2 edició corneliada lectures dossier2 versio definitiva

Corneliada 2015 : 2a edició del projecte de Lectura en Veu Alta Cornellà de Llobregat, setembre-desembre 2015

Lectures (Dossier 2)

CORNELIADA 2015

El Viatge

2a edició del projecte de Lectura en Veu Alta

Cornellà de Llobregat, setembre-desembre 2015



1. NARRATIVA

1.1. ERRERA, Eglal. L’Estiu dels papafigues. Barcelona : Cruïlla, 2008.

Capítol 7: La Tristor (pàg. 59)

http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=X&searcharg=estiu+papafigues&searchscope=71&submit=Cercar



1.2. HOMER. L’Odissea. Barcelona: Combel, 2008.

Capítol 2: Els Ciclops (pàg. 26)

http://aladi.diba.cat/search~S71*cat?/Xodissea+homer&searchscope=71&SORT=D/Xodissea+homer&searchscope=71&SORT=D&SUBKEY=odissea+homer/1%2C17%2C17%2CB/frameset&FF=Xodissea+homer&searchscope=71&SORT=D&4%2C4%2C



1.3. SAINT-EXUPÉRY, Antoine de. El Petit príncep. Barcelona : Salamadra, 2009.

Capítol XIV (pàg. 49)

http://aladi.diba.cat/search~S71*cat?/Xpetit+princep&searchscope=71&SORT=D/Xpetit+princep&searchscope=71&SORT=D&SUBKEY=petit+princep/1%2C15%2C15%2CB/frameset&FF=Xpetit+princep&searchscope=71&SORT=D&4%2C4%2C



1.4. SWIFT, Jonathan ; FAULQUES, Julie (adapt.). Gulliver : viatge a Lil·liput. Barcelona : Joventut, 2005.

http://aladi.diba.cat/search~S71*cat/?searchtype=X&searcharg=gulliver+joventut&searchscope=71&sortdropdown=-&SORT=DZ&extended=0&SUBMIT=Cerca&searchlimits=&searchorigarg=Xmumin



2. POESIA

2.1. DESCLOT, Miquel. El Domador de paraules. Barcelona : La Galera, 2012.

Transatlàntida (pàg. 57)

http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=X&searcharg=domador+paraules&searchscope=71&submit=Cercar



2.2. DESCLOT, Miquel. Poesies amb suc. Barcelona : La Galera, 2007.

Gatapata el pirata, lector (pàg. 21)

http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=X&searcharg=poesies+suc&searchscope=71&submit=Cercar



2.3. GOETHE, Johan Wolfgang von. El Mar en calma i viatge feliç. Barcelona : Joventut, 2006.

El mar en calma.

Sobre les aigües del mar

regna una calma tranquil·la,

el marí que entorn la mira,

tem la llisa immensitat.

No mormoleja la brisa,

sols el silenci punyent

d’aquest oceà dorment

on cap onada es divisa.

Viatge feliç.

Cel serè tot ple de llum.

Mentre la boira s’esquitlla,

Èol va desfent el llaç

de la temible quietud.

Desvetllen el mariner

els vents que apressats s’enlairen.

A tota vela, l’oreig,

rompent les ones del mar,

ens fa proper del llunyà

la terra ferma. La veig!

http://aladi.diba.cat/search~S71*cat?/Xmar+calma&searchscope=71&SORT=D/Xmar+calma&searchscope=71&SORT=D&SUBKEY=mar+calma/1%2C2%2C2%2CB/frameset&FF=Xmar+calma&searchscope=71&SORT=D&1%2C1%2C



2.4. RASPALL, Joana. Bon dia, Poesia! Barcelona : Baula, 2013.

El tren (pàg. 64)

http://aladi.diba.cat/search~S71*cat?/Xbon+dia+poesia&searchscope=71&SORT=D/Xbon+dia+poesia&searchscope=71&SORT=D&SUBKEY=bon+dia+poesia/1%2C2%2C2%2CB/frameset&FF=Xbon+dia+poesia&searchscope=71&SORT=D&1%2C1%2C



3. ÀLBUM IL·LUSTRAT

3.1. INNOCENTI, Roberto. La Caputxeta vermella. Barcelona : Símbol, 2013.

Acosteu-vos, nens i nenes, que us explicaré un conte.

