7/29/2019 27 -marc- 2009

1/23

1

3a poca - nm. 27 -mar- 2009

Editorial

Bellcaire dEmpord i el castell dels comtes dEmpries

Bellcaire dEmpord est situat entre una srie de turons que conformen la serra deValldavi (168 metres dalada), que divideix les conques del Ter i del Fluvi, i just alpeu del masss del Montgr (311 metres dalada), que el separa del mar.Forma part de la comarca del Baix Empord, al Baix Ter, el seu terme t una extenside 13 km2 i 35 m d'altitud, i els seus lmits sn: al nord Albons, a l'est Torroella deMontgr, al sud Ull i a l'oest la Tallada d'Empord.Ubicat al cim del puig Moragues, des del qual s'albira una gran extensi de terrenyocupat antigament per l'enorme llacuna de Bellcaire amb el rerefons del Montgr.

7/29/2019 27 -marc- 2009

2/23

2

Dessecada a mitjan segle XVIII, forma avui un extens espai agrcola, un paisatge decarcter empordans, duna bellesa i harmonia singular, amb una reticulada xarxa derecs i canals amb aiges molt quietes, on salternen els arrossars, la userda, el blat demoro, els cereals i petits espais dhorta, a ms de joncars i alguna closa, amb lesconstruccions, essencialment masos, normalment en situaci perifrica i barraques

ds agrcola.En el nucli histric sala el palau-castell, monument historicnacional, on avuisubiquen lesglsia parroquial de Sant Joan i les dependncies de lAjuntament.Situada a peu de carretera dAlbons es troba la vella esglsia de Sant Joan, queconserva testimonis d'poques i estils diversos: paleocristi, preromnic, romnic igtic. La seva nau, decorada amb pintures del segle XII atribudes al mestredOsormort, es troben avui, en gran part, al Museu Dioces de Girona.Al bell mig de Bellcaire passa el rec del Mol, que recorre els termes de Colomers,Jafre, Verges, la Tallada d'Empord, Bellcaire d'Empord i l'Escala. Antigament el riu

Ter desembocava al mar en diversos braos i aquest era un dels ms importants. Avuiho fa per Torroella de Montgr, per encara es conserva el rec que servia perproporcionar energia hidrulica als molins de la zona i, en particular, al de Bellcaire.Bellcaire conserva avui restes de la seva esplendor medieval, encara considerable.El palau-castell ha servit de marc durant molts anys per a la representaci de laBandera de Catalunya, dEsteve Albert, en la qual el castell de Bellcaire i el delMontgr es miren desafiadors i serven el testimoni de la lluita ms violenta iaferrissada de la monarquia contra el poder feudal. Lluita que va ocasionar la

desviaci del Ter i acab amb la incorporaci del comtat a la corona.Tot i que lany passat no es va fer, desitgem vivament que torni una activitat culturalcollectiva esplndida que tan honora no solament la poblaci, sin tot el Baix Ter.

Consell de redacci

Noticies

El 26 de gener les tropes franquistesentraven triomfals a Barcelona. Era la fide la Barcelona republicana. En unacruenta ofensiva final, liderada per la IVDivisi de Navarra, comandada pelgeneral Camilo Alonso Vega, el 4 de

febrer cau Girona i el 6, arriben a les

portes deTorroella

de Montgr.Per elsrepublicans

haviendinamitat el

pont del Ter i installat canons imetralladores al mig del masss delMontgr. Part de la poblaci torroellencas'havia refugiat en masos de familiars i

Lentrada dels nacionals a Torroella,lexili i la fi de la guerra.

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num27/1.jpg','L%C2%B4exili',450,300,1,0);

7/29/2019 27 -marc- 2009

3/23

3

damics, o a l'Estartit.Comen el combati els primers que arribaren al pont enrunes, varen ser aniquilats pel focrepublic. La lluita va durar tot el dia 7de febrer. Varen ser molts els ferits, i al

collegi de Pals, s'hi va installar unhospital per atendrels. Durant moltsanys una tanqueta italiana estimbada onara hi ha rotonda de Gualta, recordavaaquells esdeveniments.Lexili era al seu mxim. Siniciava alpetit municipi de La Vajol i finalitzava alaltra banda de la frontera, a Les Illes, onla gendarmeria francesa esperava els

exiliats per reconduir-los als campsdinternament. La majoria d'estimacionscalculen que van travessar la fronteraentre 450.000 i 500.000 persones.Argelers, el Barcars, Sant Cebri,Ribesaltes, Gurs, Bram, Agde, Setfonts,Vernet d'Arieja...Les tropes franquistes avanaven cap a

la frontera que culmina el 10 de febreramb l'arribada a Portbou. El comunicatde guerra de l'exrcit dels nacionalsdna per acabada la guerra a Catalunya,encara que no acab oficialment fins l1dabril de 1939.

Lacord sobre finanament

Ha transcorregut ja mig any llarg deltermini mxim establert a lEstatut, quefixava el 9 dagost del 2008, per tenir unnou sistema de finanament aCatalunya.Encara no hi ha acord, perillala unitat inicial dels partits catalans i elsgoverns catal i espanyol discordensobre l'estat de les negociacions.El president catal, Jos Montilla, diu

que amb la crisi actual el finanament sms necessari que mai.I la vicepresidenta del Govern estatal,desprs del Consell de Ministres del 21de febrer, informa que quan lacord

arribi, aquestes qestions poden estarresoltes en un temps raonablement curt,perqu aquest mateix any, encara quesigui en part, comencin les acreditacions.Aquest seria un resum, ordenat enfunci del temps, de declaracions iesdeveniments:- El conseller Joan Saura va pactar amb lavicepresidenta Mara Teresa Fernndez

de la Vega una prrroga de tres mesos,per evitar la compareixena delpresident Jos Luis Rodrguez Zapateroal Congrs dels Diputats.- El 30 de desembre, un dia abans delacabament de la prorroga acordadaentre els presidents Montilla i Zapatero,el ministre

d'Economia, PedroSolbes, vapresentarunapropostadefinanament, per sense xifres; un delsmotius pels quals Antoni Castells, no la

concider acceptable.- A primers de gener, el president delGovern espanyol tanc la ronda deconverses per parlar de finanamentamb les comunitats autnomes. Laproposta de Solbes t el vist-i-plau de lamajoria de territoris i l'oposici deCatalunya. El Govern catal enviara unacontraproposta a l'espanyol.

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num27/2.jpg','Zapatero%20i%20Montilla',450,338,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num27/2.jpg','Zapatero%20i%20Montilla',450,338,1,0);

7/29/2019 27 -marc- 2009

4/23

4

- L'executiu catal admet avenos, pertamb constata que no es garanteixenels preceptes marcats per l'Estatut. Elsgoverns catal i espanyol no estand'acord sobre l'estat de la negociaci.

