4 . Ú L T I M A QUADERN Dijous, 1 de març del 2012

De solista en les formacions més diverses,David Pastor ha passat a despullar-sed’additaments fins a la mínima expressió.No tant com això, però sí amb la quasiúnica companyia del bateria Pere Foved,reduint més encara el que ha estat elformat anterior del músic valencià ambNu-Roots. Lliure, ampli, vigorós, el so dePastor troba ací un camp d’expressió ambels lligams mínims i l’embolcall rítmicimprescindible, diguem-ne natural. Unduet exultant de gràcia i energia.

Xavier Marzal, traductor valencià resident aBarcelona, publica el seu primer volum detextos visitant un gènere alhora engrescadori difícil com el de l'aforisme. Fugint de latemptació sentenciosa i concloent, l'autor esqüestiona ell mateix, pren distància a lamanera fusteriana, es recolza en la ironia (“sija estàs plorant, aprofita per pelar cebes”) itracta de sacsejar el lector amb idees queporten a la reflexió i la relectura. Un volummodest, però valuós, prologat per Joan Garí.

On eres quan va caure Europa? és elsuggestiu títol de l’article de l’escriptorsuec Per Wirtén que publica la revistaL’Espill en l’últim número. Una reflexióinteressant sobre el model europeu coma garant de dignitat social en aquesttemps de retallades. La revista inclou, amés a més, articles de William Viestenz,Tom Van Imschoot, Mercè Altamir,Xavier Ferré, François Rastier, MartíDomínguez, Anna Mateu, Josep Iborra oAdolf Beltran.

Recomanem...REVISTAper FERRAN BONO

ASSAIGper XAVIER ALIAGA

JAZZper JUAN M. JÁTIVA

S empre que passe uns diesa Itàlia, se m’imposa laidea —millor dit, l’evidèn-

cia— que, en algun moment in-determinadament remot, elsvalencians ens vam equivocarde península. No sé si és laproximitat geogràfica o les bendocumentades connexionshistòriques, però l’afinitat sal-ta a la vista. El fet és que enalgun lloc entre el Mezzogior-no i la Toscana els valenciansens mimetitzaríem com l’ai-gua dins de l’aigua. Podríem co-llir taronges, menjar arrossos,encendre falles i practicar lanostra tenaç mordacitat sensecridar gens l’atenció. A Itàlia,la major part dels valencianshauria votat Berlusconi durantdècades i l’altra part s’hauriadedicat a reguitnar per això,també durant dècades, mentreuns i altres exercíemsense manies la nostramanera, barroca i jo-vial, d’entendre els ne-gocis, el catolicisme, lasociabilitat i l’art de viu-re. Potser amb més es-til que en la trista penín-sula que ens ha tocaten sort —perquè la com-petència agusa l’en-giny, i els italians sónmestres en totes aques-tes coses— i, en tot cas,sense desentonar mas-sa. Sens dubte, seribèrics en comptesd’itàlics és, per als va-lencians, a més d’unaerrada còsmica, unacontínua font de frus-tracions.

Per sort, els vincleshistòrics entre una vora i l’al-tra de la mar són forts i alleu-gen la ferida. Més enllà delstrets típics i tòpics, hi hagutuna llarga relació. Els nuclisvells de les nostres ciutats erentan italians com es podia; hoeren els nostres pintors, desdel segle XV a Sorolla —per noparlar de Ribera, el millor detots, que era tan italià que allàs’hi va quedar—; els nostresmúsics i també els nostres es-

criptors. La vena italianad’aquests, d’Ausias March aRoís de Corella, o Timoneda,és poderosa. Quant a Blasco,s’hi ha ressaltat la influènciade Zola, però també caldria ha-ver parlat de Verga, i tutti quan-ti. Fins i tot el nostre millor ci-neasta, Luis G. Berlanga,practicà una variant eficaç decomèdia satírica italiana. Enresum, si els artistes catalansviuen l’obsessió francesa, alsvalencians se’ns endú Itàlia. Ésuna fatalitat que, personal-

ment, trobe benvinguda.I als nostres escriptors ac-

tuals els passa el mateix. Al-guns, com Josep Piera o JoanFrancesc Mira, per dir dosnoms obvis, en són plenamentconscients. D’altres, no sé sitant, ni els cal. La gran literatu-ra italiana té de tot, natural-ment, i hi sovinteja un tipus depoeta docte, exquisit i alhoraprofund, embegut d’una fran-cofília declarada i d’un enyorromàntic alemany (perquè l’an-

hel del nord és un leitmotiv per-sistent de l’esperit italià) queconforma la contrapartida hi-percivilitzada al tòpic de la tu-multuositat cridanera que sesol associar amb Itàlia. Afortu-nadament, nosaltres també te-nim poetes així, hereus d’unpòsit mil·lenari de cultura i do-tats d’una sensibilitat extrema,i Vicent Alonso n’és un dels mi-llors. Tota la seua obra n’ésuna bona prova, i qui haja lle-git el seu penúltim llibre, Delclam de Jasó, no requerirà mésdemostracions. Tampoc qui lle-gesca el que ara acaba de publi-car, En l’aspre vent del noumón.

Per descomptat, com totsels poetes dignes d’aquestnom, Alonso té trets singularís-sims que només el pertanyen aell, des de la peculiar imatge-

ria que prodiga a la quasi ob-sessivitat d’alguns dels seus in-terrogants —el sentit mateixde la poesia; el valor de la veri-tat; les trampes de la memòria;l’aspra certesa del present; larecerca, sempre vulnerada, dela mida justa de ràbia i de ten-dresa; les múltiples formes deldesistiment—; però jo ara vol-dria assenyalar un aire fami-liar, el del seu italianisme defons —o mediterraneïtat, si hovolen així, o, simplement, el

que, en el sentit més noble, elfa valencià i prou—, i el trobeen l’instint deliciós de la músi-ca de la llengua; en la formaintensament personal ambquè formula les seues incerte-ses ontològiques i morals, i, so-bretot, en la sensualitat queamera els seus paisatges inte-riors. En la delicada precisióamb què traça la ratlla que se-para els somnis de la terra odibuixa els seus ocells de retau-le, les herbes del jardí, la mar,que ací sempre és a prop, elsturons de la posta i l’olor d’unapoma de tantes tardors passa-des, o la llum veneciana, sere-na i melangiosa, que adensaels seus poemes. Són manifes-tacions d’una sensibilitat querespecta les coses, que n’accep-ta la rotunditat (que ja és, en si,una forma nítida de bellesa),

quan explora —i ací l’anhelromàntic, sempre inquiet— elssuburbis de l’ànima. El món deVicent Alonso és una aus-cultació perplexa i alhora unacontínua apel·lació als sentits.És un món italià. Així, mentres’escola el temps i el poeta pro-cura indagar-se en figures i“deixar els mots sobre la pellporosa de la terra”, aquest lli-bre és també un atent, secret,intensament viscut art decontemplació.

