REVISTA CULTURAL D'ALAIORNovembre 1.990 - N° 3 / D.L. MH.: 407 - 1.990 - Edita: S'UII de Sol S.C. - Coordinador: Pere Reurer - PREU 150 Ptes. (IVA inc.) - Imprimeix J. Pons - Alaior

EDITORIAL

LA DEPURADORA I LAMODERNITAT

La necessitat de realitzar un tractament decent de lesdeixalles fecals i industrials del nostre poble era unanecessitat real que ha rebut la resposta de les nostresautoritats municipals i autonòmiques.

La civilitzaci6 d'aquest segle s'ha caracteritzat percrear un tipus urbà de vida, més còmode que el del tempspassat. Aquesta comoditat urbana necessita i ens acostu-ma a gaudir d'uns serveis que convertim en quotidians,però massa vegades només ens preocupa la comoditat ensi mateixa; oblidant-nos que la majoria d'actuacions degrans grups humans tenen una repercusi6. Poc a poc ipassant els anys s 'ha anat descobrint que la majoriad'aquestes repercusions afectaven el nostre medi, elnostre entorn de vida; que el dregadaven sense quenoltros ens adonàssim. Des de llavors ha existit lanecessitat real no sols de crear serveis sin6 també d'evitaro minimitzar les seves conseqüències negatives.

Però ambdues necessitats reals de les societats moder-nes no han estat sentides entre la poblaci6 de la mateixamanera, ni tenen igual repercusi6 popular, i, per tant,tampoc la similar prioritat política. Per açò, a tot arreuprimer es crearen els serveis i les comoditats i després,quan les repercusions negatives han estat evidents, s 'hacomençat- a sentir la segona necessitat. Però, així i tot,encara s6n pocs els que assumeixen clarament que lesaportacions dels ecologistes o dels defensors del medipoden ajudar a avançar-nos al futur, evitant que lareacci6de les societats es produeixi després d'un temps d'anaremmalaltint el nostre entorn. l és que l'ecologia ja es técom una ciència necessària per al futur de la societatmoderna, als països culturalment més avançats; com unsaber que ha de jugar el mateix paper d'instrument debenestar que va jugar la medicina en els segles passats.

Aquesta vegada les nostres autoritats han vist la neces-sitat de cuidar el nostre entorn humà i natural abans de feraltres obres. Cada dia s6n més freqüents aquestesaccions entre els polítics, però encara no ho són tot el queseria desitjable i no sempre per culpa seva, .. sin6 perquèencara no hi ha entre la poblaci6 el nivell suficientd'informació, formaci6 i conscienciaci6 que ho reclamii ho exigeixi. Tal vegada la història que hem patit elsalaiorencs d'una mala depuració, i l'evidència de com lasocietat es pot degradar, ens farà entendre que decisionspolítiques en bé de la natura s6n més que necessàriesper a 1'home.

INAUGURACIÓ DE.LANOVADEPURADORA

Divendres dia 26 es vainaugurar la nova depuradora.A l'acte assistiren les autoritati un nombre considerable deciutadans. Aquesta nova depu-radora s'ubica devora la carre-tera de Son Bou, aproximada-ment a un quilòmetre de l'an-tiga, a l'estància d'en Fàbre-gues. Ocupa una superfície de4.600 m2. i està pensada per a

l'optimització de la superfícieocupada i l'elevada eficàciadel rendiment, així com unbaix consum energètic, unbaix cost de manteniment i unbaix volum de fang produït.L'enginyer responsable fou elSr. Sergi Sugranyes i Palet.Ha costat 270.263.260 ptes. iel finançament inicial corres-pon a IBASAN, però més tard

una problació de 8.000 habi-tants, més els residus indus-trials; té una capacitat de càrre-ga equivalent a 15.000 habi-tants. Està preparada per a trac-tar un cabal de 2.000 m3/dia, sies calcula una mitjana de 250l./hab./dia d'aigües residuals.El funcionament és en duesetapes ("sistema oweg de dobleetapa"): el rendiment de laprimera etapa és d'un 60%; elde la segona d'un 90% i elglobal d'un 96 %. El promotorde l'obra ha estat l'empresaIBASAN (Institut Balear deSanejament), depenent delGovern Balear, i el construc-tor "Construcciones Perelló S.A.& Madesa". Segons els tècnicsresponsables, les característi-ques bàsiques d'aquest tipusde planta són l'adaptabilitat ales puntes de carga orgànica,

l'Ajuntament ha de finançar el50% de la mateixa, a llargtermini, mitjançant un sistemanou de contribucions per clave-gueram, que es començarà aaplicar en breu i que ha de ser-vir per a pagar la part que co-rrespon al municipi. SegonsIBASAN, l'entrada en serveid'aquesta planta, que substi-tueix la construïda la dècadadels 70, permetrà millorar lescondicions ambientals deltorrent i la pròpia platja. deCala'n Porter, afavorint la sevautilització turística, i alhora po-tenciar, en un futur proper, elreguiu agrícola de les zonespròximes. L'obra es va co-mençar el gener d'enguany i hadurat, aproximadament, 10mesos.

S.U.S.

S'ULL DE SOLEdició nQ 3: 20 paginesCOORDINADOR: Pere Reurer

EQUIP DE REDACCIÓPere AlzinaBartomeu PonsIsabel FerrerAnselm BarberMiquel MarquèsDISSENY l PUBLICITAT: Pau SintesEDITA: S'ULL DE SOL S.C.IMPRIMEIX: J. PONS

NOTES: La revista S'ull de Sol no es fa responsable delsarticles d'opinió dels col.laboradors eventuals, ni de les cartesde la secció d'Opinió.

Qualsevol persona interessada en remetre articles o col.laboracionsa la nostra revista les pot enviar a la següent direcció:S'ULL DE SOLCI. BAIXAMAR, 2407730· ALAIOR (MENORCA)

NO ES PUBLICARÀ CAP COL.LABORACIÓ QUE NO VAGIACOMP ANY ADA DE LA FOTOCÒPIA DEL D.N 1.

RENOUSSens dubte un dels proble-

mes més greus amb què s'en-fronta avui el món és el de lesmúltiples i progressives conta-minacions que degraden, pelque sem bla irreversiblement, elnostre planeta. Ens hem acos-tumat a la falsa idea que lanatura ho assimila tot, horeconverteix tot, ho paeix tot.Hem confiat en un poder eternde regenaració fins que elsfems i les deixalles de tot tipushan començat a constituir ungreu problema; fins que, im-previsors que som, no hemsabut què n'havíem de fer, oncaldria col.locar-los, tots aquestsresidus. Per evitar despeseseconòmiques quan hi érem atemps, ens ha sobrevingut unfeix les dimensions del qual fande mal evaluar. ¿Quina noserà, si és que finalment ensdecidim, la despesa que caldràinvertir per aturar tot el mal queja hem fet? Quants esforços noseran necessaris ara que es fatard? Hem senyorejat pel món,n'hem escorcollat els secrets,hem fet grans obres, però

també hem deixat les ernpremp-tes de la nostra manca deprevisió i de la nostra manca derespecte pel medi que ens per-met de viure.

Però no és d'aquestes con-taminacions, les quals sortosa-ment cada cop preocupen a unnombre més gran de gent, quevolia parlar. És d'una altracontaminació més subtil, menysevident, i que molt sovintsolem passar per alt. No és lacontaminació invisible queprovoca forats a la capa d' ozonde l'atmosfera; no és la conta-minació que crema els boscos,de la pluja àcida; no és, certa-ment, aquella que ajuda els virusa infectar els dofins que vénena morir a les nostres platges;no és la que fa irrespirablel'aire de les ciutats; no mata nicausa estralls a la gent com lade les fuites radioactives, niprovoca la por dels residus creatsper les centrals nuclears; noembruta els camps, les aigüeso l'aire, no és ni tan sols estric-tament material. Però és unacontaminació que afecta la

dimensió psicològica de lespersones, que, en casos deter-minats, n'ataca el sistema ner-viós, que provoca la ira i que,alguna vegada, ha desencade-nat la tragèdia.

Haureu endevinat, sensdubte, que em referesc a la con-taminació acústica, al nivellsonor, a vegades insuportable,a què ens veiem sotmesos du-rant una bona part del dia -o dela nit! - i que degrada el nostreentorn tal com ho fan lesaltres contaminacions. No so-lament ataca un dret de l' home-el dret al silenci o al repòs-sinó que ens acostuma a viureen un ambient insalubre, fre-nètic; ens crea el vici del crit,del xerrar apressat. Ens priva,inexorablement, de la conver-sa reposada, amable, ambpauses. Molt sovint comuni-car-se és abocar, tant sí com no,tot allò que hom té dins el ga-vatx sense importar gens ni micaallò que l'altre intenta dir-nos.Es perd el costum d'escoltar,quan escoltar moltes vegadessol ser més profitós que parlar.

Com la natura, el silenci esva convertint en un luxe delqual només molts pocs sabrangaudir. Perquè el soroll, comuna nova plaga, ens té arene-llars, agafats en la seva xarxaprodigiosa. l no és només unproblema de la gran ciutat, ambel renou de fons constat, per-manent, obsessiu, implacable,sinó que ho és també dels pobles,fins i tot petits, que veuenpertorbada la seva tranq uil.litatpels més inesperats i sobresal-tants ensurts. El cas més típicés el dels motoristes que van aescapada lliure, amb una quan-titat de decibels capaç d'impe-dir que dues persones s'enten-guin a crits, o de despertar, aaltes hores de la nit, carrer reracarrer per demostrar que ells

COL.LABORAC\ONS

són els més polits, que amb laseva moto se senten senyors del'univers. Però n'hi ha més,evidentment. Com les músi-ques a tot volum, procedentsdels llocs i estris més diver-sos, que impedeixen el des-cans, o simplement el dret alsilenci, de tots aquells que tenena la vora. l no parlem delsclaxons emprats a tort, a qual-sevol hora del dia i de la nit,amb motius que res tenen aveure amb la necessitat.

l és que ens estem acostu-mant, irremeiablement, a viureamb un soroll constant. Arribaa semblar-nos estrany, el silen-ci. O la meditació, o la dolçadeixadesa del relax. De cadadia més, ens cal sentir qualquecosa que ens pertorbi la pau i elpensament. Un televisor enge-gat que ningú no escolta, unamúsica insistent a la qual nin-gú no dedica la seva atenció,es converteixen en renousinnecessaris que perpetuen elsmúltiples renous del carrer adintre de les cases.

Potser un bon exercici perals joves seria ensenyar-los avalorar el silenci, no nomésper respecte als altres -que ja ésbo- sinó per respecte a ellsmateixos, al seu propi equili-bri emocional, a la seva sensi-bilitat. ¿No estarem, tal vega-da, creant una generació desords? ¿No us heu trobat maien una discoteca on tenen elvolum sonor a un nivell que es-devé quasi insuportable? ¿Nous ha atacat mai una quantitatde decibels propera al llindardel dolor? .. El silenci La granmancança de 1'home dels nos-tres dies.

l el cas és que fer un mónmés silenciós, almanco enllocs petits, i -per tant- mésagradable, és una feina quepodem fer entre tots. Unaempresa per a la qual no calengrans despeses, una empresael capital de la qual és l' educa-ció en valors que no s'amidenper la prepotència o l'osten-tació, sinó per la sensibilitati la cultura, pel respecte enversun mateix i envers el seu en-torn.

PERE GOMILA.

COL.LABORACIONS

LA MORT SOBTADA DE MIQUEL ORFILAEngego avui una secció que

voldria acomplir la doble mis-sió de l'entreteniment i la for-mació. L'entreteniment per-què m'he proposat escriure-laamb la màxima amenitat,defugint un tractament docto-ral dels temes que per aquí anirandesfilant. I la formació perquè,malgrat tot, espero alhoracontribuir a divulgar el conei-xement del passat d'Alaior através d'aquelles persones quesempre hi ha al darrere delsfets. Desitjo escriure unasecció humana. En ella men'ocuparé de presentar-vos cadames els trets biogràfics d'unpersonatge d'interès, tot i queno seran necessàriament d'a-quells grans homes que ja fruei-xen d'un lloc a la història locali al voltant dels quals quasitothom en sap qualque cosa.No penso en deixondir elrecord d'aquells que ja elgaudeixen immortal, sinó, ansal contrari, dels que són enrealitat desconeguts abonioblidats. Aquesta galeria depersonatges és, al capdavall,un avenç primerenc d'una llargafeina que el senyor Gurnersin-do Pons i jo mateix servam famolts anys: arribar algun diaa composar una mena d'enci-clopèdia alfabètica de tots elspersonatges alaiorencs dignesde record històric, sigui el quesigui el camp en què haguessindestacat. A més de presentar-vos apotecaris, batIes, escrip-tors, metges, homes de pensa-ment o cultura, militars, savis,polítics, clergues o herois, tam-bé m'interessaran els protago-nistes de succesos singulars.Exemple n'és l'articlet d'avui.Per a començar aquí i ara, usvull parlar d'un home que, amés de no tenir cap circums-tància de mèrit en la seva bio-grafia, semens puc donar feque sia alaiorenc, malgrat queestigué vinculat amb el poble.Aquesta aparent incongruènciaem serveix, però, per a fer palèsque busco per a la meva secciónaixent alguna cosa més quepersonatges iLlustres. En tostd'encetar la secció amb un

personatge brillant, de lloançahistòrica, ho faig, justament,amb un de desconegut. És lanarració de la sobtada mort deMiquel Orfila.

