7/29/2019 38 -febrer- 2010

1/32

1

nm. 38 -febrer- 2010

Editorial

Pals

Res millor que utilitzar les paraules amb qu va descriurel Josep Pla:

A quatre o cinc quilmetres al nord de Palafrugell, sobre la carretera de Viladamat,hi ha Pals, nom que ve del llat palus, estany. s una poblaci tpica de l'poca delEmpordanet lacustre, ple d'aiguamoixos i de closes fangoses, durant la qual calguedificar els pobles sobre els pujols esventats, que es consideraven ms nets demiasmes (...)

7/29/2019 38 -febrer- 2010

2/32

2

Sn pobles que fan un gran efecte, perqu, posats com estan sobre un scol, tenenvisualitat i quan hi passeu a prop sembla que us el serveixin amb safata. En aquestsentit, Pals t una personalitat extraordinria i no n'hi ha d'altra, a la comarca, ques'hi pugui comparar.

En el cim ms alt del tur en qu s'ala la vila, encara en gran part emmurallada iflanquejada de torres, hi ha l'esglsia, dedicada a Sant Pere, d'absis romnic i deporta barroca; la magnfica torre de les hores(,,,)

Pals, amb poc ms de 2.800 habitants, t una extensi de 25,75 km2, amb unadensitat de poblaci de 110 habitants per Km2 (2698 empadronats el 2008). La sevapoblaci es distribueix entre: Pals, els Masos de Pals, a ms de Mas Tomas , Arenalsde Mar, Residencial dels Masos, Pineda de Pals, Puig Sa Guila , Puigvermell , Palsmar iSa Punta.

Limita amb Torroella de Montgr, Fontanilles, Palau-sator, Torrent, Regencs i Begur. Iel punt orogrfic ms important s Quermany (Quer: Roca, many: magna).

El primer document conegut (889), s un precepte del rei Od (el poblament santerior).El nucli principal, edificat sobre un puig (Mont Aspre), t una doble personalitat, lamedieval, monumental i el poble, els bancs, les botigues, que va comenar al carrer

de Samria, antic cam de Palafrugell a Torroella de Montgr i Figueres, per onpassaven les diligncies i desprs la carretera nova on es van construir cases a banda ibanda. I el poble s'ha anat estenent en direcci a la platja.

El Pedr, recinte medieval, fou objecte duna discutible restauraci iniciada peldoctor Pi i Figueres, a finals dels seixanta: Ca la Pruna, les 4 torres de la muralla, laTorre de l'homenatge (avui de les Hores), lEsglsia de Sant Pere, les Tombes delcarrer Major... Bona part dels visitants shi senten extasiats. Daltres ho solen veure

com una restauraci feta amb poc criteri histric, que lha convertit en un nuclifossilitzat, com un pessebre sense cap bri de vida, (els pagesos han tingut de marxar),pensat noms per a gaudi de turistes.

Els Masos de Pals: inicialment un conjunt de masies, es va anar urbanitzant. L'esglsiade Sant Fruits s un edifici dels segles XVIII-XIX.

A la platja de Pals hi ha de tot: camp de golf, cmpings, apartaments, xalets... Elsamericans hi varen installar Radio Liberty amb unes antenes de gran alada, avui ja

7/29/2019 38 -febrer- 2010

3/32

3

derrudes. La platja i les pinedes dels voltants formen un lloc paradisac, on al nostreentendre, ja shi ha construt desmesuradament per, tot i les pressions,sortosament, sembla que actualment sest reconduint la seva protecci.

L'arrs constitueix un dels signes d'identitat del poble. El seu conreu, documentat des

del segle XIV, va ser impulsat, per Pere Coll i Rigau (1853-1918), fill de Torroella quehavia fet fortuna a Cuba, va adquirir el mas Gelabert i fund la Comunitat de Regantsde la Squia del Mol de Pals.

En la Festa Major de Pals, durant dos anys consecutius, es celebra i rendeixhomenatge a Colom, en honor a la seva suposada catalanitat i el convencimentdalguns experts, pels estudis realitzats, que el punt del que va salpar el viatge deldescobriment dAmrica, fou el desaparegut port de Pals.

Consell de redacci

Cada primers dany es publiquen lesestadstiques del que ha succetl'anterior. Resumim les mssignificatives de la situaci econmica.

Dades de l'atur de desembre de 2009L'atur a Catalunya era de 561.761persones, de les quals 303.377 erenhomes i 258.384 dones. Per sectors, elde serveis, amb un total 323.675; laindstria, 104.448; la construcci,101.571, i l'agricultura, 7.371 persones.Les comarques gironines van tancar l'anypassat amb 54.478 desocupats. Per

sexes, 30.769 eren homes i 23.709,dones. L'increment en els homes va serdel 31,86% i en les dones del 28,76%.Per comarques, hi va haver: al Pla del'Estany un 34,9% dincrement, al

Girons un 33,5%, a la Selva un 30,3%, alBaix Empord un 31,2%, a la Cerdanyaun 29,8%, a l'Alt Empord un 28%, i el21,9% al Ripolls.Servei Catal dOcupaci (SOC)Va destinar l'any 2009 un total de 2,8milions d'euros a plans d'ocupaci a lescomarques gironines, dels quals s'han

beneficiat un total de 265 persones. Enprojectes de carcter temporalrelacionats amb el medi ambient hi ha laneteja de boscos, l'adequaci d'espais ila rehabilitaci de patrimoni cultural, enperodes de temps que van dels tres alsnou mesos.

7/29/2019 38 -febrer- 2010

4/32

4

Treballo s, per el cobro en negreAquesta s una frase que reflectiria lasituaci de molts dels que cobren latur.La temporalitat o limport

ofert s menor que laprestaci percebuda. A lademarcaci gironina, 41.985persones cobren unaprestaci per desocupaci:28.634 en el nivell contributiu i 13.351en el nivell assistencial (atur de llargadurada). Els que han cotitzat ms d'unany cobren un mnim de 492 i un

mxim de 1.076 . En els casos de fills acrrec, de 658 de mnim a 1.383 demxim. Si s'ha cotitzat menys d'un anyes queda en poc ms de 420 .Els concursos de creditorsCatalunya ha estat el territori de l'Estatamb un major nombre de concursos,1.399, amb un augment interanual del

113%. Per demarcacions catalanes,Barcelona, 1.155, seguida per Girona,110 (amb un increment del 243%respecte el 2008), Tarragona, 75, i Lleida,59.Les empreses ms afectades han estatles de la construcci (289) i les del sectorde la indstria (218), les de distribuci(165), les immobiliries (162) i el sector

serveis (141), entre daltres.

El Parc Natural del Montgr, les IllesMedes i el Baix TerEl govern catal ha aprovat el projectede llei per a la declaraci del ParcNatural del Montgr, les Illes Medes i elBaix Ter, que protegir 8.192 hectrees.Laprovaci ha estat rebuda amb una

certa preocupaci i/o indignaci peralguns pagesos i particulars i algunsajuntaments. La valoren de forma moltdiversa. Uns positivament i altres moltnegativament perqu consideren que no

sha consensuat amb el territori, no hanrebut resposta a cap de les allegacionspresentades i han insistit a demanar unaprrroga per consensuar el text.Comprn les llacunes i els aiguamollsdels sectors del Ter Vell, la Pletera, labassa de Fra Ramon i les basses d'enColl, les Medes i el Baix Ter; reconeixl'important paper dels arrossars i

delimita els terrenys en qu l'spreferent s l'agrari. Sobrir lapossibilitat de garantir el canvi de lsagrcola a la zona dels arrossars.-Lalcalde de Torroella de Montgr haaplaudit la declaraci del parc natural iha manifestat la seva alegria enassabentar-se que els lmits del parc

s'ampliaven en nous mbits que bensegur facilitaran la connectivitatecolgica i sobretot la integraci del'activitat agrcola. Les allegacionspresentades han servit per ampliar en131 hectrees la seva extensi, incloent-hi el curs del Ter, els estanyets de Pals, elfront litoral de l'illa Mateua de l'Escala ialgunes parcelles agrries de Gualta,

demanades des de lAjuntament deGualta.-L'alcalde de Pals ha assegurat que laGeneralitat va comenarl'avantprojecte abans de les vacancesdestiu i ara per les vacances de Nadal fael mateix amb aquesta aprovaci; hacomentat que el conseller em va dirrepetides vegades que hi hauria consens,

http://localhost/emporionou/images/num38/03-INEM.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/03-INEM.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/03-INEM.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/03-INEM.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/03-INEM.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/03-INEM.jpg

7/29/2019 38 -febrer- 2010

5/32

5

i de consens no n'hem vist gens, ilamenta que de les 4.000 allegacionsque es van presentar no se n'hacontestat ni una i que la zona del BaixTer no est malmesa ni hi ha el perill que

es faci malb.-L'alcalde de Bellcaire d'Empordassegura que l'aprovaci d'ahir s unamolt bona notcia; ja s'havienmanifestat favorables a la creacid'aquest parc natural a tota la zona delMontgr. La nostra posici ha estatsempre coneguda, i ha estat favorable alprojecte. Possiblement ha faltat que el

departament hagi estat molt msconnectat amb els municipis.-L'Ajuntament de l'Escala, d'acord ambels propietaris i pagesos afectats almunicipi, havia demanat l'ajornamentd'aquesta decisi fins a haver esgotattotes les vies de consens. Tot i aix, volmostrar la confiana que durant la

tramitaci del projecte es mantindr eldileg necessari per acabar de definir elsaspectes en qu no hi ha consens.Caldria excloure del parc les terresd'altssim inters agrcola que resultenafectades en el projecte, les quals jaestan suficientment protegides pel plaurbanstic del sistema costaner. El parcsuposaria imposar limitacions als

rendiments actuals d'aquestes terres,que tenen un alt valor agrcola.-Caracterstiques del parc: superfcietotal: 8.192,19 ha; superfcie terrestre:6.155,20 ha (75% del parc); superfciemarina: 2.036,99 ha (25% del parc).Aportacions: Torroella de Montgr:4.515,68 ha (55% del parc); Pals: 571,13ha (7%); Bellcaire d'Empord, 483,87ha

