7/29/2019 33 -setembre- 2009

1/30

1

3a poca - nm. 33 - setembre 2009

Editorial

Torroella i San Juan del Sur

San Juan del Sur s un poble situat al vessant del Pacfic de Nicaragua, prop de lafrontera amb Costa Rica. s un municipi immens: t quasi b la mateixa superfcieque tot el Baix Empord; ara b, la seva poblaci total no arriba als 19.000 habitants.Est compost per un poble mitj-gran (San Juan del Sur -o el Puerto, com en diuenells-) i tota una colla de barris (las comunidades) dispersos.

Per qu parlem de San Juan del Sur? Doncs, perqu per si alg del nostre municipi noho recorda, s un dels dos pobles agermanats amb Torroella de Montgr (laltre s

7/29/2019 33 -setembre- 2009

2/30

2

Torrelles, com molt b es pot veure als rtols installats a les entrades del nostremunicipi). I ho s des de lany 1988.

Lagermanament es va dur a terme en letapa sandinista de Nicaragua, quan un muntde poblacions catalanes es van agermanar amb poblacions daquell pas, que estava

involucrat en una guerra de desgast promoguda pels Estats Units, sota la presidnciade Ronald Reagan (recordem que lany 1979 el Frente Sandinista de LiberacinNacional havia fet fora de Nicaragua el dictador Anastasio Somoza i que molts delsseus partidaris shavien establert a Florida). I es feia com un agermanamentsolidari. No importava tant les relacions festives com la possibilitat de poder ajudarun pas -en el nostre cas, una poblaci- que acabava de patir una llarga guerra civil icontinuava estan en peu de guerra per les contnues incursions dels guerrillerspagats i entrenats per la CIA.

Lany 1993 una delegaci oficial del nostre Ajuntament, amb lalcalde al capdavant,va visitar San Juan i es va fer lacte institucional de lagermanament (abans shavia fetal nostre Ajuntament, el 1988, amb la presncia del cnsol de Nicaragua a Barcelona).

Des de llavors, en diferents anys, grups de convilatans han visitat aquella poblaci. Ihan vist com anava canviant i sanava convertint en un poble turstic amb tots elsavantatges i inconvenients que aquest sector econmic comporta (noms cal querecordem els inicis del turisme a casa nostra i com es feien les coses).

La relaci entre les dues poblacions sha mantingut, amb diferents alts i baixos fins alsnostres dies (la distncia i els costos dels viatges sn un inconvenient per alsintercanvis).

Des dun bon principi, es van crear unes comissions dagermanament (all,lAsociacin de Hermanamiento, i aqu, la Comissi de Solidaritat Nord-Sud). Totesdues han anat treballant parallelament a les iniciatives dutes a terme pels dosajuntaments. No sempre les relacions han estat fludes i cordials, i en certs momentshi ha hagut un distanciament que feia tmer el pitjor.

Avui, sembla que les dues parts (ajuntaments i comissions) volen reprendre elscontactes. Esperem que s'aconsegueixi el millor per a tothom.

ASSOCIACI EMPORION

Ens plau comunicar als nostres lectors que, desprs de seguir els trmits

administratius corresponents, i com havem anunciat, ja ha estat constituda

lAssociaci Emporion per garantir la continutat del peridic i el manteniment dels

7/29/2019 33 -setembre- 2009

3/30

3

objectius que ens vrem fixar en decidir-ne la publicaci (3a poca, iniciada el gener

de lany 2007).

El divendres dia 14 dagost es va reunir per primer cop lAssemblea de lAssociaci tal

com estableixen els Estatuts aprovats. Hi assistiren els socis fundadors i shi aprovaren

les normes bsiques de funcionament.

Es va acordar que ladmissi de nous socis es far per presentaci de proposta perpart dun soci, i que no es cobrar cap quota.

Joan Surroca i Vicen Fiol varen presentar la seva renncia com a membres del Consell

de Redacci, com havien anunciat des dels primers dies de lengegada de la revista, i

es va acceptar, tot agrant-los la gran tasca realitzada per tots dos.

Xavier Ferrer, collaborador habitual, va ser nomenat membre del Consell de

Redacci.

Animem a tots els simpatitzants del peridic a inscriures com a socis de lAssociaci

Emporion.

Consell de redacci

29 Festival de Msiques de Torroellade Montgr

-Una gala Hndel. Enuna de les paretslaterals de lEsglsia esprojectava el logo delcentenari de la CostaBrava, una nit musical que elcommemorava.La soprano catalana, Nria Rial, solistaconvidada al 29 festival de msiques deTorroella, va oferir la seva segona

interpretaci amb la mezzosoprano

lleidatana, Marta Infante, i lorquestraAcadmia 1750, sota la direcci de PaulGoodwin.Donaren vida a la gala Hndel -

Telemann, dos compositors que varencompartir 60 anys de gran amistat.Interpretant les ries de les peres deHndel, composades per al pblic angls,i la Msica de Table de Telemann. Forenmolt aplaudides pel pblic, que foupremiat amb dos duets fora deprograma.-El pianisme simfnic rus. Boris

Berezovsky, considerat un dels virtuososdel piano ho va demostraramb la seva interpretaci devuit Preludis de S.Rakhamaninov, lopus 51 SisContes de Fades, de N.Medtner, i els Quadresduna Exposici deMoussorgsky.

http://localhost/emporionou/images/num33/01GalaHandelNuriaRial-MartaInfanteWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/01GalaHandelNuriaRial-MartaInfanteWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/01GalaHandelNuriaRial-MartaInfanteWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/01GalaHandelNuriaRial-MartaInfanteWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/02PianismeRusBorisBerezovskyWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/02PianismeRusBorisBerezovskyWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/02PianismeRusBorisBerezovskyWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/02PianismeRusBorisBerezovskyWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/02PianismeRusBorisBerezovskyWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/02PianismeRusBorisBerezovskyWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/01GalaHandelNuriaRial-MartaInfanteWeb.jpg

7/29/2019 33 -setembre- 2009

4/30

4

Els inoblidables preludis de Rakhaminov ilobra de Medtner composaren laprimera part del concert. En la segona,lobra de Moussorgsky, fundador delfams grup dels cinc russos, va adquirir

una grandiosa dimensi. El pblic,desprs dhaver escoltat lultima peadel programa, va dedicar-li una llarga igran ovaci. Per agrair-la, Berezovski vacorrespondre amb tres o quatre pecesde propina (Estudis de Chopin). Unconcert per a recordar.-De la Can Alemanya i Catalana alpera italiana. Composaren el set

concert del 29 Festival de Msiques deTorroella de Montgr, obres de trescompositors, Richard Strauss, muniqus,Frederic Mompou, barcelons, iGiuseppe Verdi, milans. Interpretadesper la soprano Katarina Jovanovic,acompanyada al piano per Nigel Foster.La sopprano Jovanovic va

guanyar el primer premi delConcurs InternacionalMontserrat Caball, i assolels anys 2003 i 2004, elguard a la millor artistaestrangera dels premis francesosVictoires de la Musique.Durant la primera part del concert cantsis lieders de R. Strauss i cinc melodies

de Mompou, sobre textos de Paul Valer.Unes i altres precisen certa dolor en laveu. En la segona part interpret setries de Verdi. Altrament va demostrarque es sent millor en aquest repertori iels aplaudiments sonaren molt ms fortsque en la primera part, aplaudimentsque correspongu amb una pea fora deprograma.

-Una Nit de Msica Txeca. Esperem ambnsies el nou auditori. Lesglsia de SantGens, tot i les seves dimensions, una deles ms grans duna sola nau, no t lesmides precises per acollir una gran

orquestra. No obstant les dificultatsinherents a lespai foren suplertes ambel bon fer de lorquestra Czech NationalSymphony Orchestra, sota la direcci deJan Chalupeck, que sonava de formaexcellent dins laconstrucci gtica.Una msica, ditanacionalista, porta

arreu del mn elrecord de Praga, amb El Moldava deBedrich Esmentana, o el Concert per aVioloncel i Orquestra de Dvork, ambMichal Kanka al violoncel, molt aplauditper la seva interpretaci, quecorrespongu amb dues peces fora deprograma.

