disposicions · 2013. 10. 17. · disposicions departament de territori i sostenibilitat edicte de...

DISPOSICIONS

DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

EDICTE de 7 d'octubre de 2013, sobre resolucions referents a l'aprovació del Pla d'ordenació urbanísticamunicipal de Sant Jaume d'Enveja.

Exp.: 2012/48080/E

Pla d'ordenació urbanística municipal de Sant Jaume d’Enveja

La Comissió Territorial d’Urbanisme de Terres de l’Ebre va acordar, en data 10 d’abril de 2013, el següent:

Vista la proposta de la Ponència Tècnica i de conformitat amb les consideracions efectuades per aquestaComissió, s’acorda:

-1 Aprovar definitivament el Pla d'ordenació urbanística municipal de Sant Jaume d’Enveja, promogut i tramèsper l’Ajuntament, i supeditar-ne la publicació al DOGC i consegüent executivitat a la presentació d’un textrefós, que es presentarà per duplicat, verificat per l’òrgan que ha atorgat l’aprovació provisional de l’expedienti degudament diligenciat, que incorpori les prescripcions següents:

1.1 Pel que fa als informes:

1.1.1.- Pel que fa al límit del terme municipal, i tenint en compte l’informe de la Direcció Generald’Administració Local, de 17 d’octubre de 2012, cal corregir la discrepància amb el terme municipal d’Amposta,detectada al nucli de Balada.

1.1.2.- Cal donar compliment a les prescripcions contingudes en els següents informes sectorials: Secretariaper a la Mobilitat, de 14 de juliol de 2010; Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, de 7 de març de2013; Servei de Costes de la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme, de 21 de setembre de2010; Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i la Societat de la Informació, de 26 de novembre de 2010;Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament, de 20 de desembre de 2010; Direcció Generalde Telecomunicacions i Societat de la Informació, de 28 de febrer de 2013; Direcció General d’Ordenació delTerritori i Urbanisme, de 13 de maig de 2011; Direcció General de Carreteres, de 14 de juny de 2011; AgènciaCatalana de l’Aigua, de 29 de juliol de 2011; Protecció Civil del Departament d’Interior, de 17 de desembre de2012 i 20 de febrer de 2013; Àrea de Medi Natural, del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca,Alimentació i Medi Natural, de 9 d’abril de 2013.

1.2 Pel que fa als polígons d’actuació:

1.2.1.- Cal completar l’apartat de desenvolupament del POUM de les fitxes del PAU1, PAU2, PAU3, PAU4, PAU5i PAU6, indicant que es preveu el projecte de reparcel.lació i el projecte d’urbanització.

1.2.2.- En la fitxa del PAU2 cal corregir l’apartat d’ús substituint l’ús residencial per l’ús turístic i hoteler (clauH).

1.2.3.- En la fitxa del PAU3 cal corregir l’apartat de sostre substituint la clau 2 per la clau 3 d’acord amb elsplànols d’ordenació del POUM.

1.2.4.- En la fitxa del PAU2, PAU3 i PAU4 cal corregir l’apartat de classificació del sòl indicant que es tracta desòl urbà no consolidat i preveure la cessió de sòl corresponent al 10% de l’aprofitament urbanístic de l’àmbit.

1.3 Pel que fa als plans de millora:

1.3.1.- En els sòls de l’antic PMU del Passeig del Delta cal mantenir la delimitació d’un àmbit de gestióurbanística ja sigui un PAU o un PMU; i cal corregir la qualificació dels sòls privats amb front al carrer Passeigdel Delta de manera que sigui la clau 5.

1.3.2.- En el PMU5 cal corregir la superfície de l’àmbit, que d’acord amb els plànols d’ordenació seria de l’ordredels 8.100 m².

DL B 38014-2007ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc

Núm. 6481 - 16.10.20131/162 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

CVE-DOGC-A-13281013-2013

1.3.3.- En el PMU10, cal indicar el sostre residencial existent.

1.4 Pel que fa al sòl urbanitzable:

1.4.1.- Cal completar les fitxes dels nous sectors indicant les mesures que es preveuen per evitar el riscd’inundació i a més, indicant que constituiran una càrrega d’urbanització.

1.4.2.- Cal preveure un únic sector de sòl urbanitzable no delimitat, fixant amb caràcter vinculant que lareserva d’espais lliures anirà emplaçada a la franja compresa entre el riu i el vial de circumval·lació paral·lel al’Avinguda Catalunya, i amb un índex d’edificabilitat del 0,27m² st/m² sl,

1.5 Pel que fa al sòl no urbanitzable, cal clarificar si es mantenen els àmbits dels centres de serveis turísticsprevistos pel Pla director urbanístic de coordinació del Delta de l’Ebre (CST8, CST13 i CST14) o si es preveucanviar la ubicació d’algun d’ells o suprimir-ne algun; en el cas que es vulguin resituar es recomana ques’ubiquin en àmbits on hi hagi construccions existents ja siguin masies o cases rurals, altres construccions quecalgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques o històriques o construccions rurals en desús per acorregir-ne l’impacte ambiental o paisatgístic negatiu.

1.6 Pel que fa a la memòria social:

1.6.1.- Cal corregir en el quadre d’àmbits de sòl urbà el nombre d’habitatges; i en els quadres de sectors deplanejament les superfícies dels àmbits dels sectors SUD1 i SUD2 i el nombre d’habitatges.

1.6.2.- Quant a la previsió d’habitatge de protecció pública a raó del sòl corresponent al 30% del sostre que esqualifiqui per a l’ús residencial, cal donar compliment a l’article 57 del TRLUC.

1.7 Pel que fa al catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable: cal incloure en la normativaurbanística del POUM el llistat d’elements que es proposen catalogar i corregir l’annex amb les fitxes tenint encompte allò exposat a la part valorativa.

1.8 Pel que fa a l’agenda i avaluació econòmica: cal corregir l’agenda tenint en compte les consideracions sobreels àmbits de gestió del present informe i a més preveure el desenvolupament dels sòls urbanitzables nodelimitats tal i com s’estableix en la normativa del POUM durant el segon sexenni i sempre que ja s’hagiurbanitzat el 70% del SUD i s’hagi construït un 40% del sostre del SUD.

1.9 Pel que fa a la memòria i normativa urbanística, caldrà corregir-les d’acord amb les consideracionsexposades en l’informe annex.

-2 Indicar a l’Ajuntament que el text refós inclourà el text de les normes urbanístiques i els plànols d’ordenacióen suport informàtic i en format de tractament de textos, en compliment de l’Ordre PTO/343/2005, de 27 dejuliol, per la qual s’estableixen els requeriments tècnics de la presentació, en suport informàtic, de les normesurbanístiques de les figures de planejament urbanístic als òrgans de la Generalitat de Catalunya competentsper a la seva aprovació definitiva.

-3 Facultar el director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, d’acord amb l’article 92.4 del Text refós dela Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, per a donar conformitat al text refós quecompleixi amb les prescripcions del punt 1 d’aquest acord, i per a ordenar la publicació de l’acord esmentat iles normes urbanístiques corresponents, a efectes de la seva immediata executivitat, d’acord amb l’article 106del cos legal esmentat.

-4 Manifestar que el document de Pla d'ordenació urbanística municipal, de Sant Jaume d’Enveja, ha estatsotmès al tràmit ambiental preceptiu previst a l’article 115 del Reglament de la Llei d'urbanisme, aprovat pelDecret 305/2006, de 18 de juliol, la qual cosa ha estat considerada, prèvia la seva resolució definitiva, d'acordamb el que disposa l'article 25.7 de la Llei 6/2009, de 28 d'abril, d'avaluació ambiental de plans i programes.

-5 Comunicar-ho a l’Ajuntament.

El director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme ha dictat, en data 23 de juliol de 2013, la resoluciósegüent:

Resolc:

-1 Donar conformitat al text refós del Pla d'ordenació urbanística municipal de Sant Jaume d’Enveja, promoguti tramès per l’Ajuntament en compliment de l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres del’Ebre de 10 d’abril de 2013.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

-2 Ordenar la publicació al DOGC, a l’efecte de l’executivitat del Pla, d’aquesta resolució, de l’acord de laComissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre de 10 d’abril de 2013 i de les normes urbanístiquescorresponents, de conformitat amb l’article 106.1 del text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei3/2012, del 22 de febrer.

-3 Notificar aquesta resolució a l’Ajuntament.

Contra aquesta resolució, que es refereix a una disposició administrativa de caràcter general, es pot interposarrecurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia deCatalunya en el termini de dos mesos a comptar de l'endemà de la notificació o publicació al Diari Oficial de laGeneralitat de Catalunya, de conformitat amb el que preveuen l'article 107.3 de la Llei 30/1992, de 26 denovembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i els articles10, 25 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, sensperjudici que els particulars puguin interposar qualsevol altre recurs que considerin procedent, i de lapossibilitat que tenen els ajuntaments i altres administracions públiques de formular el requeriment previ quepreveu l'article 44 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

En el cas de formular requeriment, aquest s'entendrà rebutjat si, dins el mes següent a la recepció, no éscontestat. En aquest supòsit, el termini de dos mesos per a la interposició del recurs contenciós administratiues comptarà de l'endemà d'aquell en què es rebi la comunicació de l'acord exprés o del dia en què s'entenguirebutjat presumptament.

Consulta i informació de l’expedient

L’expedient restarà per a la consulta i la informació que preveu l’article 107 del Text refós de la Lleid’urbanisme modificat per la Llei 3/2012, del 22 de febrer, a l’arxiu de planejament de la Comissió Territoriald’Urbanisme de les Terres de l’Ebre, Avinguda de la Generalitat, 116, de Tortosa, de 9.30 h a 13.30 h, dedilluns a divendres feiners.

S’inclou l’enllaç al Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya que permet la consulta telemàtica iimmediata del contingut dels documents que conformen l’instrument de planejament urbanístic aprovat ambplena garantia d’autenticitat i integritat en virtut del que preveu la disposició addicional quarta de la Llei2/2007, de 5 de juny, del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i l’article 103.3 del Text refós de la Lleid’urbanisme modificat per la Llei 3/2012, del 22 de febrer:

http://tes.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureFitxa&codiPublic=2012/48080/E&set-locale=ca

Barcelona, 7 d’octubre de 2013

M. Dolors Vergés i Fernández

Secretària de la Comissió de Política Territorial i d’Urbanisme de Catalunya

Annex

Normes urbanístiques del Pla d'ordenació urbanística municipal de Sant Jaume d’Enveja

(Vegeu la imatge al final del document)

NNUU_cat.pdf

(13.281.013)



CVE-DOGC-A-13281013-2013



1

NORMATIVA URBANÍSTICA PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL, DEL MUNICIPI DE SANT JAUME D’ENVEJA TÍTOL I. NATURALESA, ÀMBIT I VIGÈNCIA DEL POUM Article 1. Definició, àmbit territorial i naturalesa jurídica Aquest Pla d’ordenació urbanística municipal constitueix l'instrument d’ordenació integral del territori del municipi de Sant Jaume d’Enveja de conformitat amb allò que disposa la legislació urbanística vigent. 1. El Pla d’ordenació substitueix les NSP aprovades per la Comissió d'Urbanisme de Tarragona en

sessió de 3 de novembre de 1999, amb Text refós aprovat per la mateixa CUT en sessió de 19 de gener de 2000.

2. És un objectiu essencial d’aquest Pla d’ordenació, i de l’actuació urbanística, la garantia del

desenvolupament sostenible de St. Jaume d’Enveja. El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del territori i el medi ambient, i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, amb la finalitat de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures. Es pretén configurar un model d’ocupació del sòl globalment eficient que eviti la dispersió sobre el territori, afavoreixi la cohesió social i consideri la rehabilitació i la renovació en el sòl urbà.

3. Addicionalment, el POUM té en compte els resultats del procés de participació de la ciutadania, i

inclou una bona part de les demandes plantejades entre els seus objectius principals. 4. Les facultats urbanístiques del dret de propietat s’han d’exercir sota el principi de la seva funció

social, sempre dins dels límits i amb el compliment dels deures imposats per la legislació i pel planejament urbanístic general i derivat.

Article 2. Marc normatiu 1. El Pla d’ordenació urbanística municipal s’ha redactat d'acord amb la legislació urbanística vigent i

amb les restants disposicions aplicables. 2. La referència a la legislació urbanística vigent, que es fa tant en aquest article com en els

preceptes successius, s’ha d’entendre que remet a l'ordenament urbanístic vigent a Catalunya d'acord amb les lleis aprovades pel seu Parlament, els reglaments i disposicions que les desenvolupen, i la legislació urbanística de l’Estat en allò que no sigui contradictori amb les competències en matèria d’ordenació del territori, urbanisme, habitatge i protecció del medi ambient que té la Comunitat Autònoma de Catalunya d’acord amb el bloc de la constitucionalitat.

3. Les referències a determinades abreviatures fetes en alguns casos en aquestes Normes

urbanístiques cal entendre que corresponen a les lleis i disposicions reglamentàries següents:

Normativa urbanística de Catalunya: - Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel

Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost (en endavant, TRLUC). - Llei 7/2011, de mesures fiscals i financeres. - Llei de Política territorial (LPT): Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial. - Reglament de la Llei d'urbanisme (RLU); Decret 305/2006, de 18 de juliol.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

2

- Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre, publicat al DOGC núm. 5696 de 19 d’agost de 2010.

Normativa urbanística estatal: - RDL 2/2008, de 20 de junio, por el que se aprueba el Texto refundido de la ley de suelo. La resta de disposicions s'esmenten amb la denominació completa.

4. El Pla d’ordenació és públic, executiu i de compliment obligatori per a les Administracions

públiques i per a les persones particulars. Les seves determinacions tenen caràcter prevalent sobre qualsevol disposició municipal amb un objectiu similar, i la seva interpretació no podrà contradir, en cap cas, les prescripcions que es deriven de la legislació urbanística vigent.

Article 3. Vigència i circumstàncies justificatives de la revisió Aquest Pla, entrarà en vigor i serà executiu a partir de l’endemà de la seva publicació al DOGC de l’acord d’aprovació definitiva i de les seves Normes urbanístiques. Tindrà vigència indefinida i és susceptible de suspensió, modificació i revisió, segons allò que preveu el present article. 1. La revisió del POUM en la seva globalitat, procedirà quan es doni alguna de les circumstàncies

següents:

a) En els supòsits previstos a l’article 95 del TRLUC. b) Quan es verifiquin alteracions o variacions substancials de les previsions de població,

ocupació, o creixement urbanístic en l’àmbit del Pla. c) Quan es produeixin modificacions del règim del sòl no urbanitzable que alterin l’estructura

general i orgànica del territori. 2. El sòl classificat com no urbanitzable per aquest POUM, no es podrà convertir en urbanitzable

mitjançant la revisió del Programa d’actuació, o per Modificació puntual, si no es justifica que l’estructura general i orgànica del territori no es veu alterada.

Article 4. Modificació del Pla 1. En qualsevol moment es poden modificar els diferents elements i determinacions del Pla

d’ordenació. 2. La modificació de qualsevol d'aquests elements del Pla s'ha d’ajustar a allò que estableix la

legislació urbanística vigent i aquestes Normes. 3. L'alteració del contingut del Pla s’ha de fer a través de la seva revisió o mitjançant la modificació

d'algun dels elements que el constitueixen, seguint el mateix procediment establert per a la seva formulació.

4. El projecte de modificació del Pla que es redacti ha de tenir sempre el grau de precisió propi del

Pla d’ordenació i ha de comprendre un estudi urbanístic que expliqui i justifiqui la incidència de les noves determinacions en l'ordenació establerta pel Pla d’ordenació.

5. La previsió mitjançant el planejament parcial o especial de superfícies més grans de sòl

destinades a sistemes urbanístics respecte als estàndards o percentatges fixats en aquestes Normes no ha de comportar una modificació del Pla d’ordenació, atès que aquests estàndards tenen la consideració de mínims.

6. Si la modificació canvia la zonificació o l’ús urbanístic de les zones verdes, espais lliures o

equipaments esportius, i tret que es tracti únicament d’ajusts en la delimitació de zones o espais que no n’alterin la funcionalitat, la superfície ni la localització en el territori, es tramita d'acord amb el procediment establert en l'article 98 del TRLUC.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

3

Article 5. Efectes del Pla 1. El Pla, conjuntament amb la planificació que el desplega, i conforme al Text refós del TRLUC, és

públic, executiu i obligatori. 2. La publicitat del Pla porta aparellat el dret de qualsevol ciutadà a consultar la seva documentació,

així com també de sol·licitar certificació administrativa d’allò que es determina en aquest. 3. L’executivitat del Pla implica la declaració d’utilitat pública de les obres que en ell hi ha compreses

i de la potestat d’ocupació dels terrenys afectats en aquestes. L’executivitat del planejament habilita els òrgans de l’Administració pública perquè, segons la seva competència, exercitin les competències urbanístiques enumerades a l’article 3 de la Llei del sòl.

4. Les determinacions d’aquest Pla obliguen per igual l’Administració i els particulars, amb les

limitacions establertes a l’article 2 del Text refós del TRLUC. Article 6. Contingut i interpretació del Pla 1. La documentació que integra el POUM és la següent:

a. Memòria descriptiva i justificativa b. Memòria social c. Memòria ambiental d. Estudi d'avaluació de la mobilitat generada e. Normativa i annexos f. Agenda i estudi econòmic g. Catàlegs

• Catàleg de patrimoni arquitectònic i arqueològic – Fitxes • Catàleg de masies i edificacions en sòl no urbanitzable – Fitxes

h. Plànols. Informatius:

i1- Estructura general del territori 1:20.000 i2.1/4- Classificació de sòl 1:10.000 i3.1/4 - PGO vigent i patrimoni arquitectònic i vegetal (1:2000) i4.1/2- Xarxes i serveis tècnics 1:10.000

Ordenació: n1- Estructura general del territori 1:20.000 n2.1/4- Classificació de sòl, zonificació del sòl no urbanitzable i Catàleg de patrimoni arquitectònic i vegetal i de masies 1:10.000 n3- Sòl urbà i urbanitzable, qualificació i sistemes – Plànol general 1:5000 n3.1/4 - Sòl urbà, ordenació de l’edificació i patrimoni arquitectònic i vegetal 1:2000 n4- Agenda (pla d’etapes) 1:5000 n5- Xarxes generals de serveis 1:10.000

2. Les Normes urbanístiques i els plànols d’ordenació són normatius i prevalen sobre la resta de documents del Pla.

3. En referència a les presents Normes urbanístiques, s’interpretaran sempre atenent el seu

contingut i d’acord amb els objectius i finalitats expressades en la memòria. En casos de contradicció entre documents o d’impressió prevaldrà sempre la interpretació més favorable a la menor edificabilitat i major dotació d’equipaments comunitaris.

4. La delimitació de sectors, polígons, unitats, zones i sistemes d’aquestes Normes, tenint en

compte les toleràncies necessàries en tot alçament topogràfic, podrà ser precisada o ajustada en els documents de planejament que despleguin aquestes Normes, així com en les delimitacions de polígons d’actuació urbanística. Les regles gràfiques d’interpretació que permeten aquests ajustaments són les següents:



CVE-DOGC-A-13281013-2013

4

A. No alterar les superfícies de l’àrea delimitada en els plànols d’ordenació, segons interpretació literal, en més o menys d’un cinc per cent (5%).

B. No alterar substancialment la forma de l’esmentada àrea, excepte en les precisions dels seus

límits causades per:

a) Alineacions oficials o línies d’edificació consolidada. b) Característiques geogràfiques i topogràfiques del terreny. c) Límits físics i partions de propietat. d) Existència d’elements naturals o artificials d’interès que així ho justifiquin.

C. No podrà alterar-se la delimitació d’un element del sistema d’espais lliures o d’equipaments

comunitaris que suposi disminució de la seva superfície. Totes les regles anteriors seran d’aplicació en qualsevol figura de planejament que desplegui aquest POUM, i fins i tot en els treballs topogràfics i planimètrics necessaris per a l’execució de les Normes.

5. Quan hi hagi contradiccions gràfiques entre plànols de diferent escala, prevalen aquells en què la

definició sigui més acurada (escala més precisa). En supòsits de conflicte irreductible entre diferents documents del Pla, preval l’establert en la documentació escrita, llevat si el conflicte es refereix a quantificació de superfícies, supòsit en el qual preval la superfície real.

6. La preservació dels elements inclosos al Catàleg del patrimoni construït i vegetal (patrimoni

arquitectònic, arqueològic i natural) preval sobre la resta de Normativa urbanística del planejament. En cas de contradiccions o dubtes, prevaldrà sempre el sentit interpretatiu més restrictiu anteposant la protecció a qualsevol altra determinació.

7. La modificació d’alguna de les determinacions de les fitxes dels elements del Catàleg de béns a

protegir, incloses al document 7.1., derivades d’un millor coneixement de l’element no comportaran una modificació del Pla, sempre que no impliqui l’alteració dels seus paràmetres urbanístics.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

5

TÍTOL II. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL Article 7. Règim urbanístic del sòl El règim urbanístic del sòl es defineix d’acord amb el que s’estableix a l’article 24 del TRLUC mitjançant els elements següents: Classificació del sòl, segons el seu règim jurídic i el seu destí urbanístic bàsic. Determinació i regulació de l’estructura general i orgànica del territori. Qualificació urbanística del sòl, que inclogui la divisió en sistemes i zones. Article 8. Classificació del sòl 1. El territori ordenat per aquest Pla d’ordenació es classifica, als efectes del seu règim jurídic, en

sòl urbà (que pot ser consolidat o no consolidat), sòl urbanitzable (que pot ser delimitat o no delimitat) i sòl no urbanitzable, d'acord amb els criteris establerts per la legislació urbanística vigent (articles 25 i concordants del TRLUC i 7 LS).

2. En els plànols d'ordenació es delimita la classificació del sòl que estableix aquest Pla d’ordenació. 3. El sòl urbanitzable delimitat es transforma en sòl urbà per mitjà dels procediments establerts en

l'ordenament urbanístic, i sempre és necessària l'aprovació definitiva del planejament parcial, l’execució efectiva de les obres d'urbanització i el compliment dels deures urbanístics per part dels propietaris. a) Pel que fa al sòl urbanitzable no delimitat, es transforma en sòl urbà per mitjà dels

procediments establerts en l’ordenament urbanístic, i sempre és necessària l'aprovació definitiva del planejament parcial de delimitació, l’execució efectiva de les obres d'urbanització i el compliment dels deures urbanístics per part dels propietaris.

b) Pel que fa al sòl urbà no consolidat, es transforma en sòl urbà consolidat per mitjà dels procediments establerts en l’ordenament urbanístic, i sempre és necessària l’execució efectiva de les obres d'urbanització i la seva recepció per part de l’ajuntament i el compliment dels deures urbanístics marcats en la legislació urbanística per part dels propietaris.

4. Sens perjudici de l’adequació de la magnitud dels creixements previstos a les determinacions del

planejament territorial, i amb independència de la classificació i qualificació del sòl, cal preservar la funcionalitat del corredor del riu Ebre. En aquest sentit, les actuacions permeses dins la franja que comprengui, com a mínim, els primers 100 m adjacents al riu hauran de garantir íntegrament els valors naturals i paisatgístics del corredor.

Article 9. Qualificació del sòl 1. Segons l’ús i l’ordre de l’edificació, el territori municipal queda qualificat en sistemes i zones. 2. La qualificació del sòl ve grafiada en els plànols d’usos globals del sòl. 3. Els sistemes són aquells sòls públics que tenen per funció estructurar el territori de forma

orgànica. Els sistemes previstos en aquest POUM són: a) Sistema viari / Comunicacions (V) b) Sistema d’espais lliures públics (ELL) c) Sistema d’equipaments comunitaris (EQ) d) Sistema costaner (C) e) Sistema hidrogràfic (H) f) Sistema d’infraestructures i serveis tècnics (ST) g) Sistema d’habitatge dotacional (HD)



CVE-DOGC-A-13281013-2013

6

4. Les zones són aquells sòls aptes per edificar pels particulars, ordenats segons l’ús i la classe i el tipus d’edificació. Les zones previstes en aquest POUM són:

En sòl urbà: 1a Nucli urbà St. Jaume 1b Eixample St. Jaume 1c Nucli Muntells i Balada 1d Nucli de Balada dintre de la franja de 100 m del riu 2 Cases urbanes 3 Ciutat jardí 3.1 Ciutat jardí especial 3.2 Vora riu 4 Cases a passatge 5 D’ordenació específica HPP-HPC Habitatges de protecció H Turística i hotelera ZI Industrial SP Serveis privats En sòl urbanitzable delimitat: - Sectors amb ús global d'habitatge - Sectors amb ús global industrial

En sòl urbanitzable no delimitat:

Sectors amb ús global d'habitatge

En sòl no urbanitzable:

a) Sòl lliure de protecció especial (claus 30): - clau 30, sòl lliure de protecció especial, sense més consideracions - clau 30A, sòl lliure de protecció especial procedent de PEIN - clau 30B, sòl lliure de protecció especial procedent de PDUSC-C1 - clau 30AB, sòl lliure de protecció especial procedent de PEIN i PDUSC-C1

b) Sòl lliure de protecció territorial.

- clau 31, plana fluvial i deltaica c) Sobrequalificacions:

- ZP, servitud de protecció de la zona de domini públic marítim-terrestre - ZI, zona d’influència de la zona de domini públic marítim-terrestre



CVE-DOGC-A-13281013-2013

7

TÍTOL III. DESPLEGAMENT DEL PLA CAPÍTOL I. GESTIÓ I EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT DERIVAT Article 10. Normes relatives al planejament derivat. Desenvolupament del POUM 1. Amb la finalitat de complementar i de desenvolupar l'ordenació establerta per les determinacions

del Pla d’ordenació, es poden elaborar, segons prevegi la legislació urbanística vigent i en els termes previstos en aquestes Normes, plans parcials urbanístics, plans especials urbanístics i plans de millora urbana.

2. Quan no sigui necessària o no estigui prevista la prèvia aprovació dels instruments esmentats en

el paràgraf anterior, les determinacions del Pla d’ordenació són d'aplicació directa i immediata, sempre que es tracti de terrenys que tinguin la consideració de sòl urbà consolidat no inclòs en sectors d’actuació urbanística o en plans de millora urbana. Tampoc són d’aplicació immediata les determinacions dels sòls inclosos en polígons d’actuació, ja que aquests no es poden desenvolupar si no es desenvolupa prèviament l’instrument de gestió determinat.

3. L’agenda del Pla d’ordenació indica l'ordre i els terminis per a la formulació dels instruments de

planejament que han de desenvolupar les determinacions del mateix Pla. 4. Amb la finalitat de completar la regulació urbanística, es poden aprovar plans especials,

ordenances reguladores específiques i catàlegs. 5. Es pot aprovar un Programa d’actuació urbanística municipal, d’acord amb allò que preveu

l’article 60 del TRLUC, com a expressió de les polítiques municipals de sòl i d’habitatge, i que contingui les previsions i els compromisos assumits pel desenvolupament del Pla d’ordenació.

Article 11. Desenvolupament del Pla en sòl urbà 1. El desenvolupament de les determinacions i de l'ordenació prevista pel Pla d’ordenació en sòl

urbà es realitza generalment directament o, quan sigui necessari, mitjançant sectors i polígons d’actuació urbanística d'acord amb l'article 118 TRLUC, la delimitació dels quals queda fixada per aquest Pla. També, es poden delimitar polígons mitjançant el planejament derivat, o de forma independent d’acord amb la llei. Per a aquests àmbits, el Pla determina la situació de la xarxa viària, els espais lliures i els equipaments.

2. Es poden formular plans especials urbanístics, per desenvolupar i millorar aspectes concrets del planejament d'un sector, zona o matèria, i també plans de millora urbana, d’acord amb els articles 67 a 70 TRLUC. Les disposicions relatives a l’ordenació dels usos fixats, a l’edificació o a elements determinants del desenvolupament urbà fixats en aquest Pla d’ordenació, es poden modificar per mitjà de plans especials o plans de millora urbana no previstos en el propi Pla, sempre que no se’n modifiqui l’estructura general, i sempre que no se’n contradiguin les normes bàsiques, d'acord amb la legislació urbanística vigent.

3. L’ordenació de la volumetria de les edificacions queda reflectida en aquest Pla. En qualsevol cas,

els volums es poden adaptar justificadament per raons de composició, d’integració o de millora urbana mitjançant la reparcel·lació o la llicència urbanística d’edificació.

4. Els terrenys inclosos a polígons d'actuació urbanística no es poden urbanitzar mentre no s'aprovi

definitivament el Pla de millora urbana, si escau, i el projecte de reparcel·lació i el d'urbanització, ni edificar-hi fins que s'hagin realitzat les obres d'urbanització corresponents i formalitzat les cessions obligatòries i gratuïtes que estableix la legislació urbanística i aquest Pla d'ordenació.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

8

Article 12. Desenvolupament del Pla en sòl urbanitzable 1. En sòl urbanitzable delimitat el Pla d’ordenació es desenvolupa necessàriament mitjançant plans

parcials urbanístics, l’aprovació definitiva dels quals és condició indispensable per a la realització d'intervencions de qualsevol mena en el territori corresponent, llevat del supòsit dels sistemes urbanístics que s’executin de forma independent dels sectors. En el sòl urbanitzable no delimitat cal l’aprovació prèvia d’un pla parcial de delimitació.

2. Els sectors de planejament parcial establerts per aquest Pla d’ordenació poden ésser objecte de

desenvolupament parcial per subsectors, sempre que es compleixin les condicions establertes en la legislació urbanística vigent (article 93 TRLUC).

3. En tots els sectors de sòl urbanitzable delimitat els propietaris poden ser obligats a assumir el

deure urbanístic de conservar les obres i instal·lacions d’urbanització durant un període màxim de cinc anys (o fins que es trobin consolidats per l’edificació en més de 2/3 parts del seu àmbit), tot constituint-se en entitat urbanística de conservació (junta de conservació). Aquest possible deure, així com l’abast i la durada, s’ha de concretar en el marc dels plans parcials urbanístics i dels procediments de reparcel·lació, en funció de les circumstàncies objectives concurrents.

4. Els terrenys inclosos en cada sector no es poden urbanitzar mentre no s'aprovi definitivament el

pla parcial urbanístic i el projecte de reparcel·lació i el d'urbanització, ni edificar-hi fins que s'hagin realitzat les obres d’urbanització corresponents i formalitzat les cessions obligatòries i gratuïtes que estableix la legislació urbanística i aquest Pla d’ordenació.

5. Els plans parcials de delimitació que derivin del POUM (o qualsevol altre instrument urbanístic

que es tramiti amb finalitats anàlogues) seran supòsit d’avaluació ambiental de plans, d’acord amb l’apartat 2.b) de l’annex 1 de la Llei 6/2009, d’avaluació ambiental de plans i programes.

6. Els corresponents plans parcials garantiran que les actuacions permeses dins la franja que

comprengui, com a mínim, els primers 100 m adjacents al riu garantiran íntegrament els valors naturals i paisatgístics del corredor.

7. El planejament que desenvolupi la delimitació de sectors que afectin els sòls de protecció

especial del corredor del riu Ebre i/o en fixi l’ordenació, s’ha d’adequar a les mesures específiques de protecció o prevenció de les zones subjectes a risc d’inundació, d’acord amb allò que dictaminin els organismes competents.

Article 13. Desenvolupament del Pla en sòl no urbanitzable Les determinacions de les Normes del Pla que regulen el sòl no urbanitzable són d'aplicació directa i immediata. No obstant això, es poden desenvolupar les previsions del Pla mitjançant plans especials urbanístics que tinguin per objectiu l'execució directa o l’acompliment de qualsevol de les finalitats següents:

a) La millora del medi natural b) La protecció i la regeneració de conreus i espais forestals c) La protecció i la regeneració del paisatge i dels béns naturals i culturals d) La promoció i el desenvolupament agrícola, ramader i forestal e) La protecció i la millora de la vialitat rural f) L'activitat educativa o formativa en relació amb el medi natural g) La protecció d'infraestructures i vies de comunicació h) La situació d’estacions depuradores i) La identificació i regulació dels supòsits de reconstrucció o de rehabilitació de masies o cases

rurals



CVE-DOGC-A-13281013-2013

9

Article 14. Desenvolupament de les determinacions sobre sistemes 1. Les previsions del Pla d’ordenació respecte dels sistemes urbanístics generals es desenvolupen

quan legalment procedeixi a través d'un pla especial d'infraestructures, o bé mitjançant l’execució directa. L’obtenció de les reserves de sòl per a sistemes urbanístics generals pot fer-se per expropiació o, en el sòl urbà i urbanitzable, mitjançant la cessió obligatòria i gratuïta quan s’incloguin en polígons d’actuació urbanística i sectors de planejament urbanístic subjecte a reparcel·lació, sector o polígon que a aquests efectes pot ser discontinu. Si cal avançar l’obtenció de sistemes urbanístics generals inclosos en un àmbit d’actuació, pot acudir-se a l’ocupació directa o a l’actuació aïllada expropiatòria, d’acord amb el TRLUC, en aquest darrer cas l’Administració adquirent se subrogarà als drets i als deures de l’anterior propietari.

2. Els plans especials d’infraestructures seran formulats per l'Ajuntament o per l'organisme públic

corresponent. 3. En desenvolupament de les previsions contingudes en aquest Pla d’ordenació o en el

planejament territorial o sectorial, es poden formular plans especials urbanístics que regulin qualsevol dels aspectes que defineixen l'estructura general i orgànica del territori, i que són:

a) El sistema urbanístic general viari o de comunicacions i les seves zones de protecció, el qual

abasta totes les infraestructures per a la mobilitat de les persones i mercaderies, amb inclusió de les comunicacions per cable i els aparcaments de vehicles.

b) El sistema urbanístic general d'equipaments comunitaris, que comprèn els centres públics i les dotacions de caràcter cultural, docent, esportiu, sanitari, assistencial, religiós, de serveis tècnics, de transport i d’altres d’interès públic i social.

c) El sistema urbanístic general d'espais lliures públics, que abasta els parcs i jardins, masses arbrades i de vegetació arbustiva natural, sempre que estiguin classificades com a tal sistema, les zones verdes i els espais per a l’esbarjo, el lleure i l’esport.

d) El sistema urbanístic general de cursos fluvials (rius, rieres, sèquies, torrents, etc.), així com els recursos hídrics subterranis.

e) El sistema general d'infraestructures de serveis tècnics, com depuradores, xarxes elèctriques d'alta i mitja tensió, i altres instal·lacions d'interès públic.

4. Així mateix, el Pla d’ordenació es pot desenvolupar respecte dels sistemes urbanístics mitjançant

plans especials urbanístics temàtics o d'àmbit territorial concret, per tal de regular qualsevol dels aspectes globals d'un sistema (per exemple el pla especial viari, el pla especial d'equipaments esportius, el pla especial d'equipaments culturals, ordenació d'un parc agrícola, etc.).

Article 15. Elecció dels sistemes d’actuació 1. L'execució dels sectors d'actuació urbanística delimitats en aquest Pla d’ordenació o en el

planejament que el desenvolupi té lloc mitjançant qualsevol dels sistemes d'actuació (reparcel·lació-amb les seves modalitats de compensació bàsica, de compensació per concertació, de cooperació i per sectors d’urbanització prioritària- i expropiació) fixats per la legislació urbanística vigent (art. 121 TRLUC).

2. L'Administració actuant tria el sistema d'actuació aplicable segons les necessitats i els mitjans

econòmicofinancers amb què compti, la col·laboració de la iniciativa privada i altres circumstàncies que concorrin. Tanmateix, els plans parcials urbanístics i els sectors d’actuació d'iniciativa particular s'han d’executar pel sistema de reparcel·lació, en les modalitats de compensació bàsica o bé de compensació per concertació.

3. Cal que els plans que es redactin determinin expressament el sistema o sistemes d'actuació

d'entre els que es preveuen en la legislació urbanística vigent, i que se’n justifiqui l’elecció. 4. El sistema escollit ha de garantir l'execució de les obres d'urbanització, la cessió dels sòls per a

dotacions i equipaments, la cessió dels vials i zones verdes d'ús públic i el compliment en general dels deures legals urbanístics.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

10

5. Quan el sistema d’actuació sigui el de compensació bàsica o per concertació, i hagi transcorregut un any des de la vigència del POUM o des de l'etapa assenyalada per a l'execució del sector o polígon en qüestió sense que la iniciativa privada hagi iniciat la tramitació del corresponent pla, l’Ajuntament podrà variar el sistema d’actuació.

Article 16. Terminis dels plans parcials 1. Els plans parcials que es redactin en sòl urbanitzable delimitat o en sòl urbanitzable no delimitat

on s’hagi aprovat un PPU de delimitació hauran de tramitar-se dintre del sexenni que se’ls marca dintre de l’agenda del POUM.

2. El Pla parcial haurà de determinar amb tota claredat les diferents etapes d’execució. 3. Les etapes es distribuiran físicament sobre l’àmbit del Pla parcial, de manera que es comenci per

aquelles àrees que estan més pròximes a les àrees edificades veïnes i des dels punts d’arrencada de la xarxa d’infraestructures de caràcter municipal o similar, de manera que en el supòsit que s’aturi la promoció la part executada no necessiti cap obra suplementària.

4. Només es podrà passar d’una etapa a l’altra quan l’anterior estigui urbanitzada totalment. 5. Per passar d’una etapa a l’altra serà necessària la modificació del pla d’etapes, i per tant caldrà

seguir el mateix tràmit del document que l’estableix. Article 17. Execució i gestió dels sistemes 1. Els terrenys qualificats com a sistemes urbanístics poden ser adquirits per l'Administració actuant

per qualsevol títol jurídic, mitjançant les cessions obligatòries imposades per la legislació urbanística vigent o per expropiació forçosa.

2. El cost dels terrenys adquirits per expropiació es pot repercutir entre els propietaris beneficiats per

l'actuació en la part que s'estimi d'interès directe, d'acord amb el que disposa la legislació vigent, mitjançant les corresponents quotes urbanístiques, en el cas d’estar inclosos en àmbits de gestió urbanística, o bé mitjançant contribucions especials en el cas de no estar-hi.

3. En sòl urbanitzable, els sòls destinats a sistemes seran de titularitat pública. També seran de

titularitat pública els sòls destinats a sistemes dins dels polígons d'actuació urbanística i dins els sectors de Pla de millora urbana.

4. La gestió dels serveis que s’estableixen en els sistemes de titularitat pública es podrà efectuar:

a) Per gestió directa mitjançant òrgans o ens de la pròpia Administració b) Per gestió indirecta, preferentment per concessió administrativa c) Per constitució del dret de superfície o uns altres anàlegs que atribueixin el seu titular la

gestió d’equipament previst en el pla o plans parcials que a aquest efecte es redactin. Una concessió d’aquest tipus en cap cas no podrà ser superior a 50 anys.

Article 18. Polígons d’actuació urbanística En el sòl urbà el Pla delimita polígons d’actuació urbanística amb l’objecte de desenvolupar les previsions contingudes en els seus plànols d’ordenació en virtut d’allò que es preveu en l’article 67 d’aquestes NU. En el sòl urbanitzable el Pla delimita sectors que al mateix temps poden ser objecte de divisió en polígons d’actuació urbanística als efectes de poder dur a terme una gestió integrada per etapes.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

11

Article 19. Projecte de reparcel·lació i projecte d’urbanització 1. Per a l'execució dels polígons d’actuació urbanística en què el sistema d'actuació sigui el de

reparcel·lació, en qualsevol modalitat, cal aprovar el corresponent projecte de reparcel·lació, que ha de contenir les determinacions i els documents establerts en la legislació urbanística vigent (articles 126 i següents TRLUC, articles 137 a 168 del RLUC i concordants).

2. Per a l'execució de les determinacions contingudes en el Pla d’ordenació i en els instruments de planejament que el desenvolupin, respecte de les obres d'urbanització, s'ha de redactar el corresponent projecte d'urbanització, d'acord amb el que preveu la legislació urbanística vigent. El projecte complementari ha de respectar les determinacions del planejament derivat.

Article 20. Patrimoni municipal de sòl i habitatge L’Ajuntament constituirà el Patrimoni municipal de sòl i habitatge, tal com preveuen els art. 163 a 170 del TRLUC i 220 a 225 del RLUC. Cal recordar que els sòls que s’hi ha d’incorporar són els que provenen del 10% d’aprofitament urbanístic del sector i que no necessàriament els HPO s’han de situar sobre aquests sòls. Article 21. Convenis urbanístics 1. D'acord amb la legislació urbanística vigent l'Administració actuant pot formalitzar convenis

urbanístics amb la propietat del sòl.

Aquests convenis estableixen el marc d'actuació per a l'ordenació, el desenvolupament i l'execució del planejament en qualsevol tipus de sòl, així com també l'adquisició de diferents compromisos i obligacions respecte a cessions de sòl, càrregues d'urbanització i qualsevol altre aspecte que les parts creguin convenient, sempre que no sigui contrari a la llei i als interessos públics.

2. Qualsevol conveni urbanístic ha de justificar la seva conveniència per a l'interès públic.

L’aprovació, formalització i execució dels convenis urbanístics se subjecta a la normativa reguladora de les entitats públiques que els subscriguin. Els convenis urbanístics es perfeccionen i obliguen exclusivament a les parts, d’acord amb el seu contingut, des de la seva aprovació per l’òrgan competent de l’Administració o entitat pública que els subscriu. Els convenis urbanístics que es refereixin a instruments de planejament o gestió que han de ser objecte d’aprovació, modificació o revisió, han de formar part de la documentació que integra la respectiva figura de planejament o gestió des de l’inici del procediment corresponent o des de la seva formalització, si aquesta es produeix un cop iniciat el procediment

3. El contingut dels convenis urbanístics s’ha incorporar a les figures de planejament o d’execució

urbanística més adients.

Les obligacions que s'hagin establert i que afectin el domini o altres drets reals sobre finques han de ser objecte de la corresponent anotació o inscripció en el Registre de la Propietat.

4. Els convenis urbanístics han d'ésser aprovats per l’òrgan de govern de la corporació municipal

que tingui legalment atribuïda la facultat, per tal que la desplegui als efectes de la validesa corresponent.

5. La publicitat i tramitació dels convenis urbanístics es farà d’acord amb allò establert a la legislació

urbanística.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

12

CAPÍTOL II. INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN LES OBRES I ACTIVITATS SECCIÓ PRIMERA. LLICÈNCIES D’OBRES I ACTIVITATS Article 22. Actes subjectes a llicència municipal 1. Estan subjectes a llicència urbanística municipal tots els actes de transformació o utilització del

sòl o del subsòl, d’edificació, construcció o enderrocament d’obres. En qualsevol cas, se subjecten a llicència les actuacions previstes a l’article 187.2 del TRLUC i als articles 234, 236, 238, 241 i 242 del RLUC.

2. L’obertura d’establiments i la realització d’activitats està subjecta a autorització, llicència o permís

ambiental o a comunicació prèvia, d’acord amb l’ordenança municipal vigent. 3. Amb independència d’allò que preveuen els apartats anteriors, requereixen la preceptiva

autorització municipal, amb caràcter previ a l’inici de les actuacions, els actes següents: 3.1. Edificació

a) Obres de construcció i d’edificació de nova planta b) Modificació d'estructura o aspectes exteriors de les edificacions existents

− Ampliació − Reforma − Rehabilitació − Conservació − Reparació − Millora

c) Demolició total o parcial de construccions i instal·lacions d) Construcció de murs i de tanques de solars i terrenys

3.2. Ús del sòl i del subsòl a) Obertura de vies, camins i accessos rodats b) Moviment de terres (buidat, excavacions i rebaixos, terraplenats, cales d’exploració) i

obres de desmuntatge i excavació en qualsevol classe de sòl c) Obres d’urbanització que no conformin globalment un projecte d) Execució de rases, cales i canalitzacions a la via pública e) Instal·lació, substitució, modificació, trasllat o supressió de xarxes de serveis a la via

pública (xarxes de gas, aigua, electricitat, telèfon, comunicacions, etc.) ja sigui en galeries de serveis, tubulars soterrades o aèries

f) Instal·lació de grues o altres aparells elevadors per a la construcció g) Col·locació de rètols, pancartes, cartells de publicitat i propaganda de qualsevol mena

d’instal·lació publicitària a solars, terrenys, obres o instal·lacions visibles des de l’espai públic

h) Primera utilització i ocupació dels edificis i instal·lacions, així com el canvi d’ús i) Construcció, modificació i supressió de guals a la via pública j) Connexions a la xarxa de clavegueram k) Tala de masses arbòries, de vegetació arbustiva o d’arbres aïllats l) Parcel·lacions urbanístiques m) Agregació, agrupació o regularització de finques n) Col·locació o instal·lació de bastides o) Col·locació d’antenes o de dispositius de telecomunicacions de qualsevol mena, quan no

corresponguin al servei exclusiu del propi edifici o parcel·la on se situïn p) Obertura de vies tallafoc q) Realització de pistes d’automòbils infantils o cotxes de xoc, i altres instal·lacions

desmuntables recreatives r) Acumulació de residus i dipòsits de materials que puguin alterar el paisatge s) Instal·lació de cases prefabricades, sigui com a habitatges o bé dins l’ús de càmping com

a habitatges mòbils, d’hivernacles o instal·lacions similars t) Constitució i modificació d’un règim de propietat horitzontal simple o complexa



CVE-DOGC-A-13281013-2013

13

3.3. Activitats

a) Instal·lació, obertura i funcionament de les instal·lacions i activitats enumerades als annexos de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats

b) Modificació substancial de les instal·lacions o superfícies de les activitats de l'apartat anterior (a)

c) Activitats innòcues (ROAS) d) L'obligació d'obtenir prèviament la llicència en els supòsits indicats als apartats anteriors

d'aquest article, afecta també els sectors o activitats subjectes a l'autorització d'altres Administracions. La necessitat d'obtenir autoritzacions o concessions d'altres Administracions no deixa sense efecte l'obligació d'obtenir la llicència municipal corresponent, de manera que sense la llicència municipal no es pot iniciar l'activitat o l'obra.

Article 23. Actes originals d’altres Administracions públiques 1. En relació als actes assenyalats en l’article anterior, quan el promotor sigui un òrgan de l’Estat, de

la Generalitat de Catalunya o d'altres Entitats de Dret Públic que administrin béns estatals o autonòmics, estaran també subjectes a l’obtenció prèvia de llicència municipal, amb les excepcions previstes a la legislació sectorial.

La mateixa subjecció abasta als actes de les entitats locals que no tinguin competència per a l’atorgament de llicència.

2. En cas d’urgència o interès excepcional, s’haurà d’observar el que preveu l’article 182.2 del

TRLUC. Article 24. Efectes i condicionant de les llicències 1. Les llicències municipals autoritzen a executar algun dels actes assenyalats en l’article 22

d’aquestes Normes; per tal fet, ells mateixos s’ajusten a allò que estableix el TRLUC, reglaments complementaris, plans, normes i ordenances definitivament aprovats.

2. L’Ajuntament sotmetrà a condició la llicència que atorgui si amb això pot evitar la seva denegació.

La condició imposada, una vegada hagi guanyat fermesa, serà exigible igual que el propi contingut de la llicència.

3. En cap supòsit no es condicionarà l’atorgament d’una llicència a la prèvia aprovació d’un pla

parcial, pla especial, o projecte de reparcel·lació, ja que aquesta únicament es podrà concedir una vegada que aquests actes hagin quedat definitivament aprovats.

Article 25. Classificació de les obres. Obres majors i obres menors Les obres es classifiquen en majors i menors d'acord amb la legalitat vigent (LOE i ROAS), i amb les regulacions concretes que pugui introduir l'odenança municipal. Article 26. Llicències d’edificació en sòl urbà. Concepte de solar 1. Per atorgar la llicència d'edificació en el sòl urbà és necessari que la parcel·la, a més de complir

les dimensions mínimes previstes pel planejament, tingui la consideració de solar, i per això ha d’estar urbanitzada d’acord amb el planejament vigent aplicable. Particularment, és indispensable que compti amb els elements d'urbanització següents:

a) Vial que permeti l’accés rodat i la connectivitat amb la trama viària bàsica municipal b) Existència de voreres per al pas de vianants c) Pavimentació íntegra de calçades i voreres d) Xarxa de subministrament d'energia elèctrica i d'abastament d'aigua e) Enllumenat públic



CVE-DOGC-A-13281013-2013

14

f) Xarxa de sanejament d’aigües residuals Aquests elements han d’existir com a mínim en tot el vial corresponent a l’illa en la qual s’emplaci el terreny fins a enllaçar amb un altre vial, de manera que els serveis estiguin degudament connectats. Per tal que un terreny es consideri solar és necessari, a més, que tingui assenyalades les alineacions i les rasants, que no hagi estat inclòs en un pla de millora urbana o en un polígon d’actuació urbanística pendents de desenvolupament i que, per edificar-lo, no s’hagin de cedir altres terrenys per obrir carrers o vies. Per tant, en aquests casos tampoc es podrà atorgar llicència.

2. Això no obstant, es pot atorgar llicència, condicionada a l’execució simultània de les obres

d'urbanització, quan concorrin les circumstàncies següents:

a) Que estigui aprovat el corresponent projecte d'urbanització o d’obres b) Que s'asseguri l'execució simultània de la urbanització mitjançant la constitució d’un dipòsit de

caució en metàl·lic, o en fons públics dipositats a la Tresoreria municipal, aval bancari, hipoteca o qualsevol garantia admesa en dret

La garantia no ha de ser de quantia inferior a l'import calculat de les obres d'urbanització pendents imputables al sol·licitant i, amb aquesta finalitat, en el procediment d'atorgament de la llicència els tècnics municipals han d’informar sobre aquests extrems.

Mentre no es constitueixi la garantia, no es pot atorgar la llicència. En qualsevol cas, i d'acord amb la legislació vigent (art. 237 RLUC), no es permet l'ocupació dels edificis fins que no estigui completament acabada l'obra urbanitzadora.

Article 27. Repercussió de les despeses en les llicències 1. El propietari que, amb l’objectiu de dotar els seus terrenys dels serveis mínims que s’assenyalen

en l’article anterior, urbanitzés una o més vies públiques on tinguessin façana altres propietats, podrà sol·licitar a l’Ajuntament que no concedeixi llicència a aquestes propietats, sempre que no acreditin haver-li abonat la part proporcional d’aquestes despeses, evitant d’aquesta manera un enriquiment injust disconforme amb els deures que l’article 42.2 del TRLUC imposa als propietaris de sòl urbà.

2. Les despeses d’urbanització, en l’anterior supòsit, es distribuiran entre els propietaris beneficiats,

en proporció al volum edificable que correspongui a cada finca en aplicació d’aquestes Normes. 3. Per tal que es pugui formular la sol·licitud a la qual es refereix l’apartat 1 d’aquest article, serà

necessari que el propietari interessat, abans d’executar l’obra d’urbanització, presenti a l’Ajuntament el projecte corresponent acompanyat d’una memòria on es relacionin: totes les finques que puguin resultar beneficiades per aquestes obres: noms i adreces dels seus propietaris, edificabilitats i proposta de repartiment de les despeses.

L’Ajuntament, prèvia audiència de 15 dies als interessats, procedirà a aprovar el repartiment.

SECCIÓ SEGONA. RÈGIM JURÍDIC PER A LA CONCESSIÓ DE LLICÈNCIES D’OBRES I D’ACTIVITATS EN EDIFICIS EN SITUACIÓ DE FORA D’ORDENACIÓ, VOLUM O ÚS DISCONFORME, O INCLOSOS DINS D’UNA ÀREA DE PLANEJAMENT O D’EXECUCIÓ Article 28. Edificis i instal·lacions fora d’ordenació 1. Els edificis i instal·lacions anteriors a la data d’entrada en vigor d’aquest POUM o del planejament

que el desenvolupi, que estiguin subjectes per raó de les seves determinacions a expropiacions, cessió gratuïta o enderrocament de l’edifici, quedaran en situació de fora d’ordenació.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

15

2. Les tanques existents amb anterioritat a l’aprovació d’aquest POUM, que no s’ajustin a l’alineació

definida per aquest Pla, es consideren fora d’ordenació i es podran mantenir mentre no s’executin obres de nova planta, addicions o ampliacions a l’edificació principal, o obres de reforma a l’edificació existent en més d’un 50%, tant si es duen a terme en una o vàries fases.

Article 29. Règim jurídic aplicable els edificis i instal·lacions en situació de fora d’ordenació La situació de fora d’ordenació comporta el règim jurídic següent, d’acord amb la legislació urbanística vigent (article 108 TRLUC i 119 RLUC). 1. Obres prohibides i obres autoritzables:

A. Obres prohibides: a) Obres de consolidació b) Obres d’augment de volum c) Obres que incrementin el valor d’expropiació dels edificis o instal·lacions, excepte si es fa

renúncia expressa d’aquest increment de valor, mitjançant forma jurídicament vàlida

B. Obres autoritzables: a) Amb caràcter general:

- Petites reparacions ordinàries que exigeixin la salubritat pública, la seguretat de les persones o la bona conservació de les dites construccions o instal·lacions

b) Amb caràcter excepcional: - Obres parcials o circumstancials de consolidació, en casos excepcionals, quan no

estigui prevista l’expropiació, cessió gratuïta o enderroc de la finca en el termini de quinze anys, a comptar de la data en què es pretenguin executar les obres

C. El valor de les obres que s’autoritzin no serà en cap cas compensat en els expedients

expropiatoris, de reparcel·lació o de compensació. D. L’eficàcia de la llicència amb caràcter de precarietat per a les obres autoritzables estarà

condicionada a la corresponent anotació marginal de les condicions imposades en la concessió de la llicència en la inscripció de la finca en el Registre de la Propietat corresponent.

