Guatemala va viure a finals del segle XX una cruenta guerra civil que va obli-gar a desplaçar-se desenes de milers de persones, que es van convertir en refugiats. Un cop va acabar el conflicte, als anys 90, la població va tornar poc a poc a les zones on residien, molts cops devastades per la guerra. Moltes d’aquestes zones encara a dia de hui tenen deficiències de tot tipus d’infraes-tructures, entre elles les educatives, per una greu manca de recursos que no s’arriben a suplir amb el voluntarisme dels professionals de l’educació que llui-ten pel dret a l’educació dels xiquets i xiquetes i per eradicar l’analfabetisme.

A iniciativa de l’entitat Escoles Solidàries, Escola Valenciana dedica enguany la campanya “Un euro, llavor de pau” a la construcció d’una escola de primà-ria a Punto Chico, una població amb majoria indígena retornada després de la guerra civil, al municipi guatemalenc d’Ixcan. Aquest centre ajudarà a es-tendre el dret a l’educació a un entorn molt difícil i contribuirà a la lluita contra l’analfabetisme, que a les zones rurals i selvàtiques de Guatemala és encara alt. Amb la nova escola, els xiquets i xiquetes de Punto Chico podran rebre l’educació obligatòria en condicions molt més dignes.

Escola Valenciana i Escoles Solidàries vos convidem a adherir-se a la cam-panya “Un euro, llavor de pau: una escola rural a Guatemala” que realitzem al voltant del Dia Internacional de la Pau, el proper 30 de gener. Vos emplacem a organitzar als vostres centres la recollida de fons tot convidant a dipositar un euro per alumne en urnes i a realitzar activitats al voltant del dret a l’educació a entorns com Punto Chico i la selva de Guatemala, adaptats a les diferents edats de l’alumnat.

Els fons recaptats aniran directament a ajudar a la construcció d’aquest centre educatiu a través d’Escoles Solidàries, una ONG formada per professionals de l’ensenyament amb diferents projectes d’extensió del dret a l’educació a diferents països de Centreamèrica i de sensibilització a escoles i instituts del País Valencià.

Aquest és el quart any que se celebra la campanya “Un euro, llavor de pau”. El darrer curs es van recaptar 22.300 euros destinats a l’edició i distribució de llibres de text als camps de refugiats del poble sahrauí. En edicions anteriors es va contribuir a la construcció d’una escola a la Franja de Gaza i amb l’aju-da humanitària al poble d’Haití.

Els centres educatius interessats en participar a “Un euro llavor de pau: una escola a la selva de Guatemala” cal que ho comuniquen a Escola Valenciana (escola.v@fev.org o 96 347 27 83) i que facen l’ingrés dels fons recaptats abans del 8 de febrer al número de compte següent: 2090 0371 93 0040286120

Els fons recollits seran lliurats a Escoles Solidàries a la IX Nit d’Escola Valen-ciana, que se celebrarà a l’Eliana el proper 11 de febrer de 2012. La mateixa ONG els portarà al seu destí durant el seu viatge de col·laboració solidària el proper estiu, que realitza un any més en el marc del seu Programa d’In-tercanvi d’Experiències Educatives (PIEE) amb la xarxa d’Escoles Solidàries de la zona.

Dossier informatiuEl dret a l’educació com a eina pel desenvolupament personal

El dret a l’educació està recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans aprovada a l’Assemblea General de les Nacions Unides en 1948:

Article 26

1. Tota persona té dret a l’educació. L’educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L’ensenyament tècnic i professional es posarà a l’abast de tothom, i l’accés a l’ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius.

2. L’educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l’enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; pro-mourà la comprensió, la tolerància i l’amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.

(...)

També està recollit a La Declaració dels Drets del Xiquet:

Principi 7

L’infant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en les etapes elementals. Se li donarà una educació que afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en condicions d’igualtat d’oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit de responsabilitat moral i social, i arribar a ser un membre útil de la societat.

(...)

El dret a l’educació forma part també dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni aprovats per l’ONU amb el principal objectiu d’intentar assegurar que en l’any 2015 tot infant de qualsevol part del món siga capaç de comple-tar un cicle complet d’ensenyament de primària.

Malgrat aquestes declaracions i reconeixements, el dret a l’educació no està garantit de forma efectiva arreu del món. Sovint, les circumstàncies socials, polítiques i humanitàries fan molt difícil garantir una educació digna als xi-quets i xiquetes de diferents zones i comunitats arreu dels cinc continents.

