Revistaculturold'AlaiorOctubre 2008 - Número 218

ENOVA

LVETERINARIS D'ALAIO

ENTREVISTA NEUS REA

Miquel Àngel Limón Pons

No em dec errar de gaire si aventur que, mai abans-descomptats, és clar, els processos electorals,convulsos per se-, Menorca no havia travessat unaconjuntura de tres comiats simultanis sobreprimeríssimes autoritats -vull dir situades totes elles en elpic mateix de la cúspide del poder al qual hanrepresentat últimament-. Dues, sí, són dimissionsd'estricta naturalesa política institucional; i la tercera, demena eclesiàstica. En un breu feix de setmanes, i, en totcas, fent totes elles bullir alhora el brou de l'actualitat,Menorca haurà pronunciat l'adéu per la presidenta delConsell Insular, pel bisbe diocesà titular i, ben aviat, pelbatle de Maó, el procés orgànic de substitució del qual jarutlla a veles esteses, amb el nom del delfí en boca detothom. Malgrat que en cap supòsit no hem de veure-hicrisis de rerefons, i que, per tant, són dimissions, diríem,controlades (com els bons barrobins que tracen caminsde millora viària), insistiré en la següent formulació: demanera gairebé simultània, l'illa perd un element excelliten el camp municipal, una líder electoral de plausibleexecutòria autonòmica insular i, encara, un amat pastorde l'Església particular de la Menorca creient. Tot plegat,no és, ni de noves!, un escenari baladí, ans el judic, méstost, d'excepcional. La coincidència, em sembla un bonpunt infreqüent. Per açò mateix, quedarà en els annalsdels nostres dies. Potser el 2008 caldrà que el recordemcom l'any de la tríada dels adéus. No puc, però, fer-vosel retrat a tinta de totes tres autoritats. Si les coses,properament, em rutllen sense entrebancs, potser elsfaré desfilar successivament. De moment, us endreçl'apunt de la presidenta sortint del Consell Insular.

Joana Barceló és, a ulls meus, una donad'arquitectura corporal allargassada, desimbolta, ambuna certa gracilitat sense caure en el pou captiu de lesafectacions ni en les frivolitats estètiques de cap mena.Acostuma de portar els cabells curts, i gairebé no es

COORDINADOR:Miquel A. Marquès.ADMINISTRADOR:Modest Giménez.EQUIP DE REDACCiÓ:Paca MercadalPere GomilaQuico SintesAnselm BarberJosep LI. AndreuMaca RamosMUNTATGE:Joan Barber'PalliserCOL·LABORADORS:Arcadi GomilaNúria Quintana

Octubre 2008

Pere ReureJosé M~TimonerMiquel À. Limón PonsFOTOGRAFIES:RedaccióFotos SeboCORRECCiÓ LINGüíSTICA:Francesc SintesPaca Mercadal

DIBUIXOS:Josep MercadalTaní BarberDISSENY GRÀFIC:RedaccióPUBLICITAT:Publicitat Matas

REPARTIDORS:Cristina Barber RotgerPedra Perea Villalonga

maquilla mai, lluny com se situa de sofisticacions id'afaits purament aparents. Els ulls, de miradaasserenada, són castanys -castanys per color i per volumocular alhora-. Fa l'esguard clavant-vos la nineta, i dilatales òrbites com ulls de bou quan emfatitza les paraules,sobretot quan li extreu, a la fonètica, un remarcatrotacisme molt característic. En fer el somriure, se lidibuixa una boca franca i blanca, de franquesa còmoda.Quan la vaig conèixer fora dels escons i fora de les salesde plenaris, vivia rodejada de papers. Papers en totes lesformes imaginables -si voleu, polítiques- del mot. En elmenjador, convivint amb la vaixella de la vitrina, hi haviarengles i rengles de llibres, muntanyes i muntanyes -gairebé serralades- de dossiers, d'expedients,d'informes, de documentacions, de textos jurídics, debutlletins oficials, de mocions i de preguntes. Lesbaluernes de pasta de paper parlamentari eren bonibéingents, colossals. Però, tot plegat, atorgaven al'habitatge un aire vívid, de nervi tibant, i potser lletraferit;en tot cas, gens asèptic i àton com acostumen a ser elspisos de solters sense mena de perspectives. Us diréque em va agradar constatar-hi que era una persona, endefinitiva, que no vivia exornada per la decoració insípidade ballarines de porcellana, o d'eixorques litografiesciclostilades que us entren de regal en comprar elsmobles del rebedor o l'alcova. Després, a bord delsvaixells de la política haurà estat nou anys presidenta delConsell Insular de Menorca, amb un fàcil entenimentamb els grups a la seva esquerra. I des de la presidènciaens deixa un llegat gens banal, ans al contrari. Hiquedarà una reconstrucció fonda, substancial, de ladimensió dels consells com a òrgans de govern de laComunitat (per mi, una fita excet-lent): i, en segon lloc,també hi quedarà un Pla Territorial Insular, disputat peròpremiat internacionalment, que ha posat fi al campi quicampi, peti qui peti de les dècades anteriors. Són duescolumnes samsòniques, si em permeteu la hipèrbole.

Edició núm. 218 36 pàgines Tiratge: 650 exemplars

MEMBRE ADSCRIT

EDITA: S'ULL DE SOL, Associació Cultural CI. des Forn, 9. 07730ALAI()R~(MEN()RCA)Tel. 971379053 ale: cel@menorcaweb.net

sulldeso I@gmail.comIMPREMTA: J. PONS Cra. Nova, 137 - Alaior. DL ME 407 - 1990

S'Ullde Sol s'edita amb la coHaboració parcial de fAjuntamentd'A/aior, el Consell Insular i del Govern de les Illes Balears1

1'1.11AJUNTAMENT IRiíl

• . D'ALAIOR UJJIGovern de les Illes Balears

CONSELL INSULARDE MENORCAwww.e-rnenoroa.orç

2 Oot-leborscions Octubre 2008 - 362

Editorial

El que hauria d'haver succeït: a finals de la dècada dels 90 es vafer un mapa escolar en què les previsions detectaven la necessitatd'un nou centre d'infantil i primària que hauria d'estar en funcionamentl'any 2003. Hi havia prou anys de marge. El curs 2003-2004 l'escolanova s'hauria d'haver inaugurat, cosa que hauria evitat les llarguespenúries d'espai del CP Dr. Comas Camps.

La realitat és que serà el 2009-201 O quan entrarà en funcionament,amb sis anys de retard. Després d'obres de conversió en el Dr. Comasd'espais comuns en aules, de tres i després cinc aules prefabricades,d'envair l'habitatge del conserge i tots els espais didàctics específics(biblioteca,laboratori. ..)ocupats com a aules. En un país modern, quegasta recursos per fer documents de previsió i que té els pitjors resultatsescolars, és tot un exemple de la crisi de funcionament de les institucionspúbliques. Durant aquest temps la Conselleria d'Educació ha estat enmans del PP, del PSM (poc temps) i del PSOE i l'equip de governmunicipal ha estat del PSOE i ara amb pacte amb EM-lA. Podríementrar en el debat d'analitzar causes i responsabilitats, però és bo quefarts de tantes excuses ens limitem a parlar només de resultats. Iaquests són del tot criticables. L'altre dia diferents experts econòmicsconstataven que aquesta crisi institucional, de mal funcionament, defer tard en totes les previsions, de duplicar competències, d'infinitesdespeses no substancials, d'exercir tan poc d'autoritat real, és una deles causes també de la crisi econòmica. Si més no, exemples com elde l'escola nova, tan freqüents en tants i tants àmbits haurien de ferreflexionar tothom profundament sobre com fem política i com funcionenles administracions i aplicar-se allò de l'avaluació. La nota no superariael tres.

Ara serà tan important mateix com es traspassa l'alumnat d'uncentre a l'altre. Com comença a funcionar la nova escola amb l'atractiusuficient per compensar la bona fama del CP Dr. Comas Camps. Sónqüestions bàsiques per aconseguir disminuir en poc temps les malescondicions d'aprenentatge en el centre sobreocupat. Esperam que lesautoritats, d'una vegada, hi posin a més a més de la manera de fervulgar i de poca alçada, un poc de racionalitat i creativitat, per convertiraquest temps previ a la inauguració en uns mesos aprofitats i queoferesquin una escola nova atractiva i engrescadora, que sigui útil deveritat als fillets acubats i constrets que poblen el Dr. Comas.

ES RAS ERr

(...:7=1

--"~tr=tCarrer Santa Rita, 2 - ALAIOR - Tel. 971 37934

Octubre 2008 - 363 -~~~~_Ii![I--~~._.~__._- Opinió

Redacció

Des d'aquest espai de reflexió volemfelicitar públicament Josep Maria QuintanaPetrus per la medalla d'or que li va lliurar elpassat mes de setembre l'Ajuntament de Maó,entitat que ha sabut valorar la seva tascahumanista, amb la concessió de la màximadistinció de Maó a un ciutadà. Amb aquestguardó es reconeix les persones que sónexemple i referent per als seus conciutadans.

S'ha de destacar la tasca investigadora icultural en diversos àmbits de la cultura de l'illade Menorca feta per Josep Maria Quintana.Aquesta tasca intel-lectual l'ha duit a escriure ipublicar nombrosos articles i llibres, a més departicipar en diferents iniciatives i activitatsculturals i polítiques al llarg de les darreresdècades.

S'ha de valorar positivament la decisiód'aquesta iniciativa de l'Ajuntament maonès. Latasca cultural és poc vistosa i, en moltesocasions, poc o gens valorada. Però els fruitsque se n'obtenen en benefici de la societat enla qual es treballa, serveixen per consolidar elfutur d'aquella mateixa societat.

Per açò és d'agrair que les institucionspúbliques que regeixen la nostra societattenguin l'encert de valorar la feina callada i avegades poc vista, però al mateix tempscientífica i rigorosa, de personalitats com la deJosep Maria Quintana Petrus.

3

Antoni GómezMetge

•

El passat mes d'agost, la tele ens va deixar embafatsde retransmissions de les olimpíades, i de veure com, alsguanyadors, els posaven una corona de llorer com a senyalde victòria. I en mirar el llorer que tenc al jardí, vaig pensarque no havia escrit mai sobre aquesta planta, un dels arbresmés mítics i sagrats que hi ha a la Mediterrània.

Quasi tots i totes sabeu que a la cuina, les fulles dellorer s'empraven, i encara s'empren, en molts de platstradicionals, des de guisats, a perols as forn; fins i tot unespatates fregides amb llorer són molt gustoses.

De sempre, el llorer ha format part de les herbes quecondimentaven la nostra cuina, i molts plats del Mediterranigaudien del sabor i l'olor que proporcionen les fulles delllorer.

Si bé és cert que les fulles de llorer proporcionen unaaroma especial als plats, no només per aquest motius'empraven tant, sinó pel fet que les fulles del llorergaudeixen de propietats medicinals importants.

Són reconegudes les seves propietats com a tònicestomacal, modulador de les secrecions gàstriques, iestimulant de la bufeta del fel. Aquestes propietats han fetque, a més d'emprar les seves fulles com a condiment,se'n preparassin tes (quatre fulles dins d'una tassa d'aiguabullent i deixar-les-hi durant uns minuts) per als torçons oel flato.

També diuen que és bo per a les afeccionsrespiratòries, com la tos i el refredat.

En forma d'oli, que és tan espès que l'anomenen"mantega", és bo per combatre les inflamacions de lesarticulacions de la gent que té reuma, ja que redueix lainflamació i elimina el dolor.

Per últim voldria recordar que antigament els fruitsnegres del llorer eren donats als animals que tenien cucsper acabar amb els seus paràsits.

Però, i tots sabeu que sempre hi ha un però, les fullesno es poden menjar crues, ja que els seus efectes podenser tòxics.

A part del seus efectes medicinals, el llorer eraconsiderat un arbre sagrat des del temps dels grecs, queel consideraven consagrat al seu déu Apol-lo. I com queera un arbre sagrat, Zeus, el déu dels llamps destructors,el respectava, i on hi havia llorers mai no hi queia un llamp.Per açò a tots els temples hi havia llorers.

A més, els grecs tenien el costum de posar una coronade llorer als vencedors, tant de les batalles com dels jocsesportius que organitzaven: d'aquí ve açò de posar unacorona de llorer als guanyadors de les proves olímpiques.Els romans, que van ser uns copions dels grecs, van utilitzarla corona de llorer com a signe de victòria, i els emperadorseren coronats amb fulles de llorer.

4 Ool-teborecions

Ir-

•Els cristians

van adoptar aquestritus antic, i percelebrar l'entradade Jesucrist aJerusalem encaraes beneeixen ramsde llorer i d'olivera,que antigament espenjaven darrereles portes per fer que salvaguardassin les cases de llampsi desgràcies. La meva sogra, que és una dona proureligiosa, encara ve cada any amb una ram de llorer a casa.

Com podeu veure, açò del llorer és un tema més queinteressant.

Jo, per si de cas, reg el meu llorer i intent que estiguipolit, no fos que se'm morís i em pigàs un llamp.

Desde 1953

FERRETERAISlEÑA e.B.FABRICACIÓ l VENDA AL MAJOR

D'ARTICLES DE FERRETERIA

Tel. 971 37 11 04Camí Nou, 80 Fax 971 37 17 9807730 - ALAIOR Mòbil 609 89 11 46

Octubre 2008 - 364

COPROLOGIA

Pere Reure

Quan passam pel revolt de Mitjan Lloc iveiem aquella enorme tanca en explotaciópermanent sembrada de blat d'indi, ens satisfà deveure que el camp de Menorca pot -encara- ser

rendible en lloc de convertir-se en un seguit de matolls id'ullastres que ho envaeixen tot,que és el que passa a bona partdel Llevant insular. Ara bé, devaca no en veiem mai cap.

On són les vaquesd'Alcaidús? Jo no les he vistesmai, però n'hi ha gairebé 900 i estan produint llet a les totes alsestables de dalt. Estan creant riquesa, són petites factoriesambulants i, en principi, «naturals». Tan naturals són aquestsmamífers que no només produeixen llet, sinó que també orineni defequen. La llet es ven, les defecacions poden aprofitar-secom adob natural, però ... què se'n fa del pixum, que no es potvendre?

Ho diu el GOB, a la seva pàgina Web: la fincad'Alcaidús és un dels llocs amb més cabana ramadera deMenorca, que gestiona de manera molt intensiva. Disposa d'uns900 caps de bestiar vacú, que provoquen diàriament unaproducció de purins que es filtren cap a les capes freàtiques delsaqüífers. Cal tenir en compte que se sol considerar que una vacagenera diàriament la mateixa quantitatde purins que 30 persones. D'aquestamanera, la finca d'Alcaidús podria estargenerant tants excrements com 27.000persones, més que tota la ciutat de Maósencera. Així i tot, però, sembla que nodisposen de cap sistema de depuració. Amés, la finca està situada vora la zonaamb més problemàtica de nitrats deMenorca, l'àrea de Sant Climent. Laconcentració de nitrats d'aquesta zonava obligar a tancar els pous desubministrament del poble, que fa tempsque s'abasteix mitjançant camions. ElGovern Balear ha anunciat la instal·lació d'una plantapotabilitzadora, però no té cap sentit fer inversions públiques sino s'aborden també les causes que provoquen els nitrats.

Es dóna la circumstància que Alcaidús ha rebut duesajudes molt grans del Govern Balear. Al 2006 se li van atorgar456.948 €. Al 2007, la subvenció va ser de 739.222 €. Per veurela dimensió d'aquests ajuts, basti dir que el pressupost total delcontracte agrari de l'any 2008, per a totes les finques que s'hivulguin acollir, és de 405.000 euros. Amb aquestes enormessubvencions, Alcaidús, que també té probablement l'extensióde regadiu més gran de Menorca, pretén ampliar l'activitat deformatgeria.

El GOB va presentar davant l'Ajuntament d'Alaior lesoportunes al· legacions per recordar que s'ha d'exigir depuracióde les aigües residuals i informe d'impacte ambiental. Han passat8 mesos i encara no s'ha rebut resposta. Tot indica que l'expedientestà aturat dalt la Sala, però, mentre, s'han detectat obres a laformatgeria. Els ecologistes demanen control urgent sobre lagestió ambiental d'aquesta finca, perquè l'enfocament intensiuque té i les dimensions de la cabana que maneja podrien estarcausant greus perjudicis a les reserves d'aigua dolça.

Tot i que estigui al nostre terme, podem considerar elcas d'Alcaidús com un problema major, d'àmbit insular, ateses

Octubre 2008 - 365 ----------

les dimensions de l'explotació. Però de tota aquesta problemàtica,els mitjans de comunicació insulars no n'han xistat.

El diari «Menorca», el mes d'agost, publicava la notícia-també proporcionada pel GOB- que alguns llocs de l'illa, benidentificats, apliquen un model agrari molt intensiu, basat en elsregadius de farratges durant l'estiu i en les hores de més sol. Aixòes tradueix en una enorme pèrdua d'aigua a causa de la granevaporació que es produeix; una pèrdua que, en la situació que es

troben els aqüífers deMenorca, no es pot seguirpermetent. En canvi, delproblema dels purins no en vadir res.

La finca d' Alcaidúsés propietat de la família Seguí Chinchilla, gent que té un pes dinsl'estructura socioeconòmica de l'illa i que -per raons ocultes peròòbvies- no convé posar en entredit. El silenci com a censuraexisteix molt més del que seria desitjable. I aquesta cessió davantdels interessos de persones o entitats concretes és una xacra quecorca els mateixos fonaments del sistema democràtic. Massavegades l'administració local -amb el poder limitat que té i/o ambla inèrcia que prové de temps pretèrits-, no demostra voluntat dereconduir segons quines problemàtiques, gira el cap a l'altra bandai evita prendre decisions que perjudiquin l'interès privat encaraque en surti malparat l'interès públic. D'exemples en trobaríem acarretades, però valguin com a mostra la vergonya tercermundistadel Camí de sa Mola, amb habitatges que llencen les aigües brutes

al carrer o els tubs d'aigües residualsque pengen de les casas colgantes deCala en Porter, una situació que ve demolt enrere.

Avui per avui, segons que emdiu en Nicolau Cardona, a Menorca hiha unes 270 explotacions ramaderes (deles 600 que eren no fa gaire) i uns15.000 caps de bestiar (vaques). Handesaparegut les petites explotacions iha augmentat la grandària de les que hiqueden. Tots sabem que el campnecessita subvencions per sobreviure,però crec que una explotació de 900

vaques té un marge de maniobra gran, que li hauria de permetredepurar els purins d'aquests animals i no perjudicar els recursoshídrics que són de tothom.

No ens enganem: els paisatges bucòlics insulars queserveixen d'estampa per vendre'ns a l'exterior depenendirectament del treball dels pagesos. I la supervivència d'aquestsdepèn del rendiment dels «llocs». Qualsevol explotació generaresidus i sembla que aquí ningú no ha pensat (o millor no pensar-hi) en els residus de les 15.000 vaques, que equivaldrien a unapoblació de 450.000 persones si ens atenem al càlcul de referènciade I vaca / 30 humans, que, dit sigui de passada, consider un pèlexagerat.

