disposicions · 2013. 12. 31. · disposicions departament de territori i sostenibilitat edicte de...

DISPOSICIONS

DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

EDICTE de 19 de desembre de 2013, sobre acords de la Comissió Territorial d'Urbanisme de la CatalunyaCentral referents al municipi de Santpedor.

La Comissió Territorial d'Urbanisme de la Catalunya Central, en les sessions de 27 de maig de 2013 i de 4 dejuliol de 2013, va adoptar, entre d’altres, els acords següents:

Exp.: 2012 / 047157 / N

Pla d'ordenació urbanística municipal, al municipi de Santpedor

Acord de 4 de juliol de 2013

Vista la proposta de la Ponència Tècnica i d’acord amb els fonaments que s’hi exposen, aquesta Comissióacorda:

-1 Donar conformitat al text refós del Pla d'ordenació urbanística municipal, de Santpedor, promogut i tramèsper l’Ajuntament en compliment de l’acord d’aprovació definitiva de la Comissió Territorial d'Urbanisme de laCatalunya Central de data 27 de maig de 2013.

-2 Publicar aquest acord, el d’aprovació definitiva de data 27 de maig de 2013 i les normes urbanístiquescorresponents al DOGC, a l’efecte de la seva executivitat immediata, tal com indica l’article 106 del Text refósde la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, modificat per la Llei 3/2012, de 22de febrer.

-3 Comunicar-ho a l’Ajuntament.

Acord de 27 de maig de 2013

Vista la proposta de la Ponència Tècnica i d’acord amb els fonaments que s’hi exposen, aquesta Comissióacorda:

-1 Aprovar definitivament el Pla d'ordenació urbanística municipal, de Santpedor, promogut i tramès perl’Ajuntament, i supeditar-ne la publicació al DOGC i consegüent executivitat a la presentació d’un text refós,per duplicat, verificat per l’òrgan que ha atorgat l’aprovació provisional de l’expedient i degudament diligenciat,que incorpori les prescripcions següents:

1.1. Pel que fa als informes, cal donar compliment a la prescripció de l’informe de la Direcció General deComerç del Departament d’Empresa i Ocupació de 19 de juliol de 2012, per la qual no es pot preveureincorporar l’ús de comerç mitjà i gran fins que estigui delimitada la trama urbana i determini aquells sòlssusceptibles d’acollir aquest ús, com també a la prescripció de l’informe emès pels Serveis territorials delDepartament de Cultura, de 19 de febrer de 2012, consistent en incorporar a les fitxes urbanístiques delssectors de planejament següents la necessitat que el Departament de Cultura informi tant dels planejamentsafectats com a Zona d’expectativa arqueològica (PMU Carreres, PMU Esparciaco, PPD Sud, PPU Parc Tecnològic)i/o amb béns culturals catalogats (PAU Hermanos, PMU Convent, PMU Clarassó).

1.2. Pel que fa al Pla especial urbanístic Ronda Sud, que incorpora la totalitat de la Ronda sud i es preveu ques’haurà de tramitar prèvia o simultàniament al desenvolupament dels sectors PMU Foneria, PMU Convent i PPUSud-Est, cal que s’estableixin els criteris de repartiment de càrregues entre aquests tres sectors, tant en lesseves fitxes urbanístiques com en la fitxa del Pla especial, incorporant-los també en el corresponent estudieconòmic i financer i de viabilitat econòmica.

1.3. Cal que la prohibició expressa d’extracció d’hidrocarburs a través del sistema de fractura hidràulica a tot elmunicipi establerta en l’article 147.35), derivada de l’acord d’aprovació provisional pel Ple de l’Ajuntament

DL B 38014-2007ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc

Núm. 6528 - 24.12.20131/88 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

CVE-DOGC-A-13353101-2013

referent al sòl no urbanitzable, sigui informada per la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial i,cas que aquest informe tingui caràcter favorable, es sotmeti al preceptiu tràmit d’informació pública.

1.4. Pel que fa a la normativa urbanística i documentació aportada, cal incorporar les esmenes següents ierrades materials detectades:

1.4.1 Cal corregir els quadres de classificació de sòl per ajustar-los a la proposta plantejada.

1.4.2 Cal completar l’informe de sostenibilitat econòmica d’acord amb les previsions de l’article 76 delReglament de la Llei d’urbanisme.

1.4.3 Cal, pel que fa a l’article 49 de la normativa urbanística que regula la clau 1- Zona del barri antic, en elsapartats A i B de regulació específica de les subclaus 1a i 1b, fer referència explícita als usos permesos en elsòl lliure d’edificació, de la mateixa manera que s’ha fet amb les claus 2, 4, 5 i 6.

1.4.4 Cal, pel que fa a l’article 51.2 de la normativa urbanística, on s’estableix la regulació general de la clau4- Zona d’edificació oberta, especificar, dins el paràmetre “Gàlib”, la distància mínima al límit posterior de laparcel·la, i en el paràmetre “Façana”, especificar que la distància mínima i màxima de la façana a la RondaSant Pere es refereix a la façana d’edificació.

1.4.5 Cal, pel que fa a l’article 51.5) de la normativa urbanística que regula altres determinacions per a la clau4- Zona d’edificació oberta, establir que en cas que es prevegi el desenvolupament d’una edificació per fases,s’haurà de fer d’acord amb un projecte unitari.

1.4.6 Cal esmenar el punt 2A de la Disposició Transitòria Tercera- Règim transitori d’usos de la normativaurbanística, de manera que l’article al què es fa referència sigui el 159 enlloc del 158.

1.4.7 Cal eliminar de la fitxa del PPU Santa Anna IV, la disposició que fa referència a l’obtenció dels terrenysper a l’ampliació de l’ETAP, atès que aquests ja han estat obtinguts per l’Ajuntament.

1.4.8 Cal que l’ús global establert en la fitxa PPU Parc Tecnològic, es correspongui als usos globals definits enl’article 146 de la normativa urbanística.

1.4.9 Cal esmenar l’errada material de la fitxa PMU Convent en relació a la delimitació de l’àmbit del sector.

-2 Indicar a l’Ajuntament que el text refós inclourà el text de les normes urbanístiques i els plànols d’ordenacióen suport informàtic i en format de tractament de textos, en compliment de l’Ordre PTO/343/2005, de 27 dejuliol, per la qual s’estableixen els requeriments tècnics de la presentació, en suport informàtic, de les normesurbanístiques de les figures de planejament urbanístic als òrgans de la Generalitat de Catalunya competentsper a la seva aprovació definitiva.

-3 Manifestar que el document de Pla d'ordenació urbanística municipal de Santpedor ha estat sotmès al tràmitambiental preceptiu previst a l’article 86.bis i disposició transitòria divuitena del Text refós de la Lleid’Urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, i a l’article 115 del Reglament de la Lleid'urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, la qual cosa ha estat considerada, prèvia la sevaresolució definitiva.

-4 Comunicar-ho a l’Ajuntament.

Contra aquests acords, que es refereixen a una disposició administrativa de caràcter general, es pot interposarrecurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia deCatalunya en el termini de dos mesos a comptar de l’endemà de la publicació al Diari Oficial de la Generalitatde Catalunya, de conformitat amb el que preveuen l’article 107.3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, derègim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i els articles 10, 25 i 46 dela Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici que elsparticulars puguin interposar qualsevol altre recurs que considerin procedent, i de la possibilitat que tenen elsajuntaments i altres administracions públiques de formular el requeriment previ que preveu l’article 44 de laLlei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

En el cas de formular requeriment, aquest s’entendrà rebutjat si, dins el mes següent a la recepció, no éscontestat. En aquest supòsit, el termini de dos mesos per a la interposició del recurs contenciós administratiues comptarà des de l’endemà del dia en què es rebi la comunicació de l’acord exprés o del dia en quès’entengui rebutjat presumptament.

Consulta i informació de l’expedient



CVE-DOGC-A-13353101-2013

L’expedient estarà, per a la consulta i la informació que preveu l’article 107 del Text refós de la Lleid’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, als locals de la Comissió Territoriald'Urbanisme de la Catalunya Central, carrer Àngel Guimerà, 14 - 2n pis (CP-08241), de 9:30 h a 13:30 h, dedilluns a divendres feiners.

S’inclou a continuació l’enllaç al Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya que permet la consultatelemàtica i immediata del contingut dels documents que conformen l’instrument de planejament urbanísticaprovat amb plena garantia d’autenticitat, i integritat en virtut del que preveuen la disposició addicional quartade la Llei 2/2007, del 5 de juny, del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i l’article 103.3 del Text refósde la Llei d’urbanisme modificat per la Llei 3/2012, del 22 de febrer:

http://tes.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureFitxa&codiPublic=2012/47157/N&set-locale=ca

Manresa, 19 de desembre de 2013

Ferran Caparroz Pérez

Secretari de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central

Annex

Normes urbanístiques del Pla d'ordenació urbanística municipal, del municipi de Santpedor

(Vegeu la imatge al final del document)

Normativa_cat.pdf

(13.353.101)



CVE-DOGC-A-13353101-2013



1

NORMES URBANÍSTIQUES

PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL, DEL MUNICIPI DE SANTPEDOR

TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

Article 1. Objecte i àmbit territorial

1. El Pla d’ordenació urbanística municipal de Santpedor, des d’ara citat com a POUM, constitueix el planejament general urbanístic d’aquest municipi.

2. El POUM regirà en tot el terme municipal de Santpedor.

Article 2. Principis de l’actuació urbanística

1. D’acord amb la Llei d’urbanisme, el desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures.

2. El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient.

3. L’exercici de les competències urbanístiques ha de garantir, d’acord amb l’ordenació territorial, l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible.

Article 3. Marc legal i aplicació

1. El present POUM s’ha redactat d’acord amb la legislació urbanística vigent i amb la legislació sectorial vigent aplicable.

2. La referència a la “legislació urbanística vigent” feta en aquest apartat i en els preceptes successius s’entén que remet a l’ordenament urbanístic vigent a Catalunya, consistent en les lleis aprovades pel seu Parlament i en els reglaments i les disposicions que les desenvolupen, així com en la legislació estatal del sòl i les valoracions en allò que no modifiqui ni vulneri la legislació en matèria d’ordenació del territori, urbanisme i medi ambient que són competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya.

3. La referència a la “legislació sectorial vigent” que es faci en les presents Normes s’entendrà que es remet a l’ordenament jurídic vigent a Catalunya en la matèria que es tracti i en cada moment. En aquest cas, les referències a cadascuna de les disposicions sectorials es realitzaran amb la denominació completa.

Article 4. Vigència, obligatorietat i publicitat del POUM

1. El POUM entra en vigor l’endemà de la publicació de l’edicte de la seva aprovació definitiva i d’aquestes Normes urbanístiques en del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i té vigència indefinida mentre no es modifiqui o es revisi.

2. Tant l’Administració com els particulars estan obligats a complir les determinacions i disposicions del POUM i, per tant, qualsevol actuació o intervenció sobre el territori, tingui caràcter definitiu o provisional,



CVE-DOGC-A-13353101-2013

2

sigui d’iniciativa privada o pública, haurà d’ajustar‐s’hi, segons el que preveu la legislació urbanística vigent.

3. Aquest Pla, les seves Normes urbanístiques i els altres documents que l’integren són públics, i qualsevol persona pot consultar‐los i demanar‐ne informació a l’Ajuntament. També són públics els instruments urbanístics que s’aprovin en el seu desenvolupament.

Article 5. Revisió

Podrà portar‐se a terme la revisió global del POUM quan concorri algun dels supòsits següents:

A. L’aprovació i entrada en vigor d’un planejament territorial que alteri substancialment les previsions del Pla, o quan la vigència d’una disposició de rang superior així ho determini.

B. L’alteració o variació substancial, degudament justificada, de les previsions de població, habitatge, usos o intensitats d’ocupació. Serà concretament causa de revisió l’exhauriment de les previsions en matèria d’habitatge social previstes.

C. La necessitat de modificar‐ne l’estructura general o algun dels seus elements.

D. Quan el model de creixement del POUM es reveli inadequat per a atendre les necessitats de sistemes d’espais lliures públics o equipaments comunitaris, o inadequat per al desenvolupament sostenible del municipi.

E. En el transcurs dels quatre quadriennis en què es preveu l’execució del POUM, amb independència que s’hagi completat o no la seva execució.

Article 6. Modificació

1. Qualsevol altra alteració de les determinacions del Pla que es produeixi, que no es correspongui amb cap dels supòsits previstos en l'article precedent, tindrà la consideració de modificació, fins i tot en el cas que l'esmentada alteració comporti variacions aïllades en la classificació o en la qualificació del sòl.

2. La modificació del POUM seguirà el mateix procediment establert per a la seva formulació.

3. Si la modificació altera la zonificació o l’ús urbanístic dels espais reservats per al sistema d’espais lliures, zones verdes o zones esportives i d’esbarjo, aquesta es tramitarà d’acord amb el procediment establert a la Llei d’urbanisme. Aquesta tramitació no s’aplica als ajustos en la delimitació dels espais esmentats que no alterin la funcionalitat, ni la superfície, ni la localització en el territori.

4. Si la modificació comporta un increment de sostre edificable, augment de densitat de l’ús residencial o, en el sòl urbà, una transformació global dels usos previstos pel planejament, haurà d’incrementar proporcionalment els espais lliures i les reserves per a equipaments que preveu la Llei d’urbanisme.

5. Qualsevol modificació ha de tenir com a mínim el grau de precisió del POUM i ha de contenir un estudi urbanístic que justifiqui la seva necessitat i la incidència de les noves determinacions en l’ordenació urbanística del municipi.

Article 7. Documents del POUM

1. El POUM s’integra per documents informatius i documents normatius.

2. Són documents informatius:

A. Memòria descriptiva (M1)

B. Memòria justificativa (M2)

C. Memòria social (M3)

D. Informe de sostenibilitat ambiental (ISA)



CVE-DOGC-A-13353101-2013

3

E. Agenda i avaluació econòmica i financera (AAEF)

F. Estudi d’avaluació de la mobilitat generada (EMG)

G. Plànols d’informació (sèrie I)

3. Són documents normatius:

A. Normes urbanístiques i annexos a la normativa (N1)

B. Precatàleg de béns protegits (N2)

C. Plànols d’ordenació (sèrie O)

D. Fitxes dels polígons d’actuació urbanística i sectors (Annex 1)

Article 8. Interpretació

1. Les determinacions del POUM i, més concretament, aquestes Normes s'interpretaran a partir d’aquells criteris que, partint del sentit propi de les seves paraules en relació amb el context i amb els antecedents històrics i legislatius, tinguin en compte principalment el seu esperit i finalitat, així com la realitat social del moment en què han d'ésser aplicats.

2. Els plànols que el POUM identifica com d’ordenació són normatius. Quan hi hagi contradiccions gràfiques entre plànols de diferent escala, prevaldrà el règim de les determinacions que resultin dels plànols dibuixats a una escala més detallada, que són aquells formulats a escala 1:5.000 per al sòl no urbanitzable, a escala 1:1.000 per als sòls urbans i urbanitzables.

3. Si es produeixen contradiccions entre la regulació de les previsions del POUM en els diferents documents, es considerarà vàlida la determinació que impliqui espais públics o d'interès públic més amplis i una menor densitat d'habitatges o un índex d'aprofitament menor.

4. Quan hi hagi contradicció entre la part gràfica i la part escrita, prevaldrà la part escrita.

Article 9. Principi d’especialitat

1. El règim urbanístic de cada qualificació resulta de la conjunció de les determinacions generals i de les especials que es preveuen per a cada tipologia, sistema, zona o sector.

2. Les determinacions generals es relacionen amb les especials per una norma de conflicte d’especialitat, per la qual les especials desplacen les generals en la seva eficàcia.

3. A una determinada parcel∙la, com a regla general, i sempre que per especialitat no prevalgui una altra disposició, les determinacions del POUM s’aplicaran per aquest ordre:

A. Primer, les determinacions dels sectors.

B. Segon, les determinacions específiques de cada qualificació.

C. Tercer, les determinacions especials de la classe de sòl, tenint prevalença en matèria de tipologia aquelles que ordenen les específiques de cada grup de qualificacions.

D. Quart, la resta de disposicions.

4. Els usos es regulen, en primer lloc, pel que es disposa en les Normes sobre cadascuna de les qualificacions i, en segon lloc, pel seu règim general.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

4

TÍTOL II. DESENVOLUPAMENT I EXECUCIÓ

CAPÍTOL 1. PRINCIPIS I DESENVOLUPAMENT DEL PLA

Article 10. Disposicions generals

1. El desplegament d’aquest POUM correspon, en primer lloc, a l'Ajuntament de Santpedor, en la seva qualitat d’administració actuant, sens perjudici de la participació de la iniciativa privada. Intervindran, també, les diferents Administracions públiques en el marc de les respectives competències específiques.

2. El desenvolupament de l’ordenació establerta pel POUM s’haurà de dur a terme ajustant‐se a les prioritats fixades en l’Agenda del POUM i, en el cas que s’aprovi un Programa d’actuació urbanística municipal, el desenvolupament del POUM s’hi haurà d’adequar.

3. El Municipi, en exercici de les seves competències, procurarà la major intervenció i col∙laboració dels ciutadans en el desenvolupament de l’acció urbanística a través dels processos de participació pública.

4. Els particulars podran proposar i redactar plans i projectes urbanístics, en el marc de les seves competències i en la forma i procediment previstos en la legislació urbanística vigent.

5. Tots els plans, projectes i qualsevol altre document urbanístic de desenvolupament de les previsions d’aquest POUM han de garantir l’accessibilitat i la utilització, amb caràcter general, dels espais d’ús públic, de tal manera que no seran aprovats si no observen les determinacions i els criteris establerts en la normativa vigent sobre accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.

Article 11. Planejament derivat

1. Amb l’objecte de desenvolupar i completar les determinacions del Pla i d’acord amb la classificació del sòl o, amb caràcter general, de tot el terme municipal, es podran redactar els següents tipus d’instruments urbanístics:

A. Plans parcials urbanístics i plans parcials urbanístics de delimitació.

B. Plans de millora urbana.

C. Plans especials.

D. Estudis d’ordenació volumètrica.

2. Aquest POUM estableix la delimitació dels sectors que han de ser objecte de plans de millora urbana o de plans parcials urbanístics. La formulació de plans de millora urbana que tinguin per objectiu l’acompliment d’operacions de millora urbana no previstes en el present POUM es regeix pel que estableix al respecte la legislació urbanística vigent.

3. D’acord amb l’informe de carreteres emès el dia 5 de setembre de 2012, els sectors de planejament derivat donaran compliment al següent:

A. En tots els trams de les carreteres confrontants amb sòl urbanitzable i/o sòl urbà objecte d'un àmbit d'actuació urbanística, el planejament derivat i els projectes d'urbanització hauran de precisar la vialitat de cadascun d'aquests àmbits i els seus accessos a les carreteres. Els costos de tots aquests intercanviadors i de les actuacions d'adequació de les carreteres que siguin necessàries s'hauran d'incloure en les càrregues d'urbanització imputables als sectors beneficiats.

B. En els projectes d'urbanització, el disseny de tots els elements viaris de connexió a les carreteres es farà d'acord amb la Instrucció de traçat de carreteres 3.1‐IC i amb la Instrucció per al disseny i projecte de rotondes de la Generalitat de Catalunya. En cap cas s'admetran rotondes partides ni, en general, les interseccions en creu. Únicament s'admetran, en trams de travessera, aquelles interseccions en creu que es justifiqui la seva necessitat per la configuració de la trama urbana.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

5

C. Els àmbits confrontants amb carreteres i els corresponents projectes d'urbanització hauran d'incloure l'obligació, per part del promotor, del compliment de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica i de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental d'enllumenat per a la protecció del medi nocturn. En el cas de produir‐se contaminació acústica o enlluernament sobre les carreteres, el promotor haurà d'executar, a càrrec seu, les mesures de protecció pertinents.

Article 12. Desplegament en sòl urbà

1. Les determinacions del POUM que regulen el sòl urbà s’apliquen directament i immediatament, llevat d’aquells sectors de millora urbana delimitats per aquest POUM, en què serà necessària i obligatòria l’aprovació dels plans de millora urbana corresponents. Aquests sectors poden ser objecte de desenvolupament per subsectors, d’acord amb el que estableix la legislació urbanística vigent.

2. En el sòl urbà el POUM també delimita els polígons d’actuació urbanística necessaris per a l’execució integrada de les seves determinacions.

3. En els termes establerts per la legislació urbanística vigent, també es podran formular plans especials urbanístics i plans de millora urbana per a assolir els objectius previstos a la Llei d’urbanisme.

4. Els àmbits de gestió urbanística integrada de desenvolupament específic del sòl urbà (plans de millora urbana i polígons d’actuació urbanística) que s’estableixen per al desplegament d’aquest POUM es regulen a les fitxes annexes a la normativa.

Article 13. Desplegament en sòl no urbanitzable

1. Les determinacions del POUM que regulen el sòl no urbanitzable són d’aplicació directa i immediata, sens perjudici de l’aplicació de la legislació sectorial vigent.

2. No obstant això, es podran formular altres plans especials urbanístics que tinguin per objecte la protecció del medi natural i del paisatge, els espais agrícoles i forestals, els espais fluvials i les vies de comunicació, la regulació de l’activitat turística i educativa en relació amb el medi natural i la millora del medi rural, per a la regulació de les masies i cases rurals i per a tots aquells aspectes que preveu la Llei d’urbanisme.

3. Els plans especials esmentats en l'apartat anterior no podran alterar les determinacions del POUM, llevat que tinguin per objecte regular més restrictivament les condicions d'edificació i d'ús que puguin perjudicar o implicar transformació de la destinació del sòl segons el Pla, i/o augmentar la superfície establerta com a mínima per a les finques.

4. Els plans especials de qualsevol tipus, fins i tot els d'àmbit supramunicipal, que persegueixin objectius diferents dels anteriorment enunciats i que incideixin en el territori classificat com a sòl no urbanitzable, hauran de justificar expressament l'observança de les determinacions d'aquest Pla.

Article 14. Desplegament en sòl urbanitzable

1. En el sòl urbanitzable delimitat el POUM es desenvolupa necessàriament mitjançant plans parcials urbanístics. El seu àmbit territorial s’ha de correspondre necessàriament amb els sectors de planejament delimitats per aquest POUM en els plànols d’ordenació, sens perjudici de la possibilitat de desenvolupament per subsectors, d’acord amb el que estableix la legislació urbanística vigent.

2. Els sectors de sòl urbanitzable delimitat que es delimiten en virtut d’aquest POUM s’identifiquen a les fitxes de les Normes urbanístiques.

Article 15. Desenvolupament del POUM respecte als sistemes urbanístics

El desenvolupament de les determinacions del POUM sobre els sistemes urbanístics s’efectuarà segons el règim urbanístic del sòl en què aquests se situïn i d’acord amb allò que es disposa específicament per a cadascun dels sistemes urbanístics.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

6

CAPÍTOL 2. GESTIÓ I EXECUCIÓ URBANÍSTICA


1. L’execució d’aquest POUM i dels instruments de planejament que el desenvolupin correspon, en primer lloc i prioritàriament, a l'Ajuntament de Santpedor com administració actuant, sens perjudici de les competències que legalment tenen reconegudes altres administracions i organismes de caràcter públic i sens perjudici de la participació de la iniciativa privada en els termes definits per la legislació urbanística vigent.

2. D’acord amb allò que disposa aquest POUM, la seva execució es realitza, bé mitjançant la gestió integrada per sectors de planejament urbanístic o polígons d’actuació complets, o bé mitjançant la gestió aïllada, en aquells supòsits en què no s’hagi delimitat un polígon per al repartiment equitatiu dels beneficis i les càrregues derivats de l’ordenació urbanística.

3. L’edificació dels solars resultants de les actuacions d’execució, tant integrades com aïllades, també és part integrant de la gestió urbanística i constitueix la fase de culminació del procés, sens perjudici dels deures de conservació i de rehabilitació dels edificis, d’acord amb allò que estableix la legislació urbanística vigent.

Article 17. Sectors o polígons d’actuació urbanística

1. Aquest POUM conté la delimitació de diferents polígons d’actuació urbanística en sòl urbà, els quals vénen representats en els plànols d’ordenació i per als quals la present normativa preveu les determinacions urbanístiques concretes. La inclusió de terrenys en l’àmbit d’aquests polígons comporta per als propietaris la subjecció als deures corresponents que estableix la legislació urbanística vigent.

2. La modificació dels polígons d’actuació urbanística delimitats pel POUM o la delimitació de nous polígons d’actuació urbanística, s’ajustarà al que determina la legislació urbanística vigent. També es podrà modificar l’àmbit dels polígons d’actuació amb l’objecte de facilitar la seva gestió o efectuar una millor equidistribució de beneficis i càrregues.

Article 18. Sistemes d’actuació

Els nous polígons d’actuació urbanística que es delimitin d’acord amb el que preveu l’apartat 2 de l’article anterior, hauran de definir el sistema d’actuació per a la seva execució.

CAPÍTOL 3. POLÍTICA DE SÒL I HABITATGE

Article 19. Prioritats del Patrimoni municipal de sòl i d’habitatge

1. El Patrimoni municipal de sòl i d’habitatge de Santpedor està integrat pels béns immobles de caràcter patrimonial obtinguts per cessió o per expropiació urbanístiques, pels béns immobles de caràcter patrimonial adquirits amb recursos derivats de la gestió o alienació d’aquest patrimoni i per aquells altres béns immobles, també de caràcter patrimonial, que l’Ajuntament decideixi incorporar‐hi. També formen part del patrimoni els recursos econòmics que determina la legislació urbanística vigent.

2. La gestió i, si s’escau, la transmissió dels béns que integren el Patrimoni municipal de sòl i d’habitatge han d’adequar‐se a les finalitats que li corresponen d’acord amb la legislació urbanística. A més, els recursos econòmics que en formen part s’han de destinar a les concretes finalitats previstes per la indicada legislació.

3. El Patrimoni municipal de sòl i d’habitatge de Santpedor pot ser gestionat per qualsevol de les formes admeses per la legislació de règim local.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

7

CAPÍTOL 4. INTERVENCIÓ EN L’EDIFICACIÓ I ÚS DEL SÒL

Article 20. Actes subjectes a llicència urbanística o a comunicació prèvia

1. Tots els actes de transformació o utilització del sòl, del subsòl o de les edificacions existents, d’edificació, de construcció o d’enderrocament d’obres a Santpedor, estaran subjectes a l’obligatòria obtenció de llicència urbanística i/o comunicació prèvia amb caràcter previ a la seva iniciació.

2. Se subjecten a llicencia urbanística i/o a comunicació prèvia totes les actuacions previstes per la Llei d’urbanisme, així com:

A. Per a l’obertura de camins i corriols, inclosos els rurals i d’horta, la realització de tallafocs, l’excavació i extracció d’àrids, la tala d’arbres, l’obertura, modificació o ampliació d’establiments industrials o comercials, els vivers i hivernacles i, en general, qualsevol activitat que afecti les característiques naturals del terreny i/o la imatge del territori.

B. Qualsevol altre acte assenyalat per aquest POUM o per les figures de planejament que es desenvolupin o complementin, i per les ordenances reguladores corresponents.

3. La necessitat d’obtenir autoritzacions d’altres administracions públiques no eximeix de l’exigència d’obtenir llicència municipal.

Article 21. Contingut de les llicències i/o comunicacions prèvies

1. Les llicències s'atorgaran seguint les previsions de la Llei d’urbanisme i les prescripcions d'aquest POUM, especialment les particulars per a cada sector, zona o sistema.

2. Les precisions d'aquestes Normes sobre condicions d'edificabilitat, d’ús, d’edificació, estètiques, higièniques o d'altre caràcter, s'entendran contingudes en l'acte d'atorgament de la llicència. Els titulars de llicències hauran de respectar el contingut exprés de les seves clàusules i, a més, el contingut explícit, que és el definit en aquestes Normes, segons la classe i el destí del sòl i les condicions d'edificabilitat i d’ús. No podran justificar‐se les vulneracions d'aquestes Normes o d'altres que siguin d'aplicació (normes tecnològiques NTE, normativa d'habitabilitat, etc) en el silenci o insuficiència de la llicència.

