7/29/2019 18 - juny - 2008

1/21

1

3a poca - nm. 18 - juny 2008

Editorial

Cultura i resposta cultural

Si la cultura s un conjunt de coneixements, de tradicions i de formes de vida delsgrups socials, la cultura de Torroella seria el cmul de coneixements i tradicions de lanostra vila i dels torroellencs, i de les nostres formes de viure i de veure el mn. Ara,potser amb aix no nhi hauria prou per prendre el pols a la nostra dinmica cultural.

Potser haurem de parlar tamb de com aprofitem i mantenim aquest cmul cultural,

7/29/2019 18 - juny - 2008

2/21

2

potser haurem de comparar com evolucionen loferta i la demanda cultural aTorroella. Perqu, si b moltes poblacions envegen amb ra la nostra ofertacultural, els nostres equipaments pblics i privats, no seria sobrer de preguntar-nos:la demanda cultural dels torroellencs s satisfactria?

A primer cop dull, la resposta no s pas minsa. Lany 2007 la biblioteca va tenir37.100 visites per consultar i llegir llibres i peridics, o usar Internet, i va fer 31.300prstecs de llibres, CDs i DVDs. Can Quintana va rebre 44.200 visites, de les quals23.300 al Museu i la resta a les sales dexposicions, sala dactes, arxiu, centre dedocumentaci, amb ms de 70 activitats, conferncies, cursos, vetllades, sortides,etc. La Fundaci Vila Casas del palau Solterra va rebre 7.100 visites, de les quals 6.400a la collecci permanent, i la resta a exposicions temporals, cicles dhumanitats,sessions de msica i de poesia. La Fundaci Mascort de can Galibern (inauguradalagost) va anotar 5.600 visites a lexposici de retrats de Josep M. Mascort, a ra de

154 visitants per dia. El cinema, sala que hem tingut lencert de conservar, va aplegar22.600 espectadors.

Moltes altres manifestacions culturals presenten xits dassistncia notables,comenant pel Festival Internacional de Msiques de Torroella de Montgr, elsconcerts i espectacles del Cine Petit i de La Sala, lexhibici permanent de Roca Sans iartistes invitats a la galeria Atrium, les exitoses exposicions de la capella de SantAntoni, etc. En laspecte associatiu, la Casa Pastors, actual centre de la vida

associativa de la vila, acull ms de vuitanta grups dedicats a activitats de tota mena. AEmporion mateix, en poc ms dun any, hem superat les 14.000 visites.

Sembla que totes les dades reflecteixen un bon inters dels torroellencs una bonademanda per loferta cultural que tenen a labast. Per caldria fer unesobservacions.

En primer lloc, no coneixem separadament la resposta dels torroellencs i les visitesdels forasters, no ens enganyem.

Segonament, a molts dels actes sempre shi veuen les mateixes cares i sempre nhitrobem a faltar moltes: com pot ser que molts torroellencs que considerem cultes,que llegeixen, que conversen, que tenen temps, no es deixin caure mai, mai, en unacte cultural?

En tercer lloc, la cultura local t una competncia global enorme, illimitada: la rdio,amb infinitat demissores, msica, opini, esports, shows, la TV, tamb amb un cmulde cadenes prximes i llunyanes, en totes les llenges, de tota opini, de tot gust o

7/29/2019 18 - juny - 2008

3/21

3

manca de gust; els teatres, atraccions, discoteques, de fora de Torroella; els MP3,MP4, Internet, YouTube, etc. Que, en definitiva, avui qui vol cultura, en troba. Quinacultura vol, ja s una altra qesti: al final, estem obligats a veure o sentir all que lamajoria imposa (i quan vol, el pblic imposa el Chikilicuatre).

Finalment: s cultura tamb el patrimoni urb, que hem de respectar i estimar, i quede vegades veiem descuidat, tant per culpa dels torroellencs com, moltes vegades, delAjuntament, que t o hauria de tenir un regidor i tcnics responsables del seumanteniment. En aquest sentit, i amb nim evidentment constructiu, anunciem queEmporion obre a partir daquest mes un espai nou per oferir fotografies o comentarisde mancances que caldria millorar. Demanem la collaboraci dels nostres lectors perassenyalar anormalitats que creguin que caldria corregir.

Consell de redacci

Notcies

Les msiques de les Pitises arribaren

dins de les III Trobades de Msica

Mediterrnia. La conferncia Lesmsiques de les Pitises, una sorpresa en

el Mediterrani proper an a crrec deJaume Ayats. L'acte acab amb un tastde lagastronomia,acompanyat amb lesmsiques i

balls,d'Eivissa i de Formentera. Les tercerestrobades, iniciades un divendres,prosseguiren dissabte i diumenge a laplaa de la Vila de Torroella i a lEstartit.Veritable sorpresa, pels que lesdesconeixien, per la seva antigor iespecials caracterstiques

meravellosament conservades a travsde moltes generacions.

Museus i dileg intercultural: realitat o

utopia. Conferncia a Can Quintana acrrec de Joan Surroca i Sens, educador i

museleg en el Dia Internacional delsMuseus. Present lacte Carme Clusellas,museloga i presidenta de lAssociacide Muselegs de Catalunya. Lacte fouseguit amb molt dinters donadalactualitat de la temtica i lapersonalitat del conferenciant, exdiputat, premiMemorial JoanXXIII, premi delAssociaci deMuselegs deCatalunya 2008,membre de Justcia i Pau, ex director delMuseu del Montgr i del Baix Ter,escriptor... i membre del Consell deRedacci dEmporion, on trobareu, cada

mes, els seus articles.

http://localhost/emporionou/images/num18/1.jpghttp://localhost/emporionou/images/num18/2museus.jpghttp://localhost/emporionou/images/num18/2museus.jpghttp://localhost/emporionou/images/num18/2museus.jpghttp://localhost/emporionou/images/num18/2museus.jpghttp://localhost/emporionou/images/num18/2museus.jpghttp://localhost/emporionou/images/num18/1.jpg

7/29/2019 18 - juny - 2008

4/21

4

II Festival del Cmic de Torroella-

lEstartit amb Iron Man, Mortadelo i

Oriol Garcia. Oriol Garcia, amb els seus20 anys de professi, Mortadelo iFilemn, en el seu 50

aniversari, Iron Mansuperheroi del que shaestrenat una pellcula ilobjectiu de superar elrcord Guinnes de la tirade cmic ms llarga delmon -i assolit amb una tira de 490metres- han estat els motius sobre elsque ha girat aquest II Festival de Cmic.

