2010 estructuras razonadas

42
10/ 03 /10 24/ 04 /10 RAFA DE CORRAL RAFA DE CORRAL 10/ 03 /10 24/ 04 /10

Upload: rafa-de-corral

Post on 25-Mar-2016

219 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

Catalogo de Obra de Rafa de Corral

TRANSCRIPT

10/03/1024/04/10

RAFA DECORRAL

RA

FA D

E C

OR

RA

L1

0/0

3/1

02

4/0

4/1

0

10/03/1024/04/10

RAFA DE CORRAL

4 5

La Conselleria d’Infraestructures i Transport manté l’aposta decidida per l’art avantguardista amb una

nova exposició a la sala Lametro de l’estació de Colón de Metrovalencia. Una aposta que, any rere

any, es consolida i s’obri camí en el món cultural d’una ciutat, València, que acull totes les formes

possibles de l’art.¶ Precisament, en este mes de març en què ja s’han superat amb un innegable èxit

els quatre anys de vida de l’espai expositiu de Metrovalencia, este serà ocupat per l’obra de l’artista

multidisciplinari Rafa de Corral que, amb el suggeridor títol d’Estructures raonades, mostrarà prop de

quaranta peces de distints formats en què es dóna regna solta a espais dotats d’una gran càrrega me-

tafísica.¶ Continua, d’esta manera, la programació de 2010 a la sala Lametro,

que mantindrà durant tot l’any un pols expositiu exigent, com el que requerix un

espai referent en la vida cultural de València.Mario Flores Lanuza

Conseller d’Infraestructures i Transport

La Conselleria de Infraestructuras y Transporte mantiene su apuesta decidida por

el arte vanguardista con una nueva exposición en la sala Lametro de la estación

de Colón de Metrovalencia. Una apuesta que, año tras año, se va consolidando y

abriéndose camino en el mundo cultural de una ciudad, Valencia, que acoge a todas

las formas posibles del arte¶ Precisamente, en este mes de marzo en el que ya se

han superado con un innegable éxito los cuatro años de vida del espacio expositivo

de Metrovalencia, éste va a ser ocupado por la obra del artista multidisciplinar Rafa

de Corral que, bajo el sugerente título de Estructuras razonadas, mostrará cerca

de cuarenta piezas de distintos formatos en las que se da rienda suelta a espacios

dotados de una gran carga metafísica.¶ Continúa de esta manera la programación

de 2010 en la sala Lametro, que mantendrá durante todo el año

un pulso expositivo exigente, como el que requiere un espacio

referente en la vida cultural de Valencia.Mario Flores Lanuza

Conseller de Infraestructuras y Transporte

6 7

La sala Lametro acull l’exposició Estructures raonades de Rafa de Corral en el mes en què els valen-

cians celebrem la festa més volguda i internacional de la Comunitat, les Falles, en la qual milions de

passatgers es desplacen per la xarxa de Metrovalencia a la recerca de les múltiples activitats que

proporciona la festa de Sant Josep.¶ Entre tant de tràfec i moviment, l’espai cultural de Ferrocarrils

de la Generalitat Valenciana oferix un moment de reflexió per a poder admirar l’obra d’este llicenciat

en Belles Arts per la Universitat del País Basc, resident a València, que ens trasllada amb una tècnica

depurada a un món imaginari on el dibuix geomètric, aguditzat per dramàtics punts de fuga, i el

tractament passional del seu treball van de la mà.¶ Les pintures en tècnica mixta sobre taula i les

estructures tridimensionals de gran format que se situen enmig de la sala faran partícips els visitants

de Lametro d’una singular concepció que, en cap cas, deixa indiferent l’espectador.¶ És una oportu-

nitat immillorable per a celebrar el quart aniversari de Lametro, per a poder disfrutar de l’art en un

ambient festiu i per a donar-li un nou impuls a l’espai expositiu en el seu paper

de focus d’atenció permanent de les inquietuds i les més variades tendències

culturals en l’inici d’una nova dècada.Marisa Gracia Giménez

Directora gerent de FGV

La sala Lametro acoge la exposición Estructuras razonadas de Rafa de Corral en

el mes en que los valencianos celebramos la fiesta más querida e internacional de

la Comunidad, las Fallas, en la que millones de pasajeros se desplazan por la red

de Metrovalencia en busca de las múltiples actividades que deparan las fiestas

josefinas.¶ Entre tanto ajetreo y movimiento, el espacio cultural de Ferrocarrils de

la Generalitat Valenciana ofrece un momento de reflexión para poder admirar la

obra de este licenciado en Bellas Artes por la Universidad del País Vasco residente

en Valencia que nos traslada con una técnica depurada a un mundo imaginario

en donde el dibujo geométrico, agudizado por dramáticos puntos de fuga, y el

tratamiento pasional de su trabajo van de la mano.¶ Las pinturas en técnica mixta

sobre tabla y las estructuras tridimensionales de gran formato que se sitúan en

medio de la sala harán partícipes a los visitantes de Lametro de una singular con-

cepción que, en ningún caso, deja indiferente al espectador.¶ Es una oportunidad

inmejorable para celebrar el cuarto aniversario de Lametro, para poder disfrutar

del arte en un ambiente festivo y para darle un nuevo impulso al espacio exposi-

tivo en su papel de foco de atención permanente de las inquie-

tudes y las más variopintas tendencias culturales en el inicio de

una nueva década.Marisa Gracia GiménezDirectora-gerente de FGV

8 9

De nou, la sala Lametro de Metrovalencia ens proposa una mostra d’avantguarda i amb un caràcter

multidisciplinari ja que, en esta ocasió, s’exposa l’obra de l’artista Rafa de Corral, un conjunt molt

original que coordina distints formats: quaranta pintures i dos escultures de grans mides i que apor-

ten coherència a tot l’espai expositiu.¶ Una vegada més, Lametro afronta el repte de superar-se amb

exposicions que difícilment poden trobar-se en altres espais de València. Mostres que fan aflorar

l’efervescència artística que es viu a la ciutat i que permeten als valencians, visitants i usuaris de

Metrovalencia disfrutar de les últimes tendències artístiques.¶ Este esperit d’innovació contínua so-

bre el qual Lametro planifica les seues exposicions és el que va motivar una companyia com Vossloh

