres divinitats com rtemis (mitja lluna en el front), Helios amb el carroI la Victria corona a la deessa vencedora. Composici equilibrada: les deesses estan nues en un mn, on s all ms natural, no nhi ha desigualtat davant el que arbitra o el jutge.

49 LE DJEUNER SUR LHERBE.

EL DINAR CAMPESTRE O LESMORZAR SOBRE LHERBA (1863). DOUARD MANET (1832-1883).

MUSEU DORSAY. PARS. IMPRESSIONISME.

NO LES DEMOISELLES DAVIGNON O SENYORESTES DEL CARRER DAVINY (1907)

PABLO RUIZ PICASSO (Mlaga, 1881- Mougins, Frana, 1973) MUSEU DART MODERN DE NOVA YORK (MOMA). CUBISME.


Les tres Grcies, 1531. Lucas Cranach el vell (1472-1553).

El Judici de Paris, vers 1540. Lucas Cranach el vell (1472-1553) entre 1508 i 1535,

ja va entendre que el motiu era el mateix. Gotha, Stiftung Schloss Friedenstein, Schlossmuseum.

Hermes, sense casc, senyala Eros i una deessa segueix direcci vara.


El Judici de Paris, 1512-41. Renaixement. Lucas Cranach el vell (1472-1553).

Curis: Hermes com anci amb casc alat i, enlloc de poma, du una bola de cristall amb una inscripci llatina.

Les tres Grcies, 1535. Lucas Cranach el vell (1472-1553).


El Judici de Paris, 1926-29. Lucas Cranach el vell (1472-1553).

Metropolitan Museum of Art. Nova York (MOMA).

Tres deesses nues i Paris no s un pastor, sin un guerrer, com en altres versions de Cranach. Hermes du una bola de cristall i Atena, amb capell de plomes, senyala Eros, a punt de disparar la fletxa.


Jacopo Pantormo, 1533.

Les trois Grces, 1561-62. Marbre. Muse du Louvre. Monument que cont el cor del rei dHenri II.

Germain Pilon (1528-1590). Escultor de les tombes dels reis francesos del segle XVI. Renaixement a Frana.


Les tres Grcies i Mercuri, 1564-65. Jacopo Robusti Il Tintoretto (1518-1594). Palau Ducal de Vencia. Encara que amb postura rebuscada, al mestre li agrada representar les tres Crites.

Imatges que pretenen demostrar el bon govern dels Ducs en la ciutat de Vencia. glae (la brillant), Talia (fa brotar i crixer la vegetaci), i Eufrsine (lalegria interior), triple encarnaci de la grcia i la bellesa. Aqu junt a Mercuri, du del comer i smbol de la prosperitat de la Serenssima Repblica, els ingressos de la qual procedien majorment del comer. Figures nues, que cobreixen el sexe amb un drap, i presenten un escor per accentuar el moviment de la composici, aix com Mercuri, el cos del qual es projecta cap a lespectador.


El Judici de Paris. Joan de Joanes (Vicente Juan Masip; Fuente la Higuera, Valncia, v. 1523-

Bocairent, Espanya, 1579), Renaixement. Museu de Belles Arts de Valncia.

Impossible distingir les deesses, mateixa postura i mirada, si no s per qu una porta llana i laltra fletxa.


Natura adornant Les tres Grcies. Peter Paulus Rubens (1577-1640) i

Jan Brueghel el vell.

Pieter Paul Rubens t totes les variants imaginables de les tres Grcies, b com les Crites o amb el ttol de Judici de Paris.


Les tres Grcies, 1636-38. Oli sobre fusta (221 x 181 m).



El desembarcament de Maria de Mdici a Marsella, 1922-25.

Oli sobre fusta (394 cm 295 cm). Peter Paulus Rubens (1577-1640).

Muse du Louvre.


Les tres Grcies Peter Paulus Rubens (1577-1640)


No es veu la poma i les tres deesses, nues i sense atributs, es presenten davant Paris, lartista que toca el violoncel, amb altres instruments musicals, escultures, i pinzells pel terra, junt a lescut dAtena. Hermes, volant des del cel, sembla contemplar lescena en el moment en qu Afrodita, amb una garlanda de flors a la m, promet els amors de la bella Helena, que pot estar representada per la dona del centre amb el propi Paris.

Leducaci de Maria de Mdici i el Judici de Paris, 1621. Peter Paulus Rubens (1577-1640).