3. La persona interessada presentarà la seva sol∙licitud acompanyada del corresponent projecte tècnic quan la naturalesa de l'objecte de la llicència ho requereixi.

Article 22. Responsabilitats

1. Les llicències i comunicacions prèvies s'entendran atorgades, salvat el dret de propietat i sens perjudici de tercers, i no podran ser invocades pels titulars per excloure o disminuir la responsabilitat civil o penal en què puguin incórrer en l'exercici de les activitats corresponents.

2. En tot cas, el seu atorgament no implicarà, per a l'Ajuntament, cap responsabilitat pels danys o perjudicis que es puguin produir amb motiu o ocasió de les activitats autoritzades.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

8

TÍTOL III. RÈGIM DEL SÒL

Article 23. Règim urbanístic del sòl

El règim urbanístic del sòl es defineix a través de la classificació i la qualificació urbanística.

Article 24. Instruments bàsics del règim urbanístic del sòl

El règim urbanístic del sòl es determina en aquest POUM a partir de 3 instruments bàsics:

A. La classificació del sòl en tot el terme municipal, amb tres classes de sòl bàsiques, sòl urbà, sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable.

B. La qualificació del sòl, segons l’ordenació urbanística del sòl en sistemes i zones.

C. La inclusió del sòl en un sector de planejament derivat o en un polígon d’actuació urbanística.

Article 25. Classificació del sòl

1. La classificació del sòl diferencia el règim jurídic en la totalitat del territori del municipi, per tal d’establir i determinar les facultats de dret de propietat d’acord amb els criteris establerts per la legislació urbanística vigent. El POUM classifica el sòl del terme municipal, pel que fa a l’estructura bàsica de la regulació del seu règim urbanístic, en tres classes de sòl bàsiques segons els conceptes de delimitació següents, d’acord amb la legislació vigent:

A. Sòl urbà: delimitació sobre la base del concepte de sòl apte per a l’edificació, inclosos els àmbits de millora i remodelació urbanes, pendent d’un procediment de planejament derivat, de gestió o només d’urbanització per a assolir la condició de solar.

B. Sòl urbanitzable: delimitació d’àmbits d’acord amb el desenvolupament urbanístic, per a garantir el futur creixement de la població i de l’activitat econòmica, i que s’haurà de desenvolupar mitjançant els plans parcials corresponents.

C. Sòl no urbanitzable: delimitació sobre la base del concepte global d’espais oberts que es protegeixen del procés d’urbanització, d’acord amb els criteris de sostenibilitat que determina la Llei d’urbanisme.

2. La delimitació de cada classe i categoria de sòl és definida en els plànols d’ordenació de la sèrie O. Les parcel∙les afectades pel sistema viari que no estan incloses en un polígon d’actuació són àmbits de la categoria de sòl urbà no consolidat, però no són identificades específicament com a tals en els plànols de classificació del sòl ni en els plànols d’ordenació.

Article 26. Qualificació del sòl. Zones i sistemes

1. La qualificació del sòl concreta el règim urbanístic del sòl, per tal de regular en cada cas els paràmetres urbanístics corresponents i associats a cada àmbit de qualificació urbanística.

2. S’estableixen dos tipus bàsics de qualificació del sòl:

A. Les zones: corresponen a les superfícies de sòl destinades per l’ordenació a ser susceptibles d’aprofitament privat, en parcel∙les en el sòl urbà i en les resultants del planejament derivat, i en el sòl no urbanitzable segons el tipus i nivell de protecció, als efectes de l’ús i gaudi de caràcter privatiu de les finques i sens perjudici que pugui pertànyer a un subjecte de dret públic com a bé patrimonial. Les zones es classifiquen en subzones.

B. Els sistemes urbanístics: són els sòls que es qualifiquen per a una funció publica en el territori, en relació amb les infraestructures per a la mobilitat, els equipaments comunitaris, les infraestructures dels serveis tècnics, els espais lliures i els àmbits d’habitatge dotacional públic, amb independència



CVE-DOGC-A-13353101-2013

9

de la classe de sòl en què es trobin, com a elements estructurants del territori i per al seu desenvolupament i equilibri.

3. La delimitació concreta de les zones i sistemes és definida en els plànols d’ordenació de la sèrie O.

Article 27. Sectors de planejament derivat i polígons d’actuació

1. Els sectors de planejament derivat i polígons d’actuació són àmbits de desenvolupament i de gestió integrada del POUM, d’acord amb els paràmetres corresponents de cessió de sòl públic i d’intensitats d’edificació segons usos definits.

2. El règim urbanístic del sòl inclòs en polígons d’actuació urbanística amb actuacions de transformació urbanística que delimita aquest POUM en sòl urbà, tenen la condició bàsica de ser sòl urbà no consolidat.

3. En els sectors de planejament derivat, siguin en sòl urbà o sòl urbanitzable, d’acord amb el model d’ordenació i els paràmetres definits per a cada sector, aquest POUM estableix una ordenació indicativa segons els usos principals i tipologies bàsiques, i pot definir elements estructurants amb la delimitació precisa de sistemes urbanístics vinculants per al planejament derivat.

4. En els àmbits de polígons d’actuació urbanística en sòl urbà, el POUM concreta la qualificació urbanística i les condicions d’ordenació corresponents, essent àmbits propis de gestió urbanística amb ordenació detallada de sistemes i zones o subzones.

Article 28. Paràmetres urbanístics dels sectors i de la qualificació urbanística

1. Els paràmetres urbanístics associats als sectors o polígons, i a les diferents qualificacions, es defineixen i es regulen en aquestes Normes urbanístiques.

2. De forma específica, els paràmetres dels sectors i polígons són definits en les fitxes urbanístiques de l’Annex 1.

Article 29. Precisió de límits

La delimitació de sectors de planejament derivat i d’instruments de gestió urbanística, podrà ser precisada o ajustada en els corresponents documents en què es despleguin, d’acord amb els criteris següents:

A. Una variació màxima de la superfície dels àmbits del 5% en relació amb les superfícies delimitades als plànols d'ordenació, justificada en els plànols topogràfics.

B. Només s’admeten alteracions de la delimitació per tal d’ajustar els corresponents àmbits a característiques naturals del terreny, a límits físics i a particions de propietat i, en general, a elements naturals o artificials d’interès que així ho justifiquin, així com a elements derivats de la redacció dels projectes d’urbanització.

C. No podrà alterar‐se la delimitació d’un element del sistema d’espais lliures o d’equipaments comunitaris si això suposa la disminució de la seva superfície.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

10

TÍTOL IV. SISTEMES URBANÍSTICS

CAPÍTOL 1. DISPOSICIONS GENERALS

Article 30. Definició i naturalesa dels sistemes urbanístics

Els sistemes són aquell conjunt d'elements d'interès general que són fonamentals per a assegurar el desenvolupament i el funcionament del territori, donada la seva important contribució a l'hora d'assolir els objectius del planejament referents a infraestructures de comunicacions, equipaments comunitaris, serveis tècnics i espais lliures en general.

Article 31. Tipus de sistemes

1. Per la seva incidència en la definició de l’estructura del territori, el POUM distingeix entre sistemes generals i sistemes locals, en atenció a allò que disposa la Llei d’urbanisme.

2. Tindran la condició de sistemes generals aquells que llur nivell de servei és d’abast municipal o superior, i configuren l’estructura general del territori i el seu desenvolupament urbà. La resta de sistemes tenen la consideració de locals.

3. L’ordenació dels sistemes locals que es faci en els plans especials o plans parcials haurà de ser coherent amb els sistemes generals i amb les previsions sobre edificabilitat i usos.

Article 32. Titularitat i afectació del sòl

1. Els sòls destinats a sistemes seran, amb caràcter general, de titularitat pública, tot i que podran ser de titularitat privada en els següents casos:

A. Els serveis tècnics de les companyies prestadores de serveis.

B. Els equipaments que estiguin en funcionament abans de l'aprovació del POUM.

C. Els nous equipaments i dotacions, en els casos en què el POUM ja estableixi expressament la possibilitat de la titularitat privada en tot o en part.

2. La titularitat pública no exclou la possibilitat de la gestió privada del domini i d’ús públic en règim de concessió administrativa, o altre règim equivalent, sempre que aquesta forma de gestió sigui compatible amb la naturalesa del bé i amb els objectius urbanístics del Pla.

Article 33. Desenvolupament de les determinacions relatives als sistemes

1. El desenvolupament de les determinacions del POUM sobre els sistemes es farà mitjançant plans parcials urbanístics dels sectors de sòl urbanitzable delimitat amb els que estiguin relacionats, o per mitjà d’un pla especial per a qualsevol tipus de sòl, segons el que s’estableix en aquestes Normes urbanístiques.

2. Quan els sòls qualificats com a sistemes generals pertanyen a més d’un terme municipal, el desenvolupament de les determinacions d’aquest POUM es farà amb la participació i coordinació de totes les entitats locals implicades i les administracions públiques competents.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

11

Article 34. Identificació dels sistemes

1. El POUM qualifica els sistemes següents:

X1 Xarxa viària territorial, sistema general

X2 Xarxa viària municipal, sistema general

X3 Xarxa viària municipal, sistema local

X4 Xarxa viària municipal, sistema local de camins rurals

Xr Xarxa viària de trànsit restringida

Sistema de comunicacions

F Sistema ferroviari

V1 Parcs

V2 Places, passeigs i espais lliures locals

V3 Parcs esportius

V4 Parcs territorials

V5 Espais enjardinats

Sistema d’espais oberts

H Sistema hidràulic

E1 Equipament docent

E2 Equipament sanitari‐assistencial

E3 Equipament administratiu

E4 Equipament cultural‐social‐religiós

E5 Equipament esportiu

E6 Equipament funerari

E Equipament sense ús assignat

Sistema d’equipaments i serveis tècnics

T Servei tècnic i ambiental

Sistema d’habitatge dotacional HD Habitatge dotacional, sistema local

CAPÍTOL 2. SISTEMA DE COMUNICACIONS

Article 35. Definició i tipus

1. El sistema urbanístic de comunicacions comprèn els sòls afectats pel domini públic necessaris per al pas de les infraestructures per a la mobilitat de les persones i per qualsevol classe de mitjà de transport.

2. El POUM estableix els sistemes de comunicacions següents:

A. Sistema viari (X).

B. Sistema ferroviari (F).

Article 36. Sistema viari (clau X)

1. Definició i identificació

A. El sistema viari està format pel conjunt de vies i camins de domini públic. També comprèn els aparcaments vinculats a les vies.

B. El POUM classifica els sòls del sistema viari amb la clau X.

2. Tipus de vies i identificació



CVE-DOGC-A-13353101-2013

12

A. D’acord amb la jerarquia viària, el sistema viari es divideix en les següents categories:

a. X1, sistema viari d’àmbit territorial: inclou les vies que travessen el municipi i el vertebren amb la resta del territori.

b. X2, sistema viari d’àmbit municipal: conforma la xarxa viària primària del municipi.

c. X3, altre sistema viari en sòl urbà: completa la xarxa viària del municipi i inclou les àrees d’aparcament.

d. X4, sistema viari de camins rurals en sòl no urbanitzable: recull la xarxa de camins en sòl no urbanitzable del municipi.

e. Xr, xarxa viària de trànsit restringit a vianants, ciclistes i vehicles autoritzats.

3. Regulació

A. La legislació de carreteres és d'aplicació a tots els efectes en les qüestions relatives a aquest tipus de vialitat. De produir‐se contradicció entre la normativa del POUM i la legislació de carreteres esmentada, prevaldrà el que determina aquesta legislació.

B. No es permetran activitats que generin fums, pols, vapors o qualsevol altre residu que afecti la seguretat viària en les zones adjacents a les carreteres. Totes les activitats hauran de complir amb tot allò que estableix la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, i el reglament corresponent que figura en el Decret 136/1999, de 18 de maig.

Article 37. Sistema ferroviari (clau F)


A. El sistema ferroviari comprèn els terrenys que ocupen la zona de domini públic ferroviari. També comprèn les estacions i els serveis tècnics ferroviaris.

B. El POUM classifica els sòls del sistema ferroviari amb la clau F.

2. Règim general

A. El sòl qualificat com a sistema ferroviari serà de titularitat pública.

B. L’obtenció, el projecte, el finançament, la construcció, l’ús, l’explotació i la conservació de la xarxa ferroviària es regularà per allò que disposa la legislació sectorial vigent.

C. En els plànols d’informació i en els d’ordenació s’identifica la zona de protecció de les línies ferroviàries. L’execució de qualsevol tipus d’obres o instal∙lacions fixes o provisionals, canviar el destí o l’ús de les ja existents, així com la plantació o tala d’arbres en aquesta zona, es regularà segons la normativa sectorial vigent i requerirà la prèvia autorització de l’administrador de les infraestructures ferroviàries.

D. El límit de l’edificació es determina en els plànols d’informació i d’ordenació. Es prohibeix qualsevol tipus d’edificació en la zona compresa entre el límit del sistema ferroviari (F) i la línia d’edificació, llevat d’aquelles permeses per la normativa sectorial vigent.

3. Regulació

A. Les condicions que regulen l’entorn de les vies fèrries es regiran pel que disposa la legislació sectorial vigent sobre limitacions de la propietat i sobre l’entorn de les vies fèrries, com també per les corresponents disposicions urbanístiques o especials.

B. El desenvolupament d'obres sobre els terrenys limítrofs amb la plataforma ferroviària haurà de garantir tècnicament uns límits en l'emissió de vibracions i uns mínims de qualitat acústica, en relació amb els paràmetres establerts a la normativa sectorial d'impacte acústic.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

13

CAPÍTOL 3. SISTEMA D’ESPAIS OBERTS

Article 38. Definició i tipus

1. El sistema d’espais oberts inclou aquells sòls que, localitzats estratègicament en les diferents àrees del municipi, permeten estructurar una xarxa d’espais forestals, agrícoles i zones verdes urbanes interrelacionada a través de l’ordenació d’eixos cívics i carrers per a vianants, itineraris paisatgístics i recorreguts per a vianants. Així mateix, inclou dins del sistema d’espais lliures el sistema hidràulic. en atenció a les característiques físiques i geomorfològiques.

2. El sistema d’espais lliures ordena els espais de lleure i esbarjo de la ciutadania, alhora que determina la imatge final del territori i del seu entorn no urbanitzat.

3. El POUM estableix les categories següents:

A. Sistema de zones verdes i espais lliures (V).

B. Sistema hidràulic (H).

Article 39. Sistema de zones verdes i espais lliures (Clau V)

1. Definició

A. El sistema de zones verdes i espais lliures comprèn els sòls afectes al domini públic destinats a l’esbarjo, el lleure i l’esport a l’aire lliure.

B. El POUM defineix les zones verdes i espais lliures amb la clau V.

2. Tipus d’espais lliures i identificació

A. El sistema de zones verdes comprèn les següents categories:

a. V1 Parcs.

b. V2 Places, passeigs i espais lliures locals.

c. V3 Parcs esportius.

d. V4 Parcs territorials.

e. V5 Espais enjardinats.

3. Condicions d’ordenació i edificació

A. Les zones verdes i espais lliures inclosos en sectors de planejament derivat en sòl urbà no consolidat i sòl urbanitzable presentaran el percentatge de concentració, respecte a la superfície total de la qualificació dins del sector, d’un quaranta per cent (40%) en una sola peça, i s’haurà de poder inscriure dins d’una circumferència que tingui com a radi mínim dotze metres (12 m).

Aquesta determinació no serà d’aplicació als sectors en què el planejament urbanístic general hagi fixat preceptivament l’emplaçament de les zones verdes i espais lliures, ni en sòls urbans no consolidats en els quals s’acrediti la impossibilitat tècnica del seu assoliment.

B. La zona verda o espai lliure podrà estar dotada de camins interns de circulació rodada limitada, els quals:

a. No tindran la qualificació de vial, sinó la de zona verda o espai lliure.

b. Caldrà que es trobin justificats per necessitats funcionals de mobilitat del sistema o dels edificis existents.

c. Tindran les dimensions estrictament requerides per a atendre aquestes necessitats.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

14

d. S’urbanitzaran de la forma més adequada per a atendre a la seva funcionalitat. En tot moment prevaldran els usos per a vianants per sobre de la mobilitat rodada.

C. Les edificacions i altres construccions a les zones verdes i espais lliures se subjectaran al règim següent:

a. L’ocupació màxima no superarà el cinc per cent (5%) de la superfície del sistema, amb un màxim total de cinc‐cents metres quadrats (500 m2). Si una construcció preexistent passa a destinar‐se a equipament o sistema tècnic, es podrà utilitzar tot el volum construït, però les ampliacions que pugui experimentar no donaran lloc a una ocupació acumulada que superi el percentatge indicat. No se subjectaran al límit percentual les construccions destinades a hivernacles, umbracles i altres instal∙lacions equivalents destinades a la gestió de la vegetació de la zona verda o espai lliure, ni tampoc les rampes i instal∙lacions d’accés als aparcaments subterranis ubicats al subsòl dels sistemes.

b. Les edificacions individuals no superaran un màxim de cent vint‐i‐cinc metres quadrats (125 m2) i no podran impedir ni distorsionar significativament l’afectació del sistema, ni suposar que la seva utilització no es pugui realitzar com a ús comú general. L’alçada màxima no superarà els quatre metres (4 m).

c. La seva destinació només podrà ser alguna de les següents:

− Instal∙lacions destinades a la utilització pròpia del sistema, gestionades directament o per concessió administrativa.

− Instal∙lacions d’accés als aparcaments ubicats al subsòl dels sistemes.

D. La urbanització de les zones verdes garantirà, sempre que sigui possible, la conservació de l’arbrat preexistent.

4. Condicions generals d’ús

A. Es podrà ocupar fins a un deu per cent (10%) de la zona verda per a la construcció de pistes esportives descobertes d’ús públic, excepte en la zona V3, on es podrà destinar el 70%.

B. Quan una parcel∙la amb qualificació de zona verda o espai lliure tingui una superfície superior a mil metres quadrats (1.000 m2), es podrà destinar fins a un deu per cent (10%) de la seva àrea a aparcament en superfície. Aquest aparcament haurà de definir‐se per mitjà de projecte d’obres, que justificarà la seva existència, dimensions i característiques, per raó de les necessitats derivades de la utilització del sistema o d’equipaments que es trobin en el seu entorn immediat. No es podrà utilitzar aquesta previsió per crear aparcament que no es destini específicament a aquestes necessitats, sinó per altres raons de mobilitat, encara que siguin d’interès públic.

C. Es permet l’aprofitament del subsòl de les zones verdes i espais lliures per a aparcament o altres usos admesos, que serà de titularitat pública, sempre que es garanteixi l’enjardinament i l’arbrat de la superfície.

5. Condicions específiques

A. Parc territorial (V4):

a. A les zones de parc territorial (V4) no seran d’aplicació les condicions referents a vialitat, edificació, construccions auxiliars i aprofitament del subsòl.

b. Caldrà minimitzar‐hi les construccions, instal∙lacions, mobiliari i infraestructures de comunicacions, a fi i efecte de potenciar la seva funció connectora, de transició o de conservació del paisatge.

6. Criteris d’urbanització i arbrat

A. L’espai públic i llur urbanització ha de tractar‐se d’acord amb els criteris de màxima sostenibilitat, eficàcia i estalvi energètic, evitant la contaminació lumínica, fomentant la protecció dels cursos hídrics, el reciclatge i l’ús de les energies renovables.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

15

B. L’enjardinament de qualsevol modalitat d’espai lliure de nova creació es disposarà amb plantació d’espècies autòctones i adaptades a l’àmbit.

Article 40. Sistema hidràulic (clau H)


A. El POUM defineix com a sistema hidràulic les lleres de rieres i rials, delimitades com a mínim per la zona fluvial, definida per l’instrument de planificació hidrològica corresponent d’acord amb un període de retorn d’avingudes de 10 anys, tenint en compte els requeriments hidràulics i ambientals, i respectant la seva continuïtat.

B. En cas que aquest no estigui definit amb precisió, es delimiten els espais seguint els criteris físics, topogràfics (talussos i murs) i ambientals (vegetació de ribera).

C. El POUM qualifica el sistema hidràulic amb la clau H.

2. Règim general

A. El sòl qualificat de sistema hidràulic serà preferentment de titularitat pública. Són de domini públic els espais i elements qualificats així per la legislació sectorial vigent.

B. Els espais adscrits a aquest sistema no són edificables, excepció feta de les instal∙lacions al servei del sistema corresponent.

C. El domini públic hidràulic no computarà a efectes de repartiment de càrregues i beneficis.

3. Regulació

A. El sistema hidràulic està subjecte a les servituds i limitacions que estableix la normativa sectorial vigent.

B. Als marges del sistema hidràulic, com els terrenys que termenegen amb les lleres públiques, en tota la seva extensió longitudinal, s’estableix:

a. Una zona de servitud de pas de cinc metres (5 m) a cada costat del sistema, mesurada des del cap de talús, apta i practicable en tot moment i on no s’hi admeten moviments de terres, tanques ni edificacions, d’acord amb la normativa sectorial.

b. Una zona de policia de cent metres (100 m) d’amplada, on queden prohibides les alteracions substancials del relleu del terreny, les extraccions d’àrids, les construccions de qualsevol tipus, ja tinguin caràcter definitiu o provisional, i qualsevol ús o activitat que suposi un obstacle per al corrent o que pugui ser causa de degradació o deteriorament del domini públic hidràulic.

C. Les servituds derivades del domini públic hidràulic són d’aplicació a qualsevol zona o sistema on es superposi la zona fluvial.

O alternativament:

A. El sistema hidràulic està subjecte a les servituds i limitacions que estableix la normativa sectorial vigent.

B. Les servituds derivades del domini públic hidràulic són d’aplicació a qualsevol zona o sistema on es superposi la zona fluvial.

4. Proteccions

Les intervencions que tinguin per objecte la reforestació, revegetació o, en general, l’actuació sobre la vegetació o l’arbrat existent en parcs fluvials o zones de ribera, es portaran a terme mitjançant la plantació d’espècies i varietats autòctones adaptades a l’àmbit. En tot cas, s’exclouran les espècies al∙lòctones de caràcter invasor.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

16

CAPÍTOL 4. SISTEMA D’EQUIPAMENTS I SERVEIS TÈCNICS


1. El Sistema d’equipaments i serveis tècnics comprèn els sòls reservats per a usos públics o privats, col∙lectius o comunitaris, per tal de cobrir les necessitats de desenvolupament personal, benestar i abastament de la societat.

2. El POUM estableix les categories següents:

A. Sistema d’equipaments (E).

B. Sistema de serveis tècnics i ambientals (T).

Article 42. Sistema d’equipaments (Clau E)

1. Definició

A. El sistema urbanístic d’equipaments comprèn els centres públics, els equipaments de caràcter religiós, cultural, docent, esportiu, sanitari, assistencial, de transport, i els altres equipaments que siguin d’interès públic o social.

B. El POUM qualifica el sistema d’equipaments amb la clau E.

2. Tipus d’equipaments i identificació

A. El POUM estableix la destinació i l’ús dels terrenys inclosos en el sistema d’equipaments a través dels plànols d’ordenació.

B. El sistema d’equipaments comprèn les següents categories:

a. E1 Equipament docent.

b. E2 Equipament sanitari‐assistencial.

c. E3 Equipament administratiu.

d. E4 Equipament cultural‐social‐religiós.

e. E5 Equipament esportiu.

f. E6 Equipament funerari.

g. E Equipament sense ús assignat.

C. El canvi d’ús d’un equipament es podrà tramitar a través d’un pla especial d’iniciativa pública que en determini l’ús i la titularitat. En cas d’equipaments sense ús assignat inclosos en sectors, podran definir el seu ús a través del planejament derivat en el que estiguin inclosos.

3. Regulació de l’edificació

A. L’edificació dels sòls afectes al sistema d’equipaments s’ajustarà, si s’escau, a allò que estableixi el planejament derivat corresponent. En els equipaments preexistents a la vigència del POUM, l’edificabilitat neta màxima permesa serà l’establerta en la lletra E d’aquest apartat.

B. En els equipaments que es construeixin en sòl urbà consolidat, s’estudiarà específicament la seva ordenació, d’acord amb les característiques de l’entorn, a través d’un estudi d’ordenació volumètrica detallada.

C. En els equipaments amb ordenació segons alineació a vial, l’edificabilitat serà aquella que provingui de l’ordenació de l’entorn, adequant l’edificació als gàlibs, ocupació i/o profunditat edificable i a les alçades reguladores de les edificacions veïnes, i s’haurà de concretar amb un estudi d’ordenació volumètrica.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

17

D. En absència de determinacions, esdevindran d’aplicació les condicions d’ordenació següents:

Tipus d’ordenació Edificació aïllada

Edificabilitat Un metre quadrat de sostre per metre quadrat de sòl (1 m2st/1 m2s)

Ocupació màxima Seixanta cinc per cent (65%)

Distància a límits Segons zona, mínim tres metres (3 m)

Número de plantes Màxim planta baixa i dues plantes pis (3 P)

Planta soterrani S’admet que les plantes soterrani ocupin tot el subsòl de la superfície de sòl

4. Regulació dels usos

A. Els usos específics corresponen a la definició detallada dels usos en aquestes Normes.

B. S’admet l’ús d’aparcament a les plantes soterrani.

Article 43. Sistema de serveis tècnics i ambientals (Clau T)

1. Definició

A. Correspon a les dotacions necessàries per al correcte funcionament de les infraestructures urbanes i serveis tècnics (producció i subministrament d’energia, abastament i evacuació d’aigües, depuració, plantes de residus, abocadors, telecomunicacions, així com l’emmagatzematge de la maquinària de manteniment i transport), incloent les construccions complementàries.

B. El POUM qualifica el sistema de serveis tècnics i ambientals, amb caràcter de servei públic, amb la clau T.

C. El POUM estableix les determinacions generals del sistema de serveis tècnics i ambientals, sens perjudici del que estableixi de forma específica la legislació sectorial vigent en cadascuna de les respectives matèries que afectin aquest sistema.

2. Regulació

A. L’ordenació dels sòls inclosos en el sistema de serveis tècnics i ambientals s’adaptarà als requeriments funcionals de les instal∙lacions que hagin d’acollir, d’acord amb la seva reglamentació específica, i en sòl urbà i urbanitzable haurà de ser objecte d’un estudi d’ordenació volumètrica. En sòl no urbanitzable s’haurà de tramitar com a instal∙lació d’interès públic.

B. Supletòriament, s’estableixen els paràmetres i condicions següents:

Tipus d’ordenació Edificació aïllada

Edificabilitat Mig metre quadrat de sostre per metre quadrat de sòl (0,5 m2st/1 m2s)

Número de plantes Màxim planta baixa i pis (2 P)

Alçada reguladora Set metres (7 m)

Sòl lliure d’edificació Enjardinat amb almenys un arbre per cada 50 m2

C. Quan se situïn en illes d’edificació amb ordenació segons alineació a vial, s’ordenaran d’acord amb les característiques generals de l’entorn.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

18

CAPÍTOL 5. SISTEMA D’HABITATGE DOTACIONAL (CLAU HD)

Article 44. Règim general

1. El sistema urbanístic d’habitatge dotacional (HD) públic comprèn els sòls destinats a les actuacions públiques d’habitatge destinades a satisfer els requeriments temporals de col∙lectius de persones amb necessitats d’assistència o d’emancipació justificades en polítiques socials prèviament definides.

2. El POUM no preveu la reserva específica d’aquest sistema. En qualsevol cas, és un sistema urbanístic diferenciat de la resta. Requereix sempre la titularitat pública del sòl, la qual s’obté mitjançant cessió obligatòria i gratuïta o expropiació, d’acord amb l’article 34.7 de la Llei d’urbanisme o, si s’escau, mitjançant les formes previstes per la legislació sectorial d’habitatge.