En definitiva, si pretenem obtenir recursos de l'Estat quetenguin en compte la «població flotant» -en referència a la poblacióturística que ens visita-, també hauríem de tenir en compte elsresidus que genera aquesta altra «població estable» d'animalslleters. O és que tal vegada pretenem que les nostres frissonesnomés surtin a la postal o al cartell de la fira? Afirmaria que non'hem vist cap mai de vaca d' Alcaidús, al concurs de bestiar, peròexistir, existeixen. No s'exhibeixen, produeixen ... i totes les 900formen part d'aquesta reserva de la biosfera de la qual tan ufanososens sentim. Una bona conscienciació biosfèrica hauria d'entendreque «un bon braguer vol dir, també, un bon merder».

5Ool-teboracions

Josep Portella Coll

Tres temes d'AlaiorS'Ull de Sol del mes passat va publicar tres escrits ben

interessants. Malgrat que quan surti aquest ja haurà passat unmes, i és molt difícil continuar el diàleg sobre els temes exposatsdesprés de trenta dies, ho intentaré. Naturalment, hauremd'esperar un altre mes per continuar-ne parlant; però això és unarevista mensual.

El premi literari del programa de festesEn Miquel À. Marquès escriu sobre el fet de la declaració

de desert del concurs literari de Sant Llorenç i la falta de treballpremiat al programa de festes. No és un cas d'ara, ja duim unsanys sense premi. Per açò mateix, la meva proposta en aquellesJornades de Participació Ciutadana era la de no fer concurs, sinóbecar, amb la mateixa quantitat, un investigador o un grupd'investigadors per tal que fessin un treball determinat sobre elmunicipi. D'aquesta manera l'equip tindria una missió concretaper acomplir. Naturalment, l'encomana seria rotatòria. Aquestaproposta va quedar en minoria i ho vaig acceptar. La que va tenirmés adhesions en aquelles jornades va ser precisament la deconvocar un concurs, però sobre un tema concret, que enguanyno podia ser altre que el centenari de La Salle. Aquells mateixosdies, i en Miquel ho recordarà, es va dir que si no hi havia captreball premiat es demanaria a l'equip que ha dirigit la restauracióde Santa Eulàlia un treball sobre aquestes obres tan importantsque marquen el 2008 al nostre poble. En poques paraules, s'hafet el que va sortir de les jornades de participació, ni més ni manco.Què hem de fer en el futur? Convé pensar-hi i parlar-ne en unespròximes reunions obertes. Quant a la declaració de no premiarcap dels dos treballs, que en l'escrit de referència es posa enqüestió, cal recordar que el jurat estava format pels senyors MiquelÀngel Limón, periodista, cronista i historiador, de reconegudavàlua; Cosme Sans, que compta amb una llarga trajectòria en elmón de la cultura local, que venia en representació precisamentde La Salle; Pau Salort, historiador, professor, en representaciódel Centre d'Estudis Locals; hi havia també el senyor Bernat Pons,del grup municipal del PP; el senyor David Moll, del PSOE, i jomateix, en representació d'EM-lA. A tots ells, els vull agrairpúblicament l'esforç i la dedicació. També he d'agrair públicamentla feina dels dos autors que van participar en la convocatòria. Hede dir que no conec cap membre d'un jurat que s'ho passi bé endeclarar un premi desert, és un compromís. He de dir que eldebat sobre els dos treballs presentats va ser llarg i rigorós. Hede dir que la resolució va ser acordada per absoluta unanimitat,precisament perquè trobàvem que l'objecte del concurs exigiaun nivell que, tot i la bona voluntat, no s'assolia. De jove, jo tambéem vaig presentar a concursos literaris que es van declarardeserts. En cap moment m'ho vaig prendre com un demèrit, sinócom un al-lleient per continuar millorant en la feina i la comunicaciódel treball.

L'escultura de la rotonda d'entrada a AlaiorEn Pere Reure escriu sobre el concurs per plantar una

escultura a la rodona d'entrada a Alaior. En Pere no veu bé quela figura sigui un animaló, ja vaca, ja llangardaix, i es decanta peruna figura abstracta o una instal·lació. Crec que la cosa s'ha deposar en el seu context. Ho intentaré. Els pressupostos municipalshan de recollir, per obligació legal, un 1% de les inversionsprevistes per fomentar el patrimoni i la creativitat, que en el casd'Alaior és una partida de més o menys 80.000 euros. Encaraque el poble tengui necessitats puntuals més imperioses, la lleiimposa. Enguany, amb el nou govern, vam creure que era oportúinvertir també en el foment de la creativitat. Per això vam establir40.000 euros per a protecció del patrimoni i 40.000 per al fomentde l'art, sense voler dir que sigui una proporció que s'hagi demantenir en el futur. I a l'hora de pensar en el foment de l'art vampensar en escultures urbanes, que a Alaior n'hi ha tan poques.Què vull dir? Vull dir que l'escultura de la rotonda no serà l'únicaque es farà durant els propers anys. Estarem encantats de rebre

idees sobre llocs on situar obres escultòriques o d'altre tipus.Segur que, en el futur, l'abstractisme escultòric també hi seràpresent. Estic convençut que l'art al carrer o a les entrades delspobles dóna valor a la ciutat, crea imatge i imaginari, dónacaràcter, crea atracció. És una inversió.

Les propostes que es presentin, com se sap, han de girarentorn de la figura del llangardaix o de la vaca o grup de vaques.En algun escrit anterior ja n'he explicat els motius i no vull serreiteratiu. En tot cas, crec que és agosarat preveure com seran(si se'n presenten) els projectes escultòrics i crec que la històriade l'art és plena de creacions avantguardistes o no figuratives apartir, precisament, de la figura dels animals. Com recorda enPere, el concurs també tindrà una part important de votaciópopular directa i efectiva. Estic d'acord amb en Pere: és un risc.Però el risc no ens ha d'impedir fomentar la participació i l'interès.Si no vaig errat, serà el primer cas en la història de Menorca queun concurs per elegir una escultura pública se sotmeti a votaciópopular.

L'acord sobre La Salle petitaFirmat per la Redacció, S'Ull de Sol opina sobre l'acord en

relació amb La Salle petita. No ho fa per explicar i valorar elcontingut concret d'aquest, sinó per 1) dir "que el primer pacte alqual havien arribat l'Ajuntament i el Bisbat excloïa qualsevolbenefici rellevant per al poble ni per a La Salle"; 2) dir que aquestacord final ha estat possible només gràcies a la pressió ciutadana;i 3) dir que "la imprescindible participació ciutadana només lavan aportar aquesta revista (S'Ull de Soï; i el Fòrum 3r Millenni".Crec que és un discurs extraordinàriament injust, allunyat de larealitat del tema, maximalista i desmotivador. M'explicaré:

1) D'acord només n'hi ha hagut un: el que es presentarà aaprovació del Ple municipal. No hi havia un "primer pacte" entreAjuntament (que requereix d'una majoria per aprovar-lo) i elBisbat.

2) La primera proposta van ser unes al- legacions del Bisbatal Pla general per baratar la classificació actual d'equipamêntsque té la parcel-la per residencial, amb el propòsit de fer-hiaparcaments subterranis i uns blocs d'habitatges a dalt. Des delprimer moment, el nostre grup (EM-lA) s'hi va oposar. Els grupspolítics i la gran majoria de gent que va opinar vam coincidir queno era el camí.

3) He de lloar la feina de participació ciutadana que fa S'Ullde Sol a Alaior, però no és l'únic espai de participació existent.En l'escrit, en ignorar-los, es manifesta un menyspreu a lesagrupacions polítiques locals com a ens de participació i presade decisions. El cas de La Salle ha estat a l'ordre del dia demoltes reunions de l'Assemblea d'Esquerra de Menorca-lA,reunions obertes on la gent ha pogut opinar i aportar per arribara un acord final. Estic convençut que en altres agrupacions tambés'ha fet, i encara es farà, ja que el conveni s'ha d'aprovar en lasessió de Ple municipal de dia 8 d'octubre. I no només s'ha debatutdintre dels partits locals, també en actes públics i oberts fets al'Ajuntament o a la Biblioteca s'ha parlat a fons de la qüestió i deles possibles solucions. I més encara, estic convençut que totesles parts implicades també ho han fet.

4) Com és natural, totes aquestes aportacions arribaven ales parts actuants en el moment de la negociació. Una negociaciócom aquesta ha de mantenir la discreció, no es pot fer en unataula a sa Plaça. Però una qüestió és la deguda prudència enunes negociacions amb moltes parts i sensibilitats implicades, iuna altra és que els negociadors no hagin cercat opinions i parersper tenir la composició de lloc més àmplia possible.

Potser en la pròxima edició de S'Ull de Sol, quan el Ple del'Ajuntament ja hagi votat en un o altre sentit el conveni, podremparlar del contingut de l'acord i de com hem de projectar el futurentorn d'aquest espai.

6 Oot-leborecions Octubre 2008 - 366

Quico Sintes

BAREMS I PREVISiÓDE PLACES

Els que dictaminen les lleis: La Constitució,l'Estatut d'Autonomia, la Llei Orgànica 2/2006 i el Decret37/2008

La Constitució de 1978 estableix el dret a l'educaciócom un dels drets fonamentals de la persona i reconeixla llibertat d'ensenyament, com també estableixl'obligació dels poders públics de garantir aquest dret,mitjançant una programació general de l'ensenyament,amb la participació efectiva de tots els sectors afectats ila creació de centres docents.

L'Estatut d'Autonomia (1983) estableix no obstantque correspon a la Comunitat Autònoma la competènciadel desenvolupament legislatiu i execució del'ensenyament en tota la seva extensió. Així mateix, laLlei orgànica 2/2006 estableix que les administracionspúbliques han de regular l'admissió d'alumnes en centrespúblics i privats concertats de forma que es garanteixi eldret a l'educació, l'accés en condicions d'igualtat i lallibertat d'elecció de centre, i que, en tot cas, s'had'atendre una adequada i equilibrada distribució entre elscentres escolars. Reflecteix que l'escolarització ha de sersense discriminació per motius socioeconòmics i per aixòcap centre pot percebre quantitats per ensenyamentsgratuïts, ni imposar l'obligació d'aportacions, ni establirserveis obligatoris que requereixin aportació econòmicaper part de les famílies o tutors de l'alumnat.

Nogensmenys, l'experiència en el procés d'admissiód'alumnes en centres sostinguts amb fons públics durantels darrers cursos aconsella introduir modificacions endeterminats aspectes per adequar aquesta normativa ales circumstàncies familiars i, sobretot, socials que calprioritzar.

En consonància, es considera que és necessaridonar una resposta normativa per tal de reflectir lanecessària coordinació entre el dret d'elecció del centreescolar i l'interès públic de satisfer eficaçment lesnecessitats d'escolarització.

Tant és així que cada curs escolar, i a través d'unDecret, es regula el procés i els criteris d'admissiód'alumnat a cada un dels centres docents queimparteixen ensenyaments regulats per la Llei orgànica2/2006 d'educació.

El procés d'admissió s'aplica a l'alumnat queaccedeix per primera vegada als centres docents percursar els ensenyaments sostinguts amb fons públicsque el centre estigui autoritzat a impartir. El canvi decurs, nivell o etapa no requereix un nou procésd'admissió, excepte en els supòsits de canvi de centre.No obstant, no es considera canvi de centre aquell quefacin els alumnes entre dos centres adscrits per raó de lapromoció de curs, nivell o etapa.

Tots els alumnes tenen dret a una plaça escolar i laConselleria d'Educació i Cultura ha de vetllar per ferefectiu aquest dret a través de la programació general de

l'ensenyament i l'oferta anual de places escolars d'unmunicipi o àrea d'escolarització.

El règim d'admissió de l'alumnat als centres docentses regeix pels principis d'equitat, igualtat, integració icohesió social. No es poden establir criterisdiscriminatoris per raons de naixement, raça, sexe,religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstànciapersonal o social. No es pot condicionar tampoc alresultat de proves o exàmens. La matriculació d'alumnesen un centre suposa respectar el seu projecte educatiu,sense perjudici dels drets reconeguts ja esmentats.

La matriculació d'un alumne garanteix la sevapermanència fins al final de l'ensenyament obligatori ibatxillerat. La detecció de necessitats específiques desuport educatiu no ha d'implicar mai un canvi obligatorid'escolarització.

Quan el nombre de places escolars finançades ambfons públics en un centre sigui inferior al nombre desoi-licitants, l'admissió s'ha de regir pels criteris establetsen l'article 11 i l'annex del Decret 37/2008.

Criteris d'admissió: s'ha d'admetre tot l'alumnat enels centres en què hi hagi suficients places disponibles.En el cas que no hi hagi places suficients, l'admissió esregeix per criteris prioritaris i per criterirs complementaris,que s'apliquen amb caràter concurrent:

Criteris prioritaris1.Existència de germans matriculats al centre o pare

o mare que hi treballi.

2.Proximitat del domicili de l'alumne o del lloc detreball del pare o de la mare, primer dins la zonad'influència del centre sol-licitat, i en segon lloc dins unazona limítrofa.

3. Renda de la unitat familiar.4.Concurrència de discapacitat en l'alumne, pares o

germans.

Criteris complementaris1.Pertinença a família nombrosa.2.Concurrència en l'alumne d'una malaltia crònica.

3.Altres circumstàncies rellevants apreciadesjustificadament per l'òrgan competent del centre.

Si us preocupa que el procés de preinscripció imatriculació sigui correcte, heu de saber que en cadaàrea escolar hi ha una comissió d'escolarització presididaper la Inspecció d'Educació. En aquesta comissióparticipen representants dels ajuntaments, del'administració educativa, dels centres educatius, delsprofessors i mestres i de mares i pares d'alumnes i té,entre d'altres, la funció de vetllar per la transparència delprocés.

Octubre 2008 - 367 -II1IIII1IIII1IIII1II----- Oot-teborecions 7

REFLEXIONS SOBRE LES PASSADESFESTES DE SANT LLORENÇ

Vaig llegir l'escrit de la família Carreras Palliseraparegut a la passada revista S'Ull de Sol i vull comprendreel disgust d'aquesta família, gran col-Iaboradora des de faanys en les festes de Sant Llorenç.

No conec tot el fons de les qüestions i paraulescreuades que han donat lloc a la sanció de prohibir a Llorençi Josep, pare i fill, de participar a les colcades de les festesd'enguany.

Pel que es desprèn del citat escrit sembla que el mòbilfos que en Josep, Caixer Fadrí de l'any passat, deixàs labandera a casa seva mentre son pare, que participava a lacolcada del dissabte, recollia la canya i la cullera amb elcavall del fill. Totalment incorrecte. No obstant si, commanifesta en Josep a l'escrit, tenia autorització del CaixerBatle, responsable de la colcada, no s'entén la sancióposterior. Atesos els fets per totes dues parts, crec que lacosa més intel-liqent era un correcció en l'àmbit privat i noparlar més de l'assumpte.

AI meu entendre, essent els membres de la Junta deCaixers persones joves i que participen tots a la colcada,resulta fàcil emprar paraules fortes quan es presentendiscussions i diferents punts de vista. Sempre hem depensar que, per damunt de tot, Sant Llorenç és una festa,la festa major del poble i provocar divisions entre els caixers,principals protagonistes de la festa, desvirtua per complet

l'esperit de germanor que representen. Baralles i càstigsno són de rebut. Tal vegada seria aconsellable la participacióde persones majors amb experiència a la colcada queformassin la Junta de Caixers. Es guanyaria amb respectedavant l'impuls de la gent jove.

Un altre punt a comentar, és el nomenament del CaixerBatle. Quan es formà a Alaior el primer consistori democràtics'inicià el nomenament del càrrec de forma rotatòria, ambla participació de les diferents opcions representatives daltla Sala. No s'entén que una gran part de la població,majorment representada avui a l'oposició, no tenguialmanco un any el càrrec citat. L'actual forma d'operar noquadra amb la salutació de l'Alcaldia recomanant germanori bones festes a tothom. Recordem que Sant Llorenç és lafesta de tot el poble per damunt les preferències d'ideologia.Enhorabona a l'Ajuntament de Ferreries que nomena cadaany el Caixer Batle en ordre als diferents partits i totscontents.

Finalment una qüestió d'estètica respecte del vestuaridel tan citat Caixer Batle. El pressupost de les festes delnostre Ajuntament és prou important per cobrir la despesad'una levita a mida del protagonista.

Onofre Pons QuintanaCaixer Batle 1975 - 1977

Anteller y EnrÏeh, S.L.INSTALACIONES ELÉCTRICAS - FONTANERíA - CLlMATIZACIÓN

ELECTROOOMÉSTICOS - MUEBLES Y MAMPARAS BAÑO - ANTENAS TV Y TOT

CI San Pancracio, 10 - 07730 ALAIOR - Tels. 971 37 11 63 - 971 37 13 63 - Fax 971 37 90 58

-J;~tect.oño

viçÍteno~ y

encontf1ú1f1J todo

lo újue nece~itú1

pú1f1ú1su bú1ño

ÚItimGls novedGldes en

muebles y mGlmpGlT'Gls

•

OfeT'tGls en GlccesoT'ios

y complementos de bGlño

TENE¡'¡\OS !..J.\S¡V\EJOR.ESIOFER.TJ.\SEN CJ.\!..EFJ.\CC10N

OE BJ.\JO CONSU¡'¡\OI Empresa autorizada en revisiones de gas IABIERTO de lunes a viernes de 7.30 a 13.30 y de 15.00 a 19.30 h.

8 Oot-Ieborecions Octubre 2008 - 368

Margarida Pons Martí

FESTA AL CARRERDESA BOLLA

Un fosquet després de les Festes de Sant Llorenç, elsvesins del carrer de sa Bolla ens vam trobar perdesenramar el carrer i fer una bereneta.

Segons diuen els vesins més antics, el carrer nos'havia enramat des de l'any 1980; aquell any van penjaruna pancarta pintada per Pere Pons -que algú va guardari enguany hem tornar penjar-, i no recorden haver fet capsopar ni festa de carrer.

En el nostre carrer hi viu gent de totes les edats, NaJoaneta Pons Fàbregues 'Alou" i na Maria Pons Giménezsón les vesines que tenen més anys, en faran 90 i 89 l'anyque ve; i la més jove és n'Anna Coll Gomila que té 11mesos,

La trobada va ser una xalada, hi va haver menjar ibromes; vam xerrar entre vesins que quasi no ensconeixíem, i sobretot vam cantar fins ben entrat el vespre;fins i tot va haver-hi rifa! Na Trudis Morlà Melià i n'ElenaCóceres Tamayo van ser les afortunades guanyadoresdels dos ramells donats per n'Avenir Cardona.

l'onv que ve, si Déu vol, ho tornarem a celebrar!

retolació

J_~"iI-* ADHESIUS - PANCARTES

* TREBALLS DE SERIGRAFIA

* CARTELLS EN GENERAL

* VEHICLES INDUSTRIALS

* NÀUTICA· MAQUINARIA

* IMPRESSiÓ DIGITAL

* IMATGES PER A EXTERIOR

* AMPLIACiÓ DE FOTOGRAFIES

* CARTELLS LLUMINOSOS

imatge digitalCI Pare Huguet, 30 - Alaior

Tels. 971372520 - 636114882

retolsbuils@telefonica.net

Anselm Barber Luz

LíDERSEMPRENEDORS PERA AQUEST POBLE

Tot i que no manquen alaiorencs de relleu en moltsàmbits, fa anys que es detecta clarament que el nombreque nodreix el lideratge alaiorenc és dèbil. Que vol dir açò?Vol dir que ens manquen persones capaces, coneixedorsprofunds del poble, amb ganes de fer feina en grup per aaquesta comunitat. Ens manquen en la societat civil, en lapolítica i en els treballadors de l'Ajuntament.

