18 ABRIL 2015 REVISEU LA RUTA KILIKANT AKI 

         

Via Verda del Llobregat Punt de sortida: Colonia Rossal

Punt d'arribada: Pantà de la Baells

Distància: 15 km. ANAR I TORNAR

Track gps: Si

Amb menys de 7 quilòmetres de recorregut fa que podem gaudir de la via verda que recórrer el curs del Llobregat. En aquesta via verda podrem visitar el Monestir de Pedret. Cal destacar que passarem per un llarg pont i tres túnels on en un d'ells és necessari portar frontal. És una via ideal per a gaudir amb tota la família. Al final de la via podrem creuar el riu Llobregat per un petit pont que ens conduirà, en teoria sense problemes, a la presa de l'embassament de la Baells.

Comarques de Pas:

Berguedà

S Sant Quirze de Pedret  

 

Situació 

• Territori  Catalunya 

• Regió  Comarques centrals

• Comarca  Berguedà 

• Municipi  Cercs 

• Coordenades 42° 6′ 26.3″ N, 1° 53′ 00.6″ E

42° 6′ 26.3″ N, 1° 53′ 00.6″ E

Fitxa tècnica 

Construcció  segle IX 

Estil  Romànic 

Estil original  preromànic 

Començament  inici s.IX 

Estat d'ús  ben conservada 

Característiques 

Planta  3 naus amb absis ( XIII )

Portalada  romànica al sud ( segle X )

Campanar  Quadrat. Incomplert ( segle XIII )

Retaule  NO. Pintures preromàniques i romàniques

( segle X i finals XI )

Vistes 

 

planta 

Intervencions destacables 

segle X  de 1 a 3 naus 

segle XIII  torre i atri 

segle XVIII  espadanya 

1964­1995  restauració i retorn a estructura s.XIII

L'església de Sant Quirze de Pedret es troba al terme de Cercs (Berguedà) tot i 

que el seu accés es fa des de Bergatravessant el riu Llobregat mitjançant un pont 

medieval molt ben conservat. 

Taula de continguts 

  [amaga]  

1 Arquitectura 

2 Interior 

3 Restauracions 

4 Galeria d'imatges 

5 Referències 

6 Bibliografia 

7 Enllaços externs 

Arquitectura 

L'església original és preromànica d'una sola nau (l'actual central) amb absis

trapezoïdal, del segle IX, amb una porta d'accés per ponent (avui desapareguda).

Ampliada a tres naus a meitat del segle X, les dues naus laterals estan acabades

amb absidioles amb planta en arc de ferradura. Les embocadures dels tres absis

tenen arcs ultrapassats que, en el cas de les laterals, es recolzen sobre capitells i

columnes. La nau nord està a un nivell superior i la comunicació entre aquesta

nau i la central és a través de dues obertures també amb arcs ultrapassats.[1]

De la nau sud només en resta un petit tram contigu a l'absidiola. La resta va ser 

substituït al segle XIII per un campanar de torre que va caure (probablement amb 

els terratrèmols del segle XV) i per un porxo que dóna cobertura a la 

portadaromànica original del segle XIII, formada per arquivoltes llises recolzades 

en línies d'imposta, flanquejades per capitells decorats i sostinguts per un fust 

estrigilat a l'oest i un altre de salomònic a l'est, tots dos assentats en bases. 

Al segle XVIII s'hi afegeix una espadanya en la cara de ponent, si bé es va haver 

d'enderrocar a la restauració de 1995 a causa del seu mal estat. 

Finalment, destacar que els murs interiors de la nau central es varen haver de 

reforçar al segle XI, ja que en el canvi de "pre" a romànica, es va substituir la 

teulada de fusta a dos aigües per la tradicional volta de canó de pedra, molt més 

pesada. 

Interior 

Article principal: Pintures de Pedret 

Cal destacar les pintures del seu interior, especialment als absis. A l'absis de la 

nau central es conserven part de la pintura preromànica amb dos fragments: 

● A l'esquerra, una creu de braços radials amb un cercle al mig. Dins del 

cercle hi ha un cavaller amb una llança guarnida amb un estendard. Al 

cap porta un elm cònic amb nasal. Al seu costat hi ha una figura i un 

gos. També porta una creu sobre el cap. 

