document21
DESCRIPTION
Quan Platero anava a contestar, no gaire content del comentari, el nen sense pensar-ho gaire, va - Juan Ramón Jiménez! Però si és el meu creador! - Ei! Que jo no sóc un ase qualsevol, sóc Platero! - Platero? Mmm... de què em sona això... Ja sé! A que per alguna raó l’havien creat , si més no, amb l’essència dels petits personatges d’aquell lloc que el Martí anomenava escola... d’un circ o d’un mas! –va concloure la veu- Platero –Qui ets? –va preguntar Platero –TRANSCRIPT
Escola Juan Ramón Jiménez Cicle Superior d’Ed. Primària
Pàg. – 21 –
PLATERO I NOSALTRES
-Un ase? Un ase pel carrer? Segur que s’ha escapat
d’un circ o d’un mas! –va concloure la veu- Platero
va aixecar el cap i es va trobar dos ulls negres com els seus que se’l miraven amb sorpresa.
–Qui ets? –va preguntar Platero –
-El que em faltava, un ase que parla! –va respondre el Martí, l’amo dels dos ulls negres, un nen d’uns 10 o 11 anys, entre sorprès i espantat.
- Ei! Que jo no sóc un ase qualsevol, sóc Platero!
- Platero? Mmm... de què em sona això... Ja sé! A
l’escola hi ha una mena de placa on hi surt el teu nom... - Escola? Placa? Quin embolic! - Clar! Què has de saber, si ets un ase!
Quan Platero anava a contestar, no gaire content del comentari, el nen sense pensar-ho gaire, va
enganxar Platero per la crina i el va anar estirant fins situar-lo davant d’un reixat de color verd, va picar el timbre, va sonar una mena de xiulet, es va obrir la porta i junts van entrar al jardí de l’escola. - Mira, mira –va dir el Martí mentre assenyalava la placa on sortia el seu nom-
- Què? Què? –va respondre Platero -
- Oh! Vaja, que ets un ruc i no saps llegir... Aquí posa Platero, perquè aquesta escola es diu Juan Ramón Jimenez...
- Juan Ramón Jiménez! Però si és el meu creador!
Va acabar de dir això i es vàren sentir unes veus que deien: Bon dia Juan Ramón!
- Què és això? – Va demanar Platero -- Això és el “Bon dia” i ho fan
els nens i nenes de cinquè. Cada dia ens fan cinc cèntims sobre el més important de la data, el temps que ens acompanyarà i les notícies més rellevants de la localitat, però el més important, ja ho has sentit, ens desitgen un bon dia! Mentre parlaven, havien seguit una cua de nens i nenes que, amb les motxilles a l’esquena, entraven a l’edifici de l’escola parlant i rient.
Darrere d’ells, van pujar unes escales, Platero s’ho mirava tot, estava fascinat i no deixava de pensar
que per alguna raó l’havien creat , si més no, amb l’essència dels petits personatges d’aquell lloc que el Martí anomenava escola...