A poc a poc els indicadors del’arribada de les Falles es vanfent més evidents: la

il·luminació en les places, la tanca pera les mascletades en la plaça de l’Ajun-tament, el rètol lluminós anunciant al-guna falla nostrada… D’una banda men’alegre, ja que significa que la prima-vera ja és propera, i de l’altra em veuna mandra immensa. Pense en la tri-vialitat dels monuments fallers, en lacarrincloneria de l’Ofrena, en les cerca-viles, les bandes, les nits del foc, lesbunyoleries i les xurreries arribadesdels llocs més llunyans de la geografiaibèrica. El sarcasme i la rebequeriaque eren la raó de ser de les falles handonat pas a una festa sense cap nipeus, que fa ben poca gràcia (la fallano se la miren ni els fallers), i quearruïna, encara més, els cabals dels va-lencians. Allò que havia de servir decatarsi per a un poble ha estat instru-mentalitzat, reconduït, domat i posatal servei del poder, que veu amb bonsulls aquella brometa inofensiva de figu-rar encarnat com a ninot de falla. Ah,el veritable tarannà sarcàstic de la fa-lla l’encarna algú com l’actor Xavi Cas-tillo. Cada vegada que veig un delsseus Veriueu-ho (els podeu trobar a Vi-laweb o Levante-TV), pense que ell re-presenta millor que ningú aquella re-bequeria del valencià, aquella insolèn-cia al davant del poder que abans im-pregnava bona part del nostre poble.Les seues cròniques sobre el judici deCamps, sobre l’aeroport sense avionsde Castelló, sobre Rita Barberá al Ca-banyal, sobre els col·legis públics sen-se calefacció ni paper higiènic, sónuna autèntica traca. Xavi Castillo im-provisa, se’n surt del guió, amolla elque li passa pel cap, amb enginy, a unpas sempre de la bretolada (com quanva confessar a Mònica Oltra que el po-sava calent, cosa que no li passavaamb Enric Morera). Amb unes ulleresde sol es transforma en Carlos Fabra, iamb una perruca i un collar de perles,en Rita Barberá, que kingkongniana-ment destrossa el Cabanyal, entre bra-muls i gemecs. Veure els seus Veriueu-ho (eeeiiii!!!), el capità moro (Això quèval? Això ho pague jo!), el seu corredormediterrani (controlant-se les pulsa-cions), juntament amb la impagableajuda d’Octavi (Octavi, el diafragma!),es converteix en una autèntica sessióde catarsi, en una experiència tan pur-gant com reconfortant. És el nostreguinyol particular, amb la seua salgrossa, les seues carasses, els seus esti-rabots sobre la política valenciana. Devegades, se’n passa una mica, i ell sen’adona i riu, com un xiquet que ha fetuna malifeta. Xe, Xavi, això veriueu-ho,veriueu-ho, li diu el seu amic d’Alcoi. Iell ho ha veriuat, no ha parat de ve-riuar coses… Ai, si les falles les feraXavi Castillo! No em perdria cap niuna! Per a traques, els seus monòlegs.I per a mascletades, ni Brunchú ni Ca-baller: les de Pot de Plom.

CAMINS DISPARSDavid Pastor& Pere FovedOmix RecordsValència, 2012

L’ESPILLNúmero 39. Hivern 2011Universitat de ValènciaValència, 2012189 pàgines

CARTES DE PROP

Art de contemplacióEnric Sòria

ESPURNES

‘Mascletà’ Potde PlomMartí Domínguez

SÓC CONSCIENT QUEENTRA UN RAIG DESOL PER LA FINESTRAXavier MarzalEditorial Tarannà2011. 137 pàgines

L’escriptor Vicent Alonso. / mònica torres

El món d’Alonso ésuna auscultacióperplexa i unaapel·lació als sentits

L’actor Xavi Castillo.

L ’actuació dels creadorsplàstics en l’espai públicés sovint tema de debat

estètic. O de reflexió sociocultu-

ral. I sobretot, en molts casos,de polèmiques acalorades. Eldiàleg feliç entre escultura i es-pai públic continua sent una as-signatura pendent per als go-

verns municipals. El recentexemple de la construcció perpart de l’artista Ripollés d’unagran escultura monumental al’aeroport de Castelló amb el su-

port de la Diputació presididaper Carlos Fabra ha fet saltarles alarmes en els observatorisestètics com a exempled’intervenció babilònica i degust dubtós. I a més, l’ús del’erari públic en uns projectesdeterminats. Com assenyalavael sociòleg Gillo Dorfles, si hiha un estil amb què s’identificael monument públic a la nostraèpoca —al llarg del segle XX—és el kitsch. Per a l’historiadordel gust, el monument, en llocd’estar unit a una autènticaconvicció, religiosa, patriòtica,mística, "ha estat unit a l’acos-tumat ersatz, i ha caigut unavegada més en allò sentimen-

tal”. “En la nostra època”, assen-yala el catedràtic d’estètica Ro-man de la Calle, “s’ha anat des-envolupant un decantamentsignificatiu que ha conduït a en-tendre l’art com a reinter-pretació o relectura de la seuapròpia història i no tant com amimesi fonamental de la reali-tat”. És en aquest context, a pa-rer de Román de la Calle que“s’origina i s’aferma la catego-ria del kitsch com a paròdia pre-tensiosa d’allò ja existent, fruitdel mal gust i còpia inferiord’opcions artístiques i d’expe-riències estètiques preexis-tents”.

Només fent una ulladaràpida per una bona part del’escultura que s’ha produït enels nostres espais públics en lesúltimes dècades, la mostra re-sultant ofereix dubtes seriososde la seua qualitat estètica. Ales acaballes del franquisme,l’últim consistori municipal dela ciutat de València ornamen-tava la plaça de la Mare de Déu—després de la reforma— ambun conjunt escultòric protago-nitzat pel “pare Túria” i les “ver-ges-séquies” de la ciutat. El mo-nument que pretenia rememo-rar la tradició clàssica de lesgrans fonts monumentals, desde l’antiguitat fins a les fontsbarroques, no deixava de pro-duir un efecte final còmic, si nogrotesc. Una vegada més, ci-tant Dorfles, “la urgència com-memorativa produeix un efectekitsch”. Passa a les pàgines 2 i 3

P er un llibre que estic intentant es-criure, i que tindrà un componentde memòria infantil i adolescent,

he fet una visita llarga als llocs on vaigpassar la primera part de la vida, a l’ex-trem sud del terme municipal de Valèn-cia. Fa seixanta anys, era encara com un

poble de llauradors, rodejat de camps pul-crament treballats, d’alqueries i de barra-ques habitades. Era l’horta, però ambtramvia a la porta de casa. I ara no és niciutat ni camp, només una destrucció in-sensata, cases tancades o perdudes, enor-mes blocs impersonals de pisos, la casaon vaig nàixer convertida en un garatgegris i desolat, l’antiga bellesa perduda.No hi ha barraques vives entre els camps,cosa fins un cert punt ben natural, peròtampoc barraques conservades com amemòria o com a història. I poques alque-ries dignes del seu nom i encara actives ihabitades. He passejat llargament pelvell Camí Reial i pels antics camins que

eixien de la Torre cap a Paiporta o Caste-llar, pel camí de l’Alqueria d’Alba, pel ca-mí vell de Picassent, i tot era desolació iapagament implacable de la vida d’aques-ta horta nostra, en altre temps única ibellíssima. Tot era asfalt de carreteres,alqueries tancades o ruïnoses entre en-llaços d’autopistes, horribles munts de fe-rralla de cotxes, magatzems improvisatsi dispersos on hi hagué moreres verdes icases plenes de vida, solars coberts debrutícia, herbassars grocs, tot l’especta-cle del desastre que ningú ha volgut evi-tar. Com si no haguera estat possible evi-tar-ho, com si la modernitat, el progrés,la indústria i el comerç i tot això hague-

ren de suposar necessàriament ladestrucció d’un del més esplèndids, sin-gulars i densos paisatges humans que elsvalencians hem sabut produir com a cosaúnica i pròpia, i el triomf de la lletjorCom si tot això no fóra una cultura quecalia preservar amb tot l’amor, ladedicació, els plans i els diners que ha-gueren fet falta. Però ja se sap que inver-tir en cultura vol dir, en primer i quasiúnic lloc, fer museus d’art contemporani,planetaris hemisfèrics, aquaris oceànicsi altres projectes igualment profunds isumptuosos. Així és com va, i si no hiestàs d’acord del tot, és que no entens lamodernitat.