La prova per superar el rcord es realitzal passeig de Catalunya i a la plaa delPort de l'Estartit, a partir d'una de leshistorietes dels personatges creats perFrancisco Ibez.

Escrits des de la pres. La llibreria ElCucut va presentar a Can Quintana el

llibre Escrits des de lapres, dEditorialAresta, amb unaconferncia que an acrrec de LlusMontagut, de laeditorial, i CarmeArenes, de Pen Catal.s un recull de textos

dautors catalans i darreu del mnescrits arran del seu empresonament.Amb qualitat literria i profundcontingut hum i ple de momentsdramtics de la histria del segle XX.Finalitzada la conferncia es proced a lalectura dramatitzada de textos del llibre,per David Figueres i Eva Roig, quedonaren veu a uns fragments que

colpejaren la sensibilitat de lauditori.Foren molt aplaudits.

Larrs, del camp a la taula. Confernciatast a crrec de Joan Parals i Josep

Clausell del Mol de Pals. Arrs que, perles condicions climtiques del Baix Ter,madura amb mstemps i obtmajor qualitatque en terrenysde clima msclid. Larrs vaser conreat al Baix Ter com a mnim desdel segle XV. No sense picabaralles sobrela insalubritat del seu cultiu. En eltranscurs de la conferncia, cuin unarrs el cuiner del restaurant MontAspre de Pals. Conferncia aplaudida iplat darrs del qual certifica la sevaqualitat el seu rpid exhauriment. Moltbo!

El fons de Josep Vert i Planas (1914-

2002). El Museu de la Mediterrnia deTorroella de Montgr va signar amb elseu fill Mart Vert el conveni de cessipel qual elcentrecustodiar,inventariar i

difondr elfonsdocumental daquest investigadortorroellenc. Josep Vert fou un delspromotors de la recerca del patrimonicultural al Montgr i a la plana del BaixTer. Autor de diversos llibres, es vaimplicar de ple en el Centre d'Estudis del

http://localhost/emporionou/images/num18/3.jpghttp://localhost/emporionou/images/num18/5maig034.jpghttp://localhost/emporionou/images/num18/5maig034.jpghttp://localhost/emporionou/images/num18/5maig034.jpghttp://localhost/emporionou/images/num18/6.jpghttp://localhost/emporionou/images/num18/6.jpghttp://localhost/emporionou/images/num18/6.jpghttp://localhost/emporionou/images/num18/6.jpghttp://localhost/emporionou/images/num18/5maig034.jpghttp://localhost/emporionou/images/num18/4.jpghttp://localhost/emporionou/images/num18/3.jpg

7/29/2019 18 - juny - 2008

5/21

5

Montgr i en el projecte del Museu delMontgr i del Baix Ter.

Un europeista de pro. El nostrecollaborador i amic Xavier Ferrer ha

estat qualificat com a Europeista depro pel diari El Puntdel dia 19 de maig,en larticle atota pginaque sobre ladefensacomunaeuropea hanpublicat. Enspermetem reproduir aqu la presentaci:Xavier Ferrer i Junqu (Torroella deMontgr, 1956) s economista i politleg.Ha treballat a fons diverses qestionsrelacionades amb la integraci europea,matria sobre la qual ha publicat elsllibres Els lmits de la Uni Europea(2001), Europa, projectes i realitats sobre

el present i futur de la UE(2002), i Cap auna Constituci europea (2003). svicepresident de l'Associaci deDiplomats dels cursos de la UE i secretaride la Comissi de l'Economia de la UEdel Collegi d'Economistes, membre de lacomissi social del FC Barcelona icollaborador d'El Punt. Enhorabona!

Conferncia de Salah Jamal a la

Biblioteca Pere Blasi de Torroella. SalahHamal, palest resident a Barcelona,metge, historiador i escriptor, dissertsobre el conflicte entre Israel i Palestina.Veritable problema de transcendnciano tan sols local sin mundial. Ambespecials caracterstiques duna lluita

entre pobles dividits per interessos i

religi que afecten no tan sols a jueus ipalestins sin que sinicien en el s de laprpia comunitat palestina. Elconferenciant fou presentat per JosepMartinoy, cap dinternacional dEl Punt, i

per Isidre Palls, que relat les sevesexperincies en lestada a Cisjordnia iGaza el passat estiu. Un tema que ensobliga a tots a una profunda reflexi.

Torroella compra, amb els diners del

Catal, l'antiga biblioteca de La Caixa i

una finca per a equipaments. La vendade lantic centre El Catal, a lEstartit, varepresentar un ingrs d1.650.000 .345.000 shan destinat a la compra delantiga bibliotecade La Caixa -planta baixa iprimer pis-, duns400 metresquadrats, que

servir per esponjar les dependnciesmunicipals. La resta es destinar aadquirir una finca dequipaments,prxima a lescola i a la sala polivalent.No seria raonable pensar en lesnecessitats actuals i futures i estudiar laconstrucci dun nou edifici, ampli i benprojectat, per a reunir tots els serveismunicipals avui repartits en diversos

emplaaments?

Una visita escridassada. Revolta dels

pagesos del Baix Ter. Uns 200 pagesosvan reclamar al president de laGeneralitat, Jos Montilla, en la sevavisita a Torroella de Montgr, el retornde l'aigua del riu Ter. Portavenpancartes: Poltics gironins, on sou?,

http://localhost/emporionou/images/num18/7.jpghttp://localhost/emporionou/images/num18/7.jpghttp://localhost/emporionou/images/num18/7.jpghttp://localhost/emporionou/images/num18/8.jpghttp://localhost/emporionou/images/num18/8.jpghttp://localhost/emporionou/images/num18/8.jpghttp://localhost/emporionou/images/num18/8.jpghttp://localhost/emporionou/images/num18/7.jpg

7/29/2019 18 - juny - 2008

6/21

6

Matareu l'agricultura del Baix Ter perrobar l'aigua que li pertany, Girona no sCatalunya?. La protesta va devenir enrevolta al conixer que els seusrepresentants no havien aconseguit cap

comproms a curt termini. La intervencidels Mossos acab amb quatre pagesos,tres mossos i una periodista ambcontusions diverses. Tres delsmanifestants van presentar unadenncia per agressi dels Mossos.Posteriorment, a Can Quintana, elpresident va reconixer l'esfor solidari:donen aigua a Barcelona des del 1969. I

va anunciar que a curt termini, per noaquest any,s'aplicaranmesures perquel Ter disposi dems aigua perafavorir el seucabal ecolgic i

per a l'agricultura.