(6%): lEscala, 296,46 ha (4%); Palau-sator, 108,85 ha (1%); Ull, 115,35 ha(1%).;Fontanilles, 55,66 ha (1%); Gualta,8,20 ha (0,1%).-La Generalitat aportar 22 milions

durant cinc anys al parcSn moltes les veus crtiques pel tracteque han rebut els afectats. Molts tenenla sensaci que el govern catal havingut a imposar, i no a negociar. Elconseller Francesc Baltasar va voler fercallar les crtiques a lafirmar que el parcneix amb la voluntat majoritria delterritori. Anunci que la Generalitat

aportar 22 milionsd'euros per gestionar-lo iva assegurar queafavorir la creaci dedenominacions d'origen i ajudeseconmiques al sector agrcola. El centreadministratiu estar situat a Torroella deMontgr i est previst fer un centre

d'interpretaci sobre els arrossars a lesantigues installacions de Rdio Liberty.Un projecte que no va tan lluny comalguns voldrien i que deixa caps senselligar. Com el reivindicat retorn de cabaldel Ter.

La grip A. Noms entre un 10 i 11% depoblaci gironina que havia de vacunar-

se de la grip A ho ha fetEl Departament de Salut va recomanarladministraci de la vacuna a quatregrups: embarassades, persones a partirdels sis mesos amb malalties crniques,professionals de la sanitat i personal deserveis essencials (bombers, proteccicivil i cossos i forces de seguretat). Perno ms dun 10 a l11% s'ha vacunat.

http://localhost/emporionou/images/num38/11-FrancescBaltasar%20i%20J.M.Rufi.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/11-FrancescBaltasar%20i%20J.M.Rufi.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/11-FrancescBaltasar%20i%20J.M.Rufi.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/11-FrancescBaltasar%20i%20J.M.Rufi.jpg

7/29/2019 38 -febrer- 2010

6/32

6

A Catalunya, 752 persones hanemmalaltit greument de la grip A i 42han mort. Lobjectiu era arribar al mximnombre de persones dins dels grups derisc i la campanya continua oberta.

A l'Estat espanyol s'havienadministrat prop de dosmilions de vacunes i segonsles dades recollides, del 30de novembre al 20 dedesembre, es van notificar579 casos de possiblesreaccions adverses a la zona de lapunxada; per hi ha alguns casos en qu

s'est estudiant la relaci amb lavacunaci. Fins al 23 de desembre, a laregi sanitria de Girona, no es teniaconstncia de cap cas d'aquests tipus.Excedents de vacunes contra la grip AL'Estat espanyol ha renunciat a lacompra de 24 milions de dosis dels 37que va encarregar, per una clusula

signada amb els laboratoris fabricantssegons la qual es podien modificar lesxifres si les circumstncies canviaven. Deles 13 milions adquirides, se n'hanutilitzat ms de 2 als grups de risc.Fins al 23 de desembre, a la UE s'havienvacunat prop de 28 milions de persones,entre les quals 218.000 gestants. En eldarrer informe sobre reaccions adverses

sindica que la majoria no sn serioses ique 14 casos entre 28 milions devacunacions formen part del que espodria esperar en una campanya devacunaci d'aquestes dimensions. Elsbeneficis de les vacunes continuen sentsuperiors als riscos.

Concerts de Nadal a crrec de les corals

del Recer i Anselm Viola i lOrquestra deCambra de lEmpordLa msica ha omplert les diades postnadalenques.El primer dissabte del 2010, i al Cine

Petit, tingu lloc el Concert de Nadal acrrec de la Coral del Recer. Fou al diasegent, diumenge, i ala capella de lHospitalquan el Cor Anselm Violava interpretar el seumillor repertorinadalenc. I el dilluns 4, concert de valsosi polques a lesglsia de Santa Anna a

lEstartit, interpretat per lOrquestra deCambra de lEmpord, sota la direcci deCarles Coll.

El mal temps no va impedir que els ReisMags arribessin a totes les poblacionsde Catalunya. I arribaren, com cada any,a Torroella de Montgr i a lEstartit

Milers de persones, en especial nens inenes, van omplir els carrers i places dela vila per rebre els Tres ReisdOrient. La illusi de la quitxalla va feroblidar per uns moments tots elsproblemes, en una nit mgica amb elsfocs dartifici que anunciaven la sevaarribada.La cavalcada amb els joguets i la

salutaci des del balc de lAjuntamentportaren a tots un munt dalegria i un brid'esperana. Sompliren carrers i placesper veure Melcior, Gaspar i Baltasar,arreplegar uns caramels i cantar a plepulm Visca els Tres Reis dOrient, queporten coses a tota la gent....

http://localhost/emporionou/images/num38/12-Vacuna%20Grip%20A.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/12-Vacuna%20Grip%20A.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/12-Vacuna%20Grip%20A.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/12-Vacuna%20Grip%20A.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/12-Vacuna%20Grip%20A.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/12-Vacuna%20Grip%20A.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/14-AdoracioPastors.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/14-AdoracioPastors.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/14-AdoracioPastors.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/14-AdoracioPastors.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/12-Vacuna%20Grip%20A.jpg

7/29/2019 38 -febrer- 2010

7/32

7

Exposici de fotografies al claustre delHospital de Torroella de MontgrRal Comino Caballero, fotgraf que vaguanyar lany 2007 el

primer premi deFotografia deMuntanya, ha exposat,a l'Hospital de Torroellade Montgr, una selecci de fotografiesde muntanya i paisatge.Ha treballat tamb, com a fotgraf, enl'organitzaci de moltes competicionsd'esports d'aventura en l'mbit estatal i

internacional.

La Revista del Baix Empord presenta elnmero 27Al Museu de la Mediterrnia, CanQuintana. Desprs de la presentaci delacte, l historiador JoanBadia-Homs va exposar

el contingut del nmero27 de la Revista del BaixEmpord, dedicat a l'art gtic a lacomarca i als 400 anys de la consagracide l'esglsia de Sant Gens. Torroella s,en veritat, el tema de la publicaci.

El Qvixote Quartet va actuar al CinePetit

El Qvixote Quartet, format per DanielCubero (viol), Mara Sanz (viol),Mariona Oliu (viola) i Amat Santacana(violoncel), va oferir dins la programacide la Xarxa de Msiques a Catalunya, alCine Petit de Torroella, un concertintegrat per: el Quartet KV 80 en solmajor, de Mozart; Cinc interludis per aquartet de corda, de Benet Casablancas,

i el Quartet op. 29 nm.

13, D804 Rosamunde

en la menor, de Schubert.

Els alcaldes gironins no es plantegen

deixar d'empadronar immigrants sensepapersLes inscripcions al padr dels municipisestan regides per la Llei 7/1985, de 2d'abril, reguladora de les bases del rgimlocal. Segons la normativa vigent, totapersona que viu en territori espanyolest obligada a inscriure's en el padr,amb independncia de la seva situaci

administrativa. I aix ho recorden, entrealtres, Critas de Girona i la Comissi deDefensa del Collegi d'Advocats deBarcelona.s la Llei destrangeria la que regulalaccs dels immigrants a lEstatespanyol. Pel que fa al control de lasituaci administrativa dels estrangers,

s competncia del Govern estatal. Aixcom, en el seu cas, lexpulsi delsillegals.-Jos Luis Rodrguez Zapatero diu queno permetr 'trucs' comla iniciativa del'Ajuntament de VicEn una conferncia depremsa a Estrasburg, va

declarar: Noconsentirem que per untruc d'un ajuntament hihagi ssers humans que quedin senseassistncia sanitria i sense poder anar auna escola pblica.

Acords del Ple de lAjuntament deTorroella de Montgr:

http://localhost/emporionou/images/num38/16-RaulCaminoMuntunyes.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/16-RaulCaminoMuntunyes.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/16-RaulCaminoMuntunyes.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/16-RaulCaminoMuntunyes.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/17-Revista%20Baix%20Emporda.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/17-Revista%20Baix%20Emporda.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/17-Revista%20Baix%20Emporda.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/17-Revista%20Baix%20Emporda.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/18-Qvijote%20Quartet%20al%20Cine%20Petit.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/18-Qvijote%20Quartet%20al%20Cine%20Petit.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/18-Qvijote%20Quartet%20al%20Cine%20Petit.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/20-RodriguesZapatero-Vic.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/20-RodriguesZapatero-Vic.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/20-RodriguesZapatero-Vic.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/20-RodriguesZapatero-Vic.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/20-RodriguesZapatero-Vic.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/20-RodriguesZapatero-Vic.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/20-RodriguesZapatero-Vic.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/20-RodriguesZapatero-Vic.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/18-Qvijote%20Quartet%20al%20Cine%20Petit.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/17-Revista%20Baix%20Emporda.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/16-RaulCaminoMuntunyes.jpg

7/29/2019 38 -febrer- 2010

8/32

8

-Ordenana sobre l's de canons alscamps de conreuEl Ple de l'Ajuntament de Torroella deMontgr va acordar aturar aquestaordenana que havia provocat un cert

enfrontament amb els pagesos. Esconcreta a deixar sense efecte l'acorddel 17 de setembre sobre l'aprovaciinicial de l'ordenana d'emissionsacstiques al medi rural, al tenirconeixement que la Generalitat est apunt d'enllestir l'ordenana sobrecontaminaci acstica, donat que tindren compte altres temes de sorolls.

