· 2012-05-31 · c.3. actuacions preventives promoure la inclusió de les rouredes de roure de...

270

••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

2.7.2 Depressió Centraloccidental

2. Espais inclosos en el PEIN2.7 Depressió Central

La Depressió Central occidental-també anomenada territori sicòric o regió continental- és formada per tot un seguit deterres planeres que no superen els 400 - 500 m d'altitud.Situat a ponent dels altiplans segàrrics, constitueix el territoriamb una continentalitat més acusada del Principat. Aquesta unitat queda delimitada perfectament al nord i al sud, respectivament, per les darreres estribadons del Pre-pirineu central exterior -serra Llarga, Mont-roig, Carbonera" ,- i pel front muntanyósde la serralada Pre-litoral. En termes geològics, se situa a la partmés oriental de la depressió terciària de l'Ebre. En realitat, aques R

ta unitat fisiogràfica, participa dels caràcters peculiars de la granplanúria de l'Ebre mITjà, que s'estèn de Catalunya a Navarra entreel Pirineu i la serralada Ibèrica.

La unitat és formada per una extensa plana baixa caracteritzada per la manca d'elevacions importants. Forma partde la cubeta de desguàs dels grans rius pirinencs (les Nogueres, el Segre i el Cinca) i és drenada a ponent pel riu Ebre. Laplana descendeix progressivament vers la vall de l'Ebre peron resta amplament oberta. Pels altres contorns queda tancada per un conjunt de petits sistemes orogràfics que formenuna arca a l'entorn de la plana. Aquestes petites diferènciesde relleu permeten distingir dos sectors: la baixa plana central interior i les serres marginals exteriors que l'envolten.Per les seves característiques fisiogràfiques podrien considerarse tots els espais naturals d'aquesta unitat dins una mateixa divisió, però aquesta diferenciació entre sectors permet posarmés en evidència les diferències entre uns espais j altres. Elsmaterials que componen la plana són el resultat de la sedimentació -fluvial, aHuvial i lacustre- oligocena. amb materialsde tipus margo-llimós alternant amb freqüents nivells decalcàries i de gresos, sempre rics en carbonat càlcic i sovinttambé amb guixos, i de la sedimentació fluvial quaternària, ambconglomerats i llims. Són també freqüents els sòls salins.

Allò que defineix millor el paisatge d'aquesta unitat èsel bioclima dominant xerotèric de tendència àrida acusada.Aquest és el bioclima més eixut del Principat, amb precipitacions inferiors als 300 - 400 mm/any, i també el més contrastat amb importants socil·laGions tèrmiques anuals. AIponent de la línia Segre-Ebre imperen unes condicionssubdesèrtiques a Catalunya exclusives d'aquest territori.

El paisatge vegetal manifesta el caràcter mediterranicontinental de tendència àrida i de clara afinitat ibèrica, en moltsaspectes semblant al de l'Àfrica mediterrània. Aquest paisatgeés molt Important no tan sols a nivell local o de Catalunya. sinóque també té un gran interès biogeogràfic a nivell europeu.A mesura que la depressió s'enfronta vers les planes de l'Ebre, el domini del carrascar (Quercetum rotunditoJiae) cedeixlloc al de la màquia continental de garric i arçot (Rhamno-Quercetum cocciferae). El bosc no pot desenvolupar-se i noméssón possibles les formacions arbustives, Que constrtueixen unmantell vegetal discontinu -brolles, timonedes, erms ...- ambclapes de sòl nu. En els sòls rics en guixos i sals es desenvolupa una rica vegetació gipsòfiia i halòfila caracteristica. Elpaisatge d'aquesta unitat ha estat intensament modificat perl'home ~agriculturade secà, regadius ...- i només en restenpetits testimonis de la vegetació primitiva.

En aquesta unitat occidental hi ha un progressiu empobriment faunístic dels elements septentrionals i dels típicamentmediterranis, que són substituïts per espècies ibèriques,nord~africanesi continentals estèpiques, que no es troben enlloc més de Calalunya.

La xarxa d'espais del PEIN considera un total de disset espais representatius de la singularitat i diversitat d'aquesta unitat, agrupats en dos sectors diferents.

Sector serres marginals

La baixa plana de la Depressió Central ès tancada perun conjunt de relleus perifèrics que la separen d'altres unitats fisiogràfiques. Així, al nord en contacte amb les serresmés exteriors del Pre-pirineu central es troba envoltada perun seguit de petits turons marginals i longitudinals resultatdels anticilnals est-oest. A ponent les conques del Sió i delLlobregós apleguen un conjunt de relleus relacionats ambels altiplans segàrrics. En el sector sud-est els sistemesorogràfics de les Garrigues la separen de les primeresestribacions pre-litorals. Finalment, al sud els relleus de lesserres de vora l'Ebre j el Segre -serra Grossa, Montmaneu... - són els que delimiten la baixa plana central.

El paisatge d'aquests relleus marginals és molt més aspreque en la resta del territori sicòric. SITuat per sobre de la planaa alçades generalment compreses entre els 200 i 400 m, enmolts aspectes presenta marcades afinitats amb les terresproperes -Pre-pirineu, altiplans segàrrics, serres pre-litorals- i sovint estableixen la transició amb aquestes. Perles pròpies característiques del relleu els conreus, predominantment de secà -ametller, olivera, vinya .,,- no prenenla importància que tenen en la plana central i resten encara superfícies notables de vegetació més o menys naturalemmarcades en un paisatge agrícola. La major part d'aquestsrelleus perifèrics pertanyen al domini del carrascar (Quercetum rotundifo/iae). En l'extrem sud-occidental, l'aridesaclimàtica s'accentua i només són possibles les màquies degarric i arçot (Rhamno-Quercetum cocciferae). Progressivament, vers [es terres més meridionals i marítimes aquestes màquies s'enriqueixen amb el pi blanc (Plnus halepensis). Les pinedes de pi blanc poden fer el paper de comunitatspermanents d'una àrea important al sud dels turons deMaials i Almatret. Les bosquines són freqüents per tot el sector, especialment als turonets o ermots embosquinatscoberts per una vegetació típicament calcícola i de vegades gispsícola.

La xarxa d'espais del PEIN considera nou espais natu·rals representatius d'aquest sector. Destaquen a un primernivell, pel seu grau de diversitat i singularitat, els espais delsTossals de Montmaneu, per ésser una mostra del paisatge àríd del país de les màquies continentals, i les muntanyes de Riba-roja com un dels millors representants del paisatge de pinedes al sud de la Depressió en contacte ambles serres pre-litorals. Els altres cinc espais completen ladiversitat dels sistemes naturals representats en aquest sector. Els espais de la Vall del Riu Llobregós i de la Serra llarga, són els millors exponents de la vegetació gipsicola a lesterres catalanes; el primer d'ells situat en un país de roureda de roure de fulla petita i de carrascar i l'altre en terresmolt més àrides que fan la transició vers les terres exteriorsdel Pre-pirineu central. La Serra de Bellmunt és un espai relictual dei paisatge natural del pais del carrascar, que alhorapresenta l'interès d'acollir una extensa zona de conreus desecà amb algunes espècies molt rares a la nostra fauna. L'espai dels Bessons presenta l'interès de constituir una unitat orogràfica amb un paisatge vegetal tipic dels relleus marginals. Els Tossals d'Almatret acullen localitats d'alt interèsbiogeogràifc amb nombroses espècies rares i endèmiques.Per últim es consideren la Ribera de l'Ebre a Flix per presentar una mostra en bon estat de conservació dels biòtopsmés característics dels marges del curs baix del riu Ebre ila de la Ribera de l'Algars, sistema fluvial d'afinitat ibèricaque conserva una rica població d'aquffers aquàtics.

Sector plana central (o interior)

Els relleus de les serres marginals de la Depressió Central delimiten la baixa plana central de la Catalunya occidental.Formada per una extensa plana amb diverses terrassesde sedimentació que no superen generalment els 200 m ique només es fragmenta per un nombre considerable de petites elevacions o tossals gairebé sempre tabulars, l'altituddels quals oscil·la entre 150 i 400 m. En definitiva, el sector comprèn les planes del Segrià i l'Urgell, com a prolongació de la gran plana de l'Ebre mitjà.

Tot aquest territori es recolza damunt un sòcol paleozoic no visible, completament cobert per immenses aportacions sedimentàries, de primer marines -8 l'eocè-, méstard lacustres i fluvials -8 les acaballes de l'eocè-, L'actualplanúria es prese~ta, en línies generals, com un gran dipòsit principalment oligocènic en què els diferents materialss'emplacen de manera força regular formant zones concèntriques: gresos i conglomerats a la vora externa; tot seguites troben els materials de sedimentació argil'lo-calcaris, ifinalment, ocupant el centre el terraplè de peu de muntanya format de sediments rics en carbonats càlcic i en sals solubles. La dinàmica f[uvial dels grans rius que solquen laplana, amb les aigües fluctuants del quaternari, donen coma resultat les terrasses fluvials actuals.

Aquestes terres planeres i de baixa altitud, a diferència de les serres marginals, són sotmeses a un clima extremadament rigo.rós d'una ariditat acusada i de gransoscil·lacions tèrmiques. Encara dins aquesta extensa plana,hom pot distingir dues zones bioclimàticament diferenciades i per això també reflectit en el seu poblament vegetal.La línia formada pels rius Segre i Ebre separa aquestes dueszones de caràcter continental. A l'oest d'aquesta líniaimperen unes condicions subdesèrtiques, amb precipitacionsinferiors als 300 mm anuals i temperatures superiors als 20°C durant 3 i 4 mesos i durant 1 i 2 mesos un caràcter deperariditat. A llevant és manté la continentalitat climàtica ambuna lleugera suavització de l'accentuat contrast que predomina. Les característiques de [a cubeta sotmesa a aquestclima particular determinen un paisatge de neta identitat única les terres catalanes, en molts aspectes només comparableal d'altres terres àrides de la península Ibèrica, i pràcticament no té parió a la resta d'Europa.

La plana central es reparteix entre dos grans dominisde vegetació: el dels carrascars (Quercetum rotundifoliae),a llevant de la línia Ebre-Segre, i el de les màquies de garrici arçot (Rhamno-Cocciferetum), a ponent d'aquesta línia. Lapresència de sòls, amb elevades concentracions de sals iguixos, determina l'establiment de comunitats permanentsespecífiques d'aquests ambients. El paisatge actual d'aquestnucli continental del Principal ha estat, però, profundament transformat. De forma extensiva ha estat dedicat a ['agricultura, primer de secà (blat) i posteriorment, amb l'aprofitament de les aigües, als conreus de regadiu (horta ifruiters). El paisatge erm i àrid ha estat transformat en unpaisatge agrícola on les superfícies de vegetació natural ocupen àrees extremadament reduïdes -garrigues, brollestimonedes, erms ... -. És per això que sovint els espaisnaturals d'aquest sector són àrees de molt petites dimensions, representants del paisatge natural actual.

La xarxa d'espais del PEIN considera nou espais inclosos dins aquest sector, representats de [a diversitat i singularitat de les planes de la Depressió Central. L'espaid'Utxesa mostra una de les úniques zones humides de les

terres de ponent, que acull una notable diversitat dels sistemes naturals propis de la plana central amb nombrososelements estepàries d'alt valor florístic i faunístic. Dos delsaltres espais, els Aiguabarreigs del Segre-Noguera Ribargorçana i el del Segre-Cinca, són les millors mostres delssistemes fluvials que drenen la plana central. La resta d'espais conserven una mostra prou representativa del paisatge àrid de la Depressió. Així, l'espai dels Tossals de Torregrossa, per acollir un bon nombre d'espècies d'alt interèsbiogeogràfic per a tot Europa. L'espai d'Alfés, que presentala singularitat de conservar poblaments de ['ornitofaunaestèpica, únics a Catalunya. I per últim l'espai dels Ermsd'Aitona, per mostrar una àrea extensa amb una destacada presència dels elements més típics dels erms i prats secsde la Catalunya àrida, i el petit espai de Montllober, per constituir un relleu testimoni de notable interès a les planes delSegrià.


•••

271

C.3. Actuacions preventivesPromoure la inclusió de les rouredes de roure de fullapetita (Vi%-Quercetum fagíneae) en la delimitació desuperfícies forestals d'àrea reduïda a què fa referèncial'article 10 de la Llei 1211985 d'espais naturals.

C.4. Normes particularsD'acord amb l'article 9 de la Llei 1211985 d'espais naturals, tindran la consideració d'estrictament protegides lesespècies de la flora: Gypsophila hispanica, Ononis tridentata, He/íanthemum squamatum, Lepidíum subu/atum,totes les espècies del gènere Tortu/a.

C.1. Criteris per a la delimitació definitivaAquesta deUmitació es refereix a la descripció feta a A.2.

C. Determinacions~--

B.5. Altres factors condicionants de laconservació de l'espai

C.2. Criteris de prioritat per a futuresampliacions

B.4. Avaluació del grau de protecció legalexistentNo existeixen figures de protecció legal que afectinl'àmbit d'aquest espai.

8.3. Síntesi dels problemes de l'espai.Aspectes significatiusL'espai no presenta problemes significatius.

8.6. ConclusionsEspai globalment en un bon estat de conservació,sense problemes significatius. El règim derivat delPEIN complementat amb les mesures especificadesa C.3. i C.4., resulta suficient per atendre els requeriments bàsics de la seva protecció, en [es condicions actuals i previsibles.

8.2. Problemes derivats de l'activitat antròpicaNo existeixen problemes significatius.

B. Diagnosi~~~

8.1. Problemes específics dels sistemesnaturals- Presència de sòls guixencs, molt vulnerables i fràgils.- Vulnerabilitat de la vegetació gipsícola i d'algunesespècies continentals.

A.7. Impactes actuals o previsiblesNo existeixen impactes globalment significatius.

b. Espais naturals de protecció especial

A.a. Proteccions legals

a. Règim urbanístic

A.5. Aspectes sòcio·econòmics d'interès

a. Propietat del sòlPrivada.

b. Usos i aprofitamentsAgrícoles. Silvícoles. Ramaderia.

c. Construccions i instaHacionsCarreteres perimetrals i pistes forestals. Xarxes d'alta tensió. Masies i edificacions agrícoles disperses.

d. Altres

c. Protecció de la faunaRefugi de pesca del L10bregós (Ordre de 28.2.1 992).

d. AltresRIF

A.5. Motius de la inclusió en el PlaL'espai de la Vall del Riu L10bregós és una de leszones guixenques més característiques de laDepressió central catalana, i una de les millor conservades. En si mateix, pels afloraments de guixos,constitueix un espai de notable singularitat geològica, a la qual s'ha d'afegir la singularitat botànica delspoblaments vegetals gipsícoles. Les comunitatsvegetals de sòls guixencs són florísticament moltInteressants, riques en plantes ibèriques, algunesd'elles molt rares a la flora catalana.

90,0

30,0

925,0

1.045,0

Biosca

Total

MassoteresSanaüja

Segarra, la

c. Cartogràfica (plànol SGE, E. 1:50.000)329 - 361

ioia

A.4. El medi físic: síntesiEspai situat al peu dels altiplans segarrencs; és format per materials guixencs que afloren en el nuclierosionat de l'anticlinal de Sanaüja i Ponts. La vegetació pròpia d'aquests sòls guixencs són les timonedes gipsícoles continentals de ruac i trincola i d'heliantem esquamós. A les zones assolellades ondesapareixen els guixos són freqüents les brolles calcicoles de romaní o petits fragments de carrascars, ia les obagues rouredes de roure de fulla petita.

A. Informació (síntesi)

A.2. DelimitacióL'espai resta definit a ponent pel terme municipal deSanaüja, el costaner de mas de Nadal i el termemunicipal de Biosca, d'on el límit embolcalla el puigCastellar i remunta en direcció nord-oest pel costaner Que defineix tota la solana de la vall fins trobar lacarretera de Sanaüja a Guissona, la qual segueix finstrobar el terme municipal de Sanaüja.

A.1. Situació

a. GeogràficaDepressió Central occidental.

b. Administrativa (comarques-municipis)Superfícies (ha)

A.3. Superfície total1.045,0 ha

dels rius de la Catalunya interior, on cal ressenyarl'interès de les algues pròpies d'aigües salobres.

La fauna d'aquest espai, sense ésser moltdiversa ni singular, constitueix una immll[orablemostra de les comunitats faunístiques que tradicionalment han estat associades a ['home i laseva activitat silvo-agro-pecuària terra endins.Les espècies que de sempre han tolerat aquestes condicions són perfectament representadesi integrades, i els poblaments de passeriformeshivernants són especialment ressenyables.