Pública, malgastadorai de mal gustLa intervenció escultòrica en els espais públics, entre lamegalomania i l’extravagància

CARTES DE PROP

‘Art decontemplació’, per

Enric Sòria

ENTREVISTA

Vilaplana: “En la novel·lahi ha contingudes

les meues pors”

CARLES GÁMEZ València

PUNT DE MIRA

Una visita: tristorJoan F. Mira

QU

AD

ER

N.

Dalt, una escultura de Ripollés en una rotonda de València. Baix, el banderiller Montoliu. / jesús císcar

Pàgina 4

Pàgina 2

DIJ

OU

S,

1D

EM

AR

ÇD

EL

20

12

,N

ÚM

.5

86

L’escultura públicaen el segle XXs’ha identificat ambel ‘kitsch’

Però posats a fer art-ficcióigual, molts dels monumentsque avui ens semblen de gustdubtós, en un futur són recupe-rats, ara com a obres pop, dinsd’aquest joc que sempre son lesoscil·lacions del gust. “Lahistòria refugiada en el pas deltemps exercita sobre totes lescoses els seus poders i les seuesinfluències”, diu Román de laCalle. La mateixa evolució delconcepte kitsch així ens ho de-

mostra. “Des que la categoriakitsch fou integrada en lanòmina dels conceptes estèticsgenerals, primerament a Euro-

pa, i després des d’Amèrica delNord, sobretot a Califòrnia, mol-tes manifestacions kitsch ambels seus excessos, paròdies,pseudolectures, s’han integraten la mateixa història de l’art”indica De la Calle. Així, potserque la fastuosa escultura de l’ae-roport de Castelló i altres exem-ples frustrats, d’ací a unes dèca-des es vegen amb la mateixacomplaença que avui veiemobres com Disneylandia o els

hotels de Las Vegas. O potsercom apunta el professor Ro-mán de la Calle amb un puntd’humor, caldria “la fixació duna llei de data de caducitatper a escultures públiques ique, passat un temps, la deixa-ra en una jubilació feliç, en unaalternativa vall de Josafat visita-ble, com a lliçó educativa, per aresidents i turistes atrets per lahistòria viva de la nostra vidaquotidiana”.

EL QUADERN DELES VIDES PERDUDESSilvestre VilaplanaEditorial BromeraAlzira, 2012191 pàgines

.

S ilvestre Vilaplana és unautor amb obra ja respec-table: un grapat de llibres

de poesia i de literatura juvenil iuns quants títols que pertanyen,si em passeu el convencionalis-me, a la divisió gran. Des quepublicà Les cendres de cavaller,l’autor d’Alcoi, per atraure lec-tors, enfila la matèria històrica iliterària, pel reclam de la novel·lad’aventures. Després, sense aban-donar el camp històric, s’enfilapels camins del thriller, on punxàen L’anell del pescador, però esreféu amb més encert en L’es-tany de foc. Silvestre Vilaplana ésun autor que cerca obertamentlectors, i els mons que ofereix po-den ser atractius, però no són

fàcils, i per tal que funcionen itinguen una solidesa els cal unaveu personal i un estil dinàmic,sense renunciar a una pàtina cul-ta, literària. En aquesta ocasió, elsalt és més arriscat, perquè par-lar d’assassinats de menudes i fapensar aquest lector en produc-tes de cel·luloide majoritària-

ment de tercera. En tot cas, l’au-tor sap on juga i per això, perapujar el baròmetre literari, apos-ta pel component psicològic, pellaberint estètic i de vides que ofe-reix la ficció

El quadern de les vides perdu-des trena dos fils narratius: l’unens mostra el que fa i pensa l’as-sassí. L’altre el protagonitza unvell aspre, solitari i malalt. Viu enuna situació precària i ha de ven-dre’s allò que més s’estima, elsllibres. És un home marcat perl’obsessió i la culpa: la seua filladesaparegué sent menuda. Estàinstal·lat en el desastre, viu en unpis tronat i a punt d’enderrocar.Però el gran drama és personal.El seu cervell és poblat per uncràter expansiu: la memòria i lesparaules se li desfan. Passa horessense consciència, quan retorna,pot anar vés a saber com i ambobjectes que el delaten. Viu enalta tensió. El viatge al buit l’ano-mena l’hoste. Personificar-lo ésuna manera de no claudicar. Tra-ma estratègies per a moure’s pel

pis, que és el refugi, però tambéun laberint, ple de secrets i d’in-certeses. Cada dia es descentramés i es troba fets que no sap siels ha provocat ell. Sospita, així,que ell podria ser el caçador demenors. La seua lluita contra elcreixement del no-res, per a man-tenir-se connectar amb aquellque ha sigut, és copiar passatgesde llibres que ha habitat i que elrepresenten. És la via per a recor-dar "què sóc i qui sóc". Sobretotretrata un estadi present: el buit,l’angoixa, l’ànsia d’un món queacaba devorant-lo. La intriga, onbarreja confusió psicològica i mo-ral, administra cautelosamentles dades i al final les peces co-mencen a encaixar i a il·luminarles ombres, si més no, en part. Elcombat mental del protagonista iel seu univers d’universos fa queel llibre vaja més enllà d’unahistòria de perversitats. I això faque siga un llibre que s’ha de va-lorar i el mostra com un títol ex-traordinari dins de la trajectòriade l’autor.

UN PAÍS DE PARAULES

Pel laberint d’una vida de ficcions

E l enemigo no es tonto ensrepetien els tinents quanféiem el servei militar obli-

gatori. Ens repetien més frases (lapatria es como la madre, la herma-na, la novia), però aquesta era lamés divertida. Mai no vam saberqui era l’enemic, però intentàvemestar-ne alerta, per si de cas. Pot-ser eren els processats en judicissumaríssims i consells de guerraque aquests tinents presidien. Tin-gueren o no diploma jurídic (Ju-lián Grimau).

Molts anys després, la publici-tat d’uns magatzems insisteix,amb un yo no soy tonto (hi ha cappublicitat pitjor i més grollera?),en la mateixa línia. Són, els seusclients, l’enemic? Enemic: “Con-trari a algú, que té aversió contraalgú, que cerca d’oposar-s’hi odamnejar-lo. Que fa la guerra con-tra algú”.

En la militaritzada societat ci-vil, era la BPS (Brigada Politicoso-cial) l’encarregada de controlarenemics, que no de descobrir-ne.Van ser famosos personatges comBallesteros (cap antiterroristaamb el govern de Felipe Gonzá-lez), Conesa, Solsona, etc., i Anto-nio Moreno, cap de la policia deValència (per obra i gràcia deRubalcaba). És alarmant lafascinació del PSOE envers aques-ta gent. Deu ser tradició de lesdemocràcies acollir-los, promocio-nar-los, com en el cas nord-americà, que, entre els perseguitspels governs nazis, incloïa execu-tors amb prou experiència per aentrenar agents propis en “l’art”de l’interrogatori.

El mal és que, lluny de mantin-dre una discreció pròpia delcàrrec, no callen, com ara aquestsenyor que, exercint la seuavocació des de fa dècades, soltaallò de l’enemic quan s’enfrontaal perillosíssim exèrcit d’adoles-cents. “Ja s’ha passat”, deuen ha-ver pensat els seus caps políticsamb un cert nerviosisme perquèels trenca el difícil malabarismede fer “com si no...”. (però sí, i ca-da dia més). Cal guardar les mane-res, Sr. Moreno. Dissimular unamica, ser políticament més correc-te. L’amo ha canviat una mica.

