14 de març de 2016

Dilluns, 14 de març de 2016núm. 3.000

www.diarimes.com

CAMP DE TARRAGONA

El Mercantil atura el concurs de creditors de BonmontHo fa després d’aprovar el conveni presentat per la societat. P13

El jutge admet a tràmit la primera querella contra dirigents de la CooperativaCAMBRILS Cita a declarar com a testimoni a l’auditor i demana a Josep M. Siuró que presenti la comptabilitat dels darrers cinc anys. P12

TARRAGONA

Un jutge podria frenar la tramitació de l’hotel de Ca l’ArdiacaUn particular es disputa la titularitat d’un local amb la promotora. P2

TARRAGONAEls veïns dels carrers d’oci es queixen de l’incivisme dels clients dels bars i pubs. P3

El Gremi de Pagesos presenta els nous Goigs de Sant Llàtzer. P7

REUSL’aturada política aparca el baixador de Bellissens. P8

Convoquen mobilitzacions per denunciar la desaparició de gossos. P10

ESPORTSEl Reus cau davant del Llosetense (2-1). P19

AVUI

Enric Vendrell crida a la «tolerància religiosa» en el pregó de Setmana SantaTARRAGONA El director d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya destaca la celebració religiosa com a «patrimoni de la ciutat i dels tarragonins». P6

Enric Vendrell amb l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, Jaume Pujol i Joaquim Julià, ahir a l’església de Sant Agustí.

olívia molet

ESPORTS

El Nàstic ho intenta, però no surt de l’empat (1-1) contra la PonferradinaEl resultat desplaça els grana a la setena posició de la taula. P16-17

cristina aguilar

Emanà en una ofensiva.

MÓN

Un metge va diagnosticar una possible psicosi al copilot de Germanwings dies abans de la tragèdiaLa comissió que investiga el cas proposa que es facin canvis legals que permetin als professionals trencar el secret mèdic. P15

ANIVERSARI

Diari Més llença avui la seva edició digital diarimés.comHo fa concindint amb els 12è aniversari i el seu número 3.000

D.m.

Es podrà consultar via web.

2 diarimés 14/03/2016 TARRAGONA

Anna FortunyUn jutge podria aturar sine die el projecte de construcció d’un hotel de luxe al palau gòtic de Ca l’Ardiaca. Un empresari assegura que la finca situada al número 2 del Pla de la Seu és de la seva propietat, tot i que el mateix pro-jecte impulsat per la promotora del recinte hoteler, Grup Artal, inclou aquest espai com si en fos titular. Ara, la denúncia pre-sentada per Xavier Ferrando ha prosperat i, aquesta setmana, el jutge en dictaminarà les mesu-res cautelars. En nom del Grup Immobiliari Ferbor, Ferrando explica que va comprar l’any 2013 la finca del número 2 del Pla de la Seu, coneguda com Ferré Golarons, però llur titularitat li disputa la promotora de l’hotel i propietària de Ca l’Ardica, Grupo Artal. Aquesta setmana, el jutjat de primera instància número 7 de Tarragona dictaminarà les mesures cautelars i podria aturar el procés perquè la promotora saragossana aconseguís la llicèn-cia d’obres. Ferrando confia que el jutge li donarà la raó i que es podrà demostrar que és el propi-etari d’aquest local de 175 metres quadrats, que es troba encastat en l’edifici de Ca l’Ardiaca. Des-taca que «si l’Ajuntament dóna la llicència d’obres, jo ho podria aturar per haver-hi interposat un litigi». Cal recordar que, fa pocs dies, el regidor d’Urbanisme, Jo-sep Maria Milà, va assegurar que quedaven pocs tràmits per ator-gar la llicència d’obres i construir el polèmic hotel a Ca l’Ardiaca.

Ferrando va interessar-se pel local en qüestió fa més de deu anys. Va voler adquirir la finca que es coneixia com a Souvenirs amb l’objectiu de convertir-ho en un restaurant familiar. «Voli-

en posar en marxa un negoci de restauració, però fa molts anys que vam fer una inversió i els di-ners ens els hem de gastar en ad-vocats i procuradors», detalla. De fet, Ferrando fa més de nou anys que no ha pogut posar en marxa el seu negoci.

Per poder obrir el restaurant, l’empresari necessitava separar el local de la finca del número 8 del Pla de la Seu. Ferrando asse-gura que va signar un contracte de compra venda dels drets per adquirir el local al propietari

del moment, entre l’any 2005 i 2006, tot i que l’escriptura no es va realitzar fins al 2013. Així, su-bratlla que «tot i que vaig haver de comprar els drets del local a un particular, la propietat era de l’Arquebisbat i ells saben que els ho vaig comprar».

A més, també necessitava la segregació d’aquesta finca de l’edifici de Ca l’Ardiaca que està format pels números 4, 6 i 8 del Pla de la Seu. La Comissió Ter-ritorial de Cultura de la Genera-litat a Tarragona va aprovar per unanimitat, l’any 2014, la segre-gació del local número 2 del Pla de la Seu, però l’Ajuntament en-cara no ha plasmat aquest acord perquè falta l’aprovació de dos plans de protecció específics de

la Part Alta. La problemàtica de tot plegat

rau en la disputa per la titulari-tat de la propietat. «Grup Artal diu que el local és seu i va fer una escriptura unilateral. Van comprar l’edifici de Ca l’Ardiaca l’any 2006, però ja hi constava que no els pertanyien els baixos i una habitació del primer pis que forma part de la casa Ferré Golarons. Després, l’any 2008, van presentar-se, sense el vene-dor, directament al notari i van realitzar una escriptura unilate-ral afegint la meva propietat. Es tracta d’un fet totalment il·legal que cal demostrar davant d’un jutge», denuncia. Així, tot i que no serà fins a finals de setmana que dictaran les mesures caute-

lars, l’empresari té molt clar que «quan obtinguem la sentència al nostre favor, emprendrem accions de caràcter civil i penal contra totes i cadascuna de les parts per danys i perjudicis». Està disposat a portar al jutjat pe-nal a «Grupo Artal, el notari que va firmar l’escriptura de manera unilateral, al registrador de la propietat i, per suposat, a l’Ajun-tament de Tarragona, després de no buscar cap solució perquè jo pugui entrar al meu local en ha-ver-ho notificat».

La bastida li barra el pasMés enllà del litigi obert, Xavier Ferrando lamenta que «des de la instal·lació de la bastida, no he pogut entrar al meu local». Així,

mostra com hi ha un cadenat que tanca el tram lateral de bastida i no disposa de cap clau per acce-dir-hi. «He notificat quatre vega-des a l’Ajuntament de Tarragona aquest i altres fets, però no s’han dignat a respondre’m».

A més, assegura que l’any 2014 va presentar una denúncia per robatori amb força contra Grup Artal perquè «van entrar a la meva propietat i van apropiar-se d’antiguitats i materials per valor de 185.000 euros», presumpta-ment. El cas també es troba en mans dels Mossos d’Esquadra. En conseqüència, Ferrando as-segura que «no m’oposaré a la construcció d’un hotel, però per aconseguir-ho necessiten la meva part i ja no estic disposat a vendre-la, una vegada veig com s’han comportat».

«Salvem Ca l’Ardiaca»Els veïns del carrer Merceria i dels carrers del voltant de Ca l’Ardiaca fa temps que denun-cien el mal estat de l’edifici i la preocupació que els suposa. A través de Facebook han obert la pàgina de la plataforma Salvem Ca l’Ardiaca i hi publiquen tot ti-pus d’incidents relacionats. Una veïna de la zona assegura que «la tanca de darrere de la plaça dels Cabrits està oberta, hi pot entrar gent sense cap problema». A més, recorda que «la por i la pre-ocupació per la nostra seguretat és constant. Quan plou, l’aigua es filtra i podem veure despreni-ments». Diuen també que «enca-ra no s’ha esclarit les causes de l’incendi de fa un mes». Consi-deren que el consistori és qui ha de fer-se responsable de manera subsidiària i «tranquil·litzar els veïns». S’estan plantejant acci-ons per reivindicar una solució.

CRISTINA AGUILAR

Ferrando no pot entrar al seu local, des de la instal·lació de la bastida, l’any 2013.

URBANISME

Un jutge podria aturar la concessió de la llicència d’obres de Ca l’ArdiacaDictarà mesures cautelars arran de la denúncia d’un empresari que hauria comprat el local del número 2 del Pla de la Seu i Grup Artal li disputaria la propietat

Quan un jutge reconegui que la finca és seva, té clar que durà el cas al jutjat penal

314/03/2016 diarimés TARRAGONA

Alba Nebot/ Joan Antoni TorreblancaCopes de vidre, gots de plàstic, ampolles d’alcohol i orins... És el desolador panorama que es tro-ben cada matí de cap de setmana els veïns que viuen en carrers on hi ha locals d’oci nocturn, en obrir la porta de casa (molts cops no els cal ni obrir perquè els orins els tenen dins del portal).

«És així sempre, cada dijous, divendres i dissabte», deia enfa-dada una veïna del carrer Sant Domènec (paral·lel a la plaça de la Font). Hi resideix des de fa no-més dos anys, però ja s’està plan-tejant buscar un pis en una altra zona: «Tinc tres nens petits, i no pot ser que em truquin al timbre a les cinc de la matinada per fer la broma i ens despertin a tots... Al damunt, si surts, t’insulten», explicava. La seva mare, veïna de tota la vida d’aquest carrer, s’ha mudat recentment, cansada: «A les nits sents baralles, i als ma-

tins et trobes el carrer brut, ple d’ampolles, gots al damunt dels cotxes, i a banda, les olors...». El David Serra, un altre veí, es queixava ahir públicament a les xarxes socials. «Dins del por-tal, tenim el terra impregnat de begudes i pixum», indicava, tot demanant explicacions a l’Ajun-tament. Des del consistori li res-ponien que ho farien saber a la Guàrdia Urbana. Però segons els veïns, l’Ajuntament no fa res per evitar-ho, i la presència d’un cot-xe patrulla no és suficient: «Tru-ques a la policia, fan que marxin els que estan per allí, però quan ja no hi ha la policia, tornen a ve-nir», assegurava un altre veí.

Segons diversos propietaris, el focus del problema del carrer Domènec resideix en l’únic bar que hi ha a la via: «Quan tanquen els de la plaça de la Font, vénen cap aquí, i com és tan petit el lo-cal, no caben, i beuen al carrer...»,

explicava la mare dels tres fills, qui vol impulsar una recollida de signatures per denunciar-ho.

A la Part Baixa també es tro-ben en una situació similar. Els carrers dels voltants de les zones de bars, com el carrer Pau del Protectorat, el carrer Cartage-na o el carrer dels Rebolledo, es desperten els caps de setmana plens de les deixalles de la nit anterior. La quantitat de gent i el costum de beure al carrer om-plen la zona, sobretot, d’ampo-lles i gots buits. Els comerços de la zona que obren a primera hora del matí són els més perjudicats, ja que els treballadors arriben als seus establiments abans que hagin passat les màquines de neteja, i es troben les voreres i els carrers plens d’escombraries. Alguns veïns critiquen la manca de civisme dels clients dels bars nocturns i també expliquen que, en alguns carrers, els serveis de

neteja, o no hi arriben o actuen amb poca freqüència.

Aquesta no és una problemà-

tica nova. Fa anys que els ciuta-dans de la Part Baixa demanen que s’actuï en conseqüència,

sobretot en dies puntuals de fes-ta, com Carnaval i en època de vacances.

DAVID SERRAVIA PÚBLICA

Els veïns de zones d’oci, farts de l’incivisme i la passivitat de l’AjuntamentCada cap de setmana han de bregar amb orins a dins dels portals, ampolles d’alcohol a la vorera o copes damunt dels seus cotxes

Aquest és l’estat que presentava ahir al matí el carrer Domènec (darrere la plaça de la Font).


Alba Nebot DonésLa Coordinadora d’Entitats de Tarragona (CET) va manifestar el seu suport a la campanya de la Societat d’Estudis Econòmics (SEE) a favor del projecte de BCN World. Durant la presentació del projecte, la SEE ja havia explicat que el seu objectiu era trobar el

màxim suport possible de les en-titats de la ciutat, per tal d’aglu-tinar la major part de la ciutada-nia. Amb aquesta col·laboració han aconseguit l’adhesió de més d’una vintena d’associacions i entitats, no només de la ciutat de Tarragona, sinó de tota la de-marcació.

La Coordinadora es mostra a favor de la iniciativa perquè la SEE és una de les seves entitats adscrites, i perquè consideren que, en cas de seguir endavant amb el BCN World, es donaria solució a la greu situació d’atur del territori. Comparteixen tam-bé que el projecte està aturat per

motius electoralistes i no per cap qüestió relacionada amb el benestar de Tarragona. Des de la CET però, reconeixen que hi ha molts aspectes del BCN World que s’han de revisar i reformular, però que això no és motiu sufi-cient per aturar un projecte que, diuen, seria molt positiu.

CEDIDA

Els presidents de la SEE i de la CET, Lluís Badia i Ángel Juárez.

La CET s’adhereix a la campanya de suport al projecte de BCN World

ENTITATS

La Coordinadora d’Entitats considera que seria una solució a la situació d’atur a la demarcació

Alba Nebot DonésLa 22a edició del festival de Di-xieland de Tarragona ja no es fa esperar més. Demà obre les portes a quatre dies de musica dixie, swing, i l’estrella d’aques-ta edició, el Jazz. Des de diven-dres s’han començat a realitzar els concerts previs, però fins demà no es dóna inici a un pro-grama carregat de desenes d’ac-tes i en el qual s’hi han volgut afegir moltes sales i els teatres de la ciutat. Un any més, el fes-tival s’internacionalitza, amb artistes referents de tot el món, com el Quintette du Hot Club de France, que oferiran la seva pròpia interpretació del jazz,

o Juliane Heinemann, cantant berlinesa, que farà un tribut, in-dèdit pel festival, de Kurt Weill¡, un dels majors compositors ale-manys, aclamat sobretot per les seves obres a Broadway.

Tot i així, no s’ha volgut obli-dar a les bandes de Dixieland de Tarragona, les primeres del festival i que l’han acompanyat fins ara i algunes d’estatals, com la Sant Andreu Jazz Band i els granadins Potato Head Jazz Band.

El festival no tancarà portes fins el dia 20 de març, i comp-tarà amb exposicions, concur-sos musicals, vermuts i classes obertes, entre altres propostes.

El festival de Dixieland comença demà, amb el Jazz de protagonista

CULTURA

Comptarà amb els principals artistes del DixieAlba Nebot DonésL’arribada de la fibra òptica al barri de la Móra és «imminent», segons ha informat Telefónica al president de l’Associació de Ve-ïns de la Móra-Tamarit, Francesc Garcia.

Les obres s’estan realitzant en dues fases, una primera zona del barri hauria de poder començar a utilitzar el servei d’Internet d’aquí poc, ja que la instal·lació del nou cablejat de Telefónica es va començar fa prop d’un mes.

El president informava ahir que la primera zona de la Móra començarà no trigarà a tenir el servei. En canvi, l’altra zona del barri el tindrà d’aquí a uns tres mesos aproximadament, ja que

les obres no començaran fins que hagi acabat la primera fase del projecte. Tot i així, com que no es tracta d’una obra de gran envergadura, no es calcula que trigui a realitzar-se. «L’empresa ens va prometre que abans de l’estiu tota la instal·lació que ha-vien planejat hauria d’estar fina-litzada», deia Garcia.

A més, segons el president, les obres s’estan realitzant amb rapidesa, ja que no necessiten aixecar el paviment, perquè po-

den aprofitar els cablejats que ja tenia instal·lats Telefónica. Per exemple, a l’avinguda Mediterra-ni, el principal eix d’entrada a la urbanització, ja s’han pogut veu-re operaris treballant en la instal-lació, que és totalment soterrada. Aquest és un punt molt ben valo-rat pels veïns, que agraeixin que el dia a dia a la urbanització no s’hagi vist afectada per les obres.

El passat novembre la com-panyia va assegurar que s’arri-barà al 67% dels habitatges de la

Móra, en un projecte que també ha acollit el 77% dels d’Altafulla, en una instal·lació que ja es va començar l’any passat, i el 27% de Torredembarra.

Amb aquesta operació, Telefó-nica intenta garantir que les llars de la Móra tinguin la mateixa velocitat de connexió que la res-ta de Tarragona, ja que, actual-ment, es trobava molt per sota. A la Móra valoraven aquesta nova connexió a internet de manera especialment positiva, ja que es tracta d’un barri amb una con-nexió estàndard molt lenta i que sovint genera problemes.

A Tamarit de moment no hi ha intenció de fer arribar la fibra òptica.

TECNOLOGIA

La instal·lació de fibra òptica a la Móra estarà enllestida a l’estiuFrancesc Garcia, president de l’associació de Veïns, diu que fa un mes van començar les obres

El projecte contempla el 67% de la Móra, el 77% d’Altafulla i el 27% de Torredembarra

«La fibra òptica arribarà a la primera zona de la Móra de forma imminent», deia Garcia

514/03/2016 diarimésPUBLICITAT


Alba Nebot DonésEnric Vendrell, «tarragoní i cristià», tal com el va descriu·re Joaquim Julià, president de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa, va ser ahir el pre·goner de Setmana Santa, que per primer any, es va realitzar a l’es·glésia de Sant Agustí de Tarrago·na. Vendrell és també el director d’Afers Religiosos de la Generali·tat i, com a tal, va elogiar el paper de les confraries tarragonines: «Són l’element que relliga les diferents generacions de tarra·gonins i tarragonines que s’han implicat en aquesta celebració i que la projecten cap al futur. Són, en definitiva, l’expressió més pura de la religiositat popu·lar catòlica». A més, va voler de·fensar el paper de la religiositat popular, expressant que és una forma de mostrar la fe, impres·cindible en una religió: «Durant dècades, els intel·lectuals van predir la fi de la religió a la nostra societat. A mesura que la ciència i la racionalitat guanyaven espai, la religió el perdia. Doncs bé, avui dia, bona part d’aquells intel·lectuals reconeixen que es van equivocar». L’església de Sant Agustí, que estava plena d’auto·ritats de les autoritats locals, van escoltar també com defensava la importància d’aquestes festes a la ciutat. «Independentment del nostre posicionament religi·ós, tots tenim un vincle amb la Setmana Santa. És un patrimoni de la ciutat i, per tant, de tots els tarragonins», afirmava Vendrell, que reconeixia que, si la Setma·na Santa és possible, és gràcies a la dedicació de les dotze confra·ries de la ciutat, anomenant·les a totes elles.

Durant bona part del discurs va fer una crida al respecte i tole·rància entre religions, dient que,

en un país on el 15% de la pobla·ció és de religions no catòliques, s’ha d’aprendre a viure en comu·nitat. «Penso que la celebració de la Setmana Santa hauria de ser una nova oportunitat per promoure l’acostament entre les diferents tradicions religioses. Reconeixent les diferències, no·més faltaria, però alhora posant de manifest la voluntat de conèi·xer·se millor i de generar llaços cada vegada més forts», insistia.

També l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros es va su·mar a la defensa de la toleràn·cia, explicant que és diferent de la indiferència: «La tolerància només pot venir de valors forts i profunds». A més, va demanar

a Europa que, en el context de la crisi dels refugiats de Síria «re·cordi les arrels cristianes, que no les tenim per tenir moltes esglé·

sies o catedrals, sinó que vénen dels valors cristians». L’acte el va clausurar, com és tradició, l’arquebisbe de la ciutat, que va

recordar que «quan Jesús moria a la creu, nosaltres ja teníem la muralla», referint·se a les arrels catòliques de Tarragona.

tradició

El pregoner de Setmana Santa fa una crida a la tolerància religiosaEnric Vendrell, director d’Afers Religiosos, va explicar que les confraries «fan possible que la fe es faci visible a tots els racons»

OLÍVIA MOLET

A dalt, el públic del pregó, i abaix, l’alcalde, Josep FèlixBallesteros i el pregoner, EnricVendrell.

714/03/2016 diarimés TARRAGONA

Petit Tarraco II obre les seves portes amb una àmplia varietat d’arrossosA partir de demà es podrà degustar la seva oferta de qualitat en un espai acollidor

ESTABLIMENT RECOMANAT

El Restaurant Petit Tarraco II obrirà les seves portes a partir de demà amb una àmplia va-rietat gastronòmica basada en productes de qualitat i proxi-mitat.

Els propietaris del restau-rant, Juan Carlos Martínez i Elena Gherasim, obren aquest nou espai al Carrer de la Nau 6, amb una aposta definida: una completa oferta gastronòmica especialitzada en arrossos. Els propietaris incien aquesta nova etapa amb molta il·lusió.

L’establiment presenta una proposta basada en cuina me-diterrània i propera, on el peix i el marisc esdevenen prota-gonistes destacats però sense oblidar la carn i les tapes a la seva carta. Un espai acollidor amb capacitat per a 50 perso-nes on poder gaudir d’un bon àpat amb un menú diari de 12 euros de dimarts a divendres; i un menú especial de 25 euros dimarts a diumenge. Aquest menú especial consistirà en quatre entrants: muscles, car-gols de mar, amanida tíbia de

setes amb gambetes i calamars a la romana.

De primer plat, es podrà escollir entre els diferents ar-

rossos i com a segon hi haurà l’opció de carn o peix.

Varietat d’arrossosAl restaurant Petit Tarraco II, el plat fort seran els arrossos. La varietat serà àmplia i exquisida. Es podrà degustar arròs amb llamàntol, arròs negre, arròs amb marisc i arròs amb pollas-tre i conill.

El restaurant presenta una proposta de cuina mediterrània i de proximitat

La inauguració del restaurant situat al carrer de la Nau.

CRISTINA AGUILAR

SETMANA SANTAECCE-HOMO

Els congregants van arribar fins al Santuari del Loreto.

El pas portat a espatlles del Sant Ecce-Homo celebra 25 anysLa Germandat del Sant Ecce-Homo va celebrar ahir el 25è aniversari del seu pas portat a espatlles. Per tal de retre ho-menatge a tots aquells congre-gants que han sentit el pes del Sant Ecce-Homo al llarg dels anys, van decidir fer-lo arribar fins al Santuari del Loreto. Van col·locar el pas davant de la porta d’entrada per fer l’oració i la benedicció pel Padre Mario.

L’entitat va recordar que el pas es va aixecar per primera

vegada el 17 de març de 1991 a la plaça del Rei. Encara que el 60% dels portants del pas a espatlles del Sant Ecce Homo siguin els mateixos també hi ha un clar relleu generacional. Des de l’entitat expliquen que «te-nim germans i un pare i un fill que es troben portant el pas, és un fet molt bonic que demos-tra que la germandat es troba en un bon estat de salut». La trobada va aplegar desenes de congregants i curiosos.

Joan Antoni TorreblancaL’església de Sant Llorenç esta-va ahir plena de gom a gom. Hi havia expectació entre els socis del Gremi de Pagesos per conèi-xer els nous Goigs Sant Llàtzer. En acabar l’eucaristia, la Coral Àncora, formada per vint-i-dues veus, interpretava per primer cop la peça dedicada al sant, del que se’n guarda una relíquia (un tros d’os del seu cap) al mateix temple religiós. Aquest, cada cop pren més rellevància, des que es va restaurar i recuperar per tor-nar a retre-li devoció, fa ara tres anys. Els nous goigs, segons el president del Gremi, Raül Font, «ens ajudaran a fer que tingui encara més importància».

La idea és que la cançó pugui ser interpretada per qualsevol ciutadà: «Volíem que fos per tota la gent, que fossin uns goigs fàcils d’interpretar. Igualment, volíem que fos solemne i el més bonic possible», comentava a Diari Més l’autora de la com-posició musical, Sílvia Virgili. Aquesta reusenca és una espe-cialista en música sacra, tot i que

segons reconeixia, era el primer cop que li encarregaven fer la melodia d’uns goigs. Sembla que ho va fer amb èxit, ja que els socis del Gremi i d’altres ciutadans, en van sortir força contents. A tots

els presents se’ls va obsequiar amb una làmina, amb la lletra i una breu història de la relíquia de Sant Llàtzer, que pertany a aquesta entitat tarragonina des de 1507. El més curiós, és que

durant molts anys va estar com-pletament perduda. «La devia amagar algú quan es va produir la guerra del Francès, i potser va morir sense dir on era...», co-mentava Font. Per sort, va ser trobada als anys 30 en una caixa amb un doble fons, a la primera planta del temple.

La lletraDe la lletra dels Goigs, se n’ha encarregat el mossèn Joan Roig i Montserrat, que ha buscat trans-metre vida i obra del sant, tot re-servant una petita part final per homenatjar al temple que l’acull, i a Santa Maria Magdalena, qui presideix el retaule principal. La il·lustració de les làmines ha anat a càrrec de Josep Maria Virgili, qui mitjançant una fotografia de la relíquia, va realitzar una repro-ducció amb ploma.

La data de l’estrena d’aquests goigs no és pas casual: es va fer ahir coincidint amb què els evangelis del diumenge anterior al diumenge de Rams, relaten el miracle de la resurrecció de Llàt-zer.

RELIGIÓ

El Gremi de Pagesos presenta els nous Goigs dedicats a Sant LlàtzerL’entitat, qui conserva des de 1507 una relíquia, buscava donar-li més importància

J.A TORREBLANCA

La Coral Àncora va interpretar per primer cop la composició.

8 diarimés 14/03/2016 REUS

RedaccióDissabte passat va tenir lloc la cloenda del FEC Festival 2016 - XVIII Festival Europeu de Curt-metratges, al Teatre Bartrina de Reus. A la gala de lliurament dels premis, presentada per l’actriu Anna Barrachina i el periodista Jordi Gil, es van donar a conèi-xer els curtmetratges guanya-dors en la competició europea i

la secció Panorama CAT, a més dels guanyadors del concurs de Microfilms, el premi al millor Mini-Drugmetratge i el Premi del Públic.

El premi a la millor pel·lícula europea va ser per a Mi ne moz-hem zhit bez kosmosa (Konstan-tin Bronzit, Rússia). El reconei-xement està dotat amb 3.500 euros. En segon lloc i tercer, a

la mateixa categoria, van que-dar Getting fat in a healthy way (Kervork Aslanyan, Bulgaria) i Edmond (Nina Gantz, França). Al concurs de Microfilms, el guanyador va ser Compartiendo (Ricard Cabayol) i en segon lloc va quedar Limondead (Cristian Font). El millor Mini-Drugme-tratge va ser per a Preparant la festa (Lluc Lafuente).

Un curt d’animació del rus Konstantin Bronzit, millor pel·lícula europea al FEC

CULTURA

L’obra ‘Mi ne mozhem zhit bez kosmosa’ va endur-se 3.500 euros

CEDIDA

Un ‘frame’ de la peça d’animació guardonada al festival.