-Enllumenat pblicL'Ajuntament sha fixat com la principalactuaci a executar aquest any 2010,amb els diners del fons estatal, unainversi duns 300.000 que es concretaa fomentar l'estalvi energtic, millorar laqualitat lumnica i illuminar els passosde vianants.

-Altres actuacionsLes altres actuacions programades ambel fons estatal, que pugen a 1,2 milionsd'euros, sn les rehabilitacions del CEIPGuillem de Montgr, la Llar d'Infants Mari Cel, l'espai cultural de la Sala i elCinema Montgr, l'edifici del conventdels Agustins i els pavellons de Torroellai l'Estartit.

Tamb es preveu fer una sried'actuacions mediambientals imodernitzar l'ajuntament amb aparellsinformtics, a part de projectes desostenibilitat social.

Presentaci a Can Quintana Museu dela Mediterrnia de la collecci Recerca iTerritori

La collecci Recerca i Territori, en el seuprimer volum, inclou els treballsguanyadors de les VI Beques de RecercaJoan Torr i Cabratosa, Toponmia deTorroella de Montgr i Avaluaci de

lestat de conservaci i propostes degesti de la flora singular del masss del

Montgr i la plana del

Baix Ter.Es varen presentartamb els treballsguanyadors de la convocatria de les VIIBeques, que en la modalitat de mediambient planteja un estudi de seguiment

sobre Els dofins de les illes Medes i enlapartat de cincies socials un Estudiarquitectnic sobre la forma de Torroella

de Montgr.

Va concloure lacte una molt especialactuaci de Jordi Molina, a la tenora,acompanyat per Enric Canada ambun instrument originari del Per, el

cajn, molt poc conegut en la msicatradicional catalana, que va demostrar laseva flexibilitat, tant acompanyant latenora com interpretant en solitari unseguit de ritmes dampla variaci. Elsaplaudiments foren espontanis i llargs.

Licitaci les obres de l'edifici de l'ArxiuMunicipal a can Mach

L'Ajuntament de Torroella de Montgr haposat a licitaci el projecte deconstrucci d'un edifici de Serveis i del'Arxiu Municipal a can Mach, al carrerde lHospital, dins del nucli antic. Elprojecte t un preu de sortida de881.000 euros i un termini d'execuci de12 mesos.

http://localhost/emporionou/images/num38/24-JordiMolina-.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/24-JordiMolina-.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/24-JordiMolina-.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/24-JordiMolina-.jpg

7/29/2019 38 -febrer- 2010

9/32

9

Mentrestant, lAjuntament haenderrocat ja lantic edifici de can Mach,que feia servir com a magatzem.

Trnsit installar deu radars ms a les

carreteres gironines, i ja n'hi haur 33Segons va confirmar-ho el delegat delGovern a Girona, Jordi Martinoy, en ferbalan de la sinistralitatde l'any passat: elnombre de vctimesdaccidents de trnsit,62, va augmentar un24% respecte al 2008. I va destacar que

quasi un ter van morir a l'N-II, lacarretera gironina que ha enregistratms morts per accident de trnsit durantl'any passat.Amb la necessitat de reduir el seunombre, Trnsit insisteix en la reduccide la velocitat, laugment de radars i ensistemes per controlar les mitjanes reals

de velocitat en trams concrets. Altres,destaquen la necessitat de millorarlestat de les carreteres, lessenyalitzacions i recorden les obreseternes, les parades en la seva execuci,la carncia despai en cas davaria oaccident, que tan es prodiguen encarreteres (la NII ns clar exemple) i lesautopistes en obres, amb dos carrils ms

estrets i sense voral.

Projecten a Torroella de Montgr el filmBorrasca, rodat a Torroella i comarcal'any 1977La Llibreria Cucut va tenir cura de lapresentaci del llibre Costa Brava, platde cinema, de Llus Molina, al CinemaMontgr, amb la projecci de la pellcula

Borrasca, per poder gaudir dunesimatges i dunes ancdotes del seurodatge a Torroella de Montgr, plena derecords per al pblic assistent que omplel cinema.

A finals de la primaveradel 1977, any quecomenava el destape,Torroella estavarevolucionada. Es filmava una pellcula ala plaa de la Vila i al palau Solterra, imolts torroellencs varen intervenir-hicom a extres i es van fer un bonsobresou: 700 pessetes per dia de

rodatge.La presentaci an a crrec del propiautor, de leditor i de Jordi Bellapart, queen va fer un extens, acurat i moltaplaudit comentari.

Joan Aguilera va disputar a Laredo(Cantbria) els Campionats d'Espanya

de CiclocrsEl torroellenc Joan Aguilera, de 17 anys,corredor del Club Ciclista Baix Ter-Supermercats Jodofi, va disputar del 8 al10 de gener aLaredo (Cantbria) elsCampionatsd'Espanya deCiclocrs, sobre un circuit enfangat i

glaat a causa de les pluges i sobretot deles nevades que va patir tot el nordd'Espanya aquelles dates.A la prova s'hi va desplaar amb laSelecci Catalana i va disputar-hi duescurses. La primera es tractava de la cursade relleus, disputada per seleccions, onels components de la Selecci Catalanavan aconseguir una brillant tercera

http://localhost/emporionou/images/num38/26-Radars%20i%20Obres%20.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/26-Radars%20i%20Obres%20.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/26-Radars%20i%20Obres%20.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/27-Borrasca-.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/27-Borrasca-.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/27-Borrasca-.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/27-Borrasca-.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/28-JoanAguilera-Laredo-Ciclocros.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/28-JoanAguilera-Laredo-Ciclocros.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/28-JoanAguilera-Laredo-Ciclocros.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/27-Borrasca-.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/26-Radars%20i%20Obres%20.jpg

7/29/2019 38 -febrer- 2010

10/32

10

posici que va valer una merescudssimamedalla de bronze. No tan satisfactriava ser la segona prova, la cursaindividual, dins de la categoria dejuvenils, on va classificar-se en el lloc 17

d'un total de 66 corredors; va ser, aix s,el millor dels representants catalans a laprova.Joan Aguilera s l'actual campi deCatalunya de Ciclocrs i tambguanyador de la Copa Catalana de lamateixa modalitat de la presenttemporada.

Sant Antoni Abat (del porquet o delsases) protector del animals de treball dela pagesia i de tots els animalsdomsticsEntre les festes ms importants de lasetmana dels Barbuts hi ha la de SantAntoni Abat, protector dels animals depeu rod, del treball

en la pagesia i en eltransport i, perextensi, de tots elsanimals domstics.A Torroella shan benet els animalons

de companyia i a lEstartit shi afegirenuns vint-i-cinc cavalls que varenparticipar en una vistosa cercavila.

Hait. El terratrmol que assol el pasms pobre dAmricaSha comprovat que quant ms pobre sun pas ms catastrfiques sn lesconseqncies dun desastre natural. IHait no podia escapar-se de la regla. Lesxifres sn astoradores.El govern d'Hait ha donat oficialmentper acabades les tasques de rescat de les

vctimes. Els equips de rescat han pogutsalvar 132 supervivents i elrecompte oficial de mortss de ms de cent trenta-dos mil. No es creu la

possibilitat de rescatarvives ms vctimes. Lltima, la d'un jovede vint-i-dos anys, que van aconseguirtreure viu, havia estat atrapat onze dies.Ara els esforos es centren a oferirassistncia mdica als supervivents i alocalitzar els cadvers.Sn importants les mostres desolidaritat. Va partir el vaixell espanyol

amb ajuda per a Hait i els nens haitiansadoptats per catalans ja poden viatjar aBarcelona. L'ONU reclama un pla de llargabast per a Hait; avui o mai es podrredrear la situaci a Hait.-Arriben a Espanya les restes mortals dela subinspectora de policia Rosa Crespo.Era membre de la missi de les Nacions

Unides i el seu cadver, rescatat unasetmana desprs del terratrmol, haviaquedat sepultat sota un edificiesfondrat. s la tercera vctimaespanyola de la catstrofe, ja que es vaconfirmar la mort del matrimoniespanyol format per Yves Baltroni iMara Jess Plaza.

Inauguraci de l'exposici DreamlandProductions, de Jordi JarqueA Can Quintana Museu de laMediterrnia tingu lloc lainauguraci de lexposicide lobra de Jordi Jarque,guanyador en la modalitatdarts visuals i plstiques de lINUNDART2008.

http://localhost/emporionou/images/num38/29-Xu-lee%20i%20Yo-kho.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/29-Xu-lee%20i%20Yo-kho.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/29-Xu-lee%20i%20Yo-kho.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/29-Xu-lee%20i%20Yo-kho.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/30-Port%20Au%20Prince2.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/30-Port%20Au%20Prince2.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/30-Port%20Au%20Prince2.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/32-Dreamland%20produccions.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/32-Dreamland%20produccions.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/32-Dreamland%20produccions.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/32-Dreamland%20produccions.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/30-Port%20Au%20Prince2.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/29-Xu-lee%20i%20Yo-kho.jpg

7/29/2019 38 -febrer- 2010

11/32

11

Es tracta duna obra confeccionada abase de collages que fan referncia apersonatges famosos, idolatrats per lesmasses, que vesteixen roba trencadora.Amb ella, lautor pretn fer una crtica a

la societat actual.