D'ençà unes dècades, amb tots els meus respectes,l'Ajuntament ha estat un lloc per entrar-hi a cobrar bé i estar-se tranquil: a fer de funcionari. No hi treballen precisamentels alaiorencs amb més empenta ni més compromís. Si hisumam que la política també ha deixat de ser atractiva pera molts ciutadans compromesos, el lideratge resultant ésesmorteït. Açò al llarg dels anys fa estralls.

En aquest món globalitzat i competitiu, els municipistindran les possibilitats que la pròpia societat local sàpigacrear. Hem viscut regalats entre turisme i construcció iinstitucions que no han parat de créixer en personal idespesa. Però què ens està quedant de tot plegat?

Més enllà de la simple queixa, m'agrada provocar quefacem alguna cosa abans que un altre tren ens torni adeixar. Hem d'aconseguir que els més emprenedors, elsqui més estimen el poble, els que més el coneixen, siguinels líders i mobilitzin la resta. Com? Amb temps. Però desde ja, hem de muntar una organització nova per fomentarque.tot aquell que es dediqui al poble, que tot aquell queparticipi en activitats altruistes per aprendre a estimar-lo, aconèixer-lo, a liderar-lo, tengui un reconeixement que lifaciliti l'accés als llocs de treball i als càrrecs estratègicsper dirigir aquest poble. Hem d'establir un sistemad'oportunitats per adquirir experiència i un sistema dereconeixement dels mèrits obtinguts que siguin allò mésimportant per treballar a l'Ajuntament, dedicar-se a lapolítica i fins i tot un valor personal que compti en lacontractació en les nostres empreses. De què estic parlant?D'un sistema de formació en servei a la comunitat que jafunciona, fa molts anys en altres llocs: comunity servicelearning.

Ha de ser voluntari, però hem de tenir clar que els quihi participin han de ser els líders socials del poble. Hi hamolts camps on crear aquests serveis: l'atenció a lespersones en tot tipus d'activitats d'oci; la participació enserveis públics; el manteniment d'espais municipals; larestauració pautada des polvorí des barranc d'en Rellotgei convertir-lo en un alberg, l'habilitació del parc de s'alzinard'en Salort. .. A Ferreries fa 20 anys que treballenvoluntàriament en la recuperació del camí reial. A Maó larecuperació social de l'Illa del Rei ha esdevingut un exemplereconegut i aplaudit al qual ara s'hi sumen tots els mateixosque havien consentit l'abandonament de dècades. AI PaísBasc, el voluntarisme és convertible en crèdits educatius.A Alaior, molt abans que Ferreries i Maó, ja havíem parlatdes Polvorí i de s'alzinar d'en Salort; però no ens hi hemposat... l'esperit comunitari s'ha condormit.

Es tracta d'una moguda general per transformar lacomunitat. Potser després sí tindríem un Ajuntament, unasocietat civil i empreses carregats d'empenta i creativitat.

Octubre 2008 - 369 ----~~IIIIIIIIIIIIIII~1IIlI Col-Iaboracions 9

Quan comentam que els alaiorencs ens desplaçam ambmolta facilitat i freqüència a altres llocs, sobretot per al'adquisició dels articles de vestir i per al consum de productesno habituals, i també per cercar un lloc d'entreteniment, hosolem justificar emprant la trivial frase «És que a A/aior no hiha res».

No és l'objectiu d'aquest escrit fer una anàlisi exhaustivade les carències del poble -és obvi que aquesta frase éseminentment retòrica- ni tampoc de totes les motivacions queté la gent d'Alaior per anar a fer certes compres a altrespoblacions, però sí fer un incís en l'especial atracció que Maóha representat des de sempre per als alaiorencs.

És la proximitat geogràfica?, és l'atractiu de la capitalitat?,és que als alaiorencs ens agrada molt sortir de casa nostra?

Segurament són més d'una lesrespostes que es podrien donar, iprobablement cap d'elles es faria moltenfora de la realitat, perquè el que síés molt clar és l'atracció que des desempre ha despertat en els alaiorencsel simple fet d'anar a Maó.

En una primera i somera anàlisipodríem deduir que és una simpleconseqüència de la facilitat que avuitenim per desplaçar-nos. L'automòbils'ha convertit en una eina habitual iimprescindible i anar d'aquí i d'allà, ésel més fàcil per a gairebé tothom.

Però en un examen més detallatens adonam que, per als alaiorencs, Maó ha tingut sempre -ino solament en l'actualitat- un especial atractiu. Durant els anyscinquanta i seixanta, un temps en el qual el desplaçamentindividual era, en la gran majoria de casos, inviable, perquè elcotxe particular -tot i que n'hi havia- era una eina que noméspodien adquirir les persones amb una forta capacitat adquisitivai el transport públic a Menorca era molt limitat, el transportentre Alaior i Maó ja disposava d'un correu, el cotxe de punt,que feia dos viatges per dia, un a les 8.30 del matí i que tornavaa la una del migdia i un altre que sortia a les tres del capvesprei tornava a les set del fosquet.

Record com si fos avui com, en aquells anys centrals delsegle XX, la meva mare, que era una dona que sortia de casaseva en comptades ocasions, almenys un capvespre al mesviatjava en el cotxe de punt cap a Maó. Record amb precisióamb quina tl-lusió era preparat el viatge el dia anterior i ambquina esma es feia un llistat de tot el que faria a Maó, entrecompres i visites a coneguts, perquè el temps havia d'esseraprofitat. Alguna vegada, molt de tard en tard, ens era permèsd'acompanyar-la, naturalment d'un en un, perquè el viatge

Pàgina patrocinada per

Paco Mercadal

costava un ronyó i l'economia de la família no donava per pagarel viatge als tres fiets de la casa. També record el seu somriurede complicitat quan, ja més grans, els fills li fèiem notar queels viatges a Maó eren una bona excusa per sortir de la rutinade cada dia.

No era un fet aïllat el que feia la meva mare, hi haviamolta gent d'Alaior que assíduament es traslladava a la poblacióvesina per proveir-se del que no hi havia al seu poble, iaprofitava per fer un espaiada, fet que corrobora, juntamentamb les mancances -evidents- que tenia el poble, la fascinacióque des de sempre Maó ha produït en els alaiorencs. Enaquests viatges, les mares aprofitaven per anar comprant, poca poc, la dot dels seus fills, -no era necessari que hi haguésnoces en portes, es preparava la dot dels fills des de molt joves-

així, en arribar l'hora del casament,la despesa era molt més suportable.Ja en aquells temps en què noresultava fàcil viatjar, la gent cercavaqualsevol excusa per desplaçar-se aMaó. El cotxe de punt anava, lamajoria de vegades, quasi ple.

Aquest cotxe de punt tardavade trenta a quaranta minuts a fer elrecorregut d'un poble a l'altre -sempre que no hi hagués alguncontratemps, perquè les aturades perl'escalfament del motor o per altresavaries eren freqüents- però noimportava, perquè la il-lusió d'anar a

Maó compensava qualsevol incidència que es produís. Elcorreu s'aturava a recollir els pagesos que sortien a la carreteraper dirigir-se a Maó o, en la tornada cap a Alaior. També farem,de passada, referència del fio/ata que hi havia a l'entrada deMaó. El fio/ata era una espècie de duana, en la qual tots elscotxes que volien entrar eren escorcollats en recerca, sobretot,del molt buscat en aquell temps estraperlo o contrabanda.

En aquest cotxe de punt hi viatjava un recaderque, matíi capvespre, s'encarregava de recollir i repartir cartes i paquets,ja fossin de tipus familiar o comercial, que els alaiorencsnecessitaven enviar o rebre de Maó.

Ja per aquests anys, el dia major de les festes de Gràcia,Alaior quedava pràcticament buit, i fins i tot algunes fàbriquestancaven les seves portes perquè els alaiorencs poguessinassistir a les festes de la capital menorquina.

En fi, que als alaiorencs -sempre ho hem dit- ens encantasortir de ca nostra, i tot i que en l'actualitat, per la facilitat quetenim ens podem dirigir a qualsevol lloc de l'illa, crec que,encara, l'atractiu de Maó té una presencia en certa maneraencisadora.

CENTRAL DISTRIBUIDORA DE MENORCADOMINGO MARQUÈS, S.A.

10 cot-toborectons Octubre 2008 - 370

Som on hi ha gentamb ganes desaber

Redacció

UN LLIBRE DE MEMÒRIES DE ROBERTO COLLANALITZA LA GUERRA CIVIL I LAPOSTGUERRA A ALAIOR

Roberto Coll Vinent ha publicat un llibre de memòriesen què el catedràtic i periodista analitza la seva infantesa ijoventut a Alaior i la seva vida professional a la ciutat comtal.Roberto Coll va ser membre d'una família rellevant en elsesdeveniments locals d'aquells anys. Posteriorment va serdirector del Diari Menorca i professor universitari. El seubagatge personal i professional li atorga una perspectivamolt rica a l'hora d'enfocar els fets que van conformar laseva biografia i la història recent del país. Els seus articlespublicats al Diari Menorca han comptat sempre amb moltslectors per la claredat amb què escriu i l'encert en els temesque tracta.

Són especialment interessants els tres primerscapítols -gairebé una tercera part del lIibre- en què ambdetall es comenten les vivències de l'autor en els anys dela seva infantesa i adolescència, transcorreguts tots ells aAlaior, amb l'accent posat sobretot en els successos iepisodis de la guerra civil, en els quals desfilen una llargasèrie de personatges del nostre poble que van protagonitzarper activa o per passiva diversos incidents d'aquella contesai en els quals es plasma el context social i polític que es vaviure en aquells anys luctuosos.

Roberto Coll Vinent, catedràtic de la UniversitatAutònoma de Barcelona i periodista des de fa més de migsegle, ha desenvolupat una extensa labor viatgera en raóde la seva intensa activitat professional reflectida a lespàgines del text que anunciam -el subtítol del llibre resa«Mernorias personales desde Menorca--, en què apareixenuna rica i variada quantitat d'episodis històrics en els qualsell ha estat espectador i a vegades protagonista. Un trammolt interessant de la nostra més recent història.

BIBLIOTECA PÚBLICAD'ALAIOR Ajuntament

dlAlaiorVotació dels mesos de setembre i octubre

L'Ajuntament proposa una votació per triar 3 llibres que voldríeu que formessinpart del fons de la Biblioteca.Allà teniu a la vostra disposició un dossier amb les crítiques dels llibres queformen la llista per poder conèixer millor els autors i les obres i així ajudar-vos atriar.Si no hi ha cap títol que us sembli interessant, podeu afegir la vostrarecomanació al final de la llista. Si us plau, citau bé el nom de l'autor i el títol delllibre que proposau.De tota la llista, la Biblioteca n'adquirirà els 10 títols més votats. A la pàg. 12d'aquesta revista trobareu els llibres recomanats.Gràcies per la vostra col-laboracló.

Octubre 2008 - 371 -------- Informació local l l

Paca Pons i Pepita RodríguezMaca Ramos

TíTOLS RECOMANATSPER ELEGIR-NE 3. (Mirau la pàgina 11)

Agus Milena: Mal de pedresAl Aswani Alaa: L'edifici laqubianArgüello Javier: El mar de todos los muertosAuster Paul: Un home en lafoscorAtmetlla Roser: Amb els ulls tancatsBallard J.G.: La bondad de las mujeresBeattie Ann: Postales de inviernoBenioff David: Ciutat de lladresBoling Dave: A los cuatro vientosCalders Pere: La ciutat cansadaFrontera Guillem: La mort i la plujaGabancho Patricia: El fil secret de la històriaGala Antonio: Los papeles de aguaHuston Nancy: Línies de fallaGarat Anne-Marie: En manos del diabloGoytisolo Juan: El exiliada de aquí y allàJelinek Elfriede: Què va passar quan Nora va deixar elseu home o els pilars de la societatJimenez Lozano, José: Los cementerios civilesKessel Martin: El fiasco del señor BrecherKlum Ray: Una dona va al metgeMarai Sandor: L'estranya

Na Paca Pons ha tingut ànsia durant molt de tempsdel jardí que hi ha al carreró que es va obrir a la BassaRoja, tot just davant el carrer S'Ull de Sol, fins al'aparcament del carrer Comerç i li ha dedicat molt detemps a atendre'l i estimar-lo. Fa vint anys que viu a saBassa Roja, 66, i ens explica que fa uns vuit anys, enobrir el pas, ella va perdre cent quaranta metres d'hort,que li va expropiar l'Ajuntament. Llavors va decidir pelseu compte abocar-se a mantenir aquelles pasteretesque es van fer i hi va començar a sembrar ramells sensecap permís de ningú. Ho ha estat cuidant durant bastantsanys, encara que de vegades li prenien alguns ramells.Cavava i segava, i procurava que sempre tinguèssinaigua suficient. Ara fa un parell d'anys que, per culpa del'artrosi, no s'hi pot dedicar com li agradaria, però sempreque pot va donant un toc als de la brigada perquè homenin al màxim de bé.

Sembla ser que el sistema de regadiu que hi ha nofunciona prou bé i na Paca explica que les pasteretesde més amunt són regades amb l'aigua del seu sistemad'aire condicionat.

També és cert que, al carreró, s'hi deixen moltesdeposicions de cans i açò li lleva molt d'encant. A naPaca sempre li han agradat molt els ramells perquè hova veure a casa seva i a cals seus avis. Creu que hauriende sortir persones que la rellevassin per tal de poder

12 Informació local

AjuntamentdlAlaior

Leonard Elmore: Mister ParadiseMartorell, Pere Joan: Llibre de revelacionsMcDonell Nick: El tercer hermanoMolina Tomàs: L'any que el meu avi va veure ploureMontero Rosa: lnstrucciones para salvar el mundoO'Hara Daniel: La cançó d'estiuNebot Rosa: Fang i LlimonesOliver M. A.: El misteri de l'amorOlivier Adam: A la intemperiePerelló Sebastià: Pèls i senyalsParini Jay: La última estaciónPerez Alvarez, J. M.: La sociedad de las vocalesPujol Carlos: Dos historias romanasRichardson C.S. : El final de l'alfabetRoca Maria Carme: El monestir proscritRushdie Salman: Hijos de la medianocheSt.Aubyn Edward: Leche maternaWallace Daniel: Mr. Sebastian y el maga negra

Octubre 2008 - 372

han creat jardins per al blecontinuar aquesta dedicació personalitzada, la qual cosano sembla senzilla perquè sembla que tots estam ja prouocupats i preocupats per moltes altres coses.

En aquests moments, diu que hi sembraria cactus,però hi ha gent que se'ls endú i cans que graten la terraper fer-hi les seves necessitats.

Pensa que el poble podria ser molt polit i els ullsdels que hi passegen podrien rebre el regal de veure-himolta més verdor i notar la frescor de les plantes delsnostres carrers i de les nostres places. Possiblement himanca una mica més d'educació urbana per sabervalorar aquestes petites coses, que ens podrien fer mésfeliços.

Per acabar feim la broma amb la seva neteta de sisanys, que ens ha estat escoltant atentament i quan lidemanam si li agradaria rellevar la seva àvia, ella somriu.

A tall de resum, es pot afirmar que un poble és mésviu quan hi ha persones que s'hi aboquen. Uns jardinspoden estar cuidats, però quan açò és més personalitzat,és evident que els resultats són molt millors

A veure si anam pensant en aquest tema idescobrim que entre tots podríem fer més per Alaior. Unpoble que engalana les seves cases amb plantes iramells podria ser més atractiu per als turistes. Caldriaque sortissin alguns voluntaris que mimàssin un poc unsjardins que són de tots. Ens hi animam?

Hem estat parlant amb na Josefina Rodríguez, unapersona molt ramellera i amant de la naturalesa. Ella vaser l',ànima durant molts anys del jardí de darrere el Muntde l'Angel, que va tenir realment uns anys esplendorosos.En aquests moments, ja no li dedica tantes atencions, jaque té mal d'esquena, que possiblement li ve dels excessosprovocats pel fet que hi va consagrar molt de temps:sobretot traginant-hi garrafes d'aigua.

Na Pepita no és d'Alaior, però s'estima molt el poble.Va arribar a l'illa en un moment en què necessitavarecuperar la pau interior, influenciada per un dels seus setfills, que solia passar els estius a Menorca. Aquí va trobarles condicions de vida que necessitava i ja fa més de 14anys que viu a Alaior, a una casa del carrer de Ciutadella,que es podria definir com una casa/jardí/museu.

Quan es va instat-lar a la casa, va començar a sentiruna olor desagradable que venia dels darreres del Muntde l'Àngel, ja que en aquells moments era un niu de sunyai un lloc abandonat ple de tot tipus de fems. Ella, pel seu

compte, va començar a fer-lo net i hi va fer anar un camióde l'Ajuntament que va fer molts de viatges. Na Pepita anavaconstruint petits jardinets de pedres i va dur moltes plantesde Barcelona. El va arranjar fins que el va convertir en unjardí urbà. Hi pujava garrafes d'aigua des de casa seva i,de tantes que en va traginar, diu que se li va espanyarl'esquena. Recorda que les herbes que hi havia eren mésaltes que ella i fins i tot hi havien tirat electrodomèsticsvells. Més endavant, l'Ajuntament hi va installar una mànigad'aigua i hi va fer escalons i baranes.

Na Pepita diu que el poble ha anat canviant bastantdes que va arribar, però troba que encara hi falta que ensadonem que, si volem tenir un poble polit, és necessarique tots hi aportem el nostre granet d'arena. Creu ques'hauria de fer publicitat per promoure que la gent posàsramells a les seves portes i finestres i així faria més goig iseria més atractiu per als visitants.

Ella i unes vesines han decidit posar plantes damuntla voravia del carrer de Ciutadella i els agradaria que mésgent les imitàs. Explica que l'afecció li ve de la seva famíliaque és gallega i asturiana, que posseïa grans terrenys ¡jardins. Opina que totes les persones que estimen les bellesarts, estimen la naturalesa. A ella, a més a més de lajardineria, li agrada pintar, restaurar i escriure.

Per d~sgràcia, en aquests moments, el jardí urbà delMunt de l'Angel està en estat de coma. Sembla que labrigada de jardiners no hi va gaire, per allà. Tampoc no hiha cap paperera i ella moltes vegades es veu obligada arecollir bòtils i gots que es llencen a terra. Ni tan sols s'hareposat una farola que algú va rompre.

Octubre 2008 - 373 --IIIIIII~-IIIIIIII--· Informació local 13

CPALAI

El setembre de 2009 entrarà en funcionament el nou col, legipúblic d'Alaior després d'un llarg procés administratiu per al'adquisició del terreny, la redacció del projecte, la licitació il'execució de les obres. Tot i que l'edifici no estarà enllestit finsa principis del proper any, l'escola ja existeix virtualment. Ungrup de vint alumnes de P3,junt amb la seva tutora, Xisca Cantos,i una especialista d'anglès, ja estan oficialment matriculats alnou centre si bé, físicament, s'ubiquen al Doctor Comas, uncol-legi ocupat al màxim de les seves possibilitats i amb un equipdocent que ha de suplir la falta d'espai amb grans dosis depaciència i moltíssima dedicació. Per al pedagog Pere Alzina, lasituació actual del Doctor Comas és del tot incompatible ambuna educació de qualitat i culpa els partits polítics de serinsensibles envers l'educació mentre la societat contempla,impassible, com cada any augmenta la massificació i el nombred'aules prefabricades.