2. Usos i activitats autoritzables:

A. Els usos i activitats autoritzats per la corresponent llicència, que s’exerceixin dins d’un edifici o instal·lació en situació de fora d’ordenació, es consideraran provisionals i es podran continuar exercint fins que no s’hagi de dur a terme l’expropiació, cessió gratuïta o enderroc. No s’autoritzaran canvis substancials de l’activitat existent, excepte els que compleixin les condicions de l’apartat següent.

B. Els canvis substancials de l’activitat existent amb llicència i la instal·lació d’una nova activitat

sempre que no comporti l’execució d’obres prohibides i admeses en la zona que es tracti, i no dificulti l’execució del planejament, es podrà autoritzar mitjançant llicència provisional, amb les condicions establertes a l’apartat 1.d. del present article.

C. S’admetran els canvis de nom de l’activitat existent, sense més condicions, sempre que no

generin atorgament de nova llicència.

D. L’autorització per a la instal·lació d’un ús o activitat en un edifici o instal·lació fora d’ordenació tindrà la consideració de provisional i no serà en cap cas compensada en els expedients expropiatoris, de reparcel·lació o de compensació.

Article 30. Edificis i/o instal·lacions en situació de volum o d’ús disconforme 1. Definició i règim.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

16

a) Quan la discrepància entre les precisions del present POUM i els edificis construïts amb una

llicència municipal atorgada amb anterioritat a l’aprovació inicial de l’esmentat Pla, es limités a l’altura reguladora màxima, nombre de plantes, fondària edificable, ocupació màxima de la parcel·la o separacions mínimes dels límits, o bé quan els seus usos són propis de la zona però amb una altra intensitat (per exemple, habitatge plurifamiliar dins d'una zona d'habitatge unifamiliar), aquesta discordança no comportarà la consideració d’edificis fora d’ordenació, sinó d’edificis amb volum disconforme, d’acord amb l’article 108,4 del TRLUC i 119 RLUC. En canvi, quan es tracti d'usos no previstos en una zona (per exemple, usos d'habitatge en un sector industrial) el règim serà el de fora d'ordenació.

b) Els volums disconformes hauran de ser totalment enderrocats o completament adaptats a les presents NNUU com a condició prèvia a les llicències d’obres, quan l’ampliació del sostre edificat dintre de la parcel·la en què estaven situats sigui igual o superior al 50% del sostre màxim autoritzat pel POUM.

c) Si l’obra nova o d’ampliació és inferior al 50%, l’enderroc serà el suficient per a què el sostre total resultant no superi el màxim autoritzat.

d) Dintre dels volums disconformes es podran admetre els canvis d’activitat dins dels usos ja existents prèviament i admesos a la respectiva zona, sense altra limitació que la prohibició d’increment de sostre edificat.

2. Els establiments subjectes a habilitació ambiental, que esdevinguin disconformes per l’entrada en

vigor del POUM, s’hauran d’adaptar a la normativa. Caldrà aportar una certificació del tècnic/a competent acreditativa del fet que les instal·lacions i activitats compleixen els requisits ambientals exigibles, d’acord amb la legislació aplicable que requereixi la instal·lació o activitat.

3. En el cas que l’esmentada adaptació no fos possible, podran exercir la seva activitat, mentre no

esdevingui incompatible amb el nou planejament i sempre que s’adaptin als límits de molèstia, de nocivitat, d’insalubritat i de perill que estableixi per a cada zona la nova normativa, però no es podran ampliar ni s’admetran canvis d’activitat, excepte els de caràcter provisional.

4. No tindran la consideració d'edificis en situació de volum disconforme aquells inclosos al Catàleg

de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. Article 31. Edificis, instal·lacions i usos inclosos dins d’una àrea de planejament o execució Els edificis o les instal·lacions anteriors a l’entrada en vigor del POUM que estiguin dintre d’una àrea de planejament o d’execució definida pel propi POUM o per planejament que el desenvolupi estan subjectes a les situacions generals següents: 1. Edificis i instal·lacions incloses dins d’una àrea o sector de planejament.

a) Fins a la redacció del planejament que la desenvolupi (Pla especial urbanístic o Pla de millora urbana en sòl urbà o Pla parcial en sòl urbanitzable): atès que encara no està definida l’ordenació urbanística de l’àrea i, per tant, no s’ha determinat la localització dels sistemes a cedir o a expropiar, ni les determinacions bàsiques de l’edificació, en aquestes àrees no es podrà atorgar cap llicència d’obra o d’habilitació ambiental i d’altres autoritzacions connexes establertes per la legislació sectorial, llevat dels supòsits de l’article 53 del TRLUC.

b) Durant la tramitació del planejament de desenvolupament, caldrà aprovar un acord de suspensió de llicències, el qual establirà la possibilitat o impossibilitat, i les condicions de les eventuals llicències.

c) Un cop sigui executiu el planejament de desenvolupament i prèviament a l’execució del Pla: aquests edificis se subjectaran a les normes sobre edificis en situació de fora d’ordenació o volum disconforme que s’han establert en els articles anteriors i a la llei d’urbanisme, excepte que el Planejament derivat, aprovat definitivament, estableixi un règim transitori específic per al sector que es tracti.

2. Edificis i instal·lacions dins d’un polígon d’actuació urbanística.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

17

a) Fins a la redacció de l’instrument d’execució (projecte de reparcel·lació o expropiació), s’aplicaran les normes sobre edificis en situació de fora d’ordenació que s’han establert en els articles anteriors. Dins l'àmbit d'un polígon d'actuació, també tindran la consideració de volum disconforme i de fora d'ordenació els edificis que contradiguin el planejament, en què només es podran atorgar llicències provisionals, en tot cas tampoc es podran donar en aquests àmbits llicències d'edificació de nova planta si no es tramiten prèviament els instruments de gestió corresponents.

b) Durant la tramitació dels instruments d’execució, caldrà tenir present el que determini l’acord de suspensió de llicències.

c) Un cop sigui executiu l’instrument de gestió, caldrà tenir present el propi instrument d’execució.

Article 32. Autorització d’usos i obres provisionals S'estarà al contingut dels articles 53 i 54 del TRLUC i 61 i 62 del RLUC. Les esmentades condicions es formalitzaran en document públic inscrit en el Registre de la Propietat, prèviament al seu inici i les despeses que origini aquest tràmit seran a càrrec de l’autoritzat.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

18

TÍTOL IV. REGULACIÓ DELS USOS I INTENSITATS ALS SISTEMES I ZONES CAPÍTOL I. SISTEMES SECCIÓ PRIMERA. DISPOSICIONS GENERALS Article 33. Definició 1. Els sistemes urbanístics són aquells elements d'ordenació urbana que interrelacionats

contribueixen a assolir els objectius del planejament en matèria d’infraestructures de comunicacions, d’infraestructures de serveis, d'equipaments i d'espais lliures.

2. S'entén per sistemes urbanístics generals el conjunt d'elements d'interès general que, relacionats

entre si, configuren l'estructura general del territori i són determinants per assegurar el desenvolupament i funcionament urbà.

Article 34. Titularitat i afectació del sòl 1. El sòl per a sistemes queda vinculat a aquesta destinació. La titularitat i l'afectació pública a l'ús i

al servei públic i l'aplicació del règim propi del domini públic, només són operatius després que l'Administració hagi adquirit el sòl, a través de qualsevol dels títols amb eficàcia translativa, fins i tot per a l'expropiació forçosa o cessió gratuïta en aquells casos en què sigui procedent per la Llei. Mentre no es faci efectiva aquesta adquisició, el sòl continuarà essent propietat privada, però estarà vinculat a la destinació assenyalada.

2. La titularitat i l'afectació pública no exclou la possibilitat de la concessió de domini públic, respecte

d'aquells sistemes generals en què aquesta forma de gestió d'aprofitament sigui compatible amb la naturalesa del bé o els objectius urbanístics del Pla.

3. Determinats sòls del sistema d’infraestructura de serveis tècnics poden ser propietat de les

companyies subministradores.

El sistema de canals de reg depèn del canal de la dreta de l’Ebre i pertany a la comunitat de regants de Sant Jaume d’Enveja, i s’integra en el sistema hidrogràfic.

Article 35. Proporcionalitat 1. La superfície dels terrenys ordenats per plans parcials urbanístics, plans especials urbanístics,

plans de millora urbana i polígons d’actuació, destinada a sistemes, queda determinada, de conformitat amb la Llei i amb el Reglament, pels estàndards específics que per a cada sector o àmbit estableixen aquestes Normes, tenint en compte els índexs d'edificabilitat, densitats, usos i intensitat d’usos i posició urbana.

2. Atesa la relació referida a l’apartat anterior, qualsevol reducció dels estàndards per a sistemes, o

del caràcter gratuït de la seva cessió, acordada o imposada durant la vigència del Pla d’ordenació, comporta la reducció dels coeficients d'edificabilitat en la mateixa proporció en què s'hagin alterat els estàndards esmentats. La reducció dels sistemes previstos en sectors o polígons d'actuació només es podrà efectuar com a modificació del POUM, i caldrà justificar la seva possibilitat i condicions, en el si del tràmit urbanístic. En els casos d’actuació per expropiació, quan s’hagi de garantir l’execució anticipada de determinats sistemes inclosos en polígons, l’ens expropiatori se subroga en els drets corresponents als sòls expropiats.

3. En el cas dels polígons d’actuació urbanística en sòl urbà, les previsions sobre superfície,

edificabilitat, nombre d’habitatges i espais de cessió obligatòria responen a un criteri de proporcionalitat que ha de mantenir-se en el supòsit d'ampliació o reducció.

4. Els sistemes previstos en sectors i polígons d'actuació han de ser de cessió si no s'estableix el

contrari en les fitxes de cadascun.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

19

Article 36. Cessions gratuïtes 1. En sòl urbà no consolidat inclòs en àmbits d’actuació, s’han de cedir obligatòriament i gratuïta els

sòls destinats als sistemes urbanístics locals com els vials, els parcs i els jardins públics, les dotacions públiques de caràcter local i els sistemes urbanístics generals que aquest Pla inclogui dins l’àmbit corresponent. També s’han de cedir els percentatges sobre l’aprofitament urbanístic que determina l’article 43 del TRLUC.

a) Sense perjudici d'això, tots els sòls destinats a sistemes poden ser objecte d’expropiació. b) Tanmateix, els sòls destinats a equipaments i a dotacions (i a ampliacions) que en el moment

de l'aprovació d'aquest Pla d’ordenació siguin de domini privat, poden continuar mantenint la seva condició privada, i sempre que estiguin avui destinats efectivament a usos d'equipaments mínims ja establerts en els documents de planejament general anteriors han de mantenir la seva afectació de sistemes de cessió, ja que ja tenien el caràcter de mínims.

2. En el sòl urbanitzable, els terrenys de cessió gratuïta i obligatòria per part dels propietaris

corresponen als vials, espais lliures, zones verdes i dotacions públiques de caràcter local, als altres sistemes locals i als sistemes urbanístics generals que el Pla adscriu als àmbits corresponents, i el sòl edificable corresponent al percentatge de l’aprofitament urbanístic del sector segons la fitxa i d’acord amb la legislació urbanística.

SECCIÓ SEGONA. REGULACIÓ DETALLADA DEL SISTEMA VIARI (CLAU V) Article 37. Definició 1. Comprèn les instal·lacions i els espais reservats per al traçat de la xarxa viària i dedicat

exclusivament a l'ús de vialitat, els quals han de permetre l'accessibilitat entre les diverses àrees i els sectors urbans i assegurar un nivell de mobilitat adequat, sigui per tràfic rodat a motor o no per al transport públic, i per a vianants.

2. El règim de la xarxa viària bàsica o de carreteres serà el que correspongui, amb subjecció de la

legislació vigent, segons que es tracti de vies estatals, provincials o municipals.

La xarxa viària local (principal i secundària) té la missió principal de donar accés a les edificacions i enllaçar amb les vies bàsiques i és constituïda per les vies, no compreses a la xarxa bàsica, amb alineacions i rasants definides pel planejament anterior que es conserva, o assenyalades en aquest Pla o, com a desenvolupament d'aquest, en el planejament derivat.

La xarxa de vianants i el carril bici acompanyaran, amb les corresponents mesures de seguretat, la resta de xarxes viàries, o bé podran projectar-se amb independència d’elles. La xarxa viària agrícola és constituïda pels camins d'accés a les explotacions agràries i ramaderes i pels camins interiors.

3. Xarxa de vies pecuàries: constituïda pels lligallos, camins de trànsit ramaders, té la consideració de sistema general.

Article 38. Tipus de vies 1. Aquest POUM estableix els tipus de vies següents:

a) Carreteres: - TV-3403 (de la TV-3405 a Sant Jaume d’Enveja per Balada) - Ronda W de Sant Jaume d’Enveja, connectant la TV-3403 amb el pont sobre l’Ebre - TV-3404 (de Sant Jaume d’Enveja a la TV-3405)



CVE-DOGC-A-13281013-2013

20

Són les vies que creuen el terme municipal excepte aquells trams amb consideració de travessia urbana, que es consideren xarxa viària local. El projecte, la construcció, la conservació, el finançament, l'ús i l'explotació de les carreteres observaran el que disposen la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres i altres normes aplicables en funció de la seva titularitat, i el Reglament general de carreteres D. 293/2003, de 18 de novembre. S'hauran de seguir les pautes i les indicacions establertes en els plànols corresponents d'aquest Pla a fi d'estructurar de forma coherent el sistema viari.

b) Xarxa viària local:

Constituïda pels carrers de les poblacions. La xarxa viària local es divideix en:

- Xarxa viària principal, que comprèn les travessies urbanes de les carreteres i els eixos fonamentals, i vials d'ús dominant de circulació rodada

- Xarxa viària secundària i d’accés. Comprèn vials d'ús dominant als vianants - Xarxa viària de vianants i carril bici urbà, que han d’acompanyar els anteriors

c) Xarxa viària agrícola:

Constituïda pels camins rurals. Es divideix en:

- Camins de primer ordre: 1. Camí del Puntal (des del TM Amposta a la TV-3404) 2. Camí de les Salines (des de la TV-3404 al TM Amposta) 3. Camí del Cementiri (des del camí del Puntal al camí de la Pallarassa) 4. Carretera de Balada (des del nucli urbà de Balada al nucli urbà de Sant Jaume

d’Enveja) 5. Camí de la Pallarassa (des del nucli urbà de Sant Jaume d’Enveja al camí de

Muntells) 6. Camí del Pont del Barceloní (des del nucli urbà de Sant Jaume d’Enveja al camí de

Muntells) 7. Camí de Muntells (des del camí de la Pallarassa -l’estisora- al nucli urbà de l’EMD Els

Muntells) 8. Carretera de Migjorn (des del nucli urbà de Sant Jaume d’Enveja a la platja de Migjorn

- mar Mediterrània) 9. Prolongació del c. Llevant (des del nucli urbà de Sant Jaume d’Enveja al pont de la

Pallarassa) 10. Prolongació del c. Cortès (des del nucli urbà de Sant Jaume d’Enveja al Camí del

Cementiri) 11. Prolongació del c. Felip II (des del nucli urbà de Sant Jaume d’Enveja al Camí del

Pont del Barceloní)

- Camins de segon ordre: 12. Camí del Ranxero (des del TM Amposta al canal de la dreta de l'Ebre) 13. Camí Aixendri (des de la TV-3404 al camí del Cementiri) 14. Camí Montellada (des del camí Aixendri al camí de Muntells) 15. Camí Bordissets (des del camí de les Salines al camí de la Muntellada) 16. Camí del Terme (des del camí de les Salines al camí dels Comuns) 17. Camí del Matà (des de la carretera de Migjorn al camí de les Salines) 18. Camí del Serrallo (des de la carretera de Migjorn al camí de la Platjola) 19. Camí Bombes (des de la carretera de Migjorn al camí de la Platjola) 20. Camí de la Platjola (des de la bassa de la Platjola a la bassa de l’Aufacada)

- Altres camins públics:

21. Camí de la Torrassa (des del TM Amposta a la carretera de Balada) 22. Camí Cassol (des del camí de la Torrassa a la TV-3403) 23. Camí de la Descàrrega (des de la TV-3403 al riu Ebre) 24. Camí de Fabra (des de la TV-3403 al nucli urbà de Sant Jaume d’Enveja) 25. Camí de Calent (des del canal de la dreta de l'Ebre al camí del Puntal) 26. Camí de la Perota (des del camí Aixendri al camí de la Pallarassa) 27. Camí del Trinquet (des del camí del Cementiri al camí de la Perota)



CVE-DOGC-A-13281013-2013

21

28. Camí dels Comuns (des del camí del pont del Barceloní al camí del Terme) 29. Camí del Mig (des del pont del Barceloní al camí Sosa) 30. Camí del Riu (des del riu Ebre a la carretera de Migjorn) 31. Camí Sosa (des de la carretera de Migjorn al riu Ebre) 32. Camí de les Puntes (des del camí de Muntells al nucli urbà de l’EMD Els Muntells)

- Xarxa de vies pecuàries

Constituïda per la Colada de Sant Jaume i la Colada de la Pedra. El seu ample en sòl no urbanitzable és de 32 m.

2. Aquest POUM reflecteix el traçat de les carreteres. També preveu el traçat de la xarxa viària local

principal en la seva totalitat i de la xarxa viària local secundària en sòl urbà. En sòl urbanitzable l'establiment de la xarxa viària local secundària correspon al planejament parcial que hauran de seguir les pautes i indicacions establertes en els plànols corresponents d'aquest Pla a fi d'estructurar de forma coherent el sistema viari, en el marc dels estàndards fixats per a cada sector. Els Plans de millora urbana podran alterar les previsions o establir-ne de noves sobre la xarxa viària local secundària i d'accés en sòl urbà. També estableix la xarxa viària agrícola, que podrà ésser completada i precisada pel planejament especial, si bé els camins interiors només es reflecteixen a la base cartogràfica.

Article 39. Desenvolupament 1. En els plànols d’ordenació a escala 1:5.000 s’indica la xarxa viària bàsica del municipi, i en els

plànols d’ordenació a escala 1:2.000 s’indica la xarxa viària local en sòl urbà. 2. El planejament derivat i els projectes d'urbanització han de precisar la vialitat i els accessos als

sectors; pel que fa a la connexió amb la xarxa de carreteres, hauran d'ajustar-se a la instrucció de traçat de carreteres 3.1-IC i a la instrucció per al disseny i projecte de rotondes de la Generalitat de Catalunya. En cap cas no s'admetran rotondes partides ni, en general, les interseccions en creu. Únicament s'admetran en trams de travessera aquelles interseccions en creu que es justifiqui la seva necessitat per la configuració de la trama urbana.

3. Les instal·lacions urbanes que puguin realitzar-se de manera soterrada, es realitzaran d'aquesta

manera, segons les normes tècniques d’aplicació o les de les corresponents companyies. 4. En la regulació del sòl no urbanitzable es preveuen el règim i les mesures urbanístiques en

relació amb les vies rurals. 5. La regulació de la xarxa de vies pecuàries s’haurà de subjectar a la legislació vigent. Els camins

ramaders s’han de senyalitzar tant a l’entrada com a la sortida. 6. El planejament derivat no podrà disminuir en cap cas les superfícies de la xarxa viària local

establertes per aquest POUM. La seva funció serà la de precisar les determinacions incloses en els plànols d'ordenació del Pla i resoldre l'enllaç de les carreteres i de la xarxa viària local principal, secundària, de vianants i carril bici urbà.

7. Les mesures i característiques principals dels vials que resultin del desenvolupament del

planejament derivat per tal de permetre la bona accessibilitat urbana, la implantació de l’arbrat, la implantació dels eixos verds, el dimensionament de places d’aparcament, etc., han de complir les condicions següents:

a) L’amplada mínima dels vials per la implantació d’arbrat viari vindrà donada per l’amplada

mínima de la vorera on s’hagi de plantar, i que serà de 2,50 m. En el cas de vials amb edificacions alineades al mateix amb cossos sortints, l’amplada mínima serà de 3,00 metres.

b) La tria d’espècies s’adaptarà a l’espai realment disponible per tal que els arbres puguin assolir la seva altura, port i estructura natural, minimitzant les necessitats de poda per control de la forma o el volum.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

22

8. Les modificacions de la xarxa viària local que no compleixin les condicions establertes en el paràgraf anterior, s’hauran de tramitar i justificar com a modificacions del POUM.

9. Les determinacions gràfiques dels intercanvis i de les interseccions de vies a nivell diferent no

vinculen la forma concreta dels enllaços, si bé les alineacions i les rasants es fixaran en el planejament derivat. Aquests documents podran variar justificadament la forma dels enllaços, però no reduir les reserves de sòl, la capacitat d'intercanvi i d'entrades i sortides de les vies ni els nivells de servei. En el supòsit en què els projectes definitius precisin menys sòl del que es preveu, el sòl conservarà la qualificació com a reserva per a futures ampliacions.

10. Els vials de nova obertura, o en les remodelacions dels existents, es prendrà en consideració:

a) El traçat i seccions de la xarxa viària formada pels eixos de distribució i secundaris, es dissenyarà de manera que sigui apte per a la circulació del transport públic.

b) Es preveuran diversos nivells de circulació rodada, amb l’objectiu de segregar les àrees restringides dels eixos de major circulació (eixos de distribució i secundaris). S’anomenen àrees restringides aquelles on la circulació es restringeix a residents o càrrega i descàrrega, i per tant amb predomini dels desplaçaments a peu o en bicicleta.

c) Es dissenyarà una xarxa d’itineraris per al desplaçament segur i confortable de vianants i bicicletes. En les àrees restringides la bicicleta es trobarà en règim de cohabitació amb la circulació rodada, sempre i quan es puguin garantir velocitats reduïdes.

d) Els vials amb major circulació disposaran d’una pavimentació sono-reductora. e) En especial, els edificis destinats a l'ús industrial hauran de complir amb el Real Decreto

786/01, de 6 de juliol o el que el substitueixi pel qual s'aprova el Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials quant a les condicions urbanístiques i de vialitat requerides per a les activitats que es puguin desenvolupar, o normativa concordant d'obligat compliment, a més d'altres referències legals com el codi tècnic de l'edificació, la normativa de barreres arquitectòniques, etc.

f) Caldrà preveure, en la xarxa viària urbana, reserves suficients d'espai per a la col·locació i la integració dins el paisatge de contenidors o altres equipaments necessaris per optimitzar les operacions de recollida i transport de residus, així com el foment de la recollida selectiva i valoralització de recursos.

Article 40. Necessitat de llicència 1. Les construccions, les instal·lacions, les edificacions i altres activitats relacionades a l'article 22

d'aquestes Normes en zones adjacents a les que formen part del sistema viari estan subjectes en tot cas, i sense perjudici d'altres intervencions, a la llicència municipal.

2. L'Administració municipal requerirà dels òrgans competents en matèria d'obres públiques,

l'informe preceptiu. Els informes denegatoris per raons de competències específiques determinaran la denegació de la llicència municipal.

3. Les actuacions en sòl urbà i urbanitzable que afectin les carreteres hauran d'obtenir l'informe

favorable vinculant de la Diputació de Tarragona o de la Generalitat de Catalunya, en el seu cas. Els elements de connexió a les carreteres s'hauran d'incloure íntegrament en els àmbits dels sectors de planejament corresponents i els costos d'aquests elements aniran a càrrec dels sectors esmentats.

4. Les obres que es realitzin a les zones de protecció de la carretera TV-3404 requeriran els

preceptius permisos de la Diputació de Tarragona, tal com s’estableix en l’art. 100,1, 2 i 3 del Reglament de carreteres de la Generalitat de Catalunya.

5. Les obres que es realitzin a les zones de protecció de la carretera TV-3403 requeriran els

preceptius permisos de la Generalitat de Catalunya, tal com s’estableix en l’art. 100,1, 2 i 3 del Reglament de carreteres de la Generalitat de Catalunya.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

23

Article 41. Règim de les vies públiques i del seu entorn 1. S’estarà al que disposa la legislació sectorial vigent, segons es tracti de vies estatals,

autonòmiques o municipals, és a dir, la Llei 25/1988 de 29 de juliol de carreteres de l’Estat i el seu Reglament, i d’observar el Decret legislatiu 2/2009, de 25 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de carreteres, pel que fa al règim de protecció referent a zones d’afectació i línia d’edificació. El gràfic annex és explicatiu de les zones de domini públic, servitud, afectació, i línia d'edificació. Així mateix caldrà respectar la legislació sectorial vigent pel que fa als camins rurals segons estiguin subjectes per raó de la seva ubicació en sòl agrícola o forestal. Als plànols de les sèries N1 i N2 està grafiada la zona de domini públic, i la línia més exterior entre les de servitud i edificació.

2. S'haurà de respectar la línia d'edificació a 25 metres de les arestes exteriors de les calçades de

les carreteres TV-3403 i TV-3404, a excepció d'aquells trams en sòl urbà on el planejament vigent l'hagi fixat a una altra distància. En aquests trams la línia d'edificació es mantindrà en la posició fixada pel planejament vigent.

3. S'haurà de respectar la línia d'edificació a 50 metres de les arestes exteriors de les calçades de

tota la circumval·lació de ponent a llevant pel nord del nucli urbà de St. Jaume. 4. No es permetran activitats que generin fums, pols, vapors o qualsevol altre residu que afecti la

seguretat viària en les zones adjacents a la carretera TV-3403. Totes les activitats s’hauran d’ajustar al que estableix la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats i el Reglament corresponent, fixat pel Decret 136/1999, de 18 de maig.

5. La legislació de carreteres (Decret legislatiu 2/2009, de 25 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós

de la Llei de carreteres, i DL2/2009 de 25 d’agost, Reglament general de carreteres) és d’aplicació a tots els efectes en les qüestions relatives a carreteres, en cada cas i segons l’Administració que en sigui titular. De produir-se contradicció entre la present Normativa i la legislació esmentada, prevaldrà allò que aquesta determina.

e

Z ONA DE DOM INI PÚBLIC

v

LLEI DE CARRETERES 7/1993 (DOG núm . 1807 de 11-10-1993)SECCIÓ TRANSVERSAL TÍP ICA d'una carretera i la seva zona d'inf luència

ZONAD'AF ECTACIÓ

a

ZONASERVITUD

s d

LÍN

IAD

'ED

IFIC

AC

IÓ

AR

ES

TAD

'EXO

LAN

AC

IÓ

e

ZONAD'AF ECT ACIÓ

a

VO

RA

L

VO

RA

L

v

ZONASERVIT UD

sd

AR

EST

A D

EC

ALÇ

AD

A

AR

EST

A D

EC

ALÇ

AD

A

AR

ES

TAD

'EX

OLA

NA

CIÓ

LÍN

IAD

'ED

IFIC

ACIÓ

TIPUS DE CARRETERA DISTÀNCIES

Xa rxa bà sica

d s a e v

3 5 5 042Altr es ca rr ete re s 22 2 5

Auto piste s 1 78 -

vv

v

3 5

5 0

La distància e s'entén pel cas de sòl edif icabl e i mai no serà m és pet ita que v+d+s.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

24

6. No tindran la consideració de carreteres, les vies que composen la xarxa interior de comunicacions municipals, ni els camins de serveis tant particulars com de l’Estat, Ens autonòmics, Entitats locals, i d’altres persones del Dret públic.

7. El conjunt de camins rurals previstos pel Pla d’ordenació i que queden dins del sòl no urbanitzable

han de mantenir el seu traçat i tenen la protecció de la línia d'edificació.

Aquesta línia d'edificació és de deu metres (10 m) a ambdós costats de l'eix del camí. A aquests efectes, fins a la línia d’edificació no es pot executar cap mena d’edificació o de construcció, només tanques o murs artificials.

8. Respecte a la xarxa bàsica urbana, tant en sòl urbanitzable com urbà, les vies existents i les

noves projectades es grafien fent coincidir la zona de domini públic amb la qualificació viària. Article 42. Ordenació de cruïlles 1. Els plànols d'ordenació expressen la definició de les cruïlles previstes. 2. D'altra banda, a les cruïlles entre vies de la xarxa de carreteres i principal, s'haurà de preveure

que l'edificació no envaeix l'àrea suplementària de protecció de les cruïlles, definida a cada cantonada per les alineacions oficials de les vies o els límits de les zones de protecció i servitud i per la corda que uneixi els punts de tangència d'una circumferència de quinze metres de radi.

3. La rotonda projectada a la carretera TV-3404 s’haurà de dissenyar de manera que compleixi la

definició geomètrica derivada de l’informe emès pel Servei d’assistència al territori de la Diputació de Tarragona, o la que en el seu moment acordi l’organisme competent.

Article 43. Publicitat 1. La col·locació de cartells o altres mitjans de publicitat o propaganda, visibles des de qualsevol via

pública, està subjecte a llicència municipal prèvia, i s'hauran d'observar els procediments especials establerts pel que fa a la publicitat confrontant amb les autopistes i les carreteres.

2. No s'admet en sòl no urbanitzable, on només són permesos els cartells indicadors de localització. Article 44. Estudis d’impacte ambiental El planejament urbanístic, projecte d'urbanització o projecte d'obra que defineixi el traçat definitiu d'una via, inclosa dins la xarxa bàsica i la xarxa viària local principal, ha d'anar acompanyat del corresponent estudi d'impacte ambiental en els casos que així ho estableixi la legislació sectorial vigent (R. decret legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, modificat per la Llei 6/2001, de 8 de maig). SECCIÓ TERCERA. REGULACIÓ DEL SISTEMA D’ESPAIS LLIURES (CLAU ELL) Article 45. Definició El sistema urbanístic d'espais lliures públics comprèn els parcs, els jardins, les zones verdes i els espais per a l'esbarjo, el lleure i l'esport. La concreció dels elements que integren aquest sistema ha de tenir en compte l'existència de restes arqueològiques d'interès declarat, d'acord amb el que estableix l'article 9.3. del TRLUC. Article 46. Determinacions del Pla 1. En sòl urbà es fixa la localització dels espais públics i d'esbarjo de caràcter públic. Això no

obstant, aquesta localització podrà precisar-se mitjançant plans de millora urbana que com a desenvolupament obligatori d'aquest Pla han de redactar-se en les àrees o unitats en què així s'estableixi.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

25

2. Quant als espais públics i a les zones d'expansió i esbarjo de caràcter públic que s'han d'establir en el sòl urbanitzable, aquest Pla estableix els estàndards corresponents, preveu les condicions generals d'ordenació d'aquests espais, i indica la posició aproximada dels que considera més importants.

Article 47. Usos i condicions d'edificació 1. En els parcs i jardins públics només es permetran els usos i les activitats de caràcter públic que

siguin absolutament compatibles amb la utilització general d'aquests sòls. 2. Les edificacions al servei dels espais públics i dels usos admesos es limiten a casetes de

jardineria, quioscs i glorietes, i hauran d'observar les condicions següents:

a) Altura màxima: 6 m b) Ocupació màxima: 3% sobre la superfície total de l'espai lliure c) L'espai per a circulació de servei o aparcament a l'aire lliure no superarà el deu per cent

(10%) de la superfície adscrita a espai lliure. Article 48. Condicions d’ordenació dels parcs i jardins urbans i dels jardins locals 1. L’ordenació dels espais lliures respondrà als objectius generals següents:

− Satisfer les necessitats de lleure, descans i gaudi dels ciutadans. − Permetre la conservació, recuperació i millora d’espais naturals. − Adaptació a les condicions concretes del lloc: orientació, exposició al sol, dimensió, etc.

2. L’accés als espais lliures generals i locals ha de ser sempre des del sistema viari. S’hi pot accedir

directament des dels habitatges o parcel·les privades, com a accés secundari d’aquestes i sempre de vianants.

3. Els espais definits com a sistema d’espais lliures s’ordenaran, en la major part de la seva

extensió, amb superfícies toves de paviments naturals i amb plantacions d’espècies arbustives, entapissants i arbres. La tria d’espècies vegetals per a l’ordenació d’aquests espais haurà de respectar els criteris següents:

a) Ser ben adaptades a les condicions climàtiques del medi. Preferentment seran espècies

autòctones. b) Ser ben adaptades a les condicions particulars del medi físic: orientació, pendent, il·luminació,

vent, cobertura del sòl, tipus de sòl, etc. c) Ser ben adaptades a l’espai disponible, tant en el moment de la seva implantació com tenint

en compte el seu desenvolupament futur. d) Afavorir l’augment de la biodiversitat de l’espai urbà. e) Tenir els mínims requeriments de consum d’aigua de manteniment, així com fàcil adaptació a

l’ambient urbà, i resistència a plagues i malalties. f) No es podran usar espècies invasores, sobretot les al·lòctones, en especial en els espais

lliures l’objectiu principal dels quals sigui la conservació o recuperació d’un espai natural. 4. Els espais lliures urbans comptaran, en les zones enjardinades que ho requereixin, amb sistemes

automatitzats de reg. 5. Tots els espais lliures locals i els itineraris dels espais lliures urbans, així com els serveis i/o

equipaments que en ells s’hi trobin seran adaptats, segons les determinacions del Decret 135/95 de 24 de març.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

26

Article 49. Condicions d’ordenació dels nous espais lliures fruit del planejament derivat 1. Els espais lliures que es creïn com a resultat del desenvolupament del planejament urbanístic

derivat hauran de complir els requisits generals dels espais lliures definits a aquesta secció i a més els següents:

a) S’adaptaran a les determinacions del TRLUC. b) Els que se situïn en terrenys amb pendent superior al 20%, o intransitables o inadequats a

l'ús a què van destinats, o en les franges de protecció de les línies d’alta tensió, no computaran a efectes dels estàndards mínims, però se n'admet la qualificació.

c) En qualsevol nou espai lliure haurà de poder-se inscriure una circumferència de 15 metres de radi.

d) Els nous espais lliures locals hauran de comptar amb tots els elements d’urbanització i equipament que siguin necessaris per al gaudi de la tota la població, des dels infants a la gent gran: mobiliari, jocs infantils, enllumenat, sistemes de reg localitzat automatitzats.

e) L’ordenació dels nous espais lliures locals haurà de respectar i integrar adequadament la vegetació arbòria existent.

f) Es vetllarà per la correcta connectància eco-paisatgística evitant barreres que aïllin els espais amb altres propers amb especial valor natural i social.

2. Per tal d’ordenar els nous espais lliures de forma eficient i evitant fragmentació, caldrà que la

concentració de la superfície d’espais lliures de cada sector sigui d’un 50% com a mínim en una sola peça. La resta de peces que es generin no podrà fraccionar-se en porcions no justificades.

3. Els espais lliures que es generin de superfície total inferior a 225 m² es consideraran i

computabilitzaran, a efectes de qualificació urbanística, com a sistema viari. 4. Es fomentarà la connectivitat entre els espais lliures del municipi. SECCIÓ QUARTA. REGULACIÓ DETALLADA DEL SISTEMA D’EQUIPAMENTS COMUNITARIS (CLAU EQ) Article 50. Definició i règim 1. Comprèn els sòls que es dediquen a usos públics o col·lectius al servei dels veïns. El sòl previst

per a nous equipaments, llevat de l'adscrit per a ampliacions dels equipaments privats existents, serà, en execució d'aquest POUM i dels instruments que el desenvolupin, de titularitat pública en funció dels procediments previstos a la legalitat vigent (cessions, expropiacions...), si bé la gestió pot atribuir-se al sector privat, quan no es prevegi en els programes d'acció municipal la seva execució dins els cinc anys següents a l'assignació d'ús específic. Si es tracta d'equipaments encara no cedits es poden autoritzar les llicències provisionals amb els usos i limitacions previstes en la legislació vigent, però no si es tracta d'equipaments ja de titularitat municipal.

2. Només els equipaments existents no inclosos dins de cap sector o polígon d'actuació, que ja

tinguin un ús d'equipaments actualment, podran mantenir la propietat privada. 3. La iniciativa privada, a més dels supòsits considerats en els apartats anteriors, podrà construir

equipaments d'acord amb la regulació de les condicions d'ús de cada zona, sector o àrea. Article 51. Usos El sistema d'equipaments comunitaris comprèn els usos següents referenciats amb la clau EQ: a) Ad Administratiu b) Ed Educatiu c) Sa Socio-sanitari d) Es Esportiu e) Cu Cultural, associatiu i recreatiu



CVE-DOGC-A-13281013-2013

27

f) Re Religiós g) Ce Cementiri Article 52. Determinacions en sòl urbà En sòl urbà, el Pla indica de forma detallada la localització de cada equipament, llevat de les àrees en què es preveu el desenvolupament obligatori mitjançant plans de millora urbana. En general, les condicions de superfície i situació són determinades directament pels plànols d'ordenació i les normes de cada zona, sector o àrea. Article 53. Assignació d’usos 1. En aquest POUM s'assignen dins el sòl urbà els usos del sistema d'equipaments o bé l'ús genèric

d'agrupament que l'Administració especificarà en el desenvolupament del Pla, a través de pla especial, que també serà necessari per a l'ampliació dels equipaments privats existents.

2. En el sòl urbanitzable haurà de fer-se l'assignació mitjançant el planejament parcial o, si escau,

pla especial posterior. 3. Sempre que no disminueixi la superfície global de cada ús, podrà variar-se l'assignació de l'ús

vigent, mitjançant un PEU, mantenint, però, l'adscripció al sistema d'equipaments. 4. L’habitatge dotacional públic podrà situar-se en sòls destinats a equipament públic en les

condicions següents: a) la seva superfície total no superarà mai el 5% de la superfície total destinada o reservada pel

POUM a equipaments comunitaris públics locals en sòl urbà i urbanitzable. b) Si se situa en polígons o sectors, no ocuparà una superfície superior al 2% del respectiu

àmbit. 5. Altres alteracions del sistema d'equipaments implicaran la modificació o la revisió del POUM. 6. Els equipaments privats han de mantenir l'ús existent i no es pot modificar sense modificar el

POUM. L'habitatge no és ús admès. Article 54. Condicions d’edificació 1. L'edificació en les àrees d'equipament s'ajustarà raonadament a les necessitats funcionals dels

diversos equipaments, al paisatge i a l'organització general del teixit urbà en què se situen. 2. Les condicions d’edificació dels nous equipaments comunitaris, clau EQ, situats en sòl urbà seran

les definides en els plànols d’ordenació a escala 1:2.000, per a la zona immediata o contigua, o bé les definides pel propi PMU en funció dels criteris de l'apartat anterior.

3. Les condicions específiques dels equipaments resultants dels plans parcials són:

a) L’edificació, en general, es regularà pel tipus d’edificació aïllada. b) Les edificacions es recularan:

- Respecte de la línia oficial de carrer, 6 metres - Respecte de la resta de llindes, 6 metres

c) Edificabilitat. S'estableix un màxim de 0,50 m²st/m²sòl amb les excepcions següents: - L'equipament esportiu descobert, amb un índex de 0,10 m²st/m²sòl

d) Nombre de plantes. L'altura màxima de les edificacions serà de 10 metres, equivalents estrictament a planta baixa i un pis. No obstant, s'admet planta baixa i dos pisos si el programa funcional ho requereix.

e) Pendent màxim del terreny admès: 20%. f) Orientació que asseguri com a mínim tres hores de sol a la façana principal, amb la inclinació

del sol el dia 21 de novembre. g) Amb caràcter general s’estableix com a dimensió mínima del lateral dels espais a cedir, on

han d’establir-se equipaments: 10 m. Tanmateix, les seves formes han de ser regulades amb



CVE-DOGC-A-13281013-2013

28

angles iguals o majors de 60º, excepte que existeixin elements naturals que justifiquin una altra solució.

4. Les condicions d'edificació dels equipaments privats seran:

a) En sòl urbà les mateixes de les zones confrontants b) En sòl no urbanitzable es definiran a través de PEU

SECCIÓ CINQUENA. REGULACIÓ DETALLADA DEL SISTEMA D’HABITATGE DOTACIONAL PÚBLIC (CLAU HD) Article 55. Definició i contingut 1. El sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics comprèn les actuacions públiques

d’habitatge destinades a satisfer els requeriments temporals de col·lectius de persones amb necessitats d’assistència o d’emancipació justificades en polítiques socials prèviament definides.

2. L’habitatge dotacional públic podrà situar-se en sòls destinats a equipament públic en les

condicions següents: a) La seva superfície total no superarà mai el 5% de la superfície total destinada o reservada pel

POUM a equipaments comunitaris públics locals en sòl urbà i urbanitzable. b) Si se situa en polígons o sectors, no ocuparà una superfície superior al 2% del respectiu

àmbit. 3. Les condicions d’edificació seran les definides a l’art. 54. SECCIÓ SISENA. REGULACIÓ DETALLADA DEL SISTEMA D’INFRAESTRUCTURES I SERVEIS TÈCNICS (CLAU ST) Article 56. Definició i contingut 1. Aquest POUM conté l'ordenació de les infraestructures de serveis tècnics, sense perjudici d’allò

que regula la legislació tècnica específica sobre la matèria. 2. El sistema de serveis tècnics comprèn els terrenys destinats a la dotació d’infraestructures de

serveis següents: a) Aigua: serveis d’abastament d’aigües potables, plantes de tractament i potabilitzadores i

anàlegs. b) Energia: centrals generadores d’energia, estacions transformadores, xarxa elèctrica, xarxa de

gas, parcs eòlics, les instal·lacions vinculades a l’estalvi energètic i anàlegs. c) Depuració: xarxes d’aigües residuals, pluvials, depuradores i anàlegs. d) Residus: plantes de triatge, compostatge, dipòsit controlat de residus, incineradores, i altres

potencials serveis de caràcter ambiental i anàlegs. e) Comunicacions: centre de comunicacions, antenes radioelèctriques, de telefonia, geo-

referenciació, xarxes de cablejat i centres de distribució i anàlegs. f) Infraestructures de canals de reg, instal·lacions de prevenció d’incendis i anàlegs. g) Estació de serveis. També s’inclouen tots els elements necessaris per al correcte funcionament d’aquestes instal·lacions.

Article 57. Condicions d’ús i funcions 1. Només s'admetran els usos directament vinculats amb la instal·lació o servei de què es tracti, en

les condicions de funcionament específic regulades a la legislació tècnica sobre la matèria i a la normativa sectorial aplicable.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

29

2. Els espais lliures d'edificacions o instal·lacions que constitueixin l'entorn d'aquests serveis rebran

un tractament de jardí privat. Article 58. Mesures particulars de protecció A. Electricitat.

1. Les infraestructures elèctriques existents: a) S’haurà de respectar la servitud de pas d’energia elèctrica oficialment establerta. Si cal

modificar-la, caldrà assolir un mutu acord entre el peticionari de la modificació i el titular de la infraestructura elèctrica o atendre les prescripcions del RD 1955/00, art. 153 o 154, en cas de manca d’acord.

b) Quan es tracti d’obres i construccions a l’àrea d’influència o d’afectació de les línies ja en servei caldrà atendre prèviament la resolució de 4-11-88 (DOGC núm. 1075 del 30-11-88).

c) No es podrà edificar a sota ni a l'entorn de les línies aèries a distàncies inferiors a les reglamentàries, llevat que se'n prevegi el trasllat, d'acord amb la legislació vigent.

d) No es podran atorgar llicències per construir cap edificació o activitat que pugui afectar la servitud que imposa una línia elèctrica. Les línies elèctriques aèries d'alta tensió en indret urbà hauran de tenir les condicions de seguretat reforçada que preveu l’article 32 del Reglament tècnic (Decret 3151/68 de 28-11-68, BOE 311 de 27-12-68) adaptant-les si no les compleixen. Qualsevol trasllat d'aquestes instal·lacions s'hauria d'aprofitar per a passar-les a soterrades.

2. Implantació de noves línies d'AT.

Qualsevol implantació de noves línies d'alta tensió en indret urbà hauria de ser soterrat, tenint en consideració els requeriments de l'apartat 3.

3. Línies soterrades.

Les instal·lacions telefòniques, de telecomunicacions, elèctriques i d’enllumenat públic en sòl urbà i urbanitzable seran, llevat que concorrin motius justificats que ho impedeixin, soterrades.

No es podran fer traçats soterrats de conduccions energètiques a les proximitats de les canalitzacions elèctriques a distàncies inferiors a les establertes reglamentàriament. Quan l'actuació a realitzar pugui afectar les canalitzacions esmentades, caldrà atendre el Decret 120/92, del 28 d’abril, la modificació d’aquest prevista al Decret 196/92, del 4 d’agost (DOGC del 12-06-92 i 25-09-92) i les prescripcions del Real decret 223/2008, a la seva entrada en vigor.

A més, caldrà tenir present, prèviament a l'obertura de rases, la possible existència de conduccions d'aquesta mena per a la prevenció d'incidents i/o accidents. Per això caldrà seguir les prescripcions de l’Ordre TIC 341/03, del 22 de juliol, (DOGC 3937 del 31-07-03).

4. Normativa vigent.

Pel que fa referència a la instal·lació de noves línies elèctriques d’alta tensió aèries i soterrades, serà preceptiu l’acompliment del Real decret 223/2008, de 15 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d’alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-LAT 01 a 09, un cop exhaurit el règim transitori d’aquesta disposició. En aquest període transitori es podrà observar l’acompliment del Reglament de línies elèctriques aèries d’alta tensió aprovat pel Decret 3151/1968, de 28 de novembre. Pel que fa a les instal·lacions de baixa tensió s’aplicarà el RD 842/2002, de 2 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament electrotècnic per a baixa tensió.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

30

Per a la construcció de nova infraestructura elèctrica, a banda de l’acompliment de la normativa sectorial de caire general, caldrà acomplir les Normes tècniques particulars de l’empresa ENDESA Distribución Eléctrica SL aprovades per la Resolució del Director General d’Energia i Mines, de 29 de desembre (DOGC núm. 4827 de 22-02-07) en l’àmbit de subministrament d’aquesta empresa.

5. Infraestructures elèctriques en sòl no urbanitzable.

L'establiment de les infraestructures elèctriques serà un ús compatible en qualsevol tipus de sòl no urbanitzable; tanmateix, aquesta implantació comportarà que es dugui a terme l’avaluació d’impacte ambiental en els casos que determini la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, el Reial decret legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental de projectes, així com el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural.

B. Hidrocarburs. B1. Infraestructures de gas.

1. Infraestructures de gas existents S’haurà de tenir en compte i respectar les possibles servituds de pas així com les distàncies reglamentàries entre instal·lacions, cas de coincidència entre les diverses xarxes.

2. Normativa

S’haurà de respectar la reglamentació aplicable vigent. Xarxes soterrades de gas.

a) Real decret 919/2006, de 28 de juliol, pel que s'aprova el Reglament tècnic de distribució i

utilització de combustibles gasosos i les seves instruccions tècniques complementàries, en especial la ITC-ICG 01.

b) Ordre de 18 de novembre de 1974 per la qual s'aprova el Reglament de xarxes i connexions de combustibles gasosos (BOE de 6-12-74) i Ordre que el modifica de 26-10-1983 (BOE de 8-11-83) i 6-7-1984 (BOE 23-7-1984) correcció d'errades (BOE 23-7-1984).

c) Decret 120/1992 de 28 d'abril pel qual es regulen les característiques que han d'acomplir les proteccions a instal·lar entre les xarxes dels diferents subministraments públics que discorren pel subsòl (DOGC núm. 1606 de 12-6-1992) i Decret 196/1992 de 4 d'agost que el modifica parcialment (DOGC núm. 1649 de 25-9-1992).

d) Ordre de 5 de juliol de 1993, per la qual s'aprova el procediment de control aplicable a les xarxes dels serveis públics que discorren pel subsòl (DOGC núm. 1782 de 11-8-1993).

B2. Infraestructures d’instal·lacions petrolíferes. Normativa S’haurà de respectar la reglamentació aplicable vigent, en concret: RD 2085/1994 de 20 d’octubre, modificat per RD 1523/1999 pel qual s’aprova el Reglament d’instal·lacions petrolíferes i en concret la ITC MI-IP 04 “Instal·lacions per al subministrament a vehicles”. RD 1562/1998 de 17 de juliol pel qual es modifica la ITC MI-IP02 “Parcs d’emmagatzematge de líquids petrolífers”

C. Aigua. Normativa S’haurà de respectar la reglamentació aplicable vigent, en concret: - RD 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de

consum humà. - D 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament. - DL 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

31

Caldrà fer els controls d’aigua pertinents per garantir l’aptitud per al consum. En cas de construir-se noves captacions, conduccions, estacions de tractament d’aigua potable (ETAPs), xarxes d’abastament o de distribució (de més de 500 m de longitud) o dipòsits, l’autoritat sanitària haurà d’elaborar un informe sanitari vinculant del projecte de construcció. Caldrà que el Pla director d’abastament s’incorpori a les determinacions del POUM, amb l’objectiu que paral·lelament al desenvolupament del POUM s’implementin i s’executin totes les mesures recollides en el Pla director, es regularitzi la concessió administrativa vigent atès que, a dia d’avui, s’ha superat el volum que es tenia atorgat, i es treballi en aconseguir noves fonts de subministrament. SECCIÓ SETENA. REGULACIÓ DETALLADA DEL SISTEMA COSTANER (CLAU C) Article 59. Sistema costaner 1. Correspon als terrenys que donen front a les costes marítimes i fluvials del terme municipal. Els

sòls del domini públic marítim terrestre són sòls de titularitat demanial de l’estat, i per tant, no s’obtenen com a cessió, compra o expropiació. Tampoc han de ser computables, a efectes d’estàndards urbanístics, dintre del sistema d’espais lliures públics.

2. Serà d’aplicació la Llei 22/1998, de 28 de juliol de costes (BOE 29 de juliol de 1988) i el seu

reglament, Reial decret 1471/1988, d’1 de setembre, i la legislació sectorial vigent. 3. El sistema comprèn estrictament la zona de domini públic, que és la que correspon als terrenys

definits entre la línia de la costa o vora del riu i l’atermenament del domini marítim i terrestre. El seu detall està especificat a l’article 3 de la Llei de costes: aquesta zona es considera com a bé de domini públic marítim terrestre, no existint més propietat en aquesta zona que la dominical de l’Estat.

4. A l’article 117 d’aquestes NNUU s’hi inclouen:

a) Zona de servitud de protecció del domini públic marítim terrestre (ZP). Es defineix com a banda de 100 m d’amplada, mesurats terra endins a comptar des de la línia marítima terrestre. En aquesta zona estan prohibides les edificacions residencials, les vies de comunicació interurbanes, així com qualsevol classe d’activitat que no estigui lligada a l’ús marítim terrestre o instal·lacions esportives al descobert. Dintre d’aquesta zona, els 6 m immediats a la línia d’atermenament estaran destinats al pas públic per a vianants i per als serveis de vigilància i salvament.

En allò no especificat s’estarà al que fixin els articles 23 fins el 29 de la Llei de costes, i el seu Reglament. En concret, l’art. 25 de la Llei de costes, estableix els usos que hi estaran prohibits, entre ells el residencial. Això no obstant, els usos existents estaran a allò establert en la disposició transitòria 4a de la mateixa Llei. En tot tipus de sòls, d’acord amb l’art. 27 de la Llei de costes, la zona de servitud de trànsit ha de quedar sempre expedita per al pas públic de vianants.

b) Zona d’influència (ZI). Recaurà sobre una faixa de 500 m d’ample, mesurats terra endins, a

comptar des de la línia marítima terrestre.

Per a qualsevol aclariment o precisió de la delimitació del domini públic marítim terrestre i les zones de protecció i influència caldrà atendre els plànols de delimitació redactats pel Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino.

5. Per a qualsevol tipus de sòls inclosos a l’apartat anterior es tindrà en compte:



CVE-DOGC-A-13281013-2013

32

a) La utilització del domini públic marítim terrestre es regularà segons el que especifica el títol III de la Llei 22/88 de costes.

b) Els usos permesos a la zona de servitud de protecció hauran de comptar amb l’autorització de l’òrgan competent de la Generalitat, de conformitat amb allò determinat als art. 48.1 i 49 del RD 1112/92 pel qual es modifica parcialment el Reglament de la Llei de costes.

c) S’haurà de garantir el respecte de les servituds de trànsit i d’accés al mar establertes als art. 27 i 28 de la Llei de costes, respectivament.

d) Les obres i instal·lacions existents a l’entrada en vigor de la Llei de costes, situades en zona de domini públic o de servitud, es regularan pel que especifica la DT quarta de la Llei de costes.

e) Les instal·lacions de la xarxa de sanejament hauran de complir les condicions assenyalades a l’art. 44.6 de la Llei de costes i concordants del seu Reglament.

SECCIÓ VUITENA. REGULACIÓ DETALLADA DEL SISTEMA HIDROGRÀFIC Article 60. Sistema hidrogràfic 1. El sistema hidrogràfic el constitueix el conjunt compost per rius, canals, sèquies, desaigües, ullals

i les diverses capes freàtiques, situats en sòl no urbanitzable. Canals i desaigües es grafien al plànol n2.