- La vicepresidenta espanyola asseguraque tan sols manquen uns pocsserrells, per el president de laGeneralitat diu que encara no hi ha capacord ni res de nou. - I no hi hauracord abans de les eleccions basques igallegues.- El conseller Castells demana al governque es posi a treballar i que "deixi de

donar per suposat que el pacte est fet".- El president andals, Manuel Chaves,ha assegurat que abans del 20 de marshaur tancat lacord amb totes lescomunitats autnomes sobre el nousistema de finanament i "garantit elpagament del deute histric en elstermes plantejats per la Junta

dAndalusia".- La vicepresidenta Mara T. Fernndezde la Vega afirma que confia que en elsprxims mesoses firmi lacord sobre elnou model de finanament i latramitaci corresponent i que quanlacord arribi, aquestes qestions podenestar resoltes en un tempsraonablement curt, perqu en aquest

mateix any, encara que sigui una part ales comunitats comencin lesacreditacions. I va assegurar que lacordest avanant, shi est a prop iser bo.- El president Montilla reitera que elcomproms del PSC amb el govern deZapatero "exigeix reciprocitat", i destaca

que continuen existint diferncies,algunes importants.

Oferta de terrenys de l'Estartit a laGeneralitat per al nou CAP

LAjuntament de Torroella ha ofert unsolar al Departament de Salut de laGeneralitat perqu shi construeixi el tanreivindicat nou centre d'atenci primria(CAP) a l'Estartit. Lambulatori actual tlimitacions d'espai i no permet un serveiadequat a les necessitats dels usuaris,que, a ms, el servei datenci mdica

sha redut des del 2004, passant de les24 hores a les 12, que ofereixactualment. Ara sest a lespera que elDepartament de Salut informi sobre lasuperfcie necessria i encarregui elprojecte dexecuci.

El Ple de lAjuntament va acordar signarun conveni amb l'Agncia Catalana del'Aigua de la Generalitat per sufragar-laeconmicament. L'alcalde, Joan Margall,va recordar que, tot i que encara onzemunicipis no s'han pronunciat, la novaentitat est oberta i tamb representara comunitats de regants, sindicats

Mancomunitat dusuaris dels aqfers

del Baix Ter

Un total de 28 ajuntaments del Baix Terhan manifestat la seva voluntat deconstituir la mancomunitat d'usuarisdels aqfers, per poder gestionar millorl'aigua. Torroella de Montgr, com aimpulsora, t com a primer objectiu laredacci dels estatuts i constituir

legalment l'entitat.

7/29/2019 27 -marc- 2009

5/23

5

agraris i empreses subministradores del'aigua.

El Departament de Poltica Territorial iObres Pbliques de la Generalitat harebut una setantena d'allegacions al'estudi informatiu i d'impacte ambientaldaquesta variant, exposats recentment.La principal oposici al projecte es trobaentre el sector agrcola, que es vamanifestar el mes de gener per reclamarun projecte ms integrat al territori, ja

que l'actualproposta eltrinxa.L'Ajuntament deTorroellade Montgrtamb

defensa aquesta lnia d'integraci i peraix demana que s'aprofiti la carreteraexistent des del giratori del pont del Terfins a Gualta i, que en passar pels camps,s'aprofitin els camins existents i lespartions dels camps.

La variant de Torroella de Montgr

Els ponts verticals estableixen unescorrespondncies, analogies, ritmes...entre uns objectes i uns altres, entre unamanera de fer i una altra. El Museu de laMediterrnia de Can Quintana, haestrenat amb l'artista giron JordiMartoranno un cicle d'exposicions que,sota el ttol genric de Ponts, proposagenerar un espai de reflexi sobre la

uni entre els pobles de la Mediterrnia,la seva comunicaci i la relaci entre lesdiverses cultures.

Ponts Verticals , de Jordi Martoranno

Jordi Martoranno parteix en la sevaproposta

de lescorrespondncies nonomsfsiques,sinsobretotsimbliques i csmiques dels objectesque composen lexposici. Es podr

veure al museu fins al 30 de mar.

El regidor Josep Maria Ruf va informarque aquesta primavera es far, al castelldel Montgr, que s del segle XIII, una

restauraciintegral permillorar lasevaconsolidaci ipreservaci. Tambes consolidar la cisterna externa i se

senyalitzaran les pedreres de lafortificaci militar inacabada.El castell, patrimoni artstic d'intersnacional, ja va ser consolidat lany 1988;tothom recordar lhelicpter que anavatransportant els materials. Va costarlequivalent a 150.000 . Avui el projecteja ha estat adjudicat per uns 112.000 ;

Es tornar a restaurar, al cap de vint-i-un anys, el castell del Montgr

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num27/3.jpg','La%20variant%20de%20Torroella',450,325,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num27/4.jpg','Ponts%20Verticals',450,332,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num27/4.jpg','Ponts%20Verticals',450,332,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num27/5.jpg','Castell%20del%20Montgr%C3%AD',450,344,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num27/5.jpg','Castell%20del%20Montgr%C3%AD',450,344,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num27/4.jpg','Ponts%20Verticals',450,332,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num27/3.jpg','La%20variant%20de%20Torroella',450,325,1,0);

7/29/2019 27 -marc- 2009

6/23

6

la Diputaci naporta 70.000 i la restavan a crrec del consistori torroellenc.

Els estudiants del Mster en Cincia iTecnologia de lAigua i el Mster enMedi Ambient de la Universitat deGirona, coordinats per Anna Ribas, vanpresentar els resultats daquest projecteal Museu de la Mediterrnia, CanQuintana.Les actuacions de millora al reg al Baix

Ter comportaran lacabament daquestafunci perals regs deSentmenat(margeesquerredel Ter) idel Mol de

Pals (marge dret del Ter), que han tingutdes del segle XVI i fins ara. Els estudiantsdaquests msters han realitzat unadiagnosi acurada sobre lestat actual delsdos recs, que els ha perms proposarlnies dactuaci per tal de trobar ipromoure nous usos o funcions per aells. Els resultats daquest treball, queshan sintetitzat en una exposici en

format de plafons, sexplicaren en lapresentaci. Aposten per mantenir-los,per la seva funci ecolgica, patrimoniali identitria.

Revaloritzaci dels recs histrics delBaix Ter: nous usos, noves oportunitats

L'Ajuntament ha decidit revisar l'actualprojecte de consolidaci del tram

muntanys del passeig del Molinet, iproposa fer-hi unes accions menyscostoses i de menor impacte paisatgstic,donada la manca dimplicaci de lesadministracions.

Considera necessria aquestaconsolidaci perpoder actuarseguidament en larehabilitaci delpasseig del Molinet,gran mirador de lesMedes, que fa msde 7 anys que est

tancat, i moltmalmenat per ladestrossa del darrer Nadal, en qu elmar va buidar el subsl. Precisa unestudi geolgic per plantejar la millorsoluci tcnica. I en aquest sentit, esproposa ampliar la partida per a laredacci del projecte.