El nou col-legi ep AlaiorLes obres del nou col-legi públic van començar ara fa 13

mesos, amb un retard considerable respecte a la licitació de lesobres a causa de la deixadesa de l'anterior govern del PP -segonsla versió de l'actual Executiu autonòmic- i als problemes sorgitsamb les infraestructures de la zona i la situació del terreny -segonsexpliquen els populars-o La previsió és que l'edifici estigui acabata principis de 2009 i aculli els primers alumnes a partir del curs2009/2010 per evitar traslladar a mig curs el grup de P3 que,administrativament, ja està adscrit al nou centre. Així ho haassegurat el delegat territorial d'Educació, Joan Coll, qui explicaque la posada en funcionament del nou centre serà progressiva.Així, per al proper curs, la Conselleria hi brindarà els cursos deP3, P4, P5 del cicle d'Educació Infantil i 1r i 20n de Primària. Ladecisió d'acotar la matrícula a aquesta franja d'edat respon al fetde considerar dificil que les famílies amb fills de més de 8 anysvulguin canviar de centre en aquest punt de la seva escolaritzaciói també pensant que molts germans poden estar en la franja d'edatd'entre 3 i 7 anys i poden optar per un canvi de centre. D'aquestamanera, a més, el Govern balear atén una petició plantejada desdel mateix Consell Municipal d'Educació.

14

UNA ESCOLA VIRTUAL• QUE OBRIRÀ LES SEVES• PORTES EL

SETEMBRE DE 2009

Per a la directora del Doctor Comas, Caterina Juanico, éscomprensible la decisió de la Conselleria d'Educació d'optar peruna obertura paulatina del nou centre. Reconeix, però, que seriadesitjable que el nombre de famílies que optin per canviar decentre permeti descongestionar l'espai al Doctor Comas, si béles previsions no són gaire optimistes al respecte.

De fet, durant un procés de consulta que es va iniciar durantel passat curs escolar, només 4 famílies amb fills de 4 anys i 11famílies amb fills de 5 anys van manifestar la seva intenció detraslladar-se al nou CP Alaior.

Per a Josep Portella, regidor d'Educació, és lògic que lagent es mostri d'entrada reàcia a canviar de centre. "És necessariexplicar molt bé aquest projecte i, sobretot, que passi un any defuncionament perquè les famílies acabin perdent la por al canvi",afegeix. Joan Coll comparteix aquesta reflexió i explica quel'objectiu de la Conselleria és aprofitar el darrer trimestre delcurs per organitzar jornades de portes obertes perquè la gent vegiles installacions i "que perdin la por al desconegut".

IncentiusLa decisió de traslladar alumnes de centre és voluntària i

correspon a cada família. "Cada família té una motivació diferenta 1'hora d'escollir entre un centre o un altre -diu Caterina Juanico-però és cert que el fet que el nou CP Alaior sigui una escola petita,gens saturada i que permeti una atenció més individualitzada alsalumnes pot ser un incentiu que es tengui en compte". Per a PereAlzina hi ha un factor que serà determinant a 1'hora de fer atractiuel nou centre: l'equip directiu que estigui al capdavant. "Si novolem una escola de segona, una escola de barri, hi ha d'haver unequip directiu prèviament format, amb ganes i empenta per tirarendavant aquest nou projecte, no un grup d'interins". El màximresponsable d'Educació a Menorca nega del tot aquestapossibilitat. "Cap centre de nova creació que es posa en marxacomença amb tota una plantilla de professorat completamentinterí". Segons Coll, la Conselleria té intenció que sigui un equipde professors que presenti un projecte per posar en marxa el noucol-legi que, de moment, porta el nom oficial de CP Alaior si bé

Informació local Octubre 2008 - 374

la proposta del ple de l'Ajuntament és denominar-lo Joan Duran,un dels mestres més coneguts i populars de l'escola laica delpoble a principis del XIX.

Tal com estableix la normativa vigent, el nou centre esposarà en marxa amb jornada partida i oferirà servei de menjadorescolar. Aquest fet podria esdevenir un incentiu per al grup depares que, en el seu moment, van votar en contra de la implantacióde la jornada continuada al Doctor Comas. Però la realitat és bendiferent.

Agnès Benítez és mare de dues filletes de 2 i 6 anys que jaha decidit que el curs que ve les matricularà al nou col·legi per laproximitat del domicili familiar, tot i que reconeix que l'horaripartit representarà una dificultat per a la conciliació de la vidafamiliar i laboral. Antònia Allès i Rebeca Timoner, mares de dosdels 20 fillets del grup de P3 del nou col·legi, comparteixenaquesta queixa i asseguren que és molt estesa entre les famíliesd'Alaior. "És una llàstima que ara que tindrem una escola nova,la gent no hi vulgui dur els fills. Molts diuen que esperaran queestigui aclarit el tema de I'horari per després canviar de centre",expliquen les mares, conscients de la necessitat de crear un grupde pares que vulguin fer feina per aconseguir aquestareivindicació: que I'horari lectiu del nou centre es concentri alsmatins o que hi hagi activitats per als alumnes durant la franja de12 a 13 hores.

Per a Pere Alzina, és un greu error que, el proper curs escolar,els dos col·legis públics d'Alaior no facin el mateix horari."Estaríem fomentant la descohesió social que actualment s'estàdonant al terme municipal i es palesa a documents com l'AnuariEconòmic de La Caixa de 2008. La societat és diversa i l'escolaha de reflectir aquesta diversitat. El que no pot ser -afegeix- ésque cada escola d'Alaior respongui a un perfil social determinat.Açò clarament és un gueto".

Per altra banda, tant Joan Coll com Josep Portella considerenque, a la pràctica, és impossible que es doni el cas que tota lapoblació nouvinguda d'Alaior s'escolaritzi al nou centre, unasituació ben real, en canvi, per a Pere Alzina. El delegat territoriald'Educació recorda que hi ha uns criteris de baremació comuns atots els centres -famílianombrosa, tenir germansal centre o la rendafamiliar, entre altes- quees tindran en compte al'hora de fer el procés dematrícula del curs 2009-2010, juntament amb elmapa de zonificació que fauns anys va proposar laCorporació municipal.Aquest mapa divideix elpoble en dues zones itambé el nucli de Cala enPorter i adscriu a cadacentre públic una de lesdues meitats de lapoblació. Així, a Alaior,les meitats quedendelimitades per la plaçades Ramal, el carrerComerç, el carrer Ruiz iPablo i la Carretera Nova.Elpasseig de la Platja i elcarrer Xaloc separen lesdues meitats de Cala en

Porter. Pel que fa a la resta de les urbanitzacions del terme, alsvesins de l'Argentina els correspon escolaritzar-se al CP DoctorComas, mentre que els de Torre Solí, Sant Jaume, Son Bou, CovesNoves i Son Vitamina, ho faran al nou col·legi.

Per a Ramon Orfila, regidor del PP i membre del ConsellEscolar Municipal, és del tot positiu que Alaior pugui comptaramb un tercer col·legi però recorda la postura del seu grupcontrària a la ubicació del nou col·legi. "S'ha demostrat que elpoble no creix cap a la zona de l'antiga fàbrica de Coinga i s'haperdut l'oportunitat de poder mancomunar serveis de transportescolar o menjador si s'hagués optat per un emplaçament del'entorn de l'actual zona escolar". Atribueix, en part, a l'equip degovern municipal el fet que les obres d'execució de l'escolaacumulin un retard al·legant manca de seguiment i control, unaqüestió que el regidor d'Educació nega completament. "Cada treso quatre mesos, hem donat puntual informació al Consell EscolarMunicipal i, fins i tot, hi han assistit tècnics que han seguit lesobres perquè els assistents li poguessin plantejar les preguntesque consideressin oportunes". Portella reconeix que s'ha exceditel temps d'execució previst i que s'ha demanat un informe verbala la Conselleria per determinar les causes de la demora. Enqualsevol cas, Joan Coll recorda que des de la Conselleria nos'ha dit en cap moment que el col·legi entraria en funcionamentabans del curs 2009-2010.

Per al regidor del PP, un dels problemes que presenta lanova escola és la dificultat d'accés a la zona i el fet que no s'haginprevist aparcaments. Sobre aquesta qüestió, Portella posa demanifest la intenció d'estudiar amb la Policia Municipal unasolució per afavorir el trànsit de vehicles a la zona quan el centreentri en funcionament.

I mentrestant al CP Doctor Comas ...Augmenta la massificació i "la situació insostenible que es

viu des de fa 6 o 7 anys", en paraules de Portella. "El fet ques'utilitzin espais comuns com a aula afecta el bon funcionamentd'una escola modèlica que, gràcies al professorat, ha procuratcontrarestar les condicions difícils en què s'ofereixl'ensenyament" .

ALAIOR

E:LiliJCOL.LEGIDOCTORCOMAS

o ESCOLA NOVA

Octubre 2008 - 375 --------- Informació local 15

Per a Ramon Orfila, és evident -que la saturació del Doctor Comas vaen detriment dels mateixos alumnes ifa minvar la qualitat. Des del PP,consideren que hauria estat positiu inecessari prendre mesures mésefectives que la utilització d'aulesprefabricades i més, afegeixen, quan hiha l'antic edifici del col-legi La Salleinfrautilitzat. Són algunes de lespropostes que mai no s'han tingut encompte per part de l'equip de govern,segons Orfila.

El Doctor Comas comptaenguany amb 611 alumnes dividits en27 grups i 46 mestres. Aquestes xifresrepresenten un increment de 50alumnes, 5 mestres i una aulaprefabricada més fins a un total de 5repartides a diferents espais del centre.En aquest centre de dues línies, tots elscursos tenen tres grups excepte 1r dePrimària, que en té 2, i P3, que enguanysón quatre grups a causa d'una puntade natalitat que es va registrar a Alaiorl'any 2005: 3 del Doctor Comas i ungrup adscrit al nou CP Alaior. Nomésun dels 27 grups supera la ràtio de 25alumnes per aula i, en molts casos, esfan desdoblaments i sessions de reforçper afavorir una atenció mésindividualitzada dels alumnes.

La directora reconeix que estan enel punt màxim d'ocupació i que s'ha defer un gran esforç perquè horaris,matèries, professors i espais encaixin enun edifici on s'aprofiten tots els racons.Aquest curs, fins i tot, s'ha ocupat unespai de l'entrada de l'escola i delmenjador. "Tenim confiança que lasituació es descongestioni de cara alproper curs", diu la directora. De fet,reconeixen que la situació actual seriamés dramàtica si no es contemplés una solució a curt termini.

A finals del curs passat, tant el claustre de professors coml'Associació de Mares i Pares d'Alumnes del centre van remetredues cartes al delegat territorial d'Educació en protesta per lasituació de massificació i saturació del centre. Segons expliquenÀngels Juanico, Joana Pons, Cati Febrer i Geli Coll, membres del'APlMA, la seva queixa es centrava en la instal-Iació d'unacinquena aula prefabricada; la insuficiència dels lavabos; lareutilització dels espais comuns; la massificació als patis i lesdificultats d'organització en general. "Els- pares ho veuen i sónconscients d'aquesta situació -diuen-, però en general, ningú fares, es desentenen. De fet, ja és molt difícil trobar gent que esvulgui implicar amb l'APIMA". Reconeixen que la situació és"tercermundista" i que els fillets són els primers que noten elsefectes d'aquesta saturació, amb toms fins i tot per ocupar elspatis de manera que, de forma rotatòria, de tant en tant els toquila zona més espaiosa.

El delegat territorial d'Educació reconeix que passaran 3 o4 cursos fins que el Doctor Comas pugui funcionar sense capaula prefabricada i que seran necessaris al voltant de 9 anys per

poder normalitzar completament lasituació educativa al centre.

Per al pedagog Pere Alzina, l'úsde barracons és incompatible amb unaeducació de qualitat i lamenta la nul·lasensibilitat dels governants i la societaten general cap a la infància il'adolescència en tolerar aquest estatde coses quan, en qualsevol situaciód'emergència o catàstrofe a ningú seli acudiria d'allotjar famílies en espaisprefabricats. Com deu ser que, enaquests casos, se'ls ofereixen pisos ohabitacions d'hotels?, es demana. "Enuna situació de democràcia, és evidentque quan una cosa es vol canviar, escanvia. Tenim l'exemple més clar ambel projecte de la plaça des Pins deCiutadella, o el Camí de Cavalls. Ambl'educació, hi ha una tranquil-litatabsoluta a nivell social", manifesta.

"L'educació no interessa aningú"

Alzina es mostra taxatiu quanassegura que la construcció de la novaescola ha estat un destorb per a totsels partits polítics, per al' Ajuntamenti per al Goveru de les Illes Balears."Als dirigents els ha interessat més ferpolígons i carrers nous, i mentre lapressió popular no ho exigeix o hoimpedeix, vol dir que estan d'acorden què la massificació sigui la tònicahabitual en un poble que sempres'havia caracteritzat per una educa ióde qualitat".

Les seves opinions es basen enles pròpies actes del ConsellMunicipal d'Educació. En la sessió dedia 2 de maig de 2001, es va presentarla proposta del Govern balear del

mapa educatiu per les Illes on es posava de manifest que a Alaiorhi mancava un nou col-legi amb una línia de 3 a 12 anys. Enaquella sessió, tant el representant de l'equip de govern com delcol-legi Doctor Comas van mostrar sorpresa davant la propostad'un nou centre, considerant convenient que no es donessin elsterrenys previstos per a l' escoleta per a la construcció del nouequipament educatiu. "Que nou anys després aquest col-legiencara no estigui funcionant és una vergonya", assegura Alzina.

Pocs dies després, a la reunió que va tenir lloc el 28 demaig, els representants del Doctor Comas ja es mostren partidarisde la construcció d'una nova escola. No així els representants del'Ajuntament, que apunten la càrrega econòmica que representariaun nou centre i consideren "poc fiables i insuficients" les dadesdel mapa escolar per preveure un creixement de la poblacióinfantil a Alaior en els propers anys.

La realitat ha demostrat que la població immigrant ja crescutde forma important a tota l'illa i que, a Alaior, la poblacióimmigrant d'entre 3 i 18 anys va passar de 163 el 2002, a 201 el2005 i 266 al-lots i al·lotes l'any passat, una població amb unesnecessitats educatives molt més complexes que la simpleimmersió en un context lingüístic i cultural.

16 Informació local Octubre 2008 - 376

Miquel À. Marquès

MEDALLA D'OR PER A

El passat 5 desetembre, l'Ajuntamentde Maó va atorgar lamedalla d'or al'humanista Josep MariaQuintana Petrus i alpianista Ramon Coll. Lacorporació municipal varatificar l'acord municipal,que va ser aprovat ambel vot favorable de quasitots els grups municipalsi l'abstenció de

Ciudadanos de Menorca. Artur Bagur va afirmar quel'objectiu de la màxima distinció de la ciutat és destacar lespersones que són exemple i referent per als seus ciutadans.

La proposta de Quintana va ser defensada pelsacerdot i historiador, Josep Manquàn, que va destacar deQuintana quatre característiques que el fan mereixedor dela medalla d'or de la ciutat de Maó: és un enamorat de laciutat de Maó, i ho fa evident en algunes de les seves obresliteràries (Maó i Els Nikolaidis); és un jurista competent,amb un notable treball jurídic d'investigador i escriptorreconegut; és un intel-lectual compromès, amb anàlisisrigoroses, clares i ben argumentades, amb la dificultat defer-ho en una societat petita com ho és la insular; la sevatasca de gestor cultural eficient, al davant de l'Ateneu deMaó, de l'Associació Amics de l'Òpera de Maó i de laFundació de l'Orgue de Santa Maria.

Les tasques culturals valoradesLa llista d'articles, llibres, conferències i activitats

culturals és extensa. Aquí tan sols farem un breu comentarien l'àmbit del dret i de la literatura i assaig.

DRET. En el camp del dret, Josep Maria Quintana hapublicat cinc llibres, molts d'ells referits a les autonomies il'estatut d'autonomia de les Illes Balears, les sevesinstitucions i competències. Un únic llibre es refereix al dretde l'aigua i la llei d'aigües de 1985. Ha publicat diferentsarticles sobre dret en revistes especialitzades en dret i enhistòria (Butlletí de la Societat Arqueològica i.ut-ttene,Revista Jurídica de Catalunya, etc.).

AI llarg dels darrers vint anys, a les seves conferènciesha parlat sobre les aigües, les compravendes, l'adquisicióde béns immobles integrants del patrimoni històric, la lleide censos de Catalunya, la successió hereditària, el registrede la propietat i la seguretat jurídica, i el contracte d'amitgesd'entre altres aspectes d'interès.

LITERATURA I ASSAIG. És en el camp de la literatura,l'assaig i la investigació científica a on podem afirmar queJosep Maria Quintana ha duit a terme una prolífica activitatintel-lectual.

Des que el 1976 publicàs Menorca, segle XX: de lamonarquia a la república, i fins a Les revolucions perdudes(2008), sumam fins a divuit publicacions distintes.

Les temàtiques que han interessat Quintana sóndiverses, des de la situació política durant el primer terç

Octubre 2008 - 377 ---------

del segle XX, Menorca com a projecte de futur davant elrepte europeu, l'autonomia i els menorquins, l'Església delpostconcili, i la cultura i la política a Menorca i les IllesBalears entre finals del segle XIX i principi del XX.

Ha estudiat la personalitat de diferents personatgesde la nostra societat i cultura com Miquel Carreras, MarçalPascuchi i la tesi doctoral sobre Nicolau M. Rubió i Tudurí,un altre gran humanista i creador literari. Té un llibre publicatexclusivament a internet, El temps i la memòria (1998).

Les novel-les han estat un altre àmbit de creació, enaquest cas literària, que ha donat com a resultat obres comAquella nit d'òpera; Maó, Oficis de Tenebra; Els Nikolaidisi Pro aris et tocis (premi de narrativa 9 de juliol, el 2008).

La seva tasca creativa té continuïtat en nombrososarticles, gairebé tots publicats a la Revista de Menorca,algunes presentacions de llibres i les traduccions de lesobres de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, a més de tot unseguit de conferències i pregons de festes.

Per conèixer millor al nostre personatge, podeuconsultar el seu blog a internet (hhtp://quintanapetrus.com).En aquest espai hi ha publicats nombrosos articles d'opiniói de divulgació cultural que permeten conèixer millor lespropostes d'un dels nostres més reconeguts intel-lectuals.