Vall del Riu L10bregós

La Vall del L1obregós, situada al peu dels altiplans segarrencs, presenta moltes característiques afins als espais de la Depressió Centraloriental. Estretament lligada amb aquets espaishom la podria incloure dins la unitat oriental. Perla seva posició geogràfica i per les característiques singulars, s'ha considerat dins les terresmarginals de la unitat occidental. En realitatconstitueix una zona de transició entre elsespais d'una altra unitat de la Depressió Central.

L'espai de la Vall del Riu L10bregós és unade les zones guixenques mes característiquesde la Depressió Central catalana, i una de lesmillors conservades. En sí mateix, pels afloraments de guixos constitueix un espai de notable singularitat geològica, a la qual s'ha d'afegirla singularitat bot;3.nica dels poblaments vegetals característics d'aquests sòls. Aquesta zonade guixos és el resultat del tancament de l'antiga mar eocènica que cobria la Depressió Centrali que donà inici a ia sedimentació oligocena. Enaquesta cubeta interior es dipositaren gransmasses de guixos que afioren ei nucli erosionatde l'anticlinal de Sanaüja i Ponts. La zona gui

xenca considerada de la vall dei L10bregósqueda compresa pel territori delimitat al nordentre Sanaüja i Selvanera i a[ sud entre Biosca iTalteüll. Aquest espai de caractetístiques extre

madament singular dins la xarxa del PEINnomés és relacionable amb la Serra Llarga (aliímit entre el Pre-pirineu exterior i la DepressióCentral).

La vegetació pròpia d'aquests sòls guixencssón les timonedes gipsícoles continentals(Gypsophilion). Les timonedes que predominensón les de ruac i trincola (Ononidetum tridentatae), i més localment [es d'heliantem esquamós(Helianthemetum squamatij. Aquestes comunitats tant particulars a Catalunya són florístlcament molt interessants, riques en plantes ibèriques algunes d'elles molt rares a [a floracatalana. Les timonedes gipsícoles actuen coma comunitats permanents sobre els afloramentsde guix, també anomenats "guixots" o "gesses". Sobre els sòls denudats guixencs ésdesenvolupa una vegetació liquènica particularde característiques úniques a Catalunya.Algunes de les espècies de líquens que hi sónextremadament rares i presenten un graninterès biogeogràfic. La flora briofítica també ésmolt rica en espècies típiques de guixos i calcàries, amb notables disjuncions biogeogràfiques(Tortu/a hadacci, Tor1ula fiori, Tor1ula brevissima, .. .).

A les zones assolellades on desapareixenels guixos són freqüents les brolles calcícolesde romaní (Rosmarino-Ericion) o petits fragments de carrascars (Quercetum rotundifoliae).Els vessants obacs de la vall, de fort pendent,serven boscos de gran interès. Cal destacar lapresència de magnífiq-ues rouredes de fullapetita amb boix (Vi%-Quercetum fagineae). Ales vores del riu L10bregós on els conreus hohan permès, es conserven petits retalls de boscos de ribera (Popu/etalia a/bae), rars en e[ conjunt del territori. A les aigües d'aquest riu apareixen comunitats limnològiques característiques

Depressió Central occidentalSector serres marginals

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••272 •

••


C.3. Actuacions preventives

CA. Normes particularsEl planejament urbanístic estableix les mesuresadients per prevenir transformacions de l'ús, lanaturalesa i la destinació actuals de les àrees devegetació natural.

C.2. Criteris de prioritat per a futuresampliacionsAtès el seu interès faunístic, l'espai podria inclourealgunes de les terres agricoles perimetrals.

-------~

C. Detenninacions

8.6. ConclusionsEspai que en general es troba en un bon estat deconservació. Cal mantenir l'estat actual de les àreesno transformades.

8.2. Problemes derivats de l'activitat antròpicaTransformació i possible pèrdua de les àrees devegetació natural.

8.5. Altres factors condicionants de laconservació de l'espai

8.3. Sintesi dels problemes de l'espai.Aspectes significatiusEspai amb problemes associats a les transformacions d'usos del sòl.

B. Diagnosi

8.4. Avaluació del grau de protecció legalexistentAquest espai no gaudeix de protecció legal sufICient.

C.1. Criteris per a la delimitació definitivaAquesta delimitació es referirà a la descripció feta aA.2, excloent-hi en tot cas els conreus susceptiblesde ser regats a l'engegar-se el projecte de regadiudel canal de Bellcaire.

8.1. Problemes específics dels sistemesnaturals- Fragilitat dels poblaments i espècies de la fauna derequeriments estèpics.- Vulnerabilitat dels carrascars relictuals de lesserres marginals.

A.S. Motius de la inclusió en el PlaAquest espai acull una mostra significativa dels fragments actuals de vegetació espontània del país delcarrascar, que ocupen una extensió molt reduïda enel paisatge actual. Cal destacar que l'espai és unamostra del paisatge agrícola de secà de la Depressió.

d. AltresRIF

A.6. Aspectes sòcio-econòmics d'interès

a. Propietat del sòlMajoritàriament de titularitat privada.

b. Usos i aprofítamentsAgrícoles. Ramaderia. Cinegètics.

c. Construccions i instaf-lacíonsPistes i camins rurals. Construccions agra-pecuàries.

d. Altres

c. Protecció de la fauna

A.l. Impactes actuals o previsiblesTransformació dels erms, amb pèrdua dels principals valors ecològics d'aquests erms.

A.B. Proteccions legals

a. Règim urbanísticMontgai té pla general. Balaguer té normes subsidiàries. Bellcaire d'Urgell, Penelles i Castellseràtenen delimitació de sòl urbà.

b. Espaís naturals de protecció especiat

7,5

25,0

40,0

10,0

10,0

230,0

427,5

125,5

Cubells

Castellserà

Total

Penelles

Montgai

Balaguer

Total

Bellcaire d'Urgell

A.3. Superfície total437,5 ha

A. Informació (sínte~i)

A.4. El medi físic: síntesiLa Serra de Bellmunt forma part d'una alineació longitudinal de muntanyes que constitueixen l'anomenat anticlinal de Basbastre-Balaguer-Almenara.L'espai és format per un relleu caracteritzat perpetits turons argil·lo-calcaris, de baixa alçada, queseparen les planes agrícoles. Forma part dels relleusmarginals de la Depressió central, en contacte ambles serres més externes del Pre-pirineu. La vegetació d'aquest espai és ta característica del país delcarrascar amb espina cervina de fulla petita, brolles,timonedes, prats secs, comunitats arvenses.... Elspoblaments faunístics van molt associats als biòtopsagrícoles de secà i moltes de les espècies en depenen directament.

Urgell, l'

Noguera, la

A.2. DelimitacióL'espai comprèn tot l'altiplà de la serra de Bellmuntentre el Murinyol i el límit de terme entre Penelles iCastellserà. El límit queda definit pels punts més altsde tot un seguit de petits tossals alineats.

A.1. Situació


b. Adminsitrativa (comarques-municipis)Superfícies (ha)

c. Cartogràfica (plànol SGE, E. 1:50.000)360

Espai situat al límit nord de la DepressióCentral, entre el pla d'Urgell i les terres de la Noguera. La Serra de Bellmunt forma part d'unaalineació longitudinal de muntanyes que constitueixen l'anomenat anticlinal de "BasbastreBalaguer-Almenara".

L'espai de la Serra de Bellmunt és format perun relleu caracteritzat per petits turons argiHocalcaris, de baixa alçada, que separen les planesagrícoles a una banda Ialtra (de regadiu al sud i desecà al nord). Forma part dels relleus marginalsde la Depressió Central, en contacte amb lesserres més extemes de Pre-pirineu.

El paisatge d'aquestes terres limítrofes entrela plana i el Pre-pirineu exterior ha estat profundament transformat per l'activitat agrícola. Bonapart dels turons s'han. llaurat i aprofitat pels conreus de secà i només resten petites àrees moltfragmetades de vegetació natural. Aquest espaiacull una mostra significativa dels segmentsactuals de vegetació espontània, que ocupenuna extensió molt redu"lda en el paisatge actual.Cal destacar que l'espai és una mostra importantdel paisatge agrícola de secà de la Depressió, iamb això completa el mostrari d'unitats de vegetació de la resta d'espais de la unitat.

La vegetació d'aquest espai és la característica del país del carrascar amb espina cervina defulla petita (Quercetum rotundifo!iae rhamnetosuminfectoriae). De carrascar només en resten petitsfragments, com els de Montgai, testimoni de lavegetació natural d'aquestes serres marginals alnord de les planes centrals. La vegetació actualcaracterística d'aquests turons són les brollesempobrides de romaní i maleïda amb esteperola(Genisto-Cistetum clusiij, timonedes nitrohalòfiles(Sa/s%-Artemisietum herba-a/bae) i prats secsde teròfits (Thero-Brachypodion). Cal remarcar elnotable desenvolupament de les comunitatsaNenses dels camps de cereals, tipiques del paisatge de secà, com la comunitat de ballarida irosella morada (Roemerio-Hypecoetum), la desil·lene rubella i herba molla (Atriplici-Sifenetumrubellae) i la de ravenissa blanca (Diplotaxietumerucoidis), entre d'altres. S'ha de destacar l'interès de la flora que integra aquestes comunitats,amb un nucli important d'espècies mediterràneoestèpiques, algunes d'elles endemismes de lesterres ibèriques i que a Catalunya només penetrenfins aquest tenitori.

Els poblaments faunístics d'aquest espai vanmolt associats als biòtops agrícoles de secà imoltes de les espècies en depenen directament.L'interès principal de l'espai rau fonamentalmenten l'ornitofauna de requeriments estèpics, trobant-se les poblacions de més interès d'algunesespècies singulars de la Catalunya seca, comara el sisó (Otis tetrax), tonit (Burhinus oedicnemus), l'esparver cendrós (Circus pygargus) o elgaig blau (Coracias garrulus) . També és una àread'importància per la dispersió d'alguns ocellsrapinyaires, donada l'abundància d'algunesespècies-presa com el conill i la perdiu.

En conjunt l'espai de la Serra de Bellmunt conserva una mostra notable dels sistemes naturalsdel paisatge xèric més marginal de la DepressióCentral, lligats a les terres de conreu de secà.

Serra de BellmuntDepressió Central occidentalSector serres marginals

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••2. Espais inclosos en el PEIN

2.7 Depressió Central•••

273

A. Infonnació {síntesi)

Tamarit de Llitera':.< (Tamarite de literal




C.1. Criteris per a la delimitació definitivaAquesta delimitació es refereix estrictament a la descripció feta a A.2.


8.3. Síntesi dels problemes de l'espai.Aspectes significatiusL'espai no presenta problemes significatius.

C.4. Normes particularsD'acord amb l'article 9 de la Uei 12/1985 d'espaisnaturals, han de tenir ia consideració d'estrictamentprotegides en aquest espai les espècies de la florasegüents: Gypsophila hispanica, Ononis tridentata,Resedastricta, Lepidium subulatum i Helianthemumsquamatum; així mateix, les espècies de la faunainvertebrada: Zegris eupheme, Euchloe tagis iAlbarracina warrionis.

B.4. Avaluació del grau de protecció legalexistentNo existeixen figures de protecció legal que afectinl'àmbit d'aquest espai d'una manera significativa.

8.6. ConclusionsEspai en un bon estat de conservació on cal reforçarles mesures de protecció de determinades espèciesflorístiques.

LI_ç~·_D_e_te_""__i"_a_c_i_._"_. ~__J

terrani ibèric, amb espècies molt rares i endèmiques. Així mateix cal assenyalar l'interès d'algunesespècies africanes de la fauna invertebrada.

c. Protecció de fa fauna

8.1. Problemes específics dels sistemesnaturals- Presència de sòls sobre guixos, molt vulnerab[es ifràgils.- Vulnerabilitat de la vegetació gipsícola i de la faunaestèpica.

8.2. Problemes derivats de l'activitat antròpicaNo existeixen problemes significatius.

b. Espais naturals de protecció especiaf

d. AltresRIF

A.S. Proteccions legals

a. Règim urbanistic



a. Propietat def sòfPrivada.

b. Usos i aprofitamentsAgrícoles. Ramaderia. Cinegètics.

c. Construccions i instaf·lacíonsCarreteres perimetrals I pistes forestals.

d. Altres

(, B. Diag~osi

642,5

285,0

167,5

190,0

el Torricó(Aitorricón)

-"'~"I

el Campell "."_ .'(Alcampel) :!,~'.:i:

Algerri

Total

Ivars de Noguera

Castelló de Farfanya

A.5. Motius de la inclusió en el PlaLa particularitat d'aquest espaí és la de constituiruna excel·[ent mostra representativa de les comunitats guixenques mediterrànies continentals de [aDepressió de ['Ebre. Juntament amb la vall delUobregós conserva [a millor mostra a Catalunya delpoblament vegetal gipsícola. La flora és extraordinàriment singular, amb el predomini de l'element medi-

A.4. El medi físic: síntesiLa Serra Llarga és formada per un seguit de tossalso petites serres que formen part de l'anticlinal anomenat Barbastre-Balaguer-Almenara i que separenel Pre-pirineu de la Depressió central. El clima mediterrani continental de tendència àrida i el substratguixenc són els principals condicionants del pobla~ment vegetal. La coberta vegetal és formada perbrolles calcicoles, timonedes gipsícoles i prats secsque alternen amb les terres de conreu.

I

/

A.2. DelimitacióL'espai comprèn un conjunt de tossals i costers quevan des d'Ivars de Noguera fins al camí dels Prats aCastelló de Farfanya; per la solana el límit s'amotllaal peu dels tossals mentre que per l'obaga les terresde conreu posen el límit al conjunt muntanyós queforma aquesta serra.


Noguera, la

A.1. Situació



Serra Llarga

Espai de característiques singulars, que presenta l'interès de situar-se en plena DepressióCentral amb el límit amb el Pre-pirineu. La SerraLlarga és formada per un seguit de tossals opetites serres que formen part de l'anticlinalanomenat de "Barbastre-Balaguer-Almenara" ique separen el Pfe-pirineu de la DepressióCentral.

La particularitat d'aquest espai és la deconstituir una excel·lent mostra representativade les comunitats guixenques mediterràniescontinentals de la Depressió de l'Ebre. El climamediterrani continental de tendència àrida i elsubstrat guixenc són els principals condicionants del poblament vegetal d'aquest espai. Lacoberta vegetal és la típica i específica d'a~

quests sòls guixencs, amb brolles calcícoles itimonedes gipsícoles del Gypsophifion: timonedesde ruac i trincola (Ononidetum tridentatae), timoneda de morritort guixenca i tríncola (Lepidietumsubulat¡) i timoneda d'heliantem esquamós i trincola (Helianthemetum squamati). Junt ambl'espai de la vall del Llobregós conserva la millormostra a Catalunya del poblament vegetal gipsícola. La flora superior i inferior que constitueixaquestes comunitats vegetals és extraordinàriament singular, amb el predomini de l'elementmediterranio-ibèric, amb espècies molt rares iendèmiques.

80ta aquestes condicions especials devegetació potencial del carrascar continental(Quercetum rotundifoliae) resta estrictamentlimitada a petits fragments residuals. El conjuntdel paisatge destaca pel mosaic d'unitats queformen les brolles, timonedes i prats secs ambles àrees dedicades als conreus de secà.

La fauna més destacada és la de característiques subestèpiques, com ara el sisó (Otis tetrax),el torlit (Burhinus oedicnemus) o el gaig blau(Coracias garrulus) que tenen en aquesta àreaun dels principals nuclis de nidificació aCatalunya. S'ha de significar la presència del gatfer, essent aquesta l'única zona on aquestaespècie ocupa un hàbitat d'aquestes característiques. De la fauna invertebrada sobresurten pelseu interès els lepidòpters, per la diversitat queacull aquest espai i la presència d'espècies africanes molt rares al nostre territori (Zegris eupheme, Euchfoe tagis, AJbarracina warrionis, ...).


•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••274 •••


A. Informacl6 (sfntesi)

A.3. Superficie total506,5 ha

A.2. DelimitacióEspai 1Q(mat per un conjunt de plans i tossals delimitats pels seus costaners; comprèn el tossal Gros deJuneda, els Bessons i els Marquesos.

j

CA. Normes particulars

6.3. Síntesi dels problemes de l'espai.Aspectes significatiusL'espai no presenta un problemes significatius.

8.4. Avaluació del grau de protecció legalexistentAquest espai no gaudeix de protecció legal suficient.

C.1. Criteris per a la delimitació definitivaAquesta delimitació es refereix estrictament a la descripcIó feta a A.2.


c. Determinacions

B.6. ConclusionsEspai en un bon estat de conservació, sense problemes significatius. El règim derivat del PEIN. resultasufICient, en les condicions actuals i previsibles. peratendre els requeriments bàsics de la protecció.