2. L'aigua procedent de les capes freàtiques serà emprada prioritàriament per a l'agricultura

mitjançant la construcció de pous sotmesos a llicència municipal i a la inscripció i enregistrament a la Junta d’Aigües. En el cas que el pou es trobi dins d’una zona hidrogràfica protegida caldrà, prèviament a la llicència municipal, recaptar informe de la Junta d’Aigües.

3. La protecció de les infraestructures hidràuliques determinarà una franja ambdós costats de la

canalització lliure de cap edificació residencial, turística o industrial de caràcter privat. Les conduccions hidràuliques al Delta de l'Ebre estructuren el territori i conseqüentment cal aprofitar la seva implantació per fer reserves de sòl per poder implantar altres infraestructures associades. Els únics usos admesos en les zones de protecció de les canalitzacions hidràuliques són sistemes de titularitat pública o comunitària Les franges de protecció en el sòl no urbanitzable són:

Canal de la dreta del riu Ebre, 25 m comptats des de l'eix. Conduccions o canalitzacions d'ample superior al metre i amb rang de "mare", 5 m. Conduccions menors, 1,5 m.

4. En qualsevol cas es compliran les disposicions establertes per la Llei d’aigües 29/1985 de 2 d’agost.

5. Les actuacions en sòl urbanitzable i al sòl no urbanitzable, si escau, que afectin els canals de reg

de la dreta de l’Ebre hauran d'obtenir l'informe favorable de la comunitat de regants.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

33

CAPÍTOL II. ZONES EN SÒL URBÀ SECCIÓ PRIMERA. DISPOSICIONS GENERALS Article 61. Disposicions generals 1. Comprèn els sòls ja consolidats per l'edificació i/o dotats dels serveis urbanístics, i classificats

com a tals pel planejament. 2. Previ al seu enderroc, caldrà documentar gràficament a efectes d'arxiu tots els edificis i/o

elements inclosos al Catàleg de Patrimoni i susceptibles d'enderroc. 3. Les parcel·les existents de superfície inferior a la mínima prevista per aquestes NNUU seran

edificables sempre que estiguin escripturades amb anterioritat al 3 de novembre de 1999, data d'aprovació definitiva de les NSP, les quals són substituïdes pel present Pla, i que la segregació s'hagi produït d'acord amb la legislació urbanística vigent en el moment de la segregació.

Article 62. Habitatges de protecció El POUM estableix els següents subíndex a les diferents zones quan els solars en qüestió es destinin a habitatges amb algun tipus de protecció:

- habitatges de protecció pública: hpp - habitatges de preu concertat: hpc

El subíndex actua com si es tractés d’una clau urbanística diferent. Article 63. Elements de regulació 1. Per ordenar les edificacions i usos, aquest POUM qualifica els terrenys inclosos en sòl urbà en

diverses zones, o bé delimita polígons en sòl urbà no consolidat a l'efecte d'ordenar i garantir la gestió urbana, definint aprofitaments i espais públics mitjançant la formulació de plans de millora urbana o plans especials urbanístics.

2. No tenen la consideració d’usos les infraestructures que formen part del sistema d'infraestructures

de serveis tècnics, i per tant no estan subjectes a la regulació d’usos que deriva d’aquest capítol. Article 64. Densitat La densitat màxima en les zones unifamiliars resultarà de la mida mínima de la parcel·la. A les plurifamiliars serà la resultant d'aplicar: 1. No s'admetrà en cap promoció d'habitatge de renda lliure que la superfície construïda mitjana

sigui inferior a 85 m²/hab, comptant exclusivament el sostre construït amb aquesta destinació (no comptant, per tant, comerços, oficines, aparcaments, etc.). Per tant, el màxim d'habitatges resultarà de dividir aquest sostre construït per 85, arrodonint el quocient a l'alça si la part decimal és igual o superior a 0,5.

2. Si es tracta d'habitatge de protecció pública, l'anterior valor es reduirà a 70 m² construïts/hbg.

S'exceptuen els habitatges tutelats per a la tercera edat, en règim de lloguer, on s'admetrà fins a 40 m² construïts per a cada unitat d'habitatge.

Article 65. Condició general sobre l'entorn urbà Qualsevol intervenció que es produeixi en sòl urbà ha d'assegurar la conservació dels valors ambientals i la unitat urbanística i funcional i de les relacions que s'estableixen entre la morfologia urbana de l'àrea intervinguda i la tipologia de l'edificació.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

34

Article 66. Alineacions i rasants 1. Els plànols d'ordenació defineixen les alineacions del sòl urbà, les quals resulten precisades si cal

per plans de millora urbana o especials urbanístics, instruments tots ells que poden desenvolupar els criteris d'ordenació i d'urbanització proposats pel Pla d'ordenació.

2. Les alineacions i rasants són les establertes als plànols d'ordenació. Article 67. Polígons d'actuació i sectors 1. Aquest Pla delimita en algunes àrees de sòl urbà, polígons d'actuació urbanística per a l'execució

conjunta de les determinacions urbanístiques. 2. La delimitació de polígons d'actuació i sectors produeix els efectes previstos a la legislació

urbanística vigent. 3. Quan aquest Pla no estableix l'ordenació detallada, serà necessari formular el Pla de millora

urbana corresponent. 4. L'ajust dels sectors i dels polígons d'actuació podrà ésser un 5% (cinc per cent) de les superfícies

grafiades pel Pla, prèvia justificació per temes de propietat i morfologia del terreny, i sempre que en resulti una menor proporció o superfície de sistemes.

Article 68. Definició de zones Aquest POUM estableix les zones següents:

1 Nucli urbà 2 Cases urbanes 3 Ciutat jardí 3.1 Ciutat jardí especial 3.2 Vora riu 4 Cases a passatge 5 D’ordenació específica HPP-HPC Habitatges de protecció H Turística i hotelera ZI Industrial SP Serveis privats

SECCIÓ SEGONA. REGULACIÓ DETALLADA DE LES ZONES Article 69. Zona del nucli urbà, clau 1 1. Definició: aquesta zona ordena l'edificació del nucli urbà del municipi i el seu eixample, que

correspon bàsicament, a ordenació entre mitgeres alineada a vial. Les normes regulen tant les obres de nova edificació com les de conservació i millora de l'edificació. Tot, sense canviar substancialment les seves característiques urbanes.

2. Subzones: en funció de les característiques dels edificis s'estableixen les subzones següents:

- 1A, nucli urbà - 1B, eixample - 1C, nucli Muntells i Balada - 1D, nucli de Balada dintre de la franja de 100 m del riu



CVE-DOGC-A-13281013-2013

35

3. Condicions de parcel·lació i edificació

Parcel·la 1A 1B 1C Parcel·la mínima edificable 100 m 100 m 100 m Façana mínima 7,50 m 7,50 m 7,50 m Edificació 1A 1B 1 C Fondària edificable segons plànol normatiu sèrie N3 Ocupació màxima PB segons plànol normatiu sèrie N3 Altura reguladora 13,00 m 10,00 m 7,20 m Nombre de plantes PB+3PP(1) PB + 2PP PB+1PP

(1) La planta més alta s’ha d’enretirar 3,00 m de l’alineació oficial del carrer

La clau 1D és igual a la 1C en tot, excepte que s’haurà de sotmetre a les condicions exigides als terrenys ubicats en la franja de 100 m de protecció del riu. L’edificabilitat màxima dels terrenys inclosos en aquesta zona resta definida per l'envolupant màxima d'edificació que resulti de l'aplicació de les condicions d'edificació previstes en aquest article i en la regulació del tipus d'ordenació.

4. Les parcel·les existents de superfície inferior a la mínima prevista per aquestes NNUU seran edificables sempre que estiguin escripturades amb anterioritat al 3 de novembre de 1999, data d'aprovació definitiva de les NSP, les quals són substituïdes pel present Pla, i que la segregació s'hagi produït d'acord amb la legislació urbanística vigent en el moment de la segregació. En qualsevol cas, no seran edificables les parcel·les, la façana de les quals sigui inferior a 4 m o el fons inferior a 9 m en clau 1A.

S'admet la llibertat de composició arquitectònica. Es recomana l'observació dels trets compositius tradicionals -materials d'acabat, coberta, disposició dels elements morfològics de l'habitatge, etc.- S’evitarà, en solars de gran longitud de façana, la repetició dels elements compositius creant una façana unitària que s’avé malament amb les façanes estretes tradicionals: per tant, es tractarà per trams, com si es tractés de solars diferents. En el cas de les claus 1A i 1C, es fixa que la longitud màxima de façana amb tractament unitari sigui de 6 m, exceptuant aquells casos en què l’ample del solar sigui inferior a 12 m. Qualsevol construcció que no compleixi les condicions establertes en aquesta zona però estigui emparada per una llicència d'obres municipal, no caldrà adequar-la a la nova regulació. Únicament resten obligades a complir aquesta regulació les noves construccions i obres d'ampliació.

Els passatges actualment existents, encara que no estiguin qualificats com a sistema viari, són d’obligat manteniment. Justificadament se’n pot admetre la desaparició, sempre que siguin substituïts per un altre de proper amb el mateix nivell de servei, com a mínim.

5. Paràmetres referits a l'edificació

a) Alineació

L'edificació ha d'ajustar-se a l'alineació de vial en tot el tram de parcel·la. No obstant, s’admet l’enretirada de vial, i fins i tot de mitgera, sempre que es tractin adequadament les mitgeres al descobert i es justifiqui el motiu d’aquestes enretirades.

En tots els casos en què quedessin parts vistes de mitgera de les edificacions veïnes existents, aquesta haurà de revestir-se amb materials d'acabat de façana -obra vista, arrebossat i pintat, aplacat, etc.- definits des del projecte arquitectònic necessari per obtenir la corresponent llicència d'obres.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

36

Es defineix l'ocupació màxima de l'edificació en planta baixa i el fons màxim edificable de la planta pis. Les edificacions que per raó de la geometria de la parcel·la no assolissin el fons màxim definit a la planimetria i, per tant, generessin mitgeres sobre el pati d'illa, caldrà que el pla de façana de les plantes pis se separi, en tota la seva longitud, un mínim de un metre i vint centímetres de la partició (1,20 m). Les parcel·les envoltades d'edificacions existents podran, prèvia obtenció de llicència, proposar altres opcions edificatòries sense increment d'edificabilitat, que s'adaptin a les preexistències, aquesta possibilitat podrà ésser decidida pel consistori si l'estimés necessària. És permesa l'obertura de llums als passatges de vianants de caràcter públic.

b) Coberta

Estarà dintre del “gàlib de coberta” tant si és plana com inclinada -veure annex gràfic-. Sols podran sobresortir d’aquest gàlib les fumeres, les baranes de les cobertes planes i les antenes. La coberta podrà volar sobre els plans de façana un màxim de 60 cm. Només s'admet l'ús d'habitatge a la sotacoberta si aquesta està vinculada interiorment amb l'última planta formant un dúplex (A). En els altres casos amb accés independent des de zones comuns de l’edifici, l’ús de la sotacoberta serà exclusivament de golfa per a emmagatzematge i serveis tècnics de l'edifici (B).

c) Cossos sortints

Només excediran del pla de façana de carrer cossos sortints dintre del gàlib de vol. El vol màxim (VM) es fixarà atenent l'amplada del carrer -el valor de la mitjana de l'amplada del carrer d'una illa-: Carrers fins a 9 m ………………………… 80 cm Carrers de 9 a 12 m ……………………...100 cm Carrers de més de 12 m ………………...120 cm La longitud dels cossos sortints no excedirà els dos terços de la longitud de la façana i se separaran un mínim d’1,00 m de les façanes veïnes. La longitud mínima del cos volat obert serà 1,20 m i del cos volat tancat de 2,40 m. No es permet el vol sobre els passatges, estiguin qualificats o no, com a sistema viari. Veure també l’art. 138 per a més aclariments sobre cossos sortints.

d) Altura

L'altura màxima es mesurarà d'acord amb allò que assenyalen els articles corresponents en aquestes Normes. L'altura mínima lliure de la planta baixa i les plantes pis es fixa d’acord amb la normativa d’habitabilitat vigent (2,50 m segons el Decret 141/2012).



CVE-DOGC-A-13281013-2013

37

6. Densitat: es limitarà, per a cada promoció de nova planta o d’ampliació de sostre que superi el

40% del ja edificat en el solar en qüestió, en base als criteris expressats a l’art. 64, apartats 1 i 2 7. Condicions d’ús. Usos admesos:

a) Habitatge unifamiliar i plurifamiliar b) Hoteler c) Bar, restaurant d) Oficines e) Comercial, en concordança amb el que disposa el DL 1/2009, de 22 de desembre,

d’ordenació dels equipaments comercials. f) Sanitarioassistencial g) Educatiu h) Cultural i) Esportiu j) Recreatiu d’acord amb el Decret 112/2010. k) Religiós



CVE-DOGC-A-13281013-2013

38

l) Administratiu m) Magatzem (màxim fins l'equivalent a la 2a categoria industrial) n) Indústria de baix impacte tipus I només en planta baixa.

Cal proveir, com a mínim, d'una plaça d'aparcament a cada habitatge de fins a 90 m² construïts, d’una i mitja com a promig fins als 120 m² construïts, i de dues per sobre d’aquesta superfície. Veure també art. 182 per a més aclariments i en concret art. 182, 3a) per la possibilitat d’ubicar les places en altre lloc prop de l’edifici. L’aparcament es disposarà en planta baixa, en semisoterrani i/o al pati d’illa, a l’aire lliure o sota estructures de coberta lleugeres, no tancades lateralment i desmuntables. Un mínim del 60% de la superfície de la planta baixa haurà de destinar-se a usos diferents dels d’habitatge, sent admès en aquest percentatge l’aparcament, les sales de joc, els trasters, cellers o rebost al servei del propi habitatge. La concessió de la llicència de qualsevol d'aquestes activitats queda condicionada a que no puguin produir molèsties als veïns, com ara sorolls, olors, emissió de gasos, pols i no ocasionin remors ni vibracions. És obligat que cada edifici registralment independent tingui accés individualitzat des del carrer.

8. A la part de la clau 1C afectada per la servitud de protecció de costes només s’admeten els usos derivats de l’aplicació de la Llei de costes, 22/88.

9. Altres normes específiques per a les claus 1A i 1C.

a) Colors - Paraments de façana: els colors seran blancs i de la gamma dels terrossos.

Quan es tracti de restauració de façanes d’edificis existents es podran utilitzar els colors originals sempre que, prèvia la corresponent anàlisi cromàtica, es pugui demostrar la seva existència anterior.

- Elements de fusta: les fusteries de portes, finestres i balcons es podran pintar a l’esmalt mate o satinat, de colors que no siguin blanc, negre, groc, taronja i blau cel o bé envernissar amb vernís incolor mate o satinat. Admesos colors foscos en contrast amb la façana.

- Elements metàl·lics: les portes i finestres es podran pintar amb esmalt mate o satinat o, en cas de perfils d’alumini, es podran lacar amb acabat mate, de colors que no siguin blanc, negre, taronja i blau cel. A les baranes i elements estructurals de balcons s’admet el color negre.

- Cobertes: teula o rajola en els colors tradicionals del país, en cap cas negres ni grisos.

b) Obertures

- La superfície màxima de cada una de les obertures no podrà ser superior a 4

m² i la suma de totes les obertures d'un parament de façana no podrà ser superior al 40% de la superfície d'aquest parament.

- La seva composició serà de manera que els eixos es corresponguin verticalment.

- Les proporcions d'aquestes obertures seran de format vertical o quadrat, mai apaïsat.

- De manera genèrica es permetran les típiques de la zona del delta sense més restriccions que els anteriors criteris.

c) En el cas que es construeixin balcons hauran de complir les condicions següents:

- La llosa del balcó no volarà més de 40 cm i haurà d'estar centrada amb

l'obertura que li doni accés.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

39

- La distància mínima entre lloses de balcó d'una mateixa planta o entre una llosa i l'aresta vertical definidora del pla de façana serà la meitat de la longitud de la llosa més llarga i, com a mínim, 60 cm.

- De manera genèrica es permetran els típics de la zona del delta sense més restriccions que els anteriors criteris.

d) Canalons i baixants: no s'admeten els canalons i baixants d'aigües pluvials vistos en

façana. Han de ser per dins d’aquesta i connectats al clavegueram. Article 70. Zona de cases urbanes, clau 2 1. Definició: zona que ordena la tipologia d’edificació que correspon a edificis d’habitatges

unifamiliars entre mitgeres, sempre que hi hagin edificacions veïnes construïdes. S’admeten també els habitatges unifamiliars aïllats aparellats sempre que compleixin les condicions de façana i superfície establerta per a la zona.


Parcel·la Intensitat neta d'edificació 1,00 m² st/m²sòl Intensitat màxima destinada a habitatge 0,75 m² st/m²sòl Ocupació màxima 60% Parcel·la mínima edificable 240 m² Façana mínima 10 m Altura reguladora 7,20 m Nombre de plantes PB+1PP Separacions: es regulen a l’apartat de paràmetres referits a l’edificació S'admeten els edificis aïllats sempre que la parcel·la no afronti amb cap mitgera i els edificis aïllats aparellats s'admetran sempre que compleixin les condicions de façana i superfície establertes, únicament si són de promoció conjunta. Les parcel·les existents de superfície inferior a la mínima prevista per aquest POUM seran edificables sempre que estiguin escripturades amb anterioritat al 3 de novembre de 1999, data d'aprovació definitiva de les NSP, les quals són substituïdes pel present Pla, i que la segregació s'hagi produït d'acord amb la legislació urbanística vigent en el moment de la segregació.

En qualsevol cas, no seran edificables les parcel·les, la superfície de les quals sigui inferior a 120 m², o quan l'ample de la façana sigui inferior a 6 m. S'admet la llibertat de composició arquitectònica. Es recomana l'observació dels trets compositius tradicionals -materials d'acabat, coberta, disposició d'elements morfològics de l'habitatge- Les tanques a carrer o espai públic, cas de caldre, podran ser de material opac fins una altura màxima de 1,20 m i la resta fins a 2,20 m amb vegetació o gelosia de material lleuger (filat metàl·lic, etc.). Entre veïns s’admeten massisses en tota la seva altura. Qualsevol construcció que no compleixi les condicions establertes per a aquesta zona, però estigui emparada per una llicència d'obres municipal, no caldrà adequar-la a la nova regulació. Únicament resten obligades a complir aquesta regulació les noves construccions i les obres d'ampliació. Totes aquelles edificacions existents que no estiguin afectades per cap vial, en el supòsit d'ampliació, es podran mantenir i només les seves ampliacions hauran de respectar els paràmetres urbanístics d'aquesta clau, per tant, consolidaran el volum i l'emplaçament existent. En cap cas el sostre total de l'ampliació i l'edifici existent no excedirà el sostre màxim que es derivi dels paràmetres fixats a les Normes. Amb caràcter general, per a la zona de cases urbanes es permet, a través de la redacció de l’instrument urbanístic adient, ajustar els paràmetres que regulen l'edificació, tot mantenint la



CVE-DOGC-A-13281013-2013

40

intensitat neta d'edificació, per raons de geometria de la parcel·la, disposició de l'edificació o agrupació d'habitatges.

Els passatges actualment existents, encara que no estiguin qualificats com a sistema viari, són d’obligat manteniment. Justificadament se’n pot admetre la desaparició, sempre que siguin substituïts per un altre de proper amb el mateix nivell de servei, com a mínim. En les parcel·les que tinguin una superfície superior al doble de la mínima, però la seva geometria no en permeti la divisió en unitats edificables, es permetrà la construcció d'un altre habitatge unifamiliar en concepte de "casa per al fill/a", que compleixi tots els paràmetres urbanístics d'aquesta zona menys el de façana mínima.

3. Actuacions unifamiliars amb espais comunitaris: en aquelles parcel·les de superfície superior a 800 m² i amb façana de més de 20 m, s’admetrà la possibilitat de realitzar una actuació conjunta d’habitatges unifamiliars amb espais comunitaris, complint les condicions especifiques següents: a) El nombre màxim d’habitatges serà el resultant, per defecte, de dividir la superfície de la

parcel·la per 240 m². b) La intensitat neta d’edificació serà de 1,00 m²st/m²sòl, dels quals 0,75 m²st/m²sòl podran

destinar-se a habitatge, i la resta a altres usos admesos dins de la zona. c) Les separacions a carrer, fons i veïns es fixen en 3,00 m, com a mínim, a qualsevol llinda. La

separació entre diferents edificacions a la mateixa parcel·la serà com a mínim igual a l’altura de la més alta d’elles.

d) Els accessos i vials interns de parcel·la hauran de tenir, com a mínim, 3,00 m d’amplada. Aquells de més de 30 m de recorregut, o que ofereixin accés a 6 o més unitats d’habitatge, hauran de tenir una amplada mínima de 6,00 m, en cas de ser únics.

e) La resta d’espais lliures mancomunats seran, preferentment, enjardinats. f) La finca objecte de l’actuació haurà de ser inscrita com a indivisible en el Registre de la

Propietat. g) Caldrà un projecte unitari de la totalitat de les edificacions previstes. En ell es preveuran les

diferents fases i terminis d’execució del conjunt de les edificacions. Qualsevol actuació o substitució posterior haurà de tenir en compte aquest projecte unitari. El sostre màxim admès sense solució de continuïtat és de 540 m², i el volum màxim de 1.600 m3.

h) No s’admetrà la creació de nous vials privats. i) La resta de condicions seran les fixades per a la zona 2.

4. Paràmetres referits a l'edificació

a) Alineació A vial podrà variar, la posició de l’edificació, podrà variar entre l’alineació a vial i la separació de fins a 3,00 m, justificadament i en funció de les preexistències. Lateralment, quan l’edificació veïna estigui situada a mitgera, caldrà alinear-la a mitgera o bé separar-la un mínim de 3,00 m d’aquesta. En aquest cas, donant un tractament adequat a la mitgera que quedarà vista. En cas que l’edificació veïna estigui enretirada, o la parcel·la no estigui construïda, la separació serà com a mínim d’1,50 m per garantir 3,00 m de separació entre edificis. Al fons de la parcel·la, la separació serà d’1,50 m si la parcel·la confrontant no està edificada, o l’edificació està enretirada. Si se situa alineada a mitgera, la separació mínima serà de 3,00 m. En tots els casos on quedessin parts de mitgera vista de les edificacions veïnes existents, per raó de l'opció edificatòria proposada, aquesta haurà de revestir-se amb material d'acabat de façana, obra vista, arrebossat i pintat, aplacat, etc., definits des del projecte arquitectònic i previ a l'atorgament de llicència d'obres. S’exclou el cas que la mitgera sigui a la parcel·la confrontant pel fons.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

41

Totes aquelles edificacions, que per raons de consolidació d'una alineació que no s'ajusti a la normativa present, podran adaptar-se si hi concorre l'oportunitat i és d’interès del comú.

b) Coberta Estarà dintre del “gàlib de coberta” tant si és plana com inclinada -veure annex gràfic-. Sols podran sobresortir d’aquest gàlib les fumeres, les baranes de les cobertes planes i les antenes. La coberta podrà volar sobre els plans de façana un màxim de 60 cm. Només s'admet l'ús d'habitatge a la sota coberta si aquest està vinculat interiorment amb l'última planta formant un dúplex (A). En els altres casos amb accés independent des de zones comunes de l’edifici l’ús de la sotacoberta serà exclusivament de golfa per a emmagatzematge i serveis tècnics de l'edifici (B).

c) Cossos sortints Els cossos sortints computaran com part de l'ocupació admesa en relació a la parcel·la.

d) Altura L'altura màxima es mesurarà d'acord amb allò que assenyalen els articles corresponents en aquestes Normes. L'altura mínima lliure de la planta baixa i les plantes pis es fixa d’acord amb la normativa d’habitabilitat vigent (2,50 m segons el Decret 141/2012).

5. Condicions d'ús

a) Usos admesos:

- Habitatge unifamiliar entre mitgeres - Oficines - Comercial, en concordança amb el que disposa el DL 1/2009, de 22 de desembre,

d’ordenació dels equipaments comercials - Sanitarioassistencial - Educatiu - Cultural - Religiós - Administratiu - Magatzem (compatible amb l'habitatge) - Indústria de baix impacte tipus I, només en planta baixa, i relacionada amb l’habitatge

superior. Cal proveir, com a mínim, d’una plaça d’aparcament cada habitatge de fins a 90 m² construïts, d’una i mitja com a promig fins as 120 m² construïts, i de dues per sobre d’aquesta superfície.

S’admet l’aparcament sota estructures de coberta lleugeres, no tancades lateralment i desmuntables, sempre que, conjuntament amb l’edificació, no se superi el 60% d’ocupació de la parcel·la. La concessió de la llicència de qualsevol d'aquestes activitats queda condicionada a que no puguin produir molèsties als veïns, com ara sorolls, olors, emissió de gasos, pols i no ocasionin remors ni vibracions. El sòl lliure d'edificació es destinarà a l'ús privat d'esbarjo, repòs, jardins o horts dels respectius habitatges. Els propietaris podran cedir gratuïtament al municipi el sòl lliure d'edificació, fet que comportarà per al municipi el deure de conservació com jardí públic, sempre que el municipi consideri que hi concorren raons d'interès públic, social o comunitari. És obligat que cada edifici registralment independent tingui accés individualitzat des del carrer.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

42

Article 71. Zona residencial, clau 3 1. Definició: zona que ordena la tipologia d'edificació que correspon a edificis aïllats d'habitatges

unifamiliars, envoltats d'espais enjardinats privats o horts. S'admeten els habitatges aparellats sobre dues parcel·les que compleixin les condicions de façana i superfície mínima establertes.

2. S'estableixen les subzones següents:

- 3, ciutat jardí - 3.1, ciutat jardí especial - 3.2, vora riu

3. Condicions de parcel·lació i edificació Parcel·la 3, ciutat jardí 3.1, ciutat jardí especial 2

Intensitat neta per parcel·la 0,6 m²st/m²sòl 1,0 m²st/m²sòl Ocupació màxima 40% 50% Parcel·la mínima edificable 450 m² 250 m² Front de parcel·la mínim 12 m 10 m Altura reguladora 7,20 m 7,20 m Nombre de plantes PB+1PP PB+1PP Separacions: Mínima a carrer 3,00 m 1,50 m (1) Mínima a veïns 1,50 m 1,50 m (1) 1,50 m per a la nova edificació, mentre les preexistents podran mantenir-se alineades o en les distàncies resultants de la seva adequació quan resultin afectades.

Les parcel·les existents de superfície inferior a la mínima prevista per aquest POUM seran edificables sempre que estiguin escripturades amb anterioritat al 3 de novembre de 1999, data d'aprovació definitiva de les NSP, les quals són substituïdes pel present Pla, i que la segregació s'hagi produït d'acord amb la legislació urbanística vigent en el moment de la segregació. En qualsevol cas, no seran edificables les parcel·les la superfície de les quals sigui inferior a 150 m² o la llargada de la façana sigui inferior a 10 m. S'admetran les edificacions aparellades, sempre que es presenti un projecte conjunt o s'acrediti la conformitat del confrontant i la superfície de les parcel·les sigui equivalent a dues parcel·les mínimes. La resolució autoritzant l'aparellament s'inscriurà com a càrrega al Registre de la Propietat. L'aparellament és obligatori quan preexisteixi una edificació construïda segons aquestes pautes i amb mitgeres vistes o bé sigui anterior a l'aprovació inicial d'aquestes Normes i tingui mitgeres vistes. L'aparellament únicament dispensa del paràmetre de separació o veí.

En les parcel·les que tinguin una superfície superior al doble de la mínima, però la seva geometria no en permeti la divisió en unitats edificables, es permetrà la construcció d'un altre habitatge unifamiliar en concepte de "casa per al fill/a", que compleixi tots els paràmetres urbanístics d'aquesta zona menys el de façana mínima. S'admet la llibertat de composició arquitectònica. Es recomana l'observació dels trets compositius tradicionals -orientació solar, orientació per protegir-se dels vents dominants, disposició dels elements morfològics de l'edifici, distribució tradicional de l'habitatge, etc-. El nivell de PB, des d'on es mesurarà l'altura reguladora, se situarà a l'interior del gàlib terra de PB- un metre per sobre o per sota del nivell altimètric del punt geomètric "p" definit per la intersecció entre la projecció ortogonal del punt mig de la façana de la parcel·la amb l'eix del carrer (gràfic annex)-.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

43

Les tanques, cas de caldre, podran ser de material opac fins a una altura màxima de 1,20 m i la resta fins 2,20 m, amb vegetació o gelosia de materials lleugers. Qualsevol construcció que no compleixi les condicions establertes per a aquesta zona i la respectiva subzona, però estigui emparada per una llicència d'obres municipal, no caldrà adequar-la a la nova regulació. Únicament resten obligades a complir aquesta regulació les noves construccions i les obres d'ampliació.

Amb caràcter general per a la zona cases familiars, es permet ajustar la regulació, tot mantenint la intensitat neta d'edificació i el nombre màxim d'habitatges segons el nombre de parcel·les mínimes i l'edificació que es proposi respecti la condició d'habitatge aïllat.

4. Paràmetres referits a l'edificació a) Coberta: estarà dintre del “gàlib de coberta" tant si és plana com inclinada -veure annex

gràfic-. Sols podran sobresortir d’aquest gàlib les fumeres, les baranes de les cobertes planes i les antenes. La coberta podrà volar sobre els plans de façana un màxim de 60 cm. Només s'admet l'ús d'habitatge a la sotacoberta si aquest és el sostre de la planta primera (A), en altres casos el seu ús serà exclusivament de golfa per a emmagatzematge i serveis tècnics de l'habitatge (B).

b) Cossos sortints: els cossos sortints computaran com part de l'ocupació admesa en relació a la parcel·la.

c) Altura: l'altura màxima es mesurarà d'acord amb allò que assenyalen aquestes Normes. L'altura mínima lliure de la planta baixa i les plantes pis es fixa d’acord amb la normativa d’habitabilitat vigent (2,50 m segons el Decret 141/2012).

5. Condicions d'ús. Usos admesos:

- Habitatge unifamiliar aïllat - Hoteler - Bar, restaurant - Comercial, en concordança amb el que disposa el DL 1/2009, de 22 de desembre,

d’ordenació dels equipaments comercials



CVE-DOGC-A-13281013-2013

44

- Oficines - Sanitarioassistencial - Educatiu - Cultural - Religiós - Administratiu - Magatzem (compatible amb l'habitatge)

Cal proveir, com a mínim, d’una plaça d’aparcament cada habitatge de fins a 90 m² construïts, d’una i mitja com a promig fins als 120 m² construïts, i de dues per sobre d’aquesta superfície. S’admet l’aparcament sota estructures de coberta lleugeres, no tancades lateralment i desmuntables, sempre que, conjuntament amb l’edificació, no se superi el 40% d’ocupació de la parcel·la. La concessió de la llicència de qualsevol d'aquestes activitats queda condicionada a que no puguin produir molèsties als veïns com ara sorolls, olors, emissió de gasos, pols i no ocasionin remors ni vibracions.

El sòl lliure d'edificació es destinarà a l'ús privat d'esbarjo, repòs, jardins o horts dels respectius habitatges. Els propietaris podran cedir gratuïtament al municipi el sòl lliure d'edificació, fet que comportarà per al municipi el deure de la seva conservació com a jardí públic, sempre que el municipi consideri que hi concorren raons d'interès públic, social o comunitari. És obligat que cada edifici registralment independent tingui accés individualitzat des del carrer. La subclau 3.2, vora riu, te els mateixos paràmetres que la clau 3, ciutat jardí, tret de les condicions d’ús que són diferents. A la clau, 3.2 només s’admeten els usos derivats de l’aplicació de la Llei de costes, 22/88.

Article 72. Zona de cases a passatge, clau 4 1. Definició: zona que ordena l'edificació que correspon a interiors amb parcel·lació on s'hi accedeix

exclusivament a través de passatges o servitud de pas entre finques, travessant altres zones. Aquests àmbits podran canviar el seu règim establint-se alineacions de carrer sempre que es desenvolupin per un pla especial en què es defineixi un vial d'amplada mínima de 8 m -amb cessió obligatòria d’aquest completament urbanitzat amb càrrec als beneficiaris de l'obertura- que connecti, amb un traçat clar, dos carrers de la xarxa viària bàsica del municipi. La titularitat i manteniment dels vials d'accés a les parcel·les d'aquesta zona són privats.

2. Condicions de parcel·lació: podrà edificar-se un habitatge unifamiliar en cada parcel·la existent en

el plànol cadastral de 1991. A aquesta zona se li aplicaran les condicions d'edificació de la zona contigua. Les parcel·les amb superfície superior a 1.000 m² podran dividir-se en dos.

3. Condicions d'edificació: aquesta zona es regirà per les condicions d'edificació de la zona

contigua.


- Habitatge unifamiliar - Educatiu - Cultural



CVE-DOGC-A-13281013-2013

45

Cal proveir, com a mínim, d’una plaça d’aparcament cada habitatge de fins a 90 m² construïts, d’una i mitja com a promig fins als 120 m² construïts, i de dues per sobre d’aquesta superfície. S’admet l’aparcament sota estructures de coberta lleugeres, no tancades lateralment i desmuntables, sempre que, conjuntament amb l’edificació, no se superi el 60%. Veure també art. 182 per a més aclariments i en concret art. 182, 3a) per la possibilitat d’ubicar les places en altre lloc prop de l’edifici. El sòl lliure d'edificació es destinarà a jardí o hort privat dels habitants dels respectius habitatges. És obligat que cada edifici registralment independent tingui accés individualitzat des del carrer.

Article 73. Zona d’ordenació específica, clau 5 1. Definició: aquesta zona es referix als solars que formaven el Pla de millora urbana per a

l’ordenació de l’edificabilitat de dos solars situats al passeig del Delta.

2. Alineació: es defineix una alineació de l’edificació en tota la longitud del límit nord del solar 1 i la seva prolongació a través del solar 2, a 3 m cap endins respecte del límit de la parcel·la.

3. Es fixa una ordenació en blocs sensiblement rectangulars de 16,5 i 9 m d’amplada pel costat curt donant al passeig del Delta i al límit de sòl urbà, i una separació mínima entre ells de 10 m. Els blocs mantindran les alineacions dels carrers Montserrat i Montsià. Es fixen algunes variacions en la forma geomètrica dels blocs segons gràfic.

4. El sostre edificable total és de 13.964 m2, distribuïts segons gràfic. 5. L’altura reguladora màxima és de 10,00 m, en les mateixes condicions de la clau 1b.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

46

Article 74. Habitatges de protecció (claus HPP i HPC) 1. Definició: aquesta zona es refereix a aquelles parcel·les o part de parcel·les destinades pel

planejament derivat a la construcció d’habitatges de protecció pública en qualsevol de les seves modalitats, i a habitatges de preu concertat.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

47

2. Condicions de parcel·lació i edificació: seran les que fixi el corresponent planejament derivat.

3. Usos: l’ús exclusiu d’aquests sòls serà l’habitatge amb protecció oficial, i excepcionalment

s’acceptaran els usos compatibles sempre que la seva superfície no disminueixi el sostre de reserva destinat a habitatge amb protecció oficial de l’àmbit corresponent i la superfície màxima útil dels habitatges serà la que determini la legislació sectorial vigent.

Article 75. Clau H turística i hotelera 1. Definició: zona per a activitats turístiques i hoteleres emplaçada a l’àmbit de l’antiga unitat

d’actuació UA2. Les normes regulen tant les obres de nova edificació com les de conservació i millora de l’edificació.


Parcel·la Parcel·la mínima edificable 8177,20 m² Edificació Coef. edificabilitat 0,72 m²st/m²sòl Ocupació màxima 50 % Altura reguladora 10,50 m Nombre de plantes PB+2P Separació veïns 1,50 m Separació carrer 3,00 m L’edificabilitat màxima dels terrenys inclosos en aquesta zona resta definida per l’envolupant màxima d’edificació que resulti de l’aplicació de les condicions d’edificació previstes en aquest article i en la regulació del tipus d’ordenació. S’admet la llibertat de composició arquitectònica. Es recomana l’observació dels trets compositius tradicionals, materials d’acabat, coberta, disposició dels elements morfològics de l’edificació, etc.

3. Paràmetres referits a l’edificació

Coberta: Estarà dintre del “gàlib de coberta” tant si és plana com inclinada. Sols podran sobresortir d’aquest gàlib les fumeres, les baranes de les cobertes planes i les antenes. La coberta podrà sobresortir sobre els plans de façana un màxim de 60 cm. Cossos sortints: Els cossos sortints computaran com part de l’ocupació admesa en relació a la parcel·la. Altura: L’altura màxima es mesurarà d’acord amb allò que assenyalen aquestes Normes. L’altura lliure mínima de les plantes pis serà 2,80 m.

4. Condicions d’ús. Usos admesos:

− Hoteler − Bar, restaurant − Cultural − Esportiu − Recreatiu

Cal proveir l’edificació d’aparcament.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

48

La concessió de la llicència de qualsevol d’aquestes activitats queda condicionada a que no puguin produir molèsties als veïns, com ara sorolls, olors, emissió de gasos, pols i no ocasionin remors ni vibracions. El sòl lliure d’edificació es destinarà a l’ús privat de la pròpia activitat, d’esbarjo, repòs, jardins. Els propietaris podran cedir gratuïtament al municipi el sòl lliure d’edificació, fet que comportarà per al municipi el deure de la seva conservació com a jardí públic, sempre que el municipi consideri que hi concorren raons d’interès públic, social o comunitari. El projecte d’urbanització haurà de comptar amb l’informe favorable de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Article 76. Zona industrial. (ZI) 1. Definició: zona que ordena la tipologia d'edificació que correspon a edificis aïllats prioritàriament a

usos industrials i activitats complementàries. El sistema d'ordenació és edificació aïllada. Configuren aquesta clau algunes àrees ja ocupades parcialment per activitats industrials en les proximitats de la carretera TV 3404.


Parcel·la Parcel·la mínima 640 m² Edificació Intensitat neta d'edificació 0,8 m²st/m²sòl Ocupació màxima de planta baixa 60% Façana mínima 18 m Altura reguladora 7,00 m Nombre de plantes PB+1PP Separació vial 3,00 m Separació veïns 3,00 m

L'edificabilitat màxima dels terrenys inclosos en aquesta zona resta definida per l'envolupant màxima d'edificació que resulti de l'aplicació de les condicions d'edificació previstes en aquest article i en la regulació del tipus d'ordenació. Les parcel·les existents de superfície inferior a la mínima prevista per aquest POUM seran edificables sempre que estiguin escripturades amb anterioritat al 3 de novembre de 1999, data d'aprovació definitiva de les NSP, les quals són substituïdes pel present Pla, i que la segregació s'hagi produït d'acord amb la legislació urbanística vigent en el moment de la segregació. En qualsevol cas no seran edificables les parcel·les, la façana de les quals sigui inferior a 12 m o el fons inferior a 16 m. S'admet la llibertat de composició arquitectònica. Es recomana l'ús de materials, colors i textures adients amb el paisatge natural on es troba immers l'assentament de les naus industrials, el Delta de l'Ebre; caldrà atendre la incorporació de finestres i obertures a les façanes que configurin una imatge urbana característica que no pertorbi la ruta turística del municipi. No són permesos els materials d'acabat lluents -xapes galvanitzades, cromades, inoxidables, etc.- en façanes o cobertes, ja que provoquen un fort impacte visual i generen reflexos. Les tanques, cas de caldre, no podran ser de material opac, estaran configurades amb vegetació autòctona o amb gelosia de materials lleugers. El pendent màxim de les teulades serà del 30%.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

49

Per damunt de l’altura reguladora es podran autoritzar totes aquelles instal·lacions que la seva raó d’existir comporti una altura superior: fumeres, sitges, antenes, etc., en qualsevol cas aquestes instal·lacions no depassaran el 30% de l’ocupació de la parcel·la i hauran de tenir un acurat tractament de mimetisme cromàtic i de textura amb l’entorn natural. Aquest control es farà a través d’una clara i irrefutable justificació de la necessitat d’implantació i fotomuntatges des dels punts de referència indicats pels serveis tècnics municipals.


- Industrial, en les categories de baix impacte I i II, i d’indústria agrupada - Comercial, només en les modalitats de comerç a l'engròs i a la venda de maquinària, de

transport i d'elements auxiliars de la indústria, i en concordança amb allò que disposa el DL 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials

- Oficines - Sanitari, només per a l'assistència del personal de les indústries - Cultural, només per al personal de les indústries - Esportiu, com establiments de lleure del personal de les indústries - Bar, restaurant i altres usos recreatius - Benzineres i estacions de subministrament de carburants

No és permès l'ús d'habitatge. La concessió de la llicència de qualsevol d'aquestes activitats queda condicionada als articles específics d'aquestes Normes quant a molèsties als veïns, sorolls, olors, despreniment de gasos, pols, remors, vibracions, etc. És obligat que cada edifici registralment independent tingui accés individualitzat des del carrer.

Article 77. Zona de serveis privats 1. Definició: zona que ordena la tipologia d'edificació que correspon a edificis aïllats prioritàriament a

usos industrials i activitats complementàries.

El sistema d'ordenació és edificació aïllada. Configuren aquesta clau dues àrees destinades a usos diferents de l’habitatge i la indústria.


Parcel·la Parcel·la mínima 5.000 m² Edificació Intensitat neta d'edificació 0,8 m²st/m²sòl Ocupació màxima de planta baixa 50% Altura reguladora 9,00 m Nombre de plantes PB+1PP Separació vial 3,00 m Separació veïns 3,00 m Cessions Per a zones verdes i/o equipaments: 15% mínim de la superfície de la parcel·la

S'admet la llibertat de composició arquitectònica. Es recomana l'ús de materials, colors i textures adients amb el paisatge natural on es troba, el Delta de l'Ebre; caldrà atendre la incorporació de finestres i obertures a les façanes que configurin una imatge urbana característica que no pertorbi la ruta turística del municipi. No són permesos els materials d'acabat lluents -xapes galvanitzades, cromades, inoxidables, etc.- en façanes o cobertes, ja que provoquen un fort impacte visual i generen reflexos.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

50

Les tanques, cas de caldre, no podran ser de material opac, estaran configurades amb vegetació autòctona o amb gelosia de materials lleugers. El pendent màxim de les teulades serà del 30%.


- Hoteler - Residencial especial o col·lectiu - Comercial, només com a complement d’altres usos, i en concordança amb allò que disposa el

DL 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials. - Oficines. - Socio-sanitari - Cultural - Recreatiu, amb les limitacions de l’art. 173, 2 - Esportiu - Sociocultural - Bar, restaurant

No és permès l'ús d'habitatge. La concessió de la llicència de qualsevol d'aquestes activitats queda condicionada als articles específics d'aquestes Normes quant a molèsties als veïns, sorolls, olors, despreniment de gasos, pols, remors, vibracions, etc. És obligat que cada edifici registralment independent tingui accés individualitzat des del carrer.

Article 78. Polígons d’actuació urbanística i sectors de planejament urbanístic derivat 1. Els sectors de planejament urbanístic derivat són les àrees en sòl urbà no consolidat que, per al

seu desenvolupament, requereixen prèviament l’aprovació de les figures urbanístiques següents:

a) Pla de millora urbana b) Projecte de reparcel·lació, modalitat compensació o cooperació, si escau c) Projecte d’urbanització, si escau

Tots els sectors de planejament urbanístic derivat i polígons d’actuació urbanística es troben subjectes a les exigències dels articles 43 i 58,3 del TRLUC, i a les reserves per a habitatge de protecció oficial establertes en cadascuna de les fitxes. El planejament derivat fixarà la ubicació d’aquestes reserves. L’ordenació dels polígons d’actuació urbanística queda concretada en els plànols d’ordenació, i per tractar-se d’àmbits en sòl urbà consolidat, subjectes únicament a urbanització de vial queden exclosos de l’exigència de reserves per a habitatge de protecció pública.

2. S’adjunten com a annexos número 1A i 1B fitxes amb les condicions de desenvolupament i

objectius de cadascun dels polígons d’actuació urbanística i sectors de planejament urbanístic derivat, respectivament.

3. El sistema d’actuació és el de reparcel·lació, modalitat compensació bàsica. No obstant, és

aplicable el que preveu l'article 15,5 d'aquestes NNUU. 4. Quant als terminis d’execució dels habitatges subjectes a algun tipus de protecció, cal distingir

entre els de promoció pública i els de promoció privada.

Respecte dels primers, un cop efectuada la corresponent reparcel·lació i inscrits els terrenys a nom de l'Ajuntament, aquests s'incorporen al patrimoni municipal de sòl i d'habitatge, d'acord amb l'article 163,2 del TRLUC. A partir d'aquest moment, el gestor d'aquest patrimoni cercarà la fórmula més efectiva per a l'execució de les obres -actuació directa, conveni amb l'INCASOL,



CVE-DOGC-A-13281013-2013

51

cessió (article 166 TRLUC), alienació (art. 167 i 168 TRLUC)- de manera que el termini entre la incorporació al patrimoni i l'inici de les obres de construcció no superi els dos anys. Pel que fa als de promoció privada, es garantirà que la seva totalitat estigui construïda en un termini màxim de quatre anys a partir de la recepció per part de l'Ajuntament de les obres d'urbanització. En tots els casos, el planejament derivat incorporarà un calendari que, a més, asseguri que els HPP i HPC es construeixin, com a mínim, al mateix ritme que els HRLL. En general, en cap cas els terminis per a la construcció d’habitatge amb protecció oficial no podran ser superiors a 2 anys per a l’inici de les obres, a comptar des que la parcel·la tingui la condició de solar, i a tres anys per a la seva finalització, a comptar des la data d’atorgament de la llicència d’obres, segons l’art. 57.7 TRLUC i 68.2 RLUC.

5. Els habitatges dotacionals no formen part dels habitatges amb protecció oficial i per tant no

consumeixen densitat corresponent als de protecció oficial ni als de renda lliure.

6. En tots els trams de la carretera TV-3403 confrontants amb sòl urbanitzable i/o sòl urbà objecte d’un polígon d’actuació urbanística o d’un pla de millora urbana, el planejament derivat i els projectes d’urbanització hauran de precisar la vialitat de cadascun d’aquests àmbits i els accessos a aquesta via. Els àmbits dels sectors s’hauran d’ajustar per tal d’incloure el sòl necessari per a la construcció dels accessos a la carretera. Els costos de tots aquests intercanviadors i de les actuacions d’adequació de la carretera que siguin necessàries s’hauran d’incloure en les càrregues d’urbanització imputables als sectors beneficiats.

7. En el planejament derivat i els projectes d’urbanització, el disseny de tots els elements viaris de

connexió a la carretera TV-3403 es farà d’acord amb la instrucció de traçat de carreteres “3.1-IC” i amb la “instrucció per al disseny i projecte de rotondes” de la Generalitat de Catalunya. En cap cas no s’admetran rotondes partides ni en general les interseccions en creu. Únicament s’admetran en trams de travessera aquelles interseccions en creu que se’n justifiqui la necessitat per a la configuració de la trama urbana.

8. El planejament derivat confrontant amb la carretera TV-3403 i els corresponents projectes

d’urbanització hauran d’incloure l’obligació, per part del promotor, del compliment de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental d’enllumenat per a la protecció del medi nocturn. En el cas de produir-se contaminació acústica o enlluernament sobre aquesta via, el promotor haurà d’executar a càrrec seu les mesures de protecció pertinents.

9. El planejament derivat i els projectes d’urbanització que afectin les carreteres TV-3403 i TV-3404

hauran d’obtenir l’informe favorable vinculant, segons l’Administració titular de la via, del Servei Territorial de Mobilitat de les Terres de l’Ebre i de la Diputació de Tarragona, respectivament.

10. Pel que fa al sòl urbà no consolidat, es compleixen les condicions mínimes descrites a l’article 4

del D344/2006 per a nous carrers planificats.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

52

TÍTOL V. REGULACIÓ DEL SÒL URBANITZABLE CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS Article 79. Definició, objectius i prohibicions Constitueixen el sòl urbanitzable de Sant Jaume d’Enveja els terrenys que el POUM ha considerat necessaris i adequats a fi de garantir el desenvolupament urbanístic sostenible del municipi, per tal que faci possible el creixement harmònic de la població i de la seva activitat econòmica. Article 80. Desenvolupament i normativa aplicable 1. Es durà a terme mitjançant plans parcials urbanístics per a cada sector delimitat, els quals

contindran les determinacions i la documentació que especifiquen els articles 65 i 66 del TRLUC, i 79 a 89 del RLUC. El sòl urbanitzable no delimitat es desenvoluparà a través de plans parcials de delimitació, com preveu l’art. 33,4 del TRLUC.

2. El model de mobilitat s’ajustarà als principis de moderació de la circulació, on es pretén promoure

els models de desplaçament més sostenibles a fi de defensar els valors de qualitat de vida i mediambientals de la població.

3. Als plànols d’ordenació sèrie N.3. s’hi grafien, segons els casos, vialitat, àrees per a espais lliures

i/o equipaments, tipologies d’edificació i parcel·lació, amb caràcter indicatiu. Aquestes determinacions podran ser ajustades en funció de les característiques topogràfiques del terreny i de la parcel·lació existent, i amb les finalitats d’obtenir una millor distribució dels sòls públics i la circulació, i una millor orientació de l’edificació. En cap cas, però, no podran disminuir-se les superfícies destinades a sistemes, ni incrementar l’índex d’edificabilitat bruta.

4. Als sectors que no disposen de PPU aprovat, a les parcel·les que es construeixin pel sistema

d'ordenació d'edificació aïllada, o siguin susceptibles de construir-hi una piscina de més de 50 m3 de volum, serà obligatòria la construcció d'un dipòsit soterrat (que no consumirà ocupació ni volum) per a recollida i aprofitament de les aigües pluvials, amb un volum mínim en m3 del 10% de la superfície de la parcel·la.

5. La xarxa d’abastament d’aigua disposarà dels hidrants d’incendi suficients que satisfacin les

condicions tècniques especificades en l’annex del Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis.

6. La situació relativa de les àrees edificables i instal·lacions fixes o temporals, respecte de les àrees

amb risc d’incendi de vegetació, hauran de complir les condicions de seguretat per garantir la protecció dels seus ocupants, indicades en l’annex del Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis.

7. Les àrees urbanitzables hauran de mantenir les condicions d’entorn i accessibilitat indicades en l’annex del Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis, per facilitar la intervenció dels bombers i altres serveis de socors en cas de sinistre.

8. A més, caldrà complir tot allò que disposa la normativa següent: - Decret 130/1998, de 12 de maig, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis

forestals en les àrees d’influència de carreteres. - Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les

urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana. - Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen les mesures de prevenció d’incendis

forestals. - Decret 344/2006: s’han de complir les condicions mínimes descrites a l’article 4 per a nous

carrers planificats.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

53

- Tanmateix, es donarà compliment, en els casos en què escaigui, a les prescripcions de l’article

30 de la Llei 22/1988, de costes i al 58 del Reglament referent als accessos i aparcaments al domini públic marítim terrestre.

9. En tots els trams de la carretera TV-3403 confrontants amb sòl urbanitzable, el planejament

derivat i els projectes d’urbanització hauran de precisar la vialitat de cadascun d’aquests àmbits i els accessos a aquesta via. Els àmbits dels sectors s’hauran d’ajustar per tal d’incloure el sòl necessari per a la construcció dels accessos a la carretera. Els costos de tots aquests intercanviadors i de les actuacions d’adequació de la carretera que siguin necessàries s’hauran d’incloure en les càrregues d’urbanització imputables als sectors beneficiats.

10. En el planejament derivat i els projectes d’urbanització, el disseny de tots els elements viaris de

connexió a la carretera TV-3403 es farà d’acord amb la instrucció de traçat de carreteres “3.1-IC” i amb la “instrucció per al disseny i projecte de rotondes” de la Generalitat de Catalunya. En cap cas no s’admetran rotondes partides ni en general les interseccions en creu. Únicament s’admetran en trams de travessera aquelles interseccions en creu que se’n justifiqui la necessitat per a la configuració de la trama urbana.

11. El planejament derivat confrontant amb la carretera TV-3403 i els corresponents projectes

d’urbanització hauran d’incloure l’obligació, per part del promotor, del compliment de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental d’enllumenat per a la protecció del medi nocturn. En el cas de produir-se contaminació acústica o enlluernament sobre aquesta via, el promotor haurà d’executar a càrrec seu les mesures de protecció pertinents.

12. El planejament derivat i els projectes d’urbanització que afectin les carreteres TV-3403 i TV-3404

hauran d’obtenir l’informe favorable vinculant, segons l’Administració titular de la via, del Servei Territorial de Mobilitat de les Terres de l’Ebre i de la Diputació de Tarragona, respectivament.

13. Tenint en compte que els creixements se situen dintre de zona inundable per avinguda de 10

(parcialment), 50, 100 i 500 anys de període de retorn del riu Ebre, els seus usos vénen regulats per allò establert a l’art. 6 i les disposicions transitòries primera i segona de l’RLUC. Per tant, caldrà l’execució de les obres necessàries per tal que les cotes definitives resultants de la urbanització compleixin les condicions de grau de risc d’inundació adequades per a la implantació de la ordenació i usos previstos pel corresponent pla parcial. En concret, el planejament derivat estudiarà la possibilitat que l’ordenació prevegi edificacions palafítiques, de forma que les dependències habitables quedin sempre per sobre de les cotes d’inundació, i de les mesures correctores escaients.