Oferta GRAN CANARIASalidas en OCTUBRE

Vuelo desde BALEARES

HOTELES (cód.2749) REG. l.NOCHE NOCHEEXTRA

LAS PALMAS

ASTüRJA. **** HD 417 18

MP 422 23

CONCORDE**** HD 434 36

PARQUE*** MP 443 44

PC 450 52

SUR DE GRAN CANARJA

APTOSJARDlli DELATLANTrO HD 421 23

MP 430 32

APTH. VALENTON MARIETA *** MP 429 30

APTH _PLAYA DEL :ll'JGLES*** MP 429 31

]FA BUEN AVENTURA *** MP 435 36

CASERI) **** MP 442 44

TI 457 59

JFA CATARJN A **** MP 448 50

ca STA M ELONERAS**** HD 461 63

MP 472 74

]FA DUNAM AR**** MP 477 69

ORGANIZA ~~~~~~-{)Wdz/~ 4 _=> 'D",~,r>

~

~ -: GRUPO GEA~ Carrer Ramal, 53

i~:%zud" e - Tel971 37 28 02 - Fax 971 37 86 96~ 07730 ALAIOR

MlllATOURS

THAlASSA

Informació local 17

Pere Gomila

NEUNeus Real, nascuda a Barcelona,

és d'ascendència alaiorenca per part demare. Doctora en filologia catalana imembre del Grup d'Estudis deLiteratura Catalana Contemporània, haduit a terme una intensafeina de recercai investigació sobre autors catalans dels. X4'; en especial sobre les narradorescatalanes dels anys vint i trenta. Hapublicat, a més a més de nombrososarticles, els llibres Mercè Rodoreda, obrade preguerra (2005), Dona i literatura ala Catalunya de preguerra (2006), Lesnovel-listes catalanes dels anys trenta:obra narrativa i recepció crítica (2006), La Institució de les LletresCatalanes. Dels anys trenta al tombant del segle XXI (2007, encol-laboracio amb Maria Campillo), entre d'altres. La seva obraha estat elogiada per la crítica especialitzada i hafet aportacionsfonamentals en la seva recerca. A continuació presentam unextracte de la interessant conversa que hi hem mantigut.

Vostè va néixer a Barcelona, però és filla d'unaalaiorenca i ha estat molt lligada amb la nostra població onde petita, si no vaig errat hi va viure un cert temps ...

Hi vaig viure nou mesos. Jo era molt petita, tenia nous mesosi hi vaig viure fins als 18. El que passa és que després, quanacabava l'escola, hi passava els estius. Com a mínim un mes. Elmeu germà i jo cada any hi solíem passar el juliol, i a vegadesmés temps quan els meus pares venien a l'agost per passar-hi lesvacances. Això fins que vaig tenir I3 anys, que vaig deixar d' anar-hi tan regularment. Però després, a part de per casaments,comunions o festes diverses, des que els meus pares s 'hi vaninstal-lar, ja deu fer 10 anys, he vingut més sovint: he anat venintalguns estius, alguns caps d'any ... Alaior per a mi és com casameva. Jo sempre dic que tenc una cama menorquina, perquè amés a més amb la meva àvia, que era amb qui tenia el vincle mésdirecte -em va tenir els nous mesos que hi vaig viure- parlava enmenorquí i encara quan hi vaig, tot i que l'he perdut molt, amb lafamília em surt automàticament. Suposo que aquesta és una dadaimportant pel que fa al vincle.

Vostè es va doctorar en fJ.lologia catalana i ha portat aterme una intensa tasca de recerca sobre autors catalans dels. XX, en especial sobre les narradores catalanes del anys 20i 30. D'on li ve l'interès per aquest període de la nostraliteratura?

De fet aquest interès em ve ja dels cursos de llicenciatura.Em vaig especialitzar en literatura catalana del s. XX i als dosdarrers cursos vaig triar totes les literatures que vaig poder,sobretot les assignatures de novel-la, tot i que la poesia também'interessava bastant, i el teatre, i aleshores vaig tenir la sortd'assistir a les classes de Jordi Castellanos, que va ser el mitjancerdel meu interès en aquella època. Després ell, ja en els cursos dedoctorat, em va fer descobrir totes aquestes narradores que despréshe treballat més en profunditat. De totes maneres la qüestió de

EALERCADALgènere ha estat un dels eixos claus de lameva trajectòria. Quan vaig acabar lacarrera vaig anar a Anglaterra, on hitreballaria dos anys de lectora, és a dirfent classes d'espanyol, perquè aleshoresa la Universitat de Birmingham on johavia anat, a diferència d'ara, encara noes donaven classes de català. AAnglaterra, hi vaig cursar un màster enTeoria de la Literatura i havia de realitzarun treball sobre literatura catalana, queés el que jo m 'havia proposat, en aquestmarc teòric. Allà vaig descobrir tot elmón de la crítica feminista i dels estudis

de gènere i hi vaig fer un treball sobre Montserrat Roig, justamentdes d'aquesta perspectiva. En tornar a Barcelona, decidida a ferel doctorat, vaig tenir la sort de triar el curs de Jordi Castellanosi amb la descoberta de les narradores de la República vanconvergir els interessos que jo tenia.

Ja que parlam de literatura de gènere, vostè té un treballsobre les dones al I Congrés de la Llengua Catalana, que ésun aspecte totalment desconegut. Quin paper hi va tenir ladona?

Això ho vaig fer perquè en ocasió del Centenari de Congrés,l'Institut d'Estudis Baleàrics hi dedicava un monogràfic i MariaPilar Perea, que em sembla que n'era la coordinadora i amb quicoincidíem a la redacció de la revista Els Marges, em va demanarun article sobre les dones perquè era un tema que faltava percompletar tot el ventall que ella volia cobrir. Aleshores, d'algunamanera vaig estirar el fil de principis de segle; i el que vaig fersobretot va ser mirar-me la revista Or i Grana, que era lapublicació de les dones vinculades al moviment de SolidaritatCatalana, i vaig constatar que la dona hi havia tingut una presènciaestrictament testimonial i que hi havia assistit d'una formatotalment passiva, perquè justament a Catalunya encara no s 'haviadesenvolupat el moviment feminista, encara que hi havia algunsdiscursos que se'n feien ressò, i tot just s'estaven produint lescondicions contextuals que poguessin vehicular el protagonismecreixent de les dones en l'esfera de la cultura.

De la seva tesi doctoral se'n va publicar la tercera part,Mercè Rodoreda: ['obra de preguerra, que és un volum de mésde 500 pàgines amb aportacions molt importants sobrel'autora ...

De fet, la tesi, que anava de la panoràmica general del'activitat cultural, i sobretot literària, de les dones en els anys 20i 30 a l'apartat de les narradores i després a la més important detotes elles, que és Rodoreda, està publicada pràcticament senceraen tres volums. Vaig pensar que el primer volum a publicar-sehavia de ser el dedicat a Mercè Rodoreda, atesa la importànciade l'escriptora i perquè és un llibre on es revisen els seus inicis.Quan ella va ser una escriptora consagrada va rebutjarabsolutament les seves obres inicials. És a dir, als anys seixanta,quan Joaquim Molas en nom d'Edicions 62 li demana de publicar

18 Entrevista Octubre 2008 - 378

les obres completes, ella diu que sí, però es nega a recuperar resque sigui anterior a Aloma, que és la novel·la que havia acabatd'escriure l'any 36, havia guanyat el premi Crexells el 37 ipublicat el 38. Aleshores la revisa completament i la refà de dalta baix, i és aquesta revisió dels anys 60 que ella dóna per bona.De manera que el meu llibre, que constituïa la tercera part de latesi, el que es fa és posar en qüestió moltes de les coses ques'havien dit sobre la Rodoreda d'aquella època i alguna de lesidees generals sobre la seva obra en conjunt. Des dels primersestudis rodoredians s'havia pretès que la seva obra reflecteix moltbé les etapes de la seva vida (Aloma seria la novel·la del'adolescència, després les grans novel·les dels 60 serien les dela maduresa i les darreres, les de la vellesa). Però una anàlisi enprofunditat dels escrits dels anys 30 desmenteix clarament aixòque sempre s'havia dit. I aquesta em va semblar que era unaaportació important. De fet, la crítica en general ha dit que és untreball que marca una diferència i representa una contribuciósignificativa en els estudisrodoredians. En aquest sentitvaig estar contenta d'haverpublicat l'obra l'any 2005.

Què li ha aportatpersonalment l'estudid'aquella època, tot el treballd'investigació i els esforçosque hi va dedicar?

M'ha aportatmoltíssimes coses. Percomençar jo vaig estar, i es diude pressa, 10 anys per feraquesta feina. La recerca és unmón una mica complicat i enprincipi vaig tenir una beca dequatre anys que em permeté fer tota la feina de recerca irecopilació d'informació i documentació. Els altres sis anys vanser els de redacció, però amb interrupcions. Vaig tenir tresinterrupcions alternades d'un any cadascuna, perquè s'ha detreballar i cal guanyar-se la vida! I fer una feina així requereixtemps, concentració i molta energia. En aquest procés vaigaprendre, per una banda, a fer recerca. Tu vas fent una feina i, decop, un dia prens consciència de com t'has format i de com lamateixa feina t'ha aportat un instrumental que et serveix per tractarqualsevol tema. Per tant hi hauria, d'una banda, aquestaprenentatge metodològic. I, pel que fa als continguts, el primerque he de dir és que m'ho he passat molt bé perquè es tractad'una època interessantíssirna, aquesta dels anys vint i trenta, iperquè tota l'activitat de les dones, si bé a vegades pateix unamica d'una certa manca de qualitat, crea unes obres moltinteressants per fer-te una idea de quines eren les preocupacionsde l'època, per on avançava la literatura catalana, i en concret lanarrativa, i quins eren els plantejaments, inquietuds,preocupacions i objectius a l'hora de construir un determinantsistema cultural i un determinat projecte de país. Amb la Repúblicaes van tenir unes oportunitats que feia tres segles que no s'haviendonat. El que passa és que va durar molt poc i no va donar proude sí. Però es tracta d'una etapa realment apassionant. A tots elsnivells; a nivell polític, social, econòmic, és una etapa moltcomplexa. Hi ha el crac del 29, que és el mateix any que el del'Exposició Universal de Barcelona, amb tota una voluntat demodernitat i de projecció a l'exterior. Per tant, crisi i alhora moltesil·lusions. Políticament el mateix. La veritat és que ha estat unprocés molt enriquidor i apassionant.

En els moments actuals en què la llengua catalana viuuna situació molt delicada, quin exemple creu que en podríem

treure del testimoni i la feina d'escriptores com Anna Muriào Mercè Rodoreda que visqueren una època tan dura?

Penso que l'exemple que en podem treure és sobretot latenacitat, la convicció que, sigui quina sigui la situació, un ha detreballar amb el que creu que ha de treballar, i també el compromísamb la pròpia cultura. Jo vaig tenir la sort de conèixer Anna Murià,a qui vaig poder visitar un parell de vegades durant els anysnoranta. En una ocasió li vaig pregutar: "Anna, creus que araestem millor o pitjor que als anys trenta?" I ella em va dir queestàvem molt millor i que ella creia que sempre s'havia de mirarendavant i que, per exemple en els anys 90, es publicava i esllegia molt més en català que en els anys trenta i hi havia moltesmés opcions de treballar. La seva resposta em va sorprendre molt,en aquells moments, segurament des de la ingenuïtat i la fascinacióper aquells anys, i me n 'he recordat sempre més. Aquestes doness'ho van passar molt malament, moltes van marxar a l'exili i van

estar-hi més de trenta anys; vanhaver de sobreviure compogueren i en canvi norenunciaren mai a la sevavocació ni a la seva conviccióque la cultura catalana depeniauna mica dels esforços decadascú. Mercè Rodoreda deiaque el que ella volia fer era unaobra ben feta i que això ésl'únic que, al cap i la fi, compta.De manera que aquestcompromís, que és personal,però també és col· lectiu, emsembla que és la lliçó que enpodem aprendre. I la tenacitat,ho repeteixo; és a dir, el fet de

no abandonar, passi el que passi. Moltes vegades tens la sensacióque va ser una gent molt tossuda, però és que realment no podienfer una altra cosa, perquè estaven absolutament convençudes quetambé depenia d'elles. Jo crec que si tots aprenguéssim això, quetambé depèn de nosaltres, i que en la mesura que cadascú treballiamb totes les seves possibilitats i en la seva línia -la suma detotes aquestes feines no és sinó positiva- ja tindríem molt de camífet. Sobretot no renunciar, no tirar la tovallola davant lesdificultats.

A part dels llibres que ha publicat, també ha col, laboratassíduament a publicacions com l'Avui, Serra d'Or, L'Avenç,forma part del consell de redacció d'una revista tan prestigiosacom Els Marges, dóna conferències ... Com s'ho fa per treureel temps per a tantes coses? Com és una jornada de feina deNeus Real?

Una jornada de feina és una jornada de vint-i-quatre hores.Jo sempre dic que fins i tot quan dorms somies en totes aquestescoses, o bé et despertes a primera hora del matí pensant "ja sécom he de resoldre això que no em sortia". Bàsicament és unaqüestió de passió. Quan fas una feina que t'agrada no hi ha unproblema de temps, perquè més aviat et passen les hores i dius"no pot ser que faci 6 hores que estic aquí treballant i no men'hagi cansat". I després també hi ha una qüestió de necessitat.És a dir, la recerca, malauradament, en aquest país està molt pocreconeguda i molt poc finançada en l'àmbit de les humanitats(en el de la ciència és una altra cosa), i bàsicament te l'hasd'autofinançar o has de tenir una feina que et permeti compaginarles dues coses. Per exemple, les classes a la universitat, que etpermetin tenir temps suficient per fer totes aquestes altres coses.I el fet de realitzar totes aquestes altres coses també et dónaretribucions econòmiques (no sempre, tanmateix); unes

Octubre 2008 - 379 ------- •••••• - Entrevista 19

retribucions que moltes vegades diguemque t'arreglen el sou, perquè si no tens unaplaça fixa a la Universitat, com ha estat elmeu cas fins ara, tens un salari bastant mésprecari del que la gent es pensa. Aquestesfeines, a més, també t'ajuden a matisar, aampliar, a comprendre millor tots elstemes que estàs tractant. De manera queés com una mena de cercle del qual etbeneficies. Però sí, al cap i a la fi ja no séquants anys fa que no tinc unes vacancesd'un mes, així com toquen. Ara bé, lescircumstàncies són les que són i esperesque es puguin resoldre aviat i també puguisdescansar. El que et salva bàsicament és lapassió, i vull insistir que hi ha unescompensacions francament incomparables.Enguany, per exemple, vaig anar a donaruna conferència al barri de la Mina deBarcelona, que és un barricastellanoparlant on la cultura té unpresència, per dir-ho d'una manera neutra,reduïda. I va ser un èxit. Va ser laconferència de l'any Rodoreda que vacomptar amb més públic, una conferènciaen català, sobre una autora catalana, i elsva encantar. Això paga tots els esforços enl'espai de la divulgació. I en l'espai de larecerca, quan llegeixes una bona ressenyad'un llibre teu o algú que hi entén et fa uncomentari elogiós de la teva feina, irealment t'adones que has fet unacontribució, que has fet avançar elconeixement sobre aquestes escriptores,doncs això també paga tots els esforços. Ara, dormir una miquetamés i treballar una miqueta menys també m'aniria molt bé!

Vostè que ha fet tanta recerca sobre obres literàries i hallegit tanta literatura, no s'ha sentit temptada alguna vegadaper la ficció?

No. Això hi ha molta gent que m 'ho pregunta, però la veritatés que no. Perquè, justament, el fet de treballar tant amb laliteratura, jo crec que m'ha donat una noció bastant precisa delque és la qualitat literària. Aleshores m'adono, clarament, queno tinc ni la vocació ni el talent ni ... home, si m'hi posés no sécom aniria, però mai no he sentit l'impuls d'escriure, entre altrescoses perquè no he sentit que fos una via per a mi. A mi el quem'encanta és llegir la bona literatura que han escrit els altres iparlar-ne i ajudar-la a comprendre, si convé en àmbits on és mésdifícil, o contribuir a poder-ne fer un patrimoni col· lectiu en lamesura que es divulga tant en l'àmbit acadèmic o mésespecialitzat com en l'àmbit més popular, a través de lesconferències, els homenatges o els articles de publicacions dedivulgació més general.

Treballa actualment en algun projecte?Ara estic en un procés de canvi laboral. A mitjan setembre

se'm va acabar el contracte que tenia amb el Departament deFilologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona i hetingut una oferta per treballar al Departament de Didàctica de laLlengua, la Literatura i les Ciències Socials. És a dir, per fer uncanvi d'àrea i passar-me a Ciències de l'Educació, però ambpossibilitat d'estabilitzar-me laboralment. Ha sortit un concurspúblic d'una plaça amb el perfil de literatura infantil i estictrebalJant per presentar-me a aquest concurs i per començar a ferles classes que em corresponen. De manera que, en aquest

JOANAMAS

20 Entrevista

moment, projectes de recerca no en tinc cap,perquè preparar assignatures noves ipreparar el concurs públic a una plaça dumolta feina, però suposo que això ja et dónauna idea de cap a on aniré ara. És a dir,sense abandonar les meves senyores, quedic jo (perquè en el grup de recerca defilologia catalana on estic hi ha un projectede literatura de postguerra i jo seguramenttreballaré sobre la Rodoreda dels anys 40-50), ara entro en el camp de la literaturainfantil, que jo tot just vaig tocar unamiqueta en fer la tesi doctoral, perquè enaquella primera part panoràmica que etdeia, publicada sota el títol de Dona iliteratura a la Catalunya de preguerra, hihavia un capítol dedicat a la literaturainfantil. Aquesta, precisament, ha estat lavia que m 'ha permès tirar cap aquesta novafeina i aquest nou àmbit d'interès. Teniauna sèrie de coses emparaulades que hetancat ara a l'estiu; per exemple, està a puntde sortir una reedició d'una novel·la deMaria Teresa Vernet, que és una de lesnarradores més importants dels anys 30,de la qual he escrit el pròleg, i també tincen premsa una antologia de textos sobredona i esport d'aquells mateixos anys,editada pel ConselJ Català de l'Esport. Iha sortit ara, abans de l'estiu, l'antologiaAurora Bertrana, viatgera, que completael recull dels seus textos periodísticsd'aquella època i em queden encara unparell de conferències de l'any Rodoreda.

Però ara ja treballo de ple en aquesta nova àrea i, si puc assegurarla meva feina, amb més estabilitat i tranquil·litat, penso endinsar-me en la literatura infantil i veure què en surt de tot això.

LA J:'l;;JX~RA

TERESA"LA VU>A ,MHlRÒSA

[rUNA OQNA.

ARTESANIAS S.P.

Sucesores de

Can Villalongadesde 1964

ALBARCAS

Carretera Nueva, 68Tel. 971372916

07730 ALAIOR (Menorca)

Octubre 2008 - 380

NOVA JUNTA DE L'APIMA DELCP DR. COMAS CAMPSAquesta és la nova Junta de l'Associació de Pares iMares d'Alumnes del Col-Ieqi Públic Doctor Comas per aaquest curs 2008-2009:

Presidenta:Tresorer:Secretària:Vocals:

Àngels Juanico MascaróJoan Gener SendraJoana Pons SalortCarol Barraqàn VidalGeli Coll MascaróJuan Pons SintesMarga Pons OlivéInés Torres SintesPere Salort GuaschJoana Fortuny VillalongaCati Febrer SintesMaria Josepa Gonzàlez

La representant de la Junta en el Consell Municipald'Educació serà Àngels Juanico Mascaró, i elrepresentant en el Consell Municipal d'Esports JuanPons Sintes.