La resposta cívica ja l’hem vis-ta: Moreno emmudit. Sota el fran-quisme, quan els advocats els cita-ven com a testimonis en judicispolítics (com els fotia ser desco-berts!) també emmudien la seuaprepotència. Sr. Moreno, vigile elsseus (nous?) caps.

El perill no és sols tindre uncap de policia amb aquest concep-te de l’enemic, sinó com orientales bandes paramilitars de l’extre-ma dreta, organitzacions que gau-deixen des de fa molt de tempsd’una impunitat alarmant al nos-tre país. De tant en tant (cal guar-dar les maneres) cau un grup enuna altra ciutat. No n’és el cas acasa nostra. Sr. Moreno: vosté hademostrat que pot ser policia endictadura i en democràcia. Enho-rabona... però vigile les seues ma-neres. Cobra de l’enemic que vaabaixar-se els pantalons perquègent com vosté gaudira de lademocràcia.

D’esquerra a dreta, escultures aValència dedicades a santaTeresa Jornet, l'actor AntonioFerrandis i “la pau i laconcòrdia”. / jesús císcar

A LA LLETRA

L’enemicAlbert Garcia iHernàndez

Francesc Calafat

Carmen Calvo: “Lesciutats estan plenesd’artefactes que nodiuen res”

QUADERN Dijous, 1 de març del 2012 C U L T U R A . 3

ve de la pàgina 1

Exemples més recents i al’abric protector del consistorique presideix Rita Barberá, enshan deixat mostres inequívo-ques d’aquest gust dubtós a l’ho-ra d’actuar en el paisatge ur-banístic de la ciutat. Figuresd’actors (monument a AntonioFerrandis) banderillers (escul-tura de Manolo Montoliu), per-sonatges històrics (Francesc deVinatea), homenatges a la “do-na valenciana”, o a “la pau i laconcòrdia” com el que ornamen-ta un cantó de la plaça de laReina en són exemples. En al-tres casos, per defugir el monu-ment tradicional, l’elecció re-cau en allò “modern” o d’“avant-guarda” mitjançant lautilització d’un estil abstracte osimbòlic, que dóna com a resul-tat final un efecte kitsch mésacusat. “Les ciutats”, diu l’artis-ta Carmen Calvo, “estan plenes

d’artefactes que no diuen res.S’ha d’acudir als artistes perquèdonen solucions a problemesd’espais, no omplir els espaisamb peces sense sentit”.

En aquest mapa o guiaescultòrica cal assenyalar comun factor potenciador d’aquestaplasticitat equívoca els dictatsurbanístics. Per al professor Ro-man de la Calle “és aquestafunció d’ordenació urbana, aquè tant es recorre amb roton-

des, cruïlles d’avingudes o acces-sos a zones residencials, ons’acostuma a produir la respostakitsch. Quasi sempre donen coma resultat models desmesurats,radicalment confosos en la seuacomunicació estètica o reptantla història en la seua simbolo-gia”. Per a Carmen Calvo, espaipúblic i intervenció escultòricano han de significar un divorciestètic. “Escultors com Chillida,Oteiza han fet obres clares i pen-

sades per al seu entorn amb undiàleg ben estimulant amb la na-tura. Entre nosaltres tenim elsexemples d’un Andreu Alfaro oun Miquel Navarro, que hanaconseguit reeixir en aquest ti-pus d’intervencions. El mal gust,al cap i a la fi, rau en el projecte"diu Calvo.

Enfront d’aquesta falta d’equi-libri amb el seu entorn o paisat-ge urbà, hi ha per contra un al-tre tipus d’intervenció, assenya-

la Román de la Calle, “més dis-creta, que busca principalmentla integració de les intervencio-ns escultòriques en el mateixmarc d’habitabilitat humanadins del teixit de la ciutat. Estracta de propiciar experiènciesestètiques de descobriment, demarcatge d’espais emblemàticso de possibles acostaments artís-tics al ciutadà, en l’àmbit de jocque la quotidianitat possibilita”.

“Ens trobem així amb el desig

de transformar l’espai públic através de la presència d’escultu-res a l’aire lliure", comenta De laCalle. Per a Carmen Calvo, el pa-norama general no pot ser mesdesolador i de poc interés.“Hi hauna falta d’ètica professional”diu. I allò més greu són els di-ners que es malgasten en espaispúblics que són morts. La res-ponsabilitat de l’ornamentpúblic hauria de tornar a ser ab-solutament democràtica”.

Artefactes que no diuen resRotondes, avingudes i places acullen mostres escultòriques del mal gust

L a nova novel·la de Silves-tre Vilaplana (Alcoi, 1969),El quadern de les vides per-

dudes (Bromera, 2012), ha estatuna sorpresa. D’entrada, perquèla seua narrativa per a adults—també fa poesia i novel·la juve-nil— s’havia mogut en els margesd’una novel·la històrica ben trena-da i d’ampli espectre. El seu nouvolum, tanmateix, és un canvi deregistre inesperat, una mena dethriller psicològic contemporani,ofegós i multidireccional, on lapèrdua de la memòria de l’anciàprotagonista serveix per a llançarl’àncora en temàtiques com ara lasolitud, la maldat humana o lacreació literària. Una propostamadura i densa que va rebre elpremi Alfons el Magnànim.

“Havia fet molta novel·lahistòrica i el plantejament eracanviar, fer una cosa diferent,coetània... I després va sorgir eltema: què passarà un dia, quanseré vell, i començaré a oblidarcoses? Amb aquest pensamentcrees un personatge que està sol,abandonat, i veus com pot funcio-nar”, explica l’autor. Sobre aquestpunt de partida, Vilaplana super-posa una atractiva línia argumen-tal, la de la memòria literària, através de fragments de llibres queel protagonista tracta de salvardel seu propi oblit, escrivint-los enun quadern, com els lectors quememoritzen volums en Farenheit451, l’obra de Ray Bradbury. “Totala vida vius envoltat de llibres, for-men part de la teua existència. I lanovel·la està vinculada als llibres,en són uns protagonistes clars. Va

ser una feinada revisar obres quefeia molt de temps que havia llegiti trobar-n’hi els fragments repre-sentatius i, al mateix temps,adients a la història, que donarenpistes al lector. Però també fou en-grescador”, anota. Una via per arecuperar Borges, Proust, Homero Rodoreda que, si més no,empentà Vilaplana a construiruna prosa ben curosa. “Cada ca-pítol el vaig treballar com un petit

poema, corregint sobre el que jahavia escrit, buscant la musicali-tat, les paraules adients...”.

A aquell rerefons d’oblit i litera-tura, s’hi afegeix una trama in-quietant d’assassinats i violacionsde xiquetes que culmina el to deconjunt aspre i incòmode, d’equili-bri difícil, però assenyat. “Hi haviaescenes molt desagradoses d’es-criure, t’havies de posar en el llocd’un assassí, però també hi ha un

allunyament, evitava ser explícit.El lector ja és prou intel·ligent”. Ila història que es conta prou dura.“És que en la novel·la hi ha contin-gudes les meues pors, el temorque em passe el mateix que al pro-tagonista. Una persona em va dir:perquè et conec, si no pensariaque ets una mala persona”, con-clou amb la satisfacció de qui in-tueix que ha trobat la difícil recep-ta per a colpir els lectors.