El relat breu i greu deMiquel Orfila, pel que fa al'esdeveniment que mereixaquestes ratlles, s'inicia tot justa la frontera dels seus últimsdies. La singularitat d'aquesthome, que visqué a la darrerameitat del segle XIX, té quel-com a veure dramàticament ambla seva mort. És quasi la sevauna singularitat necrològica. Elpas d'aquest bon senyor per laterra no hagués merescut maini dues línies de diari si la fata-litat no l'hagués envoltat, totprojectant-lo a les planes de lapremsa. La notícia en la qual esveié involucrat commocionàMenorca a les acaballes deci-monòniques. Alaior s'enteméparticularment.

Miquel Orfila fou allò ques'anomenava un india; és a dir,un emigrant laboral a lesAmèriques, empès pel desigpunyent de millorar sa situaciósocial, familiar i econòmica.El XIX és, a casa nostra farcitde menorquins que -oceà enllà-cercaren amb vehemència; pri-mer, el benestar que la justíciasocial encara els negava, i,després, la fortuna. Un bongrapat també -val a dir-ha-fu-giren, tanmateix, de les llevesmilitars. Idò bé. Dins aquestmarc sociològic i històric calinserir Orfila. Un Orfila que unbon dia de desembre de 1.899decidí tornar a l'illa per a

. recollir sa família i emportar-se-la a terres argentines. Al portde Buenos Aires en Miquels'embarcà, possiblement con-tent, en el "Perseo", vapor debandera italiana. El gran vai-

SE ALQUILANAVE EN EL POLlGONOLA TROTXA DE ALAIOR

P.35-CINFORMES: TEL. 371035

xell féu la singladura sensenovetats a bord. En apropar-seal litoral europeu, i abans d' en-trar en aigües espanyoles, tocàport a la badia de San Vicente.San Vicente era llavors colò-nia d'ultramar portuguesa al'arxipèlag de Cabo Verde,davant les costes atlàntiquesafricanes. Tot seguit passà perGibral tar, per a enfilar desprésBarcelona, Gènova i Marsella,ciutat francesa on el trajectefinia. Trobant-se, però, el va-por a 10 milles del port d' Ala-cant, enmig d'una nit foscad'hivern boni nadalenc, el"Perseo" donà una topada tre-menda, formidable, amb elvaixell francès "Meus se". Maino es saberen les causes de l'ac-cident. Crits, desastre, destros-sa, ofegats, ferits i por grossaarreu es viviren en aquellsinstants terribles a totes duesembarcacions. El "Pers ea" eraocupat per 294 passatgers;103 tripulants de nacionalitatitàlica i un carregament de sucrea les bodegues. Immediata-ment després de la gran esta-vellada, el "Meusse" s'anà afons com un tros de ferro. Elsseus ocupants, però, poguerenser rescatats vius. El capità,honorablement, volgué aban-donar el seu vaixell el darrer.L'accident -relaten les cròni-ques periodístiques- fou tan es-pantós que a l'escena es produíuna confusió indescriptible. Sisofegats entre el passatge i tresentre la tripulació de marineriadel "Perseo" va ser el dol de ladesfeta. Malgrat tot, el "Per-seo'' aconseguí entrar a la badiade la ciutat llevantina. Hi trans-portava els morts, els ferits i lacommoció general, a més de laseva pròpia merxa en el casc.

D'entre les víctimes delvapor italià, dues eren de lesilles: un mallorquí fabricant decalçat, establert a Buenos Ai-res ,que nomia Miguel Martí;i el menorquí Orfila, que nova poder resistir la terroríficaimpressió. En ell, al capda-vall, l'accident actuà d'efecte,i no pas de causa. Veiem-hofullejant la premsa de l'època."Como dicho Orfila -escrivíel "Bien Pública" de Maó, al'edició del 22 de desembre- sehallaba enfermo del corazón,el terror que se apoderó delos pasajeros a consecuenciadel choque agravó súbitamen-te su dolencia, y en tal modoque falleció a las cinco de lamadrugada, pocas horasdespués del rudo incidente".Les llàgrimes es vessaren amar-gamenta Alaior, on sa mulleri sa filla esperaven il.lusionadesl'arribada d'en Miquel. "Lafatal noticia se ha comunica-do ya a la familia del infelizpasajero. Sentimos vivamen-te el doloroso contratiempoque ha veni do a amargar lasituación de la familia delque, volviendo gozoso al senode ella, ha encontra do lamuerte al tener cercano el findel viaje emprendido y verpróximo el logro de sus de-seos. Reciba la viuda, doñaAntonia Florit e hija, y demàsfamilia, la expresión de nues-tro sentido pésame".

La desventurada dona, enlloc de retrobar un espòs enri-quit i exultant per la febreamericana, rebé dol i esdevin-gué vídua en un trist episodid'un indià menorquí que va ferla pell pel camí. Alaior ho plo-rà.Miquel Àngel LIMÓN PONS.

"SA NOSTRR'CAJA DE BALEARES

COL.LABORACIONS

HE LLEGIT ... "ARRUPE, UNA EXPLOSIÓN EN LA IGLESIA"

És la biografia del jesuïtabasc Pedro Arrupe, que fousuperior de la Companyia deJesús durant els anys 1962 a1981.

Home d'una gran riquesacultural i humana, va viureesdeveniments tan importants-i dispars- com l'explosió de labomba d'Hiroshima, l'èpocadel Concili Vaticà II o la gesta-ció de la Teologia de l'Allibe-ració.

És difícil descriure la per-sonalitat d'aquest home: pot-ser el caire que més m'haimpressionat és la seva profun-da humanitat. Des de la sevaposició de Superior d'un delsordres religiosos amb mésempremta en l'actualitat. Ambtota la càrrega de poder i auto-ritat que açò comporta, era, noobstant, una persona d'una gransenzillesa, que cercava la

persona per damunt de totformalisme.

Pens que aquest home inte-gra els valors més essencialsd'una vida plenament dedicadaal servei dels altres, sobretotdels més dèbils. Ell mateix esqualificava d'home "universal";allà on es trobava, al Japó, aSud-amèrica, intentava -i crecque ho aconseguia- identificar-se amb la cultura d'aquellspaïsos; d'açò en ralla com elfet de la "inculturació": noanar a ensenyar res: més tost,aprendre de la cultura i l'espiri-tualitat dels pobles. Així, vaassimilar el mètode de vidaoriental, que va practicar fins ala seva malaltia i que, segonsell mateix, li permetia dur unavida plenament activa (descan-sava només unes quatre hores)i estar, a la vegada, ben relaxati fresc al matí.

Aquesta pau d'esperittambé es fonamentava en lesllargues hores de pregària quefeia diàriament i en la impor-tància que donava a seguir elsensenyaments del fundador,Sant Ignasi de Loyola.

La seva intervenció foudecisiva, tant en el Vaticà IIcom en el desenvolupament dela Teologia de l'Alliberació.

Potser el seu testimoniatged'una vida conseqüent amb elsseus ideals, sense fer renous, isempre atent a la "persona",fou el que més va convèncer,no sols en el pla religiós, sinótambé en el món de la política ila cultura.

Va tenir sempre unesexcel.lents relacions amb lapremsa, gràcies al seu sàsentit de I'humor i la claredati profunditat en les declara-cions que feia; per als propis

periodistes era una feinaagradable entrevistar el "PadreArrupe", encara que moltesvegades els temes eren difícilsi dolorosos.

Ara es troba malalt a Roma,en un estat quasi vegetatiu.És un llibre molt interes-

sant, que capta aquesta cosatan difícil de descriure com. ésla sensibilitat d'una persona.

Per a mi també ha estatmolt estimulant perquè m'haapropat a la Companyia deJesús, ara que els jesuïtes estanen moltes situacions d'actuali-tat.

El seu autor, Pedro M.Lamet, jesuïta, va ser a Menor-ca durant el curs passat, per afer unes xerrades a l'Escola deTeologia.

MARGARIDA PONS MARTÍ

MES DE LATAPICER JrA

EN MUEBLES

Mós de 80 tresillosa

precios de fóbrica

Ruiz y Poblo, 41 . Tel. 371000 ALAIOR

COL.LABORACIONS

Avui, quan tant es parlade recuperar la nostra culturai dels mitjans de vida queempraven els nostres avant-passats, consider molt im-portant el parlar delsMOLINS DE VENT quepermetien transformar el blaten farina per a elaborar el"nostre pa de cada dia".

I sobre aquest tema emvull centrar concretament enel nostre poble d'Alaior, onentre els anys 1.700 i 1.800treballaven set molins, elsquals rebien els noms de:MOLÍ D'ES CÓS, MOLÍD'EN JON, MOLÍ DE L'ÀN-GEL, MOLÍ D'EN SETU,MOLÍ DE SA BOLLA,MOLÍ D'ES CAMÍ DE SONBOU i MOLÍ DE S'ANDRO-NA.

MOLINS DE VENT FARINERSmajoria d'ells es trobendesmantellats i algun en estatdeplorable. Avui encaratindríem la sort de que en elnostre poble visquin perso-nes que coneixen tot elmuntatge i funcionament d'a-quests molins, i, amb unpoc d'idea i col.laboracióeconòmica d'alguna funda-ció o entitat cultural, es po-drien reunir un grup de per-sones per a fer possible aquestfet. Endemés, aquest molí alqual em referesc té un bonaccés i disposa d'uns terrenysconfinats per a poder ampliarles instal.lacions, per exem-ple, amb un museu ètnic ones podrien exposar totes leseines del camp que s'empra-ven en aquell temps i altresutensilis antics.

Idò bé, crec que ara es do-naria una situació familiarfavorable per a recuperar-neun d'ells, el qual tal vegadasigui el millor consevat detots els que he citat, ja que la

Amb la recuperació d'a-quest molí, a més de l'en-senyança i coneixements querepresentaria per a les novesgeneracions, donaria un airealegre i espectacular a laja de

per si polida panoràmica delnostre poble, cosa que tam-bé seria un motiu d'orgullper a tots els alaiorencs i me-norquins, i demostraria quesabem cuidar bé la nostrahistòria i tradicions.

Per a poder dur a termeaquesta obra i començar a ferfeina propòs la següent ac-tuació: En primer lloc, crearuna espècie d'agrupació oassociació que es podria dir"AMICS DELS MOLINSDE VENT" aportant cadas-cú una aportació, per exem-ple, de mil pessetes i nome-nar una comissió gestora pera poder iniciar negociacionsde compra amb els propie-

taris, i, a la vegada, mante-nir un contacte amb totes lesfundacions i entitats cultu-rals per a seleccionar quiaportàs les millors condicionsper a fer-se càrrec del pro-jecte. Aconseguint açò, laresta ja seria qüestió de feinai temps.

Els qui estiguin il.lusionatsen la idea i vulguin formarpart d'aquesta agrupació espoden posar en contacte ambqualsevol membre de la re-dacció de S'ULL DE SOL.

Confiant que aquesta ideaprosperi, us saluda cordial-ment.