B.S. Altres factors condicionants de laconservació de l'espai

I


d. AltresRIF

6.1. Problemes específics dels sistemesnaturalsEls actuals sistemes naturals no presenten problemes significatius. tot i la presència de comunitatsvegetals amb un alt risc d'incendis forestals.


8.2. Problemes derivats de l'activitat antròpicaNo existeixen problemes rellevants.


a. Règim urbanistJcLes Borges Blanques, Castelldans i Juneda tenennormes subsidiàries. GeMà. de les Garrigues té delimitad6 de sòl urbà.


A.6. Aspectes sòcioMeconòmics d'interès

a. Propietat del sólPrivada.

b. Usos i aprofitamentsSilvfcotes. Ramaders. Agrícoles. Cinegètics.

c. Construccions ¡ instaJ.lacionsDiverses pistes i camins. Masets dispersos per totl'espaI.

d. Aitres

IS. Diagnosi

95,0

17,5

111,5

506,5

282,5Borges Blanques, les

JunedaCervià de les Garrigues

Total

Castelldans


A.S. Motius de la inclusió en el PlaEls Bessons és un espai natural que acull una mostra representativa del paisatge típic de les Garrigueson els conreus de secà alternen amb àrees de vegetació natural refugiades en els relleus més alterosos.La conselVacló d'un mantell continu de vegetaciónatural contribueix a mantenir la personaillat I notable entitat paisatgística dels seus relleus, que contrasten amb les terres agrícoles de l'entorn.

Garrigues, [es

A.4. El medi físic: síntesiEspai format per petits turons marginals a la baixaplana central, constituïts per roques calcàries quealternen amb llits argilosos. El paisatge vegetal escaracteritza per fragments residuals de carrascaramb espina celVina, bosquines de pi blanc, garrigues, brolles i prats secs.

A.1. Situació


b. Administrativa (comarques-municipis)Superlicies (ha)

Bessons, els

Els Bessons són un espai natural que aculluna mostra representativa del paisatge típic deles Garrigues, on els conreus de secà alternenamb àrees de vegetació natural refugiades alsrelleus més alterosos. ~s el pllisatge del domini

del carrascar. hi constitueix una zona de trànsitentre el pla agrícola del Segrià i l'Urgell (decaràcter estepan) i les zones de boscos de leselevacions pre-litorals serra de la Uena, ...).

Aquests turons marginals a la baixa plana central, sense assolir grans alçades -400 - 60J m-presenten una entitat paisatgística. molt definida. Les roques calcàries dures alternen amb nitsargilosos, i alguns torrents més o menys encaixats defineixen el relleu. La conservació d'unmantell continu de vegetació natural contribueixa mantenir la personalitat d'aquests relleus quecontrasten amb les terres agñcoles de l'entorn.L'homogensllat dels conreus d'olivera, d'almeIler i de vinya -amb comunitats arvenses riquesen espècies típicament medíterràníes com lacrucffera Mor/candia arvensis~ és només interrompuda per aquests relleus.

Els carrascars amb espína cervina (Quercetumrotundifo!íae rhamnetosum infectorfae) pràcticament han desaparegut i només en resten algunsfragments residuals. Petites bosquínes de pí blancpoden aparèixer entre les brolles calcícoles predominants. La brolla que ocupa una major extensíóés la de romanf imaleida amb esteperola (GenistoCistetum clusit). Junt amb les brolles, la garriga(Ouercetum cace/ferae) caracteritza el paísatgeactual d'aquest espai. En les zones de sòls méspobres són freqüents els erms de llistó (TheroBrachypodion), amb una flora rica de plantesherbàcies anuals.

B poblament vegetal d'aquest espai constitueix un biòtop on es refugien diversos elementsde la fauna característica d'aquestes terres.Alguns gn.ps, com els insectes heteròpters destaquen per l'escassetat d'algunes espècies pocconegudes a Catalunya.




275


A.4. El medi físic: síntesiMontmeneu és un turó testimoni format per argiles Imargues fortament erosionades i amb freqüents formes aixaragallades. amb intercalacions de bancs decalcàries i gresos terciaris oligocènics. L'espaireflecteix en el seu paisatge vegetal el caràcter acusadament sec í continental del territori. El paisatgevegetal és definit per les màquies continentals degarric i arçot, les brolles calcícoles, les timonedesnitrohalòfiles i els erms de llistó i plantes anuals.

A.2. DelimitacióEspai format per quatre unitats. La primera d'elles, eltossal de Montmeneu resta definida per la zona decontacte dels tossals amb els petits plans de conreuque l'envolten; la segona unitat forma part de l'aiguavés del barranc de la Mina, al terme municipal deSeròs; la tercera unitat forma part de l'obaga deMontmeneu, ai terme de la granja d'Escarp entre elmas del Ric i els de Gibet i Joan, i la quarta i darreraunitat està definida pels costaners de l'ermita deSant Jaume vora el riu Segre.


C.3. Actuacions preventivesPromoure la inclusió de les màquies continentals degarric I arçot (Rhamno-Quercetum cocciferae) en ladelimitació de superfícies forestals d'àrea reduïda aquè fa referència l'article 10 de la Llei 12/1985 d'espais naturals.


C.4. Normes particularsD'acord amb l'article 9 de la Llei 12/1985 d'espaisnaturals, han de tenir la consideració d'estrictamentprotegides en aquest espai les espècies de la florasegüents: Moricandia ramburii, Hedysarum humile,Aizoon hispanicum, Astragalus turoiensis, Astragalusnarbonensis, Bofeum aS{J€rum, Dianthus malacitanusi FeNia loscosii.

,¡ c. Determinacions

B.6. ConclusionsEspai en un bon estat de conservació, on és necessari complementar el règim general del PEIN ambalgunes determinacions de caràcter particular.

B.2. Problemes derivats de l'activitat antròpicaNo existeixen problemes significatius.

~ B. Di~goosi

B.4. Avaluació del grau de protecció legalexistentNo existeixen figures de protecció legal que afectinl'àmbit d'aquest espai d'una manera significativa.

B.S. Altres factors condicionants de laconservació de l'espaíLa titularitat pública d'una bona part de l'espai n'afavoreix la conservació.

B.3. Síntesi dels problemes de l'espai.Aspectes significatiusEspai amb problemes centrats entorn de l'elevat riscd'erosió i ia vulnerabilitat de determinats elements.

B.1. Problemes específics dels sistemesnaturals- Sistema fràgil, atesa la naturalesa dels materials i elbaix grau de recobriment de la vegetació, ambimportants zones de risc d'erosió.- Vulnerabiiitat de determinades comunitats i espècies vegetals i animals de caràcter continental íbèrlques i estèpiques.


c. Construccions j ínstaHacionsPistes i camins. Masets.

d. Altres


d. AltresRIF


a. Règím urbanístic


A.B. Aspectes sòcia-econòmics d'interès

a. Propietat del sòlQuasi la totalitat de l'espai és de titularitat pública.

b. Usos i aprofitamentsRamaders.

A.S. Motius de la inclusió en el PlaL'espai constitueix una unitat de relleu característicade notable entitat paisatgística i una zona de transició entre el país de les màquies continentals empobrides i les màquies enriquides amb pi blanc. ElTossal és un dels representants més notables, per laseva singularitat i diversitat, del paisatge àrid de laCatalunya occidental, avui desaparegut en gran parta causa de les transformacions agrícoles. En elTossal es troba una considerable riquesa d'espèciesde la flora poc comunes, algunes d'elles endèmiques de les terres ibèriques o d'àrea molt reduïda.La fauna d'aquest espai reuneix una sèrie d'espècies de gran interès, moltes d'elles de requerimentsestèpics o subestèplcs.

85,0230,0

145,0SeròsGranja d'Escarp, la

Total

Segrià, el

~..

/


A. Informació (síntesi)

A.1. Situació



gades a àrees més forestades, com ei mussolbanyut (AsJo otus). D'altra banda detaca el fetde la presència més o menys ocasional de laxurra (pterocles orientalis) en aquest indret.

El tossal de Montmeneu i els relleus del seuentorn constitueixen una unitat paisatgística deprimer ordre, visible d'una gran part del Segrià imolt conegut per la gent del país. L'espai acullvalors naturals excepcionals per a Catalunya iés una mostra especialment valuosa del paisatge àrid de les planes de l'Ebre mitjà

Depressió Central occidentalSector serres marginats

Tossals de Montmeneu

Espai que reuneix quatre zones a l'entorndel tossal de Montmeneu, constituint el puntculminal de la divisòria d'aigües entre el Segre i['Ebre-495 m d'altitud-. Montmeneu és un turótestimonial format per argiles i margues fortament erosionades i amb freqüents formes aixaragallades, amb intercalacions de bancs decalcàries i gresos terciaris oligocens; sobreaquests materials es presenten sòls vermells denotable interès. Constitueix una unitat de relleucaracterística entre el Baix Segre i les Garrigues,i una zona de transició entre el pars de les màquiescontinentals empobrides i les màquies enriquidesamb pi blanc. A diferència d'altres espais marginals de la unitat -Tossals d'Almatret i Riba-roja-,entra en contacte directe amb les terres planeresde l'Ebre (i Baix Segre), unade les zones més àrides d'Europa.

En contrast amb els anteriors espais del sector, Montmeneu reflecteix en el seu poblamentvegetal el caràcter acusadament sec i continental del territori. És el país de la màquia continental de garric i arçot (Rhamno-Quercetum coccifera e) , amb elements propis de les terressubdesèrtiques i estèpiques del món. El TossaJ deMontmeneu és un dels representats més notables, per la seva singularitat i diversitat, del paisatge àrid de la Catalunya occidental, avui desaparegut en gran part a causa de les obresagrícoles.

AI tossal es troba una considerable riquesad'espècies de la flora poc comunes, algunesd'elles endèmiques de les terres ibèriques od'àrea molt reduïda, pròpies de les terres planes de l'Aragó i que assoleixen a Catalunya elseu límit oriental. Cal destacar per exemple:Moricandia ramburei, Aizoon hispanicum,Astraga/us turoJensis, Astraga/us narbonensis,Bofeum asperum, D/anthus ma/acitanus, Ferufafoscosii, etc.

La forma cònica de la muntanya fa que hiexisteixin orientacions variades amb diversesunitats de vegetació mediterrània continental i decaràcter estèpic. A part dels fragments de lamàquia de ganic i arçot són freqüents les brolles,als solells la brolla de romaní i lIí cabrer (RosmarínoUnetum SUffrutiCOSI) i en condicions normals la brolla de romaní amb esteperola (Gen/sto-Cistetumetusií). Les timonedes nitrohalòfiles de botjapudent (Sa/soJo-Peganion) i els erms de llistó iplantes anuals, són també freqüents.

Per la seva constitució moriològica i pel baixrecobriment de la vegetació, es tracta d'un sistema extremadament fràgil susceptible de canvis irreversibles davant determinades accions,amb la presència d'importants zones de riscd'erosió.

La fauna d'aquest espai reuneix una sèried'espècies de gran interès, moltes d'elles derequeriments ecològics estèpics o sub-estèpics. Entre aquestes destaquen alguns ocellsnidificants, com per exemple l'àliga marcenca(Circaetus gafllcus), la cigonya (Ciconia ciconia),la terrerola vulgar (Calandre!la brachydactyla), lacogullada fosca (Gaferida theklae), la merla cuablanca (Oenanthe Jeucura) i la trenca (Laniusminor), aM com algunes espècies moit més lIi-

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••276 ••

•2. Espais inclosos en el PEIN2.7 Depressió Central


A.2. DelimitacióAquest espai comprèn tota la ribera de l'Ebre entre elbarranc de Canotes i el límit de provincia ambSaragossa. També inclou tot l'aiguavés de CastellNou, la plana Quadrat, i la digitació del tossal Gros finsa la ribera del riu.

A.4. El medi físic: síntesiL'espai delimitat considera un conjunt de costers calcaris abruptes que desaigüen a l'Ebre i que defineixenun paisatge característic a l'entorn del ríu. Un paisatgeintensament humanitzat però que conserva importants àrees de vegetació natural. La part no cultivadadel país és coberta per bosquines de pi blanc, ambmàquies de garric i arçot i brolles calcícoles.

C.4. Normes particularsD'acord amb l'article 9 de la Llei 12/1985 d'espaisnaturals, han de tenir la consíderació d'estrictamentprotegides en aquest espai les espècies de la florasegüents: Genista biflora, Digita/is obscura, Veronicatenuifoiia i Teucrium aragonense.


C.3. Actuacions preventivesPromoure la inclusió de les màquies continentals degarric i arçot (Rhamno-Quercetum cocciferae) en ladelimitació de superflcies forestals d'àrea reduïda aquè fa referència l'article 10 de la Llei 12/1985 d'espais naturals.

8.5. Altres factors condicionants de laconservació de l'espaiL'a'lllament geogràfic beneficia la conservació del'espai.

8.6. ConclusionsEspai en un bon estat de conservació, sense problemes rellevants, per bé que cal complementar elrègim general del PEiN amb algunes determinacionsde caràcter particular.

Lc. ~ennjnaCion~

8.4. Avaluació del grau de protecció legalexistentNo existeixen figures de protecció legal que afectinl'àmbit d'aquest espai d'una manera significativa.


8.3. Síntesi dels problemes de l'espai.Aspectes significatiusEspai sense problemes significatius.

8.2. Problemes derivats de l'activitat antròpicaNo existeixen problemes remarcables, tot i l'existència d'antics runams de boca mines.

8.1. Problemes específics dels sistemesnaturals- Algunes àrees presenten problemes amb un elevatrisc d'erosió.- Vulnerabilitat de diverses comunitats i espècies decaràcter mediterraneo-estèpic.

B. Diagnosi





d. AltresRIF


A.6. Aspectes sòcio~econòmicsd'interès


b. Usos i aprofitamentsSilvicoles. Agrícoles. Cinegètics. Antigament miners.

c. Construccions i insta/·laciorisDiverses pistes i camins. Construccions agro-pecuàries. Antigues edifICacions mineres.

d. Altres

855,0

855,0

Almatret

Total

Segrià, el

c. Cartogràfica (plànol SGE, E. 1:50.000)415-443

A.5. Motius de la inclusió en el PlaBs Tossals d'Almatret, juntament amb l'espai de Ribaroja són un exceHent representant de les serres marginals a la Depressió i evidencien el caràcter de transició entre el país de les màquies continentals i el delcarrascar. Aquest espai presenta i'interès de conservar una bona mostra del paisatge de pineda, com aimportants illots forestals situats en un país on el boscés molt rar. L'espai acull una àrea de gran importànciabiogeogràfica com a centre de conservació d'espècies endèmiques.

A.1. Situació

à GeogràficaDepressió Central occidental.


Tossals d'AlmatretDepressió Central occidentalSector serres marginals

Els Tossals o costers d'Almatret, junt ambl'espai de Riba-roja, són un excel·lent representant de les serres marginals situades a la zonamés meridional de la plana del Segre. És unaterra de relleus calcaris, poc plujosa i de climarelativament temperat. S'acusa una progressiva atenuació del grau de continentalitat extrema, factor que es reflecteix en el poblamentvegetal de l'espai; situat a la transició entre elpaís de la màquia continental I del carrascar.

L'espai delimitat considera un conjunt decosters abruptes que desaigüen a l'Ebre i quedefineix un paisatge característic a l'entorn delriu. Un paisatge intensament humanitzat peròque conserva importants àrees de vegetaciónatural.

La part no cultivaqa del país es coberta perun bosc poc dens de pi blanc, amb sotaboscde màquies continentals de ganic iarçot (RhamnoCocciferetum) i de brolles calcícoles (RosmarinoEricion). Les pinedes prenen un gran desenvolupament a les obagues, sovint enriquides ambplantes més marítimes com Viburnum tinus iPistacia lentiscus. Als solells, les pinedes perden importància i junt a les màquies i brolles hiapareixen llistonars i erm terofítics amb caràcters d'una continentalitat més acusada. Aquestespai presenta ¡'interès de conservar una bonamostra del paisatge de pineda, com a importans illots forestals situats en un país on el boscés molt rar.