España a participar d’un projecte com este i, per això, el nostre compromís roman intacte des del

naixement de la sala de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, un espai creat per al gran públic

però, sobretot, per als amants de l’art d’avantguarda més urbà i cosmopolita que puga contemplar-se

en l’actualitat.¶ I en Lametro es complix un objectiu molt ben definit: la millora de la qualitat de vida

dels ciutadans a través de l’art. Un plantejament que compartixen tant FGV amb la seua xarxa de

metros i tramvies, com Vossloh, una companyia la missió de la qual és millorar

el sistema de transports per mitjà de l’ús de la tecnologia compaginada amb la

més absoluta seguretat, però respectant sempre el confort dels passatgers.Iñigo Parra Campos

Director general Vossloh España

De nuevo, la sala Lametro de Metrovalencia nos propone una muestra de van-

guardia y con un carácter multidisciplinar ya que, en esta ocasión, se expone

la obra del artista Rafa de Corral, un conjunto muy original que conjuga distin-

tos formatos: cuarenta pinturas junto con dos esculturas de gran tamaño y que

aportan coherencia a todo el espacio expositivo.¶ Una vez más, Lametro afronta

el reto de superarse con exposiciones que difícilmente pueden encontrarse en

otros espacios de Valencia. Muestras que afloran la efervescencia artística que

se vive en la ciudad y que permiten a los valencianos, visitantes y usuarios de

Metrovalencia disfrutar de las últimas tendencias artísticas.¶ Este espíritu de

innovación continua sobre el que Lametro planifica sus exposiciones es lo que

motivó a una compañía como Vossloh España a participar de un proyecto como

este y, por eso, nuestro compromiso permanece intacto desde el nacimiento de

la sala de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, un espacio creado para el gran

público pero, sobre todo, para los amantes del arte de vanguardia más urbano y

cosmopolita que pueda contemplarse en la actualidad.¶ Y en Lametro se cumple

un objetivo muy bien definido: la mejora de la calidad de vida de los ciudadanos

a través del arte. Un planteamiento que comparten tanto FGV con su red de me-

tros y tranvías, como Vossloh, una compañía cuya misión es mejorar el sistema

de transportes mediante el uso de la tecnología compagina-

da con la más absoluta seguridad, pero respetando siempre el

confort de los pasajeros.Iñigo Parra Campos

Director general Vossloh España

ESTRUCTURAS RAZONADAS CON LA DIALéCTICA DEL ESPACIO

ESTRUCTURES RAONADES AMb LA DIALèCTICA DE L’ESPAI

REASONED STRUCTURES wITh ThE DIALECTICS OF SPACE

ElEna MantEiga MontEsdEocalicenciada en Historia del arte

Mi trabajo es un juego, un juego muy serio.M.C. Escher

El meu treball és un joc, un joc molt seriós.M.C. Escher

My job is a game, a very serious gameM.C. Escher

Fabuloso suceso entre un humano urbanita y una rana prehistóricaLa rana llegó misteriosamente a los pies del humano quien le puso una pecera y los cuidados necesarios para que viviera. Todo parecía en armonía y así pasó el tiempo. La rana salió de su pecera en secreto una noche y el hombre ya no tuvo que cuidarla. Así pasó el tiempo y con afable armonía la vida continuó. Nunca supo hacia dónde ni por qué se marchó, si acaso había preguntas, pues tampoco supo por qué había venido. Ocurrió sin más, como ocurre en las fábulas, aunque ésta sea verdadera.Anónimo

Fabulós succés entre un humà urbanita i una granota prehistòricaLa granota va arribar misteriosament als peus de l’humà que li va posar una peixera i les cures necessàries perquè visquera. Tot pareixia en harmonia i així va passar el temps. La granota va eixir de la seua peixera, en secret, una nit i l’home ja no va haver de cuidar-la. Així va passar el temps i amb afable harmonia la vida va continuar. Mai va saber cap a on ni per què se’n va anar, si de cas hi havia preguntes, ja que tampoc va saber per què havia vingut. Va ocórrer sense més, com ocorre en les faules, encara que esta siga verdadera.Anònim

Fabulous happening between a human being and a prehistoric frogThe frog mysteriously got to the feet of the human, who put it in a fish tank and took care of its living needs. And so time passed by, everything in apparent harmony.One night, the frog secretly left its tank, and the man didn’t have to take care of it anymore. And time kept on passing by; with kind harmony, life went on. The man never knew where and why the frog had gone, and that was a lot of questions indeed, since he had never learnt why it had arrived in the first place either. It just happened out of the blue, as it frequently happens in fables, even if this one is a real story.Anonymous

12 13

Rafa de Corral en esta ocasió ens invita a disfrutar d’una exposició privilegiada on continent, contingut i espectador conformen un tot, que es veu reforçat amb la primícia de les seues peces exemptes. L’elegància i la versatilitat del discurs queden patents en un espai que es mostra idoni i insta l’acostament tant físic com espiritual.De la trajectòria artística i personal és interessant assenyalar la seua ciutat natal, Bilbao, ciutat on a la primerenca edat de cinc anys es va desvelar la consciència de la seua vocació pictòrica. Eixos cels de boires i tonalitats característiques es van unir a la sòlida formació que Rafa de Corral va tindre més avant i es van entrellaçar a les posteriors experiències viscudes en ciutats tan diferents com Londres o València, on residix actualment. Destacant l’homogeneïtat en la seua empremta artística, Rafa de Corral ha evolucionat cap a una depuració i un despullament d’elements cada vegada més rotund, i ha arribat en esta ocasió a eixir del marc tradicional del seu fer pictòric. No obstant això, açò no suposa un acte de transgressió de la seua obra, sinó una meditada i decidida elecció de prolongar el seu discurs, articulant l’espai expositiu i dotant-lo de major coherència. Descriure, comprendre, explicar, en definitiva, teoritzar i intel·lectualitzar l’obra de Rafa de Corral pareixen tasques lògiques i òbvies a simple vista, però també pense que és una forma simplista d’aproximar-se al seu treball. Davant de l’obvietat podem parlar de la força de la línia perquè, com va apuntar Vasili Kandinsky en el seu llibre Punt i línia sobre el pla, esta unix i separa al mateix temps,