L'ASSOCIACIÓ DEBALLS DE SALÓD'ALAIOR

La tardor ja és aquí i amb ella el nou curs i, com nopodia ser d'una altra manera, l'Associació de Balls deSaló d'Alaior reprèn les seves activitats regulars delsdiferents cursos de ball. Com que han pogut ampliar l'horari,ara també s'impartiran cursos durant els capvespres decada diumenge, el nou horari serà el següent:Professors Mari i Àngel: tel. 971 48 11 83 (de 18 a 21 h)

Divendres: de 19 a 20 h, grup escolar (annex Dr. Comas) /de 20 a 21 h iniciació (as Casino)Dissabte: de 17.45 a 18.45, iniciació (as Casino) / de 19.15a 20.15, nivell 1 (annex Dr. Comas) / de 20.15 a 21.15,nivell 2 (Annex Dr. Comas)Professors: Ramón i Celia: tel. 971 37 1565 (de 18 a 21 h)

Diumenge: de 18 a 21 h. Dependrà de les inscripcions.a) monogràfic bachatab) monogràfic roda cha- cha- cha

Professors: Lluís i Pepi: tel. 649127007

Diumenge: de 18 a 21 h. Dependrà de les inscripcions.a) monogràfic de salsab) iniciació al ball de saló

Els cursos són de 8 setmanes i l'import és de 65 /parellade socis i 70 /parella no socis.

Elscursos començaran el1 O d'octubre. Per assistir-hi caldràhaver-s'hi inscrit prèviament.

Redacció

PRESENTACiÓ DEL

CENTRE DE GRAVAT

El passat 27 de setembre es va dur a terme lapresentació del Centre de Gravat Xalubínia-Menorca davantun grup d'artistes i d'intel-lectuals de Menorca. L'acte vaser convocat pels responsables del Centre de GravatInternacional i el Departament de Cultura, Patrimoni,Educació i Joventut del CIM, amb la col·laboració del Centred'Estudis Locals.

A la reunió, Joan Lluís Torres i Magí Muñoz (ConsellInsular) van explicar com s'ha donat suport a la idea, larecerca de llocs idonis per al taller i els cursos organitzatsfins al moment, tot destacant el suport de l'Ajuntament alcentre de gravat a través del Pla de dinamització turística(amb 500.000 ) que permetran realitzar les obres derestauració de l'edifici i dotar-lo d'equipaments.

Tot açò permetrà disposar d'un espai obert a l'exteriorde Menorca i, alhora, que artistes de qualsevol part delmón s'interessin per la tasca artística que es realitza a l'illa.Es va parlar de la difusió del centre a través del programaIlla-escola, exposicions a ca n'Oliver, la participació a fires,una pàgina web del centre i la creació d'un ens jurídic enforma de Fundació, previst per a principis de 2009.

Pere Pons, José María Càceres i Natalia Tamayo vanexplicar als assistents quina és la idea del centre quepretenen fer, els seus objectius i les accions realitzades.Es pensa que les obres as Ramal poden iniciar-se a principisde 2009 i la inauguració del centre podria ser una realitat aprincipis de 2010.

La donació d'obra realitzada i la que produeixin elspropis artistes i alumnes en el centre ajudarà a fer-ne créixerla col-lecció artística. Es va parlar de futures beques per aestudiants d'aquí que puguin realitzar cursos a París o aNova York.

Es va incidir en la idea de crear bons estampadors ique el centre sigui un lloc on els grans artistes vagin aestampar la seva obra, de manera que el taller es converteixien un centre de referència internacional. A nivell de l'illa, elcentre tindrà presència as Ramal (la seva seu) i a ca n'Oliver(Maó),on s'ubicarà una exposició permanent, a més decrear una xarxa de col-laboració amb tots els municipis ques'adhereixin a la iniciativa a través de la fundació.

Un altre àmbit de reflexió és el de la formació adiferents nivells: per a fillets en edat escolar, l'aprenentatgedirigit a adults, el destinat als propis artistes i l'estampaciód'alt nivell.

Octubre 2008 - 381 --------- Informació local 21

Vida culturalA.G.

CONCERT DE GOSPEL DINS EL PATIDES CONVENT

El dia 4, al Pati des Convent, el Grup de Gospel del'Orfeó Maonès va donar un Concert organitzat perl'Ajuntament d'Alaior, Regidoria de Cultura i Educació, quees va veure assistit per una nombrosa concurrència. El corjuvenil, integrat per una desena de membres, va oferirprimer un parell de cançons i després s'incorporà el grupdels que prengueren part en el taller de gospel quedirigeixen Ramón Escalé i Anabel Villalonga. Interpretarentemes famosos d'Elvis Presley, Joan Baez, Bob Dylan imolts altres en una audició que resultà molt agradable pera l'auditori.

ÀGATA EN CONCERT AL CENTRECULTURAL

El Grup Musical Àgata, que tenia projectada unaaudició al Pati des Convent, va canviar la ubicació pelCentre Cultural a causa de l'amenaça de pluja. El dia 12,al Saló Teatre del Centre, va realitzar el concert tot oferintuna sèrie de peces en les quals l'estil del jazz es mesclauna mica amb el "punky" i la interpretació de ritmescaribenys, Bossa Nova, i alguna composició brasilera comel "Corcovado" que recorda els fados portuguesosmelangiosos i sincopats. Formen el conjunt Marina Andrea(veu i a la vegada compositora d'algunes de les sevescançons), Sergi (percussió índia), José (baix), Icar (guitarra)i la col·laboració de la ballarina Del.

FOTOFINDE A CAN JAUMOTA la Sala d'Exposicions de Can Jaumot es va presentar

una exposició de fotografies, organitzada per l'AssociacióFotofinde, una agrupació d'amants de la fotografia, lamajoria de Menorca, si bé també hi ha alguns membres deBarcelona. L'execució d'aquesta mostra va córrer a càrrecde Teresa Santacana. Va col-laborar-hi l'Ajuntament,Regidoria de Cultura i Educació, i comptà amb el suport deCaixa Colonya. Hi participaren uns 32 associats i entre ladiversa varietat de fotografies exposades de diferentsformats, hi havia notables imatges de paisatges, animalsexòtics, detalls urbans, flors, impressions, etc.

Pàgines patrocinades per

LAS VOCES DE CÓRDOBA DINS ELPATI DES CONVENT

Com a darrera actuació estiuenca dins el Pati desConvent, el grup Las voces de Córdoba, música i cançód'Argentina, va actuar el dia 19, oferint una seleccióde peces pròpies de les regions d'aquell gran país. Es

mesclaren les danses pròpies de la població autòctona deles planures, que popularitzaren els "Gauchos", amb la fusióde la música dels nouvinguts així com dels indígenes, elstangos que tingueren el seu origen als barris de Bons Airesi qualque tema propi i d'autor conegut.

CONCERT DEL TALLER D'ÒPERAAMADEUS

El dia 26, a la Església de Santa Eulàlia, el CasalCatalà de Menorca, va presentar el Taller d'òpera Amadeusamb l'actuació de 5 destacats cantants d'òpera i un pianistaacompanyant. S'oferí una interessant mostra de fragmentsd'òpera de diferents estils i nacionalitats, com l'alemanya,la italiana i la francesa. Actuaren les sopranos PatriciaContini, Manolita Dominguez, la contralt Masako Hioki, eltenor Jordi Cobella i el baix Juan Manuel Nieto,acompanyats al piano per Joan Aloy. En òpera alemanya,interpretaren dues peces de l'austríac Mozart (un duo deLe nozze di Figaro i un tercet de dames de La flautamàgica), i un quartet de Fidelio de Beethoven. La partdedicada a l'òpera italiana va estar dedicada a Puccini, ambfragments de La bohème, Madame Butterfly i La rondine, il'òpera francesa va estar representada per Gluck,compositor alemany que va desenvolupar quasi tota la sevaproducció a França, del qual interpretaren fragmentsd'Orfeo, a més d'una opereta de Messaguer, una peça deconjunt de La juive de Halévy i del Faust de Gounod.

JOANA PONS TANCA ELS CONCERTSD'ESTIU A SA PLAÇA

El diumenge dia 29, darrer de setembre, i dintre deles atraccions de la Festa des Caixers, Joana Pons i sesGuitarres va actuar a sa Plaça. Amb la seva intervenció esdonà cloenda a les actuacions que s'han dut a terme durantl'estiu a l'esmentada zona, que s'omplí de gent per escoltarles seves sempre atractives cançons menorquines.Tonades del nostre folklore, moltes de les quals, Joana Ponsha recuperat, romanços, balades, temes d'autor i algunacomposició del seu grup, van ser interpretades i aplaudidespel nombrós públic que seguia, atent, la seva audició.

Construcciones Olives, S.L.-Avda. Verge del Toro, 50 - Tel. 971 3781 57 - Fax 971 379041E.mail: olives2005@infotelecom.es07730 ALAIOR (BALEARES)

22 Informció local Octubre 2008 - 382

Margarida Pons Martí

Grup de lecturaEL GRUP DE LECTURA,UN PLAER COMPARTIT

El darrer dissabte del mes de setembre ens hemreunit les persones que participam en el grup de lectura-amb algunes de noves-, per començar les activitatsd'aquest curs.

Ja sabeu que el grup de lectura és una activitatque s'organitza a la Biblioteca, oberta a tothom i gratuïta.Les persones que vulguin participar-hi no necessiten cap

història, etc. No cal dir que sempre hi ha d'haver un climade respecte cap a les opinions i idees dels altres.

El grup es reuneix dues vegades al mes. Elsegon dissabte es comentaran llibres, i el quart esprojectarà i comentarà una pel-lícula basada en algunanovel-la o text literari.

Una vegada per trimestre comptarem amb lacol-laboracló d'un escriptor. Aquesta activitat també l'hemfeta durant les quatre temporades que ja duu funcionantel grup, i és una experiència molt interessant poderdialogar directament amb l'autor sobre la seva pròpia

obra. Enguany tenim prevista lapresència de Josep Ma. Quintana, i altresencara no concretats. També es faran unparell de sessions sobre poesia catalanai gallega.

condició o requisit, únicament que els agradi llegir ivulguin compartir les seves opinions i comentaris amb elsaltres. Tot i que és recomanable haver llegit el llibre ques'ha de comentar, açò no és un requisit indispensable, hiha persones que participen en el grup sense haver-lollegit i igualment poden aportar la seva opinió sobre elstemes que espontàniament sorgeixen com aconseqüència de la lectura. És una activitat sobretot decomunicació i de coneixement, perquè per mitjà delsllibres que llegim i comentam tenim l'oportunitatd'aprendre moltes coses sobre temes d'actualitat, sobre

En aquesta primera trobada, lespersones participants hem comentat leslectures fetes durant l'estiu i hem elegitels llibres a llegir i debatre durant el curs.Es procura que els títols integrin autorsde diverses nacionalitats: catalans,castellans, europeus o americans.

El primer llibre que comentaremés El noi del pijama de ratlles, de l'autorirlandès John Boyne. Segons el propiautor, aquesta és una novel-la apta per atothom, i de la qual ja s'ha fet unaadaptació cinematogràfica.

Els altres títols proposats per a aquest curs són:

El corazón helado, d'Almudena GrandesAngeles rebeldes, de Robertson DaviesCrimen y castigo, de Fiódor DostoievskiLes revolucions perdudes, de Josep Ma. QuintanaTretze tristos tràngols, d'Albert Sànchez PiñolEclipsi, d'Esperança CampsMal de pedres, de Milena AgusL'any que el meu avi va veure ploure, de Tomàs Molina