El conseller de Medi Ambient i

Habitatge confia a trobar un acord per

l'aigua i demana tranquillitat. Elconseller Francesc Baltasar va demanartranquillitat als regants del Terdesprs dels incidents incomprensiblesen la visita del president a Torroella de

Montgr. Va afirmar que sest negociantper l'aigua quetindran a l'estiu.Possiblement, totel problema de lasequera shagestionat deforma poc pensada.

El president de la Generalitat, Jos

Montilla, visita Enplater. Visitainicialment prevista per a final del junyde lany passat, per tal dinaugurar unaplanta de recuperaci de dissolvents. Es

van exposar al president les milloresaconseguides aquest primer any: shanrecuperat i reutilitzat 820 tones dedissolvent (acetat detil) que shaurienems a latmosfera, sha estalviat lacompra daquesta quantitat dedissolvent i sha disminut en quarantaviatges el transportduna matria

perillosa des deTarragona a Torroella.El president va signaral llibre dhonor delempresa i va felicitarel director gerentJosep Garganta per la tasca realitzada.

Jordi Bellapart i Joaquim Baquerpremiats pel seu esfor en mantenir el

Cinema Montgr. El CINE CLUB VUITIMIGde Cass de la Selva, dins del programadactivitats A reveure, el cinema fa

memria, vaguardonar

elstorroellencs

JordiBellapart i Joaquim Baquer amb el PremiDomnec Torrent i Gelma per la tascaque durant vint-i-tres anys vnen fentper mantenir el funcionament delCinema Montgr. Aquest s el tercerguard que aquesta entitat atorga apersones i entitats que treballen permantenir el cinema del seu poble. El

http://localhost/emporionou/images/num18/9.jpghttp://localhost/emporionou/images/num18/10.jpghttp://localhost/emporionou/images/num18/11.jpghttp://localhost/emporionou/images/num18/11.jpghttp://localhost/emporionou/images/num18/12logo.jpghttp://localhost/emporionou/images/num18/11.jpghttp://localhost/emporionou/images/num18/10.jpghttp://localhost/emporionou/images/num18/9.jpg

7/29/2019 18 - juny - 2008

7/21

7

primer any es guardon el cinema delCasino de Camprodon, el segon, elCinema de la Garriga, i, el tercer, elCinema Montgr de Torroella.

Personatges Torroellencs La gent dels masos

fortificats

Jaume Bassa

Als ltims escrits mhe referit a alguns

antics llinatges torroellencsels Llabi,els Solterra, els Pons, ms o menysrelacionats amb la presncia dels reis aTorroella. A ms dells, moltes famliesnotables varen deixar el seu rastre a lavila, ens en queden els seus casalsadmirables, sobretot al carrer delEsglsia i al carrer Major, les casesSaguer, Ferrer, Hospital, Metge, Sanan,

Tor, Bagur...Molts daquests personatges, sovintenriquits per la propietat de la terra o eltrfec del comer, eren amos deterrenys i masos a laspre, al peu de lamuntanya. Dalguns, en coneixem elnom per les formidables torres dedefensa que hi varen fer edificar, perquels masos estaven allats, fora muralles,entre Torroella i el mar, i exposats pertant a latac de pirates, alguns encastatsa les Medes. Pirates perillosos, ferotges,que assaltaven, segrestaven iassassinaven.Els propietaris que varen poder, doncs, iquan varen poder, varen bastir torres atocar dels masos, amb passeres per

escapolir-shi, matacans i espiells, i estris

de defensa i datac, pals, pedres, llances iginys diversos.

s el cas de la Torre Martina. Pels vols delany 1400, Bernat Mir, nat a Ull, va fer

construir una torre per defensar el seumas, situat entre vinyes, lluny de la vila.Sen va dir la Torre den Mir o TorreMirona. Cap al 1600 la va heretar unapubilla, Maria Miquel i de Mir, que es vacasar amb Francesc Mart, fill dAntoniMart, un mercader giron dorigen humiltorroellenc que havia comprat moltesfinquesde lafamliaLlobregat, entreelles unacasaadmirable on ara

hi ha el Cinema Montgr. Per aquestcasament, Francesc Mart, hereu delsbns de la casa Llobregat, va esdevenirtamb hereu dels bns dels Mir. La TorreMirona va passar a dir-se Torre Martina.

Tenim notcies del 1448 dun altre mas,adquirit lany 1466 per Mateu Bagur. Lafamlia Bagur s de mena estalviadora,

compra terres i fa gran la propietat, quepassa dun hereu a laltre. Antoni Bagurdeixa la propietat al seu fill Joan Bagur.Aquest mor sense fills, lhereva s laseva mare, Catherina, i s ella qui faconstruir la torre. Ho llegim al portalentre mas i torre: Catherina Bagura mefecit 1561. La torre passa desprs a mans

de la famlia Tor Bagur, i daquesta, per

7/29/2019 18 - juny - 2008

8/21

8

successives herncies i matrimonis, a lesfamlies Puig, Carles i a Robert deRobert, marqus de Robert, el fill delqual sen desprn abans de la GuerraCivil, i la compra la famlia Serra, actuals

propietaris.

Quan lany 1515 la Universitat (govern)de Torroella repart terres del com,lliur terrenys i un mas a la viuda Reala, iel mas prengu el nomdel marit, Real: el MasRal (Mas Real). Lescoses no devien anargaire b i diversospersonatgesimportants es varen feramb terres del mas,com Pere Tor Bagur,propietari de la TorreBagura, lany 1594.Com la Torre Bagura,

tamb el Mas Ralacab a mans de lafamlia Carles, idaquesta a Robert, que el va vendrefinalment a Pere Sureda, mort fa pocsanys.

Una famlia que ha deixat molt de psit ala vila ha estat la dels Quintana, dantic

llinatge torroellenc. Albert de Quintana iCombis destac com a poltic liberal,promotor de millores del conreu agrcolai important poeta de la Renaixena. Lafamlia Quintana havia estat propietriade la Torre Gran, majestuosa i esvelta,darquitectura rica i prctica. Hi ha, nogaire lluny, un mas i una altra torre, ms

humil per ben proporcionada, que

havia estat tamb de la mateixa famlia, ique per aix i per la seva modstia rep elnom de Torre Quintaneta.Ja vaig parlar en un escrit anterior de laTorre de la famlia dels Pons, o Torre

Ponsa, a lEstartit, que pass a mans dela Universitat (govern) de Torroella,empenyorada al final de la Guerra deSuccessi, venuda a la famlia Robert iactualment propietat de la famliaMascort.La Torre Ferrana, situada de la banda deSobrestany, completa linventari detorres de defensa del nostre municipi.