delimita i dóna forma i ens permet captar el significat del tot. La línia com a comunicadora de l’artístic, definix, dicta, racionalitza i suporta les emocions i, a través d’esta, residix la seducció en l’obra pictòrica de Rafa de Corral. La dialèctica que s’exposa entre figuració i abstracció que, en definitiva, són el mateix en diferents situacions d’un únic moment, ens porta a un aparent descobriment que es desvela en misteri. A ningú se li passa per alt l’autoritat de tall racionalista de les seues figures que evoquen les grans escoles de l’arquitectura moderna, des de La Bauhaus o Le Corbusier més mític fins a grans arquitectes actuals com Álvaro Siza. Les particulars arquitectures de Rafa de Corral, a més, estan abraçades per uns cels vibrants que accentuen un sentiment de paisatge romàntic i el conjunt compositiu del qual ens oferix llocs desolats i de subtil tall metafísic en què la lluita entre els contraris és inevitable, ja que es necessiten per a existir. L’un sense l’altre no serien res. Amb el segell propi de Rafa de Corral, les imponents peces que podem contemplar en esta ocasió ens parlen d’unes Estructures raonades amb la dialèctica de l’espai, que ens enfronten com mai en la indissoluble unitat del que pareix real i el que és inventat. Les fronteres entre l’un i l’altre les posaríem nosaltres, si és que existixen, per pur interés. L’artista demostra que és artífex i constructor d’irreals escenaris que ens pareixen possibles i que continuem reconeixent com a paisatges. Des dels seus originaris espais urbans fins als

de les seues obres presents -amb estructures creades que ens pareixen conegudes-, passant pels més íntims i personals dels últims temps -desposseïts ja d’elements purament representatius i ornamentals-, les perspectives s’aguditzen i aconseguixen el dinamisme que les volatilitza i que encara es reforcen en estar sotmeses per uns cels commovedors; però açò pot ser només aparença i suposa un desafiament. La seua escenografia de formes geomètriques reflectix l’il·lusionisme pictòric en el qual és indubtable la mestria en l’ús del color. Llums i ombres modelen l’espai amb una tensió més accentuada ara, ja que ens insta a creure que les estructures volen eixir del marc, dels límits imposats. Una poderosa unitat repleta de contrastos ens porta de la figuració a les formes abstretes i ens alegrem en la destresa del bon ús de la seua alquímia cromàtica a través dels eteris efectes aconseguits per mitjà de veladures i reflexos ficticis, que permeten que les seues figures emergisquen d’un asfalt erosionat pel pas del temps. D’altra banda, per a entrar en el món més íntim de l’artista podem anar més enllà de la contemplació estoica de les seues obres i fer una ullada interrogant als seus títols. Estos no són únicament cartel·les per a donar orde i organització a les unitats materials; són també senyals provinents del seu interior més personal. Els títols de les peces de Rafa de Corral són poètiques contradiccions a manera de pistes per a resoldre un enigma i ens oferixen un interrogant extra sobre l’estat

emocional de l’autor. Tal vegada es referisquen a l’origen de la inspiració o, qui sap, tal vegada puguen revelar l’alegria de l’emancipació de l’obra. Fins i tot ací hem de torejar amb una altra dialèctica.Una vegada més, l’obra de Rafa de Corral ens trau de l’estat de relaxació perquè ens involucrem i ens fem còmplices de les seues contradiccions raonades. Si pensem que admirarem el notable fer artístic de l’autor i que únicament ens delectarem amb les seues noves peces, és perquè ens acomodem en la tan necessària condició de l’humà de racionalitzar-ho tot, fins i tot els sentiments. Ens adonem que hi ha una miqueta més que buscar, que davall de la pell del quadro s’amaga alguna cosa imperceptible i en les seues obres ho intuïm. El que pareix no és; la màgia no es veu. La maduresa i la identitat evident del treball de Rafa de Corral se’ns presenten en esta ocasió, com a imponents estructures amb perspectives còniques, dramàticament exagerades, quasi impossibles, unides a un maneig del color impecable, perquè és fidel a si mateix però no deixa d’indagar, ja que també és fidel a la recerca més íntima de la seua expressió de la qual fa partícip l’espectador. La ciutat, el pas del temps, la condició del natural i l’urbà, arquitectures simbòliques com una constant fèrria de la seua obra; Rafa de Corral ha evolucionat, i una definició més primigènia basada en un espai atemporal i deshabitat ha donat pas a una altra que sublima i sobrepassa el buit i la soledat de la quotidianitat.

Rafa de Corral en esta ocasión nos invita a disfrutar de una exposición privilegiada

donde continente, contenido y espectador conforman un todo, que se ve reforzado

con la primicia de sus piezas exentas. La elegancia y la versatilidad del discurso

quedan patentes en un espacio que se muestra idóneo e insta al acercamiento

tanto físico como espiritual.

De la trayectoria artística y personal es interesante señalar su ciudad natal, Bilbao,

ciudad donde a la temprana edad de cinco años se desveló la conciencia de su

vocación pictórica. Esos cielos de brumas y tonalidades características se unieron

a la sólida formación que Rafa de Corral tuvo más adelante y se entrelazaron a las

posteriores experiencias vividas en ciudades tan diferentes como Londres o Valen-

cia, donde reside actualmente.

Destacando la homogeneidad en su impronta artística, Rafa de Corral ha ido evolu-

cionando hacia una depuración y un despojamiento de elementos cada vez más ro-

tundo, llegando en esta ocasión a salir del marco tradicional de su hacer pictórico.

No obstante, esto no supone un acto de transgresión de su obra, sino una medita-

da y decidida elección de prolongar su discurso, articulando el espacio expositivo y

dotándolo de mayor coherencia.

Describir, comprender, explicar, en definitiva, teorizar e intelectualizar la obra de

Rafa de Corral parecen tareas lógicas y obvias a simple vista, pero también pienso

que es una forma simplista de aproximarse a su trabajo. Ante la obviedad podemos

hablar de la fuerza de la línea porque, como apuntó Vasili Kandinsky en su libro

“Punto y línea sobre el plano”, ésta une y separa al mismo tiempo, delimita y da

forma y nos permite captar el significado del todo. La línea como comunicadora

de lo artístico, define, dicta, racionaliza y soporta las emociones y, a través de ella,

reside la seducción en la obra pictórica de Rafa de Corral. La dialéctica que se ex-

pone entre figuración y abstracción que, en definitiva, son lo mismo en diferentes

situaciones de un único momento, nos lleva a un aparente descubrimiento que se

desvela en misterio.

