DIRECTOR

El 1991 es va matricular a laFacultat d'Arquitectura del Politècnicde Milà, on va madurar el seuinterès per la relació entre elsespais concrets i construïts del'habitatge i la presència de laimatge, ja sigui fotogràfica,cinematogràfica o de vídeo. Vaseguir aprofundint la dimensióvisual en la Civica Scuola delCinema de Milà en què va seradmès el 1994, anys en què vadescobrir un àmbit de recercaespecialment ric: el camp de lesvideoinstal·lacions, especialmenten la versió experimentada perStudio Azzurro. En els anys deformació, va alternar treballs quede forma tradicional s'orientavendes del cinema (una sèrie decurtmetratges de producció pròpia),a treballs dirigits de forma mésespecífica vers les arts visuals(escenografies per pel·lícules,videoclips i pel·lícules independents,videoinstal·lacions), a actuacionsen el camp de la formació (cursosa les escoles primàries isecundàries, promogudes percooperatives d'educadors ambl'objectiu de modificar la relaciódels més joves amb la imatgetelevisiva; els cursos van portar ala realització d'algunes instal·lacionsinteractives de circuit tancat,projectades en vídeo el 1997 a laprimera edició de GenerazioneMedia, Palau d'Exposicions de Milà).El 1997 es va graduar en direccióa la Civica Scuola del Cinema i vacontinuar de manera autònoma elseu propi recorregutd'experimentació sobre la imatge,sobretot acostant-se al cinema igestionant durant dos anys, del2000 al 2002, un estudi deproducció cinematogràfica i vídeoen col·laboració amb dos socis.Des de 2005, imparteix classes dedirecció cinematogràfica a laUniversità degli Studi de Bergamo.

ARGUMENT BIOGRAFIA

MICHELANGELOFRAMMARTINO

LE QUATTROVOLTEUn poble de Calàbria (Itàlia) enfilaten uns alts turons des dels qualses divisa a la llunyania el mar Jònic,un lloc on el temps sembla haver-se detingut, on les pedres tenenel poder de canviar elsesdeveniments i les cabres s'aturena contemplar el cel. Aquí passa elsseus últims dies un vell pastor. Estàmalalt, i creu que ha trobat elmedicament adequat en la polsdel paviment de l'església, el qualpren cada nit dissolt en aigua. "Lequattro volte" és una visió poèticadels cicles de la vida i de lanaturalesa, de les tradicionsoblidades d'un lloc fora del temps.Una pel·lícula que acompanyal'espectador vers un móndesconegut i màgic, per descobrirel secret de quatre videsmisteriosament entrellaçades entresi.

NACIONALITATANY

DURADADIRECCIÓ

GUIÓPRODUCCIÓ

FOTOGRAFIAMUNTATGE

MÚSICA

Itàlia - Alemanya - Suïssa201088 minutsMichelangelo FrammartinoMichelangelo FrammartinoGregorio PaoneseMarta DonzelliSusanne MarianPhilippe BoberGabriella ManfréAndres PfaeffliElda GuidinettiAndrea LocatelliBenni AtriaMaurizio GrilloPaolo Benvenuti

FITXA TÈCNICA

DIUMENGE23 D'OCTUBRE DE 201118:30 HTEATRE CONSERVATORI

FILMOGRAFIA2012 Viale Aretusa 19(pre-producció)2010 Le quattro volte2003 Il dono2002 Io non posso entrare2001 Scappa Valentina1997 L’occhio e lo spirito1995 Tracce

FITXA ARTÍSTICAGiuseppe FudaBruno Timpano

Nazareno Timpano

ENTREVISTAPer l'espectador que no hagiestat avisat de la seva veritablenaturalesa, "Le quattro volte"pot resultar una pel·lícula —siés que així es pot dir—hermètica, inaccessible i en laqual resulta impossible trobarcomplicitat. Per a qui coneix laseva raó de ser, experimentalexercici que suposa una miradagairebé inèdita sobre els ciclesde la vida i les transmigracionsde l'ànima, pot significar undels més fascinants i insòlitsmoments del cinema en moltde temps, un oasi de reflexióenmig d’un estiu ple demetralla blockbuster. Assaigsense paraules, peròmagistralment regit pel so —el film és una demostraciósupèrbia del seu ús com arecurs de transició i ubiqüitat—, el segon llargmetratge deMichelangelo Frammartino noté mitges tintes: o t’absorbeixen la bellesa parsimoniosa ambla qual apuntala la seva tesitransmigratòria, o t’expulsa demanera immediata als pocsminuts de metratge. A partird'un text atribuït a l'escolapitagòrica que suggereixl'home com a mineral, vegetal,animal i ser racional,Frammartino realitza el viatgea la inversa i tanca el cerclesense fer-hi intervenir gens depompa ni proximitat amb laimatge. "Le quattro volte" és,malgrat el seu esgotadorestatisme, un poema aspre iagosarat en la seva dinàmica,una diminuta peça en quèfloreixen moments dedesarmant bellesa tràgica.«Aspiro a fer un cinemad'aquest amb una matèriacompletament inesperada: unapel·lícula sobre la imatge talcom la concebem avui, peròamb els carboners que

treballen amb tècniques moltantigues». Resideix, en aquestavoluntat del realitzador,l'essència de l'experiment: undesplaçament constant de lamirada, fins suspendre la nociódel personatge principal, oalmenys en el seu sentit mésfísic. Aquest desplaçament téla seva transcendència, a més,en l'ètica del pla: Frammartinoesprem les possibilitatsexpressives de cadaenquadrament, distribueixcentres d'atenció que sesucceeixen en diferents temps

dins de la mateixa composició,i aconsegueix una naturalitatcíclica en el seu retorn alsescenaris ja visitats que reforçala idea de vida com a noció enconstant transformació inomadisme. A partir d'aquí, laconformitat de l'espectadoramb aquesta doble filosofia —la del pla i la de lareencarnació— estarà més quesubjecta al volum de paciènciaque estigui disposat a tenirenvers aquests pressupostos.

Jordi Revert, LaButaca.net