ANTONI SINTES PONS

MATERIALES PARA LA CONSTRUCCION------pofígono Industrial- Mahón ------Avenida Central. 1. Tels.363097 -362279 - 362200 . 07714 MAHON

~~~ 6 =-------------------------------- __~~

Se va rallar, anys enrera,que sa solució a sa dependèn-cia energètica estava en sageneralització de s'ús d' ener-gies alternatives: eòlica, solar,bio-climàtica, maro-motriu, etc.Passant es temps, però, s'hademostrat que aquestes ener-gies, a gran escala, no són unaalternativa vàlida que puguidonar lloc a sa substitució d'espetroli, s'urani, o es carbó,quant a producció industriald'energia. Avui en dia no podempensar, encara, que una granciutat o fabrica se puguinvaler exclusivament d'aques-tes formes d'energia. Més qued'energies alternatives hauríemde rallar d'energies renovables,que mentre hi hagi sol, vent ipluja no s'acabaran mai. Nodonaran grans quantitats d'e-nergia (que poguem desperdi-ciar) però, combinades entresi, poden donar sa necessàriaper a conservar un nivellmínim d'autosuficiència icomoditat. Són energies netesi ecològiques, no contaminen ino duen dependència, necessi-ten un mínim de mantenimenti són relativament senzilles; pre-cisen, això sí, d'una bona in-versió inicial, que se recuperadesprés amb sa manca de costosde carburant. Així idò, ambànim de donar a conèixer,encara que sigui un poc perdamunt, aquestes altres mane-res d'obtenir energia, comen-çarem aquesta sèrie de petitsapunts que puguin aclarir unamica què són i com funcionen.ENERGIA EÒLICA

Entenem per energia eòlicaaquella que aprofita sa forçad'es vent per a moure uns apa-rells a partir d'es quals poguemobtenir un moviment. Es ventés s'efecte produït per esdesigual escalfament de sasuperfície de sa terra per partd'es sol, encara que també hiha altres factors implicats,com són sa rotació de sa terra,ses estacions de s'any, etc. Etselements més representatius demàquines eòliques són elsmolins de vent, que abans te-níem per a moldre gra i per a ferfarina. Avui en dia, s'aplica-ció més generalitzada d'esmolins de vent és esbombeig d'aigua o sa pro-ducció d'electricitat. Dividiremses màquines eòliques en 4 ti-pus: d'eix vertical, d'eix horit-zontal, lents i ràpids.

ENERGIES RENOVABLESses seves característiques defuncionament es divideixen en:- ràpids, que són AEROGENE-RADORS per a produir electri-citat.- lents, que corresponen alsanomenats "MUL TIPALA" queserveixen per a bombejar ai-gua.DESCRIPCIÓ D'UN AERO-GENERADOR

Un aerogenerador estàcompost d'es següents elements:Pales, caixa de canvis, (si noés de transmissió directe), ge-nerador elèctric, sistema defrenada i carcassa.

Ses pales són s'elementmés important i on hi ha mésvariacions, especialment pelque fa el seu nombre. Sa sevalongitud ( i pertant, de diàme-tre de s'hèlice) determina sapotència de s'aerogenerador isa freqüència de rotació.

Es materials de construccióde ses pales han de reunir algu-

=~~~~t§ \

~~ .

f4

D'EIX VERTICALSón es menys comuns

però sa seva construcció és samés senzilla. Es tipus méselemental és s'anomenat"SA VONIUS" i té s'avantatgeque, per a arrencar, necessitapoc vent i proporciona unapotència relativament alta. Aqui s'animi a fer-ne un li pucdir que basta amb un bidó buitd'oli, esmitjat per sa meitat, unparell de coixinets (poden serusats), uns metres de tub deferro galvanitzat, i poca cosamés. A sa part inferior de s'eixs 'hi pot adaptar una politja quepugui arrossegar, per sa trans-missió d'una corretja, una di-namo per a fer electricitat.DESCRIPCIÓ D'UN MOLÍTIPUS MULTIPALA

Aquestes eòliques lentessón ses més indicades per abombejar aigua amb vent depoca intensitat; es seu par d'a-rrancament és elevat. Estan

compostes d'una gran roda onhi ha entre 12 y 24 pales, ambun diàmetre que sol osciI.Iarentre 5 i 8 metres. Ses palessolen estar fetes de fusta o deplanxa metàI.Iica. A s'eix hiha un sistema de lleves, engra-natges i bieles que transformanes moviment rotatiu amb unvaivé que fa moure, a's finald'una llarga varilla metàI.Iica,es pistó que bombejarà s'aigua.Ses bombes de pistó són moltsenzilles, ja que es seus com-ponents (vàIvulas, càrnara d'as-piració, etc.) mecànics actuena una velocitat lenta i no preci-sen d'ajustaments especials.

S'orientació és per cua,situada perpendicularment a saroda de pales.D'EIX HORITZONAL

Són es més estesos; per

nes propietats bàsiques: serlleugeres, resistents a s'erosió ia sa fatiga. Es més apropiatssón sa fusta (noguera, balsa),es metalls (al.Ieacions lleuge-res) o materials plàstics (resi-nes, fibra de vidre). Es nombrede pales influeix sobre sa velo-citat que agafarà es molí, i,per tant, es rendiment elèc-tric. Normalment es aerogene-radors són bipales o treipales.Ses màquines bipales tenenuna gran frcq üència de rotaciói són més lleugeres, però encanvi són més sensibles a sesvibracions i són lleugerementmés sorolloses. Es tripala ésmenys sensible a ses vibracions,però, en tenir una freq üència derotació més petita, té un rendi-ment menor I és mes pesat.

Per a evitar que, amb vents

excessivament forts, sa velo-citat sigui tan gran que puguifer malbé s'aerogenerador, sedisposa d'un sistema de frena-da, que pot ser automàtic omanual. S'orientació de caraa's vents s'aconsegueix - nor-malment - amb ses clàssiquescues que obliguen ses pales aestar-hi sempre encarades.

Es generador elèctric con-nectat a s'eix de rotació de sespales pot ser una dinamo(corrent continu) o un alterna-dor (corrent altern.). Sa dina-mo està composta d'una bobinamagnètica (s'inductor) i s'in-duït, que és allò que gira.S'electricitat generada la re-cull un coI.Iector d'escombre-tes que, de tant en tant, s'ha decanviar. Sa dinamo pot generarelectricitat a baixes revolu-cions; no necessita, en general,cap multiplicador i té un siste-ma de regulació bastant sim-ple. A s'alternador no necessi-tem manteniment i és mes lleu-ger que sa dinamo, però nopodem enrnagatzernar sa sevaelectricitat directament en ba-teries. Si sa frecuència de rota-ció de ses pales no pot ser prougran, haurà de disposar d'unmultiplicador, o sigui, d'unsengranatges que augmentin savelocitat de rotació de s'eix quefa girar es generador. Es trac-ta, de fet, d'una caixa decanvis. Es seu inconvenient ésque hi ha una dissipació deenergia a causa d'es frega-ment. Per a enmagatzemar s' e-lectricitat, es millor sistema dequè es disposa actualment sónses bateries. Si s'electricitatgenerada per s'aerogeneradorés alterna, haurà de passar-la acontínua mitjançant un rectifi-cador. Generalment s'utilit-zen bateries de plom, com sesd'es cotxes, però ses que fanservir es vehicles elèctrics, sesbateries de tracció, són encaramés indicades, ja que aguan-ten millor es cicles de càrre-gues i descàrregues. Ses bate-ries se solen connectar en sèrieo bé en paraI.Iel.

Per a acabar, tota instal.lacióeòlica ha d'estar situada a unlloc adequat: millor és unpujolet; ha d'estar enfora i perdamunt d'ets arbres; no convéque estigui darrere una casa i, ies coI.Ioca damunt d'una, con-vé que es fixi dalt una torreta.

PACO FLORIT SANS

INFORMACiÓ LOCAL

PRESENTADO UNRECURSO ANTE EL

CONSELL POR LO DELCAMINO DE BINIFABINI

En el pleno municipal deldía 11 de Octubre se adoptó elacuerdo de presentar un recur-so ante el pleno del Consell,para rechazar la decisión de noincluir las obras del camino enel Plan de Obras y Servicios(p.O.S.). Los grupos munici-pales del P.P., del P.S.O.E. ydel C.D.S. manifestaron suapoyo, mientras que l'Entesareconoció el derecho que asis-tía al Ayuntamiento a hacerlo,pero no lo consideró como lamedida mas acertada paraconseguir la realización glo-bal de la obra. Todos losgrupos manifestaron la necesi-dad de acometer la obra y lapreocupación por lo que puedapasar en el segundo tramo co-rrespondiente a Es Mercadal.Parece ser que hubo un primerdocumento de protesta, pro-puesto por el P.P., que fuerechazado por los socialistasmunicipales al entenderlo masbien como un intento de acusa-ción de un solo sector políticodel Consell, cuando el proble-ma había surgido tanto por laactuación del P.P., como delP.S.O.E., del Consell. Peromanifestaron su acuerdo con elnuevo documento de recusa-ción aprobado porque no entraen los detalles del porqué seprodujo la exclusión, sino que,de forma legal, intenta defen-der los intereses del municipioy que esto permite realizar al-gunas negociaciones en unmejor clima para hallar lasolución. El alcalde manifestóque tampoco era voluntad de sugrupo crear un enfrentamientoque no les condujese a nada y síun instrumento que permitareconsiderar la situación, asimismo, dijo que en conversa-ciones mantenidas con TirsoPons éste le había reconocidoel derecho que asiste al Ayun-tamiento a presentar su protes-ta. Ahora habrà que esperar aque el Pleno del Consell déuna solución al recurso.

S.D.S.

APROBADO UN CENTROCOMERCIAL ENLA ARGENTINA

En el pleno de 11 de octu-bre se aprobó el estudio dedetalle para construir un centrocomercial en la Argentina. Seconstruirà en los terrenos delpredio próximos a la carreteray tendra una extensión de 3'6Ha. tal y como ya figuraba enel nuevo plan general. Laoposición, en bloque, se opusoa tal aprobación, que sólo contécon los votos del partido popu-lar. Sin embargo, no hubo estavez demasiado debate, alconsiderar los oponentes queya habían manifestado sufi-cientes veces su opinión con-traria al respecto, añadiendolos socialistas que el tema de laArgentina, globalmente, fueuno de los motivo s que lesmotívó a llevar el PGOU a lostribunales y que esperan quesean estos los que resuelvan.Tampoco hubo, por parte delP.P. ninguna defensa significa-tiva del proyecto y simplemen-te se llevó a votación.

S.D.S.

SUBVENCION PARA LASASOCIACIONES DE

PADRES

El Ayuntamiento ha apro-bado este mes las subvencio-nes que asigna a las asocia-ciones de padres de los dos co-legios para las guarderías y lasactividades extra-escolares. Co-rrespondieron para guarderías471.430 ptas. para el Dr. Comasy 628.570 para La Salle. Paraactividades extraescolares el Dr.Comas recibirà 1.132.360 ptas,y La Salle 617.620 ptas. Loscriterios utilizados para el re-parto son los mismos que losdel año pasado: un tanto poralumno que se beneficie de lasactividades; la matrícula pre-sentada por los colegios fue:GUARDERIASLa Salle: 40 alumnosDr. Comas: 30 alumnos.ACTIVIDADES EXTRAES-COLARESLa Salle: 366 alumnosDr. Comas: 671 alumnos.

La subvención fue aprova-da por la unanimidad deConcejales.

S.D.S.

ASSEMBLEA I NOVAJUNTA DE

L'ASSOCIACIÓ DE VEINS

De l'assemblea general desocis de l'Associació de VeïnsCala'n Busquets Bassa-Roja, vasortir una nova junta formadaper: President: Nicolau Rotger;Vice-president: Joaquín Caste-llanos; Secretària: Balbina Pons;Tresorer: Andrés Vidal; Vo-cals: José García, PrimitivoNavarro, Sebastià Florit, Ca-talina Coll i Antonio Masego-sa. A més, durant l'assaeblea,celebrada dia 19 d'octubre alClub de Tennis, els membresde la Junta anterior van expo-sar les activitats realitzadesdurant aquest darrer any. Entred'altres, el concurs de betlemsque es va fer per Nadal, lafesta de carrer del mes de juny,el sopar de Sl. Llorenç, aixícom les diferents activitats rea-litzades sobre el tema de ladesviació de la carretera, i lanecessitat d'un parc infantilper a aquesta zona amb granquantitat de fillets petits iparelles joves. També es vainformar dels assumptes eco-nòrnics i seguidament es passàa constituir la nova junta, jaque els 10 membres de l'ante-rior consideraven que, desprésde dos anys des que es va cons-tituir, era necessària una reno-vació.

M.RAMOS

EL EDIFICIO DE "CASCORVU" VALORADO EN

31.279.932 ptas.

El edificio parroquial,antigua escuela de monjas yactual escuela de adultos, hasido valorado en 31.279.932ptas. por los arquitectos, enuna estimación técnica en car-gada por el Ayuntamiento afin de proceder a las negocia-ciones con el Obispado para suposible compra. Próximamen-te y a partir de los precios queconsideren justos, las dos par-tes desarrollaràn las negocia-ciones para proceder al cambiode titularidad. Aún no se tienedeterminado la definitiva utili-dad municipal del mismo, peroposiblemente estarà entre lo-cal para la escuela de adultoso local para la ampliación delhospital municipal.

S.D.S

HALLAZGOSARQUEOLÓGICOS EN

LAS OBRASDE LAS

CASAS CONSISTORIALES

Se encontraron restos deuna prens a de aceite y cera-mica romanas en las depen-dencias de las Casas Consis-tori ales en las que se estatrabajando actualmente. En loque se venía utilizando comocuartelillo de la Policía Muni-cipal y como Dependenciasde los Servicios Técnicos deUrbanismo, en la planta baja,se estan realizando obras quesupusieron el desmonte devarios metros de suelo; con locual se llegó a niveles de sedi-mentos muy antiguos, propi-ciandose el descubrimientode restos de habitats romanosy talayóticos muy anteriores ala datación de las propias ca-sas que se debieron levantarsobre los mismos. La existen-cia de estos restos permitesuponer que, en la zona denuestro pueblo, ya existíapoblamiento antes de lafundación de 1.304. Estahipótesis se relaciona adernàscon los yacimientos de s' An-drona, también anteriores a laépoca de fundación. Por lotanto, parece que estamos anteuna nueva pista que puedehacer mas antigua la vida yexistencia de nuestro pueblo.Cristina Rita, arqueóloga delConsell, y otros estudiosos sehan quejado de las dificulta-des y falta de sensibilidadque mostró Hilario Olives alintentar oponerse a que serealizase el estudio mínimode los restos antes de prose-guir con la obra, sin que paraella se interrumpiesen los tra-bajos por mas de dos días; ysin valorar la importancia quepequeños hallazgos de este tipa(únic os en cientos de años)pueden suponer para configu-rar nuestra identidad comopueblo.

S.D.S.

~-=;; 8 ~---------------------------- _~i~

"LA INDÚSTRIA DE LA SABATA A ALAIOR: UNA VISIÓ ACTUAL"A finals de setembre i

principis d'octubre han tingutlloc diferents certamens firalson han participat vàries indús-tries alaiorenques: SEBIME,FERROFORMA (vegeu diariMENORCA del13.x.90, pàg.19), SELEC BALEAR i EXPOCALZADO. Ens centrarem enels dos darrers.EXPO CALZADO

Aquesta fira s'ha celebrata Madrid durant els dies 6 i 7d'octubre, al "Palacio de Cris-tal" del recinte firal de la "Casade Campo". Dues són les em-preses del nostre poble que hianaren.PONS TIMONER S.A.

Aquesta fàbrica, que témig segle d'existència, dispo-sa actualment de 17 operaris iprodueix uns 180 parells/dia.Segons ens explica el seu direc-tor-gerent, Sr. Arturo PonsReurer, s'ha especialitzat en lafabricació de sabata infantil ijuvenil de qualitat. Els disenyssón propis i disposen de modelsclàssics i d'altres més innova-dors.

Ens confirma que els resul-tats han estat ben positius, esta-blint contacte amb nombrososclients. En aquesta fira hi ex-posen unes 430 firmes nacio-nals i internacionals, entre lesquals, a part de les d'Alaior,n'hi ha vuit de Ciutadella i unad'es Migjorn Gran. A part,l'empresa, de manera indivi-dual, acostuma anar a la "firainternacional de moda infantil ijuvenil" (FIMI), que es cele-bra a València. Si bé per aassistir a la EXPO reben, coma grup, una important ajuda perpart del Govern Balear i també,en menor mesura, del ConsellInsular, per anar a la FIMI noen reben cap, perquè els orga-nismes oficials col.laborenamb grups d'empreses, no ambindi vidualitats.

Bàsicament, la fabricacióés artesana, manual (mocasinscosits a mà). Tractant-sed'aLlots, la qualitat és impor-tant, atesa l'energia i vitalitatdels menors.

Per altra part, ens assen-yala el Sr. Pons, un problemaimportant que pateix l'empresaés la manca d'aparadores; ifalta una mà d'obra qualifica-da. Com que ens trobam enzona turística, la gent s'estimamés treballar mig any i cobrarde l'atur que fer feina tot l'anyde manera continuada. Consi-

dera, també, que la indústriadel calçat es troba desprotegidaperquè el Govern no vol ac-ceptar l"'atur tecnològic".Aquesta és una qüestió ques'està negociant des de faanys, però l'administració novol reconèixer que el sectordel calçat és estacional; si lesempreses poguessin tancar unsdos mesos per any, l'Estat tambéhi guanyaria, li sortiria mésrendable acceptar l"'atur tec-nològic" que fer-se càrrec de lafallida de nombroses empre-ses, com ha succeït a Menorcaen aquests darrers anys.

formar part de la societat parti-cipada que regenta la cadenade botigues "Giovanni"; açòfa que tenguin cobert un 20%de la producció i que els ajudi,en part, a resoldre els proble-mes de la temporada baixa.

El fet d'exportar el 90% dela producció no és casual.Segons ens conta el Sr. Melià,fa uns quinze anys treballavenquasibé exclusivament per almercat nacional, però arribà lacrisi; en aquestes circumstàn-cies, tingueren l'oportunitat defabricar per a la marca "Minelli"(que disposa d'unes 250 boti-

MELFORS.A.Empresa fundada cap a l'any

1962, té avui 60 operaris i dis-posa d'unes modernesinstal.lacions al polígon indus-trial. Segons ens diu el seu capde producció, Sr. Rafael Me-lià, l'empresa fabrica exclusi-vament calçat de senyora estil"botier", de qualitat mitjana-alta, si bé també disposend'unes coLleccions més juve-nils, amb pells de colormetal.litzat, etc.

Els models són de creaciópròpia; disposen d'un equiptècnic dirigit pel Sr. JoanMelià que, observant les ten-dències provinents d'Itàlia,defineix les creacions. Dispo-sen, també, d'un orientadoritalià. Dins del mercat nacio-nal comercialitzen la marca"Melfor"; en canvi, de cara almercat internacional, distribuei-xen, juntament amb un grupd'empreses, la marca "AIdoRenatti". De la producciótotal, exporten el 90% al mercateuropeu, essent França elprincipal destinatari. En aquestsentit, cal considerar amb unpes específic propi el fet de

gues arreu d'Europa), arribanta cobrir el 100% de la produc-ció. Quan aquesta firma can-vià de direcció, travessarenmoments difícils, però nova-ment trobaren l'estaló d'unafirma italiana: "AIdo Renatti"(amb més de 400 clients mino-ristes). Al dia, l'empresa dominamés el mercat francès que nopas l'espanyol, cercant, noobstant, noves firmes que ajudina diversificar la demanda. Ladiversitat de clients implicatenir més varietat de modelsper oferir, perquè cadascun de-mana allò que ven, i açò difi-culta, en certa manera, el ritmede la cadena productiva, peròés un risc que s'ha d'afrontarper a no quedar estancat. Enaquest sentit, per exemple,enguany hem intentat diversi-ficar encara més la nostra ofer-ta: basant-nos en els dissenysde les sabates, hem donat a fer"bolsos" que serveixin decomplement a aquelles; d'a-questa manera, volem oferirun conjunt més acabat a aque-lles senyores que vulguin ves-tir bé.

Amb el trasllat a la nova

nau del polígon industrial,s'ha pogut millorar la cadenade producció, introduint lamanovia. Aquesta circumstàn-cia els permet fabricar de 450 a500 parells diaris, depenent dela temporada. En aquest sentit,el preu mitjà d'un parell sortitde fabrica oscil.la entre les 3.500i les 4.000 ptes., pot arribar ales 5.000 ptes. en funció deltipus de pell i del temps neces-sari per a fabricar-lo.SELEC BALEAR

És un grup format perquinze empreses, de les qualssis són menorquines: quatre deCiutadella i dues d'Alaior:Gomila Melià, SA i SantiagoPons Quintana, S.A.

