ISO 9001:

Sistema de gestió

de la qualitat

ISO 14001:

Sistema de gestió i certificació

mediambiental

ElementalChlorine-Free esrefereix a papersfabricats amb

cel· lulosa que no ha estatblanquejada amb cloro gas.Garanteix uns mínims contin-guts de clor en el paper

Març de 2014núm. 119

Publicació trimestral d’àmbit forestal

EDITA:Consorci Forestal de Catalunya

La Casa del Bosc. C/ Jacint Verdaguer, 317430 Santa Coloma de Farners (La Selva)

DIRECCIÓ:Joan Rovira i Ciuró

Josep M. Tusell i Armengol

PRODUCCIÓ:Roser Mundet i Juliol

CONSELL DE REDACCIÓ:Rossend Castelló, Ramon Bosch,

Josep M. Saurí, Miquel Massaneda, Josep M. de Ribot i Xavier Alfaras.

COL·LABORADORS:Àlex Serrahima, Xavier Piñero, Neus Aletà,Antoni Vilanova, Oriol Lliró, Ignacio López,

David Montserrat, Josep M. Riba.

ADMINISTRACIÓ, PUBLICITAT i SUBSCRIPCIONS:Margarita Rovira

La Casa del Bosc. C/ Jacint Verdaguer, 317430 Santa Coloma de Farners.

Telèfon: 972 842 708 Fax: 972 843 094e-mail: consorci@forestal.cat

web: www.forestal.cat

CatalunyaForestal no s’identifica necessàriament amb l’opinió dels autors

dels articles signats. La reproducció del contingutd’aquesta publicació és autoritzada

sempre que se n’indiqui la font.

IMPRESSIÓ:AGPOGRAF Impressors - DL: GI-1103-1997

ISSN edició impresa: 2014-0673

ISSN edició en línia: 2014-0681

Edició tancada el dia 11 de març de 2014

.......................................

Foto de portada:

Marc Sanyé

3 sumari

Març de 2014catalunyaforestal

Amb el suport de:

En aquest producte el Paper és procedent de boscos gestionats deforma sostenible i fonts controlades.

Per a més informació: pefc.org

opinió

article de fons

Editorial4

5

activitat

11

12

13

14

El Consorci participa a la Conferència Internacional “Suredes i sector surer”

Un any més, el Consorci i la cooperativa Serveis Forestals participen a la Fira deBiomassa Forestal de Catalunya

El Consorci viatja a Portugal per valorar possibles iniciatives que incrementin lacol·laboració entre la indústria surera d’aquesta regió i la de Catalunya

Pelegrí referma el suport al sector pels danys de la fauna salvatge

Diferents visions del present i futur de la biomassa a Catalunya

biomassa

17

19

Potencialitats de la biomassa forestal primària (BFP)

Experiències en biomassa

ciència i tècnica

20

21

25

27

29

31

Taula de preus

Gestió forestal: Les plantacions espanyoles de fusta d’alt valor

La maquinària forestal a Catalunya: Els tractors arrossegadors o Skidders

Meteorologia: El decaïment dels boscos a Catalunya i arreu del món

Fitxes de plagues i malures: Defoliació carbonosa de l’avet Douglas Phaeocryptopus gaeumannii

Publicacions, webs i agenda

entrevista

32 Manuel García. President de la secció de biomassa d’APPA

serveis

34 Directori de serveis

legal

15 La Unió Europea i el sector forestal

PEFC/14-38-00083

l darrer 18 de febrer el Govern va aprovar l’estratègia per promoure l'activació de la gestió fores-tal sostenible a través de l'aprofitament energètic de la biomassa forestal i agrícola amb l’horitzó2020. Sota el nostre punt de vista, l’estratègia, fruit de posar en comú les línies de treball dels

Departaments d’Agricultura, d’Empresa i Ocupació i de Territori i Sostenibilitat, suposa un pas endavantambiciós i molt positiu en la línia de recolzar i dinamitzar el mercat de l’energia com a element fonamen-tal i de futur per a la gestió i millora dels boscos de casa nostra.

Des del Consorci, aplaudim la iniciativa doncs sempre hem reivindicat la importància de potenciar elconsum de productes forestals i el recolzament a una indústria de la fusta competitiva i ubicada a casanostra. En aquesta línia, l’evolució i el creixement experimentat els darrers anys pel mercat de l’energia,suposa un canvi de tendència a una trajectòria de més de 20 anys caracteritzada per la pèrdua de mercatsi la davallada del preu de la fusta. Una evolució especialment important si tenim en compte la importànciaestratègica del mercat de la biomassa, per donar sortida a la fusta de baixa qualitat i al subproducte de laindústria de la serra. Un subproducte que suposa més del 50% del consum total de fusta en roll de lesserradores i que és fonamental poder valoritzar i destinar a un mercat estable i de proximitat.

Pel que fa a la mobilització de fusta per energia i el canvi climàtic, l’Estratègia preveu aprofitar més de600.000 tones l’any 2020 i així evitar l’emissió de més de 270.000 tones de CO2 a l’atmosfera l’any 2020.

Des de la perspectiva de la producció i la gestió sostenible del bosc, cal tenir present que una part moltimportant dels nostres boscos són boscos joves, sense gestió i amb un excés de peus. Cal una inversióimportant per la seva millora i posada en producció. La biomassa és el principal producte que s’obté d’a-questes actuacions i, tot i que l’objectiu del silvicultor no és ni serà mai la producció de biomassa, en deter-minades ocasions, el creixement d’aquest mercat ja fa possible equilibrar ingressos i despeses que resultend’aquests treballs, servint com a instrument per capitalitzar els boscos i fer fusta de qualitat. Aquest fet ésespecialment important si tenim en compte: Primer, que comptabilitzant la fusta no comercial queactualment surt d’aclarides, tallades selectives i sanitàries, treballs de prevenció d’incendis, actuacions derecuperació de boscos rere desastres naturals, etc., institucions com el CREAF quantifiquen en 1 milió detones seques la biomassa que es pot mobilitzar anualment per energia. Una quantitat quatre vegadessuperior a la que s’està comercialitzant actualment. I segon, la davallada dels ajuts públics a la gestió sos-tenible del bosc, fet que obliga a obrir altres camins i alternatives que donin major estabilitat i confiança ales empreses i professionals del sector. Des de la perspectiva de la demanda, l’estratègia fa un exercici derealisme renunciant a un creixement a mig termini del consum de biomassa per generació elèctrica i prio-ritza l’aprofitament tèrmic i de proximitat. Sens dubte, el que major rendibilitat econòmica pot donar-noscom a silvicultors. En xifres, es preveu multiplicar per 2,5 el consum actual gràcies a un conjunt d’actua-cions que van des d’un programa únic d’ajuts per instal·lacions i el recolzament al cooperativisme forestal ia l’ús de maquinària, fins a l’impuls a la recerca i desenvolupament tecnològic per a l’obtenció de biocar-burants de segona generació.

Tot plegat, un plantejament ambiciós que segueix a iniciatives consolidades i molt importants com laFira de biomassa de Vic i que ajuda a donar confiança a un sector cridat a tenir un pes específic fonamen-tal amb un benefici clar des del punt de vista econòmic, social i ambiental.

Joan Rovira

Secretari generaldel Consorci Fores-tal de Catalunya

E

Tauler d’avisos

Del 15 de març al 15 d'octubre resta prohibit ferfoc en els terrenys forestals i en la franja de 500metres que els envolta, excepte autoritzacióexpressa i excepcional del Departament d'Agricul-tura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natu-ral. Per a obtenir aquest permís, cal que la personaho sol·liciti per escrit i registri l'imprès.

El proper 4 d’abril començaran les XXXI Jor-nades Tècniques Silvícoles Emili Garolera, ques’allargaran durant vuit divendres, fins al 13de juny, i tindran lloc a diferents punts deCatalunya. L’objectiu de les jornades és donaruna formació pràctica sobre la gestió delsboscos i la silvicultura de les diferents espè-cies forestals. Podeu consultar el programa alweb del Consorci (www.forestal.cat).

editorial 4Març de 2014catalunyaforestal

5 article de fons

Març de 2014catalunyaforestal

Catalunya el sector de la biomassa està en fased’expansió i creixement, com ho demostra l’elevatnombre d’empreses productores i comercialitzado-

res d’estella i pèl·let, així com el nombre creixent d’empre-ses instal·ladores de calderes i Empreses de Serveis Energè-tics (ESE) que ofereixen serveis de gestió integral.

Segons dades del Centre de la Propietat Forestal, al 2013es van comercialitzar poc més de 275.000 tones d’estella, deles quals un 41,7% varen ser consumides a Catalunya i laresta es van exportar a Itàlia (dades provisionals). L’exporta-ció d’estella s’ha incrementat en aquests darrers anys, aixícom també ho ha fet el consum de biomassa per a la pro-ducció de calor, motivat per la tendència de preus creixentsque experimenta el gasoil.

Una altra mostra d’aquesta fase d’expansió n’és l’èxit con-tinuat de la Fira de Biomassa Forestal de Catalunya queaquest any ha arribat a la seva tercera edició. La Fira, orga-nitzada per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament deVic, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i els ConsellsComarcals de la Selva i d’Osona, va tenir lloc del 20 al 22 defebrer al Recinte Firal El Sucre de Vic. En total va acollir 115expositors d’empreses i institucions relacionades amb elsector com distribuïdors de biomassa, de maquinària fores-tal, consultories i enginyeries, fabricants, distribuïdors decalderes i estufes, i instal·ladors, entre altres. La majoria delsexpositors procedien de Catalunya, però també n’hi haviad’altres comunitats com Euskadi, Astúries, Andalusia, Galí-cia, Navarra, Aragó i Madrid.

A banda de l’àrea expositiva, la Fira també oferia activi-tats programades que consistien en conferències, ponènciesi presentacions on es van exposar casos pràctics i es vantractar temes com la biomassa forestal i els clústers a Euro-pa, la qualitat de la biomassa i els sistemes d’aprofitament ivalorització.

L’alta afluència de visitants, tant de professionals com depúblic en general, i el nombre d’expositors que aquest anys’ha doblat respecte el primer any, fan que la Fira de Bio-massa Forestal es consolidi com el punt de trobada mésimportant d’aquest sector.

Tot i l’avanç que s’ha fet en aquests darrers anys, lademanda aquí Catalunya encara és reduïda i les empresesfabricants de biomassa tenen una capacitat productivamajor que el consum que es produeix. Aquest però és un fetque pot representar una fortalesa pel sector ja que hi ha

moltes empreses que estan preparades pel creixement futurdel mercat.

Per conèixer de primera mà quina és la visió del sector, qui-na és la realitat actual i quines són les perspectives de futur dela biomassa, s’han entrevistat a sis representants d’empreses iinstitucions de Catalunya, que comprenen diferents àmbits delsector com és la producció d’estella, la producció de pèl·let, ladistribució i instal·lació de calderes, la gestió del territori, larecerca i també l’administració. Es tracta de: Josep Famadas(gerent de J. Famadas, SLU); David Pizà (gerent d’AplicacionsEnergètiques de la Fusta); Antoni Pont (gerent de TermosunEnergias S.L.); Paco Cano (enginyer forestal del DAAM a lacomarca de la Cerdanya); Denis Boglio (director del CentreTecnològic Forestal de Catalunya) i Maite Masià (directora del’Institut Català d’Energia).

Totes ells coincideixen en dir que la Fira és un important puntde trobada que serveix per intercanviar experiències, fer negoci,mostrar la tec-nologia exis-tent a un ampliventall de pos-sibles usuaris ipromocionarde veritat lab i o m a s s aforestal. És, pertant, un bondinamitzadordel sector.

A

TERMOSUN, DISTRIBUÏDOR EXCLUSIU CALDERES HERZ A ESPANYA, PORTUGAL I ANDORRA

Pol. Ind. El Ramassar C/ Osona, Nau 408520 Les Franqueses del Vallès (BCN)Tel. 93 861 81 44info@termosun.com WWW.TERMOSUN.COM

HERZ&TERMOSUN

MÉS DE 10 ANYS

JUNTS

article de fons 6Març de 2014catalunyaforestal

Un dels objectius de J. Famadas és continuaressent una empresa local, gestionant els bos-cos públics i privats del Maresme i comarquesveïnes. Donem resposta al propietari, des dela redacció dels Instruments d'OrdenacióForestal i tramitació de subvencions, fins al'execució dels treballs i valoració dels pro-

ductes forestals. El baix valor de la fusta de serra i trituració ens haobligat a cercar en la biomassa una alternativa per a poder valorarla fusta de poca qualitat, essent aquest avui el principal destí, juntamb les llenyes.

Amb el temps que porta com a productor de biomassa, hanotat un canvi de tendència en el consum?Quan es començà a parlar de biomassa es pensava sobretot enel seu ús elèctric, amb nombrosos projectes nacionals, tot ique mentrestant es començà a exportar. La majoria d'aquestsprojectes se'n van anar en orris al mateix temps que la bio-massa tèrmica, a pas de pardal, iniciava el seu camí. L'exporta-ció ha continuat essent la única sortida possible als elevatsvolums de fusta que es tallen anualment. Ara però, amb duesplantes elèctriques a Lleida i el creixent consum tèrmic latendència canviarà.

Des de l’any 1990 gestiono 27.000 ha de bos-cos municipals, realitzant els corresponentsprojectes d’ordenació i posant-los en pràctica.La necessitat de fer aquesta gestió i definançar-la a partir de la venda de la fusta emva portar fa més d’una dècada a fomentar l’úsenergètic de la fusta, organitzar el conjunt de

la propietat i fer la sortida comercial directa de biomassa, així com defusta classificada a les serradores. Actualment, la Cerdanya és lacomarca de Catalunya amb més mobilització de fusta procedent deboscos públics i un major nombre de calderes instal·lades a establi-ments municipals.

Quin ha estat el nivell d’implantació de calderes de biomassa a laCerdanya en els darrers anys? Convençuts que l’aposta per la biomassa forestal per a ús tèrmichavia de ser decidida, l’any 2003 vam organitzar amb represen-tants de tots els ajuntaments de la comarca visites a instal·lacionstèrmiques del sud de França. El 2005 ja vam tenir la primera cal-dera a Alp i ara en portem una trentena, amb 3,7 MW de potèn-cia instal·lada. En 2-3 anys, esperem equilibrar la nostra produc-ció de fusta de trituració amb les necessitats locals de biomassa.Amb posterioritat, segurament, es continuarà augmentant elconsum de biomassa i s’incrementarà considerablement el preude l’estella (com ha passat a la resta d’Europa). En aquell moment,els propietaris decidiran si la fusta de serra de segona qualitat esven a serradores o per energia tèrmica.