14. Els habitatges dotacionals no formen part dels habitatges amb protecció oficial i per tant no

consumeixen densitat corresponent als de protecció oficial ni als de renda lliure. 15. S’adjunten com a annex número 1C i 1D fitxes amb les condicions de desenvolupament i

objectius de cadascun dels sectors en sòl urbanitzable delimitat i sòl urbanitzable no delimitat, respectivament.

Article 81. Tractament del sòl urbanitzable no delimitat 1. Es defineix, a l’àmbit de Sant Jaume, un sector únic de sòl urbanitzable no delimitat, amb un

índex d’edificabilitat bruta de 0,27m2st/m2sòl, en compliment de l’art. 30 de la Llei 2271998, de costes. Es fixa l’emplaçament del sistema d’espais lliures, amb caràcter vinculant, a la franja compresa entre el riu i el vial de circumval·lació que relliga tot el sector.

2. Es defineix, a l’àmbit de Sant Jaume, un sector únic de sòl urbanitzable no delimitat, amb un

índex d’edificabilitat bruta de 0,23m2st/m2sòl.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

54

3. El sòl urbanitzable no delimitat únicament es podrà delimitar quan estigui urbanitzat més del 70% i s’hagi construït més del 40% del sòl urbanitzable delimitat residencial del sostre previst en aquest tipus de sòl. La superfície mínima per delimitar serà de 5 Ha.

Article 82. Terminis d'execució Quant als terminis d’execució dels habitatges subjectes a algun tipus de protecció, cal distingir entre els de promoció pública i els de promoció privada.

Respecte dels primers, un cop efectuada la corresponent reparcel·lació i inscrits els terrenys a nom de l'Ajuntament, aquests s'incorporen al patrimoni municipal de sòl i d'habitatge, d'acord amb l'article 163,2 del TRLUC. A partir d'aquest moment, el gestor d'aquest patrimoni cercarà la fórmula més efectiva per a l'execució de les obres -actuació directa, conveni amb l'INCASOL, cessió (article 166 TRLUC), alienació (art. 167 i 168 TRLUC)- de manera que el termini entre la incorporació al patrimoni i l'inici de les obres de construcció no superi els dos anys.

Pel que fa als de promoció privada, es garantirà que la seva totalitat estigui construïda en un termini màxim de quatre anys a partir de la recepció per part de l'Ajuntament de les obres d'urbanització. En tots els casos, el planejament derivat incorporarà un calendari que, a més, asseguri que els HPP i HPC es construeixin, com a mínim, al mateix ritme que els HRLL.

En general, en cap cas els terminis per a la construcció d’habitatge amb protecció oficial no podran ser superiors a 2 anys per a l’inici de les obres, a comptar des que la parcel·la tingui la condició de solar, i a tres anys per a la seva finalització, a comptar de la data d’atorgament de la llicència d’obres, segons l’art. 57.7 TRLUC i 68.2 RLUC.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

55

TÍTOL VI. REGULACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS Article 83. Definició del sòl no urbanitzable 1. El terme municipal de Sant Jaume d’Enveja es troba enclavat al bell mig del Delta de l’Ebre, i està

situat a la riba dreta del riu Ebre. La major part del seu territori està classificat com a sòl no urbanitzable i constitueix un dels majors actius naturals i mediambientals del municipi. En aquest sentit, el Delta té un paper fonamental en la interconnexió dels diferents ambients aquàtics (marins, litorals, estanys i riu) i és una zona agrícola de gran productivitat i vàlua, dedicada primordialment a l’arrossar.

2. Aquest Pla classifica com a sòl no urbanitzable, d’acord amb allò que disposa l’article 32 del DL

1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme consolidat per les modificacions introduïdes per la Llei 3/2012, i per la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres (en endavant TRLU), aquells terrenys que, pels seus valors agrícoles o ambientals, es consideren incompatibles amb la seva transformació urbanística, així com també aquells terrenys que es consideren inadequats per al desenvolupament urbà. Així mateix, es classifica com a sòl no urbanitzable el sòl de protecció especial i el sòl de protecció territorial identificats pel Pla territorial de les Terres de l’Ebre aprovat pel Govern de la Generalitat en data 27 de juliol de 2010.

3. Els propietaris de sòl no urbanitzable tenen el dret d'usar, gaudir i disposar de la seva propietat,

d'acord amb la naturalesa rústica dels terrenys, sempre sota els imperatius derivats del principi d'utilització racional dels recursos naturals i dins dels límits establerts per la llei, pel planejament i per la legislació sectorial.

Article 84. Objectius del POUM en el sòl no urbanitzable Són objectius del POUM per a aquesta classe de sòl: 1. El respecte al medi ambient i la sostenibilitat. Implica la permanència o conservació del elements

que caracteritzen i han caracteritzat històricament el territori així com la solució dels impactes negatius que la dispersió de noves construccions ha generat.

2. L’ús racional del territori. Implica la limitació i/o prohibició de noves construccions en els termes

que preveu la present Normativa. 3. L’establiment de mesures de defensa del sòl, atesa la seva condició de recurs limitat, difícilment

substituïble. 4. La defensa dels fluxos de l’aigua, tant en les estructures de regadiu com en el desguàs dels

camps. 5. La millora del paisatge. El paisatge inclou el relleu, la morfologia del sòl i les construccions

associades, com la vegetació autòctona i els valors culturals, representats per les casetes de camp i murs de tanca i contenció.

Article 85. Elements bàsics del territori del sòl no urbanitzable 1. Aquest Pla d’ordenació defineix els elements bàsics del sòl no urbanitzable de Sant Jaume

d’Enveja que configuren la seva fesomia i que esdevenen elements referencials de les actuacions permeses en el sòl no urbanitzable, amb la finalitat de garantir la compatibilitat dels usos i la idoneïtat de les instal·lacions i construccions amb l'estructura i característiques físiques del territori on es localitzen, i d'aconseguir la seva integració en el medi i reduir el seu impacte.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

56

2. Aquests elements bàsics són els següents:

- Estructura de la propietat del sòl - Edificacions i elements construïts existents - Xarxa viària rural - Xarxa hidrològica: riu, canals, sèquies i desaigües - Els camps de conreu i la geometria dels seus marges i feixes - Masses forestals i bosc interior - Elements naturals que configuren la geomorfologia del terreny

3. La definició d'aquests elements i les determinacions relatives a les condicions d'implantació i

limitacions en l'edificació i ús del sòl que comporten, es regulen de forma genèrica i bàsica en els articles següents, sense perjudici de les determinacions específiques per a cada zona o sistema que aquest Pla d’ordenació estableix.

Article 86. Categories en sòl no urbanitzable 1. Aquest POUM qualifica el sòl no urbanitzable en 3 categories.

a) Sòl lliure de protecció especial (claus 30): o clau 30, sòl lliure de protecció especial, sense més consideracions o clau 30A, sòl lliure de protecció especial procedent de PEIN o clau 30B, sòl lliure de protecció especial procedent de PDUSC-C1 o clau 30AB, sòl lliure de protecció especial procedent de PEIN i PDUSC-C1

b) Sòl lliure de protecció territorial:

o clau 31, plana fluvial i deltaica

c) Sobrequalificacions: o ZP, servitud de protecció de la zona de domini públic marítim terrestre o ZI, zona d’influència de la zona de domini públic marítim terrestre

2. Les categories en sòl no urbanitzable previstes en aquest POUM constitueixen subcategories de

les que delimita el Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre, aprovat al juliol de 2010. CAPÍTOL II. CONDICIONS DE PROTECCIÓ MEDIAMBIENTAL EN EL SÒL NO URBANITZABLE Article 87. Definició normativa de conceptes específics del sòl no urbanitzable Als efectes de la regulació del sòl no urbanitzable i l'aplicació de les determinacions establertes per aquestes Normes per a aquesta classe de sòl, caldrà interpretar els següents conceptes de conformitat amb les definicions que s'hi estableixen en cada cas: 1. Sòl natural:

S’entén per sòl natural aquell que s’ha desenvolupat a partir de la sedimentació de les aportacions del riu Ebre i de la interacció amb els processos biològics. Inclou així materials minerals, matèria orgànica i éssers vius. El material mineral ha de tenir un diàmetre de partícules inferior a dos mil·límetres. El sòl es caracteritza per les característiques següents: a) Textura del sòl: es defineix segons la relació proporcional dels diferents diàmetres de les

partícules minerals que composen el sòl. b) Estructura del sòl: originada per la combinació de l’arranjament de les partícules minerals del

sòl i compostos originats per la matèria orgànica formant agregats que tenen un caràcter persistent.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

57

c) Conreu sobre sòl natural: s’entén com conreu sobre sòl natural aquell on el cultiu de la planta es verifica directament sobre la capa de sòl natural sense haver-hi cap separació entre la planta i la capa de sòl. No es considera conreu sobre sòl natural aquell realitzat en hivernacles, sota malles d’ombreig, en contenidors o en taules.

d) Vegetació potencial: s’entén per vegetació potencial el conjunt d’espècies vegetals autòctones que de manera espontània es poden desenvolupar en un indret determinat de manera estable i en funció dels factors ecològics locals com són el clima i les propietats físiques i químiques del sòl.

e) Bosc de ribera: conjunt de vegetació caducifòlia que creix a banda i banda del riu sobre sòls que, a partir d’una certa profunditat, acostumen a estar amarats d’aigua provinent del propi riu. El tipus de vegetació està dominada pels canyars, salzes, oms, xops, etc.

Article 88. Condicions de protecció mediambiental en el sòl no urbanitzable 1. Per a totes aquelles actuacions que hagin d’executar-se en el territori que puguin comportar un

impacte ambiental negatiu, implicar riscos per al medi ambient o d’altres perjudicis anàlegs, i sempre que ho determini la legislació sectorial vigent, és necessari efectuar un estudi d’avaluació de l’impacte ambiental que haurà d’acompanyar-se amb el projecte corresponent, d’acord amb el Reial decret legislatiu 1302/86, de 28 de juliol, d’avaluació de l’impacte ambiental, el Decret 114/88, de 7 d’abril, i la legislació concordant.

2. Independentment de la realització dels estudis d'avaluació d'impacte ambiental, totes les

actuacions que s'hagin d'efectuar al sòl no urbanitzable hauran de complir les condicions de protecció mediambiental establertes a continuació.

Article 89. Normes relatives a les aigües L’ús de les aigües superficials i subterrànies es regula per la Llei 29/85 de 2 d’agost, d’aigües i la legislació concordant en la matèria. 1. Aigües residuals

a) Queda totalment prohibit abocar residus de cap tipus a la llera dels cursos d’aigua naturals o artificials (rius, torrents, clamors, sèquies...).

b) Les edificacions disseminades al sòl no urbanitzable caldrà que assegurin el tractament previ a l’abocament de les aigües residuals mitjançant sistemes de depuració adequats:

c) Connexió a la xarxa de clavegueram, quan sigui possible per l’existència d’un col·lector territorial proper.

d) Depuració mitjançant sistemes biològics, preferentment de filtres biològics o llacunatges amb vegetació, utilitzant línies de tractament que suposin un consum energètic i una producció de fangs mínima quan es tracti de conjunts d’edificacions situades en sòl rural.

e) Quan no sigui possible cap dels dos supòsits anteriors, depuració mitjançant fosses sèptiques amb les característiques tècniques necessàries per assegurar la deguda estanqueïtat i el sistema adient de gestió dels residus. Les activitats classificades com a potencialment contaminants requeriran, per a la seva instal·lació, ampliació, modificació o trasllat, l’aprovació per part de l’Ajuntament dels tractaments previs a l’abocament necessaris per descarregar els seus afluents amb els nivells de qualitat marcats per la legislació vigent. Totes les activitats ubicades al terme municipal, qualsevol quines siguin les seves característiques, han de tenir resolt el sistema d’abocament d’aigües residuals de tal manera que eviti la contaminació del medi. Sense prèvia autorització de permís d’abocament, l’Ajuntament no autoritzarà l’obertura, ampliació, modificació o trasllat de cap establiment.

2. Regulació d’obres hidràuliques de reg

La construcció d’un embassament de reg requerirà la sol·licitud de llicència municipal i, quan ho determini la llei, l’informe favorable de l’Administració competent; molt especialment pel que fa a la prevenció de ruptura. La sol·licitud haurà d’anar acompanyada d’un plànol on s’especifiqui el disseny de la sortida d’aigües amb filtres de graves o qualsevol altre sistema filtrant, que asseguri



CVE-DOGC-A-13281013-2013

58

la sortida d’aigua sense materials en suspensió que puguin provocar obturacions dels sistemes de reg. A més s'hauran de dissenyar sistemes de protecció dels amfibis com rampes de sortida de l’aigua (de fusta o de pedres) amb un pendent inferior al 10% i disseny del fons amb cubetes a una cota inferior a la cota de sortida de l’aigua, que assegurin la persistència d’aigua un cop l’embassament és buit.

Es prohibeix l’addició de productes químics (fertilitzants o fitosanitaris) a l’aigua de l’embassament que puguin suposar un perill per a la salut humana o per a la vida silvestre, en cas d’immersió en l’aigua de l’embassament.

Es prohibeix qualsevol activitat que alteri significativament qualsevol component del cicle hidrològic dels sòls (escorrentia, infiltració, etc.), i especialment de les funcions de la xarxa de drenatge que contribueix a mantenir aquest cicle hidrològic al Delta de l’Ebre.

3. Tractament de canals i sèquies

Es protegiran els canals, sèquies i desaigües. No es permetrà cap obra que malmeti el seu traçat i impedeixi el servei i les obres de manteniment.

Les franges de protecció seran d’acord amb l’art. 60 d’aquestes NNUU. Es permetrà el revestiment dels canals, sèquies i desaigües amb formigó o qualsevol material que impedeixi el malbaratament de l’aigua. Aquestes obres de revestiment es faran amb un total respecte al paisatge.

Article 90. Normes relatives als residus 1. Residus agraris i ramaders

Les explotacions ramaderes han de complir els requisits establerts per la legislació vigent (Decret 220/2001, d’1 d’agost, de gestió de les dejeccions ramaderes. Directiva 91/676/CEE, de 12 de desembre, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats utilitzats en agricultura, la qual va ser incorporada mitjançant el Reial decret 261/1996, de 16 de febrer), que assegurin una gestió adequada, en funció del tipus d’explotació, dels excrements sòlids i líquids, dels animals morts, de les aigües residuals, dels afluents de fums i gasos així com d’altres residus i disposar de sistemes de càrrega i descàrrega d’animals adequats al tipus de producció.

Es prohibeix l’aplicació de purins al sòl fora dels conreus que l’admeten com a fertilitzant i en cap cas a les parcel·les afectades per les proteccions del sistema fluvial, xarxa hídrica, les zones tipificades com a vulnerables i en aquelles on les condicions específiques d’usos d’aquesta regulació es prohibeix específicament. Amb la finalitat de prevenir la contaminació de les aigües per infiltració dels purins al sòl i fins l’aqüífer, també queda restringida l’aplicació de purins en el perímetre de 250 m al voltant dels indrets d’especial interès natural o paisatgístic descrits a l’art. 92,4.

Per tal d’evitar que una mateixa parcel·la rebi dejeccions ramaderes de més d’una explotació, cada Pla de gestió haurà de demostrar que les terres agrícoles incloses com a base agrícola del Pla no formen part de cap altre Pla de gestió de dejeccions ramaderes.

2. Productes agroquímics

Es prohibeix l’abandonament d’envasos de productes agroquímics i la neteja de cubes aplicadores de fertilitzants i fitosanitaris en cursos d’aigua, naturals o artificials.

3. Residus de la construcció



CVE-DOGC-A-13281013-2013

59

La sol·licitud de llicència municipal per a l’enderrocament, l’excavació i la construcció de noves obres ha d’anar acompanyada d’un document que avaluï els volums i les característiques dels residus que s’originaran en les operacions d’enderroc, excavació o construcció, les operacions de destriament o recollida selectiva projectades pels residus que es generin i les instal·lacions de reciclatge o disposició del rebuig on es gestionaran en cas que no s’utilitzin o reciclin en la mateixa obra.

El productor dels residus per enderrocs, noves construccions o excavacions té l’obligació de dipositar una fiança en el moment d’obtenir la llicència municipal, acord amb la legislació vigent en matèria de residus de la construcció.

4. Emplaçament d’infraestructures de tractament de residus

Els particulars o entitats que realitzin el tractament o l’eliminació dels seus residus hauran d’obtenir llicència municipal d’activitat. Seran considerades infracció urbanística les instal·lacions o equipaments que desenvolupin activitats de tractament, emmagatzematge o eliminació de residus i que no disposin de llicència municipal i podran ser clausurades immediatament. L’Ajuntament afavorirà les iniciatives que tinguin per objecte la recuperació, reutilització i valoració dels materials residuals. Els abocaments incontrolats de qualsevol classe que es produeixin en l’àmbit d’aquesta Normativa hauran de ser clausurats, i es procedirà a la restauració dels terrenys al seu estat original en el termini més breu possible, sempre que l’Ajuntament ho requereixi. El cost derivat d’aquestes operacions anirà a càrrec del propietari dels terrenys afectats.

Es prohibeix l’eliminació, mitjançant deposició, de residus en terrenys que no hagin estat prèviament autoritzats per l’Ajuntament, així com la descàrrega en dipòsits o abocaments particulars de qualsevol tipus de residus diferents a aquells que hagin pogut ser motiu d’autorització.

Les noves instal·lacions de tractament de residus requeriran l’elaboració d’un Pla especial urbanístic on es consideri, entre altres qüestions tècniques, l'impacte ambiental de l’activitat i les mesures correctores a introduir, amb especificació del destí final dels residus tractats.

Article 91. Normes relatives a la protecció de la biodiversitat 1. Manteniment dels marges dels conreus

Per la seva importància com a refugis de biodiversitat, es mantindrà sempre que sigui possible, la vegetació natural que apareix espontàniament als marges dels conreus i les parets que separen les diferents parcel·les agràries. Els arbres autòctons dels marges de camins, conreus i xarxa de reg es protegeixen específicament. Quan quedin afectats per les obres de millora de les infraestructures, caldrà justificar la impossibilitat tècnica de mantenir-los, per obtenir la llicència municipal.

Es recomana no cremar i/o aplicar productes herbicides als marges amb vegetació de les parcel·les. Les vores de camins o carreteres que transcorren per l’interior de camins ramaders o lligallos, no podran ser desbrossades amb mitjans o productes químics. En la resta de superfície del lligallo, més enllà de l’àrea de servitud dels camins i carreteres, no podrà eliminar-se la vegetació natural, ni per part de l’administrador de la via de comunicació ni pels propietaris de les finques veïnes. En cas de necessitat de controlar el creixement de la vegetació per afectar la productivitat del conreu es podrà eliminar selectivament mitjançant desbroçament manual o mecànic. En tot cas sempre complint la legislació vigent de prevenció dels incendis forestals (Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.

2. Protecció de la flora i fauna autòctones i els hàbitats naturals



CVE-DOGC-A-13281013-2013

60

Es protegeix la flora i la fauna autòctones segons la directiva 92/43 CEE referent a la conservació dels hàbitats naturals i la flora i la fauna silvestres, considerant-se reservoris naturals tots aquells espais inventariats com a PEIN o xarxa Natura 2000 com a hàbitats naturals i hàbitats d'espècies sensibles.

3. Protecció de l’arbrat

Concepte d’arbre singular: a) Diàmetres normals a partir dels quals un arbre d’una espècie determinada assoleix la

categoria d’arbre singular:

Xops, albers (populus sp.) 65 cm Om (ulmus minor) 30 cm Vern (alnus glutinosa) 30 cm Salze (salix alba) 25 cm

Serà objecte d’especial protecció el bosc de ribera que es correspon amb la vegetació existent a la zona de domini públic d’ambdues ribes del riu Ebre, descrita a l’art. 81.4 d’aquestes Normes. Els arbres singulars, obligatòriament s’han de trasplantar o de realitzar plantació de restitució. S’ha de mantenir viu en cas d’obres a menys de 4 m distància del tronc. En cas de mort com a conseqüència de les obres o d'altres actuacions dutes a terme, cal realitzar una plantació de restitució de la mateixa espècie, en el lloc indicat pels serveis tècnics de l'Ajuntament. La quantitat d’unitats d’arbres de la plantació de restitució s’ajustarà a la fórmula següent:

N= X-D Essent: N = núm. d’arbres que s’han de plantar en concepte de restitució. X = diàmetre normal de l’arbre singular en centímetres. D = diàmetre normal de l’arbre a plantar en concepte de restitució. Cal destacar que únicament poden complir aquesta fórmula els exemplars que superen els 130 cm d’altura des de la superfície del medi de cultiu.

4. Permeabilitat biològica de les infraestructures i els tancaments

La implantació de noves infraestructures lineals al territori (carreteres, ferrocarril, etc.), o la reforma de les ja existents, que suposin l’aparició d’una barrera física caldrà que tingui en compte mesures correctores per assegurar la seva permeabilitat biològica.

Aquestes mesures establiran específicament solucions permeables quan travessin la xarxa hídrica (zones de reg o drenatge) o separin dues àrees d'interès natural.

Sempre que sigui necessari realitzar terraplens, desmuntatge, escombraries o superfícies ocupades pel parc de maquinària, caldrà assegurar la seva revegetació amb les mateixes espècies de la zona, amb una densitat adequada, determinada pels serveis municipals competents.

Les obres de drenatge que es realitzin a les noves infraestructures hauran d’estar adaptades a la protecció de la fauna: sempre que sigui possible, la inclinació de les parets de les obres de drenatge no superarà els 15º de pendent i tindrà una textura superficial de les parets rugosa, formada per escollera. Quan sigui necessària la construcció de pous de caiguda verticals, caldrà tancar l’entrada amb reixes horitzontals de llum inferior a 10 mm.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

61

Les tanques dels conreus i de les zones ocupades per vegetació natural hauran de ser permeables al pas de fauna terrestre. Aquesta condició comporta que com a mínim, per cada 25 metres lineals de tanca hi haurà una obertura al nivell del terra de 25 cm d’altura i 1 m² de secció.

5. Control de la introducció d’espècies invasores

Amb l'objectiu d'evitar nous impactes derivats de l'alliberament d'espècies potencialment invasores, queden prohibides les activitats de manteniment i reproducció d'espècies animals que siguin considerades de risc respecte a les espècies autòctones.

Article 92. Normes relatives a la protecció del paisatge 1. Creuament de sòl no urbanitzable per línies aèries o soterrades de transport de matèria i/o

energia

Cas d’haver de creuar-se el sòl no urbanitzable per noves línies aèries o soterrades de transport de matèria o energia (línies elèctriques d’alta tensió, oleoductes, gasoductes, línies telefòniques, etc.), aquestes es canalitzaran i s’ordenaran conjuntament amb les existents, preveient corredors al llarg de les infraestructures de comunicació o per aquells terrenys que menys perjudiquin la qualitat ambiental i paisatgística del territori, i sempre el més allunyades possible dels espais inclosos en el sistema d’espais d’interès natural. El traçat de noves línies, l'adequació o el trasllat de les existents requerirà la formulació de pla especial urbanístic en què es determini la seva necessitat, les alternatives de traçat amb la determinació del de menor impacte i les mesures correctores dels impactes ambientals negatius que s'hi puguin produir. A aquest efecte es presentaran estudis alternatius de traçat i estudi d'impacte paisatgístic sobre models de representació tridimensional del terreny.

En el cas de les línies aèries de transport elèctric d’alta tensió es col·locaran proteccions en les torres i els cables per evitar accidents a l’ornitofauna.

2. Adequació paisatgística de les edificacions

Per aconseguir una major integració en el paisatge de les edificacions en sòl rural, caldrà realitzar un tractament de la vegetació creant una pantalla vegetal que disminueixi el seu impacte paisatgístic.

Aquesta es realitzarà, preferentment, amb espècies vegetals autòctones. Les condicions de l’enjardinament o la restauració vegetal s’especificaran en el projecte de construcció, ampliació o reforma que es presenta per l’obtenció de la corresponent llicència.

De forma general s’estableix que la tipologia, els materials i els sistemes constructius aparents han de ser els propis i coherents amb l’àmbit territorial on l’edificació estigui emplaçada.

3. Protecció dels camps de conreu tradicional de l’arròs

Amb l'objectiu de preservar la fesomia tradicional dels conreus del Delta, i especialment de l’arròs, no es podrà modificar la geometria de les vores i, especialment, eliminar les franges de vegetació herbàcia dels marges dels camps de cultiu en cas que aquests rebin alguna subvenció vinculada a la preservació de l'ornitofauna o per a la restauració del paisatge agrícola tradicional.

4. Indrets d’especial interès natural o paisatgístic

Els conreus d’arrossars, formen part del patrimoni antropològic i paisatgístic del municipi. Per aquest motiu restarà prohibida la destrucció de la morfologia d’aquests camps de cultiu.

D’altra banda, són indrets d’especial interès natural o paisatgístic del municipi, en sòl no urbanitzable, els següents:

− Franja de terreny compresa entre el riu Ebre i el canal de la dreta de l’Ebre.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

62

− Entorn dels masos catalogats. − Arbres de port gran a l’entorn dels masos i en general els arbres situats als marges dels

conreus, camins i de la xarxa de reg i drenatge. Aquests indrets gaudiran d’una especial protecció consistent en assegurar la seva conservació i preservació. Qualsevol llicència que afecti aquests indrets haurà de tenir en consideració la seva conservació.

Article 93. Normes relatives a la protecció dels sòls i moviments de terra 1. Queden prohibides les activitats que comportin l'erosió o l'alteració de la textura natural del sòl

més enllà dels percentatges i condicions establerts en la regulació específica de cada zona de sòl no urbanitzable. Les activitats extractives no s’admeten en cap zona de sòl no urbanitzable, respectant però les preexistents, així com les zones ja autoritzades, les àrees d’ampliació en tràmit o les superfícies compreses dintre de quadrícules mineres atorgades.

2. En cas de realitzar moviments de terres i actuacions de millora de les propietats del sòl, s’haurà

de garantir la formació d’un nou sòl natural capaç de mantenir els processos ecològics que li són propis.

3. Es prohibeix la reducció o eliminació de la vegetació natural dels marges dels diversos llits del riu

actuals o abandonats. Article 94. Altres normes relatives a la protecció mediambiental A més del compliment de les condicions de protecció mediambiental establertes en els articles anteriors, caldrà que es compleixin totes aquelles determinacions establertes en la legislació sectorial relativa a:

− La contaminació lumínica − La contaminació atmosfèrica (emissió de fums, pols etc.) − La contaminació acústica que siguin d'aplicació en el sòl no urbanitzable

CAPÍTOL III. REGULACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE SECCIÓ PRIMERA. REGULACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE DE PROTECCIÓ ESPECIAL Article 95. Definició Comprèn aquell sòl que, pels valors naturals o de connectivitat ecològica, o per la localització en el territori, es considera que és el més adequat per integrar una xarxa permanent i contínua d’espais oberts que ha de garantir la biodiversitat i vertebrar el conjunt d’espais oberts del territori, que tenen diferents caràcters i funcions. El sòl de protecció especial incorpora aquells espais que han estat protegits per la normativa sectorial, com el Pla d’espais d’interès natural i la xarxa Natura 2000. El sòl lliure de protecció especial és el sòl no urbanitzable que posseeix uns valors ecològics o paisatgístics d’elevada importància que justifiquen la seva conservació indefinida com a elements del patrimoni natural. Aquesta categoria comprèn els espais inclosos al PEIN, els connectors biològics i les vores del PEIN (que amb el PDUSC ja queden incorporades), els elements naturals que el Pla considera de valor local i l’espai litoral, constituït per la franja de protecció litoral (zona de protecció de l’atermenament del domini públic marítim terrestre i zona d’influència, tal com es defineixen a l’article 58 d’aquestes NNUU). La zona de domini públic marítim terrestre es configura com a sistema, definit a l’article 58 d’aquestes NNUU.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

63

De manera sintètica, es consideren interessants els següents àmbits o espais amb vocació de connectivitat ecològica, de major a menor importància o rellevància territorial: 1. Riu Ebre i les seves riberes. Esdevé el principal element vertebrador del territori i la seva

importància territorial estratègica des del punt de vista natural és molt gran. Actualment s’està desenvolupant un projecte estatal de recuperació de la seva ribera que porta associada l’expropiació pública dels terrenys contigus al riu i la seva reforestació, fets que comportaran una molt bona aliança en l’estratègia de protecció de la seva funció connectora.

2. Àmbit Platjola – riu Ebre. Correspondria a la franja de territori comprès entre la bassa de la

Platjola i el riu Ebre. Des del punt de vista estratègic la seva importància està en el fet que esdevé la zona on riu i basses resten més propers en allunyar-nos de la desembocadura.

3. Xarxa de desaigües del Delta. Xarxa de drenatge de les zones de conreu que poden arribar a

assimilar-se a zones humides, amb importància tant per la seva component aquàtica com per els espais lliures adjacents.

La resta de territori i la seva connectivitat ecològica estan ja prou ben definides i emmarcats amb la resta de figures de protecció d’espais naturals. Article 96. Règim jurídic comú a tot el sòl lliure de protecció especial La categoria territorial de sòl no urbanitzable de protecció especial, se sotmet, a les determinacions següents: 1. El sòl de protecció especial ha de mantenir la condició d’espai no urbanitzat. 2. Els nous elements d’infraestructures que s’hagin d’ubicar necessàriament en sòl de protecció

especial, com també la millora dels que hi ha en aquesta classe de sòl, han d’adoptar solucions que minimitzin els desmunts i terraplens, i han d’evitar interferir els connectors ecològics, els corredors hidrogràfics i els elements singulars del patrimoni natural (hàbitats d’interès, zones humides i espais d’interès geològic) i cultural. Quan el sòl de protecció especial es destini a activitats agràries, caldrà aportar també solucions que minimitzin l’impacte a les explotacions agràries i les infraestructures corresponents. L’estudi d’impacte ambiental, quan sigui requerit per la naturalesa de l’obra, ha de tenir en compte la circumstància de la ubicació en sòl de protecció especial. Quan no es requereixi l’estudi d’impacte ambiental és preceptiva la realització, dins l’estudi d’impacte i integració paisatgística que disposen les directrius del paisatge, d’una valoració de la inserció de la infraestructura en l’entorn territorial.

3. L’anàlisi i valoració de la inserció de les edificacions o infraestructures en l’entorn territorial ha de

demostrar que les construccions i els usos que es proposen no afecten de forma substancial els valors de l’àrea de sòl de protecció especial on s’ubicarien. L’estudi ha de considerar les següents variables, amb especial atenció a les relacionades amb els valors a protegir i el possible impacte de l’activitat:

a) Vegetació i hàbitats de l’entorn b) Fauna de l’entorn c) Valor edafològic d) Valor productiu agrari e) Funcions de connector biològic f) Estabilitat del sòl g) Funcions hidrològiques h) Connectivitat territorial i) Gestió dels residus j) Accessibilitat i necessitat de serveis k) Increment de la freqüentació l) Patrimoni cultural i històric m) Patrimoni geològic n) Zones humides



CVE-DOGC-A-13281013-2013

64

o) Paisatge p) Qualitat atmosfèrica q) Millora esperada de l’espai protegit

En tot cas les dimensions de l’àrea de sòl –superfície, amplada, etc.- seran determinants en la valoració dels efectes de les edificacions o infraestructures en l’entorn territorial.

4. En els sòls de protecció especial destinats a la producció agrària es recomana l’ambientalització

de les activitats agrícoles i ramaderes, principalment pel que fa al manteniment i millora de les tanques de vegetació natural (reticles, tanques verdes, illes de vegetació, mosaics i altres) i a la incorporació de mesures agroambientals, d’acord amb les polítiques agràries i els instruments de suport i finançament existents. En els marges i límits de parcel·la dels sòls de protecció especial destinats a la producció agrària, es recomana el manteniment del tancament tradicional de la zona (murs de pedra seca, rengles d’arbres o arbusts...) i, si escau, la vegetació natural que aquest porti associada, en tal que factors de biodiversitat i del paisatge. En aquest darrer cas, se n’ha d’afavorir la revegetació espontània.

5. Les activitats extractives que tinguin lloc en el sòl de protecció especial tindran en compte el

següent: a) Es poden autoritzar noves activitats extractives i ampliacions de les ja autoritzades en sòl

de protecció especial sempre que no afectin de forma clara i definitiva els valors que han motivat la protecció del conjunt de l’espai protegit. Aquestes autoritzacions s’han de regir per la normativa vigent relativa a activitats extractives. En qualsevol cas, en la restauració d’aquests espais s’ha de tenir cura de restablir els valors que, en cada cas, n’han motivat la protecció.

b) Les propostes de noves activitats extractives han de ponderar des de l’anàlisi multicriteri del cost benefici els valors naturals, ambientals, agraris i patrimonials enfront del valor dels béns miners objecte d’explotació, la disponibilitat i necessitat i els costos globals del transport d’aquests.

6. Tipus d’intervencions segons els efectes i l’objecte:

A. Aquelles que aporten qualitat al medi natural, agrari i paisatgístic. Estan associades a la gestió i millora del territori rural, com és el cas de les edificacions i

instal·lacions pròpies de l’agricultura a cel obert, la ramaderia i la silvicultura extensives, el turisme rural –en especial i preferentment, l’agroturisme-, i les instal·lacions i edificacions per a la protecció i valorització del medi natural. També es consideren incloses en aquest tipus les instal·lacions de les activitats agràries intensives o determinades activitats complementàries a l’agricultura que formen part de l’explotació a cel obert d’una finca molt més gran que l’espai que ocupen i contribueixen a la viabilitat del conjunt de l’activitat agrària que manté la qualitat de la finca.

B. Aquelles que no aporten qualitat al medi natural i paisatgístic.

No contribueixen a la gestió, endreça i millora del territori no urbanitzat. Es tracta d’edificacions sovint assimilables a les d’ús industrial, com és el cas de les edificacions per a activitats agràries intensives no associades a l’explotació i la gestió territorial d’una finca gran i altres edificacions o instal·lacions d’interès privat i un ús intensiu del sòl, com els càmpings. Es tracta d’activitats no prohibides per la legislació urbanística, però que no es poden incloure en el tipus A.

C. Aquelles que són d’interès públic d’acord amb la legislació vigent.

Comprèn les infraestructures i equipaments d’interès públic que han de situar-se en el medi rural, entre els quals, es distingeixen:

- Infraestructures lineals (C1), com carreteres, ferrocarrils, conduccions i altres elements significatius

- Elements d’infraestructures (C2), com instal·lacions solars i eòliques, antenes de telecomunicacions, instal·lacions de tractament del cicle de l’aigua, plantes de tractament de residus i altres elements.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

65

- Elements d’equipament públic que la legislació urbanística no prohibeix en sòl no urbanitzable (C3), com cementiris, establiments penitenciaris i altres.

SUBSECCIÓ PRIMERA. SÒL LLIURE DE PROTECCIÓ ESPECIAL NO PROCEDENT DE PEIN NI PDUSC (CLAU 30) Article 97. Definició Correspon al sòl de protecció especial que no procedeix de PEIN ni de PDUSC. Article 98. Règim jurídic El sòl no urbanitzable de protecció especial no procedent de PEIN ni PDUSC (clau 30) se sotmet a les determinacions de les Normes urbanístiques d’aquest POUM, a la legislació urbanística vigent i altra legislació sectorial aplicable. Article 99. Objectius Garantir la biodiversitat i vertebrar el conjunt d’espais oberts del territori, que tenen diferents caràcters i funcions. Article 100. Regulació de les actuacions 1. Usos admissibles:

a) Les construccions i instal·lacions vinculades a explotacions agrícoles, ramaderes, forestals o d’explotació de recursos naturals. b) Rehabilitació i reconstrucció de masies i cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable d’acord amb els requisits fixats per l’article 47.3 del TRLUC. c) Activitats o equipaments d’interès públic que necessàriament s’hagin d’implantar en el medi rural previstos per l’article 47.4 del TRLUC, sempre que es demostri que no és possible una ubicació alternativa en altres sòls no urbanitzables de menor protecció. d) Noves construccions destinades a habitatge familiar o allotjament de persones temporeres, amb els requisits fixats a l’article 50 del RLUC. e) Estacions de subministrament de carburants i de prestació d’altres serveis de la xarxa viària. f) Construccions i instal·lacions vinculades a l'execució, al manteniment i al funcionament de les obres públiques. g) Construccions destinades a l’activitat de càmping i a l’aparcament de caravanes, autocaravanes i remolcs tenda, que exigeixen en tots els casos la tramitació prèvia d’un pla especial urbanístic. h) Construccions auxiliars destinades a l’activitat de turisme rural.

2. Usos incompatibles:

a) Usos industrials o d’emmagatzematge que no corresponguin a les especificacions, amb l’excepció d’indústries amb llicència d’activitat anterior a la data d’aprovació inicial d’aquest POUM. b) Habitatge familiar no vinculat a explotacions agrícoles, ramaderes, forestals o cinegètiques. c) Habitatge plurifamiliar. d) Oficines. e) Activitats comercials, incloses l’exposició i venda de materials de construcció, mobles i vehicles. f) Usos recreatius i esportius que suposin un impacte important per al medi, especialment en forma de fums, soroll i erosió. g) Abocaments o emmagatzematge de residus o altres materials (runa, vehicles fora d’ús, ferralla, etc.) excepte les activitats autoritzades en el moment d’aprovació d’aquesta Normativa. h) Usos sanitaris, assistencials i socioculturals que no s’hagin d’emplaçar de manera necessària en el medi rural.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

66

j) Tallers de reparació de vehicles no vinculats a estacions de subministrament de carburants ni de prestació d’altres serveis de la xarxa viària.

3. Altres consideracions:

Només es poden autoritzar les següents edificacions de nova planta o ampliació de les existents: a) Les que tenen per finalitat el coneixement o la potenciació dels valors objecte de protecció o la millora de la gestió del sòl en el marc dels objectius de preservació que estableix el POUM. Aquestes edificacions corresponen al tipus A de l’article 96 del POUM. b) Les edificacions i ampliacions que són admissibles quan es compleix amb allò que estableix l’article 47 del TRLUC, quan es compleixin les condicions i exigències que s’assenyalen al present article per tal de garantir que no s’afectaran els valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl. Aquestes edificacions o instal·lacions corresponen als tipus B i C de l’article 96 del POUM.

SUBSECCIÓ SEGONA. SÒL LLIURE DE PROTECCIÓ ESPECIAL PROCEDENT DE PEIN (CLAU 30A) Article 101. Definició Aquesta categoria comprèn aquells terrenys considerats d’interès natural pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural de Catalunya (PEIN). Article 102. Règim jurídic El sòl lliure de protecció especial procedent de PEIN (clau 30A) se sotmet a les determinacions de les normes urbanístiques d’aquest POUM, a la legislació urbanística vigent, a la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, i al Decret 328/1992 pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural, així com altra legislació sectorial aplicable. Article 103. Objectius Els del PEIN. Article 104. Regulació de les actuacions 1. Usos admissibles:

Amb caràcter general, s’admeten les construccions i instal·lacions vinculades a explotacions agrícoles, ramaderes, forestals o cinegètiques i també les vinculades a l'execució, al manteniment i al servei de les obres públiques. Excepcionalment, es poden admetre els usos i les instal·lacions de la relació següent: a) Noves construccions destinades a habitatge familiar o allotjament de persones temporeres,

amb els requisits fixats a l’article 50 del RLUC. b) Rehabilitació i reconstrucció de masies i cases rurals que calgui preservar i recuperar per

raons arquitectòniques, històriques, ambientals, paisatgístiques o socials, d’acord amb l’article 47.3.a) del TRLUC, per destinar-les a habitatge familiar, establiment de turisme rural, activitats artesanals o artístiques.

c) Activitats o equipaments d’interès públic que necessàriament s’hagin d’implantar en el medi rural previstos per l’article 47.4 del TRLUC, sempre que es demostri que no és possible una ubicació alternativa en altres sòls no urbanitzables de menor protecció.


Amb caràcter general són incompatibles els usos previstos com a tals a l’article 100 d’aquest POUM. A més, són incompatibles els usos següents:



CVE-DOGC-A-13281013-2013

67

a) Usos comercials i industrials. b) Activitats o equipaments d’interès públic:

• Equipaments educatius no relacionats amb l'ensenyament obligatori ni amb la natura. • Equipaments culturals no relacionats amb aspectes naturals o del lloc. • Equipaments socials no relacionats amb aspectes naturals o del lloc. • Equipaments judicials. • Equipaments educatius no relacionats amb aspectes naturals o del lloc. • Equipaments esportius no relacionats amb aspectes naturals o del lloc. • Equipaments sanitaris. • Centres religiosos. • Equipaments especials com ara cementiris. • Equipaments de seguretat ciutadana. • Equipaments o instal·lacions de sanejament d'aigües residuals (planta depuradora

industrial, planta depuradora d’aigües residuals urbanes, altres infraestructures incloses en el programa de sanejament).

• Equipaments o instal·lacions per a la gestió de residus municipals (abocador de residus sòlids urbans, abocador de runes de la construcció i terres, deixalleries, descontaminació i desballestament de vehicles fora d’ús, planta de compostatge de residus urbans).

• Equipaments o instal·lacions per a la gestió de residus industrials (abocador de residus industrials).

• Equipaments o instal·lacions per a la gestió de residus agropecuaris (planta de tractament de purins, planta de compostatge de fems, planta de compostatge de productes vegetals i orgànics per a adobs).

• Equipaments o instal·lacions per al tractament de residus especials (planta incineradora de residus, planta de transferència de residus, plantes de recuperació del ferro i d’abocaments d’escòries).

c) Usos turístics: • Instal·lacions d'allotjament i restauració (restaurant, cafè, bar, càmping, hotel, hostal,

motel, hotel apartament, alberg de joventut, casa de colònies, pupil·latge de caravanes, establiment de turisme rural en edificacions de nova planta).

• Àrees de lleure (parc temàtic, parc aquàtic, parc lúdic esportiu). d) Serveis i instal·lacions vinculats a la xarxa viària. e) Qualsevol altre ús o instal·lació anàleg als anteriors.

SUBSECCIÓ TERCERA. SÒL LLIURE DE PROTECCIÓ ESPECIAL PROCEDENT DE PDUSC-C1 (CLAU 30B) Article 105. Definició Aquesta categoria comprèn aquells terrenys considerats com els connectors biològics i les vores del PEIN. Igualment, inclou el sòl no urbanitzable costaner que s’identifica en el PDUSC com a C1. Article 106. Règim jurídic El sòl lliure de protecció especial procedent de PDUSC (clau 30B) se sotmet a les determinacions de les normes urbanístiques d’aquest POUM, a la legislació urbanística vigent, al Pla director urbanístic del sistema costaner i d’altra legislació sectorial aplicable. Article 107. Objectius Els del PDUSC. Article 108. Regulació de les actuacions 1. Usos admissibles:

a) Les construccions i instal·lacions vinculades a explotacions agrícoles, ramaderes i forestals.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

68

b) Noves construccions destinades a habitatge familiar amb els requisits fixats a l’article 50 del RLUC.

c) Rehabilitació i reconstrucció de masies i cases rurals que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques, històriques, ambientals, paisatgístiques o socials, d’acord amb l’article 47.3.a) del TRLUC, per destinar-les a habitatge familiar, establiment de turisme rural, activitats d’educació en el lleure, establiments hotelers amb exclusió de la modalitat d’hotel apartament, restauració, activitats artesanals o artístiques i equipaments o serveis comunitaris.

d) Activitats o equipaments d’interès públic que necessàriament s’hagin d’implantar en el medi rural previstos per l’article 47.4 del TRLUC, sempre que es demostri que no és possible una ubicació alternativa en altres sòls no urbanitzables de menor protecció. Pel que fa a les activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural, d’educació en el lleure i d’esbarjo que es desenvolupin a l’aire lliure, i els equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans que es vulguin ubicar dins la franja dels 500 metres, només seran admeses aquelles que s’hagin d’implantar necessàriament a la zona costanera per raó de la seva vinculació directa i funcional al mar o a la costa.


Amb caràcter general són incompatibles els usos previstos com a tals a l’article 100 d’aquest POUM. A més, són incompatibles els usos següents: a) Cartells de propaganda i altres elements similars, llevat d’aquells que serveixen

exclusivament per a l’orientació. b) Càmpings. c) Establiments de turisme rural o hotelers en edificacions de nova implantació.

No s’admeten altres usos, obres, instal·lacions o construccions diferents dels usos admissibles.


- L’explotació de recursos naturals mitjançant noves activitats extractives, solament s’admet en els sòls que estan fora de la franja de 500 metres de l’àmbit territorial del PDUSC, i sotmesa a la legislació sobre mesures addicionals de protecció dels espais naturals afectats per activitats extractives.

- Les instal·lacions i construccions existents abans de l’entrada en vigor del PDUSC, que

s’ajustin al règim d’ús establert a l’article 47 del TRLUC i autoritzades conforme al planejament municipal, podran continuar la seva activitat amb les condicions següents:

a) Caldrà justificar l’existència de les instal·lacions i construccions amb les autoritzacions

corresponents prèvies a l’aprovació del PDUSC. b) Es respectaran les construccions i instal·lacions existents previ el compliment del requisit

establert a l’apartat anterior i s’autoritzaran les obres de consolidació, conservació, reparació, substitució, modernització i adaptació a les condicions higièniques i ambientals requerides legalment així com les encaminades a reduir els efectes negatius d’impacte ambiental i paisatgístic.

c) No s’admetran obres d’ampliació de les edificacions i les instal·lacions existents, ni que suposin l’ampliació de l’activitat existent. El cessament de l’activitat existent comportarà que la nova activitat que s’implanti haurà de ser conforme al règim d’usos establert pel POUM per a aquests sòls.

- Les instal·lacions i construccions existents abans de l’entrada en vigor del PDUSC, no

admeses pel POUM i que no hagin estat degudament autoritzades, es consideren en situació de fora d’ordenació conforme a allò que estableix l’article 108 del TRLUC.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

69

SUBSECCIÓ QUARTA. SÒL LLIURE DE PROTECCIÓ ESPECIAL PROCEDENT DE PEIN I PDUSC-C1 (CLAU 30AB) Article 109. Definició Aquesta categoria comprèn aquells terrenys considerats d’interès natural pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural de Catalunya (PEIN), així com els connectors biològics i les vores del PEIN. Igualment, inclou el sòl no urbanitzable costaner que s’identifica en el PDUSC com a CPEIN. Article 110. Règim jurídic El sòl lliure de protecció especial procedent de PEIN i PDUSC (clau 30AB) se sotmet a les determinacions de les Normes urbanístiques d’aquest POUM, a la legislació urbanística vigent, a la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, i al Decret 328/1992 pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural, al Pla director urbanístic del sistema costaner i altra legislació sectorial aplicable. Article 111. Objectius Els del PEIN i els de PDUSC. Article 112. Regulació de les actuacions 1. Usos admissibles:

Amb caràcter general, s’admeten les construccions i instal·lacions vinculades a explotacions agrícoles, ramaderes, forestals.

Excepcionalment, es poden admetre els usos i les instal·lacions de la relació següent: a) Noves construccions destinades a habitatge familiar, amb els requisits fixats a l’article 50 del

RLUC. b) Rehabilitació i reconstrucció de masies i cases rurals que calgui preservar i recuperar per

raons arquitectòniques, històriques, ambientals, paisatgístiques o socials, d’acord amb l’article 47.3.a) del TRLUC, per destinar-les a habitatge familiar, establiment de turisme rural, activitats artesanals o artístiques.



Amb caràcter general són incompatibles els usos previstos com a tals a l’article 100 d’aquest POUM. A més, són incompatibles els usos següents:

a) Usos comercials i industrials. b) Activitats o equipaments d’interès públic:

• Equipaments educatius no relacionats amb l'ensenyament obligatori ni amb la natura o bé no vinculats directament i funcional al mar o a la costa.

• Equipaments culturals no relacionats amb aspectes naturals o del lloc o bé no vinculats directament i funcional al mar o a la costa.

• Equipaments socials no relacionats amb aspectes naturals o del lloc o bé no vinculats directament i funcional al mar o a la costa.

• Equipaments judicials. • Equipaments educatius no relacionats amb aspectes naturals o del lloc o bé no vinculats

directament i funcional al mar o a la costa. • Equipaments esportius no relacionats amb aspectes naturals o del lloc o bé no vinculats

directament i funcional al mar o a la costa. • Equipaments sanitaris. • Centres religiosos.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

70

• Equipaments especials com ara cementiris. • Equipaments de seguretat ciutadana. • Equipaments o instal·lacions de sanejament d'aigües residuals (planta depuradora

industrial, planta depuradora d’aigües residuals urbanes, altres infraestructures incloses en el programa de sanejament).

• Equipaments o instal·lacions per a la gestió de residus municipals (abocador de residus sòlids urbans, abocador de runes de la construcció i terres, deixalleries, descontaminació i desballestament de vehicles fora d’ús, planta de compostatge de residus urbans).

• Equipaments o instal·lacions per a la gestió de residus industrials (abocador de residus industrials).

• Equipaments o instal·lacions per a la gestió de residus agropecuaris (planta de tractament de purins, planta de compostatge de fems, planta de compostatge de productes vegetals i orgànics per a adobs).

• Equipaments o instal·lacions per al tractament de residus especials (planta incineradora de residus, planta de transferència de residus, plantes de recuperació del ferro i d’abocaments d’escòries).

c) Usos turístics: • Instal·lacions d'allotjament i restauració (restaurant, cafè, bar, càmping, hotel, hostal,

motel, hotel apartament, alberg de joventut, casa de colònies, pupil·latge de caravanes, establiment de turisme rural en edificacions de nova planta).

• Àrees de lleure (parc temàtic, parc aquàtic, parc lúdic esportiu). d) Serveis i instal·lacions vinculats a la xarxa viària. e) Cartells de propaganda i altres elements similars, llevat d’aquells que serveixen exclusivament

per a l’orientació. f) Qualsevol altre ús o instal·lació anàleg als anteriors.

No s’admeten altres usos, obres, instal·lacions o construccions diferents dels usos admissibles.


L’explotació de recursos naturals mitjançant noves activitats extractives, solament s’admet en els sòls que estan fora de la franja de 500 metres de l’àmbit territorial del PDUSC, i sotmesa a la legislació sobre mesures addicionals de protecció dels espais naturals afectats per activitats extractives. Les instal·lacions i construccions existents abans de l’entrada en vigor del PDUSC, que s’ajustin al règim d’ús establert a l’article 47 del TRLUC i autoritzades conforme al planejament municipal, podran continuar la seva activitat amb les condicions següents: a) Caldrà justificar l’existència de les instal·lacions i construccions amb les autoritzacions

corresponents prèvies a l’aprovació del PDUSC. b) Es respectaran les construccions i instal·lacions existents previ el compliment del requisit

establert a l’apartat anterior, i s’autoritzaran les obres de consolidació, conservació, reparació, substitució, modernització i adaptació a les condicions higièniques i ambientals requerides legalment així com les encaminades a reduir els efectes negatius d’impacte ambiental i paisatgístic.

c) No s’admetran obres d’ampliació de les edificacions i les instal·lacions existents, ni que suposin l’ampliació de l’activitat existent. El cessament de l’activitat existent comportarà que la nova activitat que s’implanti haurà de ser conforme al règim d’usos establert pel POUM per a aquests sòls.

Les instal·lacions i construccions existents abans de l’entrada en vigor del PDUSC, no admeses pel POUM i que no hagin estat degudament autoritzades, es consideren en situació de fora d’ordenació conforme al que estableix l’article 108 del TRLUC.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

71

SECCIÓ SEGONA. REGULACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE DE PROTECCIÓ TERRITORIAL (CLAU 31) Article 113. Definició Comprèn aquells terrenys que no es considera necessari que formin part del sòl de protecció especial, però que tenen valors, condicionants o circumstàncies que motiven una regulació restrictiva de la possible transformació urbanística. Comprèn les planes fluvials i deltaica. Article 114. Règim jurídic El sòl no urbanitzable de protecció territorial (clau 31) se sotmet a les determinacions de les Normes urbanístiques d’aquest POUM, a la legislació urbanística vigent i d’altra legislació sectorial aplicable. Article 115. Objectius Donar resposta a les necessitats de desenvolupament urbanístic o d’edificació en sòl no urbanitzable si bé ha de ser preservat o se n’ha de condicionar la transformació a un suficient interès territorial. Article 116. Regulació de les actuacions 1. Usos admissibles:

a) Les construccions i instal·lacions vinculades a explotacions agrícoles, ramaderes, forestals o d’explotació de recursos naturals.

b) Rehabilitació i reconstrucció de masies i cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable d’acord amb els requisits fixats per l’article 47.3 del TRLUC.


d) Noves construccions destinades a habitatge familiar o allotjament de persones temporeres, amb els requisits fixats a l’article 50 del RLUC.

e) Estacions de subministrament de carburants i de prestació d’altres serveis de la xarxa viària. f) Construccions i instal·lacions vinculades a l'execució, al manteniment i al funcionament de les

obres públiques. g) Construccions destinades a l’activitat de càmping i a l’aparcament de caravanes,

autocaravanes i remolcs tenda, que exigeixen en tots els casos la tramitació prèvia d’un pla especial urbanístic.

h) Construccions auxiliars destinades a l’activitat de turisme rural. 2. Usos incompatibles:

a) Usos industrials o d’emmagatzematge que no corresponguin a les especificacions, amb l’excepció d’indústries amb llicència d’activitat anterior a la data d’aprovació inicial d’aquest POUM.

b) Habitatge familiar no vinculat a explotacions agrícoles, ramaderes, forestals o cinegètiques. c) Habitatge plurifamiliar. d) Oficines. e) Activitats comercials, incloses l’exposició i venda de materials de construcció, mobles i

vehicles. f) Usos recreatius i esportius que suposin un impacte important per al medi, especialment en

forma de fums, soroll i erosió. g) Abocaments o emmagatzematge de residus o altres materials (runa, vehicles fora d’ús,

ferralla, etc.) excepte les activitats autoritzades en el moment d’aprovació d’aquesta Normativa.

h) Usos sanitaris, assistencials i socioculturals que no s’hagin d’emplaçar de manera necessària en el medi rural.

j) Tallers de reparació de vehicles no vinculats a estacions de subministrament de carburants ni de prestació d’altres serveis de la xarxa viària.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

72


L’autorització relativa a les edificacions que podrien ser admissibles i l’execució d’infraestructures que s’empara en la legislació sectorial, tenint en compte allò indicat en l’article 96 del POUM, han de tenir en compte les recomanacions següents: A. Autorització admissible d’acord amb la parcel·lació i la morfologia de l’espai. B. Autorització especialment condicionada a la correcta integració paisatgística i inserció territorial. C1. Autorització admissible. Exigència d’assegurar la permeabilitat necessària i el mínim impacte sobre l’estructura de les parcel·les agràries i sobre les infraestructures necessàries per desenvolupar l’activitat agropecuària. Especial atenció a la integració paisatgística. C2. Autorització admissible. Especial atenció a la integració paisatgística. Factor favorable si es tracta d’activitats complementàries a les pròpies de la producció agrària per ajudar a mantenir l’activitat agrícola del conjunt de la finca. C3. Autorització excepcional i si no existeixen alternatives raonables en contigüitat amb els assentaments existents. Especial atenció a la integració paisatgística.”