1 INTERPRETACI

6.- LES TRES GRCIES EN LA HISTRIA DE LART Atena, asseguda i amb casc corinti, sost un llibre i personifica la saviesa, i la reina com una nina. Motiu pres del cristianisme: Santa Anna educant la Verge (sunifica mitologia i cristianisme.

Darrere la nina, Venus amb una corona de flors o b Flora nua i dempeus, simbolitza la bellesa de la reina, i altres dues dones nues. A lesquerre, Orfeo toca el violoncel, demostra la formaci musical duna dama. Mercuri amb escor (part superior llen) ser lencarregat densenyar a la reina lart de leloqncia. La formaci es completa amb els busts a primer pla (simbolitzen filosofia i cincia); al terra un instrument musical, un escut i una paleta recorden la resta de disciplines.

Tcnica de Rubens: illuminaci daurada amb contrasts lumnics, accentuats pels tons brillants, sobretot vermellons (influncia veneciana, Il Tintoretto).

Leducaci de Maria de Mdici i el Judici de Paris, 1621. Peter Paulus Rubens (1577-1640).

ALTRA INTERPRETACI ICONOGRFICA

Les Grcies, 1628-30. Oli sobre taula (475 x 35 cm).

Peter Paulus Rubens (1577-1640). Galeria Palatina, Palazzo Pitti. Florncia.


El Judici a Paris, 1632-35. Peter Paulus Rubens (1577-1640).

National Gallery (Londres)


Paris ofereix la poma a Afrodita, entre les altres dues deesses, ben identificades, en aquesta com en altres versions, pels atributs. Atena deixa al seu costat el casc, lespasa i lescut (reflecteix el cap de Gorgona Medusa). A una branca posa lanimal consagrat a ella, lliba (lechuza). El petit Cupido alat acompanya a Afrodita. Hera el gall dindi (pavo real) al seu costat.

En el cel sendevina la figura de la Erinia o Fria de la guerra, amb la torxa a la m i el fuet (ltigo) a laltra, en un cel casi turments, perqu el quadre s, a la vegada, dramtic i tranquil. La seva presncia augura la tragdia del veredicte: la conseqncia, la Guerra de Troia.


Rubens composa, en un sol instant, tot un discurs narratiu. s el moment de tensi: Paris estn la poma, per encara no ha pres la decisi, donat que Afrodita i Hera el miren expectants.


National Gallery (Londres)

Aqu, ni Hermes ni Paris donen lesquena i les deesses sn apercebudes a la vegada, no individualitzades. Es posa mfasi en la bellesa i les sensuals maneres, no en ladjudicaci del premi de bellesa a una sola delles. Paris, assegut sota larbre, garrot de pastor i el ca fidel als seus peus. Al fons les ovelles pasturen pel prat. Darrere, Hermes amb barret alat contempla lescena.

El Judici de Paris, 1638-39. Peter Paulus Rubens (1577-1640). Museu del Prado.


Es creu que el rostre dAfrodita s el de la segona esposa de Rubens, Hlne Fourment.


En la versi del 1639, Hermes (Mercuri) s qui lliura la poma a Paris i li mostra les tres finalistes, reconegudes pels smbols: esquerre Atena (Minerva), a terra lliba, casc i escut; dreta, Hera (Juno) indiot; i al centre, Afrodita (Venus) i lamoret aferrat a la seva cama.

El Judici a Paris, vers 1590-1606. Peter Paulus Rubens (1577-1640).

Akademie der Bildenden Knst. Viena.



National Gallery. Londres.


Paris mateixa postura que quadre de 1606, assegut desquena a lespectador, i du tamb pell de caador al cap. En canvi, les deesses, mostren el cos femen en diferents postures. Afrodita, en el centre, rep la corona que ve del cel. A la seva dreta, Hera es mostra irritada per la decisi, i a la seva esquerra, mirant cap a altre costat, Atena amb larmadura als seus peus. El riu Escamandro, representat amb un cntir daigua, contempla lescena a la dreta, acompanyat duna nimfa, igual que altres dues figures, tal vegada uns stirs, darrere dHermes (sel reconeix per la vara i el barret alat).

Les tres Grcies. Giovanni Martinelli (1600-1659, itali lligat a Florncia).


Illustraci de la metamorfosi dOvidi amb el Judici de Paris, 1677.


El Judici de Paris, 1881-83. Luca Giordano o Lucas Jordn. Museu Hermitage. Moscou. Barroc.