3. Els paràmetres d’ordenació i tipologia d’aquest sistema s’establiran pel planejament derivat. En qualsevol cas, caldrà justificar la necessitat de creació d’aquest tipus de sistema.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

19

TÍTOL V. SÒL URBÀ


Article 45. Sòl urbà

1. En el sòl urbà, el POUM estableix dues categories diferents:

A. Sòl urbà consolidat.

B. Sòl urbà no consolidat.

2. El sòl urbà consolidat i no consolidat s’estableix en funció del compliment dels requisits establerts en la legislació urbanística.

Article 46. Estructura de l’ordenació i regulació del sòl urbà

1. Els límits del sòl urbà consolidat (SUC) i del sòl urbà no consolidat (SUNC/SNC), zones, sistemes, així com dels àmbits de planejament derivat per al posterior desenvolupament, es delimiten en els plànols d’ordenació.

2. El sòl urbà es qualifica en sistemes i zones bàsiques, i si s’escau subzones.

3. El POUM delimita plans de millora urbana, els quals defineixen objectius, edificabilitat bruta, densitat, cessions i condicions de parcel∙lació, edificació, ús i gestió.

4. El POUM delimita polígons d’actuació urbanística, per als quals s’estableix l’ordenació detallada mitjançant la qualificació urbanística dels terrenys i es determinen les condicions de gestió i el règim de cessions.

Article 47. Desenvolupament i execució del sòl urbà

1. El sòl urbà consolidat es desenvolupa i s’executa amb els projectes, tràmits i actuacions següents:

A. Les llicències urbanístiques en les parcel∙les amb ordenació i qualificació urbanística detallada. Poden comportar les cessions obligatòries de sistema viari per a assolir les condicions de solar.

B. La gestió urbanística aïllada, mitjançant l’expropiació de sòl qualificat com a sistemes públics no inclosos en polígons d’actuació urbanística, per part de l’Administració pública competent.

C. Els polígons d’actuació urbanística per a millores d’urbanització d’un àmbit sense sistemes públics pendents de cessió, mitjançant la reparcel∙lació econòmica per a assumir les despeses d’urbanització d’acord amb el projecte d’urbanització corresponent.

D. Els polígons d’actuació urbanística corresponents a actuacions de dotació, quan estigui aprovat i sigui executiu el projecte de reparcel∙lació corresponent.

E. Planejament derivat, no delimitat prèviament en el POUM, per a l’ordenació detallada de diferents sistemes urbanístics (equipaments i serveis tècnics, habitatge dotacional, ajustos en el sistema viari, etc), o altres objectius i finalitats com regular usos urbanístics, subsòl, paisatge urbà, àmbits protegits, etc, segons regula la legislació vigent, sense necessitat de modificació puntual del POUM, d’acord amb de la Llei d’urbanisme.

F. Els estudis volumètrics admesos per aquestes Normes.

2. El sòl urbà no consolidat es desenvolupa i s’executa amb els projectes, tràmits i actuacions següents:

A. Les llicències urbanístiques directes segons l’ordenació detallada del sòl urbà, en el cas que una parcel∙la estigui afectada per un sistema viari, tramitant prèviament la cessió corresponent i, en el seu cas, fent efectiu el cost i l’execució de la urbanització.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

20

B. Els polígons d’actuació urbanística corresponents a actuacions de dotació, que s’han d’executar mitjançant la tramitació del projecte de reparcel∙lació corresponent.

C. Els polígons d’actuació urbanística amb ordenació detallada delimitats en el POUM, a executar mitjançant el sistema d’actuació urbanística definit pel POUM, fent efectius els drets i deures dels propietaris del sòl urbà no consolidat. Amb aquesta finalitat, caldrà elaborar i tramitar els projectes de reparcel∙lació o d’expropiació, segons es determini, i els d’urbanització corresponents.

D. Planejament derivat, no delimitat prèviament en el POUM, que defineix l’ordenació detallada de la qualificació urbanística i, si s’escau, amb ordenacions volumètriques precises, concretant els drets i deures dels propietaris del sòl urbà no consolidat.

CAPÍTOL 2. REGULACIÓ DE LES ZONES

Article 48. Relació de zones en sòl urbà

1. Les zones bàsiques del sòl urbà es determinen segons els diferents teixits urbans, i les subzones corresponents a cada zona bàsica es diferencien per regular diferents règims urbanístics del sòl, segons els paràmetres urbanístics específics associats a cada subzona, essent les inicials que regula aquest POUM les següents:

ZONA SUBZONA

Clau Denominació Clau Denominació

1a Nucli tradicional compacte 1 Zona del barri antic

1b Nucli tradicional en illa oberta

2a En illa tancada 2 Zona d’eixample

2b En illa oberta

4 Zona d’edificació oberta 4 Blocs plurifamiliars

5 Zona d’habitatges agrupats 5 Habitatges en filera

6b1 Cases unifamiliars aïllades, subzona 1


6b3 Cases unifamiliars aïllades, subzona 3 6 Zona d’habitatge unifamiliar aïllat


7a1 Alineació d’edificació, subzona 1



7b1 Edificació aïllada d’ordenació anterior, subzona 1

7 Zona industrial

7b2 Edificació aïllada, subzona 2

8a1 Cal Ramon

8a2 Restaurant–hotel del Mirador de Montserrat Zona de serveis de restauració–hotelers

8a3 Casa cal Jorba

Zona de dotació religiosa 8f

Zona de dotació docent 8g

8

Zona de dotació sòciosanitària 8h

9 Zona d’activitats econòmiques 9b Zona comercial



CVE-DOGC-A-13353101-2013

21

Article 49. Zona del barri antic (clau 1)

1. Definició de la zona i subzones

A. La zona del barri antic (clau 1) comprèn l’àmbit central del nucli principal del municipi consolidat històricament, en forma d’edificis entre mitgeres, segons l’alineació de l’edificació, i s’integra per les subzones següents:

a. Nucli tradicional compacte (clau 1a).

b. Nucli tradicional en illa oberta (clau 1b).

2. Regulació general

A. Paràmetres generals

Tipus d’ordenació Segons alineació a vial.

Densitat La densitat màxima permesa és d’un habitatge per cada 90 m2 edificables amb ús residencial. La superfície útil mínima total dels habitatges no podrà ser inferior de 75 m2. En cas d´habitatge protegit, la densitat màxima permesa serà d´un habitatge per cada 75 m2 de sostre construït i la superfície útil mitjana dels habitatges no podrà ser inferior de 60 m2. En qualsevol cas, sempre es podrà assignar la densitat necessària per assolir un habitatge per cada planta permesa amb ús d’habitatge.

Edificabilitat Segons regulació específica.

Número de plantes El número de plantes permès serà planta baixa més dues plantes pis (3 P), excepte les edificacions donant façana a la plaça de l’Església, la plaça Gran i el carrer Ample, on es permet una planta addicional, és a dir, planta baixa més tres pisos (4 P).

Alçada reguladora L’alçada reguladora màxima o alçada de la cornisa podrà oscil∙lar un metre i mig (1,50 m), situant‐se setanta‐cinc centímetres (0,75 m) per sobre o per sota de l’alçada reguladora establerta pel nombre de plantes, en funció de les característiques dels edificis veïns i la conveniència o no de mantenir, a criteri municipal, la regularitat en les alçades de la cornisa.

Alçada lliure La distància entre forjats de la planta baixa serà entre tres i quatre metres (3‐4 m). La resta de les plantes seguiran allò establert a les disposicions comunes per a totes les zones.

Façana Els plans de façana seran únics i continus en cada façana. La façana màxima serà de catorze metres (14 m). La façana mínima serà de cinc metres (5 m).

Coberta La coberta serà sempre inclinada a doble vessant, orientada cap al vial amb un pendent màxim del trenta per cent (30%). En les cantonades la coberta es resoldrà de manera que només aparegui el ràfec a cota constant. El carener es situarà centrat respecte a l’edificació i les aigües s’evacuaran mitjançant canal i baixants. A les plantes baixes aniran encastats. Les barbacanes seran de poc gruix i anàlogues a les existents. No s’admeten terrasses o retalls a la coberta. Es permeten finestres en un deu per cent (10%) de la superfície de coberta.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

22

Cossos sortints Els cossos sortints oberts o balcons només es permeten a la planta primera i segona de les edificacions. Es permet que ocupin un cinquanta per cent (50%) de la façana. A partir de la planta segona, els balcons no superaran la longitud màxima de dos metres (2 m) i estaran separats entre ells per un mínim d’un metre i seixanta centímetres (1,60 m). Les baranes tindran una composició vertical. El vol dels cossos sortints oberts serà de vint‐i‐cinc centímetres (25 cm) en carrers d’amplada inferior a sis metres (6 m) i de quaranta‐cinc centímetres (45 cm) en carrers d’amplada igual o superior a sis metres (6 m). Els cossos sortints semitancats només es permeten en les façanes posteriors, sobrepassant la fondària màxima edificable en un màxim de seixanta centímetres (60 cm) i amb una ocupació màxima del setanta per cent (70%) de la façana. Queden prohibits qualssevol tipus d’elements i cossos sortints volats en carrers d’amplada inferior a quatre metres i mig (4,50 m).

B. Composició arquitectònica

Obertures Les obertures de les façanes, ja siguin exteriors o interiors, s’agruparan en eixos de composició verticals i tindran en elles mateixes una proporció vertical amb una relació alçada‐amplada superior a 4:3. Les obertures seran finestres o finestres‐balcó amb una amplada màxima d’un metre i quaranta centímetres (1,40 m). S’entén per finestra‐balcó aquella obertura que arranca del forjat i disposa de barana exterior o interior. Les separacions massisses entre obertures seran del mateix material que la resta de la façana, al mateix pla i amb una dimensió mínima d’un metre i quaranta centímetres d’ample (1,40 m).

Rètols publicitaris Es dissenyaran i situaran tenint en compte les característiques de l’edifici i integrant‐se en la composició general de la façana. Es situaran, sempre que sigui possible, dins els buits arquitectònics adaptant‐se a les proporcions de les obertures. S’admeten rètols sobre la façana en lletres retallades o sobre fons transparent. Es prohibeixen els rètols adossats a les baranes dels balcons. No es superarà els seixanta centímetres (60 cm) d’alçada i, en cas de situar‐se de manera perpendicular a la façana, no superaran el vol de quaranta centímetres (40 cm).

Instal∙lacions Es prohibeixen les instal∙lacions i qualsevol mena d’element tècnic de climatització, telecomunicacions, etc, vistes a façana. No es permeten les sortides de gasos cremats o similars a cap façana.

C. Materials permesos

Elements massissos o façanes

Pedra de la zona o estucat, preferentment amb morter de calç, o arrebossat amb morter de calç tradicional de textura rugosa, i pintat amb pintures de silicat o siloxans en algun dels colors admesos per l’ordenança municipal.

Coberta El material cobertor serà la teula àrab de ceràmica no pigmentada, preferentment amb un acabat envellit o de recuperació.

Canals i baixants Materials tradicionals de coure, zinc, acer galvanitzat. No s’admet el PVC.

Baranes Barrots de ferro col∙locats verticalment o baranes de ferro de valor artístic, o tradicionals recuperades. La barana podrà ser de fusta, amb les característiques previstes per a la fusteria de les façanes.

Xemeneies i elements de ventilació

Acabats arrebossats i pintats amb la mateixa coloració que la façana.

Fusteria Elements de fusta o metàl∙lics pintats d’acord amb els colors admesos per l’ordenança municipal.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

23

Proteccions solars Consistiran en persianes de propietari, persianes tradicionals de corda o porticons que no siguin corredissos o penjats en guies a la façana, d’acord amb els colors admesos per l’ordenança municipal. No s’admeten les persianes enrotllables de cap material.

Tanques Les de separació al carrer seran murs opacs, arrebossats d’acord amb els colors admesos per l’ordenança municipal, amb un màxim de dos metres (2 m) d’alçària i una alçada mínima de noranta centímetres (0,90 m). Es permeten elements calats fins a l’alçada màxima, amb composició vertical de barrots o similar.

3. Regulació específica

A. Determinacions particulars de la clau 1a

a. Ateses les dimensions de les illes i la seva complexitat, no es fixa profunditat edificable màxima. Tanmateix, l’ocupació màxima de l’edificació nova o procedent d’una substitució es fixa en un setanta per cent (70%).

b. El trenta per cent (30%) restant es destinarà a jardí privat en planta baixa, preferiblement acumulat en un sol espai enjardinat, situat a la façana posterior i evitant deixar mitgeres vistes. Aquest espai es destinarà a l’ús privat de jardí al servei dels habitatges.

c. La planta soterrània podrà ocupar tota la dimensió de la parcel∙la, ubicant‐se sempre per sota del pla delimitat per la rasant del carrer i garantint l’enjardinament a l’alçada de la planta baixa.

B. Determinacions particulars de la clau 1b

a. La profunditat edificable és de setze metres (16 m) i és preceptiva. La resta de la parcel∙la serà sòl lliure d’edificació, amb tractament de jardí d’ús privat al servei dels habitatges.

b. La planta soterrània podrà ocupar fins a un 50% més de l’ocupació de la planta baixa, ubicant‐se sempre per sota del pla delimitat per la rasant del carrer i garantint l’enjardinament a l’alçada de la planta baixa.

c. No s’admeten les terrasses com a cobriment parcial de la planta baixa interior en l’espai lliure d’edificació, ni cap tipus d’edificació.

d. En cas d’anivellar el sòl lliure d’edificació amb terrasses, es disposaran de manera que la seva cota no estigui un metre (1,00 m) per sobre ni un metre (1,00 m) per sota de la cota natural del terreny.

C. Determinacions particulars de la protecció paisatgística del verd privat

a. Les àrees de protecció paisatgística del verd privat corresponen a jardins preexistents de caràcter privat que, pel seu interès paisatgístic en el si del nucli antic de Santpedor, cal protegir íntegrament.

b. En aquestes àrees, representades als plànols d’ordenació, es prohibeix qualsevol nova construcció; s’enjardinaran i es destinaran a l’ús privat al servei dels veïns.

c. La superfície de protecció computa a efectes déspai no ocupat de la parcel∙la. En cas que aquest percentatge sigui inferior a léstablert per la regulació general, s’haurà dámpliar fins a assolir‐lo.


A. Ús global

a. Residencial.

B. Usos admesos



CVE-DOGC-A-13353101-2013

24

a. Habitatge unifamiliar.

b. Habitatge plurifamiliar.

c. Hoteler.

d. Comercial de proximitat, fins a 400 m2 de superfície de venda.

e. Oficines i serveis.

f. Restauració: aforament inferior a 100 persones i donant a un carrer de mínim 8 m d’amplada.

g. Indústria artesanal.

h. Magatzem: màxim 60 m2 útils, com a activitat vinculada a una altra de la mateixa zona i justificant la necessitat d’obtenir espai addicional per a magatzem.

i. Aparcament.

j. Serveis tècnics i mediambientals.

k. Educatiu.

l. Cultural.

m. Associatiu.

5. Regulació de l’habitatge en planta baixa

No admès.

6. Regulació de l’ús d’aparcament

La reserva es podrà reduir o no complir‐se en la zona del barri antic (clau 1) per algun dels motius següents:

a. Quan s’implanti comerç a la planta baixa i es disposi d’un façana inferior a deu metres (10 m) i una superfície inferior a cent‐cinquanta metres quadrats (150 m2) de planta edificable.

7. Altres determinacions

A. Normativització de colors i textures

Els edificis es regiran segons l’ordenança municipal de normativització de colors i textures del barri antic.

B. Obres d’enderroc

Només s’atorgarà llicència d’enderroc als edificis que no estiguin catalogats i en els quals hi concorrin alguna de les condicions que s’assenyalen a continuació:

a. Problemes greus de seguretat.

b. Quan s’hagi admès a tràmit un expedient d’obra nova que afecti la parcel∙la i justifiqui l’enderroc de la construcció existent.

c. En qualsevol cas, la construcció de la nova estructura, tancaments, coberta i acabats de façana quedarà garantida mitjançant aval.

Article 50. Zona d’eixample (clau 2)


A. La zona d’eixample (clau 2) comprèn els creixements històrics classificats com a sòl urbà que constitueixen el creixement a partir del barri antic, i és integrat per les subzones següents:



CVE-DOGC-A-13353101-2013

25

a. En illa tancada (clau 2a).

b. En illa oberta (clau 2b).



Densitat La densitat màxima permesa és d’un habitatge per cada 90 m2 edificables amb ús residencial. En cas d´habitatge protegit, la densitat màxima permesa serà d´un habitatge per cada 75 m2 de sostre construït i la superfície útil mitjana dels habitatges no podrà ser inferior de 60 m2

. En qualsevol cas, sempre es podrà assignar la densitat necessària per assolir un habitatge per cada planta permesa amb ús d’habitatge.

Edificabilitat L’edificabilitat neta de la parcel∙la es determina a raó de la superfície de la parcel∙la, pel nombre de plantes i la profunditat edificable.

Nombre de plantes Segons s’expressa als plànols d’ordenació. El nombre de plantes indicat als plànols inclou la planta baixa.

Alçada reguladora Segons paràmetres d’ordenació comuns.

Profunditat edificable La profunditat edificable està representada en els plànols d’ordenació.

Interior d’illa En els plànols d’ordenació es determina si el pati d’illa és edificable (P) o no (J). En el cas que sigui edificable, ho serà només en planta baixa, sense superar en cap punt de la coberta l’alçada de cinc metres (5 m). En el cas de no poder edificar a l’espai interior d’illa, aquest es destinarà exclusivament a jardí al servei dels veïns, no admetent‐se cap altra activitat ni l’aparcament. Es permet la construcció de piscines i umbracles mòbils i similars, amb una ocupació màxima del 50% de l’espai lliure disponible i a una distància mínima de dos metres (2 m) respecte el límit de parcel∙la i de cinc metres (5 m) de la línia posterior de façana. Els jardins particulars que siguin visibles des del carrer hauran de tenir un tractament enjardinat. Les tanques de separació amb el carrer hauran d’alinear‐se a vial.

Façana No es podran generar parcel∙les de façana inferior als set metres (7 m).

Coberta La coberta serà inclinada o plana amb un pendent màxim del trenta per cent (30%).

Cossos sortints Es permeten cossos oberts, semitancats i tancats segons regulació general per alineació a vial.

Planta soterrània La planta soterrània podrà ocupar tota la dimensió de la parcel∙la, ubicant‐se sempre per sota del pla delimitat per la rasant del carrer i garantint l’enjardinament a l’alçada de la planta baixa.


A. Determinacions particulars de la clau 2b.

a. La profunditat edificable representada als plànols d’ordenació és preceptiva.

b. El tractament de les façanes posteriors serà el mateix que el de les façanes principals.


A. Ús global

a. Residencial.

B. Usos admesos


b. Habitatge plurifamiliar.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

26

c. Comercial de proximitat, fins a 500 m2 de superfície de venda.

d. Oficines i serveis.

e. Restauració.

f. Indústria artesanal.

g. Indústria urbana.

h. Magatzem: màxim 150 m2 útils.

i. Aparcament.

j. Serveis tècnics i mediambientals.

k. Educatiu.

l. Esportiu.

m. Sanitari‐assistencial.

n. Cultural.

o. Associatiu.


L’habitatge en planta baixa únicament s’admetrà en les illes on l’interior d’illa no és edificable (J) i es disposi d’un espai a l’interior d’illa mínim de deu metres (10 m), comptabilitzats des del pla de façana posterior fins al límit posterior de la parcel∙la, en tota l’amplada de l’habitatge.

6. Regulació de l’ús d’aparcament

En els edificis d’habitatges plurifamiliars i en les promocions unitàries d’habitatges que comparteixin mitgeres, quan es sol∙liciti la construcció de més de cinc (5) habitatges l’aparcament ha de ser comunitari.

Article 51. Zona d’edificació oberta (clau 4)

1. Definició de la zona

A. La zona d’edificació oberta en sòl urbà (clau 4) comprèn aquells sòls que presenten com a ús predominant l’habitatge plurifamiliar i tipologies d’illa oberta.


Tipus d’ordenació Edificació segons volumetria especifica.

Densitat La densitat màxima permesa és d’un habitatge per cada 90 m2 edificables amb ús residencial. En cas d´habitatge protegit, la densitat màxima permesa serà d´un habitatge per cada 75 m2 de sostre construït i la superfície útil mitjana dels habitatges no podrà ser inferior de 60 m2

.

Edificabilitat L’edificabilitat màxima es determina segons el gàlib i el nombre de plantes indicat als plànols d’ordenació.

Gàlib L’edificació se situarà segons les alineacions de l’edificació, diferents o coincidents amb les del vial, que es fixin als plànols d’ordenació. A la ronda de Sant Pere les edificacions se situaran com a mínim amb una separació de tres metres (3 m) respecte el límit del vial i llinda posterior i de set metres i mig (7,5 m) respecte les llindes laterals. La distància mínima entre edificacions serà de quinze metres (15 m).

Nombre de plantes El nombre màxim de plantes s’estableix en els plànols d’ordenació de la sèrie O.

Ocupació màxima Seixanta per cent (60%).



CVE-DOGC-A-13353101-2013

27

Alçada reguladora Segons paràmetres d’ordenació comuns.

Façana La dimensió mínima de les façanes de l’edifici serà la que es fixa en els plànols d’ordenació. La dimensió de les façanes dels edificis de la ronda de Sant Pere, seran com a mínim de vint‐i‐cinc metres (25 m) i com a màxim de quaranta metres (45 m).

Coberta La coberta serà plana o inclinada amb un pendent màxim del 30%. No es permet l’aprofitament sota teulada.

Sòl lliure d’edificació Es destinarà a espai lliure al servei dels veïns, no admetent‐se cap altra activitat ni l’aparcament. Es permet la construcció de piscines i umbracles mòbils i similars, amb una ocupació màxima del 50% de l’espai lliure disponible.

Planta soterrània Es permet l’ocupació del vuitanta per cent (80%) de la superfície de parcel∙la, garantint l’enjardinament de l’espai lliure de l’edificació a l’alçada de la planta baixa.


A. Ús global

a. Residencial.

B. Usos admesos

a. Habitatge plurifamiliar.

b. Comercial de proximitat, fins a 500 m2 de superfície de venda.

c. Oficines i serveis.

d. Restauració.

e. Indústria artesanal.

f. Magatzem.

g. Aparcament.

h. Serveis tècnics i mediambientals.

i. Educatiu.

j. Esportiu.

k. Sanitari‐assistencial.

l. Associatiu.


Admès.


A. Es podran ordenar volums a través d’un estudi volumètric, sempre que no es modifiqui l’edificabilitat, les separacions a límits i entre edificacions establertes als paràmetres generals, i sense superar l’ocupació màxima permesa.

B. En cas que es prevegi el desenvolupament d’una edificació per fases, s’haurà de fer d’acord amb un projecte unitari.

Article 52. Zona d’habitatges agrupats (clau 5)

1. Definició de la zona



CVE-DOGC-A-13353101-2013

28

A. La zona d’habitatges agrupats (clau 5) comprèn aquells sòls que presenten com a ús predominant l’habitatge unifamiliar en filera, essent compatible en alguns casos amb l’habitatge plurifamiliar.



Densitat La densitat màxima permesa és d’un habitatge per cada parcel∙la, a excepció dels xamfrans.

Edificabilitat L’edificabilitat màxima es determina segons el gàlib i el nombre de plantes indicat als plànols d’ordenació. En tots els casos la profunditat edificable i l’alçada màxima reguladora serà uniforme en cada conjunt d’habitatges, encara que no s’assoleixin els màxims permesos.

Alineació L’edificació màxima es situarà segons les alineacions preceptives de l’edificació, diferents o coincidents amb les del vial, que es fixen als plànols d’ordenació de la sèrie O.

Ocupació màxima L’ocupació màxima ve determinada segons els plànols d’ordenació.

Nombre de plantes El nombre de plantes serà de planta baixa més dues plantes pis (3 P).

Alçada reguladora Deu metres (10 m).

Parcel∙la mínima Cent metres quadrats (100 m2).

Façana mínima La façana mínima és de 5 metres (5 m).

Coberta La coberta serà inclinada o plana amb un pendent màxim del trenta per cent (30%).

Cossos sortints Segons regulació general per alineació a vial.

Sòl lliure d’edificació Es destinarà a espai lliure al servei dels veïns i tindrà un tractament enjardinat. S’admet aparcament en les zones properes a vial. No s’admeten altres activitats.

Planta soterrània En planta soterrània es permet l’ocupació de l’espai lliure d’edificació en un cinquanta per cent (50%) més que la planta baixa.

Construccions auxiliars No admeses.


A. En els casos que la façana posterior de les edificacions doni a un espai públic, haurà de tenir tractament de façana principal.

B. A la trobada de dos fronts edificats, es resoldrà mitjançant la interrupció de l’edificació. En aquest cas, la distància mínima entre dos fronts edificats serà de cinc metres (5 m).

C. En cas de no optar per aquesta solució, es pot resoldre mitjançant la construcció d’habitatges plurifamiliars, d’acord amb el següent:

a. La parcel∙la de la cantonada ha de tenir una façana mínima de deu metres (10 m) i màxima de quinze metres (15 m) en els dos fronts.

b. La densitat màxima serà de quatre (4) habitatges per parcel∙la.

D. Sempre que sigui possible, s’establirà una unitat mínima de quatre unitats, amb estudi d’accessos mancomunats.

E. Quan aquesta unitat correspongui a tot un front d’illa, es permetrà presentar un estudi volumètric de reordenació de volums mitjançant llicència.


A. Ús global

a. Residencial.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

29

B. Usos admesos


b. Habitatge plurifamiliar (només en cantonada).

c. Oficines i serveis, com a ús complementari a l’habitatge.

d. Indústria artesanal.

e. Aparcament (al servei de l’habitatge).

f. Educatiu, fins a 150 m2.

g. Sanitari‐assistencial, fins a 150 m2.

h. Associatiu.


Admès en habitatge unifamiliar.


Es podran ordenar volums a través d’un estudi volumètric, sempre que no es modifiqui l’edificabilitat, les separacions a límits i entre edificacions establertes als paràmetres generals, i sense superar l’ocupació màxima permesa.

Article 53. Zona d’habitatge unifamiliar aïllat (clau 6)


A. La zona d’edificació unifamiliar aïllada en sòl urbà (clau 6b) inclou aquelles subzones on predomina aquest ús i tipologia i s’integra per les subzones següents:

a. Subzona de cases unifamiliars aïllades, subzona 1 (clau 6b1). Comprèn l’àmbit de xalets situats a la meitat nord‐oest de la ronda de Sant Pere.

b. Subzona de cases unifamiliars aïllades, subzona 2 (clau 6b2). Comprèn l’àmbit del Mirador.

c. Subzona de cases unifamiliars aïllades, subzona 3 (clau 6b3). Comprèn l’àmbit de xalets situats al voltant de la carretera de Callús i l’àmbit de xalets situats als carrers Mestre Lladó i Poble Nou.

d. Subzona de cases unifamiliars aïllades o aparellades, subzona 4 (clau 6b4). Comprèn l’àmbit de xalets situats al tram nord‐est de la ronda de Sant Pere.


Tipus d’ordenació Edificació aïllada.

Edificabilitat Ve determinada per la regulació específica de cada subzona.

Gàlib En aquestes qualificacions l’edificació se situarà dins dels límits definits per les separacions a límits sense superar l’ocupació màxima, segons regulació específica per a cada subzona.

Número de plantes Planta baixa i una planta pis (2 P).

Alçada reguladora Set metres (7 m).

Parcel∙la mínima Segons regulació específica per a cada subzona.

Façana mínima de parcel∙la

Segons regulació específica per a cada subzona.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

30

Coberta La coberta serà inclinada o plana amb un pendent màxim del trenta per cent (30%), llevat de la clau 6b2, on el pendent màxim de la coberta serà del cinquanta per cent (50%) i el punt més alt no superarà els onze metres (11 m).

