SESSIÓ 14 I 15 SETEMBRE 2011

Amb la col·laboració de

CoCreating Cultures

MIRADOR

Dimecres 14

Taller 10.30-14 h «Disseny col·laboratiu per a

institucions culturals» (1a part). Amb Irene Lapuente i Ramon Sangüesa. Presentació

18.30h

Conclusions del taller.

Debat 19-21 h "El museu giroscòpic: tecnologia,

participació i museus» (videoconferència) amb Wayne Labar.

«Mètodes de treball en línia: realitat augmentada, mons virtuals i participació» amb Robert Kertner

Dijous15

Taller 10.30-14h

«Disseny col·laboratiu per a institucions culturals» (2a part). Amb Irene Lapuente i Ramon Sangüesa.

Presentació 18.30h

Conclusions del taller.

Presentació d’activitats 19-21 h

“La guia 2.0 del CCCB” “Presentació del grup d’estudi +C+C: Orígens del grup i resultats

d’investigació”

PARTICIPA A:

Blog www.cccb.org/icionline/

Delicious http://www.delicious.com/icionline/instituciones_culturales_2.0

Twitter @cccblab @CoCreatingCult

Hashtag Twitter

#cult20

Internet Sala Mirador Xarxa: Ici

Contrasenya: ici_cccb

Antecedents

El 2010, vam obrir un taller sobre els processos participatius originats en la metàfora de

les tecnologies 2.0. Aquestes, més enllà del seu vessant purament comercial, permeten

connectar amb un concepte de públic que s’identifica amb l’activitat i s’allunya de la

recepció passiva dels esforços de creadors, artistes, científics, gestors culturals, museus i

altres institucions del sector de la cultura entesa en un sentit ampli.

L’impacte d’aquestes tecnologies i el seu afany desintermediador han estat assimilats amb

diversa fortuna per part dels actors habituals de l’àmbit cultural. Han revelat noves

oportunitats i han generat noves resistències.

Més enllà d’una aproximació superficial que persegueix el vell màrqueting per nous mitjans,

assumir amb serietat les possibilitats del magma conceptual que orbita al voltant del «que

és 2.0» comporta repensar i redissenyar formes de relació, processos i formes

d’organització que permetin revitalitzar i aprofundir en l’acció dels actors culturals.

Així, sota una caracterització d’un públic amb una certa consciència de resposta per part

de les institucions i amb una certa autoconsciència de la seva pròpia capacitat d’acció,

trobem que la participació recorre un ampli espectre de possibilitats des del simple

feedback fins al codisseny i la coproducció de continguts i activitats per part d’una

comunitat.

Per arribar a aquesta finalitat s’identifiquen un seguit d’«escoles de pensament».

La tecnològica: centrada en l’ús de les tecnologies de social media i connectada amb

el concepte de «comunitat» i el seu cultiu (o «gestió»). La seva utilització es queda

de vegades en el concepte de web i Internet com a mitjà de comunicació i no de

producció ni d’innovació col·lectiva. La tecnocultura, en canvi, incideix en l’aspecte

constructiu de la col·laboració.

La de disseny obert: porta més enllà el concepte d’«usuari actiu» i de l’usuari com a

font d’idees per convertir-lo en codissenyador i coproductor. Aporta una gran

experiència en mètodes de treball conjunt, però ha d’anar més enllà del producte i

del servei per interactuar amb el concepte de grup i comunitat.

La d’innovació oberta: procedent de l’àmbit més empresarial i comercial amb

mecanisme de «crowdsourcing» en la més delicada línia de l’explotació no

remunerada.

2.0: DE LA INTERACCIÓ

A LA COCREACIÓ

La del peer to peer: com a moviment ampli que qüestiona els mecanismes de

producció, representativitat i acció tant cultural com econòmica i política,

insistint en la capacitat col·lectiva emergent de creació i cultiu de la utilitat

pública.