Aquest grup treballa pertal de conjugar la tecnologiamés avançada amb la tradiciódels nostres artesans. La moda,amb el seu ritme vertiginós,ofereix un ample ventall delpossibilitats a l'hora de plas-mar les noves tendències sobreaquest element útil, necessari,quotidià i elegant que és lasabata.

En aquesta darrera mani-festació, la 34, que es va cele-brar els dies 29 i 30 de setem-bre a l'hotel Eurobuilding, deMadrid, s'han seguit quatretendències principals:"UDO BlANCO": És un estileclèctic, inspirat en els anys20, anys plens d'improvisació,d'elegància i refinament.Conjuga simplicitat i sobrietatamb una gran riquesa de mate-rials."ATLANTIS": Inspirat en elfons marí, harmonitza colorsfreds que es combinan entreells: blau marí, turquesa, indigo,cobalt, esmeralda. Tenenimportància les textures mésque no pas la línia, intentantsuggerir els paisatges subma-rins: reflexos platejats de lesescates dels peixos, canals ma-rins, fòssils d'esculls tropicals ..."POESIA PROVENÇAL"Tema romàntic inspirat en elsjardins pintats per Matisse, ambcolors vius, plens de la intensalluminositat de l'estiu es volaconseguir una sensació defrescor i puresa. En aquestatendència, la simplicitat ésbellesa; els materials són im-portants, decantant-se pels es-tampats."TOTEMMANIA": Inspiradaen terres verges d'antiguescivilitzacions (Africa, Orient,illes de la Polinèssia ...), en

~,,~-------------------------~' 9 ==a.-~.~costums i maneres de viuremolt diferents a la nostra; ésl'antítesi de la nostra era indus-trialitzada. Rellevància del queés secret i misteriós, la bellesade les màscares, d'algunes ce-rimònies invariables, ...

GOMILA MELIÀ, S.A.Fundada a principis de

segle, té actualment 52 opera-ris. Comercialitza, per unabanda, la marca de disseny propi"Gomila", amb uns cent mo-dels, i, per l'altra, la patent ita-liana "Fratelli Rossetti", ambuns cent-vint models. Tambéfabriquen per a la prestigiosacasa "Loewe".

Ens atén el Sr. CristòfolMascaró, responsable delgabinet d' estilisme i disseny.La presentació de la moda pri-mavera-estiu solia tenir llocdevers el Pilar; enguany, però,s 'han avançat les dates per talde coincidir amb la "Setmanade la Moda". Evidentmentsuposava un risc anticipar-nosa la data clàssica de presenta-ció, però ha anat molt bé, laresposta per part dels clientsha estat molt bona. Anar aMadrid no és anar a vendre,sinó a establir contactes ambels clients; les comandes arri-baran més endavant, quan elrepresentant visiti els clients.Enguany, a Madrid, s'ha donatuna imatge més de conjunt, unaimatge que altres anys, potserpel fet de coincidir amb altresempreses, havia quedat difu-minada. Per altra part, recent-ment, s'ha creat dins SELECuna "comissió de moda", de laqual som president, integradaper un dissenyador de cadaempresa, tot pensant en donarals nostres clients la imatgeunitària de grup creador demoda.

La sabata SELEC es ven ales botigues més selectes d'Es-panya i d'Europa perquè sónles de més alta qualitat dins delmercat; així, en el cas de lanostra empresa, un parell clàs-sic d'home pot oscil.lar entre

les 8.000 i les 25-30.000 ptes.;les botigues solen duplicar elpreu, que, de totes formes, escorrespon amb la qualitat delproducte.

A part del mercat nacional,continua dient-nos el Sr. Mas-caró, exporten arreu del món,essent Alemanya i França elsmercats forts dins Europa L'ac-ció promocional del calçatSELEC cap els països europeuscomença a ser primordial desde l'any 1987, quan es viatjaa Düsseldorf, ciutat on escelebra la G.D.S., la manifes-tació firal amb més poder deconvocatòria dins Europa.També hem començat a tenircontactes amb els països del'est: Hongria, Rússia, etc. i,de manera més continuada, ambel mercat japonès. Esdevé difí-cil penetrar-hi, es tracta d'unprocés lent perquè els clientspotencials han d'anar agafantconfiança.

El sistema de producció del'empresa, atesa la qualitat delproducte, és encara bastant ma-nual; les màquines s'han intro-duït perquè permeten fer algu-nes feines més ràpidament, peròaçò no suposa una manca dequalitat, sinó abaratir el cost.En aquest sentit, la renovacióés contínua, produint, actual-ment, una mitjana de 180 pa-reIIs diaris, depenent de la tem-porada.

SANTIAGO PONS QUIN-TANA,S.A.

Empresa fundada l'any1953 pel Sr. Santiago PonsQuintana; actualment hi treba-IIen 87 persones i disposa de latecnologia més avançada pelque fa al sector del calçat.

Segons ens explica el seudirector-gerent, Sr. SantiagoPons Palliser, els resultats de ladarrera edició de SELEC, pelque fa a la seva empresa,poden qualificar-se d'autènticèxit, considerant molt positiuhaver avançat la data de pre-sentació.

L'empresa manté disseny

propi en e195% de la produc-ció i comercialitza la marca"Pons Quintana", que té, avuiper avui, un gran prestigi a totsels nivells.

modernes d'Europa dins del seusector. En aquest sentit, lacadena de muntatge es com-plementa amb una cadenaautomàtica integrada per:

Fotos cedides per Santiago Pons Quintana, S. A.

La producció actual ésd'uns 800 parells diaris, esdirigeix aproximadament un60% de la mateixa al mercatnacional i un 40% cap a l'in-ternacional, exportant prefe-rentment a la R.F.A., França,Benelux i lluitant sempre se-guit per penetrar en nous mer-cats que diversifiquin la clien-tela, ja que, segons el Sr. PonsPaIIiser, el sector del calçat,a més de ser molt competitiu,travessa un període de crisi enl'àmbit nacional, caracteritzatpel baix poder adquisitiu delsseus compradors. Pel que fa almercat internacional, existeixuna forta competència amb lasabata italiana, resultant verta-derament difícil vendre a Euro-pa; l'únic recurs consiteix enfabricar uns models innovadorsi diferents dels que pot oferir eldisseny italià. En el cas d'a-questa empresa, l'alternativa vedefinida pels models trençats,que tenen una gran acceptacióa Europa i contra els quals nopoden competir els fabricantsitalians. El preu mitjà d'un parellde sabates amb trençat voltales 6.600 ptes. (preu de fabri-ca) i 4.400 ptes el d'un pareIInormal. A més, cal destacar elbon servei de comercialització,IIuitant sempre per contrarres-tar les dificultats afegides quesuposa la insularitat.

Referint-se a les innovacionstecnològiques introduïdes, el Sr.Pons Palliser assenyala que, ac-tualment, l'empresa pot consi-derar-se com una de les més

-un forn, una cambra d'hu-mitat i un "fris sers". Gràciesals efectes combinats d'humi-tat, calor i fred, en trentaminuts s'aconsegueix sobre lasabata els mateixos efectes quesi hagués passat un mes sencerficat dins la "forma".

-el retorn automàtic de lesformes al començament de lacadena de fabricació, per unconducte elevat, afavorint aixíla producció.

-màquina automàtica mun-'tadora d'enfrancs i darreres;l'operari només ha d'introduirla sabata en la cadena i tot elprocés s'executa en pocs se-gons.

-màquina automàtica de car-dar. És una de les innovacionsmés aconseguides, degut a laparticular complicació de la fasede cardar. El treball assistit perordinador possibilita que unafeina tan delicada com ésaquesta s'executi amb granprecisió en pocs segons; a més,les coles queden més ben pene-trades, a part de mantenir lafàbrica neta de pols.

Aquesta tecnologia de pro-cedència alemanya és, sensdubte, la més avançada delmoment.

Abans de partir, observamla gran activitat desenvolupadaa la cadena de producció, que,com si d'un enorme cos viventes tractés, respira i batega ambforça.

PEREREURER

Un dissabte capvespre qual-sevol, ens vam traslladar unparell de redactors de s'Ull deSol al lloc de Subaida, delterme d'es Mercadal, per aapropar un poc més als nostreslectors la realitat en què estàvivint la gent del camp. Novolem, per una banda, imitarel nostre col.laborador, en Peped'es Llogaret, ja que els nos-tres coneixements sobre el temasón quasibé nuls; però, peraltra banda, creim que ambaquest reportatge podem apor-tar dades interessants per aaprofundir en el sempre com-plex món del camp. També ensha empès a fer-ho, un interèsespecial ja que estem dins uncanvi molt interessant en lanostra societat i açò ha fet que,per exemple, el darrer hivernsortigués a la llum un debatsobre l' amitgeria i el seufutur. Per a acabar aquestapetita introducció, hem d'as-senyalar i deixar ben clar quesom conscients que aquestlloc visitat no és un llocmodèl.lic menorquí, sinó que,pels seus avanços per a treba-llar, podria ben bé ser un exem-ple a seguir a tot arreu. Ambtotes aquestes premises hemarribat a realitzar aquesta reco-pilació de dades.

Arribam a les cases i ensreben en Josep Olives Pons ina Margarita Timoner Bagur,l'amo i madona del lloc. Ensconvidaren a entrar al casat, ivàrem seure dins la cuina per arallar tranquil.lament, mentreque els joves passaven l'estonadavant la televisió, mirant unsdibuixos animats.

LA VIVENDAJa centrats en la conversa,

i amb el cafè davant nostre,començam per comentar el llocon viven: les cases. Partim perla cuina, allà on érem i arriba-rem a la conclusió que, des-prés d'haver estat reformadaes pot equiparar a qualsevolque hi pugui haver al poble. Elmateix ens comenten de la res-ta d'habitacions habitables. Leshabitacions són bastant grosses

i espaioses. Les cases són meitati meitat, és a dir, que ellshabiten la meitat esquerra mentreque els senyors la meitat dreta.Està construït de tal maneraque les vivendes estan separa-des, mentre que las cambressón comuns. Com a informaciócomplementària sabem que lesactuals cases varen ser cons-truïdes l'any 1.879; des d'a-quella data han sofert reformesfins arribar a l'actualitat. L'avi

REPORTATGE

SUBAIDA O EL FUN(que calenta tot l'edifici. Peracabar amb aquest aspecte,tenen telèfon i electricitat.Després d'una curta reflexió,arribam a la conclusió que hiha molta gent que viu al campde qualsevol manera, en no podertenir alguns d'aquets avantat-ges anomenats.

HORA DE SEMBRAREl sistema de treball que

trobam a Menorca, sense cap

En Josep i na Margarita amb els fills davant l'enfront de ses cases

d'en Josep ja hi va viure, allloc; després hi va quedar el seupare, i ara hi treballa ell amb laseva família. Les cases s'hananat transformant fins arribara l'aspecte actual de benestar.Demanats si tenen cap capella,ens responen que no n'hi hacap, ja que a Son Gall en tro-bam una i a s' Artiga Vella n' hihavia una altre. Tornant alsorígens del lloc en qüestió, l'ac-tual senyor (que té 84 anys) jal'havia rebut d'herència. To-tes aquestes dades ens duien apensar que tant el casat comels seus habitadors posseeixenuna llarga tradició a l'hora detreballar les terres. Seguintamb el repàs de l'edifici, veimcom té una bona entrada imenjador, cuina, habitaciódels estriss (que és bastantgrossa), tres grans habitacionsi un parell de de banys. Lacasa, en l'hivern, és molt calen-ta, ja que és escalfada per unsistema de calefacció central

dubte, és bastant interessant,ja que noltros solem conrear elcamp a fi que després l'ali-ment tret sigui usat per a laramaderia. És, diguem, unaassociació perfecte on tenim doselements que han de viure enuna perfecta simbiosi per a podersobreviure. En Josep disposade 150 Ha. de cultiu per a sem-brar, de les quals unes 30 Ha.són de regadiu. Per a treballartot aquest camp disposa d'unasèrie d'eines per a deixar elcamp ben preparat i recollirmillor. D'entre altres d'aques-tes eines disposa de tractors,remolcs, cultivadores, l'abona-dora-sembradora, el rodillo-planxa, el remolc-secador per arecollir, la fressadora per asembrar, segadores per a ferbales de palla. L'embaladoraés la del tipus cilíndric, cone-guda com a rontopaquedora(és la que produeix les balesde palla rodones, que avui endia invadeixen les tanques del

nostre camp agrari). Amb tot elque hem dit podem veure quedisposa de quasibé tota lamaquinària per a passar en-vant. Tot el que té és per a l'au-toconsum: tot el sembrat seràl'aliment emprat per a la ra-maderia. Usa la terra en rota,sembrant la meitat disponible,i l'altre meitat la deixadescansar per a un milloraprofitament. Usa uns gua-nos determinats a posta per a laseva terra. El millor que s'hapogut fer, segons la seva opi-nió, és la realització d'anàlisisde terra per a veure el que faltasobra, ja que en totes les terress'han tirat molt de nitrat al camp,via guano. Així, els sulfats i lapotasa s'han de corregir, i, jamés tard, s'hi posa més nitrat.La solució per a no cansar laterra posant massa guano (i, amés, el que no toca) és fer unaanàlisi i així conèixer la teva te-rra, per a sebre què s'ha d'uti-litzar i sortir guanyant en dosaspectes: la terra és més pro-ductiva i no es cansa tant, peruna banda; i, per altra, no esperden tants de doblers- tan malsd'aconseguir avui en dia i tanbons de gastar. La prova del'anàlisi és de franc i es faaquí, a Menorca. Troba que elqui no ho tengui fet és perquèno ho vol.

Com hem dit a la presenta-ció, com que el camp de cadadia és més complicat i té unasèrie d'avanços tecnològics, enJosep i na Margarita han d'es-tar informats: per això rebenuna revista mexicana, unafran-cesa i una espanyola que trac-ten sobre el camp. Amb aques-tes publicacions poden sebreels darrers avanços i veure sihi ha res que convengui a lesseves necessitats. Per altrabanda, tenim l'Extensió Agrà-ria, que s'encarrega de donarinformació. Trobem que lessubvencions -a vegades perfalta d'informació- no les re-ben, mentre que d'altres sí, jaque poden sortir publicades alDiari Menorca, per posar unexemple; però això no vol dirque tothom llegeixi el diari o

REPORTATGE

)NAMENT D'UN LLOCque n'estigui entemut.

En relació al regadiu tenenunes 30 Ha. que són regadesamb un sistema de grans rodes,que duen un tub per a regar pertot arreu. Amb aquest sistemala terra produeix molt més i po-den fer -així- dues o tres anya-des, segons el que es cultivi.

CUIDAR EL BESTIARAvui, tenen 55 vaques que

poden produir, ja que diu quen'hi ha devers un 85% de pro-ductores, ja que no estan a un100% mai. Les vaques són in-seminades artificialment d'unamanera rotatòria cada sert tempstoca a un nombre determinatd'elles. Té devers 100 vaques,de les quals 55 productoresarriben a produir durant 10mesos; tenen devers 2 mesosde descans. Aquestes sónvaques productives, però queno estan en producció. En serun sistema rotatori l'insemi-nació, no hi ha època de tenirvedell. Ens comenta que enfo-quen el neixement dels vedells/vedelles cap a obtenir un mi-llor bestiar i, a ser possible, quesiguin vedelles. Vol una bonavaca productora de llet. Peraixò han arribat a veure que,per a tenir una bona vedellaprimer hauran de néixer 6vedellets/vedelletes; per a arri-baratat això s'ha d'escollir unsemen adecuat a la situació queté davant. Des de l'any 1.973estan associats als Nuclis deControl; també hi ha una sèried'associacions sem blan ts.Anualment els envien unqualificador de bestiar, que esmira les vaques i els diu elsdefectes i les coses millora-bles. Per posar un exemple, pera ser una bona productora dellet i que faixi vedell necessitaunes característiques adequa-des per a arribar al que es vol.Les qualitats són: un 30% mirar-se com té el braguer, que ten-gui un bon morro (per a menjarmolt), un bon tòrax (perquè larespiració no li falli), una bonapanxa perquè hi quepi molt de

menjar, les cames que nosiguin gaire rectes per a aguan-tar el seu pes, la gropa amplaper a néixer bé els vedells, etc.Tots aquests defectes o carac-terístiques les tenim a un full;¿Com ho fem per a tenir d'a-questa vaca una vedella mésperfecta? Es disposa d'unscatàlegs on trobam diferentstipus de semen de brau i cada

d'unes instal.lacions pràctiquesper adonar-li menjar, ja que sino ho fa així es perd moltíssimde temps. Les ferma a unamenjadora i reparteix el menjaramb un carretet, sabent quantsanimals pot alimentar amb unviatge. Té uns sacs penjats, inomés és qüestió de obrir-los ija ompl el carretet; tot això hofa en qüestió de segons. Des-

Vista de les cases de Subaida amb el forn a primer terme

un d'ells serveix per a corregiraquests defectes. Els braus fia-bles ho són en un 85%. D'a-questa manera si d'una vacaneix una vedella, potser nesquíuna vedella molt més bona quela seva mare. El semen es duitdes dels Estats Units i Canadà.A Espanya ja s'està estudiant,però els braus són comprats deCanadà i Estats Units. Fins itot trobam que es pot escollir elcolor de les vaques: poden serblanques amb taques negres, oblanques amb taques verme-lles.

Després de tot, aquest pro-cés una mica complicat deixacréixer totes les filles. De les55 productores, deixa lés fillesper a poder poc a poc anar crei-xent, ja que si no s'augmentano es pot sobreviure. Ambl'entrada a Europa es paga lacarn del bestiar més barata iens hem d'adequar a la situació.En relació al bestiar, disposa

prés té ordeny directe i la lletl'usen per a produir formatge.Ells tenen la il.lusió de posar enel futur un sistema més avançat(d'aquí a un parell d'anys), ambel qual doni el menjar a lesvaques per ordenador.

ANAM A MITGES?Dins el camp menorquí la

gran majoria dels llocs van "amitges", és a dir, que tant lestretes com les despeses dereparacions, de maquinària ila compra de noves eines per altreball són el 50%. Tal vegadasigui aquesta una de les causesper les quals no estigui meca-nitzat del tot el nostre camp. Amés, no tots els jocs tenen telè-fon o electricitat i altres avan-tatges disponibles que facinpossible un més bon viure alcamp. En Josep ens comentaque ells no van a mitges, jaque el senyor paga les ducsterceres parts del guano utilit-

zat i de les cases no paguenlloguer. Ells tenen a mitges lamatèria viva, els animals i lesdespeses. No paguen lloguer,ni reparacions, ni la maquinà-ria, ja que és del propietari. Ellha de pagar el missatge que elsajuda en les feines habituals; lafeina és seva, mentre que elsenyor hi posa amb què fer-la ion fer-la. El missatge va a tants'hora, com si fés feina a unafàbrica; en Josep i na Margari-ta són autònoms. Troben queaixí, fins i tot, podran fer qual-que setmana de vacacions se-gons la feina que tenguin (defet fa uns mesos van poder anar-se'n durant una setmana, cosaimpensable en la majoria delspagesos per la seva situaciópersonal).

ENSANAMSón quasi les cinc i mitja:

dues hores d'una intensa con-versa; però en Josep ha d'anar acuidar el bestiar, ja que en eltema alimentari són com nol-tros: a l'hora volen menjar.Abans de partir els feim unafotografia de record de la nos-tra visita. Després na Margari-ta ens duu a fer una volta per totel casat i la quintana i obser-vam com les vaques estanmenjant davall les usines, elseu lloc habitual quan no sónmunyides, ja que és bastant boper a elles i no hi ha el fred delformigó del bouer.

Després de tot això ensdeim adéu i tornam cadascú alnostre lloc d'origen i a les nos-tres activitats. Però és difíciloblidar aquell capvespre, icada vegada que hi pensam veimcom aquestes persones, que s'hidediquen cada dia de la sevavida, fan fàcils aquelles cosesque a simple vista semblen di-fícils. Pensam que tot això potdur a fer una reflexió interes-sant i, fins i tot, treure les nos-tres pròpies conclusions.

ISABEL FERRERMIQUEL A. MARQUÈS

~~~__ ,s 12 ~-------------------------

~ft'CARTES A LA REDACCIÓ

Jo no sé escriure tan bé comtu, però amb molt de respectevull espressar-te una mica elsmeus pensaments, després dellegir el teu article: "Menorcaés d'es menorquins". (pàg. 15del nQ1 - S'ULL DE SOL -setembre 1990).

Jo estimo molt Menorca ihi tenim amics a la teva her-mosa illa.

Nosaltres som catalans; elmeu marit, les meves filles ijo,tots som de Catalunya. I ens hafet mal llegir que et refereixes ala nostra terra I. dius:

... "1 açò que he anomenatno en té res, de català" ...... "tenim restes d'una culturaque ELLS mai no podranESBORRAR" ......"ningú es de podrà TREPIT-JAR".

També dius amb amargura,referint-te a l'estiu:..."he sentit algú que diu

que s'illa catalana es sent"

A EN JOAN J. FUGUET BARBER:Tal vegada nosaltres hem

tingut mala sort, però quasisempre que hem aconseguitvenir a Menorca ens ha sigutmolt difícil, perquè els angle-sos, els italians i els alemanysi les seves agències, que con-tracten els serveis turístics de lavostra illa, d'una manera mésavantatjosa per a vosaltres, noens hi permetien venir.

Moltes vegades hem hagutde passar les vacances en elsllocs que els estrangers no hanvolgut contractar perquè noestaven en condicions, o per-què hi ha hagut anulació d'unareserva.

Joan J. Fuguet: no és capdeshonra ésser català.Som el que som per la

casualitat de la vida: jo podriaser menorquina si els meuspares haguessin vingut a viurea la teva illa.

Tu podries ser català si elsteus pares haguessin vingut a

viure a la meva regió de lapenínsula.

No sé (i això que fa 10 anysque coneixem Menorca) qui-nes vivències anteriors hi hahagut que fan que en algunesparets hi hagi escrit:FORA CATALANS!;tampoc sé perquè he hagut desentir:CATALÀ HAVIA DE SER ...

Quan moltes persones deles illes vénen a Barcelona pera solucionar problemes de sa-lut, o per estudiar quelcom oper a fer turisme, no hi haescrits a les parets en contraseva, ni se 'ls menysprea per lesseves arrels.

Jo no em sento responsablede vivències que hagin pogutpassar (?) abans que jo neixés.

De persones mal educadesn'hi ha ara, abans també, i atot arreu.

De persones correctes n'hiha ara, abans també, i a tot

arreu.Dius en el teu escrit:

"que me sepin perdonarsi hi ha hagut res que es d'hagiofés."

No sé si ens has ofés invo-luntàriament o no; en llegir elteu escrit és tristesa el que hi haen el nostre cor.

És difícil per a molts cata-lans venir a Menorca; és carde diners, hem de fer moltescues, hem d'agafar passatges 6mesos abans, no tenim la certe-sa de trobar un bon allotjament,peròÉs tan bonica Menorca ...Hi tenim uns quants amics queens agrada reveure ...I, les festes de Sant Llorençsón ...tu ja saps com són, oi?!

REMEI CIRERA IFAMÍLIA HORNOS

BINIFABINI: CAMÍ, CARRETERA O AUTOPISTA? (~ ,El camí de s'Albaida, Son rèixer més d'un milenar dar- ,M~> ~~tv- J

Gall o Binifabini ha passat bres amb tronc de més de 10 J -~

d'esser un camí rural a conver- cm. de diàmetre, majoritària-tir-se en una via important de ment pins i alzines, així comcomunicació entre Alaior i les també 3000 alzines joves, en-urbanitzacions de S'Arenal d'En tre altres impactes. I açò senseCastell, Na Macaret i Addaia. tenir en compte les pertorba-És evident que el camí de Bini- cions que normalment i des-fabini no està adequat a la graciadament es produeixencirculació que suporta. És perí- entorn a unes obres de carreterallós circular-hi i ja és ben hora (abocaments de peltret, movi-que això se solucioni. ments de terres, etc.).

Per altra banda, també és J.L1. Petrus i G. Orfila vanevident que es tracta d'un camí realitzar un estudi d'impactepaisatgísticament molt atrac- ambiental a requeriment deltiu, ja que atravessa una de les Consell Insular, del qual hemzones boscoses més grosses de extret les dades anteriors.Menorca, de gran valor ecolò- Aquests autors fan una sèriegico de contrapropostes per a mini-

La millora del camí de mitzar l' agresió al medi de laBinifabini hauria de cornpagi- nova carretera, que creiem delnar la comoditat i seguretat tot necessari que es tenguin envial dels usuaris amb un mínim compte. AI nostre entendre,

. possible d'impacte paisagístic les principals contrapropostesi ecològic. L'actual projecte de Petrus i Orfila són:no ho fa d'aquesta manera, -Reduir l'amplària de la carre-perquè no té en compte en res tera a 6m, en tost de 10.cap aspecte conservacionista. -Revisar tot el projecte unPreveu, per exemple, eixam- equip multidisciplinar, amb laplarel camí fins a 10m. i corre- finalitat, sobretot, de discutirgir el seu traçat, afectant de les correccions del traçat.forma permanent un mínim de -Conservar els arbres de més1.45 Ha. de bosc i fent desapa- gran port.

AK'LARIA DEL PROJECTE ACTUAL (lD ml

~CONTRAPROPOSTA INSPIRADA EN L'ESTUDI DE PRETUS l ORFILA

(6 ml

-Estudiar, abans de res, l'ús i De moment, el document deabocament del pel tret que es Petrus i Orfila ha estat papergeneri per a reduir al màxim mullat. Nosaltres creiem quel'impacte. val molt la pena estudiar-lo i-Prograrnar la utilització de la discutir-lo perquè podria evi-llenya que es generi, facilitant- tar que es cometés una granla als professionals del sector animalada imperdonable.amb la finalitat d'evitar ex-traccions a altres indrets. GOB

~,~-------------------------~ 13 ~--

~&~INFORMACION LOCAL

DESACUERDO ENTRE AYUNTAMIENTO Y ENTIDAD DE CONSERVACIÓNDE CALA'N PORTER

Existe desacuerdo entrenuestro Ayuntamiento y laEntidad Urbanística de Con-servación de Cala'n Portersobre la conveniencia de quesiga existiendo la misma. Losmiembros de la Junta solicita-ron al Ayuntamiento que fue-se él quien se encargara deconvocar la Asamblea Ge-neral Ordinari a, para proce-der a la elección de la Juntaque ha de gobernar durantelos próximos 4 años. Estapetición estuvo motivada porconsiderar los de la antiguaJunta que ellos se encuentranen una situación difícil dadala oposición que les planteaun grupo de propietarios deCala'n Porter y que, al haber

transcurrido el tiempo de sumandato, se considerabandimitidos y corresponde alAyuntamiento hacer la con-vocatoria. El Ayuntamientopor otro lado, ha recibido unacomunicación del Recaudadorpor vía ejecutiva del Consell,que debía recaudar las cuotaspendientes de un gropo de pro-pietarios, comunicàndole ésteque los 7.382.341 ptas. co-rrespondientes a años atràsno consigue cobrarlas, al esti-mar los deudores que existenilegalidades claras en la tra-mi tación llevada a cabo por laentidad y que no se invertie-ron las cantidades que se lesreclama en las obras que sepreveían. Ante este hec ho y

la posibilidad de reconducir laproblemàtica, ya antigua, exis-tente entre sectores de pro-pietarios, la comisión degobierno del Ayuntamientoha decidido iniciar los trami-tes de disolución de la Enti-dad. Por su parte la Entidadha presentado recurso contrala decisión, al entender quetal medida redundaría en be-neficio del sector opositor depropietarios y que lo procedees mantener la entidad, perocon la dirección y respaldodel Ayuntamiento. Próxima-mente deberà resol ver elAyuntamiento, de lo queinformaremos en futuros nú-meros.

S.D.S.

SE DICE, SE COMENTA, SE RUMOREA ...El hecho que algunas

personas con autoridad den-tro del diario "Menorca"pusiesen reparos y aconseja-sen la no publicación delartículo de Mevis Pons so-bre Juan Mír í Mir, que s'Ullde Sol publicó en el númeropasado. No creemos que fuesepara tanto y mas bien cabefelicitar a su autor, por tratar untema de nuestra historia maspolémica con la elegancia yamplitud de miras con que lohizo. Todo trabajo para elconocimiento es positivo yacorde a la condición humana;sólo es peligroso el uso igno-rante que de él pueda hacerse.

Existe multitud de espa-cio para la pubIicidad perúdu dam os que las ordenan-zas urbanísticas recomien-den la utilización de facha-das singulares en el centro denuestro casco antiguo. Poreso se rumorea sobre el usopoco elegante para publici-dad que se hace en una de lasfachadas recon ocidas como deinterés, la del antiguo Casi-no, para el valor estético denuestro casco urbano. Esta,junto con otras de nues tropueblo, pueden dar un valorarquitectónico a la Villa; que,por otro lado esta siendo recu-perado, en todas las ciudades

que quieren ofrecer un mayorinterés e imagen de calidad avisitantes y residentes.

El afIuente intermitenteque baja por es Carreró,jun-to a la Whisquería, ocasio-nando a los comercios y casasde alrededor la sensación devivir junto al margen de unpaso de agua con barreras.

Que dos de nuestros artis-tas locales exponganen Ma-llorca; Pau Sintes en Deià yJaume Reurer en Palma. PauSintes expondrà sus obra s en laGaIería Max de Deià, entre losdías 10 y 22 de Noviembre, yJaume Reurer en Palma, entrelos días 2 y 15 de Noviembre.

La ratas de buen tamañoque estan realizando incur-siones periódicas en las callesadyacentes a Coinga y a LaMenorquina, y que primashermanas de las mismas ha-yan sid o observadasen lashoras de paseo por las inme-diaciones de ''Es Ramal", masalejadas del extraradio dondeaunque no se las vea se lassupone y son mas habituales. Sise confirman tales ex tremos, seimpone la necesidad de quelos responsables de sanidadprogramen la necesaria dedesratización.

Que nuestro Alcalde, enla cena de entrega de los

premios Legítimus, hicieraalarde de su olfato y de suhumor manifestando, al cam-biarse de mesa, que por allíolía a socialistas, ante la sor-presa de la mesa adyacentecompuesta por profesionaIes dela comunicación; serà que talesprofesionales no usan perfumefrancés del caro o que el Alcal-de padece de congestión nasal.

REDACCIÓN

TAULA RODONA AL'ATENEU:

"L'AUGE DE LESREVISTES LOCALS A

MENORCA"Dimecres, 31 d'octubre,

tingué lloc a l'Ateneu deMaó una taula rodona a laqual participaren els repre-sentants de les sis publica-cions de caràcter local que,en aquests moments, s'edi-ten a l'illa: Sebastià Rot-ger, de la "Revista de Fe-rreries"; José AlIés, d"'EIIris" (Ciutadella); Avel.líCasasnovas, de "Cap dePonent" (Ciutadella); Mar-ga Seguí de "S' Auba" (SantLluís); Paca Perea, del'''Alaior Esportiu" i enBartomeu Pons, en repre-sentació de "S'Ull de Sol",S'analitzà el moment d'ex-pans ió que viu la premsalocal.

Uns dies abans, el 20d'octubre, representants decadascuna d'aquestes revis-tes ens trobàrem, de manerainformal, a Ferreries per tald'estudiar la possibilitat deconstituir-nos en Associa-ció de Premsa Local deMenorca, a imitació delque succeeix a Mallorcaamb l'Associació de laPremsa Forana. En aquestsentit, l'objectiu és enfocarconjuntament alguns aspec-tes de la problemàtica quecomporta l'edició d'aques-tes publicacions.

REDACCIÓ

MUEBLESCOC/NAMUEBLESBAÑO

MENAJE COC/NAART/CULOS DE BAÑOOBJETOS DE REGALOELECTRODOMESTfCOS

SAN NICOLAS, 31 ALAIOR

En aquest lloc on van segartres setmanes, van fer dos-cents cinquanta cavons i vanbatre més de 20 arades, jatenen munt fet, tot crivellatde flors i banderetes per a ferpor als pardals.

Aquest munt de blat ja hiha dies que està al sol i laserena; perquè no tengui corcs'ha de mesurar, ja que és amitges amb el senyor. Aquestsenyor està molt il.1usionatperveure si aquest any fan retxanova; per a aconseguir aquestpunt s'ha d'arribar a les qua-tre-centes.

El senyor, temorec -per-què té por que l'amo li hagillevat blat d'amagat abans demesurar-el té molt vigilat; finsa les vetlades l'està espiant.

Ve el dia del mesurar i s' a-costuma a fer de la següentmanera: abans fan saber atots els veïns el dia i l'hora ques'ha de mesurar. A l'horaindicada es troben tots a l'eraamb la barsella i el boix, i elprimer que fan és estimar elmunt a veure qui s 'hi fa més aprop. Uns, a peus descalços,freguen el blat per tot el rodó -donant la volta- i fan una idea;uns altres, amb dues canyesi un fil, mesuren l'alçada;també n 'hi ha que compten lesrajoles que ocupa, uns altresho calculen amb una cintamètrica i una taula numerada;aquests últims són els que méss 'hi apropen.

Quan tots han dit cadascúla seva, el senyor diu "quanhaguem mesurat sabrem quan-tes n'hem fetes".

L'amo s'ha encarregat dereplegar dues caramuixes bengruixades i en regala una alsenyor, al qual dóna un gani-vet ben esmolat perquè puguifer les osques igual que ell.

Els tres més joves agafenla barsella i l'omplen ambuna arpada; amb la mà endre-ta prenen el boix, caminenquatre passes i fan un muntnou. Els del costat endretcomencen a comptar: "una,

LES MESURADES\

dues, tres .," fins arribar adir: "Deu i talla", i l'amo i elsenyor fan un tall a la cara-muixa i contesten "tallat".

Cada cinc osques en fanuna al costat de la caramuixa,el qual fet significa que tenenvint-i-cinc quarteres mesura-des. (Cada bars ella fa deuquilos i sis barselles fan unaquartera, que són uns seixan-ta quilos si el blat és ben gra-nat.)

Quan han fet dinou os-ques, el senyor diu: "poc apoc", i en omplir la desenafan caramull i no passen elboix; l'agafen per la mà i lallancen al munt mesurat i enlloc de dir "deu i talla" diuen"cent".

Llavors el senyor i l'amofan una creu en forma d'aspa,que vol dir cent.

Seguidament, l'amo dónaun gotd'aiguafresca a tothomi el senyor destapa el bòtild'anisset i en bocaun bon rajolídins cada got, fins que l'ai-gua queda ben blanca; men-trestant la madona obre lapanera de les dolces i en re-parteix una acadascú; tots ellsmengen i beuen amb molt de

gust.Ja són les cinc i no poden

perdre temps; seguidament,són tres els qui agafen la bar-sella i repeteixen el que ha-vien fet els tres primers; entomar arribar a cent tornavena beure, però la madona entost de repartir dolces donavapastissets i rissadets fets acasa, molt bons.

En haver comptat tres ve-gades cent i haver fet la begu-deta, no poden arribar a lesquatre-centes perquè a les tres-centes noranta-set ja s 'ha aca-bat el blat.

El senyor queda moltafectat perquè no han pogutfer retxa nova; llavors ésquan l'amo diu: "Ara hemd'anar a mesurar un munt quetenc amagat dintre un magat-zem".

Aixines, l'amo, el senyori tres homes més hi van anar ivan mesurar tres i mitja; lla-vonces.jahan superat les qua-tre-centes i fan retxa nova. Elsenyor va demanar a l'amo:¿Com us heu arranjat per aamagar tot aquest blat, que jotenia vigilat fins i tot de nit?L'amo li contestà: cada vega-

COL.LABORAClONS

da que anava a les cases per adonar una besada a la mado-na, dins el doblec dels calçonsi dins les butxaques duia unsquants punyats de blat.

El senyor li va demanar¿Quantes besades vas haverde donar a la madona per aamagar aquest panxó de blat?L'amo li contestà:Més de dues-centes, i són poques les mado-nes a qui l'amo estimi tant,però la meva és una bona ma-dona.Quan van tornar a l'era, da-vant de tothom, el pagès vadir:

Vigilar molt un pagèsés un temps molt perdut;jo he fet lo que he volguti ningú s'ha entemut de res.El que val és I'honradèsper deixar ben convençutde que és un home de pes.Jo ara vull dir el meui, rallant damunt la raó,el que roba al senyorva contra la llei de Déu,i no és negoci rodóperquè en roba meitat del seu.