A nadie se le pasa por alto la autoridad de corte racionalista de sus figuras que nos

evoca las grandes escuelas de la arquitectura moderna, desde La Bauhaus o el Le

página derecha

Maquetas de proyectos.

14 15

Corbusier más mítico hasta grandes arquitectos actuales como Álvaro Siza. Las

particulares arquitecturas de Rafa de Corral, además, están abrazadas por unos

cielos vibrantes que acentúan un sentimiento de paisaje romántico y cuyo conjun-

to compositivo nos ofrece lugares desolados y de sutil corte metafísico en los que

la lucha entre los contrarios es inevitable, pues se necesitan para existir. El uno sin

el otro nada serían. Con el sello propio de Rafa de Corral, las imponentes piezas

que podemos contemplar en esta ocasión nos hablan de unas Estructuras razona-

das con la dialéctica del espacio, que nos enfrentan como nunca en la indisoluble

unidad de lo que parece real y lo que es inventado. Las fronteras entre uno y otro

las pondríamos nosotros, si es que existen, por puro empeño.

El artista demuestra que es artífice y constructor de irreales escenarios que nos

parecen posibles y que seguimos reconociendo como paisajes. Desde sus origina-

rios espacios urbanos hasta los de sus obras presentes -con estructuras creadas

que nos parecen conocidas-, pasando por los más íntimos y personales de los últi-

mos tiempos -despojados ya de elementos puramente representativos y ornamen-

tales-, las perspectivas se agudizan consiguiendo el dinamismo que las volatiliza y

que aún se refuerzan al estar sometidas por unos cielos conmovedores; pero esto

puede ser sólo apariencia y supone un desafío.

Su escenografía de formas geométricas refleja el ilusionismo pictórico en el cual

es indudable la maestría en el uso del color. Luces y sombras modelan el espacio

con una tensión más acentuada ahora, pues nos insta a creer que las estructuras

quieren salir del marco, de los límites impuestos. Una poderosa unidad repleta de

contrastes nos lleva de la figuración a las formas abstraídas y nos regocijamos en

la destreza del buen uso de su alquimia cromática a través de los etéreos efectos

conseguidos mediante veladuras y reflejos ficticios, que permiten que sus figuras

emerjan de un asfalto erosionado por el paso del tiempo.

Por otra parte, para entrar en el mundo más íntimo del artista podemos ir más allá

de la contemplación estoica de sus obras y echar una ojeada interrogante a sus

títulos. Éstos no son únicamente cartelas para dar orden y organización a las uni-

dades materiales; son también guiños provenientes de su interior más personal.

16 17

Rafa de Corral invites us now to the enjoyment of a privileged exhibition where container, content and spectator conform a whole which is strengthened by the novelty of his exempt pieces. The elegance and versatility of his discourse makes itself obvious in the ideal place where it is exhibited, and calls for both a physical and a spiritual approach.It seems worthwhile to mention the city of Bilbao when revising Rafa de Corral’s personal and professional history. The artist’s home town is where he consciously found his vocation to paint, at the early age of five. The city’s foggy skies with its characteristic tones joined the solid education that he later on received to intertwine with later life experiences in the cities where he lived, such as London and Valencia, where he is currently based. Notwithstanding the homogeneity of Rafa de Corral’s artistic trail, his work has evolved towards a certain refinement by getting rid of the flatter elements, process which projects his recent work out of the scope of his more traditional ways. This, however, should not be regarded as transgression, but as a thought and measured decision to extend his discourse further by making his exhibiting space more articulate and coherent.Theorizing on his work and intellectualizing it by describing, understanding, and explaining it seem to be the obvious and logical things to do, but I believe that it would only make a simplistic approach to Rafa de Corral’s work. Against the obvious we can talk about the line, which Kandinsky, in his book “Point and

Line to Plane”, establish to be that which joins together and separates at the same time; it sets limits and shapes to make it possible for us to get the whole meaning. Lines communicate art by defining, dictating, rationalizing and supporting emotions; it is through them that Rafa de Corral’s work seduces. The dialogue between figure and abstraction -which are two different locations of a single moment- leads the way to what seems to be a discovery turning into a mystery.Nobody fails to notice the rationalist kind of authority of his figures bringing to mind the great architecture schools of Modernism, from La Bauhaus and the mystic Le Corbusier to important present-day architects such as Álavaro Siza. Rafa de Corral’s architecture is embraced by vibrant skies which emphasise a romantic kind of landscape. The value of its composition offers desolate locations of a metaphysical nature where the fight between opposites makes itself evident, as much as the fact that they need each other to exist. One could not be without the other. The impressive exhibits which we can see this time talk to us about reasoned structures with the dialectics of space, which faces us with the unity of what seems to be real and what is invented. It is us who would stubbornly place such frontiers, if they were to be found at all. The artist proves his ability to build unreal sceneries to appear as perfectly possible and recognizable landscapes in our eyes. From his first urban representations, all the way through his most intimate and personal recent work,

and getting to his present paintings -with his made up, though familiar, buildings-, there has been a development of the perspective, which goes even more acute to gain dynamism and even seem to vanish in the air, more so with the support of those moving skies. Such an appearance is a real challenge.The design of his geometrical compositions reflects the painted illusionism in which he undoubtedly shows his mastery of colour. Lights and shadows model space with an accentuated tension now and the artist invites us to believe that the structures long for freedom and seem to exceed the boundaries of the frame. A powerful unity full of contrasts takes us from figures to abstractions and there we rejoice at the author’s skilful use of his chromatic alchemy, displayed through the use of ethereal effects such as veiling and fictitious reflections, allowing those figures to emerge from the eroded asphalt.We can also enter the most intimate side of the artist and go beyond the stoical contemplation of his paintings by setting our questioning eyes on his titles. These are not just labels for the sake of ordering and structuring material units; they are hints of the author’s inner personality. Rafa de Corral’s titles are poetic contradictions, like clues to resolve an enigma, and they make us wonder about the artist’s emotional state. They may refer to the origin of his inspiration or, perhaps they reveal the joy of the work’s emancipation. Even at this level we have to deal with dialectics.Once again, Rafa de Corral’s work shakes off