Sanromà parla del Pla d’Acció Internacional per al 2016 de les Cambres a Barcelona

Les Cambres de Comerç de Ca-talunya presentaran avui a Bar-celona el Pla d’Acció Internaci-onal per aquest exercici. L’acte, que serà presidit pel Conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, Jordi Baiget, comptarà amb la intervenció del president de la Cambra de Comerç de Reus, Isaac Sanro-mà, en qualitat de president de la Comissió d’Internacionalit-zació del Consell de Cambres de Catalunya. La presentació arrencarà amb les paraules del president del Consell Gene-ral de Cambres de Catalunya i després es desgranaran les perspectives econòmiques i tendències del comerç inter-nacional, en una intervenció a càrrec del cap del Gabinet d’estudis i Internacionalitza-ció de la Cambra de Comerç de Barcelona Joan-Ramon Rovira. Més tard, a partir de dos quarts de dotze del migdia, hi haurà la Presentació del Pla d’Acció 2016, que realitzarà Isaac San-romà. A les dotze es parlarà sobre la pime catalana al món, en una xerrada a càrrec del president de la Comissió d’In-ternacionalització de la Cam-bra de Comerç de Badalona.

El 19è Sopar Solidari trasllada la parròquia de Sant Bernat Calbó al Níger

La parròquia de Sant Ber-nat Calbó va acollir, el passat dissabte una nova edició del Sopar Solidari. Aquesta cita, que s’hi celebrava per dinovè any, va servir per recollir fons que faran el trajecte del barri Fortuny fins a Nigèria. Un cop allà, donaran impuls al projecte d’alfabetització de la població jove i adulta que està portant a terme des de fa prop de cinc anys al Níger l’ONG Dniger.cat. L’esdeveniment, organitzat per l’ONG reusenca Pont de So-lidaritat, va estar conduït pel periodista Xavier Grasset i va comptar amb la presència vir-tual d’Oriol Grau i amb les ac-tuacions musicals de Fito Luri, Doble Rombo i Jordi Salvadó. Se celebrava a la mateixa par-ròquia de Sant Bernat Calbó, i els ingressos recollits a través dels tiquets aniran destinats ara a cobrir les necessitats de part d’un país on «un 80% de la població és analfabeta», apun-taven des de Dniger.cat en la presentació de l’esdeveniment. El projecte es basa en «l’alfa-betització a través de l’idioma matern, facilitant l’aprenentat-ge per, després, anar introduint el francès i altres qüestions».

Susanna CasesLa inestabilitat política que s’ha estat vivint en els darrers mesos a Catalunya i la que encara es viu a l’Estat espanyol està frenant l’impuls d’alguns projectes com el baixador de Bellissens. Just fa un any –a les portes de les elec-cions municipals–, el Secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font, pre-sentava in situ un estudi que veia viable la contrucció d’una nova estació a la zona, assegurant que «si hi ha una nova estació a construir al Camp de Tarragona és aquesta».

Llavors, la Generalitat tam-bé es va comprometre en tenir enllestit en un any el projecte constructiu. Sense noves infor-macions públiques, el PSC va preguntar al darrer plenari reu-senc sobre l’estat del projecte.

«Amb l’anterior govern de la Generalitat hi havia el compro-mís d’assumir el cost de dibuixar el projecte, previst pel primer se-mestre d’enguany. Ara que hi ha nou govern, hem demanat una nova reunió i aquesta serà una de les primeres qüestions que plantejarem, recordant aquest compromís», va assegurar el re-gidor d’Urbanisme, Marc Arza, recordant que el baixador de Bellissens «és un projecte que aquest govern es fa seu, que ve-iem viable i possible i ens agrada pel barri i el conjunt de la ciutat» i remarcant que «el que hem de fer és estar en contacte amb el govern de Barcelona i Madrid».

MadridLa darrera paraula, però, la té Madrid. «A hores d’ara, depèn d’ADIF i del Ministeri de Fo-ment», va recordar Arza. «Al novembre vam tenir una reunió amb el Secretari d’Estat d’Infra-

estrucures. Entre altres qüesti-ons, vam posar sobre la taula que el projecte tiri endavant», va as-segurar el regidor d’Urbanisme, avançant que «quan hi hagi go-vern a Madrid, demanarem una reunió per recuperar la qüestió». «Òbviament, el punt clau serà la negociació dels pressupostos del 2017», va concloure.

Precisament, l’alcalde de Reus i nou senador a Madrid, Carles Pellicer, ha registrat una bate-ria de preguntes al Senat sobre qüestions territorials en què, en-

tre altres, reclama dotació pres-supostària i el desenvolupament del baixador de Bellissens. El senador també té previst presen-tar una moció al plenari del Se-nat, però va alertar de com està afectant la inestabilitat política: «Mentre la situació sigui en pre-cari, del govern en funcions, si la situació és la que és, poca cosa decidirem».

3.000 viatgers al diaLa futura estació a l’àmbit de Be-llissens permet ampliar l’accés

al transport públic de la zona sud de Reus, tant a la població que ara queda lluny de l’estació actual com als nous habitatges previstos. A més, se situa en una zona estratègica, d’equipaments i d’activitat econòmica, amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Hospital de Sant Joan i el polí-gon logístic Tecnoparc.

Segons l’estudi fet públic ara fa un any, el futur baixador re-querirà una inversió de vora 15 milions d’euros –set per a com-pletar el vessant purament ferro-viari i set més destinats a l’edifici pròpiament dir–, oferirà servei a 3.000 passatgers diaris i farà augmentar un 100% els usuaris del tren a la zona.

El projecte inclou la construc-

ció de dues andanes, una a cada costat de la via, amb marquesi-nes, i també de l’edifici de l’esta-ció i l’adequació del seu entorn. També la formació d’un pas infe-rior per comunicar les andanes, encaminaments amb rampes adaptades a persones amb la mobilitat reuduïda i la millora del pas inferior actual sota les vies del tren. En aquest sentit, també s’hauria de modificar la rasant de les vies actuals en una longitud de 990 metres, per tal d’encaixar el nou equipament.

L’existència de baixador i estació permetria abraçar ho-mogèniament tot el nucli urbà: el primer podria cobrir prop de 45.000 habitants i la segona un total de 62.000.

Zona sudL’actual estació de Reus està situada al nord del municipi, allunyada de les zones de creixe-ment previstes al POUM. La nova instal·lació ferroviària s’ubica en un punt equidistant –4,2 qui-lòmetres– de les estacions fer-roviàries existents de Reus i de Vila-seca, de les línies RT1 (Reus-Tarragona), R14 (Barcelona-Llei-da) i R15 (Barcelona-Riba-roja d’Ebre).

Diverses entitats, com la Fe-deració d’Associacions de Veïns de Reus (FAVR) i les agrupacions veïnals dels barris del sud estan reclamant l’equipament. De fet, s’han articulat entorn la Taula en defensa del Baixador de Be-llissens, a la qual s’han adherit diferents entitats i institucions de la ciutat, des de la Cambra de Comerç, el Comitè d’empre-sa de l’Hospital de Sant Joan, la Universitat Rovira i Virgili fins a diferents entitats veïnals, tant de Reus com de Tarragona, entre d’altres.

Arza assegura que el punt clau serà la negociació dels comptes del 2017

Pellicer ha preguntat al Senat sobre la dotació pressupostària i vol presentar una moció

MOBILITAT

La inestabilitat política frena l’impuls al baixador de BellissensEl govern reusenc està pendent de reunir-se amb l’exectiu català i a l’espera del nou govern espanyol per recuperar el projecte

OLÍVIA MOLET

La zona on s’ha projectat la nova infraestructura, que ha de donar servei a veïns i estudiants.

914/03/2016 diarimésREUS

Susanna Cases—Quins seran els principals eixos del seu nou càrrec? —Parlem de l’oportunitat que tothom es pugui inserir a la so-cietat en igualtat d’oportunitats. També parlem d’igualtat de deu-res. La consellera diu el principi que tots compartim, que és que el primer pas cap a la igualtat és la igualtat d’accés al treball, per-què tenint tots accés a un treball digne i amb bones condicions, és la millor manera d’integrar-se i la millor política social. —La igualtat serà clau també en el procés constituent? —Plantegem la Direcció General d’Igualtat en dos eixos de treball: un urgent i un altre important. L’urgent: donar resposta mit-jançant el pla de xoc als drames quotidians que tenim, donant unes condicions de vida digna. L’altre: plantejar la igualtat com un pilar en el moment constitu-ent de la república. Volem posar el discurs polític de la igualtat en agenda, procurant també que

s’incorporin el màxim de perso-nes que representin el màxim de col·lectius. —Caldrà celebrar molts anys més el Dia de la Dona? —No cal ser il·lusos. En un dis-curs recent, la comissària d’igual-tat de la Unió Europea (UE) deia que tardaríem 70 anys en arribar a la igualtat entre homes i dones. Això és massa temps. La Taula del Tercer Sector ha presentat un estudi que diu que la crisi ha produit un efecte de feminitza-ció de la pobresa. La pobresa es feminitza però el poder continua masculinitzat. Com a societat no ens podem permetre avançar tan a poc a poc. —I per això són necessàries també les quotes? —Ho va dir també la comissària europea. No m’agraden les quo-tes, però m’agrada els efectes que produeixen. Si això sortís de ma-nera natural seria molt interes-sant però mentre es condicioni, hem de continuar fent aquesta discriminació en positiu. Volem

fer una república de les persones més preparades. I estem conven-çuts que hi ha homes, dones, gent jove, gent gran, etc.—Ha patit el masclisme? —No puc dir que hagi patit situ-acions de masclisme però si que he patit i pateixo encara quan fem reunions interminables, a unes hores del vespre que a mi m’agradaria ser a casa i poder es-tar amb els meus fills. També he vist companyes que sacrificaven la seva opció a la maternitat per poder-se dedicar a fer una vida política, que és un sacrifici que el fan perquè volen però si que és cert que la vida política té una exigència que moltes vegades fa especialment dur tenir un ús del temps més racional. —A les xarxes socials, moltes polítiques reben insults. —Una dona, pel sol fet de ser dona, no se la pot menystenir ni criticar. Haurem de ser estrictes, no permetent insults per motius de gènere, com tampoc d’origen ni opció sexual. I crec que les pri-

meres persones que han de ser clau en aquestes actituds seran les pròpies dones. A Catalunya, Carme Forcadell, juntament amb la Muriel Casals, són la mostra que quan hi ha dones al capdavant, les coses poden anar d’una altra manera. Les dones empenyen coses que de vegades els homes les empenyen d’una altra manera. De cap manera es pot permetre que se li digui a una dona si és lletja, si no ho és, quin pentinat o vestit porta... —Com es combat la igualtat en el municipalisme? —El fet que hi hagi llistes amb obligatorietat de 40-60% per gènere, fa que tinguem un 35% de dones regidores. També és cert que quan parlem de dones alcaldesses, en el conjunt del país i de tots els partits polítics, anem a un 17%. Què vol dir? Que efectivament les dones no anem sempre al capdavant de les llistes i que quan estem als governs no sempre estem als primers llocs, no som sovint ni l’alcaldessa, ni

la primera tinent d’alcalde ni es-tem a l’àrea d’urbanisme. —A Reus, per exemple, Noemí Llauradó, va ser l’única dona candidata, d’ERC, presidida però, també per una dona. —És un repte pendent que te-nim. També vull citar una màxi-ma de l’Ester Alberich, que diu: on hi ha dones, hi ha dones. Reus té una tradició llarga d’associaci-

ons de dones, va fer una aposta ja fa 10 anys per un edifici en el qual les dones es trobessin. En aquest moment ERC té dones i ha tingut dones polítiques rellevants. Això demostra que quan un municipi aposta per les dones, hi ha siner-gies, se senten més valorades i els homes també les valoren més. És una línia que demostra que quan s’hi aposta, dóna fruits.

«Les dones empenyen coses que els homes les empenyen diferent»

OLÍVIA MOLET

Mireia Mata i SolsonaDirectora general d’Igualtat del Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat

Mata també és Vicesecretària General d’Entorn, Gestió del Coneixement i Dones d’ERC

Mata, al Casal de les Dones.

RedaccióL’Ajuntament de Reus, a través dels serveis de Jardineria de la regidoria de Via Pública, va por-tar a terme la setmana passada els treballs de renovació de 700 rosers pertanyents al roserar Jo-aquima Gallisà de Rueda, situat al parc de Mas Iglesias. Aquesta important intervenció va anar a càrrec de l’empresa adjudicatà-ria del manteniment de jardine-ria. El regidor de Via Pública, Hi-pòlit Monseny, ha recordat que «el plec de condicions establert en el darrer concurs per adju-dicar els treballs de jardineria a la ciutat incloïa el subministra-ment de rosers, de manera que l’Ajuntament no haurà d’esmer-çar-hi recursos suplementaris».

La plantació que es portava a terme inclou 350 rosers de 7 no-ves varietats que encara no esta-ven presents en aquest roserar i 350 rosers de reposició d’altres varietats, entre les quals des-taquen les varietats Albert Via, Ciutat de Reus, Centre de Lec-tura de Reus, Julio Iglesias i Lluís Llongueras. Mentre duraven els treballs i fins que no finalitzes-

sin el roserar ha estat tancat al públic.

Més de 9.000 metres quadratsLes millores al roserar de Mas Iglesias i a d’altres parcs públics de la ciutat s’emmarca en les accions de manteniment que porta a terme l’Ajuntament per garantir la qualitat dels espais enjardinats municipals. La ciu-

tat de Reus forma part de la xar-xa Viles Florides, d’abast català, que reconeix els municipis que tenen una especial singularitat pel que fa a la qualitat i riquesa de la seva vegetació i presència floral. El roserar Joaquima Galli-sà de Rueda és un dels pocs de públics existents a Catalunya i té 9.900 metres quadrats dins del parc de Mas Iglesias.

CEDIDA

Les feines van portar-se a terme durant la setmana passada.

L’Ajuntament renova 700 rosers al roserar Joaquima Gallisà de Rueda

MEDI AMBIENT

L’espai dins el parc de Mas Iglesias inclou set noves varietats i reposicions

10 diarimés 14/03/2016 REUS

Mónica PérezUna trobada popular reclamarà el proper 1 d’abril, a la plaça Prim de Reus i a partir de les set de la tarda, «que es posi atenció» als darrers casos de desaparicions, maltractaments, enverinaments i robatoris d’animals de compa-nyia que un seguit de particulars, organitzats a través de les xarxes socials, han detectat i treuen a la llum pública «des de fa més de dos mesos». Són aquestes ma-teixes persones, algunes d’elles afectades directament pels in-cidents, les qui impulsen la cita sota el lema «Units per la defen-sa animal. Som la seva veu!». La iniciativa neix arran de la tro-balla, fa algunes setmanes, dels cossos de dos gossos sense vida a la riera de Maspujols, en els quals s’apreciaven signes d’una mort violenta, i vol esdevenir avantsa-la de la creació d’una plataforma que, des de Reus, «assessori a les

persones sobre com actuar quan es troben davant d’una situació que afecta a les seves mascotes, si les han perdut o si han patit maltractaments d’algun tipus».

La trobada tindrà la seva rè-plica tot just set dies més tard, el vuit d’abril i també a les set, a la plaça de la Font de Tarragona. La intenció és que l’acte en ambdu-

es ciutats vagi acompanyat de la lectura d’un manifest en defensa dels drets dels animals i l’organit-zació –en què es preveu integrar al llarg dels propers dies alguna de les associacions animalistes del territori– sospesa la possibili-tat que desemboqui en una mar-

xa, a expenses dels permisos per a poder-la portar a terme. Fonts de la mateixa organització expli-quen que «la concentració, que serà totalment pacífica, és un pri-mer pas per tal que ens ofereixin una mica d’atenció. Tots tenim clar que la policia té altres coses molt importants a fer, i és nor-mal, però com a ciutadans també esperem que aquesta mateixa po-licia ens tregui d’un dilema si ens hi trobem». Almenys els Mossos d’Esquadra investiguen els avi-sos per desaparicions d’animals a la zona de riera de Maspujols, Alforja i altres punts on se n’han detectat.

Una «zona calenta»Tot i que sembla que fets d’aquest tipus s’han frenat lleugerament en els darrers dies, aquesta «con-tinua sent, malgrat tot, d’alguna forma una zona calenta» i els afectats han començat a presen-

tar les corresponents denúncies. Les mateixes fonts apunten que, fins al moment, són quatre els cossos de gossos trobats en el mateix estat deplorable i amb evidents signes de violència els últims mesos. En aquest mateix sentit, una petició oberta a la pla-taforma Change.org acumulava a

data d’ahir unes 5.880 signatures de les 7.500 que encara se’n bus-quen per demanar que els cossos de seguretat actuïn a nivell local contra la «desaparició massiva de gossos a la comarca del Baix Camp» en entendre que «no són només gossos, sinó part de la fa-mília».

SOCIETAT

Una concentració demanarà més «atenció» als casos de gossos desaparegutsLa cita, a la plaça Prim el proper 1 d’abril, ha estat convocada en «defensa dels drets dels animals» i especialment arran dels fets al Baix Camp

OLÍVIA MOLET

Bestial va impulsar, al febrer, una passejada pel civisme a Reus.

La iniciativa, que porta per lema «Som la seva veu!» tindrà una rèplica a Tarragona el 8 d’abril

Emfamaltot presenta el seu nou espectacle de varietats en favor de nens sense recursos

El grup d’animació Emfamal-tot, integrat per una desena de persones jubilades, presenta el seu nou espectacle de va-rietats musicals. La finalitat de l’esdeveniment, la mateixa que el de tots els que organitza aquest particular grup, no és cap altra que la de recollir fons en favor de l’actuació solidària envers els nens sense recur-sos i amb malalties greus. En aquest cas, l’espectacle «que hem preparat amb tota la il-lusió i totes les ganes de poder ajudar a aquells infants que ho necessiten» tindrà lloc el pro-per diumenge dia 20 de març a partir de dos quarts de set de la tarda. Se celebrarà a la Sala Santa Llúcia. Els diners que es recullin, a través del pagament de les entrades, servirà «o bé per ajudar a pagar tractaments o bé per, com hem fet alguna altra vegada, col·laborar en la compra de màquines que són necessàries per les malalties dels petits però que també tenen un preu molt elevat». D’aquesta manera, «a banda que ens encanta actuar i ens ho passem genial, col·laborem amb una bona causa», apun-ten des d’Emfamaltot.

Un ferit en el xoc d’un cotxe contra un arbre a la raval Robuster

Dues dotacions de Bombers van treballar ahir al matí per socórrer el conductor d’un vehicle que va sortir de la via a la cantonada entre la raval Robuster i la raval Martí Fol-guera i va xocar contra un ar-bre. L’avís va produir-se prop de les vuit del matí i van ser els mateixos encarregats i client de l’Hotel Gaudí que van aler-tar de l’incident. L’home va ser ferit lleu i el van traslladar a l’Hospital Sant Joan.

La Biblioteca Pere Anguera adopta ‘un animal de conte’

Amb motiu del Dia Internacio-nal del Llibre Infantil, l’OEPLI amb el patrocini del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport convoca el concurs Adopta un animal de conte. El concurs consisteix en escollir un llibre o un animal que tingui relle-vància en alguna història i fer un dibuix d’aquest animal tal com un se l’imagina. A la Sala Infantil de la Biblioteca es tro-ben les plantilles per a partici-par-hi.

S. Cases«Aquí cada cotxe et treu el sin-glot». Aquesta opinió era gene-ralitzada ahir entre els visitants a la Fira Epocauto. Aficionats i curiosos als vehicles d’època van tenir aquest cap de setmana un punt de trobada a FiraReus, on es van poder mirar, remirar i, també comprar, autèntiques jo-ies. Els Ford Mustang, els Cadi-llac o els Corvette tenien cua per fotografiar-se, al costat d’altres joies com les motocicletes Ves-pa, Lambretta o Ossa, els vene-rats ‘escarabats’ o ‘dos cavalls’.

La cita també es va traslladar a l’exterior del pavelló firal, on els aficionats van poder aparcar a l’exterior els seus vehicles, per presumir una estona, comparar-los i, sobretot, admirar-los. Al-guns exemplars eren veritables rodamons, havent participat en ral·lis i proves d’arreu del terri-tori. Aquest va ser un altre dels grans atractius d’Epocauto i els propietaris de clàssics que n’han fet ús el van valorar molt positi-vament.

Epocauto, però, també és un punt de trobada per trobar totes les peces i recanvis de vehicles, a més de reunir un bon grapat de venedors de merxandatge, on molts aficionats i curiosos van aprofitar per buidar la butxaca.

A més, diverses entitats i grups d’aficionats van aprofitar també per publicitar ral·lis i pro-ves programades pels propers mesos, com el Rally Costa Dau-rada Legent, previst pels propers 28 i 29 d’octubre, o la Ruta dels Tomets Reus-Torroja-Maspu-jols, programa el 24 d’abril.

7.000 metres quadratsEpocauto va ocupar una super-fície de 7.000 metres quadrats del recinte firal, 1.200 dels quals van estar dedicats a l’exposició de vehicles de la marca Porsche. El vehicle més destacat estava valorat en 200.000 euros.

Per al president del Comitè Executiu de firaReus, Isaac San-romà, «Epocauto és un referent del seu sector a l’Estat, fet que es posa de manifest en la setantena

d’expositors que hi participen cada any».

En aquest sentit, Epocauto ha portat a firaReus a visitants i expositors d’arreu de l’Estat i de diferents punts de Catalunya. En aquest sentit, el regidor de Pro-moció Econòmica, Marc Arza, va afirmar ahir que «aquesta fira va en la línia de les activitats que donen projecció a la ciutat i des-prés de setze edicions ha situat Reus en el mapa firal estatal en-tre els aficionats del sector».

La fira de vehicles clàssics compta amb una gran implica-ció dels clubs de clàssics del ter-ritori i d’arreu de Catalunya, els

quals han estat molt importants per a captar nous visitants i afi-cionats. Des de l’organització de firaReus es vol agrair la seva par-ticipació i també la del Grup de Motos Clàssiques de Reus, que coorganitza Epocauto junta-ment amb firaReus i va coordi-nar la sisena trobada d’entitats del motor, ahir al matí.

La inauguració oficial va anar a càrrec d’un dels col-leccionistes de vehicles clàssics més importants de Catalunya, Salvador Claret. La propera fira del calendari serà el Saló de la Moto, que es realitzarà del 29 d’abril a l’1 de maig.

OLÍVIA MOLET

Els aficionats van poder aparcar a l’exterior els vehicles.

Epocauto atreu milers d’aficionats als vehicles i motos d’època

PROMOCIÓ

Hi participen més d’una setantena d’expositors

Una xerrada enceta els actes del 25è aniversari del Casal Despertaferro

El Casal Despertaferro celebra enguany els seus primers 25 anys de vida, des que un grup de joves van impulsar un espai de lluita a la ciutat l’any 1991. Per tal de celebrar-ho el Casal ha organitzat diferents actes al llarg de l’any, a banda dels que celebraran també les diferents entitats i organitzacions que participen d’aquesta platafor-ma. El primer tindrà lloc demà a les vuit del vespre a la Taver-na Despertaferro, el bar del Casal Despertaferro, que aco-llirà la xerrada L’associacio-nisme popular a Reus, a càrrec d’Adrià Aragonés i Salvador Palomar de Carrutxa. El Casal Despertaferro ha volgut que aquesta fos la primera activitat pensada per commemorar el 25è aniversari, ja que el pro-jecte del Casal s’inscriu cla-rament com un espai de pro-moció de l’autoorganització i l’associacionisme a la ciutat. La xerrada realitzarà un recor-regut històric des del primer associacionisme del segle XIX a la ciutat, que va eclosionar amb la República, amb el repàs i radiografia de l’associacisme a la capital del Baix Camp en les darrers dècades.

1114/03/2016 diarimésPUBLICITAT

PERQUÈ VOLER-NE MÉS, ÉS BO.

A PARTIRD’AVUI:

DIGITAL

WWW.DIARIMES.COMEL NOU PORTAL INFORMATIU DE LES COMARQUES DE TARRAGONA

12 diarimés 14/03/2016 CAMP DE TARRAGONA

Sílvia JiménezEl jutjat d’instrucció número 3 de Reus ha acceptat a tràmit la que-rella que un grup de sis afectats per la fallida de la Cooperativa Agrícola de Cambrils han inter-posat contra els màxims respon-sables de l’organització. El jutge ha citat a declarar, en qualitat de testimoni-pèrit, a l’auditor Josep Maria Boada. D’altra banda, re-quereix al director general de la Cooperativa Agrícola, Josep M. Siuró, que aporti tota la docu-mentació comptable de l’ens del darrer lustre, en un termini de 10 dies, a comptar des del passat 10 de març.

La querella presentada per aquest grup de sis socis afectats acusa a deu dels dirigents de l’organització agrícola d’un pre-sumpte delicte d’administració deslleial. En concret, tal com va avançar Diari Més, la querella apunta al director general de la Cooperativa, Josep M. Siuró, al director gerent, Xavier Mas, al president del Consell rector, Jaume Baiges, així com a set per-sones més (cinc interventors de comptes, al secretari del Consell rector i al tresorer). En concret a Josep M. Escrivà Sabaté, Pau Ser-ra, Josep M. Escoda, Josep M. Do-mingo Espolet, Andreu Mas Coll, Jaume Solana i Agustí Massagué.

Segons l’auto, dictat el passat 10 de març, el jutge cita a declarar el pròxim 15 d’abril Josep Maria Boada, en qualitat de testimoni, per tal que aporti l’informe d’au-ditoria 2014 relatiu a Agrícola i Caixa Agrària i Secció de Crèdit de Cambrils. De fet, aquest infor-me d’auditoria de 2014 és una de les proves que els denunciants aportaven com a prova en la que-rella. El document no alertava dels problemes de solvència i del

risc de liquiditat als que, segons els querellants, la Cooperativa Agrícola ja apuntava aleshores. Segons ja va recollir Diari Més,

el document esmentat recollia un saldo negatiu sobre el dete-riorament de préstecs i crèdits amb socis de 87.654 euros l’any

2013. Aquest va caure fins als 1.280.607 euros l’any 2014. Tan-mateix, en la memòria econòmi-ca de l’Agrícola i Caixa Agrària

i Secció de Crèdit de Cambrils SCCL, que també es va presentar com a prova al Jutjat d’Instrucció, s’evidencia que la xifra de negoci

del 2014 fou de 8,8 milions d’eu-ros i que es van registrar pèrdues per valor de 3.160.550,65 euros. Tot i això, en la memòria econò-mica de 2014 s’argumentava com a conclusió del risc de liquiditat de la societat que «es gestiona de forma que sempre pot fer front als seus compromisos puntual-ment».

Els documentsEn l’auto, el jutge requereix a Jo-sep M. Siuró que aporti la docu-mentació comptable dels darrers cinc anys de la Cooperativa Agrí-cola de Cambrils, així com les actes de les assemblees i Juntes Rectores del mateix període. El magistrat l’insta a fer-ho en un termini màxim de 10 dies.