El Judici de Paris, 1885. Luca Giordano o Lucas Jordn. Galeria Pallavicini. Roma. Barroc.



Les tres Grcies. Jean Baptiste van Loo (1684-1745).


El judici de Paris, 1718. Rococ. Jean-Antoine Watteau (1684-1721).

Museo del Louvre, Paris.


Afrodita recull la poma, mentre mira cap a dalt a un amoret que li colloca la corona. Hera seleva (indiot pavo real) seguida dAtena (armes).

El Judici de Paris, 1754 Les tres Grcies, 1765.

Franois Boucher (1703-1770).

El Judici de Paris, 1757. Anton Raphael Mengs (1728-1779). Hermitage. Moscou.


Les Tres Grcies, 1763. Charles van Loo (1705-1765)


Les tres Grcies. Fragonard (1732-1806). Rococ.


Les tres Grcies, 1793. El Judici de Paris, 1820.

Var Jean-Baptiste Regnault (1843-1871). Neoclassicisme francs.


Originalitat: Les deesses collocades en tres plans superposats.


Fotografia de Alecio de Andrade en 1970.

Tres monges contemplen el quadre Les tres Grcies de Jean-Baptiste Regnault (1793), en el Museu del Louvre, Pars (Frana).

Judici de Paris. George Frederick Watts (1817-1904).

Associat al moviment simblic.


Mart desarmat per Venus i Les tres Grcies, 1822-24. Neoclassicisme. Jacques-Louis David (1748-1825).


Les tres Grcies de 1817 i de 1842. Bertel Thorvaldsen (1770-1844).


Les tres Grcies, 1813-16. Antonio Canova (1757-1822).


Les tres Grcies. Pasquale Romanelli (1812-1887).

Cpia de lobra de Canova.


Les tres Grcies, 1831. Neoclassicisme. James (Jean Jacques) Pradier (1790-1852).

Muse du Louvre.


A finals del segle XIX irromp en lart una nova eina, un nou suport, una nova tcnica: LA FOTOGRAFIA.

El Judici a Paris, 1862-64. Postimpressionisme. Paul Czanne (1839-1906). Collecci privada.


Les tres banyistes. Paul Czanne (1839-1906). Postimpressionisme.



El Judici de Paris (comprada pel Prado en 1882). Federico Jimnez Fernndez (Madrid, 1841-1910). Curiosa allegoria del mite, parodia el clebre judici entre tres gallines i un gall.


El Judici de Paris. Calendari de 1895. Alphonse Mucha (1860-1939).

Renaissance caf.

El Judici a Paris, 1904. Oli sobre llen. Enrique Simonet Lombardo (Valncia, 1866- Madrid, 1927).


Les tres Grcies , 1908. Kazimir Malevich (Rssia, 1878-1935).

Creador del suprematisme (formes geomtriques fonamentals junt a

constructivisme).


Les tres Grcies, 1910. Franz Ritter von Stuck

(1863-1928).


El Judici de Paris, 1912. Ernst Ludwig Kirchner (1880-1938).

Expressionisme.


El Judici a Paris, 1914. Impressionisme. Pierre-Auguste Renoir (1841-1919). Pintura tardana (lautor molt malalt dartritis)

Phillips Memorial Gallery. Washington.


1920. Pere Pruna Ocerans (Barcelona, 1904-1977). Estil figuratiu conservador, en contrast amb les avantguardes europees del moment.


Les trois Graces, 1920. Pierre Girieud (1876-1948).

Participa en la creaci de lart modern: Salon dels Indepndents 1905.



Tres dones en la font, 1921. Pablo Picasso (Mlaga, 1881- Mougins, Frana, 1973).

El revolucionari Pablo Ruiz Picasso renuncia als seus principis "....la dona quant ms nua millor",.... I fart de veure-les nues, les vesteix i, a la vegada, baixa les deesses a la terra.


Esbs de llapis sobre paper, 2010. Creat per Diego Negrete Giribaldi

Tres dones en la font, 1921. Pablo Picasso.


Les tres Grcies, 1921. Pablo Picasso. Classicisme.

Picasso barreja dues obres exemplars: "Les tres Grcies" de Rubens amb les seves Senyoretes dAvignon.

Les tres Grcies. Acrlic sobre llen (100 x 70 cm). Pablo Picasso. Precubista.


El Judici de Paris. Pablo Ruiz Picasso (Mlaga, 1881- Mougins, Frana, 1973)


Les tres Grcies, 1924. Jos de Togores.