Concert al Cine Petit de Torroella deMontgr. Noves msiques darrelXALUPA s un grup creat per ChiaraGiani per investigar sobre la influnciade la melodia popular enla msica clssica i, almateix temps, fer

arranjaments propis sobremelodies populars catalanes.Va cercar una sonoritat nova: veu (SlviaPrez Cruz), guitarra (la prpia Chiara),viol (Lisa Bause) i percussi (AleixTobias). El programa, arranjamentssobre melodies populars, unes, i altressobre Canons i Danses de F.Mompou -

incloa: La dama dArag, Els trestambors, La mala nova, Can debressol, La pres de Lleida, La gata i el

belitre, Lo mariner, La dida, Lhereu

Riera, El noi de la mare, Presents de

boda i La filadora.

Laforament del Cine petit va quedarcurt i es van haver dafegir cadires peracabar de donar seient al pblic

assistent, que aplaud totes lesinterpretacions.

Presentaci a Can Quintana Museu dela Mediterrnia dun nou nmero delsPapers del MontgrAl Museu de la Mediterrnia tingu llocla presentaci del nmero 30, delsPapers del Montgr, amb el ttol

Actuacions i reptes en la conservaci dels

aiguamolls del Baix Ter. Un nmero msduna collecci que recull, tra a tra, lavida de Torroella i el seu entorn.

Apropem-nos al Baix TerUna sortida organitzada per CanQuintana Museu de la Mediterrnia, quede la m de Marc Mar i Elena Padr ensha perms descobrir el territori del BaixTer i els arbres magnfics, dels quals snvertaders coneixedors.

Les cadenes de la pres

antiga

Llegendes torroellenques

Ja sabeu que ara fa cent anys hi haviadues famlies que posseen ms terres ihisendes que ning a Torroella, la famlia

de Robert i la famlia Quintana. Estavenenfrontades entre elles per motius depoder, dinfluncia i de poltica, una eraconservadora i laltra progressista, i detotes dues en varen sortir diputats,senadors i diplomtics.

Robert de Robert va arribar a ser amodel castell del Mirador i del palau

Solterra, marqus de Robert i comte de

http://localhost/emporionou/images/num38/33-Xalupa-NovaArrel-CinePetit.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/33-Xalupa-NovaArrel-CinePetit.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/33-Xalupa-NovaArrel-CinePetit.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/33-Xalupa-NovaArrel-CinePetit.jpg

7/29/2019 38 -febrer- 2010

12/32

12

Torroella de Montgr, i va fer edificar elpalau Robert a Barcelona, al passeig deGrcia-Diagonal, amb pedra portada delMontgr. El seu fill, amo de moltes terresi masos entre Torroella i lEstartit, tenia,

com s natural, una gran influncia, queva utilitzar fins on va poder perqusurbanitzs la vila dacord amb els seusinteressos.

Al llibre de la Festa Major de lany 1993,pgina 29, podeu trobar-hi un plnol decom era fa cent anys la zona de laCellera, que comprenia des de lesglsia i

el castell del Mirador, el portal de SantaCaterina, el carrer de Sant Gens i elcarrer del Mar, fins a la muralla, cap a latorre de les Bruixes. En aquell temps hihavia en aquesta zona un cam quepassava per darrere del castell i pati delMirador i anava recte cap al cementiriantic situat davant la faana de ponent

de lesglsia (avui placeta de lAbatOliva), hi havia el camp den Deulofeu iel camp den Frou, adossats a un llen demuralla, i hi havia terrenys delajuntament amb una torre anomenadaTirona i una Torre de la Pres que erajust tocant el carrer del Mar.

Sanaven enderrocant les muralles, es

feien plans urbanstics de la zona i naixiala Torroella actual. El marqus de Robertva aconseguir aturar un pla que preveiaallargar el carrer Vermell (aleshores sendeia Unin i ara del Pintor Gimeno) quehauria arribat fins a la carretera, i es vafer amb tot el terreny de lactual jarddel Mirador, tot menjant-se el cam delcementiri antic, els camps i els terrenys i

torres de lajuntament. Per compensar-ho, va fer construir per a lajuntamentuna nova pres? actual quarter de lapolicia municipal? a la carretera de SantJordi. I va fer enderrocar la Torre de la

Pres, que era alta amb dues plantes.

Em conta la Quimeta Ferrer del masSolei, que daix en sap un niu, perqu elseu pare era un savi que llegia molt, quediu que hi havia hagut prop de la vellaTorre de la Pres unes cadenes de ferrodanelles gruixudes molt fortes, i que laseguretat de les parets que retenia els

presos devia ser tan absoluta que, vs asaber per quina antiga disposici, fosdels temps dels senyors, dels reis o de launiversitat de la vila, si un dellsaconseguia darribar-hi i tocar-les,quedava tot seguit indultat i deslliurat.

Devien dir al senyor de Robert? o als

seus administradors? els obrers queenderrocaven la Torre de la Pres (quefeia nosa al nou jard del marqus) qunhavien de fer daquelles cadenes tanpesants. Ho devia consultar ell o ells algran arquitecte Rafael Mas, autor de lamagnfica restauraci del castell delMirador, i aquest devia determinar:Faran molt bonic a la vora de lentrada

del jard, al costat de la carretera.I vet aqu les magnfiques cadenes degrosses anelles que pengen avui entreels pilots de pedra de les jardineresexteriors del portal del jard del Mirador,a tocar de la carretera, ara avinguda deLlus Companys (nom que, per cert,hauria esgarrifat el marqus).

7/29/2019 38 -febrer- 2010

13/32

13

Els ngels

Ales nostres contrades hi ha una bonaquantitat de santuaris, molt arrelats alimaginari religis, i sn llocs de

peregrinaci popular. Darrerament, hanestat remodelats i hom pot hostatjar-shigaudint de les comoditats modernes.Diverses vegades lany pujo al santuaridels ngels, un lloc proper i agradable.Em quedo a dinar al menjador; si un diaus hi deixeu caure, no us perdeu elbacall que serveixen perqu, aficionatcom sc a aquest plat, el troboexcepcionalment ben fet, i doblementmeritori en requerir un cuinat esmerat iel sempre difcil punt just del dessalat.

De fet, el nom complet s: Santuari de laMare de Du dels ngels i no s estranyala devoci que ha inspirat al llarg deltemps. Per una part, la figura de la Mare

de Du substitueix la detat femeninapresent a altres manifestacionsreligioses, per considerada hertica pelcristianisme. La figura de la Mare de Duempalma amb la Gran Deessa dorigenpre-ari, amb les deesses hinds (Kali iDurg) i amb les deessespaleomediterrnies (Demter i Cbele).

Les deesses sn el contraps alespiritualisme mascul, estan mslligades a la naturalesa i matisen elsexcessos asctics per afavorir lamoderaci, la salut i la vida.

En poques de grans manifestacionsreligioses, la devoci als santuarismarians estava assegurada perqu era elreconeixement de la part femenina quemancava a la divinitat. Per en el cas delsantuari dels ngels shi sumava, bensegur, una segona circumstnciaatractiva i favorable: els ngels, sserscreats igual que els homes i dones,representen la perfecci negada a lanostra condici a causa del pecatoriginal. Sotmesos com estem elshumans dins duns lmits, els ngelstrenquen les barreres que ens separende la perfecci anhelada. No s estranyque les figures dngels es trobin a totes

les religions.

Els ngels sn un bon pretext perdenunciar aquells telegs que en lloc dededicar-se a lessencial cerquen el sexedels ngels, una manera de tirar pilotesfora. Els ssers angelicals justifiquenlestratificaci social en dividir-se enclasses diferenciades: els famosos nou

cors o nou categories que avui cap joveconeix i que els grans, en canvi, havemdaprendre de memria: serafins,querubins, trons, dominacions, etc.Compte, no era el mateix un ngel queun arcngel. Tots tenem un ngel de laguarda que ens seguia sempre i arreu.

7/29/2019 38 -febrer- 2010

14/32

14

Les persones estem en aquesta zona defrontera, incmoda i indefinida, entre laperfecci angelical i la bestialitat. Somhumans i no hem de pretendre, com elsaprenents de bruixot, sortir-ne. Aix ho

han ents sempre els savis, els lcids.Precisament, Buda (que significa homelcid), quan li preguntaven: Quinaclasse de persona ets? Ets un du?,responia negativament. Un ngel?,contestava que no. Un sant?, deia quetampoc. Qu ets aleshores?. I ellresponia: Sc un home que estdespert.

Pellcules

En parlar de pellcules no vull fer lacompetncia a en Jordi Bellapart, de capmanera. Sc conscient de les meveslimitacions i en Jordi ns un expert, enaix, i t cura ms del que pot de la

nostra sala de cinema!

La meva queixa sobre la majoria de filmsque es fan ara s vista, naturalment, desde la perspectiva duna persona a tocarels 80 anys. I de ben segur que s moltdiferent de la que faria una personajove. Per com que el que interessa snels diferents punts de vista, vull que

conegueu la meva opini sobre aquestart que genera tanta expectaci.

A la meva famlia ens agrada molt elcinema, per tant veiem moltes

pellcules. Els grans, ms a la televisi decasa, i els joves, a casa i a les sales deprojecci. Amb una diferncia dedatque oscilla entre els 15 i els 80 anys, snatural que sen vegin de tota mena;tenim gustos diferents i ens agradaposar en com les opinions de cadasc.Els comentaris que en fem sn moltinteressants i no s poc el suc que senpot treure.