SECCIÓ TERCERA. SOBREQUALIFICACIONS Article 117. Definició i àmbit Les sobrequalificacions se superposen a les zones en sòl no urbanitzable definides pel POUM, i comprenen dos àmbits diferenciats, tal com estan definits a l’art. 58, Zona de servitud de protecció del domini públic marítim terrestre (ZP) i Zona d’influència (ZI). Per a qualsevol aclariment o precisió de la delimitació del domini públic marítim terrestre i les zones de protecció i influència caldrà atendre als plànols de delimitació redactats per la Direcció General de Ports i Costes, segons atermenament de 26 de maig de 1988 i de 3 de febrer de 1989. L’objectiu de l’ordenació de la zona litoral és preservar la costa. 1. Les claus ZP i ZI s’entenen com a una sobrequalificació de la zona amb la qual fan front terra

endins. 2. En els sòls d’aquestes zones s’han de complir les limitacions establertes per a elles en la Llei de

costes i el seu Reglament.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

73

CAPÍTOL IV. SOBRE LA VIALITAT Article 118. Objectius generals L’objectiu principal del POUM en relació a la vialitat en el sòl no urbanitzable és la permanència de la malla històrica de lligallos i camins i la minimització del seu impacte en el territori. Objectiu que es desenvolupa en tres direccions diferents:

a. Permanència del model d’estructuració de la xarxa de camins, és a dir, de les pautes de traçat dels camins que no implica el manteniment obligat de tots i cadascun dels camins doncs podran adaptar-se a les circumstàncies locals. La pauta d’ordenació al Delta és:

b. Minimització de l’impacte dels camins en el territori municipal. Article 119. Classificació dels camins o xarxa viària agrícola i pecuària

Per tal de complir els objectius de l’article anterior els camins existents s’inclouen en dues categories segons la seva importància, condicions i ús:

a) Xarxa viària agrícola: constituïda pels camins rurals. Es divideix en:

- Camins de primer ordre - Camins de segon ordre - Altres camins públics

b) Xarxa de vies pecuàries: constituïda pels lligallos, camins de trànsit ramaders. El seu ample en

sòl no urbanitzable és de 32 m.

La relació d’aquestes vies figura a l’art. 38 d’aquests NNUU. Article 120. Regulació dels camins

1. L'amplada mínima dels camins rurals serà en general de 4 m.

Els camins rurals hauran de tenir la base en bon estat i ser convenientment senyalitzats.

Les distàncies de protecció dels camins rurals, des de l’eix a cada banda de camí, són de 5 m, les tanques de les finques limítrofes, cas de caldre, es disposaran a distància superior a 5 m.

2. Igualment, les tanques es regulen per les determinacions següents: - En cas de ser necessàries, s’admeten les tanques amb malla de simple torsió (de color

verd) amb una altura màxima d’1,50 m, i complint els criteris de l’apartat 4 de l’article anterior. No s’admeten tanques opaques, a excepció de les parets de tanca tradicionals, de pedra.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

74

- La separació mínima de les tanques en relació als camins serà: Camins públics: 5 m des de l’eix Altres camins: 4 m des de l’eix

3. Quan hi hagi desnivell entre el camí i el terreny on se situen les tanques, aquestes s’hauran de

separar, situant-les en terreny pla, fora del pendent, excepte les parets de contenció de terres tradicionals.

4. Les regles sobre construcció de tanques s’apliquen també a les torres d’electricitat a construir en

terrenys llindants als camins. Els pals elèctrics i telefònics se situaran a una distància de 5 m de l’eix de camí públic, i 4 m de l’eix de camí d’altre tipus. Si hi ha desnivell superior s’hauran de col·locar en el nivell del camí i si es inferior haurà de tenir alçària suficient.

5. Es prohibeix la col·locació de cartells de publicitat o qualsevol altre element que contamini el paisatge natural i la funció paisatgística del sòl.

6. Als àmbits del PEIN i del Parc natural, es prohibeix expressament la circulació sobre rodes fora

de les carreteres, els camins i les vies rurals, excepte quan es tracti de la realització d’activitats agràries o estigui relacionat amb la gestió del àmbit de PEIN.

Article 121. Vies pecuàries S’inclouen dintre del sistema viari els camins ramaders i lligallos classificats dintre del terme municipal, recollint les disposicions de la Llei 3/1995, de 23 de març, de Vies pecuàries; els camins ramaders inclosos son:

- Colada de Sant Jaume: amb una amplada legal classificada de 10 m i amb número 16 del projecte de classificació. Aquest camí ramader segueix l’eix del camí de Balada fins al nucli urbà de Sant Jaume d’Enveja per enllaçar aquí amb la carretera de Sant Jaume d’Enveja a la Llanada.

- Colada de la mallada de la Pedra, ramal esquerre: amb una amplada legal classificada de 10 m i amb número 3 del projecte de classificació. Aquest camí ramader travessa Balada prenent direcció sud segueix l’eix del límit dels termes entre Sant Jaume d’Enveja i Amposta fins a la sèquia de la Dreta on ja entra dintre del terme d’Amposta.

Article 122. Obertura de nous camins. Modificació dels existents 1. Aquest Pla d’ordenació urbanística municipal conserva en la seva integritat l'actual xarxa de

camins rurals i els que estan explícitament reconeguts. 2. No es poden obrir nous camins, vies rurals, pistes forestals, itineraris i recorreguts paisatgístics, o

qualsevol altre tipus de vialitat que no estigui prevista en aquest Pla, en els Plans especials urbanístics que en sòl no urbanitzable poden desenvolupar-lo, en els Plans de gestió forestals o Programes de l'Administració d'agricultura, amb l'informe previ corresponent del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.

3. Tampoc podrà modificar-se el perfil longitudinal i transversal dels camins i vies rurals sense la

corresponent llicència municipal. Tota modificació de perfils haurà de tenir especial cura de les



CVE-DOGC-A-13281013-2013

75

condicions paisatgístiques i particularment l’estructura dels marges que caracteritzen el teixit agrícola.

4. En el supòsit d’execució de noves infraestructures generals de caràcter supramunicipal que

afectin el sòl no urbanitzable de Sant Jaume, se’n podrà autoritzar la modificació o adequació de l’estructura de camins mitjançant la formulació d’un Pla especial.

5. El desenvolupament de la xarxa viària rural esmentada als apartats 1 i 2 d'aquest article hauran

de respectar el sentit general del traçat (orígen/destí, directrius de la traça, amplada), definit pels corresponents planejaments. S'admeten petits ajustos del traçat amb la finalitat d'adequar-lo millor a la topografia, de respectar elements de valor singular (patrimoni vegetal, cultural...) de millorar l'impacte en el paisatge i de millorar cruïlles o nusos. Els projectes de sol·licitud de llicència incorporaran l'explicació, argumentació i justificació del traçat definitiu, de les seves característiques i de la idoneïtat del seu desenvolupament en relació al caràcter de les zones on està situat, així com, els usos als quals van destinats.

6. L'atorgament de llicència per a l'obertura d'un nou camí rural, quan no estigui inclòs en alguns

dels instruments relacionats a l'apartat 2 d'aquest article, serà competència discrecional de l'Ajuntament a la vista de la justificació real de la seva necessitat i conveniència i la valoració de les alteracions negatives de l'entorn natural de la zona afectada.

En aquest supòsit, i per tal que l'Ajuntament pugui pronunciar-se respecte a qualsevol actuació que pretengui l'obertura o modificació de traçat d'un camí rural, es requerirà la presentació d'un projecte on es defineixi el traçat i característiques d'aquest nou vial, justificant la necessitat i conveniència del nou camí o de la modificació proposada, així com també la integració del nou traçat en el paisatge, i la no producció d'efectes degradants al medi, o en el seu cas, les mesures correctores que els pal·liï. En l’obertura de camins i en l’estesa de xarxes d’infraestructura s’han d'aprofitar els canals de pas i els corredors existents i seguir les actuals vies de comunicació de manera que es mantingui la unitat de les explotacions sense partir pel mig i al biaix els camps. En el cas que es tracti de l'obertura d'un nou camí en zona forestal, a més d'estar sotmès a les determinacions compreses en aquest apartat, haurà de complir allò que regula la Normativa forestal i de medi natural en el sentit de no superar els 4 m d'amplada ni superar un pendent del 10%, excepte en el cas de situacions singulars degudament justificades. En qualsevol cas, l'obertura o modificació d'un camí rural solament podrà autoritzar-se quan no hipotequin la xarxa viària rural bàsica prevista per aquest Pla i pel seu futur desenvolupament.

CAPÍTOL V. SOBRE ELS EDIFICIS I CONSTRUCCIONS Article 123. Criteris generals d’ordenació 1. En sòl no urbanitzable són admeses les construccions agràries, atenent a quatre tipus de

construccions admeses: les casetes d’eines, els masets, els magatzems agrícoles, els hivernacles i les granges (explotacions agropecuàries). Es regulen als art. 126 i 127 d’aquestes NNUU.

2. També són admeses al sòl no urbanitzable les edificacions i instal·lacions d’interès públic, les

edificacions i instal·lacions vinculades a obres públiques, les instal·lacions de subministrament d'aigua, depuració d'aigües residuals i gas i instal·lacions de telecomunicacions, i el creuament del sòl no urbanitzable per línies aèries de transport elèctric d'alta tensió. Aquests elements es regulen en articles posteriors d’aquest capítol.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

76

3. No s’admet en el sòl no urbanitzable cap nova construcció que no estigui expressament emparada en els supòsits previstos per aquest POUM i d’acord amb l’article 47 del TRLU i els articles 47 a 60 de l’RLUC.

4. Es potenciarà la rehabilitació d’edificis i de construccions tradicionals existents en el territori,

d’acord amb les prescripcions del Catàleg. 5. Es controlarà l’impacte de qualsevol nova construcció en el medi i el paisatge, tant si es tracta de

petites ampliacions permeses d’acord amb les disposicions del Catàleg de cases rurals, com si es tracta d’enjardinament i ordenació de l’entorn.

Article 124. Condicions generals d’entorn 1. El criteri general del POUM és adaptar les construccions al seu entorn i paisatge. La integració val

tant per a les construccions existents o noves com per a les obres complementàries d’ordenació dels jardins i urbanització.

2. Un criteri complementari de l’anterior és minimitzar l’impacte de les construccions i de les obres

complementàries d’enjardinament en el territori. 3. En tot allò no regulat a les presents Normes i/o com a complement d’aquestes cal respectar les

directrius específiques del paisatge de les Terres de l’Ebre aprovades juntament amb el PTPTE el 27 de juliol de 2010.

Article 125. Condicions particulars En atenció al criteris generals anteriors, les construccions s’ajustaran a les condicions particulars següents: 1. Emplaçament

a) Les construccions respectaran les zones de protecció dels sistemes viari i hidrològic. b) La connexió en relació al lligallo o camí principal es realitzarà seguint les pautes del model

d’estructura dels camins tradicionals. En la connexió es minimitzarà l’impacte en el sòl i la vegetació.

c) Per a noves construccions i d’adequació dels edificis existents, s’haurà de redactar un projecte que consideri: - La posició paisatgística de l’edificació i l’impacte visual. - Els efectes territorials i mediambientals de la seva implantació. - L’àmbit de servituds. - Mesures de tractament dels residus i estalvi d’aigua i energia. - Les condicions formals i tècniques de la nova edificació.

2. Tractament exterior i integració ambiental de les construccions i entorns

a) Les obres de reforma de les edificacions existents es realitzaran conservant els elements arquitectònics que donen caràcter a l’edifici i mantindran, respecte a la seva composició volumètrica, el caràcter compacte de manera que el conjunt presenti una configuració inequívocament unitària.

b) Els cossos sobre la coberta de l’edifici (torretes d’escala, dipòsits d’aigua, xemeneies, panells de captació d’energia solar, etc.) quedaran integrats en la composició projectual de l’edifici.

c) En els llocs on els serveis tècnics municipals ho considerin necessari, es projectarà i plantarà al llarg de les noves edificacions fileres d’arbres, d’espècies autòctones, a l’objecte de matisar l’impacte visual de la construcció.

3. Condicions sanitàries: totes les edificacions, a més de les exigències especials que es puguin

determinar en cada cas, hauran d’evacuar les aigües negres a la xarxa de clavegueram, si existeix. Excepcionalment, quan no sigui possible la connexió a la xarxa, hauran de depurar les seves aigües residuals amb una estació depuradora ecològica.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

77

Si generen aigües residuals s’haurà de disposar un contracte amb un gestor autoritzat per a aquest tipus de residus, o si es produeix un abocament d’aquestes a la llera, s’haurà de tenir la corresponent autorització amb l’organisme de conca.

4. Estalvi d’aigua: es justificarà l’aportació de l’aigua i es projectaran les corresponents mesures

d’estalvi, tant de la casa com del jardí. Es prohibeixen les piscines i elements similars, excepte als habitatges legalment implantats. Per a l’aprofitament d’aigües subterrànies per a particulars s’ha de tramitar la corresponent autorització o concessió de l’Organisme de Conca. Es permetrà l’aprofitament d’aigües pluvials sempre que no afecti a tercers i es produeixi dins la finca.

5. Moviment de terres i desguàs dels terrenys: els moviments de terres seran els mínims necessaris,

i no presentaran murs o talussos de més d’un metre d’altura. En casos excepcionals, i per raons molt justificades, l’Ajuntament podrà autoritzar moviments de terres que superin aquestes determinacions. El balanç de terres ha de ser compensat (volum d’excavació=volum de terraplenat). En cas inevitable de préstecs, s’utilitzaran préstecs legalitzats segons la Llei 12/1981 i el Decret 343/1983. En cas inevitable d’excedents, cal preveure la reutilització dels materials dintre del mateix municipi o el seu abocament de manera controlada, segons el Decret 1/1997.

En tots els casos es conservaran els murs de contenció, tanca i estabilització de les terres. Quan sigui necessari desplaçar-los, s’hauran de substituir amb murs de les mateixes característiques, que facin la mateixa funció d’estabilització. No es permeten les contencions de terres mitjançant esculleres. Es conservaran les principals directrius de desguàs de les terres. En cap cas no es canviarà un curs d’aigua principal o secundari.

6. Vegetació: es conservaran i/o es replantaran amb espècies autòctones totes les parcel·les

ocupades o no per edificació. En la plantació se seguiran les pautes d’organització de la vegetació, oliveres, etc., tradicionals. Excepte quan s’introdueixi un regadiu complementari. En aquest cas, les pautes de distribució de l’aigua i el nou conreu prevaldran sobre les pautes tradicionals.

7. Residus: es planificarà el tractament del residus en el projecte de tal manera que s’integrin en

l’entorn. 8. Justificació de la integració paisatgística: tots els projectes incorporaran a la memòria la

justificació de la integració paisatgística i el compliment de les condicions particulars contingudes en aquest precepte. Aquesta justificació haurà de detallar l’estat actual, les mesures d’intervenció i les pautes o regles de col·locació dels elements materials i vegetals.

A més, si d’acord amb la normativa urbanística que li sigui d’aplicació per planejament territorial o especial, cal demanar informe a la Direcció General del Paisatge o l’organisme que en faci les seves funcions, caldrà aportar l’estudi d’integració paisatgística que es requereixi.

Article 126. Noves edificacions o ampliacions d’existents destinades a habitatge familiar o allotjament de persones treballadores temporeres 1. Les noves construccions destinades a habitatge familiar o a l’allotjament de persones

treballadores temporeres en sòl no urbanitzable han d’estar associades a l’explotació rústica directament i justificadament.

2. Per considerar que els usos d’habitatge familiar i d’allotjament de persones treballadores

temporeres estan directament i justificadament associats a una explotació rústica, cal que concorrin els requisits següents:

a) Que la construcció destinada a habitatge o a allotjament de persones treballadores

temporeres s’emplaci en finques que siguin objecte d’explotació agrícola, ramadera, forestal o d’explotació d’altres recursos naturals, que aquesta explotació estigui configurada com una



CVE-DOGC-A-13281013-2013

78

unitat econòmica des de la vessant de la legislació fiscal i sectorial o formi part d’un conjunt integrat d’unitats econòmiques sota una direcció empresarial comuna, i que la dimensió física o econòmica de l’explotació justifiqui la implantació de l’ús d’habitatge.

b) En el cas d’habitatge familiar, s’ha d’acreditar la seva necessitat en relació a les funcions de vigilància, assistència, gestió o control derivades o exigides per les característiques de l’explotació, i l’habitatge s’ha de destinar a residència habitual de la persona titular de l’explotació o de la persona que, en virtut de qualsevol títol jurídic, exerceixi les indicades funcions.

c) En el cas de construccions per a l’allotjament de persones treballadores temporeres, cal justificar que el cicle dels productes dels quals es tracti exigeix, periòdicament, el treball coordinat de persones que l’oferta laboral local no pot atendre. Fora de temporada, aquestes instal·lacions poden ser objecte d’altres usos admesos en sòl no urbanitzable degudament autoritzats.

3. La concurrència de raons justificades en la dimensió i característiques de l’explotació permet

l’autorització de la creació de nous habitatges, mitjançant divisió en propietat horitzontal d’edificacions existents, o de noves construccions destinades a habitatge familiar, encara que ja existeixi un habitatge familiar associat a la mateixa explotació, sempre que s’acrediti que algun dels seus residents exerceix les funcions a què es refereix l’apartat 2.b) d’aquest article.

4. Les noves construccions destinades a l’ús d’habitatge familiar han d’estar integrades en les

construccions principals de l’explotació rústica de la qual es tracti, bé per contigüitat o bé per proximitat, amb una tipologia adequada al medi rural i a la resta de construccions de l’explotació. Els requisits de contigüitat o proximitat no s’exigeixen quan els esmentats usos es preveuen implantar en construccions existents en els terrenys objecte de l’explotació, la reconstrucció o rehabilitació de les quals ha de ser preferent a la nova construcció, sempre que les seves característiques ho justifiquin.

5. La implantació de construccions destinades a habitatge familiar o a l’allotjament de persones

treballadores temporeres requereix, amb caràcter previ a l’obtenció de la llicència urbanística municipal, o bé l’aprovació d’un pla especial urbanístic que estableixi l’ordenació i les condicions de la seva implantació, o bé l’aprovació del corresponent projecte d’acord amb el procediment previst en l’article 48 del TRLUC i en l’article 57 de l’RLUC. L’opció entre un o altre procediment correspon a la persona interessada, llevat que el planejament urbanístic general exigeixi l’aprovació del pla especial urbanístic.

6. La llicència urbanística municipal per a la construcció d’habitatges familiars o d’edificacions

destinades a l’allotjament de persones treballadores temporeres ha de condicionar la seva eficàcia: a) Al manteniment o a la implantació efectiva de l’explotació rústica. b) A la indivisibilitat de les finques registrals en les quals s’emplacin les construccions. c) A l’acreditació que les condicions a què es refereix l’apartat anterior han estat objecte

d’anotació al Registre de la Propietat. La pràctica de la nota marginal es durà a terme d’acord amb el que estableix la normativa reguladora de la inscripció al Registre de la Propietat d’actes de naturalesa urbanística.

7. La condició de la indivisibilitat de les finques registrals a què es refereix l’apartat anterior pot quedar sense efectes si es produeixen les circumstàncies següents: a) L’alteració, total o parcial, de la seva classificació com a conseqüència de l’aprovació d’un nou

planejament. b) L’autorització de la implantació de nous usos o d’un canvi en l’explotació o destí de les

finques. En aquest cas, la divisió s’ha d’autoritzar, si escau, mitjançant el procediment previst en l’article 48 del TRLUC i en l’article 57 del RLUC.

8. Condicions de l’edificació:



CVE-DOGC-A-13281013-2013

79

a) Les característiques de l’edifici han d’ajustar-se a les tipologies existents i tradicionals de l’entorn, amb els materials, acabats i colors tradicionals.

b) L’altura màxima serà de 6,50 m fins a la cara superior de l’últim forjat, corresponent a planta baixa i una planta pis.

c) El sostre màxim haurà de tenir les mínimes dimensions d’acord a l’explotació de la finca i en funció del programa familiar.

Article 127. Regulació de les casetes d’eines, els masets, i els magatzems agrícoles 1. Definicions específiques. Tipus

Sens perjudici d’allò que es determina per a cadascuna de les construccions i del que estableix la legislació sectorial vigent en cada cas, es defineixen a continuació els següents tipus i condicions:

1.1 Caseta d’eines (CE)

Construcció de superfície d’ocupació en planta menor de 20 m2, destinada a la guarda de la maquinària i altres estris de conreu, vinculada a una explotació agrícola. Aquest tipus podrà estar configurat per un sol espai que no superi el màxim d’ocupació establert.

1.2 Tipus MS: Maset

Construcció de superfície d’ocupació en planta menor de 40 m2 vinculada a una explotació agrícola destinada a guarda de maquinària i altres estris de conreu, necessària per a l’explotació de l’activitat agrícola. En cap cas no es tracta d’un habitatge. No es permet pernoctar a la construcció ni emmagatzemar-hi objectes i materials impropis del conreu.

A banda d’espais només accessibles des de l’exterior per motius sanitaris, només s’admet a l’interior la compartimentació per a la ubicació d’una cambra higiènica.

1.3 Magatzem agrícola (MA)

Instal·lació destinada a emmagatzemar eines, màquines, productes agrícoles i altres elements relacionats directament amb l’explotació agrícola, pecuària o forestal, i aquelles instal·lacions destinades a l’elaboració artesanal de productes derivats de la pròpia explotació. No tenen la consideració de construccions destinades a l’explotació agrària, les que comportin una activitat industrial, entenent per tal totes aquelles activitats que no queden recollides a l’article 48.1 del RLUC. Es tracta d’una construcció vinculada a una explotació agrícola destinada a la guarda d’eines, maquinària i productes utilitzats a l’explotació de la finca on estiguin ubicades i també les destinades a magatzem dels productes naturals obtinguts de l’explotació de la mateixa finca. Queden inclosos en aquest tipus els coberts agrícoles. L’autorització dels magatzems agrícoles quan superin algun dels llindars següents: ocupació en planta 500 m2, sostre total de 800 m2 o altura màxima de 7 m, d’acord amb l’article 68.8 del RLUC, està subjecta al procediment de l’article 49 del TRLUC.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

80

2. Condicions específiques per a cada tipus



CVE-DOGC-A-13281013-2013

81



CVE-DOGC-A-13281013-2013

82

3. Volumetria, façanes i coberts

a) Per a cada àmbit de sòl determinat en aquestes Normes de planejament es determinen

paràmetres particulars que afecten la volumetria de les construccions agropecuàries a implantar. En tot cas s’hauran de tenir en compte els criteris de caràcter general següents.

b) Les dimensions dels nous volums a construir, hauran d’ajustar-se a les mínimes adequades a l’ús a què es destinin. La volumetria restarà inclosa en els següents paràmetres de proporció: una unitat d’amplada per mitja d’altura i per cada 1, 2,5 o 5 de llargada.

c) Si calen volums annexos (instal·lacions, sitges...) aquestes se situaran a les façanes menys visibles.

d) Les cobertes seran inclinades a una o dues aigües, amb material d’acabat no reflectant. Les cobertes inclinades a una sola vessant només podran establir una diferència d’altura entre la línia d’arrencada i carener de com a màxim 1,5 metres.

e) En el cas d’ampliacions de les construccions, la coberta d’aquestes es farà en prolongació del pla de coberta existent, respectant la unitat volumètrica original.

f) Quan la longitud de façana superi els 50 metres, s’hauran d’adoptar mecanismes de composició per tal de trencar l’excessiva linealitat de la construcció (buits i plens, repetició d’obertures d’acord a eixos de composició...).

g) Quan a les façanes existeixin basaments, aquests no podran superar la quarta part del parament vertical.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

83

h) En els coberts que deixen l’estructura vista, aquesta haurà de ser configurada amb elements metàl·lics o de fusta.

4. Materials, acabats i cromatisme

a) Les façanes hauran de mantenir la homogeneïtat dels materials. b) S’utilitzaran materials d’acabat preferentment naturals: pedra, revocats, acabats terrosos,

fusta... Es minimitzarà la utilització dels que, com a conseqüència del seu color, lluïssor o natura puguin devaluar el paisatge: materials de rebuig, plàstics, paraments d’acer brillant, etc. La utilització d’aquests materials vindrà supeditada a rebre informe favorable per part de la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge envers al corresponent estudi d’impacte i integració paisatgística que serà en aquest cas preceptiu.

c) No s’admeten paraments de totxana ni de bloc de formigó vistos. Aquests hauran ser acabats amb arrebossats de color terròs.

5. Elements auxiliars

a) Els elements auxiliars necessaris per a l’explotació (dipòsits, sitges...), seran del mateix model i amb acabats similars. Podran no obstant, justificadament autoritzar-se altres models en els casos de impossibilitat o no adequació dels establerts.

b) Aniran acabats amb colors neutres, foscos i mats. c) No s’admet retolació publicitària en sitges. d) Es podran allargar murs per integrar sitges i tremuges a les construccions a les quals

subministren. e) Per a la ubicació d’ensitjats i femers, s’aprofitarà en lo possible el relleu i desnivells naturals

del terreny. Es prohibeix la construcció de murs de formigó així com la utilització de pneumàtics per a la contenció dels plàstics de recobriment.

f) Els femers, si existeix la possibilitat, s’adossaran a un desnivell del terreny. No podent emplaçar-los damunt de terraplè.

g) Els elements de captació d’energia solar s’hauran de situar preferentment adossats a les cobertes de les edificacions, quan s’opti per estructures sobre el terreny, es minimitzarà l’ocupació de sòl i se situaran en llocs poc visibles. Els elements auxiliars de la instal·lació han de quedar integrats en les construccions.

6. Tanques

a) La instal·lació de tanques haurà d’estar justificada per l’obligatorietat determinada per normatives sectorials o per ser les estrictament necessàries per al funcionament o seguretat de l’explotació.

b) A banda de les que puguin ser exigides normativament, no es podrà autoritzar la instal·lació de tanques al voltant d’edificacions sense altre justificació que la de protecció.

c) Les tanques s’instal·laran tenint en compte elements estructuradors del paisatge: vores de camins, rieres, marges, fileres arbrades...

d) Els materials configuradors de les tanques, mantindran al màxim el caràcter rural dels espais agraris i la continuïtat visual d’aquests espais. Queden prohibides les tanques de caràcter urbà o industrial com la malla electrosoldada i les de plàstics de colors estridents.

e) A banda dels casos de tanques fetes amb pedra seca, les tanques d’obra o opaques només es podran autoritzar en casos justificats i determinats per normatives sectorials que siguin d’aplicació.

f) Les tanques formades per malla de simple torsió poden ser autoritzables. Es triarà el color adient segons l’entorn, i que haurà de ser verd en entorns de vegetació perenne i galvanitzat en terreny nu o amb visió del cel.

g) Les tanques han de tenir un tractament regular i homogeni en tota la seva longitud. Les entrades han de mantenir suficientment els criteris configuradors (sistema i materials) que la resta de la tanca.

h) L’altura de les tanques, amb les excepcions justificades per tal de donar compliment a normativa sectorial, serà de com a màxim 90 cm. Podent, en certs entorns on es pugui justificar, en el cas de tanques de pedra seca ser d’altura superior.

i) Sempre que sigui possible les tanques han de permetre el pas de la fauna.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

84

Article 128. Granges i hivernacles 1. Definicions específiques. Tipus 1.1 Granges Construcció vinculada a una explotació ramadera destinada a la cria i l’engreix de bestiar. 1.2 Hivernacles

Construccions o instal·lacions més o menys permanents que permeten modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d’època.

2. Condicions específiques per a cada tipus: 2.1 Granges

a) La necessitat, dimensions i ubicació de les granges han de ser proporcionades en relació amb l’explotació existent a la finca. Les noves implantacions han de ser proporcionades a la dimensió i escala del paisatge, de manera que s’evitin o es fraccionin aquelles que per la seva grandària constitueixen una presència impròpia i desproporcionada, i s’hauran d’ajustar a les necessitats pròpies de l’activitat.

b) En tot cas cal justificar el compliment de la legislació sectorial d’aplicació, entre d’altres, les disposicions establertes a la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, i la normativa sectorial pel que fa a gestió de fems i purins.

c) Paràmetres: • Número de plantes: serà de planta baixa. • Altura: l’altura màxima serà de 7 m. • Llargada màxima nau: s’estableix una llargada màxima de 70 m. • Distàncies: a partions veïnes 10 m, a àmbits urbans 500 m.

d) Configuració: • Planta: la planta serà de forma rectangular. • Coberta: serà inclinada a dos vessants i amb pendent inferior al 30%. • Obertures: les necessàries per a la correcta explotació i ventilació del bestiar. • Façanes: les façanes podran ser de fusta, pedra seca o parets de maons amb

arrebossat de color terrós o blanc. Les fusteries podran ser de fusta o metàl·liques amb colors no vius ni blancs.

e) Condicionants: • Projecte tècnic redactat per tècnic competent i estudi d’impacte i integració

paisatgística. • S’autoritzaran les ampliacions necessàries per a adaptació a les directrius europees de

benestar animal (RD 1135/2002, BOE núm. 278 i RD 3/2002, BOE núm. 13), prioritat aquesta del Pla de xoc (Ordre AAR/319/2010), DOGC núm. 5644).

• L’autorització de les granges que superin algun dels llindars següents: ocupació en planta 500 m2, sostre total de 1.000 m2 o altura màxima de 7 m, està subjecta al procediment de l’article 49.2 del TRLUC.

2.2 Hivernacles

a) No seran considerats com edificacions els hivernacles que es puguin desmuntar i no tinguin murs perimetrals de fondària o alçària superior a 1 m.

b) Paràmetres: • Número de plantes: serà de planta baixa. • Altura: l’altura màxima serà de 7 m. • Llargada màxima nau: s’estableix una llargada màxima de 70 m. • Distàncies: a partions veïnes 10 m. • Els ancoratges i fonaments d'aquestes construccions seran degudament reforçats per

tal d'evitar danys en cas de vents o tempestes. • El desmunt i terraplenat màxim serà de 3,5 m.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

85

c) Ordenació de les aigües: tot hivernacle haurà de tenir previst el drenatge de l'aigua, prèvia decantació cap a pous morts, o bé aprofitant-la per a futurs regs dirigint-la cap a cisternes, dipòsits o basses. En cap cas no es podrà abocar l'aigua directament als camins o finques veïnes.

e) Condicionants: • Quant als hivernacles que per les seves condicions constructives es considerin

edificacions fixes, la seva autorització si se superen algun dels llindars següents: ocupació en planta 500 m2, sostre total de 1.000 m2 o altura màxima de 7 m, estarà subjecta al procediment de l’article 49.2 del TRLUC.

Article 129. Càmpings

La implantació de càmpings requereix que aquesta actuació estigui admesa pel POUM en l’àmbit on s’ubica, i que, amb caràcter previ a l’obtenció de la llicència urbanística municipal, s’aprovi un pla especial urbanístic que estableixi l’ordenació i les condicions d’implantació de les indicades actuacions. Aquest pla especial ha de regular la superfície de l’actuació, i l’emplaçament, ocupació, altures i la resta de paràmetres de les edificacions o de les àrees d’acampada i de serveis, d’acord amb l’estudi d’impacte i integració paisatgística que ha d’incorporar.

Article 130. Condicions generals de les edificacions i instal·lacions d’interès públic 1. Solament podran autoritzar-se edificacions i instal·lacions d’interès públic, referenciades a

l’apartat 4 de l’article 47 del TRLUC, seguint el procediment previst a l'article 48 del TRLUC, sempre que es compleixin a més de les disposicions generals per al sòl no urbanitzable, les específiques de cada zona, i les que es defineixen a continuació.

2. En la tramitació de l'autorització per ubicar una construcció d'aquest tipus en el sòl no

urbanitzable caldrà justificar de forma expressa i motivada les raons en què es basa la necessitat de situar la instal·lació en el medi rural en general, i en l'indret concret on es proposa la seva situació.

3. L'autorització dels usos i instal·lacions a què es refereixen els apartats 1 i 2 d’aquest article resta

sotmesa, en tot cas a llicència urbanística municipal, prèvia tramitació d’un pla especial o d’un projecte d’actuació específica d’interès públic, d’acord amb l’establert a l’article 48 del TRLU i 57 del RLUC, i a més el contingut següent:

a) Justificar explícitament la inexistència de riscos per a les zones confrontants pel que fa als

valors agrícoles, forestals, ecològics i paisatgístics. b) Definir les condicions formals i tècniques de la nova edificació i les mesures corresponents

per tal d'assegurar l'aminorament de l'impacte i la integració ambiental de les instal·lacions. c) Especificar l'ocupació màxima de l'edificació segons el tipus d'instal·lació i la distància mínima

als límits de finca i als camins rurals que en cap cas no podrà ser inferior a 20 metres. d) Determinar el coeficient d'edificabilitat que no podrà ser superior a 0,05 m²st/m²sòl. No

s’admetran edificacions en parcel·les inferiors als 7.500 m². e) L’altura màxima de les edificacions serà de 6,50 metres. f) Ordenar i definir els accessos necessaris i instal·lacions complementàries que l'edificació i

l'activitat proposada requereixi, així com les infraestructures i serveis necessaris per a la instal·lació i desenvolupament de l’activitat proposada.

g) S'exigirà també, si és necessari, l'adequació d'una infraestructura per a extinció d'incendis i d'altres mesures preventives o correctores en relació a l'entorn, complint en qualsevol cas i sempre la normativa vigent de prevenció d’incendis forestals respecte de la reserva de franges de protecció.

h) Caldrà també incorporar un estudi d'avaluació de l'impacte de la construcció i instal·lació en el medi on se situï.

4. D'acord amb allò que preveu l’apartat 6d de l’article 47 del TRLUC, es podran autoritzar en el sòl

no urbanitzable les construccions i les instal·lacions vinculades a l'execució, manteniment i servei de les obres públiques.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

86

a) En la sol·licitud de llicència de les edificacions i instal·lacions vinculades a l'execució de les obres públiques caldrà justificar la necessitat de les construccions o instal·lacions que es projectin, així com indicar les zones afectades i les mesures correctores previstes en ordre a preservar les condicions naturals, l'equilibri ecològic i els valors paisatgístics.

b) En aquells casos en què s'autoritzin edificacions i instal·lacions d'interès públic, l’Ajuntament podrà exigir el compliment d'aquelles condicions necessàries per garantir la restitució del sòl afectat per l'actuació, en el supòsit que l'activitat autoritzada finalitzés.

c) No seran autoritzades aquestes instal·lacions si malgrat tot es considera que afecten greument algun d'aquests valors.

Article 131. Construccions per a prestació de serveis de la xarxa viària 1. D’acord amb allò que preveu l’apartat 6c de l’article 47 TRLU i 52 RLUC, es poden autoritzar en el

sòl no urbanitzable estacions de subministrament de carburants i de prestació d’altres serveis de la xarxa viària, en concret, tallers de reparació de pneumàtics i aparells elèctrics dels vehicles, bars- restaurants, neteja de vehicles i el comerç de venda de premsa periòdica i d’articles de primera necessitat, amb les condicions fixades per l’article 52.1 RLUC.

2. El tràmit haurà de seguir el procediment assenyalat de l’article 48 TRLU i 57 RLUC. 3. Les instal·lacions de carreteres existents (benzineres, etc.) es mantenen. Article 132. Rehabilitació i reconstrucció de masies i cases rurals 1. Es tindrà en compte allò regulat en el títol IX d’aquest POUM i en la Normativa general i les fitxes

individualitzades del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable que s’annexa al POUM com a document 7.2.

2. Per a la tramitació de la rehabilitació i reconstrucció de masies i cases rurals contingudes en el

Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable del terme municipal de Sant Jaume d’Enveja, caldrà seguir el procediment previst a l’article 50 del TRLUC.

Article 133. Centres de serveis turístics 1. Concepte i finalitat: el desenvolupament dels usos turístics, recreatius i similars s’ha de regular i

ordenar de manera que no incideixi negativament sobre el medi natural i el paisatge ni pertorbi les activitats agropecuàries, que tenen la consideració de prioritàries. A tal efecte, els usos turístics, recreatius i similars s’implantaran en els enclavaments que, dintre del sòl no urbanitzable, preveu aquest POUM.

2. Àmbit: els Centres de serveis turístics comprendran una àrea mai superior a 3 hectàrees de

superfície. 3. Plans especials: previ a la implantació de qualsevol activitat turística serà necessària la redacció,

d’un Pla especial de desenvolupament del Centre Serveis Turístics. Aquest contindrà les determinacions necessàries per definir:

- La delimitació definitiva de l’àmbit i l’ordenació urbanística. - Definició dels usos turístics del CST. - Programa de gestió.

a) La delimitació de la totalitat del CST no abastarà més de 3 hectàrees. L’emplaçament i ordenació del Centre ha de garantir una correcta disposició en el territori i dotar d’un marc qualificat els serveis turístics planificats.

b) La iniciativa d’aquests assentaments serà municipal i per tant els usos obligatoris de cada pla especial seran de domini i gestió públiques.

c) Els usos i activitats obligatòries seran l’aparcament, la plaça pública i el centre d’informació al visitant.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

87

d) La capacitat de l’aparcament s’haurà de definir en el pla especial. Com a mínim haurà de permetre l’estacionament de 40 turismes i 2 autocars simultàniament. Caldrà definir els accessos des de la carretera conjuntament amb l’aparcament.

e) La plaça pública serà un espai lliure arbrat, d’aproximadament 1.500 m², estarà al centre de l’ordenació i permetrà l’accés als usos establerts.

f) Els usos i funcions que ha de tenir el centre d’informació al visitant els definirà el pla especial. Essencialment serà un edifici polivalent i multiús que permeti donar informació i contractar serveis per part dels visitants, entre altres activitats es proposen: oficina d’informació, bar, botiga de productes locals, oficina de contractació d’activitats, sala d’exposicions, àudio/vídeo, habitatge del conservador, manteniment, WC públics, etc. Aquesta edificació no excedirà els 1.000 m² de sostre i per tal d’aconseguir la seva integració en el paisatge, es procurarà que els materials d’acabat, la coberta, les obertures exteriors, les fusteries, els remats arquitectònic, etc. respectin les característiques de les construccions tradicionals del Delta de l’Ebre.

g) Els usos possibles són l’hoteler i anàlegs, la restauració, el càmping i els seus serveis complementaris (lloguer de bicicletes, cavalls, esports…). La promoció, i titularitat d’aquests podrà ser privada.

h) La primera etapa per tal de desenvolupar el CST, podrà anar a càrrec de l’Administració actuant, la qual haurà de permetre la implantació dels usos obligatoris. Les etapes posteriors seran de promoció privada i han de permetre materialitzar els usos possibles.

4. Implantacions turístiques fora dels Centres de Serveis Turístics: fora de l’àmbit dels centres de

serveis turístics no es permetrà cap instal·lació ni edificació per a usos turístics, recreatius o similars, excepte als masos històrics: mas de Buda, Migjorn, mas de Cavaller, mas de Rodanxa, mas Barceloní, masia Camasemo, la Llanada, la Torrassa, mas de Ravanals. Les edificacions residencials existents en el moment d’aprovar definitivament el POUM podran reconvertir-se en masies aptes per a la pràctica de l’agroturisme i el turisme rural segons les determinacions del departament de Comerç, Consum i Turisme.

Article 134. Instal·lacions de subministrament d'aigua, gas i instal·lacions de telecomunicacions 1. Caldrà que les instal·lacions fixes de dipòsit o elevació es disposin amb criteris d'encobriment, sia

enterrant-les o amb tractament vegetal. Quan aquestes necessitin complementàriament edificació d'habitatge serà necessari un tractament d'edificació tradicional integrat a l'entorn. Els mateixos criteris seran d'aplicació pel que fa al tancament exterior. L'espai lliure necessari per a la funcionalitat de les instal·lacions es tractarà amb criteris de paisatge i vegetació adequats a les característiques de l'indret.

2. L'admissió de les instal·lacions que es proposin, o la legalització de les existents, es farà

mitjançant pla especial o projecte, segons el cas, que consideri la seva necessitat, l'àmbit d'ocupació necessari, l'estudi d'alternatives de localització i elecció justificada en funció del menor impacte en el paisatge i el tractament edificatori i paisatgístic adequat a l'entorn, amb solució de les contradiccions que es puguin plantejar segons la zona on se situï.

3. Les instal·lacions de transport (canonades) es desenvoluparan mitjançant projecte d'urbanització

on s'analitzi la necessitat i adaptació del traçat i s'avaluïn les alternatives possibles, justificant l'elecció de menor impacte, especificació de les condicions tècniques menys lesives i tractament de restauració.

4. Les antenes de telefonia mòbil i altres instal·lacions d’infraestructures de radiocomunicacions en

sòl no urbanitzable s’ajustaran a allò que estableixi el Pla d’ordenament ambiental de les infraestructures de radiocomunicació (POAIR) del Montsià.

5. Les actuacions específiques d’interès públic, si no estan incloses en un pla especial urbanístic o

en el POAIR han de ser sotmeses a informació pública per l’Ajuntament, per un termini d’un mes i han d’incloure la documentació que es preveu a l’art. 48 del TRLUC.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

88

Article 135. Línies elèctriques, telecomunicacions, gasoductes i altres infraestructures anàlogues 1. La instal·lació de línies elèctriques, telefòniques i telegràfiques, antenes i repetidors, gasoductes i

altres infraestructures similars requerirà una avaluació d’impacte ambiental quan la normativa ambiental superior ho exigeixi.

2. En el cas de proposar-se noves línies elèctriques, gasoductes i altres infraestructures lineals en

sòl no urbanitzable, es canalitzaran i s’ordenaran conjuntament amb les preexistents, preveient corredors paral·lels a les grans infraestructures de comunicació o pels terrenys que menys perjudiquin la qualitat ambiental i paisatgística d’aquesta classe de sòl, i amb la corresponent autorització per part de l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja.

3. Per minimitzar el risc d’incendis provocats per línies en mal estat i l’impacte negatiu sobre el

paisatge, i en la mesura que sigui possible, es procedirà a la modificació de les línies elèctriques existents mitjançant mesures correctores com: soterrament de la línia, aïllament de conductors, modificació de pals i torretes, col·locació de dispositius salva ocells, etc.

CAPÍTOL VI. SOBRE LES FINQUES AGRÍCOLES Article 136. Estructura de la propietat del sòl 1. Aquest Pla estableix com a fonamental la protecció de l'estructura de la divisió del sòl agrícola i

forestal en funció de la seva adaptació a l'ús i conreu de les finques. Es prohibeixen en tot cas les parcel·lacions urbanístiques en el sòl no urbanitzable, d’acord amb allò previst a l’art. 47 LU.

2. Els fraccionaments de terrenys que es duguin a terme en aquesta zona, ja sigui mitjançant

segregacions o divisions de finques, ja a causa de transferències de propietat han de tenir per objecte la racionalització de la seva explotació i les finques resultants han de mantenir la mateixa destinació. Per altra banda, s’hauran de fer de manera que no en resulti cap parcel·la d'extensió inferior a les superfícies fixades com a unitats mínimes de conreu i com a unitat mínima forestal establertes a l'annex del Decret de Presidència de la Generalitat de Catalunya, Decret 169/1983 de 12 d'abril sobre unitats mínimes de conreu, i al Decret 35/1990 de 23 de gener sobre unitats mínimes forestals. Conseqüentment, no es poden fer fraccionaments, per qualsevol títol, quan la superfície de les finques resultants sigui inferior a les que s'indiquen a continuació:

- 7.500 metres quadrats per a tots els terrenys de regadiu compresos dins el sòl no

urbanitzable. - 45.000 metres quadrats per a tots els terrenys que siguin de secà amb independència de la

categoria de sòl lliure on es trobin. - 250.000 metres quadrats per als terrenys forestals en sòl lliure.

3. Les finques resultants d'una segregació o divisió hauran de tenir accés directe i immediat o

mitjançant servitud de pas legalment constituïda a un vial públic existent. 4. Els fraccionaments de terrenys efectuats per qualsevol títol amb infracció del que disposen els

apartats precedents d'aquest article no generaran cap mena de drets derivats de l'edificació sobre les finques resultants, en cap cas.

5. En qualsevol cas, el fet d'haver complert les condicions establertes en aquest article no és

suficient, per si sol, per tenir un dret derivat de l'edificació sobre les finques resultants.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

89

6. Quan es produeixi la transmissió d'una finca que no compleixi la condició de finca mínima segons les prescripcions d'aquest article, per qualsevol títol, aquella serà inedificable a tots els efectes.

7. Sobre finques que hagin estat objecte de segregació, no es podran formular sol·licituds

d’edificació en un termini mínim de cinc anys a comptar de la data de registre de la segregació. 8. Podran autoritzar-se segregacions inferiors a la unitat mínima, quan aquestes s'agrupin a finques

confrontants i la superfície resultant de l'agrupació o agregació, així com la superfície restant de la finca matriu de la qual s'hagi realitzat la segregació o divisió, resultin iguals o superiors a la mínima que en cada cas sigui d'aplicació. En aquests casos haurà d'acreditar-se la inscripció de l'agrupació en el Registre de la Propietat, i la superfície resultant de la finca matriu respecte de la qual s'ha realitzat la segregació o divisió.

9. Les divisions i les segregacions, així com les agrupacions i agregacions en sòl no urbanitzable

estan subjectes a prèvia llicència municipal. Es considerarà infracció urbanística greu, el fraccionament del sòl que vulneri les determinacions d'aquest Pla.

Article 137. Parcel·lacions urbanístiques 1. En sòl no urbanitzable es prohibeixen les parcel·lacions urbanístiques. 2. Es considerarà que hi ha parcel·lació urbanística quan s’alienin parts indivises d’una finca rústica,

amb incorporació del dret d’utilització exclusiva de parts concretes de terrenys que estiguin per sota de la unitat mínima de conreu, i la constitució d’associacions o societats en les quals la qualitat de soci suposi el dret d’ús exclusiu sobre una porció de dimensions inferiors a la unitat mínima de conreu.

3. Es considera il·legal tota parcel·lació que faciliti o tingui per finalitat facilitar la construcció

d’edificacions o usos que no estiguin permesos en sòl no urbanitzable. Article 138. Tancament de finques 1. Qualsevol tancament de finca que es vulgui portar a terme requerirà llicència urbanística que

determinarà el tipus i la longitud de la tanca autoritzada. 2. Les tanques se separaran dels camins i sèquies segons allò que s’estableix en la regulació

d’aquests a l’art. 120 d’aquestes NNUU. 3. En cas de ser necessàries, s’admeten les tanques amb malla de simple torsió (de color verd) amb

una altura màxima d’50 m, i complint els criteris de l’apartat 4 de l’article anterior. No s’admeten tanques opaques.

4. No es permet la construcció de noves tanques amb base d’obra. 5. Es defineixen com a tanques no penetrables tots aquells tancaments en xarxa metàl·lica de malla

inferior als 10 cm de costat, d’estructura metàl·lica rígida oberta i d’obra de construcció amb acabats arrebossats o llisos, que no pugui creuar lliurement la fauna salvatge. Es defineixen com a tanques penetrables les tanques metàl·liques amb una malla mínima de 10 cm de costat, les tanques vegetals, les de fusta, les de pedra seca i les d’obra de construcció que es puguin escalar, en els dos últims casos quan no tinguin complements metàl·lics o de vidre no penetrables, que pot creuar lliurement la fauna salvatge.

6. Les tanques penetrables són admeses en tot l’àmbit d’aquesta Normativa, i les no penetrables no

són admeses. Article 139. Els camps de conreu i la geometria dels seus marges i feixes 1. Aquest Pla d’ordenació estableix com a prioritària la conservació i recuperació del paisatge

agrícola tradicional, caracteritzat per un elevat interès paisatgístic i una important biodiversitat. El



CVE-DOGC-A-13281013-2013

90

Pla procurarà per a que la mecanització del camp, o les transformacions agràries, en aquells espais més rics paisatgísticament, no comporti una alteració substancial de la fesomia dels conreus, de manera que la dimensió dels camps i la superfície ocupada per vegetació seminatural dels marges es mantingui sensiblement en el conjunt i de forma més particular en aquells espais de paisatge més fràgil.

2. D’acord amb l’apartat anterior, s’identifiquen com a conreus tradicionals els de l’arròs i l’horta. 3. Els conreus tradicionals són objecte d’especial protecció en general, però de forma particular a

les zones més vulnerables paisatgísticament, ja sigui per la seva posició orogràfica, com per la proximitat a eixos de comunicació o punts d’interès turístic. Per la seva posició orogràfica es donarà màxima importància als inclosos en la plana fluvial i deltaica; els situats a banda i banda, i fins una distància de 150 metres, de les carreteres TV 3403 i TV 3404; i els propers als centres de serveis turístics previstos i existents.

4. En les àrees definides en el punt anterior, no es podran fer moviments de terres que alterin el

paisatge, ni la reducció de la superfície ocupada per la vegetació natural. En la resta de zones del sòl no urbanitzable, aquesta restricció es limitarà a la prohibició d’aquelles actuacions que modifiquin substancialment el conjunt dels seus camps de conreu i de la geometria del seus marges i feixes.

Article 140. Masses forestals i bosc de ribera 1. Les masses forestals consolidades i, especialment, les de bosc de ribera, es consideren elements

naturals que cal protegir. 2. En qualsevol cas, l'objectiu primordial d'aquest Pla en relació a aquestes masses forestals i bosc

de ribera, és preservar-les i protegir un patrimoni natural valuós, així com, salvaguardar les funcions ecològiques que duen a terme. Per tant, i tenint en compte que a Sant Jaume les àrees forestals o terrenys forestals queden restringides als marges del riu i zones humides, i són àrees d’interès hidrològic i natural, no se n’admet l’explotació forestal.

3. En el cas de plantacions o conreus forestals, s'admetrà l'explotació forestal si aquesta no

compromet la persistència de la massa forestal i compleix el que requereix la legislació sectorial vigent. Per al desenvolupament de qualsevol activitat forestal serà necessària llicència municipal, prèvia presentació del corresponent projecte tècnic, i/o pla de gestió forestal, sense perjudici de les competències dels organismes corresponents. Així mateix, caldrà que aquestes àrees compleixin les condicions exigides per a la prevenció d'incendis.

4. Es conservarà la vegetació existent al llarg de les rieres i torrents, així com aquells espais arbrats

al llarg dels camins o vinculats a les edificacions existents. Excepcionalment i per motius de seguretat es podran tallar arbres propers a les instal·lacions agrícoles i als habitatges rurals.

5. S’identifiquen com a masses forestals consolidades o d’interès local els bosquets d’oms (Ulmus

minor) vinculats a zones humides (riberes de l’Ebre); l’arbrat de diferents espècies, albers (Populus alba), xops (Populus nigra), salzes (Salix alba), freixes (Fraxinus sp.), verns (Alnus glutinosa), etc. existent als marges del riu Ebre.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

91

TÍTOL VII. DISPOSICIONS COMUNES DE L'ORDENACIÓ, DE L'ÚS I DE LES CONDICIONS D'HABITABILITAT CAPITOL I. DISPOSICIONS QUE REGULEN L’EDIFICACIÓ Article 141. Regulació de l’edificació L’edificació es regula a través de les disposicions d’aplicació general, les disposicions que depenen del tipus d’ordenació de l’edificació i les específiques de cada zona. Article 142. Tipus d’ordenació de l’edificació Els tipus d’ordenació de l’edificació de les zones establertes en aquestes Normes subsidiàries són els següents: 1. Edificació alineada a vial:

Correspon a una edificació entre mitgeres, la façana de la qual és coincident o paral·lela a l’alineació del vial. Es regula fonamentalment per l’altura reguladora màxima, que va referida a la rasant del carrer, i per la fondària edificable.

