1unitat5

7/23/2019 1unitat5

1/15

Unitat 5

Aquest material s propietat de-catal. Podeu reproduir-lo sempre quenesmenteu lautoria.

1

SUMARI

Fontica i ortografiaOrtografia de a i e tones: mots que tenen el mateix radical; flexi degnere i nombre del substantiu; mots acabats en -a, -ma, -arca, -ista, -cida, -ta.

MorfosintaxiFuncions sintctiquesSubjecte: concepte i pronominalitzaci amb pronoms personals forts.Complement del nomEls complements verbals: atribut, objecte directe, objecte indirecte

LxicSufixos valoratius

Expressi escritaEls avisos

7/23/2019 1unitat5

2/15

Unitat 5


2

FONTICA I ORTOGRAFIA

VOCAL NEUTRA

La vocal neutra s un so intermedi de ai e, que es produeix en elcatal oriental i que, com ja em vist, es representa amb aquestsmbol /

/.

Concretament totes les e i les a tones -o dbils- es pronuncienamb vocal neutra.Aix planteja, doncs, un problema d'ortografia que en el cataloccidental i especialment en el valenci no s tan greu, ja que,

tot i tractant-se de vocals tones, es pronuncien clarament com una ao com una e.

Tindrem en compte la normativa segent per escriure correctamentles vocals neutres:

A final de mot

En les terminacions dels substantius i adjectius:

Singular

escriurem amb -aels mots femeninsex.: la casa, la taulaescriurem amb -eels mots masculinsex.: lhome, el llibre

PluralTots els pluralsdels mots acabats en a / etones es formen amb laterminaci -es: cases, torres, homes, mares, bases... No hi haexcepcions.

acabats en -es

Aix ens obligar a canviar la -afinal per una -ei afegir-hi la -s(senyal de plural)

casa = cas + e + s = casestaula= taul + e + s = taules

En alguns casos tamb haurem de fer altres canvis s el que

anomenem alternances ortogrfiques.

7/23/2019 1unitat5

3/15

Unitat 5


3

Fixem-nos en els canvis segents:

CA QUES barca blanca,barques blanques.

GA GUES botiga antiga, botigues antigues.A CES plaa, places.JA GES mitja platja, mitges platges.GUA GUES aigua, aiges.QUA QES pasqua, pasqes.

Recorda que daix en vam parlar a la Unitat 1 i que tamb ho tens alarxiu alternances ortogrfiquesa Estratgies prctiques.

En les terminacions verbals:

Escriurem -asi s lltima lletraEx.: canta, visita, portaEscriurem -esi s la penltima lletraEx.: canten, visitveu, dormirem

EXCEPCIONS

Tindrem en compte les segents excepcions:

A final de motEls substantius acabats en:

-arca: monarca-cida: homicida-ista: periodista-ma: drama-ta: poeta

Els adjectius seran invariables en els mots acabats en:

-ble: amable-me: infame-ne: solemne-aire: puntaire

Tamb altres femenins com: mare, torre, base, catstrofe, srie,barbrie, matge, llebre, calvcie, pirmide, cspide, higiene, efgie,frase, classe, febre, etc.

7/23/2019 1unitat5

4/15

Unitat 5


4

Les terminacions verbals:

les formes: corre, vine, obre i omple,

els infinitius de la 2aconjugaci acabats en re:viure, deure, veure

A mig de mot

La vocal neutra es troba tamb a comenament o entremig deparaula. La prctica i la lectura freqent tajudaran molt a adquiriruna ortografia correcta. D'altra banda, podem tenir en comptealgunes pautes.

En els derivats:Cercarem el mot primitiu o un motde la mateixa famlia en el qual lavocalen qesti sigui tnica, i escriurem els seus derivats amb lavocal ao edel primitiu.

Exemple: teuladave de teula; tauladave de taula

En les formes verbals:Cercarem una altra forma verbal en la qual la vocal en qestisigui tnica, i escriurem la a o la e, segons calgui, de la formatnica.

Exemple: ballarem comballo; veurem comveigEls casos on aix no sigui possible caldr anar-los memoritzant.

Igual que viem en els casos d'accentuaci, hi ha alguns mots queens fan vacillar en l'escriptura. Aquestes paraules no sn excepcions,ni segueixen normes especials, ni sn llistes tancades, simplement,sn diferents d'altres llenges i les fem servir errniament.

Algunes d'aquestes les trobars a Estratgies Prctiques a larxiuparaules neutrai tamb a larxiu vocal neutraamb un quadre-resumde tota la teoria.