A la segona part gaudirem de lobra, fetaen lestada als Estats Units, del grancompositor txec, Antonin Dvork, amb laSimfonia nm. 9 Del Nou Mn. Unamagnfica obra i excellent interpretacique arranc grans aplaudiments.-El cinema poltic de Sergei Eisenstein,El Cuirassat Potemkin. A la plaa de laVila, l'Orquestra Simfnica Nacional

Txeca, dirigida per Jan Txalupecky, vainterpretar els fragments de les cincsimfonies de Dmitri Xostakvitx queSheldon M. Rich vaseleccionar, com abanda sonora de lapellcula El CuirassatPotemkin, de SergeiM. Eisenstein. Pellcula estrenada el

http://localhost/emporionou/images/num33/03Canlemanya-Catalana_a%20opera%20ItalianaWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/03Canlemanya-Catalana_a%20opera%20ItalianaWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/03Canlemanya-Catalana_a%20opera%20ItalianaWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/03Canlemanya-Catalana_a%20opera%20ItalianaWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/03Canlemanya-Catalana_a%20opera%20ItalianaWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/03Canlemanya-Catalana_a%20opera%20ItalianaWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/04Czech%20National%20Simph.Orch.%20MKanka%20VioloncelWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/04Czech%20National%20Simph.Orch.%20MKanka%20VioloncelWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/04Czech%20National%20Simph.Orch.%20MKanka%20VioloncelWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/04Czech%20National%20Simph.Orch.%20MKanka%20VioloncelWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/05CzechNationalSymp.Orch.Shostakovich-Potemkin1.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/05CzechNationalSymp.Orch.Shostakovich-Potemkin1.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/05CzechNationalSymp.Orch.Shostakovich-Potemkin1.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/05CzechNationalSymp.Orch.Shostakovich-Potemkin1.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/05CzechNationalSymp.Orch.Shostakovich-Potemkin1.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/04Czech%20National%20Simph.Orch.%20MKanka%20VioloncelWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/03Canlemanya-Catalana_a%20opera%20ItalianaWeb.jpg

7/29/2019 33 -setembre- 2009

5/30

5

1926 per commemorar el vintaniversari de la revoluci russa de 1905.Uns problemes tcnics de sincronitzacientre la projecci en la pantalla i lainformaci que rebia el director

Txalupecky de lordinador al costat de lapartitura, anaven desfasant msica iimatge. I va deturar la projecciinformant del problema al pblic permitj dun violinista catal delorquestra. Recomenada des delprincipi, amb la inclusi del temps realde projecci a la pantalla i en el seumonitor, es va apreciar un millora

substancial en la sonoritat de lorquestrai una atenci ms intensa per part delpblic assistent, al coincidir msica iimatge.Les escenes, per molts de nosaltres jaconegudes, prenien un nou valor, un nousentiment, com si el drama supers lapoltica, amb uns resultats premiats amb

forta ovaci del pblic assistent.-Experincia i obra a Rincn, Beethoveni Schumann. En la primera part, laDanubia Orchestra buda, sota ladirecci de Alexis Soriano, un delsdirectors espanyols de major projecciinternacional de la seva generaci, i elviolinista Sergei Krilov,nascut a Moscou en

una famlia de msics iamb un amplipalmars, vareninterpretar l'obertura de Le mariage deFigaro que porta tamb com a ttol Lafolle journ, potser per aix va donar lasensaci que el tema de Mozart era moltcurt.Molt diferent fou quan violinista i

orquestra varen interpretar el Concertper a viol i orquestra de Beethoven,aplaudit amb entusiasme i premiat ambuna obra de Bach adaptada al viol.La segona part va comenar amb El

noveno da de la creacin, una obra queEduardo Rincn, (que viu ja fa bastantsanys a Torroella), Inspirada en els muralsde Jess Mateo a l'esglsia de Sant JoanBaptista a Alarcn (Conca), fou moltaplaudida, amb la presncia delcompositor, juntament amb el director ila totalitat de lorquestra. Finalitz elconcert interpretant l'orquestra

hongaresa la Simfonia Renana, deSchumann, fortament aplaudida.-La Fascinaci de la Veu del primerbarroc. Msica i paraula a la Itlia delXVII. Nria Rial, soprano, i Carlos Mena,contratenor, i la prestigiosa RicercarConsort, actuaren plegats a Torroella deMontgr, interpretant msica cantada

italiana del segle XVII.Un concert amb obres de BarbaraStrozzi, Sigismon DIndia, ClaudioMonteverdi, Bartolom Selma i Saavedrai altres dannimes, que deixava un moltagradable ress dunes obres cantades,sorgides a Florncia a finals del XVI iprincipis del XVII que es representaven,amb complicades

postes en escena,en palaus i casessenyorials. Obres(en itali peres)on el cant vadeixar de ser polifnic (a dues o tresveus) pel ser mondic, va permetreentendre i seguir largument de lobra,tal com es podia fer avui amb

http://localhost/emporionou/images/num33/06RinconBeethovenSchumanDanibiaOrch.Web.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/06RinconBeethovenSchumanDanibiaOrch.Web.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/06RinconBeethovenSchumanDanibiaOrch.Web.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/06RinconBeethovenSchumanDanibiaOrch.Web.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/07NuriaRial%20CarlosMena%20P.Pierlot_VeuBarrocWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/07NuriaRial%20CarlosMena%20P.Pierlot_VeuBarrocWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/07NuriaRial%20CarlosMena%20P.Pierlot_VeuBarrocWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/07NuriaRial%20CarlosMena%20P.Pierlot_VeuBarrocWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/07NuriaRial%20CarlosMena%20P.Pierlot_VeuBarrocWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/07NuriaRial%20CarlosMena%20P.Pierlot_VeuBarrocWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/06RinconBeethovenSchumanDanibiaOrch.Web.jpg

7/29/2019 33 -setembre- 2009

6/30

6

laddendum del programa del concertque contenia els textos que sestaveninterpretant. El dileg que sestabliaentre les veus de la soprano i delcontratenor feren encara ms

interessant un concert aplauditintensament. Aplaudiments premiatsamb un bis.-La Modernitat del piano dAlbniz iRavel.Un any ms el eminent concertista,Joaquin Achcarro, va tancar el Festival,amb obres dAlbniz i de Ravel, trobadaentre dues concepcions de la modernitat

de composicions que tenen un segle devida. HomenatgedAchcarro a IsaacAlbniz, en el 100aniversari de la sevamort, amb lainterpretacimeravellosa de Sevilla, Evocacin, El

Puerto, El Aibaicin, Tango i Navarra.En la segona part es dirig al pblic duesvegades per donar una ms complertavisi de la msica de Ravel, temuda iestimada per la seva bellesa dins la msalta dificultat dinterpretaci. Relat unaancdota en la que en temps de laprimera guerra mundial, ArthurRubinstein interpret en un concert a

Madrid els Valsos nobles i sentimentalsque foren escridassats. El concertprossegu amb obres daltrescompositors que reberen les ms fortesovacions del pblic. Per atendrels esdirig al pblic: donat que no haviencomprs lobra de Ravel, ara com a bis,tornaria a interpretar-la. I aix ho va feren la seva totalitat! .

En la segona de les seves intervencionscoment lobra Gaspard de la nuit.DOndina destac el seu cant, reflexa dela Lluna en les aiges del llac, que creixper seduir al poeta, per aquest respon

que ja ha donat el seu amor a una altradona. Ondina esclata violentament idesapareix. De Le Gibet coment el sopersistent de la campana que toca amort pel penjat a la forca, ben roig per lallum del capvespre. I sobre Scarbo: laseva dansa grotesca i fantasmagricaamb la gorra punxeguda i lesquellinc ala punta, que finalment sesvaneix entre

la boira.La ovaci final continuada iinterrompuda noms per la interpretacide tres peces fora de programa, don fial concert i al Festival de Msiques deTorroella de Montgr.

Les nits destiu a Can Quintana

-Gerard Quintana, en concert acstic.Amb un ple total, amb totes les localitatsexhaurides (el concert no era gratut i noen quedava ni una), el cantautor giron,exlder de Sopa de Cabra, GerardQuintana, va actuar enles Nits d'Estiu delMuseu de laMediterrnia.

En realitat vadesenvolupar un dilegamb el pblic en el que introdua una auna les seves canons, que el pblicpremiava un i altra vegada amb els seusaplaudiments. No eren tan sols els seusfans, era tot el pblic. Joves, pares ambfills de curta edat, ja de certa edat... totslescoltaven, alguns tarallejaven i tots

http://localhost/emporionou/images/num33/08Aleniz-Ravel_JoaquinAchcarroWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/08Aleniz-Ravel_JoaquinAchcarroWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/08Aleniz-Ravel_JoaquinAchcarroWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/08Aleniz-Ravel_JoaquinAchcarroWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/09GerardQuintana%20AcusticWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/09GerardQuintana%20AcusticWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/09GerardQuintana%20AcusticWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/09GerardQuintana%20AcusticWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/09GerardQuintana%20AcusticWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/08Aleniz-Ravel_JoaquinAchcarroWeb.jpg

7/29/2019 33 -setembre- 2009

7/30

7

aplaudien.No es contaren fcilment les obres forade programa, que el pblic premiava iexigia, i la condescendncia amb quGerard Quintana les acollia.

-Algria a Torroella dins de les NitsdEstiu de Can Quintana. La cantantalgeriana Neila Benbey va oferir unconcert al pati de Can Quintana. Un delstres concertsprogramats quearribaren a Torroelladins del cicle Diversonsde la Fundaci La

Caixa.El pati del Museu de la Mediterrnia vaomplir-se de sons excitants i evocadors,de laltra riba de la Meditarrnia, delMagreb, amb la veu de Naila Benbey,que sacompanyava unes vegades ambguitarra i percussi, solsament ambpercussi, i en altres sapagava la veu i

quedava una msica tan sols percudidaplena de matisos. Una realitat culturaltan propera i, a la vegada, tan llunyana.-Yardem tanca el cicle Diversons a CanQuintana. El grup de msica sefardita,Yardem, va tancar el cicle de concertsDiversons, amb un concert construt apartir de la msica sefardita (jueusespanyols expulsats

pels Reis Catlics lany1492). Veritable puntde trobada entre elroman castell, latradici jueva, la musicalitat andalusa i lapercussi ms enervant de tot el norddfrica fins a Turquia.El grup format per veu, guitarra ipercussi, viol, i percussi, va

interpretar un seguit de canonscastellanes antigues, msica tpicamentjueva i altres de marcat carcterandalus. Forts aplaudiments seguiencada interpretaci i les repeticions finals.