I hem de lamentar lescandals enderrocde la torre del Mas Cass, perpetrat nofa pas tants anys, per fer servir les sevespedres. Vctima doncs de la ms atroavidesa especuladora.

Religi

Joan Surroca i Sens

Du? No el tinc a la butxaca. Lesticbuscant. Aquesta expressi tan svia sde lhistoriador i monjo montserratHilari Raguer, que porta ms de seixantaanys al monestir, meditant i cercant.Est a les antpodes daquells que han

trobat tota la veritat i quedesqualifiquen els qui no veuen les cosesde la mateixa manera. Dintegristes, nhiha arreu i tamb hem de qualificar aixels ateus que no permeten ms visionsvlides que les seves. El dret alexpressi del pensament i el deure derespectar el dels altres s per a totsigual.

http://www.emporion.org/images/stories/num18/sureda.jpghttp://www.emporion.org/images/stories/num18/sureda.jpghttp://www.emporion.org/images/stories/num18/sureda.jpghttp://www.emporion.org/images/stories/num18/sureda.jpghttp://www.emporion.org/images/stories/num18/sureda.jpghttp://www.emporion.org/images/stories/num18/sureda.jpghttp://www.emporion.org/images/stories/num18/sureda.jpghttp://www.emporion.org/images/stories/num18/sureda.jpghttp://www.emporion.org/images/stories/num18/sureda.jpghttp://www.emporion.org/images/stories/num18/sureda.jpghttp://www.emporion.org/images/stories/num18/sureda.jpghttp://www.emporion.org/images/stories/num18/sureda.jpghttp://www.emporion.org/images/stories/num18/sureda.jpghttp://www.emporion.org/images/stories/num18/sureda.jpg

7/29/2019 18 - juny - 2008

9/21

9

Lsser hum cerca explicacions almisteri i comportaments tics des de laprehistria i hofa mitjanantcamins diferents,

normalment demaneraorganitzada atravs de lesreligions. Per lareligi no t elmonopoli de lespiritualitat, ni totes lesreligions sn teistes, tot i que ho sn lamajoria. Hi ha qui per cercar millor el

que anomenem Du (sense que hi hagidues interpretacions iguals sobre elsignificat daquesta paraula) no t msremei que allunyar-se de les formesorganitzades que sn les esglsies,algunes, com la catlica, tan adulteradesrespecte a la voluntat original del seufundador.

Lestat de coses actual afavoreix elpluralisme, encara que les formes deviure el fet religis les podem resumir endues grans opcions. La primera, a ladefensiva, fent una lectura textual dunLlibre revelat; aquells que pensen aix nodubten mai perqu la fe s saber, lacincia queda supeditada al que diu el

Llibre. Relativitzen la llibertat, la justcia iels drets perqu tot el que hi ha i el quepassa s voluntat de Du. La segona,oberta a la part de veritat de les altresexpressions religioses, defensa que lesmanifestacions espirituals de la personahumana del segle XXI necessiten unllenguatge i unes explicacions queestiguin dacord amb el temps. s un

intent dinterpretar un missatge demanera raonable. Com molt b diu elteleg i bileg Ramon M. Nogus: Lainterpretaci avui necessita ms culturaque tutela.

En el nostre mbit geogrfic s lEsglsiacatlica la que encara domina de manera

predominant elpaisatge religis igaudeix dun fortpoder temporal. ElConcili Vatic II delsanys seixanta del

segle passat va ser una temptativa deposar-se al dia, de dileg i dobertura.Per els documents aprovats en elConcili no significaven el lloc darribada,eren el punt de partida. Des de Roma nohi ha hagut coratge per aprofundir, percaminar endavant, i sha preferit eltancament, afavorir el fanatisme i la

prctica de la irracionalitat. Per mantenirla complexa xarxa de poder mundial elVatic sha decantat pels movimentsneoconservadors ms tronats i pelnomenament sistemtic de bisbesobscurantistes, encarregats dapagarqualsevol brot proftic i veritablementevanglic. El Vatic, sabent-ho o no, hadeixat de ser cristi perqu si Jess

torns, crec que repetiria lescena delexpulsi dels mercaders del temple. Hadeixat de ser catlic perqu no pot serreligi universal la religi que nomsescolta els fonamentalistes i que silenciales veus que, junt amb la daltres detradicions religioses diverses i amb ladels agnstics i ateus oberts, volentransformar honestament la realitat

http://www.emporion.org/images/stories/num18/hilari.jpghttp://www.emporion.org/images/stories/num18/hilari.jpghttp://www.emporion.org/images/stories/num18/hilari.jpghttp://www.emporion.org/images/stories/num18/hilari.jpghttp://www.emporion.org/images/stories/num18/hilari.jpghttp://www.emporion.org/images/stories/num18/hilari.jpghttp://www.emporion.org/images/stories/num18/hilari.jpghttp://localhost/emporionou/images/num18/papa.jpghttp://www.emporion.org/images/stories/num18/hilari.jpg

7/29/2019 18 - juny - 2008

10/21

10

injusta davui. Els grans fundadors novisqueren amb gaires maldecapsinstitucionals; en canvi estigueren propdels petits i dels oblidats per part delspoderosos i dels religiosos del seu

temps.

Tot arribant a final de curs

Montserrat Blai

Amb larribada del mes de juny ja escomena a sentir lolor destiu, de

viatges i excursions, davaluacions irecuperacions, de notes, de tardescaloroses dins unes aules plenesdadolescents que bullen, danartancant aquella programaci que vremencetar a primers de setembre... s finalde curs.

Aquest curs he tingut el privilegi destardos dies a la setmana a la porta delinstitut i saludar i desitjar el bon dia ams de cinc-cents nois i noies que vanentrant i distribuint-se tranquillament ales seves aules en un espai duns deuminuts.

Uns quants estan concentrats davant la

porta, no tenen espera, volen ser elsprimers dentrar. Uns altres no tenentanta pressa i estan distributs engrupets pel pati, parlant o donant alguncop de peu a la pilota. I encara uns altresestan fora el carrer esperant que soni lamsica per comenar a pensar a entrar:cares mig adormides, cossos que shanfet alts i no acaben de controlar, cares

rialleres, cares neguitoses esperanttrobar algun company o adult per podercomentar all que els preocupa tant enaquell moment; parelletes agafades dela m, acomiadant-se efusivament

perqu no els ha tocat anar a la mateixaaula... Cinc-cents adolescents que devegades ens sembla que tots estantallats del mateix patr, per quecadasc porta una realitat interior quepot ser molt diferent entre uns i altres ique, si se sap aprofitar, s el que fa quela convivncia en un centre educatiusigui tan enriquidora.

