2. presentaciÓ del municipi - vilafranca del penedès · 2. presentaciÓ del municipi 2.1....

MEMÒRIA DESCRIPTIVA. Presentació del municipi

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Servei de Medi Ambient Auditoria Ambiental Municipal de Vilafranca del Penedès

17

2. PRESENTACIÓ DEL MUNICIPI

2.1. Generalitats L’Alt Penedès. L’Alt Penedès té una superfície de 592,41 km2 i se situa entre la Serralada Pre-litoral i la Serralada Litoral, amb el Massís del Garraf i la Serra de l’Ordal a l’est i el Massís de Gaià i el Bloc de Bonastre a l’oest. Al centre de la comarca i formant part de la Depressió Prelitoral, trobem una plana d’uns 40 quilòmetres de llarg per 15 d’ample. Les comarques veïnes són el Baix Penedès a l’oest, el Baix Llobregat a l’est, el Garraf al sud i al nord, l’Anoia. L’Alt Penedès està distribuït en 27 municipis. Pertany al grup de comarques mitjanament poblades de Catalunya (de 50.000 a 100.000 habitants). Compta, segons el padró de 1996, amb 73.196 habitants, amb una densitat de 123,5 habitants per quilòmetre quadrat. L’activitat econòmica de la comarca es basa principalment en l’agroindústria vitivinícola, amb denominació d’origen “Penedès” i “Cava”, centrada principalment a Sant Sadurní d’Anoia. Produeix el 98.9 % del cava de Catalunya i el 98,4 de l’estat espanyol. Subjecta a l’empenta expansiva del centre barceloní, la comarca manté un creixement econòmic equilibrat. La comarca disposa de bones comunicacions terrestres ja que és travessada per vies de gran recorregut: autopista A-7, N-340 i el ferrocarril. A més està previst que hi circulin trens d’alta velocitat. El clima de la comarca és semblant al de la resta de la Depressió Prelitoral; estiu llarg i sec, hivern suau i primavera i tardor també suaus. Les pluges són poc abundants, amb un mínim al juliol i l’agost i un màxim a la tardor. Allà on l’agricultura no ha substituït la vegetació natural, apareixen comunitats vegetals en les que predominen les espècies de fulla perenne (alzines, pins) i les plantes escleròfil·les. Pel que fa als rius, tots excepte l’Anoia són de cabal migrat i irregular. El Foix disposa d’un embassament per l’obtenció d’energia elèctrica i per al reg. La riera de Pontons també és de certa importància per al reg. La comarca, doncs, disposa de pocs recursos hídrics naturals.

Alt Penedès



18

Comarca de l’Alt Penedès

Vilafranca del Penedès “Vilafranca és una vila. Un poble gran o una ciutat petita, segons la manera de veure-ho de cadascú. Una vila és la població que, sense ser una ciutat, té alguns privilegis que la distingeixen dels pobles. Aquest és el cas concret de Vilafranca. Vilafranca del Penedès és la capital de l’Alt Penedès, la comarca vinícola amb més tradició i abast de Catalunya. Els seus orígens es remunten a principis del segle XII i des de llavors ha estat sempre un important nus de comunicacions”.1 Històricament, és una de les ciutats mitjanes més importants de Catalunya. Posseeix un ampli patrimoni historicoartístic, constituït per una sèrie d’edificis pertanyents en origen a l’època medieval que, degudament restaurats, fan que Vilafranca exhali aires de noblesa medieval. També són importants les edificacions modernistes, que es van construir durant l’expansió urbanística de finals del segle passat.