Aquesta és la primera denún-cia feta pública contra la Coope-rativa Agrícola després de la falli-da de la secció de crèdit, mentre els seus dirigents continuen lluitant per evitar el concurs de creditors.

A banda del presumpte delic-te d’administració deslleial, se’ls acusa de suposades coaccions, falsedat documental i falsedat en document mercantil. Els que-rellants demanen, com a mesura cautelar, que els denunciats di-positin una fiança d’1.100.000 euros de forma solidària i que, en cas de no fer-ho, es dicti l’embar-gament dels seus béns. El grup de querellants suma un perjudici de 933.059 euros que, en conjunt, la fallida de la secció de crèdit els ha ocasionat.

CAMBRILS

El jutge admet a tràmit la querella contra els dirigents de la CooperativaUn grup de sis afectats han denunciat fins a deu membres, entre ells, el director general, per un presumpte delicte d’administració deslleial, entre altres

Citen a declarar l’auditor, com a testimoni, i requereix els documents dels darrers 5 anys

ACNLa Plataforma d’Afectats per la Cooperativa Agrícola de Cam-brils recomanava ahir als seus membres que signin l’acord de refinançament proposat per l’entitat i recolzat per un pla de viabilitat. El pla presentat ga-ranteix el retorn del 40% dels estalvis i l’ajornament de la res-ta a terminis de fins a 16 anys. «Recomanem amb la boca petita que signin», va explicar el president de la Plataforma, Dani Pallejà. «És l’opció menys dolenta que hi ha, amb un ter-mini que ens sembla massa llarg però que dins de les incer-teses és la menys incerta», de-fensava. L’advocat de la Plata-forma, Luis Salas, també va fer una crida en el mateix sentit: «L’alternativa a un acord de re-finançament és seguir en situa-ció d’insolvència, que obligaria la presentació de demanda de concurs». Els impositors que vulguin adherir-s’hi ho han de fer entre dilluns i dimecres a la Cooperativa, davant notari.

A la fase final del preconcurs, que acaba el 21 de març, els afectats estan cridats a signar per l’acord de finançament ava-lat pel pla de viabilitat presentat per la Cooperativa. En aquest

sentit, la Cooperativa ha habi-litat unes hores en què recollirà les adhesions de tots els impo-sitors que vulguin davant un notari entre dilluns i dimecres. Amb tot, podrien habilitar-se més hores durant la setmana

si fos necessari. Durant l’as-semblea d’ahir, la directiva de la Plataforma va informar els afectats sobre les condicions de l’acord de refinançament i qui pot signar. En tot cas, s’hau-rà de signar a títol individual

perquè «la plataforma no és afectada directament». Pallejà deia que la posició de la plata-forma, a favor de signar l’acord, s’ha anat confirmant després de l’assessorament dels darrers dies.

La plataforma d’afectats recomana l’adhesió a l’acord de refinançament

L’assemblea d’ahir que, un diumenge més, va ser multitudinària.

cedida

CAMBRILS

Centenars de persones van poder gaudir ahir del Tast de paelles encarxofades maridades amb la cervesa Inedit Damm que es va or-ganitzar a Cambrils, amb motiu de la campanya gas-tronòmica Encarxofa’t. La paellada popular es va cele-brar a la Plaça del Pòsit i els assistents van poder gaudir de les racions de paelles elaborades pels restaurants participants en aquesta mostra.

Tast de paelles encarxofades

cedida MONT-ROIG DEL CAMP

Prop de 700 armats van desfilar ahir pels carrers de Mont-roig en la XX Trobada d’Armats de les Comarques Tarragonines. A més de la Colla d’Armats de Mont-roig, van participar les co-lles del Pla de Santa Maria, Reus, Vilaplana, la Palma d’Ebre, Valls, Vilallonga, Alcover, Constantí, la Pobla, l’Espluga de Francolí, l’Ar-boç, el Vendrell, Montblanc, Riudecols, Riudoms, June-da, Maspujols i Flix.

XX Trobada d’Armats

cedida

1314/03/2016 diarimés CAMPDETARRAGONA

Colocación incluida

Oferta anti-crisis

Suelo de gres

Cocina

BañoPlato de ducha 100 x 70 cm,lavabo, inodoro Victoria blancomarca Roca, grifería,22 m2 azulejos (aprox.), 3 m2 aprox. de gres, rectificaciónde fontaneríoa para ducha ycolocación de azulejosy suelo de gres.

ha 100 x 70 cm,oro Victoria blanco

2.350 €

Descubre nuestrasofertas en parquet

Instaladores eléctricosautorizados

TAMBIÉN TENEMOS PUERTAS DE PISO Y TECHOS DESMONTABLES

Calle 6, nº 35 - BONAVISTATel. 977 549 108

605 915 918-605 915 917www.ceramicasgavilan.com

e gres 3 mdecoy s

Ca

2.600 €

Se hacen boletines eléctricos

70 m2 aprox.Suelo y zócalo colocado.

Muebles cocina 3ml altos y bajos. - Granito nacional con su zócalo.28 m2 de azulejos, aproximadamente. - Aproximadamente, 7 m2 gres.Horno + vitro Teka. - Fregadera inox 2 c. Universo - Monomando fregadera.Campana decorativa 60 cm Teka. - Colocació de azulejos y suelo de gres. - Rectificar agua y desagües cocina. - Hacer instalación eléctrica. - Material.

s. -

mente. -

5.300 €

Renueva tu casa

Sílvia JiménezEl titular del jutjat Mercantil nú-mero 1 de Tarragona ha dictat sentència favorable al conveni presentat per la societat Club Bonmont Terres Noves S.L. i que compta amb el vot favora-ble d’un volum de creditors que conformen un 72,66% del pas-siu ordinari. El jutge decreta el cessament, a tots els efectes, de la declaració del concurs de cre-ditors presentat per l’empresa, al mateix temps que informa del cessament de l’administrador concursal. Les noves funcions d’aquest queden recollides en l’acord presentat per la societat. La sentència del jutjat Mercantil es publicava al Boletín Oficial del Estado aquest dissabte, 12 de març.

Segons la sentència, l’admi-nistració concursal és requerida per informar sobre la seva ac-tuació en el termini d’un mes a partir de la notificació de la re-solució del jutge. Tanmateix, es requereix el deutor a què informi al jutge, amb periodicitat semes-tral, sobre l’evolució del conveni.La sentència, per altra banda, no és ferma, ja que contra la mateixa es pot interposar recurs d’apel·-lació.

El Club Bonmont pertany a la família suïssa Lavanchy. Fins a principis de 2015 aquesta família era propietària del 50 per cent de la companyia. Posteriorment, va comprar l’altra meitat a Med-group, i es va convertir en l’únic

titular de la mateixa.Club Bonmont Terres No-

ves S.L. va entrar en concurs de creditors el passat mes de no-

vembre. Va presentar, de fet, un concurs de creditors voluntari i abreviat amb l’objectiu de recon-duir l’empresa i impulsar nous

projectes. Entre aquests, roman aturat, l’hotel de luxe que la so-cietat volia obrir el 2008 i quees va reactivar al 2014 a càrrec de Medgroup.

Segons el primer projecte, de l’any 2008, l’hotel de luxe ha-via d’obrir amb el nom d’Hotel Sheraton Bonmont Golf Resort & Spa.

L’empresa va presentar el concurs de creditors voluntari i abreviat l’any passat

MONT-ROIG

El jutge aprova el conveni i atura el concurs de creditors de Bonmont L’acord, presentat per la societat, compta amb el vot favorable del 72,6% del passiu ordinari

BONMONT.ES

Imatge amb què l’empresa promociona el club de golf a la seva plana web.

El Club Bonmont pertany a la família suïssa Lavanchy en la seva totalitat

SOCIETAT

Unes 140 persones van participar ahir a la I Cursa de la Dona de Vila-seca que es va celebrar al Parc de la Torre d’en Dolça. El recorregut tenia una distància de 5 quilòmetres i era de cai-re no competitiu. La festa va culminar amb una paella a preus populars al mateix Parc de la Torre d’en Dolça

I Cursa de la Dona a Vila-seca

OLÍVIA MOLET

Un exemplar de cap d’olla gris ha va morir ahir a la platja de Riu-mar, a Deltebre (Baix Ebre). El cetaci, d’uns tres metres de longitud total i uns 350 kilos, va arribar a la platja viu i els agents rurals van inicir un protocol de rescat. Amb tot, l’animal va morir i va ser tras-lladat al Centre de Recerca en Sanitat Animal (CRESA), de la UAB i l’IRTA, per practicar-li la necròpsia.

Mor un cap d’olla a la platja de Riumar

Un xoc frontal entre dos vehicles va provocar ahir retencions i dos ferits que van haver de ser evacuats a l’hospital del Vendrell. Segons va informar el cos de Bombers, l’accident es va produir per la tarda a la N-340, al terme municipal del Bellvei. A causa del xoc, un dels cotxes ha anat a parar a un terraplè. El sinistre va provocar retenci-ons a la via.

Dos ferits en un xoc frontal a Bellvei

MEDI NATURAL

TRÀNSIT

14 diarimés 14/03/2016 CAMP DE TARRAGONA

RedaccióEl conseller de Territori i Soste-nibilitat, Josep Rull, va reunir-se ahir amb diversos membres de l’entitat Prioritat, que treballa per impulsar la candidatura a la UNESCO per tal que el paisatge agrícola de la comarca del Priorat sigui reconegut com a Patrimoni Mundial. La trobada va servir per definir que el dossier final de la candidatura es lliurarà el gener del 2017. Actualment, l’Obser-vatori del Paisatge treballa en dos documents per completar el dossier de candidatura. Un d’ell és el projecte de caracterització històrica del paisatge cultural Priorat-Montsant-Siurana, que ja està enllestit. I, l’altre, és el Pla de Gestió del Priorat-Montsant-Siurana, que encara es troba en fase final de redacció. Tots dos documents se sotmetran a la consideració dels ajuntaments i de les entitats implicades abans de poder presentar el dossier fi-nal de la candidatura.

A més de la candidatura de la UNESCO, el territori està de-senvolupant altres iniciatives transversals, com la Carta del Paisatge del Priorat i la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS). En aquest sentit, el Parc Natural de Montsant, amb tots els actors públics de la comarca, treballa per a l’adhesió a la CETS, una iniciativa de la Federació EUROPARC per promoure el de-senvolupament del turisme en clau de sostenibilitat als espais

naturals protegits d’Europa. La CETS és un compromís volun-tari que orienta els gestors dels espais naturals protegits i les empreses a l’hora de definir les seves estratègies de forma par-ticipada. L’adhesió es considera una oportunitat per vehicular totes aquelles veus i iniciatives que demanen un model turístic propi per al Priorat. També per-què es tingui en compte les sin-

gularitats i permeti una projecció de futur que s’avingui amb el res-pecte a la natura, el patrimoni i la cultura. El nou repte vol definir com ha de ser aquest desenvo-lupament turístic a partir del que ja és i allò que vol ser la comarca.

D’altra banda, Rull va anunci-ar que recuperaran les dotacions pressupostàries necessàries per al bon funcionament dels cator-ze Parcs Naturals de Catalunya i els espais naturals protegits. Durant una visita al Parc Natural de Montsant, Rull va insistir en el paper dinamitzador dels parcs i espais naturals per a l’economia de moltes comarques, i va asse-

gurar que «cada euro invertit en un parc natural té un retorn de 9 euros». Per això, va anunciar «el compromís de tornar a recuperar la inversió que fèiem l’any 2011 en aquest àmbit», perquè la ges-tió dels Parcs naturals i els espais naturals protegits és una «priori-tat bàsica» del Govern, va recor-dar. Va apuntar que el Departa-ment calendaritzarà la inversió per al personal i la millora de les instal·lacions de cara als dos anys vinents. Les accions són la res-posta a les retallades dels darrers anys, que han impactat de mane-ra negativa en els territoris amb espais naturals protegits.

La Generalitat recuperarà el pressupost per gestionar els parcs i espais protegits

MEDIAMBIENT

El Priorat lliurarà el dossier per la candidatura a la UNESCO al generRull es reuneix amb l’entitat que lluita perquè el paisatge agrícola de la comarca sigui Patrimoni Mundial

CEDIDA

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, visita el Parc Natural de la Serra del Montsant.

CONCA DE BARBERÀCEDIDA

Una cinquantena de voluntaris van col·laborar, ahir.

RedaccióL’Associació per a la Conser-vació dels Ecosistemes Natu-rals va celebrar ahir el dia de les espècies autòctones amb l’eliminació de canyes i una plantada d’arbres autòctons al Tros de la Font de Vilaverd. Fa unes setmanes, la brigada del Consell Comarcal de la Conca de Barberà va treballar uns dies per eliminar la canya amb atu-rats de llarga durada. Després, l’Ajuntament de Vilaverd va contractar una retroexcavadora per eliminar bona part del rizo-ma de les canyes tallades i fer els forats. Ahir, una cinquante-na de voluntaris van participar

per acabar d’eliminar el rizoma de la canya on no arriben les màquines, tallar algunes canyes més i ajudar a la recuperació del bosc de ribera. La majoria dels participants eren famílies del poble però també va participar gent de Montblanc, la Riba, Reus, Tarragona i, fins i tot, del Priorat.

Entre tots, van netejar més de 1000 metres quadrats de canya i van plantar cinquanta arbres, sobretot salzes, freixes de fulla petita, sargues, àlbers, oms, ga-tells i saücs. Aquests arbres van ser trasplantats d’altres zones del Francolí amb una densitat d’arbres elevada.

Netegen i planten arbres autòctons al Tros de la Font de VilaverdContribueixen a la recuperació del bosc de ribera

RedaccióLa XXXV Festa de l’Olla va om-plir Altafulla de tradició i festa durant al llarg del dia d’ahir. Es van aconseguir repartir fins a 500 racions d’aquest plat típic local enmig d’un ambient fami-liar i obert a tothom. La combi-nació de cigrons, patates, conill, pollastre i costella de porc no va deixar a ningú amb gana. El secret de la salsa, però, va con-tinuar sent un misteri per tot aquell que només menjava i va quedar clar que només els cui-ners més experts ens seran els perpetuadors. Al llarg d’ahir, es van poder aglutinar dos actes. El segon va ser la celebració del

Dia de l’Arbre. La jornada va co-mençar a les deu del matí a l’Era del Castell. Els participants van poder plantar les anomenades «alzines de Bigas Luna» i també van poder dur a terme una plan-tada de pins a la finca de l’Asso-ciació Mediambiental La Sínia. Els assistents van poder gaudir d’un petit refrigeri i d’activitats diverses. Entre les més desta-cades, també van dur a terme una bicicletada popular que va culminar a l’entorn de l’Ermita de Sant Antoni. La Penya Ciclis-ta d’Altafulla va ser l’amfitriona del moment. Aquests van defi-nir l’activitat com «una ruta per a tothom».

ILDEFONSO CUESTA

A dalt, la trobada gastronòmica i, a baix, la plantada d’arbres.

La Festa de l’Olla reviu un dels plats més tradicionals d’Altafulla

GASTRONOMIA

Es van repartir fins a 500 racions d’aquest plat

12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000 114/03/2016 diarimés

2 diarimés 14/03/2016 12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000

Aposta per la innovació, però mantenint les arrelsTRIBUNA

Ens trobem davant d’un moment molt im-portant per a la història del nostre Diari Més. Enguany se celebren 12 anys de la po-sada en marxa d’aquest projecte periodístic ambiciós que, amb el temps, ha assolit una maduresa i una consolidació en el panorama comunicatiu de la demarcació de Tarragona.

Aquest 2016, però, més que els 12 anys que portem exercint la professió periodísti-ca amb rigor i valentia, hi ha dos motius més pels quals estar orgullosos. En primer lloc, arribem a la xifra màgica de 3.000 números editats del Diari Més. Assolir un número tan rodó és motiu de satisfacció i alegria per a l’equip humà i professional que tinc l’honor d’encapçalar. Treure el Diari Més cada dia al carrer és la suma dels esforços dels qui for-mem part del projecte.

Periodistes, comercials, el departament de distribució, el de comptabilitat; totes les persones que formem el Diari Més posem el nostre granet de sorra perquè aquest diari hagi aconseguit posicionar-se, en aquests 12 anys, com un mitjà de comunicació de refe-rència per a tots els ciutadans i ciutadanes. Cal destacar la importància d’haver assolit aquest objectiu, si tenim present quin és l’estat de la professió periodística avui dia i també de la situació del panorama comuni-cacional arreu del territori.

En els darrers anys, els professionals del

sector de la comunicació hem vist com molts dels mitjans tancaven les seves portes i desa-pareixien, a causa de la crisi econòmica i de la dificultat de mantenir un projecte perio-dístic. Sent conscient d’aquesta dificultat, el Diari Més ha sabut, no sense esforços i sacri-ficis, mantenir aquesta aposta per la infor-mació de proximitat i accessible per a tots els

ciutadans. En aquesta «supervivència» recau la importància de celebrar any rere any el nostre aniversari i, enguany encara més, l’ar-ribada a l’edició número 3.000 del Diari Més.

Ens sentim plenament orgullosos de po-der commemorar aquesta efemèride, per-què significa dues coses ben importants. En primer lloc, la confiança que ens mos-tren els nostres lectors; i és que els 25.500 exemplars que es distribueixen diàriament s’acaben a tots els punts de distribució que hi ha repartits per les quatre comarques on som presents, Tarragonès, Alt i Baix Camp i Baix Penedès. I, en segon lloc, perquè es de-mostra que s’estan fent bé les coses. Des del Diari Més hi ha la ferma convicció de seguir treballant en aquesta línia, perquè els resul-

tats són molt positius. I fruit d’aquesta convicció, em complau

exposar als nostres lectors i lectores la prin-cipal novetat que presenta el Diari Més en aquest 2016. Aquest mitjà de comunicació fa un pas més enllà i presenta la seva versió digital.

Els mitjans digitals tenen gran protago-nisme en el dia a dia de molts dels ciuta-dans. Actualment són moltes les persones que consulten a través dels seus dispositius electrònics les notícies més rellevants. Per aquesta raó, no volem perdre aquesta opor-tunitat i engeguem un projecte engrescador i molt motivador: el Diari Més digital.

A partir d’avui, els nostres lectors podran consultar-ho allà on vulguin. Aquest nou mitjà de comunicació vol seguir els passos del Diari Més en paper, esdevenint un mitjà de referència a la demarcació de Tarragona, amb l’avantatge de poder-se llegir sense els límits geogràfics.

Amb aquest nou projecte periodístic, que complementa l’oferta informativa del Diari Més, s’aposta per la innovació. La jove redac-ció del digital utilitza tots els recursos audio-visuals, al seu abast, per explicar les notícies que més interessen als ciutadans. Vídeos, mapes descriptius o infografies interactives serviran per mantenir, encara més, el con-tacte directe amb els nostres lectors i lecto-res. És una aposta decisiva, una aposta per la innovació, però mantenint les nostres arrels.

Només em resta agrair als lectors i anunci-ants la confiança rebuda en aquests 12 anys i que esperem que en siguin molts més. I, a l’equip de professionals del Diari Més i el Di-ari Més digital per la feina ben feta.

CARLES ABELLÓDirector General de Tamediaxa SA, empresa editoria del Diari Més

Els nostres lectors podran consultar el Diari Més digital allà on vulguin. Aquest nou mitjà de comunicació vol seguir els passos del Diari Més en paper, esdevenint un mitjà de referència a la demarcació de Tarragona, amb l’avantatge de poder-se llegir sense els límits geogràfics

El sostre de paperTRIBUNA

Al llarg d’aquests dotze anys, Di﹣ari Més ha aconseguit sobreviu-re a qualsevol tipus d’obstacle. Diuen que el que no et mata, et fa més fort. Diari Més ha aconse-guit navegar en un oceà revoltat per la crisi econòmica i envoltat per vaixells enfonsats. La crisi

ha passat factura als mitjans de comunicació i ha fet forat també en la professió periodística. Però, Diari Més ha continuat la seva travessia, malgrat les dificultats d’una conjuntura econòmica que no feia pas fàcil veure port. Al mateix temps, al llarg d’aquesta úl-tima dècada, el nostre diari ha hagut d’encaixar les embranzides dels canvis en la societat i els seus hàbits que la nova era digital ha imposat. Mentre alguns insisteixen a atiar el debat sobre la de-cadència de la premsa escrita, Diari Més ha constatat que aquest tipus de premsa, la nostra, continuarà existint tant de temps com els seus lectors vulguin. Mentre hi hagi demanda, hi haurà diari en paper i, mentre l’accés a les noves tecnologies no estigui a l’abast de tots els segments de la població, la seva existència estarà prou justificada. Perquè l’accés a la informació ha de ser sempre fàcil, lliure i, sobretot, gratis. Però, després de dotze anys, calia trencar el sostre de paper que impedia el seu creixement. El salt de Diari Més digital suposa el trencament de les seves fronteres geogràfiques de distribució, l’ampliació del seu públic lector i, sobretot, l’arrodoni-ment d’un producte periodístic que, a partir d’ara, comptarà amb el suport audiovisual per oferir una informació més completa i, so-bretot, immediata. Calia esperar a assolir la maduresa per fer-ho i, després de dotze anys, Diari Més pot presumir d’haver-se establert sobre columnes suficientment sòlides com per evolucionar i rein-ventar-se amb una edició digital que, no només oferirà els contin-guts de l’edició en paper, sinó que també els complementarà amb els nous recursos. La rapidesa amb què tot evoluciona comportava el risc d’obrir-se lloc entre els diaris digitals de qualsevol manera, sense reflexió ni preparació, a qualsevol preu. Era necessari esperar al moment adient i l’edició del número 3.000 ho és, sense cap mena de dubte.

El que passi a partir d’ara depèn de vostès, els lectors.

Sílvia JiménezDirectora del Diari Més

314/03/2016 diarimés12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000

RedaccióUn any més l’equip humà del Diari Més té l’oportunitat de di-rigir-se directament als seus lec-tors i anunciants i celebrar con-juntament amb ells que ja en van dotze anys, els que cada dia, de dilluns a divendres, el Diari Més surt al carrer per tal d’apropar la informació més pròxima, però també la d’àmbit general i inter-nacional als seus lectors.

Aquest dotzè aniversari ve carregat de notícies fresques i és que, a banda que coincideix amb

el número 3.000 de la seva versió en paper, el Diari Més llença la seva versió digital, que se suma al diari en paper que molts lec-tors ja coneixen i esperen cada matí.

Des de fa uns mesos, que l’equip del Diari Més ha preparat amb molt d’esforç i cura aquest portal informatiu, que vol ser un mitjà de comunicació de referèn-cia, tal com és la versió en paper. La voluntat és continuar oferint als seus lectors, amb els recur-sos i les eines que ofereixen les

noves tecnologies, la informació del Camp de Tarragona i Costa Daurada, a més de ser un punt

més per interactuar amb ells a través del portal informatiu, però també de les xarxes socials de Fa-cebook i Twitter.

Ja fa molt de temps que el Diari Més utilitza aquestes xarxes so-cials per donar a conèixer la seva

edició en paper o per informar de les promocions que es van re-alitzar de manera setmanal; i per compartir els principals titulars

del dia a dia; ara bé, ara es poten-cia molt més l’ús d’aquestes xar-xes en aquesta nova etapa amb la versió en paper i la versió digital del Diari Més.

Tot i aquestes novetats, el Di-ari Més continua treballant per tal d’apropar, ja sigui en paper o a través de la xarxa, les informa-cions del Camp de Tarragona i Costa Daurada, portant a terme un periodisme rigorós i de pro-ximitat.

En aquests 12 anys, el Diari Més ha esdevingut un mitjà de

comunicació referent a la de-marcació de Tarragona i és l’únic diari gratuït editat en català, ca-racterística que fa del Diari Més, un diari únic dins del panorama comunicacional. Prova d’això és que en aquests 12 anys, s’han tret al carrer 3.000 números, una efemèride que cal remarcar, ja que són moltes notícies escrites, moltes fotografies publicades, articles d’opinió i anuncis publi-cats. Tot plegat, fet per un equip humà professional i entregat a aquest projecte comunicatiu.

cristina aguilar

A partir d’ara, totes les notícies també a la versió online del Diari Més.

PRESENTACIÓ

El Diari Més presenta la seva versió digital coincidint amb el número 3.000Aquest mitjà de comunicació, referent a les comarques tarragonines i l’únic gratuït en llengua catalana, celebra el seu 12è aniversari

L’equip humà treballa cada dia per tal d’oferir els seus lectors la informació de proximitat

El Diari Més Digital vol ser un mitjà de referència, tal com és la versió en paper


CAMBRA DE COMERÇw

RedaccióLa digital és una evolució que sembla gairebé inexorable en el sector dels mitjans de comuni-cació escrits. Però la manera en què les empreses periodístiques afronten els nous reptes comu-nicatius són ben diversos. Des del punt de vista d’un mitjà es-trictament de proximitat, com el nostre, hi ha el convenciment de què el ‘paper’ és essencial com a eina per a fer arribar la nostra proposta comunicativa al lector. I la nostra intenció és la d’acon-seguir oferir un valor afegit a aquesta informació.

Els ‘targets’ són ben diferents per a cada cas. La distribució del Diari Més és àmplia i el públic al qual va adreçat i a qui li interes-sen els seus continguts represen-ta un ventall molt ampli i segu-rament poc homogeni. Sempre hem defensat, a més, que hi ha molts lectors que, si no fos per la facilitat d’aconseguir un mitjà de manera gratuïta, no tindrien a l’abast cap altra referència de premsa escrita. I tot plegat, en ca-talà. Això que sembla tan obvi no ho és tant en el cas de la premsa. No ha estat fins als últims anys que alguns dels mitjans escrits més importants del país no s’han plantejat la necessitat d’esde-venir bilingües (perquè partien d’una edició originalment en castellà), mentre que d’altres en-cara a hores d’ara ni tan sols s’ho han plantejat. En aquest sentit ens sentim orgullosos d’haver contribuït, ni que hagi estat en un percentatge modest, a la tas-ca de normalització de la llengua catalana. Aquesta és una circum-stància que, a punt d’enfilar la segona dècada del segle XXI, encara no està regulada. Curio-sament, en el nostre cas, des del

nou Diari Més Digital ens hem proposat enfilar un camí invers.

La nostra llengua de treball serà el català. La informació i els continguts estan pensats i seran elaborats en català però volem poder oferir-los també

en castellà. La manca de límits ‘físics’ en un mitjà online ha fet que ens plantegem trencar amb fictícies barreres idiomàtiques que puguin equiparar-se a les ge-ogràfiques. La nostra informació de proximitat serà oferta en cas-

tellà per aquells que, residents a Catalunya, prefereixin rebre-la així, però també serà un contin-gut que podrà assolir un major recorregut en àmbits allunyats del domini lingüístic català. Pot semblar un esforç desmesu-

rat quan es tracta d’un mitjà de proximitat, però nosaltres no ho creiem així. El Diari Més Di-gital aspira a oferir informació de qualitat que, efectivament, concentrarà la seva atenció en àmbits de proximitat. Això no

vol dir, però, que no hi hagi ele-ments informatius que, per les seves característiques o per la narrativa emprada, no puguin ser d’interès fora de l’embolcall local. La nostra aposta informati-va, doncs, ens ha de permetre es-tar a l‘alçada dels que esperen els lectors potencials i aquells que hi puguin accedir des de qualsevol racó de món –si s’escau.