Quines han estat les principals dificultats? Sobretot, els començaments: cada caldera representava un granesforç fins a convèncer a l’ajuntament, aconseguir alguna sub-venció i portar a terme les obres. També va presentar dificultatsaprendre les tècniques de producció i maneig per aconseguirestella de qualitat. Un altre problema afegit, al començament, vaser la incomprensió o descrèdit per part d’alguns veïns de poblesamb ajuntaments emprenedors cap a aquestes noves tècniques.Això ara, només és una anècdota.

Aquesta implantació de calderes i, per tant, l’ús de biomassa, quèha implicat en quant a la dinamització de la gestió forestal? És determinant per iniciar una gestió forestal decidida. Ja no es tractade malvendre la fusta a empreses externes a la comarca; ara és perestalviar molts diners de tots i per escalfar les instal·lacions pròpies.

Ha generat en la gent del territori una nova consciència i uninterès pel que fa al manteniment i gestió dels boscos?De moment, està ajudant a fer aquest pas. Parlem de pobles quehavien abandonat en alguns casos tota mena de gestió. El procés deconscienciació és lent però amb la biomassa, segur.

Un tema fonamental en comarques com aquesta és la creació dellocs de treball i de noves empreses. En aquest sentit, l’aprofita-ment de la biomassa ha tingut un impacte que sigui visible?Ha començat a ser visible i en els propers anys encara ho serà més:preveiem en 3 anys comptar amb 33 treballadors (el doble delsactuals); en 6 anys, 65 i en 10, més de 90.

Aquest model d’aprofitament dels boscos propietat dels ajunta-ments i comercialització de productes de proximitat, es pot extra-polar a altres indrets?Totalment. La titularitat de la propietat no és tan important. En elnostre cas, els propietaris municipals s’han hagut d’agrupar per pro-duir i comercialitzar la biomassa; la propietat privada ha de fer elmateix.

Aquest és un mercat que ja avança sol o considera que és necessa-ri un recolzament i una implicació més gran de la resta d’adminis-tracions vinculades al sector?Avança sol i els preus de l’energia són els millors aliats, però veuremcom en poc temps no disposarem d’ajuts per fer aclarides i, en aquellmoment, la biomassa ha de tenir prou consum per pagar aqueststractaments. Sóc de l’opinió que progressivament hem de reduir sub-vencions de tractaments i, alhora, fomentar el consum de les nostresfustes (biomassa i serra): que el preu de la fusta i l’estella paguin lamajoria dels treballs forestals.

Paco Cano, responsable forestal del DAAM a la comarca de la Cerdanya

Josep Famadas, gerent de J. Famadas, SLU

7 article de fons

Març de 2014catalunyaforestal

Aplicacions Energètiques de la Fusta S.L. (AEF)és una empresa productora i distribuïdora depèl·let creada ara fa 3 anys per SerradoraBoix i Grans de Lluçanès. Per una banda,Grans de Lluçanès aporta la seva experiènciaja que va ser la primera empresa catalana enfabricar pèl·let, ara ja fa més de 8 anys, amb

la marca ENERBIO, i per altra banda, la Serradora Boix és una indús-tria de primera transformació de la fusta que és qui ens proveeix lamatèria primera.

Quina és la matèria primera que utilitza per a la producció depèl·let? Consumeix directament fusta en roll i en quin %?La nostra matèria primera és el subproducte de l’activitat de laindústria de primera transformació (serradures i estella), tant de laSerradora Boix com d’altres serradores. Amb aquest subproducte ja

satisfem tota la demanda que tenim. Només en algun cas puntual, ide manera excepcional, hem utilitzat directament fusta en roll.

A Catalunya no hi ha cap indústria productora de pèl·let que uti-litzi directament fusta en roll.

Quina és la situació del mercat extern i intern i com preveu l’evo-lució del mercat català a mig termini?Indiscutiblement a Catalunya el mercat està evolucionant de mane-ra creixent i constant. En aquests darrers dos anys hem detectataquest creixement, tant a nivell domèstic com a nivell del nombred’empreses que s’hi estan dedicant (instal·ladors, productors i distri-buïdors de combustible). I tot apunta que d’aquí pocs anys tindremun mercat ja desenvolupat i madur.

A nivell espanyol l’evolució va molt en paral·lel al que està passanta Catalunya: el consum ha augmentat considerablement i la dinà-mica apunta a mantindre aquest creixement. Pel que fa al mercat

Com veu l’evolució del mercat de l’estella per a consum tèrmic acurt termini?A diferència de la biomassa elèctrica, de baix valor afegit, que depènde polítiques d'altres estats (avui el preu que s'ofereix a casa nostraamb prou feines paga la despesa de l'extracció del bosc), la biomassatèrmica depèn del preu nacional dels combustibles fòssils. Cadavegada s'instal·len més calderes per a calor de dimensió mitjana (500kW a 2 MW) servint d'exemple per a consumidors potencials. Els pro-ductors n'hem après i els instal·ladors també ho estan fent, pel queels clients que han apostat per la biomassa estan molt i molt satisfets.Hem de continuar lluitant per convèncer nous consumidors. Els pro-ductors hem de centrar-nos en un radi d'acció local per a ser compe-titius i oferir un bon preu al nostre client i a la vegada poder pagarun preu digne al propietari forestal, que és el nostre proveïdor.

El creixement de la demanda de fusta per bioenergia i també perpaper està provocant certa pujada de preu de la fusta de trituració.Creu que això té o pot tenir un efecte de dinamització sobre lagestió de les finques forestals?Els preus de la fusta, ja sigui serra, trituració o biomassa, avui estanmolt per sota del que haurien de ser. El propietari no compensa l'es-forç fet i la paciència tinguda. Encara que els preus augmentin caldràque ho facin molt per pensar altra vegada en la silvicultura com a unsector productiu a on invertir, encara que sigui a llarg termini. L'aug-ment de preu d'aquests darrers mesos és irrisori. Estem tan acostu-mats a l'estancament del preu que qualsevol petit moviment és mag-nificat. Allà on realment es valora la fusta és en el seu ús per a serra ino en la trituració, que sempre serà un subproducte.

El Pla de l’Energia i l’estratègia de la biomassa aprovada pel Governsubratllen la dificultat d’atendre el subministrament de biomassa,tant en quantitat com en qualitat. Considera que les empresespoden garantir aquest subministrament?

Les empreses forestals hem invertit i estem aportant al mercat totala fusta que aquest demana, ja sigui per a serra o per a biomassa,sempre que sigui a un preu competitiu. Les estelladores tenen unaelevada capacitat de producció, havent d'exportar l'estella degut ala manca d'un mercat local competitiu. És rotundament fals que hihagi dificultat de subministrament. En canvi sí que hi ha por a assu-mir riscos per part dels inversors, que cerquen una garantia de sub-ministrament per a terminis massa llargs de fer-se'n càrrec per aningú, ni propietaris ni rematants, i que en altres sectors no esdemana.

Creu que els silvicultors i les empreses del sector estan preparatsper tenir un paper més actiu en aquest mercat ja sigui com asubministrador d’estella o comercialitzant la calor directament? Vaig tenir la oportunitat de veure com funcionava l'estella a Àustria.Molt sovint eren els mateixos silvicultors que havien invertit i en llocde vendre fusta en peu, venien calor al municipi, és a dir, havieninvertit en una instal·lació per transformar la matèria primera. Acasa cal cercar convenis entre silvicultors i empreses forestals peroferir més estabilitat a la demanda, evitant que un es vegi amenaçatper l'altre. Ara les associacions tendeixen a desplaçar a les empresesforestals, en una competència deslleial.

El client sap reconèixer quan una estella és de qualitat? Ambquins paràmetres es fixa?El consumidor mitjà aprèn ràpidament a distingir la qualitat de l'es-tella, fixant-se sobretot en el seu aspecte: color, humitat al tacte,presència de fins, etc. El rendiment de la caldera i el seu manteni-ment l'ajuden a copsar la seva qualitat més enllà de segells. El nostreclient es refia més de la seva experiència. Els productors ens hem depreocupar també pel bon funcionament de la instal·lació.

El segell de qualitat pot tenir sentit en consumidors domèstics dis-posats a pagar una mica més cercant major garantia.

David Pizà, gerent d’Aplicacions Energètiques de la Fusta

article de fons

Març de 2014catalunyaforestal

8

TERMOSUN ENERGIAS, S.L. té la distribucióexclusiva de les calderes de biomassa HERZ aEspanya, Portugal i Andorra. Amb més de 15anys d’experiència en el sector de les energiesrenovables i amb seu a les Franqueses delVallès (Barcelona), des de TERMOSUN ENER-GIAS, S.L. es dóna suport a tot el procés: des

del disseny inicial fins al servei tècnic.

Quines diferències tecnològiques hi ha entre una caldera d’este-lla, una de pèl·let i una de tronc? Hi ha diferències en quant alpreu i els costos de manteniment?Les diferències són moltes, però les principals són les derivades delformat del combustible a utilitzar i el seu grau d'humitat. La llenyaes carrega manualment i necessita una cambra de combustió moltgran perquè aquesta duri el temps adequat. Per la seva banda l’este-lla requereix d’un sistema d’alimentació robust, potent i que impe-deixi la formació de voltes a la sitja. El pèl·let, al ser un producte deformat petit i homogeni, és molt més fàcil de transportar fins a lacaldera, ja que amb un sense fi de petita potència és suficient. Amés, la seva cambra de combustió pot ser molt menor que la d’unacaldera d’estella. Aquests sistemes d’alimentació són el factor princi-

pal en el diferencial de preu entre una caldera de llenya -que no enté-, de pèl·let –senzill- i d’estella -molt robust i per a material pochomogeni. El cost del manteniment és similar i va més relacionatamb la potència de l’equip que amb el combustible.

Quin tipus de caldera té més demanda?En el nostre cas, que tenim calderes des de 10 kW fins a 1.000 kWamb alta tecnologia, la caldera d'estella amb potències mitjanes igrans és sens dubte la més demandada.

Quina creu que pot ser l’evolució en l’àmbit català?Al meu entendre les calderes entre 60 kW i 1.000 kW amb estella ien zones rurals són les que tenen un marge de creixement més alt.En els propers quatre anys hem de triplicar el nombre de calderes enfuncionament.

En quina mesura la qualitat de l’estella o el pèl·let pot afectar alrendiment de les calderes?La qualitat del producte afecta sobretot a les exigències de mante-niment. Un pèl·let, una llenya o una estella de mala qualitat pot pro-duir desgast prematur en alguns materials de les calderes. En el casconcret de l'estella és important que el client conegui el contingut

Europeu, aquest té un altre nivell, parlem ja de consums importants,molts d’ells suportats per importacions d’altres països. El nostreobjectiu és créixer paral·lelament amb el mercat català sempre persobre de la seva demanda. Actualment exportem a França l’exce-dent que produïm que és un 40%, amb l’objectiu posat de fer unproducte per a un consum de proximitat.

Creu que aquest augment de la demanda de pèl·let, així com l’in-terés creixent en obrir noves instal·lacions per a la seva produccióa Catalunya, afectarà al preu del producte? Pot restar-li competi-tivitat davant d’altres combustibles?És cert que si hi ha més demanda el preu pot pujar per un efected’oferta i demanda, però també cal tenir en compte que, a bandade valorar més les matèries primeres, aquest augment de la deman-da també farà augmentar la capacitat productiva i l’eficiència en elssistemes de producció, i això vol dir que podrem reduir costos pro-ductius. En tot cas, aquest mercat funciona gràcies a que el com-bustible és més econòmic respecte a d’altres i qualsevol pujada depreu que no respecti l’estalvi que té el consumidor final lapidaria uncreixement futur.

Quines avantatges té el pèl·let per sobre l’estella?Diria que les avantatges principals són:

1. La densitat a granel és de 700 kg/m3, molt per sobre de la del’estella que se situa al voltant de 250-300 kg/m3. Això fa reduir l’es-pai necessari pel transport i emmagatzematge.

2. El poder calorífic és superior perquè ha passat per un procés

industrial d’assecatge fins aconseguir una humitat del 8%.3. El percentatge de cendres, que afecta al manteniment i rendi-

ment de la caldera, també és inferior, al voltant del 0,5%, mentreque en el cas de l’estella pot ser superior al 1%.

4. En quant al transport, el pèl·let actua com un fluid i, per tant, ésmés fàcil de manipular i descarregar fins a la sitja.

Pel que fa a la directiva sobre la qualitat de pèl·let s’ha generalit-zat a nivell de sector?A nivell de productors de pèl·let ens hem posat al dia i actualmenttots s’estan certificant d’acord amb la normativa europea EN14961-2, segons la qual el pèl·let es classifica en qualitat A1, A2 i B,segons el tipus d’origen, el contingut en cendres, nitrogen, .... . I ésque d’aquí molt poc, les empreses que no estiguin certificades nopodran estar al mercat.

El pèl·let que produeix i distribueix AEF disposa de certificatENplus? Quins processos se segueixen per garantir aquest segellde qualitat?Per requeriment del mercat i per garantir la qualitat del nostre pro-ducte, des de l’octubre de 2013, AEF disposa de certificat ENplus,classe A1, no només com a productors sinó també com a distribuï-dors de pèl·let a granel.

La certificació et marca l’origen de la matèria primera, així comtambé uns paràmetres físico-químics que s’han de complir i unsprotocols de producció (en definitiva, una forma de treballar perevitar que puguis produir un pèl·let de baixa qualitat).

Antoni Pont, gerent de TERMOSUN ENERGIAS, S.L.

article de fons9Març de 2014catalunyaforestal

La missió del Centre Tecnològic Forestal deCatalunya (CTFC) és la de contribuir a lacompetitivitat del sector forestal a Catalun-ya i en el camp de la Biomassa forestal por-tem més de 10 anys fomentant el seu ús,fent de pont entre l’administració, el terri-tori i les empreses, i transferint bones pràc-tiques i tecnologies.