SILVESTRE VILAPLANA ESCRIPTOR

“En la novel·lahi ha contingudesles meues pors”XAVIER ALIAGA València

L’escriptor Silvestre Vilaplana el dia que va presentar la novel·la. / mònica torres

Román de la Calle:“L’ordenació urbanapropicia el monumentde gust ‘kitsch”

2 . C U L T U R A QUADERN Dijous, 1 de març del 2012

Però posats a fer art-ficcióigual, molts dels monumentsque avui ens semblen de gustdubtós, en un futur són recupe-rats, ara com a obres pop, dinsd’aquest joc que sempre son lesoscil·lacions del gust. “Lahistòria refugiada en el pas deltemps exercita sobre totes lescoses els seus poders i les seuesinfluències”, diu Román de laCalle. La mateixa evolució delconcepte kitsch així ens ho de-

mostra. “Des que la categoriakitsch fou integrada en lanòmina dels conceptes estèticsgenerals, primerament a Euro-

pa, i després des d’Amèrica delNord, sobretot a Califòrnia, mol-tes manifestacions kitsch ambels seus excessos, paròdies,pseudolectures, s’han integraten la mateixa història de l’art”indica De la Calle. Així, potserque la fastuosa escultura de l’ae-roport de Castelló i altres exem-ples frustrats, d’ací a unes dèca-des es vegen amb la mateixacomplaença que avui veiemobres com Disneylandia o els

hotels de Las Vegas. O potsercom apunta el professor Ro-mán de la Calle amb un puntd’humor, caldria “la fixació duna llei de data de caducitatper a escultures públiques ique, passat un temps, la deixa-ra en una jubilació feliç, en unaalternativa vall de Josafat visita-ble, com a lliçó educativa, per aresidents i turistes atrets per lahistòria viva de la nostra vidaquotidiana”.

EL QUADERN DELES VIDES PERDUDESSilvestre VilaplanaEditorial BromeraAlzira, 2012191 pàgines

.

S ilvestre Vilaplana és unautor amb obra ja respec-table: un grapat de llibres

de poesia i de literatura juvenil iuns quants títols que pertanyen,si em passeu el convencionalis-me, a la divisió gran. Des quepublicà Les cendres de cavaller,l’autor d’Alcoi, per atraure lec-tors, enfila la matèria històrica iliterària, pel reclam de la novel·lad’aventures. Després, sense aban-donar el camp històric, s’enfilapels camins del thriller, on punxàen L’anell del pescador, però esreféu amb més encert en L’es-tany de foc. Silvestre Vilaplana ésun autor que cerca obertamentlectors, i els mons que ofereix po-den ser atractius, però no són

fàcils, i per tal que funcionen itinguen una solidesa els cal unaveu personal i un estil dinàmic,sense renunciar a una pàtina cul-ta, literària. En aquesta ocasió, elsalt és més arriscat, perquè par-lar d’assassinats de menudes i fapensar aquest lector en produc-tes de cel·luloide majoritària-

ment de tercera. En tot cas, l’au-tor sap on juga i per això, perapujar el baròmetre literari, apos-ta pel component psicològic, pellaberint estètic i de vides que ofe-reix la ficció

El quadern de les vides perdu-des trena dos fils narratius: l’unens mostra el que fa i pensa l’as-sassí. L’altre el protagonitza unvell aspre, solitari i malalt. Viu enuna situació precària i ha de ven-dre’s allò que més s’estima, elsllibres. És un home marcat perl’obsessió i la culpa: la seua filladesaparegué sent menuda. Estàinstal·lat en el desastre, viu en unpis tronat i a punt d’enderrocar.Però el gran drama és personal.El seu cervell és poblat per uncràter expansiu: la memòria i lesparaules se li desfan. Passa horessense consciència, quan retorna,pot anar vés a saber com i ambobjectes que el delaten. Viu enalta tensió. El viatge al buit l’ano-mena l’hoste. Personificar-lo ésuna manera de no claudicar. Tra-ma estratègies per a moure’s pel

pis, que és el refugi, però tambéun laberint, ple de secrets i d’in-certeses. Cada dia es descentramés i es troba fets que no sap siels ha provocat ell. Sospita, així,que ell podria ser el caçador demenors. La seua lluita contra elcreixement del no-res, per a man-tenir-se connectar amb aquellque ha sigut, és copiar passatgesde llibres que ha habitat i que elrepresenten. És la via per a recor-dar "què sóc i qui sóc". Sobretotretrata un estadi present: el buit,l’angoixa, l’ànsia d’un món queacaba devorant-lo. La intriga, onbarreja confusió psicològica i mo-ral, administra cautelosamentles dades i al final les peces co-mencen a encaixar i a il·luminarles ombres, si més no, en part. Elcombat mental del protagonista iel seu univers d’universos fa queel llibre vaja més enllà d’unahistòria de perversitats. I això faque siga un llibre que s’ha de va-lorar i el mostra com un títol ex-traordinari dins de la trajectòriade l’autor.

UN PAÍS DE PARAULES

Pel laberint d’una vida de ficcions

E l enemigo no es tonto ensrepetien els tinents quanféiem el servei militar obli-

gatori. Ens repetien més frases (lapatria es como la madre, la herma-na, la novia), però aquesta era lamés divertida. Mai no vam saberqui era l’enemic, però intentàvemestar-ne alerta, per si de cas. Pot-ser eren els processats en judicissumaríssims i consells de guerraque aquests tinents presidien. Tin-gueren o no diploma jurídic (Ju-lián Grimau).

Molts anys després, la publici-tat d’uns magatzems insisteix,amb un yo no soy tonto (hi ha cappublicitat pitjor i més grollera?),en la mateixa línia. Són, els seusclients, l’enemic? Enemic: “Con-trari a algú, que té aversió contraalgú, que cerca d’oposar-s’hi odamnejar-lo. Que fa la guerra con-tra algú”.

En la militaritzada societat ci-vil, era la BPS (Brigada Politicoso-cial) l’encarregada de controlarenemics, que no de descobrir-ne.Van ser famosos personatges comBallesteros (cap antiterroristaamb el govern de Felipe Gonzá-lez), Conesa, Solsona, etc., i Anto-nio Moreno, cap de la policia deValència (per obra i gràcia deRubalcaba). És alarmant lafascinació del PSOE envers aques-ta gent. Deu ser tradició de lesdemocràcies acollir-los, promocio-nar-los, com en el cas nord-americà, que, entre els perseguitspels governs nazis, incloïa execu-tors amb prou experiència per aentrenar agents propis en “l’art”de l’interrogatori.

El mal és que, lluny de mantin-dre una discreció pròpia delcàrrec, no callen, com ara aquestsenyor que, exercint la seuavocació des de fa dècades, soltaallò de l’enemic quan s’enfrontaal perillosíssim exèrcit d’adoles-cents. “Ja s’ha passat”, deuen ha-ver pensat els seus caps políticsamb un cert nerviosisme perquèels trenca el difícil malabarismede fer “com si no...”. (però sí, i ca-da dia més). Cal guardar les mane-res, Sr. Moreno. Dissimular unamica, ser políticament més correc-te. L’amo ha canviat una mica.

La resposta cívica ja l’hem vis-ta: Moreno emmudit. Sota el fran-quisme, quan els advocats els cita-ven com a testimonis en judicispolítics (com els fotia ser desco-berts!) també emmudien la seuaprepotència. Sr. Moreno, vigile elsseus (nous?) caps.

El perill no és sols tindre uncap de policia amb aquest concep-te de l’enemic, sinó com orientales bandes paramilitars de l’extre-ma dreta, organitzacions que gau-deixen des de fa molt de tempsd’una impunitat alarmant al nos-tre país. De tant en tant (cal guar-dar les maneres) cau un grup enuna altra ciutat. No n’és el cas acasa nostra. Sr. Moreno: vosté hademostrat que pot ser policia endictadura i en democràcia. Enho-rabona... però vigile les seues ma-neres. Cobra de l’enemic que vaabaixar-se els pantalons perquègent com vosté gaudira de lademocràcia.