Consolidar la muntanya de lEstartit

Ha arribat el rei Carnestoltes i, amb ell,les festes, per a grans i xics, del carnavaldel 2009.El divendres 20 de febrer els ms jovesvan tenir laseva rua

infantil deCarnavalper a lesescoles,ambAmadeu iCompanyia. Desprs varen poder gaudirdun espectacle danimaci infantil ambla companyia Llus Pinyot a la plaa de la

El regnat de Carnestoltes

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num27/7.jpg','El%20Molinet',301,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num27/7.jpg','El%20Molinet',301,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num27/7.jpg','El%20Molinet',301,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num27/7.jpg','El%20Molinet',301,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num27/carnaval.jpg','Carnestoltes%202009',475,341,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num27/carnaval.jpg','Carnestoltes%202009',475,341,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num27/7.jpg','El%20Molinet',301,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num27/6.jpg','Recs%20hist%C3%B2rics%20del%20Baix%20Ter',450,301,1,0);

7/29/2019 27 -marc- 2009

7/23

7

Vila.El dissabte 28, a Torroella, tingu lloc laconcentraci i el concurs de comparses,a la plaa de la Muralla, amb un espetecde colors i de msica. La rua va desfilar

seguidament pels carrers de la vila.Varen gaudir del ball de carnaval a laplaa de la Vila, amb la Disco Mbil i esva donar a conixer el veredicte del juratdel concurs de comparses.L1 de mar al mat, a lEstartit, sha fet,com cada any, la sardinada popular alport. A la tarda, la concentraci idesfilada de la rua de carnaval pels

carrers, ball a la sala Polivalent amb laDisco Mbil i lliurament de premis a lesmillors comparses.

Tindran lloc el proper 21 de mar, a les

17 hores, al Museu de la Mediterrnia,Can Quintana. Presentaran lacte JosepM. Ruf, regidor de cultura i AntoniRoviras director del museu.Joan Hortal, president de la Borsa deBarcelona i catedrtic de TeoriaEconmica de la UB. pronunciar laconferncia La realitat de la CrisiEconmica i Financera.

JosepMartinoy,periodista iredactor encap de ElPunt,Xavier Ferrer, doctor per la UB,economista i politleg, Esteve Vilanova,economista i Joan Clavera, catedrtic

dEconomia Aplicada de la UAB,intervindran en el debat Els Efectes de laCrisis en els mbits Econmic, Poltic ISocialClour lacte lalcalde de Torroella de

Montgr Joan Margall.Es presentar el llibre de Xavier FerrerViure Segurs a Europa

III Jornada De Poltica Internacional DeTorroella. Ha Tocat Fons La Crisi?

La musculatura de lEmpordanet s elttol de lexposici, que podeu visitar finsel 30 de mar. Hi figuren una trentena depintures inspirades en el paisatge delEmpordanet, del Baix Ter, obradaquest torroellenc que domina elcolor, el contrast i la forma, i transmetlencs daquests paisatges per ell tan

estimats.Per autoritzaci expressa seva, podeucontemplar, a la secci Imatges, unamostra de 10 de les obres exposades.Lart que ens salva. El cas de Joan

Fuster. Amb aquest ttol, Joan Surrocadesenvolup una conferncia moltespecial. Es necessitaria un nouconcepte, una nova paraula, per poder

definir-la. Un acte dhomenatge, moltespecial, a Joan Fuster. Ladjectivdhome polifactic, renaixentista, pintor,escultor, poeta i msic i compositorduna msica com la de FredericMompou, senzilla, per que comunica. Isenyal la necessitat de preparar unanova exposici dels seus dibuixos.Va fer un extens recorregut per lart -

Exposici de pintures de Joan Fuster iGimpera i conferncia de Joan Surrocasobre la seva obra, al Museu de laMediterrnia

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num27/9.jpg','Ha%20tocat%20fons%20la%20crisi?%27,450,278,1,0);

7/29/2019 27 -marc- 2009

8/23

8

Lart pot unir tota la humanitat-, totesles arts, lhome de Vitrubi de Leonardo.La literatura, amb cites de NarcsComadira, dAlbert Cams, de Dario Fo, idAndr Gorz. La msica: Bach, Mozart i

Salieri (la rebelli de la mediocritat),Rossini i les orquestres juvenilsdAntonio Abreu. I msica en viu, JoanFuster va delectar lauditori amb un breuprembul i la interpretaci de tressonatines composades per ell, al viol, de130 anysdantigor,que havia

estat dePere RigauBarret. Lapintura:des dAltamira a Giotto i BonaventuraAnson. Lescultura: El profeta deGargallo. La fotografia: Eugene Smith. Icinema, amb la projecci del discurs de

El Gran Dictador: Soldats en nom de lademocrcia unim-nos tots. A lacte shiintercalaren tamb audicions,projeccions i lectures a crrec dInsGum, de textos de Gervasio Snchez,Andr Gorz, Joan Margarit, Ins Gum ide Joan Fuster. Fou molt aplaudida.I arrib lHora dels adus. Un acte quefinalitz amb un llarg i emotiu

aplaudiment del nombrs pblicassistent que ompl lauditori de CanQuintana.

Llegendes torroellenques

La Torre de les Bruixes

Diu que Pere III el Cerimonis va tenir

molta estima per Torroella.Era rei dArag, de Valncia, deSardenya, de Mallorca, duc dAtenes i deNeoptria i comte de Barcelona idEmpries. La nostra vila havia de ser

important estratgicament, o havia detenir prou encant per interessar a unsobir sempre preocupat per la polticamediterrnia, el domini de lilla deSardenya o la terrible guerra amb Pere elCruel de Castella. Atabalat, a ms, perlexpansi de la pesta negra pels seusdominis, o deprimit per lenfrontamentamb els dos fills, que no admetien el seu

nou matrimoni amb Sibilla de Forti.Per sembla que s, que el rei Pere teniatemps per vetllar per lexpansi igrandesa de la nostra poblaci. Les obresde lesglsia de Sant Gens, per exemple,es veu que reberen bona envestidaperqu el rei hi don les seves rendescomarcals.

I vet aqu que en una ocasi, ja moltavanada lobra del temple, diuen quedecid de visitar-la. Com s natural, en vatrametre notcia al consell i prohoms dela vila. Dispos aleshores el batlle quedos homes es posessin a laguait alcomunidor (el campanar petit), i quefessin repicar les campanes tan bon punt

veiessin la comitiva reial, a fi que lesautoritats i el poble poguessin sortir arebre-la als lmits del terme.

Sigui que es perds per Ull la comitiva,sigui que es distraguessin els guaites, elfet s que la comitiva arrib davant laporta de la Torre de les Bruixes senseque ning no comparegus a rebre-la.

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num27/10.jpg','Joan%20Fuster%20i%20Joan%20Surroca',450,304,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num27/10.jpg','Joan%20Fuster%20i%20Joan%20Surroca',450,304,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num27/10.jpg','Joan%20Fuster%20i%20Joan%20Surroca',450,304,1,0);

7/29/2019 27 -marc- 2009

9/23

9

Aquell indret era lloc de reuni nocturnalde bruixes, cugotes i malpentinades, i hodevien captar els cavalls, que renillant demala manera es varen negar a travessarel portal i els genets varen haver de

menar-los cap al portal de SantaCaterina. Els vigilants sen varen adonar;varen repicar les campanes i, en sentir-les, les autoritats, esverades, i el poble aldarrere varen anar corrents a rebre elrei.