A en Cels (el meu home) i a mi, ensagraden les antigues, nosaltres en diemdel nostre temps. Sen feien de totamena, damor, dodi, de fantasies, decmiques, de terror, de misteri,policaques, dinteressants fets histrics

o judicials, de musicals, de guerra...Havien passat guerres molt cruentes isen van fer moltes, de pellcules, ialgunes de molt interessants que ensvan permetre conixer episodisdenfrontaments passats nacionals iinternacionals. I tot i que algunes noestaven prou ben documentades, ensvan servir per saber quelcom ms

daquells terribles fets. Sen feien, comara, de bones i de no tan bones, peranar al cinema ens entusiasmava! Ensortem satisfets! En aquell temps dequ us parlo hi havia pocs mitjans per fersegons quines pellcules. Solien ser moltteatrals, o musicals, per el dileg eracuidat, senzill, per interessant. El

mateix puc dir del teatre que es feia al

7/29/2019 38 -febrer- 2010

15/32

15

principi de la televisi al nostre pas(Estudio 1), on sinterpretaven obres debons i coneguts autors. El feien un dia ala setmana i al vespre. Ens lespervem!Els actors eren excellents i els dilegs

molt acurats.

Les pellcules dara, la majoria sn detemes bllics, cruents, sagnants, desexe, de prostituci, de psicpates, demsica eixordadora, amb escenesrpides que et fan pampallugues als ulls.Les filmacions, pel sistema digital,semblen fets reals, autntics, ambescenes que et provoquen vertigen, perno dir una altra cosa. Aquestes,decididament les hem de deixar per a lajoventut (encara que algunes tampoc nosn gens recomables per als joves). Onens pot portar tanta violncia, ambdoblatges grollers, basts, ordinaris...(sobretot en alguns serials de la

televisi)? Qu en fan del nostre catal?La majoria de la gent gran no les vol o noles pot veure. I s, tamb sen fan deboniques i cuidades, de molt boniques!Sn films fets amb grans recursostcnics, econmics i tecnolgics, ambexcellents i belles fotografies, ambactors duna gran professionalitat, ambbons directors i, sovint, ben

documentats. Alguns sn fantstics, i lestcniques que es poden utilitzar fanmeravelles!

Per anar al cinema significa que durantun temps, tot i que tagradi molt lapellcula, estars sotms a un volumexagerat de la msica que no et deixarentendre el dileg dels personatges, als

espectadors que es creuen que sn acasa seva i que deixen la sala plena decrispetes, sense preocupar-se de recollirres, i als comentaris gratuts dalgun vede butaca que acaben de fer antiptica i

molesta la situaci. Hi ha gent que surtdel cinema amb un cap com un timbal.No seria millor un ambient msacollidor?

A casa, no gaudeixes de la gran pantalla,per si cal tens el recurs de tancar eltelevisor i, el que dic sempre, continuarla lectura daquell llibre que tenscomenat i que et ve de gust continuar,o b escoltar aquella msica que etrelaxa totalment.

Si he escrit aquest article sobre elproblema de les sales del cinema no sprecisament pel nostre Cinema Montgr,sin perqu fa alguns dies que llegeixo a

les cartes al director de La Vanguardiaqueixes per aquest problema que, pelque diuen, va creixent. Convida areflexionar que un comportament,inofensiu o inconscient per a uns, puguimolestar tant a daltres fins al punt deno voler anar ms al cinema. No s just!

El parc natural i la pagesia

7/29/2019 38 -febrer- 2010

16/32

16

Al'inici del nou any hem rebut la notciaque el govern ha iniciat la tramitaci delParc Natural del Montgr, les Illes Medesi el Baix Ter, que ha de culminar amb laseva aprovaci per via d'una llei al

Parlament de Catalunya. Al llarg delsms de dos anys que s'ha estat gestantel projecte, han aflorat algunes de lestensions i contradiccions queacompanyen la relaci entre l'activitatagrria i la protecci dels espais naturalsa casa nostra. I s que el sector msbelligerant amb la proposta de parcnatural ha estat una part de la pagesia,

defensada per alguns alcaldes (deFontanilles, de Palau-sator, de Pals i, enmenor mesura, de l'Escala) que,casualitat o no, sn tamb empresarisagraris en la seva majoria. Els argumentsque aquests grups han esgrimit amb msinsistncia sn, d'una banda, laimpossibilitat que preveia

l'avantprojecte del parc que elsarrossaires poguessin canviar de conreui, de l'altra, la manca de dileg i consenspromogut per part del Departament deMedi Ambient i Habitatge. Ambdues snobjeccions que puc compartir, per quedifcilment reuneixen suficient entitatcom per retirar per complet un projectetan important com s la instauraci de

tot un parc natural. I s que convrecordar que el projecte suposar lainversi directa de ms de 4 milionsd'euros anuals a la zona noms per a laseva gesti, equipaments a part. Aixdoncs, em temo que les raons per al'oposici han de ser en algun altre lloc, ipossiblement siguin poc elegants

d'expressar pblicament. Anem abuscar-les.

Sn ben conegudes per tots lesdificultats que el sector primari est

experimentant. Part d'aquestesdificultats emanen de la realitat local oconjuntural de la pagesia, com la mancade jovent disposat a treballar la terra oalgunes males collites que poden derivarde sequeres o fenmens meteorolgicsviolents. Al darrere de tot aix, per, hiha una causa latent, d'escala mundial ique afecta tota l'estructura de mercatdel sector.

Fins ben b la dcada de 1990, elspagesos catalans i de tots els de pasosintegrats en la llavors ComunitatEconmica Europea es beneficiavend'una Poltica Agrria Comuna (PAC) queimplementava diversos mecanismes de

suport al camp. En primer lloc,s'instauraven aranzels, s a dir,limitacions a l'entrada de productesagrcoles procedents d'altres continentsque generalment oferien uns preus moltms competitius i que per tant haguerenprovocat l'enfonsament dels preuspercebuts pels agricultors i ramaderseuropeus. En segon lloc, se

subvencionaven les explotacionsdomstiques, en un principi a travs delsuport als preus dels cereals, lesoleaginoses o la llet, i ms endavant atravs d'ajuts directes a les empreses.

Aquest panorama comen a canviar apartir de l'any 1994. D'una banda,

organitzacions no governamentals (ONG)

7/29/2019 38 -febrer- 2010

17/32

17

denunciaven com les restriccions queimposaven mercats com el nord-americo l'europeu a l'entrada de lesproduccions agrcoles de pasos en viesde desenvolupament impedia a molts

d'aquests pasos aconseguir ingressosque els permetessin afrontar els moltsproblemes que tenien. Segurament ambuna influncia molt major, els poderscorporatius del primer mn apostavenper la liberalitzaci dels mercats, el ques'ha acabat coneixent com aglobalitzaci. Les barreres a laimportaci aixecades pels pasos ms

rics impedien a negocis globalsl'explotaci barata dels recursos primarisde pasos africans o asitics per tal devendre'ls a societats ms benestants. Nosense els contratemps causats pels grupsaltermundistes (o antiglobalitzaci) encimeres com la de Seattle, Gnova oGteborg, el fet s que lOrganitzaci

Mundial del Comer ha pogut anarimposant la seva agenda, i a mesura queho feia ha estat necessari que els EstatsUnits, Europa o Austrlia anessindesmantellant els seus sistemes desuport a la producci agrria.

Malgrat tot, la Uni Europea (UE) haseguit cercant vies de suport del seu

sector primari, malgrat que amb unpressupost molt menor al de la PAC. Aix,la UE ha justificat la necessitat de seguirproporcionant ajudes directes,conegudes com a ajudes aldesenvolupament rural, a dos grupsd'explotacions. El primer grup estformat per granges ubicades en lesanomenades zones desafavorides, s a

dir, regions europees on eldespoblament rural provoca greusproblemes al seu equilibri social,demogrfic i econmic. S'espera,d'aquesta manera, retenir jovent a les

explotacions, que mantingui la vida alspobles i es faci crrec del paisatge almateix temps que lluita contra l'erosidels sls i el risc d'incendi associat al'abandonament rural. El segon grupd'explotacions subvencionades snaquelles que acreditin estar ubicades enespais d'inters natural i queintrodueixin prctiques per a la

preservaci dels seus valors. Dinsaquesta lnia de suport sinclouen elsprogrames agroambientals als quals, desde 1998, tenen dret a acollir-se elspagesos del Parc Natural dels Aiguamollsde l'Empord. Tot i que els arrossars delBaix Ter queden fora de l'mbit deprotecci del parc altempordans, als

seus propietaris tamb se'ls va ferextensiu el dret a acollir-se a aquestsprogrames destinats a mantenir elscamps inundats per als ocells o a reduirla crrega de pesticides emprats, quepodrien passar als recs, a les aigessubterrnies i a la cadena alimentria.

L'agenda de la PAC marca el 2013 com

l'inici de la desarticulaci de tot elsistema de suport al sector primari atravs dels mercats, i de cara al 2020l'nica via legtima de suport haur deser la del desenvolupament rural.D'aquesta manera, noms lainstitucionalitzaci d'un parc natural quereconegui els valors naturals de l'espaiagrcola del Baix Ter pot legitimar els

7/29/2019 38 -febrer- 2010

18/32

18

pagesos que hi treballen a seguirpercebent un suport econmic a canvidel seu esfor per a la preservaci de lesespcies animals, vegetals i elmanteniment d'un paisatge harmonis

per al gaudi del conjunt de la societat.Altrament els tocaria bregar en un lliuremercat i la seva producci d'arrs hauriade competir amb els preus de lesimportacions de Tailndia o les sevespomes amb les provinents d'Amrica del

Sud.

Un parc natural, a ms, ofereix altresavantatges com s la dinamitzaci delsmercats domstics, amb la promoci dedenominacions d'origen i marques de

qualitat. En un mercat en el qual el valor

de la producci propera i ecolgicaadquireix cada dia una millor rebuda perpart dels consumidors, la presncia d'unparc natural s una excellent carta depresentaci per als productes que s'hi

conreen i una oportunitat de competiramb els productes importats queofereixen menor preu a base desacrificar qualitat i augmentar-nelimpacte ambiental. Tot aix senseentrar a la resta de beneficis que potcomportar a d'altres sectors com elturstic o el de l'hostaleria.