7/23/2019 1unitat5

5/15

Unitat 5


5

MORFOSINTAXI

FUNCIONS SINTCTIQUESAbans de comenar a estudiar les funcions sintctiques, farem unpetit esment sobre com ho aprendrem.

Per tal d'aprendre sintaxi de la forma ms prctica possible, enalguns casos simplificarem molt les teories sintctiques -volem dirque en altres gramtiques ho pots trobar molt ms ampliat.Alhora, tamb creiem que l'ordre com ho aprenguis s important,perqu forma part d'una manera una mica particular d'analitzar; laidea s sempre comenar a buscar els complements pel mateix ordre,

i anar-los descartant. Aix et servir tamb per no oblidar-te capcomplement.

Primer identificarem el verb, i desprs el subjecte. Un cop trobat elsubjecte, mirarem si el verb s copulatiu; si ho s, buscareml'atribut; si no ho s, seguirem amb la resta de complements enl'ordre que us poso a continuaci: complement directe,complement indirecte, complement preposicional, predicatiu,complements circumstancials.

Saber analitzar et servir per usar correctament els pronomsfebles i els relatius, i el que s ms important, per escriurecorrectament.Per tant, s imprescindible que els conceptes et quedin clars. Si tensdubtes en algun complement els has de solucionar abans de passar alsegent. Aix vol dir que has de fer exercicis i si veus que no tensurts, ens consultes tots els teus dubtes.

Quan hagis vist tota la teoria de l'oraci simple trobars un quadreresum de tot el que hagis aprs.

La primera regla d'or que has de seguir s la d'oblidar-te de ferpreguntes al verb per trobar els complements, perqu a vegadescondueix a errors. Sempre cal comprovar quines sn lescaracterstiques de cada complement per assegurar-se que s aquell ino un altre.

I dit tot aix, comenarem a veure cadascuna de les parts de loraciamb els seus trets identificatius.

7/23/2019 1unitat5

6/15

Unitat 5


6

SUBJECTE

Tal i com havem dit en la unitat anterior, l'oraci est formada

per un subjecte i un verb. Tots dos, doncs, tenen la mateixaimportncia.El subjecte s un sintagma nominal(SN).

CaracterstiquesPer saber quin s el subjecte de l'oraci tindrem en compte elsegent: el subjecte de l'oraci: est implcit en el verb.

Ex.: canta el subjecte ser la 3a persona del singular: ell oella.

concorda en nombre amb el verbEx.: El nen menja pomes.si posem el verb en plural, all que canvia forosament s elsubjecte.

Menja mengenel nen mengen pomes els nens mengen pomes

En canviar el verb al plural, hem hagut de canviar el nen per:els nens, aix doncs, el nens el subjecte de l'oraci:

El nen menja pomes.Subj.Pot semblar que a vegades no calgui fer tot aix perqu es veuclarament quin s el subjecte de l'oraci; per va bacostumar-se a fer-ho perqu en algunes oracions ens podemconfondre.

Ex.: M'agrada el vestit.Posem el verb en plural, m'agrada m'agraden, la frase queda:M'agraden els vestits. La part que canvia s el vestit, per tant elvestits el subjecte de l'oraci:

M'agrada el vestit.Subj.

Ex.: Noms falta mitja hora.Subj.

La prova que fem per assegurar-nos que s subjecte s passarel verb al plural. Noms falten mitja hora. - Perqu aquestafrase sigui correcta, mitja hora ha de ser plural: tres quartsd'hora, per exemple. Per tant, mitja hora ser el subjecte del'oraci.

7/23/2019 1unitat5

7/15

Unitat 5


7

no porta preposici, llevat de la preposici entre.Ex. Entre tots ho arreglarem.

Subj.

EstructuraNormalment el subjecte sol ser un sintagma nominal s a dir ungrup de paraules que tenen com a nucli un nom-, un pronom fort ob una oraci.

Exemples:Subjecte Verb

El nen menja

El nen de la Maria menjaEl nen petit menja

Nosaltres cantem

Que vinguis amb nosaltres magrada

Substituci pronominalEl subjecte es pot substituir per pronoms forts. Els pronoms fortssn:

persona singular plural1a jo / mi nosaltres2a tu / vs vosaltres / vs3a ell / ella / vost ells / elles / vosts

Entre el subjecte i el verb no es pot posar mai una coma.

COMPLEMENT DEL NOM

En algunes gramtiques tamb l'anomenen Genitiu, que s el nomque prenia del llat.El complement del nom (CN), tal com s'indica, s un complementd'un substantiu. Com vam veure en estudiar el components delsintagma nominal s un modificador indirecte.

7/23/2019 1unitat5

8/15

Unitat 5


8

Caracterstiques Forma part dun sintagma nominal.