PÀGINA PATROCINADA PER, . A i

~~~~: :eim ~L:'.ilD.I¡_¡.~iiIa eu Itur a ALAIOR, Pla de sa Sinia, 6 ,pOlígOn~I'~;;~:~~~rcorn

Tel: 971 37 11 41 Fax: 971 379200MAÓ I MERCADAL

Octubre 2008 - 383 -1I.I!IIII1IiI!l'I!'II1I.I!IIII~~IIIIII!l!~1III Ool-Ieborecions 23

Maca Ramos

ONI OLIVES LEVY

Començamparlant d'on li vel'afició per lacarrera deveterinari i ensexplica que laseva família totala vida ha tingutmolt de contacteamb el camp.Des de moltpetit, tots elscaps de

setmana anava amb son pare pels llocs i tenien moltaamistat amb el veterinari de Maó, Pedro Pax.

Va estudiar a Saragossa i quan va acabar, l'any 1990,va coincidir amb el trasllat del veterinari des Mercadal, alqual va poder reemplaçar.

Ell és de Maó, però viu a Alaior des que es va casar.Diu que està molt content de fer feina al poble on viu, perquèaçò el permet conèixer i relacionar-se amb molta gent, laqual cosa és molt agradable. Des del començament ha fetfeina a l'àmbit rural i té una clínica portàtil al seu vehicle, jaque ho segueix fent durant els matins.

Ens explica que, al camp, es dedica només a lesvaques i a la clínica que té al poble als cans i moixos.

Opina que, en general, la gent que té mascotes, lescuida prou bé i s'ha adonat que hi ha persones que tenenuna vertadera fascinació pels moixos i en poden arribar atenir molts. Diu que s'estimen més llevar-se luxes ells idonar-ho als animalets. En Toni diu que si s'ensenyen bé,poden arribar a ser tant o més amorosos com els cans.

L'ideal és agafar els cans o moixos entre les 6 i 8setmanes d'edat, perquè necessiten el contacte amb lamare i els germans. Si se separen abans, poden ser mésinsegurs, tenir dèficits de tipus emocional i caràcters mésraTs. Després ve la fase de socialització, que és quanl'animalet es presenta a la societat i comencen a tenircontacte amb totes les coses que es trobaran en el futur.Han de veure altres cans i moixos, anar a passejar, anaren cotxe, etc. i rebre tots els estímuls com una cosa natural.La presentació en societat comporta uns lleugers riscossanitaris, fins que no han rebut totes les vacunes, però engeneral són més els avantatges que els inconvenients.

La seva higiene és diferent a la de les persones, entrealtres coses perquè ells no suen i cal conèixer els seushàbits.

24 Informació local Octubre 2008 - 386

En tots els anys de fer la seva feina, en Toni ha viscutsituacions molt interessants i li demanam que ens expliquialguna anècdota. Diu que el darrer cap de setmana, unmetge li va telefonar d'urgència per un animal que teniainsuficiència cardiorespiratòria. Li van fer tot tipus de provesen menys de dues hores: anàlisis de sang, radiografia deltòrax, ecografia abdominal i electro. El metge, diu en Toniva quedar molt sorprès, ja que per fer tot açò a un pacienthumà és quasi segur que es necessitarien un parell desetmanes.

Explica que encara recorda el primer part i la primeracesària, però avui en dia ja és una rutina.

Afirma que els animals que són sociables tenensentiments, de pena, alegria, ràbia, amor, odi. Si unapersona li fa una trastada a un ca o un moix, diu que aquellanimal se'n recorda.

La virtut màxima d'un ca és la fidelitat i tenen capacitatde perdonar. Els moixos, també són bastant fidels, peròper a molta gent són desconeguts. Si des de petits rebenamor, estimació i es juga amb ells, el seu caràcter seràmillor.

Parlam dels preus dels serveis veterinaris i en Toniexplica que no són cars, ja que tenir una mascota no ésuna obligació, sinó un gust o plaer. Les despeses bàsiquesen veterinaris, com poden ser vacunacions, microxip,desparasitacions i visites tenen preus fixos per a tots elsveterinaris. Però el ventall és ampli, des d'adoptar un cade la gossera, que te'l regalen, o per exemple comprar unquissó de bulldog anglès per 2.000 euros o un pastoralemany per 3.000. Pel que fa a l'alimentació, hi ha pinsosque van des d'un euro el quilo o menys, fins a vuit euros elquilo: depèn dels components que duen.

Per acabar parlam de com és un dia qualsevol de laseva feina i ens diu que s'aixeca a les set i fa feina a l'àmbitrural i en una assessoria higienicosanitària i els capvespresa la seva consulta de sa Bassa Rotja, 63.

Això sí, el mòbil és encès les 24 hores del dia, 365dies l'any.

AVIO SINTES VINENT

David fa quatre anys que va acabar la seva carrerade veterinària a Barcelona. Uns estudis per als quals esva decidir perquè sempre li han agradat els animals. ABarcelona va començar a treballar tot fent substitucions itenia previst establir-s'hi professionalment ateses lesoportunitats que brinda la ciutat. Després, però, li oferirenuns treballs a Menorca i va tornar cap aquí on començàfent pràctiques amb altres veterinaris. L'any passat esdecidí a obrir la seva consulta a Alaior, una feina quecompagina amb altres activitats com l'extracció de sangal bestiar, especialment de la cabana porquina, per a larealització de proves de serologia, que estudien elsnivells d'anticossos presents a la sang dels animals peral control de malalties infeccioses.

La majoria d'animals que rep a la seva consultasón cans i moixos i l'atenció més habitual que esdispensa és la vacunació contra la ràbia i altresinfeccions que disminueixen la possibilitat de lesmalalties que poden patir aquests animals. Tot parlant deles vacunacions tractam el tema de la leishmaniosi, unamalaltia greu en els cans provocada per un paràsit queviu dins les cèl-Iules de la sang i que es transmet através de la picada d'un mosquit. De moment encara nos'ha trobat cap vacuna que sigui efectiva i l'única cosaque es pot fer és la utilització d'un collar o pipetes queactuen de repel-lent contra el mosquit, tot i que no sónefectius en un 100%.

Pensa que la gent en general sap cuidar bé elsanimals i que és conscient de tot el que representa tenirun moix o un ca a casa i de les atencions que els animalsnecessiten. Especialment els cans que es treuen molt apassejar no només per fer les seves necessitats, sinótambé per relacionar-se com animals de companyia.

Un capítol important és el de la nutrició, que l'animalestigui ben alimentat és important per a la seva salut.Avui en dia els pinsos són molts equilibrats i elspercentatges de nutrients satisfan les necessitats demanteniment i nutrició dels animals. Amb una alimentaciónomés a base de pinsos té cobertes les sevesnecessitats. Hi ha pinsos especials per a femelles enlactació, creixement, geriàtrics o amb determinatsproblemes. Ara bé, els animals que mengen dietes decasa també poden alimentar-se bé i de maneraequilibrada. De fet, abans de l'aparició dels pinsos elsanimals vivien molts anys amb bona salut. Els problemes

més comuns dels animals que s'alimenten amb una dietacasolana solen ser d'al-lèrqies a la pell.

En un lloc petit com Alaior un "mariscal" ha de fer unpoc de tot, però en veterinària existeixen també elsespecialistes. De fet, davant de problemes detraumatologia, en David desvia l'animal cap a unveterinari especialista en ossos. Barcelona, per exemple,és una ciutat que compta amb un gran nombre deveterinaris de totes les especialitats: animals exòtics,gent que només es dedica a rèptils, mamífers petits comhàmsters, neurologia, traumatologia, etologia, etc. Hi hafins i tot clíniques especialitzades en etologia, és a dirque tracten el comportament de l'animal.

La consulta de David, situada a l'avinguda de saIndústria, és oberta tots els capvespres i els dissabtesmatí, encara que també compta amb un telèfon mòbild'emergències on se'l pot localitzar a qualsevol horaquan es necessita una atenció immediata.

25Octubre 2008 - 387 Informació local

CENTRE VALENCIÀ A MENORCA - PENYA VALENCIANISTA

LOS ACTOS DEL 5Q ANIVERSARIO DEDICADOS A ALICANTE

El Centre Valencià celebrara este mes de Octubre la DIADADE SU COMUNIDAD, la cual coincide con el 5° Aniversariode la puesta en marcha de la entidad menorquina, que se dedicaeste año a la provincia de ALICANTE, con la que cerrarà elciclo de las 3 provincias de la Comunidad (2006 Valencia; 2007Castellón, y este año Alicante).

Con motivo de tal organización, el vice-presidente, Sr.Pascual del Rey, y el Coordinador fueron recibidos por laconcejala de Fiestas, Sra. Marta García, en su reciente visita alas dependencias municipales. Esta visita supuso el contactoinicial para la presencia de la BELLEA del FOC en los actos adesarrollar en Alaior, así como la invitación para que nosacompañe algún miembro de la corporación ali cantina.

Los actos previstos se desarrollaràn el sàbado día 18 deOctubre con la participación de la representante de LESFOGUERES, que serà la invitada de honor a los actos, así comorepresentaciones de su entidad y la municipal, adernas de otros

La rosa del buen Pastor ...A monseñor iuan Piris Frígola lededico esta poesia en su despedida deMenorca.

Si no vuelves buen Pastoral redil que has de dejar. ..que triste serà el baIarde tus ovejas ... Señor! ...Tu, con paternal amor,de tus ovejas cuidabas,con fe y dulzura curabassus llagasy su dolor! ...Cuando, llena de temblor,la ovejita atormentadahasta tu puerta llegabapidiendo tu protección ...Tu atendías su gemiry con bàlsamo divino

invitados, que en el momento de cerrarse esta información aúnestaban por confirmar. El acto se celebrara en el Ayuntamiento deAlaior a las 19.30 h., con proyección de las fiestas y entrega depresentes a los asistentes, al tiempo que se complementara conuna actuación menorquina.

También dentro del programa deportivo de este Aniversario,se esta gestando la celebración de un acto con el presidente yrepresentantes del PAMESA VALEN CIA de basquet, que el finde semana siguiente (24-25 de Octubre) visita la isla con motivodel partido de ACB que le enfrenta al MENORCA BÀSQUET,match liguero del cual se desconoce el horario.

VISITE LA PÀGINA WEB PARA SEGUIR LOSDETALLES DE LOS ACTOS Y SUS PROGRAMACIONESDE HORARIOS: www.centrevalenciamenorca.com

CONGRESO DE PEÑAS INTERNACIONAL(Murcia 2008)

La Penya Valencianista d'Alaior fue la única de Menorcaque participó en el 8° Congreso Nacional y 3° Internacional depeñas que tuvo lugar en Murcia, don de mas de un millar de peñistasde todos los clubs de fútbol de la, 2a_A , 2a_B y 3a div. de todaEspaña de dieron cita en la capital murciana.junto a otras venidasde clubs extranjeros para tal encuentro.

El desarrollo de dicho Congreso se centró en un homenaje ala selección española con motivo del titulo europeo, así como elbrindis del éxito a los aficionados por el apoyo en el desarrollodel campeonato de Europa en Austria y también los actos quetuvieron lugar en el territorio español por parte de la Federaciónde Fútbol.

Los alaiorenses vinieron muy satisfechos por la acogida quese les dispensó, así como por lo contactos efectuados en talesactos de los peñistas del fútbol, de entre los cuales se lanzaronproyectos para visitar pronto la isla conocidos personajes popularesdel mundo de la animación deporti va.

Victoria Olives, autora d'aquesta poesia, moria el passat dia 3d'octubre. Era natural des Castell on vivia juntament amb la sevagermana Celestina. Fa prop de tres anys havia obtingut una plaçaal geriàtric d'Alaior on també resideix la seva germana. D'unaprofunda religiositat, bavia publicat a S'Ull de Sol algunes de lesseves poesies. En pau descansi.

entre breñas te internabas¡con cuànto afàn la buscabas! ...¡Qué feliz cuando la hallabaspreservàndola del mal!Si no vuelves buen Pastoral redil que has de dejar. ..qué triste serà el baIarde tus ovejas ... Señor! ...Tu me enseñaste el camino,de recoger entre zarzales y espinos¡una rosa!. .. y a esta rosa,Señor, ¡te la ofrezco a ti!

de su corazón heridoarrancabas los espinos,y ella volvía al redil.. .Pero cuando la perdías -tu alma,-cuànta tristeza sentía ...y al horrísono vendavala tus oídos llegabael eco de su balidoy el aullido del chacal! ...Te adentrabas en los bosques,escalabas las montañas,y aunque en tus piesse clavaban las espinas del zarzal,por librarla del abismo, Victoria-Juana Olives Noguera

26 Oot-teborecions Octubre 2008 -

Centre d'Estudis Locals

L'EXPERIÈNCIA DEL VOLUNTARIATDE LES VI ITES TU í TI A ALAIOREl Centre d'Estudis

Locals del Fòrum 3r Mil-lenni,amb el finançament i suportde l'Ajuntament d'Alaior, haportat a terme el muntatge deles visites turístiques a Alaiordurant aquest estiu. Peròaquesta tasca ha estatpossible gràcies a laparticipació de moltespersones voluntàries, quehan aportat una feina avegades excel-lent perquèaquesta oferta hagi estatpossible després d'anys deser una reivindicació de bonapart de la comunitat local.

El servei va començar afinals de juny i ha conclòs afinals de setembre. Ha estatel primer any, i entorn de1.500 turistes s'han beneficiatd'aquesta petita ofertacomplementària. Queden pera les properes edicions unasèrie de recursos, que encara que millorables, permetenfer una major o menor immersió en la idiosincràsia local:en la nostra història, patrimoni, cultura ... Hi quedal'experiència d'enguany per millorar la de les properesedicions. Hi queda la inversió feta per l'Ajuntament enl'habilitació del túnel de la Guerra Civil i en el materialaudiovisual.

Però no seria de justícia que deixàssim sense agrairpúblicament la col-laboració imprescindible de tots aquestsvoluntaris que ens han regalat una nova possibilitat queAlaior agraeix:

Mandy Tucket, per les traduccions i l'enregistrament enanglès.

Nelson Teles, per les traduccions i l'enregistrament alfrancès.

Barbara Lichel i Brita Jüngermann, per les traduccions il'enregistrament a l'alemany.

Sabina L1ambias i Sita Petrus, per la traducció il'enregistrament a l'italià.

Maca i Sacra Ramos, per l'enregistrament en castellà icatalà.

Quico Murillo Romero, pel muntatge de l'exposició ifabricó.

Àngela Seguí Alemany, per obrir i tancar els llocs pelsquals havien de passar els turistes i col-laborar amb elsvoluntaris més joves.

Els tretze joves voluntaris de 3r d'ESa de l'lES JosepM. Guàrdia i del CE La Salle, que durant l'estiu han atès iinformat des de la porta de Santa Eulàlia:

Santi MascaróCardona, Esme Díaz Rubio,Àlex L1ambías Sanchez,Xavier Mascaró Anglada,José M. Galan Morello, IrinaFlorit Gomila, RubénMascaró Palliser, YaizaTudurí Benejam, LídiaMascaró Genestar, ElisabetGonzàlez Martín, Sara BuilsPons, Adrià CaceresJuanico i Christian PazosAlvarez.

Gràcies a tots elsfabricants, comerços iartesans locals, pelsproductes que ens handeixat per mostrar alsvisitants com a exempled'allò que es produeix aAlaior: Pons Quintana,Calzados Ponti, AlfredoArias, Metalúrgia Pons,Sintes y Petrus, QuesosTorralba, Bodega Rubí del

Mediterrani, Pastissería Can Sintes, Ca na Juanita, NúriaGavín, Isabel Masoliver, Rosa Queralt, Esperança Petrus.

I finalment volem expressar el nostre agraïment a laParròquia, que ens ha permès ocupar Santa Eulàlia com apart substancial de la visita, i que ens ha acompanyat iatès amb tanta amabilitat, especialment el seu rector, enNito i en Benito.

Si tot s'hagués hagut de pagar, Alaior no hauria tingutaquest servei. L'han fet possible un cop més, com tantesvegades, l'estimació i l'altruisme desinteressat de bonsalaiorencs. A tots gràcies.

Octubre 2008 - Col-Iaboracions 27

ASSOCIACIÓ DE CONSUMIDORS I USUARIS

LA PUJADA DE L'ELECTRICITAT

El Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç va decidirque el preu de l'electricitat s'incrementàs el juliol un7,33%, que sumat al 3,3% que va pujar el mes de generdóna un 10,9% de pujada per a la majoria deconsumidors. Aquest valor suposa més del doble de lainflació que mesura l'IPC.

No obstant açò, per als 4,5 milions de clients quetenen contractada una potència entre 5 i 10 kWh,l'increment acumulat se situa en un 11,9%, molt enforade "el entorno del IPC" que va prometre el passat mes dejuny el ministre Miguel Sebastian durant la sevacompareixença davant del Congrés.

El que reclama FACUA és que l'anomenada tarifasocial es vinculi a la renda dels usuaris i no només a lapotència contractada.

Si no es fa d'aquesta manera, ens trobam quequeden excloses d'aquesta tarifa aquelles famílies ambingressos baixos que tenguin a casa seva un frigorífic,una rentadora i un c1imatitzador, la qual cosa no és gensinfreqüent.

Aplicant la tarifa social d'aquesta manera, FACUAdubta seriosament que se'n puguin afavorir els quatremilions i mig de famílies que ha assegurat el ministre.

Contràriament, s'hi podran acollir centenars demilers de segones residències, comunitats de propietaris,negocis d'autònoms, petites i mitjanes empreses i infinitatd'abonats que no compten amb limitadors de potència,amb la qual cosa l'aplicació d'aquesta tarifa social esdesvirtua i perd efectivitat.

LA COOPERATIVA INFORMA

La Cooperativa vol donar la benvinguda a lesseves noves col-laboradores, tot just incorporades elpassat mes de setembre, i desitjar-los, a totes elles,molt d'èxit en l'atenció als nostres socis i clients. A

Janet Janer, Gemma Mascaró, María de Novo, AdelaRomero i Margaret Sintes: molta sort i ànim en les

seves noves funcions, i esperam que es trobin a gustentre nosaltres.

AMB LA COL·LABORACIÓ DE LA CONSELLERIA DECONSUM DEL GOVERN DE LES ILLES BALEARS

OfERTES SOCIS - BOTIGA PISDURANT EL MES D'OCTUBRE

PARAIGÜESAUTOMÀTICS A 2,50 €

28

TOVALLOLES,JOC DE TRES, A 7,95 €

Col-Iaboracions

MANTESPOLARS A 3,50 €

Octubre 2008 - 388

Maria Cardona Serra

Maria Càrdo a Serqa,joye des Cè5tste/testudla Iln<:;Jüístlcattmeaxetacié;a més Q!¿. trad(.)f2él' d'anglès I alè an){, "Ç;afèH es el GQnte#gl:1an~qdardel concurs de mlcrorelats convocat Per la biblioteca d'Alaior. Es elprimer treball que II publiquen. El premi consisteix en assistir als PremisOctubre, a València.

"El dia naixia vessut, però intens. Taronges impossibles es tallaven enblaus tan vius com els tons del mar i la ratlla que dividia el cel i la terra era comuna fina gasa de cotó blanc pur. Els rajos de sol entraven amb tanta intensitat perla finestra, que van aconseguir despertar-la. La claror li va impedir obrir els ullsde cop, però a poc a poc va anar despertant-se i va poder admirar el regal queoferia la sortida d'aquell dimarts de gener. L'olor a cafè va animar-la a aixecar-se d'aquell embull de llençols blancs en què s'havia convertit el llit. Ningú,però, li havia preparat cafè. El rellotge marcava les 6.35 h en aquell color verdllampant tan característic.

El mirall del bany reflectia ulleres de cansament, cabells descambuixatscolor xocolata i un badall imponent. Necessito un cafè, pensà; així que es posàels texans vells que descansaven sobre la cadira damunt d'una pila de roba netasense planxar i, deveres i corrent, baixà al bar del cap de cantó. Encara portavala camiseta blanca que li havia fet de pijama durant la nit. L'olor a cafè era tanforta que es colà per les seves fosses nasals amb tanta vehemència que se litancaren els ulls i se li enduriren els mugrons. «El tallat», li digué l'Antonio,sense que ni tan sols l'hagués demanat. Abans d'assaborir-lo, apropà el nas al got i s'imaginà la seva mà dintre d'un sac de grans decafè, estrenyent el puny i notant el tacte suau dels milers de grans de cafè color marró fosc. Llavors, va deixar un euro amb deu a sobrela taula i va marxar, mentre notava els ulls de l'Antonio, i de la resta del bar, clavats al seu clatell".

UN CAP DE SETMANA INOBLIDABLE A S'ARTIGAAquests textos que serveixin perquè en guardin un bon

record na Gemma, na Mireia, na Sílvia, n 'Andrea, en Sergi, naSara, na Clàudia, na Verònica, n'Emma, en Pau, en Maxi i nalnés.

Els últims dies que quedaven d'estiu vam anar amb tots elsamics al casal de s'Artiga Vella. Aquest casal té molta història,tanta que a nosaltres i tot ens n'ha passat alguna. El casal estàconnectat a la vora de la marina, allà on està situada l'alzina mésvella de Menorca. Els dos vespres van ser molt intensos i moltdivertits, a la vegada que teníem son, també volíem estar desperts.A la sala central hi ha dos enormes quadres dels anticspropietaris de s'Artiga Vella, pintats per un pintor moltfamós de Maó.

Emma Sintes Florit

El cap de setmana passat vàrem anar a s'Artigaamb uns amics. S'Artiga és una casa rural dedicadades de fa molts anys a la ramaderia i al camp. Constade vuit habitacions, set d'elles són dobles i una ésindividual. Quan vam arribar, tots estàvem moltcontents i emocionats, vam nedar una bona estona iva ser molt divertit. Els tres dies ens van passar volantde tan bé que ens ho vam passar: nedant, jugant, ananta veure dos cavals que hi havia, fins i tot els vamposar nom! En resum, va ser un cap de setmana moltdivertit.

Sílvia Sintes Coll

Octubre 2008 - 389 •• _-------

Hola a tots, sóc en Maxi, un fiet d'onze anys. El cap desetmana del 19 al 21 de setembre vàrem anar a passar un cap desetmana a s'Artiga amb els pares i els amics. Vam fer diferentsactivitats esportives: futbol, bàsquet, ping-pong, etc. Vam anar ala piscina a nedar i vam anar a dormir tard (a mi la nit de divendresno em deixaven dormir, tenia un partit de futbol dissabte i m'haviad'aixecar prest). També vam fer caminades ibons menjars. M'hovaig passar molt bé i l'any que ve hi vull tornar; esper que hitornem a ser tots els que hi hem anat aquest any. Adéu.

Maxi Carreras Coll

