· 2016-09-19 · l’aliança cooperativa internacional en relació a les organitzacions...
TRANSCRIPT
1. Declaració de la presidència
La memòria de sostenibilitat que exposem va més enllà d’una forma determinada de presentar les
actuacions de la Confederació de Cooperatives de Catalunya en l’àmbit social, econòmic i
mediambiental. Vol donar a conèixer quins han estat els compromisos en cadascun d’aquests
àmbits, així com la forma en què s’han desenvolupat i aconseguit.
Considero necessari ressaltar que aquesta és la primera memòria de sostenibilitat de la
Confederació de Cooperatives de Catalunya. Tot i que anualment hem elaborat una memòria
d’activitats i una memòria econòmica, enguany recollim aquests continguts, els presentem i
ampliem, seguint els criteris del Global Reporting Initiative – GRI – màxim referent internacional en
guies per l’elaboració de memòries de sostenibilitat; així com els indicadors específics de l’economia
social resultants del programa RSE.COOP, del qual en teniu informació detallada en la pròpia
memòria.
Durant el 2006, l’expressió més repetida en la nostra organització ha estat sens dubte la de
responsabilitat social, tant pel que fa a la dimensió relacional més externa com en la gestió interna.
En aquesta línia en la Planificació Estratègica 2004-2007 s’ha incorporat un nou objectiu: el del
compromís de la gestió socialment responsable en el desenvolupament de la nostra visió.
I és que per una organització que és el màxim exponent del moviment cooperativista català és
important el què fem, però també ho és com ho fem i com ho volem fer. En aquest sentit, cal
destacar el treball conjunt, la cohesió i la corresponsabilitat entre les Federacions de Cooperatives i
la Confederació de Cooperatives de Catalunya, per avançar en la difusió, promoció i consolidació del
model cooperatiu.
Xavier Tubert i Alsina President
1
2.1. Dades bàsiques
Nom de l’organitzac ió
Adreça de la seu:
Localitat:
Forma jurídica:
Entitats associades:
Persones treballadores:
Telèfon:
Fax:
Correu electr ònic:
Pàgina web:
Confederac ió de Cooperat ives de Cataluny a
C. Bailèn, 22, principal, 2a
08010 - Barcelona
Ent itat sense ànim de lucre
6 Federacions de Cooperat ives de Catalunya
7
93.265.60.00
93.265.40.65
ccc@cooperati vescatalunya.coop
ht tp://w ww.cooperati vescatalunya.coop 2.2. Principals línies d'actuació
La Confederació de Cooperatives de Catalunya (CCC) és, segons indica la pròpia Llei de Cooperatives de
Catalunya (Llei 18/2002, de 5 de juliol) l’òrgan màxim de representació de les cooperatives a Catalunya.
Els trets de cultura d’organització més significatius i diferencials de la CCC són:
el caràcter d’eix vertebrador del cooperativisme català,
el caràcter dinamitzador de la transversalitat del fet cooperatiu,
i, en conseqüència, el caràcter d’interlocutor representatiu del sector.
En aquest sentit, la CCC integra aquests trets en la seva estratègia desenvolupant línies d’actuació concretes,
que es presenten de forma més àmplia en l’apartat 3.3 Objectius estratègics.
La CCC està formada per les 6 Federacions de Cooperatives existents a Catalunya. Cadascuna té la seva
pròpia estructura, història i particularitats. El fet de pertànyer a la CCC representa una via d’integració i
potenciació de la cultura cooperativista.
2
FEDERACIÓ DE COOPERATIVES AGRÀRIES DE CATALUNYA: Representen cooperatives de transformació i
comercialització de productes dels seus
socis, que són empresaris. Actualment
tendeixen a agrupar-se en cooperatives
de segon grau, a fusionar-se o a establir convenis
intercooperatius per tal d’incrementar el valor afegit del
seu producte. Cal tenir present les seccions de crèdit
que algunes integren.
FEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE CONSUMIDORS I USUARIS DE CATALUNYA: Representen cooperatives de consumidors i usuaris
que pretenen servir al seu teixit social subministrant-los-hi productes, béns i/o serveis en les millors condicions de preu i qualitat. Són presents en diferents
sectors d’activitat: productes ecològics, cultura, educació i lleure, sanitat, assistència social...
FEDERACIÓ DE COOPERATIVES D’ENSENYAMENT DE CATALUNYA:
Representen cooperatives
d’ensenyament de tots els nivells de
formació reglada. Són escoles
pedagògicament innovadores, amb vocació de servei
públic i el 100% amb concert educatiu. Els seus
representats poden ser cooperatives de mestres, sota
la fórmula de treball associat, cooperatives de pares i
mares d’alumnes, en qualitat de cooperatives de
consumidors, o bé cooperatives mixtes de pares i
mestres.
FEDERACIÓ DE COOPERATIVES D’HABITATGES DE CATALUNYA: Representen cooperatives que oferten habitatges a preus
assequibles als seus associats, contractant els serveis de
societats gestores per coordinar les tasques de promoció.
Les cooperatives d’habitatges promouen una mitjana
anual de 1.200 habitatges socials, i
també treballen en l’àmbit de l’habitatge
lliure.
FEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE SERVEIS I DE TRANSPORTISTES DE CATALUNYA:
Representen cooperatives de petits i
mitjans empresaris/es i professionals en
diferents àmbits d’activitat econòmica:
transports, medi ambient, mitjans de comunicació,
alimentació, serveis d’hoteleria i restauració, moda,
comerç... que en un entorn cooperatiu poden sumar
esforços, reduir despeses i augmentar la seva
competitivitat.
FEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE TREBALL DE CATALUNYA:
Representen cooperatives de persones treballadores en
una gran varietat de sectors econòmics. El 60% presten
serveis i el 40 % produeixen béns en
diferents sectors com l’industrial i la
construcció. A destacar el sector de les cooperatives
d’iniciativa social que desenvolupen la seva tasca
empresarial en la integració sociolaboral de persones amb
risc d’exclusió, treball familiar, atenció a la infància i a la
vellesa, educació especial o activitats d'oci, esportives i
socioculturals.
3
2.3. Organització
L’organització de la Confederació de Cooperatives de Catalunya segueix els valors definidors de l’ètica empresarial
cooperativa de gestió democràtica, participació activa, cooperació, autonomia i independència i sostenibilitat.
Els òrgans de govern són:
Assemblea General: formada pels membres dels Consells Rectors de cada Federació.
Consell Rector: format per les presidències de les Federacions de Cooperatives.
Assemblea General
Consell Rector
PresidènciaXavier Tuber t
Fed era ci ó d e Co op era tive sAg ràr ie s d e Cata lun ya
VicepresidènciaPepa Muñoz
Fed era ció d e Co op era tive s deTre ba ll de Ca talu nya
SecretariaIgnasi Casals
Fe de raci ó de Co op er at i vesd’Ense nya men t de C ata lunya
Vicesecretaria*Francesc CastellvíFe de raci ó de Co o pe rat i ves de
Ser vei s i Tra nsp or t iste s d eCata lun ya
Vocalies*Lluís Codina
Fed era ció d e Co op era t ive s d eCon sumido rs i U sua ris d e
Ca tal unya
Pere EsteveFed er aci ó de Co op era tiv esd’H abi ta tg es de C ata lunya
Equip Directiu
DireccióA nna Plana
ProgramesEsmerald a Blasi
Programa RS E.CoopSu sanna A lsina
Albert Huer taMire ia Sevillan o
Sec re taria i Admin ist racióLo re na Torró
Cristina Subirana
El Sr. Jose p Miró i Gil abe rt o cupà la vic esecreta ria f ins el di a 20 d’ abri l
de 200 6, data en que el Sr. Pere Esteve i Sa la entrà a fo rma r p art d e l a
voca lia. En a que st momen t, el Sr. Fra ncesc Castel lví i Amigó pa ssà a
ocupa r la vic secretari a.
*
4
3.1. Missió, visió i valors
En el marc del Pla d’Innovació Estratègica de la CCC 2004-
2007 es van definir els següents paràmetres:
Missió
La Confederació de Cooperatives de Catalunya és l’òrgan
representatiu i d’interlocució del conjunt del cooperativisme
català i dóna cohesió a la diversitat del món cooperatiu. Té
com a prioritats divulgar els principis cooperatius, defensar
els interessos del cooperativisme i promocionar projectes
d’interès comú per al nostre sector, d’acord amb els
principis cooperatius de l’Aliança Cooperativa Internacional.
Visió
Ser una organització que complementi, amb criteris
d’optimització de recursos, les actuacions de les
Federacions. Generadora d’accions que impulsin el model
econòmic i social del cooperativisme. Ser reconeguda com
a agent economicosocial per tal de promoure els principis
del nostre sector. Ser constructora d’una imatge que
ressalti els valors que fan del cooperativisme un model
econòmic i social sostenible. Desenvolupant aquesta visió
en el marc d’una gestió socialment responsable.
La missió i la visió de la CCC s’han d’interpretar en un marc
de referència més ampli de valors i de principis que
signifiquen el context del ser, l’estar i el fer de la
Confederació: els valors i els principis promulgats per
l’Aliança Cooperativa Internacional en relació a les
organitzacions cooperatives.
En aquest sentit en el preàmbul dels estatuts socials de la
CCC s’explicita que la Confederació "té la voluntat de ser
fidel als principis cooperatius recollits en l’article 1 de la Llei
18/2002, de 5 de juliol, de cooperatives, així com els
principis reconeguts per l’Aliança Cooperativa
Internacional..."
Valors
Els valors són la base ètica sobre la que es fonamenta la
Confederació de Cooperatives de Catalunya i es concreten
en:
Autoajuda Autoresponsabilitat
Democràcia Igualtat
Equitat Solidaritat
Honestedat Transparència
Responsabilitat Vocació social
5
3.2. Política de responsabilitat social
L’Assemblea General de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, celebrada el 30 de març de 2006, va aprovar la política
de responsabilitat social de la CCC, que implica la manifestació i adopció de tot un seguit de voluntats i de compromisos
vinculats a la responsabilitat social que s’integren en el nucli de l’estratègia d’actuació de la CCC.
Pel que fa a la dimensió relacional externa, aquesta política es manifesta a partir dels set principis cooperatius, que per si
mateixos
ja són valors de responsabilitat social, adaptant i aplicant la seva essència a la naturalesa de la CCC.
Principis
Els principis cooperatius són pautes mitjançant els quals es posen en pràctica els valors. L’adaptació d’aquests principis en una
organització de representació del moviment cooperatiu com la CCC, en la que es vincula de forma natural el desenvolupament i
l’impuls d’aquests principis amb els de la responsabilitat social, es concreta en els següents compromisos i línies d’actuació:
Primer Principi: adhesió voluntària i oberta
La Confederació de Cooperatives de Catalunya representa
al cooperativisme català a través del conjunt de les
Federacions de Cooperatives catalanes que s’hi han adherit
de forma voluntària i estarà oberta a qualsevol Federació
que, acomplint la normativa legal, pugui sorgir en el futur,
essent l’Assemblea qui en darrer terme adopti la resolució
pertinent. Les Federacions de Cooperatives de Catalunya
acceptaran les responsabilitats i el compromisos que
suposen ser membres del Consell Rector de la CCC i que
es recolliran en els seus estatuts socials.
Segon Principi: gestió democràtica
La Confederació de Cooperatives de Catalunya estarà al
servei de les Federacions de Cooperatives que la integren i
aquestes, a través de les persones representants en el
Consell Rector, treballaran activament a l’hora d’establir-ne
les polítiques i la presa de decisions, sota el principi de
cada federació un vot. Les persones representants de les
Federacions a la CCC seran persones escollides
democràticament pels Consells Rectors de cada Federació.
Tercer Principi: participació econòmica
Les Federacions de Cooperatives catalanes contribuiran
equitativament al capital econòmic de la CCC mitjançant les
quotes d’ingrés o periòdiques que estableixi anualment
l’Assemblea. L’aplicació d’excedents disponibles serà
decisió de l’Assemblea General de la Confederació de
Cooperatives de Catalunya i en virtut del que especifiquen
els seus estatuts socials en relació amb els òrgans que
decidiran la destinació i aplicació del seu capital econòmic.
Quart principi: autonomia i independència
La Confederació de Cooperatives de Catalunya mantindrà,
al marge dels acords que pugui establir amb altres
organismes públics i privats, el seu caràcter d’organisme
autònom i independent. En aquesta mateixa línia, si
aconsegueixen capital de fons externes, ho farà en termes
que assegurin el control democràtic per part dels membres
de la CCC i mantinguin l’autonomia de l'organització.
6
Cinquè principi: educació, formació i informació
Un dels eixos principals de la missió de la Confederació de
Cooperatives de Catalunya és la divulgació i promoció del
cooperativisme. En conseqüència, la CCC impulsarà i
donarà suport a totes aquelles actuacions vinculades amb
l’educació la formació i la informació al voltant del moviment
cooperativista.
Sisè principi: cooperació entre cooperatives
La dinàmica de relació de la Confederació de Cooperatives
de Catalunya i de les Federacions de Cooperatives
catalanes es basa en la generació d’accions
d’intercooperació. En aquest marc, la CCC servirà a les
Federacions de la manera més eficaç possible i enfortirà el
moviment cooperatiu amb el seu treball conjunt i
cooperador, així com en la intecooperació amb altres
organitzacions que es consideri convenient.
Setè principi: interès per la comunitat
La Confederació de Cooperatives de Catalunya representa
a un tipus d’organitzacions que, a més de tenir el propòsit
de satisfer la situació econòmica i social de les persones
sòcies, també pretén millorar la situació econòmica i social
de l’entorn comunitari. Per tant, totes les actuacions de la
CCC comportaran per si mateixes un compromís amb el
desenvolupament local i ho farà des d’una vessant de
desenvolupament sostenible.
En l’àmbit de la gestió interna i l’actuació quotidiana, la política de responsabilitat social s’ha fonamentat en el compromisos des
del triple vector: econòmic, ambiental i social.
Vector econòmic
O La Confederació de Cooperatives de Catalunya basarà la seva activitat en termes de planificació estratègica a llarg termini,
d’anàlisi de resultats i de la seva evolució, de sistemes de gestió que permetin assegurar la qualitat i la millora contínua,
tant des del punt de vista de la gestió empresarial com de la gestió del capital. Així mateix, destinarà recursos i capacitat
directiva a programes i actuacions innovadores per desenvolupar la seva missió i aconseguir la seva visió.
o La Confederació de Cooperatives de Catalunya prioritzarà en les seves relacions comercials a empreses del territori, en el
nostre cas del territori català, amb independència que aquest criteri de priorització suposi un cost addicional respecte a altres
empreses de fora del territori de Catalunya. Així mateix dins aquesta priorització territorial, escollirà les empreses d’economia
social pel seu caràcter d’empreses que afavoreixen el desenvolupament local de la seva comunitat.
o La Confederació de Cooperatives de Catalunya seguirà en les seves accions de comunicació, tant en el seu si com les
dirigides a la societat en general, criteris d’informació transparent, responsable i coherent amb els principis anteriorment
esmentats.
6
Vector ambiental
o La Confederació de Cooperatives Catalunya s’informarà i es formarà en aquelles matèries mediambientals en les què la seva
activitat hi tingui una incidència directa i indirecta, establint un compromís explícit en la gestió i els processos susceptibles de
ser millorats: gestió de residus, de l’aigua i de l’energia.
Vector social
o La Confederació de Cooperatives Catalunya, més enllà del que recullen el seus estatuts, treballarà pel màxim
desenvolupament de la seva democràcia interna.
o La Confederació de Cooperatives de Catalunya promourà la generació de canals d’informació i de comunicació que
comportin un flux d’informació transparent de l’organització, així com la participació activa de les persones per millorar els
diversos àmbits d’actuació de l’organització.
o La Confederació de Cooperatives de Catalunya, en la seva dimensió interna, enfortirà els processos de diàleg i col·laboració
amb els seus grups d’interès, promovent un àmbit de treball i d'interrelació transparent i proper.
o La Confederació de Cooperatives de Catalunya promourà la formació i el desenvolupament personal de les persones
treballadores de l’organització possibilitant l’accés a la formació que suposi una millora en el seu desenvolupament
professional, d'acord a uns objectius a llarg termini consensuats entre la persona i la direcció de l’organització.
o La Confederació de Cooperatives de Catalunya afavorirà sistemes oberts que fomentin la contractació en igualtat
d’oportunitats d’homes i dones, de majors de 45 anys, de persones amb discapacitats, de joves en recerca de la primera
feina o de persones incloses en programes d’integració social.
o La Confederació de Cooperatives de Catalunya es compromet a millorar les accions i polítiques vinculades a la seguretat i
higiene en el treball.
o La Confederació de Cooperatives de Catalunya fomentarà l’estabilitat laboral de les persones treballadores entenent que
aquesta estabilitat incidirà directament en la seva qualitat i benestar de vida.
o La Confederació de Cooperatives de Catalunya promourà mesures de conciliació de vida personal i laboral, i establirà l’índex
de satisfacció en relació a les mateixes.
o La Confederació de Cooperatives de Catalunya prioritzarà les empreses proveïdores i contractades que adoptin un
compromís de gestió responsable social i mediambientalment.
o La Confederació de Cooperatives de Catalunya refusa qualsevol tipus d’activitat comercial, o d’una altra naturalesa, en què
directa o indirectament es promogui el treball infantil obligatori i forçós, així com l’incompliment dels drets humans.
