rocafort · 2019-04-16 · 6. indicació del règim de titularitat dels terrenys. les parcel·les...
TRANSCRIPT
MEMORIA JUSTIFICATIVA
PARATGE NATURAL MUNICIPAL DE LA
BONAIGUA I PINAR DE LES PEDRERES
Pilar Lloret Gual
Licenciada en CC.Ambientales
Colegiada nº 583
INDEX
1. Denominació, localització geogràfica, delimitació i plànol parcel·lar
2. Potencialitats d'ús que aconsellen la declaració de l'espai protegit.
3. Medi físic, el territori, l'estructura administrativa i l'ambient socioeconòmic de la zona
considerada.
4. Identificació dels possibles impactes o factors de risc, actuals o potencials, que puguen
actuar sobre els valors ambientals o culturals, cinegètics o piscícoles.
5. Indicació del tractament en el planejament urbanístic municipal dels terrenys afectats.
Previsions per a l'adaptació del planejament en cas necessari
6. Indicació del règim de titularitat dels terrenys.
7. Mecanisme de gestió del paratge natural municipal.
8. Mecanismes de finançament de l'espai, amb mitjans propis de l'ajuntament o en
col·laboració amb organismes i entitats.
9. Mecanismes de coordinació entre els Ajuntaments
1. Denominació, localització geogràfica, delimitació i plànol
parcel·lar.
1.1. Denominació:
La infraestructura verda existent entre els termes municipals de Rocafort i Massarojos
correspon a dos espais que anomenarem com a Paratge Natural de la Bonaigua – Pinar de les
pedreres.La part corresponent a Rocafort té una extensió de i el pinar de les pedreres en el
cas de Massarojos. L’extensió que reconeixem com a Paratge Natural Municipal Bonaigua –
Pinar de les Pedreres és de 3,49 Ha.
1.2. Localització geogràfica:
El parc Bonaigua està dins del terme municipal de Rocafort en l´extrem nord del
municip,limitant am la zona residencial coneguda com a Santa Bàrbara i a uns 2,7 km
aproximadament del nucli urbà del poble. La massa forestal continua amb el terme de
Massarojos (València) on pren el nom de Pinar de les Pedreres,malgrat que es tracta de la
mateiza zona forestal.
1.3. Delimitació:
El paratge de la Bonaigua i Pinar de les pedreres ocupa una extensió total de 3,49Ha (Figura
1). La part corresponent al terme municipal de Rocafort té una extensió de 23007m2 i la part
que pertany al terme municipal de Massarojos 10.882,73m2
Figura 1. Deliminitació del Paratge de la Bonaigua i Pinar de les pedreres.
1.4. Plànol parcel·lar
La parcel·la corresponent a l’ajuntament de Rocafort amb referència cadastral
1407327YJ2810N i la parcel·la del Pinar de les Pedreres a l’ajuntament de València, amb
referència cadastral 1810210YJ2811B.
A continuación, s´adjunten les fitxes cadastrals corresponents a les parcel·les que formen part
del paratge.
Figura 2. Referència cadastral i plànol de les parcel·les del paratge.
Figura 3. Referència cadastral i plànol de les parcel·les del paratge.
2. Potencialitats d'ús que aconsellen la declaració de l'espai
protegit
Aquest paratge destaca tant pel seu valor natural per ser la pinada més pròxima a València,
(llevant de la devesa albufera) com pel seu valor històric ja que la zona té restes
arqueològiques d'un aqüeducte romà vinculat al subministrament hídric de la València romana
i diverses pedreres medievals de les que es va obtenir la pedra per als principals monuments
de València, com els ponts històrics, el Micalet o Sant Miquel dels Reis. Aquest espai apareix
reflectit per grans pensadors de la nostra terra com L'historiador valencià Nicolau Primitiu que
va destacar la importància d'aquestes pedreres i el botànic Antoni Josep Cavanilles qui
ressenya aquest espai en una de les rutes de la seua obra «Les observacions de Cavanilles 200
anys després». El seu sistema vegetal està format per una pinada formada per Pinus
Halepensis combinat amb Garroferes portades pels excrements dels cavalls dels picapedrers
però el seu vertader interés botànic radica en la presència de plantes húmils i rares poc
freqüents en les terres valencianes i que mereixen una especial protecció com: gamons,
orquidies i la ceba marina,l´abundància de la qual li conferix a esta pinar una singularitat única.