Les joguines poder ser molt divertides, però no hi ha res tan màgic com un bon conte. I el millor moment

per explicar un conte és quan la pluja pica els vidres de la finestra.

Aquesta història passa en un bosc.

Un bosc amb pocs troncs i poques fulles, fet de ciment i totxos.

Durant el dia, i sobretot quan hi ha bona llum, els seus habitants viuen en pau, cadascú a casa seva.

En un racó d’aquest bosc viu una nena que es diu Mireia.

La Mireia viu amb la seva mare i la seva germana. La seva àvia viu a l’altre costat del bosc. L’àvia no es troba

gaire bé. Li agradarà tenir una mica de companyia.

La Mireia s’omple la motxilla de galetes, mel i taronges. Es posa l’abric amb la caputxa, aquell que li va fer

l’àvia. La previsió del temps anuncia pluja.

La Mireia sent com ressonen les seves passes. També sent el que li ha dit la mare: “Vés tota l’estona pel

camí principal”.

Fins a casa de l’àvia hi ha un bon tros però la Mireia és una nena molt valenta.

Allà fora, el bosc és molt gran.

La Mireia encara és petita i està aprenent a orientar-se pel bosc. Sap que els camins més freqüentats són els

més segurs.

Però sempre s’ha d’estar a l’aguait.

Tothom et veu, però ningú no et mira.

La Mireia s’endinsa pel bosc i es troba

música,

màgia,

misteris.

Fins que arriba al punt més sorprenent de tots. El cor del bosc.

http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=X&searcharg=caputxeta+innocenti&searchscope=71&submit=Cercar



Un indret que tothom anomena “El bosc”.

Gairebé tot el que busquis ho trobaràs aquí.

El cor del bosc, però, pot ser molt fosc. Especialment si es prepara una tempesta.

El bosc és ple de colors, sorolls i temptacions.

És tot un món.

La Mireia recorda les paraules de la mare i s’afanya a travessar-lo.

S’afanya, però no pot deixar d’anar cap al seu aparador preferit.

Ja hi és.

L’aparador de les meravelles. La Mireia se’l mira i comença a somniar. Monstres, princeses, temors i

desitjos. Imatges del passat i del futur.

La Mireia bada més del compte i comença a pesar-li la motxilla. No pot entretenir-se més.

Però El Bosc té molts camins que el creuen i la Mireia no sap quin agafar.

S’ha perdut.

Una altra cosa que cal saber del bosc és que els camins solitaris realment mai no ho són del tot. Sempre hi

ha ulls que miren, nassos que ensumen buscant alguna cosa. Al bosc hi ha molts xacals. Sols, són covards...

... però quan s’ajunten són més atrevits i descarats.

Ara plou a bots i barrals.

De sobte, un llampec esquinça el cel.

En la part més salvatge del bosc domina la llei dels més forts. Els més febles han de cedir el pas.

Amb un sol tro, els xacals se’n van.

El caçador somriu. Quines dents més grosses que té! Negre, fort i oportú. La Mireia li explica que va a visitar

l’àvia, que viu en una caseta a l’altre costat del bosc, a portar-li mel i galetes.

El caçador li diu a la Mireia que coneix molt bé el bosc. Li promet que arribaran a la casa de l’àvia de

seguida.

Ja no plou. Surt una ullada de sol.

El caçador rep una trucada. Li sap greu però no la pot acompanyar més enllà.

Li ha sortit una feina urgent.

Per sort, casa de l’àvia no és lluny.



Però encara falta una mica per arribar-hi.

El cel s’enfosqueix i torna a tronar fort.

La Mireia es posa a córrer.

L’àvia normalment és a la porta, però avui no.

La Mireia la crida.

Cau la nit.