1 Web de l’Ajuntament de Vilafranca: www.ajvilafranca.es



19

La major part del conjunt monumental que se situa en els orígens medievals de Vilafranca és al voltant de la basílica de Santa Maria: el barri antic, amb el palau dels Comtes Reis i el Palau Baltà, la Casa del Marquès d’Alfarràs i la Casa del Bisbe Torras i Bages, que actualment conté la Biblioteca. De tots ells, l’edifici més significatiu és el palau dels Comtes Reis, actualment, seu del Museu de Vilafranca. Aquest és un edifici del segle XII en el qual, l’any 1285, va morir el rei Pere el Gran. Pel que fa al modernisme, a les rambles de Vilafranca es poden trobar grans cases construïdes a finals del segle XIX i principis del segle XX. La plaça de la Vila és presidida per la façana modernista de l’Ajuntament. Dues mostres de l’art gòtic també es poden trobar a Vilafranca; són el portal lateral de la capella de Sant Joan i un dels tresors de la pintura gòtica catalana: el retaule de la Verge i Sant Jordi. Situació Vilafranca està situada a 5º23’15” de longitud est i 41º20’45” de latitud nord del meridià de Madrid. S’assenta en un pujol des d’on domina un pla una mica accidentat i inclinat el qual forma part de la Depressió del Penedès. Els municipis que envolten Vilafranca són les Cabanyes i la Granada pel nord, Sant Cugat Sesgarrigues i Olèrdola per l’est, Santa margarida i els Monjos i Olèrdola pel sud i Sant Martí Sarroca i Pacs per l’oest. El terme municipal El terme municipal de Vilafranca té una extensió de 19,63 km2, i, a més del nucli urbà, està compost per altres quatre nuclis de població. Tot i ser el municipi més important de la comarca, el seu terme municipal és dels més petits, ja que només representa un 3 % de la superfície comarcal. El municipi de Vilafranca inclou les següents entitats de població: • El Bordellet 21 habitants • Molí d’en Rovira 204 habitants • Les Salines 116 habitants • Perepau 125 habitants • Vilafranca 29.567 habitants Alguns torrents i rieres de poc recorregut travessen la plana i desguassen al riu Foix o a la riera de Canyelles, fora del terme municipal, com són la riera del Llitrà i de l’Adoberia. El clima El clima de l’Alt Penedès és semblant al de la resta de les depressions pre-litorals. Les estacions hi són molt marcades: un estiu llarg i sec, un hivern de temperatures suaus i una primavera i una tardor, estacions característiques de la pluja, de temperatures realment suaus.



20

Les pertorbacions atlàntiques hi arriben esmorteïdes perquè les masses d’aire atlàntic es troben la barrera de la Serralada Prelitoral i, per això, influeixen poc en el clima penedesenc. Les influències mediterrànies, en canvi, hi són constants tot l’any. Al Penedès, les pluges no són gaire abundants. A Vilafranca, on plou una mitjana de cinquanta-dos dies l’any, cauen uns 590 mm anuals. El juliol i l’agost tenen precipitacions molt escasses i a l’hivern es produeix un altre mínim secundari. La tardor, en canvi, és l’estació plujosa per excel·lència. El règim seguit per les temperatures correspon al domini d’hiverns temperats (temperatures entre 6 i 0 ºC) i de mitjanes tèrmiques d’estiu força elevades, temperatures que coincideixen amb les èpoques de màxima radiació solar i de mínima nebulositat. A Vilafranca, la situació del terme, juntament amb unes influències mediterrànies combinades amb una certa continentalitat, fan que el municipi gaudeixi d’un clima suau on els hiverns són temperats i els estius secs i calorosos. Pel que fa a les precipitacions, les que s’han enregistrat a Vilafranca en els darrers anys han estat:

Taula 2.1. Precipitacions dels darrers anys enregistrades a Vilafranca del Penedès

Any 1994 1995 1996 1997 1998 mm 545,4 603,8 900,8 444,4 437,4

Donat que Vilafranca està immersa dins del clima mediterrani, aquesta quantitat d’aigua no cau uniformement al llarg de l’any, sinó que es produeixen grans oscil·lacions d’un mes a l’altre. Així, en els anys 1997 i 1998 aquesta distribució ha estat la següent:

Figura 2.1. Distribució de les precipitacions al llarg de l’any

0

20

40

60

80

100

120

140

160

Gener Març Maig Juliol Setembre Novembre

mm

1997 1998



21

2.2. Entorn Físic

Vilafranca s’assenta en un pujol des d’on domina un pla una mica accidentat i inclinat. El terreny que envolta Vilafranca del Penedès és pla amb alguns turons que s’eleven per sobre de la plana: el puig de Sant Jaume (296 m), el puig de Sant Pau (302 m) i el que serveix d’assentament a la mateixa capital. La seva altitud varia des dels 222 metres als 228 a la part més alta de la ciutat Vilafranca del Penedès es troba enmig d’una depressió terciària, la Depressió de Vilafranca o del Penedès, que està envoltada pel Bloc del Garraf i del Maresme, pel Massís de Bonastre i el seu arc perifèric i pel Massís del Gaià, inclòs en el Gran Horst Prelitoral. Al SO aquesta depressió connecta amb la depressió litoral del Vendrell i, al NE amb la del riu Llobregat. La Depressió de Vilafranca és el sector més meridional de la Depressió Prelitoral Catalana. Forma un graben dissimètric entre els horst del Gaià i el bloc del Garraf. Probablement, aquesta fossa es formà al miocè superior. El mar de Tortonià, un mar poc profund i molt mòbil, envaí la fossa del Penedès, procedent del SO. Els sediments d’aquest mar sovint eren recoberts per dipòsits fluvio-torrencials. Per això, a la plana són visibles deltes o cons de dejecció, que algunes vegades es confonen amb el probable deltà miocè de l’Anoia que drenava el continent en direcció al gran fiord o estuari a què estava obert al SO. Les característiques morfològiques i també humanes d’aquesta plana són ben diferents de les de les formacions que hem anomenat anteriorment. Els terrenys són tous i en general pertanyen al miocè i estan ocupats quasi tots per conreus (vinyes, oliveres, ametllers i arbres fruiters). Adossades a la Serralada Prelitoral es troben unes superfícies de conglomerats de característiques ben diferents. Són unes plataformes pràcticament desproveïdes de conreus i amb una vegetació natural ben escassa.

Perfil geològic de la zona. Veure llegenda del plànol geològic de Vilafranca P1, al final d’aquest apartat.


DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Servei de Medi Ambient Auditoria Ambiental Municipal de Vilafranca del Penedès 22

Figura 2.2. ESQUEMA ESTRUCTURAL DE L’ÀREA CENTRAL DEL SISTEMA COSTANER CATALÀ (IGME, 1973)



Riera del Llitrà

Hidrogeologia En aquesta regió no existeix cap aqüífer reconegut amb permeabilitat més o menys constant; en general, són tots dolents i tant sols quan per qüestió de sort s’encerta amb el Karst, els cabals són elevats. Les fàcies detrítiques del Miocè, netes i ben seleccionades, poden constituïr aqüífers importants; no obstant, es tenen dubtes de la continuitat i possibilitats d’alimentació. Aquesta zona de Vilafranca pel que fa a les conques hidràuliques subterrànies, consta de les conques triàsiques per una banda i per altra les cretàciques i terciàries que dirigeixen les seves aigües cap al mar. Els aqüífers que hi trobem són alguns nivells miocens, el cretàcic inferior i els dos extrems del Muschelkalk. Pel que fa a la permeabilitat dels terrenys en superfície, tenim valors d’nfiltració d’aigües de pluja del voltant del 50% en gran part d’aquesta zona. Així doncs, i tenint en compte el balanç hidraulic a partir de les capacitats de càrrega i descàrrega de l’aqüífer, és factible la captura d’aigua subterània en gran part del terme municipal de vilafranca i municipis veïns com Pacs, Moja, Castellví de la Marca i Pontons. Tot i així l’explotació de l’aqüífer ha de ser racional, compensant la càrrega amb la descàrrega. Pel que fa a les aigües superficials a cal destacar el pas del riu Foix prop del terme municipal de Vilafranca. És un riu típicament mediterrani i d’àmbit comarcal i per on passa majoritèriament la xarxa del Foix és pel Penedès, depressió Prelitoral, constituït oer sediments miocènics i quaternaris, que afloren en la fossa tectònica que s’obre entre les dues serralades. És important destacar el contrast existent entre la zona anterior i posterior a Vilafranca, les magnituds dels cabals d’aigua de les quals presenten diferències significatives. A la zona més poblada i industrializada, que correspon a la part més baixa de la conca, els cabals, formats per aigües extretes de les capçalereds i usades en aquesta zona, augmenten molt de magnitud. A l’estiu, el cabal que prové de la depuradoea pot ser fins a 10 vegades superior al que circula pel mateix riu. D’altra banda, destaquen al seu pas pel terme municipal de Vilafranca del Penedès les rieres del Llitrà i de l’Adoberia. La riera del Llitrà forma part de la conca del riu Foix i hi desenvoca en el seu pas pel terme municipal de Santa Margarida i els Monjos. A la part baixa de la riera, a la confluència amb el Foix, hi desguassen les aigües residuals de l’EDAR de Vilafranca, que doblen en magnitud el cabal que baixa per la riera. Té un recorregut de 3 Km dins el municipi. Per altra banda la riera de l’Adoberia travessa el terme municipal pel NE, en direcció NO-SE, amb un recorregut d’uns 3,5 Km. També hi trobem altres rieres i torrents més petits i amb un cabal molt més irregular (com per exemple el torrent de Sant Cugat).