JOSEP SINTESPEPE D'ES LLOGARET

)\7 ~./1~~1

\(ff\~

1\Nv~ <.:>

~f~------------------------~ 15 ~-' -

~/Jj~*L'ESCOLA DE TEOLOGIA REPRÈN EL SEU CAMÍ

Dimarts, dia 9 d'octubre, ala Casa Rectoral de l'esglésiade Santa Eulàlia, s'encetà unnou curs de l'Escola de Teolo-gia. En Joan Febrer, capellà deSant Francesc (Maó) i profes-sor de Teologia del SeminariDiocesà, va pronunciar unainteressant dissertació sobre unatemàtica sempre vigent dinsl'església i que ell coneix moltbé: "Punts de debat i tensionsen la teologia d'avui, segons hevist al Congrés de Lovaina".

Juntament amb n'AntoniBarber, professor de Filosofiaa l'institut d'Alaior, va assis-tir al Congrés Internacional deTeologia, celebrat a la ciutatflamenca de Lovaina del 9 al14 de setembre, on s'aplegarenunes cinc-centes persones decinquanta-un països, entre elquals cal destacar un nombresignificatiu dels més valoratspensadors actuals del camp dela teologia. La majoria departicipants eren catòlics, peròno hi mancaven anglicans,ortodoxos, protestants; però,dissortadament, no hi havia caprepresentació jueva. La diver-sitat de creences no era impe-diment per a resar i celebrarjunts l'Eucaristia (l' experièn-cia catòlica és una experiènciad'universalitat), la qual cosano vol dir que no hi haguésdiscussions ben interessants;en el Congrés tot es contrastavai es posava peus per amunt;s'eixamplava la perspectivad'anàlisi i s'obrien nous inte-rrogants.TRIPLE MARC DE REFE-RÈNCIA

L'anàlisi es plantejà des d'untriple marc de referència:

1. La memòria històrica o ba-lanç del passat: quin és el re-cord que l'Esglésiad 'avui té deJesús i veure si aquest recordallibera o esclavitza; esbrinarquins efectes ha produït aques-ta memòria, si és transforma-dora o no.

Les ponències feia mesosque s'havien publicat, per aconeixement previ dels con-gressistes; hi havia uns po-nents i uns contraponents;

d'aquesta manera s'afavoriala discussió i el debat clarifica-dor.2. Confrontació actual o es-tudi del present: aquí s'estu-dià en quin punt es troba lateologia avui. Intervingué unteòleg africà, un protestantalemany, un nord-americà i elpare Jon Sobrino, com a repre-sentant de la teologia de l'alli-berament.3. Perspectives de futur del'experiència cristiana: onpodem trobar avui Déu? Inter-vingueren, entre d'altres, unanglicà, el prestigiós teòlegalemany Hans Küng i tambéhavia d'intervenir GustavoGutiérrez -pare de la teologiade l'alliberament-, però lescircumstàncies socials del paíson treballa, Perú, ho impedi-ren.

E! Congrés es clogué ambuna missa conjunta oferidapel Cardenal de Lovaina.DESMITIFICAR LA TEO-LOGIA

A continuació, Joan Febreres demanà perquè hi havia di-ferents teologies, si és bo odolent que es donin diferentsmaneres de veure el missatgeevangèlic. En aquest sentit,intentant llevar transcendènciaal significat de la paraula "teo-logia", considerà que aquestaés una activitat pròpia d'aquellscristians que viuen el cristia-nisme i que, de tant en tant,s'aturen i miren al seu voltant.La teologia ens ha d'ajudar aviure la fe i a explicar allò quecreiem als altres.PRINCIPALS TENSIONS

Tot seguit, definí les prin-cipals tensions que es donenactualment a la com unitat ecle-sial:a) TEOLOGIA/SER VEl PAS-TORAL: Els teòlegs no són elspastors de l'Església; semblaque, des de Roma, es volimposar una sola teologia atothom per igual, tot conside-rant un perill la diferència depuntsde vista. En aquest sentit,entre els teòlegs del Congréshi havia una certa queixa per-què els pastors de l'Església de

Roma no volien comprendreaquesta diversitat. Era àmplia-ment majoritària la necessitatde superar estructures precon-ciliars.b) TEXTOS ESCRITS/REA-UT AT SOCIAL: Els estudio-sos de Centre-Europa fan laseva teologia a partir de textosescrits; els teòlegs del PrimerMón duen a terme una reflexiódiscursiva, acadèmica i analí-tica. En aquests països, ensen-yar teologia és una professiócom qualsevol altra i a les fa-cultats de la matèria hi ha moltsestudiants. En canvi, els teò-legs sud-americans considerenque, si Déu només es pot trobaren els textos escrits, és un Déumort; més que en el paper,l'hem de cercar i l'hem de tro-bar en la realitat social, en elmón. Aquests teòlegs delTercer Món eren partidaris d'unateologia-testimoni.e) REALITAT SOCIAL/REALITAT ECLESIAL: Uncristià ortodox grec consideràque en el Congrés s'estavaparlant molt de sociologia i pocde la realitat eclesial, quan,per exemple, en la comunitatortodoxa de Grècia, els ecle-siàstics eren el signe, davantels altres, de la presència deDéu viu.d) REALITAT ECLESIAL/VIVÈNCIA MÍSTICA: Unavietnamita digué als congres-sistes que allí es parlavamassa dels problemes del'Església i massa poc de Je-sús, quan ella, per l'experièn-cia diària a la seva diòcesi,trobava que el primordial ésJesús, i el secundari, l'Esglé-sia.e) INTELLECTUS FIDEl!INTELLECTUS AMORIS":Segons els defensors de la pri-mera versió, la teologia con-sisteix en entendre la Fe, ex-plicar la Fe, explicar què ésDéu, què és l'Esperit Sant, etc.Els altres consideren que laprincipal tasca de la teologia noés entendre la Fe, sinó enten-dre l'Amor, perquè entendre'lsuposa ja explicar el camí de laFe. Un exemple d'aquest da-

rrer camí l'ofereix en GustavoGutiérrez, que, compromèsamb el pla d'emergència queel govern del Perú ha encentata través de l'Església Catòlicaper a treure de la pobresaextrema set milions de perso-nes, no deixa de viure inten-sament la Fe mitjançant l'a-mor als qui l'envolten.f) RACIONALITAT MODER-NA/ SENTIT DEL COM-PROMIS: Els teòlegs euro-peus, nord-americans, cana-dencs, viuen en un mónsecularitzat, incrèdul, en unasocietat fonamentada en laracionalitat, en la ciència, quedóna l'esquena a l'església.Això suposa que els teòlegs queviuen en aquestes societats hande cercar "les raons" de la Fe,"les raons" de l'existència deDéu. En canvi, els teòlegssud-americans no cerquen lesraons, sinó "el compromís"dels homes envers la plenitudde joia que Jesús vol per alsseus fills. Aquest fet constatauna evidència: que la teologia,com tot pensament, està condi-cionada pel lloc en què es viu.g) PATRIARCALISME/FEMI-NISME: Els primers defensenla teologia que es fa des de lasituació dominant de 1'home -pare de família, rector de lasocietat civil, rector de lajerarquia de l'Església, ... Mancamirar el fet religiós des del puntde vista dels perdedors, delsoprimits. Si així ho féssim, talvegada en treuríem una visiómés transformadora o revolu-cionària del missatge bíblic.

En Joan Febrer acabà dientque la teologia cristiana ha deser guiada per una mística d'ullsoberts davant la realitat que ensenvolta, no per una místicad'ulls tancats, com succeeix enel budisme, on només es cercala pau interior. Cal que els cris-tians descobresq uin l' experièn-cia de Déu en la realitat viva.

Les sessions de l'escola deteologia es desenvolupen elsdimarts, de manera alternativa;són obertes a tothom.

PEREREURER

Avui rallarem de l'esglésiade Santa Eulàlia, parròquiad' Aló. Mirant cap enrera, veimcom és una de les parròquiesque el rei Jaume II de Mallor-ca va fundar l'any 1301 (dataque va ser confusa per a moltsd 'historiadors, dient que haviaestat en Jaume III, l'any 1330).Poca informació tenim d'ellades segles XIV i XV. L'any1449 va haver de ser recons-truïda, abarcant molts d'anys.Durant es segle XVI es vanconstruint ses diferents cape-lles: en 1501 n'Antoni Gonya-Ions fa construir -amb es seusdoblers- sa capella de NostraSenyora de l'Esperança; en ladècada dels 60 s'Ajuntamentacaba de construir sa capella deSant Sebastià. També serà el1559 quan sa Universitat d' Alódóna 200 lliures per a passarenvant es campanar. Arribamal9 d'agost de 1674: va sercol.locada sa primera pedra del'altar major. Ja arribam a saseva inauguració, que va ser esdia20 d'octubre de 1684,enca-ra que ses obres no van acabardel tot fins l'any 1690. Desd'aquella data es van fer novesobres: sa capella de NostraSenyora del Rosari va ser cons-truïda l'any 1699. L'altar ma-jor va ser reparat en algunesocasions.

Fets d'interès poden ser,per exemple, el que un llamp

SANTA EULÀLIA

va caure damunt es campanares 5 de febrer de l'any 1843 idestruí s'agulla (o caracull)que el coronava. Possiblementfos un caracull bastant sem-blant a's dos que trobam as'enfront (es quals tenien siscares i acaben rematats per unafigura).

També hi havia -fins abansde sa guerra civil- un orgueque estava situat damunt sa portamitgera. Era un des tres orguesque han existit a l'església, ique va ser destruït durant sapassada contenda.

Des d'un punt de vistaarquitectònic, podem veurecom s'església és de plantabasilical, disposa de sis peti-tes capelles laterals i sa voltaés de canó. Ses capelles esta-ven adornades per pinturesmurals, que avui en diaja estanbastant desgastades p'es pas destemps. Sa quinta capella de ladreta és més gran que ses al-tres, i esta dedicada a la Vergedel Rosari; sa volta està basa-da en arcs ojivals i és s'únicad'aquest estil, ja que totes sesaltres són voltes de canó.

Som conscient que aquestescrit exposa quatre coses per ainformació general, que talvegada tothom sapi, però quemai hi són de més. Tambévolia fer aquest petit articleperquè enguany farà es 300anys quees van acabar ses obres

REFRESCANT SA MEMÒRIA

de construcció i crec que seriabo que tinguéssim una mica decura d'aquesta obra, ja que escomença a veure com el vent iel temps fan de ses seves. Unaaltra cosa a fer, passant es

temps, seria recuperar s'orgue:es registres des darrer orgue hisón: només falta que sa gent elvulgui. Conservar ses coses quetenim es feina de tots.

MIQUEL MARQUÈS

El Cine España siempreserà recordado como el mejorcine de Alaior, por la calidadde las películas que en él seproyectaron, por su capacidad,por ser el marco del incompara-ble "Festival de la Canción",que embelleció sobremanerapasadas fiestas de San Loren-ZOo

Ademàs, en él tuvieronlugar representaciones inmejo-rabies de zarzuelas y actoscooperati vísticos.

EL CINE ESPANA

Ha sido una lastima que unlocal así haya acabado en unbloque de pisos.

Es importante reseñartambién el papel que descmpe-ñó el bar España, al fren te delcual siempre estuvo el simpàti-co "Tòful" y familia; !Cuantasveladas memorables pasàbamosdespués de cenar hasta altashoras de la noc he, en amablestertulias o viendo la telel; todoella fue una etapa bonira de mivida.

No hay que olvidar tampo-co la discoteca, cuna del amorde muchas parejas.

En el Cine España se estre-naron películas tan buenas como"West Side Story", "24 días enPekín", "El Ultimo Empera-dor", "Muerte en Venècia","El Mayor Espectàculo delMundo", "007 contra Dr. No","Ha nacido una estrella","Alguien voló sobre el nido delcuco", "El derecho a nacer","[Ay Jalisco, no te rajes!",

muchas de Cantinf1as ...Alaior esta falto de un local

espacioso para muchos actos;no digo que sólo sea para cine,puesto que la tele y el vídeohan mermado su expansión yAlaior no es Barcelona o Ma-drid.

Sirvan estas líneas pararecordar con nostalgia un localque proporcionó horas de ale-gria y felicidad a todos los alaio-renses.

JOSÉ M~ TIMONER

METEOROLOGIA

UN OCTUBRE DEL TEMPS D'ABANSFeia temps que no se recor-

dava un mes d'octubre tan plu-jós com es d'aquest any. Fa sisanys, en el mes de setembre,també va ploure molt i, amitjans d'octubre, els pagesosvaren poder amollar ses va-ques a ses tanques perquè esmenjar ja era prou gros, degutal règim plujós d'aquell mes i asa bonança climàtica de s' esta-ció. El d'enguany se semblabastant a aquell de 1.984, per-què els darrers tres o quatreanys han estat molt eixuts.

Es va donar es cas que safamosa "gota freda", de la qualvam rallar a sa revista des mespassat, ens va voler visitar idemostrar-nos en la pràctica .allò que aquí, en teoria, ha-víem intentat -més o manco bé-explicar-vos,

El dia 7 d'octubre, s'antici-cló de s'Atlàntic, situat al' oestde sa península ibèrica, es vaallargar de NW a SE i va donar

pas a un front fred molt actiu,que, davallant pel Cantàbric,va arribar al Mediterrani refor-çant-se, formant una petitabaixa entre València i les Ba-lears, però que, en altura, es vaaïllar de la seva circulació ambuna temperatura, a 5.500 rn.,de -17Q

; provocà una gran ines-tabilitat, sobretot a les Balears,durant tres o quatre dies, finsque va morir debilitada diven-dres, dia 12.