El target digital és força dife-rent del que ‘consumeix’ l’edició de paper. Ho és perquè pot ser molt més àmplia, però també perquè el consum d’informació online correspon també a uns perfils demogràfics i socials més joves, amb interessos que passen

per tot allò que es pot assumir des d’una plataforma online, ara ja majoritàriament, mòbil. Justament la capacitat d’adap-tació del nostre mitjà digital als dispositius mòbils és una de les eines que hem treballat especial-ment. La web serà accessible des de qualsevol telèfon intel·ligent o tauleta. El disseny s’adequarà completament a les necessitats de la interfície d’una pantalla pe-tita i tàctil. Es tracta, al capdavall, d’aplicar un concepte anglosaxó que ja comença a ser molt cone-gut: hem planificat una platafor-ma ‘responsive’. En podem dir ‘adaptativa’, atractiva i adequada per a les xarxes socials.

En essència, l’estructura del Diari Més Digital no variarà ex-cessivament de l’edició ’tradici-

Les xarxes socials són ara un canal de distribució de continguts global i immens

UNA NOVA PROPOSTA

El Diari Més Digital, una forma diferent de rebre la informació de proximitatEs tracta d’una evolució en la manera com s’ofereixen els continguts informatius des de l’edició gratuïta que ja s’ha convertit en un referent

Les notícies diàries es podran consultar tant en el Diari Més en versió paper com en la versió digital.

Continua a la pàgina 6

cristina aguilar


onal’ pel que fa a la segmentació de continguts. Les seccions de Tarragona i Reus continuaran sent les més rellevants a l’hora d’aportar continguts, però des-prés hi haurà una evolució en la cobertura geogràfica que s’esta-bleix en el ‘paper’. La secció de Camp de Tarragona es manté, però es diferenciarà completa-ment d’aquelles informacions rellevants que procedeixin de les Terres de l’Ebre. De la mateixa manera, en l’àmbit digital també es vol fer una aposta decidida per tot allò que esdevingui en la zona del Baix Penedès.

No faltarà tampoc la informa-ció esportiva, que en aquest cas també tindrà un tracte preferent en els grans equips de la demar-cació, des del Nàstic, la Poble, el Reus Deportiu en futbol, però també la competició d’hoquei, la de bàsquet i aquells esports en els quals hi hagi una representa-ció tarragonina rellevant.

L’actualitat catalana, l’espa-

nyola i la del món també hi tin-dran cabuda, tot i que amb un filtratge determinat per una visió localista d’aquesta informació.

Però segurament el més re-llevant d’allò que volem oferir com a continguts informatius serà la tipologia de les peces in-formatives. Volem oferir al lector la possibilitat de tenir mapes interactius, enquestes temàti-ques, cobertures informatives en directe, mòduls de participació que serveixin com a peces infor-matives, infografies... A banda, és clar, de tot un perfil visual molt accentuat, amb especial atenció als vídeos i les imatges que acompanyin perfectament les informacions.

Hi haurà formats de presenta-ció informativa que seran inno-vadors i que a mesura que vagi creixent el Diari Més Digital com a mitjà aniran descobrint els nos-tres lectors.

Si l’evolució digital és una conseqüència lògica en els plan-tejaments de futur de qualsevol mitjà de comunicació, n’hi ha

una altra que també resulta evi-dent: la presència a les xarxes socials. La presència ‘social’ a la xarxa és absolutament necessà-ria per a qualsevol mitjà que vul-gui arribar als seus lectors. Per-què, al capdavall, ara ja es tracta d’això: anar a buscar al lector allí on consumeix informació.

El consum d’informació des de les plataformes de comunica-ció mòbil no para de créixer, Tant és així que ja comença a estar, en alguns casos, per sobre de l’ús d’internet que es fa des de mit-jans de sobretaula o d’escriptori. La millora tecnològica de la tele-fonia mòbil, de les transmissions de dades i que els ‘continents’ (aparells que tenen capacitat de processador que molts ordina-dors no tenien fa pocs anys) han dut a una revolució en la manera d’accedir a la informació.

I es tracta d’una revolució no tan sols tecnològica, que també, sinó també de transmissió d’in-teressos i informació. Els mitjans de comunicació hem passat en poc anys de ser emissors unidi-reccionals a convertir-nos en un node més d’una teranyina global

que no para de sumar nous fins, noves connexions. Ja no hi ha missatgers unidireccionals. La informació, allò que es comuni-ca té reacció directa i de vegades immediata.

Per això la informació del Diari Més Digital també estarà servida per les xarxes socials, perquè la viralització és la nova fórmula de distribució de continguts. Se-gurament permet encertar més amb el receptor final gràcies a què es produeix una distribució relativa a interessos comuns en-tre persones que comparteixen una comunicació bidireccional. També és cert que l’augment d’aquesta informació obliga a dedicar-hi menys temps a cada imput que es rep. Això fa que sovint continguts més lleugers i amb menys ’càrrega’ informativa triomfin més.

De tota manera, des del Diari Més Digital tenim el ple conven-ciment de que es pot aconseguir un terme adequat entre la infor-mació de proximitat de qualitat i la seva presentació feta de mane-ra atractiva i adequada per a les xarxes socials.

El Diari Més Digital compta també amb el seu propi canal YouTube.

El Facebook serà un canal fàcilment accessible des del mòvil.

Ve de la pàgina 4cristina aguilar

cristina aguilar


Redacció—Quan i com sorgeix la idea de crear la versió digital del Diari Més? —És difícil d’establir un mo-ment precís en el qual es pren la decisió. Es tracta d’un procés de maduració i anàlisi de diverses possibilitats respecte del que, des

de l’empresa editora, es conside-ra que ha de ser el futur del diari. Des de fa mesos s’estudien les possibilitats de creixement del projecte periodístic del Diari Més. Una vegada consolidat el projec-te de la publicació, amb 12 anys ja de trajectòria, semblava clar que calia plantejar-se nous reptes.

Es van descartar altres opcions i, des el Consell d’Administració de Tamediaxa SA, la que es va con-siderar més factible va ser la de desenvolupar una proposta digi-tal. Això va ser al llarg del 2015; va ser aleshores que se’m va en-carregar el desenvolupament del projecte i ara ja estem a les portes

de veure la llum.—Quina serà la cobertura del Diari Més digital, entenent que un mitjà en línia es pot consul-tar arreu del món? —Suposo que cal diferenciar en-tre el que serà l’abast de públic potencial que tindrà el Diari Més Digital i la cobertura informativa

que tindrà. En aquest últim cas, la nostra cobertura serà el con-junt de les comarques de Tarra-gona. Fins ara, amb l’edició en paper ens havíem concentrat en el Camp de Tarragona, el nostre àmbit natural i sobre el qual es planifica la distribució d’exem-plars. En el cas del digital, hem

volgut anar més enllà i informa-tivament pretenem estar al cas d’allò rellevant que succeeixi a les deu comarques tarragonines. El format digital ens permet seg-mentar més fàcilment la presen-tació de la informació. Aquesta segmentació, però, contrasta amb el fet que, com a mitjà en

«Un dels principals valors afegits és la voluntat de presentar propostes diferents»

Carles MagranéDirector del Diari Més Digital

«Les dues redaccions, la de paper i la digital treballaran coordinades i es donaran suport mútuament», afirma Carles Magrané

L’equip del Diari Més Digital. D’esquerra a dreta: Carla Pomerol, Marta Olivé, Elena Pedrola, Anna Ferran, Carles Magrané i Cristina García.

cristina aguilar


línia, les possibilitats d’accés als lectors són molt més grans que en l’edició en paper. Una de les limitacions més evidents en l’abast global que té qualse-vol mitjà online és el de l’idio-ma. En el nostre cas, a més del català, que és la nostra llengua de treball, també presentarem la informació en castellà. Per a fer-ho hem aprofitat una tecno-logia que actualment utilitzen mitjans com ara el diari Segre i l’hem implantat en el nostre gestor de continguts.—Amb totes les eines que hi ha actualment a l’abast, quins són els recursos que el Diari Més digital disposarà?—Doncs segurament un dels principals serà el recurs de la imaginació... Ho dic perquè un dels principals valors afegits que representarà el nostre mitjà és la voluntat de presentar pro-postes diferents. Tècnicament disposarem de mitjans que no són estranys en qualsevol mitjà com el nostre i apostarem pel vídeo i la fotografia d’una ma-nera destacada. Però al mateix temps també volem treure profit de la capacitat d’interactivitat que permet internet. En aquest sentit, treballem recursos com ara mapes descriptius, infogra-fies virtuals o presentacions que permetin la interacció del lec-tor per a determinats temes. Hi haurà elements que gairebé són ja ‘tradicionals’ en els mitjans digitals, com ara la possibilitat d’organitzar xats en directe amb personatges rellevants de la vida social i política de les nostres co-marques o la possibilitat, també, de realitzar enquestes entre els lectors sobre qüestions d’ac-tualitat. Però aquests elements seran complements de noves propostes que voldrem plantejar sovint als lectors.—De quina manera es planteja la cobertura informativa de la informació, ja que la immedi-atesa en la xarxa és el més es-sencial?—Un dels factors determinants en els mitjans de comunicació online és el de la immediatesa. Això s’ha fet encara més evident amb la implantació, inexorable i

imparable, dels dispositius mò-bils com a instruments que la població fa servir per a informar-se. Fins ara el paradigma dels mitjans de comunicació és que l’usuari, el públic, anava a bus-car la informació als mitjans que li resultaven més afins o útils (la ràdio, la televisió, els diaris). Ara, però, la informació ‘persegueix’ a l’usuari. El va a cercar allí on és ell, l’acompanya gràcies als dispositius mòbils. Internet ha esdevingut una plataforma en què la resta de tecnologies de la comunicació han confluït i s’ha arribat al punt en què qualse-vol persona duu a la butxaca, gràcies a un ‘smartphone’ o una tauleta, una font receptora d’in-formació inesgotable. La nostra tasca és saber fer-li arribar al lector allò que li pot resultar in-teressant en l’àmbit informatiu o de servei, des del vessant de la proximitat. Aquest és el nostre repte. Qualsevol persona ja té accés a una quantitat inassumi-ble d’informació. Cadascú en fa el filtratge necessari per rebre el que li és més interessant. No-saltres serem una nova opció, concentrada en la informació de proximitat i esperem passar aquest filtre de selecció de mol-tes persones.—Quin és l’equip humà que portarà a terme la versió digi-tal? —S’ha creat una redacció espe-cífica per al Diari Més Digital. Es tracta de professionals joves que ja tenen una ‘cultura audiovisu-al’ molt diferent de la que pugui tenir jo, que ja començo a tenir una edat. Es tracta de redactors que podrien considerar-se que, informativament, ja són nadius digitals. Això és un avantatge a l’hora de plantejar noves fór-mules comunicatives tot i que no es pot oblidar en cap cas que, finalment, la base sobre la qual se sustenta l’interès del lector és la de rebre contingut de qualitat. Hi haurà quatre redactors —bé, en aquest cas coincideix que seran redactores— que assumi-ran el gruix del contingut infor-matiu del Diari Més Digital. A banda cercarem col·laboracions directes en àmbits geogràfics o

temàtics que considerem neces-sari cobrir informativament. La nostra intenció, a més, és la de crear un Consell Editorial Virtu-al, que impliqui a representants de l’anomenada societat civil i que serveixi com a eina de con-trol i generadora de propostes pel Diari Més Digital. Aquesta serà una de les novetats que es-perem poder presentar en breu i que considero especialment im-portant per donar encara majors garanties en la recerca d’un ma-jor grau de seriositat. Pot sem-blar una bajanada, però això que està tan assumit en els mitjans diguem-ne ‘tradicionals’ enca-ra costa de veure en els digitals. Veure informacions anònimes, sense contrastar, sobredimen-sionades o simplement copiades d’altres mitjans és massa habi-tual en propostes online que hi

ha repartides arreu. Nosaltres volem fugir d’això.—Quina és la relació entre l’edició en paper, que continua com fins ara, i el Diari digital? Hi haurà sinergies? —No tan sols hi haurà sinèrgies, sinNo tan sols hi haurà sinergi-es, sinó que el Diari Més conti-nuarà sent el referent en la nos-tra estructura de funcionament. L’assentament de què ja disposa el mitjà després de dotze anys és la nostra major basa per facilitar la sortida del Més Digital. El Dia-ri Més és una marca consolidada i reconeguda i el Més Digital serà un valor afegit. Es tracta, en de-finitiva, d’una evolució que ens ha de permetre, com a mitjà, arribar a més lectors i oferir un producte amb un contingut di-ferenciat. Les dues redaccions, la ‘de paper’ i la digital treballaran

coordinades i es donaran suport mútuament. El nostre projecte és unitari, en aquest sentit. Hi haurà una tasca important d’en-tesa amb la directora del Diari Més, la Sílvia Jiménez que el que buscarà és poder ampliar la nos-tra capacitat de reacció i d’elabo-ració de continguts. —Què és el que més es poten-ciarà al Diari Més digital?—Hi ha diversos factors im-portants a tenir en compte. Un és el que ja he comentat de la immediatesa. Hi ha informació que és necessari donar-la a co-nèixer a mesura que es produ-eix. Aquest serà un element de coordinació entre les redaccions de l’edició de paper i la digital. Allò rellevant que succeeixi a les nostres comarques hem de poder donar-ho a conèixer tan ràpidament com sigui possible

al lector. Però al mateix temps hi ha aquelles informacions pròpi-es, i elaborades des de les dues redaccions, que serviran com a element diferenciador del nos-tre contingut informatiu respec-te d’altres mitjans de comunica-ció. Al mateix temps, un segon factor que serà molt rellevant és el de les xarxes socials. No tan pel seu valor de ‘viralitat’, que també, però si perquè han es-devingut la finestra per la qual cada vegada més gent accedeix al contingut informatiu. Els mit-jans de comunicació a internet ja comencen tenir més consul-tes des d’aparells mòbils que des dels denominats aparells d’es-criptori. Per això donarem una especial importància a la nostra presència en les xarxes soci-als més rellevants. Si el nostre contingut agrada, estem segurs

de poder aconseguir un públic fidelitzat. Això serà possible, a més de per la capacitat que tin-guem de nodrir les xarxes amb ‘ímputs’ informatius destacats, perquè El Diari Més Digital tam-bé estarà adaptat a la seva lectu-ra directa en mitjans mòbils. Es tractarà d’un producte que ara s’anomena ‘responsive’.—La publicitat és un aspecte molt important en l’edició en paper, també ho és en la versió digital?—En això no ens diferenciem gens de l’edició en paper. El Di-ari Més, com a diari gratuït, té a seva font de finançament en la publicitat. En la mesura que s’ha convertit en un mitjà rellevant, el mercat publicitari l’ha con-siderat una plataforma eficaç. Això permet generar una mena de ‘cercle virtuós’ que fa que la publicitat permeti l’existència del mitjà i el mitjà permet el benefici de l’anunciant, benefi-ciant-se les dues parts. Amb el Diari Més Digital la nostra as-piració és aconseguir el mateix. La nostra única font de finança-ment serà la publicitària i només si som capaços d’oferir un bon producte, que esdevingui relle-vant, el client comercial confiarà en nosaltres per a fer arribar el seu missatge als clients poten-cials. La diferència entre la pu-blicitat del diari i la del digital és, en aquest cas, tècnica. La plata-forma online permet formats di-ferenciats i enriquits. Els anun-cis poden ser interactius i amb animacions i les possibilitats són gairebé il·limitades, tant pel que fa a la creativitat com a la segmentació del públic objectiu al qual va adreçada aquesta pu-blicitat. En qualsevol cas, si que hi haurà un criteri important consistent en evitar la saturació del lector. En el cas de l’edició de paper, està clar que la publi-citat és important, però sempre s’han establert barems per no tenir una ocupació publicitària excessiva a les pàgines del diari. D’aquesta manera es garanteix que sempre sigui la informació el més rellevant que presentem com a producte. En el cas del digital, les rotacions d’espais o

la hipertextualitat faciliten que es pugui evitar la saturació i no-saltres ho aplicarem al màxim, cercant l’equilibri entre la neces-sària publicitat i els continguts. —Com és el dia a dia de la re-dacció del digital? —Ara mateix no puc contestar a això. Només puc explicar com tenim planificada la càrrega de treball. L’estructura redaccional del Diari Més Digital engegarà des de primera hora del matí, atenent a les xarxes socials i les novetats del dia i es tancarà a la nit. I la cobertura, a diferència de l’edició en paper, que nomes surt els dies laborables, serà per als set dies de la setmana. Els caps de setmana, evidentment, hi haurà una atenció especial per l’actualitat esportiva, però també pels temes d’actualitat que mereixin cobertura infor-mativa.—Quins seran els trets carac-terístiques que diferencien el Diari Més Digital d’altres mit-jans de comunicació en línia de les comarques de Tarrago-na? —Fa de mal dir. Nosaltres aspi-rem a fer bé la nostra feina i que el lector sigui qui determini si allò que li estem oferint està a l’alçada del que espera d’una in-formació de proximitat. De tota manera si que crec que hi ha factors diferenciadors des d’un punt de vista d’estructura inter-na. Com a empresa ens ha costat molt definir quin era el projecte de futur pel qual apostàvem per evolucionar amb el Diari Més, però una vegada presa la deci-sió ens hi posem a totes i ho fem creant una estructura totalment professional. El desenvolupa-ment tècnic del gestor de con-tinguts l’ha realitzat Hiberus una empresa del grup de comu-nicació al qual pertanyem i això ens facilita l’agilitat i la capacitat de mobilitat amb el contingut. Com ja he dit també compten amb la plataforma de traducció que utilitza el diari Segre i s’ha establert una estructura redac-cional sòlida. No es tracta d’una proposta improvisada o basada en un model empresarial incon-sistent.

Treballem recursos com mapes descriptius, infografies virtuals o presentacions que permetin la interacció del lector amb alguns temes

Volem crear un Consell Editorial Virtual que impliqui representants de la societat civil i que serveixi com a eina generadora de propostes pel Diari Més Digital


RedaccióJa fa un temps que el Diari Més està present a les xarxes socials més populars. La seva presència a Facebook i Twitter, principal-ment, ha anat agafant volant any rere any, però ha estat en el dar-rer, que la direcció del Diari Més ha donat molta més importància a l’ús d’aquestes eines a Internet per arribar a més lectors.

Actualment, el Diari Més compta amb més de 3.242 segui-dors a Facebook i 2.283 a la xarxa de Twitter, unes dades que han crescut exponencialment grà-cies a l’actualització que des de la redacció de la versió del Diari Més es fa des de primera hora

del matí. Així mateix, una altra de les novetats que el Diari Més presenta en aquesta nova etapa que engega avui és que compta-rà amb un canal de Yotube propi on penjarà els seus vídeos de les notícies més rellevants de la de-marcació tarragonina.

En relació a la presència del Di-ari Més a Facebook, aquest mitjà de comunicació comparteix amb els seus usuaris la seva versió de paper en .pdf per tal que des de qualsevol punt es pugui consul-tar-la. Així mateix, durant tot el dia es va actualitzant la pàgina de Facebook del Diari Més amb les informacions més rellevants, a través de vídeos d’elaboració

pròpia, notícies publicades a la versió en paper amb gràfics i al-tres dades d’interès, i post amb fotografies destacades. A més, també es comparteixen altres in-formacions de servei que arriben a la redacció del diari digital i que es consideren prou rellevants perquè a través de Facebook se’n faci ressò. Precisament, des que

el Diari Més ha apostat de ma-nera contundent, editant vídeos propis i compartint notícies, la notorietat d’aquest mitjà s’ha incrementat, tal com ho indica el nombre de seguidors que, dia rere dia, creix.

Twitter és una altra de les xar-xes socials on el Diari Més també està molt actiu. Cada matí es van

twittejant els titulars de la ver-sió en paper, així com també les altres publicacions que es fan a Facebook.

Ambdues plataformes ser-veixen per guanyar adeptes i ser un mitjà de comunicació fort en l’àmbit de les xarxes socials. Ac-tualment si no s’hi està present, és com si no s’existís. La voluntat

del Diari Més és potenciar aques-ta presència a les xarxes socials i incrementar-la amb noves com pot ser l’obertura del seu canal de Yotube o també el seu compte a Instagram que estarà disponi-ble pròximament. Des del Diari Més s’anirà informant progres-sivament de totes les novetats al respecte.

INTERNET

El Diari Més ha potenciat la seva presència en les xarxes socials en els darrers mesosFacebook i Twitter són dues eines més per donar a conèixer la informació del nostre mitjà

Portades de les pàgines d’inici de Facebook i Twitter del Diari Més.

FACEBOOK TWITTER


Consolidació i projecció

DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

Quan va néixer el Diari Més, l’any 2004, la prem-sa gratuïta de periodicitat diària era tota una no-vetat a les comarques de Tarragona. El fet de ser el primer rotatiu d’aquest tipus representava, d’en-trada, un avantatge com-petitiu. Tanmateix, i com acostuma a succeir en tot allò que és nou, es desco-neixia quina seria l’acceptació de la societat envers aquest diari, que es distribuïa en expositors al carrer i en altres espais. Dotze anys i 3.000 números després, el Més continua informant puntualment dels fets més destacats que s’esdevenen a les nostres contrades, sense perdre la frescor i la pro-fessionalitat que el caracteritzen des del primer dia, i plenament consolidat en el paisatge comunicatiu de casa nostra.Dissortadament, no tots els mitjans han pogut sostenir-se en temps de crisi. El Més sí que ho ha fet, i no només això, sinó que ara augmenta la seva projecció amb una versió digital que li permet arribar més lluny i a més lectors. Cal felicitar-lo, doncs, per aquesta empenta i capacitat d’adaptació als temps presents. Alhora, hem de felicitar-nos com a societat per disposar de mitjans sòlids que ens ajuden a entendre el present des de la pluralitat i la participació ciutadana.

JOSEP POBLETAlcalde de Vila-seca i President de la Diputació de Tarragona

I un altre, i un altre...DELEGACIÓ DEL GOVERN A TARRAGONA

La premsa escrita és, per definició, efímera. No només per la seva natu-ralesa diària o setmanal, també perquè s’ha de fer un lloc cada dia. Si anem a l’hemeroteca, aquell lloc de memòria perma-nent dels fulls de cada dia, veurem com hi ha moltes capçaleres que amb prou feines van resistir mitja dotzena de números, uns quants mesos, o un any a tot estirar. Per això, que el Més arribi al seu dotzè aniver-sari i als 3.000 números publicats és una bona notícia.

La premsa escrita té moltes amenaces, i d’aquí la duresa de la su-pervivència. Des dels nous hàbits per a seguir l’actualitat —i d’aquí la versió digital del Més— fins a la ja coneguda batalla diària per a omplir pàgines i, el que és més important, omplir-les dient coses, captant l’interès del lector, aportant dades que abans no es tenien i permetent opinions.

El Diari Més ha fet això, des de fa ja dotze anys, i ha estat capaç de nodrir l’hemeroteca amb 3.000 números, tot un èxit. Però l’èxit més important és haver nodrit la nostra hemeroteca personal dià-ria, la nostra col·lecció privada, intransferible, immaterial, d’infor-mació local de Tarragona, Reus i Costa Daurada. I demà, un altre Més. I un altre, i un altre... I que duri.

Moltes felicitats!

ÒSCAR PERIS Delegat del Govern a Tarragona

Salut i endavant! GENERALITAT DE CATALUNYA

Donar la benvinguda a un nou mitjà de comunicació és sempre una bona notícia. Però encara ho és més cele-brar la seva consolidació. I aquest és clarament el vostre cas.

Ja fa 12 anys que vau fer una aposta valenta, posar en marxa el Més Tarragona, un diari que, 3.000 números des-prés, ha trobat clarament el seu espai al mapa comunicatiu català. I això no és poca cosa, perquè no és fàcil fer-s’hi un lloc, i encara menys en un context de crisi severa com el que hem viscut aquests darrers anys, i al qual heu sabut fer front, amb rigor i constància.

És per això que és per a mi un honor poder celebrar amb vosaltres aquests primers 12 anys de vida. Perquè, com deia al principi d’aques-tes ratlles, la vostra ha estat una aposta valenta. I no només per tenir el coratge de tirar endavant el Més Tarragona en el context que ho heu fet, sinó per la idiosincràsia del propi projecte: un diari gratuït, d’infor-mació local i comarcal i, a més, en català. Fa 12 anys havíeu de definir cap a on volíeu encaminar la vostra empresa, i vau decidir oferir infor-mació de proximitat i fer-ho en la nostra llengua. Una decisió que és de celebrar, perquè contribueix notablement a vertebrar i cohesionar el territori.

Com a president de Catalunya vull felicitar els lectors i els profes-sionals que des de fa més d’una dècada feu possible aquest projecte. I animar-vos a seguir treballant amb la mateixa professionalitat, dedi-cació, i il·lusió que el primer dia. El país necessita gent emprenedora com vosaltres. Salut i endavant.

CARLES PUIGDEMONTPresident de la Generalitat de Catalunya

La premsa escrita té moltes amenaces, i d’aquí la duresa de la supervivència. Des dels nous hàbits per a seguir l’actualitat —i d’aquí la versió digital del Més— fins a la ja coneguda batalla diària per a omplir pàgines

Donar la benvinguda a un nou mitjà de comunicació és sempre una bona noticia i encara ho és més celebrar també la seva consolidació

El Més ha resistit els temps de crisi, i no només això, sinó que ara augmenta la seva projecció amb una versió digital que li permet arribar més lluny i a més lectors


RedaccióSón les darreres pàgines que tanquen el diari, a excepció de la contra; ara bé, no per això són menys importants, ja que són molts els ciutadans que utilitzen la secció dels Classificats del Di-ari Més per vendre o trobar allò que els faci falta.

Posar un anunci a les pàgines de Classificats del Diari Més és d’allò més senzill, es pot fer o bé a través del telèfon o per correu electrònic. Darrera d’aquestes dues vies, els ciutadans hi tro-baran la Marta López i la Núria Clos, responsables d’aquests tipus d’anuncis dins del Diari Més. Tal com expliquen, la tasca principal d’aquestes dues pro-fessionals és la de plasmar tots els anuncis que els arriben mit-jançant el correu electrònic o el telèfon. Ambdues assessoren als clients que estan interessats en col·locar el seu anunci per parau-les segons les seves necessitats. Per aquesta raó, les pàgines de Classificats estan dividides en diferents apartats. Marta López i

Núria Clos comenten que actual-ment hi ha la secció d’immobilià-ria, locals, motor, traspassos, en-senyament, treball, altres o relax. Per tant, un dels avantatges que tenen les pàgines de Classificats del Més és que són molt clares i

els anuncis es poden trobar amb facilitat.