L’exploració de com es pot posar en marxa una nova relació, més propera i

productiva entre institucions i públic es considera des d’aquestes perspectives tot

incidint més en una tradició o una altra. Els diversos desenvolupaments i projectes

han posat en qüestió novament i de manera diferent algunes de les figures tradicionals

del sector cultural des del mateix concepte de «museu» fins al de «públic».

CoCreating Cultures

És un grup de treball original el 2009 al voltant dels patrons culturals de la cocreació i

la cocreació de patrons culturals. Des de llavors ha col·laborat amb diverses

institucions internacionals en diferents projectes cocreatius. Ha estat seleccionat per

l’Associació Americana de Museus com a «instigadors» de la reunió anual dels

professionals de museus sobre creativitat i innovació del 2011.

CoCreating Cultures fa un quant temps que treballa en el disseny de la participació en

l’àmbit de la cultura. En aquests tallers es tracta de compartir experiències, mètodes,

errors i encerts. Per la via de la pràctica conjunta, els participants podran avaluar

millor què poden aportar aquests mètodes, què no poden aportar i què involucren en

termes de noves capacitats professionals i canvis institucionals.

L’enfocament del taller és el resultat d’un procés de reflexió i pràctica afirmat en

diferents projectes internacionals. Es basa en una mixtura pròpia de processos de

disseny emergent combinats amb l’ús de tecnologies col·laboratives.

Pots trobar tots els enllaços relacionats amb 2.0: de la interacció a la

cocreació en el compte Delicious d'I+C+I: http://www.delicious.com/icionline/

instituciones_culturales_2.0

Full de mà de la session I+C+i “Institucions culturals 2.0” (2010): http://

issuu.com/icicccb/docs/full_de_m__ici_cult2.0__cat_def

Obertura, disseny, participació, organització

GIACCARDI, E. Metadesign as an Emergent Design Culture. Leonardo, 38:2,

agost 2005.

Retrospectiva sobre el concepte de «metadisseny», fonamental per entendre

l’aproximació al disseny de participació. Centra el metadisseny com un concepte que

s’ha adoptat des de la dècada dels vuitanta respecte de l’ús de tecnologies de la

informació en relació amb l’art, les teories culturals i les pràctiques de disseny.

Aquest article presenta les teories i pràctiques de metadisseny i contribueix al

desenvolupament del metadisseny com un emergent de la cultura del disseny, i

demana una ampliació del procés creatiu en el nou espai de disseny generat per les

tecnologies de la informació.

LABAR, W. (2007). Exhibit Commons: Liberty Science Center’s Open Source

Experiment. A Visitor Voices in Museum Exhibitions. Washington, DC:

Association of Science-Technology Centers. 140-44.

Descripció de l’enfocament a l’obertura de la creació de l’exposició com un mitjà

d’augmentar la participació.

LAPUENTE, I. (2011). From interaction to co-creation. Accessible aquí: http://

co-creating-cultures.com/eng/?p=907

ENLLAÇOS I BIBLIOGRAFIA RELACIONADA

IRENE LAPUENTE

Fundadora i actual directora de

l'empresa de divulgació i comunicació

científica i tecnològica, la Mandarina de

Newton S.L. (2010) de la que

CoCreating Cultures forma part. Des de

fa més de vuit anys es dedica

intensament a comunicar i divulgar la

ciència i la tecnologia utilitzant diversos

formats. Va ser la responsable del

projecte expositiu participatiu Expolab.

També ha treballat i segueix col·laborant

en centres de divulgació científica i

tecnològica com Cosmocaixa Barcelona

o el Tech Museum of Innovation de

Califòrnia. Ha desenvolupat tasques de

Responsable de Comunicació i Difusió

de la Ciència en el Institut Català de

Paleontologia (ICP) i en la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

http://www.lamandarinadenewton.com

http://expolab.net/cas/

RAMON SANGÜESA

Professor de la Universitat Politècnica de

Catalunya. Sènior Fellow del Strategic

Innovation Lab del Ontario College of

Art and Design, Toronto Investigador

visitant del Center on Organizational

Innovation, Departament de Sociologia

de la Universitat de Columbia.