Tots els llums s’apaguen, tots menys un.

Una ombra s’escapoleix silenciosament de les sirenes i els llums a través del bosc.

Quina oïda més fina tenen els llops! I quin olfacte!

Arriba la policia, armada fins a les dents.

Però ja és massa tard.

De fet, els llops i els xacals no són tan diferents.

Tenen el mateix riure malvat. Només els diferencia la mida.

És gairebé de dia quan sona el telèfon d’una mare.

Avui els núvols no deixaran sortir el sol.

Nens i nenes, no us faci vergonya plorar! Les llàgrimes són tan naturals com les gotes de la pluja. Però aquí

no cal que ploreu.

Recordeu el que us he dit dels contes? Els contes són màgics. Qui ho diu que només poden tenir un final?

Quedeu-vos amb aquest final, si ho preferiu.

Un llenyataire veu un llop rondant pel voltant d’una casa. Fa una trucada. La policia arriba de pressa, i just

quan comença a pondre’s el sol fa una batuda.

Han atrapat el llop i han salvat la família.

Aquesta nit, al bosc, hi brillaran els estels.



3.2. VAN ALLSBURG, Chris. L’Exprés polar. Barcelona : Ekaré, 2004.

Era la Nit de Nadal d’ara fa molts anys. Jo estava ajagut al llit, immòbil, sense bellugar els llençols. Respirava

a poc a poc i silenciosament.

Parava l’orella per sentir un so; un so que un amic m’havia assegurat que no sentiria mai: el dring dels

cascavells del Pare Noel.

-El Pare Noel no existeix- m’havia dit amb insistència el meu amic; però jo sabia que anava errat.

Devia ser molt tard que vaig sentir uns sons. De fora venien uns esbufecs, com d’una màquina de vapor, i

una xerricada de metalls. Vaig treure el cap per la finestra: hi havia un tren aturat davant mateix de casa.

Un mantell de vapor cobria el tren, i al voltant seu els flocs queien suaument. Dret a la porta d’un dels

vagons, que era oberta, hi havia un revisor. De l’armilla en tragué un rellotge de butxaca, força gros; després

alçà els ulls cap a la meva finestra. Em vaig posar la bata i les sabatilles i, de puntetes, vaig baixar les escales

de casa i vaig sortir al carrer.

-Tothom a dalt del tren!- cridà el revisor. Vaig córrer cap a l’home.

-Que, noi: véns?- em digué ell.

-A on?- vaig preguntar-li.

-Doncs al Pol Nord, és clar!- em contestà -. Aquest és l’Exprés Polar.

M’allargà la mà i em va fer pujar al tren d’una revolada.

http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=X&searcharg=expr%C3%A9s+polar&searchscope=71&submit=Cercar



4. CÒMIC

4.1. GOSCINNY, Renée. Astèrix a la Bretanya. Barcelona : Salvat, 2007. (pàg. 14)

http://aladi.diba.cat/search~S71*cat?/X(ast%7bu00E8%7drix+bretanya)&searchscope=71&SORT=AX/X(ast%7bu00E8%7drix+bretanya)&searchscope=71&SORT=AX&SUBKEY=(ast%C3%A8rix+bretanya)/1%2C2%2C2%2CB/frameset&FF=X(ast%7bu00E8%7drix+bretanya)&searchscope=71&SORT=AX&2%2C2%2C



4.2. JANSSON, Tove. Mumin : la col·lecció completa dels còmics. Barcelona : Coco Books, 2014. (pàg. 53)

http://aladi.diba.cat/search~S71*cat?/Xmumin+c%7bu00F2%7dmics&searchscope=71&SORT=D/Xmumin+c%7bu00F2%7dmics&searchscope=71&SORT=D&SUBKEY=mumin+c%C3%B2mics/1%2C2%2C2%2CB/frameset&FF=Xmumin+c%7bu00F2%7dmics&searchscope=71&SORT=D&2%2C2%2C

2 edició corneliada lectures dossier2 versio definitiva

Documents