L'espai d'Almatret acull una àrea de granimportància biogeogràfica com a centre deconservació d'espècies endèmiques. Enaquests boscos troben refugi espècies tan dignes d'atenció com Genista biflora, Digitalis obscura, Veronica tenvifoNa, Teucrium aragonense,etC.

La situació d'aquest espai forestal a lesvores del riu Ebre, ofereix una diversitat de biòtops característics que fan possible la vidad'una fauna rica i variada. De la fauna invertebrada, poc coneguda, s'ha de remarcar la presència d'algunes espècies rares d'insectes heteròpters.



277

li A. Infonnació (síntesi)1...::-- ~_ ..~~_ .._.~._~~__.. ..__~ ~_

278

••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

Riba-rojaDepressió Central occidentalSector serres marginals

L'espai de Riba-roja és un dels millors repre

sentants del paisatge de pinedes del sud de laDepressió Central, a la transició entre el país dela màquia continental i el carrascar. Amb lesmateixes característiques que Almatret aculluna zona més representativa i més diversa, tantper la major extensió de l'espai on els conreusperden importància, com per la diversitat delrelleu, amb una amplitud altitudinal i canvis d'orientacions notables.

L'espai comprèn els costers calcari-margosos de les serres de Berrús, i la Fatarella a l'entornde l'embassament de Riba-roja. L'aiguabarreigdels rius Matarranya i Ebre presenta valors paisatgístics notables. La cua de l'embassament deRiba-roja també presenta un interès particular perla diversitat de forrnes que ofereix. Els espectaculars congostos oberts sobre els materials tous pelMatarranya i l'Ebre contribueixen a remarcar l'espectacularitat paisatgística d'aquest espai.

La pineda de pi blanc presenta notables afinitats amb les de les terres aragoneses properes. Acull una especial riquesa d'espècies meridionals i continentals típica de la zona, molt rica,que va de Riba-roja a Casp (entre les comarques de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el BaixCinca i el Matarranya). És un país diferent per laseva flora de tota la resta de Catalunya, ambraconades especialment ben conservades.Són nombroses les espècies vegetals notablesi de gran interès biogeogràfic localitzades enaquest espai. Les pinedes de pi blanc (Pinushalepensis) s'enriqueixen a les obagues i fondals amb diverses espècies d'afinitat marítima(Vibumum tinus, Arbutus unedo, Phyffyrea latifolia, ...). En condicions normals el sotabosc dela pineda és constituü per les màquies continentals de garric i arçot (Rhamno-Cocciferatumpistacietosum) i per les brolles calcícoles deromaní (amb perdiguera Rosmarino-Linetumsuffruticosi i maleïda i esteperola GenistoCistetum clusit). Les pinedes poden constituircomunitats permanents d'indrets especialmentsecs i sobre sòls esquelètics. Els erms i pradellssecs de teròfits són freqüents a les clarianesseques del país. La cua de l'embassament deRiba-roja i els torrents propers permeten l'establiment de fragments de vegetació aigualosa,com canyissars (Typho-Schoenop/ectetumgfaucij o retalls de salzedes. El conjunt és doncs,un excel·lent representant del paisatge vegetalde les terres més meridionals de la Depressió

Central.La diversitat d'hàbitats que presenta l'espai,

la seva situació geogràfica i la notable extensiód'un paisatge poc humanitzat permet el desenvolupament d'una rica i variada fauna. Delspoblaments faunístics de vertebrats destaca perexemple la presència de notables espècies demamífers dels boscos mediterranis o de nombroses espècies d'ocells que tenen la seva àreade cria i alimentació dins l'espai. La presènciadels costers secs de l'espai separats per unagran superfície d'aigua contribueix a enriquir elterritori.


La fauna d'aquest espai presenta algunselements desacables, fonamentalment pel quefa als poblaments ornític i ictiològic. Dins del primer destaquen les espècies aquàtiques quepoblen tant l'embassament de Riba-roja, coml'aiguabarreig Ebre-Matarranya, amb la presència d'espècies com el milà negre, l'aufrany, elduc, el torlit, el blauet i el voltor, entre d'altres. Elpoblament dels sistemes aquàtics és molt interessant, amb espècies com el barb (Barbusbocagelj, la madrilla (Chondrostoma toxostoma), la bagra comuna (Leuciscus cephafus) , elgobi (Gobio gobio) o la rabosa de riu (Blenniusf1uviatifís); també hi ha espècies introduïdescom el lluci (Esox /ucius) i el peix gat (Icta/urusme/as). Cal dir que la llúdriga i el turó apareixenamb més o menys freqüència a la zona. L'espaiacull una notable diversitat de quiròpters cavernícoles, amb diverses espècies de cria. Lafauna invertebrada, sense assolir valors rellevants, presenta algunes espècies singularscom el moHusc Margarítifera auricufaria, moltrar a Catalunya.

A.1. Situació



Ribera d'Ebre, la :;:R~¡b~a~-'~O~ja,--"d~'E=b~'e,,- __--::,~.9~'~02'''OTotal 1.910,0

Terra Alta, la Pobla de Massaluca, la 1.090,0

Total 1.090,0


A.2. DelimitacióAquest espai comprèn l'embassament de Riba-roja,part de les obagues del terme municipal de la Poblade Massaluca i de Riba-Roja, que donen llurs aigüesal riu Matarranya i a l'esmentat embassament, i partde la solana de Riba-roja entre el límit provincial i elbarranc de Vall Planes.


A.4. El medi físic: síntesiL'espai comprèn els costers calcareo-margosos deles serres de Berrús i la Fatarella a l'entorn de l'embassament de Riba-roja. El paisatge vegetal escaracteritza per la gran extensió de les pinedes de piblanc, i també per les màquies continentals de garrici arçot i les brolles calcicoles de romaní amb perdiguera i maleïda i amb esteperola. La diversitat d'hàbitats que presenta l'espai, la seva situació geogràfica i la notable extensió d'un paisatge poc humanitzatpermeten el desenvolupament d'una fauna rica ivariada.

A.5. Motius de la inclusió en el PlaL'espai de Riba-roja és un dels millors representantsdel paisatge de pinedes del sud de la Depressió central, en la transició entre el país de la màquia continental i el del carrascar. Amb les mateixes característiquesque l'espai d'Almatret, acull una zona més representativa i més diversa, tant per la major extensió de l'espaícom per la diversitat dei relleu. Són nombroses lesespècies vegetals notables i de gran interès bigeogràfic localitzades en aquest espai. La fauna d'aquestespai presenta alguns elements destacables, fonamentalment pel que fa als ocells -aquàtics i rapinyaires- i peixos; també sobresurt la singularitat d'algunesespècies de la fauna invertebrada.

A.6. Aspectes sòcia-econòmics d'interès

a. Propietat del sólMajoritàriament privada.

b. Usos i aprofitamentsSilvícoles. Agrícoles i ramaders. Cinegètics. Pescaesportiva.

c. Construccions i instaJ.1acionsAlgunes carreteres travessen l'espai. Nombrosespistes i camins. Masies disperses. Xarxes elèctriques. Unia fèrria de Barcelona-Madrid. Ermites.

d. Altres

A.7. Impactes actuals o previsiblesProcessos erosius i de degradació de la vegetació aconseqüència dels incendis forestals. Contaminaciói eutrofització de les aigües de l'Ebre a Riba-roja.




c. Protecció de la fauna.

d. AltresCUP/RIF

.. J

í~: Diagnosi

8.1. Problemes específics dels sistemesnaturals- Comunitats vegetals xerofítiques altament inflamables i amb un alt risc d'incendis forestals.- Vulnerabilitat de determinades comunitats i espècies vegetals i animals de caràcter mediterràneoestèpic.

6.2. Problemes derivats de l'activitat antròpicaAigües contaminades i eutrofitzades en el curs delriu Ebre.

6.3. Síntesi dels problemes de l'espai.Aspectes significatiusEspai amb risc d'incendis forestals i problemes decontaminació de les aigües.

8.4. Avaluació del grau de protecció legalexistentNo existeixen figures de protecció legal que afectind'una manera específica l'espai.


8.6. ConclusionsEspai en conjunt en un bon estat de conservació,amb l'excepció d'una bona part dels vessants meridionals, fortament degradats. Cal completar el règimgeneral del PEIN amb algunes determinacions decaràcter particular.

Detertninaciofts



C.3. Actuacions preventives- Atès el caràcter silvícola d'una bona part d'aquellespai, d'acord amb l'article 47 de la Llei 6/1988,forestal, han d'impulsar, dins l'àmbit de l'espai projectes d'ordenació i plans tècnics de gestió i milloraforestals.- Ateses les característiques d'ús recreatiu de certsindrets de l'espai, promoure la creació i adequaciód'una àrea forestal recreativa.

CA. Normes particulars- D'acord amb l'article 9 de la Uei 12/1985 d'espaisnaturals, ha de tenir la consideració d'estrictamentprotegida el mol'lusc, Margaritifera aurícu/aria.- Aplicació de diverses mesures de protecció de lesaigües superficials i subterrànies (article 23 de lesNormes).

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

Ribera de l'Ebre a FlixDepressió Central occidentalSector serres marginals

Espai fluvial, que comprèn els riberals del riuEbre entre Riba-roja i Flix, presenta sistemesnaturals de característiques molt semblants ales itles de l'Ebre considerades al sistemaMediterrani meridional. Aquest espai destacaper [a seva extensió i el bon estat de conservació de la flora i la fauna dels riberals del riu.

Cal remarcar que aquests riberals, a diferència d'altres espais del mateix territori fisiogràfic,apleguen un bon nombre d'elements septentrionals que contrasten amb el conjunt d'elements meridionals. L'espai conserva una bonamostra de la vegetació de ribera i aigualosa delcurs baix del riu Ebre, amb unitats molt ben representades com el tamarigar (Tamaricetum galficum) i els canyissars (Typho-Schoenoplectetum

glaucO·En aquest espai són també vàlids els valors

ornítics i ictiològics de l'espai de Riba-roja. Caldestacar comunitats faunístiques ripàries moltinteressants, amb espècies nidificants raresterra endins, com el corriol petit (Charadriusdubius) i d'altres espècies de notable interèsque també hi crien com el milà negre (Milvusmígrans) i l'arpella (Círcus aerugínosus). El poblament de peixos d'aquestes aigües, com a Ribaroja, és molt interessant i és un bon representant de la fauna d'origen ibèric i europeu. De lafauna invertebrada cal remarcar algunes singularitats com la presència d'heteròpters rars,com Tuponia pictiscutum.

Per l'efecte d'autodepuració dels embassaments, les aigües presenten un bon estat dequalitat. Els sistemes Iimnològics són rics idiversos, amb les mateixes característiquesque les esmentades a l'espai de les illes fluvialsdel riu Ebre.

A. Informaéió (síntesi)

lI

A.1. Situació

a. GeogràficaOepressió Central occidental.


Ribera d'Ebre, la ~F~llxê-c_~ ~7~7~,~5

Total 77,5


A.2. DelimitacióL'espai comprèn tot el riberal del marge esquerre delriu Ebre entre el límit del terme municipal de Flix.l'embassament, i el riberal del marge dret enfront deles ruïnes del castell de Flix.


A.4. El medi físic: síntesiEspai fluvial que comprèn els riberals del riu Ebreentre Riba-roja I Flix. La vegetació dels riberals ésformada bàsicament per extensos tamarigars i canyissars. La fauna d'aquest espai és la característicadels biòtops fiuvlals; s'hi troben diverses espèciesripàries i dulciqüícoles.

A.5. Motius de la inclusió en el PlaL'espai destaca per la seva extensió i el bon estat deconservació de la flora i la fauna dels riberals del riu.Cal remarcar que els riberals, a diferència d'altresespais del mateix territori fisiogràfic, apleguen unbon nombre d'elements septentrionals que contrasten amb el conjunt d'elements més meridionals.L'espai conserva una bona mostra de la vegetacióde ribera i aigualosa del curs baix del riu Ebre. Caldestacar l'interès de les comunitats ornítiques ripàries, amb espècies nidiflcants rares terra endins,com també del poblament de peixos, que és un bonrepresentant de la fauna d'origen ibèric i europeu.


a. Propietat del sòlMajoritàriament pública.

b. Usos i aprofitamentsCinegètics i pesca esportiva. Minoritàriament agrlcoles.

c. Construccions i instaHacions

d. Altres



a. Règim urbanísticFlix té pla general.



d. Altres- És d'aplicació el règim definit per la legislació d'aigües a les lleres i marges del rius.-RIF

8.1. Problemes específics dels sistemesnaturals- Vulnerabilitat de la vegetació riberenca i delspoblaments faunístics.- La dinàmica fluvial imposa canvis constants en lamorfologia de la ribera.

8.2. Problemes derivats de l'activitat antròpicaNo es presenten problemes significatius, tot i la contaminació de les aigües del riu Ebre.

8.3. Síntesi dels problemes de l'espaí.Aspectes significatiusEspai que no presenta problemes significatius.

8.4. Avaluació del grau de protecció legalexistentEl règim específic definit per la legislació d'aigües ales lleres i marges és suficient.

8.5. Altres factors condicionants de laconservació de l'espaí

8.6. ConclusionsEspai en un bon estat de conservació que no presenta problemes significatius, per bé que la seva vulnerabilitat requereix completar el règim general delPEIN amb determinacions de caràcter particular.

C. Determinacions-----~--~~-

C.1. Criteris per a la delimitació definitivaAquesta delimitació es refereix estrictament a la descripció feta a A.2.; en tot cas el límit sempre restaràdefinit per la vegetació de ribera.


C.3. Actuacions preventives- Ateses les característiques de l'espai, d'acordamb l'article 36 de la Llei 3/1988, de protecció delsanimals, promoure la declaració de tot ['àmbit del'espai com a reserva natural.- Promoure la inclusió dels tamarigars (Tamaricetumgallicum) en la delimitació de superfícies forestalsd'àrea reduïda a què fa referència l'article 10 de laLlei 12/1985, d'espais naturals.- Consideració de tot l'àmbit de l'espai com a zonahumida als efectes de l'article 11 de la Llei 12/1985,d'espais naturals.

CA. Normes particulars- D'acord amb l'article 9 de la Llei 12/1.985. d'espais naturals, han de tenir la consideració d'estrictament protegides en aquest espai el mol·luscMargarítifera auricuiaria i l'heteròpter Tuponia pictiscutum.- El planejament urbanístic establirà les mesuresadients per prevenir transformacions de la naturalesa, l'ús i la destinació actual de les arees de vegetació natural.- Aplicació de diverses mesures de protecció de lesaigües superticials (article de les 23 Normes).


•••279


C.4. Normes particulars- El planejament urbanístic municipal aplica aaquests terrenys el règim adient per tal de preveniractuacions que Impliquin modificacions o canvisessencials en la vegetació de ribera.- Aplicació de diverses mesures de protecció de lesaigües superficials i subterrànies (articie 23 de lesNormes).

J

C.3. Actuacions preventivesEls programes anuals de gestió ia reserva naturalparcial (article 29 de la Llei 12/1985) han de definirles actuacions adients d'acord amb els objectius del'espai protegit.

8.3. Síntesi dels problemes de l'espai.Aspectes significatiusEspai que tot i presentar diversos problemes, no enpresenta en conjunt de significatius.

8.4. Avaluació del grau de protecció legalexistentLa declaració de reserva natural parcial i el règimespecífic definit per la legislació d'aigües a les lleresi marges del riu és suficient.


8.2. Problemes derivats de l'activitat antròpica- Explotació dels aqüífers que afecta el règim hidrodinàmic.- Contaminació orgànica de les aigües.



8.6. ConclusionsEspai que es manté en un bon estat de conservació,tot i la fragilitat dels sistemes naturals, dotat d'unamodalitat de protecció especial apropiada.

A.7. Impactes actuals o previsibles- Alteracions morfològiques i paisatgistiques peractivitats extractives.- Marcat estiatge per sobreaprofitaments hidràulics.- Alteració de la vegetació de ribera per sobrefre-qüentació estival.


a. Propietat del sòlPública.

b. Usos i aprofítamentsPesca. Aprofitaments de les aigües fluvials.

c. Construccions i instaJ.1acionsCarreteres i camins perimetrals. Construccions agropecuàries als entoms. Ponts.

d. Altres

d. Altres- És d'aplicació el règim definit per la legislació d'aigües a les lleres i marges.-RIF


a. Règim urbanisticHorta de Sant Joan té normes subsidiàries. La restano tenen planejament.

b. Espais naturals de protecció especialReserva Natural Parcial d'Algars (Decret 123/1987).

c. Protecció de /a fauna

8.1. Problemes específics dels sistemesnaturals- Riu de règim mediterrani que conserva un conjuntde sistemes naturals molt fràgils.- Vulnerabilitat de determinades espècies de lafauna iligades al medi aquàtic.