D'altra banda, com s lgic, no tot podenser flors i violes, i la implantaci d'unparc natural tamb comportaobligacions i restriccions. D'una banda, lapagesia es veur sotmesa a un majorcontrol sobre la seva activitat, cosa queno hauria de suposar cap maldecap per atotes aquelles explotacions que ja

operen en la plena legalitat. La mateixaexperincia del Parc dels Aiguamolls ensdemostra com els xocs d'interessosentre pagesos i gestors del parc sndifcils d'evitar, s normal, per tant elsuns com els altres estarien en la sevamajoria d'acord en el balan positiu que,desprs d'haver estat treballant amb ellsllargament, faig de la relaci. La mateixa

experincia demostra com un balannegatiu sol respondre nicament a unperfil de propietari: aquell a qui tots elsbeneficis d'un parc natural no licompensen els somnis dedesenvolupament urbanstic dels seuscamps. I s que la major restricci queimposa un parc natural s la garantiaque els seus terrenys restaran no

7/29/2019 38 -febrer- 2010

19/32

19

urbanitzables permanentment. Aquestarestricci afecta noms els pagesos ipageses amb aspiracions d'esdevenirpromotors urbanstics, no a la granmajoria.

En aquest sentit, s molt pedaggicanalitzar dues reaccions que es vanproduir durant la fase de preparaci idiscussi del projecte de parc. Laprimera va ocrrer quan sorg laproposta de creaci d'un estany artificialper a la prctica de l'esqu nutic alterme municipal de Pals, just a tocar delque haurien de ser els lmits del parcnatural. L'ajuntament que, oposat a lacreaci del parc natural, havia insistit enel suficient grau de protecci del seuespai agrari davant la conversi ad'altres usos, en aquest cas es vamostrar favorable a revisar-ne laplanificaci per tal de facilitar la

implantaci de la installaci esportiva ide les edificacions que hi anavenassociades. Finalment, els promotors delprojecte es van fer enrere. La segonareacci va ser ms aviat un estirabot,que es produ quan un dels agents delterritori va alertar que de tirar endavantel parc no es podria realitzar una vellaaspiraci: la d'installar amarradors per a

embarcacions esportives a l'Espaid'Inters Natural de les Basses d'en Coll.Ni tan sols la legislaci actual preveuaquesta possibilitat, per de l'incidentd'incontinncia verbal se'n van traslluirles autntiques aspiracions quepersegueixen alguns dels opositors.

Davant fallaos debats plantejats ambmales intencions que intenten enfrontarla protecci de l'entorn natural amb elmanteniment de l'activitat agrria,l'evidncia mostra com ara mateix, a

manca d'una figura legislativa quereconegui especficament l'estatus del'espai d'inters agrari, un parc naturals una via amb un enorme potencial pera la conciliaci de la conservaci delsvalors naturals i paisatgstics amb elprogrs a llarg termini de l'activitatagrria a l'Empord (i a tot Europa)enfront del repte de la globalitzaci dels

mercats. Materialitzar aquest potencialdependr de la disposici i el treball detotes les parts, entre elles els gestors delparc i la pagesia. Segons el meu parer, idacord amb tot el que sha exposat finsa aquest punt, l'oposici al parc naturalno respon, com s evident per a tothom,a la voluntat de preservar els enormes

valors naturals i paisatgstics que tenimal Baix Ter, al Montgr i a les Medes, i ams a ms va eminentment en contradels pagesos i pageses que es volenseguir guanyant la vida treballant la terraen els propers anys. L'oposici al parc (adiferncia de la crtica constructiva)noms pot provenir d'aquells propietarisque tenen interessos contraposats a la

protecci del medi ambient i als qualsbeneficia un sector agrari al msdebilitat possible, al marge de la runa,en un estat que faciliti l'adquisici deterres i la seva eventual conversi a unaltre tipus de conreu, un conreu deciment. De moment s'hauran deconformar amb la correcci que ha fet laGeneralitat accedint a la petici que els

7/29/2019 38 -febrer- 2010

20/32

20

arrossars es puguin convertir a qualsevolaltre conreu (agrcola, s'entn) si l'arrsels deixs de ser rendible. Celebro larectificaci.

Pel b de tots, esperem que aquells queintenten trencar el natural binomi entrepagesia i medi ambient en l'inters propii en contra del majoritari desisteixinaviat en el seu desesperat intent de feravortar el parc natural. Esperem,igualment, que els autntics pagesos ipageses no es deixaran arrossegar perl'absurda propaganda emesa per aquellsque en el fons no els volen cap b i queaix, a travs del seu bon treball, ensseguiran fent sentir orgullosos depertnyer a l'Empordanet, al Baix Ter i, apartir d'ara, al Parc Natural del Montgr,les Illes Medes i el Baix Ter. Us hinecessitem.

Els centres educatius delmunicipi

El municipi de Torroella de Montgr hacrescut molt en els ltims deu anys. Aixha afectat, entre altres coses, els centreseducatius, que han vist com els seusespais es feien petits i shavien danar

adaptant segons les necessitats que a

cada curs anaven sorgint, perqu, ja sesap, les ampliacions i les obres delsedificis pblics no arriben de seguida quees necessiten.

En aquest moment, el municipi t unaescola bressol i una escola de primria alEstartit; dues escoles bressol, una deprimria, un institut de secundria i unaescola concertada de 3 fins a 18 anys aTorroella. I encara falten places.

Segons dades del desembre de 2009, lapoblaci escolar del municipi esreparteix de la segent manera:

Escola bressol Mar i Cel de lEstartit.Directora Maria Muriscot Barris. 5docents i 36 alumnes.

Collegi dEducaci Infantil i PrimriaPortitxol. Directora Olga SalazarOrtin. 23 docents i 202 alumnes.

Escola bressol Petit Montgr.Directora Mnica ArribasDomnguez. 9 educadores i 82alumnes.

Escola Bressol Els Petits. DirectoraFrancesca Du i Gal. 5 educadores,1 suport i 104 alumnes.

Collegi dEducaci Infantil i PrimriaGuillem de Montgr. Director JordiArtalejo Radresa. 52 docents i 603alumnes.

Institut dEducaci SecundriaMontgr. Director Jordi Plaja Ayni.60 docents i 533 alumnes.

Collegi Sant Gabriel (infantil,primria, secundria i batxillerat).

7/29/2019 38 -febrer- 2010

21/32

21

Director Jordi Ribas Soler. 57docents i 693 alumnes.

Com sha pogut veure a la premsacomarcal linstitut sha fet petit, i aix

que s de quatre lnies de 1r a 4t dESO ide dues lnies a batxillerat. El curs vinentshauria dampliar a cinc lnies, per ni elcentre ni lAjuntament veuen convenienttenir un institut tan massificat; s peraix que lAjuntament oferia a Educaciuns terrenys per comenar-hi un noucentre de secundria. Tanmateix, elDepartament dEducaci, que tamb hamanifestat que est dacord a no tenircentres gaire grans, ha optat per ampliarlescola de primria de Verges amb unalnia de secundria, de manera que elcollegi de Verges es convertir, a partirdel curs que ve, en un centre de 3 a 16anys.

En definitiva, en aquests moments hi hams de 200 professionals de leducacitreballant perqu ms de 1.600 alumnesdel nostre municipi i dels voltantsaprenguin i siguin ciutadansresponsables en un futur prxim.

Els Emirats rabs coronen el

Bara global

Avui no us parlar dEuropa; b, en parts, ja que del que vull parlar s de lagesta que ha aconseguit una entitat moltarrelada al nostre pas i capdavantera aEuropa, el Futbol Club Barcelona, a Abu

Dhabi. All el Bara, com tots sabeu, shaproclamat campi del mn de clubs.Molta emoci, pressi, seny i rauxa peraconseguir el darrer ttol dels sis delany, un fet irrepetible, una gesta queens apropa a lexcellncia.

No es tracta ara de parlar del Bara, sinde com s polticament i

econmicament la zona. Abu Dhabi s lacapital dels Emirats rabs Units,compostos per set estats, entre els qualshi ha Abu Dhabi, amb un 67% delextensi, que s la capitat. Un altreemirat, fins i tot ms conegut, s Dubai,per amb molta menys extensi i menyscapacitat petroliera; tot i que est molt

ms desenvolupat des del punt de vistaurbanstic, actualment t menyscapacitat econmica que el poders AbuDhabi, que ha sortit en defensa delsproblemes de la financera de Dubai.

Aquests emirats estan tenint undesenvolupament urbanstic i econmicexponencial. Fa noms cinquanta anys

no eren ms que terres habitades perbeduns, per actualment, aprofitant lacapacitat petroliera que tenen, hanexperimentat un impuls en tots elsordres, la qual cosa ha transformattotalment la fesomia de la zona. Gransedificis, hotels espectaculars, gransinfraestructures, molts projectes per fer imoltes grues que denoten una

7/29/2019 38 -febrer- 2010

22/32

22

construcci sense fre i ens indiquen queestem en una zona de permanentcreixement.

Disposen dun sistema poltic peculiar,

basat en el poder de lemir que nomenadirectament bona part del parlament idistribueix la seva influncia entre laseva nombrosa famlia. Aix, lademocrcia, tal com lentenem a casanostra, no hi s present, per, percontra, lestat, amb la capacitateconmica que li aporten els recursospetroliers, facilita el benestar dels seusciutadans natius, els quals nomsrepresenten el 20% de la poblaci real,ja que la majoria sn immigrants quetreballen en els molts mbits que ofereixla zona.