Cossos sortints Es permeten cossos oberts, tancats i semitancats, amb llibertat en la dimensió de vol, sense superar les separacions als límits de la parcel∙la i computant a efectes d’edificabilitat i ocupació.

Sòl lliure d’edificació Es destinarà a espai lliure al servei dels veïns i tindrà un tractament enjardinat. S’admet aparcament en les zones properes a vial, que haurà de ser descobert. No s’admeten altres activitats.

Planta soterrània Les plantes soterrànies resultants de rebaixos, anivellacions de terreny o excavacions, hauran de respectar les distàncies mínimes a les particions de parcel∙la.

Construccions auxiliars No admeses, llevat de la clau 6b2, on es permeten construccions auxiliars, amb un màxim de vint‐i‐cinc metres quadrats (25 m2), computant a efectes d’edificabilitat i ocupació. Hauran de respectar els límits a la parcel∙la i tindran una alçada reguladora màxima de quatre metres (4 m) en qualsevol punt.


A. Les determinacions dimensionals pròpies de cada zona es contenen a la taula següent:

DETERMINACIONS

Separacions

Edificabilitat neta Número de plantes

Façana mínima

de la parcel∙la

Parcel∙la mínima

Ocupació màxima A

vial A llindes

QUALIFICACIONS

m2st/m2s m m2 % m m

6b1 0,60 (a) 2 (g) 15 500 (e) 30 6 3

6b2 0,60 2 15 400 (b) 30 6 3

6b3 0,60 2 9 250 (d) 50 4 2

6b4 0,50 (c) 2 15 500 (f) 40 4 3

(a) El volum màxim edificable serà 3.000 m3.

(b) Les parcel∙les existents a l’entrada en vigor del POUM són indivisibles, sens perjudici del que estableixi el projecte de reparcel∙lació.

(c) Ha de permetre la inscripció d’una circumferència de diàmetre de 15 m.

(d) Es permet l’aparellament d’edificis veïns, sense deixar separacions entre ells, havent‐se de projectar ambdós edificis conjuntament.

(e) L’edificabilitat màxima serà de 600 m2 i el volum màxim edificable de 1.500 m3.

(f) Es permet tipologia bifamiliar aparellada en una parcel∙la el doble de la mínima.

(g) El punt d’aplicació haurà d’estar entre els 2,5 i els 3,5 m, com a mínim i màxim, per sobre de la rasant de la ronda de Sant Pere.


A. Ús global

a. Residencial.

B. Usos admesos



CVE-DOGC-A-13353101-2013

31


b. Habitatge bifamiliar a la clau 6b4.

c. Oficines i serveis, com a ús complementari a l’habitatge.

d. Aparcament (només al servei de l’habitatge).


A. A la clau 6b2 es promourà el manteniment de la vegetació autòctona, llevat que es justifiqui el contrari per raons fitosanitàries o de prevenció de riscos.

B. A la subzona 6b3 s’admet que en parcel∙les contigües els edificis comparteixin una mitgera, sempre que cada edifici se situï sobre una parcel∙la diferent de l’altre i que cada parcel∙la tingui façana mínima. El projecte arquitectònic de les dues edificacions serà unitari.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

32

Article 54. Zona industrial (clau 7)


A. La zona industrial (clau 7) es correspon amb els terrenys classificats com a sòl urbà consolidat, l’ús predominant dels quals és l’industrial i amb tipologia d’edificació:

a. A les claus 7a, alineació a vial.

b. A les claus 7b, edificació aïllada.

B. S’integra per les subzones següents:

a. Subzona d’alineació d’edificació, subzona 1 (clau 7a1).

b. Subzona d’alineació d’edificació, subzona 2 (clau 7a2).

c. Subzona d’alineació d’edificació, subzona 3 (clau 7a3).

d. Subzona d’edificació aïllada d’ordenació anterior, subzona 1 (clau 7b1).

e. Subzona d’edificació aïllada, subzona 2 (clau 7b2).


Tipus d’ordenació Aïllada o segons alineació a vial, en funció de cada subzona.

Densitat Segons regulació específica per a cada subzona.

Edificabilitat Segons regulació específica per a cada subzona.


A. Les determinacions de cada subzona són les següents:

Separacions QUAL.

Edif.

neta Volum

Parc. mín

Tipologia Agrupació Ocup.

màx. Vial Llinda

Núm. plantes

Alçada regul.

Façana mín de parcel∙la

m2st/ m2s

m3/m2s m2 % m m m m

7a1 1 5 200 Alineació a vial

Entre mitgeres

80 0 0 3 10 9

7a2 1 5 400 Alineació a vial

Entre mitgeres

(e) 5 0 2 10 10

7a3 1 7 800 (d)

Alineació a vial

Aparellades 2 a 2

75 4(b) 4(a) 3 10 14(b)

7b1 (c) (c) (c) Aïllada Aïllades (c) 5 5 3 12 (c)

7b2 1 8 2.000 (d)

Aïllada Aïllades 75 5 5 3 13 20

(a) Respecte les llindes laterals i 3 m respecte la llinda posterior.

(b) Alineació obligatòria.

(c) Segons determinacions particulars de la clau.

(d) Les parcel∙les inferiors a la mínima a l’entrada en vigència del POUM tenen consideració de mínimes.

(e) D'acord amb els gàlibs representats als plànols d’ordenació.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

33

B. Determinacions de les claus 7a1 i 7a2

a. Només s’admetrà un establiment per parcel∙la.

C. Determinacions particulars de la clau 7a3

a. L’edificació de cada parell de parcel∙les constituirà sempre un conjunt arquitectònic únic, amb independència de la seva possible construcció per fases.

b. El projecte d’edificació serà unitari i definirà les dimensions, formes dels elements estructurals, així com el destí i la urbanització dels espais lliures de la parcel∙la.

c. S’admeten dos establiments per parcel∙la mínima.

D. Determinacions particulars de la clau 7b1

a. Totes les parcel∙les existents a l’entrada en vigència del POUM tenen consideració de mínimes, no permetent‐se segregacions.

b. L’ocupació màxima permesa i l’edificabilitat seran les fixades en el plànol d’ordenació, que queden recollides en el quadre següent:

SUPERFÍCIE SUPERFÍCIE MÀXIMA VOL. MÀX. ESTABLIMENTS

PARCEL∙LA PARCEL∙LA (m2) EDIFICABLE (m2) EDIFICABLE (m3) PER PARCEL∙LA

4168301/02 11.888,56 6.874 68.740 6

4168303 6.048,31 2.491 24.910 3

4267301 6.457,17 3.719 37.190 4

4267302 3.584,86 2.088 20.880 2

4267303 6.730 4.385 43.850 4

4267304 6.452 4.311 43.110 4

4366001 4.278 2.460 24.600 3

4366002 1.676 958 9.580 1

4366003 3.918 2.221 22.210 2

c. Es compliran, tanmateix, les següents condicions:

− L’edificació quedarà situada dins de la franja de noranta metres (90 m), des de la ronda de Sant Pere.

− Separació al límit amb el camí de ronda: deu metres (10 m).

E. Determinacions particulars de la clau 7b1

a. Només s’admetrà un establiment per parcel∙la mínima.

b. Regulació dels usos.

F. Ús global

a. Industrial.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

34

G. Usos admesos

7a1 7a2 7a3 7b1 7b2

a. Habitatge unifamiliar (1)

b. Oficines i serveis

c. Restauració

d. Recreatiu (3)

e. Indústria artesanal

f. Indústria urbana

g. Indústria agrupada

h. Indústria separada

i. Magatzem

j. Tallers de reparació

k. Aparcament

l. Estacions de servei

m. Serveis tècnics i mediambientals

n. Serveis de gestió de residus

o. Educatiu

p. Esportiu

q. Sanitari‐assistencial

r. Cultural

s. Associatiu

t. Religiós

u. Serveis funeraris (2) (2) (2)

(1) Únicament s’admetrà un habitatge per instal∙lació industrial, destinat als porters o als vigilants.

(2) Sense incineració.

(3) Aforament màxim: 100 persones.


A. Construccions auxiliars

a. Per a les subzones 7a3 i 7b2, en els espais resultants de les separacions als límits de l’edificació principal, s’admetran les construccions següents:

− Construccions auxiliars per a protecció d’instal∙lacions, ubicades en el fons de les parcel∙les, que compleixin les condicions següents: separació mínima als límits de dos metres (2 m); es poden adossar a les edificacions principals; alçada màxima de les edificacions de tres metres (3 m); les construccions hauran de tenir com a mínim dos dels seus tancaments laterals oberts o tancats amb materials calats; ocupació màxima de l’1% de la superfície de la parcel∙la.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

35

− Marquesines per a aparcaments, que compleixin les condicions següents: ocupació màxima del 5% de la superfície de la parcel∙la; hauran d’estar obertes per tots els seus laterals; l’alçada màxima serà de tres metres (3 m); separació mínima als límits d’un metre (1 m); hauran de construir‐se amb materials lleugers i desmuntables; poden estar adossades o separades de l’edificació principal.

− Marquesines per a molls de càrrega: es podran construir marquesines o elements ornamentals, sempre que mantinguin la unitat de composició amb la resta de l’edificació i es tracti de materials lleugers i desmuntables. El vol màxim permès serà de quatres metres (4 m). El destí d’aquestes marquesines és la protecció de l’accés, la càrrega i descàrrega de mercaderies a les naus industrials i, per tant, en cap cas es podran utilitzar com a magatzems exteriors de materials ni residus de l’activitat que es desenvolupi.

b. Per a la resta de subzones, no s’admetran les construccions auxiliars.

B. Sòl lliure d’edificació

S’estableixen les següents determinacions sobre el sòl lliure d’edificació:

a. Els espais lliures d’edificació de les parcel∙les s’hauran de mantenir en condicions de neteja i enjardinats. Es podran incorporar àrees d’aparcament i d’emmagatzematge a l´aire lliure, amb les condicions de seguretat, salubritat i ornament públic necessàries.

b. L’espai lliure podrà contenir els carrils de circulació necessaris per a l’accés a les edificacions i instal∙lacions, els quals tindran una amplada mínima de tres metres (3 m) per a cada sentit de circulació i hauran de permetre els girs previstos a la normativa contra incendis.

c. L’aparcament haurà d’obrir‐se directament a vial. Es disposaran els voltants necessaris d’arbrat i jardineria per tal de reduir l’impacte visual, amb un mínim d’un arbre per cada cinc vehicles.

d. Quan, per necessitats d’adequació de les instal∙lacions industrials preexistents a la legislació ambiental, sigui necessari ocupar espais lliures d’edificació amb instal∙lacions, aquesta serà la mínima necessària per a l’acompliment de les mesures d’adequació corresponents i en cap cas s’ocuparà espai lliure a front de carrer.

Article 55. Zona de serveis (clau 8)


A. La zona de dotació (clau 8) correspon amb els terrenys classificats com a sòl urbà, els quals desenvolupen principalment serveis i activitats terciàries.

B. S’integra per les subzones següents:

a. Subzona de serveis restauració‐hotelers (clau 8a).

b. Subzona de dotació religiosa (clau 8f).

c. Subzona de dotació docent (clau 8g).

d. Subzona de dotació sòcio‐sanitària (clau 8h).


A. Determinacions per a la clau 8a (serveis restauració‐hotelers):

a. La zona de serveis restauració‐hotelers és la qualificació en sòl urbà l’ús predominant de la qual és l’hoteler i el de restauració, definit com a tal per la legislació sectorial sobre turisme.

b. La tipologia en aquesta qualificació és sempre la d’edificació aïllada.

c. La zona es divideix en les següents subzones:



CVE-DOGC-A-13353101-2013

36

− Subzona del restaurant cal Ramon (clau 8a1).

− Subzona del restaurant‐hotel del Mirador de Montserrat (clau 8a2).

− Subzona de casa cal Jorba (clau 8a3).

d. Les determinacions dimensionals d’aquesta qualificació són les següents:

DETERMINACIONS

Edificabilitat neta

Parcel∙la mínima

Número de

plantes

Ocupació de la

parcel∙la

Alçada reguladora

QUALIFICACIÓ

m2st/m2s m2 % m

8a1 0,6 (a) 4 30 14,5

8a2 (b) (a) 3 20 (d) 11

8a3 (c) (a) 3 (c) (c)

(a) Cada parcel∙la delimitada per qualificació és parcel∙la mínima.

(b) L’edificabilitat neta i l’ocupació són referides al conjunt de l’edificació. L’edificació se situarà a vuit metres (8 m) del carrer i tres metres (3 m) de la resta de límits.

(c) Zona de conservació de l’edificació. Es determina a partir de l’edificació preexistent.

(d) Màxim 3.300 metres quadrats de sostre.

e. Els projectes constructius garantiran la uniformitat estètica del conjunt i la seva integració paisatgística.

f. No s’admeten altres cossos auxiliars dins del sòl lliure d’edificació, superant l’ocupació màxima permesa, que les piscines descobertes i similars.

B. Determinacions per a la clau 8f (dotació religiosa)

a. L’edificabilitat dels temples preexistents serà la consolidada.

C. Determinacions per a la clau 8g (dotació docent)

a. La zona de dotació docent comprèn el recinte de l’escola privada Llissach.

b. La tipologia serà la de volumetria específica.

c. Les determinacions dimensionals d’aquesta qualificació són les següents:

DETERMINACIONS

Edificabilitat neta

Parcel∙la mínima

Alçada màxima

Ocupació de la

parcel∙la

Separacions als límits

QUALIFICACIÓ

m2st/m2s m2 m % m

8g 0,5 (a) 14 20 10

(a) La parcel∙la delimitada per la qualificació és parcel∙la mínima.

D. Determinacions per a la clau 8h (dotació sòcio‐sanitària)

a. La zona dotacional sòcio‐sanitària (clau 8h) comprèn aquelles zones de sòl urbà específicament destinades a activitats amb aquest objecte principal exclusivament.

b. La tipologia serà la de volumetria específica.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

37

c. Les determinacions dimensionals d’aquesta qualificació són les següents:

DETERMINACIONS

separacions Edificabilitat

neta Parcel∙la mínima

Número de

plantes

Ocupació de la

parcel∙la Vial A

llindes

QUALIFICACIÓ

m2st/m2s m2 % m m

8h 0.5 (a) 3 20 3 3

(a) Cada parcel∙la delimitada per qualificació és parcel∙la mínima.


A. Ús global:

8a1 8a2 8a3 8f 8g 8h

a. Terciari

a. Dotacional

B. Usos admesos:

8a1 8a2 8a3 8f 8g 8h

a. Habitatge unifamiliar/plurifamiliar

(2) (1) (2) (1) (1)

b. Hoteler (3)

c. Comercial de proximitat

d. Oficines i serveis

e. Restauració

f. Aparcament

g. Educatiu

h. Esportiu

i. Sanitari‐assistencial

j. Cultural

k. Associatiu

l. Religiós

(1) Únicament s’admetrà un habitatge per activitat, vinculat a l’ús principal.

(2) Habitatge plurifamiliar en un màxim de 2 unitats, vinculat a l’ús principal.

(3) Només és admès amb una superfície màxima de 200 m2, com a activitat complementària a la restauració.

Article 56. Zona d’activitats econòmiques (clau 9)

1. Zona comercial (clau 9b)



CVE-DOGC-A-13353101-2013

38

A. La zona comercial (clau 9b) comprèn el recinte de la Cooperativa agrícola i ramadera de Santpedor, i les seves determinacions seran les del volum existent.

B. Per a canviar alguna d’aquestes determinacions serà necessària la realització d’un pla de millora urbana o un pla especial.


A. Ús global

a. Terciari.

B. Usos admesos

a. Comercial de proximitat.

b. Comercial mitjà i gran.

c. Oficines i serveis.

d. Restauració.

e. Indústria artesanal.

f. Indústria urbana.

g. Magatzem.

h. Aparcament.

i. Serveis tècnics i mediambientals.

j. Educatiu.

k. Cultural.

l. Associatiu.

CAPÍTOL 3. SECTORS I POLÍGONS EN SÒL URBÀ

Article 57. Polígons d’actuació urbanística (PAU)

1. Els polígons d’actuació urbanística (PAU) que es delimiten en virtut del POUM són els següents:

A. PAU HERMANOS.

B. PAU RONDA 1.

C. PAU RONDA 2.

D. PAU RONDA 3.

E. PAU RONDA 4.

F. PAU TIMBALER.

G. PAU OEST.

H. PAU MIRADOR.

I. PAU SANTA ANNA I.

2. Les fitxes d’ordenació detallada es troben recollides a l’Annex 1.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

39

Article 58. Plans de millora urbana (PMU)

1. Els plans de millora urbana (PMU) que es delimiten en virtut del POUM són els següents:

A. PMU FONERIA.

B. PMU CONVENT.

C. PMU CLARASSÓ.

D. PMU ESPARCIACO.

E. PMU CARRERES.

F. PMU SEBARROJA.

2. Les fitxes d’ordenació detallada es troben recollides a l’Annex 1.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

40

TÍTOL VI. SÒL URBANITZABLE


Article 59. Sòl urbanitzable

En el sòl urbanitzable, el POUM defineix sectors o àmbits de creixement, pendents de planejament derivat i ordenació urbanística detallada, sota la classificació de sòl urbanitzable delimitat. Són àmbits amb sectors delimitats, que poden ser discontinus, dels quals el seu règim urbanístic del sòl, mentre no es desenvolupi el sector mitjançant els plans parcials urbanístics corresponents, és regulat per l’índex d’edificabilitat brut, les densitats o intensitats dels usos principals i compatibles, i els estàndards de les reserves mínimes per als sistemes.

Article 60. Relació dels sectors de sòl urbanitzable delimitat

1. El sòl urbanitzable és el que, amb respecte de les previsions del planejament territorial d’aplicació, el POUM considera necessari i adequat per a garantir el creixement de la població i de l’activitat econòmica.

2. Aquest POUM delimita un total de 3 sectors de sòl urbanitzable delimitat, el desenvolupament dels quals es portarà a terme mitjançant el corresponent pla parcial d’ordenació urbanística a partir de les determinacions que contempla el present planejament general.

3. Els sectors de sòl urbanitzable delimitat que es delimiten en virtut d’aquest POUM són els següents:

A. PPU SUD‐EST.

B. PPU PARC TECNOLÒGIC.

C. PPU SANTA ANNA IV.

4. Mitjançant les fitxes dels sectors de sòl urbanitzable delimitat que consten a l’Annex 1, les disposicions de les quals tenen caràcter normatiu, es delimiten gràficament els sectors i es recullen les determinacions prescriptives que hauran de regular el seu desenvolupament mitjançant el corresponent pla parcial d’ordenació urbanística.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

41

TÍTOL VII. SÒL NO URBANITZABLE


Article 61. Règim del sòl

1. En el sòl no urbanitzable, el règim urbanístic es caracteritza per ser un sòl protegit i exclòs del procés d’urbanització, pel seus valors naturals, agraris, paisatgístics, forestals o d’altre tipus, i com a espai obert per garantir la utilització racional del territori segons un model de desenvolupament urbanístic sostenible, així com per la concurrència d’altres criteris establerts pel planejament territorial o urbanístic, d’acord amb la Llei d’urbanisme.

2. El sòl no urbanitzable es qualifica en sistemes i zones, segons la naturalesa del sòl, depenent de la seva funció i usos en aquest territori obert, la seva morfologia natural i els diversos graus de protecció ambiental, patrimonial, paisatgística o d’altre tipus.

Article 62. Regulació del sòl no urbanitzable

1. El sòl no urbanitzable es regeix per les limitacions establertes a la Llei d’urbanisme, segons el desenvolupament i segons la concreció de detall que s’efectua en aquestes Normes urbanístiques. En qualsevol cas, el criteri prioritari serà el manteniment dels seus elements naturals: sòl, flora, fauna i paisatge.

2. La qualificació del sòl establerta per aquest POUM i la regulació precisa de la Llei d’urbanisme referent al sòl no urbanitzable, són els instruments que determinen el règim urbanístic d’aquesta classe de sòl i regulen els usos, les construccions, les instal∙lacions i qualsevol alteració o intervenció en el terreny i els elements naturals d’aquests espais oberts.

CAPÍTOL 2. ELEMENTS PROPIS DEL SÒL NO URBANITZABLE

Article 63. Elements bàsics del territori del sòl no urbanitzable

1. Aquest Pla d’ordenació urbanística municipal defineix uns elements bàsics del sòl no urbanitzable, que configuren la seva fesomia i que esdevenen elements referencials de les actuacions permeses en aquest tipus de sòl, amb la finalitat de garantir la compatibilitat dels usos i la idoneïtat de les instal∙lacions i construccions amb l’estructura i característiques físiques del territori on es localitzen, i d’aconseguir la seva integració en el medi i reduir‐ne el seu impacte.

2. Aquests elements bàsics són els següents:

A. Estructura de la propietat del sòl.

B. Xarxa de vies rurals.

C. Àrees boscoses i/o de vegetació singular.

D. Permeabilitat.

E. Topografia i moviments de terres.

3. La definició d’aquests elements i les determinacions relatives a les condicions d’implantació i limitacions en l’edificació i ús del sòl que comporten, es regulen de forma genèrica i bàsica en els articles següents, sens perjudici de les determinacions especifiques per a cada zona o sistema que aquest Pla d’ordenació urbanística municipal estableix.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

42

Article 64. Estructura de la propietat. Parcel∙lacions i segregacions

1. Les finques mínimes són les que estableix la legislació sectorial. A efectes de segregació, la finca mínima admesa serà la unitat mínima de conreu, segons el Decret 169/1983 sobre unitats mínimes de conreu, que a Santpedor és de 4,5 Ha en sòls de secà i 1 Ha en sòls de regadiu. En sòls forestals, la finca mínima s’estableix en 25 Ha.

2. En cap cas, la parcel∙la mínima admesa, contemplada com a unitat mínima de conreu o forestal, no constitueix per si mateixa un suport físic susceptible de l’edificació residencial.

3. Queden prohibides les segregacions en el sòl no urbanitzable que:

A. Donin lloc a finques inferiors a les establertes pel POUM i la legislació sectorial vigent d’aplicació.

B. Donin lloc a parcel∙les que no tinguin accés directe des de qualsevol via de domini públic, exceptuant aquelles que siguin aportades a terrenys contigus amb la finalitat d’agrupar‐les a una nova finca que ja disposi d’accés a via de domini.

4. Resten prohibides les parcel∙lacions en sòl no urbanitzable, d’acord amb allò que estableix la Llei d’urbanisme.

Article 65. Xarxa de vies rurals

1. S’ha de conservar en la seva integritat l’actual xarxa de camins rurals i els que estan explícitament reconeguts en els plànols d’ordenació, d’acord amb l’inventari de camins del municipi i que formen part del sistema viari.

2. Els camins es conservaran en la seva amplada actual, sens perjudici de futures ampliacions. L’amplada mínima serà de quatre metres (4 m) per als nous camins. Les tanques perimetrals de les parcel∙les se situaran en tot cas a una distància mínima de tres metres (3 m) des de l’eix del camí.

3. No es poden obrir nous camins, vies rurals, pistes forestals, itineraris i recorreguts paisatgístics, o qualsevol altre tipus de via que no estigui prevista en el POUM o en un pla especial urbanístic. S’exclouen d’aquesta prohibició els nous vials per a l’execució d’aprofitaments forestals, els quals se subjectaran als procediments urbanístics i autoritzacions que corresponguin.

4. Les actuacions de reparació i millora sobre la xarxa viària rural existent hauran de respectar el sentit general del traçat (origen‐destí, directrius de la traça i amplada), definit pel planejament urbanístic, i no requerirà de planejament especial urbanístic, llevat que normativament es disposi el contrari. S’admeten petits ajustos del traçat, amb la finalitat d’adequar‐se millor a la topografia, de respectar elements de valor singular, de millorar l’impacte en el paisatge i de millorar la mobilitat, en especial a les cruïlles i als nusos. Els projectes que fonamentin la sol∙licitud de llicència urbanística acreditaran el compliment d’aquest apartat i exposaran la idoneïtat de les solucions proposades.

5. En aquells àmbits de sòl no urbanitzable on es tramiti un pla especial urbanístic, la definició de les modificacions de la xarxa existent i l’obertura de noves vies la realitzarà aquest instrument.

Article 66. Àrees boscoses i/o de vegetació singular

1. Les masses boscoses consolidades i aquelles àrees de vegetació singular existents en el sòl no urbanitzable es consideren elements naturals que cal protegir. Amb aquesta finalitat, no es podran autoritzar en aquestes àrees edificacions, ni instal∙lacions, ni explotacions agrícoles que puguin perjudicar les seves condicions naturals, a més de respectar les determinacions establertes per a cada zona on es regula l‘existència d’aquests elements naturals.

2. Els instruments urbanístics i les seves revisions i modificacions requeriran, abans de la seva aprovació provisional, informe preceptiu de l’administració forestal, en relació amb la delimitació, qualificació i regulació normativa dels terrenys forestals, així com en relació amb les compensacions necessàries per a



CVE-DOGC-A-13353101-2013

43

evitar la disminució dels terrenys forestals existents en el seu àmbit d’aplicació, de conformitat amb el que preveu la legislació vigent.

3. En qualsevol cas, l’objectiu primordial d’aquest Pla d’ordenació urbanística municipal, en relació amb aquestes àrees boscoses i de vegetació singular, és preservar‐les i protegir un patrimoni natural valuós, així com salvaguardar les funcions ecològiques que s’hi duen a terme. Les tasques que s’hi realitzin aniran encaminades a la seva protecció, valorització i desenvolupament natural.

4. Es conservarà la vegetació existent al llarg de les rieres i dels torrents, així com aquells espais arbrats al llarg dels camins o vinculats a les edificacions existents. Excepcionalment, per motius de seguretat, es podran tallar arbres propers a les instal∙lacions agrícoles i als habitatges rurals.

5. Tot el sòl no urbanitzable és susceptible de repoblacions amb espècies vegetals autòctones, a fi de millorar el paisatge natural.

Article 67. Permeabilitat

1. Caldrà preveure mesures correctores per assegurar la permeabilitat biològica de les noves infraestructures al territori, en especial les lineals, o en les obres de reforma de les ja existents. Aquestes mesures contemplaran específicament solucions permeables quan travessin algun barranc, el domini públic hidràulic i el sistema hidràulic, o separin dues àrees d’interès natural.

2. Com a directrius d’ordenació, els plans especials urbanístics projectaran les xarxes seguint les directrius següents:

A. Acumulació al llarg de corredors longitudinals de serveis.

B. Seguiment de la traça d’altres infraestructures lineals preexistents.

C. Minimització de l’impacte sobre els espais al servei d’altres espais d’especial protecció i la interferència sobre corredors biològics.

3. Les previsions sobre permeabilitat d’aquest article tenen el caràcter de mínimes, i podran ser ampliades per mitjà de les disposicions i els actes d’ordenació i intervenció urbanística quan sigui requerit per raons de preservació ambiental justificades.

Article 68. Topografia i moviments de terres

1. Queden prohibides les explanacions i modificacions del relleu que no tinguin una justificació agrícola o ramadera.

2. En cas que calgui realitzar moviments de terres i actuacions de millora de les propietats del sòl:

A. S’haurà de garantir la formació d’un nou sòl natural capaç de mantenir els processos ecològics que li són propis.

B. No podran adreçar‐se a què permetin la ubicació de construccions sobre un sòl en el qual, sense l’alteració, no serien possibles.

C. Caldrà recollir les aigües amb rases o cunetes de terra i conduir‐les als torrents o rases existents.

3. No es podran ubicar construccions de nova planta de cap classe en sòls no urbanitzables:

A. Amb pendent superior al vint per cent (20%).

B. Quan es distorsioni greument el paisatge o es dificulti el compliment de les funcions naturals de l’entorn. La planta baixa de les edificacions s’ubicarà a una màxim d’un metre (1 m) per sobre o per sota de la rasant natural del terreny.