A més són un aparador molt ampli, degut a l’àmplia distri-bució del diari per tota la zona del Tarragonés, Baix Camp, Alt Camp i Baix Penedès. L’altre

avantatge destacat és el preu assequible dels anuncis i les promocions que s’ofereixen, de-penent del tipus d’anunci que es triï i també de les necessitats del client, tot amb un gran assesso-rament.

CRISTINA AGUILAR

Una de les pàgines de Classificats del Diari Més.

Anuncis a l’abast de tothom, gràcies a la secció de ‘Classificats’

PUBLICITAT

Immobiliària, motor, treball, reformes són alguns dels apartats on poder-se anunciar

RedaccióUn dels serveis que es posa a l’abast dels clients que confien en el Diari Més per publicitar els seus productes o l’empresa és el disseny dels seus anuncis per publicar-los a les pàgines d’aquest mitjà de comunicació de referència al Camp de Tarra-gona i Costa Daurada.

Quan l’anunciant no té ma-terial publicitari propi, el de-partament comercial del Diari Més té la dissenyadora Sara Sorando qui és l’encarregada de confeccionar els anuncis que posteriorment omplen el Diari Més. La dissenyadora del diari elabora les propostes publici-tàries, d’acord amb les indica-cions de l’equip de comercials i segons els gustos dels clients. En cada un dels anuncis, Sara Sorando posa tot el seu conei-xement en disseny i maqueta-ció, per tal que els anuncis facin la seva tasca de la manera més efectiva que no és altra que la de comunicar el seu missatge de la manera més atractiva i

sobretot clara per als lectors del Diari Més.

Així mateix, també s’adapten aquells materials publicitaris dels clients per tal que encai-xin en mides a les necessitats del Diari Més, i surtin publicats perfectament.

Una de les opcions que te-nen més èxit com a fórmu-

la per a donar a conèixer un producte o un servei des del punt de vista de la publicitat és complementar els anuncis que surten publicats al Diari Més amb reportatges especials que s’adeqüen a les necessitats del client. Aquest format permet comunicar més detalladament aquells aspectes que volem que arribin als ciutadans o potenci-als clients.

Un servei de disseny d’anuncis personalitzat i a gust dels clients

DISSENY PUBLICITARI

Professionalitat i creativitat van de la mà

La dissenyadora del Diari Més elabora les propostes publicitàries a mida de cada client


Redacció—El Diari Més és un mitjà gra-tuït on la publicitat té un pes molt important i, per tant, la tasca del departament comer-cial és essencial en el funcio-nament del rotatiu. De quina manera es planifica l’acció co-mercial del Diari Més? —En primer lloc es fixen els ob-jectius econòmics que es volen assolir amb l’acció comercial del Diari Més. Així mateix, es plani-fiquen els especials i monogrà-fics mensuals que es publicaran, posem en funcionament els mecanismes de control i s’esta-bleixen el conjunt de mètodes de venda destinades a fer arribar als diferents clients del Diari Més la millor proposta publicitària.—De quina manera es cobreix el territori on arriba el Diari Més, en àmbit publicitari? —El departament disposa d’un equip de quatre professionals en l’àmbit comercial. Cada una d’aquestes persones té assigna-da una zona determinada per tal de cobrir tot el territori on el Di-ari Més té cobertura informativa. L’equip de comercials ha de co-brir de manera adequada la seva zona, en el sentit, que cal con-trolar l’obertura i el tancament de negocis i fer el seguiment dels

clients i clients potencials per tal d’assolir els objectius a cada una de les zones comercials. —Quin és el dia a dia del de-partament comercial? —En el dia a dia del departa-ment comercial hi ha un seguit de tasques que s’han de realitzar perquè s’assoleixin els objectius marcats mensualment i anual-ment i perquè s’ampliï la cartera de clients i la varietat d’aquests. En aquest sentit, entre aques-tes tasques, hi ha la captació de nous clients; fer el seguiment dels clients que es tenen, és a dir, comunicar en la base de da-des altes de nous clients, baixes, canvis d’activitat empresarial, etc...; aconseguir una major cobertura territorial, informar als clients de les novetats del Diari Més, visitar als clients per tal d’enviar o ensenyar les pro-postes d’inversió econòmica en publicitat i com revaloritzar les seves vendes; i en darrer terme, assessorar els clients perquè s’adonin que la seva publicitat serveix com a eina de present i de futur, aportant un benefici a la seva empresa. Jo sempre dic que a cada client se li ha de fer el vestit a mida en àmbit publi-citari.—En aquests temps difícils,

quins són els beneficis, res-pecte altres mitjans, que tenen els clients per apostar pel Diari Més? —Certament són temps com-plicats, per tant, la nostra feina és més important que mai, ja que una empresa que no es veu és com si no existeix i això s’ha de valorar. El principal avantatge que té el Diari Més, davant d’al-tres mitjans de la demarcació de Tarragona, és que és un diari gra-tuït. En aquest sentit, els clients tenen assegurat que el seu anun-ci serà vist per un nombre molt elevat de lectors, de totes les edats, grups socials i professions ben diverses. El perfil del lector del Diari Més és molt variat per això l’impacte dels anuncis és molt alt. Aquest és el principal benefici pels qui aposten pel nostre mitjà de comunicació.—A banda dels anuncis en les pàgines generals del Més, el diari també edita monogràfics especials. Com es trien les te-màtiques d’aquests monogrà-fics? —Les temàtiques dels especials i monogràfics que es publiquen de manera mensual es decidei-xen en funció de l’època de l’any. El calendari festiu marca molt la planificació d’aquests especi-

als. Són en els mesos entre juny i setembre quan el Diari Més publica pàgines especials de les festes patronals del municipis. Així mateix, quan hi ha festes de caràcter general, com Sant Jor-di o Nadal, també es publiquen monogràfics especials. Hi ha d’altres especials que és la di-recció del Diari i el departament comercial qui decideix en quin

mes es publiquen. Els monogrà-fics són un producte que ajuda al client no només per donar a co-nèixer la seva activitat sinó tam-bé per reforçar la seva projecció.—Quins són els mesos comer-cialment més fort? —Més que els mesos més forts, diria que hi ha mesos més flui-xos. Aquests són el gener i febrer perquè moltes empreses estan

tancant els seus pressupostos anuals i després el mes d’agost i la segona quinzena de desem-bre, coincidint amb vacances.—Coincidint amb el número 3.000, el Diari Més llança la seva versió en digital. Quina serà l’estratègia comercial per aquest nou mitjà de comuni-cació? —De moment, l’estratègia co-mercial és oferir descomptes perquè els clients comencin a adaptar-se a la versió digital del Diari Més i, una vegada, engegui el departament comercial ani-rem concretant l’estratègia co-mercial, ja que el posicionament digital és primordial avui dia.

«A cada client del Diari Més se li ha de fer un vestit

a mida»

CRISTINA AGUILAR

Contxi JoanResponsable del departament Comercial

El departament comercial ha començat a concretar la seva estratègia publicitària per la seva versió digital

Contxi Joan coordina el departament comercial.

El perfil del lector del Diari Més és molt variat, per això l’impacte dels nostres anunciants és molt alt

El departament compta amb quatre comercials que ofereixen publicitat a tot el territori on el Diari Més és present

RedaccióMolts dels nostres lectors ja sa-ben que cada mes, el Diari Més publica un seguit de monogrà-fics i especials de temàtiques ben diverses. Aquests especials que estan formats per notícies d’interès del sector del qual es parla, així com publireportat-ges dels seus anunciants, és una manera efectiva pels clients de donar a conèixer la seva activitat empresarial perquè els mono-gràfics són un producte infor-matiu i publicitari molt potent que atrau els lectors.

La periodista Cristina García és l’encarregada de redactawr i editar aquests especials que tracten, per exemple, de temes

com medi ambient, construcció i habitatge, energia, tallers me-cànics, celebracions com casa-ments i comunions, empreses de neteja, serveis d’advocacia,

transport i logística, jardineria, veterinaris, hàbits de salut salu-dable, motor, serveis a la gent gran, formació i cursos d’estiu, col·legis professionals i sobre

el sector de la química, molt important en el territori; i del Port de Tarragona, una infraes-tructura potent en el conjunt de l’economia tarragonina.

A banda d’aquest ventall de monogràfics sobre activitats empresarials ben diverses, el Di-ari Més també fa una cobertura especial en festes patronals dels municipis on arriba aquest mitjà gratuït, en especial Sant Magí i Santa Tecla de Tarragona, i Sant Pere i Misericòrdia de Reus; així com aquelles de caràcter gene-ral com poden ser les festes de Nadal i Cap d’Any, Carnaval, Setmana Santa, Sant Jordi o la Diada Nacional de Catalunya posant l’accent en el territori.

Els monogràfics temàtics, una bona manera de donar-se a conèixer

DEPARTAMENT COMERCIAL

Es fan de manera mensual i es tracten temes ben diversos d’interés general

Algunes de les portades dels monogràfics en aquest darrer any.

CRISTINA AGUILAR

1514/03/2016 diarimés12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000DEPARTAMENT COMERCIAL

L’equip de comercials del Diari MésAquests professionals són la cara visible davant dels clients que aposten per aquest mitjà de comunicació per anunciar la seva activitat empresarial

Mercè Ripoll«Una de les característiques més valuoses del nostre diari, almenys per mi, és la diversitat dels nostres lectors. Ho puc comprovar cada dia quan els veig recollint el seu exemplar. Gent de totes les edats, sexes, races i condició social es desplacen fins a les nostres nostres oficines a tocar de l’edifici de la Tabacalera per tenir l’edició del dia i en la mateixa mesura a cadascun dels nostres expositors de distribució.»

Àmbit comercial:Centre de la ciutat de Tarragona, barris de la perifèria, la Selva del Camp, Vila-seca, Alcover, la Pobla de Montornès, Salomó i els Pallaresos.

Sílvia Sanjuan«L’impacte publicitari per als meus clients és donar-se a conèixer a la capital tarragonina, per tal que més persones visitin els seus establiments. En aquest sentit, és fer-se un renom important per a tota la província gràcies a la distribució del nostre diari. Els clients veuen la publicitat dels seus establiments necessària.»

Àmbit comercial:Polígon comercial Francolí de Tarragona, pobles com Mont-roi del Camp, Cambrils, Salou, Altafulla, Torredembarra, la Riera de Gaià, Roda de Berà, el Vendrell, Calafell i Valls.

Jordi Font«Triar el Diari Més és el millor impacte que poden tenir, ja que és un mitjà molt arrelat en aquestes contrades, a part de ser un mitjà de comunicació que arriba a tots els segments de la població, i que ofereix cada dia unes notícies en tots els àmbits, sense cap tipus de color polític.»

Àmbit comercial:Reus capital, pobles del Baix Camp com Botarell, Montbrió del Camp, Riudoms, Les Borges del Camp, Alforja, Riudecanyes, i poblacions del Priorat com la Cornudella.

Maria Molleda«Diari Més és un mitjà de referència en les nostres comarques, i amb el pas dels anys s’ha convertit en una eina indispensable en qualsevol pla de mitjans. La seva proximitat fa que centenars de milers de lectors ens segueixin diàriament, tant en el paper com en la versió digital, i els missatges publicitaris dels clients arriben de manera efectiva, aconseguint optimitzar els resultats de les campanyes publicitàries.»

Àmbit comercial:Tarragona: Part Alta, Av. Catalunya, Serrallo i Polígon Riu Clar. Creixell, Perafort, El Morell, La Pobla de Mafumet i Constantí

RedaccióLa confiança és un dels elements claus per a aquelles empreses, comerços, institucions i enti-tats que decideixen apostar per utilitzar el canal publicitari que posa a la seva disposició el Diari Més. Sense aquesta confiança i la certesa que la visibilitat que dóna una plataforma consolidada com

aquesta no hi hauria la fidelitat de molts clients que utilitzen les pàgines d’un mitjà de comunica-ció com el Diari Més. Tanmateix, darrere d’aquesta confiança no hi ha només anuncis sinó pro-fessionals que volen escoltar als clients per oferir-los el format i producte que més s’adapta a les seves necessitats. En aquest

sentit, el departament comer-cial té la missió d’assessorar a cada empresa o comerç atenent les seves particularitats i pres-supost adequant la proposta per tal que el client pugui sentir-se còmode i satisfet. Aquesta rela-ció es construeix a través de vi-sites personalitzades, trucades i correus electrònics. Tot allò que

sigui necessari per entendre el que necessita el client i el mo-ment idoni per a la publicació del seu anunci. També se’ls ofereix la possibilitat de participar en publicacions monogràfiques i especials pensades per a la seva activitat. L’adequació a aquestes necessitats específiques implica l’opció de valorar la ubicació de

l’anunci en les diferents secci-ons: Tarragona, Reus, Camp de Tarragona, Catalunya-Espanya, Món, Esports, Serveis. Aquest equip humà posa al servei de cada client, la seva professiona-litat i experiència però també la millor voluntat per fer sentir a cada client part d’una estratègia comercial eficient. A més dels

anuncis, l’equip comercial posa a disposició d’empreses, comer-ços o institucions la possibilitat de participar en els especials de diferents temàtiques que es fan durant tot l’any: Química, Medi Ambient, Col·legis professionals en la mateixa línia d’oferir una estratègia comercial adient a cada client.


Dotze anys i un nou repte

REUS

Dotze anys després d’obrir-se camí en un àmbit tan dinàmic i can-viant com el dels mitjans de comunicació, el Diari Més formula una nova aposta per afermar el seu projecte empresarial: la posada en marxa, al costat del diari imprès en paper, de la versió digital del diari, de manera que la informació sigui encara més accessible i propera als lectors.

És, sens dubte, un pas més en el procés de consolidació d’una capçalera que avui és un mitjà de referència per a un ampli sector de la població, un diari gratuït d’informació local redactat íntegra-ment en català darrere del qual hi ha un projecte professional amb identitat pròpia i un equip de persones compromeses amb la seva feina.

És aquest plantejament el que ha permès que en aquests dotze anys d’activitat el Diari Més, amb tres mil números editats, hagi sabut donar resposta a les expectatives d’un públic exigent com el de Reus, atent sempre a l’actualitat de la ciutat i del territori. És aquest mateix plantejament el que avui permet formular l’aposta pel mitjà digital, un entorn que és ja un espai de relació habitual per a moltes persones on la informació local ha de tenir també el seu espai propi, amb noves fórmules periodístiques i noves eines que responguin a les exigències d’un mitjà d’actualització constant on la notícia és sempre portada.

Per tot això, des d’aquestes pàgines vull expressar el meu reco-neixement a tots els professionals que han fet possible aquest camí de dotze anys, i encoratjar-los a afrontar la nova etapa amb el ma-teix compromís amb la informació, la mateixa il·lusió i la mateixa exigència de qualitat.

Moltes felicitats!

CARLES PELLICERAlcalde de Reus

El Diari Més és un mirall de la realitat i un servei a la societat

TARRAGONA

Darrera cada edició del MES TGN hi ha l’esforç, els coneixements, la professionalitat, la il·lusió i el compromís de tot un equip d’ho-mes i dones que poseu el millor de tots vosaltres a disposició dels tarragonins i tarragonines i de la informació bona, de qualitat, plu-ral i sense subterfugis. Com si d’una orquestra simfònica es tractes, tots i cadascun dels que participeu en cada edició us heu de coor-dinar per obtenir un resultat harmoniós i que soni bé. I si aquest objectiu ja té molt mèrit a nivell d’un sol dia, arribar als 3.000 dies és una efemèride que no pot passar desapercebuda i que val la pena commemorar tal i com ho feu vosaltres.

Com qualsevol mitjà de comunicació escrit, el vostre diari és un mirall de la realitat i un servei a la societat que el rep però, amb el valor afegit de ser de distribució gratuïta, contribuint d’aquesta ma-nera a fer possible que la informació arribi a tothom sense limitaci-ons de cap mena ni necessitat de dedicar-hi cap recurs econòmic.

El Diari MES és, des de fa dotze anys, una eina informativa im-prescindible per a molts ciutadans i ciutadanes de la capital però, també, de tota la demarcació que a primera hora del matí acudei-xen a qualsevol dels múltiples punts de distribució per recollir un exemplar. Amb l’aval d’aquesta bona trajectòria doneu un pas en-davant i inicieu la versió digital del diari que, a ben segur, també serà un èxit.

Com alcalde de Tarragona però també com a lector habitual del diari MÉS us dono l’enhorabona per la feina feta fins ara i pel vostre compromís amb la informació plural i objectiva, alhora que us de-sitjo els majors encerts per al nou diari digital.

JOSEP FÈLIX BALLESTEROSAlcalde de Tarragona

3.000 dies de mésVALLS

Els 3.000 números del diari Més representen tot un èxit per l’equip humà que, dia a dia, ha mantingut la constant de servei informa-tiu i d’implicació amb el conjunt dels pobles i ciutats de les nostres comarques.

És sobretot un èxit a una trajectòria periodística ja consolidada de dotze anys de proximitat amb els ciutadans, sent altaveu a les seves aspiracions per fer del Camp de Tarragona un espai de futur, dinàmic, de prosperitat i de referència del nostre país.

L’espai de comunicació està en plena transformació. Les tec-nologies han canviat de manera accelerada tan el tractament de la informació per part dels mitjans com els hàbits de consum de comunicació per part dels ciutadans. En aquest context de canvi però, la premsa de proximitat continua sent un referent informatiu.

Més enllà d’acostar-nos a la realitat immediata, els mitjans con-tribueixen a obrir espais de reflexió que són avui més necessaris que mai. Així, compartint dia a dia les notícies i esdeveniments de a la ciutat de Valls i del conjunt del Camp de Tarragona, també contribuïm al debat plural i obert, creant sentit de pertinença i es-tima al territori. En els moments actuals, plens de reptes i canvis, els mitjans de comunicació ens apropen la realitat i pluralitat de la nostra societat i esdevenen punt de trobada, participació, debat i reflexió del present que ens ha tocat viure i el futur que hem de fer plegats.

És per això que vull felicitar tot l’equip que ha fet possible el diari Més i encoratjar-los a mantenir aquest esperit de servei informatiu, d’afronar nous projectes i nous reptes i, sobretot, implicat amb la nostra gent, les nostres comarques i el nostre país.

ALBERT BATETAlcalde de Valls

Enhorabona per aquests 12 anys d’informació

LA CANONJA

En primer lloc us he de felicitar per aquests 12 anys d’informació gratuïta al nostre territori. Dot-ze anys que representen 3.000 exemplars de diari que cada dia llegeixen milers i milers de persones al Camp de Tarragona i la Costa Daurada. Com diu la vostra capçalera, cada any heu anat a més. Més notícies, més col·laboracions, més opinió, més imatges, més obert, més plural, més tecnològic, més rigurós, en definitiva més de tots. Heu sabut apropar-vos als lectors, que tímidament han anat creixent i que avui per avui s’han tornat fidels a la vostra edició gratuita.

Aquest aniversari també concideix amb el salt del vostre diari al món digital. Un salt que segu-rament celebrem molts lectors que a partir d’ara podrem llegir les vostres notícies al mòbil o a l’ordinador. D’aquesta manera no caldrà anar a

primera hora del matí a la porta de l’ajuntament per recollir l’exemplar del Més, ara el portarem al damunt cada dia i això és d’agraïr.

Segurament serà un gran esforç per l’equip del Més però estic segur que valdrà la pena i que en uns mesos ja tindreu un bon número de visites i de lectors digitals. Però, tot i el creixement de la premsa digital, les xarxes socials i les noves tecno-logies, el paper ha de continuar estant present a les nostres vides.

Us felicito de nou per aquests 12 anys de premsa gratuita de qualitat i us encoratjo a seguir treba-llant en nous projectes comunicatius.

ROC MuñOzAlcalde de la Canonja

Aquest aniversari també concideix amb el salt del vostre diari al món digital. Un salt que segurament celebrem molts lectors que a partir d’ara podrem llegir les vostres notícies al mòbil o a l’ordinador

12 anys sent expressióSALOU

Ja van 12 anys d’un projecte comunicatiu amb una trajectòria ininterrompuda, amb una innegable voluntat de ser expressió de Salou i del territori amb criteris periodístics i professionals, projec-tant la seva realitat i la seva actualitat social, polí-tica, econòmica, cultural, festiva i esportiva; sens perjudici d’un sa i constructiu anàlisi crític.

Podem dir que el diari MÉS sempre s’ha fixat amb Salou com ciutat vital i dinàmica, i com a principal destinació turística d’aquest territori que aporta riquesa i noves oportunitats al conjunt de la societat. El fet de disposar de mitjans de co-municació com el diari MÉS, que són testimonis del progrés i l’evolució dels pobles i ciutats del Camp de Tarragona, ens permet difondre i conèi-xer la nostra actualitat des del punt de vista de la pluralitat i la diversitat; afavorint d’aquesta forma les relacions entre persones, col·lectius i sectors, i facilitant el coneixement mutu i l’intercanvi, que és precisament com es construeixen territoris co-hesionats.

Per tant, un mitjà de comunicació i d’expressió del territori que, per concepte, també ha de par-ticipar de les seves il.lusions, dels seus reptes i de les seves expectatives de futur, i sobretot a fer-les posible com part de la societat a la qual reflecteix, però també serveix. El diari MÉS va néixer com

una aposta comunicativa i empresarial valenta, i s’ha convertit en una de les referències mediàti-ques de la informació, la divulgació i l’opinió.

En aquest sentit em complau felicitar al diari MÉS amb motiu del seu dotzè aniversari. A tot l’equip de persones que el fan possible (empresa-ris, directius, periodistes, col·laboradors i comer-cials); que fan que la Capital de la Costa Daurada i la seva actualitat local tingui una presència desta-cada, a més d’oferir l’oportunitat de poder difon-dre les seves potencialitats, opinions i idees.

I per tant vull agrair també aquesta tasca de co-municació plural, oberta, independent i propera a la nostra realitat, perquè dona veu a tothom enri-quint el diàleg i el debat sobre el nostre present i el nostre futur com a ciutat i com a territori, que té al davant projectes col·lectius importants que impulsaran el progrés de tots.

Enhorabona i per molts anys MÉS.

PERE GRAnAdOSAlcalde de Salou

Vull agrair la tasca de comunicació plural, oberta, independent i propera a la nostra realitat, perquè dóna veu a tothom enriquint el diàleg i el debat sobre el nostre present i el nostre futur com a ciutat i com a territori

1714/03/2016 diarimés12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000ACTUALITAT

El Diari Més, un referent informatiu accessible per a tots els ciutadans Un canal d’informació àgil i accessible perquè el ciutadà de la demarcació pugui estar informat de tota l’actualitat des de primera hora del matí

CRISTINA AGUILAR

Les notícies diàries del Diari Més a l’abast del ciutadà cada matí.

RedaccióCada matí, de manera incansa-ble, el Diari Més posa a l’abast de tots els ciutadans la informació diària de Tarragona, Reus, Salou, Vilsa-seca i les poblacions de les comarques de la demarcació. Un producte informatiu, darrere del qual hi treballa tot un equip de professionals perquè el ciu-tadà pugui estar informat, des de primera hora del dia, de tota l’actualitat que té lloc al nostre territori. Un format que des de fa molt de temps ha esdevingut familiar i accessible per milers de persones donant cabuda als diferents públics. Depenent dels interessos i la localització del lector, aquest pot conèixer les notícies que es publiquen a les diferents seccions. A més, a banda de les informacions dià-ries, la capçalera compta cada mes amb diferents especials sobre diverses temàtiques com medi ambient, gent gran, salut, vacances o sectors professionals que completen la publicació.

D’altra banda, el Diari Més té la particularitat de ser l’únic amb periodicitat diària i de caràcter gratuït escrit en llengua catala-na, segons confirma l’Associació Catalana de la Premsa Gratuïta.

Tot i que la informació del Di-ari Més estarà accessible a través de les diferents xarxes socials que i la versió digital que es posa en marxa, es manté la possibili-tat de consultar l’edició impresa a través de l’iQuiosc.cat, platafor-ma digital de premsa en català.

iQuiosc.cat posa a l’abast dels lectors la majoria de publicaci-ons periòdiques en català: dia-ris, revistes, premsa comarcal i publicacions gratuïtes sota una plataforma única i independent. A banda del propi portal, dis-posen de l’aplicació equivalent per a diferents dispositius iP-hone, iPad i Android a través de l’App Store i Google Play. iQui-osc.cat és un projecte conjunt de les associacions de premsa del sector: l’ACPC (Associació Catalana de Premsa Comarcal),

l’AMIC (Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació) i l’APPEC (Associació de Publi-cacions Periòdiques en Català).

L’iQuiosc té més de 150 pu-blicacions en llengua catalana per consultar, algunes de ma-nera gratuïta i altres a través d’una subscripció. En particu-lar, el Diari Més de Tarragona, Reus i Costa Daurada és l’únic diari gratuït en català que pot consultar-se en aquesta pla-taforma digital, adaptada tant per als ordinadors com pels dispositius de telèfons mòbils.

També ofereix la possibilitat de descarregar-se el pdf del dia i de l’edició de la jornada anterior. Amb tan sols un clic, es pot dis-posar de qualsevol pàgina.

El Més és l’únic diari gratuït i en català que també es pot consultar a l’iQuiosc.cat


Redacció—Publicar una edició diària de Diari Més no és tasca fàcil. Quin és l’equip de periodistes que compon la redacció?—L’equip de redactors està re·partit entre les ciutats de Tarra·gona i Reus. Des de Tarragona, Anna Fortuny i Alba Nebot se·gueixen l’actualitat de la ciutat i, a Reus, ho fan Susanna Cases i Mònica Pérez, sota la meva coordinació. Des de Tarragona, d’altra banda, es cobreix també l’actualitat de la resta de l’àmbit geogràfic on té cobertura el diari. Vicente Izquierdo s’encarrega de la secció d’Esports, amb la col·laboració de Mònica Pérez, qui té un perfil polivalent i, a banda de la informació local, segueix els equips esportius de la ciutat de Reus. En la part més tècnica, Ma·rio López és el dissenyador gràfic que s’encarrega del muntatge fi·

nal del diari, qui realitza el tanca·ment. Val a dir que, a partir d’ara, comptarem amb la col·laboració de l’equip de redactors de l’edició digital. L’edició en paper i la digi·tal són les dues plataformes d’un mateix producte i d’una mateixa marca.—Quin és el dia a dia de la re-dacció de Diari Més. Com s’or-ganitza l’equip de periodistes?—La rutina del diari és la de qualsevol mitjà de comunicació. Com a tal, compta amb dues agendes, la institucional o pro·gramada –que inclou les rodes de premsa o convocatòries dels agents polítics, econòmics o socials– i la dels mateixos peri·odistes, que disposen de la seva agenda de temes. Aquesta últi·ma, com succeeix a qualsevol mitjà de comunicació, és, de fet, la que marca la diferència amb la resta i la que acostuma a donar

com a fruit notícies o reportatges en exclusiva.—Tradicionalment s’ha dit que una imatge val més que mil pa-raules. Quina és la planificació de les fotògrafes de Diari Més?—Cristina Aguilar i Olívia Mo·let són les dues fotògrafes que s’encarreguen de la part gràfica de Diari Més. La seva agenda va completament lligada a la dels periodistes i, per tant, es realit·za en paral·lel a la de l’equip de redacció. La imatge és una part molt important del diari. Per descomptat, la selecció de foto·grafies depèn sempre de criteris periodístics, però ens agrada es·pecialment deixar un testimoni gràfic dels esdeveniments on participa la societat, el ciutadà. Al cap i a la fi, un diari ha de tor·nar el reflex de la societat en la qual treballa. Després de dotze anys, l’arxiu fotogràfic de Diari

Més és força extens. La nostra hemeroteca recull els esdeve·niments més importants de la darrera dècada al Camp de Tar·ragona.— Quin és el criteri de selecció de les notícies de cada secció i com es decideix la portada de Diari Més?— Novetat, proximitat i impacte. No som diferents de qualsevol altre mitjà. Per a nosaltres, però, és molt important la proximitat, en el sentit que recollim l’actua·litat que es produeix en l’àmbit

geogràfic més proper al públic al qual ens adrecem. L’impacte –re·ferit al col·lectiu de persones a les quals afecta o interessa una notí·cia– ocupa un lloc molt alt en la nostra piràmide de prioritats. El nostre eslògan El diari ciutadà, no és gratuït, és molt important el retorn que rebem dels lectors.—Evidentment les institucions i organismes oficials són una font d’informació molt consul-tada, però, des de la redacció es reben trucades de ciutadans per fets noticiables?