D’esquerra a dreta, escultures aValència dedicades a santaTeresa Jornet, l'actor AntonioFerrandis i “la pau i laconcòrdia”. / jesús císcar

A LA LLETRA

L’enemicAlbert Garcia iHernàndez

Francesc Calafat

Carmen Calvo: “Lesciutats estan plenesd’artefactes que nodiuen res”

QUADERN Dijous, 1 de març del 2012 C U L T U R A . 3

ve de la pàgina 1

Exemples més recents i al’abric protector del consistorique presideix Rita Barberá, enshan deixat mostres inequívo-ques d’aquest gust dubtós a l’ho-ra d’actuar en el paisatge ur-banístic de la ciutat. Figuresd’actors (monument a AntonioFerrandis) banderillers (escul-tura de Manolo Montoliu), per-sonatges històrics (Francesc deVinatea), homenatges a la “do-na valenciana”, o a “la pau i laconcòrdia” com el que ornamen-ta un cantó de la plaça de laReina en són exemples. En al-tres casos, per defugir el monu-ment tradicional, l’elecció re-cau en allò “modern” o d’“avant-guarda” mitjançant lautilització d’un estil abstracte osimbòlic, que dóna com a resul-tat final un efecte kitsch mésacusat. “Les ciutats”, diu l’artis-ta Carmen Calvo, “estan plenes

d’artefactes que no diuen res.S’ha d’acudir als artistes perquèdonen solucions a problemesd’espais, no omplir els espaisamb peces sense sentit”.

En aquest mapa o guiaescultòrica cal assenyalar comun factor potenciador d’aquestaplasticitat equívoca els dictatsurbanístics. Per al professor Ro-man de la Calle “és aquestafunció d’ordenació urbana, aquè tant es recorre amb roton-

des, cruïlles d’avingudes o acces-sos a zones residencials, ons’acostuma a produir la respostakitsch. Quasi sempre donen coma resultat models desmesurats,radicalment confosos en la seuacomunicació estètica o reptantla història en la seua simbolo-gia”. Per a Carmen Calvo, espaipúblic i intervenció escultòricano han de significar un divorciestètic. “Escultors com Chillida,Oteiza han fet obres clares i pen-

sades per al seu entorn amb undiàleg ben estimulant amb la na-tura. Entre nosaltres tenim elsexemples d’un Andreu Alfaro oun Miquel Navarro, que hanaconseguit reeixir en aquest ti-pus d’intervencions. El mal gust,al cap i a la fi, rau en el projecte"diu Calvo.

Enfront d’aquesta falta d’equi-libri amb el seu entorn o paisat-ge urbà, hi ha per contra un al-tre tipus d’intervenció, assenya-

la Román de la Calle, “més dis-creta, que busca principalmentla integració de les intervencio-ns escultòriques en el mateixmarc d’habitabilitat humanadins del teixit de la ciutat. Estracta de propiciar experiènciesestètiques de descobriment, demarcatge d’espais emblemàticso de possibles acostaments artís-tics al ciutadà, en l’àmbit de jocque la quotidianitat possibilita”.

“Ens trobem així amb el desig

de transformar l’espai públic através de la presència d’escultu-res a l’aire lliure", comenta De laCalle. Per a Carmen Calvo, el pa-norama general no pot ser mesdesolador i de poc interés.“Hi hauna falta d’ètica professional”diu. I allò més greu són els di-ners que es malgasten en espaispúblics que són morts. La res-ponsabilitat de l’ornamentpúblic hauria de tornar a ser ab-solutament democràtica”.

Artefactes que no diuen resRotondes, avingudes i places acullen mostres escultòriques del mal gust

L a nova novel·la de Silves-tre Vilaplana (Alcoi, 1969),El quadern de les vides per-

dudes (Bromera, 2012), ha estatuna sorpresa. D’entrada, perquèla seua narrativa per a adults—també fa poesia i novel·la juve-nil— s’havia mogut en els margesd’una novel·la històrica ben trena-da i d’ampli espectre. El seu nouvolum, tanmateix, és un canvi deregistre inesperat, una mena dethriller psicològic contemporani,ofegós i multidireccional, on lapèrdua de la memòria de l’anciàprotagonista serveix per a llançarl’àncora en temàtiques com ara lasolitud, la maldat humana o lacreació literària. Una propostamadura i densa que va rebre elpremi Alfons el Magnànim.

“Havia fet molta novel·lahistòrica i el plantejament eracanviar, fer una cosa diferent,coetània... I després va sorgir eltema: què passarà un dia, quanseré vell, i començaré a oblidarcoses? Amb aquest pensamentcrees un personatge que està sol,abandonat, i veus com pot funcio-nar”, explica l’autor. Sobre aquestpunt de partida, Vilaplana super-posa una atractiva línia argumen-tal, la de la memòria literària, através de fragments de llibres queel protagonista tracta de salvardel seu propi oblit, escrivint-los enun quadern, com els lectors quememoritzen volums en Farenheit451, l’obra de Ray Bradbury. “Totala vida vius envoltat de llibres, for-men part de la teua existència. I lanovel·la està vinculada als llibres,en són uns protagonistes clars. Va

ser una feinada revisar obres quefeia molt de temps que havia llegiti trobar-n’hi els fragments repre-sentatius i, al mateix temps,adients a la història, que donarenpistes al lector. Però també fou en-grescador”, anota. Una via per arecuperar Borges, Proust, Homero Rodoreda que, si més no,empentà Vilaplana a construiruna prosa ben curosa. “Cada ca-pítol el vaig treballar com un petit

poema, corregint sobre el que jahavia escrit, buscant la musicali-tat, les paraules adients...”.

A aquell rerefons d’oblit i litera-tura, s’hi afegeix una trama in-quietant d’assassinats i violacionsde xiquetes que culmina el to deconjunt aspre i incòmode, d’equili-bri difícil, però assenyat. “Hi haviaescenes molt desagradoses d’es-criure, t’havies de posar en el llocd’un assassí, però també hi ha un

allunyament, evitava ser explícit.El lector ja és prou intel·ligent”. Ila història que es conta prou dura.“És que en la novel·la hi ha contin-gudes les meues pors, el temorque em passe el mateix que al pro-tagonista. Una persona em va dir:perquè et conec, si no pensariaque ets una mala persona”, con-clou amb la satisfacció de qui in-tueix que ha trobat la difícil recep-ta per a colpir els lectors.

SILVESTRE VILAPLANA ESCRIPTOR

“En la novel·lahi ha contingudesles meues pors”XAVIER ALIAGA València

L’escriptor Silvestre Vilaplana el dia que va presentar la novel·la. / mònica torres

Román de la Calle:“L’ordenació urbanapropicia el monumentde gust ‘kitsch”

2 . C U L T U R A QUADERN Dijous, 1 de març del 2012

4 . Ú L T I M A QUADERN Dijous, 1 de març del 2012

De solista en les formacions més diverses,David Pastor ha passat a despullar-sed’additaments fins a la mínima expressió.No tant com això, però sí amb la quasiúnica companyia del bateria Pere Foved,reduint més encara el que ha estat elformat anterior del músic valencià ambNu-Roots. Lliure, ampli, vigorós, el so dePastor troba ací un camp d’expressió ambels lligams mínims i l’embolcall rítmicimprescindible, diguem-ne natural. Unduet exultant de gràcia i energia.