4. Les construccions autoritzables en sòl no urbanitzable s’adaptaran a la topografia natural del terreny.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

44

5. Els moviments de terres per fer terrasses no poden originar feixes, desmunts o terraplens de més d’un metre i mig (1,50 m) d’alçada. En cas de ser d’escullera, la cara vista de les pedres no podrà superar la dimensió d’un metre quadrat (1 m2). No s’admeten plataformes d’anivellament a menys de cent metres (100 m).

CAPÍTOL 3. USOS, EDIFICACIONS I INSTAL∙LACIONS

Article 69. Condicions generals d’integració amb el paisatge

1. D’acord amb el PTPCC, les edificacions, usos i instal∙lacions que s’ubiquen separades dels assentaments urbans són alteracions potencials del paisatge existent i, sens perjudici d’altres regulacions particulars, estan subjectes a les següents regulacions d’ordre paisatgístic:

A. Implantació. Atès que una adequada implantació contribueix significativament a la integració paisatgística, s’han d’avaluar diverses alternatives d’emplaçament i s’ha de seleccionar la més adient amb relació al paisatge.

B. Perfil territorial. S’han de preservar les línies del relleu que defineixen els perfils panoràmics i s’ha d’evitar la localització d’activitats sobre els punts prominents, els careners i les cotes més altes del territori, on la projecció de la silueta de l’edificació en la línia d’horitzó modifiqui el perfil natural perceptible del paisatge.

C. Proporció. Les implantacions han de ser proporcionades a la dimensió i escala del paisatge, de manera que s’evitin o es fraccionin aquelles que per la seva grandària constitueixen una presència impròpia i desproporcionada.

D. Pendent. En totes les intervencions s’ha d’evitar ocupar els terrenys amb major pendent. Quan siguin necessaris anivellaments, s’ha de procurar evitar l’aparició de murs de contenció de terres, i s’han de salvar els desnivells amb desmunts o talussos amb pendents que permetin la revegetació. Per tal de minimitzar l’impacte visual, les edificacions s’han d’esglaonar o descomposar en diversos elements simples articulats, evitant la creació de grans plataformes horitzontals que acumulin en els seus extrems importants diferències de cota entre el terreny natural i el modificat.

E. Parcel∙la. La correcta inserció en el medi rural de qualsevol implantació requereix que aquesta ocupi la mínima part possible de la parcel∙la, i que la resta mantingui el caràcter d’espai rural no artificialitzat que ha d’actuar de coixí amb l’entorn no transformat, tot i que s’admeten les actuacions necessàries per a donar un correcte tractament als límits de la implantació.

F. Façanes i cobertes. És obligatori el tractament com a façana de tots els paraments exteriors de les edificacions, sigui quina sigui la seva finalitat, i com a materials d’acabament només s’han d’utilitzar aquells que presentin colors i textures que harmonitzin amb el caràcter del paisatge i no introdueixin contrastos estranys que desvaloritzin la seva imatge dominant.

G. Vegetació. Es recomana la utilització de vegetació, i en concret d’arbrat, amb espècies i plantacions pròpies del lloc per a facilitar la integració paisatgística de l’edificació.

2. Els projectes de moviments de terres, de construcció d’infraestructures i d’edificació i instal∙lació d’aquells elements que hagin de tenir una presència visual rellevant en el territori, i que no el requereixin per altres determinacions, hauran d’incorporar un estudi d’impacte i integració paisatgística definit per la Llei d’urbanisme.

Article 70. Condicions generals de les noves implantacions destinades a l’ús d’habitatge

1. Només s’admeten noves edificacions destinades a l’ús d’habitatge familiar quan directament s’acrediti la seva necessitat amb relació a les funcions de vigilància, assistència, gestió o control derivades o exigides per les característiques de l’explotació, i l’habitatge s’ha de destinar a residència habitual de la persona titular de l’explotació o de la persona que, en virtut de qualsevol títol jurídic, exerceixi les indicades funcions.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

45

2. Les condicions d’ordenació aplicables a les noves implantacions destinades a l’ús d’habitatge rural seran les següents:

A. Caldrà que les finques on s’implantin disposin d’una superfície mínima de 8 Ha.

B. Les edificacions es desenvoluparan en planta baixa i pis, i l’alçada reguladora no sobrepassarà els sis metres (6 m).

C. L’edificació es situarà, com a mínim, a quinze metres (15 m) dels límits de la finca i/o camins existents, a un mínim de cent metres (100 m) des de l’eix de carreteres i a un mínim de cent metres (100 m) de femers o similars.

D. S’admetran dos tipus de coberta: amb un únic pendent en edificacions en planta baixa i amb dos pendents en la resta de casos.

E. Pel que fa a les alçades i volums autoritzats, el punt més alt de la teulada no podrà passar en cap punt de nou metres (9 m) i el seu pendent no podrà sobrepassar el 30%.

F. L’ocupació màxima no podrà sobrepassar els 200 m2. El sostre màxim serà de 250 m2. El màxim volum edificable serà de 1.000 m3.

G. Cap dimensió de façana serà superior a trenta metres (30 m).

3. Amb la finalitat que no s’introdueixin elements estranys i contradictoris amb l’entorn on s’emplaça l’edificació, s’estableixen les següents mesures:

A. S’utilitzaran en l’acabat de les façanes i coberta materials amb característiques cromàtiques i textures que no produeixin efectes discordants amb l’entorn natural i el paisatge.

B. S’evitaran els dipòsits d’aigua vistos o altres afegits a la coberta amb materials diferents dels de la pròpia teulada.

C. En la zona on existeixen arbres els edificis es realitzaran de manera que els afectin el mínim possible, motiu pel qual s’especificarà la situació dels arbres i les mesures preses per a la seva protecció.

D. Es prohibeix la pavimentació del sòl no edificat superior a un quart de la superfície ocupada per l’habitatge. A aquest efecte, es consideraran com a zones pavimentades els porxos.

E. La instal∙lació de tancs o dipòsits es farà de manera que no siguin visibles des de cap punt de l’exterior de la finca.

4. La tramitació per a l’autorització haurà de seguir el procediment establert a l’article 48 de la Llei d’urbanisme i el compliment de les condicions i requisits establerts a l’article 50 del Reglament de la Llei d’urbanisme.

Article 71. Condicions generals dels magatzems i altres construccions vinculades als usos primaris

1. Per a la construcció de nous magatzems agrícoles i altres construccions agropecuàries cal justificar‐ne la relació amb la naturalesa i destinació de la finca.

2. Les construccions es situaran a una distància mínima de cent metres (100 m) de les zones de domini públic hidràulic i a quinze metres (15 m) de la resta de rieres i cursos d’aigua coneguts, a fi d’evitar la seva contaminació.

3. No es permetrà cap nova instal∙lació de granges a menys de cinc‐cents metres (500 m) del sòl classificat com a sòl urbà.

4. Les edificacions agropecuàries admeses s’ajustaran als paràmetres següents, llevat que a través de planejament especial se n’estableixin de diferents:



CVE-DOGC-A-13353101-2013

46

A. La construcció s’integrarà en l’entorn rural on s’emplaça, adoptant les formes senzilles de la construcció tradicional i emprant els materials i els elements de composició dels models de l’edificació rural.

B. L’alçada màxima de les edificacions serà de nou metres (9 m) en el cas de magatzems agrícoles i de cinc metres (5 m) per a la resta de casos. D’aquesta alçada s’exceptuen els dipòsits, sitges i altres instal∙lacions que justifiquin una major alçada.

C. Les edificacions seran necessàriament desenvolupades en planta baixa. S’admet la construcció d’una planta pis si, tipològicament, respon al model i necessitats existents (com, per exemple, pallisses) i dins les limitacions del punt anterior.

D. La dimensió màxima de l’edifici (diagonal) es fixa en cent‐trenta metres (130 m).

E. L’edificació es situarà, com a mínim, a quinze metres (15 m) dels límits de la finca i/o camins existents i a un mínim de cent metres (100 m) des de l’eix de carreteres.

F. Per tal de reduir l’impacte sobre l’entorn, s’hauran d’arbrar els davants de les façanes amb vistes als nuclis rurals i als sistemes de comunicació amb arbres propis i característics de l’emplaçament.

G. El pendent de la coberta no superarà el trenta per cent (30%). Es prohibeix l’ús d’obra de fàbrica de totxana o maó vist i els materials reflectants en l’envolupant de l’edifici.

5. La disposició de les edificacions s’ha d’agrupar a l’entorn de l’edificació principal i evitar la dispersió de les noves edificacions en el territori i la seva aparició indiscriminada al mig dels conreus. Cal reduir l’impacte de les noves construccions, especialment quan s’emplacin en zones obertes on la projecció de la silueta a la línia d’horitzó modifiqui el paisatge i creï una presència impròpia i desproporcionada respecte la dimensió i l’escala del paisatge.

6. La tramitació per a l’autorització d’aquestes construccions pròpies d’una activitat agrícola i/o ramadera seguirà el procediment que estableix l’article 50.1 del TRLU, per remissió de l’article 49.2 del TRLU. Aquest tràmit s’exigeix per a les noves construccions o les ampliacions si, com a conseqüència de l’ampliació, el conjunt de l’activitat supera els llindars que estableixen els articles 68.8.d) o 93.2.e) del Reglament de la Llei.

Article 72. Tractament exterior de les construccions

1. Els projectes de nova edificació o ampliació de l’existent hauran d’incloure el tractament de l’espai a l’entorn de les edificacions proposades, majoritàriament amb espècies pròpies de la zona.

2. L’exterior de les construccions de tot ordre en sòl no urbanitzable, incloses les teulades, es tractaran mitjançant recobriments superficials propis de les tipologies dels masos tradicionals del municipi i la seva comarca, o amb vegetació de caràcter permanent i que garanteixi un recobriment continuat dels cossos constructius.

3. En l’habitatge rural tradicional, aquests recobriments seran els propis del mas preexistent i, quan aquests no siguin suficientment determinables, els propis de les tipologies predominants en l’àmbit municipal i comarcal.

Article 73. Tanques

1. La construcció de la tanca s’ha de limitar a aquells casos en què sigui imprescindible en funció de l’ús i les circumstàncies del lloc. Quan sigui funcionalment possible, s’utilitzaran altres sistemes que la tanca per a l’assenyalament del límit de la propietat o de l’àmbit de l’activitat.

2. S’admeten tanques únicament en els següents casos:

A. Les tanques de bioseguretat lligades a una explotació ramadera extensiva.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

47

B. Les tanques vinculades a una activitat que disposi de llicència, situades a una distància màxima de quinze metres (15 m) de les construccions i sense tancar en cap cas una superfície superior a deu vegades la superfície construïda.

C. Les tanques vinculades a un habitatge, limitades a l’àmbit propi d’aquest ús i amb una superfície màxima de mil metres quadrats (1.000 m2).

3. Les tanques han de tenir un tractament regular i homogeni en tota la seva longitud. Els materials manufacturats utilitzats en les tanques tindran colors discrets, per tal que s’integrin bé en el fons cromàtic del lloc.

4. Les tanques poden ser de vegetal viu o de materials que permetin la transparència en tota la seva alçada. Les tanques transparents poden complementar‐se amb vegetació pròpia de l’entorn.

5. No s’admeten tanques amb materials d’obra, llevat dels murs de pedra seca d’alçada no superior a noranta centímetres (90 cm), i de les separacions d’autopistes, autovies i vies ràpides i del ferrocarril, on l’alçada vindrà regulada per la normativa sobre el demani especial corresponent i, en el seu defecte, serà l’adequada per a evitar les seves immissions de tot ordre.

6. Sempre que no sigui incompatible amb l’activitat que motivi la necessitat de tanques, aquestes han de permetre el pas de la petita fauna terrestre pròpia del lloc.

Article 74. Ubicació d’elements artificials

1. Estan prohibits els cartells publicitaris de qualsevol classe en sòl no urbanitzable, llevat de les senyalitzacions destinades a indicar l’existència d’activitats.

2. Les seves característiques seran modulades per l’Ajuntament a la llicència urbanística, segons criteris d’integració ambiental, i la seva instal∙lació podrà ser denegada per raó d’aquesta integració.

3. En qualsevol cas, les dimensions màximes seran d’un metre d’amplada per quaranta centímetres d’alçada (1x0,40 m).

Article 75. Integració de les xarxes d’instal∙lacions

1. Caldrà que les instal∙lacions fixes de dipòsit o elevació es disposin amb criteris de cobriment, sigui enterrant‐les o amb tractament vegetal. Quan aquestes necessitin complementàriament edificació, aquesta s’integrarà a l’entorn utilitzant tipologies i materials tradicionals o d’altres que ho permetin. El tractament del sòl lliure necessari per a la funcionalitat de les instal∙lacions es tractarà amb criteris de paisatge adequades a les característiques de l’indret.

2. Totes les edificacions i activitats ubicades al terme municipal, qualssevol quines siguin les seves característiques, han de tenir resolt el sistema d’abocament d’aigües residuals de tal manera que s’eviti la contaminació del medi. Les edificacions gaudiran de mecanismes d’eliminació de les aigües residuals adequats:

A. Es connectaran a la xarxa de clavegueram, quan sigui possible per l’existència d’un col∙lector territorial proper.

B. En defecte del sistema anterior, depuraran mitjançant sistemes biològics, utilitzant línies de tractament que suposin un consum energètic i una producció de fangs mínima, quan es tracti de conjunts d’edificacions situades en sòl rural.

C. Quan no sigui possible cap dels dos supòsits anteriors, la depuració es realitzarà mitjançant un sistema de dipòsits decantadors, amb les característiques tècniques necessàries per a assegurar un efluent que compleixi les condicions establertes per la legislació vigent en matèria d’aigües residuals.

3. S’admetran plaques solars tèrmiques o fotovoltaiques, sempre sobre el sostre construït, integrades o poc visibles des dels espais públics.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

48

CAPÍTOL 4. ZONES EN SÒL NO URBANITZABLE

Article 76. Zones

1. Els propietaris de sòl classificat com a no urbanitzable tenen dret a fer servir la propietat i gaudir‐ne de conformitat amb la naturalesa dels terrenys, tot destinant‐los a finalitats agrícoles, ramaderes, cinegètiques o altres vinculades amb l’ús racional dels recursos naturals, i dins els límits que estableixen les lleis i el planejament.

2. Independentment d’allò previst per a cada zona del sòl no urbanitzable, són incompatibles i hi queden prohibits aquells usos que impliquin una transformació en la destinació o la natura d’aquest sòl, o lesionin o impedeixin la consecució dels valors i finalitats esmentades i específiques per a cada zona, així com totes les construccions de nova planta o reconstrucció d’edificis que no obeeixin als objectius i usos establerts per a la zona.

3. L’establiment de qualsevol ús autoritzable comporta l’obligació d’adoptar les mesures necessàries per a evitar la degradació del medi natural i aconseguir la integració en l’entorn, amb previsió expressa de la captació d’aigua potable, el sistema de depuració d’aigües residuals, les mesures contra incendis, la idoneïtat dels accessos i la conservació i restauració de les comunitats naturals i vegetació autòctona.

4. Les intervencions evitaran, en la mesura del possible, malmetre marges arbrats i/o amb vegetació arbustiva, murs de pedra seca, taques forestals, petites rieres, depressions, afloraments rocosos, anomalies topogràfiques i zones inundables i, en general, qualsevol element que doni heterogeneïtat al relleu i al paisatge o bé un valor afegit a la biodiversitat.

5. Amb caràcter genèric, la relació de zones i els usos en funció de la qualificació són:

ZONA ÚS GLOBAL

21 Agrícola de secà Agrícola

22 Forestal Forestal

23 Agroforestal Agrícola i forestal

24 Ecològico‐paisatgística Agrícola

26 Zona dotacional de serveis Dotacional

Article 77. Grau de protecció

D’acord amb el Pla territorial parcial de les comarques centrals (PTPCC), el POUM distingeix tres tipus bàsics de protecció en els espais oberts, de major a menor grau:

A. Sòl de protecció especial: comprèn aquell sòl que, pels seus valors naturals o per la seva localització en el territori, és el més adequat per a integrar una xarxa permanent i contínua d’espais oberts que ha de garantir la biodiversitat i vertebrar el conjunt d’espais oberts del territori amb els seus diferents caràcters i funcions.

B. Sòl de protecció territorial: comprèn aquell sòl que té valors, condicionants o circumstàncies que motiven una regulació restrictiva de la seva possible transformació, ja sigui pel seu interès agrari i/o paisatgístic, el seu potencial interès estratègic, per la preservació de corredors d’infraestructures o per altres riscos i afectacions.

C. Sòl de protecció preventiva: s’inclouen en aquest tipus els sòls classificats com a no urbanitzables en el planejament urbanístic que no hagin estat considerats de protecció especial o de protecció territorial.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

49

Article 78. Clau 21: Agrícola de secà

1. Definició:

A. Comprèn aquells terrenys de protecció territorial que reuneixen condicions favorables per al desenvolupament de l’activitat agrícola, ja sigui per qüestions de productivitat, com per raons d’accessibilitat, per criteris paisatgístics, estratègics i de manteniment de la biodiversitat als espais oberts.

B. D’acord amb el grau de protecció, en aquestes zones cal afavorir l’agricultura extensiva i promoure el gran interès que tenen com a creadores i mantenidores del paisatge característic de la plana central bagenca.

C. Són, per tant, objectius bàsics la preservació del paisatge i dels valors mediambientals associats i la preservació dels elements del patrimoni cultural (tals com masos, camins, murets...), que permeten la llegibilitat del territori.

D. L’ús global és l’agrícola.

2. Règim específic d’usos i activitats permesos:

A. Activitats agrícoles

a. Es permeten construccions i instal∙lacions destinades a la guarda de maquinària o estris vinculats amb l’activitat agrícola, sempre que els terrenys objecte de la construcció formin part de l’esmentada unitat d’explotació o conjunt d’unitats, i segons les següents condicions:

Finca mínima Volum/superfície màxim Condicions Inferior a 2 Ha ‐ ‐ De 2 a 4,5 Ha 25 m2 3 m d’alçada màxima Igual o superior a 4,5 Ha 5.000 m3 Segons regulació general

b. Es permet la implantació d’habitatges de nova construcció, sempre que vagin vinculats a l’explotació de la finca i compleixin els requisits establerts per la regulació general del sòl no urbanitzable.

B. Actuacions específiques d’interès públic

a. Activitats col∙lectives de caràcter esportiu, cultural, d’educació en el lleure i d’esbarjo, condicionades a la redacció d’un pla especial i la immediata adequació de l’entorn, els accessos i els serveis en funció de l’ús, així com l’adequació de les xarxes i el tractament de residus, que tinguin per finalitat la potenciació dels valors objecte de protecció o la millora de la seva gestió.

b. Xarxes d’aigua potable i de sanejament, així com totes les instal∙lacions i qualsevol obra pública que s’adrecin a la preservació dels valors mediambientals.

c. La resta d’instal∙lacions i obres necessàries per a serveis tècnics i altres infraestructures ambientals d’interès públic estaran condicionades a la redacció d’un pla especial que en reguli la seva ordenació, els seus accessos i la seva integració amb el paisatge.

C. Activitats extractives

Condicionades al tràmit d’autorització ambiental amb declaració d’impacte ambiental i a la promoció de l’ús racional d’energies, i a la redacció d’un programa de restauració que es finalitzarà un cop acabada l’activitat.

D. Reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals

Tots els usos detallats en el Catàleg de masies, d’acord amb la Llei d’urbanisme.

E. Establiments de turisme rural



CVE-DOGC-A-13353101-2013

50

Únicament es permeten les activitats de turisme rural vinculades amb les masies i previstes pel Catàleg.

F. Instal∙lacions de generació d’energia integrades en les construccions existents.

Article 79. Clau 22: Forestal

1. Definició:

A. Comprèn aquells àmbits de protecció especial, generalment elevats, on domina la coberta forestal i que, per llur situació, valors naturals i aptituds, és necessari el seu manteniment per a afavorir processos ecològics i preservar els terrenys de la seva erosió i degradació.

B. El principal objectiu de la zona és el manteniment, potenciació i conservació dels ecosistemes forestals i l’afavoriment de l’activitat silvícola i agroramadera de caràcter extensiu.

C. L’ús global de la clau és el forestal.

2. Règim específic d’usos i activitats permesos:

A. Activitats ramaderes extensives o forestals


a. Xarxes d’aigua potable i de sanejament, així com totes les instal∙lacions i qualsevol obra pública que s’adreci a la preservació dels valors mediambientals.

b. La resta d’instal∙lacions i obres necessàries per a serveis tècnics i altres infraestructures ambientals d’interès públic estaran condicionades a la redacció d’un pla especial que en reguli la seva ordenació, els seus accessos i la seva integració amb el paisatge.

C. Reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals

Es permet la restauració de les masies preexistents, d’acord amb els usos detallats en el Catàleg de masies i la Llei d’urbanisme.

D. Establiments de turisme


E. Atesa la importància ecològica d’aquesta zona, la resta d’usos hi són prohibits.

Article 80. Clau 23: Agroforestal

1. Definició:

A. Comprèn aquells àmbits, generalment de pendent suau o moderat, en què domina el mosaic agroforestal i que inclouen petites planes agrícoles, altiplans, valls secundàries, zones ermes, bosquines i similars, no incloses en cap sistema de protecció territorial.

B. Són objectius bàsics garantir la millora de la funció productiva i mantenir els valors mediambientals. També són objectius d’aquestes àrees preservar el paisatge associat als espais oberts del mosaic agroforestal, la preservació dels elements del patrimoni cultural (tals com masos, camins, murets...) i la promoció i valorització conjunta dels elements, com ara la promoció de figures de gestió adients. S’afavoreix la flexibilitat de l’ús agrícola o forestal, incloent la ramaderia i els conreus arboris que no tinguin efectes perjudicials sobre els ecosistemes.

C. Inclou les següents subclaus:

a. Clau 23a: Agroforestal de valor, de protecció preventiva. Està formada per les zones més extenses no incloses en cap sistema de protecció territorial on cal afavorir l’activitat primària.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

51

b. Clau 23b: Agroforestal corredor ecològic, de protecció especial. Comprèn aquelles zones de costers o de vall afectades per una protecció com a connector ecològic de valor i corredor fluvial, on cal afavorir el manteniment de la biodiversitat i minimitzar les noves construccions i les activitats de transformació, i afavorir la preservació de la biodiversitat i els valors paisatgístics.

D. Els usos globals de la clau són l’agrícola, el ramader i el forestal.

2. Règim específic d’usos i activitats permesos en la clau 23a:

A. Activitats agrícoles, ramaderes o forestals:

a. Es permeten construccions i instal∙lacions destinades a la guarda de maquinària o estris vinculats a l’activitat agrícola, sempre que els terrenys objecte de la construcció formin part de l’esmentada unitat d’explotació o conjunt d’unitats, i segons les següents condicions:

Finca mínima Volum/superfície màxim Condicions Inferior a 2 Ha ‐ ‐ De 2 a 4,5 Ha 25 m2 3 m d’alçada màxima Igual o superior a 4,5 Ha 5.000 m3 Segons regulació general

b. Construccions i instal∙lacions destinades a la criança d’animals extensives o semiextensives i d’espècies vegetals, i/o construccions destinades a l’emmagatzematge o elaboració de productes de/per a la pròpia explotació ramadera, sempre que els terrenys objecte de la construcció formin part de l’esmentada unitat d’explotació o conjunt d’unitats, segons les següents condicions:

Finca mínima Volum/superfície màxim Condicions Inferior a 2 Ha ‐ ‐ Igual o superior a 2 Ha 3.000 m3 5 m d’alçada màxima

c. Habitatges de nova construcció, sempre que estiguin vinculats a l’explotació de la finca i compleixin els requisits establerts per la regulació general del sòl no urbanitzable.

B. Activitats extractives

Condicionades al tràmit d’autorització ambiental amb declaració d’impacte ambiental i a la promoció de l’ús racional d’energies, i a la redacció d’un programa de restauració que finalitzarà un cop acabada l’activitat.

C. Actuacions específiques d’interès públic

a. Activitats col∙lectives de caràcter esportiu, cultural, d’educació en el lleure i d’esbarjo, condicionades a la redacció d’un pla especial i la immediata adequació de l’entorn, els accessos i els serveis en funció de l’ús, així com l’adequació de les xarxes i el tractament de residus, amb una parcel∙la mínima de dues hectàrees (2 Ha).

b. Xarxes d’aigua potable i de sanejament, així com totes les instal∙lacions i qualsevol obra pública que s’adreci a la preservació dels valors mediambientals.

c. La resta d’instal∙lacions i obres necessàries per a serveis tècnics i altres infraestructures ambientals d’interès públic estaran condicionades a la redacció d’un pla especial que en reguli la seva ordenació, els seus accessos i la seva integració amb el paisatge.

D. Reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals


E. Establiments de turisme




CVE-DOGC-A-13353101-2013

52

F. Instal∙lacions de generació d’energia integrades en les construccions existents.

3. Règim específic d’usos i activitats permesos en la clau 23b:

A. Activitats agrícoles, ramaderes extensives o forestals

a. Es permeten únicament edificacions que tinguin per finalitat el coneixement o la potenciació dels valors objecte de protecció o aquelles motivades per la millora de la seva gestió.

Finca mínima Volum/superfície màxim Condicions Inferior a 2 Ha ‐ ‐ Superior a 2 Ha 25 m2 3 m d’alçada màxima


a. Es permeten les activitats col∙lectives de caràcter esportiu, cultural, d’educació en el lleure i d’esbarjo que tinguin per finalitat la potenciació dels valors objecte de protecció o la millora de la seva gestió, condicionades a la redacció d’un pla especial.

b. Es permeten les xarxes d’aigua potable i de sanejament, així com totes les instal∙lacions i qualsevol obra pública que s’adreci a la preservació dels valors mediambientals.

C. Reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals


D. Establiments de turisme


E. La resta d’usos són prohibits.

Article 81. Clau 24: Ecològico‐paisatgística

1. Definició:

A. Comprèn aquells àmbits d’importància ecològica o paisatgística, reconeixent les seves especificitats en relació amb la seva posició respecte el nucli o les característiques del territori per damunt de l’ús predominant que s’hi desenvolupa.

B. Són objectius bàsics preservar aquests espais per al manteniment de l’estructura territorial i de les característiques ecològiques de valor del municipi.

C. En aquestes àrees es mantindrà la morfologia del paisatge i la vegetació existent i s’evitarà la construcció de noves edificacions, llevat d’aquelles incloses en el Catàleg de masies o aquelles orientades a potenciar la relació amb el paisatge i la millora de les condicions de l’entorn, així com aquelles que específicament prevegi cada subclau.

D. Inclou les següents subclaus:

a. Clau 24a: Connector de la Sèquia, de protecció especial.

b. Clau 24b: Protecció de l’horta, de protecció especial.

c. Clau 24c: Entorn ambiental del nucli, de protecció territorial.

d. Clau 24d: Espais naturals singulars, de protecció territorial.

E. En totes les zones l’ús global és l’agrícola.

F. Cada subclau defineix els usos específics i activitats permesos. Atesa l’especificitat ecològica i paisatgística de la zona, la resta d’usos hi són prohibits.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

53

2. Determinacions clau 24a:

A. Es delimita una franja de 50 metres a banda i banda de la Sèquia de Manresa en el seu pas per Santpedor. L’objectiu de l’àmbit és definir i preservar l’entorn d’aquesta infraestructura hidràulica, a la vegada connector ecològic d’àmbit territorial.

B. En la mesura del possible, es mantindran els elements arbrats al llarg del recorregut. En cas d’impossibilitat de mantenir l’element arbrat, s’haurà de substituir.

C. Regulacions, activitats i usos permesos

a. En aquestes àrees es permet l’aprofitament agrícola.


3. Determinacions de la clau 24b:

A. Es delimiten les àrees preexistents d’horta, vinculades a la Sèquia de Manresa.

B. L’objectiu d’aquest àmbit és mantenir l’ús preexistent d’horta i regular‐ne les característiques d’ordenació.


a. En aquestes àrees es permet l’aprofitament agrícola i el manteniment de les activitats agrícoles de regadiu, amb una unitat funcional mínima de 200 m2.

b. S’admet la construcció de petits magatzems amb les següents condicions:

− Sostre màxim de 4 m2 per cada unitat funcional independent.