Damunt el cavall hi ha un ocell que picoteja un raïm i que porta un altre a 

l'esquena. El cercle i els braços de la creu tenen com a decoració motius vegetals i 

geomètrics. Fora del cercle, al costat esquerre, hi ha un home amb una barba en 

posició de sostenir sobre el pit un llibre. A l'altre costat hi ha la figura d'un home nu 

amb un genoll a terra sostenint un bastó i amb una foguera al davant, que podria 

ser el dimoni. 

● A la dreta de la finestra de l'absis, hi ha una figura que representa 

l'orant, personatge masculí amb barba, túnica i braços estesos, dins 

d'un cercle decorat amb motius de zigzaguejants. Sobre el cercle hi ha 

un paó. 

Sobre d'aquestes hi havia pintures romàniques del segle XI que varen ser 

traslladades al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona el 1937. 

A la nau central hi havia unes pintures amb fragments del que devia ser el martiri 

de sant Quirze i santa Julita, sants titulars de l'església. 

A l'absidiola del sud, trobem una reproducció de les pintures romàniques que varen 

ser traslladades al MNAC el 1922. S'ha fet una simulació del seu estat original amb 

els vius colors que devien tenir fa 1000 anys. Representen un màndorla que 

envolta una imatge entronitzada de la Mare de Déu del Nen, a l'esquerra de la 

finestra hi ha la paràbola de les verges prudents i a la dreta, les verges nècies i 

l'Església personificada. La part inferior està decorada amb greca i cortinatges. 

A l'absidiola nord hi ha una reproducció de les pintures romàniques de finals del 

segle XI que varen ser arrencades el 1922 i que es conserven al MNAC a 

Barcelona. 

Restauracions 

El 1959, Sant Quirze de Pedret presentava un estat ruïnós. El 10 de maig del 

mateix any, el bisbat de Solsona va cedir l'església a l'Ajuntament de Berga, a 

petició del seu alcalde i president de la Junta del Museu de la Ciutat i Comarca de 

Berga, Joan Noguera, per tal que esdevingués un annex del museu.[2] La Diputació 

de Barcelona es va fer càrrec de la restauració, dirigida per Camil Pallàs, arquitecte 

en cap del Servei de Conservació i Catalogació de Monuments.[3] La intervenció 

començà el 28 de desembre d'aquell mateix any, amb l'equip dirigit pel mestre 

d'obra Modest Buchaca. La restauració va anar acompanyada de l'excavació de 

l'interior de l'església, sota la direcció de l'arqueòleg Ricardo Batista, del Servei 

d'Excavacions de la Diputació. Destaquen les troballes d'una moneda de Jaume I i 

un vas ceràmic decorat de finals del segle XIII o inicis del XIV, a més de 

nombroses monedes dels segles XVII i XVIII. 

El 1989 es va fer noves intervencions emfatitzant també aspectes d'interpretació, 

protecció i difusió. Així una part dels treballs són d'investigació arqueològica per 

millorar el coneixement de la seva història i ajudar a fixar criteris sobre la seva 

restauració. 

El criteri seguit respecte a la conservació d'elements posteriors ha estat respectar 

al màxim l'estructura de finals del segle XI. 

Galeria d'imatges 

●  

● Pont medieval d'accés 

●   

●  

● Vista sud amb atri 

●   

●  

● Pintures preromàniques 

 Torna, torna Carrilet

Escrit per Sergi Serra

Fa cent anys, els berguedans tenien tren. Ara no. Coses del progrés. A final del segle XIX, al Baix

Berguedà hi havia ferrocarril: el tren va fer parada a Puig-reig per primera vegada l’any 1885.

Amb el canvi de segle, el ferrocarril arribà a l’Alt Berguedà: el 1903, fins a les mines de Fígols.