2.1. Potencialitats
Les potencialitats d’ús que aconsellen la declaració de l’espai protegit, son:
Foment de la infraestructura verda present existent amb la creació d´un corredor
verd metropolità des de la zona nord ubicada a Rocafort, envoltant el poble i
unisca l´horta protegida per ambdós costats del poble i que a l´hora quedarà
connectada am L´Anell verd metropolità (Figura 3).
Figura 4. Situació del paratge amb la infraestructura verda y anell metropolità.
Infraestructura verda. Ruta verda que connectés el Parc de la Bonaigua amb l´anell
verd metropolità donant accés d´aquesta manera a un espai forestal.
Espai de concienciació ambiental i d´esbarjo per a tota la ciutadania. Actualment la
ausencia de senyalització especifíca que indique la seua ubicació fa que no siga un
espai conegut i del que podria gaudir tota la població.
Protecció i potenciació de la biodiversitat urbana existen en l´espai de la Bonaigua
amb l´oportunitat de realitzar biolflitzs,rutes guiades
Cohesió social i ambiental amb el municipi.Ubicar el parc de la Bonaigua a
l´imaginari colectiu.
Bonaigua
3. Medi físic, el territori, l'estructura administrativa i
l'ambient socioeconòmic de la zona considerada
Al paratge de la Bonaigua-Pinar de les pedreres trobem molta diversitat botánica. Dins de les
espècies mès significatives podem destacar les seguents (Figura 4):
Figura 5. Espècies significatives del paratge.
Dins dels diferents estrats trobem tant arbustives com arbres típics del ecosistema mediterrani
barretjats amb espècies invasores pròpies de la jardineria per la seua proximitat a la
urbanització de Santa Bàrbara. A continuación (Figura 5), s´enumeren les espècies presents
més relevants del ecosistema mediterrani:
Figura 6. Arbusts i arbres significatius del paratge.
A banda de les espècies ja enumerades ens podem trovar amb les seguents:
Nom científic Nom comú
Pinus halepensis Pino carrasco
Pinus pinea Pino piñonero
Olea europea Olivo
Ceratonia siliqua Algarrobo
Brachipodium retosum Llistó
Opuntia Picus-indica Chumbera
Nicotiana Glauca Tabaco moruno
Celtis Australis Lledoner
Ficus Carica Figuera
Pistacea Lentisco
Sidentis tragorigarum Rabo de gato
Arundo donax Canyar
Foeniculum vulare Hinojo
Lantana Camara Banderita española
Lapiedra martinezi Flor d´estrela
Agave americana Pita
Rosmarinus officinalis Romero
Anthillis termiflora Albaida
Antrrhinum barrelieri Conejito
Asparragus stipularis Esparraguera
Asphodelus fistulosus Gamonet
Ulex parviflorus Aliaga
Lavatera cretácica Malva
Quercus coccifera Coscoja
Chenopodium Ambroisioides
Quenopodio
Chrysanthemeum coronarium
Ojo de buey
Ailanthus glandulosa Ailanto
Urginea maritima Ceba marina
Orchis orquideas
Pel que fa a la fauna present en aquest espai,encara que és troba al medi urba,el ecosistema
format per la pinada i les pedreres dona un hábitat on podrien instalar-se moltes de les aus
que nidifiquen a la serra Calderona .La proximitat d´aquest espai pot oferir un hábitat a moltes
de les aus incloses en la zona ZEPA. A continuació,s´ofereix un llistat de les espècies presents
d´acord a la informació obtinguda del banc de dades de biodiversitat. De la mateixa manera
que amb la vegetació,la pressió urbana en aquest espai ha condicionat l´aparició e instalació
d´espècies que no són oriündes d´aquest ecosistema.