− Les construccions se separaran 3 m dels límits de la unitat funcional i dels camins, i tindran una alçada màxima de 3 m amb coberta a una aigua.

− Els materials d’acabat seran compatibles amb l’entorn, i els acabats seran amb mur d’obra arrebossat pintat amb colors terrosos i coberta de terra o de fusta de color natural.

c. S’admeten hivernacles, a excepció de les parcel∙les situades en el si del corredor ecològic del Riu d’Or, amb les següents condicions:

− Sostre màxim de 20 m2 per cada unitat funcional independent.

− Les construccions se separaran 2 m dels límits de la unitat funcional i dels camins, i tindran una alçada màxima de la coberta de 2 m.

− Els materials d’acabat seran construïts amb estructures lleugeres, amb tancaments i cobertes de materials transparents.

d. Es permeten les xarxes d’aigua potable i de sanejament, així com totes les instal∙lacions i qualsevol obra pública que s’adreci a la preservació dels valors mediambientals.

e. Es permeten les activitats que tinguin per finalitat la potenciació dels valors objecte de protecció o la millora de la seva gestió, condicionades a la redacció d’un pla especial.

4. Determinacions de la clau 24c:

A. Es delimita una franja d’amplada variable, representada als plànols d’ordenació, al llarg del límit sud‐oest del sòl urbà i urbanitzable.

B. L’objectiu de l’àmbit és preservar els terrenys adjacents, en relació amb l’entorn del nucli previst pel POUM, d’activitats que puguin interferir a la llarga amb el funcionament ambiental del nucli urbà.




CVE-DOGC-A-13353101-2013

54



5. Determinacions de la clau 24d:

A. Es defineixen tres àrees de protecció del paisatge, d’acord amb el Pla de protecció del medi natural i del paisatge del Bages:

a. Aiguamolls de la Bòbila.

b. Riera de Joncadella.

c. Plans de les Torres.

B. Aquests àmbits poden ser objecte de la redacció d’un pla especial de paisatge o similar.

C. Regulacions



c. Es permeten les activitats que tinguin per finalitat la potenciació dels valors objecte de protecció o la millora de la seva gestió, condicionades a la redacció d’un pla especial.

d. Es permet la rehabilitació i/o ampliació d’aquelles masies i cases rurals i tots els usos detallats en el Catàleg de masies, d’acord amb la Llei d’urbanisme.

Article 82. Clau 26: Zona dotacional de serveis

1. Definició:

A. La zona dotacional de serveis comprèn aquells sòls destinats a activitats amb aquest objecte principal, i correspon a l’àmbit d’AMPANS, equipament sòciosanitari d’àmbit supramunicipal.

B. Aquest àmbit està delimitat per un pla especial de desenvolupament en sòl no urbanitzable, amb l’objectiu d’ordenar la totalitat del conjunt i preveure’n el desenvolupament d’acord amb les necessitats de la dotació.

2. Règim específic d’usos i activitats permesos

A. L’ús global en aquesta zona és el dotacional.

B. Els usos complementaris admesos es determinaran a partir del Pla especial.

3. Règim específic de l’edificació

A. El Pla especial determinarà l’ordenació detallada de la totalitat de l’àmbit, així com la regulació dels accessos i l’adequació de l’entorn.

CAPÍTOL 5. HABITATGE RURAL TRADICIONAL

Article 83. Habitatge rural tradicional

1. Són habitatges rurals tradicionals aquells que es troben inclosos a l’inventari del Catàleg de masies.

2. El Catàleg de masies el constitueixen el conjunt d'edificacions que cal preservar o recuperar per llur interès arquitectònic, històric i/o paisatgístic, i per correspondre a una estructura correcta de colonització del territori.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

55

3. Les masies incloses en el Catàleg també poden formar part, simultàniament, del Catàleg de béns protegits del municipi, i suposa necessàriament un tractament més acurat en la recuperació de la masia i de la casa rural, garantint la preservació dels elements construïts d’interès patrimonial.

4. Perdran la condició d’habitatges rurals tradicionals, malgrat constin al Catàleg de masies, aquelles construccions que experimentin actuacions il∙legítimes que comportin la desvirtuació irreversible de les característiques que permeten la inclusió en la categoria d’habitatge rural tradicional.

5. La inclusió de qualsevol altra edificació en el Catàleg requerirà la modificació del Catàleg, i s’adoptarà per la concurrència de raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques, socials, vinculades al patrimoni cultural, o a una altra circumstància que permeti entendre que l’edificació reuneix els valors de protecció per als quals la legislació urbanística contempla el règim normatiu de masies i cases rurals.

Article 84. Regulació de l’edificació

1. La qualificació com a habitatge rural tradicional comporta no sols la de l’habitatge principal, sinó també la d’aquells elements constructius units o segregats de l’habitatge que presentin característiques tradicionals i valors que justifiquin la preservació segons la legislació urbanística esmentada. En especial, rebran aquest tractament les masoveries.

2. El règim d’obres admissible als habitatges rurals tradicionals inclosos serà de reforma, conservació i manteniment. La reconstrucció, ampliació, enderroc i la divisió horitzontal de les masies es permetrà en la forma i condicions que estableixi el Catàleg de masies en el seu desenvolupament.

3. El Catàleg de masies estableix les condicions concretes i el règim d’obres admissible per a cada habitatge.

Article 85. Usos de l’habitatge rural tradicional

1. Amb caràcter general, els habitatges rurals tradicionals podran desenvolupar els següents usos:

A. Habitatge familiar, activitats professionals vinculades a professions liberals que suposin la recuperació del caràcter rural.

B. Activitats de restauració, activitats d’educació en el lleure, activitats agrícoles, ramaderes i forestals relacionades amb la implantació de la masia sobre el territori.

C. Establiments de turisme rural.

2. El Catàleg estableix els usos permesos a cada masia, condicionats a la immediata adequació de l’entorn, els accessos i els serveis en funció de l’ús, així com l’adequació de les xarxes i el tractament de residus.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

56

TÍTOL VIII. PATRIMONI CULTURAL

Article 86. Catàleg del patrimoni arquitectònic i arqueològic

1. El Catàleg del patrimoni arquitectònic i arqueològic té per objecte evitar que es destrueixin testimonis d’arquitectura de notòria qualitat de diferents èpoques i que es perdin llurs valors històrics i culturals a causa de la transformació d'aquestes construccions.

2. El Catàleg comprèn els béns integrants del patrimoni cultural subjectes a protecció urbanística, conforme a la Llei d’urbanisme, que fan referència al Catàleg de béns protegits i que vinculen la protecció a la legislació sectorial aplicable.

Article 87. Regulació

La regulació d'aquests elements d'interès està subjecte al que determini la normativa específica del Catàleg del patrimoni arquitectònic, la qual defineix la forma d’actuació més adequada sobre cadascun dels béns protegits, les condicions que hauran de tenir les possibles actuacions sobre aquests, la regulació dels usos i el control en les activitats a realitzar‐hi, d’acord amb la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català i el Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

57

TÍTOL IX. PARÀMETRES URBANÍSTICS

CAPÍTOL 1. DEFINICIÓ DELS PARÀMETRES GENERALS D’ORDENACIÓ

Secció 1a. Paràmetres de l’aprofitament urbanístic

Article 88. Índex d’edificabilitat bruta

1. És el factor que fixa la superfície màxima de sostre edificable a les zones en relació amb la superfície total del sector. La seva dimensió és metres quadrats de sostre edificable per metres quadrats de sòl (m2st/m2s).

2. L’edificabilitat bruta màxima d’un sector o d’un polígon serà aquella que resulti d’aplicar l’índex d’edificabilitat bruta a la superfície del polígon.

Article 89. Índex d’edificabilitat neta

1. És el factor que fixa el sostre edificable màxim d’una parcel∙la en relació a la seva superfície. Les unitats d’aquest índex vénen donades en metres quadrats de sostre edificable per cada metre quadrat de sòl (m2st/m2s).

2. L’edificabilitat neta màxima d’una parcel∙la serà aquella que resulti d’aplicar l’índex d’edificabilitat neta i compleixi la resta de paràmetres d’ordenació que s’estableixen per a cada zona.

Article 90. Sostre i volum total d’un edifici

1. El sostre total d’un edifici serà el resultat de sumar la superfície construïda de totes les plantes –exclosa la superfície del soterrani i la de l’espai sota teulada que tingui una alçada lliure inferior a la que la normativa d’habitabilitat consideri mínima–, així com la part corresponent dels cossos sortints. A aquestes efectes, els cossos sortints tancats i semitancats comptaran el 100% de la seva superfície, i els cossos sortints oberts el 50%.

2. El volum total d’un edifici serà el que resulta de definir l’envolupant que deixi dins seu tota l’edificació, inclosos els cossos sortints i els patis de ventilació, celoberts i similars, i excloses les plantes soterrànies.

Article 91. Densitat bruta màxima d’habitatges

1. És el factor que fixa el nombre màxim d’habitatges d’un sector o polígon en relació a la seva superfície. Les unitats vénen donades en nombre d’habitatges per hectàrea de sòl, o com un nombre màxim d’habitatges per a la totalitat del sector.

2. Aquesta densitat s’ha d’aplicar conjuntament amb l’edificabilitat del sector i amb el nombre màxim d’habitatges del sector, quan en la regulació detallada del sector es fixi aquesta determinació, de forma que es compleixin simultàniament els tres paràmetres.

3. Si el resultat d’aplicar els paràmetres no dóna un número enter, es considerarà l’immediatament superior si la fracció decimal excedeix cinc dècimes (0,5) i l’immediatament inferior si és igual o menor a cinc dècimes (0,5).

Article 92. Densitat neta màxima d’habitatges

1. És el factor que fixa el nombre màxim d’habitatges d’una parcel∙la en relació als seus tipus, superfície o sostre edificable.

2. La densitat neta màxima d’habitatges pot venir assenyalada en relació a la parcel∙la.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

58

3. Si el resultat d’aplicar els paràmetres no dóna un número enter, es considerarà l’immediatament superior si la fracció decimal excedeix cinc dècimes (0,5) i l’immediatament inferior si és igual o menor a cinc dècimes (0,5).

Article 93. Tipus d’ordenació de l’edificació i aprofitament urbanístic

1. L’edificació s’ordenarà segons els següents tipus:

A. Edificació ordenada segons alineació a vial.

B. Edificació ordenada segons volumetria específica.

C. Edificació aïllada.

2. Els paràmetres que estableixen l’aprofitament urbanístic de l’edificació ordenada segons alineació a vial són la façana mínima, alineació obligatòria, l’alçada reguladora màxima, el nombre de plantes, la profunditat edificable i l’ocupació permeses.

3. Els paràmetres que estableixen l’aprofitament urbanístic de l’edificació ordenada segons volumetria específica són l’índex d’edificabilitat, la densitat d’habitatges, els criteris de configuració espacial de l’edificació, el nombre de plantes, els gàlibs màxims i les distàncies entre edificacions.

4. Els paràmetres que estableixen l’aprofitament urbanístic de l’edificació aïllada són la dimensió de la parcel∙la, la densitat d’habitatges i els criteris d’ordenació de l’edificació en relació amb la configuració i límits del sòl.

Secció 2a. Paràmetres de la parcel∙la

Article 94. Concepte de parcel∙la urbana

1. És parcel∙la urbana, tant en la rasant com en el vol o en el subsòl, la que tingui atribuïda edificabilitat i ús, o només ús urbanístic independent, i pot constituir una unitat registral de propietat.

2. Una parcel∙la és edificable si té:

A. La consideració de solar.

B. Les condicions establertes a cada zona.

Article 95. Condició de solar

1. És solar el terreny apte per a l’edificació d’acord amb la Llei d’urbanisme.

2. Una parcel∙la pot esdevenir solar, en el procés del tràmit establert per la llicència urbanística, en finalitzar les obres d’urbanització, simultàniament a la construcció de l’edificació.

Article 96. Condició de parcel∙la mínima

1. La parcel∙la mínima és la unitat de sòl edificable que s’estableix a cada zona en funció de les dimensions lineals o de superfície.

2. La condició de mínima d’una parcel∙la es farà constar registralment quan s’inscrigui la reparcel∙lació o llicència de parcel∙lació.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

59

Article 97. Ocupació màxima de la parcel∙la

1. L’ocupació de la parcel∙la és la superfície màxima resultant de la projecció ortogonal, sobre un pla horitzontal, de tot el volum de l’edificació situat per sobre de la rasant.

2. L’ocupació de la parcel∙la es regula segons un percentatge màxim que relaciona la superfície que ocupa l’edificació amb la superfície de la parcel∙la. Aquest percentatge s’estableix per a cada zona en les determinacions específiques de cada clau o és representada en els plànols d’ordenació.

3. Les plantes soterrànies resultants de rebaixos, anivellacions o excavacions no podran ultrapassar l’ocupació màxima de parcel∙la, excepte quan s’estableixi el contrari en una zona concreta.

Article 98. Terreny de la parcel∙la

1. El terreny natural d’una parcel∙la és l’estat del terreny existent de la parcel∙la segons la cartografia dels plànols de menor escala d’aquest POUM. Els pendents naturals del terreny són les diferents seccions del terreny natural.

En el cas que el terreny hagi estat alterat anteriorment a la cartografia de referència, aquella parcel∙la no tindrà terreny natural i s’atendrà al que es regula en la definició de terreny homogeni.

2. El terreny homogeni d’una parcel∙la és una superfície teòrica composada per plans triangulars que es generen pel traçat de les línies entre els següents punts:

A. Entre les cotes de cada angle del perímetre de la parcel∙la i les del punt mitjà de cada costat que formen l’angle.

B. Entre les cotes del punt mitjà de cada costat de parcel∙la que siguin contigus.

C. Entre les cotes del punt mitjà de cada costat i les cotes dels punts d’intersecció de les seccions del terreny entre els punts mitjans de cada costat no contigu.

El terreny homogeni d’un terreny que ha perdut la condició de natural és el configurat pels triangles que es composen amb les línies de cada costat de la parcel∙la i la cota mitjana en el punt de creuament en planta de les diagonals possibles entre aquests angles. Els pendents homogenis del terreny seran les diferents seccions del terreny homogeni resultant.

3. El terreny modificat d’una parcel∙la és el terreny que resulta d’aplicar els paràmetres per a l’adaptació topogràfica d’una parcel∙la per a ser edificada, a partir dels pendents del terreny natural o terreny homogeni, segons a qui correspongui les cotes més baixes.

Les seccions del terreny modificat en relació amb l’edificació, en el tràmit de la llicència, són documents essencials per a la determinació de la posició de la planta baixa i el punt d’aplicació de l’alçada reguladora màxima, i per al còmput del sostre edificable urbanístic d’un projecte arquitectònic.

Article 99. Tanques de la parcel∙la

1. Les tanques són els paraments verticals, amb obra o altres materials, situats sobre els límits de la parcel∙la entre espais públics o privats, que tenen la funció d’evitar l’accés lliure a la parcel∙la. Les tanques podran ser perimetrals d’una parcel∙la o separar mitgeres d’edificacions a l’alçada de plantes pis.

2. L’alçada de les tanques es mesura sempre des de la seva cota d’arrencada presa des del carrer, en el cas de les tanques perimetrals, i des de la pròpia parcel∙la en els cas de les tanques que separen parcel∙les.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

60

Article 100. Regularització de la parcel∙la

1. En les tipologies d’edificació d’alineació a vial, només podran edificar‐se els solars quan l’angle format per la mitgera i l’alineació de l’edificació de façana sigui major de 60º. Si fos menor, caldrà alterar la configuració de la parcel∙la fins assolir aquest requisit. La definició anterior s’aplicarà segons l’esquema gràfic següent:

2. Per dur a terme la normalització prevista en l’apartat anterior, serà requisit l’aprovació de la regularització

de finques voluntària o de la llicència de parcel∙lació corresponent.

Secció 3a. Paràmetres del carrer

Article 101. Alineació del carrer o vial

1. L’alineació del vial és la línia de separació entre el sistema viari i les altres qualificacions.

2. En el sòl urbà, l’alineació del carrer ve assenyalada en els plànols d’ordenació o en els planejaments derivats que el despleguen.

3. En el sòl urbanitzable, l’alineació del carrer vindrà assenyalada en els planejaments derivats que el despleguen.

Article 102. Amplada del carrer o vial

L’amplada del vial és la distància mínima entre alineacions enfrontades del carrer. Es considera uniforme per trams de carrer entre travesseres de vial i, quan les alineacions de carrer enfrontades no siguin paral∙leles, es prendrà com a tal la distancia mes petita entre aquestes alineacions.

Article 103. Rasants del carrer o vial

1. La rasant del vial és la línia que fixa l’altimetria de l’alineació del vial.

2. En el sòl urbà consolidat, la rasant del carrer és l’existent en el moment d’aprovació definitiva del POUM.

3. En el sòl urbà inclòs en un sector o polígon i en el sòl urbanitzable, les rasants vindran definides per les actuacions derivades (planejament i projectes d’urbanització) que els despleguin.

4. Quan hi hagi contradiccions entre diferents documents, prevaldrà sempre aquella rasant que assenyali el document de planejament o gestió a una escala més detallada.

Secció 4a. Paràmetres de l’edifici

Article 104. Edificació principal i edificació auxiliar

1. L’edificació principal és la que conté els usos principals o propis de cada zona.

2. L’edificació auxiliar és tota aquella edificació que estigui al servei d’una edificació principal, destinada a altres usos complementaris.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

61

3. Només s’admetran edificacions auxiliars en aquelles zones on es prevegi expressament.

Article 105. Façana de l’edifici i línia de façana

1. La línia de façana és la que resulta de la determinació d’alineacions respecte la xarxa viària i que assenyala el límit a partir del qual podran aixecar‐se les façanes dels edificis.

2. La línia de façana podrà ser preceptiva o no, de manera que la façana podrà coincidir obligatòriament o no amb la línia d’edificació, depenent de cada zona.

Article 106. Nombre de plantes

1. És el nombre màxim de plantes horitzontals que en cada punt de l’edificació es poden construir dins l’alçada reguladora de cada zona.

2. Cada qualificació estableix un número de plantes màxim per a cada àmbit, que es representa als plànols a escala 1:1.000 o a les determinacions de la zona.

3. El número de plantes a les taules de qualificacions i als plànols d’ordenació inclou sempre el de la planta baixa.

Article 107. Alçada lliure

1. L’alçada lliure és la distància vertical entre la cara superior del paviment i la inferior del sostre acabat de cada planta.

2. L’alçada lliure mínima de les estances per a obra nova es determinarà segons l’ús i serà la següent:

Ús Alçada lliure

Habitatge Segons la normativa sectorial vigent

Terciari en planta baixa

Vestíbuls

Comerços menors de 80 m2

Oficines en planta baixa

3,00 m

Aparcament 2,20 m (al punt més baix)

Article 108. Alçada reguladora màxima

1. L’alçada reguladora és la mesura vertical màxima que assoliran les edificacions, des del seu punt d’aplicació fins a la intersecció del pla de façana amb:

A. El pla exterior del forjat de l’ultima planta, en el cas de cobertes planes.

B. El pla inclinat de la coberta, en el cas de cobertes inclinades.

2. La definició anterior s’aplicarà segons l’esquema gràfic següent: PA = punt d’aplicació HRM= alçada reguladora



CVE-DOGC-A-13353101-2013

62

3. En defecte de previsió expressa de les zones, l’alçada reguladora es determina a raó del nombre de plantes segons el quadre següent:

NÚMERO DE PLANTES ALÇADA REGULADORA

1P 4,60 m

2P 7,80 m

3P 11,00 m

4P 14,20 m

4P+A 17,40 m

4. Si la normativa específica de cada zona no indica el contrari, per sobre de l’última planta només es permetrà:

A. La coberta terminal de l’edifici.

B. Les cambres d’aire i elements de cobertura, en casos que hi hagi terrat o coberta plana.

C. Les baranes de façana anterior i posterior, amb una alçada màxima d’1,10 m des de la coberta terminal de l’edifici.

D. Els elements de separació entre terrats.

E. Els coronaments decoratius de les façanes, que no podran ocupar una longitud superior a 2/3 de la façana i es separaran 1 m de les mitgeres.

F. Dins el gàlib que dibuixen uns plans inclinats de 35º aplicats des de les arestes d'intersecció dels plans de façana amb l'alçada reguladora, es podran instal∙lar cossos edificats que continguin els elements tècnics de l'ascensor, la climatització de l'edifici, les claraboies dels celoberts, les caixes d'escala, les antenes i els dipòsits d'aigua.

5. Quan no sigui possible la construcció de la caixa d’escala i la de l’ascensor dins el gàlib indicat

anteriorment, aquests podran superar‐lo sempre que es situïn tres metres (3 m) separats de totes les façanes i tinguin una alçada màxima de 3 metres (3 m) sobre el pla superior dels elements resistents. En tot cas, l’ocupació d’aquests cossos edificats tindrà les dimensions justes per a protegir els aparells i artefactes necessaris i permetre’n el seu manteniment.

6. Per sobre dels plans definits per la teulada, podran sobresortir elements de ventilació i xemeneies, antenes i claraboies dels celoberts. Aquestes últimes hauran de ser paral∙leles als plans de teulada i no se’n separaran més de cinquanta centímetres (50 cm) en cap punt.

7. La instal∙lació de plaques solars i fotovoltaiques s’haurà d’integrar en la composició volumètrica de l’edifici.

Article 109. Planta baixa

1. És el pis més pròxim al nivell de carrer o de terreny exterior. La seva posició està limitada, segons cada tipus d’ordenació, per unes cotes de referència màxima i mínima en relació amb la rasant.

2. En funció de la planta baixa es determina la posició de la resta de plantes, el nombre total de plantes i l’alçada de l’edifici.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

63

Article 110. Planta soterrània

1. La planta soterrània és la situada per sota d’aquella que té la consideració de baixa, tingui o no obertures a causa dels desnivells en qualsevol dels fronts d’edificació.

2. A les plantes soterrani no es permetrà l’ús d’habitatge, ni la ubicació d’habitacions d’ús residencial o sanitari, ni activitats que suposin permanència de persones. Només podran ser dedicades a aparcaments, instal∙lacions tècniques de l’edifici o locals destinats a usos o activitats de magatzem vinculats a l’ús principal de la planta baixa.

Article 111. Plantes pis

S’entenen per plantes pis totes les edificades per sobre de la planta que tingui la consideració de baixa, exceptuades aquelles que tinguin la consideració de sota teulada i àtic.

Article 112. Planta sota teulada

1. La planta sota teulada és l’espai resultant de l’aplicació de la normativa respecte la coberta.

2. A l’espai situat a la planta sota teulada es podrà preveure la ubicació de part de l’habitatge de la planta immediatament inferior.

3. L’espai de la sota teulada podrà formar una entitat registral independent quan el 50% o més de l’espai sota teulada superi l’alçada de dos metres i cinquanta centímetres (2.50 m).

4. No tenen la consideració de plantes sota teulada els àtics regulats a l’article següent.

5. Les plantes sota teulada es computen com a planta addicional a efectes de les dimensions mínimes de celoberts i patis de ventilació si el seu punt més baix supera una alçada lliure d’un metre i noranta centímetres (1,90 m).

Article 113. Àtics

1. S’entén per àtic tot habitatge o part d’habitatge situats per sobre de l’alçada reguladora, segons s’especifica en el gràfic següent.

2. Es permet la construcció d’àtics a les qualificacions que expressament ho prevegin. En qualsevol cas,

l’existència de l’àtic no pot suposar la superació de l’edificabilitat neta de la parcel∙la i computen com a planta addicional a efectes de les dimensions mínimes de celoberts i patis de ventilació.

3. L’àtic podrà constituir una entitat registral independent.

4. Els àtics compliran els paràmetres següents:

A. L’alçada màxima de l’àtic per sobre de l’alçada reguladora i fins al punt més alt de la seva coberta serà de tres metres i cinquanta centímetres (3,50 m).



CVE-DOGC-A-13353101-2013

64

B. Aniran reculats un mínim de tres metres (3 m) de cada una de les seves façanes que donin a vial o a espai lliure.

C. La profunditat edificable mínima de l’àtic ha de ser de sis metres (6 m).

D. Només podrà situar‐se sobre una coberta plana.

E. No es podrà establir un espai de sota coberta addicional.

Article 114. Coberta

1. La coberta és l’última planta real o possible. El punt d’arrencada de la coberta s’ha de situar a un màxim de 90 centímetres (0,90 m) respecte l’últim forjat real o possible.

2. La coberta serà inclinada o plana. En cas que la zona no estableixi regulació específica, la inclinació màxima permesa en el cas de coberta inclinada serà del trenta per cent (30%), que s’aplicarà des de cada una de les seves façanes, i l’alçada màxima de la coberta, des del seu punt d’arrencada fins al carener més alt, no superarà els tres metres i cinquanta centímetres (3,50 m).

3. Es permetran obertures a la coberta sempre que aquestes segueixin la pendent d’aquesta i no ocupin més d’un deu per cent (10%) de la superfície total de la coberta.

4. Es permetran els retalls de la coberta en els següents casos:

A. La superfície mínima imprescindible per a la situació i ventilació dels elements tècnics necessaris de les instal∙lacions, circumstància que haurà de recollir‐se al projecte arquitectònic que serveixi per a l’atorgament de la llicència urbanística.

B. L’accés a la coberta exclusivament des de la zona comunitària en el cas d’habitatges plurifamiliars.

C. Terrats a nivell de la planta sota teulada, sempre que es mantingui una separació d’un metre (1,00 m) respecte els veïns.

Article 115. Cossos sortints

1. Els cossos sortints són els que sobresurten de la línia de façana obligada o màxima i sobrevolen l’espai públic o l’espai lliure de la parcel∙la o pati d’illa, i tenen el caràcter d’habitables o ocupables.

2. Els cossos sortints es classifiquen en tancats, semitancats o oberts, a raó de si tenen, respectivament, tancaments a tots, algun o cap dels seus contorns.

A. Són cossos sortints tancats, que anomenem normalment miradors, tribunes o galeries, tots aquells que tinguin els costats amb tancaments rígids, ancorats o que no es poden desmuntar. No es consideren tancaments les baranes d’alçada no superior a un metre i vint‐i‐cinc centímetres (1,25 m), sempre que a partir d’aquesta alçada no hi hagi cap altre element de tancament.

B. Són cossos sortints semitancats, que anomenem terrasses semitancades, els que tinguin tancat algun dels seus contorns laterals o superior amb tancaments rígids, ancorats o que no es poden desmuntar.

C. Són cossos sortints oberts, que anomenem terrasses i balcons, la resta de plataformes volades des del pla de façana que no tenen cap dels contorns volats tancats amb tancaments rígids, ancorats o que no es poden desmuntar.

3. A nivell general, no es permeten cossos sortints a la planta baixa, ni al terrat, ni a l’àtic.

4. Queda prohibida la instal∙lació als cossos sortints de barbacoes, safareigs i altres instal∙lacions o obres assimilables.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

65

Article 116. Elements sortints

1. Els elements sortints són part integrant de l’edificació o elements constructius no habitables ni ocupables que sobresurten del pla de façana de l’edifici i sobrevolen l’espai públic o lliure de la parcel∙la.

2. Els elements sortints poden ser permanents, tals com sòcols, pilars, ràfecs, gàrgoles, marquesines, para‐sols o d’altres elements similars o no permanents com ara tendals, veles, persianes, anuncis, rètols o elements de senyalització i propaganda.

Article 117. Celoberts i patis de ventilació

Els celoberts i patis de ventilació tindran el tractament superficial propi de les façanes i s’ajustaran al règim previst a les normatives d’habitabilitat vigents.

Article 118. Elements tècnics

1. Els elements tècnics de les instal∙lacions no s’admet que sobresurtin del pla de façana. Excepcionalment, els aparells de climatització s’admetran quan quedin integrats en els cossos sortints i no produeixin impacte visual.