-Concert amb Acci Festiva. Una tardadestiu al Pati de Can Quintana, ambAcci Festiva. Un conjunt format permsics joves del Baix Empord ambMarc Foix, guitarra, Aleix Cansell, piano,Aniol Alabau, trompeta, Jordi Pareta,bateria, Edu Frigola , saxo i gralla, i PauFeliu, baix elctric.La seva msica agrupa diferents estils

amb un objectiu clar: que el pblic engaudeixi i queacompanyi unaagradable vetllada.Pblic que vaaplaudircopiosament lesseves intervencions. Objectiu aconseguit

amb ells ben evidenciat.

La festa Major de Sant Gens a Torroellade Montgr.

Clar protagonista del mes dagost, s lanostra Festa Major. Resumirem elsesdeveniments que varen tenir lloc alllarg dels dies de la festa.

-58a Exposici dart local. A la capella deSant Antoni lexposici dart local. Comtots els anys, ja es lanmero cinquanta-vuit, recollia lesobres delstorroellencs, grans ijoves, que tenen en lart la seva fita mspreuada.

http://localhost/emporionou/images/num33/10Algeria-NeilaBenbeyWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/10Algeria-NeilaBenbeyWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/10Algeria-NeilaBenbeyWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/10Algeria-NeilaBenbeyWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/11Yardm_Can%20sefarditaWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/11Yardm_Can%20sefarditaWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/11Yardm_Can%20sefarditaWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/11Yardm_Can%20sefarditaWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/12Acci%20Festiva_CanQutanaWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/12Acci%20Festiva_CanQutanaWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/12Acci%20Festiva_CanQutanaWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/12Acci%20Festiva_CanQutanaWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/13Exposicio%20Art%20LocalWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/13Exposicio%20Art%20LocalWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/13Exposicio%20Art%20LocalWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/13Exposicio%20Art%20LocalWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/13Exposicio%20Art%20LocalWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/12Acci%20Festiva_CanQutanaWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/11Yardm_Can%20sefarditaWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/10Algeria-NeilaBenbeyWeb.jpg

7/29/2019 33 -setembre- 2009

8/30

8

Al recrrer lexposici vas gaudint araduna obra ben acabada, ara duna quepromet un futur... Des daquestes ratllesvoldrem recomanar-vos la seva visita,que pot ser un punt dinflexi duna

carrera dels expositors torroellencs quehi participen.-Presentaci del Llibre de la Festa Major2009. L'Associaci del Llibre de la FestaMajor, constituda lany 2006, amb lavoluntat dobrir l'edici del llibre a totesles persones amb inquietuds culturalsque hi volguessin collaborar. Vapresentar a Can

Quintana, Museu dela Mediterrnia, elllibre Torroella deMontgr. Festa Major2009, amb un subttol que reflecteixclarament els objectius que senesperen, Art Cultura Cincia Histria Actualitat. I aquest s ja el quart per

ella editat. En realitat, el llibre hacomplert ja 81 anys, encara que, perdiverses circumstncies poltiques i deguerra, nhan vist la llum 69.Inici la presentaci lAlcalde Josep M.Ruf, seguit dunes paraules delpresident de lassociaci, Joan Vias, i uncomentari de Joan Surroca sobre el seuarticle Salvador Dabau i Caussa en el

centenari del seu naixement.Una projecci de reculls de vdeosfilmats per Mn. Pou, editats per JordiBellapart, conclogueren lacte, mentre essentien comentaris del pblic assistentsobre les persones o circumstncies queomplien la pantalla.-La Fira dAtraccions a lAparcament delRiu Ter. Un any ms arribaren els firaires

i les atraccions esperades per tota laquitxalla. Seria per a ells Festa Majorsense elles? La resposta, sens dubte,seria un no rotund!-Correfoc amb els Ducs del Foc. Dos

varen ser els correfocs per ellsorganitzats, un el tradicional i laltre, elCorrefoc Mussolets, dedicatespecialment als infants, la nit segent.En la nostra festa sesdevenimentfonamental, ambarrels molt profundesque formen part del

nostre tradicionari. El foc caient com apluja, o petardejant amb contundncia,des de la plaa de la vila passant pelscarrers i finalitzant a la plaa de lamuralla, acompanyat i desafiat per tot eljovent, s un succs digne de viurepels joves i per poder-lo recordar iexplicar pels que ja no ho sn tant.

-Tecno House Festival Montgr. Lesvetllades que ha omplert aquest festivalTecno-House, amb les actuacions de DJ. igogos, subjuguen al pblic jove, majorsde divuit anys.-Les medalles del Montgr. El dia 24, ales 8 del vespre, Can Quintana Museu dela Mediterrnia es va vestir de gala per allliurament de les

medalles del Montgr.Amb lajuntament enple, lAlcalde Josep M.Ruf va llegir lacord en el que esconcedia la medalla, a ttol pstum alpags i fotgraf Josep Casadell, al'exllevadora Pilar Cabratosa i al ClubHandbol Montgr. Seguidament vadetallar el trets ms destacats de la

http://localhost/emporionou/images/num33/14PresentacioLlibreFestaMajorWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/14PresentacioLlibreFestaMajorWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/14PresentacioLlibreFestaMajorWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/14PresentacioLlibreFestaMajorWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/15Correfoc-Ducs%20del%20FocWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/15Correfoc-Ducs%20del%20FocWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/15Correfoc-Ducs%20del%20FocWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/16MedallesMontg2009.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/16MedallesMontg2009.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/16MedallesMontg2009.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/16MedallesMontg2009.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/15Correfoc-Ducs%20del%20FocWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/14PresentacioLlibreFestaMajorWeb.jpg

7/29/2019 33 -setembre- 2009

9/30

9

biografia dels homenatjats amb lamedalla del Montgr aquest any 2009.Quan recolliren la medalla, cada un dellsva agrair la distinci. En el cas de JosepCasadell, la seva vdua, molt

emocionada com s natural al recordarel marit absent. Agrament de tots per latasca desenvolupada per cada un dellsen pro de Torroella i de tots els seusvilatans.-Preg de la festa, sopar popular, ElsTres de Xauxa, cremat, i ball. Aquest anyfou novetat l'emplaament del sopar degermanor. Es celebr

als jardins de JohnLennon, en lloc de laplaa de la Vila. Canviimposat per lamultitudinria concurrncia decomensals que s'hi apleguen, creixentany rere any.El preg, encarregat per l'Ajuntament a

Cels Sais i Ballester, una personacompromesa amb el seu municipi comferen palesa en la seva presentacilAlcalde Josep M. Ruf i el regidor JosepSurroca.El preg desenvolupava els records ivivncies duna Torroella que ell, en Cels-com es conegut per tots els torroellencsi la Caixa de Girona, com la Caixa den

Cels- va viure en primera persona.Uns records i vivncies que agrairemtots, pods plasmar, negra sobre blanc,en unes memries necessries per a fontde la histria de la nostra vila.El sopar, amenitzat pel les canonstavernries dels Tres de Xauxa, el ferenencara ms sabors. La PenyaBarcelonista de Torroella va servir el

tradicional cremat de Sant Gens, i vatancar la vetllada el ball, a crrec delconjunt Les Kumbes del Mambo.-Cercavila dels Gegants de Torroella.Acompanyats pels capgrossos, i amb la

msica electritzant dels Grallers delMontgr i Els Xatis, elsGegants feren la cercavila,comenada a la placa,recorregu els carrers de laVila.Lacompanyament popular,ms nombrs que mai, amb lesmsiques electritzants de gralles i

timbals. Potser s una visi un xicpersonal, per ha estat lany en queshan vist ms cotxets dinfantons en elseguici. Per molts anys i bona Festa noustorroellencs.- Missa concelebrada en honor de SantGens. El nostre patr Sant Gens, notari ihome de b, mor martiritzat defensant

les seves creences. En el seu honor es vadir una missa concelebrada per tots elspreveres de larxiprestat Montgr-LaBisbal, exrectors, fills de Torroella,vicaris, que han tingut relaci amb laparrquia. Al mateix temps shomenatjals mossens Carles Mundet i Josep Quer,que celebren aquest any 2009 les sevesbodes dor sacerdotals.

El cant an a crrec de la Coral del Receri membres del Cor Anselm Viola, quesota la direcci dEduard Font,interpretaren una missa per ellcomposada.-Vermut al passeig de lEsglsia i Ball deGegants. El vermut ofert en nom delsSenyors Gegants de Torroella, es va

http://localhost/emporionou/images/num33/17Preg_Cels%20Sais.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/17Preg_Cels%20Sais.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/17Preg_Cels%20Sais.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/17Preg_Cels%20Sais.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/18Cercavila%20Gegants%20de%20Torroella2Web.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/18Cercavila%20Gegants%20de%20Torroella2Web.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/18Cercavila%20Gegants%20de%20Torroella2Web.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/18Cercavila%20Gegants%20de%20Torroella2Web.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/18Cercavila%20Gegants%20de%20Torroella2Web.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/17Preg_Cels%20Sais.jpg

7/29/2019 33 -setembre- 2009

10/30

10

servir al Passeig de lEsglsia a la sortidade lOfici.

I el Ball de Gegants tingu lloc a la Plaade la Vila, on Geganta i

Gegant, llueiren lesseves habilitats en unball ple de ritme ijoventut, impensablesen una parella que ha celebrar aquestany els seu 400 aniversari. La mateixaedat que la nostra esglsia gtica.