25,1

77,9

12,6

115,6

Caseres

Arnes

Horta de Sant Joan

Total


Terra Alta, la

A.2. DelimitacióAquest espai comprèn la ribera del riu Algars entre elpont de Caseres fins al pont d'Arnes; aquest pontcoincideix a la Reserva Natural Parcial d'Algars(Decret 123/1987).

A.4. El medi físic: síntesiEspai natural fluvial, situat a l'extrem sudoccidentalde la Depressió central, en contacte amb els relleusde les serres pre-litoraJs. L'Algars és un riu amb uncurs permanent d'aigua, a la conca del Matarranya,on destaca l'amplada del seu llit de sorres. La comunitat de mamífers és típicament mediterrània i estroba ben conservada. La fauna ictiològica és moltben representada per espècies mediterrànies d'origen Ibèric i d'altres d'origen europeu.

~. A. Info~ació(síntesi¡

A.5. Motius de la inclusió en el PlaPrincipal Interès d'aquest espai rau en el relativament bon estat de conservació dels seus sistemesnaturals fluvials, amb la presència d'alguns poblaments faunísitics molt valuosos. La fauna és benrepresentativa dels rius mediterranis més meridionals a Catalunya, i acull algunes singularitats com ésel cas d'alguns endemismes ibèrics. Cal remarcarque l'espai acull el segon nucli en importància de lallúdriga a Catalunya.

A.1. Situació



Espai natural fluvial situat a l'extrem sudoccidental de la Depressió Central, en contacteamb els relleus de les serres pre-litorals del sistema Mediterrani. L'Algars és un riu amb uncurs permanent d'aigua, a la conca del Matarranya, on destaca l'amplada del seu llit desorres i graves.

El principal interès d'aquest espai rau en elrelativament bon estat de conservació delsseus sistemes naturals fluvials, amb poblaments faunístics molt valuosos. Junt amb et riuMontsant, és un dels rius catalans mediterranismés ben conservat. Malgrat no gaudir d'unafauna aquàtica molt diversa, sí que és perfectament representativa [ presenta algunes singularitats d'especial interès. L'espai acull el segonnucli en importància de la llúdriga a Catalunya. Lacomunitat de mamífers és típicament mediterrània i es troba ben conservada. La fauna ictiològica és molt ben representada per espèciesmediterrànies d'origen ibèric, riques en endemismes, i d'altres d'origen europeu. En generalels poblaments de peixos d'aquest espai destaquen per la gran diversitat i l'alta productivitatdel sistema. En alguns trams de riu subsisteix elcranc de riu.

En conjunt la Ribera de l'Algars agrupa unconjunt de sistemes naturals fluvials de graninterès però molt sensibles davant qualsevolpeturbaci6 antròpica. El paisatge natural d'a_quest tram de riu contrasta amb les terres del'entorn profundament dedicades als conreusde regadiu i de secà.


Ribera de l'Algars•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••280 ••

•2. Espais inclosos en el PErN2.7 Depressió Central


A.2. DelimitacióL'espai comprèn el riu Noguera Ribagorçana, entre elterme municipal d'Algerri i l'aiguabarreig amb el riu Segre,iaquest entre les cotes 1801170. L'espai comprèn la llerai la ribera d'ambdós rius entre els trams esmentats.

A.4. El medi físic: síntesiEspai essencialment fluvial que comprèn l'aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Ribagorçana. L'espaimostra la morfologia fluvial de caràcter dinàmic delsrius pirinencs que penetren en [a cubeta de desguàsde la Depressió Central. Els boscos de ribera mésfreqüents són les alberedes i les salzedes, així comels poblaments de verns.

c. Determinacions

C.4. Normes particulars- El planejament urbanístic i les disposicions específiques que estableixin els límits definits d'aquestsespais, determinen les normes i actuacions oportunes per a la protecció estricta i, si escau, la restauració dels espais afectats per activitats extractivesexistents, abandonades o potencials.- Aplicació de diverses mesures de protecció de lesaigües superficials i subterrànies (article 23 de lesNormes).

e.1. Criteris per a la delimitació definitivaAquesta delimitació es refereix estrictament a ladescripció feta a A.2.

e.2. Criteris de prioritat per a futUresampliacions

e.3. Actuacions preventives- Promoure [a inclusió de la verneda de la Nogueraen la delimitació de superfícies forestals d'àreareduïda a què fa referència l'article 10 de la Llei12/1985 d'espais naturals.- Ateses les característiques de la fauna d'aquestespai. d'acord amb l'article 37 de la Llei 3/1988 deprotecció dels animals, promoure la declaració detot l'àmb[t com a refugi de fauna salvatge.- Considerar tot i'àmblt de l'espai com a zona humida als efectes de l'article 11 de ia L1e[ 12/1985 d'espais naturals.- Promoure les actuacions adreçades a la regeneració morfològica i biològica del tram de la NogueraRibagorçana inclòs a l'espai afectat per obreshidràuliques.

1

B.6. ConclusionsEspai sotmès a una important dinàmica fluvial. Calreforçar el règim general del PEIN amb determinacions de caràcter particular.

B.1. Problemes específics dels sistemesnaturals- Vulnerabilitat de la vegetació marjalenca i de riberadels ambients aigualosos.- El règim fluvial del riu Segre comporta alteracionsmorfològiques de la llera seca i de la seva ribera.- Vulnerabilitat de determinades espècies de l'ornitofauna lligades al medi aquàtic.

B.S. Altres factors condicionants de laconservació de l'espaiLa titularitat pública de l'espai n'afavoreix la conservació.

B.4. Avaluació del grau de protecció legalexistentEspai sotmès a diverses mesures sectorials de pro- tecc[ó amb insuficiències pel que fa a la protecció dela fauna.

8.2. Problemes derivats de l'activitat antròpica- Les regulacions de cabal i obres hidràuliques delriu comporten canvis significatius en els sistemesriberencs i limnològics.- Les extraccions d'àrids generen alteracions morfològiques en les lleres i marges del riu.

8.3. Síntesi dels problemes de l'espai.Aspectes significatiusEspai amb una constant dinàmica fluvial que generacanvis significatius en la morfologia d'ambdós rius.

A.5. Motius de la inclusió en el PlaL'espai és un excel·lent representant dels sistemes fluvials de les terres de ponent. L'aiguabarreig dels dosrius constitueix un espai singular, que ofereix un notable contrast paisatgístic dins la plana agrícola delSegrià. Els boscos de ribera, especialment ben conservats en els riberals de la Noguera Ribagorçana, sónuna exceHent representació de la vegetació de riberade la Catalunya occidental, amb una Important penetració de plantes euro-siberianes. Els ecosistemesaquàtics serven una rica fauna invertebrada pròpiadels cursos mitjans dels rius, que permet la coexistència d'una gran diversitat d'espècies vertebrades.

A.7. Impactes actuals o previsiblesLes actuacions portades a terme per a la reparació delbarratge de l'embassament de Santa Anna, amb i'eixamplament de la llera, han malmès els boscos deribera i la fauna fluvial de la Noguera Ribagorçana.

c. Protecció de la faunaRefugi de pesca d'Albesa (Ordre de 28.2.1992).

d. Altres- És d'aplicació el règim específic definit per la iegislació d'aigües a les lleres i marges.- RIF


a. Règim urbanísticAlmenar té normes subsidiàries. Corbins té delimitacióde sòl urbà. La resta no disposen de planejament.


A.6. Aspectes sòc¡o-econòmics d'interès

a. Propietat del sòlPública.

b. Usos i aprofitamentsSilvícoles. Pesca i caça. Minoritàriament agrícoles.Activitats extractives.

c. Construccions i instal·lacionsDues carreteres travessen l'espai; d'altres de perimetrals. Ponts.

d. Altres

7,5

7,9

2,9

1,8

57,5

29,9

27,7

19,7

15,0

Total

Total

Portella, la

Torrelameu

A[guaire

Albesa

Almenar

Vilanova de la Barca

Corbins

Algerri

~""': (Tamarite de literal

-/---q

Noguera. la

~',::, el TorriCÓ\:,: (AIIOrrlcon)

Segrià, el


A.1. Situació



I A. Informació (síntesi)L

Aiguabarreig SegreNoguera RibagorçanaDepressió Central occidentalSector plana central

Espai essencialment fluvial.que comprènl'aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Ribagorçana. Junt amb l'altre aiguabarreig més occidental dels rius Segre-Cinca, són uns excel·lentsrepresentants dels sistemes fluvials de les terresde ponent.

L'aiguabarreig d'aquests dos rius constitueixun espai singular, que ofereix un notable contrast paisatgístic dins la plana agrícola delSegrià. Els boscos de ribera i la superfície d'aigua dels dos rius presenten un interès paisatgístic destacable pel canvi cromàtic que ofereixenamb respecte a les terres seques de l'entorn.L'espai comprèn el curs fluvial de la Noguerades d'Albesa i del Segre des de Vilanova de laBarca fins aigües avall del seu aiguabarreig.

L'espai és una bo.na mostra de Ja morfologia

fluvial de caràcter dinàmic dels rius pirinencs

que penetren a la cubeta de desguàs de la

Depressió Central. La dinàmica fluvial d'aquests

rius ha originat les terrasses fluvials quaternàries

de les planes del Segrià i per això és un testimo

ni excepcional de la història geològica recent del

territori.

Els boscos de ribera de l'Aiguabarreig Segre

Noguera Ribaborçana, especialment ben conser

vats en els riberals de la Noguera Ribagorçana,

són uns excel·lents representants de la vegetació

de ribera de la Catalunya occidental. La xarxa flu

vial ha afavorit la penetració de plantes euro-sibe

rianes (Equísetum arvense, Fraxínus angustífolía,Alnus glutinosa, Ranunculus repens, .. .) dins un

país plenament mediterrani. Els boscos de ribera

més freqüents són les alberedes i ies salzedes

(Popu/etalia a/bae), hi també els poblaments de

verns (AJnus glutinosa).Els ecosistemes aquàtics serven una rica

fauna invertebrada pròpia dels cursos mitjans

dels rius. Des del punt de vista dels vertebrats, i

en concret dels mamífers, és un espai molt inte

ressant donat que es concentren la major part

d'individus i espècies de la zona. Així, abunden

la geneta, la fagina, la mostela, el toixó i el sen

glar que troba a l'espai la seva principai àrea de

cria i expansIó de la zona. Els ocells troben en la

vegetació aigualosa i de ribera un hàbitat indoni

com àrea de cria. Són nombroses ies espècies

d'ocells que nidifiquen en aquests boscos, com

el martinet de nit (Nycticorax nycticarax), l'agró

roig (Ardea purpurea), el blauet (A/ceda atthis) i

el teixidor (Remíz pendulinus). L'espai és també

alhora una important escala migratòria pels

ocelis i constrtueix l'àrea principal d'alimentació

d'algunes espècies d'estatus molt fràgil a

Catalunya, com ara la cigonya (Ciconía ciconia).Els poblaments de peixos són una bona mostra

de la fauna mediterrània ibèrica de curs baix

amb elements d'origen europeu. En el seu con

junt la conservació d'aquests sistemes fluvials

en un estat més o menys natural constitueix un

medi favorable per al desenvolupament de ia

fauna, sotmesa en el seu entorn a una forta

pressió antròpica.


2.7 Depressió Central

•••

281

282

••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

Tossals de TorregrossaDepressió Central occidentalSector plana central

Petit conjunt de tossals --el de Torregrossa iels de Margalef- situats a les planes occidentalscatalanes. De relleus suaus I tabulars -antiguesterrasses fluvials-, constitueixen una mostracaracterística d'aquestes elevacions peculiarsde les planes centrals.

L'espai considera una part dels tossals deTorregrossa i Margalef no afectats per les activitats agrícoles. El de Torregrossa és un tossalde formes arrodonides que constitueix un puntde relleu singular entre les poblacions deMiralcamp i Torregrossa. És un dels millors testimonis actuals d'un petit tossal àrid del dominidel carrascar que conserva fragments notablesde la vegetació més o menys natural.

El paisatge vegetal actual és caracteritzat

per brolles i timonedes calcícoles empobrides,

que presenten un aspecte retallat i fragmentat.

Bs prats secs completen el mantell vegetaJ actuaJ,

que no cobreix algunes àrees de sòl nu.La flora d'aquest tossal és extraordinària

ment interessant i acull algunes espècies medi

terràneo-estèpiques prou notables. Cal desta

car la presència d'un endemisme aragonès,Ferufa loscosii, que assoleix una de les localitats

més orientals de la seva àrea de distribució.

D'altra banda, el tossal constitueix el límit actual

per a algunes plantes del carrascar que handesaparegut dels indrets propers.

La vegetació natural d'aquest espai acull

una bona mostra d'alguns grups faunístics

característics de les plantes centrals catalanes.Aixi mateix cal remarcar la presència d'espècies

de lepidòpters de notable interès (Cinglis humifusaria, Anti/urgia alhasubrata, .. .).

El tossal de Margalef és un exemple significatiu del paisatge de caràcter estèpic de la

Depressió Central. És un dels pocs testimonis

actuals que conserva un mantell de vegetació

espontània. Bona part d'aquests tossals hanestat destruïts per les obres agrícoles i d'altres

aprofitats per als conreus fins, pràcticament, al

mateix cim. Cal assenyalar, doncs, l'especial

vulnerabilitat que presenten aquests relleus,amb processos de transformació irreversibles.

El poblament vegetal actual és representat

per formacions herbàcies i arbustives que

creen un mantell vegetal discontinu amb clapesde sòl nu. Els costers secs d'aquests tossals

són molt rics en endemismes ibèrics i acullen

algunes espècies molt rares de la flora catalana.

Les comunitats vegetals que prenen una major

significació en aquests relleus són les timonedesi herbassars nitrohalòfils (Safsolo-Peganion),dominats per plantes com la botja pudent

(Artemisia herba-alba) o el siscall (Salso/a vermiculata). La presència de sòls amb abundància declorurs i de nitrats --pastura de bestiar oví- contri

bueix a l'extensió d'aquests tipus de comunitats,

característiques de les terres subdesèrtiques.

També són freqüents els erms i prats secs, els

erms de llistó (Brachypodietum retusij i els ermsterofítics (Agropyro-Lygeion) , molt rics en plantes

rares a les terres catalanes. En aquest espai hi ha

refugiades algunes espècies i comunitats de lesplanes de l'Ebre, que constitueixen un dels punts

més interessants de la seva irradiació extrema


vers llevant (Bombyei/aena discolor, Malva stipulacea, ...).

Immers dins un paisatge plenament agríco

la, el tossal de Margalef constitueix una unitat

morfològica que destaca de l'entorn per con

servar una important mostra de la vegetaciónatural de la Catalunya occidental. D'altra

banda, a part del seu interès paisatgístic, cal

considerar l'interès històrica-cultural de la zona

--establiment d'un antic poblat ibèric-o

FA. lofonnacló (síntesi)._~_-_~__._-_._._._--

A.l. Situació


b. Administrativa (comarques-municipis)Superficies (ha)

Pla d'Urgell, el òT~oc~c~eg~c~o~'~'a"-- ~8~O~,;O

Total 80,0

c. Cartogràfica (plànol SGE E. 1:50.000)388 - 389

A.2. DelimitacióConjunt de petits tossals formats per dues unitats.La primera d'elles amb cinc tossals situats en elparatge de Margalef i [a segona, per un sol lossalsituat just a tocar el terme municipal de Miralcamp;aquests tossals resten delimitats pel peu dels seusconstaners, amb la zona de contacte amb el pla queels envolta.


A.4. El medi físic: síntesiPetit conjunt de tossals de relleus suaus i tabulars,situats a les planes occidentals catalanes. El paisatge vegetal actual és caracteritzat per brolles, timonedes i herbassars nitrohalòfils, que presenten unaspecte retallat i fragmentat. Els erms i prats secscompleten un mantell vegetal discontinu amb clapesde sòl nu.