24

2.3. Entorn socio-econòmic

La situació geogràfica de Vilafranca ha estat històricament decisiva per explicar el seu paper com a centre d’intercanvis comercials i, per tant, de motor de desenvolupament econòmic. L’Alt Penedès es va incorporar a la Regió Metropolitana de Barcelona. Aquesta fou una decisió del Parlament de Catalunya que ordena institucionalment la realitat demogràfica i econòmica ja integrada a la regió per la via directa del desenvolupament dels seus mercats, dels fluxos de població, de mobilitat laboral. El Pla Territorial Metropolità de Barcelona considera l’Alt Penedès com a territori a ocupar per grans infraestructures. Població Amb una població de 30.2192 habitants, és el municipi més poblat de la comarca, actuant-hi com a centre d’atracció comercial i laboral. A aquesta xifra s’hi ha arribat després d’un augment constant degut al creixement vegetatiu positiu que es produeix des de fa anys i a la immigració que rep la població. Tot i que aquesta quantitat fa que es parli de Vilafranca com una vila, té una densitat superior a la que es dóna a la comarca i al país: hi ha uns 1.500 habitants per quilòmetre quadrat, enfront dels 128 i 191 que es donen a l’Alt Penedès i a Catalunya, respectivament. El nucli urbà està constituït per 9 barris diferents on la població s’hi distribueix de la següent manera:

Figura 2.3. Distribució per barris dels vilafranquins i les vilafranquines

2 01/01/2000

El Poble Nou24%Afores

1%

Les Clotes12%

El Centre7%

Molí d'en Rovira

2%

L'Espirall26%La Girada

1%

Sant Julià17%

La Barceloneta

10%



Dins de cada barri hi trobem la següent distribució per sexes:

Taula 2.2. Distribució de la població per barris i sexes

Barri Homes Dones Total

BARCELONETA 1402 48.43% 1493 51.57% 2895 9.58%

EL CENTRE 1013 47.6% 1108 52.24% 2121 7.02%

LES CLOTES 1748 49.91% 1754 50.09% 3502 11.59%

L’ESPIRALL 3991 50.67% 3886 49.33% 7877 26.07%

MOLÍ D’EN ROVIRA 288 48.8% 306 51.2% 594 1.97%

EL POBLE NOU 3598 49.22% 3712 50.78% 7310 24.19%

SANT JULIÀ 2478 47.98% 2687 52.02% 5165 17.09%

AFORES 157 38.20% 254 61.80% 411 1.36%

LA GIRADA 168 48.84% 176 51.16% 344 1.14%

Total població 14843 49.12% 15376 50.88% 30219 Font: Ajuntament de Vilafranca – Dept. Informàtica En els darrers 10 anys, l’evolució de la població de Vilafranca ha estat la següent:

Taula 2.3. La població a Vilafranca en els últims 10 anys

Any

Nombre d’habitants

1990 27.642

1991 27.819

1992 28.017

1993 28.116

1994 28.240

1995 28.457

1996 28.634

1997 28.925

1998 29.201

1999 29.567



26

2000 30.219

Figura 2.4. Evolució de la població de Vilafranca en el període 1990-2000 Hi ha hagut, per tant, un creixement continuat que ha portat a duplicar la població del municipi en trenta anys. Aquest fet s’explica pel creixement vegetatiu positiu i pels moviments migratoris, ja que s’ha produït un procés constant de concentració de la població de la comarca a la capital. Pel que fa a les taxes de creixement d’aquest segle, han estat:

Taula 2.4. Taxes de creixement de la població de Vilafranca entre els anys 1900 i 1997

Període 1900-1950 1950-1970 1970-1997 1900-1997

Taxa de creixement (%) 0,73 2,29 1,89 1,38 Tal com dèiem abans, Vilafranca ha experimentat un saldo migratori positiu. En aquest decenni, els moviments migratoris han estat:

26.000

26.500

27.000

27.500

28.000

28.500

29.000

29.500

30.000

30.500

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

Nº h

abita

nts



Taula 2.5. Moviments migratoris en la població de Vilafranca desde l’any 1990

Any Immigració Emigració Saldo 1990 659 485 174

1991 255 240 15

1992 484 428 56

1993 601 528 73

1994 818 611 207

1995 844 643 201

1997 1.090 551 539 Font: Ajuntament de Vilafranca

Un cop analitzat el creixement de la població de Vilafranca, anem analitzar les seves característiques. En primer lloc, quant a la distribució per edats de la població, l’any 1997 era la següent:

Figura 2.5. Distribució de la població per edats A la comarca i a Catalunya, en el mateix període s’obté, pràcticament, els mateixos percentatges. Si comparem aquestes dades amb les d’anys anteriors s’observa que mentre disminueix lleugerament el percentatge de la població més jove, augmenten els corresponents al sector més gran.

0 a 14 anys15%

65 anys i més16%

15 a 64 anys69%



28

0

10

20

30

40

50

60

70

80

0 a 14 anys 15 a 64 anys 65 anys i més

%

1991 1996 1997

Figura 2.6. Distribució per edats de la població

Aquest fet es podria explicar, en part, per la disminució en el nombre de naixements que es produí entre els anys 1992 i 1994. Després d’aquest període, però, aquesta xifra ha tornat a augmentar fins situar-se als mateixos nivells que al 92.

Figura 2.7. Evolució del nombre de naixements a Vilafranca en els últims anys

De la seva banda, durant els darrers anys, el nombre de defuncions s’ha mantingut més o menys constant:

Figura 2.8. Evolució del nombre de defuncions a Vilafranca en els últims anys

100120140160180200220240260

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997

Nº n

aixe

men

ts

100120140160180200220240260

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997

Nº d

efun

cions



Homes44%

Dones56%

16-249%

24-3429%

35-4421%

45-5419%

55 i més22%

L’increment net de la població es tradueix en un increment de la densitat. De manera que l’any 1997 hi havia 1.490 habitants per quilòmetre quadrat. Aquesta quantitat és molt superior a la de mitjana de la comarca, 128 i a la de Catalunya, 191. Més que per l’elevat nombre d’habitants s’explica pel fet que Vilafranca té un terme municipal relativament, petit. Ocupació Durant el segon trimestre de l’any 1999 es va enregistrar una mitjana de 600 aturats. La distribució d’aquests desocupats, segons el sexe és la següent:

Figura 2.9. Distribució de l’atur per sexes

Si tenim en compte les edats:

Figura 2.10. Distribució de l’atur en funció a l’edat

Quan, a més de l’edat, hi afegim el sexe, observem que l’atur enregistrat per als homes es manté més constant que el de les dones. D’aquesta manera, només en arribar als 55 anys l’atur dels homes supera al de les dones. Dit duna altra manera, a partir dels 55 anys, té més probabilitat de trobar feina una dona que un home.