-Sardanes a Plaa. Com no podien faltaren la plaa on es ball per primeravegada la sardana llarga,les cobles lhan omplert amb els seussons, quatre dies deFesta Major. ElsMontgrins, el Fomentdel Montgr, ElsRossinyolets i la

Principal de Banyoles varen tocar-ne cincballades.Sn de recordar, no masses anys enrere,quan la plaa somplia de gom a gom ifer-ne una bona difusi del que varepresentar la sardana, empordanesa,en defensa de la catalanitat.-Cafs concert de tarda i ball de nit ambles orquestres Montgrins i Maravella.

Les tardes del primer i segon dia de laFesta constitueixen el moment en qules dues cobles orquestres contractadesdemostren el seu bon fer i saber.Els jardins JohnLennon, lantic campde futbol, somplende gent, msica i

canons. I cada una

de les orquestres intenta superar laltra,en la seguretat que el veritablementimportant s la participaci del pblic enaital competici. Tant els Montgrins comla Maravella reberen els seus

aplaudiments.I a la nit, ball, on els no massa jovesgaudeixen de la dansa i dels seusrecords, i els ms joves van als concertsde Barraques.

-Actuacions dels esbarts Montgr i deSant Mart. La secci infantil de l'EsbartMontgr va interpret, a la plaa de laVila, el conte dansat d'El Flautista, unahistria feta torroellenca, inspirada en Elflautista d'Hamelin.En ella es representaque fa ja molts elsjoves del poblejugaven i ballaventranquillament quan, de cop i volta, uns

rosegadors van aparixer i van espantartothom. La dansa es va desenvolupanttot escoltant una msica lleugera imisteriosa que ve del Montgr, tocadaper un vell flautista, que recorda a totsels nens que s molt important complirles promeses.

I LEsbart Sant Mart va presentar a la

plaa de la Vila el seu espectacle Revolta.-Teatre: Toni Alb i Ferm Farnndezpresenten Els Brots. Una bogeriapolticamentincorrecte:

Tres tocats de l'alai un violinista

sonat es

http://localhost/emporionou/images/num33/20Ball%20de%20GegantsWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/20Ball%20de%20GegantsWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/20Ball%20de%20GegantsWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/20Ball%20de%20GegantsWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/21Montgrins_SardanesWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/21Montgrins_SardanesWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/21Montgrins_SardanesWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/22CafeConcert%20Montgrins%20Web.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/22CafeConcert%20Montgrins%20Web.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/22CafeConcert%20Montgrins%20Web.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/22CafeConcert%20Montgrins%20Web.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/24El%20Flautista_Esbart%20Montgr.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/24El%20Flautista_Esbart%20Montgr.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/24El%20Flautista_Esbart%20Montgr.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/24El%20Flautista_Esbart%20Montgr.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/25Toni%20Alba%20i%20Ferm%20Fernandez2.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/25Toni%20Alba%20i%20Ferm%20Fernandez2.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/25Toni%20Alba%20i%20Ferm%20Fernandez2.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/25Toni%20Alba%20i%20Ferm%20Fernandez2.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/24El%20Flautista_Esbart%20Montgr.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/22CafeConcert%20Montgrins%20Web.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/21Montgrins_SardanesWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/20Ball%20de%20GegantsWeb.jpg

7/29/2019 33 -setembre- 2009

11/30

11

reuneixen a la saleta del seu club selecteper comentar les notcies dels diaris iparlar de tot all que tant ens agrada atots per que no ens ensenyen a la tele.Per qu? Doncs, perqu no s

polticament correcte: l'escatologia, elsexe, la bogeria...i tot all amb aquestpunt de partida. Aix definien el seuespectacle, Els Brots, representat a laPlaa de la Vila de Torroella de Montgr.Evidentment es va gaudir d'una bonadosi de riure amb Toni Alb, FermFernndez, Gerard Domnech i XavierMacaya, a la Festa Major de Torroella.

-Concerts de Barraques. Concertsorganitzats per diverses entitatstorroellenques que amb la participacidels conjunts Els Matats, Kaponata Hen,Sol Lagarto, Radical Animal Beat,DCallaos, Jaleo, Talco i Pepper Pots, soncada any punt de trobada de tot eljovent.

-Els esports. Plenament representats enla Festa Major.

Tenis de Taula, Campionat de Futbol,Campionat de petanca, Simultniesdescacs, han omplert lespectre esportiude la nostra Festa Major-I per a els ms petits al pati de CanQuintana. Els ms petits

han gaudit de lesactuacions de laCompanyia Catacrac queva presentar el seuespectacle, Peter Pan, i dela Companyia Marcel Grosamb Marcel Sol, pallasso.

Esdeveniments a lEstartit durant el msdagost. Un reguitzell dactivitats esvaren desenvolupar en un meseminentment turstic que la poblaci

prpia i forana va poder gaudir.-El Doppler Ensemble, Conjunt delAcadmia 1750. Sorgit de lOrquestraHistrica del Festival de Torroella deMontgr, format per dos flautestravesseres, viol, viol i viola, violoncel ipiano, va interpretar a lEstartit, alEsglsia de SantaAnna, un conjunt de

peces que tenen el seupunt de partida en elduet de flautestravesseres, amb composicions de CarlesBaguer, C.F. Abel, F.Schwindl, F.Kromer iFranz Dopler, compositor que dona nomal grup instrumental. Inici aix el seurecorregut musical que fou molt aplaudit

pel pblic assistent.-Msica per dansar, sardanes, i CanonspopularsA la plaa delEsglsia: Msica pera dansar amb el grupTrapassacs. Dansescatalanes El Flautista,amb lesbart Montgr. Sardanes amb la

copla Principal de Banyoles.

Al Moll Llevantina: Ball amb el ConjuntAlbert Grup

-Animaci infantil.

Davant lOficina de Turisme: Canons

populars amb la Coral Passarells.

http://localhost/emporionou/images/num33/25bMarcelSol_pels%20infants.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/25bMarcelSol_pels%20infants.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/25bMarcelSol_pels%20infants.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/25bMarcelSol_pels%20infants.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/25bMarcelSol_pels%20infants.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/25bMarcelSol_pels%20infants.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/26Doppler%20EnsembleWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/26Doppler%20EnsembleWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/26Doppler%20EnsembleWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/26Doppler%20EnsembleWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/27Sardanes%20Estartit%20PralBanyolesWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/27Sardanes%20Estartit%20PralBanyolesWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/27Sardanes%20Estartit%20PralBanyolesWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/27Sardanes%20Estartit%20PralBanyolesWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/27Sardanes%20Estartit%20PralBanyolesWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/26Doppler%20EnsembleWeb.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/25bMarcelSol_pels%20infants.jpg

7/29/2019 33 -setembre- 2009

12/30

12

Animaci infantil amb Oriol Canals-Cinema al carrer i pellculesdocumentalsCinema al carrer davant lOficina deTurisma: La pellcula Madagascar 2 i

documentals del fons Mar del FestivalMundial de lImatge SubmarinadAntibes i del Festival de lEstartitMIMA.

Els Gegants, granspropietaris

Llegendes torroellenques

Tothom sap que antigament els Gegantsde Torroella posseen moltes propietats.Entre elles shi comptaven dos o tresmasos amb besti i bones terres.Aquesta frase lescrivia Palet (JosepCastells) al nmero 90 dEmporion (6

octubre 1918), fa gaireb cent anys.

La primera notcia escrita que tenim delsnostres Gegants, de la festa de Corpusde lany 1666, al llibre Taba de la neude la vila, deixa ben clar el seu poder, jaque tenien per servidor el Drac, latemible fera de les llegendes antigues, i

ms endavant eren defensats per unhome amb cap de lle.

Joan Perict, el gran dibuixant iarquitecte, dantiga famlia torroellenca i

enamorat de Torroella, havia analitzatamb ulls dartista el cap i la cara delGegant, i en remarcava la majestat greu,que tradueix el seu alt estament social iel seu poder, la testa molt tirada enrere,unes justes arrugues dhome madur, iple de la fora fsica i lenergiasobrenatural que traspua en lexpressivigorosa. Una obra que noms podia ser

dun sentimental, un comprensiu i unmediterrani, que no deix que lescaracterstiques de la majestatesborressin les de lhome de la terra, alt,una mica escardalenc, i amb un coll quedemana un trmec o una saca... ; senseperdre el seu ritme, el gegant deixa elseu barret, lespasa i la porra per venir-

sen a lhorta amb nosaltres.Com s que aquests grans propietarisvaren perdre bns i terres s un misterique encara no he esbrinat, Ara, quevaren sofrir una gran decadncia s bendocumentat. Al segle XVIII, al tercerLlibre de Conclusions hi llegim unaDeterminaci per Vestir los Gegants ifer-los pintar i Recomodar... que fa

sospitar que aquells grans senyorshavien anat molt a menys i requerienajut del Com. I encara llegim una frasems contundent ms endavant: Enatenci que lo Cap de la Gegantesa setroba romput y sens poder servir y losGegants van innuminiosament vestits,que se fassen pintar y que se envie la

7/29/2019 33 -setembre- 2009

13/30

13

roba necessaria y que estiga onesta pervestirlos de Nou....

Segons tots els indicis, els Gegants, alhora de determinar qu fer quan els

catalans lluitaren contra castellans ifrancesos, varen ser ms patriotes queprevisors, i amb la desfeta del 1714 moltprobablement varen ser castigats perFelip V, com ho fou la vila, i les sevesterres varen ser requisades oembargades.

Si b avui els nostres Gegants no tenen

patrimoni material, no han perdut,tanmateix, la seva altiva dignitat. Fangurdia tot lany al vestbul de canQuintana, surten per les festes grosses,fan la cercavila al so dels grallers i esposen al peu de la Casa de la Vila pervigilar com els torroellencs encara sabencomptar i repartir sardanes.