2. Edificació aïllada:

Correspon a una edificació aïllada en relació a la forma i superfície de la parcel·la. Es regula fonamentalment per l’índex d’edificabilitat, l’altura màxima, l’ocupació màxima i les distàncies de separació mínimes a les llindes.

SECCIÓ PRIMERA. DISPOSICIONS D’APLICACIÓ GENERAL Article 143. Planta baixa No es permet el desdoblament de la planta baixa en dues plantes, segons les modalitats de semi-soterrani i entresol. Quan la regulació de la zona no ho especifiqui, les alçàries útils mínimes permeses de la planta baixa seran les següents: 3,00 m en el cas d'usos comercials, magatzems, etc. i 2,70 m en el cas d'habitatges. Article 144. Plantes soterranis No s'hi permeten els usos residencial i sanitari. L'altura lliure mínima de les plantes soterranis és de 2,20 m. Article 145. Planta pis L'altura mínima lliure de la planta baixa i les plantes pis es fixa d’acord amb la normativa d’habitabilitat vigent (2,50 m segons el Decret 141/2012). Article 146. Planta golfes Solament estan permeses les golfes habitables per sobre de l'altura màxima quan així ho indiquin les ordenances d'una zona. En cap cas les golfes habitables no podran constituir un habitatge independent del de la planta immediatament inferior.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

92

Article 147. Planta coberta 1. Per a aquells edificis acabats amb teulada, la planta coberta comença a comptar des del pla

inferior del ràfec. El punt d’arrencada de la coberta no superarà l’altura reguladora màxima, sense que en cap cas es trobi a més de 60 cm per sobre de l’últim forjat. El pendent de la teulada no podrà ser superior del 30%.

2. Per sobre dels plans definits per la teulada, podran sobresortir elements de ventilació, antenes i

claraboies dels celoberts; aquestes últimes hauran de ser paral·leles als plans de teulada i no se separaran més de 50 cm d'aquesta en cap punt. Les carenes de coberta, així com altres elements construïts no sobrepassaran en més de 3,50 m l’altura reguladora màxima de l’edificació.

3. Per a edificis acabats en terrassa es considerarà el pla d'arrencada de la planta coberta, el pla

superior dels elements resistents de la darrera planta pis. Per sobre d'aquest pla es podrà situar la cambra d'aire amb una altura màxima de 60 cm. Les baranes tindran una altura màxima d'un metre per sobre de la cambra d'aire. A més, dins el gàlib que dibuixen uns plans inclinats un 30% aplicats des de les arestes d'intersecció dels plans de façana amb l'altura reguladora màxima, es podran instal·lar cossos edificats que continguin els elements tècnics de l'ascensor, la climatització de l'edifici, les claraboies dels celoberts, la caixa d'escales, les antenes i els dipòsits d'aigua.

Article 148. Ventilació i il·luminació 1. Els edificis d’habitatges, els dormitoris principals i les sales interiors, no podran autoritzar-se si no

reben ventilació o il·luminació directament des d’un espai exterior obert o des del pati d’illa. Per a la resta de dormitoris caldrà que rebin ventilació i il·luminació, si més no, de celoberts. La ventilació i il·luminació de les altres dependències que no siguin les destinades a dormitoris o sales i les de les escales i peces auxiliars interiors, podrà fer-se mitjançant patis de ventilació.

2. La ventilació i il·luminació per mitjans tècnics, sense utilització de celoberts o patis de ventilació,

s’admetrà per a dependències i peces auxiliars dels habitatges, no destinades a dormitoris i sales, quan s’assegurin les condicions higièniques i estiguin autoritzades per les normes estatals i municipals sobre condicions sanitàries i higièniques dels habitatges.

3. La ventilació i il·luminació dels locals de treball i sales destinats a usos comercials i d’oficines

podrà realitzar-se mitjançant elements o mitjans tècnics de provada eficàcia, que assegurin condicions adequades d’higiene.

4. Allò que es disposa en aquest article sobre patis i l’establert als articles següents sobre celoberts i

patis de ventilació és aplicable, també, a les obres d’ampliació, per l’addició de plantes noves. Article 149. Celoberts Compliran les condicions establertes al vigent Decret d’habitabilitat, i a més a més les següents: 1. Els celoberts poden ser interiors o mixtos. Són interiors els celoberts que no s’obren a espais

lliures o a vials, i són mixtos els oberts a aquests espais. 2. La dimensió i superfície mínima obligatòria dels celoberts interiors depèn de la seva altura. La

dimensió del celoberts interior ha de ser la que permeti inscriure a l’interior seu un cercle de diàmetre igual a un sisè de la seva altura, amb un mínim de tres metres (3 m) que no produeixi en cap punt de la seva planta estrangulacions de menys de dos metres (2 m) i que les seves superfícies mínimes obeeixin a la taula número 1.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

93

Altura del celobert (nombre de plantes pis)

Superfície mínima (m²)

1 9 2 9 3 12

Taula número 1. Dimensions i superfícies mínimes obligatòries dels celoberts

3. Els celoberts mixtos, que són els oberts per alguna o algunes de les seves cares a espais lliures o

vials, hauran de respectar les distàncies mínimes entre parets fixades pel diàmetre del cercle inscriptible que diu el número anterior d’aquest article. No seran aplicables, contràriament, a aquests celoberts, les superfícies mínimes fixades a la taula anterior. Les parets dels celoberts mixtos s’han de considerar com a façanes a tots els efectes.

4. El celobert serà mancomunat quan pertanyi al volum edificable de dues o més finques contigües. Serà indispensable, als efectes d’aquestes Normes, que l’esmentada comunitat de pati s’estableixi per escriptura pública, inscrita al Registre de la Propietat. Els patis mancomunats s’han de regir, pel que fa a la forma i dimensions, pel que es disposa per als patis interiors i els mixtos.

5. Als efectes d’allò que disposa aquest article sobre celoberts interiors, s’han de tenir en compte, a

més les regles següents:

Les llums mínimes entre murs del celobert no podran reduir-se amb sortints o altres elements o serveis, com són els safareigs.

L’altura del celobert a efectes de determinació de la seva superfície, s’ha d’amidar en nombre de plantes des de la més baixa que el necessiti servida pel celobert fins a la més elevada.

El paviment del celobert ha d’estar, com a màxim, a un metre per damunt del nivell del sòl de la dependència a il·luminar o ventilar.

Els celoberts podran cobrir-se amb claraboies, sempre que es deixi un espai perifèric lliure sense tancaments de cap classe, entre les parets del celobert i la claraboia, amb una superfície de ventilació mínima, del 20 per 100 superior a la del celobert.

Article 150. Patis de ventilació Compliran les condicions establertes al vigent Decret d’habitabilitat, i a més a més les següents: 1. Els patis de ventilació poden ser interiors o mixtos, com els celoberts. 2. La dimensió i superfície mínima obligatòria dels patis de ventilació depèn de l’altura. La dimensió

del pati ha de ser la que permeti inscriure-hi un cercle de diàmetre igual a un setè de l’altura total de l’edifici, amb un mínim de tres metres (3 m) que no produeixi en cap punt de la planta estrangulacions de menys de tres metres (3 m) i amb una superfície mínima segons la taula número 2.

Altura del pati

(nombre de plantes pis)Superfície mínima

(m²) 1 5 2 5 3 7

Taula número 2. Dimensions i superfícies mínimes obligatòries dels patis de ventilació.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

94

3. Regiran quant als patis de ventilació les regles següents:

3.1. No és permès de reduir les llums mínimes interiors amb sortints. 3.2. L’altura del pati, a efectes de determinació de la superfície, s’ha d’amidar en nombre de

plantes, des de la més baixa que el necessiti, fins a la més alta servida pel pati. 3.3. El paviment del pati ha d’estar, com a màxim, a un metre per damunt del nivell del sòl de la

dependència a ventilar o il·luminar. 4. Els patis de ventilació mixtos han de complir condicions anàlogues a les establertes per als

celoberts mixtos. 5. Els patis de ventilació podran cobrir-se amb claraboies, sempre que es deixi un espai perifèric

lliure sense tancament de cap tipus, entre la part superior de les parets del pati i la claraboia, amb una superfície de ventilació mínima del 20 per 100 superior a la del pati.

SECCIÓ SEGONA. REGULACIÓ DE L’EDIFICACIÓ ALINEADA A VIAL Article 151. Paràmetres que regulen l’edificació alineada a vial L’edificació alineada a vial es regula genèricament a través de les disposicions següents d’aquesta secció i a través dels paràmetres que es relacionen a continuació: fondària edificable, front mínim de parcel·la, nombre màxim de plantes, altura reguladora màxima. La concreció numèrica d’aquests paràmetres s’estableix en la regulació específica de cada zona. Article 152. Planta baixa d'un edifici referida al carrer És aquella el paviment de la qual està situat entre 0,80 m per sobre i 0,00 m per sota de la rasant del carrer, en els punts de major i menor cota, respectivament. Article 153. Altura reguladora màxima d'un edifici referida al carrer Mesura vertical, en el pla exterior de la façana, que fixa l'altura límit des del punt de referència de l’altura reguladora fins al pla horitzontal d'on arranca la teulada o el pla superior de l'últim element resistent, en el cas de coberta plana. Article 154. Regles sobre determinació d'altures Determinació del punt de referència de l’altura reguladora. 1. Edificis amb façana a una sola via amb rasant no horitzontal:

a) Si la rasant del carrer, presa a la línia de façana, presenta una diferència de nivells entre l'extrem de cota més alta i el seu centre, menor o igual de 0,6 m, l'altura reguladora s'amidarà al centre de la façana, a partir de la rasant de la voravia en aquest punt.

b) Si la diferència anterior de nivells és més de 0,6 m, l'altura màxima de l'edifici s'amidarà a partir d'un nivell situat a 0,6 m per sobre de la cota de l'extrem de la línia de façana de cota més baixa.

2. Edificis amb façana a dues o més vies que facin cantonada o xamfrà.

S’aplicaran les condicions del punt 1 operant amb el conjunt de les façanes desenvolupades com si en fossin una de sola.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

95

3. Els edificis amb façana a dues o més vies que no facin cantonada o xamfrà regularan la seva altura com si es tractés d'edificis independents. El canvi d'altura màxima es farà en el punt mig de la parcel·la.

Article 155. Regles sobre mitgeres Quan a conseqüència de diferents altures, reculades o altres causes, puguin sortir mitgeres al descobert s'hauran d'acabar amb material de façana. Article 156. Fondària edificable, alineació interior d'illa i fons de parcel·la 1. La fondària edificable a cada parcel·la no podrà ser sobrepassada amb cossos sortints. 2. Per a aquelles parcel·les amb façana a dos carrers oposats, el fons de parcel·la el defineix la

bisectriu de l'angle entre ambdós carrers; en parcel·les amb cantonada a dos carrers, serà fons de parcel·la la partió de parcel·la oposada a la façana de carrer més estreta, i per a aquelles amb façana a tres carrers, la partió de parcel·les que no és façana.

Article 157. Cossos sortints 1. La superfície en planta dels cossos sortints tancats computarà com a superfície de sostre

edificable. 2. Els cossos sortints es regularan d’acord amb les condicions següents:

a) Els cossos sortints estan prohibits a la planta baixa. b) No es permeten els cossos sortints tancats en carrers menors de 8,00 m. c) L’alçària lliure mínima entre la vorera i els cossos sortints és de 3,50 m. d) Si la seva volada no es regula a la zona corresponent aquesta es limita per la menor de les

dimensions següents: - el 10% de l’amplària del vial - longitud de vol màxim d’1,20 m

3. La longitud màxima conjunta dels cossos sortints tancats i oberts podrà ocupar com a màxim 2/3 de la longitud de façana. Els cossos sortints tancats podran ocupar com a màxim el 50% de la longitud de la façana.

4. El límit lateral del vol dels cossos sortints vindrà definit per un pla normal a la façana separat com

a mínim 1,00 m de la paret mitgera. Article 158. Elements sortints El vol dels elements sortints, com sòcols, pilars, ràfecs, gàrgoles, marquesines, para-sols i d'altres similars, no podran volar més de 15 cm, excepte a la planta baixa on, a més, no podran sobresortir més del 5% de l'amplada de la vorera, i a la planta coberta, on el ràfec podrà volar 45 cm. No es permet la col·locació d’antenes, aparells d’aire condicionat o ventilació a les façanes dels edificis. SECCIÓ TERCERA. REGULACIÓ DE L’EDIFICACIÓ AÏLLADA Article 159. Paràmetres que regulen l’edificació aïllada L’edificació aïllada es regula a través de les disposicions següents d’aquesta secció i a través dels paràmetres que es relacionen a continuació: índex d’edificabilitat, nombre màxim de plantes, altura reguladora màxima, ocupació màxima de la parcel·la i separacions de l’edificació al carrer i a les partions de parcel·la.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

96

Article 160. Sòl lliure d'edificació Són els terrenys sense edificació per aplicació de la regla sobre ocupació màxima de parcel·la i separacions mínimes. Article 161. Planta soterrani d'un edifici referida a la cota de terreny Tindrà la consideració de planta soterrani referida a la cota de terreny, la que tingui el sostre a menys d'un metre per sobre del nivell del sòl exterior definitiu. La part de planta soterrada, el sostre de la qual sobresurti més d'un metre per sobre d'aquest nivell, tindrà en tota aquesta part la consideració de planta baixa. Article 162. Planta baixa d'un edifici referida a la cota de terreny Tindrà la consideració de planta baixa, referida a la cota de terreny, la primera planta per sobre de la planta soterrani, real o possible. Article 163. Altura reguladora màxima de l'edificació referida a la cota de terreny Es l'altura màxima de l'edificació, per sobre de la qual només es permet la planta coberta. Es determinarà a cada punt a partir de la cota del pis de la planta baixa. Article 164. Separacions mínimes i tanques Les separacions mínimes de l'edificació a la façana de la via pública, al fons de parcel·la, a les seves partions laterals i entre edificacions d'una parcel·la, són distàncies que hauran de respectar tant les edificacions com els seus cossos sortints i també els soterranis. Els ràfecs podran envair aquestes franges de separació fins a una distància màxima de 45 cm. Les tanques del carrer o entre veïns tindran una altura màxima de 2,20 m que es podran fer amb material massís fins una cota màxima d’1,20 m per damunt de la vorera o del terreny i s'acabarà amb reixes, tela metàl·lica o vegetació d'arbust. Les tanques entre veïns s’admeten massisses en tota la seva altura a les claus 1, 2 i 4. CAPÍTOL II. REGULACIÓ DELS USOS I ACTIVITATS SECCIÓ PRIMERA. CLASSES D'USOS Article 165. Bases de la regulació. Conceptes i desenvolupament de la regulació d'usos 1. Bases de la regulació.

a) El POUM regula de forma detallada els usos a què poden ésser afectats els terrenys qualificats com a sòl urbà. Tots els usos no previstos en el Pla no són permesos, llevat que es tracti d’un ús nou anàleg als autoritzats.

b) En el sòl urbanitzable, el POUM assenyala l'ús global de cada sector i, si és el cas, els usos complementaris. A més a més, pot fixar la proporció admissible d'usos compatibles.

c) En sòl no urbanitzable, el POUM regula els usos admissibles i s'entenen prohibits els no expressament admesos.

2. Conceptes.

a) S'entén per ús global el que defineix l'especialització d'un sector de planejament. b) S'entén per ús admissible aquell que el Pla en permet la implantació.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

97

c) S'entén per ús complementari aquell que necessàriament ha d'incloure el pla parcial que ordeni un sector de planejament, en tant que és un ús que complementa l’ús global del sector.

d) Són usos compatibles aquells que no són contradictoris amb l'ús global. Correspon al pla parcial la definitiva admissió d'aquests usos, i l'establiment, si és el cas, de mesures o limitacions per assegurar la no pertorbació dels usos globals i complementaris.

e) S'entén per ús prohibit aquell que el Pla no en permet la implantació.

3. Desenvolupament de la regulació d'usos.

En sòl urbà, mitjançant una ordenança específica poden fer-se més restrictives les determinacions del POUM pel que fa a la localització i les característiques dels usos admesos. Tanmateix, els plans de millora urbana poden:

- Restringir les localitzacions i les característiques dels usos. - Prohibir usos admesos pel POUM. - Admetre usos no previstos pel POUM, sempre que siguin compatibles amb els

expressament establerts pel POUM i mantinguts pel pla especial urbanístic o pla de millora urbana.

En el sòl urbanitzable, el pla parcial regula detalladament els usos admesos. En sòl no urbanitzable, els plans especials urbanístics poden prohibir usos que resultin perjudicials. Els plans especials de protecció del patrimoni històric i cultural i de protecció i gestió del patrimoni natural poden establir limitacions d'usos.

4. No tenen la consideració d’usos les infraestructures que formen part del sistema d'infraestructures

de serveis tècnics, i per tant no estan subjectes a la regulació que deriva d’aquest capítol. Article 166. Classes d’usos per la seva funció 1. Ús d’habitatge.

Són els que es refereixen a l’allotjament familiar i es distingeix entre ús unifamiliar i plurifamiliar.

S’entén per ús d’habitatge unifamiliar, l’habitatge corresponent a cada unitat familiar, de manera que, per tractar-se d’edifici aïllat o agrupat horitzontalment, la projecció en planta de cap habitatge coincideix totalment o parcial amb la de cap altre. L’accés a cada habitatge serà independent i exclusiu, admetent-se, però, l’accés col·lectiu de vehicles pel garatge aparcament.

S’entén per ús d’habitatge plurifamiliar el de diversos allotjaments corresponents a diverses unitats familiars, situats al mateix edifici amb accessos i elements comuns, i/o on la projecció en planta dels habitatges coincideix totalment o parcial.

L’ús d’hotel apartament queda expressament exclòs, ja que es tracta d’allotjaments d’ús turístic que no compleixen tots els requisits d’habitabilitat.

2. Ús Hoteler.

L’ús hoteler correspon a aquells edificis o part d'ells que es destinen a allotjament temporal de persones, com hotels, motels, pensions, i en general tots els establiments d’hostaleria, sense incloure bars, restaurants i d’altres similars sense allotjament.

Hotel: és aquell establiment que ofereix servei d'allotjament en habitacions, en règim de lloguer i amb o sense serveis de caràcter complementari. En aquest cas, les habitacions formen una unitat residencial indiferenciable i indissoluble del conjunt, i no tenen els serveis per a la conservació i elaboració d'aliments.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

98

Motel: és aquella especialitat d'hotel que se situa a no més de 500 m de l'eix d'una carretera i que compte amb l'accés independent per a cada habitació o grup residencial.

Pensió: és aquell establiment que ofereix servei d'allotjament en habitacions en règim de lloguer, però no té serveis de menjar ni té instal·lacions individuals per a fer-ho.

L’ús d’hotel apartament queda també inclòs, ja que es tracta d’allotjaments d’ús turístic que no compleixen tots els requisits d’habitabilitat i per tant no es poden incloure a l’ús d’habitatge.

3. Ús residencial mòbil.

Correspon a espais no edificats en els quals es realitzen funcions d’allotjament i estada temporal o permanent de persones -com càmping i caravàning-. L’aparcament i/o dipòsit de rulots, llevat les que s’instal·lin en càmpings, queda expressament exclòs d’aquest ús.

Caldrà determinar les obres i instal·lacions necessàries per dotar dels serveis adequats al càmping, que abastaran almenys, els accessos; la captació, potabilització, dipòsits i distribució de l’aigua potable; la xarxa d’aigües residuals, la seva depuració i abocament; la connexió, transformació i xarxa de distribució d’energia elèctrica; i la xarxa d’enllumenat.

4. Ús residencial especial o col·lectiu.

Format per aquells edificis destinats a una pluralitat de persones no compreses en ús hoteler, ni sanitarioassistencial.

Es divideix en dos grups: a) Usos admesos dintre del sistema d’equipaments: albergs de joventut, residències d’estudiants

del tipus col·legis majors universitaris, residències religioses com convents o seminaris i refugis de muntanya.

b) Usos no admesos dintre del sistema d’equipaments: residències de tercera edat que no compleixin les condicions de l’apartat 8 (ús sanitarioassistencial) d’aquest article, cases de pagès en règim de turisme rural (art. 47 TRLUC).

5. Ús de restauració.

Comprèn aquells establiments oberts al públic que tenen com a activitat principal subministrar de manera habitual i mitjançant preu menjar i begudes per ser consumits. Aquests establiments s’ordenen en tres grups: a) Restaurant: és tot aquell establiment que disposa de cuina i servei de menjador per tal d’oferir

àpats (bàsicament dinars i sopars) al públic, mitjançant preu, per ser consumits en el mateix local.

b) Bar: és tot aquell establiment que disposa de barra i que també pot disposar de servei de taula, si escau, per proporcionar al públic, mitjançant preu, begudes acompanyades o no de tapes, i entrepans.

c) Restaurant/bar: és tot aquell establiment obert al públic que ofereix, mitjançant preu, els serveis de restaurant i bar.

Els establiments inclosos en aquest ús han de mantenir un horari de funcionament que coincideixi amb l’establert a la normativa reguladora, no poden tenir elements decoratius que els desnaturalitzin, ni fonts musicals que emetin a un nivell superior a 68 dBA. En cas contrari, han de ser classificats dins de l’ús recreatiu vinculat a la música i el joc.

6. Ús comercial.

Comprenen els establiments oberts al públic, destinats al comerç al detall de productes manufacturats, de caràcter individual o col·lectiu, i locals destinats a la prestació de serveis privats al públic, com poden ser perruqueries, salons de bellesa, rentat, planxat i similars. Comprèn també els autoserveis, super-serveis, establiments especialitzats i també les galeries comercials



CVE-DOGC-A-13281013-2013

99

enteses com a agrupació de diferents locals comercials que comparteixen uns espais comunitaris en el propi edifici. L’ús comercial s’haurà d’ajustar a les condicions establertes pel DL 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials.

7. Ús d’oficines-serveis.

a) Oficines en general i consultoris professionals, inclosos els consultoris mèdics. b) No s’inclouen les activitats definides en el punt 16.

8. Ús socio-sanitari.

Comprèn les activitats en què es presta, conjuntament i de forma integrada, una atenció especialitzada sanitària i social, exclosos els consultoris mèdics, que es defineixen al punt 7.

També residències de tercera edat o geriàtrics que compleixin els requisits que segueixen:

A. Definició d’usos, segons la seva activitat:

a) Espais dormitori: correspon als espais específics per a aquest fi, consten d’1 bany adaptat

per a cada dues persones i el dormitori pròpiament dit. b) Espais comunitaris: correspon als espais de servei, convivència, activitats i assistencials

destinats als usuaris del centre. En concret, serien els següents:

- Espais d’activitats i convivència: espais d’ús comunitari destinats a l’esbarjo i la relació amb els altres usuaris (estar, menjador, activitats lúdiques).

- Espais de servei i tècnics: són els destinats a les activitats del personal del centre dirigides als usuaris (cuina, bugaderia, administració...) i els destinats a instal·lacions, cambres i magatzems.

- Espai assistencial: és el destinat a l’ús sanitari dirigit als usuaris per al control, la cura, consulta i rehabilitació.

B. Paràmetres, segons activitats:

Espais dormitori. La superfície mínima complirà les determinacions de la Llei 20/1991 i el Decret 135/95. No podran subdividir-se amb altres sales o habitacions, ni agrupar-se amb altres estances constituint elements independents de la resta del centre. La superfície màxima serà de 30 m².

Espais comunitaris. Els espais comunitaris representaran un 50% de la superfície total. Aquest sostre s’ordenarà dins del volum edificable amb les condicions següents:

- Per a planta destinada a espais dormitori, es garantirà una superfície mínima el 15% del

total de la planta amb usos que garanteixin el control d’accés, el bany geriàtric, sala d’estar i altres similars. En aquest còmput no es pot incloure els passadissos de distribució i les escales pròpies de l’organització de l’edifici.

- En planta soterrani només s’admetran usos que siguin admissibles pel POUM. En qualsevol cas no s’admetran usos d’espais d’activitats i convivència. Sempre que la superfície destinada no sigui superior al 40% del sostre destinat a usos comunitaris. En aquest còmput no s’inclou la reserva d’aparcament.

C. Règim de gestió i titularitat:



CVE-DOGC-A-13281013-2013

100

Aquests centres assistencials estaran basats en serveis comuns amb gestió centralitzada i titularitat indivisible. Per tant resten prohibits règims de propietat horitzontal i/o similars que tendeixin a una gestió i títols de propietat que fragmentin la unitat gestora del centre.

9. Ús docent.

Comprèn les activitats formatives i d’ensenyament reglat i no reglat. 10. Ús recreatiu.

Comprèn les activitats relacionades amb el lleure, el temps lliure i l’esbarjo. Veure Decret 239/1999, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el catàleg dels espectacles, les activitats recreatives i els establiments públics sotmesos a la Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l’espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics (DOGC 2972, de 10-9-1999): A. Establiments de jocs d’atzar:

Casinos i bingos Salons recreatius de màquines tipus B Salons recreatius de màquines tipus A i màquines esportives Salons recreatius anomenats esportius

B. Establiments d’exhibició:

a) Establiments d’exhibició en espais descoberts b) Establiments d’exhibició en espais coberts

C. Bars musicals. Establiments d’ambientació musical i/o espectacles:

Amb capacitat fins a 50 persones Amb capacitat entre 50 i 100 persones Amb capacitat entre 100 i 300 persones

D. Discoteques, bars musicals de capacitat superior a 300 persones, sales de festa, sales de

ball, etc. i similars. E. Sales de festa de joventut.

F. Sales de festa en espai descobert. Carpes i altres instal·lacions de temporada, amb caràcter

empresarial o mercantil.

No s'inclouen en aquest grup, les activitats musicals o d'espectacles que amb caràcter temporal i provisional es realitzen per part de les entitats culturals o veïnals o sense ànim de lucre, en determinades festes, commemoracions o festivals d'interès públic, i que es realitzin en espais públics o envelats, locals coberts o descoberts, amb les corresponents previsions de seguretat per a l'accés públic.

11. Ús esportiu.

Comprèn les activitats definides com a recreatives esportives en el Catàleg d’espectacles i activitats recreatives. Es classifiquen en:

Les realitzades en estadis, pavellons, o en altres espais similars. Les realitzades en la via pública, amb vehicles amb motor o sense. Les realitzades en espais oberts o a l’aire lliure. Les consistents en la pràctica de l’esport i/o cultura física (centres de gimnàstica, d’aeròbic, i similars).

12. Ús sòciocultural.

Comprèn les activitats culturals, recreatives i de relació social, les que tenen relació amb la creació personal i l'artística, i les de caràcter religiós. S'hi inclouen per tant, cases de cultura,



CVE-DOGC-A-13281013-2013

101

centres socials, biblioteques, casinos, sales d'art i d'exposició, etc., així com també les esglésies, temples, capelles, centres parroquials, convents i similars. Els usos, en general, són:

a) Culte religiós b) Exposicions, museus i altres similars c) Conferències o congressos d) Festes populars (revetlles, festes populars i majors, en les quals es pot combinar la celebració

d’altres activitats, com concerts, balls, activitats de restauració…). e) Festes tradicionals (aplecs, romeries, desfilades, ofrenes i similars).

13. Estacions de servei.

Comprèn les instal·lacions de subministrament de carburants al detall i altres activitats associades al servei dels automòbils i dels seus usuaris. S’inclouen les instal·lacions de subministrament annexes a les grans superfícies comercials que puguin ser autoritzades d’acord amb la legislació vigent.

14. Ús Industrial.

A. Es consideren indústries:

a) Les activitats dirigides a l’obtenció, reparació, manteniment, transformació o reutilització de productes industrials, l’envasat i embalatge, així com l’aprofitament, recuperació i eliminació de residus o subproductes, qualsevol que sigui la naturalesa dels recursos i processos tècnics emprats.

b) Els emmagatzematges industrials i de comerç a l’engròs. c) Els tallers de reparació i els estacionaments de vehicles destinats al transport col·lectiu de

persones i al transport de mercaderies. d) Els tallers de reparació de vehicles. e) Els serveis auxiliars o complementaris de les activitats compreses en els punts anteriors.

S’inclouen, a més, els emmagatzematges de qualsevol tipus d’establiment quan la seva càrrega de foc total, ponderada i corregida, sigui superior o igual a 3.000.000 Megajulis (MJ). En cas que la càrrega de foc no arribi a aquest valor es classificarà com a integrant de l’ús al qual serveix el magatzem.

B. Les indústries es classifiquen en funció del seu impacte ambiental i sobre la seguretat i la

salut de les persones, en atenció als paràmetres següents:

Emissió de soroll i vibracions. Emissió d’escalfors. Emissió d’aerosols. Emissió d’olors. Emissió de substàncies contaminants a l’atmosfera, especialment:

- Partícules sedimentables (mida > 30μm), en suspensió (mida > 10 μm), respirables (mida > 1μm), o fums (mida < 1μm).

- Compostos de sofre: SO2, H2S, H2SO4, mercaptans, sulfurs… - Compostos de nitrogen: NO, NO2, NOX, NH3… - Compostos de carboni: CO, CO2, CH4, HCT (COV’s)… - Halògens i compostos halogenats: Cl2, HCl, HF, CFC… - Oxidants fotoquímics: O3, peròxids, aldehids…

Emissió de radiacions electromagnètiques ionitzants i no ionitzants. Generació d’aigües residuals no sanitàries. Generació, emmagatzematge o manipulació de residus no considerats municipals, segons la classificació del Catàleg europeu de residus. Generació, emmagatzematge o manipulació de productes considerats perillosos per la normativa sectorial reguladora. Emmagatzematge o manipulació de productes que puguin suposar un risc sanitari. Càrrega de foc ponderada i corregida.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

102

Trànsit de vehicles que l’activitat genera, en la mesura de què puguin provocar molèsties per sorolls, vibracions, fums o olors, o problemes en el trànsit de vehicles de la zona on s’ubica.

C. En funció de que en una indústria es donin, de forma significativa, un o diversos dels

paràmetres que s’han descrit en l’apartat anterior, aquesta es classificarà en un dels apartats següents:

a) Indústria de baix impacte tipus I.

Es classifiquen en aquest apartat les activitats industrials que, per raó del seu procés productiu, les característiques de les matèries manipulades i/o emmagatzemades, o del seu volum, no tenen incidència ambiental significativa, més que aquella que provoquen: • Els elements de ventilació, calefacció i climatització no relacionats amb el procés

productiu, pel que fa a l’emissió: − De soroll i vibracions − D’escalfors − D’aerosols − De vapor d’aigua, fums, compostos de sofre, de nitrogen i de carboni a l’atmosfera

• El procés productiu o el funcionament de la maquinària de l’activitat pel que fa a l’emissió de sorolls i vibracions.

En general, s’inclouen en aquest apartat les activitats recollides en l’annex III de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.

Aquestes activitats són compatibles amb l’ús d’habitatge sempre que pugui neutralitzar el seu impacte ambiental i sobre la seguretat i salut de les persones mitjançant l’adopció de mesures correctores.

b) Indústria de baix impacte tipus II.

Es classifiquen en aquest apartat les activitats industrials que, per raó del seu procés productiu, les característiques de les matèries manipulades i/o emmagatzemades, o del seu volum poden tenir incidència ambiental pel que fa a l’emissió:

− De soroll i vibracions − D’escalfors − D’olors − D’aerosols − De vapor d’aigua, fums, compostos de sofre, de nitrogen i carboni a l’atmosfera,

provocats exclusivament per instal·lació de combustió de productes fòssils derivats del petroli (benzina, gasoil, fueloil…)

− Generació d’aigües residuals no sanitàries que no requereixen tractament de depuració, previ al seu abocament al clavegueram

− Generació, emmagatzematge o manipulació, en petites quantitats, de residus no considerats municipals

S’inclouen en aquest apartat les activitats industrials recollides en els annexos III i II.2 de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats que s’ajusten a aquests requisits. Aquestes activitats són compatibles amb l’ús d’habitatge, sempre que es pugui neutralitzar el seu impacte ambiental i sobre la seguretat i salut de les persones mitjançant l’adopció de mesures correctores.

c) Indústria agrupada

Es classifiquen en aquest apartat les activitats industrials que, per raó del seu procés productiu, les característiques de les matèries manipulades i/o emmagatzemades, o del seu volum, tenen, d’acord amb els paràmetres definits en l’apartat 14.2., una incidència ambiental superior a la definida per la indústria de baix impacte.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

103

S’inclouen en aquest apartat les activitats industrials recollides en els annexos III, II.2., II.1., i I de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats que s’ajusten a aquests requisits.

Aquestes activitats són incompatibles amb l’ús d’habitatge, però s’admeten en contigüitat amb altres industrials, amb les limitacions que estableixi la normativa sectorial, i sempre que s’adoptin les mesures correctores que correspongui.

d) Indústria separada

Es classifiquen en aquest apartat les activitats industrials que, per raó del seu procés productiu, les característiques de les matèries manipulades i/o emmagatzemades, o del seu volum, tenen, d’acord amb els paràmetres definits en l’apartat 14.2., una incidència ambiental superior a la definida per la indústria agrupada, fins al punt de fer incompatible la seva implantació en edificis adossats als que contenen altres activitats industrials, tot i l’adopció de mesures correctores.

S’inclouen en aquest apartat les activitats industrials recollides en els annexos II.1. i I. de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats que s’ajusten a aquests requisits.

Aquestes activitats s’han d’ubicar en polígons industrials, en edificis aïllats.

De forma excepcional, es podrà classificar una activitat industrial en una de les categories definides en els apartats anteriors, amb independència de l’annex de la Llei 20/2009 al que pertanyin. Això només serà possible en aquells casos en què es justifiqui tècnicament que l’impacte ambiental i sobre la salut i seguretat de les persones de l’activitat considerada es correspon amb la categoria que se li vol assignar. L'Ajuntament podrà redactar una OM amb la finalitat de clarificar els tipus i característiques d'indústries incloses a cada apartat anterior. 15. Ús estacionament i aparcament.

Aparcament privat i/o comunitari. Aparcament públic S’exclouen d’aquest ús els estacionaments de vehicles destinats al transport col·lectiu de persones i al transport de mercaderies, considerats com a usos industrials a l’apartat 14.1.3.

16. Ús públic administratiu.

Comprèn centres o edificis per a serveis de l’Administració pública, serveis de seguretat, bombers, etc. Inclou també l’ús de serveis funeraris.

17. Ús abastaments.

Comprèn els mercats centrals (a l’engròs). 18. Cementiri.

Recintes destinats a l’enterrament i/o cremació de cadàvers. Admet també l’ús de serveis funeraris.

19. Ús extractiu.

Comprèn les activitats d’extraccions d’àrids i assimilades.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

104

20. Ús agrícola.

Inclou totes les activitats relacionades amb el cultiu de la terra i les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d’elaboració de productes derivats de la pròpia explotació agrària que puguin ser incloses a l’apartat 14.3.A. d’aquest mateix article.

En general comprèn les activitats relacionades amb les feines del camp, les que tenen lloc a l'entorn de les masies, instal·lacions, pallisses, estables, sitges i altres dependències afins.

No és permès el conreu de l'arròs ni del panís ni el manteniment de terrenys inundats o entollats a les zones urbanes de Sant Jaume, els Muntells i Balada.

En el sòl urbanitzable i no urbanitzable no és permès el conreu de l'arròs ni del panís ni el manteniment de terrenys inundats o entollats d'aigua a una distància inferior als 50 m del límit amb les zones de sòl urbà de Sant Jaume, per tal d'evitar focus de cria de mosquits i millorar la qualitat de vida dels habitants.

21. Ús pecuari.

Comprèn des de les activitats relacionades amb la cria, engreix, guàrdia i custòdia de bestiar, fins a les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d’elaboració de productes derivats de la pròpia explotació ramadera que puguin ser incloses a l’apartat 14.3.A. d’aquest mateix article.

22. Ús forestal.

Comprèn les activitats relacionades amb la conservació, restauració, repoblació i explotació dels boscos en els termes que regulen la Llei forestal de Catalunya i disposicions que la desenvolupen, així com, d’acord amb el que estableix la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals en aquells àmbits en què li és d’aplicació. També inclou les petites activitats d’elaboració artesanal de productes derivats de la pròpia explotació forestal que puguin ser incloses a l’apartat 14.3.A. d’aquest mateix article.

23. Piscifactories. 24. Turístic.

És el referent a les activitats relacionades amb l'oci, temps lliure i el turisme del lleure i de l'esplai, no compreses en cap altra qualificació.

25. Altres usos.

La resta d’usos no assenyalats en la classificació anterior, o que es presentin situacions de dubte respecte de la seva classificació, sempre que es justifiqui que la seva permissibilitat no és contrària als objectius definits per a cada zona i la seva implantació no suposarà cap situació d’incompatibilitat.

Article 167. Classes d’usos per la seva naturalesa Per la seva naturalesa, els usos es divideixen en públics, col·lectius, privats i comunitaris. 1. Es consideren usos públics, aquells que es desenvolupen en terrenys i instal·lacions de titularitat

pública. 2. Es considera ús col·lectiu el de caràcter privat relacionat amb un grup determinat de persones,

relació que es defineix normalment pel pagament de quotes, preus o taxes. 3. Es considera ús privat el que es desenvolupa en béns de titularitat privada.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

105

4. Es considera ús comunitari el que es desenvolupa en béns de titularitat privada, de forma mancomunada, associada o comuna per part dels seus titulars.

Article 168. Usos provisionals 1. Es consideren usos provisionals els que no estan prohibits per aquestes Normes, no requereixen

obres o instal·lacions permanents i no dificulten l'execució del Pla d’ordenació. Es limiten als que preveu l'article 53.3 del TRLUC i 61 i 62 del RLUC.

2. Aquests usos poden autoritzar-se, d'acord amb el que els articles 53 i 54 del TRLUC estableixen,

a precari. Els usos i les obres hauran d'aturar-se i enderrocar-se sense dret a indemnització quan el municipi ho acordi. No podran iniciar-se les obres o els usos sense que l'autorització, acceptada pel propietari, s'inscrigui amb les condicions indicades, al Registre de la Propietat.

3. L'autorització haurà de renovar-se cada dos anys, sinó, caducarà. Només podran renovar-se fins

a un màxim de tres cops les autoritzacions d'usos provisionals en sòls qualificats de sistema d'espais lliures.

Article 169. Definició dels paràmetres reguladors o d’aplicació amb caràcter general a totes les zones Es defineixen els paràmetres que determinaran el grau de compatibilitat de cada ús o activitat amb els predominants de cada zona urbanística on s’ubiquen. La concreció d’aquests paràmetres per a cada ús i la seva aplicació en cada zona serà duta a terme pel PMU d’usos, o per ordenança municipal en casos concrets, excepte quan quedin ja prou definits per la present Normativa, i també, dintre del seu sector, pels PMU i PPU. 1. Distància a edificis i recintes d’usos protegits.

a) Els usos determinats per aquesta limitació, han de mantenir un règim de distàncies en relació a determinats usos protegits, per la seva consideració d’especial incidència en determinats grups de població i de respecte amb les activitats objecte de protecció.

b) Es consideren usos protegits: el sanitarioassistencial, l’educatiu i els usos religiosos, inclosos en el socio cultural i els edificis institucionals.

c) L’ús residencial es podrà considerar protegit als efectes de determinades activitats incompatibles amb aquest ús.

2. Limitació de superfícies i capacitat dels establiments.

En determinades zones, en atenció a les seves consideracions urbanístiques i als valors considerats a potenciar i a la incidència de determinats subgrups d’usos o valors protegits, es limiten les superfícies dels locals destinats a aquests usos molestos. Amb aquesta limitació de la superfície i capacitat es pretén minimitzar la incidència d’aquests usos.

Els bars i bar-restaurants s’han de considerar, per les diferents actuacions administratives que han ocasionat, com activitat potencialment molesta en determinades zones en què l’ús predominant sigui el de l’habitatge, i especialment en les zones d'habitatge unifamiliar, per la qual cosa es podran preveure mitjançant ordenança municipal, mesures restrictives de la seva capacitat i la seva densitat.

3. Limitació d’usos industrials

La compatibilitat de les activitats industrials amb l’ús d’habitatge s’estableix en funció del seu impacte sobre el medi ambient i sobre la seguretat i salut de les persones d’acord amb la classificació de l’article 166, resumida en la taula següent:



CVE-DOGC-A-13281013-2013

106

Classificació de la indústria Compatible amb l’ús d’habitatge BAIX IMPACTE tipus I SI BAIX IMPACTE tipus II SI

AGRUPADA NO SEPARADA NO

La compatibilitat de l’ús industrial respecte de la resta d’usos vindrà definida per les condicions que imposi la normativa sectorial reguladora.

4. Condicions especials d’accessibilitat.

Segons les condicions urbanístiques de la vialitat i la trama urbana d’algunes de les zones i les necessitats de seguretat, accessibilitat i nivells sonors així com de molèsties d’alguns usos, caldrà limitar la seva nova instal·lació a les característiques dels vials de la façana o façanes. Per a aquests casos, es fixaran condicions especials per a la concessió de la llicència ambiental.

5. Limitacions a l’emissió de sorolls i vibracions.

D’acord amb els criteris que la normativa reguladora de la contaminació acústica disposi, i en els terminis que aquesta ho requereixi, l’Ajuntament haurà d’establir una zonificació del territori amb uns objectius de qualitat acústica, així com elaborar un mapa de soroll que reculli la realitat acústica del municipi i un pla d’acció, si escau, que proposi les mesures a adoptar per assolir els objectius assenyalats. Aquesta informació s’actualitzarà periòdicament i s’haurà de fer pública (actualment existeix, amb caràcter de proposta un mapa de capacitat acústica del municipi, realitzat a juliol de 2004 per la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient, i que l'Ajuntament haurà d'aprovar, amb les modificacions pertinents, abans de 31/10/05).

6. Control del soroll provocat pel funcionament de les activitats i de les instal·lacions mecàniques en

general:

El funcionament de les activitats i de les instal·lacions mecàniques no podrà provocar la superació dels límits d’immissió en dBA establerts, d’acord amb els apartats anteriors, per a la zona on s’ubiquin. A aquests efectes:

a) Els projectes tècnics que es presentin per obtenir l’habilitació administrativa per exercir les

activitats que siguin susceptibles de produir molèsties per sorolls i/o vibracions, hauran de contenir un estudi acústic, signat per un tècnic titulat competent que així ho justifiqui.

b) Es prohibeix instal·lar unitats exteriors de maquinària de climatització o de refrigeració, ventiladors o qualsevol element mecànic que produeixi soroll en els patis de ventilació dels edificis destinats a un ús d’habitatge, hoteler, residencial especial, socio-sanitari, docent o de culte religiós, quan puguin veure’s afectades dependències sensibles al soroll. En aquests casos, les instal·lacions s’emplaçaran en la coberta de l’edifici. Excepcionalment, quan es justifiqui que això no és viable tècnicament es podrà admetre la instal·lació d’aquests equips en el pati, sempre que s’elabori un estudi acústic detallant les mesures correctores que s’adoptaran per tal que no se superin els límits establerts en la normativa vigent i s’aporti un certificat signat per un tècnic titulat competent que ho acrediti amb amidaments acústics. Aquesta documentació s’haurà de presentar juntament amb la sol·licitud de llicència urbanística de la instal·lació, o en el cas que aquesta pertanyi a una activitat, juntament amb la comunicació o amb la sol·licitud d’habilitació corresponent.

7. Limitacions a l’emissió de fums, olors i escalfors:

a) Els conductes d’evacuació de fums de cocció o combustió de les activitats tindran una altura mínima que superarà en 1 metre, l’altura de les careneres dels edificis existents en un radi de 10 m, i igualarà la de les obertures habitades dels edificis existents en un radi d’entre 10 i 50 metres.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

107

b) Les obertures de ventilació dels aparells de climatització que es practiquin a les façanes dels edificis es dissenyaran i executaran de manera que l’aire calent que generen no provoqui molèsties als vianants ni als veïns de l’edifici.

SECCIÓ SEGONA. REGULACIÓ ESPECÍFICA DELS USOS I ACTIVITATS Article 170. Regulació específica dels usos i activitats Als efectes de l’emplaçament dels usos i de la compatibilitat entre aquests, el present Pla estableix la regulació específica que podrà desenvolupar-se de forma més detallada a l’ordenança reguladora dels usos i les activitats. 1. S’entén per situació relativa d’una activitat, cadascuna de les diferents possibilitats

d’emplaçament físic respecte d’altres usos. 2. La situació relativa d’una activitat ve determinada per la ubicació que ocupa el local principal i

d’accés a l’activitat, podent ocupar la mateixa activitat les plantes superiors i inferiors a la principal.

3. Els usos comercials s’hauran d’adequar al que estableix el DL 1/2009, d’ordenació dels

equipaments comercials, quant a la classificació dels tipus d’establiments comercials (art. 6) i la localització i ordenació de l’ús comercial (art.9).

4. D’acord amb aquesta ubicació s’estableixen les situacions següents (veure gràfic annex):

Situació 0A: Activitat situada exclusivament en planta soterrani d’edifici amb habitatges i amb accés situat en planta baixa i independent respecte d’altres usos.

Situació 0B: Activitat situada en planta soterrani d’edifici sense habitatges i amb accés situat en planta baixa i independent respecte d’altres usos.

Situació 1: Activitat situada en planta baixa d’edifici d’habitatges i amb accés independent dels habitatges.

Situació 2: Activitat situada en planta baixa d’edifici d’habitatges i amb accés comú amb els habitatges. Activitat situada en planta pis d’edifici d’habitatges i amb altres usos diferents de l’habitatge a les plantes inferiors.

Situació 3: Activitat situada en planta pis d’edifici d’habitatges i amb ús d’habitatge a les plantes inferiors.

Situació 4: Activitat situada en planta baixa d’edifici sense habitatges. Situació 5: Activitat situada en planta pis d’edifici sense habitatges. Situació 6: Activitat contigua a habitatge i situada en edifici d’ús exclusiu. Situació 7: Activitat contigua a un altre ús que no sigui el d’habitatge, i situada en edifici d’ús

exclusiu. Situació 8: Activitat separada d’un altre ús per espai no edificable.

Quan la planta soterrani es produeixi en substitució de massís de terres a les zones d’edificació aïllada tindrà, als efectes de la regulació d’usos, la mateixa consideració que si es tractés d’una planta baixa.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

108

H-A A H H

H-A A H A

H-A A A A

A A 1 2

0-A 0-B

A

H A A

A A A

3 4 5

H A H A A A

6 7

A A H = Habitatge A = Activitat

8

Article 171. Usos específics en relació a les situacions relatives Cada ús específic es permetrà només en les situacions relatives considerades en el quadre annex. No obstant, la regulació específica dels sòls urbans, urbanitzables i no urbanitzables pot introduir altres limitacions, a més de les expressades en el quadre. En concret, l’ús comercial s’haurà d’ajustar a les condicions establertes pel DL 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials, o norma legal que el substitueixi.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

109

SITUACIONS USOS 0 1 2 3 4 5 6 7 8 2. Hoteler 5. Restauració 6. Comercial 7. Oficines i serveis 8. Socio-sanitari 9. Docent 10 A, a i b. Recreatiu 10 A, c i d. Recreatiu 10 B, C, D, E, F. activitats musicals 11. Esportiu 12. Socio cultural 13. Estació de Serveis 14a. Indústria baix impacte 1a categoria 14b. Indústria baix impacte 2a categoria 14c. Indústria agrupada 14d. Indústria separada 15. Aparcament 17. Abastaments

Ús permès, ombrejat. Ús no permès, en blanc. Les activitats de caràcter esporàdic o eventual podran dur-se a terme en qualsevol cas en la situació relativa 8. En altres situacions caldrà justificació adequada. L’ús 18, cementiri, és admès exclusivament en els emplaçaments que preveu el present POUM. Els usos 19 a 23 són admesos només en sòl no urbanitzable. Article 172. Nivell d’incidència dels usos sobre les persones, els béns i el medi ambient 1. Qualsevol ús o activitat compatible o admesa pel planejament en una determinada zona podrà

instal·lar-s'hi atenent dos requisits previs:

a) Que el nivell d’incidències sobre altres usos i fonamentalment sobre l’ús residencial, sigui el que, d’acord amb els paràmetres que estableix aquesta Normativa pugui permetre la seva compatibilitat.

b) Que l’impacte en el medi ambient no comporti la superació dels nivells de qualitat ambiental que es fixin en la normativa sectorial vigent.

2. La mesura del nivell d’incidència de qualsevol activitat sobre les persones, els béns i el medi

ambient o sobre altres usos, s’ha de fonamentar en allò que estableixi la normativa reguladora dels paràmetres definits per a la classificació de l’ús industrial, en l’article 166. En els casos en què, per determinar paràmetres, no existeixi normativa que estableixi limitacions, caldrà fonamentar de forma raonada el seu nivell d’incidència, utilitzant criteris tècnics objectius.

Article 173. Mesures tècniques correctores 1. Per a la instal·lació de qualsevol ús o activitat s’adoptaran les mesures tècniques correctores més

adients per tal d’evitar que el nivell d’incidència sobre l’entorn o el medi ambient sigui superior a aquell que s’indica a la corresponent ordenança reguladora.

2. Per a aquells usos o activitats que pel nivell d’incidència sobre l’entorn i el medi ambient no

estiguin permesos en una determinada zona, els serveis tècnics municipals podran determinar la seva admissió sempre que s’adoptin mesures tècniques correctores de reconeguda eficàcia que



CVE-DOGC-A-13281013-2013

110

eliminin o redueixin el seu nivell d’incidència sobre l’entorn, fins als límits admissibles a la zona corresponent.

3. Si les mesures tècniques correctores no aconseguissin reduir el nivell d’incidència fins als límits

màxims indicats en la corresponent ordenança reguladora, l’Administració acordarà el cessament o clausura de l’activitat.

Article 174. Regulació supletòria A qualsevol ús o activitat que comporti un determinat nivell d’incidència sobre l’entorn i que no hagi estat regulat específicament en els articles anteriors se li aplicarà la regulació de l’ús que més se li assembli, en funció dels efectes mediambientals que produeixi. Article 175. Simultaneïtat d’usos Quan en un mateix local es realitzin diverses activitats, es regularà tot el conjunt atenent l’ús més desfavorable quant al nivell d’incidència sobre l’entorn i el medi ambient. Article 176. Control administratiu de la instal·lació i funcionament de les activitats amb incidència ambiental 1. El règim d’habilitació per a la instal·lació i posada en funcionament de les activitats que tenen

incidència ambiental ve establert per la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, i per la normativa complementària.

2. Aquestes activitats resten subjectes a l’acció inspectora de l’Ajuntament, i al règim de disciplina

urbanística previst a l’Ordenança reguladora de la intervenció municipal en les activitats i instal·lacions.

SECCIÓ TERCERA. REGULACIÓ DE L'ÚS COMERCIAL Article 177. Definició i condicions mínimes 1. Són establiments comercials tots els locals i les instal·lacions, coberts o sense cobrir, oberts al

públic que són a l’exterior o a l’interior d’una edificació on s’exerceix regularment la venda al detall. En resten exclosos els establiments dedicats exclusivament a la venda a l’engròs. Els establiments poden ser de caràcter individual o col·lectiu. Els establiments de caràcter col·lectiu són integrats per un conjunt d’establiments individuals situats en un o en diversos edificis, en els quals, amb independència que les activitats respectives puguin exercir-se d’una manera empresarialment independent, concorren tots o alguns dels elements següents: accés comú des de la via pública, d’ús exclusiu o preferent dels establiments o dels seus clients, aparcaments privats compartits o serveis comuns per als clients.

2. S’entén per superfície neta de venda, que s’aplica en la regulació de l’ús comercial en aquest Pla,

a la superfície útil total:

a) Dels llocs on s’exposen les mercaderies amb caràcter habitual i permanent, o eventual i/o periòdic, i als que poden accedir els clients per realitzar les compres.

b) Els espais interns destinats al trànsit de persones. c) La superfície de la zona de caixers. d) La compresa entre les anteriors i la zona de sortida i les dedicades a la prestació de serveis. e) La superfície ocupada per les persones venedores, darrera el taulell, a la qual no té accés el

públic. f) Als establiments on també s’exerceix una activitat de producció, on no hi té accés públic per

realitzar les compres, aquesta superfície no es comptabilitzarà en el còmput de la superfície neta de venda.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

111

3. Els usos comercials que, per les seves característiques, matèries manipulades o emmagatzemades o mitjans emprats originin molèsties o generin riscos a la salubritat o a la seguretat de les persones o dels béns, es regiran pel que s’estableix per a l’ús industrial.