Els últims tres anys, la campanya Un euro, llavor de pau ha destinat els seus esforços a millorar el dret a l’educació a entorns en situacions difícils com són la Franja de Gaza (Palestina), Haití i els camps de refugiats del Sàhara Occi-dental. Enguany, la iniciativa es destinarà a millorar el dret a l’educació a una població de la selva de Guatemala, Punto Chico, a la província d’Ixcan. Els fons recollits es destinaran a la construcció d’un edifici escolar pels xiquets i xiquetes d’aquesta comunitat, formada majoritàriament per persones que van haver de fugir de Guatemala a causa de la guerra civil que va patir el país durant tres dècades i que fa pocs anys van poder retornar.

Situació de context a Punto Chico

Guatemala és una país situat a l’Amèrica Central que limita al nord i a l’oest amb Mèxic, al nordest amb Belize i amb el mar Carib, al sudest amb Hondu-res i El Salvador, i al sud amb l’oceà Pacífic.

http://www.un.org/Depts/Cartographic/map/profile/guatemal.pdf

La seua geografia física és en gran part muntanyosa i disposa d’una diversitat ecològica enorme, però no es pot parlar de la biodiversitat de Guatemala sen-se parlar de la seua àmplia biodiversitat cultural autòctona. La població del país és una mescla d’una arrelada herència maia i de la influència espanyola durant l’època colonial.

Guatemala té ara 13.276.517 habitants (2003) dels quals un 51% són indíge-nes amerindis. El país compta amb un total de 23 idiomes vernaculars d’ori-gen maia cooficials i l’espanyol com a única llengua oficial del país.

Punto Chico és una aldea que pertany al municipi d’Ixcan, a la regió de Quiché. Aquesta zona té clima, vegetació i fauna de selva humida tropical. Aquesta part de la selva guatemalenca va ser colonitzada pels camperols indígenes a partir dels anys 60 i 70 del segle passat, en la recerca de noves terres per conrear, i es van organitzar en comunitats i aldees com Punto Chico.

Guerra civil i repressió

La zona va viure amb extrema virulència la guerra civil de Guatemala, que va durar més de tres dècades, de 1960 a 1996. Durant el conflicte, Ixcan va ser un lloc de persecució i repressió a la població civil per la voluntat de do-mini total del terreny que tenia l’exèrcit a causa la importància de la província per ser zona fronterera amb Mèxic. La repressió de l’exèrcit, amb segrestos i assassinats va anar agreujant-se fins a abril de 1981, quan es van produir diverses massacres de població civil.

Els supervivents es van refugiar a les muntanyes i a Mèxic i no van tornar fins entrada la dècada de 1990 amb la firma de l’alt al foc i els acords de pau.

Estes circumstàncies marquen unes condicions precàries de comunicacions, de serveis educatius i de salut, amb una economia de subsistència, però tam-bé un caràcter solidari i lluitador i un fort sistema organitzatiu de la comunitat, que continua lluitant per a superar-se i consolidar la pau i la llibertat.

Algunes dades de Punto Chico i Ixcan

Ixcan compta amb una població de 70.000 habitants, que viuen en més de 170 aldees i comunitats que parlen majoritàriament dialectes de la llengüa maia com el q’eqchí, q’anjob’al, mam, k’iché, kakchikel, ixil, jakaltek i també parlars mestissos entre aquestes parles maies i el castellà.

Actualment en l’aldea de Punto Chico viuen 175 famílies amb un total de 1.124 habitants de les quals més de 450 són adults analfabets, en la seua gran majoria dones que, a més, desconeixen pràcticament el castellà. La llengua dominant (170 famílies) és el q’eqchí, encara que se segueixen con-servant més de huit llengües en ús.

La majoria de les famílies es dediquen a l’agricultura, un 99,17%. La falta de feina dins de la comunitat i del municipi ha portat un centenar de pares de família i ames de casa a treballar en Mèxic durant tot l’any, principalment en les èpoques de la sembra.

L’alts índex de natalitat fan que el 60.83% de la població tinga menys de 20 anys i el 30.26% està entre els 5 i els 14 anys; el 16% té menys de 4 anys.

Algunes dades sobre el municipi d’Ixcan:

La població econòmicament activa és el 47,2% i la taxa d’atur és del 50%

Població per baix del límit de la pobresa és del 82,66%, dels quals un 26,89% són extrema pobresa

El 72% de la població té uns ingressos per família de 500 quetzals (50 euros) al mes

El percentatge d’analfabetisme és del 30%

El 5,2% de les famílies té energia elèctrica a l’habitatge

No hi ha xarxa de clavegueram i ni subministrament d’aigua potable. L’aigua, sense potabilitzar, s’extreu de pous i rius. Per obtenir aigua potable cal adquirir-la envasada.