Per tornem a la llegenda:He dit que fa cent anys Palet esrivia aEmporion que com tothom sabia- elsnostres Gegants eren grans propietaris. Is que fa cent anys a Torroella tothomsabia moltes coses que de xic en xic hemanat perdent de la memria. Perexemple, que a Torroella aix delsGegants ens ho vrem prendre molt

seriosament i que els vrem fer senyorsde veritat i bons terratinents.A la Muntanya Gran, en terres de laTorre Ponsa, que havia estat depropietat municipal, i de rebot potserpropietat dels Gegants, hi ha el campdel Porrer (s dir, el camp del que duula porra, el Gegant). Segons es deia, elsbns dels Gegants, amb les rendes i

venda de productes, servien persubvenir les seves necessitats i les de lavila, i per comprar ventalls als senyorsregidors.

Palet reblava el seu escrit assegurantque ell mateix havia vist una bta que enla cara de davant shi llegia en lletresgrosses: propietat dels Gegants, i quedevia ser per guardar-hi el vi de lesvinyes daquests grans senyors.

Sria

En La meva primera estada a Sria va serquan era una poblaci no gaire ms granque lactual Torroella. Ara no escapa deles servituds de totes les ciutats: blocs ims blocs anodins (en els millors delscasos) i sovint rematadament lletjosenvolten els nuclis antics. Sria no passade ser la segona capital de provncia

espanyola amb menys poblaci, nomssuperada per Terol, a la cua de tot. Lespoblacions volen crixer (no comprencaquesta dria). Creix Ull, creix Torroellai creix Sria. Fins a on? El mal ms gran,encara, s que es creix sense digerir,perqu la rapidesa s laltracaracterstica daquest mn embogit.Pocs nuclis de poblaci se salven de la

7/29/2019 33 -setembre- 2009

14/30

14

insensatesa de la segona meitat del segleXX. Normalment, com ms progrs(econmic) menys seny. La cobdcia!

Doncs b, he tornat a Sria per visitar

lexposici Las Edades del Hombre quesegueix el cicle iniciat lany 1988 aValladolid. Sn exposicions que tenen encom donar a conixer el ric patrimonide les dicesis de Castilla y Len. Lesexposicions han aconseguit un alt graudesplendor, tant per la qualitat delpatrimoni que mostren com pelsencertats guions, sempre diferents, quesn el fil conductor expositiu. Enguany, aSria el lema s Paisajes interiores,ttol que evoca espiritualitat i el resultats magnfic. Amb uns audiovisuals desuport aconsegueixen transmetre labcdel fet religis, cristi concretament, auns visitants majoritriament analfabetssobre significats i simbolismes religiosos

i, sovint, sense cap experincia de dileginterior. s el resultat dun menyspreuenvers all que ens s estrany. I lesreligions i lespiritualitat ara snmarginals, folklriques per a uns,atviques per a altres, supersticions,negocis, dominaci per a molts... en fi,que ens falta bastant dileg i un pldhumilitat per apropar-nos a aquells

que cerquen i anhelen sentit. Em fatremolar una cultura que es diverteixfent foguera de la introspecci de lesgeneracions que ens han precedit.Lexposici restar oberta fins al mes dedesembre i encara hi sou a temps avisitar-la si s que esteu disposats,sobretot, a fer aquest viatge interior.Potser ja sabeu el conte del guru (guru

en hindi vol dir aquell que dissipa -ru- lafosca -gu-, com la paraula indoeuropeaque deriva en el grec Thes i el llatDeus, significa llum). El conte diu aix:

una vegada a lndia, un jove es vaacostar a un grup de gent que escoltavaels ensenyaments dun guru molt fams.El jove portava un ocell viu a les mans iva dir al guru: -Home savi, tu que ho sapstot, digues-me: locell que tinc a lesmans, s viu o mort? El jove pensava adins seu: Si diu que s mort, obrir les

mans i mostrar davant de tothom queel guru sha equivocat. I si diu que s viu,lesclafar i obrir les mans per mostrar-li tamb que sha equivocat. El guru vafer un silenci i va respondre: -Busca en elteu interior. Locell est com tu desitgisque estigui.

Aquest conte encapala el darrernmero, el 162, dels Quaderns CJ, deJosep F. Mari i Serrano, que usaconsello llegir per la mateixa ra que usvull fer anar a Sria. Entre altres coses,diu: ...les religions tamb sn sistemesde control social que, paradoxalment,poden arribar a aconsellar desclafarlocell, en lloc dalliberar-lo. Per

tamb: ...les religions sn en el sentit

7/29/2019 33 -setembre- 2009

15/30

15

ms autntic, invitacions a lexperinciaespiritual. Aix com la llum nodestrossa all que toca sin que ensressalta les qualitats, aix podem afirmarque el Du-llum no destrossa la llibertat

humana sin que la potencia, li dnarelleu, la porta a la seva plenitud.

Estiu

Ja ha passat el mes dagost: calors,xafogs, sense ni una gota daigua... Lamuntanya ja es torna veure rossejant;

lherba, que a la primavera, amb lesgeneroses pluges que ens van caure,havia agafat un verd bonic, es veiacofoia, plena de vida, i tant la muntanyacom els marges de les carreteres i campssemblaven jardins, amb abundosesfloretes silvestres de totes mides i colors,i amb les exuberants mates de ginestalluint lencant de les seves flors... Com

ressalta el seu encertat groc amb lespsmatoll verd que les sost! I a tot volt, elroman, lespgol, la farigola, amb lesseves humils floretes liles dagradablefragncia! Recordo que la meva maresempre ens feia anar a buscar-ne quanera el temps de recollir-ne a unamuntanyeta que hi havia al costat de lanostra vinya, a Ull, i com ens agradava

anar-hi! s una herba que, segons ensdeia la mare, ho pot curar gaireb tot:una llaga, un gra, els problemes digestiusi fins i tot les nafres del cavall, senseoblidar que s un ingredient

indispensable a la cuina, per fer unasopa de farigola, un rostit i qu s joquantes coses ms.

Tantes plantes de muntanya que havienanat creixent desprs del desafortunatincendi que hi va haver a la nostramuntanya el setembre del 2004 i que leshavia cremades totes... I ara, les calors

dels mesos de juliol i agost les handeixades sin mortes, seques, tristes,assedegades,aix com a totel que creix ala muntanya,camps imarges. Tot

s sec, sec i sec, tot demana aigua, aigua,aigua...

Ara, als meus 79 anys i als 81 del meumarit, lestiu no ens va b: la calor, lahumitat... Ja ens llevem cansats. Enscosta ms de fer feina. S que ens agradaveure la gent que ens visita, perqu stemps de vacances, i ens agrada donar la

benvinguda als amics amb qui nomsens veiem en aquests dies. Tambpodem gaudir dels excellents concerts ales nits, i assistir a alguns actes de laFesta Major. Aix per a nosaltres s unprivilegi. Per les persones grans ensatabalem amb tant de trnsit, gent,cotxes, calor... Si fa molta fred o moltacalor, ens estem a casa. Anar a lEstartit

7/29/2019 33 -setembre- 2009

16/30

16

a refrescar-nos les cames vora mar, nipensar-hi. All s una bogeria! I anar-hide bon mat, ens costa. B, ensesperarem al setembre! Veure el mar,seurens en un banc, xerrar una mica tot

admirant el bonic paisatge... Sempre enstrobem algun amic amb qui fem alguncomentari dactualitat o de tempsllunyans. I si estem cansats, anem aprendre un te a Can Bernat. I que duri!

Lestiu magradava, sobretot en la mevajoventut, per tot el que podem fer:festes majors (Ull, Gualta, lEstartit,

Verges,Bellcaire,Torroella,lEscala), aix s, enbicicleta; balls,sardanes, trobadesamb amics i amigues... Ja podia fer calor,ja, que aix no ho tenem en compte; ams, la carretera dUll a Verges i de

lEmpalme a Bellcaire era plena demagnfics arbres (plataners) a banda ibanda que feien una ombra fresca i elcam ms agradable i curt, mentrecomentvem com ens anaria la festa, aqui trobarem, amb qui ballarem, ondeixarem les bicicletes, a quina horahavem de marxar... Amb quina penarecordo aquells arbres tan bonics, tan

espessos, de fulles amples i soquesgruixudes. Quina llstima que elstallessin! No he pogut saber quin va serel motiu. Es va dir que per eixamplar lacarretera, no ho s.Recordant la faula dIsop de la cigala i laformiga, sempre he pensat que el pagsa lestiu ha de ser formiga, cosa que voldir que hi ha molta feina a recollir tot

all que shavia plantat als camps a laprimavera i que representa lamanutenci i el jornal de la casa. Aqu hihavem de collaborar tots, grans i petits,cada un en el que podia. I aix per a mi

era molt feixuc. A casa meva no hi haviahomes, noms el nostre pare, perqu jono he tingut germans nois, i toteslhavem dajudar, no sho podia fer sol, ien temps de postguerra no hi haviadiners per llogar jornalers. Per aquestmotiu a mi no magradava lestiu, ja quela feina de recollecci, en aquell temps,era molt pesada, cansada, dura, i shavia

de fer el dia que calia, i gaireb totmanualment.A la meva germana i a mi ens agradavaanar a les festes: el diumenge, a lEstartita banyar-nos, i a les nits, si ens deixaveni el pare o la mare ens hi podienacompanyar, a ballar. Mai no ens hi vandeixar anar soles, no ho feia cap noia.