Quan a finals dabril el DepartamentdEducaci feia pbliques les bases per ala Llei deducaci de Catalunya, una lleitan necessria i tan desitjada (tot i quetan polmica quan noms era unesborrany), vaig pensar en tots aquestsnois i noies que dia rere dia entren en el

centre educatiu i hi fan vida unesquantes hores, i vaig pensar com nerad important partir de la realitat quetenim en els centres i si serem capaosde no quedar-nos noms amb laburocrcia i la uniformitat dactuacionsque moltes vegades comporta.

7/29/2019 18 - juny - 2008

11/21

11

Una llei tan important i tan desitjadanecessita un bon debat social per tal queels protagonistes puguin opinar, discutir,arribar a acords i sentir-se-la seva. Noem serveix que en el diari llegeixi que als

pares sels far signar un contracte pertal que es responsabilitzin dels seus fills.Primer de tot caldr reconixer laimportant contribuci de les famlies aleducaci i caldr posar mitjans per talque aquelles famlies ms frgils puguinportar a terme el seu deure educatiu. Dela mateix manera que no nhi ha prouque es digui que no es permetr la gesti

dels centres pblics a crrec dentitatsprivades, sin que cal que elDepartament garanteixi que lescolaconcertada (que vol dir que estfinanada amb fons pblic) complir elscompromisos que es recullen en elconcert i aix passa per distribuirequitativament lalumnat amb

necessitats educatives especfiques, cosaque, a la realitat, costa molt que esdugui a terme. No es pot jugar a ferveure que volem una bona educaci pera tothom mentre es fan els ulls grossosdavant la desigual distribuci delalumnat, per exemple.

I mentre es va perfilant lautonomia de

centres, lavaluaci i els nouscurrculums, anirem tancant un altrecurs i comenarem a preparar ambillusi el proper, amb el comproms quetenim com a mestres i professorsdacompanyar aquests joves en el seuprocs educatiu i amb la certesa que,una mica ms canviats, tornaran a

esperar, davant la porta, que soni lamsica per entrar.

La plaa de la Vila, festiva.

Merc Pags

En larticle del mes passat parlava delsmeus primers records de la plaa deTorroella, de com eren les seves cases, id'algunes de les persones que hi vivien...En aquest article vull recordar el seuaspecte festiu, ara i en el passat.

Ahir era Sant Jordi, i la plaa de la Vilatenia un aire dall ms festiu: paradesde llibres i de roses, gent que shomirava, gent que en comprava. Un llibreper a mi, un per regalar, un per alsnens... Una rosa per... Hi havia plena ialegre activitat, i per endolcir-ho, lapastisseria Masvidal repartia aquellamona tan gran que havia fet per Pasqua.La mainada i els grans sho passaven b.

Tamb s festiva la plaa a lestiu, enuna nit de concert. Impressiona el seuaspecte, tota plena de gent. Amb elmuntatge de la campana acstica que haadquirit Joventuts Musicals, lescenari ha

guanyat tant en sonoritat com enpresentaci, i lorquestra o lespectacleen sn autntics protagonistes.

En un dia de mercat, tamb la plaa,vista des del nostre balc, s alegre: hiha les parades, amb els seus tendals queacullen hortalisses, fruites..., hi ha lespersones que venen i les que compren,

7/29/2019 18 - juny - 2008

12/21

12

la gent que es troba i es saluda, quepregunta, que comenta... Quin colorit!Fa goig de veure!

Tamb cal recordar com ns de bonica

la nostre plaa en un dia de festa, quanshi toquen sardanes... Anys enrere, i aratamb, els dies que ms sardanes estocaven i es toquen a Torroella sn elsde la Festa Major. Les sardanes a plaahavien sigut el ms atractiu de la festa.Ara sembla que el nostre jovent t pocinters en aquest ball tan bonic i tanpopular. Sort en tenim de l'AgrupaciSardanista Continutat, que mant vival'afici d'un bon grup de joves. Quan

encara no tenem televisi, valorvemms aquests esdeveniments. No hi haviares com les sardanes que es tocaven ales set de la tarda!

Els dies de la Festa, al mat, a les dotze,solien tocar-ne dues, de sardanes. Eralhora del vermut, o de prendre algunrefresc. Els que volien escoltar-les,s'asseien a les taules de fora del caf deCan Isidre, o a tot volt de la plaa, a lesvoltes; i els que volien ballar-les,esperaven que els msics comencessin a

tocar per formar les boniques rotllanes.

Com ja sabeu, escoltar sardanes sempreha omplert el cor dalegria dels catalans,i si heu parlat amb alguna persona quehagi estat una temporada absent delnostre pas, us pot dir el calfred que sent

en escoltar-les lluny de casa. Doncs b,com ja us podeu imaginar, la plaaquedava bonica, plena de gent, d'illusi,de festa. Els msics lomplien amb elsseus sons: la tenora, el tible, elcontrabaix... Els balcons, els tpicsbalcons de la nostra plaa, eren plens degent que sho mirava i que gaudia delespectacle.

Ara, a la mateixa hora del mat, tambtenim la plaa molt animada, plena degent, molt festiva, amb molt de color,per gaireb ms pel ball dels gegantsque per les dues sardanes que toquen acontinuaci. Ja s tard! Hem danar adinar! No s hora.

Abans, a les set de la tarda no a dosquarts de sis, com fan ara, en una horaen qu, al mes dagost, a la plaa hi fa unsol de justcia, sense ni una micadombra per fer les rotllanes, i quan elstorroellencs encara estan fent lasobretaula, tan agradable desprs dunbon dinar de festa, tornvem a veure

aquesta plaa encara ms plena de gent,alguns disposats a ballar les sis sardanesde repertori, d'altres prenent lloc a CanIsidre, disposats a mirar i a escoltar.Aquesta hora venia b per trobar-se. Laplaa era plenssima, ja tothom haviapogut atendre els convidats que havientingut a dinar (llavors era costum, per la

Festa Major, tenir convidats, parents o

7/29/2019 18 - juny - 2008

13/21

13

amics, i gaireb no faltaven a cap casa).A la plaa, s'hi trobaven els coneguts quefeia temps que no es veien, i tot erenanimades i alegres salutacions en aquellahora agradable del capvespre. Ara tamb

n'hi ha, de forasters, el dia de la Festa,per no tants, ara molta gent aprofitaaquests dies per fer unes petitesvacances, que sempre vnen b. Anysenrere, tots plegats ens trobvem a laplaa per escoltar o ballar les sardanes,sempre interpretades per bonesorquestres. Era la Festa Major i calia elmillor per gaudir-ne en el millor lloc i en

el millor moment. En aquestes ocasions,la plaa era festejada per a tots els queens hi trobvem. Un record que nosesborra, i que en poques altres festeses pot comparar.