2. Per a la incorporació de qualsevol element tècnic a la façana d’un edifici, caldrà que la llicència urbanística s’atorgui a partir d’un projecte tècnic que garanteixi la seva integració.

3. En els projectes de rehabilitació integral de l’edifici o façana es tindran en compte els elements tècnics de les instal∙lacions que apareguin a la façana, i s’incorporaran a la composició arquitectònica d’aquesta minimitzant‐ne l’impacte visual.

4. En cap cas no s’admetrà que es llancin fums, gasos o bafs a les façanes.

5. En projectes d’obra nova o gran rehabilitació no s’admetrà cap sortida de fums, bafs o gasos a patis interiors, i s’hauran de canalitzar fins a la coberta.

CAPÍTOL 2. DEFINICIÓ DELS PARÀMETRES ESPECÍFICS D’ORDENACIÓ

Secció 1a. Paràmetres específics de l’edificació ordenada segons alineació a vial

Article 119. Façana principal i alineació a vial

1. La façana principal se situarà seguint les alineacions, les quals tenen caràcter preceptiu i que coincidiran, com a regla general, amb les dels vials. Només quan s’estableixi expressament en els plànols d’ordenació existiran alineacions de l’edifici específiques i diferents de les del vial.

2. En aquest darrer supòsit el sòl lliure d’edificació resultant, comprès entre les alineacions del vial i de l’edificació, s’urbanitzarà amb una pavimentació coherent amb la urbanització de l’entorn o amb jardí. Aquest extrem es determinarà a la llicència urbanística d’edificació.

Article 120. Reculades

1. Amb caràcter general, no es permetran les reculades de tot l’edifici, llevat de les previstes als plànols d’ordenació, i sens perjudici que per sobre de la darrera planta s’admetran els àtics a les zones que ho prevegin.

2. A les plantes baixes es permeten façanes porticades d’ús públic, sempre que la llum de pas entre pilars i façana reculada sigui, en tota l’extensió de la façana, com a mínim d’un metre i vuitanta centímetres (1,80 m). Els espais de porxo seran d’ús públic i l’accés a aquests no podrà ser restringit amb cap mena de tancament. No computaran a efectes d’edificabilitat.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

66

3. Les reculades hauran de ser, com a mínim, d’un front de carrer.

Article 121. Punt d’aplicació de l’alçada reguladora

1. En la tipologia segons alineació a vial, el punt d’aplicació de l’alçada reguladora es pren a partir de la cota topogràfica de la rasant de l’alineació al vial.

2. A raó amb què afronti l’edifici, el punt es calcularà segons les regles següents:

A. Edificis amb front a un sol vial:

a. Si la rasant de l’alineació a vial té un desnivell inferior a seixanta centímetres (60 cm) entre els dos extrems de la façana, l’alçada reguladora s’aplicarà en el centre de la façana a partir de la rasant de l’alineació en aquest punt.

La definició anterior s’aplicarà segons l’esquema gràfic següent:

PA = punt d’aplicació

HRM= alçada reguladora

b. Si la diferència de nivell de la rasant de l’alineació a vial entre els dos extrems de la façana és superior a seixanta centímetres (60 cm), l’alçada reguladora s’aplicarà a partir de seixanta centímetres (60 cm) per sota de la rasant de l’alineació de l’extrem de la parcel∙la més alt. Quan per aplicació d’aquesta regla doni lloc que, a determinats punts de la façana, la rasant de la voravia se situï a més de dos metres (2 m) per sota d’aquell punt d’aplicació de l’alçada reguladora, la façana s’haurà de dividir en els trams que calguin perquè això no passi. A cadascun dels trams l’alçada reguladora s’haurà d’amidar d’acord amb les regles anteriors.

No s’admeten trams esglaonats inferiors a quatre metres (4 m) que resultin de l’aplicació d’aquestes regles. Per evitar‐ho, es podrà incrementar la dimensió de dos metres i cinquanta centímetres (2,50 m), entre la rasant de la voravia i el punt d’aplicació de l’alçada reguladora, en allò que sigui necessari per a que els trams esglaonats tinguin, almenys, quatre metres (4 m).

La definició anterior s’aplicarà segons l’esquema gràfic següent:

PA = punt d’aplicació

Dmín= dimensió mínima

HRM= alçada reguladora

PR= pla de referència

B. Edificis amb front a dos o més vials que facin cantonada o xamfrà: s’establiran les regles del paràgraf anterior aplicades al conjunt de les façanes, desenvolupades com si fossin una de sola.

C. Edificis amb front a dos o més vials que no facin cantonada o xamfrà: en cada front de carrer es determinarà el punt d’aplicació de l’alçada reguladora, pres des del carrer més baix.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

67

Quan l’edificació doni front al sistema d’espais lliures i sigui d’aplicació aquest paràmetre, l’alçada s’aplicarà sobre la rasant definida per l’espai lliure i no per la del vial.

3. El pla de referència és el pla horitzontal que conté el punt d’aplicació de l’alçada reguladora.


1. És aquella que es situa fins a seixanta centímetres (60 cm) per sobre de la rasant del carrer. En els casos en què el pendent del carrer faci que hi hagi més d’una planta que es situï dins d’aquests límits, cada un d’aquests trams tindrà la consideració de planta baixa.

2. En el cas de parcel∙les afrontades a dos vials oposats de diferent cota, la posició de la planta baixa es referirà a cada vial fins a la meitat de la profunditat edificable.

Article 123. Fondària edificable

1. S’entén com a fondària edificable de la parcel∙la la distància perpendicular entre la façana principal i la paral∙lela a aquesta que limita l’edificació per la part posterior, i que és la màxima o preceptiva que pot assolir l’edificació. Serà màxima si no s’indica explícitament que és preceptiva.

2. La fondària edificable mínima serà de vuit metres (8 m). Aquesta previsió no s’aplicarà a la clau 1 (barri antic).

Article 124. Línia de façana posterior o pati

1. La línia de façana posterior o pati és la línia que marca el límit posterior de l‘edificació, la qual, excepte que no s’indiqui el contrari, no és preceptiva.

2. La línia de façana posterior pot venir delimitada per una línia assenyalada en els plànols d’ordenació, per una distància màxima a la línia de façana a carrer, per la delimitació de les característiques del pati d’illa o per diversos d’aquests paràmetres alhora.

Article 125. Pati de parcel∙la

1. El pati de parcel∙la és l’espai lliure privat que queda entre la línia de façana posterior i el fons de parcel∙la.

2. El pati de parcel∙la pot resultar de l’aplicació de les regles referides a la fondària edificable de l’illa, l’ocupació màxima de la parcel∙la o la separació a veïns.

Article 126. Illa

S’anomena illa al conjunt de parcel∙les urbanes incloses en un mateix perímetre delimitat per les alineacions de vials i d’espais lliures públics.

Article 127. Pati d’illa

1. El pati d’illa és l’espai lliure de les plantes pis o planta baixa, definit per la fondària edificable màxima.

2. Si les normes de cadascuna de les qualificacions urbanístiques no disposen altra cosa, en cas que no sigui edificable tindrà tractament enjardinat.

3. En casos de desnivell entre façanes oposades, l’alçada reguladora de l’edificació del pati interior d’illa es mesura en referència a cadascuna de les façanes, aplicant el canvi al punt mitjà del pati d’illa.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

68

Article 128. Tanques

1. Les tanques de separació entre parcel∙les privades, o entre aquestes i els sistemes, s’ajustaran en tota la seva longitud a les alineacions del vial o espai lliure i compliran les següents condicions:

A. L’alçada màxima serà de dos metres (2,00 m).

B. A les tanques perimetrals que separin les parcel∙les privades dels vials, els primers noranta centímetres (90 cm) seran massissos i la resta es realitzarà amb tanca calada, vegetació o bruc.

C. Les tanques perimetrals que separin les parcel∙les privades d’espais lliures públics, o aquelles que separin parcel∙les amb tipus d’edificació entre mitgeres a l’alçada de planta baixa o planta pis, podran ser opaques en tota la seva alçada i extensió.

2. Les tanques s’amidaran des del carrer o sistema públic, o bé, entre privats, des de la parcel∙la més deprimida.

Article 129. Paret mitgera

1. S’entén per mitgera la paret cega que limita amb les propietats veïnes i que s’eleva des dels fonaments a la coberta.

2. Quan una edificació o enderroc provoqui l’aparició de mitgeres vistes en els edificis veïns, caldrà que aquestes mitgeres es tractin.

3. En el cas que les mitgeres hagin de quedar vistes de forma permanent, es tractaran amb acabats i colors similars als de les façanes principals. Es prohibeixen els acabaments i els revestiments superficials que presentin mal comportament a la intempèrie.

Article 130. Cossos sortints

1. A les tipologies segons alineació de l’edificació, llevat de la clau 1, s’aplicaran les següents determinacions:

A. En cap cas no es pot situar un cos sortint a una alçada inferior a tres metres i cinquanta centímetres (3,50 m) respecte a la rasant del vial.

B. Els cossos sortints es permetran sempre que l’amplada del carrer sigui com a mínim de vuit metres (8 m). En carrers més estrets no podrà haver‐hi cossos sortints. Quan un edifici doni façana a carrers diferents, s’aplicaran aquestes regles separadament a cada façana, segons l’ample del vial al que doni front.

C. Els cossos sortints oberts podran ocupar tota la llargada del balcó, servant una distància d’un metre (1 m) respecte a la paret mitgera. D’altra banda, els cossos sortints tancats o semitancats no podran ocupar més d’un terç del seu volum potencial edificable. En tots els casos, els cossos sortints estaran limitats sempre pels corresponents plans laterals de vol.

D. El vol dels cossos sortints serà la més restrictiva de les següents dimensions:

a. Un deu per cent (10%) de l’amplada del carrer.

b. Un metre i vint centímetres (1,20 m).

c. L’amplada de la vorera menys trenta centímetres (30 cm).

E. Als patis d’illa, els cossos sortints tancats o semitancats no poden superar la profunditat edificable permesa.

F. A les obres de remunta, la superfície dels cossos sortints de les plantes afegides no superarà en cap cas la dels preexistents a la resta de plantes i la seva composició s’adequarà a les de l’edifici original.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

69

Article 131. Elements sortints

1. En les tipologies segons alineació de l’edificació, llevat de la clau 1, s’aplicaran les següents determinacions:

A. Cap dels punts dels elements sortints de la planta baixa no es situarà a menys de tres metres (3,00 m) per sobre de la rasant de la voravia, llevat dels baixants d’instal∙lacions.

B. El vol màxim dels elements sortints serà la menor de les següents dimensions:

a. Un cinquantè (1/50) de l’amplada de vial.

b. Un desè (1/10) de l’amplada de la vorera.

c. Quaranta centímetres (40 cm) quan afectin a menys d’una cinquena (1/5) part de la longitud de la façana.

d. Quinze centímetres (0,15 m), si ocupen més d’una cinquena (1/5) part de la façana.

C. Es prohibeixen els elements sortints als carrers de menys de sis metres (6 m).

D. Els ràfecs podran volar del pla de façana fins al màxim del vol permès als cossos sortints oberts en carrers majors de deu metres (10 m) d’ample i fins a un màxim de quaranta‐cinc centímetres (45 cm) en carrers menors de deu metres (10 m) d’ample.

E. Els baixants i canals d’aigües pluvials no podran anar vistos per la façana en planta baixa, llevat de la connexió amb el canaló d’aigües pluvials.

2. Els elements sortints no permanents, com són les veles, persianes i similars, podran sobresortir fins a la meitat de la vorera o un màxim d’un metre i vint centímetres (1,20 m).

3. Els rètols publicitaris es disposaran sempre a l’alçada de la planta baixa i no sobresortiran més de seixanta centímetres (60 cm).

Secció 2a. Paràmetres específics de l’edificació ordenada segons volumetria específica

Article 132. Ordenació de l’edificació

1. L’edificació en el sistema d’ordenació per volumetria especifica és la que s’estableix en els plànols d’ordenació de la sèrie O. Es podran admetre modificacions d’aquesta ordenació a través d’un estudi d’ordenació volumètrica.

2. L’ordenació obligatòria no inclou els cossos sortints, per la qual cosa, en cas de ser permesos, podran situar‐se a partir del límit establert per la façana amb els mateixos criteris que els edificis segons alineació a vial.

Article 133. Distància entre edificacions

1. Les separacions mínimes als límits de parcel∙la són les distàncies mínimes a què poden situar‐se les façanes de les edificacions, inclosos els cossos sortints, respecte dels límits del front, laterals i fons de parcel∙la.

2. La separació mínima entre edificacions dins d’una mateixa parcel∙la són les distàncies mínimes entre façanes de les diferents edificacions possibles en una parcel∙la.

3. Les separacions mínimes aplicables seran les representades en els plànols d’ordenació. En cas d’estudi volumètric, es regirà per la següent taula:



CVE-DOGC-A-13353101-2013

70

Nombre de plantes Separació entre edificacions

1P 6 m

2P/2P+A 9 m

3P/3P+A 12 m

4P/4P+A 15 m

4. En el cas de separacions entre edificis d’alçades diferents, s’aplicarà la separació corresponent a l’edifici de més alçada.


La planta baixa és aquella que es situa un metre (1 m) per sobre o per sota de la rasant modificada del terreny en el centre geomètric de l’edifici.


1. En la tipologia d’edificació aïllada o quan l’alineació de l’edificació no sigui a vial, l’alçada reguladora s’aplicarà a partir de la cota del terra de la planta baixa.

2. En els casos en què, per raons del pendent del terreny, l’edificació es desenvolupi esglaonadament, els volums d’edificació construïts sobre cadascuna de les plantes o parts de plantes considerades com a planta baixa, se subjectaran a l’alçada màxima que correspongui a raó de cadascuna de les parts esmentades.

Secció 3a. Paràmetres específics de l’edificació aïllada

Article 136. Ocupació de la parcel∙la en el tipus d’ordenació aïllada

1. L’ocupació màxima de parcel∙la s’amidarà per la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el volum de l’edificació, inclosos els cossos sortints i elements sortints, ja siguin de l’edificació principal o de l’auxiliar i les plantes soterrani.

2. Les plantes soterrani resultants de rebaixos, anivellacions o excavacions no podran ultrapassar l’ocupació màxima de parcel∙la, excepte quan es fa menció explícita de fer‐ho possible.

Article 137. Edificabilitat màxima en parcel∙les amb pendent

1. A les parcel∙les amb pendent, l’edificabilitat neta màxima a assolir no superarà mai la que resultaria d’edificar en terreny horitzontal.

2. Per a les parcel∙les amb pendent superior al trenta per cent (30%) en zones edificables amb tipologia aïllada, l’edificabilitat màxima de la parcel∙la, expressada en fraccions i en relació al percentatge de pendent, es reduirà segons l’escala següent:

A. Del 30 al 50 per 100, es disminueix en 1/3.

B. Si supera el 50 per 100 i fins al 100 per 100, es disminueix en 1/2.

C. Si supera el 100 per 100, es prohibeix l’edificació.


1. En la tipologia d’edificació aïllada o quan l’alineació de l’edificació no sigui a vial, l’alçada reguladora s’aplicarà a partir de la cota del terra de la planta baixa.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

71

2. En els casos en què, per raons del pendent del terreny, l’edificació es desenvolupi esglaonadament, els volums d’edificació construïts sobre cadascuna de les plantes o parts de plantes considerades com a planta baixa, se subjectaran a l’alçada màxima que correspongui a raó de cadascuna de les parts esmentades.


La planta baixa és aquella que es situa un metre (1 m) per sobre o per sota de la rasant natural del terreny en el centre geomètric de l’edifici.

Article 140. Separacions mínimes en el tipus d’ordenació aïllada

1. Les separacions mínimes als límits de parcel∙la són les distàncies mínimes a què poden situar‐se les façanes de les edificacions, inclosos els cossos i elements sortints i les edificacions auxiliars, respecte dels límits del front, laterals i fons de parcel∙la.

2. Les separacions mínimes de l’edificació als límits s’indiquen a cada clau. S’estableix un mínim de dos metres (2,00 m).

Article 141. Ocupació de les construccions auxiliars en el tipus d’ordenació aïllada

1. La superfície ocupada per les pèrgoles, hivernacles, umbracles, casetes de jardí, barbacoes o similars, tindran la consideració d’edificacions auxiliars als efectes de còmput d’edificabilitat i ocupació.

2. Les edificacions auxiliars hauran de respectar les bandes de separació mínimes a llindes i a límits.

3. Les construccions auxiliars en zones unifamiliars aïllades hauran de tenir la coberta no practicable quan no siguin construïdes en substitució de terres.

Article 142. Sòl lliure d’edificació en el tipus d’ordenació aïllada

1. Els terrenys que quedaran lliures d’edificació per l’aplicació de la regla sobre ocupació màxima de parcel∙la, no podran ésser objecte de cap altre aprofitament en superfície més que el corresponent a espais lliures al servei de l’edificació.

2. Les piscines en les quals la làmina d’aigua se situa al nivell de la topografia natural o adaptada d’acord amb aquestes Normes urbanístiques, no computen a efectes d’edificabilitat ni d’ocupació i formen part de l’ordenació de l’espai lliure de la parcel∙la. S’hauran de separar un mínim d’un metre i cinquanta centímetres (1,50 m) de totes les partions, inclosos els seus elements tècnics.

3. Aquests terrenys només es podran pavimentar en una superfície màxima d’un 50%.

4. Els propietaris de dues o més parcel∙les contigües podran establir la mancomunitat d’aquests espais lliures.

5. Els centres de transformació elèctrica i altres elements tècnics que sigui necessari instal∙lar a la parcel∙la, per tal de complir la normativa sectorial vigent, es podran situar en el sòl lliure d’edificació.

Article 143. Adaptació topogràfica i moviments de terres

1. Les possibles plataformes d’anivellació de terrenys en les zones edificables amb la tipologia aïllada d’ús global residencial, s’ajustaran a les següents limitacions i seguint l’esquema següent:

A. El màxim desnivell entre el terreny transformat i el natural serà d’un metre i cinquanta centímetres (1,50 m) per sobre o dos metres i vint centímetres (2,20 m) per sota. Aquests límits màxims de variació topogràfica s’aplicaran tant a l’interior de la parcel∙la com als seus límits. S’admet un rebaix de terreny superior a la fixada a les rampes d’accés a les plantes soterrànies.

B. Les plataformes d’anivellament a l’interior de la parcel∙la s’hauran de disposar de forma que els talussos ideals no ultrapassin una relació d’un a tres (1:3) entre l’alçada i la base, traçats per sobre o



CVE-DOGC-A-13353101-2013

72

per sota de les cotes extremes. La distància mínima entre dos murs d’anivellació serà com a mínim de dos metres (2,00 m) en planta.

C. Els murs interiors de contenció a l’interior de les parcel∙les no podran sobrepassar en la part vista una alçada de dos metres i cinquanta centímetres (2,50 m).

D. Els murs interiors de contenció que separin parcel∙les veïnes no podran sobrepassar en la part vista una alçada de tres metres i setanta centímetres (3,70 m).

2. Si no poden complir‐se aquestes condicions, s’haurà de mantenir el terreny sense terrasses.

Article 144. Tanques

1. Les tanques de les parcel∙les seran massisses en una alçada compresa entre els quaranta i els noranta centímetres (40‐90 cm). La resta, fins a l’alçada de dos metres, serà amb elements vegetals o transparents.

2. Les tanques que funcionin a la vegada com a mur de contenció es resoldran de la manera següent:

A. La part massissa correspondrà amb la part pròpia del mur de contenció. Addicionalment, es podrà construir una barana d’alçada inferior a un metre i cinc centímetres (1,05 m), transparent o calada.

B. En parcel∙les en terreny amb pendent, en les quals el límit de la parcel∙la se situï per damunt del terreny natural, es seguiran els criteris establerts per a l’adaptació topogràfica, essent un metre i cinquanta centímetres (1,50 m) el desnivell màxim permès per sobre del nivell del terreny natural i l’alçada màxima del mur de contenció al límit de la parcel∙la.

C. En els casos en què el vial se situï per sota de la cota del terreny natural, el desnivell màxim permès per sobre de la rasant del vial serà de dos metres i vint centímetres (2,20 m) en qualsevol punt del perímetre, segons l’esquema següent:

D. Excepcionalment, quan la rasant del carrer ho requereixi, es permetrà ampliar el mur de contenció mitjançant una terrassa intermèdia de dos metres (2,00 m) i amb tractament vegetal. El mur addicional tindrà una alçada màxima de dos metres i vint centímetres (2,20 cm) i un tractament que en redueixi l’impacte. En cap cas serà una segona pantalla de formigó.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

73

CAPÍTOL 3. DEFINICIÓ DELS PARÀMETRES D’ÚS

Article 145. Classes d’usos

Els usos es classifiquen en principals o globals i específics.

A. L’ús principal o global és el que defineix el caràcter general d’una zona, tant en sòl urbà com urbanitzable i no urbanitzable.

B. L’ús específic és el que defineix de forma detallada els usos admesos en una zona, és a dir, els usos que poden implantar‐s’hi, sens perjudici que tinguin limitacions o regulacions especials en determinats àmbits de sòl.

Article 146. Usos globals o predominants

A efectes d’aquestes Normes i del desenvolupament del Pla, s’estableixen les següents classes d’usos generals que el POUM fixa genèricament per als diferents àmbits de planejament, ja siguin sectors, zones o polígons. La present relació és enunciativa i no limitativa:

A. Residencial. És aquell referit a l’allotjament o residència de les persones, sigui amb caràcter definitiu o temporal.

B. Terciari. Comprèn les activitats de tipus comercial i les activitats de serveis i prestacions en general.

C. Industrial. Comprèn les activitats industrials i de magatzem adreçades a l’obtenció, transformació i transport de productes, a l’envasament i embalatge, i també a l’aprofitament, recuperació i eliminació de matèries, qualsevol que sigui la naturalesa dels recursos i processos tècnics utilitzats.

D. Mobilitat. Comprèn aquelles activitats relacionades amb el transport terrestre, viari i ferroviari.

E. Serveis tècnics. Comprèn aquelles infraestructures de serveis tècnics i mediambientals.

F. Dotacional. Inclou aquells usos o activitats al servei directe dels ciutadans que impliquin una millora de la seva qualitat de vida.

G. Rural. Comprèn les activitats que són pròpies del medi rural, incloses les indústries de productes alimentaris la procedència i la destinació de les quals sigui la pròpia explotació agrícola.

H. Lleure i ambiental. Inclou espais lliures destinats al lleure i al servei ambiental, tals com centres d’interpretació, miradors, espais de ribera, etc, amb una vocació de gaudi públic.

Article 147. Usos específics

Es defineixen els següents usos específics:

1) Habitatge unifamiliar. Edifici destinat a habitatge, situat en parcel∙la independent, en edifici aïllat o agrupat horitzontalment, amb accés independent i exclusiu. Inclou l’habitatge d’ús turístic, d’acord amb la normativa sectorial.

2) Habitatge plurifamiliar. Edifici que conté més d’un habitatge, amb accés i elements comuns. Inclou l’habitatge d’ús turístic, d’acord amb la normativa sectorial.

3) Habitatge rural. Edifici destinat a habitatge situat en sòl no urbanitzable i vinculat a usos propis d’aquesta tipologia de sòl.

4) Hoteler. Comprèn els serveis relacionats amb l’allotjament temporal de persones, establerts com a establiment hoteler per la legislació sectorial, inclosos els grups d’hotels i d’hostals o pensions i apartament turístics.

5) Comercial de proximitat. Comprèn els petits establiments comercials, segons definició del DL 1/2009 d’ordenació dels equipaments comercials. També s’inclouen en aquest ús els petits establiments comercials singulars, a excepció de les benzineres.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

74

6) Comercial mitjà i gran. Comprèn els mitjans i grans establiments comercials, segons definició del DL 1/2009 d’ordenació dels equipaments comercials. També s’inclouen en aquest ús els establiments comercials singulars, a excepció de les benzineres.

7) Oficines i serveis. Comprèn totes aquelles activitats administratives i burocràtiques de caràcter públic o privat, institucions financeres o bancàries, companyies d’assegurances, activitats de prestació de serveis personals al públic, com poden ser perruqueries, salons de bellesa, bugaderies i similars, oficines vinculades al comerç i a la indústria, i els despatxos professionals o similars.

8) Restauració. Comprèn els locals i els establiments del sector de la restauració, restaurants, cafès, bars, cafeteries, granges i similars. Quan aquestes activitats són complementàries d’espectacles, discoteques, cinemes o similars, queden adscrites a l’ús recreatiu que complementen.

9) Recreatiu. Comprèn els locals o espais relacionats amb les manifestacions comunitàries d’oci i espectacles, no compresos en cap altra qualificació. S’inclou en aquest ús el d’espectacles de tota índole, discoteques, bars musicals, sales de festes, bingos, salons recreatius i similars.

10) Indústria artesanal. Comprèn aquelles indústries compatibles amb l’ús residencial de caràcter individual o familiar que no produeixen efectes molestos sobre l’entorn.

11) Indústria urbana. Comprèn aquelles indústries compatibles amb l’habitatge i que no produeixen efectes molestos greus sobre l’entorn. La indústria urbana es caracteritza per tenir una densitat de potència mecànica inferior a 0,045 kW/m2, i qualsevol de les màquines per separat no tindrà una potència mecànica superior a 5 kW.

12) Indústria agrupada. Comprèn aquelles indústries que no són compatibles amb l’habitatge i que poden produir afectacions importants sobre l’entorn. Comprèn la mitjana i la gran indústria en general, excepte aquelles que per les seves característiques no poden ser admeses en proximitat d’altres indústries.

13) Indústria separada. Comprèn aquelles indústries que, per la seva naturalesa i característiques, s’han d’instal∙lar en zones industrials sense contigüitat amb altres activitats alienes.

14) Indústria aïllada. Comprèn aquelles indústries que, per les seves característiques d’especial nocivitat o perillositat, s’han d’instal∙lar en zones especials i lluny d’altres activitats.

15) Magatzem. Comprèn aquelles activitats relacionades amb el dipòsit de productes o mercaderies sense cap mena de manipulació, transformació o tractament. Quan aquesta activitat estigui relacionada amb una altra, comercial o industrial, contigua, es considerarà tot el conjunt com a adscrit a l’ús principal. L’ús de magatzem s’equipararà a l’ús industrial quan requereixi instal∙lació de maquinària per a les tasques pròpies d’emmagatzematge.

16) Tallers de reparació de vehicles. Comprèn aquells usos destinats al manteniment i reparació de vehicles. A efectes de la seva compatibilitat amb l’ús residencial, es distingeixen les branques de carrosseria i pintura, les quals tindran la consideració d’indústria agrupada. També tindran consideració d’ús industrial les activitats destinades al manteniment i reparació de vehicles industrials i de camions.

17) Aparcament. Comprèn aquell ús destinat a l’estacionament de vehicles automòbils o per a guardar vehicles fora de calçada.

18) Estacions de servei. Comprèn els usos relacionats amb la venda al públic de benzines, gasolis, lubricants i combustibles per a la locomoció. S’admet com a ús complementari el comercial, amb els requisits i condicions que prevegi la legislació sectorial.

19) Serveis viaris. Comprèn altres activitats relacionades amb la xarxa viària, tals com àrees de descans, àrees de desguàs i subministrament de caravanes, etc.

20) Serveis tècnics i mediambientals. Comprèn els usos relacionats amb els serveis tècnics d’electricitat, abastament d’aigua, gas, telefonia, sanejament i similars, incloses les oficines i magatzems al servei d’aquest ús, i també els vinculats amb la consecució de l’estalvi energètic.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

75

21) Serveis per a la gestió de residus. Comprèn els usos relacionats amb el tractament de residus, plantes de triatge, reciclatge, compostatge, incineració, etc, en general lligats al tractament de residus.

22) Administratiu. Comprèn els centres públics de caràcter administratiu, de servei públic, de seguretat i protecció ciutadana, d’abastament i mercats, o anàlegs. També inclou els centres públics que acullin multiplicitat d’usos i serveis.

23) Educatiu. Comprèn l’ensenyament en totes les modalitats: llar d’infants, preescolar, primari, secundari i universitari; i també les escoles d’idiomes, informàtica, arts plàstiques, conducció i similars que s’imparteixin en acadèmies i escoles públiques o privades, o en centres homologats.

24) Esportiu. Comprèn les activitats relacionades amb la pràctica i l’ensenyament dels exercicis de cultura física i esports, camps de futbol, poliesportius, gimnasos, piscines i similars.

25) Sanitari‐assistencial. Comprèn les activitats relacionades amb el tractament o allotjament de malalts: hospitals, clíniques, dispensaris, consultoris i similars. En aquest grup també s’inclouen els serveis destinats a l’allotjament comunitari: residències, asils, llars d’avis; i també aquells establiments que presentin una funció social per a la comunitat: casals, menjadors, centres d’orientació i diagnòstic, unitats de tractament d’estimulació precoç, centres ocupacionals i/o d’atenció especialitzada per a disminuïts, centres de dia per a gent gran, centres de reinserció social, etc.

26) Cultural. Comprèn les activitats de tipus cultural desenvolupades en sales d’art, museus, biblioteques, sales de conferències, arxius, centres culturals, teatres, cinemes, auditoris i similars.

27) Associatiu. Comprèn les activitats de tipus social que es desenvolupen en centres d’associacions cíviques, polítiques i similars.

28) Religiós. Comprèn les activitats dels diferents cultes religiosos en esglésies, temples, convents i similars.

29) Serveis funeraris. Comprèn les activitats destinades a les pràctiques postmortem de les persones: sales de vetlla, tanatoris, forns crematoris, etc. A efectes d’admissió d’ús a les corresponents zones o sistemes, es pot distingir entre els serveis que inclouen la incineració i els que no la inclouen.

30) Agrícola. Comprèn les activitats relacionades amb el conreu de la terra i les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d’elaboració de productes derivats de l’explotació agrícola.

31) Ramader. Comprèn les activitats relacionades amb la cria, engreix, guàrdia i custòdia de bestiar; i també les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d’elaboració de productes derivats de l’explotació ramadera, com la classificació i envasament d’ous, preparació de farratges per a l’alimentació del bestiar, elaboració de pinsos, indústries i derivats làctics elaborats de forma artesanal, i altres similars.

32) Forestal. Comprèn l’ús destinat al manteniment, regeneració i extensió dels boscos. Inclou també l’aprofitament de fustes, llenyes, escorces, pastures, fruits, resines, plantes aromàtiques, plantes medicinals, bolets i similars.

33) Lleure. Comprèn les activitats d’esbarjo, esplai o repòs que es desenvolupen en espais a l’aire lliure.

34) Ecològico‐paisatgístic. Comprèn les activitats orientades a la protecció dels espais lliures que es valoren en funció de les seves característiques mediambientals i paisatgístiques.

35) Extractiu. Comprèn les activitats d’extracció i tractament de terres, àrids o qualsevol tipus de pedra o roca.

Article 148. Situacions relatives

1. S’entén per situació relativa d’una activitat cadascuna de les diferents possibilitats d’emplaçament físic respecte d’altres usos.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

76

2. La situació relativa d’una activitat ve determinada per la ubicació que ocupa el local principal i d’accés a l’activitat, podent ocupar la mateixa activitat les plantes superiors i inferiors a la principal.

3. D’acord amb aquesta ubicació, s’estableixen les següents situacions:

A. Situació 1. Activitat emplaçada exclusivament en planta soterrani i amb accés independent respecte d’altres usos.

B. Situació 2. Activitat situada en planta baixa d’edifici d’habitatges i amb accés independent dels habitatges. Activitat situada en planta pis, amb accés independent i amb usos diferents de l’habitatge a les plantes inferiors.

C. Situació 3. Activitat situada en planta baixa d’edifici d’habitatges i amb accés comú amb els habitatges. Activitat situada en planta pis d’edifici d’habitatges, amb accés comú i amb usos diferents de l’habitatge a les plantes inferiors.

D. Situació 4. Activitat situada en planta pis d’edifici d’habitatges i amb ús d’habitatge a les plantes inferiors.

E. Situació 5. Activitat situada en planta baixa d’edifici sense habitatges.

F. Situació 6. Activitat situada en planta pis d’edifici sense habitatges.

G. Situació 7. Activitat contigua a habitatge situada en edifici d’ús exclusiu.

H. Situació 8. Activitat contigua a un altre ús que no sigui el d’habitatge o assimilables i situada en edifici d’ús exclusiu.

I. Situació 9. Activitat separada d’un altre ús per espai lliure no edificable.

J. Situació 10. Activitat situada en edifici aïllat en zones allunyades de nuclis urbans.

4. L’expressió gràfica de les situacions relatives, d’acord amb la classificació anterior, és la següent:

H H H H H A

H H A1 A2 H H A A

H A1 A A A2 A A A

A 2.1 2.2 3.1 3.2

1 2 3 4 5 6

H A H A A A A A A

7 8 9 10

H Habitatge

A Activitat

(1) Amb accés independent

(2) Amb accés comú



CVE-DOGC-A-13353101-2013

77

Article 149. Regulació dels usos en funció de les situacions relatives

Els usos admesos en funció de la situació relativa es regulen a la taula següent:

SITUACIONS RELATIVES USOS ESPECÍFICS CONDICIONS

1 2.1 2.2 3.1 3.2 4 5 6 7 8 9 10

≤150 m² HOTELER

>150 m²

≤150 m² (1) COMERCIAL DE PROXIMITAT

150 a 800 m² (1)

COMERCIAL MITJÀ I GRAN 800 a 3.000 m² (1)

≤ a 150 m² OFICINES I SERVEIS

>150 m²

RESTAURACIÓ

≤100 m² (2) RECREATIU

>100 m² (2)

INDÚSTRIA ARTESANAL ≤30 m²

INDÚSTRIA URBANA

INDÚSTRIA AGRUPADA

INDÚSTRIA SEPARADA

INDÚSTRIA AÏLLADA

≤150 m² MAGATZEM

>150 m²

TALLERS DE REPARACIÓ

APARCAMENT

ESTACIÓ DE SERVEI

S. TÈCNICS I AMBIENTALS

S. GESTIÓ DE RESIDUS

ADMINISTRATIU

≤150 m² EDUCATIU

>150 m²

ESPORTIU

≤150 m² SANITARI–

ASSISTENCIAL >150 m²

CULTURAL

≤150 m²

150 a 300 m²

ASSOCIATIU

>300 m²

RELIGIÓS

FUNERARI

(1) Superfície útil de la zona de venda del local.

(2) Superfície d’ús públic.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

78

Article 150. Regulació dels usos en sòl no urbanitzable

1. El règim d’ús específic del sòl no urbanitzable, que es regula de forma genèrica als articles 47 i 48 de la Llei d’urbanisme, es precisa en el present POUM establint en cada grup d’usos admesos una major concreció i detall per a cada zona.

2. Els grups establerts són els següents:

A. Activitats agrícoles, ramaderes o forestals, on s’inclouen:

a. Les activitats pròpies de l’ús del sòl d’acord amb la seva natura.

b. Les construccions i instal∙lacions destinades al conreu d’espècies vegetals.

c. Les construccions i instal∙lacions destinades a la guarda de maquinària o estris vinculats a l’activitat agrícola, forestal i ramadera.

d. Construccions destinades a l’emmagatzematge o elaboració de productes de/per a la pròpia explotació agroramadera.

e. Els habitatges vinculats a l’activitat.

B. Activitats extractives i d’explotació, on s’inclouen:

a. Activitats d’explotació dels recursos naturals.

b. Construccions i instal∙lacions vinculades, sense processos de transformació.

C. Actuacions específiques d’interès públic, on s’inclouen:

a. Activitats col∙lectives de caràcter esportiu, cultural, d’educació en el lleure i d’esbarjo.

b. Equipaments i serveis comunitaris que estiguin vinculats funcionalment al medi rural o que, per llurs dimensions o requeriments funcionals, no sigui adequat que s’integrin en la trama urbana.

c. Les infraestructures pròpies del sistema urbanístic de comunicacions.

d. Les instal∙lacions i les obres necessàries per a serveis tècnics i les altres instal∙lacions ambientals d’interès públic.

D. Reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals, regulades pel Catàleg, on s’inclouen:

a. Habitatge familiar.

b. Activitats professionals vinculades a professions liberals que suposin la recuperació del caràcter rural.

c. Establiments de turisme rural.

d. Activitats d’educació en el lleure i restauració.

e. Activitats de restauració.

f. Establiments hotelers, amb l’exclusió de la modalitat d’hotel‐apartament definit per la legislació sectorial sobre turisme.

g. Activitats agrícoles, ramaderes i forestals relacionades amb la implantació de la masia sobre el territori.

h. Construccions auxiliars destinades a l’activitat de turisme rural.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

79

Article 151. Regulació de la reserva d’aparcament

1. Tot sòl urbà o urbanitzable es troba afectat per les reserves d’aparcament establertes en aquest article. L’aplicació d’un o altre règim de reserves es decidirà a raó del règim del sòl que tingui la parcel∙la al POUM, la tipologia d’edificació, la superfície i l’ús previst.

2. Mòdul d’aparcament

A. La reserva d’aparcament resulta de multiplicar la quantitat que presenti la magnitud de referència de l’actuació pel mòdul unitari expressat en aquesta magnitud, arrodonint de la següent manera:

a. Per a fraccions decimals inferiors a 0,50, la immediatament inferior.

b. Per a fraccions decimals iguals o superiors a 0,51, la immediatament superior.

B. Aquesta reserva d’aparcament es materialitzarà a les noves construccions i a les ampliacions dels edificis, considerant com a magnitud de referència la que s’amplia del mòdul unitari, llevat que l’ampliació de l’edifici es degui a una rehabilitació integral o canvi d’ús; en aquest cas, la magnitud de referència es quantificarà en relació a tot l’edifici.

C. Quan l’edifici es destini a més d’un ús, el nombre mínim de places d’aparcament serà el resultat d’aplicar els diferents paràmetres sobre cada ús.

D. El mòdul unitari d’aparcament s’indica per a cada ús en la taula següent:

MÒDUL UNITARI

(places/magnitud de referència) ÚS TIPOLOGIA

Habitatge de protecció oficial 1 plaça/habitatge

Habitatge concertat 1 plaça/habitatge

Habitatge lliure fins a 75 m2 útils 1 plaça/habitatge

Habitatge lliure entre 75 i 100 m2 útils 1,5 places/habitatge

Residencial

Habitatge lliure major de 100 m2 útils 2 places/habitatge

Hoteler 1 plaça per cada 2 habitacions

Comercial de S útil ≥ 800 m2 2 places /100 m2 de sostre construït

Comercial de S útil <800 m2 1 plaça /100 m2 de sostre construït

Industrial / terciari

Oficines i serveis

Restauració

Recreatiu

1 plaça /100 m2 de superfície útil

Esportiu 1/15 pers. d’aforament o usuaris potencials

Plantes baixes sense ús específic, en edificis amb plantes superiors d’ús d’habitatge

1 plaça /50 m2 construïts de planta baixa

Altres supòsits 1 plaça /50 m2 de sostre construït

E. La reserva d’aparcament es pot situar en una altra parcel∙la situada a una distància inferior a dos‐cents metres (200 m) de l’accés de la construcció on es desenvolupa l’ús que obliga a aquesta reserva, sempre que les places siguin de nova construcció.

F. Als comerços d’alimentació de més de cinc‐cents metres quadrats de superfície útil de venda (500 m2) a l’activitat, la reserva d’aparcament es trobarà obligatòriament dins del mateix edifici o parcel∙la i tindrà accés directe des del local comercial. Dins la superfície del mateix edifici o parcel∙la serà obligatòria la reserva d’un espai de càrrega i descàrrega.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

80

G. Mitjançant plans especials urbanístics es podran ajustar les exigències d’aparcament als usos, edificis i carrers que conformin el seu àmbit, sense que mai es pugui reduir la reserva definida en aquest article.

3. Causes d’exempció

L’exigència de les places d’aparcament podrà ser reduïda en tot o en part quan concorri alguna de les següents causes:

A. Quan es tracti d’un edifici protegit i es justifiqui que l’aplicació de la reserva malmetria algun element protegit.

B. Quan, per aplicació dels estàndards aplicables segons l’ús, l’exigència de places d’aparcament sigui inferior a tres places, s’exonerarà totalment de l’obligació de reserva d’aparcament.

C. Quan s’hagi esgotat el sostre edificable de dues plantes soterrànies i, malgrat això, l’edificació no pugui encabir la reserva de places obligatòria, únicament seran exigibles les que materialment es puguin construir. No obstant això, no serà exigible més que una planta soterrània si el nombre màxim de places d'aparcament que pot encabir és inferior a deu places; i no serà exigible la construcció de cap planta soterrània si el nombre màxim de places d’aparcament que pot encabir és igual o inferior a cinc places. A aquest efecte, computarà com a superfície susceptible d’encabir l’aparcament la planta baixa.

D. Quan la configuració geomètrica de la parcel∙la, la seva ubicació en la trama urbana amb condicions especials o la seva afectació per algun nivell de protecció impossibiliti encabir les places d'aparcament exigibles. En aquest cas, l’exempció serà pel nombre de places que justificadament s’acrediti que no es poden construir.

E. Quan existeixin raons tècniques acreditades tècnicament (aqüífers, mètodes d'excavació extraordinaris, apuntalaments de terres desproporcionats, etc) que impossibilitin o dificultin de forma extraordinària el compliment del nombre de places exigibles.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

81

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Edificacions i parcel∙les preexistents a la vigència del POUM

1. Els edificis, construccions, instal∙lacions i usos preexistents a la data d’entrada en vigor d’aquest POUM que, en virtut de les seves disposicions, quedin subjectes a expropiació, cessió obligatòria i gratuïta, enderrocament o cessament, queden en situació de fora d'ordenació, amb les limitacions assenyalades en la legislació urbanística i en aquest article. En tots els casos queden fora d'ordenació les edificacions implantades il∙legalment en sòl no urbanitzable, a excepció de les que s’incloguin en el Catàleg de masies, edificacions i cases rurals, o que a través de planejament especial es declarin susceptibles de reconstrucció o rehabilitació.

2. Els edificis, construccions, instal∙lacions i usos preexistents a la data d’entrada en vigor d’aquest POUM que són disconformes amb les noves determinacions urbanístiques, però que no estan en situació de fora d’ordenació, queden en situació de volum disconforme.

3. En les construccions i les instal∙lacions que estan fora d'ordenació només s’hi poden autoritzar obres de manteniment i conservació, així com les de consolidació en els casos que ho requereixi la salubritat pública o la seguretat de les persones. Les obres que s'hi autoritzin no comporten en cap cas augment del valor d'expropiació. La renúncia ha de quedar inscrita en el Registre de la propietat.

4. Si la construcció està fora d'ordenació per raó de resultar afectada parcialment per una nova alineació del xamfrà subjecte a cessió gratuïta, però no està inclosa en cap sector de planejament derivat ni en cap polígon d'actuació urbanística, s’hi podran autoritzar, a més de les previstes en l’apartat anterior, les obres de reforma, rehabilitació i també les d’ampliació que s’ajustin a les condicions del planejament i no suposin una edificabilitat neta superior a la que prevegi el POUM per a la zona. En aquest darrer cas, la sol∙licitud de llicència haurà d’acreditar la concreció de l’ordenació de volums, segons les determinacions de l’article 252 del Decret 305/2006 (Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya) i incorporar el contingut següent:

A. L’adequació a l’esquema funcional i estructural de l’edifici existent.

B. La compatibilitat urbanística dels usos i activitats de l’edifici.

C. Si es creen habitatges, el compliment del paràmetre de densitat d’habitatges, segons el mètode de càlcul establert en el POUM.

5. En tots els edificis i construccions en situació de fora d’ordenació s’hi podran admetre els usos compatibles amb la zona concreta, admissió condicionada sempre al seu caràcter provisional i a precari, amb expressa acceptació per part de l’exercent i del propietari de l’edificació, condició que s’ha d’inscriure en el Registre de la propietat.

6. En els edificis amb volum disconforme s’hi permetran obres de consolidació, obres de rehabilitació i obres de gran rehabilitació, d’acord amb l’article 119 del Reglament 305/2006 de la Llei d’urbanisme. En cas d’ampliació de volum, aquest s’ajustarà a totes les condicions del planejament. També es permetran divisions horitzontals, sempre que no suposin una edificabilitat neta, en tota la parcel∙la, superior a la que li assigna el POUM. Per a la determinació de la densitat màxima d’habitatges es tindrà en compte el sostre potencial que li correspondria, d’acord amb les regles establertes pel POUM.

7. Les parcel∙les preexistents al POUM que siguin inferiors a la parcel∙la mínima aplicable, i que no puguin ser objecte de regularització per trobar‐se edificades les parcel∙les veïnes, tindran la condició de parcel∙la mínima i seran edificables i es podran destinar als usos propis de la zona on estan situades, sempre que compleixin la normativa sectorial d’aplicació.

8. L’Ajuntament realitzarà, en el termini d’un any, un inventari de les edificacions i instal∙lacions existents en el sòl no urbanitzable, amb indicació de l’ús al que estan efectivament destinades.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

82

9. Les edificacions implantades il∙legalment en sòl no urbanitzable, sense que s’hagi produït la caducitat d’aquesta infracció, no són legalitzables.

Segona. Usos i activitats preexistents a la vigència del POUM

1. Les activitats ramaderes preexistents al POUM degudament legalitzades i adequades a la normativa d’activitats vigent, situades en sòl no urbanitzable i que tinguin una finca mínima de 10.000 m2, podran ser objecte d’ampliacions, encara que l’ús hagi quedat disconforme, fins a un màxim del 50% de la seva superfície actual, amb un límit de 1.500 m2 d’ampliació, sempre que l’ampliació projectada compleixi els paràmetres generals de les edificacions d’usos primaris establerts pel POUM. No obstant això, l’ampliació es podrà fer sempre, sigui quina sigui la superfície mínima de la finca, si respon al compliment de la normativa de benestar animal i no comporta canvi ni ampliació del nombre de caps de bestiar.

2. Les edificacions o les instal∙lacions industrials existents en sòl no urbanitzable, degudament autoritzades d’acord amb la legislació urbanística anterior a la Llei 2/2002, mentre no cessi l’activitat per la qual van ésser autoritzades, poden ésser objecte de les obres de conservació, d’adequació i de millora que siguin necessàries per al desenvolupament correcte de l’activitat. També poden ésser objecte d’obres d’ampliació, amb un màxim de 500 m2 de sostre, si són necessàries per a la continuïtat de l’activitat o per a adequar‐la a la normativa aplicable en matèria de prevenció i control ambiental de les activitats, sempre que es justifiqui suficientment l’interès social de l’activitat en termes econòmics i de llocs de treball. Les obres d’ampliació s’autoritzen amb la tramitació prèvia d’un pla especial urbanístic. L’autorització requereix que els propietaris acceptin, quan se’n cessi l’ús, de desmuntar o enderrocar, sense dret a percebre cap indemnització, totes les instal∙lacions o edificacions existents, llevat que, amb la tramitació prèvia d’un pla especial urbanístic, es destinin a usos conformes amb el règim jurídic del sòl no urbanitzable. L’eficàcia de l’autorització resta subjecta a les mateixes condicions que per als usos i les obres provisionals estableix l’article 54.3 i 4 de la Llei d’urbanisme de Catalunya.

3. Les edificacions en sòl no urbanitzable preexistents a la Llei 2/2002 no incloses en el Catàleg de masies i cases rurals, que no es puguin acollir a l’apartat 2 de la present Disposició transitòria, podran destinar‐se als usos generals propis del sòl no urbanitzable, amb excepció dels que siguin expressament prohibits en la totalitat del terme municipal, sigui quina sigui la qualificació urbanística concreta del sòl en què es trobin situades, sempre que es justifiqui l’absència de molèsties per a les persones o per al medi, i que les obres que es requereixin per a la implantació de l’ús siguin autoritzables d’acord amb la normativa sectorial aplicable. En cap cas podran autoritzar‐s’hi obres d’ampliació ni de reconstrucció. L’autorització per a la represa dels usos requerirà la tramitació d’un pla especial, en el que s’hi inclouran els aspectes bàsics d’accessibilitat i adequació a l’entorn de l’edificació de què es tracti.

4. La resta d’usos i activitats preexistents degudament autoritzats en el moment de l’entrada en vigor del POUM, però disconformes amb les seves determinacions, podran continuar desenvolupant‐se d’acord amb les condicions fixades per les autoritzacions corresponents, sens perjudici que puguin ser sotmesos a les adaptacions estructurals i als preceptes de caràcter funcional establerts en les corresponents normatives sectorials. No obstant això, si els usos es consideren de forma expressa com a incompatibles amb les determinacions del nou planejament, no podran ser objecte de canvis de titularitat ni de renovació de les llicències, d’acord amb l’article 119.4 del Reglament 305/2006 de la Llei d’urbanisme. Si la llicència no estableix termini concret de vigència, es pot procedir a la seva revocació, sens perjudici de les indemnitzacions que corresponguin d'acord amb la legislació aplicable.

5. S’hi autoritzaran, en qualsevol cas, les obres i instal∙lacions de millora de les condicions de seguretat, adaptació a la normativa d’accessibilitat, millora de les condicions higièniques i les adreçades a suprimir els efectes molestos.

Tercera. Règim transitori d’usos

Mentre no s’aprovi una ordenança municipal reguladora dels usos i activitats en funció del seu nivell d’incidència sobre l’entorn, seran d’aplicació les següents disposicions:

1. Càrrega, descàrrega i afectació a la circulació



CVE-DOGC-A-13353101-2013

83

A. Totes les activitats de nova implantació o d’ampliació d’activitats existents, incloses en els usos comercials, industrials o de magatzem que tinguin una superfície total superior a 500 m2, han de disposar de zona de càrrega i descàrrega de mercaderies.

B. La zona de càrrega i descàrrega estarà situada a l'interior de l'edificació o dins dels límits de la parcel∙la, i tindrà com a mínim les dimensions d'un rectangle de 10 metres de llargada i 3 metres d'amplada. En qualsevol cas, les dimensions que es projectin hauran de permetre l'estacionament del vehicle habitual i es preveuran lliures de tot obstacle.

C. La zona de càrrega i descàrrega tindrà un accés exclusiu i independent des de la línia de façana. L'amplada mínima de l'accés serà de quatre metres en carrers d'amplada igual o inferior a set metres i de tres metres en carrers d'amplada superior a set metres. En cas d'emplaçament d'activitats en situacions existents que no s’adeqüin a les determinacions fixades, o en cas que els vehicles que facin ús de la zona de càrrega i descàrrega tinguin unes dimensions superiors a 2x6 metres, caldrà justificar degudament l'adequada funcionalitat de l'accés amb la maniobrabilitat i accessibilitat dels vehicles utilitzats, per tal que no dificultin el trànsit per la via pública.

2. Places d’aparcament

A. L’article 159 sobre exigència de places d’aparcament serà d’aplicació a les activitats de nova implantació o d’ampliació que se situïn sobre edificacions preexistents al POUM, sempre que la seva superfície total superi els 200 m2.

B. Les places exigibles d’aparcament es podran disposar en la pròpia edificació o en qualsevol altra en un radi de 200 metres, sempre que quedi clarament senyalitzada la vinculació de les places amb l’activitat.

C. No obstant això, en quedaran exemptes les activitats que se situïn en la clau 1 (nucli antic).

Quarta. Millora de l’accessibilitat en edificis preexistents

1. En edificacions plurifamiliars anteriors a l’aprovació inicial del POUM que compleixin l’ordenació del POUM, es permetrà excepcionalment la instal∙lació d’ascensors amb volumetria exempta fora d’ordenació, sempre que s’adrecin a la supressió de barreres i a la millora de l’accessibilitat, i es justifiqui tècnicament la impossibilitat d’integrar‐se en les construccions principals.

2. Aquestes construccions hauran de crear la menor distorsió arquitectònica i paisatgística, reduint en la mesura del possible l’impacte sobre les edificacions veïnes i la pròpia edificació.

Cinquena. Precatàleg de patrimoni

1. El Precatàleg de patrimoni cultural estableix el llistat de béns protegits del municipi de Santpedor.

2. Mentre no es desenvolupi el Catàleg de patrimoni, el règim d’obres admissible als béns catalogats pel Precatàleg de patrimoni serà de reforma, conservació i manteniment.

3. Les actuacions sobres béns inclosos en l’Inventari del patrimoni arquitectònic, arqueològic i paleontològic de Catalunya, es tramitaran d’acord amb la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català i el Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.

4. Les actuacions sobre la resta de béns catalogats urbanísticament pel Precatàleg de patrimoni, haurà de ser informada per la Comissió de patrimoni municipal.

Sisena. Precatàleg de masies

1. El Precatàleg de masies estableix el llistat de masies i habitatges rurals tradicionals del municipi de Santpedor.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

84

2. Mentre el planejament general o un pla especial d’iniciativa pública no contingui la catalogació detallada de les masies i cases rurals del terme municipal, per a regular llur reconstrucció o rehabilitació, aquestes actuacions poden ésser autoritzades per mitjà del procediment que estableix l’article 48 del TRLU.

3. El règim d’obres admissible als habitatges rurals tradicionals inclosos en el Precatàleg de masies és de reforma, conservació i manteniment.

4. Les obres de reconstrucció, ampliació, enderroc i la divisió horitzontal hauran de ser regulades pel Catàleg de masies en el seu desenvolupament.

5. Els usos permesos als habitatges rurals tradicionals inclosos en el Precatàleg, condicionats a la immediata adequació de l’entorn, els accessos i els serveis en funció de l’ús, així com a l’adequació de les xarxes i el tractament de residus, són els següents:

− Habitatge familiar, activitats professionals vinculades a professions liberals que suposin la recuperació del caràcter rural.

− Activitats de restauració, activitats d’educació en el lleure, activitats agrícoles, ramaderes i forestals relacionades amb la implantació de la masia sobre el territori.

6. Els establiments de turisme rural hauran de ser regulats pel Catàleg de masies.

Setena. Xarxa viària de camins rurals

Els camins rurals, de clau X4, que siguin de propietat privada abans de l’aprovació del POUM, podran mantenir el mateix règim de propietat. No obstant, en el cas que s’hagi d’expropiar un camí rural dels definits en aquest POUM, la modificació de la seva titularitat passant a pública es definirà mitjançant un pla especial que actuarà com a instrument legitimador per a la seva expropiació.

DISPOSICIONS DEROGATÒRIES

Primera. Del planejament urbanístic anterior

Queda derogat dins del terme municipal de Santpedor el Pla general d’ordenació urbanística d’aquest municipi, el Pla especial urbanístic del barri antic i el planejament urbanístic derivat anterior a la vigència del POUM.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Catàleg de béns protegits

El Catàleg de béns protegits, constituït pel Catàleg de patrimoni i el Catàleg de masies, serà aprovat en el transcurs de dos anys des de l’aprovació definitiva del POUM.

Segona. Reserva d’habitatge protegit

En el desenvolupament urbanístic dels sectors, es podran modificar les reserves d’habitatge protegit previstes en les corresponents fitxes del POUM si la normativa vigent preveu aquesta possibilitat.



CVE-DOGC-A-13353101-2013

85

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Referències normatives

Les referències realitzades en aquestes Normes urbanístiques a la Llei d’urbanisme ho són al Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, que aprova el seu Text refós, mentre que les referències al Reglament de la Llei d’urbanisme ho són al Decret 305/2006, de 18 de juliol. Les referències s’entendran realitzades en cada moment als preceptes que vigeixin definitivament o transitòriament i siguin d’aplicació.

Segona. Entrada en vigor

El POUM entrarà en vigor quan, aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central, es completi la publicació d’aquesta aprovació i el text íntegre de les seves Normes urbanístiques al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.



CVE-DOGC-A-13353101-2013