Superats els entrebancs i fetes lessalutacions protocollries, el Cerimonisva poder contemplar lobra magnfica deltemple. I diu que el bon rei va celebrardesprs reuni amb el seu seguici i ambles autoritats locals, que es va tractar delestrany comportament dels cavalls ique, havent determinat que tot plegathavia estat cosa de bruixeria, es decid

de fer aparedar el portal.Per el dissabte segent va aparixer unbon esvoranc a la paret tot just feta. Esva refer, per es vei enderrocada denou laltre dissabte, i tants cops erarefeta, altres tants era desfeta. Shivaren posar dos vigilants per descobrirels culpables, per varen desaparixer

els vigilants. La por a aquell indret es vaescampar per la vila.

Aix passava fa ms de sis-cents anys.Aneu ara al jardinet que hi ha al costat

de la Torre de les Bruixes, observeu-hi laporta de dovelles antigues, tapiada:veureu que les bruixes han estatfinalment venudes, o potser hanemigrat cap a dominis ms adients a lesseves festes saturnals.

Per aneu al tanto els dissabtes a la nit,no fos cas que prenguessin revenja idesaparegussiu com els pobresvigilants, dels quals mai ms no es vacantar gall ni gallina.

Jaume Bassa

Nantes

Nantes s la sptima ciutat francesa ennombre dhabitants, situada a ladesembocadura del Loira i a lentrada dela Bretanya. Gaudeix dun urbanismeaconseguit, de bons serveis pblics, demuseus interessants; el darqueologia, elmillor de la seva especialitat que mai nohe vist.

Fa quinze anys que alg daquesta ciutatva tenir una idea aparentment destinadaal fracs: organitzar un festival demsica dedicat a un compositor, o a unapoca concreta, durant el darrer cap desetmana del mes de gener. Era tandescabellat el que es proposava que vandonar-li el nom de la Folle Journe.

7/29/2019 27 -marc- 2009

10/23

10

Doncs b, lxit ha estat tan fabuls quea ledici denguany loferta era de 233concerts de pagament a uns preusirrisoris, ms vint-i-nou de gratuts iquaranta-dues conferncies. De

dimecres a diumenge s com unabogeria i noms aquell que safanya moltpot aconseguir escoltar una dcima partdaquests concerts. Sha descollir entreles actuacions que es fan simultniamenten vuit espais de la Ciutat Internacionalde Congressos (el ms gran ambcapacitat per a 1.900 persones) i duessales de conferncies. La idea ha estat

tan feli que ha estat exportada a Bilbao,Rio de Janeiro i Tquio. No mouen laquantitat de persones com la casa mare,per du nhi do.

Els intrprets sn la flor i nata (algunsdells ja han passat per Torroella):Anderszewski, Capuon, Corboz,

Hendricks, Koopman, Leonhardt, Pierlot,Wispelwey, Hanta, Clamagirand... iconjunts com lAkademie fr Alte MusikBerlin, Concerto Kln, Ensemble Vocal etInstrumental de Lausanne, RicercarConsort, La Venexiana, PhilarmoniaVgh, Les Sacqueboutiers... i moltsaltres.

He assistit sorprs a aquestes jornadesboges, enguany dedicades a Bach. Tantsi el concert era a les nou del mat com siera a lhora de dinar, a les sales no hicabia ni una agulla. Tot ple. A mi emcosta imaginar Barcelona durant cincdies amb un ple simultani a lAuditori, elPalau, la sala de cambra de lAuditori, la

de cambra del Palau i els auditoris

Winterthur de la Diagonal, delCaixaForum, de la Pedrera i el delInstitut Francs, ms dues sales plenesde gent que escolten conferenciants queparlen sobre un compositor.

Potser el funcionament dalguns delsnostres serveis pblics supera el deFrana, per aquest pas ve t una cosaque no simprovisa, ni valen cops detalonari per aconseguir resultatsinstantanis: la cultura. s un pas ambuna tradici cultural enorme, un sistemaeducatiu slid (ai, la nostra Guerra Civil,quin mal va fer!), un ndex de lecturaincomparable i una formaci culturalgeneralitzada, que naturalment tambinclou la dels poltics. Aqu, amb lesdignes excepcions que es vulguin, elspoltics noms van a concert quanexerceixen el crrec. Com que no elsagrada la msica (alguns poltics penso

que lodien), lacusen de cosa elitista.Llegir, interpretar o escoltar msica,assistir a conferncies... s elitistaperqu des del poder no sagafa el toroper les banyes i sofereix alguna cosams que pa i circ. Torroella s unaexcepci grcies al treball ingent icontinuat de JJMM i a latenci delsdiferents ajuntaments. Lescola de

7/29/2019 27 -marc- 2009

11/23

11

msica s cada dia ms potent. Lany2011 tindrem auditori. A Torroella lamsica no s elitista perqu s una deles poques illes al mig dun oce dedesconsideraci musical.

Joan Surroca i Sens

El cel...

No s si sou aficionats a mirar el cel. Sino s aix, us recomano que ho feu detant en tant, perqu hi ha dies que s

impressionant.Avui mateix hi havia un cel magnfic,dun blau inigualable, ser, net, tranquil.Tot duna han comenat a sortir nvolspel costat de lEstartit, i daltres darrerela muntanya dUll, uns nvols dunabellesa extraordinria que avanaven ies feien ms grans, esponjosos,grassos..., semblaven talment immenses

torres descuma, dun blanc immaculat,ombrejades per la part de baix amb uncolor gris clar que sanava enfosquintsuaument, i mogudes per un misteriscorrent daire que les feia crixer i pujar

fins a situar-se darrere la muntanya delcastell, el qual dominava, majestus, totlentorn. Amb el cel, com us he dit, dunblau precis, feia un bonic contrast, unaperfecta combinaci, un quadre

magnfic. La forma que tenien els nvolsera ms o menys com aquells quedibuixvem de petits quan el mestre ensdeixava fer a la llibreta un dibuix lliure,que molt sovint era una casa amb unaxemeneia que fumava, un arbre, unamuntanya, el sol i uns nvols que poquesvegades, ni lun ni els altres, canviavende forma i de color. Aix eren ms o

menys els nvols daquest mat,emmarcant una muntanya ambvegetaci, vida, vitalitat i color defarigola, de roman, de pins..., bendiferent de la muntanya cendrosa, mortaque tots hem conegut desprs delincendi del setembre de 2004. Aquestacomposici perfecta anava canviant de

forma amb el constant moviment delsnvols i del sol, que li donavalextraordinria llum que necessitava.