La plaa tamb s bonica solitria en undia de pluja, per no desmereix en un

dia de festa, plena de gent, de goig idalegria.

Presumir de guanys injustos

Llus Costa Bofill

Engego la pregunta pel tarot gros i sense

embuts: s tic de presumir i de vanar-sedels guanys substanciosos aconseguitsamb lextorsi i lespeculaci sobre lesnecessitats bsiques? La meva respostas rpida i contundent: no. No solamentcrec que no s tic, sin que ho troboescandals i desvergonyit. Oi ms en laconjuntura actual, que tothom qualificade greu crisi econmica.

Per culpa daquesta convicci , queconsidero bvia, em sento esmaperdutquan llegeixo o sento la informacieconmica de la majoria dels mitjana decomunicaci. No puc entendre que les

grans empreses i les corporacionsfinanceres puguin fonamentar el seuprestigi i la seva solvncia en unsbeneficis astronmics i que ben pocscomentaristes remarquin lorigenembrutidor daquest enriquimentusurer; ms aviat veig que molts elsriuen la grcia. Per a mi no sn pasempreses modliques que garanteixen la

bona salut de leconomia, sin exemplesexecrables de la seva corrupci.Aquesta manipulaci de lanlisicomporta que el diagnstic siguiigualment partidista i interessat i que esproposin solucions que no solament noapedacen la crisi, sin que lagreugen iintensifiquen. Nhi ha molts exemples,

per maturar en dos, car he llegit isentit massa pocs comentaris negatiusentorn dells:

1. Davant la crisi immobiliria ilofec pel creixement de lesquotes hipotecries, la idealluminosa s allargar elsterminis i, per tant, augmentar

el cost total. Un altre pegatmeravells s la construccidhabitatges de proteccioficial, que no suposa abaratirel preu de compra, sinsubvencionar-lo a costa delsimpostos que ja tots paguem.

2. Davant el creixement de latur ila desacceleraci econmica, he

7/29/2019 18 - juny - 2008

14/21

14

llegit sovint propostessemblants a les del presidentduna gran patronal: calcongelar els salaris, facilitar elsacomiadaments i disminuir les

cotitzacions empresarials a laSeguretat Social, sempre shandafavorir els beneficis delspoderosos i carregar sobre lapart obrera, la ms feble.

No crec que shagi de ser gaire savi percomprendre que aquestes receptesmiraculoses sn miratges demaggics ique, encomptes deguarirlagonia, nofan msqueallargar-la.Noms

serveixenpermantenir el luxe dels que lhanprovocada i alimentar el virus fatdic quelencomana.El que s fcil dentendre s que la causadel daltabaix s la usura, lespeculaci,lafany de guanys rpids i sucosos i laincapacitat de reconixer que els

beneficis saconsegueixen grcies a lacollaboraci, lesfor i el sacrifici de totsels estaments i classes socials; per aix,s just que reverteixin equilibradament afavor de totes les capes socials i quetotes en puguin gaudir solidriament.A partir daquests axiomes evidents, lessolucions veritables tamb sn difanes:declarar la guerra oberta i sense treves a

la usura, a lespeculaci i a lams defortunes insolidries. Seria just dededicar totes les energies disponibles ala concreci de les mesures per fer eficaaquesta campanya i lAdministraci

pblica hauria de ser el primer pe perobrir el cam i empnyer tota la societatcap a aquesta sortida, que s lnicavlida per a la fallida.Segurament alg titllar el meuraonament dills i poca-solta, per nheparlat amb molts amics, vctimes delnaufragi, i lhan trobat molt assenyat ioport.

Frank i el Bara

Jordi Bellapart

El darrer partit de lliga en el Camp Nouva trencar tots els tpics del futbol,sobretot langls. Els aficionats

barcelonistes xiulaven els jugadors delmateix equip. Hom pot pensar que aixs sana esportivitat, sobretot si a msreconeixes el mrit de lequip contrari, sijuga ms b. Per la cosa no anava peraqu. Anava ms cap al cam delautodestrucci, prpia dels culers, nos si per ser catalans o noms per ser

seguidors barcelonistes. Hi ha equips,com el Liverpool, que mai saps, si et fixesen els seus seguidors, si est guanyant operdent. Sempre canten i animen igual.Es diu que el Bara s ms que un club ino s si ser per aix, per mai sabr fercom el Manchester United, actualcampi de la lliga anglesa, que fa 20 anysque t el mateix entrenador, Sir Alex

Ferguson. Durant aquestes dues

http://localhost/emporionou/images/num18/deuta.jpghttp://localhost/emporionou/images/num18/deuta.jpghttp://localhost/emporionou/images/num18/deuta.jpg

7/29/2019 18 - juny - 2008

15/21

15

dcades, lequip ha guanyat i perdut. Hafet millors i pitjors temporades. Per enqualsevol cas la seva afici ha tingut lapacincia per esperar que si les coses noanaven prou b, es podrien redrear.

Ara crec que estem en el cam decomptar amb un altre bon conjunt. Enun any o dos ja estar completamentdesenvolupat, va dir en certa ocasiaquest misteri lafici sho va creure i vamantenir lesperana. A can Bara aixs impossible. Aqu no es pot esperar.

Una gran majoria de lafici culer creu

que Frank Rijkaard s un bonentrenador. Una majoria ms granencara, creu que s tot un senyor. Quela seva manera de ser, com a persona,durant aquests anys que ha entrenat elBara, ha estat exemplar i que honora elclub. Tot i aix s el primer a caure.Avui s un dia trist per mi, va dir

desprs de loblidable partit amb elMallorca. Per de la seva boca no vasortir cap retret de ning, ni contra elsjugadors ni contrala directiva,segurament ambmolta ms culpaque ell. Rijkaard sel primer mrtir.

Fcilment daqu apoc temps serenyorat i recordatcom un delsmillors entrenadors que ha tingut elclub, sobretot si les coses no van b.