Col·laboracions 29

Llorenç Pons i L1abrés

Cartes d'anada i tornada

Carta des d'Alaior, setembre 2008.

Benvolgut amic, com estàs? Per aquí tot marxa més omanco bé, sense gaire renou. Bé, no és exactament aixíperquè la presidenta del Consell Insular ha dimitit perocupar un càrrec en el govern de Balears, i també el batlede Maó, per dedicar-se al Senat. Açò suposa dos canvisimportants a nivell polític per Menorca. Veurem comevoluciona la vida política sense aquestes dues personestan importants i carismàtiques dins el PSOE, et mantindréinformat. Però no és açò del que vull que parlem, voldriacomentar-te el que pens de la Cimera de l'ONU sobre elsobjectius del rnll-lenní: tot plegat em sembla un exercicibrillant d'hipocresia. M'explicaré: mentre els gransmandataris mundials es reuneixen amb tota mena de luxesa Nova York i ens regalen les orelles amb discursosemotius i plens de paraules "compromeses", com ara lesque va dir el primer ministre britànic Gordon Brown: "elnostre enemic no és la guerra ni la desigualtat, ni unaideologia determinada ni la crisi financera. El nostre enemicmés important és la indiferència davant la pobresa, unaamenaça catastròfica per al nostre planeta"; mentre açòsucceeix, els governs occidentals regalen milions i milionsde dòlars per salvar bancs hipotecaris. Només una xifra percontrastar: 16.000 milions de dòlars és el que ha recaptatl'ONU per combatre la pobresa; 700.000 el que ha hagut dedesembutxacar-se el govern nord-americà per "salvar" WallStreet. Si afegim a la xifra el que es continua donant aEuropa, ens trobam amb una situació indignant: els governsdels països rics prometen diners per al desenvolupament,però les xifres demostren que des de 2005 aquestes ajudeshan anat baixant. L'únic que sembla realment clar, al margedels grans discursos, és que a aquests governs elspreocupen més els seus pocs multimilionaris que elsmilions de persones pobres que habiten al seu mateix món.

És més encara, treuen diners a dojo per "salvar" elsbancs, que ens estan dessagnant cada mes; què fan ambels milions i milions de beneficis que treuen cada any? Quies preocuparà de salvar les economies familiars delsmilions d'afectats per la crisi econòmica?

Sembla que de receptes màgiques no n'hi ha, però elque sí que hi ha és molt a fer amb aquest capitalismesalvatge que ens estreny el coll de la camisa, que creaimmenses fortunes a costa dels treballadors i dels seusdrets bàsics, i al que després hem d'ajudar amb elsimpostos de tots. És com si Robin Hood s'hagués tornatboig: defensem les grans fortunes a costa dels pobres. Fagràcia que quan els governs volen intervenir per regular elsimpostos, el treball, des dels sectors empresarials se'ls titllide comunistes, però que quan les empreses tenenproblemes demanin urgentment la intervenció de l'estat...

Una abraçada,Llorenç

30 Oot-teborecions

Carta des de Roiala, octubre 2008.

Estimat Llorenç, salutacions des del cord'Àfrica. Entenc perfectament com et sents, i pensexactament el mateix que tu. El que passa és queper aquí res de tot açò ens agafa de nou, acostumatsa la fam i a la misèria. M'agradaria contrastaralgunes dades més per reforçar la tevaargumentació: la desnutrició infantil, que és un delsobjectius del mil·lenni continua sent una plaga abona part d'Àfrica, al Sud, 46 de cada 100 infantsmenors de 5 anys estan mal nodrits, aquestpercentatge s'ha reduït en 8 punts en 18 anys quanl'objectiu per al 2015 és arribar a 27. A l'Àfricasubsahariana pateixen mal nutrició 28 de cada 100,quan el 1990 eren 32, i l'objectiu marca 16 per al2015. I així podríem parlar del sud-est asiàtic, o deLlatinoamèrica i el Carib, amb percentatges méspetits, però prou significatius. Si miram les dades demortalitat infantil, encara moren a l'Àfricasubsahariana 157 infants menors de 5 anys de cada1.000 naixements, o 81 al con sud del mateixcontinent. El més trist és que els objectius del rnll-lenino marquen acabar amb la mortalitat infantil, sinóarribar a xifres menors, com els 60 de cada 1000 oels 40 en els dos exemples que hem vist. El que joem deman és per què ens fixam com a objectiuarribar a només 27 fiets de cada 100 amb desnutricióal sud d'Àfrica. No hauria de ser l'objectiu acabaramb la mortalitat infantil i amb la desnutrició? Què noes podria fer en aquest aspecte amb els milers demilions que invertiu a Occident per salvar la butacaon posar el cul als vostres rics?

No és comprensible que una institució coml'ONU sigui incapaç de comprometre doblers persalvar petites vides humanes. Després es permetque es limiti la migració cap a Europa; com volenaquests mandataris de coll i corbata que els africans,i els asiàtics, i els llatinoamericans no vagin aEuropa, senzillament per mirar de sortir endavant?

Jo crec que, honradament, l'ONU ha dedesaparèixer, no té sentit tal i com funcionaactualment. Potser ho trobes exagerat, ja n'hemparlat alguna vedada, però en tot cas ha de canviarradicalment els seus plantejaments. Si ensconformam amb baixar la mortalitat a 60 infantsmorts abans dels cinc anys de cada mil naixements,alhora que permetem les acumulacions de fortunesque hi ha pel món, apaguem les llums i tanquem. Noho trobes?

Ja en tornarem a parlar.

SalutAlam

Octubre 2008 - 390

Miquel À. Marquès

El mes d'agost vam parlar amb Antoni Sintes Marquès iJoan Caules Pons sobre com es vivia la festa de Sant Llorenç alsanys cinquanta, dels cavalls i els caixers, del futbol, de lagastronomia i de les anècdotes viscudes per ells durant la sevajoventut.

En un article d'aquest tipus és dificil poder treure a llumtots els records i comentaris. Avui vull recuperar alguns delscomentaris que ens van fer i que fan referència a l'estiu i a lesfestes, com si de les regastalles de Sant Llorenç es tractassin.

Quan parlàvem del menjar i de la cuina, deien que fa migsegle enrere era un temps en què van aprendre a aprofitar elmenjar: si es feia una coca bamba, la reina de la taula, en solienfer dues o tres més i, passats uns dies, quan la coca havia tomatforta, la bescuitaven: tallaven la coca en llesques i les torraven.Recorden que aquelles llesques se les menjaven amb companatge,i que eren molt bones. D'altra banda, pel que fa al peix, contavenque el fregien i després el feien en escabetx.

Un altre record va ser el joc de la rata. Durant uns anys vaser un dels jocs més populars durant les festes d'estiu. En Mascaró,pare d'en Josep Mascaró Pasarius, tenia una torronera coberta,plena de regals que penjaven al voltant. La gent s'hi atracava perveure què sortejava i per observar com hi jugava la gent.

El joc consistia en una taula rodona que al voltant teniapetites casetes numerades. Al centre hi havia un perol girat alrevés, agafat a una corda i a una corriola, a dins del qual hi haviauna rateta. El joc consistia que la gent comprava els números deles casetes on pensaven que entraria la rata; després en Mascaróalçava el perol i la rateta, desorientada, rodava i rodava fins queentrava en un d'aquells forats. El guanyador se'n duia un regald'aquells que penjaven a la torronera. Mentre, en Mascaró cridavafort: "La rata, la rata, quien no pone, no saca". I d'aquí li va venirel sobrenom de Rata, que també el va du el seu fill, en MandoRata.

Ens conten que tot allò eren coses que la gent s'inventavaper fer un duro en temps de misèria. En alguna imatge antigatambé veim un joc amb un cercle de colors.

Un altre acte que esperaven els joves de l'època era el Balldel Vermut, on es trobaven les parelles i podien ballar agafats.

Recorden que un Sant Llorenç dels anys cinquanta va feruna ruixada tan forta que l'aigua va entrar per una banda delCasino Vell i va sortir per la porta del davant; va fer botar elsvàters i va treure tota la sunya al bell mig de sa Plaça. Tot i allò,igualment es va celebrar el Jaleo.

Durant les festes, a taula mai no faltaven els productes típicsd'un lloc: la sobrassada, el formatge, la cam-i-xulla i el camot.Co.nten que eren productes relativament cars per a l'època, a mésde la carn i el pa, i més després de sortir dels anys quaranta, untemps de misèria.

La gent deixava els millors productes per a les festes:albergínies, cebes, patates, etc. El que els sobrava del conreud'horta ho venien a botigues com la de ca na Guida de sa Plaça.

Un dels aliments més emprats aquells dies era el llevat, fetde sediments de la cervesa. Les dones agafaven el llevat, feien lapasta amb aigua i farina i la ben tapaven perquè tovàs.

Per tenir llevat per a un altre dia, agafaven un pessic depasta, en feien una coca plana, li feien una creu, la posaven dinsuna ribella i la deixaven reposar durant dos o tres dies perquètomàs agre; i ja tenien llevat per a la pròxima ocasió.

Uns anys més tard les botigues van començar a vendre elllevat industrial. Recorden que era de la marca Cinta Roja i quetenia forma d'una barra de mantega. La gent li va donar el nomde "llevat de moda".

Conten que, per pastar, la gent emprava el llevat fet a casai hi posavan un pessic de llevat de moda: la pasta solia sortir mésbona, però durava manco temps. Generalment, si empraven elllevat fet a casa el pa durava devers una setmana; mentre queamb aquella mescla, només un parell de dies.

I si fer la coca era una peripècia, fer la xocolata no ho eramanco. Ens expliquen que la xocolata no era desfeta, sinó quecompraven una pastilla de La Tropical i després I'havien de ratllar,amb la feinada que duia allò.

Els pagesos solien anar a la posada del poble durant SantLlorenç: recorden quan anaven a ca na Caritat Mica amb un bòtilbuit per comprar vi del bo i licors, una aluda d'olives bones o elque fos.

Com deia al principi, aquests records són altres aspectes dela festa, els costums d'un temps i que la gent repetia any rere any.

FABRICATS AMBMATERIAL

CORIAN

;:::~

":~~'~••~JI~JlllJjtf~~.. / - PERE TRJAY HUMBERT

Plaça Bassa de Sant Pere, P. 33 - Polígon La Trotxa - 07730 ALAIOR - MenorcaTeL 971371727 - Fax 971378100

Octubre 2008 - 391 --------- Col·laboracions 31

= INSTALACIONES=GIMER, S.L.

Av. de sa Indústria, 96Tels. 971 37 19 34 - 971 37 29 70

Fax 971 37 19 34 - Apart. Correos 16

- ALAIOR-ELECTRICIDADFONTANERÍACALEFACCIÓNMANTENIMIENTOSAIRE ACONCIONADO

PRESUPUESTOS

Toni Barber Mir

\ ;e..\

/I

(i

~~O\\lLIARtt Jt~

~ú~~(,V'~ ltrccc~~ :il'04Q~

ALAIORPROMOCIÓN en C/ S'Androna. Últimas viviendas de 3 hab, 2 baños,comedor, estar, cocina, terrazas, trastero, terrado privado y parkingincluido. Piscina y jardín comunitario.PROMOCIÓN en CI San Paneracio de 8 viviendas, de 2 hab, baño, cocinay comedor-estar. Con trastero de 10m2.

Precios: Infórmese en la oficinaCI J. Huguet, 64 . ALAIOR· Tel. 971 37 1499 Fax 971 372500

E-mail: aim@aimenorquina.com . www.aimenorquina.com

32 Col·laboracions Octubre 2008 - 392

...Quines coses Jaume Cardona "Tanus"

Quan al nostre poble d'Alaior hi circulaven només siscotxes, i dos d'ells eren taxis, el d'en Bep Tix i el d'en Joandes Canum; i quan es Conquet, l'Abad i es Sastre Petit-aquest darrer portava sempre una gavardina color xocolatai el bigoti igual que el d'en Charlot- eren els pioners damuntaquelles primeres motos alemanyes -sempre queexceptuem el bon Paco Patrício amb la seva bicicleta amotor mitjançant una agulla d'estendre roba i el tresd'espases dels naips-; i encara el pis dels carrers estavaper davall del de les voreres, i també es tractava delsmateixos temps en què el meu conco manllevat, quehabitava per sa Bassa Roja, en Bagur Sa/eta, cadadiumenge em donava una pesseta marró amb la cara d'enCervantes -monedes que ell anomenava papaones-, i perSant Llorenç i Nadal un duro, però, sempre, abans de partircap a casa meva, em solia dir: "Caime, vés per damunt

,•

s'acera". I jo, encara amb els calçons curts, xano-xanopujava pel carrer dels Melians, però, estava clar, llavors ...sí que n'hi havia de voravies, no com ara, que tot aquellcarrer és ben pla.

La veritat és que avui em resulta un tant estranyaaquesta nova moda dels carrers totalment llisos i sensevoravies. I, per suposat, desconec també quines cosesdeuen recomanar els familiars als seus al-lots quan surtenal carrer a fi d'evitar atropellaments. Encara que pens quesegurament tampoc no importa dir-los res, a cap fillet ofilleta; segons sembla, les criatures neixen ensenyades,ara en aquesta època en què s'ha abandonat ja fa molt detemps -i sembla que definitivament- la tranquil-litat de lapipa i s'ha substituït per la velocitat, i entost de morir delseu fum, en aquest segle vint-i-u la humanitat es morirà ...de soledat, com insinuen persones de bastant bon cap.

Fa un dia solejat al país d'en Bep. Sa mare prepara les maletes, peranar de viatge a un petit poble amb en Bep i son pare. El poble és a un paísmolt llunyà del seu, a Espanya, concretament en una illa molt petita que esdiu Menorca.

Quan la família arribà a l'aeroport de Menorca, el primer que varen ferva ser demanar un taxi per anar al poble anomenat Alaior. Un poble ambmolta gent i molt polit. Quan hi varen arribar, en Bep va demanar a sa mare:"Mamà, m'agradaria veure el poble sencer, com ho podem fer?". Sa mare licontestà: "M'he assabentat, a través d'alguns vesins que en parlaven, que hiha una ruta guiada pels punts més interessants del poble. Avui, hi anem?"."Sí, sí!", van cridar en Bep i son pare.

AI cap d'unes hores van anar a l'oficina d'informació turística, on es vantrobar un grup de persones també interessades a provar aquest nou serveide cara al poble. Van començar la ruta i la guia els va portar a l'església deSanta Eulàlia. Allà en Bep es va fer amic d'un noi del poble, que també era ala visita guiada. Després anaren a l'Ajuntament d'Alaior on hi havia una salacapitular on es decidien les normes del poble i s'hi feien alguns actes més.Allà, son pare va conèixer alguns dels homes més importants de la històriad'Alaior.

Ja passats uns quants punts, van arribar al convent de Sant Diego, on hihavia una exposició i degustació de comerços d'Alaior. Sa mare va provar unformatge que va trobar tan bo que, ja acabada la visita, en va comprar unafogassa sencera.

En Bep i els seus pares s'ho van passar molt bé a Alaior. En Bep va fernous amics, son pare va saber quins van ser els personatges més importantsdel poble i sa mare va comprar un formatge molt bo. De tan bé que la famílias'ho va passar, hi van tornar cada any!

Blai Barber Ramos (10 anys)

Octubre 2008 - 393 •• 1IIIIIIIIII1IIIIIIIIII1IIIIIIIIII1IIIIIIIIII1IIIIIIIIII1IIIIIIIIII1IIIIIIIIII1IIIIIIIIII. Oot-teborecions

Acudits d'Alaior

Què hi ha enmig de la plaçadel Ramal? La lletra ema

Què fan sis moixos dalt lateulada des Casino? Mitjadotzena

Açò és un venedor de diarisque crida: 49 personesestafades a Alaior!, 49persones estafades a Alaior!Ve un alaiorenc i li diu: "Jo envull un" i el venedor crida; 50persones estafades a Alaior!

Açò és un fillet d'Alaior ques'apunta les taules demultiplicar a la camiseta com achu/eta i quan les hi demanen,comença a dir, en castellà: 100por 7,700; 100 por 8,800; 100por 9, 900; 100 por 100a/godón.

Víctor Ferrer (11 anys)

33

UN VIATGE MOLT INTERESSANT

Redacció

On és?Joc amb premi

A partir d'aquest mes encetam aquest joc queconsistirà que els lectors sapigueu identificar a quin llocdel poble correspon la imatge de la fotografia. Qui hosàpiga pot remetre un correu electrònic asulldesol@gmail.com o sulldesol@yahoo.es . També hopot fer per mitjà d'una nota per correu ordinari: S'Ull deSol, carrer des Forn, 9 Alaior. Tots els que ho encerteurebreu, com a regal, el llibre Història d'Alaior o un altreque no tingueu, d'entre les edicions locals. Cada mesels que ho hagin encertat participaran en un sorteig d'unasubscripció gratuïta anual a la revista. Heu d'indicar elcarrer i número d'allò que reprodueix la foto. Per rebreels regals heu de fer-nos arribar el vostre telèfòn i adreça.Els propietaris dels immobles que surtin fotografiats nopoden participar en la imatge que els corresponguiperquè el que volem és cridar l'atenció de la resta.

El nostre objectiu és posar en valor racons bells,detalls i exemples de persones que tenen ànsia d'alegrar-nos la passejada pel carrer encara que sigui ambsenzillesa i humilitat. I ho farem jugant.

Foto: Pablo GilPoveda

El passat dia 16 ê'juny moriasl:¡¡,Jma eLgQaegut.empresari Joan Olives. Va néixer aAlaior fa 59 anys i es va formar com a enginyer tècnic de mines. Comunista clandestí, afinals dels seixanta, el PSUC l'envià a Palma per tal de reorganitzar el Partit Comunistad'Espanya a les illes. Va ser secretari de finances del PCE a les Illes Balears entre 1973 i1977. N'Olives tenia fama de ser un comunista dialogant, conciliador, pragmàtic. Era uneurocornunista avant fa fettre, un amant de la llibertat. Feta la feina, deixà a poc a poc lapolítica i es ficà dins uns altres projectes, aquest cop de tipus empresarial, tot i que, tractant-se d'en Joan Olives, hauríem de dirrealment "de tipus vocacional".

En el context deia transiciódemocràtica, encetava un dels seus grans somnis: el 29 d'abril de 1978 obria lesportes de la primera multisala de cinema existent a les Balears, els coneguts"Multicines Chaplin", a Palma, un projecte empresarial valent per dignificar l'ofertacinematogràfica d'aquella Mallorca dels anys setanta. La primera pel·lícula que s'hiva projectar fou la francoitaliana Sacco e Vanzetti. Durant molts anys, elsmulticinemes Chaplin oferiren una cartellera força atractiva i diversificada i ell esva desviure per oferir el millor cinema del moment, alhora que endegà iniciativespioneres en el camp de l'oci, com les 12 hores de cinema de terror. Després de 26anys d'obrir cada dia, el 24 de juny de 2004, les multisales Chaplin tancaren lesseves portes.

Fou accionista de diferents restaurants i, una volta acabat el cicle dels Chaplin,en Joan, que havia estat un membre fundador de l'anomenada "Acadèmia de laCuina i del Vi de Mallorca", ampliava el cel1er personal i feia realitat l'altra gransomni: obrir un restaurant propi. Li va posar el nom de "Malvasia" i el1, a més delpropietari, n'era el cuiner. Li agradava de compartir amb aquel1s que ho volguessinel seu amor per la bona cuina, investigava per crear plats mallorquins, com l'aguiatde cap-roig. Estimat per tots els que el conegueren, lleial a si mateix, fou, per damuntde tot, un amant de la vida, que va saber viure amb tota la intensitat. Descansi enpau.

34 Oot-lsborecions

PASSA r BOTSABATES l COMPLEMENTS

CI MENOR, 30 - ALAIOR - MENORCATEL. 971 379240PASSAIBOT@MENORCA.ES

Octubre 2008 - 394

Aquesta pàgina és pcrlrocinada per'

Dissabte 11 i dmg. 12Cinema

El Che. El argentino,de StevenSoderberghCentreCultural 22.15 i 20 h, resp.

Salpon

Dijous, 16ConferènciaLa Salle Alaior: cienanyos de fe, fraiernidady servicio. Hno. José M.Pérez Navarro, prof.EGB i Dr. TeologiaCentreCultural 20 h

¡¡;w , u = ""

Grup Filatèlic i Numismàtic

Dissabte, 18~-------Festa aniversariFesta 5è Aniversari CentreValencià. Dedicada aAlacant. Amb la presèn-cia de la Bellea del Foc deles Fogueres de S. JoanSalaActivitats Ciutadanes 19.30 h

Centre Valencià a Menorca

Divendres, 8 navem.Lectura comentada

Les revolucionsperdudes, amb lapresència del seu au-tor, Josep M. QuintanaBiblioteca Pública 19.30 h

Grup de l.ectura i Aju!1tament

Divendres, 10Ball

Ball de saló, ambCati Cris

Sa Plaça 21 h

Regidoria Comerç Ajuntament

l3iumenge, 1_2_Concert

Quartet Esfera,quartet de corda

Espai Rotger 19.30 h

Joventuts Musicals -I To

Dissabte, 11Lectura comentada

El noi del pijama deratlles, de JohnBoyne .Biblioteca Pública 19.30 h

Grup de l.ectura",~%%»0' ~T=~ ",W~

Diumenge 12 i dl. 13Cinema infantil

Atrapado en unpirado, de BrianRobbinsCentre Cultural 18 i 19.30 h, resp.

Salpon

E>ivendres, 11~posició

Inauguració de la XV Exposició Filatèlica«La Salle, centenari».

Oberta fins dia 26 a la Sala d'Exposicions del'Ajuntament

Sala de Plens Ajuntament 20 h--Grup Filatèlic i Numismàtic del Centre Cultural

Dissabte, 25Cinema

Projecció d'unapel·Hcula (per deter-minar)Biblioteca Pública 19 h

Grup de l.ectura i Ajuntament

Fins finals octubreExposició

Alaior, arquitectura ietnologia. Oberta alsescolarsCentre Cultura Sant Diego

Centre Estudis i Turisme Aj.

Octubre 2008 - 395 ------- Ool-teboreoions

Dissabte, 25Festa aniversari

Festa 5è Aniversari delCentre Valencià. Visitadel Pamesa Valènciad'ACB

Recepció: Local social C.V.M. 20 h

Centre Valencià a Menorca

Recollirem els vos-tres originals finsel 24 d'octubre

El número denovembre sortiràdivendres dia 7

35

Fotografia cedida per Aurora Gomila Redacció

Records gràfics

~1. ANTONIO TIMONER "Sasso"2. JUAN REURER CAMPS "de Bilbao"3. PEDRO SINTES "Bessó"4. FRANCISCO VILLALONGA MORLÀ5. RAFAEL GENER TALTAVULL6. JUAN OLIVES7. JUAN PALLISER ALCINA "Tea"8. MARTÍN "Senyora"9. ANTONIO DE NOVO10. BARTOLOMÉ FLORIT "Xumeu de Maó"Il. PORYENIR OLIVES "Cando"

12. ELfSEO GIMÉNEZ TUDURÍ13. IDILIO PAÜL14. CRISTÓBAL ALZINA "Barbera"15. ONOFRE PONS JUANICO "Conill"16. JUAN FÀBREGUES "Alou"17. BARTOLOMÉ GOMILA "Santa Eulàlia"18. BARTOLOMÉ AMELLER LLOPIS "Mevis

Toribio"19. ANTONIO QUINTANA "Messié"20. PERE TORRES21. MARIANO TUR

Dita del mes «Quan s'octubre fa la fi, Tots-Sants és al dematí»