Xavier Marzal, traductor valencià resident aBarcelona, publica el seu primer volum detextos visitant un gènere alhora engrescadori difícil com el de l'aforisme. Fugint de latemptació sentenciosa i concloent, l'autor esqüestiona ell mateix, pren distància a lamanera fusteriana, es recolza en la ironia (“sija estàs plorant, aprofita per pelar cebes”) itracta de sacsejar el lector amb idees queporten a la reflexió i la relectura. Un volummodest, però valuós, prologat per Joan Garí.

On eres quan va caure Europa? és elsuggestiu títol de l’article de l’escriptorsuec Per Wirtén que publica la revistaL’Espill en l’últim número. Una reflexióinteressant sobre el model europeu coma garant de dignitat social en aquesttemps de retallades. La revista inclou, amés a més, articles de William Viestenz,Tom Van Imschoot, Mercè Altamir,Xavier Ferré, François Rastier, MartíDomínguez, Anna Mateu, Josep Iborra oAdolf Beltran.

Recomanem...REVISTAper FERRAN BONO

ASSAIGper XAVIER ALIAGA

JAZZper JUAN M. JÁTIVA

S empre que passe uns diesa Itàlia, se m’imposa laidea —millor dit, l’evidèn-

cia— que, en algun moment in-determinadament remot, elsvalencians ens vam equivocarde península. No sé si és laproximitat geogràfica o les bendocumentades connexionshistòriques, però l’afinitat sal-ta a la vista. El fet és que enalgun lloc entre el Mezzogior-no i la Toscana els valenciansens mimetitzaríem com l’ai-gua dins de l’aigua. Podríem co-llir taronges, menjar arrossos,encendre falles i practicar lanostra tenaç mordacitat sensecridar gens l’atenció. A Itàlia,la major part dels valencianshauria votat Berlusconi durantdècades i l’altra part s’hauriadedicat a reguitnar per això,també durant dècades, mentreuns i altres exercíemsense manies la nostramanera, barroca i jo-vial, d’entendre els ne-gocis, el catolicisme, lasociabilitat i l’art de viu-re. Potser amb més es-til que en la trista penín-sula que ens ha tocaten sort —perquè la com-petència agusa l’en-giny, i els italians sónmestres en totes aques-tes coses— i, en tot cas,sense desentonar mas-sa. Sens dubte, seribèrics en comptesd’itàlics és, per als va-lencians, a més d’unaerrada còsmica, unacontínua font de frus-tracions.

Per sort, els vincleshistòrics entre una vora i l’al-tra de la mar són forts i alleu-gen la ferida. Més enllà delstrets típics i tòpics, hi hagutuna llarga relació. Els nuclisvells de les nostres ciutats erentan italians com es podia; hoeren els nostres pintors, desdel segle XV a Sorolla —per noparlar de Ribera, el millor detots, que era tan italià que allàs’hi va quedar—; els nostresmúsics i també els nostres es-

criptors. La vena italianad’aquests, d’Ausias March aRoís de Corella, o Timoneda,és poderosa. Quant a Blasco,s’hi ha ressaltat la influènciade Zola, però també caldria ha-ver parlat de Verga, i tutti quan-ti. Fins i tot el nostre millor ci-neasta, Luis G. Berlanga,practicà una variant eficaç decomèdia satírica italiana. Enresum, si els artistes catalansviuen l’obsessió francesa, alsvalencians se’ns endú Itàlia. Ésuna fatalitat que, personal-

ment, trobe benvinguda.I als nostres escriptors ac-

tuals els passa el mateix. Al-guns, com Josep Piera o JoanFrancesc Mira, per dir dosnoms obvis, en són plenamentconscients. D’altres, no sé sitant, ni els cal. La gran literatu-ra italiana té de tot, natural-ment, i hi sovinteja un tipus depoeta docte, exquisit i alhoraprofund, embegut d’una fran-cofília declarada i d’un enyorromàntic alemany (perquè l’an-

hel del nord és un leitmotiv per-sistent de l’esperit italià) queconforma la contrapartida hi-percivilitzada al tòpic de la tu-multuositat cridanera que sesol associar amb Itàlia. Afortu-nadament, nosaltres també te-nim poetes així, hereus d’unpòsit mil·lenari de cultura i do-tats d’una sensibilitat extrema,i Vicent Alonso n’és un dels mi-llors. Tota la seua obra n’ésuna bona prova, i qui haja lle-git el seu penúltim llibre, Delclam de Jasó, no requerirà mésdemostracions. Tampoc qui lle-gesca el que ara acaba de publi-car, En l’aspre vent del noumón.

Per descomptat, com totsels poetes dignes d’aquestnom, Alonso té trets singularís-sims que només el pertanyen aell, des de la peculiar imatge-

ria que prodiga a la quasi ob-sessivitat d’alguns dels seus in-terrogants —el sentit mateixde la poesia; el valor de la veri-tat; les trampes de la memòria;l’aspra certesa del present; larecerca, sempre vulnerada, dela mida justa de ràbia i de ten-dresa; les múltiples formes deldesistiment—; però jo ara vol-dria assenyalar un aire fami-liar, el del seu italianisme defons —o mediterraneïtat, si hovolen així, o, simplement, el

que, en el sentit més noble, elfa valencià i prou—, i el trobeen l’instint deliciós de la músi-ca de la llengua; en la formaintensament personal ambquè formula les seues incerte-ses ontològiques i morals, i, so-bretot, en la sensualitat queamera els seus paisatges inte-riors. En la delicada precisióamb què traça la ratlla que se-para els somnis de la terra odibuixa els seus ocells de retau-le, les herbes del jardí, la mar,que ací sempre és a prop, elsturons de la posta i l’olor d’unapoma de tantes tardors passa-des, o la llum veneciana, sere-na i melangiosa, que adensaels seus poemes. Són manifes-tacions d’una sensibilitat querespecta les coses, que n’accep-ta la rotunditat (que ja és, en si,una forma nítida de bellesa),

quan explora —i ací l’anhelromàntic, sempre inquiet— elssuburbis de l’ànima. El món deVicent Alonso és una aus-cultació perplexa i alhora unacontínua apel·lació als sentits.És un món italià. Així, mentres’escola el temps i el poeta pro-cura indagar-se en figures i“deixar els mots sobre la pellporosa de la terra”, aquest lli-bre és també un atent, secret,intensament viscut art decontemplació.

A poc a poc els indicadors del’arribada de les Falles es vanfent més evidents: la