the spectators’ relaxation to make them be involved and accomplices of his reasoned contradictions. If we come to think that it is the author’s notable artistic skills and his new pieces that we are going to admire, it is because we accommodate to that necessary human condition of rationalizing it all, even emotions. We realise there is something more there for us to look for, that under the skin of the painting lies something imperceptible but which we can sense. What it seems to be, it is not; you cannot see magic. The maturity and personality of Rafa de Corral’s work is evident, and this time it presents itself as impressive structures with conical perspectives which have been dramatically exaggerated, almost to impossible standards, and which have been impeccably coloured. The painter is true to himself, but does not stop his quest for ways to the most intimate expression, which the audience can be a part of.The city, the passage of time, the condition of nature and the urban, the symbolic architecture as a strict constant in his work; Rafa de Corral has evolved, and a more primitive definition of space, timeless and uninhabited, gives way to another one which exalts and exceeds the emptiness and solitude of everyday life.

Los títulos de las piezas de Rafa de Corral son poéticas contradicciones a modo de

pistas para resolver un enigma y nos ofrecen un interrogante extra sobre el estado

emocional del autor. Tal vez se refieran al origen de la inspiración o, quién sabe, tal

vez puedan revelar el regocijo de la emancipación de la obra. Incluso aquí tenemos

que lidiar con otra dialéctica.

Una vez más, la obra de Rafa de Corral nos sacude del estado de relajación para

que nos involucremos y nos hagamos cómplices de sus contradicciones razona-

das. Si pensamos que vamos a admirar el notable hacer artístico del autor y que

únicamente nos deleitaremos con sus nuevas piezas, es porque nos acomodamos

en la tan necesaria condición del humano de racionalizar todo, incluso los senti-

mientos. Nos damos cuenta de que hay algo más que buscar, que debajo de la

piel del cuadro se esconde algo imperceptible y en sus obras lo intuimos. Lo que

parece no es; la magia no se ve.

La madurez y la identidad evidente del trabajo de Rafa de Corral se nos presentan

en esta ocasión, como imponentes estructuras con perspectivas cónicas, dramá-

ticamente exageradas, casi imposibles, unidas a un manejo del color impecable,

porque es fiel a sí mismo pero no deja de indagar, ya que también es fiel a la bús-

queda más íntima de su expresión de la cual hace partícipe al espectador.

La ciudad, el paso del tiempo, la condición de lo natural y lo urbano, arquitecturas

simbólicas como una constante férrea de su obra; Rafa de Corral ha evolucionado,

y una definición más primigenia basada en un espacio atemporal y deshabitado ha

dado paso a otra que sublima y sobrepasa el vacío y la soledad de lo cotidiano.

18 19

20 21

22 23

ESTRUCTURAS RAZONADAS

ESTRUCTURES RAONADES

REASONED STRUCTURES

26 27

El que siempre quiere irse y siempre se queda 2009 Mixta sobre tabla 50 x 200 cm

28 29

La sofisticación del orgullo 2010 Mixta sobre tabla 50 x 50 cm

30 31

La caja del tiempo 2009 Mixta sobre tabla 50 x 50 cm Imponente estatismo 2007 Mixta sobre tabla 50 x 50 cm

32 33

El cielo y la tierra se aguantan 2009 Mixta sobre tabla 50 x 50 cm Viajamos en paralelo 2009 Mixta sobre tabla 50 x 50 cm

34 35

Natural impulso del instinto 2009 Mixta sobre tabla 50 x 50 cm Nunca estoy solo 2009 Mixta sobre tabla 50 x 50 cm

36 37

La palidez del día es levemente dorada 2010 Mixta sobre tabla 50 x 50 cm Sákala 2009 Mixta sobre tabla 50 x 50 cm

38 39

Incisión en el espacio 2009 Mixta sobre tabla 50 x 50 cm En el mismo instante en el que pensaba, en verde 2009 Mixta sobre tabla 50 x 50 cm

40 41

Pienso, luego existo 2009 Mixta sobre tabla 50 x 200 cm

42 43

Enigmática estabilidad 2008 Mixta sobre tabla 50 x 200 cm

44 45

Una parte de ti no miente 2009 Mixta sobre tabla 50 x 200 cm

46 47

Giro rítmico 2009 Mixta sobre tabla 20 x 90 cm

A tu vera 2009 Mixta sobre tabla 20 x 90 cm

48 49

Fabrica tu verdad 2009 Mixta sobre tabla 20 x 90 cm

Refugio invertido 2008 Mixta sobre tabla 20 x 90 cm

50 51

hacia delante 2009-2010 Mixta sobre tabla 90 x 90 cm

52 53

El escondite perfecto 2009 Mixta sobre tabla 90 x 90 cm

54 55

El juego predilecto de los indiferentes 2009 Mixta sobre tabla 90 x 90 cm

56 57

Paso y me quedo como el universo 2009 Mixta sobre tabla 90 x 90 cm

58 59

El otoño irregular 2009 Mixta sobre tabla 90 x 90 cm

60 61

Contempla la vida a la distancia exacta 2009 Mixta sobre tabla 90 x 90 cm

62 63

El umbral de un momento imperceptible III 2009 Mixta sobre tabla 80 x 180 cm

64 65

Estirando el pensamiento II 2009 Mixta sobre tabla 80 x 180 cm

66 67

Luz protegida 2008-2009 Mixta sobre tabla 80 x 180 cm

68 69

Quiero abrir mi regalo ahora 2010 Mixta sobre tabla 50 x 200 cm

Refugio invertido III 2008 Mixta sobre tabla montada 50 x 200 cm

70 71

Un gran silencio, como el de un dios que duerme 2009 Mixta sobre tabla 50 x 200 cm