Durant aquests quatre dies,els ruixats i les tempestes vanser nombroses al llavant es-panyol i, sobretot, a lesBalears, destacant el nord deMallorca, on es recolliren, enalguns llocs com Alcúdia, Sta.Margarita, Port de Pollença,Sant Llorenç, etc., més de 300l/m2.

En la nostra illa, dia 8 alvespre, va ploure molt fort alNNE (Son Parc, Favàritx, SonTema, Sta. Catalina) i es reco-

lliren a molts d'aquests llocsmés de 100 l/m2. en dues o treshores.

Aquestes situacions inesta-bles en altura, quan es desgas-ten i acaben, moltes vegadessolen anar acompanyades delque es diu "sa traca final", i ésel que va passar dijous dematí,dia 11, quan una massa moltinestable (parescuda a un frontclos, amb molts cumulo-nim-bus) va pujar pel SSW de s'illai causà molta pluja i un fortaparell elèctric, que afectà mésseriosament Ciutadella, on, finsi tot, aquesta massa va anaracompanyada de turbonades(petits caps de fibló). Aquestdia va ploure gairebé per totas'illa, amb una mitjana de pre-cipitació de 35 o 40 litres.

A hores d'ara, les situa-cions d'inestabilitat han man-cat i han passat a dominar-nosles situacions de ponent, que, aMenorca, poques vegadés do-

nen pluges, perquè els fronts,en travessar tota sa península,arriben molt secs i no portenhumitat suficient per a provo-car pluges.

Al camp menorquí li hanvingut molt bé aquestes plu-ges; es color que es divisa és unverd d'alegria i satisfacció; arabé, per als esclata-sangs i per ales cames seques, diuen elsentesos que hi manca un pocmés d'aigua, ja que, quan ploumolt fort, s'aigua corre massai no es filtra dins sa terra, i aqualque lloc, fins i tot, se vaendur sa llavor; però crec que,tot i açò, en sortiran més dedues cullerades.

Fins al mes que ve, i veu-rem què ens depara el novem-bre, més silenciós, de diescoberts, poc ventós i de plugesmanses.

JOAN FLORIT AMELLER

LLISTATESTUDIANTS

CURS 1990-1991FORA DE L'ILLA

Na Lucita, la bibliotecària,ens ha fet arribar el llistat delsjoves alaiorencs que enguanyhan començat estudis universi-taris.

Com podeu comprovar, són27 entre aLlots i aLlotes; unaxifra considerable que fa pen-sar en un augment del nivellcultural i formatiu de les jovesgeneracions. Són majoria lesaLlotes -unes tres quartes parts.Globalment, el nombre d'aLlotesés superior al d'al.lots, aug-mentant considerablement elpercentatge en els estudishumanístics, on arriba al 85%del total.

Des d'aquestes pàgines elsencoratjam a seguir endavanti esperam que la nova expe-riència els sigui profitosa.

REDACCIÓ

CIÈNCIESJOSÉ MANUEL PONS sun.s,Ingenieria Tècnica, U.LL.

MIGUEL MASCARÓ GOMI-LA, C. Econòmiques U.B.MONTSE GOMILA PONS,Medicina, D.A.B.EVA GONZÀLEZ PIRISInfermeria, E.E.B.CAT! BAGUR COMILA,C. Empresarials, ESADEJUAN CAMPS MERCADAL,C. Econòmiques, U.B.GUILLEM SINTES GARRI-GA, Ing. Industrial U.T.ELENA SINTES MERCADAL,C. Econòmiques, U.B.PILAR PONS BARRO,Medicina, U.A.B.MARGARITA RIUDA VETSC. Empresarials, U.I.B.GORE SUBIRATS GENES-TAR, C. Empresarials, U.LB.TOLO CERVERA ESBERT,C. Empresarials U.LB.ANA PALLISER BARBER,C. Empresarials, U.LB.

LLETRESM~ JESUS FLORIT FLORIT,Magisteri, U.LB.FANNY CARRERAS PONS,Magisteri, U.LB.ANALIARIUDAVETS MER-CADAL, Magisteri, U.LB.INES VIDAL TRIA Y,

Filg. Anglesa, U.B.MARIA CAMPS SINTES,Filg. Hispànica, D.A.B.MARGA MERCADAL FA-RRE, Filg. Catalana, D.A.B.ANA ELISA GOMILA PONS,Magisteri, U.LB.PALOMA CANTUCHE,Història, U.LB.REBECA NEWMAN PONS,Psicologia, U.B.BEATRIZ MULERO ALCINA,Anglès, CAMBRIDGESOLE CAMPS MASCARÓ,Filg. Catalana, U.B.CARME MORALES SEGUÍ,Filg. Catalana, U.LB.PAUSALORTSALORTHistòria, U.LB.JUANJO RUIZ RODRIGUEZ,Filosofia U.B.

ABREVIATURESD.I.B.: UNIVERSITAT ILLESBALEARSU.B.: UNIVERSITATBARCE-LONAU.A.B.: UNIVERSITATAUTÒNOMA BARCELONAU.LL.: UNIVERSITAT LLEI-DAU.T.: UNIVERSITATTERRASSA

NUEVOPRESIDENTE DELA ASAMBLEALOCAL DE LA

CRUZ ROJAESPAÑOLA

La redacción de estarevista ha recibido atentaescrita de D. Serafín AgísMorales, por el que noscomunica que ha sidanombrada recientementeDelegada Especial de laAsam blea Local de la CruzRoja, ofreciendo sus servi-cios para lo que sea menes-ter.

Aprovechamos la pre-sente para felicitarle, altiempo que le deseamosuna buena gestión al fren tede esa entidad altruista.

REDACCIÓN

, ~~~

~,18 ~--------------------------~f1'

Si volem xalar amb un bonhort o jardí, el primer que hau-rem de fer és conèixer lanaturalesa de la terra que te-nim; si és lleugera, o sigui,amb un bon contingut d'arena;pesada, on predomina l'argila,o si la tenim mesclada. Tambéés important observar el con-tingut de matèries orgàniques,la seva composició química deminerals, si és àcida o alcalinai si té un bon drenatge. Amb elconeixement màxim de totaixò ens podrem plantejar elnostre futur hort o jardí.

Indiscutiblement no hemd'oblidar que qualsevol tipusde terra es pot millorar i aquíés quan tenim una feina a fer.Si tenim excés d'àcids hauremd'afegir calç i si és molt alcali-na haurem d'agregar matèriaorgànica: terra de mata, turba ofems. Si tenim un excés d'ar-gila, se'ns produeixen crostesdamunt la terra i existeix unmal drenatge, haurem de posararena, amb la qual cosa li dona-rem porositat. Tot terreny quevagi des d'una argila tupida finsa pura arena el podrem millorari convertir en fèrtil amb la in-corporació de fems, terra vege-tal i qualsevol matèria orgàni-ca, animal o vegetal suficient-ment compostada.

La natura és un conjuntequilibrat, on tota forma devida que es desenvolupa damunt

HüRTIJARDÍ

del planeta terra té el seu ori-gen en la terra i tard o d'horatorna a ella. Per tant, vol dirque tot tipus de mort terrenaltorna a la vida a través de lamateixa terra, canviant omantenint el seu caràcter i for-ma. Qualsevol matèria orgàni-ca en descomposició serveixper a aportar a la terra nutri-ments que posteriorment faranque els nostres vegetals sobre-visquin i prosperin adequada-ment. Aquest cicle vital l'hemde respectar i fins i tot provo-car si volem aconseguir que elnostre hort i jardí mantenguinun grau de fertilitat que enspermeti gaudir de plantessanes, nutritives i estètica-ment agradables.

A Menorca, la tardor pot seruna segona primavera, desprésd'un estiu sec. Les pluges, lesnits llargues i la bonança detemps de la mediterrània fanque la vida vegetal es posi enmoviment. Surten els primersbolets i d'estar pelat i marronecpassa a cobert i verd, i, finsi tot, molts anys tenim unesbones florides de plantes.Aprofitant aquesta avinentesade la natura podem sembrar aI 'hort faves, espinacs, lletu-gues d'hivern, endívies, rave-guins, alls, ceba blanca, juli-vert, porros, etc.; en una parau-la, tot tipus d'hortaliça que puguisoportar el fred.

FAVES

Al jardí, el novembre és elmes dedicat als crisantems, entotes les varietats de jardí i deflor de tall. Una vegada haginacabat la floració, els podrempodar completament. Alesho-res, clavant en terra les tigesdels crisantems, si els podamamb una part d'arrel, molt pro-bablement agafaran.

També podem podar elsnostres rosers, evidentment,quan acabin de fer la floridaque normalment acostumen aefectuar amb les primerespluges i podem començar laplantació de les espècies bul-boses com anèmones, ranun-cles, jacints, tulipes, crocus,narcisos, etc.

ISABEL FERRER

SE VENDEN*ULTlMOS PISOS*ACABADOS DEALTA CALlDAD

*ASCENSOR*PARKING

INFORMES

TEL. 371035372929367257

TODa UN ESPECIALISTA PARA SU .HUERTO~ ~ll~Motocultor españo/ que exporta tecnologia a la Comunidad ~uropea

~'~ Yrt(Jt(Jcuetrn [[M][Q)~[b[Q)~~ldeJJ ancv.

Ser vicio tecnicoy recambiosa su díspo stcion.

~,,~_______________ =:s; 19~V-

RECORDS GRÀFICS

Imatge del mític "Kubala" el dia 13 d'agost de 1950, en una visita a Alaiorper a jugar un partit de futbol al camp "Los Pinos". Eren les festes de SantLlorenç de 1950.

Imatge dels Festivals de la Cançó Menorquina celebrats aldesaparegut "Cine España", durant les Festes de Sant Llorenç.

Fotografia de "Sa Plaça", no tan transitada per cotxes com ara.Era el temps de la 11República com indica la placa.

-~~~--------------vCOOPERATIVA "-----,DE CONlUMO

~an (!ti"Jp¡n~

NOTICIAS COOPERATIVAS

25 Aniversario de la Sucursal n" 2 de FerreríasDurante la semana del 22 al

28 de Octubre han tenido efec-to los actos conmemorativosdel 25 aniversario de la Sucur-sal, entre los que han destaca-

do la "Oferta Aniversario" lainteresante conferencia sobre"Alimentación Infantil" a car-go de D. Antonio Gómez Ar-bona, Conseller de Sanidad y

Bienestar Social del Consell deMenorca y por último el al-muerzo de compañerismo ce-lebrado en el Hotel Gavilanes- Sol de Cala Galdana en el que

participaron unos 170 Socios yfamiliares, con amplia repre-sentación de Socios de Alaior ySan Cristóbal.

Comunicacionespresentadas en la

reunión del ComitéCentral de la Alian-

za CooperativaInternacional

Comenzamos a publicar hoyuna de las ponencias presenta-das en la citada reunión quese celebró en Madrid el pasadomes de Septiembre y referida ala defensa del medio ambiente.

LAS COOPERATIVASYEL

MEDIO AMBIENTE

SINOPSIS DE LA PRESEN-TACION DE CAMPBELLWEIR, DIRECTOR GENE-RAL, COMERCIALIZA-ClON DE ALIMENTOS, CO-OPERATIVA WHOLESALESOCIETY, REINO UNIDO- 1989, Año del MedioAmbiente; interés de los mediosde comunicación y de los cír-culos políticos.- Principales vendedores alpor mayor; el frente del deba-

te; comentario sobre la estruc-tura de la venta al por menor enReino Unido, particularmenteen cooperativas.- El rendimiento de las ventasal por menor analizado en"Green Consumer Guide",- Las cooperativas del ReinoUnido dan prioridad a losasuntos medioambientales;segundo lugar; 4 estrellas.- Razones del éxito; ini ciati-vas para 3 años, mas un méto-do global.- El principal vehículo delmétodo ha sido la marca de lacooperativa; comentarios so-bre la función primordial de lamarca de las cooperativas; paralas cooperativas del ReinoUnido.- El método comienza con lacalidad; la calidad de los pro-ductos que llevan la marca dela cooperativa; la calidad delos almacenes; la calidad detodas las actividades.- El mismo método se aplica almedio ambiente; haciendoénfasis en una actitud respon-sable y equilibrada.- Encuesta entre los consumi-dores preocupados por el

ambiente; características y ac-titud; de qué forma han cam-biado;- Las cooperativa s del ReinoUnido; personas que se preo-cupan; posición en los mediosde la publicidad.- La importancia de unasesoramiento externo deperitos imparciales; nombra-miento del Profesor David Be-llamy como Asesor en materiade medio ambiente; utiliza-ción tanta de la aportación deprofesionales como de losobjetivos de las relacionespúblicas.- Actuación mediante un plancompuesto de 3 partes; ilustra-ciones y ejemplos de gamas deproductos con marca de coope-rativa pueden ser:información sobre el embalaje;cambiar las formulaciones;introducir alternativas.- Política y actuación en areastales como:la biodegadabilidad de los CfC(c1orof1uorocarbonos), mate-riales reciclables; PDCB(paradic1orobencina; legías conc1oro; productos libres defosfatos; bitrex; dióxidos;

productos orgànicos yagricul-tura; colecta de botellas; yensayos en animal es.- Evitar la presentaciónirresponsable y excesiva derec1amaciones.- Un método basada en el ciclode vida total de los productos,es decir, desde la cuna hasta latumba.- El enfoque ambiental no esun problema senci11o, presen-ta múltiples facetas.- La importancia de comuni-car a los consumidores elmensaje ambiental; supervisarlas actitudes de los consumido-res.- Almacenar información;orientar las actuaciones coope-rati vas respecto del mediaambiente; utilización depromociones medioambientales(rnisión/tierra, fiesta/arbol,jardines naturales, etc.).- Utilización del tema CARE(CUIDADa) en la publicidad.- Los problemas ambientalescobraran importancia en el fu-tura.- La importancia de las tenden-cias y las acciones futuras.