Tot aix ens feia sentir formigues, doncsa lhivern tenem casa, podem menjar,ens podem escalfar i divertir. A lestiutamb ens divertem, per no cantantcom les cigales....

Les cigonyes visitenTorroella

http://localhost/emporionou/images/num33/delfin_verde.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/delfin_verde.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/delfin_verde.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/delfin_verde.jpg

7/29/2019 33 -setembre- 2009

17/30

17

El divendres 14dagost a la tardauna dotzena decigonyes varenposar-se

majestuoses alcampanar delesglsia davant lasorpresa i curiositatde la gent que lesobservava. Els avisde la nostra vila no recorden un fetsemblant, principalment per aquestasignificativa quantitat de cigonyes.

Semblava una improvitzada contribucide la natura a la festa major quecomenava. Finalment, per, totes varenempendre volada cap al nord quan lescampanes, implacables, varen repicar ales nou de la vesprada i la gentada vaquedar amb la mel als llavis del desig possible, per, no acomplert- dhaver

aconseguit les cigonyes fer niuada.

Informe 2009 amnistiainternacional.

Lestat dels drets humans al mn.

Cada any AI (Amnistia Internacional) faun informe sobre la situaci del DRETSHUMANS en els diversos pasos del mn.He fet el ritual de sempre:obro lInformea la pgina dEspanya i com cada anytamb massabento amb tristesa decom no sn respectats el DRETSHUMANS a la Pennsula Ibrica.

A continuaci ho explico moltresumidament.

1. LInforme explica bendetalladamnet quatre casos detortures i maltractaments.El relator de lONU sobrepromoci i protecci de Drets

Humans i les LlibertatsFonamentals en la luita contrael terrorisme va expresar laseva preocupaci davant lapersistncia de les denncies detortura i maltractaments.

2. Ens assabenta de dos casos dedevoluci al pas dorigen dedues persones, un siri i un rus,

sense haver-hi cap garantia de

http://localhost/emporionou/images/num33/Cigonyes.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/Cigonyes.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/Cigonyes.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/Cigonyes.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/Cigonyes.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/Cigonyes.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/Cigonyes.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/Cigonyes.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/Cigonyes.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/Cigonyes.jpg

7/29/2019 33 -setembre- 2009

18/30

18

ser tractats justament i larealitat ho va confirmar: forenempresonats i torturats.

3. Cita dos fets dabusos comesosper dos grups armats. ETA es

declara responsable de la mortde quatre persones el 2008 i denombrosos atemptats ambbombes.

4. AI mostra la seva preocupaciperqu la definici deterrorisme en alguns articles delCodi Penal Espanyol noshaurien dhaver incls en

aquesta categoria.5. Les autoritats espanyoles, a

petici dEstats Units, vanautoritzar, amb pleconeixement, ls de basesmilitars espanyoles pel trasllatde detinguts a la pres deGuantnamo.

6.

Nombroses persones emigrantsi sollicitants dasil polticseguien arriscant les seves videsen intentar arribar a Espanyaper perilloses rutes martimes iterrestres, patint en el camabusos causats perles xarxescriminals i per le Forces deSeguretat. Els acords de

readmissi signats entreEspanya i nombrosos pasos delNord i Oest dfrica no inclouengaranties en matria de DretsHumans.

7. Tres anys desprs de lasPromulgaci duna Llei contra laviolncia de gnere, les donesque havien sigut vctimes

dabusos continuaven trobantobstacles per rebre assistnciamdica i accedir a la justicia enalguns llocs dEspanya. Lesdones emigrants en situaci

irregular es trobaven ambdificultats especials. Segonsdades del Govern, lany 2008,70 dones varen morir en mansde la seva parella o exparella.

8. Racisme. Es varen continuardenunciant atacs racistescomesos per persones a ttolindividual, i casos de tortura i

maltractaments, amb uncomponent racista, a mans defuncionaris encarregats de fercomplir la Llei. Segons lAgnciade Drets Fonamentals de laUni Europea, Espanya s lnicpas on no es publiquen dadesoficials sobre les denncies i

procediments penalsrelacionats amb delictesracistes.

Una lectura completa de lInforme ensfaria adonar de la gravetat de la situacien el nostre pas en el que fa refernciaals Drets Humans. Quan sentim les

proclames de molts poltics del Governafirmant que respectenescrupolosament els Drets Humans illegim la realitat que presenta AI, semblaque no parlem del mateix pas.

7/29/2019 33 -setembre- 2009

19/30

19

Lectura dels clssics: unabona recepta contra ladictadura del relativisme

Lactual distribuci de 50 ttols de lacollecci Bernat Metge dautors clssicsgrecs i llatins als nostres quioscos a unpreu raonable ha estat una excellentnotcia cultural, que potser no ha estatencara prou valorada.Ens trobem a principi del segle XXI, ques un dels perodes de mximaimpregnaci relativista. Foucault ns un

dels propulsors ms actius i Europa nsel paradigma. La ideologia dominant ensafirma que tot s relatiu, i per tant totshi val. Aquest relativisme negalobjectivitat dels valors i per tantcomporta una decadncia tica que sben palpable a la nostra societat. La faltade confiana en el concepte de veritat s

una caracterstica dels nostres dies i aixfa emergir la banalitat contempornia, ila dictadura del relativisme, segonslencertada expressi de lescriptor iassagista Valent Puig. Per si tot srelatiu no som lliures. El relativismedeixa desarmats els individus de lacomunitat en front de la impostura. Eldubte, en canvi, s la veritat de la nostra

poca. I aix, per exemple, observem

com els nostres poltics no solen complirels compromisos que han proms, ambimpunitat i sense recana, i la sevadignitat s cada vegada msqestionable.

En aquest mn post-modern esrelativitza tot. I tots els valors. I per tantno estranya labsncia de sentitjerrquic. Aix comporta que tampoc hihagi deures, i per tant responsabilitat enaquests temps hipermoderns onpredomina, aix s, lindividualisme ilarrogncia egocntrica, on els deures

ineludibles que predominen semblen serel gimns i la diettica. La banalitatamorosa s una altra conseqncia de lamanca de comproms i de lleialtat; valorsque tampoc estan de moda. Sense lanoci de deure, per, la idea de b com-necessria i imprescindible per alprogrs duna societat- s obsoleta. I

aquest perill s una bomba de rellotgeriaretardada, per potentssima.La tesi oficial ens recorda tamb que arano cal ni pica ni grans relats. El qu tocas gestionar la realitat. Per, soblidaamb intenci que la histria nestplena, dpica, i aquesta s necessriaper al progrs, amb exemples quefcilment ens vnen a la memria (lluita

contra lesclavitud, la independncia deles nacions, la Revoluci Francesa...).

Una altra de les conseqncies delrelativisme cultural s elmulticulturalisme, ideologia recentnascuda en algunes universitatsamericanes que es caracteritza perdesmerixer els avenos dOccident i

7/29/2019 33 -setembre- 2009

20/30

20

remarcar-ne els seus aspectes msnegatius, com el genocidi i lopressi.Aquest relativisme que podria semblarinicialment positiu, perqu invita a latolerncia i facilita la convivncia entre

les cultures, reconeix el valor dels altresrelativitzant-se, per, un mateix, amb elperill que quan es transforma en unvalor absolut es converteix encontradictori i acaba mutilant la ra.Amb la lgica multiculturalista,auspiciada pels nostres governants,limmigrant que arriba daltres culturesno ha de deixar-se contaminar pels

valors pblics de la terra que lacull. Aixsuscita guetos i atomitza la societatdacollida. Aquestes entitats darribada,per tant, no se sumen, sin que viuenper separat, i sn refractries a la ideadel b com. La multiculturalitatsubstitueix el pluralisme de ciutadania.El multiculturalisme presumeix,

errniament tamb, de remarcar quetotes les cultures sn iguals (exemple: elRenaixement i la Illustaci serien igualsa la percussi elemental dels aborgensaustralians). I insisteix que Europa hauriade ser territori de mesquites i catedrals,sense negociar reciprocitat en els pasosde lIslam. El relativisme immoderat ilatomitzaci acaben generant, per,

desconcert, angoixa i inseguretat.

Tamb soblida, i per tant es nega, que laidentitat judeocristiana ha generatvalors culturals fonamentals com ladignitat de la persona i la tolerncia, isamaga la paradoxa inherent alsrelativistes, ja remarcada en temps deScrates quan es referia als filsofs

sofistes -potser els primers relativistesde la histria-, que si tot s relatiu, laidea de qu tot s relatiu tamb ho s, iper tant no tot s relatiu.Tornant als clssics, ens podem

preguntar quin valor pot tenir la lecturade llibres escrits fa ms de dos mil anys?Diu David Castillo que noms amb lafilosofia i la literatura gregues ja tindremel nucli del saber. Cal recordar que perals grecs el coneixement era el valormxim de la sevavida. Les arrels delpensament, la

literatura i lart grecsn els fonamentsde la culturaoccidental.Possiblementnoms amb lalectura de Plat japodrem prescindir de tot. El que s

segur s que la lectura dun poeta o unfilsof grec o llat sempre s ms eficaque la de un llibre dautoajuda odentreteniment i la seva lecturareposada, pausada i raonada s un bonantdot contra el relativisme del nostretemps.