A.5. Motius de la inclusió en el PlaL'espai mostra un dels millors testimonis actuals depetits tossals àrids de les planes centrals no afectatsper [es transformacions agrícoles, que conservenfragments notables del paisatge natural. Immersosdins un paisatge plenament agrícola, constitueixenunitats morfològiques de gran interès paisatgísticque destaquen de l'entorn per conservar una important mostra de la vegetació natural de la Catalunyaoccidental. La flora d'aquests tossals és extraordinàriament interessant i acull algunes espèciesmediterrània-estèpiques notables.


a. Propietat del sòlMajoritàriament privada.

b. Usos i aprofitamentsMinoritàriament agrícoies i cinegètics.

c. Construccions i instal·/acionsPistes i camins. Xarxes elèctrica. Runes d'un anticpoblat ibèric.

d. Altres



a. Règim urbanísticTorregrossa té normes subsidiàries.



d. Altres

l!. Diagno~i ... '

8.1. Problemes específics dels sistemesnaturalsVulnerabilitat de determinades comunitats i espècies vegetals de caràcter mediterraneo-estèpic; aixímateix, aquest problema també es presenta per aalgunes espècies de la fauna invertebrada.

8.2. Problemes derivats de l'activitat antròpicaNo existeixen problemes rellevants. Cal evitar latransformació dels usos actuals del sòl.

8.3. Síntesi dels problemes de l'espai.Aspectes significatiusL'espai no presenta actualment problemes sjgnificatius.

8.4. Avaluació del grau de protecció legalexistentAquest espai no gaudeix de la protecció legal suficient.

B.S. Altres factors condicionants de laconservació de l'espai

B.6. ConclusionsL'espai delimitat presenta un bon estat de conservació, per bé que cal reforçar el règim general del PEINamb algunes disposicions particulars de caràcterpreventiu.

C. D~ter:minaçions




C.4. Normes particularsD'acord amb l'article 9 de la Llei 12/1985 d'espaisnaturals, la consideració d'estrictament protegidesles espècíes de la flora següent: Ferula loscosii,Bombycifaena discolor i Malva stipulacea. El planejament urbanístic estableix les mesures adients perprevenir transformacions de l'ús, naturalesa i la destimaci6 actuais de les ¿rees de paisatge naturalincloses en l'espai.


A.2. DelimitacióPrenent com a punt inicial el punt de contacte delterme municipal de Castelldans amb l'A-2, ellimit esdirigeix vers el sud passant per Migante i per lacarretera de Castelldans al Cogul fins al límit delterme municipal de Castelldans. El límit segueix versel nord fins la coma Madrona d'on et límit continuapel terme d'Artesa de Lleida i Lleida fins retrobar l'A2, d'on aquest cercarà el punt inicial tot passant pelcamí del Pla.

A.4. El medi físic: síntesiPetita plataforma estructural de relleu suau, entre lesGarrigues i el Segrià, situada a uns 100 m per sobrede la baixa plana central. El paisatge és definit peruna alternança entre els conreus de cereals i campsd'ametllers i els importants fragments de vegetaciónatural. La vegetació dominant és caracteritzada perla garriga i les brolles calcícoles. L'espai és una àreade nidificació important per a un nombrós grup d'espècies estepàries.


C.1. Criteris per a la delimitació definitivaAquesta delimitació es refereix estrictament a ladescripció feta a A.2.

CA. Normes particularsEl planejament urbanístic estableix les mesuresadients per prevenir transformacions de l'ús, lanaturalesa i la destinació actuals de les àrees devegetació natural.

C.3. Actuacions preventivesEis programes anuals de gestió de la reserva naturalparcial (article 29 de la Llei 12/1985) han de definirles actuacions adients d'acord amb els objectius del'espai protegit.

[c. Determinacions

.J

s",' i\ j

~--'

. .

.:',;~1

_ fMg!:f:NW

... ""

8.6. ConclusionsEspai en un bon estat de conservació actual, dotatd'una modalitat de protecció especial apropiada.

6.1. Problemes específics dels sistemesnaturals- Vulnerabilitat de determinades comunitats i espècies vegetals mediterràneo-estèpiques.- Fragilitat i vulnerabilitat de determinades espèciesde la fauna estèpica, en especial de l'ornitofauna.

B.2. Problemes derivats de l'activitat antròpicaEls problemes de l'espai se centren en la pressiósobre els ecosistemes estèpics.

6.4. Avaluació del grau de protecció legalexistentLes mesures legals descrites a A.8. són suficientsper assegurar la protecció efectiva d'aquest espai.


8.3. Síntesi dels problemes de l'espai.Aspectes significatiusEspai que, tot i la seva fragilitat, no presenta en conjunt problemes significatius, per bé que existeix unperill potencial de transformació d'ús del sòl.

IB. DiagnQsiA.S. Motius de la inclusió en el PlaÉs un espai d'excepcional singularitat faunistica i unbon exemple del paisatge estèpic del pais. L'espaide Mas de Melons, amb la característica alternançaentre els conreus de secà i fragments importants devegetació espontània, acull una rica i variada faunaamb alguns elements de gran excepcionalitat per aCatalunya. Destaca, per la seva singularitat i especial diversitat, el seu poblament ornític amb diversesespècies estepàries que hi troben el seu límit nordoriental per a tot Europa.

A.8. Proteccions legals

a. Règim urbanisticCastelldans té normes subsidiàries. Lleida té plageneral.

b. Espais naturals de protecció especialReserva Natural Parcial de Mas de Melons (Decret123/1987).


d. AltresRIF

A.7. Impactes actuals o previsiblesLes transformacions d'ús del sòl podrien comportarcanvis significatius en els sistemes naturals.

A.6. Aspectes sècio-econòmics d'interès

a. Propietat del sòlUn 20 % del sòl és de titularitat púbiica.

b. Usos i aprofitamentsAgrícoles. Cinegètics. Ramaders.

c. Construccions i insta¡'¡acionsCarreteres perimetrals que travessen l'espai.Nombroses pistes i camins. Algunes masies.

d. Altres

577,5742,5

1.487,5

1.320,0

1.487,5

Castelldans

Lleida

Total

Total

Artesa de LleidaSegrià, el

Garrigues, les


A.1. Situació

8. GeogràficaDepressió Central occidental.


Petita plataforma estructural, entre lesGarrigues i el Segrià, situada uns 100 m per sobrede la baixa plana central. Espai natural de notableextensió, de relleu suau i de superfície més omenys plana, es troba situat als límits entre laplana central de la depressió i les serres marginals. És un espai d'excepcional singularitat faunística i un bon exemple del paisatge estèpic delpaís.

En el seu conjunt presenta un destacat equilibri hàrmonic entre els conreus de cereals icamps d'atmellers i els importants fragmentsde vegetació natural que encara s'hi conserven.El paisatge actual és dominat per la garriga(Quercetum cocciferae) i per les brolles calcícoles (Rosmarfno-Erieion). Les brolles prenen ungran desenvolupamE?nt i són representades perdiverses comunitats la més extensa de lesquals és la brolla de romaní amb maleïda i esteperola (Genisto-Cistetum elusN), mentre que labrolla de romaní iperdiguera (Rasmarino-Unetumsuffructicosiij apareix molt més localitzada i labrolla de romaní amb sanadella (EuphorbioStipetum junceae) creix en els indrets de sòlmolt pobre, de tipus esquelètic. Les formacionsherbàcies, com els erms de llistó (Brachypodionretusij o els terofítics amb espart bord (AgropyroLygeion) no són pas rares i es reparteixen pertot l'espai.

L'espai de Mas de Melons, amb aquestacaracterística alternança entre els conreus desecà i fragments importants de vegetacióespontània, acull una rica i variada fauna, ambalguns elements de gran excepcionalitat per aCatalunya. Destaca, per la seva singularitat iespecial diversitat, el seu poblament ornític. Perles característiques fisiogràfiques de l'espai,aquesta és una àrea de nidificació importantper a un nombrós grup d'espècies estepàries.

Són molts els ocells que a Catalunya són nidificants exclusius de les planes de la DepressióCentral, i la zona de Mas de Melons n'és un delsmàxims exponents. Hom pot parlar d'espèciestan significatives com: el sisó (Otis tetrax), latrenca (Lanlus minar), ganga (Pleroc/es alchata),calàndria (Melanocorypha calandra), etc. Lespoblacions catalanes d'aquests ocells són lacontinuació de les que ocupen les planes cerealistes de la vall de l'Ebre, a Navarra iAragó. Peraalgunes espècies, els poblaments catalansconstitueixen el seu límit nord-oriental per a totaEuropa. D'altra banda l'espai també conservainteressants comunitats estèpiques de mamífers(guineu, conill, llebre, fagina, toixó, mostela, ...).La fauna invertebrada, sense ésser especialmentremarcable, presenta algunes singularitats comdiverses espècies d'heteròpters molt rares a laMediterrània occidental, típiques de la PenínsulaIbèrica.

Mas de MelonsDepressió Central occidentalSector plana centra!



283

A.3. Superfície total128 ha

A.2. DelimitacióEl límit nord segueix el peu d'un turó, en la separacióentre eis conreus i les àrees de vegetació natural,per continuar pel camí que tanca la pista principal del'aeròdrom. Voreja l'aeròdrom fins l'encraumententre els camins d'Astor I Unyola i segueix el cami del'Astor per girar vers l'oest pel talús que separa lesbrolles dels conreus i, en direcció nord-oest, retrobar el punt Inicial.

C.1. Criteris per a la delimitació definitiva


C.2. Criteris de prioritat per a futuresampliacionsIncloure els sectors de conreu orientals de l'espaique amb una gestió adient poden gaudir deis mateixos valors ecològics, quan es desafecti la zona d'Influència definida per la reserva natural de fauna sal~

vatge.

C.4. Normes particulars- D'acord amb l'article 9 de la Uei 12/1985 d'espaisnaturals, han de tenir la consideració d'estrictamentprotegides les espècies de la fiora següents: Sideritisscordioides var. cavaniflessi i Narcissus dubius.- El planejament urbanístic o, si no n'hi ha, el pla especial que ha d'establir la delimitació definitiva de l'espaideterminen les mesures adients per prevenir transformacions de l'ús, la naturalesa i la destinacióactuais de les àrees de vegetació natural.

8.6. ConclusionsEspai singular que conserva poblaments de l'avifauna estèpica extremadament fràgils. Cal preveure deforma acurada els efectes potencials de noves activitats o d'intensificació de les existents.


B.4. Avaluació del grau de protecció legalexistentAquest espai no gaudeix de la protecció legal suficient.

B.3. Síntesi dels problemes de l'espai.Aspectes significatiusEspai amb espècies molt fràgils, de problemes complexos, especialment l'associats a les activitatsaeronàutiques i altres usos recreatius i esportius.

8.2. Problemes derivats de l'activitat antròpicaLa intensificació de les activitats aeronàutiques i eldesenvolupament dels usos recreatius-esportiusprovocaria transformacions importants sobre eissistemes naturals.

8.1. Problemes específics dels sistemesnaturals- Fragilitat d'algunes de les espècies de l'avifaunaestèpica.- Vulnerabilitat de les formacions de caràcter mediterraneo-estèpic.

A.8. Proteccions legals

a. Règim urbanisticLleida tè pla general i Albatàrrec normes subsidiàries.


A.S. Motius de la inclusió en el PlaEspai singular, atès que conserva una mostra delpaisatge natural de l'interior eixut amb poblamentsfaunístics de caràcter estèpic excepcionals a iesterres catalanes (alosa becuda, terrerola vulgar,ganga, torlit...). A part del seu interès faunístic, calremarcar que conserva una mostra relictual dels sistemes naturals de la Depressió central no essencialment transformats per la intensa activitat agrícolad'aquestes terres.

A.7. Impactes actuals o previsiblesLes activitats de tipus recreatiu i esportiu determinenprocessos de degradació puntual del paisatge, ambefectes negatius sobre eis sistemes naturals.

A.6. Aspectes sècio-econòmics d'interès

a. Propietat del sòlMajoritàriament pública.

b. Usos i aprofitamentsEsportius-recreatius. Ramaders.

c. Construccions i instaJ.1acionsAeròdrom d'Alfés.

d. Altres

c. Protecció de la faunaReserva natural de fauna salvatge de la timonedad'Alfés (Ordre de 31.7.1990).

d. Altres

7,5

17,5

103,0

128,0

Albatàrrec

Lleida

Total

Alfés

Segrià, el

A.4. El medi físic: síntesiEspai constituït per un altiplà que forma part d'unaantiga terrassa fluvial dei riu Segre, tancat per unconjunt de relleus tabulars. Les formacions vegetalsde caràcter estèpic --erms de teròfits, timonedes ...cobreixen la pràctica totalitat de l'espai. Els poblaments faunístics es caracteritzen pel predomini delselements estèpics, que tenen en aquesta localitatuna de les irradiacions més extremes a la PenínsulaIbèrica.

c. Cartogràfica (plànol SGE, E 1:50.000)388

A.1. Situació



Alfés

La timoneda d'Alfés és un espai singular,per conservar una mostra del paisatge naturalde l'interior eixut amb poblaments faunístics decaràcter estèpic únics a les terres catalanes. Apart del seu interès faunístic, principal motiud'inclusió d'aquest espai en el Pla, cal remarcarque com d'altres espais propers conserva unamostra relictual dels sistemes naturals noessencialment transformats per l'Intensa activitat agrícola en les terres interiors.

L'espai és constitun per un altiplà que formapart d'una antiga terrassa fluvial del du Segre,tancat per un conjunt de relleus tabulars. Aquestaterrassa antigament conreada, en l'actualitat presenta una coberta vegetal natural mot\: infiuenciada per l'activitat pastoral.

Les fonnacions vegetals de caràcter estèpiccobreixen la pràctica totalitat de l'espai. En el paisatge actual predominen el erms de teròfrts i lestimonedes de caràcter nitrohalòfil, riques enespècies de tendència continental. Cal destacarles comunitats subarbustives de plantes comThymus vulgaris, Genista scorpius i Artemisaherba-alba que constitueixen comunitats obertes oh a la primavera apareixen un bon nombrede teròfits. Florísticament apareixen alguns elements d'interès com Sideritis scordioides var.cavanillessi, Narcissus dubius, Euphorbia Isatfdifolia, .

El principal motiu d'interès d'aquest espai ésla presència de poblaments molt singular de l'avifauna estèpica que penetra a Catalunya. S'hade destacar la presència de l'única àrea de nidificació coneguda en l'actualitat, per a l'alosabecuda (Chersophílus duponti), una espèciepràcticament desconeguda pròpia de les àreessubdesèrtiques del nord de l'Africa i de laPenínsula Ibèrica. Per la seva abundància cal destacar la terrerola vulgar (Chalandrelfa brachydactyla) i la calàndria (Metanocorypha calandra),així com molt més rarés la cogullada fosca(Gaterida theklae) i la vulgar (Gaterida cristata).Per la seva raresa en el conjunt de Catalunya, calindicar també la nidificació d'espècies com laganga (Pterocles a/chata) j el torlit (Burhinusoedicnemus) .

Depressió Central ocddentalSector plana centra!

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••284 •

••


A.3. Superficie total542,0 ha

A.2. DelimitacióComprèn l'àrea perimetral dels embassaments deSecà, Utxesa, Ximo I Burgebut i les seves respectives cues, especialment la prolongació de l'embassament de Secà per la vall del Secà. A aquesteszones humides s'hi afegeixen els retalls de relleustabulars, situats al nord i a l'est, en concret els ermsde Carrassumada, i els erms de Sunyer, a llevant dela carretera C-230, entre Sarroca I Sudanell.

A.4. El medi físic: síntesiTerritori situat al marge esquerre del riu Segre entreTorres de Segre i Aitona. El conjunt de l'embassament d'origen artificial d'Utxesa se situa en unaextensa plana, només interrompuda per petitsrelleus tabulars de cims quasi plans. Situat en pledomini de les màquies continentals de garric i arçot,la vegetació actual de l'embassament es caracteritza per les brolles, els erms i els llistonars. Els margesde l'embassament són poblats per una Importantvegetació aigualosa i dels riberals humits. La faunaocupa hàbitats molt diversos des de les vores d'aigua fins als erms secs de caràcter estèpic; l'ornitofauna és molt nombrosa i diversificada.

c. Protecció de la faunaZona de pesca controlada d'Utxesa (Ordre de28.2.1992). ReseNa Natural de fauna salvatge (Ordrede 23.10.1990).

d. AltresRIF

B'. Diagnosí

8.2. Problemes derivats de l'activitat antròpica- Processos de contaminació i pèrdua de la qualitatde les aígües per aportacions de residus urbans.- Pressió antròpica elevada per l'ús recreatiu i turístic que es fa de l'espai.