72 73

Esta vez me voy 2009-2010 Mixta sobre tabla 200 x 200 cm

CURRÍCULUM

76 77

EXPOSICIONES INDIVIDUALES SELECCIÓN

2010 Sala Lametro. Estructuras razonadas. Metro Colón. Valencia.*

2009 Galería Alonso Vidal. El silencio como réplica aguda. Barcelona.

2008 Sala de Cultura de Alzira. Secuencias en equilibrio Valencia. *

2007 Galería de arte Punto. Quietud fingida. Valencia.

2007 Galería de arte Xanon. Contrastes. Bilbao.

2006 Galería de arte Oruga Azul. La velocidad del silencio. Valencia.

2006 Galería de arte Nadir. Madrid.

2006 Sala Barbasán. Extensión de la razón. C.A I Zaragoza.*

2005 Museo de la Rajoleria. Estructuras tangentes a la realidad. Valencia. *

2004 Galería de arte Ansorena. Madrid.*

2004 Espacio de Arte La Llogeta de la C.A.M. La ciudad interior. Valencia.*

2003 Colegio de Arquitectos Vasco Navarro de Bilbao. PUZZLES. Bilbao.*

2002 Sala de Cultura de Quart de Poblet. La Ciudad Híbrida. Valencia.*

2001 Galería de Arte Carmen Carrión. Pequeño Formato. Santander.

2001 Galería Nadir. Valencia

2000 Galería Mela Paredes. Recipientes. Jávea, Alicante.

2000 Galería Pedroso. Epicentro de Soledad. Noja, Santander.

2000 Espacio Cultural Carmen Sui géneris. Cajas de Ciudad. Valencia.

1999 Cité Universitaire. Casa de España. La Civilización precipitada. París.*

1999 Cavallers. Comunicarnos. El Carmen, Valencia.

1998 Sala de Exposiciones de La Renfe. Fragmentos Urbanos. Valencia. *

1997 Local Ida y Vuelta. Obra Reciente. Godella, Valencia.

1994 Local Muelle 4. Elementos. Exposición Permanente. Bilbao.

EXPOSICIONES COLECTIVAS SELECCIÓN

2009 Arte Lisboa, Feria de arte contemporánea. Galería Alonso Vidal. Portugal*

2009 Arte Santander, Feria de arte contemporáneo. Alonso Vidal. Santander.*

2009 Espacio de arte Oruga Azul. Valencia.

2009 Art Madrid, Feria de arte contemporáneo. Galería Alonso Vidal. Madrid*.

2009 Galería Alonso Vidal. Premios Arena. Barcelona.

2008 Galería de Arte Nadir. Valencia.

2008 Espacio de arte Oruga Azul. Valencia.

2008 Galería de arte contemporáneo Contenedor de Arte. Valencia.

2007 Feria de arte contemporáneo. Valencia Art. Hotel Astoria. Galería Punto.

2007 Espacio de arte Oruga Azul. Valencia.

2007 Galería de Arte Nadir. Madrid.

2006 Galería de Arte Nadir. Valencia.

2006 Galería de arte Oruga Azul. Valencia.

2006 Feria de arte de Knocke. Bélgica.*

2004 Kunst in der stadt. Ciudad de Mainz. Frankfurt. Alemania.

2004 Colectiva C@lor del Verano II. Nadir. Valencia.

2004 Galería de Arte Ansorena. Madrid.

2004 Galería de Arte Nadir. Valencia.*

2004 Feria de Galerías Españolas, De Arte contemporáneo III edición. Nadir. Madrid.

2003 IX Bienal de Pintura de Quart de Poblet. Valencia.*

2003 Galería de Arte Nadir. C@lor de Verano. Valencia.

2002 Edificio Hucha Fundación Bancaixa de Castellón.

2002 Exposición, Casa de Cultura Capellá Pallarés. Sagunto.

2002 Centro Cultural Rambla. Alicante.

2002 Palacio de La Asunción. Albacete.

2002 Galería de Arte Ansorena. Madrid.

2002 Exposición XXIX Premio Bancaixa Pintura y Escultura. I.V.A.M. Valencia.*

2001 Galería de Arte Nadir, Valencia.

2000 Galería de Arte Crisol. Entornos Atrapados. Valencia.

1999 Galería de Arte Nadir. Exposición Paralela a Inter Arte. Valencia.

1999 Galería G.C. Pequeño Formato. Valencia.

1998 Sala Rebull. Reus. Tarragona.

1998 Galería de Arte Nave Diez. De Diez en Diez. Valencia.

1996 Sala del Banco Bilbao Vizcaya, exposición, Bilbao.*

1995 Exposición Internacional de Pintura Juan Antonio Frade, (K-Toño). Bilbao.

1995 Exposición Fin de Carrera. Sala de la Caja de Ahorros de Vizcaya, (BBK), Bilbao.

1994 Exposición Beca Erasmus Facultad de Bellas artes de Lejona, Bilbao.

OBRAS PREMIADAS Y EN COLECCIONES

Cortometraje, kiov 548, Entre la vigilia y el sueño.

1999 Vídeo Festival de Sangió, Centro Culturale Pazcocotoni. Verona, Italia.

1999 XIV Festival de Cinema Jove del Mediterrani. Valencia.

1998 XV Certamen de Vídeo Animación de Quart de Poblet, Valencia.

Obra Plástica

2009 Galería Alonso Vidal. Barcelona.

2008 V Becas Fundación Arena. Barcelona.

2007 Galería de arte Oruga Azul. Valencia.

2007 Galería de arte Thema. Valencia.

2006 Fundación C.A.I, Colección. Zaragoza

2005 Adquisición de obra por las víctimas del tsunami. I.V.A.M. Valencia.

2004 Primer premio, certamen de pintura, kunst in der stadt. Frankfurt, Alemania.

2003 Primer Premio en la IX Bienal de Pintura y Escultura de Quart de Poblet, Valencia.

2002 Galería Ansorena, Madrid.

2002 XXIX Premio Bancaixa Pintura, Selección de la pieza. La Ciudad Híbrida.Valencia.

1999 Cité Universitaire de París. La civilización precipitada, Casa de España. París.

1999 Galería de Arte Nave Diez, Valencia.

1998 Galería de Arte Nadir, Valencia.

1998 Fundación Renfe, Colección. The Time is... Valencia.

1996 Selección Exposición Internacional de Pintura Juan Antonio Frae. (K-Toño).Bilbao.

Conferencias

2007 Conferencia impartida en El Salvador. Asociación de estudiantes de arquitec-

tura de El Salvador A.N.E.A en el marco del XXIV encuentro latinoamericano

de estudiantes de arquitectura. E.L.E.A. (Alto contraste). Centro América.