Jo personalment penso que,efectivament, Rijkaard s un gran

professional i una gran persona. Unentrenador que ha estat vctima delsmals que envolten aquest club, moltsdels quals estan induts per all que shadit lentorn del qual lafici no s

aliena, i per a mi un daquests mals, delqual es deriven daltres, s el sistema dejoc. Un sistema de joc que prioritzalespectacle sobre lefectivitat sensetenir en compte que el futbol s unesport en el qual juguen dos equips iguanya el que fa entrar ms vegades lapilota a la porteria contrria, sensecomptar si ho has fet tenint ms estona

la pilota. Rijkaard va entendre molt baquesta premissa els tres primers anys iva poder conjugar els dos sistemes, forai espectacle, perqu tenia homes atlticsen plena forma que sabien jugar a futbolamb rapidesa i efectivitat. Desprs elsistema va degenerar, es va perdre lafortalesa fsica i noms sha volgut

mantenir el joc del toquet senseentendre que ja no hi havia capacitat pera fer-ho amb efectivitat, convertint elsistema en un joc lent, previsible, sensesorpreses, que fins i tot lequip ms feblepodia contrarestar. Aqu s on en Frankha quedat atrapat.

El futbol modern s un esport de fora,

de reaccions rpides, de noranta minutsde lluita de tot un equip que ha de ferms gols que el contrari. Si a ms daixes pot fer amb ms espectacle que elsimple fet de marcar gols i que no tenfacin, molt millor, per el primer sprioritari. El Bara de fa dos anys aix hosabia, podia i ho practicava. El dara no

7/29/2019 18 - juny - 2008

16/21

16

ho sap fer o no pot. Per aix s tota unaaltra llarga histria.

Uni Europea:

el multilingisme a debat

Xavier Ferrer

El comissari responsable delmultilingisme, el romans LeonardOrban, ha presentat les prioritats del seudepartament a la Comissi dEducaci iCultura del Parlament Europeu.Lobjectiu s donar a conixer elsbeneficis que comporta la diversitatlingstica, per al dileg intercultural,leducaci, la mobilitat i la diversitat. Esva debatre linforme realitzat pel grupdintellectuals, publicat el gener

denguany, per supeditat a la postura

que encapalar la Comissi Europea elproper setembre. Entretant, a la reunidel Parlament Europeu, varen quedaroberts aspectesprou importants isensibles com elpaper delsimmigrants, pelque fa a la

integraci per lallengua. Tamblactitud respecteles llenges regionals (a Brusselles

utilitzen el terme naci, quan fanreferncia a un estat) i minoritries, quea hores dara no se sap qu dir laComissi al respecte. Tamb es va

tractar el resultat de la consulta pblica

sobre multilingisme, que senyalen unaclara disposici dels ciutadans perconixer i aprendre altres llengesdiferents de la prpia i tamb es vadebatre la possibilitat que els nouvinguts

guardin vincles culturals amb els seuspasos dorigen. Molts fronts oberts imoltes incgnites per solucionar.Veurem si la Comissi Europea tindr encompte la realitat poltica, social i ladiversitat lingstica real (no noms lesllenges estatals) i far una propostavalenta que no exclogui cap llengua.

Per altra banda, el Parlament Europeuhauria de ser la instituci de la UE quetingus ms voluntat dincorporar ladiversitat de la societat que lelegeix i laveritat s que no s aix ni de bon tros.En el cas del catal, llengua no oficial a laUE, s que es pot usar, amb restriccions,a la Comissi Europea i a daltres

institucions de la UE i, paradoxalment,en el Parlament Europeu s on es posenms objeccions i pegues. I s en aquestescenari que la web de la institucirepresentativa de la sobirania populareuropea, el Parlament Europeu, escritaen les vint-i-tres llenges oficials, ho stamb en catal, grcies a lenginy isaber fer dun compatriota que ha fet

una rplica de la versi oficial. Aix, elsciutadans catalans que fem servir lallengua catalana per comunicar-nos iescriure, disposem duna informaci enla nostra llengua, de manera que hauriade ser una satisfacci per a lesinstitucions europees, ja que s unaaposta ms per la diversitat i que, a ms,no fa cap mal a ning.

7/29/2019 18 - juny - 2008

17/21

17

La realitat, per, no s exactament aix,ja que, tot i que no han prohibit la web,des del Parlament Europeu s que hanmanifestat que es tracta dun problemalegal, no poltic, i que convindria que no

sutilitzs el sistema emprat. Sigui comsigui, la iniciativa ha tingut el suport delsdiputats catalans al PE de tot lespectrepoltic, menys del PP. Veurem com acabael tema, per seria una bona ocasiperqu la instituci de la UE msemblemtica i propera al ciutad, com sel Parlament Europeu, cerqus lafrmula per trobar una continutat a la

vigncia de la seva web en catal i, ams, seria una aposta a la diversitat realde la UE, no noms a lestatal, quesimpulss des del PE loficialitat delcatal a la Uni Europea. Llavors s quetindria sentit el lema de la UE: Units enla diversitat!

Josep Pla i les illes gregues

Joan-Carles Roca Sans

Lvi-Strauss proclam lany 1955 aTristes trpics que el viatge era mort ique tan sols quedava la narraci delexperincia. En els darrers trenta anys

la literatura de viatges sha convertit enel centre datenci de multituddinvestigadors. Avui ja no existeixenllocs desconeguts i, si el viatge ha mort,el seu nic inters s aleshores el seurelat, que passa a ser lnic lloc possible.

Quina s aquesta experincia del viatgeen el material publicat al llibre Les illes

gregues ?Va anar-hi realment Pla tansovint com ens vol fer creure? La mevatesi s que Josep Pla va fer un nicviatge, a msturstic i

organitzat,amb escalesa les illes msconegudes:Mkonos,Santor, Cretai Rodes, lany 1967, viatge que la mateixabiografia cannica descriu com a curt.

A partir del segon captol trobem ja unaconcatenaci de crniques que parlendels llocs on va fer escala el vaixell i Plava visitar. Aquestes crniques segueixenlitinerari dun creuer organitzat, ja queno es pot anar de Creta a Rodes en lniaregular. Ni de Mkonos a Santor tampoc.Per enganxar aquestes escales cal fer-ho

amb un creuer. s un viatge de comiat,rpid, curt i amb poques possibilitats deviure cap experincia, per de lespoques que viu en treu un gran partit.Aquest viatge fet als 70 anys dna a Plala possibilitat dabocar-hi tots els quehagus volgut fer a Grcia. Lexperinciadaquest viatge, que podia haver duratuna setmana, se suma a la de dos ms,

fets al 57. Amb referncies tretes dellibres sobre un altre grapat dilles, iparlant dAtenes i de la Grciacontinental, va completar el llibre.