—Les institucions, administra·cions, partits polítics o grans organitzacions són les intenten, diàriament, marcar l’agenda pe·riodística. No només del nostre diari, sinó de tots els mitjans de comunicació. No amagaré que, sovint, i a causa de les limitaci·ons que té la premsa local, ho aconsegueixen. Però, en realitat, allò que veritablement afecta o interessa als ciutadans, succeeix al marge d’aquesta agenda que les organitzacions de qualsevol tipus intenten aclaparar. Està

«Els millors diaris surten els dies en què l’actualitat t’obliga

a trencar l’agenda del dia»

Sílvia Jiménez EspinalDirectora de Diari Més

Diari Més ha prioritzat la proximitat al lector en les seves notícies al llarg de 12 anys i s’ha consolidat com un diari gratuït de referència al Camp


demostrat que els millors diaris han sortit en dies en què l’ac-tualitat ens ha obligat a trencar l’agenda prevista, a oblidar tot allò que teníem programat. Se-guir rígidament una agenda pro-

gramada encotilla el periodisme, adorm la creativitat i roba temps a la curiositat que necessita el re-dactor per començar a estirar del fil de qualsevol tema. Hi ha grans esdeveniments que marca l’ac-tualitat o temes treballats pels mateixos periodistes que fan que hagis d’aparcar tot el que havies pensat el dia abans, i és bo que així sigui. Des d’aquesta pers-pectiva, els ciutadans juguen un paper cabdal. Les denúncies ciu-tadanes són una de les principals fonts d’informació del periodis-

me local i, sovint, són la guspira que encén els grans temes d’ac-tualitat. De trucades, en rebem cada dia, però no podem publi-car-ho tot. Periodísticament, cal distingir els temes personals que s’han de resoldre als jutjats, d’aquells que, per la seva natu-ralesa, tenen un impacte que transcendeix a la mateixa per-sona denunciant, bé perquè és la punta de l’iceberg d’un problema social o bé perquè són fruit d’una decisió superior. Això no sempre ho entén tothom, però intentem

ser el més just i plurals possibles.— Al llarg de 12 anys heu publi-cat moltes exclusives?—Moltes. Però, el cert és que això és quelcom que ens preo-cupa més als periodistes que als mateixos lectors. Un dels objec-tius del qualsevol comunicador és el d’informar abans i millor que els altres. Ens hem avançat en molts temes d’actualitat al llarg d’aquests anys. Si ho hem fet millor o pitjor, ho decideix el lector. Resulta difícil recordar-ho tot, perquè Diari Més s’esfor-

ça cada dia a publicar notícies diferents de la resta de mitjans. Recentment recordàvem a una de les nostres portades un dels grans temes que va començar a les planes del Diari Més. Parlo de l’ampliació horària de la Unitat d’Hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII. Diari Més fou el pri-mer que va publicar la denúncia de Felipe Rivas, l’home que va decidir explicar les deficiències del servei després d’un atac de cor. El tema va tenir una trans-cendència nacional i ha acabat derivant, al llarg del temps, en l’ampliació del servei. Crec que, després de molts anys, ens hem guanyat el respecte del lector i de les institucions. Hem estat llui-tant per demostrar que la qua-litat de la informació no té una relació directa amb el preu per obtenir-la. Per què, sí: la prime-ra denúncia per les deficiències d’un servei del qual depèn la vida de moltes persones la va fer pública un diari gratuït, el nostre. I així podríem fer un llarg etcè-tera de petites victòries diàries. Cada mitjà té les seves i de totes les mides... Places o carrers que s’han netejat arran d’una notícia, fitxatges esportius que es publi-quen abans que pràcticament estiguin signats, decisions políti-ques que han canviat perquè no han resistit a l’opinió pública, ad-ministracions que es veuen obli-gades a respondre a la demanda

feta des d’un mitjà... —Resulta difícil fer periodis-me local?— Fer periodisme local des d’un mitjà petit és complicat. No per la feina, sinó pel que implica personalment. Sempre dic que, el més fàcil, és publicar sobre una realitat allunyada de la teva. Però, fer notícies sobre les perso-nes amb les quals et creues cada dia, al carrer o al supermercat, per posar un exemple, requereix molta valentia. Les respostes, les opinions i la pressió es rep directament. Hi ha grans noms del periodisme que opinen so-bre qualsevol cosa des de la seva tribuna que no sobreviurien a la pressió que suposa el periodis-me local. Diari Més està format per un equip de valents. D’altra banda, el periodista, el professi-onal que fa informació local o de qualsevol altre tipus, ha de ser una mica irreverent per no dei-xar-se impressionar per l’aura de poder que acompanya certes institucions o personatges.—En temps d’immediatesa, que ha aportat Diari Més?—A això, haurien de respondre els lectors. La informació ja cir-cula lliure. Un mitjà de comu-nicació sempre té el valor afegit que la informació està avalada per professionals que l’han con-trastat. Pel que fa a la immedia-tesa, la nostra assignatura pen-dent, ja està resolta.

cristina aguilar cristina aguilar

Anna Fortuny, Sílvia Jiménez, Cristina Aguilar, Alba Nebot, Mònica Pèrez, Susanna Cases, Olívia Molet i Vicente Izquierdo. A la dreta, l’equip de dissenyadors gràfics està format per Sara Sorando i Mario López.


12 anys escoltant el territori

VANDELLÒS I HOSPITALET DE L’INFANT

Un any més i ja en són dotze els que el Diari Més Tarragona acu-mula. En un context com l’actual, en què els mitjans de comuni-cació tenen moltes dificultats per sobreviure, aquest aniversari té una major importància, perquè posa en relleu el saber fer d’aquesta publicació i la consolidació d’un producte informatiu que reconei-xen i valoren els lectors d’aquest territori. Un territori divers, que reclama ser escoltat i tingut en consideració, independentment de quina sigui la seva situació geogràfica.

En aquesta atenció i sensibilitat cap a totes les poblacions que integren el Camp de Tarragona i no només cap a aquelles que són capital de comarca, rau, precisament, l’èxit d’aquest diari gratuït, que s’ha fet un nom en el panorama periodístic de la demarcació. I és que sovint, els grans mitjans, s’obliden dels municipis petits, com ara el nostre, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, i només es fan ressò del que passa a les ciutats, deixant de banda el seu paper ver-tebrador del territori, tan necessari per enfortir el sentiment iden-titari de la comunitat.

Enguany, a més, amb la versió digital, el Diari Més Tarragona farà un pas endavant en la promoció del territori i en la difusió de les notícies, que arribaran més lluny i es donaran a conèixer d’una ma-nera més immediata i viral. D’aquesta manera, donarà resposta als nous hàbits dels lectors, que cada vegada busquen més a Internet tot allò que necessiten. I la informació és, clar, un dels serveis que més reclamem els ciutadans.

Per tot plegat, felicitats a l’equip de persones que fa possible l’existència d’aquesta publicació.

Per molts anys!

ALFONS GARCIAAlcalde de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant

Afrontant el repteCONSTANTÍ

En ple segle XXI, popular-ment conegut com el segle d’internet, de les comuni-cacions digitals i de les xar-xes socials, és tot un plaer felicitar un mitjà de premsa escrita que, essent diari i gratuït, arriba als seus 12 anys de vida. El diari Més Tarragona ha esdevingut la publicació de proximitat per a la població del Camp de Tarragona, oferint la informació recent en tots els àmbits, do-nant veu al territori en general i als pobles en particular.

A dia d’avui la informatització de les redaccions dels mitjans de comunicació ha permès que, de la mateixa manera com el tracta-ment de la informació i el trànsit cap a les rotatives es realitzi amb procediments basats en la informàtica, aquesta pugui aprofitar-se per a ser rediccionada cap a xarxes de distribució i de consum digitals.

I el diari Més, lluny de conformar-se amb l’èxit, la qualitat i la professionalitat assolits per totes i tots els que composen l’equip de premsa escrita, ha assolit el repte del seu llançament com a di-ari digital i presència a les xarxes socials. Han sabut adaptar-se, com a periodistes i professionals, a la revolució dels hàbits peri-odístics al mateix temps com han anat canviant els hàbits dels lectors, amb els que, a partir d’ara, interactuaran a través de les xarxes.

Força èxits en aquesta nova etapa i amb el nou projecte que inicieu!

ÓSCAR SÁNCHEZAlcalde de Constantí

Internet i els nous mitjans, un repte compartit

TORREDEMBARRA

EDUARD ROVIRAAlcalde de Torredembarra

En aquesta ocasió cele-brem dues bones notícies: el 12 aniversari del Diari Més i la presentació de la versió digital. Els dotze anys demostren que és un projecte consolidat, que conti-nua connectant amb el públic atret per la informació de proximitat. I una bona manera de mantenir i augmentar aquesta connexió és l’arribada de la versió digital del diari.

Internet i les xarxes socials ens permeten accedir des de qualse-vol lloc i en qualsevol moment a la informació i això comporta que els mitjans de comunicació hagin de repensar les seves estratègies i oferir productes per a públics diversos, però en tot cas sempre exi-gents i participatius.

Aquesta realitat no afecta només els mitjans de comunicació. Les administracions públiques també ens hem anat adaptant a les TIC i als nous mitjans socials i ara estem vivint un veritable canvi de paradigma amb l’entrada en vigor de la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

Les administracions hem de ser proactives donant a conèixer la informació relativa a la nostra actuació d’una manera àmplia i fàcil, al mateix temps que hem d’utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per facilitar la relació administrativa amb els ciutadans. Felicitats, doncs, per l’aniversari i pel repte compartit.

Les administracions públiques també ens hem anat adaptant a les TIC

El Diari Més és una publicació de proximitat que dóna veu als pobles


El salt al món digital EL VENDRELL

Felicitats pel dotzè aniversari i pel salt definitiu cap al món digital. Ja fa sis anys que podem trobar a di·ferents punts del Vendrell l’edició en paper del diari Més i de forma gratuïta, la qual cosa ha contribuït a apropar la informació a la ciuta·dania.El salt al món digital suposa·rà sumar un mitjà més a la xarxa d’Internet mitjançant el qual els ven·drellencs i vendrellenques que, per diversos motius, viuen lluny de la nostra vila també es podran mantenir informats sobre l’actualitat local.

D’altra banda, des de casa, des del mateix Vendrell, moltes persones també podran llegir les notícies des de qualsevol dispositiu que disposi de connexió a Internet. Això, en molts casos, facilitarà l’accés al mitjà, ja que, com s’ha dit en anys anteriors, a vegades és complicat trobar el diari en els seus punts de distribució perquè s’esgoten.

Per tant, desitjo que la nova aventura a Internet tingui el mateix èxit, mantenint l’edició en paper. En aquest sentit, hem de ser conscients que encara hi ha una important escletxa digital a la nostra societat i el diari de tota la vida és el que arriba a aquells que no tenen accés a les noves tecnologies de la comunicació.

Per tot això, felicito el diari Més pel seu dotzè aniversari i, també, pel seu sisè aniversari al Vendrell. I, una vegada més, aprofito aquestes lí·nies per encoratjar la seva direcció i tots els professionals que formen l’equip de redacció a continuar treballant per mantenir ben informada la ciutadania.

Per molts anys.

MARTÍ CARNICERAlcalde del Vendrell

Desitjo que la nova aventura a Internet tingui el mateix èxit, mantenint l’edició en paper

La veu dels municipis

ELS PALLARESOS

PEP NOLLAAlcalde dels Pallaresos

En primer lloc, i en nom de tots els pallare·sencs i pallaresenques us vull transmetre la més sincera enhorabo·na per aquests 12 anys al servei del territori, i per aquestes 3.000 edicions de la vostra publicació i també pel nai·xement de la vostra edició digital. Sobretot perquè publica·cions d’àmbit local com la vostra permeten a les poblacions més petites com la nostra gaudir del protagonisme informa·tiu que mereixem, tan difícil d’obtenir de vegades per part de mitjans d’àmbit més general.

Gràcies al vostre mitjà i a totes les persones que hi col·laboreu, els petits municipis tenim l’oportunitat de difon·dre les nostres celebracions, les nostres tradicions i tot allò que conforma l’essència de cada poble, i no només som no·tícia quan ens sobrevé alguna desgràcia.

Finalment us encoratgem a continuar en aquesta línia amb l’esperança que no perdeu mai aquest ADN que us ha permès arribar fins aquí i que de ben segur uns portarà grans èxits en el futur.

Moltes Felicitats!

Us encoratgem a continuar treballant en la mateix línia amb l’esperança que no perdeu mai aquest ADN que us ha permès arribar fins aquí

Energia i empentaCUNIT

Des de l’Ajuntament de Cunit ens volem sumar a l’aniversari del vostre mitjà de comuni·cació i us felicitem, de tot cor, per aquests anys que veniu de·dicant a informar, a explicar i a apropar els fets que passen a casa nostra. Des de la vostra aparició en el panorama perio·dístic ara fa 12 anys, tot ha can·viat molt. En l’època en la qual ens trobem hem vist com el sector ha patit durament les conseqüències de la crisi. El valor dels mitjans de comunicació en els darrers anys ha estat major i, en el vostre cas, com a mitjà gratuït, la felicitació i el reconeixement és encara més gran.

En nom de l’Ajuntament de Cunit us vull transmetre energia i empenta ara que enceteu una nova etapa i desitjar·vos que els nous reptes els encareu amb valentia i amb il·lusió. La vostra pre·sència és molt important, mantenir el paper escrit avui en dia és complicat quan tot sembla que gira i que s’encamina cap al món digital.

Gràcies de nou, per apropar·nos els uns als altres, els de l’interi·or, els de la costa, els del nord i els de més al sud; gràcies per recollir les vivències, les notícies de casa, per explicar el que ens és més im·mediat, per no perdre la proximitat.

Us desitjo, us desitgem que continueu fent camí i que continueu per molts anys més.

MONTSERRAT CARRERASAlcaldessa de Cunit

Gràcies per apropar-nos els uns als altres, els d’interior, els de costa, els del nord i sud; gràcies per recollir les vivències, les notícies de casa, el que ens és immediat, per no perdre la proximitat


Com a alcalde de l’ajuntament de Castellvell del Camp, us transmeto que en nom meu i del municipi al qual represento, voldria expressar-vos la felicitació i la meva sincera enhorabo-na per la tasca que heu dut a terme durant aquests 12 anys de trajectòria periodística, en la zona del Camp de Tarragona i la Costa Daurada.

A més d’aquesta celebració tant especial, aprofitem l’avinen-tesa per a felicitar-vos també, per les 3.000 publicacions de les vostres edicions gratuïtes que de dilluns a divendres omplen els carrers dels nostres municipis de la zona.

La vostra constant dedica-ció per la feina ben feta i a la vegada, apostar pel desenvo-lupament i la innovació del vostre mitjà de comunicació a nivell digital per a les co-marques tarragonines, de ben segur serà tot un avan-tatge competitiu, per a re-forçar encara més el vostre prestigi que ja teniu.

És per aquest motiu, que des de l’Ajuntament de Cas-tellvell del Camp us animem a què dia rere dia, continueu amb la mateixa il·lusió, satis-

facció i dedicació per les taques realitzades que des del primer dia, ens heu transmès amb les vostres notícies d’actualitat a peu de carrer.

El regal d’aniversari EL MORELL

Acostuma a passar que, quan algú fa anys, rep regals dels seus éssers estimats. El diari Més, però, ha trencat la tònica i celebra els seus 12 anys oferint un regal a tothom: la nova edició digital que posa en mar-xa i que, de ben segur, esdevindrà ben aviat un referent en l’àmbit co-municatiu del nostre territori, tal i com ja ho és la seva edició de paper.

Aquesta acumula ja 12 anys i 3.000 números –que es diu aviat- sent un dels principals altaveus dels fets més destacats als municipis del territori. Dels grans i dels petits que, com El Morell, hi veiem reflectits els principals esdeveniments que tenen lloc al nostre poble. Des de les

festes majors a les accions de millo-ra del municipi i les seves entitats. I ara, també, comptarem amb un al-taveu addicional en forma de diari digital del Més.

Al Morell sabem què suposa crear una pàgina web, configurar-la, do-nar-li vida i veure com creix. De fet, el nostre Ajuntament està ultimant

els detalls per posar en marxa la nova web institucional que, a més, incorporarà la seu electrònica i el portal de transparència. Una nova eina que, com en el cas del Més, esperem que ens acosti encara més als nostres ciutadans, que els puguem facilitar l’accés a la informació i que el nou portal s’acabi consolidant com un referent.

Ara, però, és moment de felicitar el diari Més pels seus 12 anys, pels seus 3.000 números editats i pel salt a la informació digital. I per des-comptat, des del Morell fem extensiva aquesta felicitació a tot l’equip humà que dia a dia fa possible aquest projecte comunicatiu i, per des-comptat, també als milers de lectors que li donen vida i que, diària-ment, hi troben notícies d’interès i de proximitat. Moltes felicitats!

PERE GUINOVARTAlcalde del Morell

Feina ben fetaCASTELLVELL DEL CAMP

AGUsTí DOMINGOAlcalde de Castellvell del Camp

Felicitats! RODA DE BERÀ

Que un mitjà gratuït de tirada diària com és el Diari Més arribi a complir 12 anys és una gran notícia. Com Alcalde de Roda de Berà us vull felicitar, en representació de tots els rodencs i rodenques que us llegeixen cada dia, i fer-vos arribar la nostra enhorabona en aquesta efemèride tan especial.

Durant els últims 12 anys el Diari Més ha estat al nostre costat i forma part de la vida diària de tots els tarragonins fent possible que de dilluns a divendres tinguem a les nostres mans tota l’actualitat, recollint i oferint informació veraç i complint amb un important servei públic formant, informant i entretenint, donant veu alhora als ajuntaments i a les entitats i associacions de la demarcació.

El Diari Més arriba, també, al seu número 3.000, una mostra de que, tot i els temps convulsos que hem hagut de patir durant els últims anys, amb tenacitat, constància, dedicació i perseverança es pot aconseguir tot allò que ens proposem.

La seva capacitat de millora continua, la seva vocació de servei, de qualitat i de proximitat, i la seva adaptació constant a les noves tecnologies els porta ara a apostar per un nou projecte, donant el salt definitiu al món digital amb una edició que se sumarà a l’edi-tada en paper. Amb la creació de la seva edició digital el Diari Més dóna un pas de gegant molt important.

Això, sumat a l’increment en els seus punts de distribució durant els últims anys, ampliant de forma eficaç la seva àrea d’influència, fan que esdevingui un dels diaris amb més lectors i amb més segui-dors de la demarcació de Tarragona.

La meva més sincera enhorabona a tot l’equip humà que ho fa possible, directius, redactors, fotògrafs, comercials. Us animo a continuar treballant d’aquesta forma, que, sens dubte, us ha portat a l’èxit. Felicitats!

PERE VIRGILIAlcalde de Roda de Berà

Des del Morell, fem extensiva aquesta felicitació a tot l’equip humà que dia a dia fa possible el projecte

La vostra constant dedicació per la feina ben feta i la innovació del mitjà és un avantatge competitiu

Us animem a què dia rere dia, seguiu amb la mateixa il·lusió, satisfacció i dedicació per les tasques realitzades


RedaccióUn dels departaments més im-portants del Diari Més és el de distribució. Sense una bona xar-xa de distribució, el Diari Més no arribaria puntualment cada dia a tots els seus punts, on els ciutadans poden obtenir el seu exemplar de manera totalment gratuïta. El responsable d’aquest departament és Jaume Cañada, qui té molts anys d’experiència en el sector i que ha desenvo-lupat aquesta tasca des dels ini-cis del Més. Amb ell, parlem de quins són els aspectes claus de la distribució. —El Diari Més se l’anomena «el diari ciutadà» perquè, pre-cisament, arriba a molts punts del Camp de Tarragona i Costa Daurada. Com funciona el sis-tema de distribució d’aquest mitjà? —En el seu naixement el Diari Més es distribuïa mitjançant un equip de persones ubicades en punts estratègics de les pobla-cions, a primera hora del matí, i oferien el Diari Més a tothom, anés a peu o en cotxe. Una ve-gada la ciutadania ja va conèixer aquest mitjà de comunicació, el sistema es va canviar, i es van col·locar dispensadors i altres punts de distribució repar-tits, així la gent ja l’agafava en aquests punts. —En quantes poblacions el Diari Més és present actual-ment? —En aquests moments, estem present en 529 punts distribuïts per 21 poblacions i repartides en 13 municipis del Tarragonès, 4 al Baix Camp, 2 a l’Alt Camp i 2 al Baix Penedès. Amb aquesta dis-tribució estem arribant al 90% de la població del Tarragonés,

al 79% de la ciutadania del Baix Camp, al 67% del Baix Penedès i al 61% de l’Alt Camp. —Quina és la política o l’es-tratègia que se segueix per de-cidir els punts de distribució en les diferents poblacions? —Sempre s’ha de cercar la mà-xima rendibilitat i actualment encara més. El fet de ser un diari gratuït, molt sovint crea confu-sions. Realment el fet d’oferir un

diari de manera gratuïta, repre-senta un gran esforç de conten-ció de despeses, tant de produc-ció com de distribució. Un cop aclarit aquest concepte es va-lora, en primer lloc, la ubicació del lloc, és a dir, que no estigui molt a prop d’un punt existent; i la quantitat de lectors que pot arribar a tenir accés al diari; per tant, ha de ser un punt de molta afluència de gent.

—Hi ha diferents tipologies de punts de distribució, és a dir, ajuntaments, bars, centres sa-nitaris. Quins són els criteris que segueix el departament per tal d’assignar dispensa-dors en punts tan diversos? —La principal raó és l’afluèn-cia de la gent, ja que com a tota publicació, l’interès màxim és assolir el nombre més elevat de lectors. Aleshores, els centres

sanitaris és un bon lloc perquè passa molta gent i, durant el temps d’espera, poden llegir el diari. A altres llocs és molt més de pas, sigui per afluència o per trànsit de pas i, per tant, l’aga-fen per a llegir-ho en moments de descans. A bars o cafeteries, el nombre d’exemplars que es deixen és més reduït perquè els ciutadans el llegeixen i el deixen per altres clients. A més, des del departament de Distribució hem eixamplat el ventall amb la possibilitat de rebre el diari a domicili, havent de satisfer úni-cament el preu del repartiment. —Any rere any es va canviant aquests punts de distribució? —S’acostuma a treballar amb els mateixos per raons lògiques. En primer lloc, per la fidelitat d’aquells que fem el camí plegats des del primer dia. En segon ter-me, és important l’orientació del lector, que ja coneix a la perfec-ció on trobar el diari. I si tens un punt que, per mil raons tanca, es mira de posar-lo en un indret el més a prop possible, sempre que hi hagi l’opció de fer-ho. —Quin és l’equip humà que s’encarrega del repartiment dels diaris? —El departament de Distribu-ció el formen 8 persones, 3 tre-

balladors assalariats i 5 treballa-dors per compte propi. —Amb quins problemes se sol trobar el departament de Dis-tribució a l’hora de fer arribar el Diari Més cada dia als seus lectors? —El problema principal són els dies de pluja perquè els reparti-dors han de fer mans i mànigues per a deixar el diari en condi-cions i evitar que es mulli i es malmeti, arribant fins i tot, en 3 o 4 punts de no poder-lo deixar. L’altre gran problema és el tràn-sit rodat, sobretot si algun dia es va tard per qualsevol incidèn-cia, ja que els carrers que a dos quarts de set són buits, a dos quarts de vuit són plens de vehi-cles per tot arreu. Si ajuntem els dos problemes, ja ni ho explico.—Una altra de les tasques del departament de Distribu-ció és el control de les dades d’organismes com l’OJD, per exemple. Per als nostres lec-tors, quina importància té pel Diari Més està present en les dades que aquest organisme recullen? —L’OJD és una auditoria de l’empresa externa Informa-ció y Control de Publicacions, S.A (INTROL), que certifica les quantitats d’exemplars que s’imprimeixen i distribueixen cada dia, per evitar informació esgaiada. Per diferenciar les pu-blicacions de pagament i gratuï-tes, les de pagament s’anomena OJD i les gratuïtes s’anomena OJD-PGD. Per als nostres lectors i per a tothom, la importància que té és la seriositat que re-presenta saber que auditem les dades per a informar de manera rigorosa dels exemplars que, dia rere dia, estem distribuint.

El departament compta amb 8 col·laboradors que s’ocupen del repartiment del mitjà

L’afluència de la gent és una de les principals raons per tal de decidir els punts de distribució

CRISTINA AGUILAR

«En aquests moments estem presents en 529 punts distribuïts en 21 poblacions»

Jaume CañadaResponsable del departament de Distribució

El Diari Més arriba al 90% de la població del Tarragonès, al 79% dels ciutadans del Baix Camp, al 67% del Baix Penedès i al 61% de l’Alt Camp

Els expositors es poden trobar fàcilment en els diferents municipis del Camp de Tarragona.


La publicació té una clara vocació de proximitat, vol ser altaveu del que passa

RedaccióAviat farà dos anys, un 23 d’abril de 2014, naixia el Més Vila-seca, una capçalera germana del Diari Més engendrada amb la vocació de donar cobertura informativa al municipi de Vila-seca.