2008 Noveno certamen de urbanismo en la universidad de arquitectura de Barcelona,

en el marco del Institute for Advanced Architecture of California. Barcelona.

2008 School of Architecture Woodbury Universitty Burbank, California. Noveno

certamen de urbanismo en la Universidad de arquitectura de Berlín. Berlín.

(*) edición de catálogo.

RAfA DE CORRAL

Bilbao, 1967Licenciado en Bellas Artes por la Univer-sidad del País Vasco. Bilbao, Vizcaya.www.rafadecorral.com

78 79

BIBLIOfRAfÍA RAfA DE CORRAL

1997 12 de Marzo, LAS PROVINCIAS, reseña de la exposición “Ida y Vuelta”.

18 de Marzo. EL PAÍS, Agenda. (Marisol Alonso). Fotogra-fía de una de las piezas de la exposición.

22 de Marzo, LEVANTE-EL MERCANTIL VALENCIANO-35.(L’Horta). Artículo (Godella).

Marzo, “Guía de Ocio LA TURIA”.

1998 Septiembre, Catálogo de la Exposición en la sala de la RENFE.

3 de Octubre, EL PAÍS. Cartelera

2 de Octubre, EL MUNDO. Citas; Articulo con Fotogra-fía de una de las obras que se expuso en la salas de la RENFE.

6 de octubre, LEVANTE-EL MERCANTIL VALENCIANO. Cartelera.

13 de Octubre, LEVANTE-EL MERCATIL VALENCIANO. Articulo Cultura, Fotografía de la sala de Exposiciones de La RENFE.

13 de Octubre, LAS PROVINCIAS, Cultura, Articulo (Rafa Marí), Fotografía de una de las piezas que se expuso.

13 de Octubre, EL PAIS. Artículo (Ferrán Bono), “Rafa de Corral expone fragmentos urbanos en la estación de RENFE”. Fotografía del artista delante de una de sus obras.

23 de Octubre, LEVANTE-EL MERCANTIL VALENCIANO, Posdata. “Fragmentar Partir”. Rafa de Corral. A.G. Articulo de Antonio Galiana. Fotografía de una de las obras.

25 de Octubre Mini Diario, OCÚPATE!. Articulo. Fotografía.

8 de octubre El péndulo de Mini Diario.

“Guía de Ocio LA TURIA.”

1999 9 de Enero EL PAÍS. Cartelera. Exposición Galería de arte G.C.Valencia.

4 de Enero LAS PROVINCIAS. Exposición Galería de arte G.C. Valencia.

Enero; “Cartelera TURIA”.

Mayo; Catálogo editado por El Consorcio de Museos de la Comunidad Valenciana.

3 de Junio, EL MUNDO: “El pintor Bilbaíno expone con gran éxito en la Cité Universitaire sus cuadros inspirados en Valencia. ”Fotografía.

Julio. Selección Festival Internacional de Cortometrajes de Sanjó, Verona (Italia).

Proyección del Corto; “KIOV 548 ENTRE LA VIGILIA Y EL SUEÑO”. Catálogo.(Hugo Brusaporco).

11 de Mayo, LEVANTE-EL MERCANTIL VALENCIANO. Ex-posición en París de Rafa de Corral.

Septiembre, Revista Cultural. CONTRASTES. “Las Puer-tas están abiertas”, Rafa de Corral.

Marzo. Selección “XXIX Premios Bacaixa Pintura”. Exposi-ción en el I.V.A.M. (Valencia). Catálogo.

13 de Diciembre, E LCORREO, Cultura; ”Rafa de Corral expone en Bilbao”.

2003 Enero, EL CORREO, Suplemento Territorios. “Visiones Ur-banas”. Critica y fotografía de una de las obras expuesta en El Colegio Oficial de Arquitectos Vasco Navarro. Expo-sición ”PUZZLES 2MIL2”.(Cristina Camargo).

Enero, “El Periódico Bilbao”, crítica de Javier Urquijo. Ex-posición “PUZZLES 2MIL2”.

Noviembre Quart Aparte, nº46,revista cultural. Premios de la Bienal de Pintura. Rafa de Corral es Galardonado con el Primer Premio.

2004 Enero, El fanalet nº2. Revista Cultural Valenciana. Premios de la IX Bienal de Pintura en Quart de Poblet. ”El primer premio ha sido otorgado a Rafa de Corral...”

Febrero, Revista Cultural; Ágora Milenio Sección Arte. (Mariano Flores).

Marzo, Levante-EL MERCANTIL VALENCIANO; Articulo en el suplemento cultural Posdata. ”Rafa de Corral y Nata-lia Molins, Exponen en la Galería de arte Nadir”. (Christian Parra-Duhalde).

Marzo, Periódico “EL PUNTO DE LAS ARTES” nº 734.Ra-fael de Corral y Natalia Molins dos expresiones en Nadir. (Carlos Delgado).

2005 Septiembre. Periódico El Levante, cultura. Rafa de Corral expone sus obras en la Llotgeta. Por Pau Vanaclocha.

Mini Diario: La Llotgeta testigo de la incomunicación y el aislamiento.

Revista Cultural 20 minutos: El dilema del artista es saber cuando su obra ya no necesita ni una pincelada mas.

Metro hoy. Periódico cultura y espectáculos. Vivimos de-masiado deprisa. El Artista bilbaíno Rafa de Corral Inaugura “La ciudad interior”.

El Boletín: Las ciudades de Rafa de Corral en La Llogeta, la muestra de pintura la ciudad interior estará expuesta en el Vencil D’art hasta el 29 de Septiembre. (E. Palomares.).

El Museo de la Rajolería acoge la obra del pintor Rafa de Corral. Diario de Valencia. Lunes 20 de junio. “Las estruc-turas tangentes a la realidad de Rafa de Corral”. Mini Dia-rio “El Péndulo” 24 de junio. “Paisaje urbano en la paleta de Rafa de Corral”. Levante el Mercantil Valenciano. ”De Corral expone en el museo de la Rajolería de Paiporta una selección de su obra reciente.”

2006 18 Diciembre. Periódico El MUNDO; rafa de Corral lleva a La Galería Oruga Azul su visión de la ciudad. (Miguel Mallol).