Un clssic ho s per la seva capacitat de

comunicar a travs del temps i lespai,principis perdurables. Snchez Piolremarca que per sota dun clssic hi haun principi moral i ens transmet veritatsde generaci en generaci. La culturagrega i la llatina sn vives. Cal remarcarque interessa mirar el passat perqu ensdna les claus per interpretar la realitat,per saber quin pot ser el cam correcte

7/29/2019 33 -setembre- 2009

21/30

21

en lequitat, la justcia, la pau i els gransvalors. I aix en moments de dubte, decrisi moral i de relativisme cultural potser duna ajuda definitiva.Aix caldria recordar-ho, fer-ho saber o

denunciar-ho als nostres polticsentestats a disminuir les hores defilosofia i dhumanitats de laprogramaci del nostre malmsensenyament pre-universitari.

La lectura dels clssics dna serenitat,coratge, saviesa... valors que el telegprotestant Reinhold Niebuhr tenia

presents quan deia: Du, dnans lagrcia per acceptar amb serenitat lescoses que no poden ser canviades,coratge per canviar les coses quehaurien de ser canviades i saviesa perdistingir les unes de les altres.

Bibliografa

Puig V. Relativismo versus libertad, aLa fe de nuestros padres. Atalaya,Barcelona 2008, p 93-115.Snchez-Piol A. Per qu necessitem elsclssics?, a Avui, 27 de juny 2009,Cultura, p 5.

Castillo D. La matriu de la saviesaa

Avui, 6 de juny, Cultura, p 9-11.

El mercat dels dillunsdagost

Avui, un dilluns de ple agost, he anat a

passejar pel mercat de Torroella. Hepogut comprovar la dificultat per arribar-hi amb cotxe. Llargues cues tant perlentrada del pont com per lentradadUll. Els aparcaments, plens a vessarde cotxes. Els carrers dels eixamples,sense cap espai lliure que no sigui ungual. Els carrers del centre, atapets degent. Molts turistes nacionals i

estrangers. Tots han superat aquestsinconvenients.

Parades defruites. Extensesparades de fruiteson es barregenproductes localsamb daltres queper al foraster despistat tamb passencom a producte local, a vegades fins i totels pltans. Unes poques parades, lesquals als daqu no ens ofereixen capdubte, venen productes de collitaprpia. Als forans potser els costa unamica reconixer-ho i a voltes podenpreferir el producte de laltra parada,

que prov de Mercabarna, ja que als ullsofereix una millor presentaci. s unallstima que a la vila de Torroella lesparades de fruites i hortalisses collides ales hortes locals no siguinpreponderants. Que boniques sn lesparades de fruites a la plaa de la Vila deTorroella! Ara shan ajuntat quasi totesen aquest espai i donen una nota de

http://multimedia.avui.cat/pdf/09/0627/090627sup_a005.pdfhttp://multimedia.avui.cat/pdf/09/0627/090627sup_a005.pdfhttp://multimedia.avui.cat/pdf/09/0627/090627sup_a005.pdfhttp://paper.avui.cat/suple_cultura/?date=2009&edition=2009-06-06http://paper.avui.cat/suple_cultura/?date=2009&edition=2009-06-06http://paper.avui.cat/suple_cultura/?date=2009&edition=2009-06-06http://multimedia.avui.cat/pdf/09/0627/090627sup_a005.pdfhttp://multimedia.avui.cat/pdf/09/0627/090627sup_a005.pdfhttp://multimedia.avui.cat/pdf/09/0627/090627sup_a005.pdf

7/29/2019 33 -setembre- 2009

22/30

22

color amb perfecta harmonia amblarquitectura de la plaa restaurada.Les parades de queviures, exposats a plesol, cosa que fa dubtar de la sevahigiene, per que la gent compra sense

cap mena dobjecci. Tant, quepossiblement la setmana segent moltsrepeteixin perqu els hauran trobatexquisits i uns cntims ms barats que ales carnisseries locals. Parades desabates que, mai ms ben dit, fanlagost, sobretot ara que a Torroella hatancat la sabateria ms veterana,coneguda i histricament de gran

reputaci.

A les nombroses i variades parades deroba de vestir shi pot trobar de tot:dhome, de dona, de nen, de nena,destiu i dhivern, roba interior i roba detreball, de mudar i de cada dia, per anara la platja i per anar a dormir. Tot a bon

preu. La qualitat? B, ja se sap, s robade mercat.Ara no hi ha animals. B, no hi haanimals a la venda com passava abans.La plaa de Quintana i Combis,popularment coneguda com Fora Portal,tamb era coneguda com el Firal delsPorcs. All shi negociaven els porcspetits i a voltes tamb els grossos.

Vedells i vedelles. De ms antic animalsde tir, cavalls, eugues, ases... A la plaadels Dolors i al carrer de Pi i Margall hihavia el mercat daviram i ous. Les donesde Torroella, dels masos, dels pobles delvoltant, venien a mercat a vendre elsous. Tot aix ja no existeix. Ara hi haparades de banderes i camisetes delBara, de discs, deines de treball.

El mercat de Torroella ha estathistricament un mercat important. Enun altre sentit, continua sent-ho. Eldilluns al mat moltssima gent visita lavila i els dilluns dagost tot est ple. Els

nous i fantstics bars locals del centre dela poblaci estan plens. Les botiguestamb. Els turistes passegen com poden,es paren i sobren pas embadocats,entre badocs, pels carrers del mercat.Tamb pels carrers menys cntrics hidescobreixen molts racons interessants.Em vaig trobar amb una famlia de cincpersones davant del jard de la Sala,

venien del carrer del Cancell i baixavenpel carrer dels Dolors. Es pararen unmoment i el pare exclam mirant eljard: Oh, beautiful! Al cap duns segonsels veig asseguts a lombra duna moreradaquest jard prenent un refresc...

Mencanta el mercat de Torroella.

Rac de poesia

Benvinguts a aquest petit rac de poesiaseleccionada pels alumnes torroellencs iestartidencs que enguany shan apuntatals cursos de catal per a adults queorganitza lOficina de Catal de Torroellade Montgr.

7/29/2019 33 -setembre- 2009

23/30

23

Amb aquest espai contribum a lapromoci de la cultura en general i a lacreaci dun lloc dedicat a la poesiadarreu del mn, perqu constatem una

vegada ms la riquesa cultural i ladiversitat de gent que viu en el nostremunicipi.

Pessics de cel s el nom amb qu vamtitular la lectura de poemes daquest anyi amb qu vam recollir els disset poemesque es van recitar durant lacte en unopuscle que a partir dara es publicar a

la revista Emporion, amb un poema cadames.

Esperem, doncs, que us agradi i que,com diu la poesia de Llus Miret, mentreen feu la lectura sentiu com la vostranima somriu i com la bellesa de lesparaules us provoca un dol pessigolleig

a la pell.

Tant-lhi-f Reflexions

Tant-lhi-fa (a Torroella diem talif),tant s, no ve daqu, ja est b,tant-se-val sn expressions queconsidero, en general, nefastes.Reflecteixen maneres de pensar imaneres de fer que sutilitzen per noesmerar-shi ms, perqu les coses -unproducte, un servei- ja tenen prouqualitat. Ja est b, home, no thi

encaparris ms.Que els acabats dun article podrienmillorar? Que un cambrer podria servirmillor un plat o una beguda? No etqueixis. Tant-lhi-fa, ja est b...Menrecordo que un empresari japonsmexplicava lxit comercial delsproductes del seu pas perqu all no escomprava mai un article o un servei que

7/29/2019 33 -setembre- 2009

24/30

24

presentessin una imperfecci. Si unallauna de coca-cola exhibia una ratllada,ja no la comprava ning. Si en un hotelfallava alguna cosa, no es tornava maims a aquell hotel.

Per encara s molt pitjor aquestamanera de pensar quan deriva cap almn dels valors. Tant-lhi-f o ja estb aplicat a ltica, al comportamentsocial, pren llavors un altre nom: totshi val. Aleshores es relativitza tot. Espot comenar per relativitzar la

tradicional reclamaci de respecte alspares com a fonament duna societatestructurada des del seu nucli essencial.O relativitzar el reconeixement delautoritat dels mestres com a viaindispensable dadquisici de sabiduria ide coneixements (que no s el mateix, sclar). O la subordinaci a lleis i normesdemocrtiques que travin i garanteixin la

integraci social. O el sentiment deldeure com a pas previ a la reclamaci dedrets. O la responsabilitat social com ajustificaci de lexercici de la llibertatindividual. O la cerca del b com.

Segons la mentalitat postmoderna (quepenso que ja est passant de moda), es

podia relativitzar tot. La falta de lleialtat

a la promesa feta o a la paraula donadao a la fidelitat eren actituds sobre valorsrelatius, depenien del temps, de lescircumstncies, dels interessos. Quvalen les paraules dun president de

Govern, o dun director dempresa, odun dirigent sindical, o dun amo o dunobrer, o dun client, o dun provedor?Segons aquesta manera de pensar,depn. La gran paraula seria depn, tots relatiu. Si tenganyen, qu etpensaves, ingenu? Ja se sap.Davant de tanta negligncia, mha cridatlatenci un article dAdri Arboix,

Lectura dels clssics: una bona receptacontra la dictadura del relativisme. Encopio unes frases.El relativisme immoderat i latomitzaciacaben generant desconcert, angoixa iinseguretat. Si tot s relatiu no somlliures. El relativisme deixa desarmats elsindividus de la comunitat en front de la

impostura. El dubte, en canvi, s laveritat de la nostra poca. I aix, perexemple, observem com els nostrespoltics no solen complir elscompromisos que han proms, ambimpunitat i sense recana, i la sevadignitat s cada vegada msqestionable.