Dins d´aquest llistat,espècies com el mussol comú,la cadernera estan dins del llistat d´espècies
silvestres en règim de protecció especial. Per altre costat, la paloma torcaz,el teuladí,blanca, la
sargantana ibérica i de cuallarga,merla,Òliba,totestiu estan dins del conveni de Berna. En
aquest sentit,és fonamental el manteniment de l´habitat així com afavorir la nidificació de les
mateixes en aquesta zona forestal tan propera a la Serra Calderona.
En quant al tipus de sól que tenim és fonamentalment calcari amb un horitzó edàfic molt
superficial,cosa que afavoreix l´aparició de la roca mare en els primer centímetres de la
superfície.Aquesta condició va propiciar l´activitat picapredera que va tindre lloc en aquest
espai. Al mateix temps,el tipus d´horitzó edàfic condiciona el tipus de vegetació existent. El
Nom científic Nom comú
Mochuelo europeo Mussol comú
Jilguero europeo Cadernera, cagarnera
Columba palumbus Todó Paloma torcaz
Falco tinnunculus Soliguer
Lepus granatensis Llebre
Motacilla alba Cueta blanca
Myopsitta monachus Cotorra grisa
Parus major Totestiu
Passer domesticus Teuladí
Pica pica Blanca
Podarcis hispanica Sargantana ibèrica
Psammodromus algirus Sargantana cuallarga
Streptopelia decaocto Tórtora turca
Streptopelia turtur Tórtora
Turdus merula Merla
Sturnus unicolor Estornell negre
Sylvia melanocephala Busquereta capnegra
Tyto alba Òliba
Upupa epops Puput, palput
Aegithalos caudatus Senyoreta
gruix del sól és molt reduït, aspecte que condiciona la fisiografia del terreny donan-li una
pendent ondulada com a conseqüència de l´exposició als diferents agents erosius.
Pel que fa a l'estructura administrativa les dos parcel·les formen part de dos ajuntaments
diferents i l'estructura econòmica de la zona és alta ja que es troba propera a una urbanització
gran poder adquisitiu
4. Identificació dels possibles impactes o factors de risc,
actuals o potencials, que puguen actuar sobre els valors
ambientals o culturals, cinegètics o piscícoles.
Risc d´erosió
L´activitat dels picapedrers han deixat unes pedreres obertes que han perfilat el paisatge
actual configurant un espai amb pendents elevades i l´eixida de gran roques al voltant que
afavoreixen el risc potencial d´erosió. Actualment al risc d´erosió és baix 7-15 Tn/ha/any.
No obstant això,el risc d´erosió potencial és moderat 15-40 Tn/ha/año .En aquest
sentit,per evitar aquest process l´intenció de vegetar la zona amb arbrat i arbustives és el
de donar-li una protecció a l´horitzó edàfic per controlar el risc d´erosió al mateix temps
que evitar l´evaporació de l´aigua present al lloc i controlar les posibles plagues que pugen
afectar a la vegetació. La presència d´espècies com el Brachypodium retusum poden
fomentar la potencialitat que té per a la fixació, estabilització i protecció de sol, controlant
el risc d´erosió existent.
Per a fomentar el desenvolupament d´aquest ecosistema és necessari la incorporació de
vegetació en l´àrea de esbarjo amb l´objectiu de naturalitzar l´espai,donar ombra i
proporcionar major continuïtat amb la zona forestal. Al mateix temps delimitar a l´interior
senders que propicien la protecció de la flora autóctona i singular així com fomentar el
coneixement del lloc. En l´objectiu de desenvolupar aquest espai estem en la fase de
tramitació de la subvenció de paratges degradats municipas de la Diputació de València.