Aix vol dir que el CN sempre anir dins d'un altre complement,

ja que s el complement d'un substantiu. Perqu quedi clarposarem alguns exemples.Ex.: La taula de fusta s a les golfes. - aqu s un CN d'unsubjecte.He comprat una taula de fusta. - aqu s un CN d'un complementdirecte.Deixa-ho sobre la taula de fusta. - aqu s un CN d'uncomplement circumstancial

Va introdut per la preposici de. Va immediatament seguit del nom al qual acompanya.

EstructuraLa seva estructura s la segent: preposici de+ substantiu.

Ex.: taula de fusta / camisa de quadres / ampolla de vi...de fusta / de quadres / de vi sn els complements del nomde: taula, camisa i ampolla, respectivament

taula de fustaCN

camisa de quadresCN

ampolla de viCN

ELS COMPLEMENTS VERBALSA partir d'ara, tots els complements que estudiarem serancomplements verbals.

Abans de comenar, parlarem dels verbs. Fixat que alguns conceptes

ja els hem esmentat a la unitat 4.

Els verbs estan classificats segons les seves caracterstiques i segonsels complements que els poden acompanyar. Aquestes classificacionssn molt mplies, entre elles trobem conceptes que, de ben segurmoltes vegades heu sentit: transitius, intransitius, impersonals, dergim...

En tot cas, la divisi que nosaltres en fem per al seu estudi s moltsimple, per potser ens permet aclarir-nos quan analitzen les

oracions sintcticament.

7/23/2019 1unitat5

9/15

Unitat 5


9

Aix doncs, segons els verbs, les oracions poden ser de dos tipus: atributives o copulatives les que duen els verbs: ser/sser,

estar o semblar.

la resta

A partir d'aquesta premissa, cada vegada que analitzem una oraci,primeramentens fixarem en el verb, si s o no copulatiu, aix jaens orientar cap als complements verbals de l'oraci.En el cas que no sigui un verb copulatiu, no cal que pensem enl'atributi que mirem la resta de complements.

Considerem que s ms prctic identificar els complements a partirdels trets del mateix complement que fer-ho a partir del tipus de

verb, ja que, a vegades, segons les oracions, un verb pot ser, perexemple, transitiu en un cas i intransitiu en un altre.

ATRIBUT -Atr-L'atribut s el complement verbal que trobem en els verbscopulatius o atributius. Aquests verbs sn:ser, estar i semblar.

Pel que fa al significatd'aquests verbs, ens podem adonar que noeltenen complet, sin que necessiten del subjecte i delcomplementper tenir una significaci completa.

Fixat que, d'alguna manera, quan nosaltres pensem en un verb,podem imaginar-nos alguna cosa. Si pensem canta, balla, riu,transporta, menja, juga... alguna concreci, ni que sigui mnima, ensve al cap, tenim una mnima idea. Prova, per, d'imaginar-te s, esto sembla, si no tens un subjecte i un complement, difcilment tenfas una idea.Aquests verbssn, doncs, buits de significat. Sn com nexes entreel subjecte i latribut.

Caracterstiques Nomses dna en verb copulatius. s un complement de doble atribuci, que vol dir que s un

complement verbal i alhora complementa tamb elsubjecte.

En la frase: La casa s blanca, blanca s un complement delverb, perqu ens dna informaci de com s, per, alhora,tamb complementa el subjecte i hi concorda en gnere inombre. De manera que si canvissim el subjecte: el mas, en

comptes de la casa, l'atribut tamb canviaria: blancper blanca.El mas s blanc.

7/23/2019 1unitat5

10/15

Unitat 5


10

EstructuraNormalment l'atribut sol ser un adjectiu, per tamb pot ser unsintagma nominal, introdut, o no, per una preposici; o b una

oraci.

Exemples:subjecte verb atribut

Aquelles flors semblen de plstic.

El noi est cansat.

Aquells arbres sn verds.

El gos s el millor amic de l'home.

El seu desig era que l'enterrament fos ntim.

La decisi va ser fer vaga.

COMPLEMENT DIRECTE CD-Tamb se l'anomena Objecte directe o Acusatiu, que s el nom queprenia del llat.El complement directe s aquella part de l'oraci on recau l'accidel verb.

Caracterstiques s el subjecte de l'oraci passiva.

Ex.: El nen menja pomes. (activa)Les pomes sn menjades pel nen. (passiva)

Les pomes s el subjecte de la passiva perqu concorda ennombre amb el verb: sn menjades. Per tant, pomes ser el CD del'activa.