Un any després, Guardiola de Berguedà ja disposava d’estació pròpia. Berga, no. El Carrilet

passava a tocar de la fàbrica del riu (la colònia Rosal) i del pont de Pedret, però mai no acabà

d’arribar a la capital comarcal: el Vall, la Valldan, la plaça de la Creu o el carrer del Roser no

donaren nom a cap estació de tren. Els promotors del Carrilet –els amos de les colònies tèxtils i

mineres de l’Alt Llobregat- ho justificaren dient que fer pujar el tren de cal Rosal a Berga era

massa car i complex.

Al tombant del segle XIX, el tren passà de llarg de Berga, però l’expansió del ferrocarril

berguedà no s’aturà: el 1914, la Pobla de Lillet va rebre el primer tren de la seva història i el

1923 s’inaugurà el tram de ferrocarril que unia la Pobla amb la fàbrica del Clot del Moro. A la

dècada dels vint, abans de la crisi econòmica posterior al crac del 29, la premsa berguedana

parlava de continuar construint noves vies. El 1927, per exemple, La comarca Bergadana es feia

ressò d’un rumor que feia referència a una possible nova línia ferroviària:

Súria-Cardona-Solsona-Berga.

L’any següent, el 1928, els rumors ferroviaris enfocaren un altre projecte: un funicular entre

Berga i el santuari de Queralt. El funicular de Núria ja estava en construcció i els berguedans no

volien ser menys que els veïns del Ripollès. En aquells temps, la mare de Déu de Núria i la Verge

de Queralt competien entre elles per la medalla de plata de les marededéus catalanes. Cap de

les dues no podia discutir, però, la posició de privilegi que ocupava la Moreneta de Montserrat.

Uns quants anys més tard, en plena dictadura franquista, semblava que el Berguedà veuria

néixer un projecte encara més ambiciós -i estrambòtic- que el funicular de Queralt: el mes

d’octubre de l’any 1950, el setmanari falangista Berga publicà que el Ministerio de Obras

Públicas havia aprovat la construcció d’un funicular (aeri) que havia d’unir Berga i els Rasos de

Peguera, passant per Queralt i Corbera. Segons aquesta publicació, la societat Transportes y

Urbanizaciones Pirenaicas S.A. va rebre la concessió de l’execució i gestió d’aquest funicular per

a un període de 99 anys. Potser un dia d’aquests saltarà la sorpresa i el faran. Tenen temps fins

al 2049.

Tornant al passat, hem de dir que, a la dècada dels seixanta, l’eufòria ferroviària va decaure

del tot. Les vies i els trens començaren a fer marxa enrere: el 1963 quedà clausurada la línia de

ferrocarril que unia Guardiola i la Pobla, l’any 1972 deixà de funcionar el tram Guardiola-Cal

Rosal, i el 30 de juny de l’any 1973 el Carrilet va desaparèixer de la vida quotidiana berguedana.

Aquell dia, féu l’últim viatge el tren que comunicava cal Rosal i Sallent, passant per Gironella,

Puig-reig i diferents colònies del Baix Berguedà. Per què es va quedar sense tren, el Berguedà?

Per entendre aquest trist final -i la nostra lamentable realitat: som una comarca sense transport

ferroviari- hem de tenir en compte com a mínim tres motius: la construcció del pantanu (el tren

passava per la vall on ara viu la Gran Sargantana, el monstre de la Baells); l’estat de decadència

i envelliment que mostrava el Carrilet en els seus últims anys i, finalment, la sensació -ben

present i real als anys 60 i 70- que el futur passava per les carreteres, els cotxes i les motos.

Més de trenta anys després de quedar-nos sense tren, la memòria i el futur dels Països

Berguedans convergeixen entorn d’una pregunta: el 30 de juny del 1973 vam dir fins mai més al

ferrocarril o no és descartable que algun dia el Berguedà torni a recuperar –mai millor dit- el

tren del progrés?

  SI HO VOLEU, PRACTICAREM GEORECERCA

La geocerca és una activitat lúdica que es pot jugar tan a la ciutat com a la natura i que consisteix en

buscar “tresors” amagats per altres jugadors per mitjà de pistes i utilitzant un aparell GPS.