Les tres Grcies, 1927. Pancho Gutierrez Cossio.



Les trois Belles o Les trois Grces, 1926 i 1950. Ossip Zadkine.


Les tres Grcies, 1830-38. Aristide Maillol (1861-1944, Rossell francs).

Andr Louis Derain, 1939.



El Judici de Paris, 1940. Rafael Zabaleta.


Ren Franois Ghislain Magritte, 1946.


Les tres Grcies, 1959. Antonio Saura (Osca 1930-Conca 1998).


El Judici de Paris. 1950 (dalt), 1963 (dreta i a sota).

Salvador Dal.


Les tres Grcies, 1970 i 1973. Salvador Dal.


Les tres Grcies de Jan Saudek (1935-).


Les tres Grcies. Fotografia inspirada en Rafael (anterior a Rubens) de Joel-Peter Witkin (1939-).



Fotografia de Alecio de Andrade en 1970.

Tres monges contemplen el quadre Les tres Grcies de Jean-Baptiste Regnault (1793), en el Museu del Louvre, Pars (Frana).


Fotografia de Della GRACE, titulada Three Graces, 1992.


El Judici de Paris, 1994. Antonio Mingote (Barcelona, 1919-).

Tres deesses de grans mides distorsionades, en comparaci a un jove Paris, elegantment vestit, que du a la m la poma de la discrdia. Mingote s un dibuixant humorstic catal.


Les tres Grcies. Juan Barjola (Badajoz, 1919-Madrid, 2004).

Les tres Grcies, 1997. Antoni Pixot (Figueres, 1934-). Du el llegat de Dal.


Les tres Grcies. Influncia de lart brut i el graffiti) Eleazar (Siles, Jan, 1954- taller a Barcelona).


Les tres Grcies. Mariano Vargas.



Annim, publicat per Tania Cristiano.


Les tres Grcies amb ganivet. Natalie Shau.


Les tres Grcies. Desquerra a dreta, Alexandra, Marie-Chantal i

Pia, les tres germanes Miller.

Stefan Blondal, 1998

Normunds Braslins

Neil Moore, 2005

Juan Barjola, 2003

6.- LES TRES GRCIES EN LART


Isidro Gosalvez


Yvonne Jeanette Karlsen, 2008


Judici de Paris, 2008. Vernica Anala Aguirre (San Rafael, Mendoza,

Argentina, 1979-).

Missatge de lartista: Tota dona s una artista, i sn els draps els que ens fan representar un o un altre paper. Afrodita s Marilyn Monroe, la guerrera Atena du roba urbana, i Hera s una dona sexuada, pot ser la tpica dona objecte.


Debbie Han Wins, 2009. Sovereign Asian Art prize.

Isabella Brandt

Helena Fourment

Les Tres Grcies. Dagaro. Edici: 99. Escultura en bronze (20x48x30cm).

El Flamenc. Patrimoni Cultural immaterial de la Humanitat. Dilluns 29 novembre 2010

http://museoprado.mcu.es www.museodelprado.es/coleccion/...on.../las-tres-gracias/ es.wikipedia.org/wiki/Las_tres_Gracias_(Rubens) es.wikipedia.org/wiki/Crites www.historia-del-arte-erotico.com/tres_gracias/home.htm www.civilopedia.com/.../las-tres-gracias-o-carites www.artehistoria.jcyl.es/historia/obras/1193.htm www.jdiezarnal.com/artepinturalastresgracias.html http://www.slideshare.net/piluchi /.../historia-visual-de-las-tres-gracias. Las tres Gracias (Belleza, Jbilo y Festividades). 2010 Elena Gallardo Pals. elenegp.wordpress.com/.../catalogo-de-algunas-interpretaciones-el-juicio-de-paris-en-la-historia-de-la-pintura artedibujosfotosimagenesobraspinturas.blogspot.com leaimnetz.wordpress.com/2010/.../el-juicio-de-paris Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Ed. 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, oct del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 43. Ms informaci de pginas dInternet on trobar referncias a imatges sobre mitologia: http://homepage.mac.com/cparada/GML/Images.html http://www.mlahanas.de/Greeks/Mythology/ListGreekMythologyImagesA.html http://www.historia-del-arte-erotico.com/tres_gracias/ http://www.philipresheph.com/demodokos/helen/jupar.htm http://usuarios.lycos.es/anapiru/ANACLASSICA/mitoarte.htm

8.- BIBLIOGRAFIA

39. les tres grÀcies.peter paulus rubens

Education