30

0

20

40

60

80

100

120

140

16-24 25-34 35-44 45-54 55 i més

Homes Dones

E.G.B.20%

Certificat escolar

46%

B.U.P.10%

F.P.9%

Grau mitjà3%

Grau superior

4%

Primaris sense

certificat8%

Figura 2.11. Atur enregistrat per edats i sexe

Segons el nivell acadèmic dels aturats, s’observa que quasi bé la meitat dels aturats corresponen a persones amb el certificat escolar, mentre que on es registra menys atur és en els titulats de grau mitjà o superior:

Figura 2.12. Distribució de l’atur per nivells acadèmics

Pel que fa als grups professionals, és entre els treballadors no qualificats on hi ha més atur. A l'altra banda, entre els directius i el sector agrícola es registra menys atur:



Figura 2.13. Distribució de l’atur per grups de professionals

Finalment, atenent a les activitats econòmiques del municipi, s’observa que el sector primari i la construcció són aquells que aporten menys aturats:

Figura 2.14. Distribució de l’atur segons activitats econòmiques

Renda per càpita. Renda familiar disponible per habitant, 1997: 1.400.000 – 1.600.000 ptes.. Activitat econòmica Segons el cadastre de 1717, a començaments del segle XVIII el Penedès comptava amb moltes zones boscoses i les zones dedicades a vinya eren poc importants en comparació amb les conreades amb cereal. Durant el segle XVII és quan es produeix el gran canvi de conreu.

Administració20,6%

Serveis19,2%

Qualificats15,8%

Operaris maquinaria

10,8%

No qualificats15,8%

Tècnics i profess. de

suport10,0%

Directius1,0%

Agricult. i pesca0,4%

Tècnics i profess. Científics

6,6%

Indústria transformadora

33%

Sector primari3%

Sense ocupació anterior

12%

Serveis24%

Construcció8%



32

Les causes d’aquest canvi són: •• L’afluència de blat procedent d’Aragó i de l’estranger, que podia abaratir el gra del país. •• La pràctica agrícola de l’època utilitzava un sistema de rotació de conreus amb un any

de repòs dintre d’un cicle de tres o quatre anys, fet que disminuïa considerablement el rendiment de les zones de blat. En canvi, la vinya produïa una collita regular durant 50 anys i existia l’oportunitat de la comercialització amb bons preus mitjançant l’exportació.

•• L’augment demogràfic continuat a Vilafranca. El conreu de vinya exigia abundor de mà

d’obra, fet especialment subratllable per assenyalar el caràcter colonitzador que tingué aquest cultiu al Penedès. Sense l’abundància de braços que significa jornals barats, no hagués estat possible la intensa rompuda dels boscos, ni la laboriosa construcció de terrasses en els pendents de les muntanyes.