Era la primera aposta del diari per un format i una periodici-tat diferents de l’habitual. Amb més de trenta-cinc edicions distribuïdes, a dia d’avui aquell repte ha complert les expectati-ves amb escreix, i ha esdevingut lectura de capçalera per a molts vila-secans. Com a conseqüència d’aquesta bona acceptació, la pu-blicació, que va néixer amb una periodicitat mensual, ha acabat convertint-se en quinzenal, per tal de donar una millor cober-tura al gran nombre d’activitats i noticies que es generen en aquest municipi del Tarragonès.

Creixent amb els lectorsAquesta ha estat justament la gran força del Més Vila-seca: la vitalitat del municipi que l’ha vist néixer. Des del Diari Més ja es tenia el convenciment que es tracta d’una població singular, formada per tres nuclis diferen-ciats –Vila-seca, la Pineda i la Plana– que, no obstant la distàn-cia física, han sabut créixer, de forma acurada, a un ritme pro-porcional. I a la vegada ho han fet els seus habitants, que en forma

d’associacions, clubs esportius, entitats culturals o empreses i comerços han nodrit de vitalitat el municipi i, de retruc, el Més Vila-seca.

La publicació té una clara vo-cació de proximitat, vol ser alta-veu del que passa a la població. I, alhora, pretén fer la funció

d’altaveu informatiu, nodrint a la vegada la vida local.

Amb aquesta aposta, els ciu-tadans de Vila-seca tenen un doble mirall on veure’s reflectits. D’una banda el Diari Més, on es recullen els esdeveniments més lligats a l’estricta actualitat. I de l’altra el Més Vila-seca, on les in-

formacions es tracten amb més profunditat, amb un espai més ampli i donant una cobertura més extensa. I sempre buscant l’equilibri perquè les pàgines re-flecteixin el que passa a tots tres nuclis, i totes les persones que habiten al municipi puguin veu-re-se’hi reflectides, bé directa-

ment a les seves pàgines, bé per notícies o temes que els afecten o els poden afectar.

En aquests dos anys de vida el Més Vila-seca ha passat a tenir una visibilitat evident al municipi. Els veïns coneixen la publicació i la busquen. La publi-cació ha estat present en alguns

dels grans moments viscuts pel municipi en aquests dos últims anys: les festes de Sant Antoni i la Festa Major d’Estiu, els grans concerts a l’Auditori Josep Carre-ras, el primer 3 de 7 descarregat pels Xiquets de Vila-seca des-prés de la refundació, els mèrits esportius dels clubs locals, l’acti-vitat incansable duta a terme des de la Biblioteca o la gran feina revitalitzadora que es fa des de

les entitats locals, un patrimoni extens i valuós que defineix de manera molt singular el perfil de Vila-seca. Per tot plegat ens complau assegurar que, si el Més Vila-seca és una realitat creixent, això és possible perquè els seus lectors l’alimenten amb el batec de la seva activitat diària.

Allò que, ara farà dos anys, va néixer com un experiment és ja una aposta plenament conso-lidada, no només pel que fa als aspectes empresarials sinó, i so-bretot, pel que fa al seu públic, lectors fidels que cada quinze dies fan un repàs al que ha suc-ceït al municipi a través de les pàgines del Més Vila-seca.

EDICIONS

El Més Vila-seca es consolida com a capçalera informativa a nivell localL’edició especial del ‘Diari Més’ que es distribueix cada quinze dies al municipi de Vila-seca està a punt de celebrar els dos anys de vida

Ciutadans de totes les edats llegeixen el Més Vila-seca a qualsevol indret de la localitat.

CRISTINA AGUILAR


RedaccióJa fa molts anys que el Diari Més compta amb els acudits de l’il·-lustrador Napi. Són una secció d’aquest mitjà de comunicació que molts lectors esperen cada matí. Són acudits que els arrenca

un somriure i és la millor manera de començar la jornada laboral amb sentit de l’humor. Només hi ha uns dies a l’any que els lectors no poden gaudir i és que durant el mes d’agost el llapis del Napi descansa per encarar el darrer

tram de l’any amb la mateixa perspicàcia de sempre.

L’actualitat és l’objecte dels acudits del Napi i és que aquest il·lustrador tracta qualsevol tema, ja sigui nacional, d’àmbit català o bé local, amb el mateix

humor i sàtira, sense pèls a la llengua i amb un punt de gosa-dia. En aquest 2015 i en el que va de 2016, la política ha estat un dels temes protagonistes. Te-nint en compte que hi hagut tres jornades electorals, Napi ha fet

servir tot el que han donat de si les campanyes electorals per tal de posar una mica d’humor a tot plegat. Així mateix, els casos de corrupció, els pactes entre partits i també altres aspectes més soci-als han estat il·lustrats pel Napi.

En el catàleg d’acudits del Napi, tampoc no han faltat els te-mes d’àmbit local, com els pactes en els governs municipals, el BCN World, els futurs Jocs del Medi-terrani de 2017 o altres temes de la demarcació tarragonina.

L’HUMOR

Les notícies més rellavants, vistes pel llapis ple de sàtira i humor del NapiLes diferents jornades electorals, els casos de corrupció estatal o els temes de l’esfera local han ocupat els acudits d’aquest gran il·lustrador

28 diarimés 14/03/2016 12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000L’HUMOR


Per molts anys!CREIXELL

El Diari Més celebra enguany el seu 12è aniversari. Ja queda llunyà aquell 15 de març de 2004 en que va veure la llum el primer exem-plar del Diari Més que sortia al carrer com a primera publicació que es va editar a Catalunya de dilluns a divendres, gratuïta i en català. D’aleshores ençà, el Diari Més, amb més de 25.000 exemplars re-partits al Camp de Tarragona, ha consolidat la seva oferta informa-tiva com a primer diari gratuït en català i actualment és l’únic que s’edita a Catalunya.

Al llarg d’aquests 12 anys passats el Diari Més ens ha explicat moltes coses. L’aniversari d’enguany coincideix també amb el seu número 3.000. En totes aquestes edicions, el Diari Més ha reflectit en les seves pàgines el dia a dia del nostre territori.

Avui dia la premsa en general i en aquest cas particular el Diari Més, juga un paper molt important en fer arribar a tots els ciuta-dans l’actualitat quotidiana més propera. Han estat dotze anys a on els lectors, els anunciants, els periodistes de la redacció, la direcció, els impressors i els distribuïdors del Diari Més hem caminat plegats.

El Diari Més, en definitiva, ha esdevingut un diari popular entre els nostres vilatans, plenament consolidat donada la seva credibili-tat i la seva permanència.

Suposa també un especial motiu de satisfacció per part nostra veure com enguany el Diari Més ha fet el salt definitiu al món digi-tal amb l’inici de la versió digital del diari. Fet aquest que suposa el naixement d’un nou mitjà de comunicació a les comarques tarrago-nines. És per tot això que en nom propi i de la Corporació Municipal que presideixo i també de tots els lectors de Creixell, us vull expres-sar la nostra més sincera felicitació pel 12è aniversari del Diari Més. A la vegada que ens complau encoratjar-vos a continuar endavant amb aquesta tasca periodística de referència tan important a tot el nostre territori. Moltes felicitats i per molts anys!!

JORDI LLOPARTAlcalde de Creixell

Moltes felicitats per aquests 12 anys

ALCOVER

L’Ajuntament d’Alcover fe-licita al Diari Més Tarragona pel seu 12è aniversari que co-incideix amb el número 3.000 de la seva publicació. Un diari que, de dilluns a divendres, ens arriba a les nostres mans per acostar-nos tota l’actuali-tat del nostre territori. I el nos-tre poble, Alcover, és una part activa d’aquesta publicació.

12 anys d’informació, i 12 anys d’estreta relació amb la nostra vila que ha servit, i serveix, per donar a conèixer tot allò que fa referèn-cia a Alcover, amb la màxima rigorositat i professionalitat. 12 anys que han servit també per créixer conjuntament i viure de primera mà esdeveniments importants que han marcat un abans i un des-prés en el nostre poble. La inauguració de la Piscina Municipal que ha donat un servei essencial als vilatans, la posada en marxa del Convent de les Arts, la nostra joia arquitectònica, que s’ha posici-onat com un centre de producció cultural d’alt nivell i una referent patrimonial de la nostra demarcació; la futura creació d’un nou centre de dia o el suport i difusió que, any rere any, mostren amb la Fira de Bandolers d’Alcover, en són alguns exemples.

Des d’Alcover volem felicitar al Diari Més pel seu aniversari i us encoratgem a continuar treballant per una informació veraç, de qualitat i propera al ciutadà.

Per molts anys!

ROBERT FIGUERASAlcalde d’Alcover

Un mitjà al servei del territori

El CATLLAR

Em produeix una especial satisfacció commemorar aquest aniver-sari del Més Tarragona. Com a alcalde, però sobretot com a ciutadà, vull posar de relleu la gran tasca que ha fet, i fa, el Més Tarragona en la vertebració de les nostres comarques i en la necessària satis-facció de les demandes de comunicació dels habitants del Camp de Tarragona. Això a Tarragona ciutat pot semblar una obvietat però els veïns del municipis demogràficament petits segur que m’han entès a la perfecció. I aquí és on la presència del Més Tarragona ha tingut una especial rellevància. Primer, reproduint a les seves pàgines tota la informació referida als municipis del Camp de Tar-ragona, no només de Tarragona ciutat i de Reus, sinó del conjunt de la demarcació. En segon lloc, donant a conèixer als grans nuclis de població les mancances, problemes i reivindicacions del pobles de la demarcació sense els quals Tarragona no seria tampoc el que és. Bastint, en definitiva, una identitat de Camp de Tarragona que és real a peu de carrer però que no sempre és reconeguda a nivell institucional. I en aquest terreny el Més Tarragona ha jugat un pa-per primordial.

Vull reconèixer també la gran feina que han fet tots els profes-sionals que durant tots aquests anys han treballat a la redacció del Més per apropar-nos a l’actualitat l’endemà a primera hora quan sortim de casa. Sense el seu esforç aquest èxit col·lectiu no hagués estat possible. Gràcies a aquest empeny i compromís constants au-guro que la nova edició digital del Més serà també un èxit com ho ha estat l’edició en paper.

Avui, doncs, m’és gratificant felicitar al Més Tarragona com al que és: un mitjà al servei del territori.

ANTONIO LÓPEZAlcalde del Catllar

12 anys d’informació, i 12 anys d’estreta relació amb la nostra vila que ha servit, i serveix, per donar a conèixer tot allò que fa referència a Alcover, amb la màxima rigorositat


Credibilitat, proximitat, honorabilitat

ALTAFULLA

Estem d’enhorabona? Crec que sí. Que el Més s’apunti a l’era digital és, a priori, una molt bona notícia. La interacció, la immediatesa i les noves plataformes de la comunicació, obren grans possibilitats i uns certs riscos que cal avaluar i estar en condicions, com amb el format paper, per dóna’ls-hi resposta.

Darrerament he tingut l’oportunitat de ser espectador/partici-pant de dos actes absolutament diferents però amb conclusions similars. Un en forma de xerrada amb el director de l’Heraldo de Aragón, vell conegut meu i exdirector del Diari de Tarragona. En la seva carta de presentació estava haver creat més de 1.000 llocs de treball en plena crisi econòmica del sector. Va dir: periodisme, credibilitat i no anar a ritme de Twitter, contrast de les notícies...

L’altre acte, com a president de la Comissió de Bon Govern, Transparència i Participació de l’Executiva de la Federació de Mu-nicipis. Evitar les modes, denunciar els embolcalls de participació, transparència que s’han convertit en simples enunciats performa-tius. No hi ha secrets: proximitat, diàleg i honorabilitat. Senzill, no? Segur que vosaltres fareu molt Més.

FÈLIX ALONSO CANTORNÉAlcalde d’Altafulla

La capacitat d’adaptació a les noves circumstàncies és un dels va-lors més destacables que poden tenir les persones, associacions, empreses, etc. En el moment actual de canvis i innovacions cons-tants, és remarcable per tant, que tothom estigui disposat a variar la seva manera de fer per tal d’arribar i cobrir noves necessitats. Això és el que ha fet el diari Més Tarragona que, a partir d’avui, ens ofereix la possibilitat de mantenir-nos informats en tot moment d’allò que passi al territori, a través de la seva versió digital.

Un any més, a La Pobla ens complau felicitar el diari Més pel seu aniversari. Ja són 12 anys i 3.000 números, que no és poca cosa. A més, enguany sumem a la felicitació una enhorabona pel naixe-ment de l’edició digital d’aquest mitjà de comunicació. En els dar-rers temps els diaris digitals s’han consolidat com a eines fonamen-tals per a la informació immediata dels ciutadans i ciutadanes i, en aquest sentit, estem convençuts que l’edició digital del Més sabrà mantenir el focus sobre l’actualitat dels municipis grans i també dels petits, tal i com ve fent de manera molt encertada en la seva tradicional edició impresa.Per tot plegat, a La Pobla ens sumem un any més a les felicitacions per l’aniversari d’aquest mitjà de comunicació. Amb ell, així com amb la resta de mitjans, es garanteix un dret fonamental com és de la informació. I amb tots els mitjans, i especialment amb el Més i la seva demostrada sensibilitat envers els fets noticiables dels mu-nicipis petits, els pobletans i les pobletanes podem informar-nos sobre els actes més destacats que tenen lloc al nostre municipi.En les seves pàgines hi hem trobat reflectides les nostres festes ma-jors, la nostra presència en esdeveniments tan potents com seran els Jocs Mediterranis, la creació i estrena d’equipaments fonamen-tals per a La Pobla com són la nova escola, el tanatori, la renovació integral del nucli antic, etc.El nostre municipi s’afegeix a les felicitacions per aquests 12 anys de diari Més, així com per la nova edició digital que ara veu la llum, i esperem que segueixin sent per molts anys un altaveu dels pobles del territori.Felicitats i per molts anys!

Una bona notícia per a tothomPERAFORT I PUIGDELFÍ

JOAN MARTÍ PLA I PLAAlcalde de Perafort i Puigdelfí

Felicitats i enhorabona

LA POBLA DE MAFUMET

JOAN MARIA SARDÀ I PADRELLAlcalde de la Pobla de Mafumet

Han passat 12 anys des que aquest mitjà va començar a publicar-se amb l’objectiu de donar veu a tot el territori. Es buscava garantir la cobertura de les notícies de ciutats i pobles, i així s’ha fet. Municipis com Perafort i Puigdelfí hem pogut explicar què és el que fem gràcies en part, a aquestes pàgines. Per a nosaltres és doncs important, poder disposar de mitjans que fomentin i ampliïn la pluralitat comunicativa, alhora que obren espais comunicatius per als pobles més petits que, com el nostre, volem donar a conèixer les activitats, festes i actuaci-ons que anem duent a terme al llarg de l’any.

Han estat doncs, 12 anys d’amistat o, el que és el mateix, 3.000 exemplars del Diari Més que han anat sortint al carrer de manera in-interrompuda, de dilluns a divendres. Des de Perafort i Puigdelfí, es-perem poder continuar llegint les vostres notícies molts anys més, al-hora que us desitgem molta sort en el nou projecte digital que tot just inicieu avui. Aquesta és sense dubtes, una bona notícia per a tothom.

Moltes felicitats!

L’encert de la immediatesa i la proximitat amb el lector

CAMBRILS

Sempre que arriba un aniversari és motiu de celebració. Però més encara quan, tot i les dificultats que viu massa sovint la premsa, un dels mitjans de comunicació gratuïts i de referència a les nos-tres comarques ha pogut complir el seu dotzè aniversari i treure al carrer el número 3.000. I, a més, ho fa amb bona salut i amb nous projectes i reptes als quals també ara dóna sortida com és la seva aposta pel camp digital. No puc fer altra cosa, doncs, que presen-tar-vos la meva felicitació per la feina ben feta.

La vostra tasca de comunicar els fets que succeeixen és necessà-ria en la nostra societat. Per a les administracions, també sou una peça clau del nostre engranatge perquè ens ajudeu a fer arribar als ciutadans part de la nostra acció de govern. Són moltes les persones que cada dia trien el vostre diari per tal de mantenir-se informades d’allò que passa al seu entorn més immediat. El Més és un diari pro-per, que ha tingut el gran encert de posicionar-se com un mitjà de consum ràpid, que passa de mà en mà multiplicant així la difusió de les informacions que s’hi publiquen. Allà on vagis, sempre trobes a prop un expositor del Diari Més i són moltes les persones que cada dia, a primera hora, acudeixen al seu comerç de referència perquè saben que allí podran trobar-ne un exemplar. Moltes felicitats un cop més i molta sort i encerts en aquesta nova etapa en què també feu el salt en l’àmbit digital. Us encoratgem a continuar sumant i a compartir-ho amb tots nosaltres. Per molts anys!

CAMÍ MENDOZAAlcaldessa de Cambrils


RedaccióLa portada és la presentació del Diari Més cada matí. En imatges i poc text, es dibuixa l’actuali-tat que protagonitza la jornada. Aquest any, s’han succeït in-formacions que han ocupat la primera pàgina de la capçalera gratuïta referent del Camp de Tarragona. Ha sigut un any de marcada actualitat política amb

la campanya prèvia a les elec-cions a la Generalitat que van tenir lloc al mes de setembre i la posterior investidura del nou President de la Generalitat, les eleccions municipals i el pacte a l’Ajuntament de Tarragona. Un altre dels temes que ha ocupat portades durant aquest any, han sigut els futurs Jocs Mediterranis 2017.

PORTADES

Un any ple d’informació a les portades del Diari MésLes pàgines del rotatiu s’han omplert diàriament amb l’actualitat local i general

Dijous, 29 de gener de 2015núm. 2.718

www.diarimes.com

A dalt, un detingut a Torredembarra i Salomó Hernández, a l’escorcoll de Cambrils. A baix el registre del Club Havana amb l’arrestat i, a la dreta, detencions al Perelló.

CRISTINA AGUILAR

Detenen una trentena de persones en una operació contra el frau fiscalTARRAGONA Els Mossos, la Guàrdia Civil i la policia francesa realitzen 17 escorcolls a

diferents habitatges i despatxos, entre aquests, una assessoria de Tarragona i un prostíbul

TRAMA El centre operatiu del grup estaria a Tarragona i a Cambrils i compraven vehicles

d’alta gamma a Alemanya per vendre’ls a altres països eludint el pagament de l’IVA. P2-4

REUS

El jutge del cas Innova cita a declarar tres exdirectius de SagessaEs tracta d’Enric Agustí, Lluís Nualart i José Maria Benet. P8

REUS

L’Escola La Vitxeta, en peu de guerra per la pèrdua d’una línia de P3Ensenyament diu és una possibilitat davant la pèrdua d’escolars. P9

CAMP DE TARRAGONA

La Policia Nacional desmantella una empresa fictícia a la Pobla

Detencions a Tortosa en una operació contra la venda de peces espoliades a Egipte. P11

ICV intenta que Brusel·les es posicioni contra Castor

Mor un veí de Tarragona en un accident de trànsit a Salou. P12

ESPANYA

El jutge imputa 78 alts càrrecs de Caixa Madrid i Bankia per les targetes opaques

Mor un soldat espanyol al Líban. P13

ESPORTS

Vicente Moreno podria provar el 4-3-3 diumenge. P14

Jorge Giménez, un dels més estimats per l’afició del CF Reus. P15

AVUI

CAMP

Tarragona, per fi, s’alia amb Reus, Salou, Vila-seca i CambrilsEs promociona a Fitur amb l’aliança turística de la Costa Daurada. P10

CEDIDA TARRAGONA

El comitè local d’UDC defenestra Robert Vendrell i posa Josep Maria Prats al seu llocArgumenten que el ja excap local no és un

interlocutor vàlid i prou fort per negociar amb el

candidat de CDC, Albert Abelló. P5

Dilluns, 29 de febrer de 2016núm. 2.990

www.diarimes.com

L’Arboç i la Torre lideren la recaptació en multes de trànsit per habitantEMPRESA El municipi del Baix Penedès ingressa en sancions 48,18 euros per veí, pels 32,53 de la localitat del Tarragonès, segons un informe amb dades del Ministeri d’Hisenda. P2

Retencions d’anada i tornada per veure la neuCAMP Malgrat l’episodi de dissabte en què una seixantena de vehicles van quedar atrapats a la carretera, centenars de cotxes van tornar ahir a les muntanyes de Prades per gaudir de la neu provocant cues. P10

Als afores de Prades, els camps presentaven un aspecte insòlit, ple de famílies jugant i fotografiant-se amb la neu.

OLÍVIA MOLET

TARRAGONA

El Corte Inglés ofereix baixes voluntàries als seus empleats majors de 58Els que s’hi acullin rebran el 70% del salari fins als 62 anys. P3

REUS

Unió de Pagesos guanya amb 73,4% dels vots a TarragonaEl sindicat guanya àmpliament les eleccions agràries a Catalunya. P7

ESPANYA

El PSOE repta a Podemos a consultar les seves bases sobre un acordCiutadans votarà a favor de la investidura de Sánchez. P21

ESPORTS

El Barça Lassa guanya a la ciutat de Reus la seva vintena Copa del Rei Disputava la final contra el Vic i el va vèncer per 4-1. P27

CRISTINA AGUILAR

El porter rebent la copa.

Dimarts, 17 de març de 2015núm. 2.751

www.diarimes.com

El monarca, entrant ahir a la TAP, escortat per Josep Poblet, exercint d’amfitrió a les instal·lacions, i l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, amb la resta del comitè.

CRISTINA AGUILAR

El rei Felip VI avala l’organització dels Jocs Mediterranis 2017TARRAGONA En la seva primera visita oficial com a monarca a la capital, és nomenat

president del comitè d’honor de l’esdeveniment esportiu en un acte multitudinari al Teatre

VISITA REIAL Diu que la cita és l’exemple de «la unitat i el sentit de responsabilitat dels

espanyols» i de com, «treballant units, es poden aconseguir grans fites». P2-6

TARRAGONA

S’arxiva el cas dels suposats sobresous a la Federació de MunicipisL’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, diu que «s’ha fet justícia». P8

TARRAGONA

Fercasam aposta pel Pacte de Convivència NocturnaCreu que seria la solució pels problemes entre veïns i la Otto Zutz. P9

MÓN

El Govern andorrà decreta el ‘corralito’ a la BPALa retirada de diners es limita a 2.500 euros setmanals. P15

EFE REUS

Núria Borrell, filla de l’exalcalde Anton Borrell, serà la número 2 dels socialistes reusencsEl PSC aposta per una candidata arrelada a la ciutat per recuperar la confiança dels votants als pròxims comicis municipals. P10

ESPORTS

Els jugadors del Reus tindran minuts al Morell, si acaba a TerceraAmbdós clubs treballen en un acord per cedir futbolistes. P17

Dilluns, 11 de gener de 2016núm. 2.955

www.diarimes.com

TARRAGONAEl nou carregador de mòbils al carrer, objecte de vandalisme. P6

CAMP DE TARRAGONA

Els Tres Tombs més matiners, a Valls. P12

ESPORTSEl CD Morell suma un gran empat al camp del líder Prat (2-2). P18

AVUI

Artur Mas, d’esquena, s’abraça amb Carles Puigdemont poc abans de començar el ple del Parlament.

EFE

Carles Puigdemont, investit 130è president de la GeneralitatPOLÍTICA Els 62 diputats de JxS i 8 de la CUP voten a favor, 2 cupaires s’abstenen i la resta vota en contra d’un president que es compromet a seguir el full de ruta sobiranista. P2-4POBLACIÓ

El cens de Tarragona perd una mitjana de 566 habitants a l’anyLa caiguda demogràfica va començar l’any 2009 i s’ha mantingut amb una mitjana d’1,5 persones menys per dia. P5

REUS

La línia R15 acumula 13 dies de retard en tres mesosEn total, la línia que uneix Reus i Barcelona ha registrat gairebé sis hores de demora el darrer trimestre. P8

CAMP DE TARRAGONAEls afectats per la fallida de Caixa Agrària agafaran la via legal

P11

ESPORTS

El Reus s’imposa a la Pobla (3-2) en un derbi vibrantUn doblet d’Haro fulmina una Pobla que planta cara. P14-16

CRISTINA AGUILAR

Alberto Benito.

ESPORTS

El Nàstic, a punt de tancar el fitxatge de Joselu, punta del FerrolHa marcat deu gols en el que va de temporada a Segona B. P17

3314/03/2016 diarimés12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.000Dimarts, 19 de gener de 2016

núm. 2.961www.diarimes.com

L’agenda política estatal atura el pacte entre PSC, PP i Unió a TarragonaPOLÍTICA El possible acord, que ha dividit els socialistes, va avançar després de l’aprovació del pressupost, però s’ha frenat a l’espera de com evoluciona la formació de govern a Madrid. P2

Ferrari Land alçarà dues torres de rebot de 55 metresPORTAVENTURA El nou parc tindrà també un circuit de carreres familiar i vuit simuladors, a banda de l’accelerador vertical, de 112 metres, que serà la muntanya russa més alta d’Europa. P10

Simulació de com serà el circuit de carreres familiar, altra de les atraccions que es construirà dins del nou parc.

CEDIDA

TARRAGONALa CUP avisa que el cas Inipro es podria haver repetit en altres ajuntaments. P3

CAMPLa fiscalia vol portar a judici les irregularitats en l’adjudicació de les guinguetes de Torredembarra. P11

ESPORTS

López Garai: «Ja sabia què era el Reus». P16

AVUI

ESPORTS

Aníbal: «Si tornava a Espanya havia de jugar al Nàstic»El club anuncia la marxa de Mousa i la renovació de Gerard Valentín. P15

OLÍVIA MOLET

Aníbal Zurdo.

Dimarts, 10 de novembre de 2015núm. 2.915

www.diarimes.com

TARRAGONA

Jordi Salvador: «Si m’he decidit a encapçalar una llista, és per ser fidel a la classe treballadora des d’un altre àmbit». P6

Demanen a l’Arquebisbe que prengui mesures per permetre l’entrada de dones a la Sang. P7

Giné: «No podem organtizar totalment la seguretat dels Jocs del 2017 si encara no sabem on va la Vila Mediterrània» P8

CAMP DE TARRAGONA

Comencen les obres de construcció de les rotondes a la N-340 que va imposar Foment. P12

Els ciutadans poden consultar a la xarxa les xifres de turisme de la província. P13

MÓNL’Organització Mundial de la Meteorologia avisa de la perillositat del canvi climàtic. P15

REUSEl CF Reus segueix fidel a la seva identitat en tot moment.

El Calafell rep el Barça i el Vendrell visita el Lloret, a les nou. P17

El CBT anuncia el fitxatge de Jamal Wilson. P18

AVUI

Els diputats de Junts pel Sí i la CUP aplaudint, els del PP van exhibint la bandera catalana i espanyola i la resta de diputats, asseguts.