4. Els locals destinats a ús comercial disposaran com a mínim d'un lavabo amb wc, que serà

obligatòriament d'accés públic a partir dels 100 m² de superfície neta de venda. Article 178. Accessibilitat a l’ús comercial En les noves instal·lacions de petits comerços, i/o canvis de titularitat en locals construïts en data anterior a l’entrada en vigor del Codi d’accessibilitat de Catalunya, i/o els comerços ubicats en locals l’obertura dels quals hagi estat en data posterior a l’esmentat Codi i que tinguin una superfície inferior a 100 m², hauran de complir allò establert en l’annex 2 del Codi, pel que fa a l’itinerari practicable, cambra higiènica adaptada i vestidors, en el seu cas, adaptats. Article 179. Prohibició dels establiments mitjans i grans establiments comercials La legislació sectorial de comerç, que actualment és la Llei 1/2009 de 22 de desembre d'equipaments comercials, no admet al municipi altre tipus de comerç que els petits establiments comercials (PEC), de superfície de venda inferior a 800 m2, en sòl urbà i urbanitzable, on l’ús residencial sigui el dominant i sense arribar a configurar un gran establiment comercial (GEC) o un gran establiment comercial territorial (GECT). Els establiments comercials singulars (ECS) poden implantar-se en tots els àmbits on el planejament urbanístic vigent admeti l’ús comercial. SECCIÓ QUARTA. REGULACIÓ D'ESTACIONAMENTS I APARCAMENTS Article 180. Definició 1. S’entén per “estacionament” l’àrea oberta fora de la calçada destinada a parada d’automòbils. 2. S’entén per “aparcament” l’espai situat a l’interior dels solars o de les edificacions, destinat a

allotjar automòbils. 3. S’exclouen d’aquesta classificació els usos especificats a l’article 169 apartat 14.A c). Article 181. Previsions d’estacionaments en sòl urbanitzable 1. Els plans parcials que desenvolupin les normes d’aplicació en sòl urbanitzable hauran de

respectar les següents determinacions quant als aparcaments situats al sistema viari: 2. Es computaran, per a estacionaments, les superfícies de les calçades, sempre que quedi lliure

una franja de circulació rodada de 5,00 m d’ample com a mínim, si hi ha dues direccions, i 3,00 m si només n’hi ha una.

3. Els espais d’estacionament no situats a les calçades hauran d’agrupar-se en àrees que no

produeixin excessives concentracions d’automòbils, que no donin lloc a “buits urbans”, ni a distàncies excessives des de les edificacions.

4. Les places d’estacionament hauran de tenir, com a mínim, una grandària de 2,50 m d’amplada

per 4,50 m de llargada quan siguin en bateria, i d’1,80 m d’amplada per 5,50 m de llargada quan siguin en cordó.

5. Els estacionaments incorporaran arbrat excepte en casos de manifesta impossibilitat. En els

situats fora de calçada es preveuran paviments tous o combinats per evitar l'efecte radiant del terra. Si escau, i en evitació de contaminació del subsòl per pèrdua d’olis i/o combustibles, es procurarà disminuir la permeabilitat del sòl.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

112

Article 182. Previsions d’aparcament en els edificis 1. Els edificis de nova planta de les zones de sòl urbà, així com les que s’estableixin en el seu dia,

en els sectors de sòl urbanitzable, hauran de projectar-se i construir-se a l’interior de l’edifici o en terrenys edificables del mateix solar aparcaments per a cotxes, en la quantitat següent:

a) Edificis d’habitatges: cal proveir, com a mínim, d'una plaça d'aparcament cada habitatge de

fins a 90 m² construïts, d’una i mitja com a promig fins als 120 m² construïts, i de dues per sobre d’aquesta superfície. En sòl urbanitzable, objecte d’un pla parcial, les que siguin fixades en aquest, complint els mínims d’aquest article, i amb un mínim d’una plaça i mitja per cada 100 m² edificables.

b) Edificis d’oficines, centres mèdics, mútues: una plaça d’aparcament per cada 50 m² o fracció de superfície útil.

c) Edificis comercials: dues places d’aparcament per cada 100 m² edificats, fins al desenvolupament reglamentari del DL 1/2009.

d) Hotels: 0,6 places d’aparcament per cada habitació. e) Residències, hospitals, etc.: una plaça d’aparcament per cada quatre llits. f) Usos de restauració i espectacles, una plaça d’aparcament per cada deu persones

d’aforament. g) Usos recreatius: una plaça d’aparcament cada cinc localitats o places d’aforament. Si no se

superessin les 10 places, no cal previsió. h) Biblioteques, galeries d’art i museus públics: una plaça per cada 150 m² en establiments de

més de 1.000 m². i) Centres de mercaderies, missatgeries i activitats assimilables: una plaça per cada quatre

llocs de treball, més un espai d’aparcament per cada vehicle utilitzat per l’empresa. j) Centres d’ensenyament reglat: una plaça d’aparcament per cada tres treballadors en els

serveis docents o auxiliars. k) Edificis industrials, una plaça d'aparcament per cada 125 m² o fracció de superfície

construïda. l) Magatzems, una plaça d'aparcament per cada 300 m² o fracció de superfície construïda.

2. Quan un edifici es destini a més d’un ús dels expressats en l’apartat anterior, el nombre mínim de

places serà la resultant de la suma de les corresponents als diferents usos. 3.

a) Quan de l’aplicació de l’apartat primer d’aquest article resulti, en edificis destinats a habitatge plurifamiliar o altres usos, situats al nucli antic, i amb façana inferior a 10 m, que l’exigència de places d’aparcament és igual o inferior a quatre, i pugui atendre’s l’aparcament del previsible nombre de vehicles en altres edificacions públiques o privades situades a menys de 300 m o en un radi màxim de 50 m al voltant del perímetre exterior del nucli antic, podrà exonerar-se de l’obligació de reserva d’aparcaments en el propi edifici. Es requerirà en aquest cas que les places estiguin vinculades registralment a l’edifici per al qual s’atorga la llicència.

b) Els edificis unifamiliars en ordenació segons alineació a vial, i de façana inferior a 5,00 m

tampoc estaran obligats a preveure aparcament. 4. Es podrà autoritzar en un edifici preexistent habitatge en planta baixa sempre que aquest ús hi

sigui permès i el propi edifici absorbeixi les places obligatòries d’aparcament, llevat que sigui d’aplicació l’anterior apartat 3 a).

5. Les activitats que tinguin associada una flota de vehicles necessària per al seu exercici, hauran

d’acreditar que disposen d’espais propis per estacionar-los amb un mínim de 3 places d'aparcament fins a 50 m² de superfície construïda, més una complementària cada 25 m² o fracció de més. Alternativament, si no es disposa d’aquest espai i es vol utilitzar la via pública, durant el tràmit d’habilitació municipal de l’activitat, caldrà presentar un estudi tècnic justificatiu de l’impacte que aquesta activitat provocarà a l’entorn on es vol situar, que demostri que la seva implantació és viable.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

113

6. En sòl urbanitzable, els edificis no destinats a habitatge faran les mateixes reserves previstes a l'anterior apartat 1 si se'n coneix la destinació. En cas contrari, reservaran els mateixos mínims que per a habitatge en sòl urbanitzable preveu l'anterior apartat 1 a).

Article 183. Condicions específiques dels aparcaments als edificis 1. Es podrà redactar una ordenança municipal que reguli detalladament les dimensions de les

places d’aparcament, rampes i carrils de circulació, pendent de les rampes, quantitat d’accessos rodats i per a vianants, altura lliure dels locals, ventilació, etc.

2. Fins a l’aprovació de l’ordenança municipal, regirà:

a) L’amplada dels accessos a aparcaments no serà inferior a 5,4 m per a ambdós sentits de circulació i a 3 m per a un sol sentit. Aquesta amplada caldrà que sigui respectada a l’entrada de l’aparcament i en el tram corresponent almenys, als cinc primers metres a partir de l’entrada.

b) Els aparcaments amb capacitat per a més de quaranta places caldrà que comptin amb accés per a vianants des de l’exterior, separat de l’accés de vehicles o adequadament protegit i amb una amplada mínima de 0,90 m.

c) Els garatges disposats en plantes diferents de la planta baixa disposaran de rampes d’accés per a vehicles que, en els quatre primers metres des de l’alineació del carrer no tindran un pendent superior al 4%, ni en la resta de la rampa superaran el 20% de pendent. Les rampes d’accés tindran una amplada mínima de 3 metres, que serà de 3,90 metres si té adossada una escala d’accés per a vianants. Si la superfície del garatge supera els 500 m², seran imprescindibles dues rampes, o bé una sola rampa de 5 metres d’amplada d’accés i dues sortides per a vianants, de les que només una podrà coincidir amb el nucli de comunicacions de l’edifici, sempre que a la planta baixa, s’estableixi una sortida directa a l’exterior. Les normes de seguretat, ventilació i ús dels garatges, seran les pròpies dels usos industrials.

d) La superfície mínima de les places serà de 2,50 x 5,00 m. SECCIÓ CINQUENA. REGULACIÓ DE L'ÚS D'HABITATGE Article 184. Decret d’habitabilitat i ordenança 1. Per als habitatges es compliran les prescripcions del Decret 141/2012, sobre les condicions

d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat, o la norma legal que el substitueixi. En el seu cas, la regulació d’aquesta secció, incorporarà automàticament les condicions que puguin ser alterades.

2. Complementàriament, i com a desenvolupament d'aquest Pla es pot aprovar una ordenança per a

completar la regulació de l'ús d’habitatge. L’esmentada ordenança pot alterar les determinacions d'aquest Pla per augmentar les exigències quant a dimensions i condicions de l’habitatge i de les seves dependències.

3. Es reservaran, a l'interior de cada habitatge i als espais comuns dels plurifamiliars, espais

suficients destinats a l'emmagatzematge provisional de residus domèstics, d'acord amb la Llei de residus. Mentre no es reguli per ordenança municipal, es proposa:

- A l'interior dels habitatges, un espai de planta mínima 0,40x1,00 m, amb un 1,00 m d'altura,

prestatge central i obertura per manipular d'1 m². - A l'espai comú, en planta baixa i prop de l’accés al carrer un espai de 0,60 m de fons, 1,50 m

d'altura, i 2,50 m de longitud oberts per manipular. - En ambdós casos es recomana la ventilació directa.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

114

SECCIÓ SISENA. REGULACIÓ ESPECÍFICA DE L'ÚS DE RESTAURACIÓ Article 185. Aïllament acústic dels locals de restauració 1. Amb la finalitat de garantir la no superació dels nivells sonors d’immissió que fixa la normativa

reguladora de la contaminació acústica, totes les activitats de restauració, que, d’acord amb la normativa sectorial, puguin funcionar en horari nocturn, i s’instal·lin en contigüitat amb habitatges, hauran d’acreditar, amb caràcter previ al seu funcionament, un aïllament acústic brut respecte a soroll rosa (és a dir, aquell que presenta la mateixa intensitat en dBA en totes les bandes de freqüència audibles, aprox. entre 60 i 4000 hertz) de, com a mínim, 60 dBA, entre l’establiment i les dependències de l’habitatge sensibles al soroll. La determinació de l’aïllament es farà in situ, seguint els procediments establerts en la norma UNE-74-040 o norma equivalent que la substitueixi. Igualment, s’haurà de preveure l’adopció de mesures correctores que impedeixin la transmissió de soroll per via estructural per sobre dels nivells sonors d’immissió esmentats.

2. Aquest aïllament acústic també s’exigirà quan es realitzin modificacions substancials d’activitats

existents, que afectin les zones de públic. SECCIÓ SETENA. REGULACIÓ ESPECÍFICA DE L'ÚS RECREATIU VINCULAT A LA MÚSICA I EL JOC Article 186. Publicitat de les característiques dels locals 1. S’obliga a col·locar una placa informativa en un lloc visible a l’entrada de l’establiment, on

s’especifiquin les característiques següents:

a) Nom comercial de l’establiment. b) Nom i cognoms del titular de la llicència. c) Classificació de l’establiment segons el Catàleg dels espectacles, activitats recreatives i

establiments públics. d) Data de la llicència d’obertura o les successives revisions. e) Aforament màxim autoritzat. f) Horari autoritzat vigent.

Article 187. Establiments d’activitats musicals 1. Els establiments oberts al públic destinats a activitats musicals no es poden instal·lar:

a) A menys de 100 m d’habitatges o solars qualificats per a ús residencial, llevat dels bars i restaurants musicals.

b) A menys de 100 m de centres docents, equipaments sanitaris o assistencials o edificis seus d’institucions públiques, ni a solars destinats per l’ordenament urbanístic a aquests tipus d’establiment.

2. Les prescripcions de contigüitat establertes a l’apartat anterior també s’apliquen als espectacles

públics i les activitats recreatives extraordinàries quan els equipaments estan ocupats en el seu horari de serveis.

Article 188. Prevencions acústiques especials 1. Els establiments oberts al públic destinats a espectacles musicals o a activitats musicals han de

tenir instal·lat un limitador de so amb enregistrador, per tal d’assegurar que no se sobrepassen els valors límits establerts a la normativa de contaminació acústica o a les ordenances municipals. Aquest limitador haurà de disposar dels elements necessaris per tal que pugui ser supervisat des de les instal·lacions de la policia municipal mitjançant un sistema de mòdem o altre similar.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

115

2. En aquells establiments o espais oberts al públic on es realitzin activitats o espectacles musicals i que en el seu interior es puguin superar els 90 dB (A), cal que a la seva entrada o entrades hi hagi un rètol o placa que adverteixi d’aquest fet, segons el que preveu el Decret 112/2010 aprovat el 31 d’agost de 2010, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives.

3. En la resta de regulació dels espectacles públics i activitats recreatives, s’estarà a allò que

estableixi l’esmentat Decret 112/2010. Article 189. Situacions d’incompatibilitat per als establiments de caràcter fix 1. En qualsevol situació, tots els usos recreatius vinculats a la música i el joc són incompatibles en

un radi inferior a 100 metres d’edificis sanitaris, hospitalaris o docents d’ensenyament reglat. 2. El règim de compatibilitat és el que fixa la normativa sectorial reguladora, segons gràfic annex a

l’article 171.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

116

TÍTOL VIII. PROTECCIÓ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I ARQUEOLÒGIC I VEGETAL Article 190. Definició i regulació Aquest àmbit, en el qual se sobrequalifiquen certes zones urbanístiques del POUM, té per objecte la protecció, preservació i millora dels edificis, entorns i àmbits que pel seu interès històricoartístic arquitectònic i/o arqueològic i ambiental, han de disposar d’una especial catalogació i tractament. La regulació de la protecció establerta per a aquestes Normes urbanístiques deriva de les disposicions de la Llei 9/93, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català i del Decret 78/2002, de 5 de març, de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Aquesta regulació genèrica es complementa amb la que de manera més individualitzada es dóna a les fitxes que conformen l’annex 1 de la documentació d’aquest POUM i que tenen valor normatiu. En tot allò que no quedi prou regulat per aquestes Normes urbanístiques s’aplicarà allò que determinen els dos textos legals abans esmentats o els que els puguin substituir. Article 191. Definició, identificació i relació Els àmbits de protecció abasten l’element i el seu entorn. Estan identificats als plànols de la sèrie N2 del POUM amb un cercle, i als plànols de la sèrie N3, els elements vénen definits per un tramat sòlid i el seu entorn per un ratllat. Es corresponen amb els següents elements i nivells de protecció: Patrimoni arquitectònic: 1. Elements catalogats com a BCIL (Béns culturals d’interès local):

Són part dels que ja tenen aquesta consideració pel fet d’estar inclosos en la relació d’elements a protegir per les Normes subsidiàries de planejament que ara es revisen i que s’han considerat mereixedors d’aquesta protecció i altres, de nous, que també s’han considerat mereixedors de ser protegits en aquest nivell. Segons disposa l’article 17 de la Llei 9/93 del patrimoni cultural català és el Consell Comarcal del Montsià qui haurà d’aprovar (a proposta de l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja) aquesta proposta de catalogació. Una vegada aprovada aquesta catalogació la competència sobre aquests elements, excepte pel que fa a la seva possible futura descatalogació o modificació de les condicions de protecció, és de l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja. Per als elements situats en sòl urbà s’estableix un entorn de protecció genèric que abasta les façanes i volums de les parcel·les veïnes, davanteres i posteriors de les de l’element protegit.

Són:

06 EL XALET 17 MASIA A L’ILLA DE BUDA (inclou església) 19 MASIA DE LA CHULA 20 VILLA EMÍLIA 21 MAS ILLA DEL RIU 22 LES COETERES

2. Elements protegits com a BPU (Béns amb protecció urbanística):

Són aquells elements protegits directament per les disposicions d’aquest POUM i comprèn elements que ja estaven protegits per les Normes subsidiàries que ara es revisen i per als que ha semblat oportú el nivell que ara es proposa i altres de nova incorporació.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

117

Són:

01 ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JAUME 07 DIPÒSIT D’ABASTAMENT D’AIGUA 08 FÀBRICA DE SIFONS ALBACAR 11 ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ 12 HABITATGE A BALADA 15 CANALS 16 MAS ALGUERÓ 18 CASETA DEL SIFÓ 23 BARRAQUES DEL DELTA

3. Elements protegits com a BPD (Béns amb protecció documental):

Inclou aquells elements per als quals és possible el trasllat o la seva desaparició a causa del seu relatiu interès patrimonial o estat de conservació o al fet que la seva qualificació urbanística preval sobre el seu interès patrimonial, però que cal conservar, documentalment, el seu record històric. Mentre no es procedeixi al seu enderroc es regularan per allò que es disposa per als edificis i elements catalogats com a Béns amb protecció urbanística.

Són:

02 ANTIC MAGATZEM DE LA GERMANDAT 03 VILLA TOMÀS 04 HABITATGE A L’AVINGUDA DE L’EBRE, 7-9 05 HABITATGE A L’AVINGUDA DE L’EBRE, 61-63 09 ANTIC MOLÍ ARROSSER 10 ANTIC CINEMA CALIFÒRNIA 13 EMBARCADORS GARRIGA, OLMOS I LA CAVA (O ARQUES) 14 PAS DE BARCA A L’ILLA DE BUDA

Patrimoni arqueològic: Espais i béns inclosos dins una Àrea d’expectativa arqueològica (AEA): Són aquelles construccions que, a causa de l'antiguitat de les seves primeres referències documentals, és de suposar l'existència de restes actualment amagades. Qualsevol tipus d'obra d'intervenció que comporti la remoció del subsòl d'una àrea d'expectativa arqueològica resta condicionada a la presentació d'un informe previ, elaborat per un arqueòleg/oga professional que proposarà, segons criteris arqueològics i de l'obra, les mesures d'actuació necessàries. En el cas que apareguin restes arqueològiques, l'arqueòleg/oga elaborarà un informe on es proposaran les mesures d'actuació i protecció arqueològica que caldrà portar a terme, el qual haurà de disposar del vistiplau de l'autoritat corresponent en matèria de patrimoni arqueològic. En cas de tractar-se de béns inclosos al Catàleg del patrimoni construït, o bé al Catàleg de masies i edificacions en sòl no urbanitzable, s'haurà de realitzar aquesta intervenció a més de les que digui la fitxa corresponent. Té aquesta consideració:

A1 RESTES DE LA TORRE SANT JORDI (R-I-51-6716) Patrimoni vegetal: Està format per un exemplar vegetal singular, declarat ARBRE MONUMENTAL segons Ordre de 8 de febrer de 1990 del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, actualitzada per l’Ordre de 19 d’abril de 1991. Les actuacions que puguin afectar els exemplars protegits es regularan segons les disposicions del Decret 214/1987, de 9 de juny, sobre declaració d’arbres monumentals; en particular per les mesures de protecció establertes a l’article 2 d’aquest mateix Decret. Té aquesta consideració:

N1 BALADRE DE BALADA



CVE-DOGC-A-13281013-2013

118

Els elements abans ressenyats tenen la mateixa identificació en aquesta relació que a les fitxes del document 7.1 i als plànols de les sèries N2 i N3 d’aquest POUM. Article 192. Catàleg de béns protegits El Catàleg de béns protegits al terme municipal de Sant Jaume d’Enveja el forma el conjunt d’elements protegits per aquest POUM, enumerats a l’article anterior i cada un dels quals té una fitxa individualitzada continguda al document 7.1 de la documentació del POUM. El formen aquells elements o àmbits que responen a alguna de les situacions següents:

A. Construccions individualitzades l’interès de les quals rau en la seva qualitat arquitectònica o en

les seves característiques específiques que els converteixen en testimonis històrics d’una manera de fer al municipi.

B. Cases, patis o jardins quines relacions formals defineixen espais urbans definitoris del caràcter específic del territori de Sant Jaume d’Enveja.

C. Cases, masies i altres elements externs al nucli urbà, que per la seva història o per la seva qualitat formal han esdevingut fites d’identitat en el territori.

D. Els jaciments arqueològics. E. Els arbres aïllats que per la seva situació, edat o altres valors siguin mereixedors d’especial

protecció.

Les fitxes que conformen el Catàleg (document 7.1 del POUM), fixen les condicions de protecció i d’intervenció en els elements inclosos. Article 193. Edificabilitat i usos Les edificacions protegides tenen la mateixa edificabilitat que les edificacions de la zona en què es troben (d’aquí que se'ls hi atorgui la mateixa clau). Pel que fa als usos, són possibles els que la zona admet sempre que no comportin la realització d’obres o instal·lacions que incideixin directament i desmereixin els motius que han fet que l’element hagi estat mereixedor de protecció. Per tant, els edificis i àmbits catalogats tindran la possibilitat d’edificar en els espais lliures dels solars o d’augmentar el volum edificat, si en el seu cas així ho determina la corresponent fitxa del Catàleg, per a cada un dels elements en forma individualitzada i concreta. Respecte a la nova edificació, caldrà prèviament elaborar un estudi d’implantació dels nous volums en l’entorn, per tal de garantir el respecte vers l’edificació catalogada i la seva total integració paisatgística. Article 194. Objectius del Catàleg Definició concreta dels perímetres corresponents a cada un dels elements catalogats. Contingut de la protecció. Procediment específic de concessió de llicències en els elements catalogats. La protecció d’aquests elements implicarà l’aplicació del règim econòmicofiscal que marquen les corresponents lleis en relació als béns protegits. Article 195. Condicions de l’edificació, usos i llicències, i de l’immoble protegit 1. El Catàleg considera el règim concret de les obres de consolidació, conservació i restauració,

millora, ampliació, substitució i nova edificació, així com el règim d’usos aplicable en els elements catalogats.

2. Són d’aplicació per a tots els béns a protegir per aquest POUM les disposicions establertes als

articles 21 i 25 de la Llei 9/93, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, pel que fa al deure de conservació, preservació i manteniment d’aquests.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

119

3. En qualsevol cas aquestes llicències necessitaran un informe previ preceptiu de l’equip tècnic

municipal que faci referència explícita al compliment, o no, de les condicions de protecció i aquestes prevaldran per sobre de les altres.

4. L’òrgan competent per a l’autorització d’obres en els béns protegits és el següent:

a) Per als Béns culturals d’interès local (BCIL) és l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja. Correspon a la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de les Terres de l’Ebre emetre informes sobre les propostes de deixar sense efecte la declaració d’aquests béns, d’acord amb l’article 17.4 de la Llei 9/93, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. La Comissió pot emetre els informes i atendre les consultes que l’Ajuntament els formuli en relació amb el patrimoni arquitectònic, arqueològic i paleontològic, d’acord amb l’article 2.1.k del Decret 60/2008, de 18 de març, de les Comissions Territorials del Patrimoni Cultural.

b) Quant als Béns de protecció urbanística (BPU), l’òrgan competent és l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja.

c) Quant als Béns de protecció documental (BPD), l’òrgan competent és l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja.

d) Respecte al patrimoni arqueològic (AEA), l’òrgan competent és el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb allò establert al Decret 78/2002 de 5 de març, de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya.

e) Qualsevol intervenció o tractament sobre els elements vegetals declarats arbres monumentals (AM) requereix l’autorització prèvia del Departament de Medi Ambient i Habitatge, d’acord amb el Decret 214/1987. En cas de declarar arbres d’interès local (AL), l’òrgan competent és l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja, tal com estableix el Decret 47/1988.

5. Els àmbits i edificis protegits de propietat privada corresponents a una unitat compositiva i

registral, constituiran un immoble únic, als efectes de la regulació de les mesures de protecció. Article 196. Definicions dels tipus d’obres i actuacions sobre els elements arquitectònics i arqueològics 1. Els tipus d’obres poden ser:

a) De conservació: tenen per finalitat mantenir el bé en correctes condicions de salubritat i ornat,

sense alterar la seva estructura i distribució ni amagar o modificar valors constructius i morfològics.

b) De consolidació: la seva finalitat és consolidar, reforçar o substituir elements deteriorats per tal d’assegurar l’estabilitat de l’edifici o element arqueològic i el manteniment de les seves condicions bàsiques d’ús, amb possibles modificacions menors de la seva estructura i distribució.

c) De restauració: tenen per objecte la restitució d’un element existent o part d’aquest a les seves condicions o estat original, comprenent a més a més obres de consolidació o demolició parcial justificades per la restauració.

d) De modernització: són les obres que milloren les condicions d’habitabilitat d’un element o d’una de les seves parts mitjançant la substitució o modernització de les seves instal·lacions, inclòs la redistribució del seu espai interior, tot mantenint les característiques morfològiques.

e) De reestructuració: obres que afecten els elements estructurals de l’edifici provocant modificacions a la seva morfologia. Es considera reestructuració total quan l’obra afecta el conjunt de l’edifici, inclòs el buidat interior d’aquest, i parcial quan l’obra es realitza sobre part dels locals o plantes de l’edifici o, quan afectant el seu conjunt, no arriba a suposar la destrucció total del seu interior.

f) De reconstrucció: la finalitat d’aquests tipus d’obres és la reposició, total o parcial, d’un element preexistent en el mateix lloc, reproduint les seves característiques morfològiques a partir de parts originals.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

120

g) D’augment de volum: tenen per objecte incrementar el volum construït en una parcel·la o l’ocupació en planta a partir d’edificacions existents.

h) De substitució: aquestes obres tenen per finalitat l’enderrocament d’una edificació o part d’ella i, en el mateix sòl que ocupava, construir-hi una de nova planta. Prèviament a l’enderroc es procedirà a la documentació exhaustiva de l’element que desapareix, inclòs amb documentació arqueològica, quan l’Administració ho cregui convenient.

i) De nova planta: la finalitat d’aquestes obres és l’edificació en solars buits dins de les peces considerades com a grups d’edificacions i en què es tenen en compte les característiques morfològiques generals del sector.

j) De demolició: suposa la desaparició, total o parcial, de l’edificació en els casos permesos per aquest Pla i d’acord amb el procediment establert en aquestes Normes. Prèviament es procedirà a la documentació exhaustiva de l’element en què s’actua, o part d’ell, inclòs amb documentació arqueològica, quan l’Administració ho cregui convenient.

k) De desplaçament: són aquelles actuacions puntuals que permeten relocalitzar elements o parts d’elements que pel seu interès cal conservar però no en l’emplaçament actual.

l) A les àrees d’expectativa arqueològica s’hauran de fer les actuacions que fixarà el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació d’entre les quals es descriuen al text del Decret 78/2002. A efectes de l’aplicació d’aquesta regulació s’entendrà per rehabilitació l’actuació destinada a aconseguir el mínim d’habitabilitat objectiva per al que es defineixi com a habitatge usat a la legislació vigent a cada moment.

2. Tanmateix s’admeten les intervencions que permetin “l’estudi científic” de les característiques

arquitectòniques, històriques i arqueològiques del bé, d’acord amb allò que estableix la Llei 9/93. 3. Les intervencions per adequar els elements protegits a les normatives d’ordre superior referides a

proteccions contra incendis, evacuació, supressió de barreres arquitectòniques, modernització d’instal·lacions i similars es faran de manera que incideixin de la menor manera possible a les característiques morfològiques de l’element protegit.

Article 197. Intervencions en els elements segons el nivell de protecció 1. El grau d’intervenció possible en cada element s’estableix d’acord amb el nivell de protecció

corresponent i, en tot cas, amb les limitacions de la fitxa de protecció corresponent.

a) Intervencions en elements de nivell 2 (BCIL): s’admeten les definides a l’article 7 amb les excepcions següents:

- No es podran realitzar obres de nova planta, substitució ni desplaçament de l’element

protegit. - No s’admeten les intervencions de reestructuració que afectin els elements que configuren

l’estructura tipològica de l’edificació, més enllà de l’estrictament necessària en raó a intervencions de rehabilitació.

- Només s’admeten les obres de reconstrucció en els casos en que s’utilitzin elements originals o de l’època i aquelles altres parts que estiguin suficientment documentades, evitant interpretacions mimètiques de la resta.

- No es podrà realitzar augment de volum si les característiques de la parcel·la no ho permeten sense afectar els valors protegits.

- No es podrà procedir a la demolició si no és de les parts que comportin la degradació del bé o que l’eliminació permeti una millor interpretació històrica.

- En les intervencions que s’hi plantegin els serveis tècnics de l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja determinaran els elements interiors a protegir, encara que no estiguin esmentats a la fitxa corresponent, prèvia visita a aquests interiors.

b) Intervencions en els elements de nivell 3 (BPU): s’admeten les definides a l’article 7 amb les

excepcions següents:

- No es podran fer obres de desplaçament de l’element protegit.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

121

- No s’admeten les intervencions de reestructuració que afectin els elements que configuren l’estructura tipològica de l’edificació, més enllà de la necessària en raó a intervencions de rehabilitació i per assolir els nivells d’habitabilitat exigibles.

- Només s’admeten les de reconstrucció en els casos en què s’utilitzin elements originals i aquells altres que estiguin suficientment documentats, evitant interpretacions mimètiques a la resta.

- No es pot realitzar augment de volum si no està expressament autoritzat a la fitxa corresponent.

- No es pot procedir a la demolició de les parts que configuren els valors indicats a la fitxa de protecció corresponent.

c) Intervencions en els elements de nivell 4 (BPD): s'admeten les del paràgraf b) sempre que ho

permeti la seva situació urbanística d'acord amb aquest POUM i el que preveu per als elements considerats en volum disconforme.

2. En aquells casos en què es preveu que es puguin modificar o enderrocar alguns elements dels

immobles recollits en el Catàleg, caldrà documentar exhaustivament i de manera adequada a cada cas per part del projecte d’obres, les peces que s’enderroquin o es modifiquin. Aquesta documentació podrà elaborar-se abans de la redacció del projecte d’enderroc si així ho creu convenient la propietat i dipositar-se, si escau, als arxius dels serveis tècnics de l’Ajuntament o a l’Arxiu comarcal. De fer-se així es deixarà constància fefaent de l’existència d’aquesta documentació al presentar-se el corresponent projecte d’enderroc.

La documentació ha de deixar clara l’evolució històrica i arquitectònica de l’edifici i les activitats que s’hi han desenvolupat al llarg dels anys. Per aquest motiu haurà de ser redactada per professionals competents en aquests dos camps i els serveis tècnics municipals són els que hauran de decidir sobre la idoneïtat de la documentació presentada.

3. Pel que fa al patrimoni arqueològic s’estableixen les següents mesures de protecció i, en tot cas,

amb les limitacions de la fitxa de protecció corresponent.

Àrees d’expectativa arqueològica/paleontològica (AEA):

Qualsevol tipus d’obra constructiva, de millora, etc. que comporti la remoció del subsòl d’una zona d’expectativa arqueològica resta condicionada a la presentació d’un informe previ, elaborat per un arqueòleg/oga professional que proposarà, segons criteris arqueològics i de l’obra, les mesures de control arqueològic necessàries. En el cas que en el curs del control arqueològic apareguin restes arqueològiques o paleontològiques, l’arqueòleg/oga elaborarà un informe on es proposarà les mesures d’actuació i protecció arqueològica que caldrà portar a terme i, com en el cas anterior, haurà de disposar del vistiplau de l’autoritat corresponent en matèria de patrimoni arqueològic.

4. Els elements vegetals que configuren el patrimoni natural de Sant Jaume d’Enveja es protegiran

individualment d’acord amb les determinacions establertes per la legislació sectorial corresponent i, en tot allò que no es contradiguin, amb les disposicions que segueixen:

a) Amb l’objectiu de protegir i mantenir en bon estat els arbres singulars de Sant Jaume

d’Enveja, cal assegurar un espai de protecció i regular aquelles actuacions susceptibles de modificar les condicions de l’entorn aeri i subterrani d’aquests exemplars. Aquest espai de protecció consisteix en un volum de sòl i aire en el qual es conté i abasta la part més important de tot el seu sistema, és a dir, que tingui en compte la capçada i la seva projecció en el sòl. S’estableix com a espai de protecció el format per la projecció de la copa més dos metres de franja perimetral. En el cas d’arbres singulars que presenten copes estretes, l’espai de protecció podrà ser ampliat, determinant-ne la mida els tècnics municipals.

b) Les condicions o factors determinants per a la conservació dels arbres es refereixen sobretot

a la radiació solar, temperatura, humitat, carència i excés d’oxigen, nitrogen, fòsfor o potassi, així com la textura i l’estructura del sòl.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

122

c) Sens perjudici de les determinacions establertes en les Ordres de 30 d’agost de 1988 i de 3

de setembre de 1997, que despleguen els Decrets 214/1987 i 47/1988, dins de l’espai de protecció, no es podran realitzar les actuacions següents:

- Instal·lacions de xarxes aèries - Obres que comprometin de forma significativa la radiació solar - Obres de rases, forats, canalitzacions o registres - Obres de modificacions de cota o de la rasant dels terrenys - Obres de modificacions de tipus de sòl. En aquest cas es considera la incorporació de

gespes, prats o altres espècies entapissants amb necessitats de reg que augmentin significativament les condicions d’humitat

- Obres de modificacions de paviment perquè poden afectar l’estructura, textura i permeabilitat del sòl mitjançant la compactació d’aquest

- Moviments de terres que condicionin la disponibilitat de sòl fèrtil - Abocament de substàncies contaminants o que puguin afectar el sistema radicular dels

arbres - Quan l’espai de protecció no compti amb paviments durs ni formi part d’una calçada, el

dipòsit de materials i la circulació de maquinària i vehicles

d) En aquells casos, que per existència d’infraestructures anteriors o per impossibilitat tècnica de solucions alternatives, calgués realitzar algunes de les obres abans exposades, els projectes d’obra hauran d’incloure la informació (també pressupostària) sobre els espais de protecció afectats, així com les mesures correctores i de protecció a desenvolupar. En aquests casos se sol·licitarà autorització als serveis municipals per tal que valorin la seva viabilitat i les condicions per minimitzar l’impacte sobre l’arbre exemplar que s’han presentat.

e) Per a les podes també caldrà sol·licitar autorització als serveis municipals els quals, en funció

de les necessitats, determinaran la documentació addicional a aportar.

f) Per a les tales de seguretat caldrà presentar un examen i proves de tracció addicionals per determinar el risc de caiguda dels exemplars arboris, així com un estudi de la idoneïtat d’altres mesures de seguretat que puguin disminuir aquesta probabilitat o risc de caiguda.

Totes aquelles actuacions i determinacions contingudes a les fitxes corresponents.

Article 198. Documentació dels projectes d’intervenció en edificis protegits Les sol·licituds de llicència per a actuacions arquitectòniques en edificis protegits requeriran sempre un projecte tècnic que complimentarà l’establert a les disposicions generals en matèria de llicències per l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja i, en particular, les prescripcions següents:

- Anàlisi històrica i arquitectònica de l’element - Reportatge fotogràfic a color - Memòria justificativa de la solució proposada en el projecte tècnic que inclogui una valoració

dels elements i dels criteris estètics i constructius adoptats - Plànols, a escala mínima 1:50, que permetin avaluar l’estat inicial i final de l’edificació - Al projecte hi constarà, de manera justificada en funció dels originals, la naturalesa, qualitat i

color o colors dels materials a emprar en la intervenció - Prèviament a la restauració de les façanes, es farà un estudi cromàtic i estratigràfic dels

paraments per determinar els materials, textures i cromatismes originals.

La concessió de la llicència d’enderroc, en els casos que estigui permès, estarà condicionada a la presentació de la documentació mínima següent amb la finalitat de testimoniar documentalment l’edifici existent:

- Memòria descriptiva de l’edifici i la seva distribució - Plànol detallat de les façanes, plantes i seccions a escala 1:50 - Reportatge fotogràfic complet de l’obra existent



CVE-DOGC-A-13281013-2013

123

- Documentació indicada al punt 2 de l’article anterior Article 199. Modificació del Catàleg 1. En qualsevol moment es poden modificar els diferents elements i determinacions del Catàleg. 2. La modificació d’alguna de les determinacions de les fitxes dels elements d’aquest Catàleg de

béns a protegir, derivades d’un millor coneixement de l’element, no comportaran una modificació del Pla, sempre que no impliqui l’alteració dels seus paràmetres urbanístics.

3. L’alteració del seu contingut s’ha de fer mitjançant la modificació d’algun dels elements que el

constitueixen, seguint el mateix procediment establert per a la seva formació. 4. El projecte de modificació del Catàleg que es redacti ha de tenir sempre el grau de precisió pròpia

del Pla d’ordenació, i ha de comprendre un estudi urbanístic que expliqui i justifiqui la incidència de les noves determinacions.

5. La preservació dels elements inclosos al Catàleg de béns a protegir (patrimoni construït i vegetal)

preval sobre la resta de Normativa urbanística del planejament. En cas de contradiccions o dubtes, prevaldrà sempre el sentit interpretatiu més restrictiu avantposant la protecció a qualsevol altra determinació.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

124

TITOL IX. CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE CAPÍTOL I. NATURALESA, ÀMBIT I VIGÈNCIA DEL CATÀLEG Article 200. Definició, àmbit territorial i naturalesa jurídica 1. Aquesta regulació de les masies i cases rurals en sòl no urbanitzable del municipi de Sant Jaume

d’Enveja, constitueix l’instrument d’ordenació d’aquelles que són susceptibles de recuperació o de preservació de conformitat amb allò que disposa el Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, amb les modificacions introduïdes per la Llei 3/2012 del 22 de febrer de modificacions del Text refós de la Llei d’urbanisme i per la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, als seus articles 50.2, 47.3 i 58.9.d).

2. És un objectiu essencial d’aquest Catàleg la garantia del desenvolupament sostenible de Sant

Jaume d’Enveja. El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del territori i el medi ambient, i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, amb la finalitat de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures. Es pretén preservar un model d’ocupació del sòl globalment eficient per a la sostenibilitat del territori, i que en definitiva és el model tradicional de les edificacions rurals, complementari de l'ocupació urbana de determinades àrees del territori.

3. L’àmbit territorial del present Catàleg és el sòl no urbanitzable del terme municipal de Sant Jaume

d’Enveja. 4. Aquesta regulació de les masies i cases rurals en sòl no urbanitzable del municipi de Sant Jaume

d’Enveja, constitueix l’instrument d’ordenació d’aquelles que són susceptibles de recuperació o de preservació de conformitat amb allò que disposa el Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, amb les modificacions introduïdes per la Llei 3/2012 del 22 de febrer de modificacions del Text refós de la Llei d’urbanisme i per la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, als seus articles 50.2, 47.3 i 58.9.d).

Article 201. Contingut

1. El Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Jaume d’Enveja està integrat per la documentació següent: una memòria justificativa, la indicació dels elements catalogats en els plànols d’ordenació N-2.1, N2.2, N2.3 I N2.4 del POUM, amb referències topogràfiques adequades per situar l’edificació sobre el territori, la normativa i un llistat dels elements a catalogar integrats en la Normativa del POUM i les fitxes que conforme aquest catàleg (document 7.2 del POUM).

2. La relació dels elements que es proposa catalogar és el següent:

1. Mas de Villòria- Suriaqueta 2. Mas de Ravannals 3. Annex de Mas de Ravannals 4. Caseta de l’Alcalde 5. Mas d’Aulesa 6. Can Teresa- Mas de Musclets 7. Maset de Benito- Mas de Mahiques 8. Maset de la Torrassa- Mas del Gassa 9. Mas de la Torrassa- Mas de Figuero 10. Mas de Peixet- Mas de Vidal 1922 11. Mas Pasqualet de la Mariana- Mas Martinez 12. Mas de Barcón d’Abaria- Maset de Codorniu 13. Mas de Gassol 14. Mas de d’Evaristo



CVE-DOGC-A-13281013-2013

125

15. Mas de Gàbies- Mas del Macià 16. Mas de Paell 17. Mas de Fabre- Mas Oliva Fabre 18. Mas de Bitxacs 19. Mas del Cigarret 20. Mas d’Agnès 21. Caseta Juanito Miró- Mas de Gonzalez 22. Mas de Pinyana- Mas de Tallada 23. Mas de Papanguiles 24. Mas de Panet 25. Mas de Canyes 26. Caseta Bodaci 27. Mas del Masco (Mas de Boret) 28. Mas del Barceloní (Mas del Valenciano) 29. Mas de Trobus 30. Caseta de l’Ampostí (Caseta de Porres) 31. Mas de Cigarro 32. Caseta de l’Ampostí- Lejiero- Balada 33. Caseta de Gabelles- Caseta de Porronet 34. La Torreta 35. La Torrassa- annex 36. Mas de Garo 37. Mas Jornet 1919 38. Mas Castor 39. Mas d’en Roig 40. Maset de Gàbies 41. Casa Adrian- Maset d’Escoda 42. Maset de Soliu 43. Caseta de la Pura 44. Caseta Llambrich 45. Masia de Mosquit 46. Finca de Jaime y Maite (Caseta de Porres) 47. Granja Colomer- Maset de Canicio 48. Caseta del Desaigüe- Caseta de Fermin 49. Caseta de Flaudi 50. Finca del Barraquer 51. Mas de Cigarro- Mas de Pan 52. Mas de Valeto 53. Caseta de la Morena- Caseta de Cruses 54. Caseta de Viola 55. Caseta de Llasat 56. Finca Colomer 57. Mas de la Quartera- Caseta de Raimundo 58. Mas de Llúpia 59. Caseta del Tortosí 60. Caseta del Panxut 61. Caseta de la Nyuca 62. Caseta del Tabi 63. Mas de Buffalà i del Romero 64. Mas Algueró- Muntells 65. Mas de Buda- Illa de Buda 66. Caseta del Sifó- Illa de Buda 67. Masia de la Chula- Maset de Aubeso 68. Villa Emília- Mas de José Valencia 69. Mas Illa del Riu- Mas de la Comandanta 70. Masia de la pesquera 71. Masia de Nelo 72. Masia de Pedrito 73. Masia de Blanco



CVE-DOGC-A-13281013-2013

126

74. Masia de Corona 75. Masia del Pas

CAPÍTOL II. DETERMINACIONS DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC SECCIÓ PRIMERA. CONDICIONS GENERALS Article 202. Fitxes 1. El document 7.2 del POUM conté les fitxes corresponents a tots els elements que formen part del

Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. 2. Les fitxes contenen especificacions normatives concretes respecte de condicions d’edificació i ús

referides al propi edifici catalogat. 3. Les especificacions de les fitxes completen i matisen, en el seu cas, aquelles que figuren a la

present Normativa. Per tant, aquesta Normativa, en cas de contradicció, s’ha de subjectar al contingut de la fitxa corresponent.

Article 203. Condicions per a autorització d’usos i llicències d’obres Són les previstes als art. 47 a 51 de l’LU. SECCIÓ SEGONA. CONDICIONS PER A LES MASIES Article 204. Condicions generals de l’edificació 1. S’admet com a superfície construïda a preservar la de l'edifici principal catalogat, degudament

identificat i acotat en el plànol de la fitxa corresponent. Per tant, s'ha d'entendre exclosa del Catàleg qualsevol altre construcció existent en la finca.

2. En ocasió d’obres de recuperació o rehabilitació, o bé quan es plantegi un canvi d’ús, caldrà que

a traves d’un projecte es justifiqui:

a) Els cossos d’edificació existents i admesos perquè no desfiguren i/o completen la volumetria original, o bé perquè donen lloc a una volumetria admissible i integrada en el medi on se situen.

b) Els cossos d’edificació que cal enderrocar per resultar inadequats al conjunt i/o per la seva qualitat deficient de construcció.

c) L’enderroc dels cossos annexos a l’edificació principal, i la seva substitució per altres més adequats a l’entorn arquitectònic i paisatgístic, segons l’indicat a cadascuna de les fitxes.

d) Les actuacions de reparació o rehabilitació seran sempre respectuoses amb els materials i textures de l’edificació original, i si fos necessari, es farà un estudi cromàtic i estratigràfic de les façanes per tal de reconèixer amb precisió els materials, textures i cromatismes originaris i aplicar-los a la restauració.

3. Pel que fa a les ampliacions, només se n’admetran les mínimes imprescindibles i directament

relacionades amb el nou ús de l’assentament concretades en cadascuna de les fitxes. En general, cal prioritzar l’ampliació a través de la reutilització i transformació de les edificacions existents annexes a la principal, evitant al màxim les noves ocupacions. L’ampliació ha d’estar convenientment justificada i ha de respondre a la necessitat de:

a) ser dotades d’un ús col·lectiu, atesa la seva tipologia i entorn



CVE-DOGC-A-13281013-2013

127

b) d’assolir les condicions mínimes d’habitabilitat. 4. Les ampliacions, en qualsevol cas, se subjectaran a les separacions a canals, desguassos o

camins rurals que figuren a les NNUU del POUM, o a la pròpia fitxa del Catàleg de masies i cases rurals.

5. Pel que fa a les ruïnes, s’atendrà també a les prescripcions següents:

a) Una ruïna es pot considerar recuperable, a efectes de la seva reconstrucció en el marc del Catàleg de masies només per raons socials i quan reuneixi tots els requisits següents: - Sempre que es pugui identificar la planta original de l’assentament, les característiques del

volum, i conservi, almenys, dues parets formant angle d’altura mínima de 2 m, i/o indicis de coberta.

- Els vestigis aparentment mesurables tinguin una superfície mínima de 75 m2. - Implantació topogràfica adequada. - Accés preexistent adequat per al tràfic rodat.

b) En la reconstrucció s’han de tenir en compte els aspectes de composició, materials i cromatisme del lloc, d’acord amb l’art. 50 del TRLUC.

c) En qualsevol cas, s’ha d’acreditar la volumetria original i el seu ús com a habitatge, mitjançant fotografies, escriptures, registres, cadastre, etc.

d) La superfície i el volum màxim admissibles seran els de l’edificació original sense que en cap cas no s’admetin ampliacions. Excepcionalment, quan l’edificació es destini a habitatge permanent s’admet l’ampliació del volum fins a assolir les condicions mínimes d’habitabilitat.

6. Quan la masia o el maset es destini a habitatge permanent, excepcionalment, s’admet l’ampliació

del volum fins a assolir les condicions mínimes d’habitabilitat. Article 205. Condicions d’entorns i divisió horitzontal 1. La reconstrucció i la rehabilitació del patrimoni construït rural han de respectar el volum edificat

preexistent i la composició volumètrica original prèviament determinats. Si no s’alteren les característiques originals de l’edificació, sempre que es preservin els valors que van motivar la seva inclusió en el Catàleg, se’n pot admetre la divisió horitzontal únicament per a usos d'habitatge, sempre que aquesta possibilitat estigui admesa expressament a la fitxa de l’edifici en qüestió, d’acord amb la normativa reguladora de les condicions objectives d’habitabilitat, i amb les limitacions següents:

- Que es respecti l’estructura de l’edificació i que aquesta ho admeti sense ampliacions. - Sempre que la tipologia ho admeti i mai més de 4 habitatges. - La quantitat d’habitatges admesos serà en funció del sostre disponible, a raó de: 350 m2

per al primer habitatge (principal) i de 150 m2 la mitjana dels restants habitatges. Si hi ha més sostre i s’hi vol implantar una activitat complementària, requerirà un PEU.

- Quan es realitzi sobre edificacions independents, l’espai exterior mantindrà l’aspecte unitari i en cap cas no s’autoritzarà la col·locació de tanques o elements que desfigurin el caràcter unitari del conjunt.

2. Amb ocasió de la presentació de la sol·licitud de llicència per a reconstrucció, rehabilitació o

divisió horitzontal, serà necessari presentar una proposta de conservació o de restauració (segons convingui) dels entorns de les edificacions. En els casos que la intervenció vagi més enllà de respectar la vegetació existent (per una qüestió de volums nous, serveis, equipaments, tanques i accessos) caldria afegir una proposta de plantació detallada (la forma, les mides, la composició, el patró de plantació, la densitat o la distància entre individus, les necessitats de reg, etc.). La finalitat de les plantacions sempre serà la d’harmonitzar les formes arquitectòniques a rn vl (evitar els enjardinaments excessius).

3. En les intervencions que es puguin realitzar en relació als elements catalogats, caldrà minimitzar

l’afectació dels hàbitats d’interès comunitari identificats en el municipi, tot mantenint el sentit natural de la vegetació existent.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

128

4. En cas que les intervencions previstes per rehabilitar o reconstruir els elements catalogats comportin l’afectació de vegetació arbòria en terrenys forestals de propietat privada, caldrà obtenir autorització prèvia de l’Administració forestal, d’acord amb el que estableixi la legislació sectorial vigent.

5. En matèria de prevenció d’incendis forestals, es recorda que caldrà donar compliment a la

normativa d’aplicació vigent. Article 206. Condicions de materials, acabats i colors Materials i acabats. − Materials permesos en els paraments de façanes:

Preferentment es conservaran o recuperaran els revestiments exteriors històrics dels murs amb la finalitat de no deixar la pedra vista (rejuntar o arrebossar els murs de pedra amb morter de ciment o preferiblement de calç barrejat amb àrids de la zona). Pedra del país, amb disposicions i dimensions de les peces de manera tradicional, agafades amb morter de calç i pòrtland i juntes enrasades, tant als murs nous com a la restauració de les parets de pedra existents. Altres materials en paraments de façana de caràcter petri: estucats de calç i sorres naturals i arrebossats pintats a la calç o amb pintures al silicat, sempre amb els colors autoritzats. No s'admet totxo ceràmic ni bloc de formigó vist.

− Materials permesos a les obertures:

Finestres i balcons: les fusteries seran de fusta per pintar o envernissar amb vernís mate, o altres materials si els acabats són similars als de la fusta per pintar. Portals: els portals d’entrada a les cases o als patis seran acabats exteriorment de fusta amb delgues horitzontals o verticals d’entre 12 i 15 cm d’amplada amb batents interiors o exteriors o bé corredissos per la part interior del parament de façana. S’admet també el revestiment de zenc. Tancament de finestres: porticons de fusta massissos, preferentment interiors, abatibles. No es permeten els porticons corredissos per la part exterior de les façanes ni les persianes enrotllables amb acabats de plàstic o alumini, si de fusta.

− Material permesos en altres elements constructius:

Balcons: les lloses podran ser de pedra sorrenca en tot el seu gruix, de formigó vist encofrat amb fusta o amb motlle llis o revestits amb un dels materials en els paraments de façana. Les baranes es formaran amb un passamà superior i un d’inferior i barrots verticals de ferro massís. Ampits de finestres: podran ser de rajola sense esmaltar o vidrada, amb trencaaigües, de “tova” o de pedra sorrenca acabada a tal de serra amb cantell rom i trencaaigües a la cara inferior. Llindes de portes i finestres: podran ser estucades, arrebossades, de formigó encofrat amb tauló de fusta o perfils metàl·lics pintats. No s’admeten els aplacats de fusta ni les falses llindes de pedra, sí les constructives. Encerclats i motllures: arrebossat pintat o estucat de calç amb pigments naturals, de colors autoritzats. Sòcols: el mateix revestiment que la resta de la façana si aquesta va revestida, podent canviar de color, o de peces constructives (no aplacades) de pedra.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

129

Canalons i baixants: hauran de ser de coure, zenc negre, ferro fos, o peces ceràmiques, i argolles i suports no galvanitzats ni de plàstic.

Cobertes: seran vegetals a la manera de les barraques tradicionals del delta, o de teula ceràmica àrab o romana, amb els colors vermellosos tradicionals, admetent-se també terrats plans acabats amb rajola vermella. Els ràfecs seran a la manera tradicional, fets pel vol de rajoles i/o teules. Es prohibeix la pissarra, les teules de formigó, les teules de colors foscos (verdós, marró, negre), la planxa metàl·lica i el fibrociment.

− Colors

a) Paraments de façana:

Els colors seran blancs i de la gamma dels terrossos. Quan es tracti de restauració de façanes d’edificis existents es podran utilitzar els colors originals sempre que, prèvia la corresponent anàlisi cromàtica, es pugui demostrar la seva existència anterior.

b) Elements de fusta:

Les fusteries de portes, finestres i balcons es podran pintar a l’esmalt mate o satinat, de colors que no siguin blanc, negre, groc, taronja i blau cel o bé envernissar amb vernís incolor mate o satinat.

c) Elements metàl·lics:

Les portes i finestres es podran pintar amb esmalt mate o satinat o, en cas de perfils d’alumini, es podran lacar amb acabat mate, de colors que no siguin blanc, negre, taronja i blau cel. A les baranes i elements estructurals de balcons s’admet el color negre.

Article 207. Condicions d’ús 1. D’acord amb l’article 47.3bis del TRLUC els usos admesos son:

• Habitatge familiar. • Establiment hoteler amb exclusió de la modalitat d’hotel apartament. • Establiment de turisme rural. En relació a l’ús de turisme rural als àmbits afectats pel Parc

natural del Delta de l’Ebre s’hauran de tenir en compte les següents consideracions de l’apartat 4 d’aquest article

• Activitats d’educació en el lleure, artesanals, artístiques o de restauració; a equipaments, o a serveis comunitaris.

• Establiment hoteler quan estigui previst expressament en el Catàleg, el qual pot establir un límit en el nombre de places.