La Confederació de Cooperatives de Catalunya comptarà amb un responsable de RSE que vetllarà pel compliment d’aquesta
política de responsabilitat social, per a l’elaboració dels processos que se’n deriven i l’avaluació dels seus resultats.
6
3.3. Objectius estratègics
El març de 2004 l’Assemblea General, va aprovar el Pla d’Innovació Estratègica 2004-2007. En l’Assemblea de 2006 es va
aprovar una revisió d’aquest Pla, seguint la metodologia del programa RSE.COOP que la pròpia CCC està impulsant, essent un
dels aspectes més destacables la incorporació del 5è eix de la visió i dels objectius estratègics que se’n deriven.
Els objectius estratègics d’aquest Pla vinculats als 5 eixos de la visió són els següents:
Visió 1: Ser una organització que complementi amb criteris d’optimització de recursos, les actuacions de les federacions.
Objectiu Estratègic 1.1: Identificar necessitats comunes de les Federacions en les seves actuacions i
canalitzar-ne la seva resolució, en qualitat d’òrgan representatiu.
Visió 2: Generadora d’accions que impulsin el model economicosocial del cooperativisme.
Objectiu Estratègic 2.1: Promoure el model economicosocial del cooperativisme.
Objectiu Estratègic 2.2: Generar el desenvolupament de projectes que impulsin el model economicosocial de
l’empresa cooperativa.
Visió 3: Ser reconegut com a agent economicosocial per tal de promoure els principis del nostre sector.
Objectiu Estratègic 3.1: Participar, si escau, en el procés de creació de la plataforma de l’economia social-
tercer sector.
Objectiu Estratègic 3.2: Participar i estar present en espais econòmics i socials propis dels agents
economicosocials.
Visió 4: Ser constructora d’una imatge que ressalti els valors que fan del cooperativisme un model econòmic i social sostenible.
Objectiu Estratègic 4.1: Crear una imatge del cooperativisme en clau actual.
Objectiu Estratègic 4.2: Fer visible la vinculació del cooperativisme als valors de responsabilitat social de les
organitzacions.
Visió 5: Desenvolupant aquesta visió en el marc d’una gestió socialment responsable.
Objectiu Estratègic 5.1: Revisar anualment la planificació estratègica.
Objectiu Estratègic 5.2: Estructurar els procediments de l’organització.
Objectiu Estratègic 5.3: Definir una metodologia per al desenvolupament de la innovació vinculada als
programes.
Objectiu Estratègic 5.4: Disposar d’un grup de proveïdors afins als principis i valors de l’organització.
Objectiu Estratègic 5.5: Disposar d’un Pla de Comunicació anual.
Objectiu Estratègic 5.6: Ser una organització responsable amb el medi ambient.
Objectiu Estratègic 5.7: Facilitar un ambient de treball que permeti a les persones treballadores desenvolupar
les seves capacitats i habilitats en l’organització.
7
Cadascun d’aquest objectius estratègics estan associats a les seves respectives fites facilitadores i indicadors corresponents,
degudament definits tant a nivell conceptual, com de procediment, persona responsable i periodicitat.
Així mateix, el Pla d’Innovació Estratègica és el marc on es defineix el Pla de Gestió anual que inclou les actuacions a
desenvolupar, els grups d’interès responsables i el calendari d’execució.
3.4. Grups d’interès Els grups d’interès per a la Confederació de Cooperatives de Catalunya es podríen incloure en 5 entorns i, dins d'aquests,
els grups amb una incidència més directa són:
6 Federacions deCooperatives de Catalunya
Cooperatives
Federació de SocietatsLaborals de Catalunya -FESALC
Alt res agents economicosocials:Pat ronals, Sindicats iCambres de ComerçAltres agents de l'economiasocial: fundacions,mutualitats, associacions icaixes d'estalvi
Consell de Treball Econòmici Social de Catalunya - CTESC
Confederación EmpresarialEspañola de la Economía -CEPES Social - CEPES
Govern
Grups polí tics parlamentaris
Món Acadèmic
Presc riptors/es
Mit jans de Comunicació
Persones treballadores
Empreses proveïdores
Entorn de l'EconomiaCooperativa
Entorn delReconeixement
Entorn de laRepresentació
Entorn Polí tic
Entorn delConeixement
Entor n de la GestióEmpresarial
Les principals actuacions desenvolupades durant el 2006 amb els grups d’interès són les següents:
Federacions de Cooperatives de Catalunya
En primer lloc és necessari recordar que les Federacions de Cooperatives són les que formen la CCC i, per tant, tots els
objectius i les actuacions estan dirigits a respondre a les seves necessitats.
8
Durant el 2006 s’incorpora al Consell Rector en qualitat de vocal el Sr. Pere Esteve, elegit president de la Federació de
Cooperatives d’Habitatges de Catalunya en substitució del Sr. Josep Miró; i la vicesecretaria de la CCC, que el Sr. Miró exercia,
passa al Sr. Francesc Castellví, president de la Federació de Cooperatives de Serveis i de Transportistes de Catalunya.
Durant aquest exercici s’han celebrat 10 Consells Rectors, en el transcurs dels quals s’han aprovat qüestions tan importants
com: el Pla de Comunicació 2006-2007, la revisió del Pla d’Innovació Estratègica 2004-2007 per tal de fer les adaptacions
oportunes en l’equador del seu desenvolupament, o el projecte d’intercooperació El cooperativisme a l’escola [més informació en
l’apartat 5.1.4], entre altres.
L’Assemblea General anual va tenir lloc el mes de març i va ratificar l’aprovació de la memòria social i econòmica 2005, així com
el Pla de Gestió i pressupost 2006, i la Política
de Responsabilitat Social de la CCC.
Consell Rector de la Confederació de Cooperatives de Catalunya
Des del punt de vista més tècnic, s’han realitzat reunions semestrals amb la direcció de les Federacions, en les que s’han
treballat temes de diversa naturalesa com el Contracte Programa de l’Economia Social en matèria de formació, els projectes
d’intercooperació entre les Federacions i la CCC, les estratègies comunes en l’àmbit de la comunicació o la Llei de dependència.
També s’ha reunit la comissió legal amb la finalitat d’abordar aquelles qüestions de la Llei de cooperatives que en la seva
aplicació quotidiana mereixen una especial atenció.
La Confederació de Cooperatives de Catalunya està a disposició de les demandes de presència de les Federacions en aquells
actes i esdeveniments que cada Federació considera pertinents. Aquest tipus d’actuacions són una via per acostar més la CCC i
les cooperatives, al mateix temps que facilita que la Confederació conegui més a fons a les Federacions en la seva vessant
sectorial. En aquest sentit, durant el 2006 la Confederació de Cooperatives de Catalunya ha assistit a les assemblees generals
de les Federacions de Cooperatives Agràries i de Treball i a l’acte Coop i Volta que aquesta última va organitzar.
Pel que fa a les accions dirigides a que el sector estigui present en plataformes pròpies dels agents economicosocials,
destaquem que s’ha aconseguit que en el Consell Assessor del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) el
cooperativisme estigui representat a través de la vicepresidenta de la CCC i presidenta de la Federació de Cooperatives de
Treball de Catalunya, Pepa Muñoz.
Cooperatives
La relació amb les cooperatives s’ha vehiculat com és habitual a través de les Federacions de Cooperatives, que són les que
plantegen les necessitats de les cooperatives en el si de la CCC. Cal destacar, que el Consell Rector va aprovar la signatura del
9
Conveni de col·laboració entre Departament de Treball i Indústria de la Generalitat, la Confederació de Cooperatives de
Catalunya i l’empresa Avalis de Catalunya, societat de garantia recíproca, per a la posada en marxa d’un fons d’avals de garantia
anomenat Fons d’Avals Cooperatiu, que ha de contribuir al finançament de les inversions de les cooperatives mitjançant avals
financers. L’aportació econòmica de la CCC per al 2006 ha estat de 60.000,00 €.
En col·laboració amb la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya, es va impartir un seminari per desenvolupar
accions de difusió i sensibilització de la RSE en les cooperatives d’habitatges associades, al qual hi van assistir 17 persones
representants de 8 cooperatives.
A petició de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, es va
participar aportant propostes en la dinàmica d’elaboració del seu Pla Estratègic
2007-2009.
La CCC també ha estat present en actes organitzats per les cooperatives com
la celebració de 10è aniversari d’Escaler, la I Jornada de Clade Per
competir millor i créixer cal impulsar la intercooperació, la inauguració a Girona
de la nova botiga de Musicom o l’assemblea d’Abacus.
Seminari de sensibilització de la RSE per a cooperatives
d’habitatges Febrer 2006 | Barcelona
Federació de Societats Laborals de Catalunya
La FESALC és, per raons diverses, l’agent de l’economia social més proper a la CCC. Durant el 2006 hi ha hagut diversos
contactes d’apropament que han culminat amb la proposta que la FESALC formi part del Consell Rector de la CCC, amb veu i
sense vot, pet tal de possibilitar un coneixement més a fons d’ambdues organitzacions i l’establiment de línies de col·laboració en
aquells temes d’interès mutu. Aquestes línies ja tenen el seus antecedents dins en el si del Consell de Treball, Econòmic i Social
de Catalunya i el Contracte Programa de l’Economia Social del Servei d’Ocupació de Catalunya.
Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya - CTESC
La Confederació de Cooperatives de Catalunya, com a organització membre del Grup Tercer del CTESC, ha assistit a les
següents convocatòries: 8 plens, 12 executives, 4 de relacions laborals, 2 de polítiques sectorials i 3 de desenvolupament
territorial i medi ambient; així com 3 del Comitè Editorial de la revista on line del CTESC. L’objectiu de la CCC com a
representant de l’economia social, ha estat vetllar pels interessos del sector així com aportar al CTESC la identitat i valors del
model cooperativista.
10
En aquesta línia, i en estreta col·laboració amb les Federacions, s’han fet aportacions en diferents dictàmens, que abasten una
gran varietat d’àmbits:
o Projecte de decret pel qual s’estableixen les normes generals de producció integrada a Catalunya.
o Avantprojecte de Llei de limitació de les activitats relacionades amb la prestació de serveis sexuals remunerats.
o Informe sobre els indicadors per avaluar les polítiques actives d’ocupació.
o Projecte de decret pel qual es desenvolupa la Llei de qualitat alimentària.
o Projecte de decret de regulació de l’estàndard d’ús de l’aigua a Catalunya.
o Ordre de regulació del servei de creació d’empreses.
o Ordre per la qual es concreten les línies d’actuació del servei de foment de la Direcció General d’Economia Cooperativa, Social i
d’Autoocupació i s’estableixen les bases reguladores de les subvencions destinades al foment de l’economia cooperativa i s’obre a la
convocatòria de presentació de sol·licituds per al 2006.
També s’ha format part dels grups de treball d’autònoms i del de R+D+I, els quals defineixen els eixos tècnics sobre els que
posteriorment els representants de les organitzacions emetran els dictàmens corresponents.
Quan s’ha considerat que les necessitats de l’economia social no quedaven integrades en els acords presos en el CTESC, s’ha
utilitzat la facultat d’emetre vots particulars com ha estat el cas de l’Avantprojecte de Llei de participació institucional de les
organitzacions sindicals i empresarials més representatives a Catalunya, en el que s’explicitava el desacord de la CCC,
juntament amb el de la FESALC, amb el dictamen ja que no es contemplava la representativitat de l’economia social en
l’esmentat Avantprojecte.
Així mateix, cal destacar que s’ha continuat liderant la coordinació del Grup Tercer, el què ha permès establir estratègies
comunes en un grup que representa a organitzacions diverses amb un ampli ventall d’interessos, i participant en la
definició de l’Observatori de Responsabilitat Social de les Empreses de Catalunya.
En el capítol d’estudis, la CCC, amb el finançament del CTESC, ha elaborat el Manual de l’empresa cooperativa: promoció del
cooperativisme en el desenvolupament local . [més informació en l’apartat 5.1.4]
Confederación Empresarial Española de la Economía Social – CEPES
Durant el 2006 l’activa participació de la Confederació de Cooperatives de Catalunya a CEPES s’ha concretat en diferents
assistències: 6 a la junta directiva, 3 a la comissió d’estudis i projectes, 2 a la comissió de relacions internacionals, 5 a la
comissió d’estatuts de CEPES i 2 a la comissió de comunicació. En relació als grups de treball, la CCC ha estat present en el de
gestió econòmica de les associacions membres.
11
Així mateix, CEPES va proposar a la CCC la presidència de la comissió de Responsabilitat Social de les Empreses, la qual ha
estat convocada en 5 ocasions. També es valora molt positivament l’assistència a les Jornades de la
Llei de Dependència organitzades per CEPES, així com a la seva
Assemblea General. El balanç de la participació a CEPES es pot considerar positiu, donat que la presència i aportacions de la Confederació de Cooperatives de Catalunya ha permès continuar acostant la realitat i les necessitats del moviment cooperativista català a l’economia social estatal. Altrament, cal ressenyar que CEPES suposa un important i enriquidor punt de trobada del conjunt d’organitzacions de l’economia social estatal, el que
implica, per una banda, consolidar el sector en qüestions d’àmbit estatal i, per l'altra, l’intercanvi d’experiències i relacions amb altres
Go
E
c
El repcàrMo
Jornada La Ley de Dependencia, sus implicaciones para laeconomía social – CEPES Maig 2006 | Sevilla
organitzacions representatives.vern
S’han mantingut entrevistes amb el consellers de Treball i Indústria
l’Hble. Josep Ma. Rañé i el seu successor, l’Hble. Jordi Valls. En
ambdós casos s’han plantejat les reivindicacions del sector.
En el marc de les eleccions autonòmiques del mes de novembre es van
lliurar a tots el grups de l’arc parlamentari les propostes de la CCC als
respectius programes electorals en els següents eixos d’actuació:
representativitat i interlocució, foment del cooperativisme,
desenvolupament empresarial del teixit cooperatiu i normativa legal.
ntrevista del Consell Rector de la CCC amb l’Hble Sr. Jordi Valls,
onseller de Treball i Indústria. Maig 2006 | Barcelona
novembre es va convidar al president de la CCC, Xavier Tubert, com a resentant del moviment cooperativista català, a la presa de possessió de recs dels nous consellers del govern del president de la Generalitat, Josep ntilla.
El president de la CCC, Xavier Tubert amb el president de la Generalitat, el M. Hble. Sr.
Josep Montilla, en l’acte de presa de possessió
dels nous consellers Novembre 2006 | Barcelona
12
Durant tot l’any, s’han mantingut diverses reunions de treball amb la Direcció General d’Economia Cooperativa, Social i
d’Autoocupació, per treballar conjuntament administració i sector en aquelles
qüestions de responsabilitat comuna, destacant les propostes de les CCC a les
ordres de les línies d’ajut per al foment del cooperativisme i el seguiment del procés
de desqualificació administrativa de les cooperatives que no havien adaptats estatuts
segon la Llei 18/2002.
Entrevista del Consell Rector de la CCC amb el director general d’Economia Cooperativa, Social i d’Autoocupació,
Santiago Esteban Maig 2006 | Barcelona
En un pla més acadèmic, s’ha participat en l’Estudi de la Situació de l’Economia Cooperativa a Catalunya, en relació amb el
paper de l’administració en el foment del cooperativisme i en el Llibre Verd de la Creació d’Empreses a Catalunya, ambdós
documents impulsats per el Departament de Treball i Indústria. Altrament, s’han fet aportacions en el disseny del primer
Postrgrau d’Economia Cooperativa de l’IGOP-UAB.
Finalment, la CCC ha format part de la comissió mixta de seguiment del Contracte Programa de l’Economia Social del SOC, i ha
elaborat, a partir de les aportacions de totes les Federacions, un document de propostes de millora de la formació professional
contínua per tal que s’adeqüi als requeriments de les empreses d’economia cooperativa.
Grups polítics parlamentaris
En el 2006, la Confederació de Cooperatives de Catalunya ha seguit incidint en unes de les seves línies estratègiques: apropar
el coneixement de la realitat i de les necessitats del cooperativisme català a les forces polítiques del país.
Una de les accions més notables ha estat l’organització del debat El paper del Cooperativisme en la Catalunya del Futur, que va
comptar amb la presència d’Antoni Castellà (CIU), Toni Comín (PSC), Josep Huguet (ERC) i Dolors Camats (ICV), i va ser
moderat pel periodista Josep Maria Ureta. A l’acte hi van assistir prop de 80 persones i una de les principals conclusions va ser la
necessitat d’augmentar la representació institucional del sector cooperatiu i d’iniciar un debat de pacte amb tots els agents
socials per aconseguir el seu reconeixement com a agent econòmic i social, per tal de garantir la seva presència en les meses
de negociació, plataformes i fòrums economicosocials del país.
Debat El paper del cooperativisme a la Catalunya del futur Setembre 2006 | Barcelona
13
Altres agents economicosocials
En la plataforma relacional que suposa el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, la CCC ha anat consolidant
contactes amb els sindicats CONC i UGT i les patronals PIMEC i Foment del Treball.
Altres agents de l'economia social
La Llei de dependència ha propiciat que la Confederació de Cooperatives de Catalunya mantingués diverses reunions amb
agents de l’economia social i del tercer sector per valorar la possibilitat d’establir estratègies comunes que assegurin el model de
l’economia social com a prestador de serveis socials de qualitat.
Món acadèmic i col·lectiu prescriptor
El treball amb aquests grups d’interès, cabdals per augmentar els nivells de creació d’empreses cooperatives, es vehicula a
través de la cooperativa ARA _COOP, de la qual la CCC n’és sòcia fundadora, juntament amb la Federació de Cooperatives de
Treball de Catalunya i l’Institut per a la Promoció i la Formació Cooperatives. La seva missió és estimular la creació d’empreses
cooperatives i dins els seus eixos d’actuació ja es contemplen l’àmbit acadèmic (universitats, escoles de negoci...) i el col·lectiu
prescriptor empresarial, tant públic com privat. S’ha assistit a les 4 convocatòries de Consell Rector i a l’Assemblea General.
Així, les accions que s’han dut a terme han donat bons resultats: la Universitat Autònoma de Catalunya ja ha creat el primer
programa de Postgrau en Cooperativisme, impulsat per l’IPFC i amb la col·laboració d’Ara_Coop i d’Aposta; el treball que
Local_Coop [més informació en l’apartat 5.1.4] ha dut a terme amb el col·lectiu prescriptor de les comarques gironines comença
a donar els fruits, i de fet s’han creat noves eines com és el cas del Manual de l’Empresa Cooperativa o el Manual de
Comptabilitat, accions que poden afavorir la futura creació d’una Xarxa de Prescriptors/es que impulsin la creació de
cooperatives.
Mitjans de comunicació
La relació i les actuacions realitzades amb els mitjans de comunicació es defineixen a l’apartat 5.1.3, Comunicació responsable.
Persones Treballadores
Les activitats, relació, mecanismes així com la informació sociolaboral vinculada amb les persones treballadores es troba definida
en els apartats 5.3.1, Democràcia interna i participació de les persones treballadores” i 5.3.2, Recursos Humans.
Empreses proveïdores
La relació i els criteris de selecció i seguiment de les empreses proveïdores es poden consultar a l’apartat 5.3.4, Empreses
proveïdores i empreses contractades.
14
4. Abast de la memòria
La present memòria de sostenibilitat de la Confederació de Cooperatives de
Catalunya correspon a l’any 2006 i per tant les dades que es presenten
corresponen a aquest exercici. Anteriorment, i amb caràcter anual s’havien
elaborat memòries d’activitats i memòries econòmiques.
Per la nostra naturalesa i missió tenen una especial rellevància els apartats
corresponents a les actuacions i fites desenvolupades amb els nostres grups
d’interès i la innovació que s’ha materialitzat en programes, intervencions i
eines diverses per aconseguir la nostra visió.
Els indicadors que seguidament presentem segueixen criteris del Global
Reporting Initiative (GRI) considerant, els 3 àmbits de desenvolupament indicats
per la guia: econòmic, ambiental i social; així com els indicadors específics
resultants del programa RSE.COOP. [més informació en l’apartat 5.1.4]
15
18
5.1.1. Gestió del capital
A. Bases de presentació dels comptes anuals. Els comptes anuals s’han preparat a partir dels
registres comptables de l’entitat aplicant les
disposicions legals vigents en matèria comptable, a
l’objecte de reflectir la imatge fidel del patrimoni, de la
situació financera i dels resultats de gestió.
Els comptes anuals corresponents a l’exercici 2006
han estat formulats segons el Real Decret 776/1998,
de 30 d’abril, on s’aproven les normes d’adaptació del
Pla General de Comptabilitat a les entitats sense
finalitats lucratives. Així mateix, per tal de facilitar la
seva comparació amb l’exercici 2006, els comptes
anuals de l’exercici 2005 s’han adaptat a les normes
establertes en l’esmentada Ordre.
B. Distribució de resultats
La distribució de resultats ha estat la següent:
Bases de repartiment Distribució
Pèrdues i guanys 84.499,07 € Reserves estatutàries 84.499,07 €
Total 84.499,07 € Total 84.499,07 €
C. Normes de valoració
Els criteris comptables aplicats en relació a les següents partides són:
Immobilitzat immaterial: L'immobilitzat immaterial que
recull, bàsicament, les despeses relacionades amb la
propietat industrial, i es presenta net de la seva
corresponent amortització acumulada. La dotació a
l’amortització es calcula durant un període lineal de
cinc anys.
Immobilitzat material: Els béns de l’immobilitzat
material estan valorats al preu d’adquisició. No hi
figuren despeses financeres i les reparacions que no
presenten una ampliació de la vida útil, així com les
despeses de manteniment, figuren incorporades
directament al compte d’explotació.
19
La dotació anual a l’amortització s’ha calculat pel
mètode lineal i en funció de la vida útil estimada dels
diferents béns:
Altres instal·lacions.....................................10 anys
Immobilitzacions financeres: Les immobilitzacions
financeres es presenten pel cost d’adquisició. La CCC
dota les oportunes provisions per depreciació de valors
quan existeixen circumstàncies de suficient entitat i
clara constància que així ho aconsellin.
Subvencions d’Explotació: Les subvencions tenen
caràcter no reintegrable i es valoren per l’import
concedit en el moment de la concessió amb
abonament al compte de pèrdues i guanys.
Classificació de curt i llarg termini: Els crèdits i deutes
recollits en aquesta memòria amb venciment inferior a
dotze mesos es classifiquen com a curt termini, i llarg
termini els que excedeixen aquest període.
Deutes: Figuren reflectits al passiu pel nominal del
deute.
Impost sobre Societats: La CCC pel seu caràcter
d’entitat parcialment exempta, regulada a l’article 9.3
de la Llei 43/1995 de l’Impost de Societats, tributa
exclusivament per les activitats que no constitueixen la
seva finalitat específica.
Ingressos i despeses:
Ingressos: Es valoren per l’import facturat, en el cas
de les quotes i serveis, i per l’import designat en el
document de concessió de les subvencions.
Despeses: Es valoren per l’import facturat
incloses les despeses d’adquisició i els impostos
indirectes.
La imputació d’ingressos i despeses està en funció del
corrent real de béns i de serveis, amb independència
del moment en que es produeixi el corrent monetari o
financer.
D. Situació fiscal
Segons les disposicions legals vigents, les liquidacions
d’impostos no es poden considerar definitives fins que
hagin estat inspeccionades per les autoritats fiscals o
hagi passat el termini de prescripció de 4 anys.
L’entitat té pendent d’inspecció els impostos al que
està sotmesa des de l’exercici 2001. En opinió del
membres de l’Assemblea General, no existeixen
contingències que puguin derivar-se de la revisió de
l’any obert a inspecció.
La composició d’aquest compte a 31 de desembre de 2006 és la següent:
Deutes amb Administracions Públiques:
Seguretat Social 6.061,65 €
Retencions d'IRPF 18.998,75 €Total 25.060,40 €
20
E. Altra informació La Confederació de Cooperatives de Catalunya, incorpora en concepte d’altres deutes una provisió per un import de
266.977,74 € corresponents, per una banda, al compromís adquirit en relació al programa RSE. COOP de la línia
EQUAL en el qual participa, per un import de 133.897,74 € i per l’altra, al compromís adquirit en relació amb l’Acció 3 de
transferència del mateix programa de la línia EQUAL, per un import de 133.080,00 €. Aquest compromís representa
l’aportació per part de la CCC de la quantitat de 266.977,74 € en 3 anys.
D’altra banda, i com a fet destacable, cal mencionar que l’immobilitzat financer de la Confederació de Cooperatives de
Catalunya també conté l’import de 6.000,00 € corresponent a una aportació a Avalis, SGR, primera Societat de Garantia
Recíproca de Catalunya, de la que és sòcia protectora, així com l’aportació realitzada com a socis fundadors a través
d'ARA_COOP, SCCL, de 70.000,00 €. La resta de l’immobilitzat financer a llarg termini es correspon a unes accions de
Provalls S.A. valorades comptablement amb un import de 126.212,54 €, que es correspon al preu pel qual es van
adquirir.
Per últim, dins de l’immobilitzat financer, trobem l’import de 1.863,14 €, corresponent a una fiança dipositada pel lloguer
del local on té seu l’entitat.
Alhora, amb data 13 de novembre de 2006 la Confederació va adquirir juntament amb el Departament de Treball el
compromís d’efectuar una aportació complementaria a Avalis de Catalunya SGR de 60.000,00 € el 2006, 30.000,00 € el
2007 i 35.000,00 € el 2008.
Així mateix, durant l’exercici 2006 la Confederació de Cooperatives de Catalunya ha rebut l’import de 57.061,48 �,
corresponent al fons de reserva de les següents cooperatives dissoltes o transformades:
17/02/200614/03/200628/03/200602/05/200609/05/200602/06/200613/07/200619/09/200620/09/200610/10/200624/10/200626/10/200617/11/200627/11/200622/12/2006
Transportes San Cristobal, SCCLEspor ts i Ser veis, SCCLHosteco, SCCLSabadellenca Reineixent, SCCLVidres Ser veis Horta, SCCLIndust rial Ezquerro, SCCLCentre Terapèutic, SCCLJalp, SCCLTecf red, SCCLRetro Copy Manteniment, SCCLCamp Avellanes, SCCLCial. J.P Sta. O li va, SCCLGatnau, SCCLLinea i Estil, SCCLVivasa, SCCL
155,14335,96
3.072,471.111,87337,88789,19501,84338,05
7.025,764.370,771.162,10
36.718,46145,70130,21866,08
Aquests fons es reben en virtut de l’article 89.d de la Llei de cooperatives 18/2002, de 5 juliol, que específica que la CCC
en serà la destinatària sempre que la cooperativa no estigui federada o que la seva Assemblea General no aprovi un
destí diferent d'acord a les possibilitats legals.
Com a punt final cal subratllar que no existeixen crèdits concedits, plans de jubilació o altres retribucions concedides als
membres del Consell de l’entitat.
21
5.1.1.1. Balanç econòmic
A. Balanç de situació
Les dades econòmiques presentades es refereixen a l’exercici de 2006.
ACTIU
IMMOBILITZAT
Immobilit za cion s immaterials
Immobilit za cion s mat eria ls
Immobilit za cion s f ina ncere s
Amort itzacions
Provisions
TOTA L IMMOBILITZAT
ACTIU CIRCULANT
II.RESULTATS FINANCERS POSITIUS
Deuto rs
Tre so rer ia
TOTA L ACTIU CIRCULANT
TOTAL ACTIU
2006
6 86,87
17.000,18
204.075,6 8
(9.372,18)
(17.3 41,31)
195.049,24
152.913,31
391.791,70
544.705,01
739.754,25
2005
6 86,87
17.000,18
204.075,6 8
(7.397,39)
(17.3 41,31)
196.88 6,6 4
96.667,07
271.08 5,2 9
367.752,3 6
564.639,00
PASSIU
FONS PROPIS
Reserves Est atut àr ies
Resulta t d e l’exercici (est alvi)
TOTAL FONS PROPIS
CREDITORS A CURT TERMINI
A lt re s deu tes a cur t t ermini
A justos per periodif icació
TOTAL CREDITORS A CURT
TERMINI
TOTA L PASSIU
2.006
233.869,70
84.499,07
318.3 68,77
402.333,3 4
19.052,14
421.38 5,4 8
739.754,25
2.005
207.991,01
26.031,91
234.022,92
245.591,0 8
85.025,0 0
33 0.616,0 8
564.639,00
Gràfic: Distribució de les principals masses patrimonials del Balanç de Situació de la Confederació de Cooperatives de
Catalunya. Any 2006.
26,4%
20,7%
53,0%
43,0%
57,0% Fons Propis
Exigible a Curt TerminiDisponible
Realitzable
Immobilitzat
22
B. Compte de resultats
DEURE
A) DESPESES
DESPESES DE PERSONAL
a) Sous i Salar is
b) Càrre gues so cials
DOTAC. PER AMORTITZACIONS
VARIACIÓ DE LES PROVISINS DE TRÀFIC
ALTRES DESPESES D'EXPLOTACIÓ
I. BENEFICIS D'EXPLOTACIÓ
DESPESES FINANCERES
II.RESULTATS FINA NCERS POSITIUS
III. BENEFICIS DE LES ACTI VITATS ORDINÀRIES
DESPESES EXTRAORDINARIES
V. BENEFICIS ABANS D 'IMPOSTOS
VII. EXCEDENT POSITIU DE L’EXERCIC I (ESTA LVI)
HABER
B) INGRESSOS
1. INGRESSOS D'EXPLOTACIÓ
a) Ingre sso s pe r quot es
b) Altres ingressos d'explotació
2. INGRESSOS FINA NCERS
IV. RESULTATS FINA NCERS NEGATIUS
7. INGRESSOS EXTRAORDINARIS
VI. RESULTATS EXTRAORDINARIS NEGATIUS
2006
1.060.245,38
3 01.604,75
224.128,24
77.476,51
1.837,40
86.977,74
668.679,45
85.645,11
-
-
85.645,11
1.146,04
8 4.499,07
8 4.499,07
2.006
1.144.744,45
1.137.36 6,47
217.306,39
920.060,08
6231,94
0,00
0,00
1.146,04
2005
873.851,59
260.284,06
184.999,43
75.284,63
2.146,65
18 0.0 00,00
431.420,88
22.311,01
-
3.720,90
26.031,91
-
26.031,91
26.031,91
2.005
899.883,50
89 6.162,60
20.880,00
875.282,60
3.720,90
0,00
0,00
0,00
23
C. Principals ratis
Fons de Maniobra
Fons Propis
Endeutament
VAB
VAB / INGRESSOS
% Despesa Persones
Marge Final
1,29
43,0%
46,3%
476.065,00 €
41,6%
26,3%
7,4%
D. Ajuts rebuts durant l’exercici 2006
Els ajuts i subvencions es defineixen segons tipologia, en la següent taula:
EstructuraObs ervatoriE l Cooperativ isme a l’EscolaLlibre patrimoni històricSUBTOTAL
EstudisSUBTOTAL
Programa RSE.COOPSUBTOTAL
170.046,8740.584,8325.308,6711.519,25
247.459,62
19,84,72,91,3
28,8
3.000,003.000,00
0,30,3
609.061,69609.061,69
70,970,9
Subvencions a l’explotació € %Totals
Prestaci ó de serveis € %Totals
Programa RSE.COOP € %Totals
TOTALS 859.521,31 100,0
Origen dels ajuts
Ajuntament de Barcelona
CTESC
Departament de Treball
Fons Social Europeu
Institut per a la Promoció i la Formació Cooperatives
24
5.1.1.2. Planificació i gestió pressupostària
A. Control i seguiment econòmic i financer
El pressupost anual de la CCC és aprovat pel seu Consell Rector en el mes de desembre de l’any previ a la seva
execució. Aquest pressupost forma part de l’ordre del dia de la convocatòria, i com a tal la documentació que
l’acompanya es lliurada als membres del Consell amb una setmana d’antelació. Està detallat en les diferents partides
d’ingressos i despeses i planificat en coherència amb el Pla de Gestió anual. Així mateix, també es presenta a
l’Assemblea General.
Semestralment es presenta al Consell Rector l’execució de la planificació i gestió pressupostària per a la seva valoració.
Paral·lelament, l’equip de direcció analitza trimestralment la gestió econòmica a través d’unes taules de control
pressupostari i de tresoreria, que permeten detectar possibles desviacions sobre la planificació. Aquesta informació és
lliurada al Consell Rector quan es presenta el tancament econòmic de l’exercici, al desembre, que és qui n’aprova la
seva execució.
Així doncs podríem concloure que les eines de gestió i seguiment economicofinancer descrites estan enfocades a:
o Realitzar un seguiment econòmic dels projectes gestionats.
o Realitzar un seguiment del pressupost anual de l’organització.
o Gestionar la tresoreria de l’organització.
o Facilitar la realització de projeccions econòmiques, que permetin preveure necessitats de
fluxos financers.
5.1.1.3. Ús de recursos locals
En el document de política de RSE de la CCC que explicitàvem en l’apartat 3.2, un dels compromisos és: La Confederació de Cooperatives de Catalunya prioritzarà en les seves relacions comercials a empreses del territori, en el nostre cas del territori català, amb independència que aquest criteri de priorització suposi un cost addicional respecte a altres
empreses de fora del territori de Catalunya. Així mateix dins aquesta priorització territorial, escollirà les empreses d’economia social pel seu caràcter d’empreses que afavoreixen el desenvolupament local de la seva comunitat.
Cal tenir present que aquesta ha estat sempre la línia de la CCC i per tant, durant el 2006, la distribució geogràfica de la
xifra d’activitat econòmica ha estat del 90% en territori català i el percentatge de compres i contractacions de productes i
serveis s’han efectuat en un 95% amb empreses proveïdores de Catalunya.
25
5.1.2. Sistemes de gestió
La Confederació de Cooperatives de Catalunya disposa de 3 eines principals en la seva gestió: el Pla d’Innovació
Estratègica 2004-2007, el Pla de Gestió anual i el Sistema de Gestió de Processos. Respecte a les dues primeres, s’ha
detallat el seu itinerari d’elaboració, seguiment i avaluació en l’apartat 3.3. Destaquem que en ambdues eines la
gestió socialment responsable forma part d’un dels eixos de la visió i per tant, els seus objectius estratègics i actuacions
en el Pla de Gestió anual.
El gràfic que visualitza el Sistema de Gestió de Processos és el següent:
Assemblea
Equip DirectiuConsell Rector
Propos ta de
Pla Es tratègic
Ver ificació de lacoherència
procés d'anàlisii reflex ió
Validació?
Pla Est ratègic
Pla de Gestió
anual
Impulsar el
Model
ReconeixementAgent
Eco nòmico socia l
Constr ucció
Imatge ModelGes tió RSE
Pr ocediments
Administratius
Procediments
Programes
Seguiment + Control:
Reunions Federac ions (t rimes tral) + Consell Rec tor (mensual) + Equip Directiu (setmanal) + Comissió Legal (tr imestr al )
26
5.1.3. Comunicació responsable
A. Pla de Comunicació 2006 - 2007
El Pla de Comunicació de la CCC és fruït del Pla d’Innovació Estratègica 2004-2007 i és un
instrument que dóna resposta a la necessitat de difondre les activitats de la CCC, en el marc de la
seva política de promoció del model cooperatiu en base a la construcció d’una imatge en clau actual
que destaqui els valors de responsabilitat social d’aquest model economicosocial.
El Pla de Comunicació recull i ordena aquelles activitats que condueixen a promoure i optimitzar els
canals d’informació de la CCC per tal de facilitar i millorar la seva comunicació, i la seva interacció
personal i institucional amb el seu entorn intern i extern.
En el 2006 la Confederació de Cooperatives de Catalunya ha aprovat el seu Pla de Comunicació
2006-2007. L’esmentat Pla contempla 3 grans objectius:
1.Difondre el cooperativisme com a model economicosocial responsable.
2.Aconseguir el reconeixement de la CCC com a agent econòmic i social.
3.Garantir i promoure els fluxos d’informació d’interès amb les persones o entitats vinculades als
programes i tasques ordinàries de la CCC.
Cadascun d’aquests objectius té un seguit d’actuacions definides en funció del grups d’interès
especificats en l’apartat 3.4.
Aquest Pla de Comunicació té una persona responsable del seu desenvolupament i compta amb un
seguiment trimestral per part de la direcció, un seguiment semestral per part del Consell Rector i un
control de que els impactes de comunicació siguin coherents amb els principis i valors de
l’organització.
En aquests paràmetres s’inclourien les accions que es detallen en l’annex final de la memòria i
volem fer una especial menció als següents focus comunicatius.
B. Observatori del Cooperativisme de Catalunya
www.cooperativescatalunya.coop/observatori
La seva línia de continuïtat dirigida a la difusió i l’augment de la visibilitat de l’economia cooperativa,
l’Observatori del Cooperativisme de Catalunya ha rebut prop de 19.000 visites, amb una mitjana de
1.700 visites mensuals, essent les pàgines més visitades les de notícies, la del directori de
cooperatives i l’agenda.
Les persones visitants han tingut accés a 250 notícies, el que suposa una mitjana de publicació de,
pràcticament, 5 notícies setmanals. El tipus de notícia majoritari, un 46%, és el què fa referència a
les activitats de les pròpies cooperatives -en aquest sentit ha estat molt important l’enviament de
notes de premsa de les mateixes empreses cooperatives a l’Observatori; seguit en un 37% per els
esdeveniments referits a les activitats de les estructures representatives del cooperativisme,
especialment a Catalunya. Així mateix, s’ha pogut veure la vitalitat del sector en els 100 actes dels
que l’agenda s’ha fet ressò.
En un altre pla de comunicació, a través de l’Observatori s’ha donat a conèixer tota l’oferta formativa,
subvencionada i privada, dels principals operadors de formació cooperativista.
Cal recordar que l’Observatori té una actualització diària i que per tant, s’han posat al dia i
incrementat els continguts referents a normativa legal, estudis, articles, informes, base de dades i el
fons documental.
Una de les aplicabilitats més importants és la comunicació amb la comunitat d’usuaris registrats
mitjançant la tramesa de circulars. Estan adscrits a aquest servei el 90% de les persones usuàries,
les quals han rebut, des del reinici del servei al mes d’abril, entre 2 o 3 comunicacions setmanals
que hem considerat que poden ser del seu interès: línies d’ajut, oferta formativa, novetats jurídiques,
actes, premis... En darrer terme és destacable que enguany el web compta amb una versió accessible que seguint
els paràmetres de la Iniciativa d’Accessibilitat Web (WAI) del organisme internacional Consorci del
World Wide Web (W3C), té les etiquetes W3C HTML 4.01, que indica que la versió permet la
separació de contingut i la seva aparença de tal manera que es garanteix una accessibilitat i
universalitat a través d’un llenguatge natural, la W3 CSS, que determina l’usabilitat, i les AAA en el
test d’accessibilitat web (t.a.w.3) que significa que l’entorn web és òptim.
C. Portal web
www.cooperativescatalunya.coop
A banda del web de l’Observatori del Cooperativisme de Catalunya, el portal permet accedir a la
pàgina de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i a la del programa RSE.COOP.
El web de la Confederació de Cooperatives de Catalunya presenta el continguts més institucionals i
té enllaços a l’Observatori del Cooperativisme de Catalunya per accedir als de caire més dinàmic
com les notícies o l’agenda. Un dels canvis més significatius, en relació amb els continguts és la
incorporació de la política de RSE de la CCC. Durant el 2006 el web ha rebut prop de 4.000 visites.
El web del programa RSE.COOP ofereix una triple funcionalitat: informació sobre el
desenvolupament del programa, difusió de les notícies de les cooperatives que hi participen i com a
intranet que facilita la comunicació entre les cooperatives i l'equip de tutoria del programa. Les
visites al web durant el 2006 han estat de 6.100.
Com en el cas de l’Observatori, tant en el web de la CCC com en el del programa RSE.COOP s’ha
elaborat una versió accessible que respon als requeriments de les etiquetes W3C HTML 4.01, W3
CSS i les AAA del t.a.w.3.
27
28
D. Dia Internacional del Cooperativisme
El 84è Dia Internacional de Cooperativisme, celebrat el juliol a Barcelona, va estar dedicat a la
igualtat d’oportunitats en la participació i presa de decisions de l’empresa cooperativa. Organitzada
per la CCC i la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya, a l’acte inaugural van
intervenir el president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, Xavier Tubert; la presidenta
del CTESC, Mercè Sala; el director general d’Economia Cooperativa, Social i d’Autoocupació,
Santiago Esteban; el president de CICOPA, Javier Salaberría i la gerent de l’institut Català de les
Dones, Lucia Solís.
Ma Antònia Ribas, autora del llibre “Mujer y trabajo en la economía social”, i Ma. Glòria Llatser,
directora de l’empresa Optimiza, van ser les responsables de dues conferències sobre Objectius,
actuacions i beneficis de la igualtat d’oportunitats i L’accés de la dona a la condició de sòcia i als
càrrecs de responsabilitat en l’empresa cooperativa, respectivament.
Carles Campuzano, diputat i membre de la Subcomissió Parlamentària de RSE del Congrés dels
Diputats, va presentar les conclusions d’aquesta subcomissió i, per últim, Anna Fuster, de l’empresa
La Vola, va presentar el projecte de col·laboració que s’ha iniciat entre el programa RSE.COOP i el
Global Reporting Initiative (GRI) per a l’elaboració d’una guia de responsabilitat social adaptada a les
empreses de l’Economia Social, prenent com a referència la metodologia i l’eina experimentada a
través de RSE.COOP.
La jornada va aplegar a més d’un centenar de persones de l’entorn cooperatiu i d’altres àmbits, i una
de les principals conclusions va ser que el model cooperatiu fomenta la igualtat d’oportunitats home-
dona en el món laboral perquè possibilita l'autoocupació de la dona, l’oportunitat de participar com a
sòcia, en la presa de decisions empresarials, educació i capacitació i serveis i productes de qualitat. Com és habitual es va cloure amb un dinar de celebració i la tradicional lectura del Manifest del Dia
Internacional del Cooperativisme de l’Aliança Cooperativa Internacional, a càrrec de la Fundació
Roca i Galès. L’avaluació d’aquest acte per part de les persones participants va ser d’una mitjana de
4 sobre 5.
29
E. Participació en actes de difusió
Durant el 2006, la CCC ha donat resposta a demandes de participació en actes diversos dels quals
en destaquem els vinculats a l’exposició del programa RSE.COOP, que s’explica en el següent
apartat.
o I Fira de Finances de Sabadell. Maig 2006.
o XII Congrés d’UECOE- Cooperativas de enseñanza. Toledo. Octubre 2006.
o Jornada La RSC des de la PIME i l’economia social. UCMTA i Observatorio de
la RSC. Madrid. Octubre 2006.
o Jornada Responsabilitat de las Empreses. Observatorio de la RSC i CRIO.
Octubre 2006.
o Sessions de treball EQUAL i la Responsabilitat Social en l’Empresa. GTN3 –
EQUAL (UAFSE). Barcelona. Octubre 2006.
o Jornada Responsabilitat Social Empresarial, Economia Social i Discapacitat
Fundació ONCE. Madrid. Novembre 2006.
Finalment, fer menció a la participació en les 3 edicions del 1r Cicle de Formació Cooperativa
organitzat per a l’Institut per a la Promoció i la Formació Cooperatives.
F. Trameses d’informació als grups d’interès
Les principals trameses d’informació als grups d’interès han estat:
o Invitació a assistir al Seminari RSEurope organitzat per la CCC. Gener 2006.
o Memòria activitats 2005 de la CCC. Abril 2006.
o Invitació al 84è Dia Internacional del Cooperativisme, organitzat per la CCC i la Federació de
Cooperatives d'Ensenyament de Catalunya. Juny 2006.
o Tramesa del butlletí num.3 del programa RSE.COOP. Juny 2006.
o Propostes del cooperativisme als partits polítics per a les eleccions autonòmiques. Juliol
2006.
o Invitació a la Jornada Conciliar temps personal i laboral: tothom hi guanya. Organitzat per la
CCC i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Setembre 2006
o Comunicats de premsa:
- Celebració Seminari RSEurope a Barcelona. Gener 2006.
- Celebració 84è Dia Internacional del Cooperativime. Juliol 2006. - Celebració Jornada Conciliar temps personal i laboral: tothom hi guanya.
Setembre 2006.
- Celebració debat cooperatiu amb els grups polítics El paper del Cooperativisme
en la Catalunya del futur. Setembre 2006.
O Notes de premsa:
- Carta en defensa de la Llei de cooperatives arran del conflicte del preu del
llibre. Març 2006.
- 2n Grup de cooperatives participants en el programa RSE.COOP. Abril 2006.
- Conclusions del 84è Dia Internacional del Cooperativisme. Juliol 2006.
- Col·laboració de la CCC amb el GRI. Juliol 2006.
El moviment cooperatiu demana que les polítiques d’empresa del nou Govern
integrin el sector. Novembre 2006.
- Les principals forces polítiques catalanes es comprometen a afavorir el
reconeixement del sector cooperatiu com a agent social. Setembre 2006.
- Posicionament conjunt amb la Federació de Cooperatives de Consumidors i
Usuaris sobre la Llei estatal del Llibre. Novembre 2006.
30
31
5.1.4. Innovació Donat el caràcter d’òrgan de representació i d’interlocució del cooperativisme català de la Confederació de Cooperatives
de Catalunya, en la seva missió es defineix com una de les seves prioritats la promoció de projectes i programes que
impulsin i consolidin el moviment cooperativista. És en aquest àmbit d’actuació on es genera i desenvolupa la cultura
d’innovació de l’organització. El següent diagrama de flux mostra la metodologia del procés d’innovació de la CCC.
5. Recer ca de r ecur soshumans i financer s
6. Selecc ió d'empres esprov eïdores |
col·lab or adores
7. Seguiment deldesenvolupament i solució
d’ imprevis tos
8. Avaluac ió objec tiusass oli ts | prev is tos
As sumirdirecc ió tècnicai co or dinació
En f unc ió delsindicador s
def ini ts en elP la de Treball
Objec tiusdef ini ts en elPla de Treball
NO SÍReplantejament
Deses timac ió
Si es cau,comunicació alsgrups d’interès
ex terns
4. Inf ormació alsrespectius
Cons ells Rect ors
4. P lanificació de la idea
- Final i tat- Objec tius
- Actuac ions- Respons ables
- Calendar i
Pr essupos tIndicadors
Equip TècnicCCC
ConsellRector
Demandes ineces sitats del
sec tor
Demandes inecess itats del
sect orRelac ions amb
organitz ac ions ES
1. Pr opost ad’Idees
1. Gener ac ió d’unmapa d’ idees
V inculac ió amb Pla deG estió Anual i
P lanificac ióEst ratègica
2. Definició de les idees ipr esentac ió de les propos tes al
CR
3. Selecció i apr ovac ió deles propos tes
7. Validació delseguiments
9. Validació del’av aluació
32
Durant el 2006, el percentatge d’innovació del pressupost de la CCC ha estat del 99%, del qual el 64% correspon a
innovació incremental –actuacions generades a partir de la continuïtat de programes iniciats anteriorment al 2006 - i el
36% a innovació radical – nous programes o noves actuacions en programes existents.
Seguidament detallem el recorregut durant el 2006 dels principals programes i actuacions que conformen la innovació de
la CCC:
A. Programa RSE.COOP
La Confederació de Cooperatives de Catalunya, entitat coordinadora del programa RSE.COOP. Responsabilitat Social de
les Empreses en l’economia cooperativa, ha desplegat aquest 2006 les diferents línies d’actuació programades en aquest
projecte, que està finançat en el marc de la iniciativa comunitària Equal II (2004-2007).
RSE.COOP està impulsat per una Agrupació de Desenvolupament integrada per la Confederació de Cooperatives de
Catalunya, l’Institut per a la Promoció i la Formació Cooperatives, l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut Català de les
Dones, la Confederació Empresarial Española de la Economía Social (CEPES), la Federació de Cooperatives Agràries
de Catalunya, la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya i la Federació de Cooperatives de Treball de
Catalunya. El programa té també el suport de la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya, de la Federació
de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya i de la Federació de Cooperatives de Serveis i Transportistes de
Catalunya.
Línies d’Actuació:
Implantació de polítiques de Responsabilitat Social Empresarial a les empreses cooperatives
En relació a aquest àmbit d’intervenció, considerat com a procés troncal del programa, durant l’any 2006 s’ha portat a
terme la selecció de les 20 empreses cooperatives, que juntament amb les 18 seleccionades l’any 2005, formen el grup
pilot d’organitzacions en les quals s’experimenta una metodologia específica d’implantació de polítiques de RSE. En
aquesta línia, a principi d’any, es van iniciar dos processos en paral·lel:
O Difusió mediàtica i promocional del programa.
O Publicació, el 16 de gener, de les bases reguladores de la segona convocatòria per a la participació i selecció
d’empreses. A la convocatòria, van optar un total de 20 empreses cooperatives, que, una vegada revisada la
documentació presentada, van ser seleccionades pel Comitè Director del programa el dia 23 de febrer de 2006. No
obstant, en data de 26 d’octubre, s’informa al Comitè Director de la renuncia voluntària d’una de les cooperatives a
participar en el programa.
33
Completada la selecció del grup d’empreses participants i posteriorment a la realització del diagnòstic de RSE
individualitzat a cada una d’elles, consultories externes contractats per l’Agrupació de Desenvolupament que impulsa el
programa, han realitzat sessions individuals de tutoria a cada una de les 37 organitzacions (18 seleccionades el 2005 i 19
seleccionades aquest 2006), per a la implantació de mesures correctores derivades del procés de diagnosi. El ritme de
les sessions ha variat en funció de la disponibilitat de cada una de les empreses, però, com a mitjana, s’han portat a
terme aproximadament unes 10 sessions.
Acció Pilot 1. Gestió Empresarial Avançada.
L’objectiu d’aquesta acció és fomentar la incorporació per part de les empreses de mecanismes que permetin l’anàlisi de
resultats i la seva evolució, amb la voluntat d’establir una planificació estratègica a llarg termini i fomentar l’hàbit
empresarial de l’anàlisi socioeconòmic. En aquesta línia, s’han programat tres àmbits d’actuació, desenvolupats en la
seva totalitat aquest 2006.
o Formació de càrrecs directius en matèria de gestió empresarial avançada:
A través del programa RSE.COOP, durant l’any 2006 s’han matriculat un total de 40 persones amb càrrecs directius
a les dues edicions del programa formatiu “Direcció d’Empreses Cooperatives-Executive Education” de l’Escola de
Negocis ESADE, iniciades al febrer i a l’octubre de 2006 respectivament. En aquests dos cursos, d’una durada total
de 200 hores, hi han participat un total de 65 persones d’empreses cooperatives catalanes, de les quals 19 són
dones i 46 homes.
o Formació per a la professionalització dels òrgans de govern de l’empresa cooperativa:
Durant aquest 2006, s’han programat 7 cursos obligatoris i 12 d’optatius per a la professionalització dels òrgans de
govern de les empreses cooperatives participants al programa RSE.COOP, a partir dels materials pedagògics
adquirits a Otalora –Centre de Desenvolupament Directiu de Mondragon MCC- i adaptats l’any 2005. Als cursos de
caràcter obligatori, hi han assistit un total de 111 persones, membres de consells rectors d’un total de 30
cooperatives del programa. D’ells, 46 eren dones i 65 homes. Quant als cursos de caràcter optatiu, la participació ha
estat de 128 persones de 29 cooperatives diferents, de les quals 71 eren dones i 57 homes.
Els cursos –de 32 hores els de caràcter obligatori i 24 els de caràcter optatiu- es van iniciar el mes de febrer i van
finalitzar el mes de setembre.
O Implantació de plans estratègics individualitzats:En el marc del programa, la consultora externa ha realitzat també,
com a part del procés d’implantació de polítiques de RSE, plans estratègics individualitzats a 23 de les 37
cooperatives del programa.
Acció 2. Igualtat d’oportunitats des d’una perspectiva de gènere en l’empresa cooperativa.
L’objectiu d’aquesta acció, iniciada també aquest 2006, és la de potenciar la presència de la dona en les àrees i òrgans
de govern de l’empresa cooperativa.
En aquest marc, s’han desenvolupat les següents accions:
34
o Organització d’una jornada de sensibilització sobre Igualtat d’Oportunitats, coincidint amb el 84è Dia Mundial del
Cooperativisme. L’acte, organitzat conjuntament entre la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya i la
Confederació de Cooperatives de Catalunya, va tenir lloc el dia 6 de juliol a l’Hotel Gallery de Barcelona, amb una
participació de 102 persones, 61 de les quals eren representants d’empreses cooperatives. L’avaluació de la jornada per
part dels participants va ser de 4 punts sobre 5.
o Inici de les tres sessions de tutoria per part de la consultora externa per a la implantació de plans d’igualtat a les
empreses participants en el programa. En total, 20 cooperatives han adoptat aquest 2006 el compromís per a la
implantació d’un pla d’igualtat.
Acció 3. Conciliació de vida personal i laboral en l’empresa cooperativa.
L’objectiu de l’acció és analitzar i definir actuacions individualitzades de conciliació de vida personal i laboral a les
empreses cooperatives del programa, en funció de les seves necessitats i possibilitats.
En aquest marc, s’han realitzat les següents actuacions:
o Organització d’una jornada de sensibilització, el dia 3 d’octubre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona,
amb una assistència de 49 persones, de les quals 26 eren representants d’empreses cooperatives del programa. L’acte,
coordinat per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, va obtenir una qualificació de 4 sobre 5 per part dels
participants.
o Inici de les sessions de consultoria individualitzada per part de dues consultores externes –una en l’àmbit jurídic i
l’altra en l’àmbit del foment i i la implantació de plans i mesures de conciliació- en 25 de les 37 empreses participants al
programa.
Acció 4. Intercooperació entre cooperatives
L’objectiu d’aquesta acció és promoure acords estables de col·laboració entre les empreses del grup pilot, com a via de
desenvolupament socialment responsable.
Aquesta línia es desplegarà en la seva totalitat durant l’any 2007, però durant aquest 2006, la Federació de Cooperatives
Agràries de Catalunya, responsable de la seva execució, ha iniciat la redacció d’un manual sobre les diferents formules
juridicoeconòmiques d'intercooperació.
Dispositiu de difusió i transferència del programa
Entre les línies d’actuació del programa, destaca des del seu inici, l’any 2005, la promoció i comunicació dels valors de la
responsabilitat social empresarial i de les accions específiques del mateix projecte. En aquest context, durant l’any 2006
s’han desenvolupat diferent processos en paral·lel:
35
o Difusió a 7.000 cooperatives de Catalunya dels dos butlletins semestrals editats aquest 2006 en el marc del projecte
RSE.COOP1.
o Actualització periòdica de la Web RSE.COOP
- Total visites any: 6.095
o Publicació d’un monogràfic de RSE.COOP a la revista Cooperació Catalana.
o Organització de diversos actes de difusió i sensibilització de la Responsabilitat Social Empresarial.
o Participació a diversos fòrums estatals de RSE.
o Publicació periòdica d’informació als mitjans de comunicació.
o Definició del pla de Transferència del programa a 17 organitzacions de l’Economia Social de l’Estat espanyol, a
través de l’Acció 3 de transferència prevista dins la mateixa iniciativa Equal.
o Establiment d’un acord de col·laboració amb Global Reporting Initiative, per a la redacció d’una guia per a
l’elaboració de memòries de sostenibilitat, específica per a les organitzacions de l’Economia Social.
Projecte de cooperació transnacional RSEurope
En el marc del projecte de cooperació transnacional RSEurope, que té com a objectiu contrastar i transferir experiències
en matèria de RSE amb territoris de França, Itàlia i Portugal, durant l’any 2006 es van portar a terme les següents
accions:
o Seminari de reflexió entorn la RSE a Barcelona - 13 i 14 de febrer.
o Seminari d’intercanvi d’experiències en matèria de RSE a Oeiras (Portugal) - 19 de juny
o Grup de Treball a París per a l’elaboració d’una guia de bones pràctiques de RSE - 16 i 17 d’octubre.
Òrgans de govern i participació del projecte
El programa RSE.COOP està regit per tres òrgans de govern:
o El Comitè Director, responsable de la presa de decisions del programa,
o El Comitè Tècnic, coordinador de la seva execució tècnica,
o L’Assemblea d’empreses beneficiàries, que avalua la seva execució i proposa, si escau, modificacions. Al llarg d’aquest any 2006, el Comitè Director s’ha reunit en 5 ocasions, el Comitè Tècnic ha celebrat 3 reunions i s’ha convocat en 2 ocasions l’Assemblea d'empreses beneficiàries. 1 Amb la col·laboració de l’Institut Català de les Dones, tots els productes i materials del projecte s’han elaborat respectant un llenguatge
no sexista.
36
B. Local Coop
El programa de Promoció del Cooperativisme des del Territori, LOCAL COOP, iniciat al 2003, ha continuat expandint-se
en el conjunt de comarques gironines amb la valuosa col·laboració dels grups d’acció local Fundació Garrotxa Líder i
l’Associació Alt Empordà Desenvolupament i en estreta col·laboració amb ARA_COOP.
Els principals resultats de LOCAL COOP durant el 2006 han estat:
Creació de 4 cooperatives a les comarques gironines, del total de 14 constituïdes en aquest territori. Són cooperatives de
sectors d’activitat econòmica molt diversos: Mas Caselles, una cooperativa de treball associat per a la producció i
comercialització de llet de cabra; FADIR, una cooperativa de consum per al transport de persones amb disminució; Fusió
d’Educació i Treball Social, una cooperativa de treball en el camp dels serveis socials i La Cupp que es dedica a
l’educació, formació i assessorament ambiental i social. A finals de 2006, 3 projectes més estan en fase de constitució.
Consolidació en el procés d’integració de LOCAL COOP en la xarxa de serveis públics d’informació i assessorament
empresarial, el que ha suposat:
o Entrevistes al 100% de les entitats de promoció econòmica de la demarcació provincial de Girona.
o Resolució de 40 consultes provinents de la xarxa.
o Tramesa de 4 butlletins informatius i 1 butlletí referent a ajuts a les empreses cooperatives a 50 punts de la xarxa.
o Dinamització de la connexió d’estructures de promoció econòmica locals amb l’entorn cooperatiu per a la
dinamització de clusters.
Enfortiment de les relacions amb les assessories privades que tenen cooperatives com a clients per facilitar-ne la
seva tasca, el que ha suposat:
o Resolució de 4 consultes provinents de les assessories.
o Tramesa de 4 butlletins informatius i 1 butlletí referent a ajuts a les empresescooperatives a 42 assessories. Redacció del Manual de l’Empresa Cooperativa: Promoció del Cooperativisme en el Desenvolupament Local, dirigit a centres d’assessorament empresarial, públics i privats, i a grups d’acció local. Editat en format CD i disponible al web de l’Observatori del Cooperativisme de Catalunya.
Elaboració d’una Guia Ràpida de Recursos del Sector Cooperatiu, dirigit a la xarxa de serveis públics d’informació i
assessorament empresarial, les assessories privades i les cooperatives.
Col·laboració en l'elaboració del Manual del Comptabilitat Cooperativa, que serà editat al 2007, juntament amb
ARA_COOP.
Suport a la consolidació del teixit cooperativista del territori a través de les següents accions:
o Assessorament del 100% de les consultes rebudes.
o Participació de en els següents programes:
- Codi de Gestió Sostenible (Fundació Garrotxa Lider) : 2 Cooperatives
37
- RSE.COOP (CCC): 4 cooperatives.
- Qualificació i+O: 1 cooperativa.
- Denominació Origen Protegida en la branca de l’oli: 2 cooperatives.
o Assessorament del 100% de les consultes rebudes. o Tramesa de 4 butlletins informatius, 1 butlletí referent a ajuts a les empreses cooperatives i 5 d’informacions
diverses a 82 cooperatives.
o Acostament dels recursos formatius i de les Federacions a les cooperatives del territori.
Difusió del model cooperativista a la població estudiant de secundària, incorporant models de cooperativisme en les
guies de recursos educatius de cada territori. Amb aquesta línia s’ha arribat a:
o 168 estudiants.
o 12 centres.
Cal destacar que d’aquesta acció realitzada a una escola taller, el Taller Forestal del Consell Comarcal de l’Alt Empordà,
ha sorgit la cooperativa Medibosc, que es constituirà en el 2007.
Apropament als mitjans de comunicació local de les notícies sobre les cooperatives del territori. Aquesta estratègia ha
suposat generar 26 impactes en premsa escrita, ràdio i televisió.
El programa s’ha coordinat a través de reunions mensuals de seguiment i avaluació del Pla de Treball 2006 a tres
bandes: la CCC, les 2 persones tècniques de desenvolupament del Programa en el territori i ARA_COOP.
C. Manual de l’Empresa Cooperativa. Promoció del Cooperativisme en el Desenvolupament Local.
El Manual de l’Empresa Cooperativa: Promoció del Cooperativisme en el Desenvolupament Local és una material editat
per la Confederació de Cooperatives de Catalunya i elaborat conjuntament amb la Fundació Garrotxa Líder i l’Associació
Alt Empordà Desenvolupament, ja que s’ha desenvolupat en el marc del programa LOCAL COOP. També ha comptat
amb la col·laboració d’ARA_COOP i el finançament del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya. El Manual
està dividit en 2 parts:
La part I és una eina d’informació bàsica sobre l’empresa cooperativa i està dirigida a professionals de les entitats que
informen i assessoren a grups de persones emprenedores. S’ha elaborat amb l’objectiu de donar a conèixer amb més
profunditat la fórmula cooperativa i facilitar la tasca professional de les persones que informen i assessoren en l’àmbit
empresarial. Altrament considerem que les persones receptores de la informació i/o l’assessorament, han de disposar de
la màxima informació possible que els asseguri prendre la decisió idònia en relació amb la demanda plantejada.
38
La part II presenta l’experiència de LOCAL COOP, oferint l’estratègia i models de promoció del cooperativisme que cal
tenir present dins el catàleg de promoció econòmica i desenvolupament local dels territoris i està dirigida als grups locals
que en són responsables. Aquesta estratègia es fonamenta en el fet demostrat que el cooperativisme i el
desenvolupament local són dos models de progrés territorial que, actuant de forma conjunta, poden potenciar i multiplicar
els seus efectes individuals, molt especialment en termes de desenvolupament sostenible i cohesió social.
Aquest Manual s’ha editat en format CD i està disponible al web de l’Observatori del Cooperativisme de Catalunya, en
l’apartat de Recursos de l’àrea privada a la què es pot accedir a través del registre.
D. Projecte El Cooperativisme a l’Escola
El Cooperativisme a l’Escola és un projecte conjunt de la Federació de Cooperatives
d’Ensenyament de Catalunya i la Confederació de Cooperatives de Catalunya, en línia
amb les accions d’intercooperació entre estructures representatives.
Aquest projecte iniciat al 2006 i que finalitzarà el 2007, té com a objectiu el disseny
d’una guia metodològica de la didàctica i l’aplicació pràctica dels principis cooperatius
com una forma per treballar la pedagogia de valors. La Guia metodològica es nodreix i
ve avalada per la dilatada i sòlida experiència de la cooperativa d’alumnes de la
cooperativa d’ensenyament El Petit Plançó, la qual també és un element clau en el
desenvolupament d’aquesta iniciativa. Aquesta guia permetrà la transferència de
l’experiència a altres centres educatius cooperativistes i no cooperativistes.
E. Col·laboració en l’edició del llibre Patrimoni Cooperatiu
Malgrat que les publicacions no són un dels àmbits d’actuació de la CCC, en el 2006
s’ha col·laborat en la publicació del llibre El Patrimoni Cooperatiu editat per la
cooperativa de serveis editorials eCOS. És un recull significatiu del patrimoni cooperatiu
català que posa a l’abast de les persones lectores la història de prop de 60
cooperatives i els seus edificis. Té prevista la seva publicació al 2007 amb una primera
tirada de 1.000 exemplars.
39
5.1.5. Objectius 2007 vector econòmic
Amb l’objectiu de procurar una continuïtat en la solidesa i transparència financera, la CCC s’ha plantejat un seguit
d’objectius econòmics que en coherència amb el Pla de Gestió 2007, garanteixin un creixement sostenible.
La previsió pressupostària de 2007, pressupost ordinari i extraordinari, s’ha incrementat, respecte l’exercici anterior, en
un 76,20%. Aquest augment és degut a dos factors:
o La incorporació d’un nou programa, Acció 3, que a banda de donar continuïtat al programa
d’iniciativa comunitària Equal II, RSE.COOP, iniciat durant el 2005, permet conciliar aquesta
iniciativa amb la implantació de processos de responsabilitat social corporativa a la totalitat de les
organitzacions d’economia social d’Espanya. Aquest programa compte amb un pressupost de
348.160,00€, el 50% del quals està finançat pel Fons Social Europeu.
o La consolidació i finalització a desembre de 2007, del programa RSE.COOP, compta amb un
pressupost d’1.213.746,93€, i suposa un increment del 79,76% respecte l’exercici anterior.
Cal considerar però, que el pressupost ordinari de la CCC per l’exercici 2007 ha sofert un decrement
del 32% respecte l’exercici anterior. Això es deu a que les provisions financeres d’anys anteriors han
possibilitat a curt termini fer front als compromisos adquirits en el cofinançament dels programes
RSE.COOP i Acció 3, el que permetrà a la Confederació que durant el 2007 regularitzi el pressupost
ordinari.
No obstant, aquest decrement no condiciona l’amplitud dels objectius estratègics contemplats en el Pla de Gestió.
Establert aquest marc pressupostari, destaquem els següents aspectes, objectius de treball concrets i quantificables:
o La partida destinada a material informàtic s’ha incorporat a la previsió financera amb una dotació de
2.500,00€. L’objectiu rau en incorporar nous equipaments que contemplin el consum energètic, la
longevitat i les baixes radiacions. Això permet per tant; vetllar per la salut de la persona treballadora
que s’exposa a un ús permanent d’equipaments informàtics, disminuir el consum energètic i
permetre el reciclatge d’alguns dispositius informàtics en futures renovacions.
o Renovar el rènting de les eines addicionals de l’oficina, fotocopiadora i centraleta telefònica. Es
preveu un increment del 7,5% respecte l’any anterior. La finalitat és optimitzar la gestió de
l’immobilitzat, uniformitat i regularitat en els pagaments, renovar els béns sense que impliqui una
revenda del material obsolet, que la inversió no suposi una variació a l’estructura del balanç ni a
l’estructura financera i apostar per una política medioambiental adequada.
o La partida destinada al mateniment web i als serveis informàtics ha disminuït un 40%. El motiu
s’estableix en la voluntat de donar continuïtat a la política d’optimització de recursos. Durant la
inversió que inicialment es va realitzar (exercici 2005 i 2006), es va considerar oportú crear entorns
dinàmics que permetin una autonomia en el manteniment i gestió dels continguts dels webs de la
CCC i adequar la xarxa informàtica per reduir incidències.
o La dotació per a la realització de jornades i conferències així com la dotació per a comunicació i
imatge amb un total de 8.100,00€, s’han incrementat un 76,10% respecte l’exercici anterior. Es
justifica aquest augment amb la voluntat de correspondre al Pla de Comunicació establert.
o A un exercici per finalitzar el Pla d’Innovació Estratègic 2004 – 2007 s’ha previst una nova partida
per l’elaboració d’un nou Pla 2008 – 2011.
40
5.2.1. Política i gestió ambiental La Confederació de Cooperatives de Catalunya compta des del 2006 amb una política i gestió ambiental documentada
que pren com a fonament la seva política de responsabilitat social referenciada en l’apartat 3.2. En l’esmentat document i
pel que fa al vector ambiental la Confederació expressa de la següent manera el seu compromís ambiental:
La Confederació de Cooperatives Catalunya s’informarà i es formarà en aquelles matèries mediambientals en les què la
seva activitat hi tingui una incidència directa i indirecta, establint un compromís explícit en la gestió i els processos
susceptibles de ser millorats: gestió de residus, de l’aigua i de l’energia.
La CCC disposa d’un espai útil d’oficina de 173 m2 i a l’hora de traduir aquesta política en actuacions específiques de
gestió mediambientalment responsable en una organització com la CCC, s’han considerat les indicacions de la Guia de
l’Oficina Verda editada per l’Ajuntament de Barcelona que precisa que en una oficina verda:
Es redueixen els consums de material i energia.
Es produeixen menys residus.
Es redueixen possibles problemes de salut.
S’estalvien despeses econòmiques.
Les actuacions específiques, a les quals fèiem referència anteriorment, desenvolupades durant el 2006 s’ha concretat en:
Compra de productes d’oficina
Racionalització del consum dels productes d’oficina
Gestió de residus
Gestió de l'Aigua
Gestió de l'Energia
Contaminació atmosfèrica
Il·luminació
Màquines d’oficina
Calefacció
Informació i Formació Ambiental
42
A. Compra de productes d’oficina
Paper
o Folis: certificació l’Àngel Blau (100 % reciclat, blanquejat sense clor –TCF– i compleix les normatives
de qualitat DIN 19309 que el fa apte per a fotocopiadores).
o Papereria,tacs de notes, llibretes i notes adhesives: paper reciclat.
Material de classificació i arxiu:
o Arxivadors i carpetes: productes de PP (polipropilé, no clorat i lliure de materials pesants), cartró
reciclat o cartró, per aquest ordre de preferència.
o Carpetes de pinça, fundes i dossier: productes de PP o PE.
o Material d’enquadernació: canonets de metall.
Màquines d’oficina
o Substitució de 2 monitors de PC convencionals per pantalles planes TFT.
Mobiliari i manteniment
o Compra de mobiliari d’oficina prioritzant criteris ergonòmics.
B. Racionalització del consum dels productes d’oficina
Paper
o Reutilització del paper copiat o imprès a una sola cara.
o Copia o impressió a dues cares.
o Impressió a dos pàgines per cara.
o Tramesa prèvia de la documentació de les reunions a fi que cada persona assistent s’imprimeixi el
que consideri convenient.
Material de classificació i arxiu
o Es recicla el seu ús i es gestiona com a residu un cop finalitzat.
Màquines d’oficina
o Predeterminació de les impressores en qualitat “econòmica” o “esborrany”.
Reunions
o En les reunions de fins a 20 persones, utilització del got multiús.
43
C. Gestió de residus
Es contempla la recollida selectiva de residus en l’espai d’oficina i d'aquesta als punts de recollida públics:
paper, plàstic, vidre i rebuig. Pel que fa als residus especials la gestió és la següent:
Tòners
o Són recollits per entitat sense ànim de lucre que genera un benefici social.
o Fluorescents, bombetes i piles
o Es porten a les botigues de proximitat que tenen punts de recollida.
D. Gestió de l'Aigua
S’ha iniciat un control de la despesa en comparació amb l’any anterior:
1T 2T 3T 4T TOTAL
40
30
20
10
0
2006
2005
11
4
10
7
7
6
11
8
39
25
Consum m3 2005/2006
En els increments detectats durant el 2006 cal tenir present que a partir del segon semestre de 2005 hi ha un augment
del 50% respecte a persones que treballen a la CCC a principis de 2005.
44
E. Gestió de l'Energia
S’ha iniciat un control de la despesa de l’electricitat i del gas en comparació amb l’any anterior.
Electricitat
6000
5000
4000
3000
2000
1000
0
1S 2S 3S 4S TOTAL
2006
2005
735
337
780
795
806
312
818
1.016
5.186
3.550
Consum kWh 2005/2006
5S 6S
565
251
1.482
839
Gas
1S 2S 3S 4S TOTAL
2006
2005
328
203
171
114
3
2
1
1
578
321
5S 6S
2
1
73
0
Consum m3 2005/2006
En els increments detectats durant el 2006 cal tenir present que a partir del segon semestre de 2005 hi ha un augment
del 50% respecte a persones que treballen a la CCC a principis de 2005.
45
F. Contaminació atmosfèrica
Per les característiques de la CCC, s’han calculat les emissions de CO2 derivades del consum d’energia, que
es situen en 14,23 t. Tot i que la xifra no és significativa es continuarà controlant la seva evolució perquè
aquesta disminueixi o com a mínim es mantingui en base a la política de gestió mediambiental.
G. Il·luminació
Les fonts d’il·luminació són bombetes de baix consum.
En el cas dels fluorescents només s’apaguen si no es necessiten durant més de 2 hores.
H. Màquines d’oficina
La fotocopiadora no es posa en marxa a l’iniciar la jornada sinó quan es precisa.
Els ordinadors i les pantalles s’apagaran si han d’estar més de 2 hores sense utilitzar-se.
La màquina de begudes s’apaga en finalitzar la jornada laboral.
I. Calefacció
A l’hivern la calefacció es manté com a màxim a 24º.
J. Informació i Formació Ambiental
Per tal d’integrar aquesta política ambiental, que en molts casos ha servit per fer-nos conscients del que ja
s’estava fent, s’ha elaborat una taula de seguiment per cadascun dels comportaments responsables
mediambientalment, associats als criteris facilitadors i els seus nivells d’acompliment. Dues persones de
l’organització es distribueixen la responsabilitat de l’aplicació i seguiment de la política i gestió ambiental, i
s’informen i es formen si així ho consideren convenient, en temes vinculants, considerant els criteris i
metodologia definits per el compromís pres per la CCC en termes de formació. En conseqüència poden
proposar canvis i han de fer extensiva la seva informació a la resta de persones de l’organització en l’espai de
les reunions d’equip bimensuals.
46
5.2.2. Objectius 2007 vector ambiental
Els objectius de treball en funció de la política ambiental per al 2007, a banda de la continuïtat dels iniciats
en el 2006. són:
Màquines d’oficina
o En compres futures d’ordinadors i impressores es tindrà en compte el consum d’energia, la longevitat i
les baixes radiacions en el cas dels monitors.
o En el cas de les fotocopiadores es contemplarà la possibilitat de fer leasing.
o Els aparells en desús es donaran com a acció social
Mobiliari i manteniment
o Es comunicarà a l’empresa responsable de la neteja de la idoneïtat d’ús de productes respectuosos
amb el medi ambient.
o En les actuacions de reparacions i manteniment s’atendran criteris de materials responsable
mediambientalment.
Il·luminació o Per als canvis de fluorescents, aquests seran trifosfors.
47
o
5.3.1. Democràcia interna i participació de les persones treballadores
Massa social
Les entitats associades de la Confederació de
Cooperatives de Catalunya són, tal com contempla la
Llei de cooperatives 18/2002, de 5 juliol, i els propis
estatuts socials de l’entitat, les sis Federacions de
Cooperatives existents a Catalunya, representades per
les respectives presidències.
Els estatuts determinen que cada Federació té un vot,
tant en el Consell Rector com en l’Assemblea General,
i contemplen la possibilitat de noves admissions en el
cas de què es fundessin altres Federacions, sempre
que estiguessin inscrites en el Registre General de
Cooperatives de Catalunya i el Consell Rector de la
CCC ho aprovés i ho ratifiqués l’Assemblea General.
En els 2 darrers anys la renovació de càrrecs de
representació ha estat del 16%, degut bàsicament a
canvis en les presidències de les Federacions.
De les 6 convocatòries de Consell Rector i d’1
convocatòria d’Assemblea General previstos
anualment per els estatuts socials, durant el 2006 han
tingut lloc 10 convocatòries de Consell, 1 Assemblea
General i 1 Assemblea Extraordinària. El calendari de
les esmentades convocatòries ha estat presentat i
aprovat en el Consell de desembre de 2005. S’ha fet
arribar la convocatòria, ordre del dia i la major part de
documentació associada una setmana abans, en el
cas dels Consells, i dues setmanes abans, en el cas
de les Assemblees.
Totes les informacions vinculades amb la vessant
societària, econòmica i empresarial de la CCC són
tractades en els punts de l’ordre del dia dels Consells
Rectors, el quals també incorporen qüestions diverses
a petició de les Federacions, així com un punt de
suggeriments i preguntes. Si es produeixen
informacions d’interès entre convocatòries de Consells,
el correu electrònic és el canal de comunicació més
utilitzat.
Persones Treballadores Tot i que el nombre reduït de persones treballadores
permet espais informals d’intercanvi, la CCC té el seu
espai formal de comunicació en les reunions d’equip
bimensuals. Aquestes tenen un calendari anual i
s’estableixen en el Manual de Procediments PRs29.
Des de la direcció s’estableix un ordre del dia 1
setmana abans de la convocatòria en la que cada
persona treballadora pot incorporar assumptes que
consideri adients. Els objectius són informar del
desenvolupament de les àrees de responsabilitat de
cada persona, establir i plantejar propostes de millora
en l’àmbit de la gestió, l’organització i les condicions de
les mateixes persones treballadores tant en l’àmbit
laboral com personal.
49
o
5.3.2. Recursos humans L’estructura bàsica i troncal de capital humà de la
Confederació de Cooperatives de Catalunya està
composada tècnicament per 4 persones que
desenvolupen les funcions de direcció,
desenvolupament tècnic, secretaria-administració i
auxiliar d’oficina, respectivament. Les condicions de
contractació són contractes indefinits a temps complet
en el cas de 3 persones i a mitja jornada en el cas d’1
persona.
Per el desenvolupament del programa RSE.COOP de
la iniciativa comunitària EQUAL 2004-2007, estan
adscrites 3 persones en contractes d’obra i servei amb
les següents responsabilitats: direcció tècnica,
comunicació i transferència de resultats a les polítiques
públiques. Aquest darrer professional té el seu lloc de
treball a la seu de la direcció general d’Economia
Cooperativa, Social i d’Autoocupació de la Generalitat.
En virtut del conveni de prestació de serveis signat
amb la Federació de Cooperatives de Consumidors i
Usuaris de Catalunya, una persona de la seva
organització s’encarrega diàriament de les tasques
d’actualització de l’Observatori a la seu de la CCC.
5.3.2.1 Igualtat d’oportunitats L’anàlisi del col·lectiu treballador en termes d’igualtat d’oportunitats és el següent:
Situació laboral
o 7 persones treballadores contractades per la CCC.
o 1 persona externa d’una Federació que desenvolupa una prestació de serveis.
o 4 persones amb contractes indefinits (57%) i 3 amb contractes per obra i servei (43%).
o 6 persones a jornada completa i 1 a jornada parcial.
Perfil personal (en base a les 8 persones anteriorment esmentades)
o 7 dones (87%) i 1 home.
o 4 dones majors de 40 anys (50%); 1 home i 1 dona majors de 30 anys (25%) i 2 dones majors de 60
anys (25%). La persona responsable de la direcció és una dona.
o Procedència geogràfica: El 100 % de Catalunya.
Durant el 2006 no es van produir noves contractacions, però és norma de la CCC que aquestes, quan es donen, tinguin
un caràcter obert. Hi ha una política d’igualtat d’oportunitats tant en la selecció, promoció i formació com en la retribució
econòmica.
50
o
5.3.2.2. Estabilitat de la plantilla En relació amb el que ja comentàvem en l’apartat de recursos humans, 5.3.2, el percentatge de persones treballadores
amb contracte fix del total de la plantilla és del 57%. D’aquest 57% la meitat té una antiguitat de 5 anys. Durant el 2006
no s’ha donat baixes ni altes laborals.
5.3.2.3. Condicions sociolaborals Les despeses salarials totals durant el 2006 han estat de 301.604,75 €. Les relacions percentuals entre salaris segons
les categories professionals són els següents:
Direcció: 100 %
Tècnics Superiors: del 70% al 80%
Tècnics Mitjos: del 50 % al 60 %
Administració: del 30% al 40%
Aquests salaris segueixen la tendència dels trams de retribució econòmica de les categories professionals de
l’administració de la Generalitat de Catalunya, i són coneguts pel conjunt de persones treballadores.
La formació, que suposa una millora per al desenvolupament de les funcions del lloc de treball o un enriquiment en el
perfil professional, es podrà desenvolupar en horari laboral. Per a la resta de formació es poden fer pactes de flexibilitat
horària. Les reunions d’equip bimensuals descrites en l’apartat 5.3.1, són el canal de comunicació per plantejar propostes de
millora en l’àmbit de les condicions sociolaborals, entre altres. En aquelles qüestions que la persona treballadora
considera que ha de tractar directament amb direcció, si proposa canvis que afecta a altres persones, s’ha d’arribar a un
consens entre les parts implicades.
51
o
5.3.2.4. Conciliació de la vida personal i laboral
La política de la Confederació de Cooperatives de Catalunya en aquesta matèria es basa en les següents mesures, de
les que en gaudeixen els següents percentatges:
Flex ibilitat horària
Jornada intens ia de 15 de juny a 15 de
setembre
Divendres jornada intensiva tot l’any
Flex ibilitat espacial
Permis os per as sumptes propis
Gest ió de temps i de reuni ons
Formació en horari laboral
Temps de dinar c oncentrat en 1 hora
Serv ei de cuina
Polít iques d’assessorament
profes sional
Beneficis extrasalarials; ac tivitats lúdiques
conjuntes
71%
100%
100%
29%
100%
100%
100%
100%
100%
100%
100%
MESURA% DE PERSONES
TREBALLADORES
Les reunions d’equip bimensuals descrites en l’apartat 5.3.1, són el canal per proposar i avaluar les mesures de
conciliació. Les mesures que impliquen reajustament de més d’una persona suposen arribar a una situació de consens.
En la darrera reunió d’equip el nivell de satisfacció al respecte era alt.
52
o
5.3.2.5. Formació La política de responsabilitat social de les empreses de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, contempla la
formació de les persones treballadores dins el vector social en els següents termes de compromís:
La Confederació de Cooperatives de Catalunya promourà la formació i el desenvolupament personal de les persones
treballadores de l’organització possibilitant l’accés a la formació que suposi una millora en el seu desenvolupament
professional en base a uns objectius a llarg termini consensuats entre la persona i la direcció de l’organització.
Paral·lelament en el Pla de Gestió 2006, un dels objectius estratègics ha estat la participació mínima en 4 activitats
formatives del col·lectiu treballador sempre que suposi una millora en el seudesenvolupament professional de les
persones treballadores. Detallem seguidament els principals aspectes de la Memòria de Formació 2006:
Detecció de necessitats formatives.
El procediment de la detecció de necessitats formatives i les propostes d’acció pot provenir per part de la persona
treballadora o bé pot ser a proposta de la direcció. En aquest darrer cas la realització de l’acció formativa sempre vindrà
determinada per el consens entre ambdues parts.
En les reunions d’equip que es realitzen amb periodicitat bimensual, la formació és un dels punts de l’ordre del dia
habituals.
El 100% de les persones treballadores de la CCC van realitzar durant el 2006, com a mínim 2 accions formatives. En el
seu conjunt s’ha realitzat 26 accions formatives, incloent el cas d’una persona d’una altra organització que executa una
prestació de servei, donat que tota la seva activitat laboral es desenvolupa en la CCC. Així mateix també cal tenir present
que 3 accions formatives finalitzen al 2007.
En el Manual de Procediments de la CCC el PRs19 correspon al desenvolupament de l’activitat formativa.
Format Les accions formatives majoritàries, un 46,2 %, han estat cursos. Dins aquesta categoria el
nombre d’hores van des de les 3 hores fins a les 60 hores. curs46%
gr up | jor nadatreball 23%
jornada19%
programa12%
Les jornades de treball o grups de treball, conformen aquelles accions formatives que tenen
una part d’informació i una altra de treball en grup, i signifiquen el 23,1 % del total.
Les jornades són accions de formació en les que les persones assistents tenen un rol de
receptors d’informació o experiències i en aquest cas suposen el 19,2 % del conjunt.
El programa, 11,5%, fa referència a l’acció d’ESADE Direcció d’Empreses Cooperatives, en
la que han participat 3 persones.
53
o
Durada
Les persones treballadores de la CCC han realitzat un total de 702h de formació. 100 El 87,18 % de les hores han estan desenvolupades en horari laboral, inclosa l’activitat
en ho rarila bora l
fora d’ h oraril abo ral
50
60
40
20
0
formativa telemàtica, i la resta fora d’horari laboral.
Les hores realitzades fora d’horari laboral han estat desenvolupades per 2 persones
que treballen a mitja jornada.
Modalitat
Tota l’activitat formativa ha estat de tipus presencial a excepció d’un curs telemàtic que
va iniciar la responsable de secretaria i administració, sobre Planificació i Organització
en el Treball, que va iniciar al desembre de 2006 i que finalitza al 2007.
Àrees temàtiques
Les àrees temàtiques són molt diverses el que es correspon amb el fet que les necessitats
dels perfils professionals de la CCC abasten àrees temàtiques molt polivalents.
e con òmica 8%lega l 8%tè cnica 19%d irecc ió 16%n oves te cno lo gie s 16%a dministra ció 11%a ltre s 11%igua ltat o po rtini tats 11%
Les àrees més nombroses són les vinculades a accions formatives tècniques, de direcció i de
noves tecnologies que sumen el 51 % de la formació desenvolupada. En l’àrea de noves
tecnologies cal tenir present que les accions són molt diferents, des d’iniciació a eines
ofimàtiques fins a altres d’especialització.
Canals formatius
Els canals formatius més utilitzats són els més vinculats a les organitzacions d’economia
social, en el 46 % de les accions formatives. La resta són organitzacions que ofereixen
formació contínua subvencionada, especialment pel que fa la formació relacionada amb
les noves tecnologies, i en darrer terme la UAFSE per vinculació amb el programa de la
iniciativa comunitària EQUAL que la CCC està desenvolupant i ESADE.
Relació professionals / responsabilitats i formació realitzada En tots els casos la formació oferia un aprofundiment en àrees temàtiques de la
responsabilitat de les persones assistents o bé una adquisició de noves
habilitats/coneixements per ampliar la base curricular de la persona treballadora.
54
o
Finançament
oEl 92,3 % d’accions formatives realitzades han tingut un caràcter gratuït o
subvencionat.
su bvencionatgra tuït
ccc
100
50
60
40
20
0
oEl 7,7% restant tenien caràcter privat i el cost ha estat assumit per la CCC.
oEn cap cas les persones treballadores han assumit cap cost en concepte de formació.
oIndependentment del caràcter de finançament de l’acció formativa, la CCC ha assumit
les despeses de desplaçament o dietes quan ha estat necessari.
Durant el 2006 es va assignar a la partida de formació 2.000,00€, que representa el 0,18 % del pressupost ordinari. De
la qual només se'n va ser executar en el 30% ja que el 92% de les accions formatives realitzades han tingut caràcter
gratuït o subvencional.
Així mateix, cal recordar que més del 87% de les activitats formatives s’han desenvolupat en horari laboral.
Avaluació de l’activitat formativa realitzada
En relació amb els objectius i les condicions de la pròpia activitat formativa, la mitjana de
valoració que les pròpies persones treballadores han fet és de 7,36 sobre 10; essent el
valor més baix el de 5 i el valor més alt de 10; en ambdós casos únicament es repeteix
una vegada.
En relació amb el nivell d’aplicabilitat dels continguts de la formació realitzada, en les
categories establertes d'alta, mitja i baixa:
oLa categoria "alta aplicabilitat" ha estat valorada en el 35 % dels casos.
oLa categoria "mitja aplicabilitat" ha estat valorada en el 48 % del casos.
oLa categoria "baixa aplicabilitat" ha estat valorada en el 17 % del casos.
En una anàlisi més qualitativa d’aquesta darrera categoria que representa a 4 accions formatives, 2 accions afecten a
l’auxiliar d’oficina, que ha considerat que els continguts no han ampliat els seus coneixements al ser molt introductoris.
En els 2 casos restants, la responsable de secretaria i administració considera que la formació a la que fa referència
tractava una problemàtica que la CCC ja té resolta; i en el cas de la responsable de comunicació, perquè no li ampliava
coneixements.
55
o
5.3.2.6. Seguretat i higiene en el treball
Durant el 2006 l’empresa MRM sp ha realitzat una
avaluació de riscos laborals en el centre de treball a
petició de la pròpia CCC Aquesta avaluació s’ha vist
traduïda en un informe d’acord amb el que estableix
l’article 16 de la Llei de prevenció de riscos laborals,
que ha estat lliurat a finals d’any. La inversió
econòmica ha estat de 655,55 €.
Així mateix, el 100% de les persones treballadores
han utilitzat el servei de vigilància de la salut, que
implica reconeixements mèdics específics amb
caràcter anuals, que la CCC té contractat amb
MRM,sp. La inversió econòmica d’aquest servei ha
estat de 120,15 €.
La persona responsable de l’àrea
d’administració/secretaria és també la responsable
d’informar de les conclusions de l’esmentat informe i
de l’aplicació de les accions de millora que proposa,
així com de la programació i seguiment de les
mateixes. El desplegament d’aquestes accions tindrà
lloc durant el 2007.
5.3.3. Satisfacció del client
Per a la CCC, els clients són de fet les pròpies
Federacions de Cooperatives. Cada Consell Rector
celebrat significa una avaluació i seguiment de les
accions aprovades en el Pla de Gestió 2006. De forma
específica i amb caràcter semestral el Consell Rector
té com punt d’ordre del dia, al mes de juliol, el
seguiment del Pla de Gestió i del Pressupost.
L’Assemblea General de 2007 serà l’encarregada
d’aprovar l’exercici 2006 tant pel que fa a les
actuacions desenvolupades com al balanç econòmic i
compte de resultats.
Pel que fa als serveis que impliquen l'ús de
bases de dades de cooperatives i/o de persones,
com és el cas de l’Observatori del Cooperativisme
de Catalunya i el web del programa RSE.COOP, es
segueix la Llei Orgànica de Protecció de Dades
(LOPD).
56
o
5.3.4. Empreses proveïdores i empreses contractades
En el document de política de RSE de la CCC presentat en l’apartat 3.2 es defineix la relació amb les empreses
proveïdores i les empreses contractades en els següents termes:
La Confederació de Cooperatives de Catalunya prioritzarà en les seves relacions
comercials a empreses del territori, en el nostre cas del territori català, amb
independència que aquest criteri de priorització suposi un cost addicional respecte a
altres empreses de fora del territori de Catalunya. Així mateix dins aquesta
priorització territorial, escollirà les empreses d’economia social pel seu caràcter
d’empreses que afavoreixen el desenvolupament local de la seva comunitat.
La Confederació de Cooperatives de Catalunya prioritzarà les empreses proveïdores i contractades que adoptin un
compromís de gestió responsable social i mediambientalment.
La Confederació de Cooperatives de Catalunya refusa qualsevol tipus d’activitat comercial, o d’una altra naturalesa, en
què directa o indirectament es promogui el treball infantil obligatori i forçós, així com l’incompliment dels drets humans.
Per tal de desenvolupar efectivament aquesta política durant el 2006 s’ha dissenyat un procediment que consta de 4
accions:
1) Comunicació al grup d'empreses proveïdores del Codi de Conducta i dels Requisits d’Idoneïtat.
2) Complimentar el Qüestionari d’Idoneïtat.
3) Definir la Llista d'empreses proveïdores en base al punt 2 i 3. 4) Validació anual dels requisits d’idoneïtat de les empreses proveïdores.
codi de conducta
El Codi de Conducta que la Confederació de Cooperatives de Catalunya demana a les seves empreses
proveïdores són els 10 principis del Pacte Mundial de les Nacions Unides:
1. Les empreses han de donar suport i respectar la protecció dels drets humans fonamentals,
reconeguts internacionalment, dins del seu àmbit d’influència.
2. Les empreses han d’assegurar-se que les seves empreses no són còmplices en la vulneració dels
drets humans.
3. Les empreses han de donar suport a la llibertat d’afiliació i al reconeixement efectiu del dret a la
negociació col·lectiva.
4. Les empreses han de donar suport a l’eliminació de tota forma de treball forçós o realitzat sota
coacció.
57
o
5. Les empreses han de donar suport a l’erradicació del treball infantil.
6. Les empreses han de donar suport a l’abolició de les pràctiques discriminatòries en la contractació i
l’ocupació.
7. Les empreses han de mantenir un enfocament preventiu que afavoreixi el medi ambient.
8. Les empreses han de fomentar les iniciatives que promouen una major responsabilitat
mediambiental.
9. Les empreses han d’encoratjar el desenvolupament i la difusió de tecnologies respectuoses amb el
medi ambient.
10. Les empreses han de treballar contra totes les formes de corrupció, incloses l’extorsió i el suborn.
requisits d’idoneïtat
Els requisits d’idoneïtat de les empreses proveïdores de la Confederació de Cooperatives de Catalunya
són els següents:
Requisits d’idoneïtat imprescindibles
1. Acceptació del Codi de Conducta en matèria d'empreses proveïdores de la CCC.
2. Acceptació de complimentar inicialment / anualment el Qüestionari de requisits d’idoneïtat a
valorar.
3. Empreses, sempre que sigui possible, de l’economia social.
4. Empreses, sempre que sigui possible, del territori català.
5. Obligatorietat de complir amb la legislació de riscos laborals vigent que li correspongui.
6. Obligatorietat de complir amb la legislació ambiental vigent que li correspongui.
7. Obligatorietat, si aplica, de complir amb la LISMI.
Requisits d’idoneïtat a valorar
1. Sistemes de qualitat: Certificacions / Segells / Procediments.
2. Gestió ambiental: Certificacions / Segells / Processos de gestió de residus / Altres.
3. Altres tipus de certificacions.
4. Procediment d’atenció i resolució de reclamacions del client.
5. Programes de Formació Contínua per a les persones treballadores.
6. Mesures de conciliació de vida personal i laboral. 7. Destinació de recursos humans, tècnics i/o econòmics a projectes de cooperació o d’acció social.
En l’actualitat la CCC compta amb una seixantena d'empreses proveïdores, de les quals el 87% són empreses catalanes.
De la resta cal tenir present que són proveïdors d’àmbit estatal que no ofereixen serveis homòlegs a Catalunya com pot
ser Iberia o Telefònica. D’altra banda, el 63% són empreses d’economia social i de la resta una part important no hi ha
hagut aquesta opció, com pot ser el cas de les 2 empreses anteriorment citades, o els serveis de notaria o de lloguer de
l’immoble.
58
o
5.3.5. Comunitat local, cooperació i acció social
Els principis de l’interès per la comunitat, la cooperació i el valor de la vocació social, són tres elements claus en la
identitat cooperativista. Com a tals no poden estar al marge de les actuacions de la Confederació de Cooperatives de
Catalunya. En aquestes línies, les actuacions a destacar durant el 2006 han estat:
Visites de delegacions cooperativistes El mes de setembre es va coordinar la visita d’una representació de 50 integrants de la National Advisory
Union of Cooperatives for Invalids, and for the Blind, federació polonesa que representa cooperatives
integrades per persones amb discapacitat.
Els objectius de la visita de la delegació, formada per les presidències i gerències de cooperatives de Polònia,
era conèixer el moviment cooperativista a Catalunya, i especialment experiències d’èxit d’integració social en el
camp de la disminució sota la formula cooperativa, així com les polítiques públiques de suport a cooperatives
d’integració social i les polítiques d’ocupació i la normativa legal en general, vinculades a l’àmbit de la
discapacitat.
El punt de trobada va ser la seu social de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, i el programa
de la visita va començar amb la intervenció de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, per
posteriorment exposar des de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya la sectorial d’iniciativa
social. Seguidament, el director de la cooperativa TEB, Francesc Martínez de Foix, va ser l’encarregat de fer la
presentació del marc legal català de l’ocupació de les persones amb discapacitat i de l’experiència cooperativa
del Taller Escola Barcelona. La trobada va finalitzar amb el coneixement d’una altra experiència dins l’àmbit de
la inserció de les persones amb discapacitats, la cooperativa La Fageda.
D’altra banda també es va mantenir una sessió de treball amb un representant del projecte Observatori
d’economia social i desenvolupament sostenible de Rio Grande do Norte – Brasil per de donar a conèixer les
característiques del moviment cooperativista a Catalunya.
Observatori d’economia social i desenvolupament sostenible de Rio Grande do Norte - Brasil
La Confederació de Cooperatives de Catalunya contempla en la seva planificació estratègica la participació
anual en projectes de cooperació amb el 0,7% del seu pressupost ordinari, que enguany va suposar 2.000,00
€.
El projecte destinatari va ser l’Observatori d’economia social i desenvolupament sostenible de Rio Grande do
Norte de Bràsil, que en el seu consorci promotor té com entitat responsable del projecte l’associació catalana
APASSOS –Acció i participació social sostenible– .Durant el 2005, la CCC es va incorporar al projecte com a
entitat de suport, i com a tal va destinar hores d’una tècnica de la CCC a l’assessorament de l’esmentat
59
o
Observatori, i va cedir un ordinador portàtil. Durant el 2006 es va procedir a la participació econòmica,
continuant les reunions de seguiment del projecte
Aquest és un projecte R+D en desenvolupament sostenible, dirigit a potenciar, a través de l’esmentat
Observatori, les activitats del programa d’incubadora de cooperatives de Rio Grande do Norte (INCOOP RN)
per tal de facilitar l’obertura de canals de comerç just amb Catalunya dels productes elaborats per aquestes
cooperatives.
Intercooperació
Al llarg de 2006, la Confederació de Cooperatives de Catalunya ha mantingut diverses activitats
d’intercooperació amb altres organitzacions de l’economia social, especialment, en la plataforma de la
Confederación Empresarial Espanyola de la Economía Social (CEPES) - i també d’àmbit català. [més
informació en l’apartat 3.4]
Col·laboracions i adhesions
Col·laboració als Cercles Euram de l’Institut d’Economia i Empresa Ignasi de Villalonga. Per afavorir l’intercanvi
comercial entre regions europees de l’arc mediterrani.
Adhesió al text de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya impulsat per la Direcció General de Participació
Ciutadana de la Generalitat de Catalunya.
Adhesió a l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva a través de la Regidoria de Benestar Social de
l’Ajuntament de Barcelona.
Prestació d’infraestructures Durant el 2006, la CCC ha cedit la seva sala de reunions a diverses organitzacions, com són: persones
representants de la branca de l’oli de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya; a la cooperativa
Aiguasol, per treballar en la seva planificació estratègica; o a un grup de cooperatives que han estat
desenvolupant el programa de Direcció d’Empreses Cooperatives a ESADE per intercanviar experiències
cooperatives.
Priorització de la llengua catalana La llengua catalana és prioritat en totes les comunicacions de la CCC.
60
o
5.3.6. Objectius 2007 vector social
Per al 2007, els objectius en el vector social es centrarien en 2 àrees:
Seguretat i higiene en el treball
El desplegament de les accions de millora en seguretat i higiene en el treball, derivades de l’informe
d’avaluació de riscos.
Empreses proveïdores i empreses contractades
El desenvolupament del procediment dissenyat per a les relacions amb aquest grup d’interès i que es detalla
en el punt 5.3.4, el que donarà lloc a l’homologació d'empreses proveïdores i empreses contractades. D’altra
banda també és un objectiu de 2007 l’augment d'empreses proveïdores vinculades a l’economia social.
61
6.1. Premsa escrita
Des – 06 | Gener – 07
30-12-06
02-12-06
Des - 06
Des - 06
Des - 06
Des - 06
Nov/Des-06
Nov- 2006
16-11-06
16-11-06
15-11-06
Oct - 06
Oct - 06
Oct - 06
Oct - 06
Oct - 06
Oct - 06
Oct - 06
14-10-06
03-10-06
Vincles
Avui – El cèntim
Dossier Econòmic - Anuari
Cooperati ves de Treball
Cooperati ves de Treball
Cooperació Catalana
Cooperació Catalana
Agroact ivitat
Empresa y t rabajo.coop
La Vanguardia – Nuevos Valores
La Vanguardia – Nuevos Valores
El Punt
Catalunya Treball
Catalunya Treball
Catalunya Treball
Cooperació Catalana
Cooperació Catalana
Cooperació Catalana
Corresponsables
Avui – El cèntim
La Vanguardia
Disposats a cooperar
Què passarà l’any 2007?
El paper de les cooperativ es i la RSE
Emprenedors cooperatius
L’economia soc ial a ESADE
De Coop i Volta, èxit de par tic ipac ió
El programa RSE.COOP supera amb nota l’avaluació de les empreses
que hi part icipen
A debat les propostes per al moviment c ooperat iu
Conciliac ión de la vida laboral y familiar
Un modelo naturalmente responsable
Respeto ganado con el propio esfuerzo
Les cooperati ves cr it iquen la llei del llibre perquè "ignor a el
cooperat ivisme"
Entrevista Sant iago Esteban
Una nova enti tat al servei del cooperati visme
Empres es amb responsabilitat social
Els part its a favor del reconeixement del sector cooperat iu
Conciliar temps pers onal i laboral: tothom hi guanya
El c ooperat ivisme polonès ens visi ta
La simbiosis ent re Ec onomía Soc ial y RSE
El toc humà en un món de gegants
Jornada. Conciliar trabajo y familia
63
30-09-06
Set/Oct- 06
29-09-06
27-09-06
10-09-06
10-09-06
Set - 06
Set - 06
Jul/Ago-06
Jul/Ago-06
Juliol-06
27-06-06
15-06-06
Juny - 06
Juny - 06
Maig - 06
Maig - 06
Maig - 06
Maig - 06
21-05-06
Abril - 06
Abril - 06
14 - 03 - 06
11/17-03-06
01-03 06
Economia Social
Agroact iv itat
El Periódico
El Punt
El País. Negoc ios
La Vanguardia
Cooperació Catalana
Cooperació Catalana
Agroact iv itat
Cooperació Catalana
But lletí d’Economia Cooperat iva
La Vanguardia
La Vanguardia
Revis ta Vincles
Anuari o sobre RSE en España
Cooperat ives de Treball
Cooperat ives de Treball
Cooperació Catalana
Cooperació Catalana
La Vanguardia -Dinero
Cooperació Catalana
Cooperació Catalana
Avui
Dossier Econòmic
El País
Guías para la economía social
84ena Diada Inter nacional del Cooperat ivisme
Més propostes
Els sec tors econòmics busquen implicació
Mondragón a la catalana
Cooperat ivas en nuevos t iempos
Edic ió de la guia de l’economia social
Abacus Cooperat iva. Un model ef icaç davant un mercat canv iant
Amb els nous consellers d’Agricultura i Treball
84è Dia Internacional del Cooperat iv isme, una jornada dedicada
a la igualtat d’oportuni tats.
2a assemblea de benef iciaris del programa RSE.COOP
Nov es eines per a l’empresa de Barcelona
Cooperat ivas de segunda generación
Llet amb denominació d’origen
Las cooperat ivas
Els direct ius també es formen
Ara_Coop intensif ica la seva ac ti vitat
Seminari sobre desenvolupament local
La Confederacióde Cooperat ives de Catalunya adopta una política
de RSE
Una em pre sa con g est ión de moc r àt ica, ¿e s ef i c ie nte?
Ass emblea general de l a Confederac ió de Cooperat i ves de
Catalunya
L’Obs er vatori del Cooperat iv isme de Catalunya reprèn el serv ei
de circulars
Més enllà d’un des compte. (art ic le d’opinió de Xavier Tubert)
Els botiguers volen canvis en la llei de cooperat ives
Los libreros catalanes inic ian la devolución de los fondos editoriales
del sello Empúries
64
65
01-03-06
Març - 06
Feb/Març-06
Febrer - 06
23-01-06
Gener - 06
Gener - 06
Gener - 06
Avui
Cooperació Catalana
Buen Gobierno
Cooperació Catalana
(monogràf ic RSE.COOP)
Economía Social
Informe empresarial de Espanya
(2005-2006)
Cooperació Catalana
Cooperació Catalana
El boicot es fa efect iu
Seleccionades totes les empreses que part iciparan al programa
pilot RSE.COOP
La RSC cot iza al alza en Cataluña
La respons abilitat social de les empreses en l’economia cooperativa
RSE.COOP, un programa de respons abilidad soc ial para l as
Empres as de Economía Cooperat iva
Apuesta por l a respons abilidad social empresarial en Barc elona
w ww.cooperativescatalunya.coop: Un c anal per a les cooperat ives
Segona convoc atòr ia per part ic ipar al programa RSE.COOP
6.2. Edicions digitals
Des- 06
17-11-06
23-10-06
19-10-06
13-10-06
03-10-06
02-10-06
02-10-06
Full informat iu Es caler
Terra
But lletí Diputac ió
elEconomista.es
Yahoo! Finanzas
Great Place to Work
elEconomista.es
Terra.es
Certi ficac ió RSE.COOP
La ONCE organi zará el próx imo día 28 en su sede de Madrid la
Jornada "RSE, Economía Social y Discapacidad"
La Responsabilitat Social de l’Empres a: un valor est ratègic
Triodos Bank aboga por t rasladar la noción de responsabilidad
soc ial "día a día" para que deje de ser "utópica"
El Observatorio de la RSC y Proyecto CRIO organizan una jornada
sobre RSC e igualdad de opor tunidades en empres as
Conciliar temps personal i laboral: tothom hi guanya
La Federación de Cooperati vas de Trabajo de Catalunya celebra
una jornada de c onciliación familiar y laboral
La Federación de Cooperati vas de Trabajo de Catalunya celebra
una jornada de c onciliación familiar y laboral
66
02-10-06
Oct - 06
Oct - 06
30-09-06
29-09-06
06-09-06
03-09-06
30-08-06
31-07-06
29-07-06
24-07-06
18-07-06
17-07-06
17-07-06
13-07-06
13-07-06
13-07-06
13-07-06
10-07-06
07-07-07
07-07-06
Yahoo! Finanzas
But lletí d’Economia Cooperat iva
But lletí d’Economia Cooperat iva
Boletín Hispacoop
Sociedad Cooperat iva
CIDIEC
Vilaweb
Canalsolidari.org
Xarxanet.org
Responsables.biz
elPeriodico.cat
Garrotxa Lider
Cooperati ves Treball
Observatorio Español de la
Economía Social
Yahoo. Finanzas
Terra. Invert ia
Xarxanet.org
Nox trum
LaMalla.net
La Federación de Cooperat ivas de Trabajo de Catalunya celebra
una jornada de conc iliación familiar y laboral
RSE.COOP
Entrevista amb Jordi Valls, Conseller de Treball i Indústria
Dia Internacional del Cooperativ isme: Igualdad de opotunidades
Guías para la Economía Soc ial
Conciliar t iempo personal y laboral: Todos ganamos
Les cooperatives aposten per la Responsablitat Social Corporat iva
Les cooperatives aposten per la Responsablitat Social Corporat iva
Les cooperati ves aposten per la RSC
El GRI y el sector cooperat ivo catalán editarán la guía de la
economía social
Més propostes
Iniciat un projecte de col·laboració entre Global Report ing Initiative
(GRI) i el sector cooperat iu català per editar una guia de l’economia
social
Projec te d’edició d’una guia de l’economia soc ial
El sector cooperativo catalán colabora con el GRI para editar una
Guía para organizaciones de la Economía Social
El cooperati vismo fomenta la igualdad entre hombres y mujeres
en el mundo laboral
El sector cooperativo catalán colabora con el GRI para editar una
Guía para organizaciones de la Economía Social
El sector cooperativo catalán colabora con el GRI para editar una
Guía para organizaciones de la Economía Social
Guia per a les organitzac ions de l’Economia Social
El sector cooperativo catalán colabora con el GRI para editar una
Guía para organizaciones de la Economía Social
Claus per a aconseguir la igualtat : El model cooperatiu
67
07-07-06
03-07-06
03-07-06
Jul - 06
28-04-06
19-04-06
11-04-07
10-04-07
10-04-07
10-04-07
10-04-07
10-04-07
10-04-07
Abril -06
25-03-06
25-03-06
Cooperati ves de Treball
Terra
Yahoo. Finanzas
Terra. Invert ia
elEconomista.es
Diputació de Barcelona
Xertatu
Responsables.biz
Esplac
Terra. Invert ia
Labolsa.com
Yahoo! Finanzas
APIE
La Federació Infor ma
Responsabilitat Global
Web PSC
Prop de 100 persones part icipen a la 84a Diada Internacional del
Cooperati visme dedicada aquest any a la igualtat de gènere
Una jornada sobre cooperativ iso conc luye que és te fomenta la
igualdad entre hombres y mujeres en el mundo laboral
Una jornada sobre cooperativ iso conc luye que és te fomenta la
igualdad entre hombres y mujeres en el mundo laboral
La 84ª Edición del Día Internacional del Cooperat ivismo se centrará
en la igualdad de opor tunidades
La 84ª Edición del Día Internacional del Cooperat ivismo se centrará
en la igualdad de opor tunidades en las empresas
Claus per a aconseguir la igualtat : El model cooperatiu
RSE y las cooperati vas catalanas
Un total de 38 empresas part icipan en el programa "RSE.COOP"
que les ayudará a gestionar la RSE de su organización
Les novetats de la cooperat iva Entorn. RSE.COOP
Un total de 38 empresas part icipan en el programa "RSE.COOP"
que les ayudará a gestionar la RSE de su organización
Un total de 38 empresas part icipan en el programa "RSE.COOP"
que les ayudará a gestionar la RSE de su organización
Un total de 38 empresas part icipan en el programa "RSE.COOP"
que les ayudará a gestionar la RSE de su organización
Un total de 38 empresas part icipan en el programa "RSE.COOP"
que les ayudará a gestionar la RSE de su organización
Programa RSE.COOP
La RSE a Catalunya
El 14 de març es va celebrar, a la seu de la Confederac ió de
Cooperatives, la segona assemblea de benef iciaris del Programa
RSE.COOP
6.3. Agències
02-12-06
16-11-06
10-11-06
10-11-06
18-10-06
25-10-06
26-09-06
13-07-06
07-07-06
07-07-06
03-07-06
10-04-06
28-02-06
10-02-06
Agència Catalana de Notícies
Europa press
Agència Catalana de Notícies
Europa press
Europa press
Europa press
Agència Catalana de Notícies
Europa press
Europa press
Agència Catalana de Notícies
Europa press
Europa press
Agencia EFE
Europa press
El moviment cooperat iu demana que les polít iques d’empresa del
nou Govern integrin el sec tor.
La Generalitat veu una “magníf ica notícia” la llei del llibre i la qualif ica
de “pas endavant”.
Les Cooperat ives de Catalunya creuen que el projecte de Llei del
Llibre atempta de forma directa contra la seva acti vitat
Les cooperat ives de Catalunya crit iquen la llei del llibre perquè
"ignora el cooperativ isme"
Triodos bank oboga por t rasladar la noción de responsabilidad
soc ial al “día a dia” para dejar de ser "utópica"
La Generalitat invertirà 725.000 euros en avals per a cooperati ves
CIU, PSC, ERC I ICV asseguren que cal donar més representat ivitat
institucional a les cooperat ives catalanes
El sector cooperat ivo catalán colabora con el GRI para editar una
Guía para organi zac iones de la Economía Soc ial
Una jornada sobre cooperat ivismo concluye con éste fomenta la
igualdad entre hombres y mujeres en el mundo laboral
La Confederació de Cooperat ives de Catalunya considera que el
model cooperatiu fomenta la igualtat de gènere en el món laboral
La 84ª Edición del Día Internacional del Cooperativ ismo se centrará
en la igualdad de oportunidades
Un total de 38 empresas par ticipan en el programa RSE.COOP que
les ayudará a gest ionar la RSE de su organización
Confederació Cooperat ives defensa Abacus per facilitar cultura
RSE.COOP celebra el próx imo lunes en Barcelona el I Seminario
Trasnacional RSEurope
68
69
6.4. Telev isió
12 – 01 -06
28 – 02 -06
Juny - 06
Xarxa de Televisions Locals
La Nit al dia – TV3
Informat ius – Olot Tv
L’Observatori del Cooperat ivisme de Catalunya
Conf lic te preu del llibre (Abacus)
Programa RSE.COOP
6.5. Ràdio
18 – 01 -06 CATALUNYA RÀDIO
Programa: Si més no
Debat el passat i el futur del cooperat ivisme a Catalunya
Conv idats: Xavier Tubert, president de la Confederació de
Cooperatives de Catalunya i Mireia Franch, directora de la Federació
de Cooperat ives de Treball de Catalunya
6.6. Entrev istes
Des - 06
14 -07 -06
06-06-06
06-02-06
28-02-06
28-02-06
07-02-06
12-01-06
Revista Vinc les
Segre Ràdio
Olot TV (Infor mat ius)
Revista Cooperac ió Catalana
La Nit al dia – TV3
El Pais
Dossier econòmic
Xarxa de Televisions Locals
Repor tatge cooperat ivisme: Xav ier Tubert - CCC, Joseba Polanco
– Ara_coop, Xav ier López – Grup Clade, Miquel Cabré-Ecotècnia,
Ignasi Puig- Intersport , Gerard Mar tí – Sc ias, Rafel Florenciano-
Grup Qualitat
Guia GRI . Anna Fuster
Programa RSE.COOP: Laura Peracaula – Escaler, Mik i Rubio – La
Vola, Joan Canyada – Musicom,Susanna Als ina – CCC
Gest ió Confederació i programa RSE.COOP: Xav ier Tuner t
Conf lic te preu del llibre: Xavier Tubert
Conf lic te preu del llibre: Xavier Tubert
Conf lic te preu del llibre:Xavier Tubert
Esmeralda Blasi
7. Relació dels indicadors del global reporting initiative (GRI) i compromisos RSE.COOP - Confederació de Cooperatives de Catalunya
Apartat
1. Declaració de la Presidència1. Dec la ració de la Pre sid ència
2. Perf il i estructura2. Perf il i estructura2. Perf il i estructura2. Perf il i estructura2. Perf il i estructura2. Perf il i estructura3. Estrat ègia d e la coo pe ra tiva2. Perf il i estructura5. 1 . I nd i ca d o rs e c o n ò mi cs2. Perf il i estructura5.1. Indicado rs econ òmics1. Dec la rac ió de la dire c ció
4. A bast de la m emòria4. A bast de la m emòria4. A bast de la m emòriaContrap ortada4. A bast de la m emòria4. A bast de la m emòria4. A bast de la m emòria4. A bast de la m emòria5. 1 . I nd i ca d o rs e c o n ò mi cs5. 2. In d ic a d or s am b ie n t a ls5.3. Indicado rs socials4. A bast de la m emòria7. Relació d’indicado rs del GRI iCompromisos RSE.COOP-CCC2. Perf il i estructura2. Perf il i estructura2. Perf il i estructura5.3. Indicado rs socials3. Estrat ègia d e la coo pe ra tiva5.3 In dicad ors socials2. Perf il i estructura5.3 In dicad ors socials
Indicadors general s
1.11.2
2.12.22.32.42.52.62.72.8
2.9
2.10
3.13.23.33.43.53.63.73.83.9
3.113.12
4.14.24.34.44.54.64.7
Pàgina
77
11111311111117
11 i 35
11 i 387
29
2929
10 0
21292929
35, 63 i 71
2995
11 i 13131371
17 i 7171
13 i 74
Compromís Eina RSE.COOP
--
------C 1. Gestió empresar ia l.-
---
---
C 18. Dià le g i t ra nsparència amb els grups d’int erè s. ( IES)----
--
C 1. Gestió empresar ia l.--C 17. Democràcia interna. (IES)C 20. Igualt at d’o portunit ats. (IES)C 17. Democràcia interna. (IES)C 19. Fo rm ació(IES)
71
Indicador gest ió
EC1EC5EC6
EC7EC8EC9EN1EN3EN4EN5EN8EN10EN12EN16EN18EN28LA1LA2LA6LA7LA8
L A10LA11L A12
Apar tat
5.1. Indicadors econòmics5.3. Indicadors so cia ls5.1. Indicadors econòmics
5.3. Indicadors so cia ls5.3. Indicadors so cia ls5.3. Indicadors so cia ls5.2. Indicadors ambientals5.2. Indicadors ambientals5.2. Indicadors ambientals5.2. Indicadors ambientals5.2. Indicadors ambientals5.2. Indicadors ambientals5.2. Indicadors ambientals5.2. Indicadors ambientals5.2. Indicadors ambientals5.2. Indicadors ambientals5.3. Indicadors so cia ls5.3. Indicadors so cia ls5.3. Indicadors so cia ls5.3. Indicadors so cia ls5.3. Indicadors so cia ls5.3. Indicadors so cia ls5.3. Indicadors so cia ls5.3. Indicadors so cia ls
Pàgina
3 57341
7279796 56 56 56 56 56 5636 6636372727777777474NI
Compromís Eina RSE.COOP
C 3. Gestió de capital. (IES)C 23. Condicions sociolaborals.C 2. Ús d els re cursos loca ls, afavor int el desenvo lupame nt
eco nòmic local.C 20. Igualt at d’op ortunita ts. (IES)C 28. Comunita t lo cal. (IES)C 28. Comunita t lo cal. (IES)C 8. Pro ducció i gestió de residus.C 10. Gestió d’ene rgia.C 10. Gestió d’ene rgia.C 10. Gestió d’ene rgia.C 9. Gestió de l’aiguaC 9. Gestió de l’aiguaC 7. Polí tica i ge st ió a mbien tal. (IES)C 12. Cont amin ació at mosfèrica.C 12. Cont amin ació at mosfèrica.C 7. Polí tica i ge st ió a mbien tal. (IES)C 19. Formació (IES)C 20. Igualt at d’op ortunita ts. (IES)C 21. Seguretat i higiene e n e l t reba ll.C 21. Seguretat i higiene e n e l t reba ll.C 21. Seguretat i higiene e n e l t reba ll.C 19. Formació(IES)C 19. Formació (IES)C 20. Igualt at d’op ortunita ts. (IES)
Indicadors general s
4.84.9
4.104.114.124.134.144.154.164.17
Apartat
3. Estratè gia de la coo perativa3. Estrat ègia d e la coo pe ra tiva3. Estrat ègia d e la coo pe ra tiva3. Estrat ègia d e la coo pe ra tiva5.3. Indicado rs socials5.3. Indicado rs socials3. Estrat ègia d e la coo pe ra tiva3. Estrat ègia d e la coo pe ra tiva3. Estrat ègia d e la coo pe ra tiva3. Estrat ègia d e la coo pe ra tiva
Pàgina
1720 i 3520 i 77
20797921212121
Compromís Eina RSE.COOP
C 17. Democràcia interna. (IES)C 4. Siste mes d e gestió.C 4. Siste mes d e gestió.-C 27. Intercoop era ció. (IES)C 27. Intercoop era ció. (IES)C 18. Dià le g i t ra nsparència amb els grups d’int erè s. ( IES)C 18. Dià le g i t ra nsparència amb els grups d’int erè s. ( IES)C 18. Dià le g i t ra nsparència amb els grups d’int erè s. ( IES)C 18. Dià le g i t ra nsparència amb els grups d’int erè s. ( IES)
72
Indicador gestió
LA13LA14HR1HR2HR3HR4HR5HR6HR7SO1
SO2SO3SO4PR3PR5PR6PR8PR9
Apartat
5.3. Indicadors so cia ls5.3. Indicadors so cia ls5.3. Indicadors so cia ls5.3. Indicadors so cia ls5.3. Indicadors so cia ls5.3. Indicadors so cia ls5.3. Indicadors so cia ls5.3. Indicadors so cia ls5.3. Indicadors so cia ls5.1. Indicadors econòmics
5.3. Indicadors so cia ls5.3. Indicadors so cia ls5.3. Indicadors so cia ls5.1. Indicadors econòmics5.3. Indicadors so cia ls5.1. Indicadors econòmics5.3. Indicadors so cia ls5.3. Indicadors so cia ls
Pàgina
72721777747217171741
1774174377
7 i 437777
Compromís Eina RSE.COOP
C 20. Igualt at d’o portunit ats. (IES)C 20. Igualt at d’o portunit ats. (IES)C 25. Drets humans. (IES)C 29. Pro veïdo rs i emp rese s cont ra ct ades. (IES)C 19. Formació(IES)C 20. Igualt at d’o portunit ats. (IES)C 25. Drets humans. (IES)C 25. Drets humans. (IES)C 25. Drets humans. (IES)C 2. Ús dels recursos loca ls, afavorint el de senvo lupam ent
econò mic local. (IES)C 25. Drets humans. (IES)C 19. Formació(IES)C 25. Drets humans. (IES)C 5. Màrqueting responsab le.C 26. Sat isfacció del client.C 5. Màrqueting responsab le.C 26. Sat isfacció del client.C 26. Sat isfacció del client.
IES Compro mís amb In dicadors d'Econ omis So cialNI No informa
Autodec larat
Rev isat per terc ers
Rev isat per GRI
2002In accordance
C C + B B + A A+
73