Els seus interessos actuals són l'evolució

de la col·laboració en xarxa, la cultura,

l'organització i el desenvolupament de

nous espais per a la innovació. S'ha

involucrat en diversos projectes finançats

per la UE en la tecnologia, la innovació i

la cultura.

Va ser un dels co-fundadors de Citilab

un espai per a la innovació ciutadana a

Barcelona, on va exercir el càrrec de

Director d'Innovació. En 2010, va passar a crear una plataforma al voltant de la

idea de cocreació en la ciència,

tecnologia, disseny, art i cultura:

CoCreating Cultures.

http://www.lsi.upc.edu/~sanguesa

h t t p : / / f l u x c h a n g e . t y p e p a d . c o m /

ramonsanguesa/

Una breu caracterització dels diferents nivells de participació, des del nivell més baix de

participació de l’audiència fins a la creació comuna de continguts i coneixements.

LAPUENTE, I.; SANGÜESA, R.; KETNER, B.; STEPHENSON, R. (2010).

Engaging Users in Science and Technology Exhibition CoDesign Online and

Offline: the Expolab Experience. Proceedings of the 11th International

Conference on Public Communication of Science and Technology, PCST-2010.

Nova Delhi, Índia. Novembre del 2010. Accessible aquí: http://co-creating-cultures.com/

eng/?cat=103.

Un resum del desenvolupament i l’impacte d’un procés internacional participatiu de

disseny de l’exposició que integra la participació en línia i cara a cara. Es fan servir tots

dos mètodes, tant low-tech com hight-tech, per a la participació i el codisseny amb els

usuaris.

MENICHINELLI M. (2004-05). Reti collaborative. Il design per una auto-

organizzazione Open Peer-to-Peer, Tesi di laurea, rel. Ezio Manzini, Politecnico di

Milano, A.A.

NEFF, D. STARK (2003). Permanently beta: Responsive organization in the

Internet Era.

PANGARO, P. «What is conversation? How do we design for effective

conversation?», co-authored with Hugh Dubberly, in Interactions Magazine, publication

of the ACM, juliol / agost del 2009.

Una aproximació al disseny de processos emergents des de la perspectiva del diàleg

conjunt.

SANGÜESA, R.; LAPUENTE, I. From Lab to Expo: Hypermedia and Low Tech.

Two sides of the participatory coin. Ponència a les trobades «Contemporary Art

Theory. CATMeeting III. Workshop with Laboratoire Paragraph». Centre d’Art Santa

Mònica. Maig del 2011. Accessible aquí: http://www.slideshare.net/ramonsang/low-tech-

and-high-tech-methods-in-participation

Repàs de l’aproximació de metadisseny i la seva relació amb la participació centrada en

el sector cultural.

SCHOLZ, T. (2011). The Internet as Playground and Factory. Routledge.

Una aproximació molt crítica a la importació directa d’usos comercials del 2.0 en altres

sectors, amb denúncia de les noves formes d’explotació a què dóna lloc. Resumeix les

participacions en el congrés del mateix nom, celebrat al final de l’any passat a Nova

York.

SCHULER, D.; NAMIOKA, A.E. (1993). Participatory Design: Principles and

Practices, Mahwah, NJ, Lawrence Erlbaum Associates.

SIMON, N. (2009). The Participatory Museum. Accessible aquí: http://

www.participatorymuseum.org/

Una col·lecció de casos reals i guies metodològiques inspirades en la metàfora de les

tecnologies 2.0. Centrada fonamentalment en una concepció de la participació associada

a la interacció social.

Tecnologia: social media i els seus processos

KELLY, L. (2008). Museum 3.0: informal learning & social media. In Social

Media and Cultural Communication Conference Sydney.