Educació i serveis a Punto Chico

Amb aquests indicadors, la manca de recursos educatius al context del de-partament de Quiché i l’aldea de Punto Chico és evident. Segons informes oficials de l’any 2003, existeix un 48% d’habitants completament analfabet dins de la població indígena, front a un 20% en la població ladina o d’origen europeu.

Les circumstàncies històriques i socials de Punto Chico marquen amb for-ça el perfil de l’alumnat, que prové de famílies colpejades per la guerra i la repressió. Això ha provocat, a l’hora que una gran consciència de defensa dels seus drets, una actitud sovint de frustració per la manca d’expectatives de futur. Els baixos recursos econòmics de les famílies provoquen una alta deserció escolar per ajudar a l’augment dels ingressos del nucli familiar.

Un dels grups més importants d’abandona-ment educatiu són les xiques. Les dades dels informes de l’any 2003 quantifiquen que entre un 50 i un 90 % de les dones en les zones rurals són analfabetes. Així doncs, l’abandonament de les xiquetes a l’escola per a ajudar en les tasques domèstiques o per embaràs precoç continua mantenint-se a uns nivells altíssims.

L’educació i serveis públics de salut desconei-xen les llengües maternes de la població, així com la identitat cultural i el sistema de salut de la cultura indígena. A més a més, la insuficièn-cia de centres i recursos sanitaris, així com la falta de informació i educació en salut repro-ductiva, posen en risc a més la vida de moltes dones durant el embaràs i el part.

On es dedicaran els fons recaptats a “Un euro, llavor de pau: una escola rural a Guatemala”?

A proposta de l’ONG Escoles Solidàries, els fons recaptats al projecte solidari d’Escola Valenciana “Un euro, llavor de pau” es dedicaran a la construcció d’una escola de primària a Punto Chico, concretament a un nou edifici escolar amb un nou mòdul amb 3 aules més i una biblioteca.

Actualment, l’aldea compta amb dos edificis escolars, un dels quals té tres aules i l’altre dos. Els edificis actuals foren construïts fa molts anys i amb material de baixa qualitat. Algunes parts de l’estructura s’estan fent malbé de forma notable. Dos grups reben classes en un celler que no reuneix les con-dicions adequades per la docència. En una de les cinc aules s’estan impartint dos graus, cinquè i sisè, i en ella no hi ha capacitat pels quaranta alumnes que assisteixen per les seues reduïdes dimensions. A més, per la vesprada no es pot impartir classes a l’alumnat del centre perquè s’hi desenvolupa el programa d’alfabetització per a adults.

Comptar amb un nou edifici escolar de tres aules facilitarà doncs impartir en condicions dignes les classes dels cursos de Preprimària, primera Secció A i primera Secció B durant el matí, i les classes de mecanografia i computació i alfabetització dels adults per la vesprada.

Què és Escoles Solidàries?

Escoles Solidàries és una ONG que vol contribuir mitjançant l’Educació a la construcció d’un món millor des d’unes conviccions bàsiques:

L’Educació és un dret fonamental de totes les persones i un factor clau en la conquesta dels Drets Humans, en la consolidació de la Democrà-cia i en el progrés humà i social.

L’Educació és una via insubstituïble perquè totes i cadascuna de les per-sones assolisquen la responsabilitat del seue desenvolupament integral i unes relacions de respecte i equitat entre les persones i els pobles.

L’Educació es treballa també a l’Escola, però és tota la societat qui edu-ca, essent cada individu el subjecte del seu procés.

L’Educació és un procés, sempre obert, individual i col·lectiu, vers la plenitud personal i comunitària, en un model integrador, participatiu i solidari, propi de la construcció d’una Cultura de Pau.

L’Educació és un servei públic prioritari, de qualitat, integrador i trans-formador, que treballa per la participació, l’equitat, la sostenibilitat, el diàleg i la llibertat.

Escoles Solidàries és una associació privada no governamental i sense ànim de lucre, independent de qualsevol força política, religiosa, sindical o de qual-sevol altra índole. Té al voluntariat com el seu element essencial, i està oberta al diàleg i la col·laboració amb totes les persones, entitats, moviments, orga-nitzacions i cultures, en el marc del respecte a la Declaració Universal dels Drets Humans.

escolavalenciana.org escola.v@fev.org | Tel. 96 347 27 83

Web de la campanya solidària:http://www.escolavalenciana.com/categories/index/466/un-euro-llavor-de-pau-una-escola-rural-a-guatemala