Aquesta s una visi general dels Emiratsrabs Units, presa amb la limitaci que

ofereix una visita de tres dies, pertamb s un indicador de com en zonesllunyanes de la Uni Europea no nomsels estats emergents sn els que esdesenvolupen amb rapidesa; aix doncs,la Uni Europea en general i els estatsmembres en particular farien b de noadormir-se entre bastidors i fer-se unlloc en aquest mn global cada vegada

ms escorat cap a sia.

Poltics de plstic

Segons lltima enquesta del Centro deInvestigaciones Sociolgicas (CIS),desprs de latur ?que s la primerapreocupaci per a gaireb el 80% de lagent? i de la deteriorada situacieconmica, el principal problema delsespanyols ja sn els poltics i la classepoltica. Aix mateix, el 85% de catalansest insatisfet amb la poltica segons esdesprn del Centre dEstudis dOpini dela Generalitat corresponent al segon

trimestre de 2009. Dues dades quedemostren que en aquests moment hiha un abisme entre la classe poltica i laciutadania, situaci que ja sintua ambel resultat dels altssims ndexsdabstenci en les darreres citeselectorals.Qu passa amb els poltics i els nostresgovernants, qu hi diu el president de la

Generalitat?

Els polticss possible que moltsdels problemes queCatalunya pateix avuidia tinguin el seu origenen una classe poltica debaixa qualitat ?poltics de plstic,sense nima, superficials i pocpreparats? que solen utilitzar la polticacom a benefici personal en comptesdutilitzar el seu talent i esfor per duruna mica ms enll els lmits de lacomunitat. I els electors no podemmillorar-ho perqu les eines per fer-hohan estat segrestades pels mateixos

partits, tal com ho assenyala amb

7/29/2019 38 -febrer- 2010

23/32

23

precisi lenginyer i escriptor Xavier Roig,que reflexiona que hem de serconscients que una mala classe polticapot enfonsar un pas. La seva pocaqualitat o incompetncia abaixa i

arrossega el to general de la societat,perqu, al capdavall, i com tot grupsocial, els interlocutors que aquestaclasse sacaba buscant sn del seu baixnivell i perfil.Cal recordar tamb, i amb recana, queactualment les diverses forces poltiquesestan dirigides per un petit grup dequatre o cinc persones que sn les que

prenen la totalitat de les decisionsimportants. Com recorda amb encertSalvador Cot, els partits tenenactualment una estructura quasimilitar amb indicacions verticals que nosn discutibles. Shan convertit enorganitzacions hiperprofessionalitzadesamb lobjectiu de decidir sobre el dest

de la mxima quantitat possible de dinerpblic. I daix en depenen el sou i elfutur duns milers de persones quegrcies al partit disposen de bons llocsde treball en el sector pblic.Canviar aquesta dinmica no s fcil. Lesllistes obertes implicarien la recerca decandidats brillants, crebles, capaos deguanyar debats als seus oponents i

disposats a sotmetres a lescrutini delsmitjans de comunicaci. Just el contraridel tipus de candidat elegit pels aparellspoltics. La reacci dels partits a aquestanova possibilitat ha estat, fins ara,corporativa, negativa i covarda.Tamb convindria que els poltics nosubestimessin els votants. Que no elsmenyspreessin intellectualment ms

encara del que solen fer-ho. Cap altregremi treballa dun temps en ambtanta insistncia per desgastar la sevaprpia credibilitat. Serveix el que deiaamb encert el geni Albert Einstein: La

veritable crisi s la crisi de laincompetncia.

Els governantsEls catalans som davantdun govern mancatduna mnimacoherncia ideolgica,que causa a la ciutadania la impressi

que per damunt de tot es prioritzen elsinteressos de gesti partidista. Esreparteixen el poder sense pudor encomptes de governar amb eficincia. Iaix t un cost per al pas, tal comassenyala lcidament Jaume Sobrequs,militant crtic del PSC i actual rector de laUCE.

Poden aquests governants que no hanaconseguit ni tan sols el trasps delsaeroports, ni dels paradores nacionales,i que no han pogut evitar lespoli fiscalde Catalunya, comandar raonablementel nostre pas? El desgavell de Rodalies?traspassat parcialment, per fi, persense trens, ni vies, ni estacions...!? i queun xarlat de la poltica de baix nivell

com el senyor Rodrguez Zapateroaixequi la camisa, avui s dem tamb,als poltics catalans, representa un altresmptoma de la qualitat deficient delsnostres governants. De tota manera, i deforma paradoxal ?potser tamb percompensar?, el govern catal es mostrael ms prohibicionista dels governs. Elprohibicionisme sol ser inversament

7/29/2019 38 -febrer- 2010

24/32

24

proporcional al poder dels governs i commenys poder t un govern, ms solprohibir...

El president de la Generalitat

Cal recordar que ara fa77 anys que va serelegit president de laGeneralitat FrancescMaci i que vaprometre que treballaria per unaCatalunya polticament lliure,socialment justa, econmicamentprspera i espiritualment gloriosa. El

president Montilla sha reivindicat sensevergonya hereu de Francesc Maci icontinuador de la seva obra. I en part scert, com tamb ho s que abans ho hanestat els presidents Companys, Irla,Tarradellas, Pujol i Maragall. Llstimaque aquesta reclamaci dhernciasembli relativista, frvola i partidista. La

histria situa Maci com un poltic fill delpica i de la representativitat simblica.No era un poltic de gesti, era un polticidealista. Cal assenyalar, per tant, quequan el tripartit adopta el seu legtim iconegut eslgan Fets, no paraules sesitua als antpodes de la concepcipoltica de Maci.

Reflexionss possible que un retoc en el sistema?obrir les llistes electorals i admetre qucosten els partits poltics i qui els paga?podrien servir per comenar a recuperaruna part del prestigi perdut per la nostraclasse poltica.Aix mateix, seria tamb un bon momentperqu els poltics reflexionessin, es

traguessin de sobre el plstic i cuidessinlnima, i adoptessin una nova posturamoral contrria a la prepotncia i alcinisme postmodern, tot recuperantvalors com la humilitat, el coratge, la

generositat i lesperana, a la maneracom reflexionava amb saviesa RamonTrias Fargas.

Tingueu la humilitat de la saviesa.Tingueu el coratge de la justcia.Tingueu la fe del patriotisme.Tingueu la generositat que mereix la

victria.

I, sobretot, tingueu esperana, ara isempre.

I tot aix noms s a les seves mans. Enscal i s necessari que els nostres polticsrecuperin la credibilitat i la confianaperdudes. La societat i la democrcia elsnecessita.

Els prquings dels anystrenta

De la mateixa manera que avui dia esnecessiten espais per aparcar-hi elsvehicles autombils, als anys trenta feienfalta llocs on deixar-hi la tartana o el

carro i especialment els cavalls.

7/29/2019 38 -febrer- 2010

25/32

25

Sobretot els dies de mercat ievidentment per la fira hi havia moltademanda daquestes quadres. En el meurecord nhi havia quatre, a part delsestables particulars de cada casa. Totes

disposaven de separacions individualsper a cada animal, algunes, fins i tot, espodien tancar amb una porta; a vegadeses feien servir de cort de porcs.

Un daquests prquings era al Frontn,de la famlia Amer i Bernatallada. Unaltre, al passeig de Vicen Bou, de lafamlia Sabri. Una de ms petita, ambuna dotzena de quadres, al carrerVermell, de can Pere Busquets. I del quemillor us puc parlar s del de can Llos, alpasseig de Catalunya. Era un edifici antic,amb voltes de pedra, per la part dedavant havia estat reformada iconvertida en botiga de comestibles ibasteria.

Aix doncs, els dies de mercat, arribavenpagesos dels pobles vens i sobretot delsmasos. Deixaven la tartana al carrer ientraven el cavall. Hi havia un mossoencarregat de netejar les quadres idonar menjar als animals.

Els pagesos aprofitaven per fer arreglar ocomprar algun guarniment, alguna eina,comprar o vendre bestiar... Les pagesesvenien ous, verdures, llegums, etc., i a labotiga compraven arengades, carbur,caf, pastes de sopa, arrs, colnia (totaix a granel i a unces o lliures). Tamblleixiu, sab, espelmes, xocolata, llaunesde sardines...

Pensant en aquells temps hi ha unaspecte que s el que ms trobo a faltar,tamb en molts altres mbits de lanostra vila. s el tracte amb la gent. Ja sque el poble ha crescut, que els canvis

sn molt accelerats, que el jovent sesaluden a la pantalla (com en aquellespellcules de cincia-ficci). Per novoldria que sons anacrnic el fet depoder saludar i encaixar les mans.Conixer els clients pel seu nom icognoms, i saber una mica de quin peucalcen.

Celebro que aix encara passi a can Llos,perqu com diu la dita, no noms de paviu lhome...

Podem mantenirloptimisme?

ReflexionsAnava a escriure Podem mantenirloptimisme, i finalment he deciditposar-hi linterrogant: Podem mantenirloptimisme?. Mexplicar. RamonTremosa, diputat catal al Parlamenteuropeu, expert en infraestructures, queara deu tenir bones ocasions per debatre

7/29/2019 38 -febrer- 2010

26/32

26

sobre trens, ports, autopistes i aeroportsamb Magdalena lvarez, tambdiputada europea i inoblidableexmestressa de les nostresinfraestructures, va decidir escriure lany

2008 el llibre Catalunya, pas emergent,desprs duna conversa amb unconsultor de Flandes que li havia ditprecisament aix: el teu pas s un pasemergent. Segons leconomistaFrancesc Granell, que, per cert, coneixb Torroella, un pas emergent s unpas que no figura en el mapa i que endeu anys fa un salt endavant

espectacular, un pas que, produint unb o servei, passa a ser lder i a situar-seen els primers llocs del mn. ComFinlndia.