Quines són les línies de treball que està duent a terme el CTFCen relació a la biomassa?En aquest moment tenim en marxa 4 línees principals de treball:

- Qualitat dels biocombustibles: hem desenvolupat i imple-mentat la marca de qualitat d’estella forestal DBOSQ, en coordi-nació amb el sector productor, per a millorar la fiabilitat de totala cadena de subministrament, i també tenim en marxa un serveide laboratori amb certificat ISO per a la caracterització dels com-bustibles forestals sòlids (pèl·let i estella) que treballa per a consu-midors finals, productors i la indústria.

- Millora i optimització de la cadena de subministrament:viabilitat econòmica dels aprofitaments, models econòmicsper a centres de logística, transformació i emmagatzematgede la fusta.

- Suport al sector empresarial i consumidor de la biomassa:posada en marxa del Clúster Català de la Biomassa, Pla de fomentde l’ús tèrmic de la biomassa forestal, minimització de les emis-sions NO2 i partícules d’instal·lacions industrials.

En el nou escenari, tenint en compte el nou PDR i elsFons estructurals, creu que s’obren noves oportunitatspel finançament d’instal·lacions vinculades a l’aprofita-ment de la biomassa?Segurament. Europa ha fixat uns objectius clars i ambiciosos perabordar la transició cap a una economia sense carboni i la bio-massa és una de les eines amb més potencial que tenim al nostreabast. El Govern n’és conscient i està treballant en aquest sentit:

diagnòstic estratègic del sector fusta-biomassa, estratègia catala-na de la biomassa, clúster de la biomassa, són iniciatives recentsque demostren la voluntat política de fomentar la biomassa.

Des del CTFC s’estan movent iniciatives per a la dinamitzaciódel mercat de la biomassa?A banda de la marca de qualitat de l’estella DBOSQ, des del CTFCestem promovent, juntament amb les Diputacions i l’associacióde municipis forestals ELFOCAT, i per encàrrec de la Generalitat,un programa de gestió forestal sostenible municipal vinculat a lainstal·lació d’una sèrie de calderes de biomassa en equipamentspúblics de tota Catalunya. S’implementarà la primera faseenguany amb 10-20 calderes, i al 2015 entrarà plenament enfuncionament, amb l’objectiu de substituir 150 calderes munici-pals fins el 2017. Generarà circuits curts i locals de producció isubministrament ajudant als municipis a netejar i millorar elsseus boscos, reduirà el risc d’incendi, i crearà llocs de treball alpropi territori.

Des del món de la recerca, creu que línies de treball i defutur com són la gasificació i la producció de biocombusti-bles a partir de la fusta, pot ser una realitat a curt termini? El tema de biocomustibles líquids està molt directament vincu-lat a la producció de paper o cartró. Sense tancar la porta veigdifícil que puguem tenir un avantatge competitiu davantaltres regions o estats on aquesta indústria de base està moltdesenvolupada. Però en tot cas, hi estan treballant algunesuniversitats catalanes.

El tema de la gasificació té futur, i allí sí que tenim un teixitindustrial i empresarial que ens dóna un gran potencial decreixement. Europa no sembla dirigir-se cap a un augment dela seva producció interna de gas natural i la tendència a llargtermini és que el seu preu vagi pujant. Mentre el preu de l’es-tella vagi creixent menys ràpidament que el del gas veuremcada cop més instal·lacions. Avui, amb un preu de l’estella aplanta de 70 €/t al 30%, inversions de l’ordre de 5 milions

en aigua que quan més elevat sigui menor poder calorífic tindrà. Lamajoria de calderes HERZ poden treballar amb continguts d'aiguade fins al 40% (humitat 66%), però és important tenir en compte elpoc poder calorífic d’una estella tan humida i que la potència màxi-ma de la caldera, amb continguts d'aigua per sobre del 30%, esveurà reduïda.

Com valora la creació d’una marca de qualitat de l’estella?És fonamental pel desenvolupament del sector tenir una estella dequalitat. L’experiència ens diu que un dia és bona i seca i elsegüent és humida, plena de fins o de mides enormes. Uns criterisde qualitat són fonamentals per poder donar el valor just a aquestcombustible.

Considera que la garantia de subministrament de matèria prime-ra de qualitat és una preocupació per a les empreses i personesinteressades en la instal·lació de calderes?Sens dubte. Tenim molts clients que se la fan ells mateixos i no tenencap mena de problema, però per a la gran majoria, especialmentempreses de serveis energètics, aquesta és la màxima preocupació.

Actualment, tots els models de calderes contenen dispositius perregular l’emissió de partícules contaminants a l’aire? Tenen encompte la normativa específica vigent?Totes les calderes HERZ compleixen sobradament les normes mésestrictes i la normativa vigent en quant a nivells d'emissions tal comcertifiquen nombrosos segells mediambientals obtinguts.

Denis Boglio, director del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

10article de fons

Març de 2014catalunyaforestal

L’Institut Català d’Energia (ICAEN) és l’enspúblic dedicat a impulsar i fomentar l’úsracional de l’energia i la gestió òptima delsrecursos energètics a Catalunya a partir dela recerca, l’estudi i el suport en els àmbitsde l’estalvi i l’eficiència energètica i lesenergies renovables a Catalunya.

Quin és el paper de l’ICAEN en la promoció i recolzament de lesenergies renovables?L’ICAEN juga un doble paper en l’àmbit de les energies renova-bles. Per una banda, fem una labor de prospectiva, és a dir, acu-mulem coneixement tant dels recursos del país com de les tecno-logies existents per saber quin potencial té Catalunya en matèriade renovables i com explotar-lo en el temps. Per l’altra, fem unatasca de foment, és a dir, acompanyem els promotors al llarg deles diferents fases del seu projecte per ajudar-los a fer-lo realitat.

A nivell d’ICAEN és previsible que tinguem a curt termini pro-grames pel finançament i el recolzament d’instal·lacions debiomassa per a la generació d’energia tèrmica?La recerca de finançament tant per a la part industrial (és a dir,des de l’obtenció del recurs fins a la seva transformació i distribu-ció) com per a la instal·lació d’equips és una de les línies de treballde l’Estratègia interdepartamental per a l’aprofitament energèticde la biomassa, que és l’eina que el Govern acaba d’aprovar perimpulsar aquest sector. Estem parlant de facilitar l’accés a instru-ments financers, perquè ni la situació pressupostària de la Gene-ralitat ni la política energètica del Govern central permeten pla-nificar a curt termini línies de subvencions per a la biomassa.

Hi ha actualment un registre sobre el nombre de calderes debiomassa instal·lades a Catalunya?No existeix cap registre oficial, ja que en molts casos estem par-lant d’instal·lacions domèstiques que no requereixen de cap trà-mit administratiu per a la seva posada en marxa. Tanmateix, dife-rents indicadors ens permeten saber que el parc de calderes debiomassa de Catalunya supera les 2.000 unitats instal·lades.La resposta i l’interès per a aquest tipus d’instal·lacions és

generalitzada o heu detectat que es concentra només endeterminats sectors?De moment, l’interès per l’aprofitament tèrmic de la biomassa esconcentra en el sector domèstic i en el sector terciari, principal-ment en l’àmbit dels equipaments públics. Ara hem de treballaren la difusió de les possibilitats que ofereix aquesta font d’ener-gia per a la indústria.

Davant la controvèrsia que ha generat la instal·lació de plan-tes de generació d’energia a partir de biomassa, creu que ésnecessària una política activa de comunicació i divulgació?La polèmica que ha acompanyat alguns dels projectes de plan-tes de producció d’energia elèctrica a partir de biomassa alterritori han mostrat l’elevat nivell de sensibilitat de la societatcatalana. Cal dir, però, que, en aquests casos, la controvèrsias’uneix a la difícil viabilitat econòmica dels nous projectes i deles plantes en funcionament, deguda al marc retributiu adversque vol establir el Govern central.

És clar que sempre és necessària una informació fluïda itransparent, així com accions de difusió per a explicar els usosde la biomassa als ciutadans, com la Fira de la Biomassa Fores-tal, que acabem de celebrar. Aquestes accions però, sempre hand’anar acompanyades de voluntat de diàleg i de consens pertrobar les millors solucions.

Quina valoració en fa de la Fira de la Biomassa Forestal deCatalunya? En quina mesura creu que la Fira contribueix a ladinamització del sector?La Fira de la Biomassa és una història d’èxit: la seva evolució iconsolidació demostra l’interès creixent que hi ha a Catalunyaper la biomassa. A més, ha aconseguit conjuminar en un solespai una part més tècnica amb una altra més industrial icomercial, sense desatendre l’interès dels particulars. Disposard’un espai de trobada únic facilita de forma decisiva l’enlaira-ment d’un sector, i quan parlem de biomassa la Fira de Vic jugaaquest rol. Per tant, des de l’ICAEN no només donem suport aaquesta iniciativa, sinó que creiem que és un exemple de comcal treballar per consolidar definitivament l’ús de la biomassa aCatalunya.

d’euros poden ésser rendibles. Des del CTFC estem treballant per portar la tecnologia de

gasificació cap a potències petites, i estem explorant les tecno-logies d’inversió de calor per fer fred amb biomassa, i la torre-facció de fusta.

Pel que fa a la qualitat del producte, quina ha estat l’acolli-da de la marca DBOSQ a nivell de mercat?De moment el que s’ha fet és definir conjuntament els criteris

de qualitat de l’estella, de manera que doni garanties als con-sumidors de durabilitat per a la seva caldera i de traçabilitatdel combustible. La implementació tot just s’ha iniciat a finalsde 2013 i estem treballant amb els instal·ladors i ajuntamentsper tal de difondre la marca i aconseguir la seva expansió. Aramateix MATFOR és la primera empresa catalana certificada i 4altres estan en el procés: Gemma ambiental, Jardineria fores-tal, Biomassa d’Osona i la Cooperativa de Productes Forestalsde la Catalunya Central.

Maite Masià, directora de l’Institut Català d’Energia

activitat11Març de 2014catalunyaforestal

La Conferència Internacional, organitzada pelMinisterio de Agricultura, Alimentación y

Medio Ambiente, a través de la Fundación Bio-

diversidad, va tenir lloc a Madrid del 22 al 23 degener. L’objectiu d’aquesta trobada era debatrela situació de la sureda, els valors ecològics,socioeconòmics i científics que aporta, i els ser-veis ambientals que proporciona. A la Conferèn-cia, que va ser inaugurada per la sra. AssunçãoCristas i el sr. Miguel Arias Cañete, Ministresd’Agricultura de Portugal i Espanya respectiva-ment, hi van assistir els representants de les pri-meres empreses del sector juntament amb lesprincipals autoritats del món acadèmic i políticvinculades al sector.

Rosendo Castelló, president del Consorci, vaintervenir a la taula temàtica ‘Les suredes en elmón’ per parlar del punt de vista de la propietatenvers el sector surer, i va fer èmfasi en el llargperíode de rendiment de les suredes a Catalun-ya, les plagues sobre les que cal treballar per

millorar la producció i qualitat del producte(corc del suro) i el suport a organitzacions deproductors per facilitar tant la millora de la ren-dibilitat dels aprofitaments com l’accés al mer-cat. Joan Botey, membre de la Junta del CFC,també va participar a la taula temàtica ‘Princi-pals amenaces pel correcte manteniment i ges-tió de l’ecosistema’, com a propietari i gestord’una finca a les Gavarres.

El Consorci participa a la Conferència Internacional “Suredes i sector surer”

En el marc del programa europeu Micosylva+ ientre els dies 26 i 30 de gener es va celebrar, adiferents punts de Catalunya, el seminari ‘Lamicosilvicultura i la valorització dels fongs sil-vestres per a la sostenibilitat i multifuncionali-tat forestal’, organitzat pel Centre TecnològicForestal de Catalunya. Durant la trobada es vanrealitzar visites tècniques, seminaris científics itaules rodones, amb participants de diferentsinstitucions europees. Joan Rovira, secretarigeneral del Consorci, va participar a la taularodona de la darrera jornada, per debatre lanecessitat de regular la recol·lecció de bolets.

Com a conclusió del seminari cal destacar elspassos endavant que s’han fet en quan a laregulació dels bolets en regions com Dordogne(França), Itàlia o Castella i Lleó, més a prop decasa nostra. A la cloenda els representants delDepartament van reiterar la voluntat de queCatalunya s’incorpori a aquesta línia de treballi de prioritzar tres experiències pilot que esvolen posar en funcionament aquesta properatemporada.

Catalunya acull la trobada del projecte Micosylva amb la participa-ció de Joan Rovira, secretari general del Consorci

Joan Rovira, secretari general del CFC, va par-ticipar el passat 13 de gener en la taula con-vocada per a la promoció de l’ús de la fusta iels productes forestals en la construcció. A lamateixa hi van participar: professionals vincu-lats a iniciatives d’aquest tipus a França i

Finlàndia, representants de tot el sector, res-ponsables de diferents administracions i insti-tucions científiques i tecnològiques. El properpas serà crear un grup de treball per analitzari posar sobre la taula propostes concretes iaplicables a casa nostra.

activitat 12Març de 2014catalunyaforestal

Agricultura vol impulsar el consum de fusta local per a construcció

Com s’ha explicat a l’article de fons d’aquestarevista, la Fira de Biomassa Forestal de Catalun-ya, que aquest any arribava a la tercera edició, esva celebrar entre els dies 20 i 22 de febrer alrecinte firal del Sucre de Vic, i tant el Consorcicom la Cooperativa Serveis Forestals hi van par-ticipar compartint un mateix estand.

La participació a la Fira va permetre donar aconèixer l’associació i els diferents serveis queofereix la Cooperativa a possibles nous socis itambé mantenir el contacte i resoldre dubtes apersones ja sòcies. La informació es donava através dels plafons explicatius, tríptics, fulletons iun reportatge fotogràfic de les activitats dutes aterme per les dues entitats.

Un any més, el Consorci i la cooperativa Serveis Forestals parti-cipen a la Fira de Biomassa Forestal de Catalunya

El dia 14 de gener, Rosendo Castelló, president, iJoan Rovira, secretari general del Consorci, esvan reunir amb Jordi Sala, director general deDesenvolupament Rural per tractar sobre la par-ticipació del sector forestal en el proper Pla deDesenvolupament Rural (PDR) 2014 – 2020.

El director general es va comprometre a inte-grar al Consorci Forestal de Catalunya en elcomitè de seguiment i participació del PDR, i vacoincidir en la necessitat d’augmentar el pes deles mesures dirigides al sector en la nova pro-gramació.

És important recordar que el PDR és la princi-pal font de finançament dels ajuts dirigits tant agestió forestal, com a prevenció d’incendis isuport a la indústria de la fusta, i que el noureglament europeu incorpora, d’una forma moltmés ambiciosa, al sector i al conjunt d’activitatsvinculades.

El novembre passat el Consorci ja va enviar un

conjunt de propostes en el marc del procés departicipació pública del nou programa, amb lesque es demanava un tractament més ampli icomplert de la realitat, problemàtica i oportuni-tats, vinculades a l'activitat forestal. En aquestalínia volem recordar:

L’interés i el potencial del sector forestal encontribuir als objectius de l’Estratègia EUROPA2020. Especialment per la seva contribució aprioritats com: la creació de llocs de treball, lacontribució al canvi climàtic i al desenvolupa-ment de les renovables i l’aprofitament sosteni-ble dels recursos naturals.

Que actualment i en termes pressupostaris, laparticipació del sector forestal al PDR de Cata-lunya és inferior al 10%. Una xifra que contrastaclarament amb la importància territorial delsector i limita clarament la possibilitat de con-tribuir al desenvolupament del sector.

El director general de Desenvolupament Rural es compromet a inte-grar el Consorci en el comitè de seguiment i participació del PDR

L’estand del Consorci Forestal de Catalunya i la CooperativaServeis Forestals a la fira.

activitat13Març de 2014catalunyaforestal

El Consorci viatja a Portugal per valorar possibles iniciatives que incrementin lacol·laboració entre la indústria surera d’aquesta regió i la de Catalunya

El passat mes de gener, Rosendo Castelló va viatjara Portugal per visitar les instal·lacions de CorticeiraAmorim acompanyant al Conseller d’Agricultura,Josep M. Pelegrí, al Director General de Boscos,Antoni Trasobares, i a representants de la indústriasurera catalana. La visita sorgeix de la voluntat delgrup Amorim d’apostar per la dinamització delmercat de suro a Catalunya i de valorar també ini-ciatives i propostes que possibilitin l’increment dela col·laboració entre les dues regions.

Amorim és un grupindustrial líder en la pro-ducció i comercialitzacióde productes derivats delsuro i és també unareferència en projectesde comunicació i recercaorientats a buscar novesalternatives i aplicacionsd’aquest producte.

COSE presenta la proposta de millora de la fiscalitat forestal alCongrés dels Diputats

El Consorci es reuneix amb la DGMNiB, el CAR i representants de laindústria per abordar la problemàtica de la recollida il·legal de pinya

A la reunió, que va tenir lloc el passat 13 degener, tots els presents van estar d’acord en lanecessitat de regular aquesta activitat tot fentun esforç per incrementar la vigilància prèvia ala temporada de recollida i amb l’establimentd’una llicència que ha d’anar vinculada a lapropietat i a una assegurança.

També es va proposar la possibilitat de crearuna Taula del pinyó que faria les funcions decoordinar les campanyes de vigilància prèvia i

el seguiment de la campanya pel que fa a pre-visions de volums de producció i de seguimentde les afectacions de plagues i malalties, entrealtres funcions.

Cal tenir en compte la importància d’aquestproducte a nivell català, on la producció anualse situa entre els 25 i 30 milions de tones i entan sols tres anys s’ha passat de les 800 llicèn-cies de recol·lector del 2011 a les 7.200 sol·lici-tades el 2013.

El passat 19 de novembre, la Confederació d’Or-ganitzacions de Silvicultors d’Espanya (COSE) vacomparèixer a la Comissió d’Agricultura, Alimen-tació i Medi Ambient, al Congrés de Diputats, perpresentar tres propostes per a la millora de lasituació dels boscos, entre les que destaca la pro-

posta del Consorci Forestal de Catalunya demillora de la fiscalitat, que consisteix en unabonificació del 30% en la quota del IRPF oImpost de Societats de les inversions en GestióForestal Sostenible. La intervenció va anar acàrrec del president de COSE, Josu Azpitarte.

activitat 14Març de 2014catalunyaforestal

Josep Sagués

Representant del CFC alConsell de Caça de Cata-lunya

Pelegrí referma el suport al sector pels danys dela fauna salvatge

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Ali-mentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, vadestacar, en resposta oral al Parlament, elsuport del Govern en el sector agrari i ramaderpel que fa als danys provocats per la fauna sal-vatge sobre les explotacions agro-ramaderescom a conseqüència de l’increment d’aquestespoblacions al medi natural. Així mateix, Pelegríva refermar el compromís del Departament d’A-gricultura amb les ajudes per pal·liar les conse-qüències dels atacs d’espècies salvatges sobreles activitats del sector, que comprometen lacompetitivitat i “posen al límit de la seva viabili-tat a moltes explotacions i petites empresesagràries”.

El conseller va senyalar que tenim danys pro-duïts per espècies protegides, com el voltorcomú, el flamenc, la polla blava i l’ós, que sónconcentrats i menys quantiosos, però afecten aexplotacions concretes amb recurrència. Enaquest cas existeixen plans específics desenvo-lupats en col·laboració amb els respectius sub-sectors que estan assolint resultats eficients.Tenim, però, molts danys produïts per espèciescinegètiques, com el senglar, el conill, el cérvol,la daina, el tudó..., que afecten tot el territori i,malgrat els nombrosos esforços que s’hi esmer-cen, continuen tenint un impacte importantsobre el sector. Precisament, com va explicar elConseller, per aquest motiu el passat 5 denovembre es va aprovar, a proposta del Depar-tament d’Agricultura, un pla de xoc per evitaraquest tipus de danys.

El Pla de xoc aprovat respon a una anàlisi dela situació actual de les poblacions d’algunesespècies que evidencia increments de caràcterexponencial en alguns casos, com per exemple,les captures o densitats del senglar, que s’hanmultiplicat per 7 i les del conill per 11.

Entre les causes principals d’aquesta evolució deles poblacions de fauna cinegètica cal destacar-neles següents: en els darrers 10 anys el nombre decaçadors s’ha reduït a la meitat i l’edat mitjanas’ha incrementat en 10 anys, la qual cosa fa que elpaís en conjunt tingui molta menys capacitat degestionar i controlar aquestes poblacions. Calrecordar que la titularitat cinegètica de la majorpart del país és privada (el 86% de la superfíciecinegètica), i en aquestes zones la Generalitat téles seves facultats limitades.

A això s’afegeix que les zones de caça contro-lada (vol dir prohibida) han proliferat per raonsde seguretat i per protegir als ciutadans a pro-posta dels ajuntaments, però les espècies,contràriament, s’han incrementat també al seuinterior. D’altra banda, les Reserves Nacionals decaça controlada i les Zones de caça controlada,a on sí hi té responsabilitat el Govern, van serdesateses per la Generalitat a partir del 2004.

En aquest sentit, a la seva reunió del 5 denovembre, el govern va aprovar una sèrie demesures estructurades en el Pla de xoc per tald’evitar els danys. Entre d’altres destaquen:

· Fer les modificacions normatives necessàriesper actualitzar la normativa.

· Fixar llindars o línies vermelles a partir de lesquals si els titulars de les àrees privades de caçano poden exercir les seves obligacions s’actuarà,d’ofici, des de la Generalitat.

· Professionalitzar aquestes actuacions decontrol (empreses, federacions, organitza-cions agràries, que compleixin unes condi-cions fixades).

· Aplicar un Pla de millora de les ReservesNacionals de caça i reformar-les en zones decaça controlada.

· Elaborar un Pla de caire estructural mit-jançant un procés participatiu dels sectors agra-ris i cinegètics, amb definició d’objectius i indi-cadors de seguiment.

· Elaborar plans territorials específics de con-trol a la carta.

legal15Març de 2014catalunyaforestal

Àlex Serrahima

Advocat dels ServeisJurídics del CFC

ecentment, la Comissió Europea hapublicat una Comunicació on subratllala necessitat d'adoptar una nova

estratègia a favor dels boscos i del sector fores-

tal. El document, dirigit al Parlament Europeu, alConsell, al Comitè Econòmic i Social Europeu i alComitè de les Regions (COM (2013) 659 final) esdiferencia del Llibre Verd del 2010 o del LlibreBlanc de l'any 2009 pel fet que posa sobre lataula la necessitat d'una nova estratègia forestal,alhora que pregona una clara aposta pel nostresector, en el marc d'un notable nombre de reco-manacions.

En trets generals, el document ve a transmetreque Europa no pot donar l'esquena als boscos.No només perquè cobreixen més del 40% de laseva superfície terrestre (el 60% dels quals sónde propietat privada) sinó perquè generen nom-brosos beneficis ambientals, socials i especial-ment econòmics, ja que contribueixen directa-ment al desenvolupament rural proporcionantllocs de treball i al sosteniment de les indústriesrelacionades amb el sector. Alhora, enllaçant-hoamb el canvi climàtic, la Comunicació aposta perdur a terme una "gestió forestal sostenible" deles forests, en el ben entès que es compatibilitzi,principalment, la productivitat, la biodiversitat, ila capacitat de regeneració dels nostres boscos.

No obstant això, un dels aspectes que ressaltenmés l'atenció de la proposta és la crida que fa laComissió Europea a què es dissenyi un nou marcsobre les polítiques forestals. Considera que calgarantir la gestió forestal amb la finalitat desatisfer a la creixent demanda de matèries pri-meres que hi ha en el mercat, alhora que calprotegir i prevenir els efectes derivats dels incen-dis, tempestes, plagues, etcètera. Concretament,la proposta ho resumeix en tres grans principisrectors:

1. La gestió forestal sostenible, la qual ha deser aplicada pels gestors forestals sobre elterreny.

2. L'ús eficient dels recursos, el desenvolupa-ment rural i la creació de llocs de treball.

3. El foment del consum sostenible de produc-tes forestals i la responsabilitat global sobre elsboscos.

A títol particular, considero aquests tres prin-cipis específicament interessants atès quemostren una visió de viabilitat econòmica iecològica del sector forestal. Uns boscos ren-dibles econòmicament, gestionats amb parà-metres de gestió forestal sostenible, que arri-bin als consumidors en forma de mobles,pèl·let, parquets, etcètera, implica sistemàtica-ment un augment dels valors ecològics iambientals que els boscos abandonats d'avuien dia no proporcionen.

D'altra banda, referent als instruments d'or-denació forestal (IOF), la Comissió Europeaconsidera que no només és imprescindible ferplans de gestió a les finques, sinó que són lapedra angular de l'Estratègia de la Unió Euro-pea 2020, així com del finançament al desen-volupament rural de la UE per a garantir lesactuacions relatives a la gestió dels boscos, ala modernització de tecnologies forestals, alvalor mediambiental, entre d'altres.

I alhora, relacionant-ho amb la certificació

forestal, el document de treball que acom-

panya la Comunicació afirma que la certifica-

ció forestal ha estat una de les eines per

documentar la sostenibilitat de la gestió

forestal. Observant el nombre d’hectàrees

certificades i el nombre de productes que

porten el segell de certificació, resulta clarivi-

dent que la certificació ha guanyat importàn-

cia any rere any. Al voltant del 50% dels bos-

cos de la UE tenen certificats FSC o PEFC1.

R

La Unió Europea i el sector forestal

legal 16Març de 2014catalunyaforestal

En tot aquest assumpte hi ha un fet inqües-tionable que va plasmar categòricament el Lli-bre Verd l'any 2010 en relació als beneficis dela gestió de les forests: els boscos ben gestio-nats preserven l'erosió del sòl, regulen els sub-ministraments d'aigua dolça, protegeixen labiodiversitat, són millor embornal de CO2,regulen les condicions meteorològiques a nivelllocal i regional, entre d'altres2. Per tant, tenintaquest concepte aclarit i reforçat, el mésimportant és anar avançant, conjuntament, capa la mateixa direcció.

Finalment, en relació a les indústries fores-tals, la Comunicació planteja una idea queavui en dia és necessària de reintroduir: lafusta és una matèria primera natural i reno-

vable, que es pot reutilitzar i reciclar; i si

procedeix de boscos gestionats de forma

sostenible i es transforma, constitueix un

mitjà de subsistència i desenvolupa una

funció sostenible.

En definitiva, en primer lloc consideropositiu l'anàlisi que fa la Comissió Europeasobre el sector forestal perquè bàsicamentl'encerta, tot i tenir realitats tant diferentsentre països del nord i del sud. També és certque aquest reconeixement, en gran mesura,s'ha de fer extensible a les darreres propostesque aquesta Institució Europea ha anat pro-

posant darrerament al Parlament Europeu i ademés òrgans comunitaris (Llibre Verd 2010,Dictamen del Comitè Econòmic i Social Euro-peu de 2011, etc). No obstant això, el que sídistingeixo com a francament encertada ésla visió econòmica del sector (gestionar, mer-cats de la fusta, biomassa, llocs de treball),atès que únicament i només garantint unarendibilitat monetària dels nostres productesdel bosc ens permetrà aplicar amb mésintensitat la silvicultura que necessiten elsnostres boscos, i garantir-ne la continuïtatper les pròximes generacions.

FontCOM(2013) 659 final: Communication from the

commission to the European Parliament, the

Council, the European Economic and Social Com-

mittee and the Committee of the Regions, a new

EU Forest Strategy: for forests and the forest-

based sector. Brussels, 20.9.2013.

1SWD (2013) 342 final (2013): Commission Staff Working Document accompanying the document Communication from theCommission to the European Parliament, the Council, the European Economic and Social Committee and the Committee of theRegions. A new EU Forest Strategy: for forests and the forests-based sector. Brussels, 20.09.2013. Page 30.

2COM (2010)66 final (2010): Llibre Verd sobre protecció dels boscos i informació forestal a la UE: Preparació dels boscos alCanvi Climàtic. Brussel·les, 1.3.2010. Subepígrafs 2.3, pàgines 6-12.

biomassa17Març de 2014catalunyaforestal

ontinuant amb la sèrie d’articles relacio-nats amb les aplicacions i els serveis dela biomassa –i on ja hem tractat dife-

rents tipus d’instal·lacions- analitzarem al detallun dels sectors que cada vegada té més interèsper la biomassa. És el sector industrial. Es tractad’un sector molt ampli i amb demandes de calorde diferent tipus.

El sector industrialTot i el context econòmic actual, Catalunya ésuna de les zones més industrials de tot el territoriespanyol. Segons dades de l’últim informe delDepartament d’Empresa i Ocupació de la Genera-litat (2012), a Catalunya hi ha 38.962 indústries,el que representa més d’un 15% del total de l’es-tat espanyol (Dades de l’IDESCAT).

És evident que no totes aquestes empresesnecessiten calor per desenvolupar els seus pro-ductes o processos. N’hi ha que tot el contrari,necessiten fred, congelats, frigorífics, processos abaixa temperatura... Ara bé, respecte aquestesnecessitats que, en un principi, poden semblaroposades, deixeu-me apuntar-vos que la fàbricade Licor 43 a Múrcia fa servir una caldera de bio-massa per satisfer les necessitats de calefacció dela fàbrica, però també disposa d’una màquinad’absorció per generar el fred necessari per alsprocessos propis de destil·lació i fabricació delsseus productes. Aquest no deixa de ser un exem-ple més de la diversitat i la complexitat del sectorindustrial.

També és cert que les potencialitats de la bio-massa forestal primària en el sector industrialdonarien per escriure aquest article i acompan-yar-lo de tota una col·lecció completa. Ara bé, caldir que aquest article no pretén donar resposta atotes les necessitats de la indústria, que podrienser moltes i molt variades, sinó que pretén apor-tar una visió general de com l’ús de la biomassapot ajudar a diferents necessitats de la indústria.

En primer lloc i a diferència dels altres sectors,en el sector industrial no classificarem les indús-tries segons el tipus de producte o indústria jaque la llista seria pràcticament infinita. La classi-ficació la farem en funció de la demanda del sec-tor industrial. És a dir, aigua calenta, aigua sobre-escalfada o vapor i fluid tèrmic o oli tèrmic.

· Aigua calenta: s’inclouen aquelles indústriesque entre les seves necessitats hi ha la de disposard’aigua calenta a un màxim de 99ºC. · Aigua sobreescalfada o vapor: s’inclouen

aquelles indústries que tenen la necessitat de dis-posar d’aigua/vapor fins a una temperatura màxi-ma de 200ºC aproximadament.· Fluid tèrmic o oli tèrmic: s’inclouen aquelles

indústries que han de poder arribar a temperatu-res de més de 200ºC.

En gran mesura les necessitats del sector industrialsón d’aigua calenta. És l’opció més habitual ambun 80% del total. La necessitat d’aigua sobreescal-fada o vapor seria del 15% aproximadament,mentre que les indústries amb necessitat de fluidtèrmic o oli tèrmic representarien un 5% del totalcom a molt.

Calderes de biomassa per generar aigua calentaTenint en compte que, en gran mesura, les neces-sitats del sector industrial són d’aigua calenta, lescalderes de biomassa més utilitzades són les que esdestinen a aquesta finalitat. Són calderes com lesque podem tenir a casa. Més o menys grans, peròamb les mateixes característiques. Es mesuren perla potència nominal entregada a l’usuari, que solser en quilowatts o en quilocalories i, normalment,disposen d’un circuit tancat on l’aigua circula perles canonades. Els usuaris poden ser molt diversos.

Per exemple, poden ser d’utilitat per als fornsd’assecat de baixa temperatura com els forns perassecar fusta; per mantenir temperatures endipòsits de productes primers per a la fabricació;per temperar sales on s’ha de mantenir tempera-tura i humitat; per a bugaderies; per alimentarmàquines d’absorció; i per a totes aquelles apli-cacions que requereixen de temperatures infe-riors als 99 ºC.

I es clar, si en una casa tenim consums notables,en una indústria aquests es multipliquen. D’aquíque canviar un combustible per un altre comportaun estalvi evident. Tal com ja hem comentat enanteriors articles, quan se substitueix una calderade gasoil o de gas per una de biomassa es guanyaen eficiència i en economia.

Per exemple, a grans trets i a títol orientatiu: Partim de la idea, no gens estranya, que el consum

Potencialitats de la biomassa forestal primària (BFP)Sector industrial

C

Xavier Piñero

Enginyer Tècnic Elèctric

Director comercialTermosun Energías, SL

18biomassa

Març de 2014catalunyaforestal

anual de gasoil en una indústria és de 50.000 euros o de100.000 euros. Si substituïm la caldera de gasoil per una cal-dera d’alta eficiència d’estella, l’experiència ens demostra quela caldera de biomassa no gastarà més de 125 tones d’estellaen el cas que el consum anual de gasoil sigui de 50.000 euros,o bé de 250 tones d’estella en el cas que el consum anual degasoil sigui de 100.000 euros. Així doncs, si fem números al’engròs (1 litre de gasoil = 1€ i 1 tona d’estella = 100€€), elresultat és que els 50.000 euros en gasoil equivaldrien a uns12.500 euros d’estella, mentre que els 100.000 euros en gasoilequivaldrien als 25.000 euros en estella aproximadament. L’es-talvi que es generaria, superior al 70%, comportaria unaamortització de les instal·lacions extremadament ràpida.

Calderes de biomassa per generar aigua sobreescalfada ovaporTal com indica el seu propi nom, l’aigua s’escalfa per sobre delseu punt d’ebullició. Es tracta de calderes d’alta temperatura ia la vegada d’alta pressió. Normalment aquestes calderes esmesuren per la quantitat de quilos de vapor que poden donarper hora i per la pressió a la que el donen. A més, van associa-des a una potència tèrmica com les calderes d’aigua calenta.

I és que en el cas de les calderes per generar aigua sobrees-calfada o vapor es produeixen dos funcionaments. Per unabanda, i igual que en les calderes d’aigua calenta, hi ha un cir-cuit tancat, i d’altra banda hi ha un circuit obert destinat a l’úsde vapor directe en funció dels usos industrials que se’n faci.

Els usos industrials són molt diversos. Això sí, sempre estanvinculats a altes temperatures, esterilització, conserveres,extracció d’olis, preescalfament de materials líquids o fluidstipus fuel. Cal tenir en compte que les calderes destinades aaigua sobreescalfada o vapor arriben al voltant dels 250 ºC. Lesoperacions que hagin d’estar entre els 100 ºC i els 200 ºC seranles que alimentaran les màquines. Per sobre d’aquestes tempe-ratures no es pot assegurar un bon funcionament. I, per tant, apartir d’aquesta temperatura seria recomanable passar a lescalderes de biomassa de fluid tèrmic.

En instal·lacions per generar aigua sobreescalfada o vaporels estalvis són proporcionals a les d’aigua calenta, però ambl‘avantatge que els consums solen ser molt grans de maneraque els estalvis també es maximitzen. A més, els rendiments deles calderes d’alta eficiència comporten guanyar en estalvi. Enaquest tipus d’instal·lacions l’inconvenient més gran és el costinicial, ja que sol ser molt més gran que en les anteriors i enconseqüència les amortitzacions es poden allargar una micamés, tot i que en gairebé totes les opcions són rendibles iamortitzables.

Calderes de biomassa per generar fluid tèrmic o oli tèrmicAquestes últimes són calderes encara més especials que lesanteriors. Entre les seves particularitats destaca que enlloc defuncionar amb aigua funcionen amb fluid tèrmic, que acostu-

ma a ser un oli especial per a aquesta aplicació. Aquest fluid téun punt d’ebullició superior al de l’aigua cosa que permetaconseguir temperatures superiors. En concret, podem acon-seguir temperatures superiors als 200 ºC que, normalment, sesituen per sobre dels 300 ºC.

Les calderes de biomassa per generar fluid tèrmic sóninstal·lacions que per la seva complexitat requereixen d’unmanteniment i d’una seguretat superior. En aquest cas lesaplicacions més habituals són forns de pintura, alguns forns depa, processos tèrmics destinats a peces i aplicacions molt con-cretes.

El cas d’Embalatges CasajuanaFinalment, per acabar voldria posar un exemple de les poten-cialitats de la biomassa forestal primària en el sector industrial.És un exemple força significatiu pel que fa al tipus de produc-te, ja que es tracta d’una empresa del sector forestal dedicadaa la generació d’embalatges i, en especial, palets. És el cas del’empresa Embalatges Casajuana de Vidreres. Aquesta empresaha de poder assegurar una temperatura superior als 60 ºCdurant un període de temps concret pel seu procés d’inertitza-ció i per complir les normes sanitàries.

I amb aquesta finalitat Embalatges Casajuana disposava decalderes de gasoil per fer anar quatre forns. Aleshores el seuconsum anual se situava en els 90.000 litres de gasoil, amb laparticularitat que la instal·lació no podia abastir els quatreforns al mateix temps. Així doncs, l’empresa va decidir apostarper la biomassa: es va instal·lar una caldera d’alta eficiència i,al mateix temps, es va dimensionar per una ampliació deforns. El resultat va ser la instal·lació d’una caldera de 600 kWd’estella.

I, si els càlculs inicials apuntaven una amortització inferiorals tres anys, uns mesos després de la posada en marxa de lainstal·lació s’ha comprovat que el procés d’amortització seràmés ràpid del previst.

Caldera HERZ BioFire de 600 kW instal·lada a Embalatges Casajuana, Vidre-res (Autor: Ecotermik)

20taula de preus

Març de 2014catalunyaforestal

Llotja de contractació i mercat en origen de Vic (19/10/2013) i de Girona (19/04/2013)

75,00 / 87,00 75,00 / 87,00 51,00 / 55,0051,00 / 55,00

50,00

60,00 60,00 / 65,00

85,00 / 125,00

60,00 / 66,00

89,00 / 100,00

45,00 / 51,0045,00 / 51,0039,00 / 42,00 39,00 / 42,00

51,00 / 66,0051,00 / 66,00

=

=

=

=

Fulla petita de 23 a més cm

Faig

de més de 14 cm

de més de 30 cm

59,00 / 65,00

36,00 / 39,00

60,00 / 66,00

46,00 / 51,00

57,00 / 78,00 57,00 / 85,00

46,00 / 51,00

36,00 / 39,00

60,00 / 66,00

59,00 / 65,00

78,00 / 120,00

60,00 / 66,00

48,00 / 54,00

48,00 / 54,00 48,00 / 54,00

57,00 / 81,00

72,00 / 84,00 72,00 / 84,00

57,00 / 81,00

48,00 / 54,00

89,00 / 100,00

de 18 a més cm (abans 14)

47,00 / 53,00

39,00 / 42,00

42,00 / 48,0044,00 / 48,00

47,00 / 53,00

38,00 / 39,00

42,00 / 48,0044,00 / 48,00

46,00 / 51,0046,00 / 51,00

=

==

=

LLENYA

Alzina 60,00 / 66,00 63,00 / 69,00 tAlzina (zona Bages) 63,00 / 69,00 66,00 / 72,00 tAlzina (zona Vallès) 60,00 / 66,00 63,00 / 69,00 tRoure 45,00 48,00 t

Roure (zona Bages) 45,00 51,00 tRoure (zona Vallès) 45,00 48,00 tFaig 39,00 / 42,00 39,00 / 45,00 tFaig (zona Vallès) 39,00 / 42,00 39,00 / 45,00 tSuro pelut 30,00 / 36,00 = 30,00 / 36,00 t

FUSTES TRITURACIÓ I BIOMASSA(França)

Coníferes 33,00 / 40,00 47,50 t

Castanyer 35,50 / 39,00 42,00 t

Faig 43,00 / 46,00 48,50 t

Eucalipto 43,00 / 46,00 48,50 t

Plàtan 40,00 / 43,00 45,50 t

Altres planifolis 40,00 / 43,00 45,50 t

SURO (Llotja de Girona)

Suro trituració verd (rebuig) 400,00 = 400,00 t

Suro taponable 1.800,00 = 1.800,00 t

PALS DE CONÍFERES 65,00 / 69,00 = 65,00 / 69,00 t

FUSTES DE TRITURACIÓ I BIOMASSA 23,00 / 25,00 25,00 / 35,00 t

Tots els preus corresponen a la Llotja deVic, excepte pel cas del Suro on s’indiquenpreus de la Llotja de Girona.

Els preus s’entenen sobre indústria, excep-te el pollancre (sobre camió) i algun pro-ducte d’acàcia (a carregador).

Nota: Segons la Llotja de Vic, el pi dou-glas, el pi pinyer, el pi marítim, el pi insig-nis, el pi roig, el pi negre, el pi blanc(bord), la pinassa i el pi variat de més de30 cm de diàmetre sense nusos destinatsa xapa poden tenir un preu superior.

En la darrera Llotja de preus dela fusta de Vic (19/10/2013) jaes va començar a palpar unlleuger increment de preus, i simés no l’ambient fou una micamés alegre. I de fet darrera-ment hi ha hagut un incre-ment de preus per les fustesdestinades a llenya, trituració ibiomassa. Tot i la resistènciadel mercat català de la fustaals canvis, els indicadors delsmercats europeus ja fa tempsque revelen i indiquen aquestaugment del preu de la fustaque finalment es podrà veurereflexat doncs tot sembla indi-car que, a finals del primer tri-mestre del 2014, es plasmaràaquest optimisme i els preusd’algunes fustes per serra d’al-gunes espècies es veuràn incre-mentats sensiblement.

gestió forestal21Març de 2014catalunyaforestal

Neus AletàAntoni Vilanova

IRTA – Torre Marimon

Les plantacions espanyolesde fusta d’alt valor

a producció de fusta en plantació ésuna pràctica cada cop més estesa anivell mundial, segons les dades de la

FAO. En molts casos, es tracta d’un sistemaproductiu que s’acostuma a instal·lar enterrenys agrícoles excedentaris i estableixuna nova manera de gestionar la produccióde la fusta. Al sud d’Europa, en els últims 30anys, s’han desenvolupat aquest tipus deplantacions, molt especialment en espèciesforestals amb fusta d’alt valor. L’elevadaimportació de fusta de planifolis realitzadaper la CE, més de 315.000t/any i que suposauns 120M€, es manté estable malgrat lasituació econòmica (Cisneros, 2013), veuredades en la figura 1. Una gran majoria d’a-questes plantacions són el resultat de la cer-ca d’alternatives productives per a moltesterres agrícoles, tot i que el gruix de les plan-tacions correspon als anys en els que la CEatorgava ajuts directes a la reforestació deterres agràries. Així doncs, en més o menysintensitat, França, Itàlia o Espanya vancomençar a plantar noguers i cirerers per aproducció de fusta en plantació fa més de 25anys (Aletà, 2013).

Les plantacions a EspanyaActualment, hi ha molt poca informació sobre lasuperfície plantada de planifolis a les diferentsCC.AA. Només trobem un treball realitzat sobrela situació a Extremadura per García et al.,(2010) i la recopilació de dades de Castella–Lleóde Cisneros (2013). Per fer una fotografia de larealitat espanyola, l’IRTA ha recopilat informacióprocedent de viveristes, administració, empresesi centres de recerca o tecnològics forestals dis-tribuïts per tota Espanya. Essent alguns delsresultats d’aquest inventari els que es presenteni comenten aquí.

Les noves plantacions per produir fustaimplantades a Espanya són majoritàriament dematerial seleccionat per una bona aptitud decreixement, pensant en escurçar torns. Aquestfet ha facilitat la realització de l’inventari, jaque els potencials orígens dels materialsemprats són molt limitats. Amb les dades reco-pilades es pot dir que a 2013, com a mínim, hiha a tota Espanya unes 8.000 ha plantades per aproduir fusta d’alt valor. L’elevat preu de la fustade noguer (Juglans sp) i una major disponibilitatde materials al mercat, va fer que de bon princi-pi les plantacions instal·lades fossin principal-

ment d’espècies deJuglans. Aquesta avan-tatge s’ha anat escurçantde manera que el cirerer,la segona espècie mésplantada, ocupa actual-ment unes 3.200 ha,mentre que de noguerse’n comptabilitzen mésde 4.700 ha. Actualmentperò, la fusta de cirererno està de moda i la plas-ticitat adaptativa delsJuglans sp, especialmentdels materials híbrids, quepermet la seva utilitzacióen estacions molt dife-rents, està més quedemostrada; aquestasituació atorga de nouuna clara avantatge a lesplantacions de noguer.

L

Figura 1. Països de la CE que representen el 70% del total de les importacions de fusta de pla-nifolis. Importacions totals de 315.000 t anyals (mitjana 2010-2012). Font: EUROESTACOM.

22gestió forestal

Març de 2014catalunyaforestal

La distribució de les superfícies per CC.AA es pot veure a lafigura 2. S’observa que a Castella-Lleó es comptabilitzen2.338 ha, a Extremadura 1.457 ha i a Castella-La Mancha1.311 ha. S’ha de considerar que totes les dades aportadessón de finques/parcel·les concretes i per tant, aquestes xifressón reals, però corresponen a les dades que s’han tingut alnostre abast, el que suposa que tot i ser representatives tirena la baixa.

A Espanya, el lideratge de fer plantacions per produirfusta de qualitat va recaure inicialment en empreses cre-ades per desenvolupar aquest tipus d’explotació, així quede 1996 a 2006 es van arribar a plantar prop de 4.000ha, distribuïdes en plantacions sovint de més de 200 ha.Paral·lelament, als voltants de l’any 2000, comencen aaparèixer les primeres plantacions realitzades directa-ment per propietaris agrícoles o forestals. L’evolució dela superfície de les plantacions per a fusta d’alt valor esrepresenta a la figura 3. Castella-Lleó, que encapçala lallista com la CA amb més plantacions, es caracteritza pertenir nombroses però petites plantacions, i és una de lesCC.AA on més es van aprofitar els ajuts europeus. Els picsde màxima superfície plantada corresponen als anys enels que grups empresarials van instal·lar les seves planta-cions. S’observa que l’any 2005 es van superar les 1.200ha plantades. A partir de 2006, la superfície plantadaanualment sembla estabilitzar-se al voltant de les 400 haanyals.

A Catalunya la superfície comptabilitzada l’any 2012 ésde 400 ha amb una evolució de les plantacions similar ala de la resta d’Espanya; en aquest cas una plantació rea-litzada a Girona per l’empresa Bosques Naturales delMediterráneo, a la vora del riu Fluvià els anys 1999 i2000, representa 127 ha del total. L’explotació mitjana a

Catalunya, descomptant la citada plantació, és d’unes 2ha. A la figura 4 es pot observar que de les 130 explota-cions per a producció de fusta localitzades a Catalunya,86 tenen menys de 2 ha, 38 estan entre 2 i 10 ha i les 6restants superen àmpliament les 10 ha. El ritme de plan-tació entre 2005-2012 se situa entre 10 i 15 ha anyals aCatalunya.

La gran majoria de les plantacions de planifolis realitza-des per a la producció de fusta a Espanya són monoespecífiques. El material de noguer que principalment esplanta correspon a progènies tot i què en alguns casostambé poden ser clons reproduïts in vitro o per empelt.En el cas del cirerer, majoritàriament, es planten progè-nies i de manera més limitada alguns clons seleccionatspropagats in vitro. Els materials híbrids J x intermedia

són els més estesos i se’n comptabilitzen 2.500 ha de lesquals 200 ha són clonals. J. nigra és l’espècie de noguermenys plantada i ocupa unes 630 ha; la resta correspon-dria a plantacions de J. regia (noguer comú). En el cas delcirerer 2.500 ha serien progènies de Prunus avium i 625ha correspondrien a clons seleccionats.

Figura 3. Evolució de la superfície plantada a Espanya entre els anys1995 i 2012.

Figura 2. Superfície de les plantacions de planifolis per CCAA.

Figura 4. Superfície de les explotacions plantades a Catalunya entre1992 i 2012.

gestió forestal23Març de 2014catalunyaforestal

Estimació de la produccióLes plantacions per a producció de fusta d’alt valors’instal·len habitualment en bons terrenys agrícoles i ennombrosos casos amb aplicació de reg. L’elecció de l’es-tació i la gestió aplicada condicionen el creixement i,per tant, el torn de tallada. Considerant aquests factors,les plantacions s’han agrupat en tres itineraris tal coms’indica a la taula 1, segons els models productius pro-posats per diferents autors (DDAA, 2008) i els resultatsdels estudis realitzats directament per l’IRTA. Actual-ment, un 37% de la superfície plantada a Espanyacorrespondria a l’itinerari 1 (torn esperat de 25 anys;fotografia 1), el 56% a l’itinerari 2 (torn esperat de 35anys; fotografia 2) i només un 7% s’agruparien sota l’i-tinerari 3 (torn esperat de 50 anys; fotografia 3). Entots els casos parlem d’un valor de diàmetre de talladade 45 cm.

Itinerari Gestió silvícola*1

Qualitatd’estació*2

Torn de tallada (anys) Superfície estimada a

Espanya (ha)Aclarides Final

1Òptima +

regAlta 20 25 3.200

2 ÒptimaAlta-

mitjana 25 35 2.600

3 Moderada Mitjana 35 50 610

*1 Fa referència especialment a la poda i al control de la competència interespecífica.*2 Fa referència bàsicament al tipus de sòl i a la precipitació durant el període vegetatiu.

Fotografia 1. Plantacióclonal d’híbrids denoguer de 5 anys.Itinerari productiu 1.El Rourell (Tarragona)Foto: IRTA.

Fotografia 2. Plantacióde progènies híbrides denoguer de 13 anys.Itinerari productiu 2.Taradell (Barcelona)Foto: IRTA.

Fotografia 3. Plantacióde progènies de P. aviumde 15 anys.Itinerari productiu 3.País BascFoto: IRTA.

Taula 1. Itineraris productius emprats per a la projecció d’existències defusta en les actuals plantacions espanyoles (proposats en funció de lagestió i de la qualitat d’estació).

24gestió forestal

Març de 2014catalunyaforestal

Per estimar la producció de fusta de les planta-cions s’ha considerat només la fusta que pot tenirun cert valor de mercat, de manera que les aclari-des precoces en plantacions molt denses, en edatsinferiors als 20 anys, no es consideren en l’estima-ció. Partim d’una plantació tipus amb 277arbres/ha (marc de 36 m2) on es preveu una acla-rida de valor sobre 180 arbres de 25 cm de DBH i2,5 m de fust net (0,15 m3). Aquesta aclarida esproduiria als 20 anys a l’itinerari 1, als 25 anys al 2i als 35 anys al 3. Els 100 arbres restants, amb mésde 45 cm de DBH i 6 m de fust (0,9 m3), es reser-varien per a la tallada final. Amb aquesta simplifi-cació s’han calculat els previsibles volums de fustaque podrien posar-se al mercat a nivell espanyolmantenint un ritme de plantació al voltant de les400 ha anyals. A la figura 5 s’observa que a partirdel 2015 s’iniciaria un volum d’aclarides sostingutd’uns 10.000 m3 de les esmentades característi-ques. No és fins al voltant del 2020 quan es pre-veu un volum de producció anyal a partir detallades finals de 36.000 m3. El màxim productiuentre 2015 i 2030, que se situa entre 50-60.000m3, correspon al torn de tallada previst per lesgrans plantacions.

Difícilment es pot parlar de preu a tants anys vis-ta però sí de qualitat. La gestió de les parcel·lesdurant el període de formació és la clau de la sevarendibilitat futura. Obtenir produccions de 90m3/ha on només el 30% dels arbres finals hagiproduït fusta d’alt valor fa poc atractives aques-tes explotacions (Nosenzo et al., 2009; Vilanova iAletà, 2011). En canvi, l’aplicació d’una gestióoportuna durant els primers 8-10 anys de laplantació dispara el nombre d’arbres de primera

qualitat que es poden obtenir al final del torn,pràcticament tots podrien ser-ho. A dia d’avui, sitota la producció espanyola de fusta de frondosesen plantació fos de qualitat quedaria àmpliamentabsorbida per l’actual demanda europea.

Figura 5. Existències estimades en producció de fusta a partir de les plantacions actuals i la sevaprojecció mantenint un ritme de plantació de 400 ha/any a l’estat espanyol.

AgraïmentsPer poder realitzar aquest inventari s’ha comptatamb la col·laboració de molts agents del sectorforestal a qui explícitament volem agrair la informa-ció que ens han aportat:Viveros Coral; Cultivos Forestales y Micológicos sl.;Grupo Tragsa Maceda; Nogales de Aragón; Secciónde Viveros y Genética Forestal de la Junta de CyL;Bosques Naturales; Bosques del Futuro; Valor Fores-tal; CTFC; IFAPA Granada; i l’Asociación Forestal deNavarra (FORESNA).

BibliografiaAletà, N. 2013. Using walnut species for timber

production in southern Europe. VII Congrés Interna-cional de Noguer de la ISHS. 21-24 de juliol 2013,Fenyang. Xina. Acta Horticulturae en premsa.

DDAA, 2008. Compendio de silvicultura aplicada en

España. Eds. Serrada R., Montero, G. y Reque, J.A.INIA. 1178pp.

Cisneros, O. 2013. Situación actual de las planta-

ciones, principales cifras y tendencias del mercado

de las frondosas nobles. 1ª Jornada de Arboricultu-

ra Forestal. Caldes de Montbui 6 nov. 2013.

García, A.; Paniagua, L.L.; López, F.; Coleto, J.M. 2011.Producción de maderas de calidad en Extremadura.

EN. Informe 2010 “Agricultura y la Ganadería Extre-meñas”. Ed. Caja de Badajoz. 153-163.

Nosenzo, A., Boetto, G. and Meloni, F. 2009. La clas-

sificazione degli assortimenti ritraibili como stru-

mento di analisi della productività di impianti per

l’arboricultura da legno. Accademia italiana discienze forestali, vol.III, 882-886.

Vilanova, A.; Aletà, N. 2011. Avaluació del creixe-

ment i de la qualitat de la producció en plantacions

espanyoles de noguer per a fusta realitzades amb

progènies híbrides. Resultats en fase semi-adulta.

Catalunya Forestal 106:12-17.

maquinària25Març de 2014catalunyaforestal

els tractors arrossegadors o Skiddersurant l’any 2013 es va realitzar el pro-jecte Anàlisi de la maquinària forestal

de les empreses de treballs forestals a

Catalunya, on es va elaborar un cens d’algunstipus de màquina utilitzats en els treballs d’ex-plotació forestal. En el present article es pre-senta un resum sobre els tractors skidders.

Descripció del skidder

Els tractors arrossegadors skidders són un tipusde tractor especial que s’utilitza per desembos-car la fusta gairebé sempre a través del seuarrossegament. El més utilitzat és un tipus deskidder articulat amb la cabina a la partdavantera i els elements de càrrega i treball aldarrera. Permet entrar en llocs inaccessiblesper altres màquines de desembosc, ja que potsuperar amb bona estabilitat pendents supe-riors als del tractor agrícola.

Normalment van equipats amb cabrestant(cable forestal), tot i que també poden portarpinça. El cabrestant permet realitzar les feinesde reunió i desembosc i superar obstacles fàcil-ment coordinant la tensió del cable amb l’a-vanç de la màquina. Se solen utilitzar cables de75-100 m, però la llargada que efectivamentes fa servir no sol passar mai dels 50-70 m. Hiha cabrestants de tambor doble amb doscables per arrossegar dues línies alhora o rea-litzar cables de reenviament.

Un skidder en una tallada comercial pottreure unes 21-30 tones fresques de fusta deserra diàries, i fins a 60 tones en tallades defusta molt gruixuda, segons fonts del sector.En canvi, quan es tracta d’aclarides i es pro-dueix fusta de trituració el rendiment diaribaixa al voltant de les 15 tones diàries. Treba-llant amb el sistema d’arbre sencer, en rompu-des pot arribar a extreure 40 tones diàries, i enaclarides entre 10 i 18 tones.

A Catalunya se’l veurà treballant, principal-ment, extraient troncs sencers que es trosseja-ran a carregador si s’escau, o, amb més fre-qüència darrerament, arbres sencers per adestí energètic. En les explotacions de llenyestambé es fan servir per extreure l’arbre sencer

a peu de camí o paquets de fusta curta. L’e-quip el formen una o dues persones.