Plagues
En les èpoques de sequera anteriors la pineda va ser atacada per la plaga del Tomicus
destruenses en la que van desapareixer molts Pinus Halepensis. Amb la millora de la
climatologia i el control per ferormones la situació ha millorat però es necessari establir un
mecanisme de control biològic de la mateixa per evitar l'avanç de la plaga
Pressió urbanística de l´entorn.
L'entorn en què es troba és un entorn amb molta pressió urbanística ja que d'una banda hi
ha el fallit PAI de Massarojos i per l'altre banda el desenvolupament de noves
urbanitzacions a la zona de la Bonaigua i jardins de Santa Teresa. Aquesta pressió pot
propiciar l'interès futur en construir en aquest espai.
Invasió vegetació aloctona de les urbanitzacions
La seua proximitat a un espai tan urbà propicia la invasió de vegetació al·lòctona com la
bandereta espanyola, el fals tabac, ailant que poden suposar un retrocés en el
desenvolupament del bosc mediterrani.
5. Indicació del tractament en el planejament urbanístic
municipal dels terrenys afectats. Previsions per a
l'adaptació del planejament en cas necessari
Les parcel·les són de titularitat pública i están calificades com a parc urbà. En el cas de la
parcel·la corresponent a L´Ajuntament de Rocafort la seua calificació és sól urbà i en el cas de
la parcel·la corresponent a L´Ajuntament de València és. Al ser terrenys de titularitat
pública,qualsevol adaptació que siga necessaria se tramitarà d´acord a la normativa
corresponent.
6. Indicació del règim de titularitat dels terrenys.
Les parcel·les són de titularitat pública i están calificades com a parc urbà en el cas de Rocafort
i equipament lliure en el cas de parcel·la corresponent a València.
7. Mecanisme de gestió del paratge natural municipal.
El mecanismo de gestió del paratge natural municipal consta de:
Aprovació d’una ordenança de gestió del Paratge Natural Municipal Bonaigua-Pinar de
les pedreres, en la qual s’arreplegaran les mesures i programes d’actuació necessaris
per a la gestió del paratge natural municipal.
Gestió de la massa forestal per Divalterra. A falta d´aprovació per Divalterra,el clareig
de les copes de la massa arbórea es realitzarà anualment per ells.
Taller d´ocupació. L'Ajuntament ha disposat tots els anys de taller d´ocupació. El taller
podria desenvolupar les actuacions necessàries de reforestació al paratge sota les
indicacións dels tècnics municipals corresponents.
Inspecció municipal. es realitzarà una inspecció setmanal per detectar qualsevol
necessitat i comprovar que l'espai es troba en condicions
8. Mecanismes de finançament de l'espai, amb mitjans propis
de l'ajuntament o en col·laboració amb organismes i
entitats
Actualment hem sol·licitat la subvenció “Paratges degradats municipals” a la diputació de
València per a dotar de major massa arbòrea a la zona recreativa i fer un continu amb la massa
forestal. En que fa a mitjans propis, l'Ajuntament ha invertit diners realitzant visites guiades a
la població per donar a conèixer l'espai i s'han encarregat estudis per veure les potencialitats
d'aquest espai. L'objectiu de l'Ajuntament és invertir en aquest espai per renaturalitzar-ho així
com fomentar la infraestructura verda del municipi. Per altre costat, estem en procés de
tramitació a Divalterra la gestió anual de l´espai per realitzar el clareig
9. Mecanismes de coordinació entre els Ajuntaments
Es realitzaran reunions mensuals entre els técnics i representants polítics dels dos
ajuntaments amb l´objectiu de:
Elaboració i aprovació de d’una ordenança de gestió del Paratge Natural Municipal
Bonaigua-Pinar de les pedreres
Elaboració i aprovació d´un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal
Establir un cronograma d´actuació en l´espai corporació
Una vegada establer el cronograma d´actuació i elaborada la normativa i plans tècnics es
mantindran reunions mensuals per analitzar l´evolució de l´espai.
Firmado
Asistencia Técnica de Apoyo a las labores realizadas por los Servicios Técnicos Municipales, en
materia Ambiental.
Visto y revisado por el jefe de la oficina técnica