il·luminació en les places, la tanca pera les mascletades en la plaça de l’Ajun-tament, el rètol lluminós anunciant al-guna falla nostrada… D’una banda men’alegre, ja que significa que la prima-vera ja és propera, i de l’altra em veuna mandra immensa. Pense en la tri-vialitat dels monuments fallers, en lacarrincloneria de l’Ofrena, en les cerca-viles, les bandes, les nits del foc, lesbunyoleries i les xurreries arribadesdels llocs més llunyans de la geografiaibèrica. El sarcasme i la rebequeriaque eren la raó de ser de les falles handonat pas a una festa sense cap nipeus, que fa ben poca gràcia (la fallano se la miren ni els fallers), i quearruïna, encara més, els cabals dels va-lencians. Allò que havia de servir decatarsi per a un poble ha estat instru-mentalitzat, reconduït, domat i posatal servei del poder, que veu amb bonsulls aquella brometa inofensiva de figu-rar encarnat com a ninot de falla. Ah,el veritable tarannà sarcàstic de la fa-lla l’encarna algú com l’actor Xavi Cas-tillo. Cada vegada que veig un delsseus Veriueu-ho (els podeu trobar a Vi-laweb o Levante-TV), pense que ell re-presenta millor que ningú aquella re-bequeria del valencià, aquella insolèn-cia al davant del poder que abans im-pregnava bona part del nostre poble.Les seues cròniques sobre el judici deCamps, sobre l’aeroport sense avionsde Castelló, sobre Rita Barberá al Ca-banyal, sobre els col·legis públics sen-se calefacció ni paper higiènic, sónuna autèntica traca. Xavi Castillo im-provisa, se’n surt del guió, amolla elque li passa pel cap, amb enginy, a unpas sempre de la bretolada (com quanva confessar a Mònica Oltra que el po-sava calent, cosa que no li passavaamb Enric Morera). Amb unes ulleresde sol es transforma en Carlos Fabra, iamb una perruca i un collar de perles,en Rita Barberá, que kingkongniana-ment destrossa el Cabanyal, entre bra-muls i gemecs. Veure els seus Veriueu-ho (eeeiiii!!!), el capità moro (Això quèval? Això ho pague jo!), el seu corredormediterrani (controlant-se les pulsa-cions), juntament amb la impagableajuda d’Octavi (Octavi, el diafragma!),es converteix en una autèntica sessióde catarsi, en una experiència tan pur-gant com reconfortant. És el nostreguinyol particular, amb la seua salgrossa, les seues carasses, els seus esti-rabots sobre la política valenciana. Devegades, se’n passa una mica, i ell sen’adona i riu, com un xiquet que ha fetuna malifeta. Xe, Xavi, això veriueu-ho,veriueu-ho, li diu el seu amic d’Alcoi. Iell ho ha veriuat, no ha parat de ve-riuar coses… Ai, si les falles les feraXavi Castillo! No em perdria cap niuna! Per a traques, els seus monòlegs.I per a mascletades, ni Brunchú ni Ca-baller: les de Pot de Plom.

CAMINS DISPARSDavid Pastor& Pere FovedOmix RecordsValència, 2012

L’ESPILLNúmero 39. Hivern 2011Universitat de ValènciaValència, 2012189 pàgines

CARTES DE PROP

Art de contemplacióEnric Sòria

ESPURNES

‘Mascletà’ Potde PlomMartí Domínguez

SÓC CONSCIENT QUEENTRA UN RAIG DESOL PER LA FINESTRAXavier MarzalEditorial Tarannà2011. 137 pàgines

L’escriptor Vicent Alonso. / mònica torres

El món d’Alonso ésuna auscultacióperplexa i unaapel·lació als sentits

L’actor Xavi Castillo.

L ’actuació dels creadorsplàstics en l’espai públicés sovint tema de debat

estètic. O de reflexió sociocultu-

ral. I sobretot, en molts casos,de polèmiques acalorades. Eldiàleg feliç entre escultura i es-pai públic continua sent una as-signatura pendent per als go-

verns municipals. El recentexemple de la construcció perpart de l’artista Ripollés d’unagran escultura monumental al’aeroport de Castelló amb el su-

port de la Diputació presididaper Carlos Fabra ha fet saltarles alarmes en els observatorisestètics com a exempled’intervenció babilònica i degust dubtós. I a més, l’ús del’erari públic en uns projectesdeterminats. Com assenyalavael sociòleg Gillo Dorfles, si hiha un estil amb què s’identificael monument públic a la nostraèpoca —al llarg del segle XX—és el kitsch. Per a l’historiadordel gust, el monument, en llocd’estar unit a una autènticaconvicció, religiosa, patriòtica,mística, "ha estat unit a l’acos-tumat ersatz, i ha caigut unavegada més en allò sentimen-

tal”. “En la nostra època”, assen-yala el catedràtic d’estètica Ro-man de la Calle, “s’ha anat des-envolupant un decantamentsignificatiu que ha conduït a en-tendre l’art com a reinter-pretació o relectura de la seuapròpia història i no tant com amimesi fonamental de la reali-tat”. És en aquest context, a pa-rer de Román de la Calle que“s’origina i s’aferma la catego-ria del kitsch com a paròdia pre-tensiosa d’allò ja existent, fruitdel mal gust i còpia inferiord’opcions artístiques i d’expe-riències estètiques preexis-tents”.

Només fent una ulladaràpida per una bona part del’escultura que s’ha produït enels nostres espais públics en lesúltimes dècades, la mostra re-sultant ofereix dubtes seriososde la seua qualitat estètica. Ales acaballes del franquisme,l’últim consistori municipal dela ciutat de València ornamen-tava la plaça de la Mare de Déu—després de la reforma— ambun conjunt escultòric protago-nitzat pel “pare Túria” i les “ver-ges-séquies” de la ciutat. El mo-nument que pretenia rememo-rar la tradició clàssica de lesgrans fonts monumentals, desde l’antiguitat fins a les fontsbarroques, no deixava de pro-duir un efecte final còmic, si nogrotesc. Una vegada més, ci-tant Dorfles, “la urgència com-memorativa produeix un efectekitsch”. Passa a les pàgines 2 i 3

P er un llibre que estic intentant es-criure, i que tindrà un componentde memòria infantil i adolescent,

he fet una visita llarga als llocs on vaigpassar la primera part de la vida, a l’ex-trem sud del terme municipal de Valèn-cia. Fa seixanta anys, era encara com un

poble de llauradors, rodejat de camps pul-crament treballats, d’alqueries i de barra-ques habitades. Era l’horta, però ambtramvia a la porta de casa. I ara no és niciutat ni camp, només una destrucció in-sensata, cases tancades o perdudes, enor-mes blocs impersonals de pisos, la casaon vaig nàixer convertida en un garatgegris i desolat, l’antiga bellesa perduda.No hi ha barraques vives entre els camps,cosa fins un cert punt ben natural, peròtampoc barraques conservades com amemòria o com a història. I poques alque-ries dignes del seu nom i encara actives ihabitades. He passejat llargament pelvell Camí Reial i pels antics camins que

eixien de la Torre cap a Paiporta o Caste-llar, pel camí de l’Alqueria d’Alba, pel ca-mí vell de Picassent, i tot era desolació iapagament implacable de la vida d’aques-ta horta nostra, en altre temps única ibellíssima. Tot era asfalt de carreteres,alqueries tancades o ruïnoses entre en-llaços d’autopistes, horribles munts de fe-rralla de cotxes, magatzems improvisatsi dispersos on hi hagué moreres verdes icases plenes de vida, solars coberts debrutícia, herbassars grocs, tot l’especta-cle del desastre que ningú ha volgut evi-tar. Com si no haguera estat possible evi-tar-ho, com si la modernitat, el progrés,la indústria i el comerç i tot això hague-

ren de suposar necessàriament ladestrucció d’un del més esplèndids, sin-gulars i densos paisatges humans que elsvalencians hem sabut produir com a cosaúnica i pròpia, i el triomf de la lletjorCom si tot això no fóra una cultura quecalia preservar amb tot l’amor, ladedicació, els plans i els diners que ha-gueren fet falta. Però ja se sap que inver-tir en cultura vol dir, en primer i quasiúnic lloc, fer museus d’art contemporani,planetaris hemisfèrics, aquaris oceànicsi altres projectes igualment profunds isumptuosos. Així és com va, i si no hiestàs d’acord del tot, és que no entens lamodernitat.

Pública, malgastadorai de mal gustLa intervenció escultòrica en els espais públics, entre lamegalomania i l’extravagància

CARTES DE PROP

‘Art decontemplació’, per

Enric Sòria

ENTREVISTA

Vilaplana: “En la novel·lahi ha contingudes

les meues pors”

CARLES GÁMEZ València

PUNT DE MIRA

Una visita: tristorJoan F. Mira

Dalt, una escultura de Ripollés en una rotonda de València. Baix, el banderiller Montoliu. / jesús císcar

Pàgina 4

Pàgina 2

L’escultura públicaen el segle XXs’ha identificat ambel ‘kitsch’