L’increment vitícola es va produir, en general, a costa del bosc i, amb menys intensitat, de terres de sembradura. La superfície de conreu augmentà i a finals del segle apareix l’intercanvi exterior basat en la comercialització del vi i l’aiguardent. Malgrat els conflictes successius del segle XIX, el conreu vitícola va continuar creixent a la comarca. La destrucció de les vinyes franceses com a conseqüència de la fil·loxera va propiciar una època daurada de la viticultura penedesenca, que va poder aprofitar la conjuntura favorable en gaudir d’una infraestructura orientada a l’expansió vínica al mercat colonial. Malauradament, la fil·loxera apareix a Catalunya l’any 1879 i l’any 1890 arriba a Vilafranca, les vinyes van quedar devastades i es va iniciar una espectacular davallada econòmica que va repercutir en tots els ordres de la vida de la comarca. Després de la fil·loxera es va iniciar la replantació de vinyes al pla amb ceps americans, operació que va requerir un esforç de capital i, sobretot, de treball i de tècnica extraordinaris i que va ser impossible dur a la muntanya per antieconòmic.- s’abandonen les feixes que encara ara ocupen les muntanyes del Penedès. Des de l’arribada de la fil·loxera fins a finals de segle, la població del Penedès va disminuir ininterrompudament i no es recupera fins a final de la primera dècada del segle XX. Vilafranca passà de tenir 8.344 habitants l’any 1887 a tenir-ne 7.749 l’any 1900. Un dels nexes d’unió de la societat de Vilafranca i la seva comarca al llarg dels últims segles ha estat la vinya i l’elaboració de vi. Vilafranca gira al voltant d’un producte prou emblemàtic i conegut arreu. El conreu de la vinya ha originat el desenvolupament d’una indústria vinícola que s’ha convertit en el primer motor econòmic del Penedès, representant més d’un terç dels establiments industrials i de la mà d’obra. Aquest fet és ben palpable a la Vilafranca actual, no només per aquest vessant industrial sinó a través del que es pot denominar “la cultura del vi”. Vilafranca és la seu de diferents entitats que tenen la seva raó de ser per l’existència del vi. Entre elles cal destacar l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), organisme autònom adscrit al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.; la Unió Vinícola del Penedès (UVIPE), que és l’associació empresarial del sector vinícola del Penedès; la Fundació per la



Investigació del Vi (FIVIN) va ser creada amb l’objectiu de promoure el coneixement científic de la influència del vi en el cos humà; la Red Europea de Ciudades del Vino (RECEVIN), xarxa europea integrada per ciutats que tenen una forta dependència econòmica de la viticultura; el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Penedès i el Consell Regulador del Cava. L’any 1943 se celebra la 1a Fira del Vi i a partir de 1983 se celebra la Fira Tècnica de la Vinya i el Vi (FIRAVI), que passa a ser biennal. Aquesta fira té per objectiu donar a conèixer les noves tecnologies i avanços relacionats amb la vinya, el vi i el cava. Coincidint amb la celebració de la primera Fira del Vi, es va començar a desenvolupar el

projecte del Museu del Vi, un dels màxims exponents de la cultura del vi. El Museu i les pròpies caves i cellers han desenvolupat amb èxit les visites a les seves instal·lacions, generant els principals fluxos turístics de la comarca. Els itineraris del vi i el cava, més o menys organitzats, ofereixen una visió més completa del món d’aquests dos productes. L’agroturisme o turisme rural és una de les ofertes turístiques que aprofiten aquest context per créixer.

A aquests agents que dinamitzen la cultura, l’economia i la societat al voltant del vi, cal afegir les enoteques i els edificis del patrimoni històric-cultural de Vilafranca. Algunes dades respectes la producció vitícola de Vilafranca són: •• Superfície conreu vinya: 907,6 ha. •• Producció agrícola vinya: 10.302 tones •• Atur registrat: 893 persones I, pel que fa a la D.O. Penedès: •• Superfície conreu de vinya: 26.508 ha •• Producció agrícola vinya: 177.027 tones. La vinculació entre els elements de l’estructura urbana de la ciutat i els elements de l’estructura agrícola és una característica intrínseca d’aquesta ciutat. Encara es troben grans masies que ens expliquen el conreu de les grans propietats, situades en una posició equidistant entre elles i privilegiada sobre el terreny, marcant les fites de referència i d’orientació sobre un sòl ondulat i de poca variació paisatgística. La consideració de la importància del territori rural com a patrimoni natural i paisatgístic i el fet d’entendre que en un municipi com Vilafranca ciutat i camp han estat tradicionalment una mateixa realitat en un cert equilibri i amb una estructura de relacions complexes, són dues qüestions vitals per desenvolupar una protecció d’aquest context mediambiental tan singular.

2. presentaciÓ del municipi - vilafranca del penedès · 2. presentaciÓ del municipi 2.1....

Documents