Les bases de partida del llibre deTremosa eren:

1. Al segle XXI sia ser la fbrica delmn i cada vegada ms pasosparticiparan en les xarxes globals deproducci (un ordinador s un 5%angls, 3% francs, 15% indonesi, 12%xins...) i, com a conseqncia, elstrnsits de mercaderies es multipliquen.

2. Europa produeix menys, per seguirsent el principal pas comprador i, pertant, faran negoci els que distribuiran lesmercaderies.

3. La Mediterrnia ser el centre delcomer martim mundial i pot arribar aser el mar ms important del mn. Elspasos de lorient asitic ja comercien

amb Europa travessant el canal de Suez i

entrant a la nostra mar, els de lsiacentral tamb volen portar productes aEuropa sortint pel mar Negre, i el norddfrica des dEgipte fins al Marroctamb voldr desembarcar a Europa les

seves mercaderies.

Alg espreguntarcom sho potpagar Europa, ila resposta selmanteniment de la seva capacitatinnovadora i leuro cada cop ms fort ims desitjat. Un exemple: Flandes i lesseves universitats, lders mundials enprojectes de recerca (R+D) perqu shihan implantat moltes multinacionals queels financen, i a la seva vora han floritmoltes empreses locals que sn un xitde creixement equilibrat i respectus

amb el medi ambient.

A partir daqu sempre seguintlargumentaci de Tremosa, elscatalans estem situats a la millor platja,no en el sentit turstic, sin en el sentitindustrial i potencial... El nord dEuropaest saturat: a Holanda, Flandes, Blgica,Frana, ja no hi caben ms installacions,

no shi poden fer noves infraestructures itothom est mirant que les mercaderiesdsia puguin entrar pels ports delMediterrani... loportunitat estratgicade pas s nica i irrepetible. Laplasmaci prctica s el trnsit decontenidors als ports de Barcelona iValncia, escs lany 1995, lders al

http://localhost/emporionou/images/num38/port.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/port.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/port.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/port.jpghttp://localhost/emporionou/images/num38/port.jpg

7/29/2019 38 -febrer- 2010

27/32

27

Mediterrani lany 2007, davant deMarsella i Gnova.

I ara ve la meva reflexi i el meuinterrogant. A causa de la crisi

econmica, aquests mesos el trficmundial de contenidors fa aiges. Al portde Barcelona la frenada ha estat brusca;lany 2009 ha caigut un 30% respecte delany anterior. (A Tarragona, que partiade zero, sha multiplicat per 6,5 per smolt lluny de les xifres de Barcelona, ladesena part). Per acabar-ho dadobar,els pirates fan estralls a lentrada delmar Roig i els bucs asitics es podenplantejar devitar la ruta.

En aquestes noves condicions, podemmantenir loptimisme? Doncs, jo crecque s. La crisi ens ha sacsejat i ens ha fetveure els grans errors comesos, perqules finances han produt bombolles

absolutament desaforades. Els bancs nonhan aprs. Hi tornaran, i caldr que lesinstitucions internacionals hi posinaturador; ja veurem si sen sortiran. Perleconomia productiva, segurament msassenyada, recuperar el pols. Crec quelarc mediterrani t un futur econmicclar, que el trfic martim ser intens,que simplantaran al nostre pas

empreses estrangeres i locals de valorafegit que ens faran un pas emergent.

Per amb una condici, que resumiramb un exemple.

Deia lautor del llibre que abanscomentava que, parlant dels treballadors

amb un empresari del Vietnam, aquest li

va dir que els seus tots parlaven angls,tots sabien fer anar els ordinadors, totsconeixien les noves tecnologies, totsestaven motivadssims.... En el campeducatiu, feina no ens en falta, doncs. I

encara jo hi trobo a faltar una bonaformaci humanstica, per potser no espot demanar tot.

La cuina de la Catrina

Calamars a la Romana

Ingredients:

Calamars tallats a rodanxesfines

Colorant groc Farina Llevat Royal Oli de gira-sol Sal Aigua

Preparaci:Farem una pasta amb tots elsingredients, eixugarem molt b elscalamars, els arrebossarem amb la pastai els fregirem amb oli de gira-sol.

7/29/2019 38 -febrer- 2010

28/32

28

Canelons

Ingredients:

kg coll de vedella kg coll de porc Canelons precuinats 6 cebes grans 2 tomquets 1,5 l de llet got de conyac 2 rovells dou Farina Formatge ratllat Mantega Nou moscada Oli Pebre Sal Aigua

Preparaci:

En una cassola posarem la carn tallada atrossos grans i quan ser a mig daurar hiafegim 2 cebes. Quan estan daurades hiposem conyac, el deixem evaporar ipodem anar posant aigua fins que estiguiben cuita. Llavors ho passarem per la

mquina de trinxar carn.

En el mateix oli del rostit hi farem unsofregit amb la resta de les cebes i elstomquets. Quan aquests estiguinconfitats hi afegirem la carn picada.

Farem una beixamel espessa amb l dellet, farina, sal i pebre i la afegirem a lacarn picada.

Posem la pasta en remull, quan estar al

punt la deixarem escrrer i laniremomplint amb la carn trinxada finsaconseguir el canel.

Laltra beixamel que abocarem damuntdels canelons ha de ser clareta, feta ambllet, farina, rovells dous, mantega, sal,pebre i nou moscada. Posarem elformatge ratllat per sobre i ja es podenenfornar per gratinar-los

Rac de poesia

Era una tarde

Oh, mi amada! te acuerdas? Esa tardetena el cielo una sonrisa azul,vesta de esmeralda la campiay ms linda que el sol estabas t.Llegamos a las mrgenes de un lago.Eran sus aguas transparente azul!En el lago una barca se meca,blanca, ligera y grcil como t.

Entramos en la barca, abandonndonos,

sin vela y remo, a la corriente azul;

7/29/2019 38 -febrer- 2010

29/32

29

fugaces deslizronse las horas;no las vinos pasar ni yo ni t.

Tendi la noche su cendal de sombras;no tuvo el cielo una estrellita azul

Nadie sabr lo que te dije entonces,Ni lo que entonces silenciaste t

Y al vernos regresar, Sirio en orienterasg una nube con su antorcha azulYo era feliz y salud una alondra.T qu plida y triste estabas t!

Era una tarda

Oh, la meva estimada! Ten recordes?Aquesta tardatenia el cel un somriure blau,vestia de maragda el campi ms bonica que el sol estaves tu.Vam arribar a la riba d'un llac.

Eren les seves aiges blaves i transparents!En el llac una barca es bressolava,blanca, lleugera i grcil com tu.

Vam entrar a la barca, abandonant-nos,sense vela ni rem, al corrent blau;fugaces sesmunyien les hores;no les vam veure passar ni jo ni tu.

Va estendre la nit la seva tela d'ombres;no va tenir el cel una estrelleta blava...Ning no sabr el que et vaig dir llavors.Ni el que llavors vas callar tu...

I en veure'ns tornar, Siri a Orientva esquinar un nvol amb la seva

fugaces sesmunyieno les vam veure

Va estendre la nitno va tenir el cel

Ning no sabr el qNi el que llavoI en veure'ns tova esquinar un nvolJo era feli i vaTu... que pllida

torxa blava...Jo era feli i vaig saludar una alosa.Tu... que pllida i trista estaves tu!

Recita:Alexandra DomnguezRepblica DominicanaAutor:Fabio Fiallo

Els musclos daigua dola

Arnau Llos Casadell

He fet un treball de recerca a lIESMontgr sobre els musclos de riu del BaixTer. Mhe documentat sobre elspossibles bivalves que podria trobar i lesseves caracterstiques principals. Hetingut la collaboraci de diferents

7/29/2019 38 -febrer- 2010

30/32

30

experts i assessorament de professorsde lUdG.

Desprs dun intens treball de camp helocalitzat les segents espcies:

Potomida littoralis: closca de color brufosc,que pot mesurar fins a 8 cm.Espcie autctona en franca regressi.Noms he trobat closques, algunesdindividus morts recentment.Unio mancus: closca ovalada de colorvariable, de groc verds a vermells, quepot mesurar fins a 11 cm. Espcieautctona en regressi. Lhe trobat per

amb escassa poblaci al riu Ter i als recsdels marges dret i esquerre.Anodonta anatina: closca allargada iovalada, de color bru o verds. Potmesurar fins a 20 cm. Espcie autctonaen regressi. Trobada al Ter i als recsdels marges dret i esquerre.

Anodonta woodiana: closca arrodonida,

de clor rogenc o bru fosc. Pot mesurarfins a 30 cm. s originaria dsiaOriental, citada per primer cop al BaixTer el 2009. Espcie allctona enexpansi. Es troba abundantment al Ter ials recs del Baix Ter.

Corbicula fluminea: aspecte de curculla i

pot mesurar fins a 4 cm. Originada delsud-est asitic. Es localitza al riu Ter i alsrecs dels dos marges, tamb en canalspavimentats. Es considera una espcieinvasiva per la seva gran capacitat dereproducci.

Els musclos de riu filtren laigua i podenajudar a mantenir lequilibri als

ecosistemes on viuen. Els autctons sn

espcies protegides i formen part del

patrimoni del futur Parc Natural del

Montgr, Medes i Baix Ter.

Els rius i recs del Baix Ter sn

imprescindibles per a la supervivncia i

desenvolupament daquests musclos.

Per tant cal que hi corri laigua i es

conservin en bon estat.

Agraeixo a Gent del Ter la campanya de

conscienciaci de la protecci dels recs i

de la seva biodiversitat.

7/29/2019 38 -febrer- 2010

31/32

31

Cinema i espectacles

7/29/2019 38 -febrer- 2010

32/32

32

Pellcula del mes: Sherlock Holmes

Fet i Fumut...!