Descripció

Aquest joc el practiquen persones de totes les edats, entre ells nens petits, per la qual cosa els jugadors

acostumen a anar amb molta cura a l'hora d'escollir els objectes d'intercanvi que deixen dins els

recipients. No s'hi poden deixar armes, drogues, alcohol ni menjar. El motiu de no deixar-hi menjar és

perquè els animals al tenir més bon olfacte que les persones poden mossegar i fer malbé els contenidors

amb la intenció d'extreure'l. A més a més aquest pot passar molt temps a dins fins que algú el trobi i es

pot posar en mal estat.

Els elements amagats poden tenir mides i formes molt variades, des de carmanyoles de plàstic fins a

recipients especials comercialitzats per aquest joc. Han de ser recipients impermeables que protegeixin el

llibre de visites i els objectes d'intercanvi de les condicions meteorològiques i han d'estar identificats amb

el logotip del joc.

Segons la mida els recipients es poden classificar com a:

Exemple d'un catxé en un geoamagatall

Un altre exemple de catxé

Regles del joc Tot el que cal per començar a jugar és un GPS ja sigui de muntanya o un smartphone amb GPS, uns quants

coneixements d'orientació i estar registrat a la web www.geocaching.com o alguna altra plataforma

similar com terracaching.com, opencaching.com, etc.

Avui dia existeixen multitud d'aplicacions (Apps) per a telèfon mòbil especialitzades en aquest joc que

faciliten molt la feina a l'hora de buscar un geoamagatall i ofereixen la possibilitat de publicar la troballa i

fins i tot penjar fotos a la web in situ. La App gratuïta més popular entre els usuaris és c-geo i es pot

descarregar directament des del google play. Tot i que n'existeixen més, tant de gratuïtes com de

pagament.

Quan un jugador crea un geoamagatall, és a dir, amaga un tresor o catxé, n'ha de publicar les seves

coordenades i característiques a la web, acompanyat d'una explicació del lloc on es troba, perquè

posteriorment els altres jugadors puguin anar a “caçar el tresor” amb els seus GPS, seguint les pistes i

indicacions publicades a la web.

Un cop trobat el catxé, les normes són senzilles:

1. Si preneu alguna cosa del contenidor, deixeu alguna altra cosa de valor igual o superior.

2. Anoteu els vostres comentaris al llibre de registre.

3. Registreu la vostra experiència a la web.

4. Deixeu el recipient al mateix lloc on l'heu trobat, amb molt de compte de no ser vistos per

persones alienes al joc (geomuggles).

AQUI EN TENIU UNS QUANTS PER TROBAR MENTRE CICLEM PER LA VIA VERDA 

http://www.geocaching.com/geocache/GC58DHR_el­carrilet­via­verda­petit­pont N 42° 06.276 E 001° 53.030 UTM: 31T E 407712 N 4661992 http://www.geocaching.com/geocache/GC4KAB5_pedret­el­riu N 42° 06.641 E 001° 52.912 UTM: 31T E 407558 N 4662670 http://www.geocaching.com/geocache/GC3T8DH_sant­quirze­de­pedret N 42° 06.464 E 001° 53.037 UTM: 31T E 407726 N 4662340 http://www.geocaching.com/geocache/GC58RT7_el­carrilet­via­verda­cami­a­pedret N 42° 06.263 E 001° 52.831 UTM: 31T E 407438 N 4661972 http://www.geocaching.com/geocache/GC58DGY_el­carrilet­via­verda­entre­tunnels N 42° 05.579 E 001° 53.055 UTM: 31T E 407730 N 4660702 http://www.geocaching.com/geocache/GC58DJ0_el­carrilet­via­verda­bonic­indret N 42° 06.772 E 001° 52.915 UTM: 31T E 407566 N 4662912 http://www.geocaching.com/geocache/GC58DH7_el­carrilet­via­verda­tunel­vilarrasa­ii N 42° 05.776 E 001° 53.128 UTM: 31T E 407835 N 4661065