Quan Jan Morris, excorresponsal iexmilitar de lexrcit angls, una de lesmillors escriptores vives, prologa,

passats els setanta anys, el seu llibre A

7/29/2019 18 - juny - 2008

18/21

18

Writers World(Unmundo escrito), avisael lector i diu que el llibre, si no stotalment cert en els fets, ho s en laimaginaci. Per qu Pla es va descuidarde fer el mateix? No ho s.

Semblaria que Pla no assoleix fer creblela ficci, incorrent en nombrosescontradiccions. s aix el que no podiacontrolar? s per aix que tants copsdenigrar la novella com a gnere?

De totes maneres les conclusions serien:

En primer lloc, crec que un bon escriptorno val la pena que faci una crnica dunlloc on no ha estat. Avui amb Internetpotser Pla hagus tamb pensat elmateix, en vistes a la facilitat de ferviatges virtuals. En canvi, la seva plana aDestino als setanta era una escletxa peron es filtrava la llum del coneixement als

anys foscos del final de la dictadura.

En segon lloc, que quan sen sap,descriure, sen pot treure un partitextraordinari dun viatge curt. Pla hagusfet estralls a lera de Ryanair. Si hagusvolgut fer-ho, ens hagus posat el mnen safata. Viatjar fa quaranta anys era

molt ms car i complicat que ara.

I finalment, que hi ha una gran difernciaentre un viatge real i una crnica virtual iaquest llibre cont les dues. Em ve a lamemria un comentari que vaig llegir famolts anys en el qual Pla retreia alscuiners el fet de barrejar peixos frescsamb altres congelats, i de diferent

qualitat, per fer una sarsuela. Deia ques un engany. Sigui com sigui, unasarsuela pot ser molt bona si es cuina b,i Pla sabia com fer-ho.

El nostre patrimoni urb

Emporion obre aquest mes un nou espaiper oferir fotografies o comentaris demancances del nostre patrimoni urb,sigui de Torroella o de les altrespoblacions del Baix Ter. Demanem lacollaboraci dels nostres lectors per

assenyalar anormalitats que creguin quecaldria corregir.

La Resclosa ofereix al visitant aquestapatritica bretolada al damunt dunainscripci de 1817. Ja que no sha pogutevitar, almenys cal netejar-la.

Els joves escriuen

40 Anys de cinema a

Torroella de Montgr

Anna Feliu i Ullastres

7/29/2019 18 - juny - 2008

19/21

19

Aquest s el ttol del meu treball derecerca de Batxillerat. Amb ell heintentat fer un estudi sobre el cinema aTorroella en el perode que va de lany1931 fins lany 1970. Un estudi que sha

centrat en les sales de cinema que haarribat a tenir la nostra vila, elsespectadors que han tingut aquestscinemes en aquest perode, laprogramaci de pellcules, etc.Per poder fer aquest treball el senyorJordi Bellapart, m'ha proporcionat unacollecci d aproximadament uns 560programes de cinema datats des de l'any

1931 a l'any 1970, amb els quals hepogut observar els aspectes que hemencionat en el pargraf anterior.Tamb he creat una base de dades ambtots els programes perqu qualsevolpersona que ho vulgui o ho necessitipugui consultar-los amb tota llibertat.Amb aquest treball he pogut descobrir

moltes ancdotes que van passar alpoble de Torroella i he pogut constatarque els seus habitants han estat moltvinculats al cinema des del moment queaquest va aparixer quan els habitantsdel poble anaven a veure pellculessense gaire argument en una barracaque hi havia per la festa major i on esprojectaven amb una mquina de

projecci molt rudimentria, passantpels anys cinquanta i seixanta quan lessales de cinema estaven plenes de gom agom, fins que van arribar els anyssetanta quan la gent jove va comenar aanar a passar-s'ho b en altrespoblacions amb la consegentdisminuci del pblic en els cinemes dela vila.

Per acabar volia dir que he trobatfascinant que en un perode de cinc anys(del 1955 al 1959) a Torroella de Montgrfuncionessin simultniament quatrecinemes tots plens de gom a gom

mentre que a lactualitat noms enqueda un i encara no s'arriba aemplenar ni la meitat del que ho haviaestat.

Cinema i Espectacles

Jordi Bellapart

Torna LIndiana Jones

El passat 22 de maig es va estrenarmundialment lesperada quarta pellculade la saga daventures de ms xit dels

7/29/2019 18 - juny - 2008

20/21

20

darrers vint anys: Indiana Jones. Amb unveter Harrison Ford, (66 anys), encaraen plena forma que, com va fer en lesanteriors entregues (A la recerca delarca perduda, Indiana Jones en el

temple perduti Indiana Jones i la darreracreuada), ell personalment va volerinterpretar les arriscades escenesdacci. Tot i que alguns efectesespecials estan rodats amb ordinador(pocs), el film es mant fidel als efectesespecials i decorats de tota la vida.

En la seva nova aventura el professorJones va a la recerca duna calavera decristall custodiada per indis peruans elsanys 50, un objecte autntic, el qual espot veure a museus francesos i britnics.Els enemics, ja no sn els nazis. En plenaguerra freda, sn els comunistes de laUni Sovitica i lamenaa nuclear estpresent.

En aquesta aventura no hi ha el seu pare(Sean Connery), per es retroba amb elseu primer amor, la Marion (KarenAllen), i, com a dolenta, la sovitica IrinaSpalko (Cate Blanchett).

LIndy i la Marion es creuaran, com shabitual, amb tot tipus de bestioles: unaenorme serp, escorpins, formigues... ipassaran mil aventures al so de laconeguda, majestuosa i trepidant msicade la marxa Raiders March del mestreJohn Williams.

Dins de la propera quinzena de juny

esperem que arribi a la pantalla del

Cinema Montgr aquesta darrera

aventura del professor Indiana Jones

amb el rostre del seductor Harrison

Ford, sota la direcci del rei de

lespectacle, Steven Spielberg, i la

producci de George Lucas. Un trio

dasos que garanteix un cinemadaventures clssic, posat al dia i pensat

per a tots els pblics. No us la perdeu.

Estrenes del mes de juny

7/29/2019 18 - juny - 2008

21/21

21

La pellcula del mes: Indiana Jones i la

calavera de cristall

Fet i Fumut...!

Tatay