Costos d'utilitzacióTot i que hi ha molts factors a l’hora de calcularun cost operatiu, es pot fer una estimació ambuns valors estàndard. Segons el cost d’adquisi-ció (estimat en 170.000 € per una màquina de120 CV), i les característiques de la màquina il’ús (vida útil de 20.000 hores) es poden para-metritzar els càlculs per obtenir una corba decost horari en funció de les hores de treball,resultant un valor d’entre 49 i 57 € /h.

D Oriol LliróMaquinària Lliró SL

Ignacio LópezÀrea d'AprofitamentsFusters i Biomassa,CTFC

h/any €/h €/t t/any h/any €/h €/t t/any

500 56,64 14,16 2.000 1.300 49,36 12,34 5.200

600 54,45 13,61 2.400 1.400 49,14 12,29 5.600

700 52,91 13,23 2.800 1.500 48,96 12,24 6.000

800 51,78 12,94 3.200 1.600 48,82 12,21 6.400900 50,91 12,73 3.600 1.700 48,71 12,18 6.800

1.000 50,38 12,60 4.000 1.800 48,62 12,16 7.200

1.100 49,96 12,49 4.400 1.900 48,56 12,14 7.600

1.200 49,63 12,41 4.800 2.000 48,52 12,13 8.000

Skidder de doble tambor arrossegant avet al Pirineu. Autor: Franc Alou

Cost horari i producció aproximada de skidder segons hores de treballanuals (es considera un rendiment d’extracció de 4 tones/hora).

Cens i estat del parcEn el moment del recompte es pogueren loca-litzar 24 skidders provinents de 21 empreses opropietaris diferents. Aquests poden estarmobilitzant al voltant d’un 15-20% de la fustaque es mou a Catalunya. Inicialment van relle-var, en molts casos, als cavalls, tot i que avui laseva implantació i utilització està en com-petència amb els tractors convencionals ambcabrestant, que estan molt més estesos. Així itot, els propietaris que disposen de skidder

asseguren que poden tenir un rendiment supe-rior, realitzant tasques més difícils amb mésseguretat i fiabilitat.

Alguns empresaris veuen limitacions en eltipus de bosc. Hi veuen possibilitats en arbresde diàmetres grans en boscos dels Pirineus,mentre que en boscos joves de pi blanc ambdiàmetres petits com els de la Catalunya cen-tral no ho creuen rendible.

La marca predominant és John Deere, que alseu temps va absorbir Timberjack, i que pràc-ticament té tot el mercat de skidders. Noméshi ha la presència d’algun skidder d’altresmarques en casos molt concrets i que solenser molt antics. Els models més comuns són lesdiferents versions dels John Deere 440 (80 CV)i John Deere 540 (120 CV), tot i que també hiha diverses unitats del model John Deere 640(180 CV).

Tots els skidders censats són de rodesexcepte un John Deere 450A localitzat al BaixCamp que és d’erugues. Tot i ser una excepció,el seu propietari considera que per les sevesfeines és el més adequat i no el canviaria perun de rodes.

Els propietaris de skidders entrevistats queposseeixen models petits diuen que els vanmillor que els de grans dimensions. Considerenque els permet posar-se per llocs més estrets idifícils i hi troben més polivalència, tot i queels models grans poden tenir gairebé el doblede força en el cable i els permet més capacitatd’arrossegament. Mentre que els petits podenestirar de 6 a 8 tones, els grans poden arribar ales 18 tones.

Les empreses i propietaris de skidders estansituats principalment a la Catalunya central.Gairebé la meitat estan entre el Berguedà, Oso-na i sobretot el Solsonès, que és la comarca queaglutina prop del 25% del total. La resta estandisseminats per les comarques pirinenques, ambl’excepció de tres unitats situades al Maresme.

Aproximadament la meitat s’han adquirit deprimera mà, tot i que només dues unitats hanestat fabricades entre els anys 2000 i 2010. Laresta són tractors fabricats entre els anys vui-tanta i noranta. Pel que fa als skidders d’ocasió,la mitjana d’antiguitat en el moment de la com-pra era de 15 anys i, a dia d’avui, la mitjana d’e-dat del parc total de maquinària és de 22 anys.

Tot i l’edat d’algunes màquines, molts delsseus propietaris tenen previst seguir treballantamb elles els propers anys. De moment la datade fabricació no sembla un factor limitant perles empreses que tenen skidders de certa edat,fins i tot en algun model de més de 20 anysrecentment hi han realitzat reparacionsimportants com la rectificació del motor i lasubstitució de pistons. Algunes màquines ambmolts anys d’ús segueixen estant dins el mer-cat i s’han adquirit recentment per nous pro-pietaris. Aquesta dada fa replantejar els anysde vida útil que normalment s’utilitzen quan escalcula el cost horari. Probablement, una vidaútil de 25-30 anys i més de 20.000 hores detreball s’ajusta més a la realitat que el valornormalment utilitzat en els càlculs (20 anys).

ReferènciesCost horari de la

maquinària forestal.

Arnó Satorra, Jaume iMasip Vilalta, Joan. 2003.Diputació de Barcelona.

Tècniques de desembosc

en l’aprofitament fores-

tal. Condicionaments,

mitjans i recomanacions.

Exemple a Catalunya.

Rodríguez Bayo, Judit.Centre de la PropietatForestal. Col·lecció: Siste-mes i tècniques dedesembosc núm 1.

Skidder arrossegant pinassa al Solsonès. Autor: CTFC

AgraïmentsCandi Pujol, Antoni Barbens, Josep Plasencia,Lluís Fugarolas, Forestal Importarbre, AgustíVilajoliu, Badià, Manel Zorrilla, ExplotacionsForestals Bautista, Jaume Altarriba, Josep Fama-das, Josep Cirera, Toni Prat, Manel Bosoms,Trenchsalvic, Jesus Rofes, Hernandez Ruiz, LuisMiguel San Quirico, projecte FP7 INFRES (KBBE-2012-6-311881).

26maquinària

Març de 2014catalunyaforestal

meteorologia27Març de 2014catalunyaforestal

David Montserrat

Doctor en Geografia

a literatura científica ha passat en pocsanys de pronosticar el canvi climàtic aconstatar-ne les primeres manifesta-

cions. Més enllà de les sèries de temperatura quedibuixen un increment de l’escalfament del pla-neta des de la segona meitat del segle passat,actualment els articles científics vinculats a lesciències de la Terra s’estan dedicant massivamenta descriure un autèntic canvi global. L’àmbitforestal n’està resultant dels més sensibles comhem vingut advertint en aquesta mateixa publi-cació. Així, en el número 92 (any 2008) mostrà-vem imatges del pins rojos morts al Berguedà ien el número 113 (any 2012) eren pins negres iplançons de pins blancs que seguien la mateixasort. Dèiem que caldria anar seguint el fenomeni, justament amb aquesta intenció, el 2010 jas’havia creat la xarxa DeBosCat. Promoguda perla Direcció General del Medi Natural i dirigida pelCREAF (Centre de Recerca en Ecologia i Aplica-cions Forestals ubicat al Campus de Bellaterra dela UAB), DeBosCat neix amb l’objectiu de fer unseguiment de l’estat dels nostres boscos mit-jançant el registre sistemàtic de tots els episodisde decaïment arbori que es detecten al país. Eltreball de camp el duu a terme el Cos d’AgentsRurals que és l’encarregat de localitzar i descriureanualment tots els rodals de bosc amb esgro-gueïment, defoliació o elevada mortaldat d’indi-vidus.

El CREAF està fent una àmplia difusió de lescampanyes del DeBosCat perquè els seus resul-tats interessen no només als investigadors sinótambé als gestors. Nosaltres aquí només citaremalguns fets rellevants. S’observa que les comar-ques del nord són les més afectades i les del lito-ral de la meitat sud les que menys. Dels quatreanys de dades disponibles, el més crític ha estatel 2012. Com a conseqüència del seu llarg i severestiu va quedar afectada un 1,8% de la superfíciede boscos de Catalunya i cridaven especialmentl’atenció els percentatges d’afectació a Osona(31%) i el Berguedà (12,6%). Un 77% de lasuperfície afectada corresponia a alzines i roures.Es constata una bona correlació entre anomalies

positives de temperatura i negatives de precipi-tació amb la distribució del decaïment. Que siguil’anomalia i no pas el valor absolut explicaria quela Catalunya tradicionalment considerada humi-da pugui estar patint més que la meitat sud. Noobstant, en la distribució exacta dels indrets d’a-fectació poden intervenir-hi altres factors. Perexemple, en el 2011, amb un 1,3% d’afectació, lapitjor part se la van endur els pins negres de laCerdanya i sembla que els nivells d’ozó troposfè-ric ho expliquen en part. Pel que fa als resultatsde la campanya 2013, cal dir que si bé les condi-cions meteorològiques han estat menys severes,segueixen ben visibles els impactes del 2012. D’a-quí en deriva una pregunta: cal esperar unarecuperació completa dels boscos que han patitfenòmens de decaïment? La resposta sempredepèn molt de les espècies i de com siguin elsanys posteriors. Per exemple, els planifolis, sobre-tot els caducifolis, que ens han donat aquellesfalses tardors cromàtiques que també vamcomentar en el seu dia, poden treure fulles novesla primavera següent. Per contra, les coníferesinicialment semblen més resistents al decaïment,però que un cop afectats estan mancades d’es-tratègies de recuperació.

Cas paradigmàtic està resultant el pi roig. Plan-tacions de la Sierra de los Filabres a Andalusiamoren massivament i es creu que a finals delsegle actual el seu hàbitat podria haver-se reduïta la península Ibèrica en un 90%, subsistintnomés als Pirineus. Però és que també als Alps,des de França fins a Àustria, passant per Itàlia iSuïssa, hi ha documentats processos incipients dedecaïment d’aquesta espècie. Lamentablement,doncs, tot sembla indicar que els impactes perdecaïment no seran un fenomen passatger sinós’aniran consolidant.

I no és només Europa. Un estudi d’Allen et al.

del 2010 recopilava descripcions de fenòmens demortaldat d’arbres als 5 continents. En la majoriade casos l’increment de les sequeres i les onadesde calor són un factor directe de la mortaldat, oindirecte a través dels desequilibris ecològics quepropicia. Lògicament, s’està generant una alerta

El decaïment dels boscos a Catalunya

L

28meteorologia

Març de 2014catalunyaforestal

internacional per la importància dels boscos anivell planetari, tant per ells mateixos com aecosistemes com també pel seu paper reguladordel clima i dels cicles de la matèria i l’energia.Fixem-nos, per exemple, en el cicle del carboni,on s’ha comprovat que els boscos, consideratstípicament com embornals, passen a ser emis-sors nets de carboni durant els episodis de calori sequera extrema, i ja no diguem en cas dedecaïment massiu. En aquest context organis-mes com la FAO promouen estudis de la relacióentre canvi climàtic i la sanitat vegetal per talque els gestors s’organitzin, per exemple, davantles variacions d’ocurrència i impacte de lesmalalties per plagues, arribada d’espècies inva-sores, increment de les temporades d’incendis,etc. Alguns dels impactes són tan extensos quesón perfectament visibles des dels satèl·lits. Exis-teix a internet un mapa creat per la Universitatde Maryland amb l’ajut de GoogleEarth quepermet veure l’evolució de la superfície forestaldes d’aproximadament l’any 2000 al 2012(http://earthenginepartners.appspot.com/scien-ce-2013-global-forest). Amb aquesta eina s’hacalculat una pèrdua neta d’1,5 milions de km2

de boscos durant aquest període. Però la nove-tat que volem destacar aquí és que ja no noméssón visibles els impactes de la tala o els incendis,sinó també els del decaïment forestal per ellmateix. A la província canadenca de la Colum-bia Britànica, per exemple, és visible el famóscas de milions d’hectàrees de coníferes afecta-des per un petit escarabat (Dendroctonus pon-

derosae). Entre d’altres factors, s’apunta com aclau que no fa prou fred a l’hivern per a mante-

nir a ratlla la seva població, alhora que la seque-ra i la calor debiliten els arbres.

El decaïment forestal mundial pot accelerarl’extinció massiva d’espècies que ja veniacaracteritzant el món actual com a conse-qüència de l’expansió de la humanitat. Semprepassa quan el ritme del canvi és més ràpid quela capacitat d’adaptació. I davant d’aquestsescenaris quines mesures es proposen? Tantaquí com a arreu s’estan establint estratègiesde gestió encaminades a reduir l’impactenegatiu del canvi climàtic en els boscos:reducció del nombre de peus; pràctiques silví-coles que redueixen el perill d’infecció perfongs i l’atac de plagues; polítiques de preven-ció d’incendis; millores de la connectivitat ipermeabilitat dels ecosistemes per tal de facili-tar les migracions altitudinals i latitudinals;introduccions, reintroduccions i translocacionsamb genotips i fenotips adaptats a la sequera;plans específics en les àrees residuals quepuguin conservar idoneïtats topoclimàtiquesper a les espècies actuals; llistes taronges deproperes espècies en perill d’extinció; conser-vació en vivers o bancs de germoplasma, etc.

Des d’un punt de vista de la recerca calreconèixer que s’ha fet un gran esforç. Seguintamb el cas del CREAF, podem trobar implica-cions en programes com el GOTILWA, dedicat ala simulació de la sensibilitat dels boscos adiferents escenaris de canvi climàtic i tipus degestió; o el CANVIBOSC, que ens ofereix orde-nadament tota la informació disponible sobreles nostres principals espècies arbòries pel quefa a la seva sensibilitat a sequera, incendis iplagues. Una veritat que sembla sorgir en totsaquests estudis, i que també era una de lesconclusions dels experiments fets a les mun-tanyes de Prades dins del projecte MOTIVE, ésque cal reduir la densitat d’arbres per tal dedisminuir el seu estrès hídric. Una possiblepolítica podria ser la promoció de l’aprofita-ment de la biomassa, ja que milloraria la com-petència per l’aigua, a banda de revaloritzar elsnostres boscos usant-los com a font d’energiarenovable. En qualsevol cas, malgrat les incer-teses derivades de les projeccions climàtiques ila manca generalitzada de recursos pel mónforestal, no seria gens prudent no tenir encaraen marxa una estratègia de gestió dels boscosque incorpori el canvi climàtic.

Les elevades densitatsvegetals com les d’a-quests alzinars a laGarrotxa estavenentre els sectors méspropicis al decaïmentforestal després delllarg estiu del 2012.Imatge cedida pelGrup de suport aeri delCos d’Agents Rurals.

Autors: Joan Aliu i Pau Bassolí

Edició: RETECORK.

Any: 2013

Pàgines: 15

DL: GI-1533-2013

La Xarxa Europea de Territoris Surers, RETECORK, pretén arribarals joves dels seus municipis amb les aventures d’una periodistainvestigadora i el seu ajudant, guiats per un heroi: el tap de suro.A través del projecte Territoris Surers, cofinançat pel Ministerid’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i el FEADER, i les acti-vitats que s’han dut a terme a pobles surers de set comunitatsautònomes, s’han recollit multitud de propostes, una de les qualsha estat aquest conte pensat per ser una eina singular tant per aprofessors com per a alumnes.

La història que s’hi planteja té com a objectiu donar a conèi-xer a les noves generacions que viuen en municipis que són ohan estat surers, com aquesta realitat ha influït al municipi, laimportància actual del sector, quin patrimoni ha deixat i lariquesa ambiental que acompanya una sureda.

L’estrany cas de lasureda misteriosa

Autor: Centre de la Propietat Forestal Edició: Generalitat de Catalunya.DAAM – Centre de la PropietatForestal. Any: 2013Pàgines: 44DL: B-28292-2013

Aquesta publicació forma part de lacol·lecció “Fitxes tècniques” del Centrede la Propietat Forestal (CPF) i s’ha ela-borat en el marc del projecte europeu LIFE DEMORGEST, ambl’objectiu de facilitar l’adopció per part dels silvicultors de nousmodels silvícoles multifuncionals ORGEST, que integren la pro-ducció dels diferents béns i serveis amb la prevenció dels gransincendis forestals.

Les ORGEST es basen en la identificació i la definició de modelssilvícoles per a la seva gestió, escollits en funció dels paràmetrespropis del context econòmic, ambiental i social de la propietat i elterritori, i tenint en compte les característiques de la formacióforestal i la seva capacitat productora dels diferents béns.

Aquesta fitxa està dedicada a les masses pures i mixtes depinassa i es pretén que el gestor pugui disposar d’una eina tècni-ca, pràctica i manejable per identificar la tipologia forestal a quècorrespon la formació i, després, escollir els models i els itinerarisde gestió més adients.

Tots els manuals del projecte ORGEST estan disponibles en elweb del CPF.

Boscos de pinassa. Tipologiesi models de gestió

XXXI Jornades Tècniques Silvícoles Emili GaroleraDel 4 d’abril al 13 de juny de 2014. Les 8 jornades se celebra-ran a diferents punts del territori català. Organitza: Consorci Forestal de CatalunyaMés informació a www.forestal.cat.

Assemblea General del Consorci Forestal de Catalunya10 de maig de 2014. Resta pendent concretar el lloc de lacelebració.Més informació a www.forestal.cat

World Bioenergy 2014Conferències i exhibicions en biomassa per energia.Del 3 al 5 de juny de 2014. Jönköping. Suècia.Organitza: ElmiaMés informació a www.elmia.se/en/worldbioenergy

Pirinoble és un projecte cofinançat amb Fons FEDER en elmarc del Programa Operacional de Cooperació TerritorialEspanya-França-Andorra, que es va començar a desenvolu-par el 2009 pels següents socis: Centre Tecnològic Forestalde Catalunya (CTFC), Institut pour le Développement Fores-tier (IDF), Centre de la Propietat Forestal (CPF) i CentreRégional de la Propriété Forestière (CRPF). L’objectiu princi-pal del projecte que porta per títol ‘Frondoses nobles per ala restauració i revalorització en àrees rurals: innovació itransferència en tècniques de plantació sostenibles’ és pro-moure l’ús de frondoses productores de fusta de qualitat pelseu interès econòmic i ambiental d’àrees rurals de l’entornpirinenc.

En el marc del projecte, s’ha editat la Guia Tècnica ‘Prote-gir els arbres contra els danys de la fauna cinegètica – elsprotectors de malla’ que es pot descarregar des de la matei-xa web encara que només en versió francesa.

(http://pirinoble.eu/docs/Proteger_arbres_gibier_P_Van_Lerberghe_IDF_Pirinoble.pdf).

Properament estarà disponible en versió castellana.

Web projecte Pirinoblewww.pirinoble.eu

31catalunyaforestalMarç de 2014

publicacions, webs i agenda

García

e n t r e v i s t a

Manuel

¿Qué importancia tiene la biomasa enel conjunto de las renovables a nivelestatal?La biomasa en España tiene un papelfundamental dado el gran potencialbiomásico con el que cuenta nuestropaís. Es una fuente de energía renova-ble capaz de cubrir la demanda energé-tica de la sociedad en sus vertientescalor y electricidad.

En lo que a penetración de la bioma-sa térmica se refiere, resulta complicadoconocer datos al respecto al no existirun registro oficial de energías renova-bles térmicas. Sin embargo, debido aque cada vez su capacidad para lageneración de calor es más valorada yreconocida como una opción rentable yeficaz, ya sea para su aplicación en usosresidenciales (fundamentalmente cale-facción y agua caliente sanitaria) comopara procesos industriales, ha posibilita-do su penetración progresiva en España.

En cuanto al avance de la biomasaeléctrica en España, las medidas decre-tadas para todas las energías renovablesen el último año y anteriores suponenserias dificultades añadidas para eldesarrollo del sector de la biomasa y elbiogás, tanto por la imposibilidad deponer en marcha las nuevas plantascomo por la total incertidumbre quegenera la nueva situación.

Centrándonos en la biomasa térmica¿Cómo valora la evolución del sectoren el conjunto del estado? A nivel deCCAAs, se observan diferencias signi-ficativas?España está experimentando un creci-

miento muy positivo en este sector,destacando Andalucía y Castilla y Leónen la implantación de instalaciones debiomasa térmica. Durante 2013, hansido muchas las Comunidades Autóno-mas que han concedido ayudas a lasenergías renovables, y en particular alsector de la biomasa térmica. El aumen-to de los costes de los combustibles tra-dicionales también supone un incentivopara la puesta en marcha de este tipode proyectos.

¿Cuáles son las principales prioridadesy líneas de trabajo de APPA para apo-yar el crecimiento y consolidación delsector?Desde APPA se está trabajando a tresniveles: comunicación, lobby y unaimportante labor de trabajo interno. Laprioridad en APPA Biomasa es trabajarpor el crecimiento y la consolidación delsector teniendo en cuenta el conjuntode valor añadido que genera, no única-mente desde la perspectiva energéticacomo se ha hecho hasta ahora. La bio-masa es una de las energías renovablesque mayores beneficios sociales yambientales induce. Reduce sustancial-mente residuos orgánicos, las emisionesque generan los mismos y contribuyeen gran medida a reducir los incendiosforestales. Es intensiva en generación deempleo y de retornos fiscales puestoque hay que tratar, preparar, almacenary transportar los recursos que utiliza. Esplenamente gestionable, ya que puedeproducir energía las veinticuatro horasdel día 365 días del año, y utiliza recur-sos íntegramente nacionales colaboran-

President de la secció de biomassa d’APPA

Manuel García Pardo és president dela secció de Biomassa de la Asocia-ción de Productores de Energías Reno-vables – APPA, càrrec pel qual va serreelegit el juliol de 2013 per a unperíode de quatre anys. Així mateixés membre fundador de la UNIÓNPOR LA BIOMASA, el fòrum per ladefensa de l'Ocupació, la Sostenibi-litat i el Desenvolupament Rural apartir de la valorització de les bio-masses, que té com a objectiu acon-seguir l'enlairament i la consolidaciódel sector de la biomassa a Espanya.Sorgeix per iniciativa dels produc-tors de biomasses i dels productorsd'energia a partir de les biomasses :ADAP, APPA Biomassa, ASAJA,COAG, COSE i UPA. A més, nombro-sos organismes i institucions ambinteressos sobre les biomasses tèrmi-ca i elèctrica s'han unit també a laUNIÓN POR LA BIOMASA. Nascut ala Coruña, García Pardo ha desenvo-lupat càrrecs de direcció i ha estatmembre de la directiva de diversesassociacions empresarials, entre ellesla Federación de Jóvenes Empresariosde Galicia. Actualment, forma partde la Comissió d'Energia de la CEOEen representació de la ConfederaciónEspañola de Jóvenes Empresarios(CEAJE). Com a president d'APPABiomassa ha defensat el caràcterindustrial del sector de la biomassa iha destacat el paper d'aquesta tec-nologia en el desenvolupamenteconòmic, l'activitat empresarial il'ocupació, a més de subratllar elsseus enormes beneficis mediam-bientals.

33catalunyaforestalNovembre de 2013

entrevistae n t r e v i s t a

do así al equilibrio de nuestra balanza exterior y ahorrandoimportantes gastos de importación de recursos fósiles, ademásde evitar pagos por compra de derechos de CO2 por emisionesevitadas.

Asimismo, desde APPA Biomasa consideramos importantísimoque se elabore un marco legal propio para las biomasas, quecontemple las particularidades de este tipo de industrias y losgrandes beneficios que generan. La política energética de la UEdesde hace décadas está dirigida de forma inequívoca a poten-ciar la sostenibilidad del sistema energético del conjunto comu-nitario, a la reducción de la producción basada en recursos fósilesy a potenciar las energías renovables. Las biomasas están entrelas fuentes que mayores beneficios aportan a esta política comu-nitaria, porque a los beneficios directos añade otros singularespara los sectores agrícola, ganadero y forestal, tradicionalmentetan olvidados a pesar de su preeminencia indiscutible para eldesarrollo económico de nuestro país. La biomasa debe ser, portanto, un objetivo prioritario de las políticas públicas. Su promo-ción como fuente de energía verde demanda esencialmenteapoyos y políticas energéticas públicas decididas que fomentensu desarrollo para que deje de estar relegada a una condicióncasi testimonial dentro del mix energético nacional.

Al margen de los programas de soporte a las renovables, anivel europeo y estatal, en los últimos años se han realizadoimportantes pasos adelante para avanzar en la mejora de laeficiencia energética en edificios e instalaciones ¿Cómo seconcretan estas medidas y que impacto pueden tener en elsector de la biomasa?En España, durante 2013 el Consejo de Ministros aprobó unpaquete de medidas con el objetivo de estimular la implantaciónde la biomasa térmica en el sector residencial. El RD 233/2013,por el que se regula el “Plan Estatal de fomento del alquiler deviviendas, la rehabilitación edificatoria, y la regeneración y reno-vación urbanas, 2013-2016”. El RD 238/2013, por el que semodifican determinados artículos e instrucciones técnicas delReglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios, aprobadopor Real Decreto 1027/2007, de 20 de julio. El 235/2013, por elque se aprueba el procedimiento básico para la certificación dela eficiencia energética de los edificios.

Asimismo, dos programas complementarios al Plan Estatal ser-virán para estimular el empleo de energías renovables en el sec-tor de la vivienda. Uno, la línea ICO para la rehabilitación deviviendas y edificios 2013. Dos, la línea IDAE, Programa de ayu-das a proyectos integrales de ahorro y eficiencia energética enedificios de viviendas.

Por otro lado, la Ley 8/2013, de rehabilitación, regeneración yrenovación urbanas, cuyo objetivo es establecer un marco nor-mativo idóneo para la realización de operaciones de rehabilita-ción, de regeneración y renovación urbanas para conseguir unarecuperación económica y el cumplimiento de los objetivos dereducción de consumos energéticos, promoción de energías lim-

pias y reducción de gases efecto invernadero.Además, existen los siguientes programas desarrollados por el

Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía–IDAE parael impulso de la biomasa térmica en el sector doméstico, indus-trial y hotelero:

· El programa BIOMCASA II, para la ejecución de proyectos de

biomasa térmica en edificios.

· El programa GIT, de financiación a empresas habilitadas de

Grandes Instalaciones Térmicas a partir de fuentes renovables

en edificación.

· El programa PAREER, de Ayudas para la Rehabilitación Ener-

gética de Edificios existentes del sector Residencial uso vivienda

y hotelero.

Un aspecto que preocupa tanto a profesionales del sectorcomo al público en general, es el impacto en el medio ambien-te y en especial, en la calidad del aire, de este tipo de instala-ciones ¿Cómo valora el tratamiento que se da tanto a nivelinformativo, como a nivel normativo, sobre este tema?Toda la política que está llevando a cabo este Gobierno en mate-ria energética, claramente en contra de tecnologías autóctonas ylimpias como son las energías renovables, tendrá un impactonegativo tanto en el medioambiente en general como en la cali-dad del aire en particular.

Las renovables son la única alternativa para un autoabasteci-miento energético sostenible, pues su generación sustituye a laproveniente de combustibles fósiles contaminantes como el gas,el carbón o el fuel-gas y no generan residuos peligrosos como lanuclear. Esta sus-titución supusocerca de 70.000GWh en 2012,año en el que evi-taron la importa-ción de 13,5millones de tone-ladas equivalen-tes de petróleo.En el citado ejer-cicio, la biomasa yel resto de reno-vables evitaron laemisión a laatmósfera de 37millones de tone-ladas de CO2, másde 31.000 tonela-das de NOx y casi47.000 toneladasde SO2, gasesaltamente conta-minantes.

Dr. Xavier Campillo Besses Geògraf col· legiat núm. 861 Soci núm. 365 de l’Associació Catalana de Pèrits Judicials i Forenses

tel. 650 372 399 periciacaminera@gmail.com www.periciacaminera.com

Ap. Correus 11 - 17401 ArbúciesCoord. UTM: 31T 457000E 4628900N

masvilar@masvilar.catwww.masvilar.cat

--------------Tere Crous - Tel. 699 499 911

El nou directori, que s’iniciarà en properesrevistes, inclourà un llistat amb les empre-ses de referència del sector (empreses detreballs forestals, indústries, enginyeries,gabinets tècnics, empreses de venta demaquinària, viveristes, entre d’altres).

Mòduls a color de 55 x 30 mm

Tarifes (edició trimestral): Socis: 76€/any No socis: 95€/any

Anuncia’t al Directori d’empreses delCatalunya Forestal!

Posa’t en contacte amb el Consorci Forestal de Catalunya

972 84 27 08