Tambmheembadalitalgunavegada

contemplant una postade sol,quan alguns nvols lacompanyen finsque samaga darrere les muntanyes.Quins colors!, no s descriurels, perqucada dia sn diferent, no nhi ha capdigual. Tan variants! De segur que totsrecordem haver-les pogut admirar des

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num27/lluna.jpg','Quart%20minvant',450,336,1,0);

7/29/2019 27 -marc- 2009

12/23

12

del pont de Torroella, des de lesplanadade davant el collegi dels GermansGabrielistes, des de la carretera, baixantde Begur, amb el poble de Pals al davant,des dun terrat o des de darrere una

finestra. Hi ha molts racons de lesnostres contrades des don podemadmirar un daquests bonics fenmensde la naturalesa que sens donengratutament i que podem contemplarmolt sovint els capvespres i a lalba.

I no puc passar per alt els dies de finapluja que tan sovint ens han acompanyataquest hivern. Que boniques que sn lesplantes, i els arbres, despullats de lesseves fulles, i els camps, amb una terraagrada per aquesta suau i aprofitadahidrataci que la prepara per donar unfruit sabors. Passejar ben equipat deroba i calat en un dia daquests plujososi poder respirar durant una bona estona

laire tan net que deixa aquesta pluja suna terpia aconsellable per a totesaquelles persones que ho poden fer. I undia o una nit de trons i llamps:espectacular!, sempre que tho puguismirar de lluny des dun lloc segur... I unanit romntica de clar de lluna... I una nitfosca en qu els estels brillen amb tot elseu esplendor... Quina bellesa! Quina

immensitat! Que poca cosa que et sents!Quants pensaments et vnen al mag!Quantes preguntes per respondre!Perqu, qu som? Qu hi fem, aqu?

Merc Pags

No m'agraden les tifes degossos

M'ha costat de decidir-me. Per, al final,

m'he proposat estrenar-me amb aquestarticle ben allunyat de les meves"inquietuds" ms quotidianes. Tot i queen els nostres dies, desgraciadament,aquest s un tema ben normal i moltben conegut de tothom.

Els darrers dies, anant i tornant de lafeina, m'he dedicat a comptar les tifes o,

si voleu, cagarades de gos que hi ha pelscarrers per on passo. Algun mat, abansde les vuit, ja n'he arribat a veure quatreo cinc de noves (sembla que a la nit, alsgossos els conv molt d'anar de ventre).Per s que a primera hora de la tarda,quan torno cap a casa, ja n'hi torna ahaver de recents.

Em podreu preguntar: "Per qu les vasmirant?" Doncs per no trepitjar-les. Avegades, anar pel carrer sembla ben buna cursa d'obstacles que s'han d'anaresquivant, perqu si no... xof!, i la sabataben bruta.

Fa un temps, una vena va collocar uncartellet al costat d'un d'aquests regaletsque li havien deixat prop de la sevaporta. S'hi llegia, ms o menys, "El porcno s el gos que l'ha feta". Hi estictotalment d'acord. Quasi b sempre, elgos o la gossa porta un company o unacompanya lligat al final d'una corretja.Aquest o aquesta s qui treu l'animalet a

7/29/2019 27 -marc- 2009

13/23

13

passejar, o preferiblement a fer-li fer lesseves "feines" fora de casa.

I que aquest no s un problema local hocorrobora el fet que a Barcelona, tal com

es podia llegir fa uns dies a El Peridico,un grup de persones es dedica a anar"perseguint" les tifes i a collocar-loscartellets "informatius": "Fes-lo cagar al

teu llit", "Emporta't el seu equipatge","El meu amo s un guarro"... Per si envoleu ms informaci, fins i tot han creatuna web: www.bcmerda.net

Com cal solucionar aquest problema?Amb ms vigilncia i sancions alsinfractors? s possible. Ara b, caldriacrear un cos policial especialitzat (per laseva extensi i abundncia) i el seu costcrec que seria prohibitiu. La millormanera s la conscienciaci; cal quetotes les persones que treuen el gos apassejar es mentalitzin que els regalets

no es poden deixar al terra: o b se'ls

emporten a casa o b els llencen a lapaperera, sempre ben embolicats.

A veure si algun dia, espero que benaviat, podrem anar caminant pel carrer i

podrem admirar els nvols, els ocells, elcel estrellat (a la nit),o fins i tot anar ambla cara parallela al terra, sense haverd'estar pendents d'on posem els peus,que ja saben caminar sols.

Enric Torrent Bagud

Avortar, un dret o undelicte?

Leditorial dEl Puntde Girona del 18 desetembre passat deia: Avortar s undret i no un delicte. A primera vista, emva semblar una afirmaci arriscada. Ambles idees que segueixen voldria

demostrar que aquesta afirmaci scompletament errnia.El do ms gran que tenim tots els ssershumans s el do de la vida. Sense ell capaltre no tindria sentit. El dret de respectea la vida humana des dels seus orgenss un dret histric, reconegut per totesles cultures, pobles i creences. Fins i totels animals irracionals, seguint el seuinstint, protegeixen la vida de les sevescries fins al seu naixement. Quan entreles vctimes dels accidents de trnsit hiha nens de curta edat, els periodistes,molt encertadament, fan notar aquestacircumstncia. Si la societat s sensible ales morts innocents, per qu no ho s enla mort de fetus de sis mesos? Fa uns

dies, la cadena de televisi

http://www.bcmerda.net/http://www.bcmerda.net/

7/29/2019 27 -marc- 2009

14/23

14

Intereconoma va emetre un programaesborronador que mostrava centenarsde fetus de diferents mesos, avortats illenats en cubells descombraries. Unasocietat mitjanament sensible i honesta

no hauria de permetre arribar a aquestestadi de degradaci. Fins fa uns anys,les espanyoles anaven a avortar a algunpas dEuropa; actualment, molteseuropees vnen a avortar a Espanya, finsa tal punt que una agncia de Dinamarcava haver de denunciar el trist cas de lesclniques avortistes del nostre pas.

Amb els mitjans anticonceptius que enels nostres dies posseeix la societat, unes pregunta: com s possible que aEspanya sarribi a la xifra de 100.000avortaments anuals? La resposta nomss una i s que sha arribat a tal grau dedegradaci sexual, que s la causadaquesta xacra dels avortaments i altres

mals socials que lamentem: divorcis,violncia domstica, agressions sexuals,pedersties i altres males herbes, de lesquals la nostra societat actual pateix lesconseqncies.

Seguint els dictmens de la llei natural,acceptats per tots els pobles i culturesque ens han preceditEl que no vulguis

per a tu, no ho facis als altres, jo diriaa Rodrguez Zapatero i a Bibiana Ado:Haureu volgut per a vosaltres que lesvostres mares, als pocs dies de serengendrats, haguessin fet s del seudret a avortar? Haureu perdut lapossibilitat darribar a ser president delGovern i ministra i molts altres bns delsquals ara gaudiu.

Per aconseguir que la societat delsnostres dies arribi a considerar avortarcom un delicte i no un dret, simposenuna srie de mesures urgents:Donar a la infncia i a la joventut una

informaci i una educaci sexualbasades en uns principis psicolgics,biolgics i morals slids, en els ambientsfamiliars, escolars i socials.Control en els mass media: rdios, TV iInternet dels programes que semetenen horaris i continguts.