8.1. Problemes específics dels sistemesnaturals- Sistema lacustre fràgil, tot i que ies aigües eutròfiques presenten un adequat sistema d'autodepuració.- Vulnerabilitat i fragilitat de determinades biocenosis i espècies vegetals I animals, situades en condicions ambientals extremes i algunes d'elles moltrares i endèmiques.- Relleus tabulars de materials sedimentaris fortament erosionables.


a. Règim urbanísticTorres de Segre té normes subsidiàries. Sarroca deLleida té delimitació de sòl urbà.


8.3. Síntesi dels problemes de l'espai.Aspectes significatiusEspai amb probiemes centrada entorn a la fragilitat ivulnerabilitat dels sistemes naturals.

A.7. Impactes actuals o previsibles-Impacte paisatgístic per urbanització de les riberesde l'embassament.- Degradació dels ecosistemes aquàtics per contaminació orgànica de les aigües, per l'aportació dematerials sòlids i per obres de dessembassament.


a. Propietat del sòlTot l'espai de titularitat privada.

b. Usos i aprofitamentsHidroelèctrics. Agrícoles. Recreatius i esportius(pesca...).

A.S. Motius de la inclusió en el PlaEspai de característiques singulars que reuneix sistemes naturals de notable diversitat Ilorística i faunística. Mostra completa del paisatge característicdel país situat a l'entorn de l'embassament, tantd'una de les úniques zones humides i marjalenquesactuals de la Depressió central com del paisatgeàrid i sec dels relleus tabulars propers. L'espai reuneix una de les millors mostres de les unitats devegetació que formen el paisatge actual de les planes occidentals catalanes. La vegetació dels riberalshumits d'Utxesa és de característiques inigualablesen un territori de caràcter pseudo-estepari. A lescues de l'embassament creix una rica vegetacióhalòfila, la més completa de les representades en elsespais interiors. Utxesa és un dels enclavaments de[a Catalunya interior que presenta un major interèsornític tant per la diversitat dels ocells aquàticsmigratoris i sedentaris com per la singularitat d'algunes espècies.

c. Construccions i instal·/acionsInstal'lacions hidroelèctriques. Diverses edificacionsde forma esparsa a l'interior [ als límits de l'espa[,ermita de Carrassumada. Carreteres, diverses pistes i camins rurals que travessen l'àmbit.

d. AltresAbocador d'escombraries proper a l'embassamentde Secà.

55,072,0

642,0

515,0Torres de SegreTotal

Sarroca de LleidaAitonaSegrià, el


A.1. Situació

a. GeogràficaDepressió central occidental.


la de canyar (Acrocepha/us scirpaceus), el tallarol trencamates (Sy/via conspicillata), etc. Peròa més, [a ubicació de l'embassament fa que estrobin espècies antropòfiles en abundància, hitambé espècies de requeriments subestèpics,com la trenca, el torlit, el gaig blau, la cogulladafosca, la terrerola vulgar o la calàndria.

La fauna dels turons propers, com el deCarassumada, és especialment singular i típicament estèpica, destacant la presència de la xurra(Pteroc/es orienta/is), que troba en aquest espaiun dels seus últims reductes a Catalunya.Aquests indrets secs conserven també una ricafauna invertebrada, com és el cas dels heteròpters amb la presència d'algunes espècies úniques a la Península Ibèrica (P/agíognathus macu/atus, Nabris persímilis, ...).

En resum, el conjunt dels sistemes naturalsd'aquest espai acull diverses biocenosis ambelements extremadament singulars per lesterres interiors de la Catalunya central.

riors del PEIN, apart de les singularitats presents en d'altres zones de [es planes centrals.Les comunitats halòfiles són representades persaliconars herbacis (Suaedo-Sa/icorníetumbrevífoliae) amb alguns poblaments de tamarius i comunitats de limòniums (Suaedetum brevifo/iae iUmoníetum ovalifo/iI), riques en espèciesrares o endèmiques (Limon/um cata/aun/cumUmonium ovalifolium, .. .j. Els boscos de ribera(Rubio-Popu/etum a/bae) apareixen molt fragmentàriament i són acompanyants per herbassars higròfils i gespes calcigades. Els margesdels corrents d'aigua serven una fiara molt ricaI permeten la penetració en aquestes terreseixutes de les úniques plantes euro-siberianesque hi poden viure (Ranuncu/us repens, Agrimonia eupatoria, Humu/us /upu/us, Cepha/anthera damasonium, .. .j.

A l'entorn d'aquesta vegetació característica de les zones humides apareixen diversescomunitats xeròfiles que habiten els costers derelleus tabular encimbellat damunt de l'embassament. De fet, la zona de l'embassament hacreat una barrera d'origen antròpic entre lesàrees més seques per damunt d'aquest i lesrelativament humides per sota com a conseqüència dels regadius. Les comunitats vegetalsespontànies més interessants són aquelles queapareixen als relleus superiors. Les brolles itimonedes seques (Rosmarino-Unetum suffruticosi i Sideritetum cavanillesil) substitueixen engran part la màquia continental (RhamnoCocciferetum cocciferetosum) , molt empobridai degradada. Les comunitats més característiques d'aquest paisatge són però els erms de¡¡istó (Ruto-Brachypodietum retusO i els espartars (De/phinio-Lygeetum spartO. Preservats del'activitat agrícola, es conserven petits retallsd'aquests interessants erms estèpics provinents de les planes de l'Ebre. Les àrees mésnitrogenades són cobertes per un siscallar ambbotja pudent (Sa/s%-Artemisietum herbaa/bae). Aquestes comunitats són dominadestotalment per les plantes mediterrànies, i compten amb la presència d'algunes rareses fiorístiques mediterraneo-estèpiques: Lygeum spartum, Lygos sphaerocarpa, Stipa parviflora,Kochia scoparia, Astraga/us turo/ensis, etc.

La singular situació d'aquest enclau humit a[es planes occidentals catalanes determina lapresència de poblaments faunístics d'elevatinterès alguns d'ells desapareguts de les terresveïnes i que no tornen a reaparèixer fins terresmolt allunyades. Utxesa és un dels enclavaments de la Catalunya interior que presenta unmajor interès ornític. Els hàbitats característicsde [es zones humides d'Utxesa són un refugiúnic per molts ocells migratoris i sedentaris.Són molts els oceiis aquàtics que nidifiquen alscanyissars d'aquest espai, amb una gran diversitat. Com a espècies de gran singularitat irepresentativitat, hÇ>m troba entre d'altres elbitó (Botaurus stel/aris), ['agró roig (Ardea purpurea), el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), el bemat pescaire (Ardea cinerea), l'arpel[a(Circus aeruginosus), el milà negre (Mi/vusmigrans) , el rascló (Rallus aquatícus), la boscar-

L'embassament d'Utxesa és un espai singular situat a l'extrem sud-occidental de laplana central catalana, que reuneix sistemesnaturals de notable diversitat florística i faunística. És una mostra completa del paisatge característic del país, situada a l'entorn de l'embassament. A part de considerar una de les úniqueszones humides actuals de la Depressió Central,comprèn també els relleus tabulars propersamb retalls significatius del paisatge àrid (ermsde Sunyer i Carrassumada).

El territori d'aquest espai forma part de l'extrem meridional de la comarca del Segrià, almarge esquerre del riu Segre entre Torres deSegre i Altona. Format per relleus poc importants, en una extensa plana només interrompuda per petites serres de cims quasi plans constituïts per materials sedimentaris d'edatoligocènica -argiles i arenisques amb ciments calcaris-o A les cotes més baixes se situa l'Utxesa,d'origen artificial, originat per la construcció detres dics que retenen les aigües del canal deSeròs. El barratge artificial de les aigües hacreat una xarxa de llacunes ~Utxesa, Xima iBurgebut- que constitueix en l'actualitat la zona

humida més extensa de tota la Depressiócentral. A part dels notables valors biològics reunits en aquest espai, cal considerar el rellevantinterès paisatgístic de la zona, pel important contrast estètic que implica l'existència d'una gransuperfície d'aigua i zones ma~alenquesen el cord'un territori profundament sec i àrid.

L'espai reuneix una de les millors mostres de lesunrtats de vegetació que formen el paisatge actualde ies planes occidentals catalanes. Caracteritzatper l'extrema pobresa de les màquies de garric iarçot (Rhamno-Cocciferetum), degradades i substituïdes per brolles, enns i llistonars diversos. A l'entorn de l'embassament s'han desenvolupat di'versos elements de la vegetació aigualosa í de ribera,que actuen com a comunitats permanents d'a

quests indrets especials. La vegetació dels riberalshumits d'Utxesa és de característiques inigualablesen un territori de caràcter pseudo-estepari.

La superfície coberta permanentment peraigua ocupa una extensió important. Les aigüessón eutròfiques amb molts materials en suspensió i sostenen poblaments d'hidròfíts submergits i flotants (Potamogetonetum densonodosi i Lemno-,4zoffetum), que constitueixenl'hàbitat de nombrosos invertebrats aquàtics.E[s marges de l'embassament són coberts peruna vegetació helofítica densa i ben conservada que permet la vida de nombrosos ocellsaquàtics. Els canyissars i les jonqueres esreparteixen l'espai, amb una zonació característica: dins l'aigua el canyissar Typho-Schoenop/ectetum glauci, i a les parts més externes lesjonqueres, Magnocaricion e/atae, i d'altrescomunitats dels ambients humits que apareixen de forma més amada i espontània (MolinioH%schoenion i /mperato-Erianth/on). AI peude les valls i [Iigats a les proximitats de l'aigua deles cues de l'embassament es formen sòlssalins que porten una rica vegetació halòfila(Suaedion brevifoliae) sens dubte la més completa de les representades en els espais inte-

Depressió Central occidenta!Sector plana centra!

Utxesa•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••2. Espais inclosos en el PEIN


•••

285

286 •••

B.4. Avaluació del grau de protecció legalexistentAquest espai no gaudeix de la protecció legal suficient, tot i tenint en compte [es proteccions descrites a A.S.

8.5. Altres factors condicionants de laconservació de l'espaiLa totalitat de l'espai és de titularitat privada; l'embassament és propietat de FECSA

B.6. ConclusionsEspai bàsic en la xarxa del PEIN amb dues àrees bendiferenciades, una zona humida en un bon estat deconservació i una zona seca més degradada. Calassegurar i reforçar un règim estricte de proteccióper aquest espai.

c. Determinacions

C.l. Criteris per a la delimitació definitivaLa delimitació descrita a A.2. pot comportar la prolongació de les cues de l'embassament per lapresència de sòls salins poblats d'una vegetacióhalòfila molt singular. Aquesta inclou la projectadareserva natural de fauna salvatge.

C.2. Criteris de prioritat per a futuresampliacionsEls relleus tabulars de Sarroca pel seu interès fiorístic i faunístic.

C.3. Actuacions preventives- Completar ei règim urbanístic de l'espai mitjançantel pla especial que ha d'establir la delimItació definitiva de l'espai o, si escau per mitjà d'unes normesespecials de protecció conforme a l'article 78.3 delReglament de planejament de la Llei del sòl.- Promoure la inclusió de les màquies de garric iarçot (Rhamno-Quercetum-coccíferae) i de les alberedes (Rubio-Popu/etum a/bae) en la delimitació desuperfícies forestals d'àrea reduïda a què fa referència ¡'article 10 de la Llei 1211985 d'espais naturals.- Considerar de tot l'àmbit de l'espai com a zonahumida als efectes de l'article 11 de la Llei 12/1.985,d'espais naturals.- Executar prioritàriament les previsions del Plazonal de sanejament de ies aigües de ia zona 12, enaquells aspectes que incideixen en la millora de laqualitat de les aigües de l'espai (Decret 305/1 982).- D'acord amb l'article 24 de la Llei 12/1985 d'espais naturals, promoure la declaració com a reservanatural parcial dels erms de Carrassumada i Sunyer,atesos els seus alts valors biològics.

C.4. Normes particulars- D'acord amb l'article 9 de la Uei 12/1985 d'espaisnaturals, han de tenir la condideració d'estrictamentprotegides en aquest espai les espècies de la florasegüent: Lygeum spartum, St/pa pal1lÍflora, Lygossphaerocarpa, Astraga/us turo/ensis, Limoniumcata/aunicum i Limonium ovalifo/ium.- El planejament urbanístic estableix les mesuresadients per prevenir transformacions de la naturalesa, l'ús i la destinació actuals de les zones humides iles àrees de vegetació natural.- Aplicació de diverses mesures de protecció de lesaigües superficials i subterrànies (article 23 de lesNormes).


/

C.3. Actuacions preventives- Promoure la inclusió de les màquies de garric iarçot (Rhamno Quercetum-cocciferae) en la delimitació de superfícies forestals d'àrea reduïda a què fareferència l'article 10 de la Llei 12/1985, d'espaisnaturals.- Atesa la singularitat de la fauna d'aquest espai,d'acord amb l'article 36 de la Llei 3/1988, de protecció dels animals promoure la declaració de totl'àmbit com a reserva natural de fauna salvatge.

C.4. Normes particulars- D'acord amb l'article 9 de la Llei 12/1985, d'espaisnaturals, han de tenir la consideració d'estrictamentprotegides en aquest espai [es espècies de la florasegüent: Hefianthemum /edito/ium, Trigonella polyceratia, Crucianella patu/a, Serratula flavescens,Picris hispanica, Genista biflora i Lygeum spartum;també d'espècies de la fauna invertebrada: Glubiadorsal/s, Ciclndella germanica i Odontotarsus caudatus.- El planejament urbanístic municipal 0, si no n'hi ha,el pla especial que ha d'establir la delimitació definitiva de l'espai, regula les mesures adients per prevenir transformacions de la natura, l'ús i el destinacióactual de les àrees de vegetació natural.


c. Detenninacions


8.4. Avaluació del grau de protecció legalexistentNo existeixen figures de protecció legal que afectinl'àmbit d'aquest espai d'una manera significativa.

8.3. Síntesi dels problemes de l'espai.Aspectes significatiusEspai que no presenta problemes significatius, tot ila fragilitat d'alguns dels seus elements.

8.6. ConclusionsEspai que presenta un bon estat de conservació, perbé que cal reforçar el règim general del PEIN ambdeterminacions de caràcter particular.

8.2. Problemes derivats de l'activitat antròpicaL'espai no presenta problemes significatius.

C.1. Criteris per a la delimitació definitivaAquesta delimitació es refereix estrictament a [a descripció feta a A.2.

B. Diagnosi

8.1. Problemes específics dels sistemesnaturals- Vulnerabilitat de determinades comunitats i espècies vegetals de caràcter mediterraneo-estèpic.- Fragilitat i vulnerabi[ítat de determinats ocells esteparís i d'alguns elements subdesèrtics de la faunainvertebrada.



d. AltresRIF

termòfiles. Cal remarcar la singularitat florística i faunistica de l'espai, amb nombroses espècies ibèriques que assoleixen el límit de la seva àrea de distribució a les terres centro-occidentals catalanes; aixímateix, s'ha de destacar la presència de diversesespècies subdesèrtiques de la fauna invertebrada,molt rares a Catalunya.


a. Règim urbanisticNo té planejament.


A.G. Aspectes sòcio-econòmics d'interès


b. Usos i aprofitamentsMínoritariàment agricoles i ramaders. Cinegètics.Aprofitaments hidroelèctrics als límits de l'espai.

c. Construccions i instaHacionsCarreteres perimetrals. Nombroses pistes i camins.Masies disperses. Xarxa elèctrica.

d. Altres

437,5

437,5Aitona

Total

Segrià. el


A.2. DelimitacióPrenent com a punt inicial [a central de Serós, el límitsegueix vers ['est tot seguint la vall dels Masos finstrobar la carretera Aitona-Maials, la qual ressegueixvers e[ sud fins la vall de Cervera per continuar endirecció oest fins a la vall de Carratala. Desprès hidescendeix fins a la cota 170, des d'on retorna alpunt inicial tot passant pels costaners que tanquenambdues valls.

A.S. Superfície total437,5 ha

/\

A. Informacló (síntesi)""..

/J'

A.S. Motius de la inclusió en el PlaEspai singular, excel·ient representant del paisatgeerèmic de les planes de l'Ebre mitjà Constitueix unespai de notable interès per tenir representats elselements més típics dels erms i prats secs de laCatalunya àrida. Botànicament l'espai presenta unnotable interès atès que és un exceHent exemple dela transició entre les màquies de garric i arçot pobresi més continentals, i les més enriquides en espècies

A.4. El medi físic: síntesiEls Erms d'Aitona ocupen una zona d'antics cultiusde cereals i ametllers, actualment coberts per ermsde llistó i teròfits, com també per timonedes imàquies continentals de garric i arçot. La flora d'aquestes comunitats evidencia el caràcter mediterraneo-estèpic del territori. La fauna presenta una netaafinitat ibèrica, amb un component principal d'e[ements esteparis.