La relació entre l’ús i la familiaritat dels visitants de museus amb els social media i els seus

nivells d’interès, relació i identificació amb el museu.

LABAR, W. The gyroscopic museum. In James E Katz, Wayne LaBar, Ellen Lynch

(Eds). Creativity and Technology: Social Media, Mobiles and Museums. MuseumsEtc.

Londres, 2011.

Una proposta integradora perquè coincideixi amb les activitats del museu i el seu

contingut amb les affordances de les tecnologies digitals utilitzades pels nous públics.

ROBERT KETNER

Virtual Community Manager de

Tech Virtual, un projecte del Tech

Museum de San José, Califòrnia, que

utilitza les eines online per

dissenyar, provar, i desenvolupar

col·laborativament prototips del

propi contingut del museu. La seva

experiència abasta el disseny de

productes, comerç electrònic, i

mitjans socials. Va fundar el grup

d'especial interès en móns virtuals

SDForum VirtualWorld en el Silicon

Valley en 2006.

H a d o n a t c o n f e r è n c i e s ,

presentacions i seminaris en

múltiples conferències sobre

museologia, al Stanford Research

Institute, al Silicon Valley Innovation Institute i a la NASA. Abans d'unir-

se al Tech Museum, Ketner va

treballar en un projectes de

plataformes col·laboratives i com a

consultor d'inversions i de start ups.

Ha realitzat tallers de prototipat

virtual en les conferències sobre

museus més importants del món

com “Museums and the Web” o per

a les conferències de l'Associació

Americana de Museus.

http://www.thetechvirtual.org/

WAYNE LABAR

Vicepresident de desenvolupament

d'exposicions i experiència d'usuaris

al Liberty Science Center, New

Jersey. Actualment es centra en el

desenvolupament de la major

exposició interactiva realitzada

sobre la ciència i la tecnologia de la

cuina des d'una perspectiva de

disseny amb usuaris i la integració

de mitjans socials participatius. Ha

promogut el concepte de “Open

Exhibition Commons”.

http://www.lsc.org/

Comissariat

KRIER, S. (2010). Me you and everyone we know is a curator now symposium,

Amsterdam, December 16, 2009. http:// www.graphicdesignmuseum.nl/en/events/

calendar/symposium-me-you-and-everyone-we- know-is-a-curator/455.

En aquest simposi es van presentar i discutir els nous comissariats en relació amb les

noves possibilitats provocades pel canvi d’orientació promogut des de l’adopció de les

tecnologies 2.0 i les seves formes de relació i organització.

MACDONALD, S.; BASU, P. (Eds.) (2007). Exhibition Experiments. Blackwell

Publishing.

Un resum dels nous enfocaments de disseny de l’exposició amb nous modes d’interacció i

la participació en l’art i les ciències.

SANGÜESA, R. (2011). The Virtualization of the Curator. Accessible aquí: co-

creating-cultures.com/eng/?p=1029.

El que els enfocaments participatius impliquen per al paper del comissari.

SCHIELE, B. (2008). On and about the Deficit Model in an Age of Free Flow. In

Cheng, D.; Claessens, M.; Gascoigne, N.R.J.; Metcalfe, J.; Schiele, B.; Shi, S. (Eds.).

Communicating Science in Social Contexts: New models, new practices.

Un resum de l’evolució del model de comunicació de la ciència i una crítica del model de

dèficit. Útil també per dur a terme en altres sectors, més enllà de la ciència. Motiva els

nous modes de comunicació en un context social i reivindica el paper dels diversos nivells

de coneixement i competència que hi ha entre els membres d’una comunitat.

Blog

www.cccb.org/icionline

Delicious

http://www.delicious.com/

icionline/

instituciones_culturales_2.0

Twitter

@cccblab @CoCreatingCult

Hashtag Twitter

#cult20

Internet Sala Mirador Xarxa: ici Contrasenya: ici_cccb