No s perqu em sembla que la crisi farpensar a molts en els valors slids,segurs, els de tota la vida, i que elrelativisme s un valor massa relatiu.Vaja, que no serveix per resoldre elsproblemes del nostre temps. s hora defer coses i de fer-les ben fetes, no dequalsevol manera. Davant la crisi no espot dir tant-lhi-fa.

7/29/2019 33 -setembre- 2009

25/30

25

A l'aguait del nostrepatrimoni

Quina seria lamplada que hauria de

tenir un carrer per ubicar-hi duesvoreres, amb pal incls, dos fileresdaparcament a dreta i esquerra i un vialcentral pel pas dautombils i camions?

Crida a la collaboraci Racons que calmillorar. Feu-nos arribar les vostresfotografies

A la Baba Pepita

Berta Llos Casadell.

Trobar la paraula per comenar, moltsovint s de les coses ms difcils quan etdecideixes a escriure. Us asseguro quepel que vull explicar jo, encara ho sms.

Aquest text vol ser una manera derecordar la meva via que va morir el

mes de mar passat.

Crec que es mereix un petit homenatgede la seva nta ms petita, que semprelha considerada molt important. Nomesperava que tot ans tan de pressa iem vaig acomiadar della, al funeral, ambuna pea tocada amb larpa, perqu lamsica sempre ha unit la meva famlia i

sento un lligam molt fort amb ella quantla toco.

Fa 20 anys la meva via va tenir unaemblia, aix va impedir que pogusseguir la seva vida com abans. Quan jovaig nixer, ella ja feia sis anys queestava malalta.

Des de ben petita tothom me nha parlatmolt b. Sempre volia ajudar a la gent; sicalia no dormia per preparar pastissosdaniversari. A ms treballava alsupermercat i feia els favors que fessinfalta a tots els vens.Va ser una gran balladora fins a aquellmoment; la majoria de gent li teniamolta estima.

7/29/2019 33 -setembre- 2009

26/30

26

Moltes persones em diuen quemassemblo molt a la meva via de jove;alta, primeta, ulls clars, un somriureesplndid i les ganes dajudar a la gent.Els anys anaven passant i mentre jo em

feia gran; la seva malaltia li posava lescoses ms difcils. Fins que jo vaig tenir 3anys recordo que escrivia un diari, quanpodia; hi posava els millors moments:naixements dels nts, trobades familiars,visites dels amics... Sempre agraa a Dui a la Verge Maria que li haguessin donatla vida i haver pogut conixer les videsdels seus ssers ms estimats.

Jo devia tenir uns 5 o 6 anys quan, ambuna senyora al costat que laguantava, lameva via feia voltes caminant al voltantde la taula del menjador; shi esforavamolt per mantenir una mica de mobilitata les cames. Per, den mica en mica, vadeixar de fer-ho, fins que un dia vaigsentir el meu pare que deia que ja noestava en condicions per aixecar-sedreta.

Passava moltes estones amb ella perquamb el meu pare anvem a comprar alsupermercat i desprs pujvem al pis onvivien els meus avis (actualment nomsel meu avi). Ella estava estirada al seu llit

i jo mhi asseia al costat. Passvem lestardes tan b com podem; ellamintentava ensenyar el Parenostre i jo liexplicava les meves excursions.Crec que, a diferncia de molta gent, jono la mirava mai com una malalta.Sempre em feia somriure i jo a ella,perqu quan entrava per la porta de laseva habitaci sempre em deia:

Oh, que guapa que ests! Cada diatassembles ms a quan jo era jove. Lapetita de la famlia, ests tan maca comsempre.Sempre que el meu pare em deia que

havem de marxar a fer el sopar, a ella libaixaven les llgrimes; em repetia quemestimava molt, que mai loblids i quedons records a la famlia.

La meva via sempre havia sigut moltreligiosa i sempre resava per tots elsnts, familiars i amics. Per un examen,per una feina, per un viatge...

Com que la majoria de vegadesfuncionava, ho feia els cops que calgusdurant el dia.

Fa pocs anys queva fer una milloraen la sevamalaltia. Resultaque ella no sortia

mai de casa, perun dia amb lacadira de rodesla van baixar al poble per anar a missa.La gent se la trobava pel carrer i essorprenien que encara fos viva. Li vaagradar molt parlar amb els vens idistreures una estona.

Va ser per aix que van trobar la manerade baixar-la des del pis. Sortia elsdiumenges per anar a missa i els dillunsper anar al mercat. Amb aquesta excusava arreglar-se i el seu aspecte va millorarmolt.La veritat s que aquests ltims anys nohagussim fet res si no fos per la Nirma,

7/29/2019 33 -setembre- 2009

27/30

27

una noia que nha tingut cura com si fosla seva mare.

La meva via mai volia molestar a ning,per tenia dolors molt sovint i el meu

pare li solia anar a fer massatges.Sempre sacomiadava de mi com si foslltim cop que ens hagussim de veure ijo mai li donava importncia. Ara em farbia no tenir ms fotos amb ella ohaver-la anat a veure ms sovint.

Cada dia recordo algun moment, algunarialla, alguna llgrima... Cada dia la

recordo a ella perqu no es mereix queme n oblidi. He plorat per no tenir-la i sque continuar plorant, per ella cadamat em transmet una fora per seguirendavant. La porto al cor ara i sempre.Potser coneixeu la Pepita Puig Carreres,potser, no. Pels que la vau conixersegur que menteneu. Pels que no, usasseguro que us hagus agradat molt.

Vull acomiadar-me della dient-li unesparaules plenes damor: Una part de lameva vida em va lligar a tu i shimantindr sempre. Ets per a mi aquellngel del qual em parlaves, lngel de laguarda.

Gran Torino i The visitor,semblances al cinema

Ara ja es pot dir: tots els bons aficionats

al cinema lhan vista. Hem refereixo a lapellcula Gran Torino, del mestre ClintEastwood. A lescena del desenlla final,el protagonista, un vell de prop devuitanta anys, cau mort, crivellat per lesbales dunsmalfactors. La cmeralenfoca i es distanciacap amunt,

verticalment, en tantque ell cau a terra iresta estirat, immbil,cara amunt i amb elsbraos en creu, unafigura clarssima delSant Crist que el director utilitza persimbolitzar el sacrifici, fins a la mort, delvell protagonista, per salvar uns vensamics, vinguts de terres i culturesestranyes per que han donat sentit aaquests darrers dies de la seva vida. Unavida, la den Walter Kowalski, convulsa,sotmesa al trauma de fets viscuts dejove a la guerra de Corea i que encara noha superat.

Em sembla magnfic que autors decinema, en aquest cas Clint Eastwood,utilitzi i fins i tot redescobreixi la terceraedat omplint-la de noves esperances i denous compromisos. Fugint destereotipsclssics, ens la presenta amb una visioptimista, positiva, compromesa.

Una cosa semblant amb el que passa

http://localhost/emporionou/images/num33/gran-torino.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/gran-torino.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/gran-torino.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/gran-torino.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/gran-torino.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/gran-torino.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/gran-torino.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/gran-torino.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/gran-torino.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/gran-torino.jpg

7/29/2019 33 -setembre- 2009

28/30

28

amb el personatge de The visitor de TomMcCarthy, una senzilla per gratificantpellcula amb similituds amb GranTorino. Tamb el personatgeprotagonista s una persona gran,

solitria. Igual que per a en Kowalski, pera en Vale la vida ja no t massa sentit;encara que estable i rutinria, estexempta dillusi. Tots dos, personesdedat avanada, retrobaran aquestsentit quan les seves vides es creuin ambpersones allunyades del seu contextsocial i cultural, les quals els farandescobrir altres formes, necessitats,

injustcies i, el que s ms important,prendran comproms envers elles.Walter Val, el vell professor de Thevisitor, deixar de teoritzar sobre temesque ja no li interessen i el fan sentir intili comenar a immiscir-se afectivamenten problemes concrets de discriminacixenfoba, vivint-la de prop i comprovant

el que es pateix. Walter Kowalski un vellrondinaire que des que va quedar viduno sha ents mai amb els seus fills, decop es veur envoltat en el seu barri devens estranys,que provenendel Vietnam.Gent de culturai traces fsiques

diferents, quedentrada rebutja, per que a mesuraque, en contra de la seva voluntat, elsconeix, els defensa i no dubte a arribarfins al sacrifici per salvar-los de laviolncia duna banda de jovesdelinqents.

Walter Kowalski (Gran Torino) i Walter

Vale (The visitor) sn dos personatgesdorigen i cultura diferent, per a ladarrera etapa de la seva vida troben unsentit ms til a la seva existncia, finsarribar, lun al sacrifici fins a la mort i

laltre a tocar el djemb (espcie detamb) entre els senegalesos. sgratificant que el cinema actual ensobsequi amb autntiques joies que fanque la tercera edat deixi de ser unsegment poc explotat en el cinema ipresentin una vellesa ms positiva iesperanadora. Pellcules comaquestes, a part de gaudir daquest art-

espectacle, ens fan sortir del cinemasentint-nos una mica millors.Grcies Eastwood, grcies McCarthy.

Cinema i espectacles

http://localhost/emporionou/images/num33/the_visitor.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/the_visitor.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/the_visitor.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/the_visitor.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/the_visitor.jpghttp://localhost/emporionou/images/num33/the_visitor.jpg

7/29/2019 33 -setembre- 2009

29/30

29

Fet i Fumut...!

Tatay

7/29/2019 33 -setembre- 2009

30/30

30