• A les construccions a què fan referència els articles 47.3.b (reconstruir i rehabilitar altres construccions anteriors a l’entrada en vigor del primer instrument de planejament urbanístic general en cada municipi i que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques o històriques) i 47.3.c (rehabilitar les construccions rurals en desús per corregir-ne l’impacte ambiental o paisatgístic negatiu) en cap cas no es poden reconstruir i rehabilitar amb vista a destinar-les a l’ús d’habitatge familiar. En tots els casos, els usos de les construccions a què es fa referència en aquest apartat han d’ésser compatibles amb les activitats agràries implantades en l’entorn immediat respectiu.

2. Són també permeses les activitats agrícoles i/o ramaderes i les derivades d’elles, d'acord amb

l'establert en l'article 48.1 del Reglament de la Llei d'urbanisme. 3. Les fitxes fixen, acoten i limiten els usos permesos. 4. En relació a l’ús de turisme rural als àmbits afectats pel Parc natural del Delta de l’Ebre s’hauran

de tenir en compte les següents consideracions, extretes de l’informe de la DG del Medi Natural de 15 octubre 2009 en relació a l’expedient 2008/31112:



CVE-DOGC-A-13281013-2013

130

a) Desenvolupar l’activitat de turisme rural exclusivament en els terrenys de la propietat privada

objecte de l’ús de turisme rural. b) Evitar activitats que comportin sorolls, dispersió, contaminació, desgast o deteriorament de les

instal·lacions i molèsties a les poblacions d’ocells. c) Les estades no superaran les 4 nits. d) Baixa freqüència d’ocupació. e) Es mantindrà informat al Parc natural del Delta de l’Ebre (PNDE), com a mínim amb 72 hores

d’antelació, de les dates d’ocupació, nombre de persones, nombre de cotxes i les seves matrícules. El Parc natural emetrà una autorització per a les persones i dies corresponents.

f) El període de l’any en què es realitzarà l’activitat serà del mes d’abril al mes de setembre. g) Els visitants no faran ús dels aguaits del PNDE. h) A les finques situades a l’illa de Buda, l’accés es realitzarà únicament per la gola de Migjorn

quan sigui practicable. i) Es delimitaran els camins de les finques de la Generalitat per on els visitants puguin accedir a

la finca privada objecte de l’ús de turisme rural, i només es podrà circular amb motiu de l’entrada i sortida a la propietat privada.

j) Els promotors de l’activitat confeccionaran un full o tríptic per lliurar als visitants, on constin les normes establertes i un plànol amb zonificació de l’illa de Buda o de l’àmbit de parc natural on s’ubiquen els terrenys de la propietat privada objecte de l’ús de turisme rural amb les diferents zones i els seus usos.

k) No es realitzarà publicitat de l’activitat. l) Els promotors de la propietat privada objecte de l’ús de turisme rural col·laboraran amb les

tasques d’investigació i de conservació que dugui a terme el PNDE. 5. A les fitxes incloses al PEIN solament es podran autoritzar els usos d’acord amb la disposició

transitòria tercera del Pla Territorial Parcial de lesTerres de l’Ebre vigent. Article 208. Accessos i elements especials 1. La sol·licitud d’obres de recuperació, rehabilitació o ampliació, la de canvi d’ús o nou ús, o la de

divisió horitzontal, haurà d’anar acompanyada de la justificació de l’estat del camí d’accés i, si aquest presenta problemes (en general detectats a les fitxes) per secció, pendent, conservació, etc., caldrà exposar les mesures correctores, que hauran d’executar-se en paral·lel a les obres previstes i abans del canvi o nou ús. Tanmateix, caldrà en aquesta circumstància resoldre, si escau, els aspectes de sanejament, i es recomana la implantació d’energies alternatives i renovables. Les actuacions de millora de l’accessibilitat que siguin necessàries, no distorsionaran l’aparença de l’estat original del conjunt arquitectònic.

2. En aquests casos serà obligatori soterrar els serveis de subministrament i enrasar a la coberta les

plaques solars que pugui haver-hi. Tanmateix, caldrà deixar els entorns com espais oberts i en el cas que calgués delimitar un espai, fer-ho amb tanques vegetals (no amb plantes ornamentals). Finalment, l’ús de rètols comercials a les masies es limitarà als estrictament necessaris, limitant l’ús, les mides i l’estètica a allò que pugui resultar compatible amb la valorització de l’estètica pròpia de la masia.

3. Cal afegir l'obligació que els projectes d'intervenció en edificis catalogats que tinguin per finalitat

la implantació d'usos públics o col·lectius, resolguin adequadament les necessitats d'aparcament generades per al nou ús, evitant qualsevol nou impacte paisatgístic.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

131

DISPOSICIONS ADDICIONALS PRIMERA Amb l’entrada en vigor d’aquest POUM es deroguen:

Instrument Data publicació/expedient Tema

Normes subsidiàries tipus a i tipus b - Normes subsidiàries de planejament

Modificació Normes subsidiàries 23/01/1995 Modificacions puntuals de les Normes subsidiàries

Modificació Normes subsidiàries - Adequació de les Normes subsidiàries de planejament al Pla director

Modificació Normes subsidiàries 14/05/2002

Modificacions puntuals diverses de les Normes subsidiàries de planejament, c. Girona, Sant Joan, límits nucli urbà i altres


Modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament pel que fa al canvi de passatge a l’avinguda Catalunya, 164


Modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament pel que fa als equipaments de la zona del cementiri

Modificació Normes subsidiàries 28/02/2003 Modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament pel que fa al carrer Montserrat


Modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament: ampliació de la zona industrial, vial perpendicular al carrer Carles I, zonificació d’equipaments i límits del nucli urbà.

Modificació Normes subsidiàries 23/05/2005 Modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament, zona de cases urbanes, clau 2.


Modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament, petició de requalificació parcial de la finca del polígon 15, parcel·la 120


Modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament, referent a la modificació de l’article 63.5 - Condicions d’ús, usos admesos.-

Pla especial 04/12/1992 Pla especial de reforma interior de part del carrer Joaquim Arqués.

Pla especial 17/02/1997 Pla especial de reforma interior del cinema Califòrnia.


Modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament municipal al nucli de Muntells, consistent en la transformació d'una àrea de sòl qualificat com a equipament a residencial II, clau 5, i la d'una qualificada com a nucli urbà 1C a equipament EQ

Pla de millora urbana 2006/23572 Pla de millora urbana per a l’ordenació de l’edificabilitat de dos solars situats al passeig del Delta



CVE-DOGC-A-13281013-2013

132

Es mantenen vigents: Pla especial urbanístic de protecció de la infraestructura de la portada d’aigües de l’Ebre a les comarques de Tarragona, publicat al DOGC de 13 abril 2006. SEGONA Prescripcions referent a la protecció d’incendis:

a) Disponibilitat d’hidrants per a incendi: s’ha de disposar dels hidrants d’incendi suficients i d’una xarxa d’abastament d’aigua contra incendis que garanteixi els requeriments establerts en els art. 1 a 4 de l’annex del D 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis. En relació a l’obligatorietat dels hidrants d’incendi, el primer punt de l’article únic estableix que “l’ordenació i urbanització de terrenys mitjançant figures de planejament hauran d’incloure la instal·lació d’hidrants d’incendi en les seves xarxes d’abastament d’aigua en les condicions que fixa l’annex d’aquest Decret”. Per a usos no industrials, la secció 4 del Document bàsic seguretat en cas d’incendi del RD 314/2006, de 17 de març (CTE), estableix la necessitat de disposar d’hidrants d’incendi a les edificacions destinades a usos no industrials en funció de la seva altura d’evacuació, de la seva ocupació i de la seva superfície.

b) Condicions d’entorn i accessibilitat per als bombers: − Per a usos no industrials, la secció 5 del Document bàsic seguretat en cas d’incendi del

RD 314/2006, de 17 de març (CTE), i posteriors modificacions i correccions, estableix les condicions d’aproximació i entorn dels edificis, així com accessibilitat per façana, per tal de garantir l’actuació dels bombers.

− Per a usos industrials, l’annex II del Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials, aprovat pel RD 2267/2004, de 3 de desembre, estableix que tant el planejament urbanístic com les condicions de disseny i construcció dels edificis, en particular el seu entorn immediat, i els seus accessos, han de possibilitar i facilitar la intervenció dels serveis d’extinció d’incendis.

c) Ubicacions no permeses per a establiments industrials i d’emmagatzematge: cal considerar les restriccions per a edificacions d’ús industrial i d’emmagatzematge en relació a ubicacions no permeses de sectors d’incendis amb activitats industrials i d’emmagatzematge que determina l’apartat 1 de l’annex II del Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials, aprovat pel RD 2267/2004 de 3 de desembre.

TERCERA Prescripcions referents al tractament de residus: Les actuacions proposades al POUM hauran d’atendre als criteris següents:

− Fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus urbans i facilitar la disponibilitat d’instal·lacions adequades per al seu tractament i/o dipòsit. Caldrà preveure, per mitjà d’ordenances específiques, els espais reservats suficients per a la col·locació de contenidors o altres equipaments necessaris per optimitzar les operacions de recollida i transport de residus, de conformitat amb l’art. 49 del DL 1/2009, de 21 juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de residus.

− Gestionar els residus d’enderroc, de la construcció i d’excavació que es generin en desenvolupament del Pla en instal·lacions autoritzades per l’Agència de Residus de Catalunya, d’acord amb el vigent DL 1/2009 i D 201/1994, de 26 juliol, regulador dels enderrocs i altre residus de la construcció. En el supòsit que es vulgui ubicar una planta de valorització de residus de la construcció caldrà donar compliment els requeriments de gestió de residus de la construcció a Catalunya durant el període 2007-2012 pel que fa al número d’instal·lacions necessàries, tal i com defineix el Programa de Gestió de Residus de la Construcció (PROGROC).



CVE-DOGC-A-13281013-2013

133

− Qualsevol actuació que es desenvolupi en un emplaçament relacionat amb activitats potencialment contaminants del sòl, cal que s’ajusti al compliment del RD 9/2005, de 14 de gener.

− En cas que es prevegi enderrocar edificacions que presentin elements de fibrociment amb contingut d’amiant, caldrà donar compliment al RD 396/2006 de 31 de març, i al D 93/1999 de 6 d’abril.

− Caldrà donar compliment als criteris establerts al D 21/206, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.

QUARTA Seguiment dels efectes sobre el medi ambient que comportarà l’aplicació o execució del POUM: L’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja serà el responsable d’efectuar aquest seguiment. A tal efecte, haurà d’anomenar un director o directora ambiental del POUM, que serà l’encarregat d’emetre els informes de seguiment ambiental cada dos anys, a comptar de l’aprovació definitiva del Pla, i lliurar-los a l’Ajuntament i a l’òrgan ambiental.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

134

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES PRIMERA Amb caràcter general, s'estarà a l'article 108 del TRLUC i 119 del RLUC, i a les normes establertes a la secció segona del capítol segon del títol III d'aquestes Normes respecte del règim jurídic per a la concessió de llicències d'obres i activitats en edificis en situació de fora d'ordenació, volum o ús disconforme o inclosos dins d'una àrea de planejament o d'execució. SEGONA Els plans parcials, els plans de millora urbana i/o els especials dels sectors integrats en l'àmbit territorial d'aquest Pla que es trobin en curs de revisió o modificació i que no hagin estat tramesos a l'Administració competent per a la seva aprovació definitiva, hauran d'ajustar-se a les determinacions d'aquest POUM. TERCERA Aquelles edificacions contràries al planejament situades en qualsevol règim de sòl, no susceptibles de ser legalitzades ni com edificacions d'especial interès, ni com a cap altre tipus dels que es preveu per a aquest POUM, es consideraran en situació de fora d'ordenació a tots els efectes previstos a l'article 108 de la TRLUC. QUARTA Les parcel·les existents de superfície inferior a la mínima prevista per aquestes NNUU seran edificables sempre que estiguin escripturades amb anterioritat al 3 de novembre de 1999, data d'aprovació definitiva de les NSP, les quals són substituïdes pel present Pla, i que la segregació s'hagi produït d'acord amb la legislació urbanística vigent en el moment de la segregació. CINQUENA Es fixa un termini d’un any i mig (divuit mesos) per a la inclusió al Registre municipal de construccions agràries RMCA de les edificacions preexistents en sòl no urbanitzable. A partir d’aquest termini les construccions que no hagin sol·licitat el tràmit anterior, rebran la consideració de volum disconforme amb el planejament o en el seu cas com a fora d’ordenació.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

135

ANNEX 1A. FITXES POLÍGONS D'ACTUACIÓ URBANÍSTICA PAU - 1 DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta els terrenys situats entre l’av. del sòl i la perllongació del carrer Cervantes. LOCALITZACIÓ: Plànols a escala 1:2.000, núm. n3.1: Ordenació de l’edificació CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 3.421 m² EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 1,15 SÒL PRIVAT: 2.333 m² SOSTRE EN CLAU 1B 2.556 m² SOSTRE EN CLAU 2 1.374 m2

Sostre mínim per a altres usos compatibles: ≥ 10% 393 m² CESSIONS PER A VIALITAT 1.009 m² CESSIONS D’ESPAIS LLIURES 79 m2 ÚS: Residencial SISTEMA D’ACTUACIÓ: Per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: Projecte de reparcel·lació + projecte d’urbanització OBJECTIUS: Completar la xarxa viària donant continuïtat a l’existent.

ALTRES CONDICIONS:



CVE-DOGC-A-13281013-2013

136

PAU - 2 DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Comprèn els sòls situats a l’av. de Catalunya 221-polígon 16, parcel·les 176-177 LOCALITZACIÓ: Plànols a escala 1:2.000, núm. n3.2: Ordenació de l’edificació CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 7.939 m² SOSTRE MÀX.: 5.887,58 m2st SÒL PRIVAT: 5.575.50 m2

CESSIONS PER A SISTEMES: VIAL: 1.036,80 m2 ESPAI LLIURE: 1.320,70 m2 CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total: 10% Equivalent a 557,55 m2 sòl amb una capacitat de 588,76 m2 de sostre edificable ÚS: Turístic i hoteler (clau H) SISTEMA D’ACTUACIÓ: Per compensació, veure “altres condicions” DESENVOLUPAMENT POUM: Projecte de reparcel·lació + projecte d’urbanització OBJECTIUS: Possibilitar la creació d’una zona turístic hotelera ALTRES CONDICIONS: El polígon d’actuació urbanística s’executarà, bàsicament, aplicant el sistema de compensació d’acord amb l’article 169.3 del TR. No obstant això, si transcorreguts sis mesos des que l’Administració actuant hagi requerit el propietari perquè constitueixi la corresponent Junta de Compensació, no s’ha complert l’esmentat requeriment, dita Administració podrà deixar o canviar el sistema d’execució. El sòl edificable es regula mitjançant la clau H definida a les NNUU del POUM. Es tracta de sòl urbà no consolidat tenint en compte la Modificació puntual de les NNSSPP i que les cessions de vialitat i espais lliures no es troben executades i no consta que s’hagin fet efectives.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

137

PAU - 3 DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta els terrenys situats entre el sud del carrer de Cortés i a llevant de l’avinguda Mallorca. LOCALITZACIÓ: Plànols a escala 1:2.000, núm. n3.3: Ordenació de l’edificació CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 4.343 m² EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,48 SÒL PRIVAT: 3.498 m2 SOSTRE EN CLAU 3 2.099 m2 CESSIONS PER A VIALITAT: 845 m2 CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total: 10% Equivalent a 349,80 m2 sòl amb una capacitat de 209,88 m2 de sostre edificable ÚS: Residencial NOMBRE MÀXIM HABITATGE RENTA LLIURE: 5 hab. 1.464 m2 NOMBRE HABITATGE RÈGIM PROTECCIÓ GENERAL O ESP.: 2 hab. 420 m2 SISTEMA D’ACTUACIÓ: Per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: Projecte de reparcel·lació + projecte d’urbanització OBJECTIUS: Completar la xarxa viària donant continuïtat a l’existent ALTRES CONDICIONS: Es tracta de sòl urbà no consolidat tenint en compte que les cessions de vialitat i espais lliures no es troben executades i no consta que s’hagin fet efectives.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

138

PAU - 4 DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Polígon situat al sud del Canal de la dreta de l’Ebre, i en la perllongació del vial iniciat pel PMU 7 que connecta amb el carrer del Cid. LOCALITZACIÓ: Plànols a escala 1:2.000, núm. n3.3: Ordenació de l’edificació CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 3.138 m² EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,31 SÒL PRIVAT: 1.630 m2 SOSTRE EN CLAU 3 978 m2

Sostre mínim per a altres usos compatibles: - CESSIONS PER A VIALITAT: 775 m2 CESSIONS D’EQUIPAMENT 733 m2 CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total: 10% Equivalent a 163 m2 sòl amb una capacitat de 97,80 m2 de sostre edificable ÚS: Residencial SISTEMA D’ACTUACIÓ: Per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: Projecte de reparcel·lació + projecte d’urbanització OBJECTIUS: Completar la xarxa viària donant continuïtat a l’existent ALTRES CONDICIONS: Es tracta de sòl urbà no consolidat tenint en compte que les cessions de vialitat i espais lliures no es troben executades i no consta que s’hagin fet efectives.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

139

PAU - 5 DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta els terrenys situats a l’avinguda Catalunya cantonada carrer Joaquim Arqués LOCALITZACIÓ: Plànols a escala 1:2.000, núm. n3.3: Ordenació de l’edificació CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 979 m² EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 1,54 SÒL PRIVAT: 503 m2 SOSTRE EN CLAU 1 1.509 m2 CESSIONS PER A VIALITAT: 476 m2 ÚS: Residencial SISTEMA D’ACTUACIÓ: Per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: Projecte de reparcel·lació + projecte d’urbanització OBJECTIUS: Completar la xarxa viària donant continuïtat a l’existent ALTRES CONDICIONS:



CVE-DOGC-A-13281013-2013

140

PAU - 6 L’ESTISORA DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta els terrenys entre l’avinguda Catalunya, el carrer Sagrada Família i el carrer Jaume I LOCALITZACIÓ: Plànols a escala 1:2.000, núm. n3.2: Ordenació de l’edificació CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 4.926 m² EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,50 SÒL PRIVAT: 4.073 m2 SOSTRE EN CLAU 3 2.443,79 m2 CESSIONS PER A VIALITAT: 853 m2 ÚS: Residencial SISTEMA D’ACTUACIÓ: Per cooperació DESENVOLUPAMENT POUM: Projecte de reparcel·lació + projecte d’urbanització OBJECTIUS: Completar la xarxa viària donant continuïtat a l’existent. ALTRES CONDICIONS:



CVE-DOGC-A-13281013-2013

141

PAU – 7 PASSEIG DEL DELTA DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Es correspon amb l’àmbit del Pla de millora urbana del passeig del Delta. LOCALITZACIÓ: Plànols a escala 1:2.000, núm. n3.1: Ordenació de l’edificació CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 9.426 m² EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 1,48 SÒL PRIVAT: 8.976 m2 SOSTRE EN CLAU 3 13.964 m2

Sostre mínim per a altres usos compatibles: - CESSIONS PER A VIALITAT: 450 m2 CESSIONS D’EQUIPAMENT 0 m2 CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total: 10% Equivalent a 897,6 m2 sòl amb una capacitat de 1.396,4 m2 de sostre edificable ÚS: Residencial NOMBRE MÀXIM HABITATGE RENTA LLIURE: 97 hab. 9.775 m2 NOMBRE HABITATGE RÈGIM PROTECCIÓ GENERAL O ESP.: 35 hab. 2.793 m2 NOMBRE HABITATGE RÈGIM PREU CONCERTAT: 14 hab. 1.396 m2 SISTEMA D’ACTUACIÓ: Per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: Projecte de reparcel·lació + projecte d’urbanització OBJECTIUS: Garantir que se cedeixin a l’Ajuntament de manera obligatòria i gratuïta les cessions corresponents a l’aprofitament urbanístic i a les reserves de sistemes urbanístics, així com la cessió i execució de les obres d’urbanització. ALTRES CONDICIONS: Es tracta de sòl urbà no consolidat tenint en compte que les cessions de vialitat i espais lliures no es troben executades i no consta que s’hagin fet efectives.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

142

ANNEX 1B. FITXES ÀMBITS SUBJECTES A PMU

PMU- 1

DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta els terrenys situats al sud del carrer Major i a l’est del carrer de la Unió. LOCALITZACIÓ: Plànols a escala 1:2.000, núm. n3.1: Ordenació de l’edificació CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 13.621 m² EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,40 m²st/m²sòl SÒL PRIVAT: ≤ 60%

Sostre mínim per a altres usos compatibles: ≥ 10% CESSIONS MÍNIMES PER A SISTEMES: total: ≥ 40,00%

VIAL: > 10,00% ESPAI LLIURE: > 15,00% EQUIPAMENT: - CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total: 10% ÚS: Residencial NOMBRE MÀXIM HABITATGE RENTA LLIURE: 34 hab. 3.432m2 NOMBRE HABITATGE RÈGIM PROTECCIÓ GENERAL O ESPECIAL: 12 hab. 981m2 NOMBRE HABITATGE RÈGIM PREU CONCERTAT: 5 hab. 490m2 SISTEMA D’ACTUACIÓ: Per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: PMU + P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: Completar la xarxa viària donant continuïtat a l’existent.

ALTRES CONDICIONS: L’ordenació i tipus d’edificació serà similar a la de l’entorn. Cal preveure una reserva de terrenys i econòmica per ubicar-hi un sistema de depuració propi, sens perjudici que, durant la tramitació del projecte d’urbanització, es pugui optar per la connexió amb l’EDAR pública i signar el corresponent conveni de sanejament.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

143

PMU - 2 DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta els terrenys situats al sud del carrer Major i del carrer Jaume I, i a l’oest del carrer Sant Miquel. LOCALITZACIÓ: Plànols a escala 1:2.000, núm. n3.2: Ordenació de l’edificació CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 10.463m² EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,40 m²st/m²sòl SÒL PRIVAT: ≤ 60 %

Sostre mínim per a altres usos compatibles: ≥ 10 % CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: total: ≥ 40,00 %

VIAL: > 10,00 %

ESPAI LLIURE: > 10,00 % EQUIPAMENT: -- CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total: 10% ÚS: Residencial NOMBRE MÀXIM HABITATGE RENTA LLIURE: 37 hab. 3.767m2 NOMBRE HABITATGE RÈGIM PROTECCIÓ GENERAL O ESPECIAL: - NOMBRE HABITATGE RÈGIM PREU CONCERTAT: - SISTEMA D’ACTUACIÓ: Per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: PMU + P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: Completar la xarxa viària donant continuïtat a l’existent ALTRES CONDICIONS: L’ordenació i tipus d’edificació serà similar a la de l’entorn. Cal preveure una reserva de terrenys i econòmica per ubicar-hi un sistema de depuració propi, sens perjudici que, durant la tramitació del projecte d’urbanització, es pugui optar per la connexió amb l’EDAR pública i signar el corresponent conveni de sanejament. D’acord amb l’art. 57 del TRLUC, el següent sostre residencial existent a l’àmbit no cal que sigui objecte del còmput de les reserves mínimes d’habitatge de protecció pública:

- finca cadastral 7986152CF0078F0001ME 108 m2 La urbanització dels dos carrers que connecten amb av. Catalunya, en el tram entre l’àmbit i l’esmentada via, es considerarà càrrega externa de l’àmbit, excepte en aquella part de vials inclosa al Projecte de reparcel·lació del PAU “l’Estisora”, aprovat definitivament pel Ple municipal en sessió de 18 maig 2008.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

144

PMU - 3 DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta els terrenys situats al sud del carrer Jaume I, i a l’est del carrer Sant Miquel. LOCALITZACIÓ: Plànols a escala 1:2.000, núm. n3.2: Ordenació de l’edificació CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 6.843 m² EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,25 m²st/m²sòl SÒL PRIVAT: ≤ 60%

CESSIONS MÍNIMES PER A SISTEMES: total: ≥ 40,00%

VIAL: > 20,00% ESPAI LLIURE: > 5,00% EQUIPAMENT: - CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total: 10% ÚS: Residencial NOMBRE MÀXIM HABITATGE RENTA LLIURE: 17 hab. 1.711m2 NOMBRE HABITATGE RÈGIM PROTECCIÓ GENERAL O ESPECIAL: - NOMBRE HABITATGE RÈGIM PREU CONCERTAT: - SISTEMA D’ACTUACIÓ: Per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: PMU + P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: Completar la xarxa viària donant continuïtat a l’existent

ALTRES CONDICIONS: L’ordenació i tipus d’edificació serà similar a la de l’entorn. Cal preveure una reserva de terrenys i econòmica per ubicar-hi un sistema de depuració propi, sens perjudici que, durant la tramitació del projecte d’urbanització, es pugui optar per la connexió amb l’EDAR pública i signar el corresponent conveni de sanejament. D’acord amb l’art. 57 del TRLUC, el següent sostre residencial existent a l’àmbit no cal que sigui objecte del còmput de les reserves mínimes d’habitatge de protecció pública:

- finca cadastral 8185205CF0088E0001KZ 126 m2 - finca cadastral 8185210CF0088E0001DZ 106 m2



CVE-DOGC-A-13281013-2013

145

PMU - 4 DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta els terrenys situats al sud de l’av. Catalunya, i a cada costat del carrer Sant Abelard. LOCALITZACIÓ: Plànols a escala 1:2.000, núm. n3.2: Ordenació de l’edificació CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 9.954 m² EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,40 m²st/m²sòl SÒL PRIVAT: ≤ 60%


VIAL: > 10,00%

ESPAI LLIURE: > 10,00% EQUIPAMENT: > 5,00% CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total: 10% ÚS: Residencial NOMBRE MÀXIM HABITATGE RENTA LLIURE: 25 hab. 2.509 m2 NOMBRE HABITATGE RÈGIM PROTECCIÓ GENERAL O ESPECIAL: 9 hab. 717 m2 NOMBRE HABITATGE RÈGIM PREU CONCERTAT: 3 hab. 358 m2 SISTEMA D’ACTUACIÓ: Per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: PMU + P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: Completar la xarxa viària donant continuïtat a l’existent ALTRES CONDICIONS: L’ordenació i tipus d’edificació serà similar a la de l’entorn. Cal preveure una reserva de terrenys i econòmica per ubicar-hi un sistema de depuració propi, sens perjudici que, durant la tramitació del projecte d’urbanització, es pugui optar per la connexió amb l’EDAR pública i signar el corresponent conveni de sanejament.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

146

PMU - 5 DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta els terrenys situats al sud de l’av. Catalunya, a l’est del carrer de Sant Pere, i a l’oest del carrer de Carles I. LOCALITZACIÓ: Plànols a escala 1:2.000, núm. n3.2: Ordenació de l’edificació CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 8.319 m² EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,25 m²st/m²sòl SÒL PRIVAT: ≤ 60% CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: total: ≥ 40,00%

VIAL: > 10,00% ESPAI LLIURE: > 10,00% EQUIPAMENT: > 5,00% CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total: 10% ÚS: Residencial NOMBRE MÀXIM HABITATGE RENTA LLIURE: 20 hab. 2.080 m2 NOMBRE HABITATGE RÈGIM PROTECCIÓ GENERAL O ESPECIAL: - NOMBRE HABITATGE RÈGIM PREU CONCERTAT: - SISTEMA D’ACTUACIÓ: Per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: PMU + P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: Completar la xarxa viària donant continuïtat a l’existent.


- finca cadastral 8485805CF0088C0001KE 340 m2



CVE-DOGC-A-13281013-2013

147

PMU - 6 DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta els terrenys situats al nord de l’av. Catalunya, i a l’oest del carrer Francesc Balagué. LOCALITZACIÓ: Plànols a escala 1:2.000, núm. n3.2: Ordenació de l’edificació CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 5.229 m² EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,40 m²st/m²sòl SÒL PRIVAT: ≤ 60%


VIAL: > 10,00%

ESPAI LLIURE: -- EQUIPAMENT: > 10,00% CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total: 10% ÚS: Residencial NOMBRE MÀXIM HABITATGE RENTA LLIURE: 13 hab. 1.318 m2 NOMBRE HABITATGE RÈGIM PROTECCIÓ GENERAL O ESPECIAL: 5 hab. 376 m2 NOMBRE HABITATGE RÈGIM PREU CONCERTAT: 1 hab. 188 m2 SISTEMA D’ACTUACIÓ: Per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: PMU + P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: Completar la xarxa viària donant continuïtat a l’existent. ALTRES CONDICIONS: L’ordenació i tipus d’edificació serà similar a la de l’entorn. Cal preveure una reserva de terrenys i econòmica per ubicar-hi un sistema de depuració propi, sens perjudici que, durant la tramitació del projecte d’urbanització, es pugui optar per la connexió amb l’EDAR pública i signar el corresponent conveni de sanejament.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

148

PMU - 7 DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta els terrenys situats al sud del Canal de la dreta de l’Ebre, enllaçant pel nord amb el carrer del Cid. LOCALITZACIÓ: Plànols a escala 1:2.000, núm. n3.3: Ordenació de l’edificació CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 6.438 m² EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,25 m²st/m²sòl SÒL PRIVAT: ≤ 55%

CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: total: ≥ 45,00%

VIAL: > 20,00% ESPAI LLIURE: > 5,00% EQUIPAMENT: -- CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total: 10% ÚS: Residencial NOMBRE MÀXIM HABITATGE RENTA LLIURE: 13 hab. 1.294 m2 NOMBRE HABITATGE RÈGIM PROTECCIÓ GENERAL O ESPECIAL: 3 hab. 210 m2 NOMBRE HABITATGE RÈGIM PREU CONCERTAT: 1 hab. 105 m2 SISTEMA D’ACTUACIÓ: Per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: PMU + P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: Completar la xarxa viària donant continuïtat a l’existent. ALTRES CONDICIONS: L’ordenació i tipus d’edificació serà similar a la de l’entorn. Cal preveure una reserva de terrenys i econòmica per ubicar-hi un sistema de depuració propi, sens perjudici que, durant la tramitació del projecte d’urbanització, es pugui optar per la connexió amb l’EDAR pública i signar el corresponent conveni de sanejament. D’acord amb l’art. 57 del TRLUC, el següent sostre residencial existent a l’àmbit no cal que sigui objecte del còmput de les reserves mínimes d’habitatge de protecció pública:

- finca cadastral 6986427CF0068F0001HX 96 m2 - finca cadastral 6986407CF0068F0001TX 93 m2 - finca cadastral 6986409CF0068F0001MX 64 m2 - finca cadastral 6986410CF0068F0001TX 269 m2 - finca cadastral 6986419CF0078E0001JJ 35 m2



CVE-DOGC-A-13281013-2013

149

PMU - 8 DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta els terrenys situats al sud del Canal de la dreta de l’Ebre, i a l’oest de l’av. Mallorca, limitant pel sud amb l’escola. LOCALITZACIÓ: Plànols a escala 1:2.000, núm. n3.3: Ordenació de l’edificació CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 7.385 m² EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,40 m²st/m²sòl SÒL PRIVAT: ≤ 40%

Sostre mínim per altres usos compatibles: ≥ 10% CESSIONS MÍNIMES PER A SISTEMES: total: ≥ 60,00% VIAL: > 10,00% ESPAI LLIURE: -- EQUIPAMENT: > 30,00% CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total: 10% ÚS: Residencial NOMBRE MÀXIM HABITATGE RENTA LLIURE: 18 hab. 1.861m2 NOMBRE HABITATGE RÈGIM PROTECCIÓ GENERAL O ESPECIAL: 7 hab. 532 m2 NOMBRE HABITATGE RÈGIM PREU CONCERTAT: 2 hab. 266 m2 SISTEMA D’ACTUACIÓ: Per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: PMU + P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: Completar la xarxa viària donant continuïtat a l’existent. ALTRES CONDICIONS: L’ordenació i tipus d’edificació serà similar a la de l’entorn. Cal preveure una reserva de terrenys i econòmica per ubicar-hi un sistema de depuració propi, sens perjudici que, durant la tramitació del projecte d’urbanització, es pugui optar per la connexió amb l’EDAR pública i signar el corresponent conveni de sanejament. La reserva d’equipaments caldrà situar-la a continuació de les instal·lacions educatives existents.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

150

PMU - 9 DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta els terrenys situats al sud del Canal de la dreta de l’Ebre, i al nord del carrer de Cortés, donant en aquesta via. LOCALITZACIÓ: Plànols a escala 1:2.000, núm. n3.3: Ordenació de l’edificació CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 7.333 m² EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,25 m²st/m²sòl SÒL PRIVAT: ≤ 60%

CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: total: ≥ 40,00%

VIAL: > 10,00% ESPAI LLIURE: > 10,00% EQUIPAMENT: -- CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total: 10% ÚS: Residencial NOMBRE MÀXIM HABITATGE RENTA LLIURE: 18 hab. 1.833 m2 NOMBRE HABITATGE RÈGIM PROTECCIÓ GENERAL O ESPECIAL: - NOMBRE HABITATGE RÈGIM PREU CONCERTAT: - SISTEMA D’ACTUACIÓ: Per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: PMU + P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: Completar la xarxa viària donant continuïtat a l’existent.


- finca 43182A018001420001FJ actualment en sòl no urbanitzable 189 m2



CVE-DOGC-A-13281013-2013

151

PMU - 10 DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta els terrenys situats al nord de l’av. Catalunya, i a l’oest del carrer Francesc Balagué. LOCALITZACIÓ: Plànols a escala 1:2.000, núm. n3.2: Ordenació de l’edificació CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 6.866 m² EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,40 m²st/m²sòl SÒL PRIVAT: ≤ 60%


VIAL: > 10,00% ESPAI LLIURE: -- EQUIPAMENT: > 10,00% CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total: 10% ÚS: Residencial NOMBRE MÀXIM HABITATGE RENTA LLIURE: 18 hab. 1.858 m2 NOMBRE HABITATGE RÈGIM PROTECCIÓ GENERAL O ESPECIAL: 5 hab. 409 m2 NOMBRE HABITATGE RÈGIM PREU CONCERTAT: 2 hab. 205 m2 SISTEMA D’ACTUACIÓ: Per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: PMU + P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: Completar la xarxa viària donant continuïtat a l’existent. ALTRES CONDICIONS: L’ordenació i tipus d’edificació serà similar a la de l’entorn. Cal preveure una reserva de terrenys i econòmica per ubicar-hi un sistema de depuració propi, sens perjudici que, durant la tramitació del projecte d’urbanització, es pugui optar per la connexió amb l’EDAR pública i signar el corresponent conveni de sanejament. D’acord amb l’art. 57 del TRLUC, el següent sostre residencial existent a l’àmbit no cal que sigui objecte del còmput de les reserves mínimes d’habitatge de protecció pública:

- finca cadastral 8588316CF0088H0001IW 223 m2 - finca cadastral 8488209CF0088H0001XW 202 m2



CVE-DOGC-A-13281013-2013

152

ANNEX 1C. FITXES DEL SÒL URBANITZABLE DELIMITAT

SUD - 1 DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta els terrenys situats al nord-oest del nucli urbà de Sant Jaume, delimitats per la carretera de l’anell viari del Delta i a l‘est per les edificacions de l’avinguda de l’Ebre. LOCALITZACIÓ: Plànols a escala 1:2.000, núm. n3.1: Ordenació de l’edificació CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbanitzable delimitat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 43.915 m² EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,43 m²st/m²sòl SÒL PRIVAT: ≤ 40%

Sostre mínim per a altres usos compatibles: ≥ 10% CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: total: ≥ 60,00% VIAL: > 15,00% ESPAI LLIURE: > 20,00% EQUIPAMENT: > 10,00% CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total: 15% ÚS: Residencial DENSITAT PER HABITATGE RENTA LLIURE: 26 hab/Ha DENSITAT PER HAB. RÈGIM PROTECCIÓ GENERAL O ESPECIAL: 12 hab/Ha DENSITAT PER HABITATGE RÈGIM PREU CONCERTAT: 5 hab/Ha SOSTRE PER A HABITATGE PROTEGIT: 36% del sostre residencial (24% destinat a règim general o especial i 12% destinat a règim concertat). SISTEMA D’ACTUACIÓ: Per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: PPU + P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: - Sector d’ús predominant residencial. - Transformar el sòl que se situarà entre el sòl urbà existent i el traçat del nou vial de ronda-oest, a

fi de completar la xarxa viària com a prolongació dels carrers de l'entorn. ALTRES CONDICIONS: Els espais lliures se situaran preferentment al llarg del vial de ronda. Els equipaments se situaran preferentment en posicions pròximes al sòl urbà de Sant Jaume. Els nous creixements se situen dins la zona inundada per l’avinguda de 10 (parcialment), 50, 100 i 500 anys de períodes de retorn del riu Ebre i els seus usos vindran regulats per l’art. 6 i les DT 1a i 2a de l’RLUC. Caldrà incorporar un estudi d’inundabilitat de detall 1:1000 i obtenir l’informe de Protecció Civil de les terres de l’Ebre. Caldrà preveure les obres necessàries enfront del risc d’inundació, que hauran de constituir una càrrega d’urbanització. En els sectors urbanitzables situats a la zona d’influència del sistema costaner les construccions han d’adaptar-se a allò establert en la legislació urbanística. S’hauria d’evitar la formació de pantalles arquitectòniques o acumulació de volums, sense que, a aquests efectes, la densitat d’edificació pugui ser superior a la mitja del sòl urbanitzable delimitat del terme municipal. Cal preveure una reserva de terrenys i econòmica per ubicar-hi un sistema de depuració propi, sens perjudici que, durant la tramitació del projecte d’urbanització, es pugui optar per la connexió amb l’EDAR pública i signar el corresponent conveni de sanejament.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

153

SUD - 2 DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta els terrenys situats a l’oest del nucli urbà de St. Jaume, entre la carretera de l’anell viari del Delta, el camí de Balada i al sud fins a la carretera d’Amposta. LOCALITZACIÓ: Plànols a escala 1:2.000, núm. n3.1: Ordenació de l’edificació CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbanitzable delimitat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 59.055 m² EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,43 m²st/m²sòl SÒL PRIVAT: ≤ 40%


VIAL: > 10,00% ESPAI LLIURE: > 10,00% EQUIPAMENT: > 25,00% CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total: 15% ÚS: Residencial DENSITAT PER HABITATGE RENTA LLIURE: 25 hab/Ha DENSITAT PER HAB. RÈGIM PROTECCIÓ GENERAL O ESPECIAL: 11 hab/Ha DENSITAT PER HABITATGE RÈGIM PREU CONCERTAT: 5 hab/Ha SOSTRE PER HABITATGE PROTEGIT: 36% del sostre residencial (24% destinat a règim general o especial i 12% destinat a règim concertat). SISTEMA D’ACTUACIÓ: Per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: PPU + P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: Sector d’ús predominant residencial. Els objectius de la seva delimitació son:

− Dotar al centre urbà més sòl per a equipaments, concentrant-los preferentment cap al sud, a l’entrada del poble.

− Ordenar l’edificació segons la trama viària iniciada pels carrers existents, a fi de completar la xarxa viària, respectant la traça del canal existent “Desguàs de Fornet”.

ALTRES CONDICIONS: La franja de protecció com a espai lliure se situarà al llarg del nou vial ronda. Els nous creixements se situen dins la zona inundada per l’avinguda de 10 (parcialment), 50, 100 i 500 anys de períodes de retorn del riu Ebre i els seus usos vindran regulats per l’art. 6 i les DT 1a i 2a de l’RLUC. Caldrà incorporar un estudi d’inundabilitat de detall 1:1000 i obtenir l’informe de Protecció Civil de les terres de l’Ebre. Caldrà preveure les obres necessàries enfront del risc d’inundació, que hauran de constituir una càrrega d’urbanització. Cal preveure una reserva de terrenys i econòmica per ubicar-hi un sistema de depuració propi, sens prejudici que, durant la tramitació del projecte d’urbanització, es pugui optar per la connexió amb l’EDAR pública i signar el corresponent conveni de sanejament.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

154

SUD - 3 DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta els terrenys situats al sud del nucli de St. Jaume, per sota del canal, amb límit oest per la carretera de Muntells, en continuïtat amb la finca de l’Esplai.

LOCALITZACIÓ: Plànols a escala 1:2.000, núm. n3.3: Ordenació de l’edificació CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbanitzable delimitat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 41.749 m² EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,60 m²st/m²sòl SÒL PRIVAT: ≤ 67%

CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: total: ≥ 33,00% VIAL: ≥ 13,00% ESPAI LLIURE: ≥ 15,00% EQUIPAMENT: ≥ 5,00% CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total: 15% ÚS: Industrial SISTEMA D’ACTUACIÓ: Per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: PPU + P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: Sector d’ús predominant industrial. Els objectius de la seva delimitació son:

− Concentrar l’ús industrial sobre l’eix de la carretera de Muntells. ALTRES CONDICIONS: Cal preveure una reserva de terrenys i econòmica per ubicar-hi un sistema de depuració propi, sens prejudici que, durant la tramitació del projecte d’urbanització, es pugui optar per la connexió amb l’EDAR pública i signar el corresponent conveni de sanejament. També cal preveure una reserva per a sistema de serveis tècnics atès el caràcter industrial. Els nous creixements se situen dins la zona inundada per l’avinguda de 10 (parcialment), 50, 100 i 500 anys de períodes de retorn del riu Ebre i els seus usos vindran regulats per l’art. 6 i les DT 1a i 2a de l’RLUC. Caldrà incorporar un estudi d’inundabilitat de detall 1:1000 i obtenir l’informe de Protecció Civil de les terres de l’Ebre. Caldrà preveure les obres necessàries enfront del risc d’inundació, que hauran de constituir una càrrega d’urbanització. S’admeten les tipologies d’indústria entre mitgeres i indústria aïllada. Entre mitgeres es podrà desenvolupar un màxim d’11.000 m2 de parcel·les, amb superfície mínima de 400 m2. En tipologia aïllada el màxim serà de 16.000 m2 de parcel·la, amb superfície mínima de 640 m2. Tenint en compte la peculiaritat de la proximitat a l’alberg existent i la voluntat del POUM de mantenir-ne l’ús turístic, es preveuran limitacions pel que fa a la implantació d’usos industrials en els sòls propers, així com la previsió de barreres vegetals per tal de no interferir en l’ús turístic preexistent.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

155

SUD – 4 DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Àmbit discontinu format per: Terreny a l’est de Muntells i llindant al sud amb les escoles, i terreny a l’est de Muntells i llindant al nord amb les escoles. LOCALITZACIÓ: Plànols a escala 1:2.000, núm. n3.4: Ordenació de l’edificació CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbanitzable delimitat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 28.942 m² EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,23 m²st/m²sòl SÒL PRIVAT: ≤ 40%

CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: total: ≥ 60,00% VIAL: > 15,00% ESPAI LLIURE: > 10,00% EQUIPAMENT: > 25,00% CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total: 15% ÚS: Residencial DENSITAT PER HABITATGE RENTA LLIURE: 10 hab/Ha DENSITAT PER HAB. RÈGIM PROTECCIÓ GENERAL O ESPECIAL: 6 hab/Ha DENSITAT PER HABITATGE RÈGIM PREU CONCERTAT: 3 hab/Ha SOSTRE PER HABITATGE PROTEGIT: 36% del sostre residencial (24% destinat a règim general o especial i 12% destinat a règim concertat). SISTEMA D’ACTUACIÓ: Per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: PPU + P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: Sector d’ús predominant residencial. Els objectius de la seva delimitació son:

− Dotar al nucli urbà més dotacions de equipaments i zones verdes, en continuïtat amb les escoles.

ALTRES CONDICIONS: Cal preveure una reserva de terrenys i econòmica per ubicar-hi un sistema de depuració propi, sens prejudici que, durant la tramitació del projecte d’urbanització, es pugui optar per la connexió amb l’EDAR pública i signar el corresponent conveni de sanejament. Els nous creixements se situen dins la zona inundada per l’avinguda de 10 (parcialment), 50, 100 i 500 anys de períodes de retorn del riu Ebre i els seus usos vindran regulats per l’art. 6 i les DT 1a i 2a de l’RLUC. Caldrà incorporar un estudi d’inundabilitat de detall 1:1000 i obtenir l’informe de Protecció Civil de les terres de l’Ebre. Caldrà preveure les obres necessàries enfront del risc d’inundació, que hauran de constituir una càrrega d’urbanització.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

156

SUD – 5 DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta els terrenys situats a l’est del nucli de Balada, i a l’est del carrer Sant Cristòfol. LOCALITZACIÓ: Plànols a escala 1:2.000, núm. n3.4: Ordenació de l’edificació CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbanitzable delimitat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 2.345 m² EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,43 m²st/m²sòl SÒL PRIVAT: ≤ 75 % CESSIONS MÍNIMES PER A SISTEMES: total: ≥ 25,00% VIAL: --- ESPAI LLIURE: > 15,00% CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total: 15% ÚS: Residencial DENSITAT PER HABITATGE RENTA LLIURE: 17 hab/Ha DENSITAT PER HAB. RÈGIM PROTECCIÓ GENERAL O ESPECIAL: 9 hab/Ha DENSITAT PER HABITATGE RÈGIM PREU CONCERTAT: 4 hab/Ha SOSTRE PER HABITATGE PROTEGIT: 30% del sostre residencial (20% destinat a règim general o especial i 10% destinat a règim concertat). SISTEMA D’ACTUACIÓ: Per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: PPU + P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: Sector d’ús predominant residencial. Els objectius de la seva delimitació son:

− Completar un petit creixement al nucli urbà de Balada. ALTRES CONDICIONS: Integrar les edificacions a l’entorn edificat existent, mantenint el model tipològic tradicional. Els nous creixements se situen dins la zona inundada per l’avinguda de 10 (parcialment), 50, 100 i 500 anys de períodes de retorn del riu Ebre i els seus usos vindran regulats per l’art. 6 i les DT 1a i 2a de l’RLUC. Caldrà incorporar un estudi d’inundabilitat de detall 1:1000 i obtenir l’informe de Protecció Civil de les terres de l’Ebre. Caldrà preveure les obres necessàries enfront del risc d’inundació, que hauran de constituir una càrrega d’urbanització. S’estarà al que fixin els articles 23 fins el 29 de la Llei de costes, i el seu Reglament. En concret, l’art. 25 de la Llei de costes, estableix els usos que hi estaran prohibits, entre ells el residencial. Això no obstant, els usos existents estaran a allò establert en la disposició transitòria 4a de la mateixa Llei. Les fitxes dels sectors afectats per la Zona de servitud de protecció del domini públic marítim – terrestre han de recollir aquests condicionants. En els sectors urbanitzables situats a la zona d’influència del sistema costaner les construccions han d’adaptar-se a allò establert en la legislació urbanística. S’hauria d’evitar la formació de pantalles arquitectòniques o acumulació de volums, sense que, a aquests efectes la densitat d’edificació pugui ser superior a la mitja del sòl urbanitzable delimitat del terme municipal. Cal preveure una reserva de terrenys i econòmica per ubicar-hi un sistema de depuració propi, sens prejudici que, durant la tramitació del projecte d’urbanització, es pugui optar per la connexió amb l’EDAR pública i signar el corresponent conveni de sanejament.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

157

ANNEX 1D. FITXES DEL SÒL URBANITZABLE NO DELIMITAT

SUND – 1 DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta els terrenys situats al nord de St. Jaume d’Enveja, entre el nucli urbà i el riu Ebre. El límit a l’oest és en part del sòl urbà que va fins al riu, i a l’est el sòl no urbanitzable. LOCALITZACIÓ: Plànols a escala 1:2.000, núm. n3.1: Ordenació de l’edificació CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbanitzable no delimitat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 492.220 m² EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,27 m²st/m²sòl SÒL PRIVAT: ≤ 40%

Sostre mínim per a altres usos compatibles: ≥ 10% CESSIONS MÍNIMES PER A SISTEMES: total: ≥ 60,00% VIAL: > 10,00% ESPAI LLIURE: > 20,00% EQUIPAMENT: > 10,00% CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total: 15% ÚS: Residencial DENSITAT PER HABITATGE RENTA LLIURE:17 hab/Ha DENSITAT PER HAB. RÈGIM PROTECCIÓ GENERAL O ESPECIAL: 6 hab/Ha DENSITAT PER HABITATGE RÈGIM PREU CONCERTAT: 2 hab/Ha SOSTRE PER HABITATGE PROTEGIT: 30% del sostre residencial (20% destinat a règim general o especial i 10% destinat a règim concertat). SISTEMA D’ACTUACIÓ: Per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: PPU + P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: Sector d’ús predominant residencial. Els objectius de la seva delimitació son:

− Aportar al front del riu el caràcter del valor paisatgístic d’interès especial, relacionant-lo cap a l’interior mitjançant espais lliures lineals i canals en sentit transversal. Aquesta franja concentrarà la major part de les cessions de espais lliures i d’equipaments.

− Dotar al poble de més sòl per a equipaments. ALTRES CONDICIONS: El sector únicament es podrà delimitar quan estigui urbanitzat més del 70% i s’hagi construït més del 40% del sòl urbanitzable delimitat residencial, i fixant l’emplaçament del sistema d’espais lliures, amb caràcter vinculant, a la franja compresa entre el riu i el vial de circumval·lació que relliga tot el sector.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

158

La vialitat es completarà amb un vial longitudinal paral·lel a l’av. de Catalunya que creuarà amb la prolongació dels carrers existents, i que tindrà continuïtat amb els altres sectors confrontants. La estructura viària haurà respectar el traçat dels canals existents. El PPU preveurà que part de l’espai lliure se situï en franges perpendiculars al riu, connectant l’espai lliure al llarg d’aquest amb l’actual sòl urbà. L’edificació destinada a HPO se situarà a prop del nucli urbà. Els nous creixements se situen dins la zona inundada per l’avinguda de 10 (parcialment), 50, 100 i 500 anys de períodes de retorn del riu Ebre i els seus usos vindran regulats per l’art. 6 i les DT 1a i 2a de l’RLUC. Caldrà incorporar un estudi d’inundabilitat de detall 1:1000 i obtenir l’informe de Protecció Civil de les Terres de l’Ebre. Caldrà preveure les obres necessàries enfront del risc d’inundació, que hauran de constituir una càrrega d’urbanització. S’estarà al que fixin els articles 23 fins el 29 de la Llei de costes, i el seu Reglament. En concret, l’art. 25 de la Llei de costes, estableix els usos que hi estaran prohibits, entre ells el residencial. Això no obstant, els usos existents estaran a allò establert en la disposició transitòria 4a de la mateixa Llei. Les fitxes dels sectors afectats per la Zona de servitud de protecció del domini públic marítim – terrestre han de recollir aquests condicionants. En els sectors urbanitzables situats a la zona d’influència del sistema costaner les construccions han d’adaptar-se a allò establert en la legislació urbanística. S’hauria d’evitar la formació de pantalles arquitectòniques o acumulació de volums, sense que, a aquests efectes la densitat d’edificació pugui ser superior a la mitja del sòl urbanitzable delimitat del terme municipal. Cal preveure una reserva de terrenys i econòmica per ubicar-hi un sistema de depuració propi, sens prejudici que, durant la tramitació del projecte d’urbanització, es pugui optar per la connexió amb l’EDAR pública i signar el corresponent conveni de sanejament.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

159

SUND – 2 DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta els terrenys situats al nord del nucli de Muntells, sobre l’av. Canal de les Salines. LOCALITZACIÓ: Plànols a escala 1:2.000, núm. n3.4: Ordenació de l’edificació CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbanitzable delimitat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 63.474 m² EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,23 m²st/m²sòl SÒL PRIVAT: ≤ 40%


VIAL: > 15,00%

ESPAI LLIURE: > 15,00% EQUIPAMENT: > 10,00% CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total: 15% ÚS: Residencial DENSITAT PER HABITATGE RENTA LLIURE: 10 hab/Ha DENSITAT PER HAB. RÈGIM PROTECCIÓ GENERAL O ESPECIAL: 4 hab/Ha DENSITAT PER HABITATGE RÈGIM PREU CONCERTAT: 2 hab/Ha SOSTRE PER HABITATGE PROTEGIT: 30% del sostre residencial (20% destinat a règim general o especial i 10% destinat a règim concertat). SISTEMA D’ACTUACIÓ: Per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: PPU + P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: Sector d’ús predominant residencial. Els objectius de la seva delimitació son:

− Dotar al nucli urbà de dotacions d’equipaments i zones verdes. − Ordenar l’edificació perllongant la trama viària dels carrers existents, a fi de completar-la,

respectant la traça del “Canal de les Salines”. ALTRES CONDICIONS: L’espai lliure se situarà en els límits amb el sòl no urbanitzable Els nous creixements se situen dins la zona inundada per l’avinguda de 10 (parcialment), 50, 100 i 500 anys de períodes de retorn del riu Ebre i els seus usos vindran regulats per l’art. 6 i les DT 1a i 2a de l’RLUC. Caldrà incorporar un estudi d’inundabilitat de detall 1:1000 i obtenir l’informe de Protecció Civil de les terres de l’Ebre. Caldrà preveure les obres necessàries enfront del risc d’inundació, que hauran de constituir una càrrega d’urbanització. Cal preveure una reserva de terrenys i econòmica per ubicar-hi un sistema de depuració propi, sens prejudici que, durant la tramitació del projecte d’urbanització, es pugui optar per la connexió amb l’EDAR pública i signar el corresponent conveni de sanejament.



CVE-DOGC-A-13281013-2013

disposicions · 2013. 10. 17. · disposicions departament de territori i sostenibilitat edicte de...

Documents