A.1. Situació



Espai singular, excel·lent representant delpaisatge erèmic de les planes de l'Ebre mitjà.Constitueix un espai de notable interès per tenirrepresentats els elements més típiques delserms i prats secs de la Catalunya àrida.

Els Erms d'Ai tona presenten un elevatinterès paisatgístic per la integració i l'equilibriexistent entre els conreus de secà i els fragments de vegetació natural. Ocupen una zonad'antics cultius de cereals i ammetllers, actualment molts d'ells abandonats i coberts percomunitats vegetals d'especial interès botànic.Les comunitats arvenses dels camps de secàencara apareixen amb freqüència (RoemerioHypocoetum pendulii i Dipfotaxietum erucoidis).

Sotànicament l'espai presenta un notableinterès per ésser un .excel·lent exemple de latransició entre les màquies de garric i arçotpobres (Rhamno-Cocciferetum cocciferetosum), en general situades més al nord, i lesmàquies més enriquides en espècies termòfiles(Rhamno-Coeeiferetum pistacïetosum), mésorientals i meridionals. Les primeres ocupensupetiicies molt petites (inferiors a 100 m2

) i formen petits claps de vegetació dominats pelgarric (Quereus coecifera) i l'arçot (Rhamnus!ycioides). Les zones més batudes pels ventslitorals, més temperades, són recobertes per lamàquia del Rhamno-Coeeiferetum Pistacietosum, caracteritzada per l'aparició del pi blanc(Pinus ha!epensis) i el llentiscle (Pistacia !entiscus) junt amb d'altres plantes termòfiles (Cistusclusii, Coroniffa minima ssp. clusii, ...). Aquestesmàquies ocupen extensions grans i el recobriment del sòl és superior al de les anteriors.

Els erms i prats secs (Thero-Brachypodion iAgropyro-Lygeion) ocupen supetiícies considerables i són els elements més característics delpaisatge actual d'aquest espai. La flora d'aquestes comunitats evidencia el caràcter mediterrani-estèpic del territori (elements corològicsibero-magribí, irano-turanià i saharo-sindià).L'extrema aridesa del indret permet la vida d'algunes plantes que tenen el seu òptim a les planes de l'Ebre i que assoleixen el límit de la sevaàrea de distribució a les terres centro-occidentalscatalanes (Hefianthemum ledifolíum, Trigonellapofyceratia, Crucianella patula, Serratula flavescens, Pieris hispanica, Genista biflora, .. .j.

Per la seva situació al baix Segre i el notablemosaic que formen els erms i d'altres comunitats naturals amb els conreus de secà (blat Iametllers), la fauna d'aquestes terres presentauna neta afinitat ibèrica. Per exemple, cal destacar la presència d'ocells esteparis com laxurra (Pteroc/es orientalis) que tenen en aquesta àrea una de les poques localitats de nidificació a les terres catalanes; en realitat per a algunes espècies d'aquest caràcter representa elseu límit oriental. Cal destacar la notable singularitat d'alguns elements de la fauna invertebrada, amb diverses espècies subdesèrtiques(africanes) que troben en aquesta zona llur límitseptentrional a Europa: aràcnids i solífugs(Glubia dorsalis), coleòpters (Cicindeffa germaniea), heteròpters (Odontotarsus caudatus),etc.

Erms d'AitonaDepressió Central occidentalSector plana central



287

les Alb"f.~~e;-. ~


I



C.1. Criteris per a la delimitació definitivaAquesta delimitació es refereix estrictament a la descripció feIa a A.2.

CA. Normes particularsEl pianejament urbanístic o, si no n'hi ha, el pla especial que regula la delimitació definitiva de l'espaiestableix les mesures adients per prevenir transformacions de l'ús. la naturalesa i la destinació actualsde les àrees de vegetació natural.

B.5. Altres factors condicionants de Jaconservació de l'espai

B.6. ConclusionsEspai que presenta un bon estat de conservació,sense que sigui previsible l'existència de problemesrellevants. El règim general del PEIN acompanyatd'un tractament urbanístic adequat, resulta suficient, en les condicions actuals i previsibles, peratendre eis requeriments bàsics de la seva protecció.

BA. Avaluació del grau de protecció legalexistentNo existeixen figures de protecció legal que afectinl'àmbit d'aquest espai d'una manera significativa.

IC. Determinacions,"

I

d. AltresRIF

B.2. Problemes derivats de l'activitat antròpicaL'espai no_presenta problemes rellevants.

B.3. Síntesi dels problemes de l'espai.Aspectes significatiusEspai que no presenta problemes significatius.


B.1. Problemes específics dels sistemesnaturalsVulnerabilitat de determinades comunitats i espècies de caràcter mediterraneo-estèpic.



a. Règim urbanistic

A.B. Aspectes sòcia-econòmics d'interès

a. Propietat del sòlPrivada,

b. Usos i aprofitamentsRamaderia. Minoritàriament agrícoles.

c. Construccions i insta/·lacionsPistes.

d. Altres


60,0

60,0Total

Massalcoreig

A.5. Motius de la inclusió en el PlaEspai singular que conserva fragments importantsdel paisatge mediterrani continental de les terresbaixes de la depressió de l'Ebre. El paisatge d'aspecte subdesèrtic, amb una forta influència delsvegetals mediterràneo-estèpics. és un representanttípic dels relleus testimonials de les planes delSegrià.

A.4. El medi fisic: síntesiMontllober és una petita elevació situada entre elsrius Segre i Cinca i molt propera a l'aiguabarreig d'aquests dos rius. La vegetació actual es caracteritzapel predomini dels matollars de botja pudent i siscall,les timonedes seques i els erms de llistó i plantesanuals.

Segrià, el

A.2. DelimitacióL'espai comprèn tot el costaner de ponent del tossalde Montllober comprès entre el limit provinciald'Osca amb ellimit de terme de Massalcoreig.


A.1. Situació



Espai singular de petites dimensions situat al'extrem més occidental de la Depressió Centralcatalana, al límit de les terres del Principat ambl'Aragó. Montllober és una petita elevació situada entre els rius Segre i Cinca i molt propera al'aiguabarreig d'aquests dos rius.

Els fragments de vegetació natural actualssón un bon exemple del paisatge mediterranicontinental de [es terres baixes de la depressióde l'Ebre. Les màquies de garric i arçot climàciques, pràcticament han desaparegut i nomésen resten petits retalls insignificants i no reCQ

neixibles. La vegetació actual es caracteritzapel predomini dels matollars nitrohalòfils(Sa/solo-Peganion) , afavorits per la pastura delbestiar boví. La comunitat més característica ésla de botja pudent i siscall (Artemisietum herbaalae) , que localment pren un gran desenvolupament. En la composició florística d'aquestescomunitats s'evidencia una forta influència delsvegetals mediterrani-estèpics; com en d'altresespais de la Depressió Central occidental algunes de les espècies que hi viuen són plantesmolt rares per a la flora catalana. Completen elpaisatge actual les timonedes seques i els ermsde llistó i plantes anuals (Agropyro-Lygeion). Elpaisatge d'aspectes subdesèrtic de Montlloberés un representant típic dels relleus testimonialsde les planes del Segrià.

Montllober i l'Aiguabarreig Segre-Cinca sóndos espais extremadament singulars (tot i quela singularitat rau en aspectes molt diferents)que conserven importants mostres dels sistemes naturals propis del territori més continentalitzat de Catalunya, profundament transformatsen el seu entorn per les activitats agrícoles.

MontlloberDepress;ó Central occidentalSector plana centra!

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••288 •••


A.3 Superfície total450,0 ha

A.2. DelimitacióEspai delimitat pel curs del riu Cinca des del límitprovincial d'Osca, i pel curs del riu Segre entre elpont de Seròs i la granja d'Escarp.

A.4. El medi físic: síntesiEspai format per l'aiguabarreig de dos rius de règim pirinenc' amb nombrosos canals anastornosats i illes fluvials. Els boscos de riberaSÓll representats principalmentper la salzeda de vimetera, l'albereda amb granza i elstamarigars. La presència d'illes fluvials amb magníficsboscos de ribera constitueix un refugi natural per a diverses espècies d'ocells, migradores i sedentàries.

C.3. Actuacions preventives- Promoure la inclusió de l'albereda amb granza(Vinco-Popu/etum a/bae), tamarigars (Tamaricetumcanariensis) i les salzedes de vimetera (AtripficiSalicetum) en ia delImitació de superficies forestalsd'àrea reduïda a què fa referència l'article 10 de laLlei 12/1985, d'espais naturals.- Ateses les característiques de la fauna d'aquestespai, d'acord amb l'article 37 de la Llei 3/1988 deprotecció dels animals. promoure la declaració detol l'àmbit com a refugi de fauna salvatge.- Consideració de tot l'àmbit de l'espai com a zonahumida als efectes de l'article 11 de la Llei 12/1985d'espais naturals.- En el cas de realitzar-se projectes d'obres dedefensa contra les riuades, cal presentar estudisacurats d'Impacte ambiental que garanteixin la conservació dels valors ecològics de l'espai.

C.4. Normes particulars- El planejament urbanístic i les disposicions específiques que estableixin els límits definitius d'aquestsespais determinarà les normes i actuacions oportunes per a la protecció estricta i, si escau, restauraciódels espais afectats per activitats extractives existents, abandonades o potencials.- Aplicació de diverses mesures de protecció de lesaigües superficials i subterrànies (article 23 de lesNormes).

8.3. Síntesi dels problemes de l'espai.Aspectes significatiusEspai amb una dinàmica fluvial que comporta canvissignificatius en la morfologia dels rius.

8.2. Problemes derivats de l'activitat antròpicaLes extraccions d'àrids generen canvis morfològicsde les lleres i els marges dels rius.

c. Determinacions


C.1. Criteris per a la delimitació definitivaAquesta delimitació es refereix estrictament a ladescripció feta a A.2.

8.4. Avaluació del grau de protecció legalexistentEl règim específic definit per la legislació d'aigües ales lleres i els marges és suficient, excepte pel que faa la protecció de la fauna.

8.5. Altres factors condicionants de laconservació de l'espaiLa titularitat pública de l'espai n'afavoreix la conservació.

8.6. ConclusionsEspai en un bon estat de conservació. Cal garantir lapossibilitat de realitzar obres de defensa dels conreus contra les riuades. Convé, a més, dotar l'espaid'un règim específic de protecció de la fauna.

8.1. Problemàtica específica dels sistemesnaturals- Vulnerabilitat de la vegetació marjalenca i de ribera.- Vulnerabilitat de determinades espècies de l'avi-fauna lligades al medi aquàtic.- Ei règim fluvial d'ambdós rius comporta alteracions morfològiques de les lleres i riberes.

LB. 'Diagnosi


a. Règim urbanisticCap municipi disposa de planejament.



d. AltresÉs d'aplicació el règim específic definit per la legislació d'aigües a les lleres i als marges.


A. 7. Impactes actuals o previsiblesNo existeixen impactes globalment significatius, tot iel canvi morfològic que han comportat les avingudesdels rius.

a. Propietat del sòlLa tolalltat de l'espai és de titularitat pública.

b. Usos i aprofitamentsAprofitament de les aigües. Agrícoles i silvícoies.Pesca i caça.

c. Construccions i instal·lacionsObres de defensa de ribera. Carreteres perimetrals.Ponts.

d. Altres

240,0

450,0

100,0

110,0

TotalSeròs

Granja d'Escarp, laMassalcoreig

A.5. Motius de la inclusió en el PlaL'aiguabarreig deis rius Segre i Cinca és un notableespai fluvial de característiques molt similars al de laNoguera Ribagorçana-Segre, però amb un grau decontinentalitat molt més acusat. L'espai constitueixuna destacable singularitat paísatgística en el conjuntde les planes eixutes interiors. És un excel'lent recuitde la diversitat pròpia dels sistemes naturals associatsals cursos d'aigua que travessen les planes occidentals. Cal destacar ia presència d'una vegetació aigualosa i de ribera molt ben conservada i representativade la unitat, amb poblaments faunístics de gran Interèscom és la gran diversitat d'ocells.

Segrià, el


i A. Informació (sínt~si)L __~__. _

A.1. Situació



ques d'aquest medi, algunes d'elles nidificantsa les terres de l'espai i poc comunes a la restadel país -cigonya blanca (Ciconia ciconia) ,corriol petit (Charadrius dubius), cames-llargues (Himantapus himantopus), esplugabous(Bubulcus ibis), martinet blanc (Egretta garzeta), bernat pescaire (Ardea cinerea), milà negre(Milvus migrans), ... - i d'altres, que malgratésser més comunes, són representatives de lafauna d'aquests biòtops -el cabusset(Tachybaptus ruficoflls) l'agró roig (Ardea purpurea), la boscarla mostatxuda (Acrocepha/usme/anopogon), ...-. Entre els mamifers cal destacar que amb certa regularitat la llúdriga potvisitar aquest indret. Tot junt constitueix una deles zones humides, terra endins, del més graninterès. S'ha de remarcar la gran diversitat i altaproducció dels poblaments de peixos, amb unabona representació de la fauna mediterràniaibèrica de curs baix i alguns elements d'origeneuropeu.

L'aiguabarreig dels rius el Segre i el Cinca és

un notable espai f1uvial de característiques moltsimilars al de l'Aiguabarreig Noguera Ribagorçana-Segre. Les principals diferències rauenen que el Segre-Cinca presenta un caràcter decontinentalitat molt més acusada que el de laNoguera Rigagorçana-8egre. L'espai consideratcomprèn el tram del riu Cinca entre els límits delPrincipat i la Granja d'Escarp, i el del Segre entreSeròs i l'aiguabarreig amb el Cinca.

Aquest tram fluvial és una exceHent mostrade la dinàmica fluvial dels rius pirinencs que solquen les planes occidentals catalanes. S'ha dedestacar la presència de nombrosos canalsanastomosats i d'illes fluvials que són un bonexponent de les pulsacions i règims dinàmicsdels dos rius.

L'espai constitueix una destacable singularitaten el conjunt de les planes eixutes interiors. Lapresència d'un paisatge verd i ufanós que vorejales superfícies d'aigua contrasta amb el paisatgesec i eixut de tot l'entorn. Aquest contrast ofereixuns valors paisatgístics excepcionals.

El curs fluvial dels dos rius és un excel·lentrecull de la diversitat pròpia dels sistemes naturals associats als cursos d'aigua que travessenles planes occidentals. Cal destacar la presència d'una vegetació aigualosa i de ribera molt

ben conservada i representativa de la unitat. Elsboscos de ribera (Papu/etalia a/bae) són representats principalment per la salzeda de vimetera (Atriplici-Salicetum), que colonitza els codolars més batuts per les aigües, i l'abareda ambgranza (Rubio-Papu/etum a/bae) més pròpiadels indrets més protegits de les aigües. Elstamarigars (Tamaricetum canariensis) tambésón freqüents en les riberes fangoses i nitrificades. Els sòls planers propers a la llera dels riusamb un nivell feàtlc elevat, són sovint dedicats ala plantació d'arbreres d'origen antròpic(Papu/us alba i Papu/us nígra). El llocs on l'aiguaresta més tranquil· la i més o menys estanyadasón coberts per fragments importants de vegetació helofítica, especialment de canyissars(Typho-Schoenoplectetum gfauclj.

Els hàbitats aquàtics són un medi escàs ales planes de la Depressió Central. Per això sónexplotats intensament per poblaments faunístics, molt rics i diversos. La biocenosi pròpiad'aquest medi és molt fràgil i en aquest territoriha sofert un fort impacte. L'espai consideratconserva una mostra representativa dels ecosistemes fluvials de la Depressió Central. D'altrabanda aquests sistemes s'interrelacionendirectament amb les terres eixutes de l'entorn-Montllober- i és tot el conjunt de riu, conreus icosters eixuts que constitueixen una unitat paisatgística indisociable. Així per exemple, sónmoltes les espècies d'ocells que tenen unadependència directa de l'aigua o dels riberalsdels rius, però que viuen normalment als costers secs propers.

L'espai té una notable importància per a lafauna ornítica. La presència d'illes fluvials ambmagnífics boscos de ribera constitueix un refugi natural per diverses espècies d'ocells migradores i sedentàries. Hi ha algunes espècies típi-

Aiguabarreig Segre-CincaDepressió Central occidentalSector plana centra!



•••

289

· 2012-05-31 · c.3. actuacions preventives promoure la inclusió de les rouredes de roure de...

Documents