Rafa de Corral “LA VELOCIDAD DEL SILENCIO” Galería Oruga Azul (Calle Sorní ) EL PAIS, Agenda.

21 de junio, Rafa Prats Ribelles. LEVANTE-EL MERCANTIL VALENCIANO.

2000 Enero, Revista Cultural. CONTRASTES. “Cruda Realidad”, Rafa de Corral.

5 de Mayo, Mini Diario. “Entornos Atrapados” Exposición en la Sala Crisol.

18 de Agosto, EL DIARIO MONTAÑÉS. Prensa Cántabra. “La Galería Pedroso muestra 34 obras del pintor Rafa de Corral.”

18 de noviembre, CANFALI/ Dénia. “Dos visiones contra-puestas del hombre actual en la galería Mela Paredes. ”Ex-posición Rafa de Corral y Joel Palacios.

2001 11 de Mayo, EL MUNDO, “La ciudad obligada” De Corral reflexiona entorno a lo Urbano en la Galería Nadir. E.F.

11 de Mayo. EL PAÍS, Agenda. Exposición Rafa de Corral, en la Galería Nadir.

11 de Mayo, ABC, Convocatorias. Agenda. Galería Nadir, Rafa de Corral.

12 de Mayo, LAS PROVINCIAS. Fotografía.

21 de Mayo, LAS PROVINCIAS. Fotografía. “Rafa de Co-rral pinta soledad en las ciudades. ”Rafa Marí”.

30 de Mayo, Agenda. EL MUNDO. Fotografía.

Junio, Guías LaNetro, “Rafa de Corral expone parte de su última obra.”

25 de Agosto, DIARIO MONTAÑÉS, Cultura y Espectáculos. “Lo importante en el Arte es transmitir y que todo el mundo pueda apreciarlo”. Santiago Gª Porrero. “El pintor Rafa de Corral expone su obra en la galería Carmen Carrión.”

2002 16 de Enero, EL MUNDO. “La ciudad metáfora de la inco-municación” Isabel

Carrasco. Fotografía; Benito Pajares.

16 de Enero, “La Ciudad Híbrida”. LEVANTE-EL MERCAN-TIL VALENCIANO. “En mis pinturas no reproduzco luga-res, los creo” T.G. Fotografía.

Enero edición del Catalogo; “La Ciudad Híbrida” a través, del Aula de Cultura de Quart de Poblet.

10 de Enero. “ La Ciudad Híbrida” de Rafa de Corral. “el Aula de Cultura de Quart de Poblet acoge la Obra del Pin-tor”. Fotografía de una de las obras.

14 de Enero, EL PAIS, Día a Día. Agenda.

13 de Enero, ABC. “Rafa de Corral, muestra la incomunica-ción de las ciudades”. Fotografía de la Sala de exposiciones.

Enero, Revista de información; “Quart Aparte” Exposición de Pintura.

Enero, Boletín de información-Quart de Poblet. nº 57 “El Fanalet”. “El artista experimenta con la composición a modo de puzle”. Fotografía.

Las ciudades solitarias de Rafa de Corral. El artista exhibe en Valencia su nueva colección de obras inspiradas en la arquitectura. LEVANTE. (R.F.).

2007 Rafa de Corral exhibe su obra “más reciente” en la galería Punto. EL MUNDO, CULTURA, 24 de septiembre. “Exalta-ción y vivencia del silencio” Rafa de Corral. Galería Punto. (C. Parra Dúhalde). El Levante, Suplemento cultural Posda-ta. ABC.21 Septiembre. pag. 69, Exposiciones. ”Quietud Fingida” El pintor bilbaíno expone desde hoy sus últimos trabajos en Valencia.

16 de Septiembre, DEIA.com “Rafa de corral expone en la galería Xanon de Bilbao”..

21 de Septiembre, cultura. Periódico El Levante. Rafa de Corral exhibe su última serie en la galería Punto. (R.F).

2008 Febrero, Europa Press cultura; Rafa de Corral expone en Alzira 25 cuadros que muestran una ciudad austera pero que desborda más energía..

21 de febrero Seis doble diario digital de Alzira. Weblog alojado en blogia. Se inaugura mañana en Alzira la exposi-ción de pintura del artista Bilbaíno Rafa de Corral.

21 de febrero, LAS PROVINCIAS Rafa de Corral Expone 25 de sus cuadros en Alzira. ”La ciudad se ha ido desnudando para parecer más hermética y austera pero a la vez es más vibrante y desborda más energía..”

21 de febrero Levante-EMV. ”La exposición titulada se-cuencias en equilibrio se inaugura mañana alas 19.30h en Alzira…”

2009 Revista de arte contemporáneo “Arte y Parte”nº81, pagina 101. Rafa de Corral Con el titulo “El silencio como réplica aguda” expone en la galería Alonso Vidal de Barcelona.

Revista Arquitectura y Diseño nº92(Casas abrazadas por el paisaje)/pag.114

26 de julio / Eco Diario Artesantander 2009 ha recibido un total de 10.000 visitantes, 1.500 más que el año pasado. A falta de la relación de compras institucionales, la orga-nización resalta que la venta de obras “ha cumplido sus expectativas”. Durante estos días se han adquirido piezas de Juan Manuel Mendiguchía en la galería Aleph de Ciu-dad Real; en la barcelonesa de Alonso Vidal, obra de Rafa de Corral y varias de la artista Leo Wellmar.

18 de noviembre Edición Catálogo ARTE LISbOA 09/pag.20

Revista de arquitectura y diseño del grupo Mistic-art, sección 360º.Rafa de Corral Presenta sus trabajos en la galería Alonso Vidal de Barcelona..”El silencio como re-plica Aguda” (El Salvador).

EXPOSICIÓN

OrganizaciónMetro Valencia

CoordinaciónMaría Aranguren

CATÁLOGO

EditaFerrocarriles de la Generalitat Valenciana

TextosElena Manteiga Montesdeoca

Traducción al inglés

Victor Manteiga Montesdeoca

FotografíasEl MiradorJuan AbaituaRafa de Corral

Diseño gráficoMarisa Gallén

MaquetaciónCarolina Maggi

ImpresiónLa Gráfica ISG

© de los textos: los autores© de las imágenes: Rafa de Corral

ISBN:Depósito legal: