Audiard va néixer a París. Aprincipis dels 80 va començara escriure guions que es vanrealitzar, com Réveillon chezBob! o Mortelle randonnée,Baxter, Fréquence Meurtre iSaxo.

El 1994 va dirigir Mira a loshombres caer, una road movieamb Mathieu Kassovitz i Jean-Louis Trintignant. La pel·lículava guanyar el premi César al'òpera prima i el premiGeorges-Sadoul. Dos anysdesprés va treballar ambMathieu Kassovitz i Jean-LouisTrintignant en la seva segonapel·lícula, Un héroe muydiscreto, el guió es va basaren la novel·la homònima deJean-François Deniau.

La seva quarta pel·lícula, Delatir mi corazón se ha parado,va aconseguir deu nominacionsals premis César, guanyant-nevuit, entre ells a la millorpel·lícula, millor director, millorguió, millor música i millorcinematografia.

Audiard també ha realitzatalguns vídeos musicals, entreells Comme elle vient del grupNoir Désir.

DE ÓXIDOY HUESOAli (Matthias Schoenaerts),sense llar, sense amics i sensediners, creuarà mitja Françacarregat amb el seu fill Sam(Armand Verduse), de només5 anys, a la recerca d’un llocon guanyar-se la vida. Recalaa casa de la seva germanaAnna (Corinne Masiero) aAntibes. El seu treball com aporter de discoteca liproporcionarà el contacte ambStephanie (Marion Cotillard),biòloga marina i entrenadorad'orques en un aquapark. Unterrible accident trastocarà lavida de la jove, creuant-se enel camí d’Ali.

ARGUMENT BIOGRAFIA

DIRECTORNACIONALITAT

ANYDURADA

DIRECCIÓGUIÓ

PRODUCCIÓFOTOGRAFIA

MUNTATGEMÚSICA

França2012120 minutsJacques AudiardJacques AudiardThomas BidegainPascal CaucheteuxStéphane FontaineJuliette WelflingAlexandre Desplat

FITXA TÈCNICA

Marion CotillardMatthias Schoenaerts

Céline SalletteBouli Lanners

Armand Verduse

StéphanieAlain van VerschLouiseMartialSam

FITXA ARTÍSTICA

DIUMENGE7 D'ABRIL DE 201319:30 HTEATRE CONSERVATORI

FILMOGRAFIA

1994 Mira a los hombrescaer

1996 Un héroe muydiscreto

2001 Lee mis labios

2005 De latir mi corazónse ha parado

2009 Un profeta

2012 De óxido y hueso

JACQUES AUDIARD

Sony CrawfordDuane JacksonJacy FarrowSam the LionRuth PopperLois FarrowLester Marlow

COMENTARI

DISSABTE 1521: 00 HÚLTIMA SESSIÓ A LASALA CIUTAT

Versió original en anglès amb subtítolsen castellà.

ARGUMENT

"Llops salvatges t'envolten",va escriure Bon Iver en unacabanya enmig del no-res,contagiat de mononucleosi iferit d'amor. For Emma ForeverAgo, el disc malaltís en què vaincloure “The Wolves”, és laconstatació que la desesperaciói la tristesa de vegades estrasmuten en bellesa isublimació. Per això, potser,no és casual que De óxido yhueso arrenqui –mitjançantAlexandre Desplat- ambaquests versos de Bon Iveracompanyant dos dels seusprotagonistes, un pare i un fillenvoltats de llops tot i quenosaltres encara no n’escoltemels udols. La setena pel·lículade Jacques Audiard no va serrebuda a Cannes ambl'aplaudiment que els fans deles testosteròniques De latirmi corazón se ha parado i Unprofeta li auguraven. La sevatrama, inspirada en els contespulp de Craig Davidson, enspresenta durant la primeramitja hora del film a un paresense diners que, obligat acarregar amb un fill de cincanys a qui desconeix, decideixtraslladar-se al sud de França.Allà, comença a guanyar-se lavida com a porter de discotecamentre es nodreix de la sevaúnica passió, la lluita cos a cos,brutals baralles clandestines.

La improbable trobada entreaquesta bèstia parda i l’epicúriaStéphanie (superba MarionCotillard, bella en la seva lletjorcom un quadre de Schiele),només podria succeir comAudiard apunta, amb unaccident atroç després del qualella perd les cames i les ganesde viure. Heus aquí, a meitatdel metratge, dos personatgestolits i sols que, com la bella i

la bèstia, mai haguessin volgutestimar-se de no haver-se visttancats en un castellabandonat. Només que aquíno està del tot clar qui és labella i qui és la bèstia, potserho siguin a parts iguals comtot ésser humà, i l'única cosaque sabem és que els dosnecessiten alguna cosa quel'altre té: ella, les ganes deviure d'ell, ell, estimar-la.

Jacques Audiard reprèn elnaturalisme dels seus anteriorsfilms, juga la carta d’unesinterpretacions valents iextremes i se serveix d'unabanda sonora amb llums iombres, intoxicada i trista, perexplicar-nos una històriad'amor sense romanticismeque emociona gradualment,fotograma a fotograma, sensecaure en els excessos delmelodrama gràcies sobretot a

COMENTARI la implacable construcció delsseus personatges, i que esqueda enganxada alpensament fins i tot desprésd'abandonar la sala de cine.

El d’Audiard és un conte defades fosc. Els seusprotagonistes s’han d'enamorarúnicament de la veritat del'altre, amb honestedat igenerositat i assumint les sevesprofundes faltes i abismes, elsllops salvatges que udolant elsenvolten. Pot una històriad'amor ser bella i no tenirromanticisme? És que no ésaixò l'amor veritable?

VEREDICTE: Un conte perquèles nenes que van veure Labella y la bestia segueixinaprenent sobre amor.

ANDREA G. BERMEJO, El País,14 desembre 2012