2amb l’objectiu de transmetre idees i...

Dominar el llenguatge de les imatges suposa conèixer totes les seves possibilitats comunicatives i expressives. Qualsevol imatge o representació de la reali-tat es pot descompondre en un esquema que ens permet extraure i conèixer els elements que la integren.

En aquesta Unitat observarem els elements que formen les imatges; aprendrem a recompondre-les, a transformar-les i a construir-ne de noves a partir d’ellesamb l’objectiu de transmetre idees i sentiments. 2 Elements visuals de la imatge

02.qxd 23/2/05 11:27 Página 33

A El punt El punt és l’element visual més petit que es pot dibuixar. N’hiha dues classes: el punt geomètric i el punt graficoplàstic, cone-gut també per signe gràfic.

El punt geomètric s’utilitza en dibuix tècnic i sor-geix quan dues rectes es tallen. Aquest tipus de puntno té dimensions, és a dir, li manca altura, amplada iprofunditat. El punt graficoplàstic és el més simpledels elements que s’utilitzen per dibuixar formes.

B El punt en l’espaiUn punt dibuixat sobre un suport o pla de paper capta la nostra atenció generant diferents ten-sions: centrals, diagonals, verticals, horitzontals, etcètera.

Aquestes tensions produeixen sensacions diverses: ordre i equilibri, inestabilitat, dinamisme,etcètera.

Les diferents posicions d’un sol punt sobre el suport estructuren de manera senzilla l’espai delpla.

C El punt d’interèsQuan observem una imatge hiveiem moltes formes, personatges,objectes, etc., cadascun dels qualsestà format per diversos elements:punts, línies, plans i textures.

De tot allò que veiem, sempre hi haalguna cosa que ens crida més l’a-tenció; per exemple en el quadre Lafinestra, pintat per Richard Lindner,és el cap de la figura humana.

Aquest element és més importantque la resta i per això rep el nom depunt d’interès.

34

2.1 El punt en la imatge

Richard Lindner. La finestra. 1958.

Ordre.

Dos punts ens fan imaginaruna línia recta.

Tres punts ens fan imaginarun triangle.

Inestabilitat.

Menys pes visual. Moviment cap a la dreta.

Quatre punts ens fan imaginar un quadrat.

Més pes visual.

Moviment cap a l’esquerra.

02.qxd 23/2/05 11:27 Página 34

D Valor expressiu del puntLa utilització de molts punts, col·locats de manera ordenadaa l’espai, ens permet expressar sensacions més complexes.

Amb el punt podem realitzar imatges abstractes o figuratives,ombrejar perquè faci la sensació de volum i acolorir per trans-metre alegria o tristor.

E El punt construeix imatgesTotes les imatges es poden descompondre en punts, per aixòdibuixar una forma consisteix a imaginar els punts que podenrepresentar-la sobre el suport.

Per construir una imatge amb punts podem recórrer a infini-tes possibilitats: diferents formes, mides i colors.

Si utilitzem el punt com a element abstracte podem crear for-mes fantàstiques i desconegudes que no tenen relació ambles imatges que veiem en la realitat.

Si, al contrari, fem servir el punt com a element figuratiupodem construir objectes, paisatges, personatges, etc., de for-mes conegudes relacionades amb les imatges de la realitat.

F El punt ombrejaAmb el punt podem representar laforma dels objectes i donar-losvolum i sensació de profunditat.

La concentració de punts generaespais més foscos, mentre que laseparació dels punts produeix zonesmés clares.

L’acumulació i dispersió dels puntsens permet assenyalar el contorndels objectes i fer la sensació devolum.

G El punt acoloreixAmb el punt també és possible donar diferents colors als objectes i a les figures queconstruïm. Si situem els punts a la mateixa distància els uns dels altres, estem aco-lorint uniformement una zona de la imatge. Si els ajuntem molt, els colors es veuranmés foscos. En canvi, si els col·loquem separats, els colors es veuran més clars. Tambées pot acolorir una forma, de manera ordenada o desordenada, segons la sensacióde tranquil·litat o dinamisme que vulguem transmetre.

35

André Derain. El Puente de Waterloo. 1906. La utilització de diferents mides de punts pot fer la sen-sació de diferents plans en l’espai: els punts més petits s’allunyen i els més grossos sembla que esti-guin més a prop. La llunyania i la proximitat dels punts ens permet allunyar i apropar formes per talde crear una sensació de profunditat.

02.qxd 23/2/05 11:27 Página 35

A Què és la línia?La línia és un element gràfic que s’utilitza per construir formesi imatges, igual com el punt. Quan un punt es posa en movi-ment deixa un traç i es converteix en una línia.

Per tant, la línia és la representació gràfica de la tra-jectòria d’un punt en moviment.

Segons com sigui la trajectòria del punt, les línies poden serrectes, corbes, trencades, ondulades, obertes, tancades, etc.

Per dibuixar la línia geomètrica cal utilitzar estris de dibuixtècnic. La línia graficoplàstica és més lliure i es pot realitzaramb instruments de suport o sense.

Segons com sigui el seu traç la línia gràfica pot tenir formesi dimensions diferents: llarga, curta, contínua, discontínua,gruixuda, fina, etc., sempre que sigui considerablement mésllarga que ampla.

C Línies de tensióTotes les imatges tenen una estructura interna oculta. Leslínies de tensió ens ajuden a descobrir les diferents zones enles quals s’ha dividit l’espai. Són imaginàries i uneixen elspunts més destacats de les formes que apareixen en unaimatge.

36

2.2 La línia

Paolo Uccello. San Jordi i el Drac. 1460.

Observa com alguneslínies del quadre centren

l’atenció en el punt d’interès.

B La línia a l’espaiUna línia recta pot dividir l’espai en dues parts; amb més línies, l’espai quedarà dividit en diverses zones. Per aquesta raó, la líniaés el principal element estructurador de l’espai. Amb la línia podem organitzar el suport tot dividint-lo en diferents espais visualsi centrar l’atenció en una part concreta. Observa els exemples següents:

02.qxd 23/2/05 11:28 Página 36

D Valor expressiu de la líniaEn el llenguatge visual, la línia és l’element configuratiu mésexpressiu. La disposició intencionada de les línies sobre elpaper pot fer vibrar un dibuix i comunicar múltiples idees isentiments: calma i serenitat, dolor, alegria, etcètera.

Per aprendre a dibuixar amb la línia cal comprendre’n les qua-litats gràfiques i plàstiques.

E La línia configura imatges Una de les funcions més importants de la línia és la de confi-gurar formes que creen imatges. Per construir una forma s’u-tilitzen línies de contorn que delimiten els objectes d’unaimatge.

Les línies poden tenir el mateix gruix, que pot ser fi per preci-sar els detalls o gruixut per transmetre rotunditat. Però tambées poden modular de manera que variï el gruix en unamateixa línia per tal d’accentuar les zones més importants deldibuix; o bé traçar línies discontínues, si allò que pretenem éssuggerir o insinuar les formes.

F La línia ombreja Quan ombregem una figura mitjançant línies, aconseguimdonar-li una sensació de volum i produir la il·lusió de profun-ditat en l’espai. Es pot ombrejar amb línies paral·leles més jun-tes, per crear zones fosques, o dibuixar-les més separades perdonar lloc a zones clares. Per ombrejar també podem variarel gruix de les línies, fent-les més primes en la zona de llum oallí on vulguem produir l’efecte de llunyania. A més, la com-binació de diferents tipus de línies superposades aconsegueixque les imatges tinguin més dinamisme i expressivitat.

G La línia acoloreix Amb la utilització de línies de colors podem descriure dife-rents zones o superfícies. Les línies paral·leles situades a lamateixa distància donen lloc a una superfície.

Es possible generar diferents zones variant la direcció de latrajectòria de les línies o alternant línies de dos o tres colors.

37Schmidt-Rottluff. Planta en gerro negre. 1956.Ingres. Retrat de Mme. Poussielgue. 1834.

En aquesta obra l’artista utilitza lalínia per delimitar el contorn delsobjectes i crear moviment.

02.qxd 23/2/05 11:28 Página 37

A Què és el pla?Com el punt i la línia, el pla és un element expressiu del llen-guatge visual i s’utilitza per dibuixar formes. Des del punt devista geomètric, una successió de línies juxtaposades, és a dir,línies paral·leles traçades l’una al costat de l’altra, originen unpla, una superfície bidimensional (ampla i alta), infinita entotes les seves direccions. Per poder dibuixar objectes amb elpla en limitem la forma amb un contorn.

Per tant, el pla es pot definir com la porció de superfície limi-tada per una línia tancada.

Els plans es poden anomenar també figures i depenen de laforma originada per la línia tancada. Hi ha molts tipus deplans, però la seva mida sempre ha de ser prou gran perquèno siguin un punt.

Segons la seva forma, podem distingir dos tipus de plans: elsgeomètrics, de formes regulars (triangles, quadrats, cercles,etc.), i els orgànics, de formes lliures i irregulars.

B El pla com a suportLa superfície sobre la qual dibuixem s’anomena suport (o plasuport). Pot tenir moltes mides, des de la d’un segell fins a lad’un gran mural. El pla com a suport també pot tenir formesdiferents: quadrada, rectangular, rodona, etc., i es pot col·locaren diferents posicions: horitzontal, vertical o inclinada.

Cada mida i posició influeixen en l’efecte final del nostre tre-ball. Un pla rectangular en posició vertical manifesta una ten-sió cap amunt, mentre que col·locat en posició horitzontaltransmet calma. Un suport de forma quadrada dóna sensaciód’equilibri, però si té forma circular transmet dinamisme imoviment.

C El pla estructura l’espaiAbans de realitzar un treball hem de pensar en les formesnaturals o artificials que dibuixarem i després dissenyar lacol·locació de tots els elements en el suport. Hi ha dues lleissenzilles per estructurar l’espai que ens ajuden a ordenar lesformes que componen un dibuix. Aquestes lleis són:

• La llei de la balança, que consisteix a col·locar les formesmés importants en el centre del suport i les menys impor-tants repartides igualment a l’esquerra i a la dreta.

• La llei de compensació de masses, segons la qual les for-mes més importants se situen a la dreta o a l’esquerra i laresta es reparteix de manera que el conjunt produeixi unequilibri visual.

Molts artistes han utilitzat aquestes lleis en les seves compo-sicions. Observa les imatges següents i fixa’t en la manera coms’han col·locat les figures.

38

2.3 El pla

Zhang Xiaogang. Gran família. 1995.

Friedensreich Hundertwasser. Gespa per als qui ploren. 1975.Henry Friedrich. Paisatge de Silesia. 1809-10.

Rembrandt. Retrat de lamare de l’artista. 1639.

02.qxd 23/2/05 11:28 Página 38

D Valor expressiu del plaQuan el pla s’utilitza per construir imatges es converteix enun element expressiu de la forma. Aquesta expressivitatdepèn del contorn, de la mida del pla i de la seva col·locacióa l’espai.

Un contorn realitzat amb una majoria de línies rectes ésmenys dinàmic que un altre format per línies ondulades.

Si el pla està delimitat per una línia trencada i tancada, resultamés agressiu.

La mida del pla fa que aquest sigui més o menys important; siés gran crida més l’atenció que si és petit, i si a més elcol·loquem en el centre del suport, pot actuar com a zona demàxima atenció (punt d’interès).

E El pla construeix formesEl pla pot definir figures i objectes per ell mateix. Per construirla imatge d’una casa n’hi ha prou amb col·locar ordenadamentun triangle per a la teulada, un quadrat per a la façana i rec-tangles per representar la porta i les finestres.

Si volem realitzar imatges més complicades podem utilitzarinfinitat de plans amb formes diferents. Hi ha obres d’art rea-litzades solament amb plans.

F El pla ombrejaPodem separar les zones de llum i les zones d’ombracol·locant plans clars al costat de plans foscos.

G El pla acoloreixEls plans es poden pintar amb diversos mate-rials (retoladors, ceres, llapis de colors, etc.).

El color dels plans ens ajuda a identificarmillor els objectes o formes que construïm.

D’aquesta manera els objectes i formes que construïm podentenir volum i fer la il·lusió de profunditat.

39

Pablo Ruiz Picasso. Guernica. 1937.

Lyonel Feininger. Abans de la pluja. 1927.

Henri Matisse. L’argelina. 1909.

02.qxd 8/3/05 15:42 Página 39

A Què són les textures?La textura és la qualitat visual i tàctil de les superfícies de totel que ens envolta. Cada superfície està formada per materialsdiferents i pot ser llisa, rugosa, aspra, suau, etc. La superfíciellisa d’un vidre o la vellutada d’un préssec són diferents icadascuna té les seves característiques pròpies.

Les textures solen ser uniformes i sense «dibuix». Moltes vega-des depenen dels materials que les constitueixen; per exem-ple, el cotó d’una samarreta o la llana d’un jersei transmetendiferents sensacions al tacte i a la vista.

B Textures naturalsA la natura podem trobar objectes d’infinites textures, segons de quin material estigui feta la seva superfície. L’escorça d’unarbre, les pedres de les muntanyes, la pell de la fruita, la superfície de les fulles dels arbres, els pètals de les flors, etc., presententextures diferents i ens ajuden a reconèixer-ne la forma i el significat.

El color ens permet diferenciar les textures similars d’alguns objectes: una taronja d’una llimona, l’escorça d’un pi de la d’unaalzina surera, etc. Gràcies al color podem distingir una àmplia gamma de textures llises, rugoses, brillants, opaques, etc.

La llum pot realçar la textura dels objectes. A la tarda, abans que es faci fosc, els sortints de les superfícies produeixen petitesombres que ressalten la textura dels arbres, les roques, la gespa, la sorra de la platja, etc. Amb la llum podem observar com can-vien les superfícies tot proporcionant nombrosos tipus de textures.

C Textures artificialsLes textures artificials són les realitzades per l’ésser humà. Moltes vegades s’han construït objectes seguint el model de la natura,fins i tot imitant-ne les superfícies. És el cas de les plantes artificials, els troncs fets de serradures que semblen naturals, etc.També s’utilitzen materials naturals per fabricar objectes artificials, funcionals o decoratius. Per exemple, els mobles s’elaborenamb fusta, els recipients i pots es fabriquen amb fang cuit, etcètera.

La manera de teixir les teles i els seus colors confereix a les superfícies unes textures més o menys agradables i atractives. Algunsobjectes quotidians incorporen en els seus dissenys textures que tenen una funció; per exemple, per evitar que ens llisqui de lesmans quan l’agafem es dóna una textura rugosa a la nansa d’una gerra o a la part per on subjectem el bolígraf quan escrivim.

Els artistes fan servir la textura com a recurs per proporcionar estètica a les formes. La qualitat de les diferents superfícies ajudaa identificar els objectes que apareixen a les seves obres.

40

2.4 Les textures

Juan Genovés. El pres. 1965.

02.qxd 23/2/05 11:28 Página 40

41

2 1Unitat Activitat n.º Nom Grup Data Nota

Possibilitats expressives del puntA. Completa l’espai de la il·lustració següent dibuixant dife-rents tipus de punts amb retoladors de colors. Recorda que lamida d’aquests signes ha de ser molt petita.

B. Observa com s’ha obtingut el contorn de la flor en laimatge següent. Analitza’n la forma.

C. Analitza les dues maneres d’utilitzar el signe gràfic enaquests exemples. En el primer, el punt ombreja; en elsegon, acoloreix.

* Utilitza el punt per dibuixar i acolorir. * Utilitza el punt per dibuixar, acolorir i ombrejar.

D. Inventa dues formes diferents utilitzant el punt en elsespais en blanc de les fotografies següents.

02.qxd 23/2/05 11:28 Página 41

Assaja aquí les teves idees42

02.qxd 23/2/05 11:28 Página 42

43


La línia analitza imatgesJa saps que les línies de tensió són línies imaginàries que ensajuden a descobrir les zones més importants d’una imatge.

Paolo Uccello. Sant Jordi i el Drac. 1460.

Ilja Jefimowitsch Repin. Inesperadament. 1884/88.

Observa la imatge següent. Assenyala primer els punts mésdestacats i després uneix-los tot indicant les línies de tensió.

Fes servir un paper vegetal i retoladors. També pots emprarretoladors opacs directament sobre la làmina.

02.qxd 23/2/05 11:29 Página 43


02.qxd 23/2/05 11:29 Página 44

45


Possibilitats expressives de la líniaDibuixa a mà alçada diferents tipus de línies amb retoladorsde colors, tot fent-hi variacions en el gruix.

Observa atentament aquesta fotografia.

1. Dóna volum a la imatge amb línies paral·leles en verticald’un sol color. Recorda que les línies més fines s’utilitzenper crear els tons clars i les més juntes o gruixudes per alstons més foscos.

2. Acoloreix amb línies paral·leles en diferents direccions. Uti-litza els colors que més s’assemblin a la imatge.

Línies paral·leles: rectes, ondulades, trencades i mixtes.

Línies creuades: rectes, ondulades, trencades i mixtes.

Línies convergents o disposades de manera radial.

02.qxd 23/2/05 11:29 Página 45


02.qxd 23/2/05 11:29 Página 46


Possibilitats expressives del plaEt proposem realitzar esbossos per a una pintura mural abstracta realitzada amb plans dediferents colors. Dibuixa plans orgànics i geomètrics amb diferents formes en cartolines decolors.

Calcula que la mida més petita no sigui menor d’1 cm i que la més grossa no superi els 5 cm.Retalla i enganxa els plans en els espais següents.

1. Compon segons la llei de la balança. 2. Compon segons la llei de compensació de masses.

02.qxd 23/2/05 11:29 Página 47


02.qxd 23/2/05 11:29 Página 48

49


Imitar i crear texturesBusca fotografies on apareguin textures naturals i enganxa-les en els requadres de l’esque-rra. Després imita les textures de la manera més semblant possible; pots fer servir llapis degrafit o de colors i retoladors.

Busca diferents materials que tinguin textures artificials per enganxar-los en els espais del’esquerra, i tot seguit reprodueix les textures amb els materials que consideris més ade-quats.

TEXTURES NATURALS TEXTURS ARTIFICIALS

02.qxd 23/2/05 11:29 Página 49


02.qxd 23/2/05 11:29 Página 50

51


La textura compon imatgesCada superfície té una textura i cada textura transmet sensa-cions diferents.

Col·loca uns quants fulls de paper de mida A5 sobre diversessuperfícies (taula, terra, paret, etc.) i frega cada full amb ceresde colors diferents.

Frega amb ceres sobre diversessuperfícies.

Dibuixa i retalla sobre les super-fícies fregades.

Col·loca i enganxa sobre l’es-quema.

02.qxd 23/2/05 11:29 Página 51


• Repassa les línies amb llapis de grafit tou 2B.

• Gira el full i col·loca-hi un foli a sota.

• Repassa les línies perquè el dibuix passi al foli.

• Utilitza’l per fer plantilles.

• Un cop calcat el dibuix, esborra el llapis o posa un full perno embrutar la làmina següent.

02.qxd 23/2/05 11:29 Página 52

53


La textura interpreta imatgesRetalla fotografies i trossos de paper de revistes velles on apa-reguin textures naturals i artificials.

Et proposem que interpretis l’obra d’aquest artista, amb tex-tures similars a les que apareixen en el quadre. També potscrear les teves pròpies superfícies utilitzant punts i línies decolors.

Gustav Klimt. Realització (Esbós per al ris de Stoclet). 1905-10.

02.qxd 23/2/05 11:29 Página 53


• Repassa les línies amb llapis de grafit tou 2B.

• Gira el full i col·loca-hi un foli a sota.

• Repassa les línies perquè el dibuix passi al foli.

• Utilitza’l per fer plantilles.

• Un cop calcat el dibuix, esborra el llapis o posa un full perno embrutar la làmina següent.

02.qxd 23/2/05 11:29 Página 54

Mezcla todos los materiales que consideresnecesarios: ceras, rotuladores, lápices de colores, grafitos,incluye cartulinas, recortes y superficies con texturas.

55


La imatge transmet missatgesTria un dels temes següents: igualtat de drets, solidaritat, con-tra la guerra, sense drogues.

Realitza una composició lliure utilitzant tots els elements quehas estudiat: el punt, la línia, el pla i la textura.

Pots basar-te en una obra d’art figurativa o abstracta, en unafotografia o un dibuix inventat per tu.

Quin missatge vols transmetre? _________________________________________________________________________________________________________________________

02.qxd 23/2/05 11:29 Página 55


02.qxd 23/2/05 11:29 Página 56

2amb l’objectiu de transmetre idees i...

Documents