El CD no porta la preposici a, excepte en els casos segents:Amb els pronoms forts

Ex. Els he vist, a ells

Ells han estat vistos per mi. (passiva) - a ells s el CD del'activa.

Davant els pronoms tots / tothom (en aquest cas la preposici soptativa, pot ser-hi o no).

Ex. Van cridar tothom. / Van cridar a tothom.Tothom va ser cridat per ells. (passiva) tothoms el CD del'activa.

En casos d'ambigitat es podria confondre amb algun altrecomplement.

Ex. Resistim als feixistes en aquesta frase el subjecte s

nosaltres; en canvi,

7/23/2019 1unitat5

11/15

Unitat 5


11

Resistim els feixistes no quedaria clar si els feixistessn elsque resisteixen o els resistits. s per aix que posem la

preposici, perqu el subjecte mai no porta preposici.

Entre el verb i el CD no es pot posar mai una coma.

EstructuraEl CD sol ser un sintagma nominal, un pronom o una oraci.

Exemples:subjecte verb CD

La mare banya la nena.El pare pela patates.

Menja pa.

El rei va cridar tots els caadors del regne.

La Meritxell vol all.

La Marta deia que sentia soroll.

COMPLEMENT INDIRECTE CI-

Tamb se l'anomena Objecte indirecte o Datiu, que s el nom queprenia del llat.El CI s un objecte animat o inanimat que rep lacci del verb.

Hi ha dos tipus de verbs que poden portar un CI: els transitius - que poden portar un CD

Ex. La mare renta la roba a lvia / Ha canviat la roda alcotxe.La robai la rodasn els CD.a lviai al cotxesn els CI.

els intransitius que no porten CD. Sabrem que un verb sintransitiu perqu ell sol ja explica tot el significat de lacci, i el

complement indirecte ns el destinatari. Si no ens queda clar,per, podem consultar el diccionari on consta si s o no intransitiu.

Ex. Els titelles agraden a la mainada / Haurem de telefonar ala Maria.

A la mainadai a la Mariasn els CI.

7/23/2019 1unitat5

12/15

Unitat 5


12

CaracterstiquesEst introdut per les preposicions aoper aSol anar desprs del CD, excepte si s un pronom feble.

Necessita que hi hagi CD, excepte en casos en qu el verb sintransitiu.

EstructuraEl CI sol ser un sintagma nominal, un pronom o una oraci,introdut per la preposici.

Exemples:Subjecte verb CD CI

En Joan compra un regal per a lavi.Han portat una corbata a loncle.

Elles recitaran un poema als convidats.

Regalen un llibre a qui participi.

Escriu al pare.

Subjecte CI verb CD

La mare li renta la cara.

7/23/2019 1unitat5

13/15

Unitat 5


13

LXIC

SUFIXOS VALORATIUS

Segons el significat els sufixos valoratius es classifiquen en:

Augmentatius amb significat despectiu

-s,-assa homens, barcassa-ot, -ota llibrot, casota-arro,-arra homenarro, veuarra

Els sufixossuperlatius afecten noms els adjectius:

-ssim, -ssima petitssim, riqussima-rrim, -rrima Misrrim, misrrima

Diminutius - amb significat afectiu

-et, -eta petitet, petiteta-, -ona petit, petitona

-oi, -oia petitoi, petitoia

7/23/2019 1unitat5

14/15

Unitat 5


14

7/23/2019 1unitat5

15/15

Unitat 5


15

EXPRESSI ESCRITA

ELS AVISOS

Lavs s un text breu que serveix per informar dalguna cosa o fet.

Els destinataris dels avisos solen ser grups de personesconegudes o no. al pblic en general; als estudiants d'un grup; als clients d'un establiment; als vens duna comunitat ; als socis d'una entitat ...

Cal tenir en compte que un avs va sempre adreat a un receptorcollectiu amb la finalitat dinformar, de manera que el contingut deltext ha de poder arribar a un pblic ms o menys ampli.

ESTRUCTURAEls avisos han de tenir aquests trets: La informacihi ha de ser clara i sinttica. La paraula AVS (o alguna de semblant: ATENCI, URGENT,

IMPORTANT ... ) hi ha de destacar tipogrficament per cridar

l'atenci dels lectors. Com que ens adrecem a un nombre indeterminat de persones, el

tractamentsol ser:impersonal, per part del redactor: es comunica, es fa saber...formal, s a dir, de vs, de vost o de vosaltres per alsdestinataris.

Ha de quedar clar qui s l'autor de l'avs: signatura o crrec. En alguns casos conv deixar escrita la data perqu se spiga de

quin dia estem parlant.

1unitat5

Documents