Jose Paniego, S.G

Bellcaire dEmpord. Retallsdhistria

Les primeres dades corresponen al segleIX (Bedenga). Bellcaire, que fa honor alseu nom, va registrar un increment

important de la poblaci als segles XIV iXV, amb fortes regressions causades perla pesta. Al segle XVI hi va haver unalenta recuperaci demogrfica tot i lapesta, les guerres, la fam i els aiguats deprimera meitat de segle. Al segle XIII(ctars, croada albigesa, castell deMontsegur, Pere el Catlic...) iprincipalment al segle XVII la poblaci

comen a augmentar per l'arribadad'occitans que fugien de Frana per lespersecucions religioses. L'absncia deguerres, el desenvolupament del'activitat menestral i la millora de lestcniques agrcoles i ramaderes ferenque en el segle XVIII augmentssensiblement la poblaci. (651 lany

2008, Institut dEstadstica de

7/29/2019 27 -marc- 2009

15/23

15

Catalunya.)

El comte dEmpries Pon Hug IV (tambdit Pon V), fill del comte Hug V i de lavescomtessa de Bas Sibilla de Palau,

regn entre 1277 i 1313. Es va casar el1282 amb Marquesa, filla i hereva delvescomte Guerau de Cabrera; enlla queaugment considerablement el dominide la Casa dEmpries. Va construir elpalau-castell de Bellcaire. Les notciesescrites sobre una fortificacicorresponen a les dun judici de lany881 en qu es dirimia la pertinena a la

jurisdicci dUll, a la del bisbe deGirona, o a la de Bellcaire, duns alous domini ple, absolut i lliure, franc deserveis i de tota prestaci. L'any 1289fou ampliada i reforada amb torres i

muralles, com a residncia habitual delscomtes i tamb de defensa, motivadaaquesta per les lluites i discrdies entre

el comte d'Empries Pon V i el reiJaume II, que al seu torn fu construir elcastell de Torroella i el d'Albons. Lesguerres contnues que assolarenlEmpord, punt dentrada cap a Frana ide Frana Segadors, Guerra Gran,guerra del Francs... deixaren moltmalparat el castell, amb la qual cosa es

produren enderrocs importants en

torres i part del recinte exterior de lesmuralles que lenvoltaven.

Jaume I el Conqueridor heretava la vastarea catalana-occitana reunificada per la

Corona d'Arag. El seu nt, Jaume II,estenia els seus dominis fins a Atenes iNeoptria. La relaci de Pons V amb laCorona present dues etapes bendiferenciades: la primera, coincidint ambels regnats de Pere el Gran (1276-1285) iAlfons el Franc (1285-1291), sdabsoluta identificaci; la segona, onregnava Jaume II el Just (1291-1327), sdenemistat, de lluita judicial en la qualsutilitzaren acusacions de sodomia illuita armada.

Lhostilitat de Jaume II ja es manifest el1293 desautoritzant una sentncia delcomte; den el 1302 lenemistat an demal en pitjor. El comte desvi aquell any

el curs del Ter, a prop de Verges, enperjudici dalgunes viles reials iepiscopals inundant i enfonsant les nausde Jaume II en el port de Torroella. El1311 el rei va vendre el domini feudald'Albons al comte d'Empries, queposteriorment fou un dels molts motiusde discrdia. Pon va comenar lafortificaci de la poblaci, i el rei, que

estava alant el castell del Montgr, li vaprohibir que continus les obres, tant delcastell d'Albons com el de Bellcaire.Contesa que acab lexrcit reial envaintel comtat per terra i per mar i obligPon Hug, arrunat, a sotmetres de nou.El 1698 Bellcaire formava part de labatllia reial de Verges.

http://ca.wikipedia.org/wiki/1311http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_del_Montgr%C3%ADhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Bellcairehttp://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Bellcairehttp://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_del_Montgr%C3%ADhttp://ca.wikipedia.org/wiki/1311

7/29/2019 27 -marc- 2009

16/23

16

Bellcaire, amb una histria digna derecordar!

Santi Sat

Eluana com a excusa

Un poltic amb pocs escrpols com SilvioBerlusconi no ha dubtat, aquests darrersdies, a utilitzar un drama hum per alsseus propis interessos. No en t prouamb tenir la gran majoria dels mitjans decomunicaci italians a les seves mans.

No en t prou amb haver aconseguitcanviar contnuament la llei per ajustar-la als seus interessos i garantir la seva

impunitat. Ara es vol carregar un delsequilibradors del sistema poltic itali,enfrontant-se al Tribunal Suprem itraient poder al president de la

Repblica. Tot plegat amb lexcusa que

aquest es va negar a firmar el decret quevolia impedir la mort dEluana Englaro, lanoia de 34 anys en estat de coma des del1992, desprs de ser vctima dunaccident automobilstic. El seu pare,

Beppino Englaro, havia aconseguitguanyar una batalla legal per tal que fosinterrompuda la hidrataci ilalimentaci forosa que la manteniaviva, una vegada comprovadalextraordinria durada del seu estatvegetatiu permanent.

Aquesta batalla havia daportar aBerlusconi ms poder fins a podercanviar la constituci. Sempre en prodels seus interessos. La vida o la mort dela noia era el menys important. Una claraevidncia del menyspreu dels poderososenvers la condici humana. I en aquestabatalla, Berlusconi no dubta a acostar-sea les tesis del Vatic, per altra banda ben

conegudes, per tal daconseguir mspoder. Unes tesis que, amb la coartadadels designis de Du, deixen de banda elpatiment dels humils (els indueix adedicar el patiment a Du, confiar encuracions miraculoses... ). En tenim unallarga experincia al llarg de la histria.Est clar que en ple segle XXI, Ratzingerintenta recuperar i potenciar una

doctrina que li proporcioni msinfluncia en el poder poltic.

Sense cap mena de dubte que avui,lEsglsia hauria de tenir tot el dret aexpressar les seves doctrines i entrar enel debat pblic. El que no hauria de fers obligar que la seva doctrina afectialtra gent que no sigui els seus

7/29/2019 27 -marc- 2009

17/23

17

feligresos. No pot pretendre que lacoartada fcil de dir que parla en nom deDu lexclogui de qualsevol judici crtic ique el poder poltic i el poder judicial

assumeixin les seves tesis sense cap

debat. La societat actual ha evolucionatmolt des dels temps foscos de laInquisici. El Vatic hauria dassumirque, tot i que algunes vegades elsfeligresos poden omplir la plaa de SantPere, els seus seguidors ms fidels, cadavegada fan menys cas a la jerarquia.

Eluana va morir fa uns dies. Un hipottic

Du, contradient les tesis vaticanes i elsinteressos berlusconians, va fer queEluana i el seu entorn deixessin de patir.En realitat ho hauria fet fa temps silevoluci del mn, en la qual moltesvegades no creu el Vatic, no hagusperms el descobriment de la mquinaque la mantenia viva. Entretant

Berlusconi i la cria romana lliuraven labatalla contra les lleis italianes amb lavoluntat docupar lescena pblica. Unabatalla en la qual no hi ha debat.nicament hi ha abs de poder.

Per com diu Josep Ramoneda, Ja sesap que forma part de la cultura delpoder recordar a les persones la seva

insignificana, simples instruments alservei dels grans designis. *Benaurats els pobres desperit...

* El Pas, 10/02/09

Jordi Bellapart

REFLEXIONS - FINS QUAN,LA CRISI?

Fins quan, la crisi? Voldria contestar

dacord amb dues perspectives, a curt i amitj termini o a molt llarg termini.Aquestes reflexions sn dun no-professional de leconomia, dun simpleespectador. Quedi ents per endavant.A curt i a mitj termini la crisi actualtrigar el que li costi al sistema de trobarnous punts dequilibri. No a tots elspasos de la mateixa manera.Probablement als Estats Units la crisiseguir una corba en forma de V queimplicar un retorn a lequilibri desprsduna forta davallada. Imaginem que allshagin trobat noves formes defuncionament sostingut de leconomiadaqu al 2011. A Espanya, on no sha

reaccionat de pressa ni coordinadament,i amb moltes rigideses al sistema, larecuperaci pot ser molt ms llarga. Enforma de U o, en el pitjor dels casos,sense recuperaci durant molts anys, enforma de L (sense poder tornar a unnivell de riquesa aparent basada enlespeculaci i la rajola). Per aquesta

7/29/2019 27 -marc- 2009

18/23

18

seria la visi pessimista, jo crec quereaccionarem.En dir nous punts dequilibri delsistema em refereixo, evidentment, alcapitalista, que se sost sobre cinc pilars

bsics: mercat, diners, bancs, lleis iimpostos. Repassem-ne les funcions:

1. Mercat: posa en contacte elsque ofereixen productes oserveis amb els que elsnecessiten, i aix quedenestablerts els preus i lesquantitats. Com ms car, menysdemanda.

2. Diners: faciliten les relacionsdintercanvi. No cal donar unpollastre perqu et donin unessabates.

3. Bancs: fan circular els diners. Sipaguen un inters, podenguardar els diners dels quetenen sobrers, i els deixen, si

cobren un inters, als que ennecessiten.4. Lleis: posen lmits a les

condicions del mercat. Horarimxim setmanal de treball,salari mnim, condicionssanitries dels productes,protecci medi ambiental.

5. Impostos: recullen capital perfer obres o serveis que elsparticulars, a travs del mercat,mai no farien, com carreteres apoblets solitaris, escola gratuta,sanitat de franc.

Simplificant molt, els economistes estandividits en dos grups: els que considerenque es fa i es reparteix ms riquesa si esdeixa lliure el mercat com menys

normes i menys impostos millor, i elsque defensen la regulaci del mercat perevitar abusos i el cobrament dimpostosals ms rics per afavorir els ms pobres.Els governants han seguit preferentment

una o altra de les dues postures i, aix,els ltims anys han guanyat els primersmercats sense traves; Reagan,Tatcher, Pinochet, Bush... Laglobalitzaci sense lmits ha fet encarams explosiu lexperiment, que ja shavist on ens ha dut.Cal dir que sveritat que el

sistema, fins ara,no solament hafet els rics cadacop ms rics, sinque tamb hamilloratleconomia de lamajoria de la

poblaci de molts pasos endarrerits.Per shauria pogut repartir molta msriquesa, accelerar les millores delspobres, evitar el pou dels marginats, siels ms rics haguessin renunciat a ser-hocada cop ms. No sha fet. A quin cost?Tamb sest veient ara. A la Xina, perexemple, quan la bombolla ha plegat decrixer tan de pressa com abans, milions

de pagesos que ho havien deixat tot iemigrat a les ciutats han de retornar alspobles, si poden, sense feina, sensehoritzons. Als Estats Units milionsdobrers, marginats, negres, hispans, hanperdut la feina, les cases hipotecades, elsfons de pensions.Molta gent patir, per el sistemasequilibrar.

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num27/financiera.jpg','Quin%20ser%C3%A0%20el%20limit',338,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num27/financiera.jpg','Quin%20ser%C3%A0%20el%20limit',338,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num27/financiera.jpg','Quin%20ser%C3%A0%20el%20limit',338,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num27/financiera.jpg','Quin%20ser%C3%A0%20el%20limit',338,450,1,0);

7/29/2019 27 -marc- 2009

19/23

19

Passem ara a llarg termini. s clar que noes produir de sobte la substituci delsistema capitalista. Un canvi de sistemademana molt i molt de temps, i lactual,amb tots els seus grinyols, funciona. Els

rics, els poderosos, les mfies, elsprivilegiats, faran mans i mnigues peranar fent retocs, per el que no estrauran de sobre ser legoisme sucida.De moment es restablir un equilibrifeble, perqu els diners sn necessaris itamb ho sn els bancs. Per all que esfar insuportable dacceptar ser quelabisme entre rics i pobres es vagi

engrandint sense aturador.LImperi rom estava corromput, peraguantava. El sistema feudal va mantenirprivilegis mentre li va ser possible. Larenovaci cap a una alternativa millorvindr, per ning no sap com. Trigarmolt.

Jaume Bassa

La cuina de la Catrina

BACALL AL PIL-PIL

Ingredients

Bacall (un tall per persona): Una cabea dalls Oli Carxofes 1 bitxo Sal

En una cassola amb oli, cal rossejar elsalls laminats i el bitxo; una vegadarossejats, shan de treure de la cassola ishan de guardar.Amb la cassola fora del foc, cal que hi

afegim oli i cal que hi incorporem elbacall amb la pell enlaire, procurantque loli quasi el cobreixi.Haurem de posar la cassola al foc unaltre cop i quan comenci a bullir, hauremdabaixar el foc i deixar-lo coure 20minuts amb el foc molt lent.Cal que traguem un altre cop la cassoladel foc i tamb el bacall. Hi haurem de

posar una cullerada de loli per sobre perevitar que es ressequi (es pot guardar alforn perqu no es refredi).Loli que queda a la cassola lhaurem demuntaramb una batedora manual o ambun colador de malla fina, fins que hagiagafat la consistncia duna beixamel.Per a muntar el plat, cal posar-hi el pil-pil

al fons; a sobre, el bacall amb els allsdaurats pel damunt. Tot al voltant delplat, shi hauran de posar les carxofesque shan laminat i fregit.

CARGOLS ROSTITS

Preparaci:Haurem de fregir les carxofes laminadesi les haurem de reservar reservar.

Ingredients

Cargols: Sal Pebre Oli

Per a la salsa de tomata:

Cansalada virada Oli Sal Tomates

Per a lallioli:

7/29/2019 27 -marc- 2009

20/23

20

Alls Oli Sal Suc de llimona

Crida a la collaboraci

Racons que cal millorar. Feu-nos arribar

les vostres fotografies!

Els joves escriuen

Biografia del meu avi Pere Llos

Aquesta biografia explica la vida del meuavi. Vaig pensar en la idea danar alRecer, per desprs de pensar-hi molt,vaig decidir fer-la sobre el meu aviperqu a ell li agrada molt explicar coses

sobre la seva vida i li encanta que elsseus nts spiguen els seus projectesaconseguits.El meu avi s com un artista delrenaixement: sap dibuixar, escriure,modelar, fer invents...

Pere Llos i Comalat va nixer el 24 de

novembre del 1924 a Torroella deMontgr. Vivia amb els seus pares, enFransisco Llos Caritg i la Catalina ComalatBonany; tamb amb les seves germanes.La ms gran es deia Joaquima.Va nixerlany 1920. El 1922 va nixer la Carolina iara t 86 anys. La Maria Rosa, nascudael 1929, aquest agost passat va fer 3anys que va morir.

Preparaci:Per a la salsa de tomata, sha de daurarla cansalada tallada molt menuda i shande coure les tomates pelades i trinxades.Per a lallioli, cal aixafar els alls junt ambla sal i unes gotes de suc de llimona i calanar-hi afegint oli ben a poc a poc isense deixar de remenar.Per fer els cargols, shan de bullir i shandescrrer. En una cassola amb oli roent,cal que es tirin els cargols benescorreguts, remenant-los de tant entant fins que estiguin daurats; llavors calposar-hi la sal i el pebre i cal que esremeni tot uns minuts ms.

A l'aguait del nostrepatrimoni

Desprs de dos anys d'estar seca, laFont dels Capellans torna rajar.

Durant una temporada va estar convivinttamb amb la seva tia Maria, germanadel seu pare, i tamb amb el seu oncleQuimet. Amb 6 anys va comenar a anara lescola Ribes a Torroella. Va deixaraquesta escola quan tenia 9 anys i vaanar amb els professors Rigau i Torrent

durant 3 anys, i desprs amb dues

7/29/2019 27 -marc- 2009

21/23

21

senyoretes de Torroella que es deienMaria Negre i Rita Vallespir.

Els ltims anys abans que esclats laguerra, en Pere va estudiar

comptabilitat. En comenar la guerra vaser obligat a estudiar a les escolesnacionals, per igualment va seguirestudiant comptabilitat pel seu compte.Va fer alguns estudis de mecanografia itaquigrafia amb una mestra de Torroella,la senyoreta Rossita. Tamb va serinstrut al catal i al francs pels mossensViver i Tur.

Lany 1939 es va acabar la guerra. Elltenia 14 anys i es va anar a examinar aBarcelona de comptabilitat junt amb laseva germana Carolina i uns quantsestudiants ms de Torroella.

Desprs dexaminar-se, va treballar a

casa seva de baster per a la nitcontinuava anant a classes.Tenia 16 anys i anava amb bicicleta acomprar pl de cavall pels pobles de lAltEmpord i desprs anava amb tren aBarcelona a vendrel.

Quan tenia 18 anys va comenar aestudiar pel seu compte peritatgemercantil, amb lajuda de la sevagermana gran, la Joaquima, que liaconseguia llibres, i el senyor Pericot,que li feia classes dlgebra.

Va fer expedient per no haver danar a lamili, per noms va aconseguirendarrerir-ho dos anys i el 1947 va

entrar-hi. Va anar-hi al setembre, en un

regiment denginyers de Figueres. Alnovembre daquell any va ser traslladat alEscala i van excavar a les runesdEmpries. Per la seva habilitat com adibuixant, va encarregar-se de fer els

dibuixos dalgunes de les peces que shitrobaven. Actualment podem trobarllibres del Museu dEmpries ambdibuixos seus.*

Lany 1949 va acabar la mili, es va posara treballar a casa seva de pags, baster,tapisser i matalasser. Va voler muntaruna escola densenyament a lEstartit,junt amb la seva germana Joaquima. Hotenien tot organitzat, per el local quevolien comprar (El Catal) era massa car.Ms tard la Joaquima va tenir diferentsescoles a Barcelona, una es deia escolaMontgr.

Tamb van obrir una fbrica de mitjons

amb el seu cunyat, lAntoni Martinoy. Elmeu avi juntament amb un mecnic deTorroella, el pare de la Joana Darns, vainventar un sistema perqu el fil quedsms estret a la part superior dels mitjonsperqu no rellisquessin.

Quan la feina va baixar perqu es vancomenar a fer matalassos daltresmaterials i perqu la gent ja no utilitzavaels cavalls per treballar i desplaar-se, vaobrir un supermercat a Pals.

Lany 1954 es va casar amb la PepitaPuig i Carreres i en Llus Pericot va ser-neel padr. Lavi Pere est molt agrat a lafamlia Pericot, que sempre li ha estat

una ajuda molt gran.

7/29/2019 27 -marc- 2009

22/23

22

A principis de ser casat va ser el vocalprovincial del sindicat de la pell,representant dels basters.

Va tenir tres fills: la Maria ngels el 1956

i dos bessons, en Josep i en Pere lany1958. En el perode del trasllat delcollegi Sant Miquel, del costat de larectoria a la ubicaci actual, va sertresorer de lassociaci de pares delesmentat collegi.

La Maria ngels volia ser farmacutica,per desprs dacabar el batxillerat li vanoferir feina en una immobiliria iactualment encara hi treballa.

En Josep, Pitu, ha seguit amb el negocifamiliar, fundat lany 1919.

En Pere volia estudiar educaci fsica iaix va ser. Va fer INEF i actualmenttreballa a lIES Montgr.

El meu avi, quan va fer els 80 anys vacreure que ja tenia edat per fer algunaactivitat del Recer, per com que no liagrada gaire jugar a cartes ni al dmino,

va optar per la coral, perqu sempre li ha

agradat molt cantar i sho passa molt bamb els companys i el director, elprestigis msic Eduard Font.

Ara t 83 anys i viu amb la seva dona a

Torroella de Montgr en un pis damuntdel supermercat Llos. Fins ara havia anata diferents balnearis amb el seu propicotxe: Valncia, Terol... Lltimaexcursi que ha fet va ser aquest estiu,on va anar a buscar els nts a Noruega.Tamb sho passa b anant a les pinedesa fer llenya amb la motoserra, buscantbolets i contemplant la natura. Ara esdedica a fer endrea de documents icoses que t antigues.

El meu avi ens va ensenyar a jugar aescacs; sempre t un acudit per explicar,o un conte, o una notcia del diari...

Un dia daquests ha danar a Can

Quintana a explicar el nom i la utilitatduna colla deines de baster que vacedir al museu.

Vol comprar-se un ordinador per explicarles seves histries.Salut i nims!

* ALMAGRO, Martn. Las necrpolis deAmpurias. Vol. II: Monografasampuritanas N III. Barcelona: 1955.

Berta Llos Casadell

Cinema i Espectacles

7/29/2019 27 -marc- 2009

23/23

23

La pellcula del Mes: El curioso caso deBenjamin Button

FET i FUMUT...!