ACN

El Parlament aprova la declaració d’independència de CatalunyaTEMA DEL DIA Artur Mas alerta –durant el seu discurs– que, sense investidura, el procés

quedarà encallat i demana que no es perdi el temps innecessàriament. P2-4

TARRAGONA

Els jutjats de la província són els més congestionats Segons dades del segon trimestre del 2015 del

CGPJ, estan més saturats que els de Barcelona,

Lleida i Girona. P5

REUS

Reordenen la mobilitat de l’entorn de la FiraEntre d’altres, s’han ampliat les voreres, s’han

instal·lat semàfors i també s’han adequat horaris

del moll de càrrega. P9

ESPORTS

Manolo Martínez: «Nosaltres som prudents i seguirem així»

P16

REUS

La pèrdua de turisme rus provoca que el Tax Free retorni un 72% menysDel juny al setembre s’han reemborsat 16.431 euros. P10

Dimecres, 12 d’agost de 2015núm. 2.853

www.diarimes.com

TARRAGONABrico Depôt ajudarà a la Casa d’Oficis amb la rehabilitació de 40 llars a la ciutat. P6

El Servei d’Ocupació comptarà amb un nou local al carrer Zamenhof cedit pel Consell Comarcal. P7

Els dracs de Sant Roc celebren l’aniversari amb les festes del barri. P8

REUSL’Hospital Sant Joan incorpora el primer MIR en oncologia radioteràpica. P9

Una setantena de finques seran expropiades per les obres de la carretera que va a Maspujols. P10

CAMP DE TARRAGONALlibertat sota fiança de 600.000 euros per a Jordi Sumarroca. P11

Els vehicles elèctrics podran carregar-se a Cambrils. P14

ESPANYARato contradiu la versió de Fernández Díaz i assegura que van tractar la seva situació processal. P15

ESPORTSEl grana Iago Bouzón ultima la seva posada a punt. P17

AVUI

Un dels senegalesos que va ser detingut després dels primers aldarulls i de la primera càrrega policial. Els concentrats van llençar pedres i objectes als agents.

CRISTINA AGUILAR

La mort d’un senegalès en una batuda desferma disturbis a SalouSUCCESSOS L’home cau d’un tercer pis quan els Mossos entren al seu domicili en un registre i l’actuació provoca una gran concentració i aldarulls que es perllonguen tot el diaCOSTA Els agents carreguen contra els centenars d’exaltats i comença una batalla campal al carrer Barcelona que acaba amb l’atrinxerament dels senegalesos al pas a nivell del tren. P2-4

Dimecres, 13 de gener de 2016núm. 2.957

www.diarimes.com

TARRAGONAUn jutge obliga a CatalunyaCaixa a retornar un fons d’inversió a un matrimoni. P5

CAMP DE TARRAGONANitricomax ampliarà la seva planta de la Canonja i duplicarà la producció. P9

Roben a un xalet dels Pallaresos mentre els propietaris estaven dormint. P10

ESPORTSEl Reus Deportiu cau golejat davant del Barça (2-6). P17

AVUI

Carles Puigdemont passant revista a la formació de gala del cos de Mossos d’Esquadra de la Generalitat de Catalunya.

efe

El President Carles Puigdemont promet fidelitat al «poble català»CATALUNYA L’Advocacia de l’Estat estudia la fórmula emprada en el jurament del càrrec,

amb la qual, el nou cap de la Generalitat va obviar la Constitució i el Rei. P12-13

TARRAGONA

Es posa en marxa el pagament de parquímetres amb el mòbilA través de l’aplicació Telpark, els conductors ja poden estalviar-se les cues, fer l’abonament i, fins i tot, anul·lar les denúncies. P2

REUS

L’Aeroport en caiguda: perd un 17% en el volum de passatgersHa tancat el 2015 en negatiu, un any que ha estat de rècord a altres aeròdroms de la resta de l’Estat. P6

REUS

Fira Centre Comercial ha superat el milió de visitants

P7

MÓN

Un atemptat a Istanbul causa 10 morts i una quinzena de feritsAlgunes de les víctimes mortals van ser turistes alemanys. P14

ESPANYA

Patxi López, exlehendakari, presidirà el Congrés dels DiputatsPSOE i Ciutadans arriben a un acord al que se suma el PP. P14

ESPORTS

L’hispano- mexicà Aníbal Zurdo serà el nou davanter del Nàstic L’entrenador Vicente Moreno l’espera a l’entrenament d’avui. P15

Divendres, 6 de novembre de 2015núm. 2.913

www.diarimes.com

OLÍVIA MOLET

Reus inaugura la Fira Centre Comercial

CIUTAT L’equipament que es va començar a gestar el 2006 obre portes al públic avui. P8-11

CATALUNYA

El Tribunal Constitucional dóna llum verd al debat sobre la rupturaAdverteix que exercirà les seves funcions «amb determinació». P22

Dilluns, 28 de setembre de 2015núm. 2.885

www.diarimes.com

FUTBOL

El Nàstic obté un valuós empat en el desplaçament a ValladolidL’empat sense gols deixa el Nàstic com a tercer classificat. P28 a 30

Victòria independentistaEFE

PARLAMENT Ciutadans se situa com a segona força, amb 25 diputats, 16 més que als comicis del 2012

CATALUNYA Mas diu que Junts pel Sí té una «gran força i legitimitat» per tirar endavant el procés

REACCIONS Les forces constitucionalistes afirmen que, si eren plebiscitàries, la victòria ha estat del «no». P2 a 19

TARRAGONA Junts pel Sí obté 9 diputats a la província, C’s 4, el PSC 2, i PP, CUP i CSQP, n’aconsegueixen 1

62

10 1125

1116

JxSÍ

CUP

C’s

PSC

CSQP

PPMajoria absoluta

Junts pel Sí i la CUP superen la majoria absoluta i aconsegueixen el 47,8 % dels vots

Dimecres, 3 de febrer de 2016núm. 2.972

www.diarimes.com

El Joan XXIII reclama una segona sala de la Unitat d’HemodinàmicaTARRAGONA El cap de Cardiologia de l’hospital, Alfredo Bardají, diu que el nombre

d’actuacions s’ha duplicat en el darrer any, en què el servei funciona les 24 hores. P2

Ballestros signa el pacte de govern «no ideològic» TARRAGONA L’alcalde defensa que l’acord amb PP i Unió és «de ciutat, de valents i optimistes» i que se cimenta en set compromisos sobre infraestructures, les persones i el futur de la capital. P2-3

Alejandro Fernández (PP), Josep Fèlix Ballesteros (PSC) i Josep Maria Prats (Unió Democràtica), després de rubricar el document, ahir a Casa Canals.

CRISTINA AGUILAR

TARRAGONA

L’exregidora Victòria Pelegrín acredita la seva innocènciaHo diu el seu advocat, després de declarar en el cas Inipro. P5

CRISTINA AGUILAR

Victòria Pelegrín i Pau Pérez.

CAMP DE TARRAGONA

Els repartidors de Calafell denuncien robatoris a la platjaEls lladres forcen els panys dels camions o trenquen la lona. P10

ESPORTS

El Nàstic ha revolucionat la plantilla durant el mercat d’hivernSis futbolistes han marxat i els mateixos han fixat. P12-13

REUS

Una gran vorera servirà per connectar Mas Pellicer i el TecnoparcSerà de 275 metres i estarà enllestida en dos mesos. P7

ESPANYA

Felip VI encarrega a Pedro Sánchez que intenti formar governEl candidat del PSOE demana un marge per a la investidura. P11

Dimarts, 23 de febrer de 2016núm. 2.986

www.diarimes.com

CAMP DE TARRAGONA

Els socis productors de la Cooperativa de Cambrils no cobren a tempsHan començat a tenir problemes econòmics i s’estan agrupant. P12

CAMP DE TARRAGONA

La Fiscalia demana 4,5 anys de presó per Daniel MasaguéL’exalcalde de Torredembarra defensa la seva innocència. P13

Els sindicats alerten del possible tancament de la planta de BIC GraphicTARRAGONA La companyia va reunir els treballadors per informar-los de «canvis estratègics» i la mesura afectaria 370 famílies

REUS

Una vintena més de metges declararan als jutjats per TraiberLa desfilada de facultatius s’allargarà fins a l’abril. P8

ESPANYA

La reunió entre els partits d’esquerra finalitza sense acordPSOE, IU, Compromís i Podemos continuaran negociant avui. P15

TARRAGONADetenen un home per agredir la seva parella al carrer. P4

Una dona ha de treballar 53 dies més a l’any per tenir el mateix salari que un home. P5

Ana Surra: «Si els immigrants rebessin més informació, participarien més al procés». P7

REUSL’Ajuntament intenta pal·liar la manca de farina i sucre del Programa de Gestió Alimentària. P10

Més de 200 voluntaris participen en un estudi sobre els beneficis del suc de taronja. P11

ESPORTSAlberto Varo i Fabrice Ondoa es disputen la porteria del Nàstic contra el Valladolid. P16

Els gols de Dinis, claus pel CF Reus. P17

El president del CF Pobla, Josep Mir, rep el premi de ‘Millor Dirigent de Club 2015. P18

AVUI

LABORAL Els sindicats sospiten que els passos que està donant l’empresa són l’avantsala d’un tancament imminent i definitiu. P2

La planta, que té seu a Tarragona des de fa 49 anys, s’ubica al polígon Entrevies de la ciutat de Tarragona

CRISTINA AGUILAR

TARRAGONA

Investiguen l’origen de la fuita de la taca d’hidrocarbur al PortAhir, finalment, es va desactivar el Pla Interior Marítim. P3

12è ANIVERSARI/NÚMERO 3.00036 diarimés 14/03/2016

1514/03/2016 diarimésCATALUNYA-ESPANYA-MÓN

FELICITACIONS Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a [email protected]

Moltes felicitats Biel, Noemi i Mila, pels vostres aniversaris d’ahir. Molts petons per tots!

Muchas felicidades Juan, por tu aniversario de ayer. Dese-amos pasaras un bonito día. Besos de tu familia.

Per molts anys Maria. Que passis un bon dia del teu 10è aniversari. T’estimem molt.

¡Muchas felicidades, princesa! ¡ Tu mami, Ángel, Lucas y ia-ios te quieren mucho!

Borràs diu que el Govern lliurarà 1.000 pisos per a lloguer

La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, va assegurar ahir al canal 324 que el Govern destinarà durant el 2016 uns 1.000 habitatges per a lloguer social, dels quals la meitat es lliuraran abans de l’estiu. Borràs va admetre però, que calen pressupostos per poder arribar a l’objectiu de 3.000 habitatges per al pro-per període que van fixar en el ple al Parlament. ACN

La coalició de Merkel perd vots i puja el populisme d’AFD

Els conservadors de la cance-llera alemanya, Angela Mer-kel, i els socialdemòcrates van perdre ahir vots en les elecci-ons celebrades en tres estats federats, on van irrompre amb força els populistes de dreta d’Alternativa per a Alemanya (AFD), segons destacaven els sondejos a peu d’urna. AFD aconseguia el seu millor re-sultat –entre el 23 i el 21% dels vots–, a l’estat de Saxònia-An-halt (est del país). EFE

Almenys 27 morts i 75 ferits en una explosió a Ankara

SUCCESSOS

L’atemptat que va tenir lloc ahir al matí al centre d’Ankara va causar, almenys, 27 morts i 75 ferits, segons va informar l’ofi-cina de la governació de la capi-tal turca en un comunicat. L’ex-plosió es va produir a dos quarts de cinc de la tarda a la cèntrica plaça de Kizilay, a prop del parc Güven i en els voltants d’una comissaria i d’una parada d’au-tobús. La detonació va procedir d’un cotxe bomba, fet el que podria deure’s a un explosiu a

control remot o que hi hagués una persona suïcida dins del vehicle. Fins a 23 víctimes van morir al mateix lloc dels fets, mentre que les altres quatre van sucumbir a les seves ferides durant el camí a l’hospital. Els ferits van ser transportats a una desena de clíniques.E Consell Audiovisual de Turquia (RTÜK) va vetar l’emissió d’imatges del lloc de l’atemptat, al·legant que estava prohibit «mostrar cossos sense vida». EFE

Fins a 16 morts en un atac terrorista a la Costa d’Ivori

CONFLICTE

Almenys setze persones, entre elles quatre europeus i dos sol-dats, van morir ahir en un atac terrorista perpetrat contra una coneguda zona costanera de Costa d’Ivori, a uns 40 quilò-metres d’Abidjan. El president ivorià, Alassane Ouattara, va donar aquestes xifres en un comunicat oficial emès des del lloc dels fets, tot i que al tanca-ment d’aquesta edició encara no s’havia informat oficialment de la identitat i nacionalitat de

les víctimes. L’atac tenia com a objectiu el bar de l’hotel Étoile du Sud, situat a primera línia de platja de Grand Bassam, una zona turística molt popular en-tre els ivorians i els estrangers que viuen a Costa d’Ivori.

Almenys sis atacants armats amb fusells kalaixnikov i gra-nades van començar a disparar indiscriminadament contra la gent que estava al bar cridant «Al·là és gran», segons testimo-nis. EFE

Rajoy confia que Sánchez oblidi el «sectarisme»

POLÍTICA

El president del Govern, Mari-ano Rajoy, confia en què pugui triomfar la raó en el líder del PSOE, Pedro Sánchez, perquè oblidi el seu «sectarisme» i es pugui impedir la convocatòria d’unes noves eleccions. Rajoy va expressar aquesta confian-ça ahir en la seva intervenció al Congrés Provincial del PP de Pontevedra, que va convertir-se en un acte de desgreuge al president després que l’Ajunta-ment d’aquesta ciutat aprovés

declarar persona «non grata», després d’una proposta de di-versos regidors. Rajoy va aler-tar que el PSOE pretén tornar a Espanya al «punt de partida» de la crisi econòmica i va ins-tar Sánchez a oblidar dels seus interessos personals i pensar en els dels espanyols. «Espero que siguem capaços, abans que es convoquin les eleccions de manera automàtica per al 26 de juny, d’arribar a una entesa», va defensar. EFE

EFEA punt de complir-se un any de la tragèdia del vol de German-wings, la comissió francesa en-carregada de la recerca va revelar ahir que un metge va diagnosti-car, deu dies abans dels fets, una possible psicosi al copilot, An-dreas Lubitz, i va recomanar que fos tractat en un hospital psiqui-àtric. L’alemany Lubitz, segons l’informe final de seguretat, va estavellar l’aparell deliberada-ment en els Alps francesos i ni les autoritats d’aviació ni la seva empresa coneixien el diagnòstic del metge privat generalista que l’havia atès. Per això, la comissió va fer ahir una sèrie de recoma-nacions centrades en el control mèdic d’aquests professionals i en el reforç de la normativa per evitar que es repeteixin succes-sos com aquell.

La recerca francesa va consta-tar que no se li havia pogut impe-dir volar, aquest 24 de març de Barcelona a Düsseldorf, amb 144 passatgers, perquè ni el copilot ni

els facultatius van informar del seu estat. A més, el seu compor-tament previ tampoc va cridar l’atenció dels seus companys.

L’informe va recalcar que les dades disponibles actualment no proporcionen una «consciència exacta» dels riscos en vol rela-cionats amb problemes mentals o incapacitat, i va efectuar onze recomanacions per abordar una problemàtica «difícil».

«Han d’exigir-se regles més clares per saber quan és neces-sari trencar el secret mèdic», va assenyalar Arnaud Desjardins, des de la seu de l’agència fran-cesa encarregada del cas, la BEA. També va dir que busca un major equilibri entre aquest principi i la seguretat pública. L’organisme aclareix que no ha d’haver-hi risc legal per al professional sanitari i que, al mateix temps, han de sal-vaguardar-se les dades privades del pacient enfront d’una divul-gació innecessària.

La recerca francesa insta a de-finir les condicions per al segui-

ment de l’aptitud per volar de pi-lots amb historial de problemes psicològics o psiquiàtrics, així com a efectuar anàlisis rutinà-ries d’incapacitació en vol, amb

especial atenció a aquests tras-torns. Anima igualment a definir les modalitats sota les quals la normativa europea permetria que els pilots fossin declarats aptes mentre prenen medicació antidepressiva sota supervisió mèdica.

La recerca veu necessari que els operadors incloguin atenu-ants dels riscos socioeconòmics

derivats de la pèrdua de llicència per causes mèdiques i engeguin grups de suport «entre iguals», que els orienti i mantingui la confidencialitat de la informació.

Les alarmes sobre Lubitz es remunten a abril de 2009, quan el centre de medicina aeronàuti-ca de Lufthansa no va revalidar el certificat mitjà d’idoneïtat per depressió. A finals de juliol del mateix any en va obtenir un de nou, amb restriccions en cas de recaiguda, i l’últim, de juliol de 2014, tenia validesa fins agosto de 2015. El desembre de 2014, cinc mesos després de l’últi-ma revalidació, va mostrar els símptomes d’una depressió amb símptomes psicòtics, però cap dels amb els quals va contactar era examinador aeronàutic.

La BEA no dicta cap recoma-nació sobre la modificació dels dissenys de les portes de cabina, on Lubitz es va tancar abans de fer caure l’aparell. Encara que admet que la presència de dues persones en aquest habitacle pot

dificultar casos de suïcidi, creu que no elimina aquest risc i, fins i tot, afegir riscos de seguretat que han d’avaluar-se.

El secretari de la Comissió es-panyola d’accidents i incidents d’aviació civil (CIAIAC), Jorge Juan Valero, va recalcar ahir a la premsa espanyola, que aquestes recomanacions són «addicio-nals» i de caràcter facultatiu fins que els organismes competents decideixin o no la seva validació.

«No podem pretendre que siguin barreres cent per cent efi-caces», va afegir el director de la BEA, Rémi Jouty, que va apuntar que alguns països ja tenen pràc-tiques similars i que és massa aviat per augurar possibles reti-cències per part de la professió.

L’informe, es va donar a co-nèixer divendres a l’Associació d’Afectats del Vol GWI 9525 en els Alps, que reuneix a famílies de víctimes d’aquesta tragèdia, la majoria espanyoles, han de-manat avui a les institucions els «canvis legals necessaris».

L’Associació d’Afectats creu que el sistema de control dels pilots «ha fallat enormement»

MÓN

El copilot de Germanwings tenia depressió amb símptomes de psicosiLa comissió que investiga el cas proposa que es facin canvis legals que permetin als metges trencar el secret mèdic

L’informe proposa que es redefineixin les condicions mèdiques per acreditar als pilots

16 diarimés 14/03/2016 ESPORTS

Vicente M. IzquierdoEl Gimnàstic de Tarragona cedeix un empat a casa contra la Ponfer-radina (1-1) en un duel en el qual

una acció desgraciada desembo-ca en el 0-1, tot i que el conjunt visitant aconsegueix refer-se i sumar un punt amb gust a poc, però que no és el mateix que una derrota. El públic del Nou Estadi va respondre i va superar les 7.200 butaques plenes en un par-tit en el qual va tornar a haver-hi disconformitat amb l’actuació arbitral.

Els visitants es van trobar amb un gol molt matiner, que els va ajudar a abaixar els braços i a conformar-se amb un empat que els hi venia molt bé, no només pel fet de sumar el punt, sinó també per omplir de moral una plantilla que voreja la part baixa de la classificació.

El punt sap a poc per al con-junt tarragoní, ja que el fet de no haver guanyat ha desplaçat el conjunt grana a la setena posició a la taula classificatòria, fora de la zona de promoció d’ascens. Ara bé, aquest diumenge tindrà la possibilitat de tornar-hi, ja que visitarà un equip en hores bai-xes, el Bilbao Athlètic (cinc de la tarda).

No va haver-hi sorpreses a l’onze, i Vicente Moreno va re-petir la mateixa alineació que va empatar, el passat diumenge, a Alcorcón. A l’eix de la defensa va apostar per Xavi Molina i Iago Bouzón, prescindint de Pablo Marí, i els dos centrecampistes

van tornar a ser Sergio Tejera i Aburjania. Ambdós futbolistes van anar de menys a més i, amb el pas dels minuts, es van anar trobant més a gust sobre el verd.

Qui va mostrar una cara millo-rada respecte les darreres cites va

ser Jean Luc. El menut extrem va tornar a aportar dosis d’electri-citat per banda dreta que, com-binades amb la seva velocitat, van aconseguir portar de corcó la defensa rival.

Però el partit es va trencar

completament quan només s’havien disputat dos minuts de joc. Una centrada sense aparent perill des de la banda esquerra d’Aguza va trobar-se amb el cap de Xavi Molina. La trajectòria de la pilota, en el moment de

l’impacte de la pilota en el de la Canonja era clar: entrava. Un 0-1 que podia fer ensorrar a qualse-vol. El Nàstic, però, no ho va fer.

Molt nerviososEls primers minuts dels locals, però, van estar protagonitzats pels nervis en defensa. Alguna imprecisió de Iago Bouzón va fer enfadar el públic del Nou Esta-di. Tots dos equips s’hi jugaven molt. El Nàstic, seguir a dalt i, el seu rival, endinsar-se en terrenys

perillosos.Aviat va voler reaccionar el

conjunt tarragoní. Tejera, als set minuts de joc, va provar-ho des de lluny, sense sort. Per cert, el migcampista va veure la cartoli-na groga, la que suposa la cator-zena del seu compte particular aquesta temoprada.

No hi havia ocasions clares, però el Nàstic empenyia més, amb una Ponferradina que, lògi-cament, l’esperava al darrere, cò-moda amb el resultat. Aburjania

FUTBOL

Al Nàstic se li fa curt el partitEls tarragonins regalen un gol als quatre minuts, empaten en el 49’ i acaben el partit a l’àrea d’una Ponferrandina que es va rendir aviat

La igualada desplaça el Nàstic a la setena posició a la taula, fora dels llocs de promoció

Els locals van començar amb molts nervis i errades infantils en defensa

gimnàstic 1ponferradina 1

Gimnàstic. Manolo Reina, Xisco Campos (Lobato, 69’), Xavi Moli-na, Iago Bouzón, Mossa, Aburjania, Sergio Tejera (Lévy Madinda, 46’), Jean Luc, Archille Emaná, José Na-ranjo (De la Espada, 84’) i Aníbal Zurdo.Ponferradina. Dinu, Seoane, Raillo, Ignasi Miquel, Casado, Alan Baró, Basha (William, 89’), Acorán, Agu-za, Álvaro Antón (David, 77’) i Ber-rocal (Melero, 92’).Gols. 0-1 Xavi Molina en pròpia por-teria (2’); 1-1, José Naranjo (49’); Àrbitre. Daniel Jesús Trujillo Suárez (Tinerfeny). Va mostrar la targeta groga als locals Sergio Teje-ra, Jean Luc, Xisco Campos, Aburja-nia i Archille Emaná; i als visitants Aguza, Ignasi Miquel, Alan i David.Incidències. El Nou Estadi va aco-llir 7.272 espectadors.

CRISTINA AGUILAR

Vicente Moreno va acabar jugant amb tres centrals i Lobato com a carriler esquerre

1714/03/2016 diarimésESPORTS

va tenir un gran protagonisme, ja que no només ocupava la parcel·la del centre del camp, sinó que també s’incrustava en moltes ocasions entre els dos centrals. Ara bé, no van ser els millors 45

minuts del Nàstic els de la prime·ra meitat d’ahir.

En el segon acte, tot va can·viar. Vicente Moreno va decidir moure banqueta i va seure a Ser·gio Tejera. Lévy Madinda va ser l’escollit per substituir·lo. El cen·tre del camp grana va guanyar en pausa i en control i, tan sols qua·tre minuts després de l’inici del segon acte, els locals van aconse·guir igualar l’electrònic.

Una centrada que va venir per banda esquerra no va trobar re·

matador clar, i l’esfèrica va que·dar a peus del pitxitxi, de José Naranjo. Des de dins de l’àrea, però en una situació llunyana, el davanter va disparar i va trencar totes les teranyines de la porteria rival.

Amb tot a pel triomfEl tècnic local va veure·ho clar. El seu equip podia emportar·se els tres punts, però necessitava una empenta. Aquesta, va arribar en forma de substitució. Lobato va

substituir Xisco Campos, en un canvi netament ofensiu i una de·claració d’intencions per part del tècnic valencià. Atacant, el Nàs·tic jugava amb defensa de tres homes, com eren Iago Bouzón, Xavi Molina i Mossa i, defensant, Lobato s’incrustava de lateral, i els tres restants completaven la rereguarda.

Es creixia més i més un Nàstic que va tenir dues ocasions molt clares. La primera, d’Emaná, en el 71’. Lobato va connectar una

centrada des de l’esquerra que l’africà va rematar alt. Cinc mi·nuts després, Mossa s’atrevia a disparar des de més de 30 me·tres, enviant l’esfèrica a córner.

La va tenir també la Ponferra·dina, que va estar a punt de callar el Nou Estadi amb un xut que es va trobar Alan. Tal com li venia, va disparar i Reina, molt ben col·locat, va desviar la pilota salvant el seu equip.

Va decidir jugar·s’ho tot l’en·trenador local i va donar entra·

da a De la Espada substituint un José Naranjo que s’ho havia deixat tot al camp. Aquest canvi va motivar que els locals es bol·quessin completament a l’àrea contrària, amb dos puntes clars, com De la Espada i Aníbal, i un Emaná que, de tant en tant, feia de les seves. Finalment, però, no es va poder evitar l’empat i, tot i que els locals van acabar bolcats a l’àrea rival, no van ser capaços de marcar un segon gol que els hauria elevat al cel.

A dalt, Aníbal Zurdo. El davanter va esforçar-se almàxim, però no va marcar.A la dreta, Naranjo celebrantel gol dels locals.

CRISTINA AGUILAR

L’ENTRENADOR

Jean LucMillorat. Va

recuperant la seva millor forma. No

es va entendre amb Aníbal Zurdo en alguna ocasió.

Manolo ReinaSalvador. Només va haver d’intervenir en una ocasió. Va

salvar el que hauria resultat un 1-2 més

que injust.

Archille EmanáIndestructible.

Quan sembla que no arribarà a una pilota, sempre ho fa. A més,

sempre sap treure suc de les situacions.

Xisco CamposAmonestat. Va

veure la cinquena targeta groga de

la temporada, i es perdrà el duel a

Bilbao.

José NaranjoSalvador. Novament,

un gol del jove davanter serveix perquè el Nàstic

sumi un punt més. Va a més.

Iago BouzónErràtic. Molt

imprecís durant els primers instants de la primera meitat. A la segona, es va atrevir a atacar.

Aníbal ZurdoEl gol. És l’únic que

li falta per acabar de completar la seva

adaptació al Nàstic. Lluita i entrega no

se’n guarda.

Xavi MolinaDesencertat. Va

introduir a la pròpia porteria una pilota

sense aparent perill, però es va refer

ràpidament.

Lévy MadindaMinuts. Mitja part per al futbolista,

que va oferir pausa i control. La seva

pròxima titularitat és molt propera.

MossaEsplèndid. Aquest

futbolista està superant l’adjectiu

d’imprescindible. Tot el que va fer, ho va

fer bé.

LobatoLlarg. Va entrar per ocupar tot el carril

esquerre. No va desentonar, però se li va trobar a faltar

més decisió.

Sergio TejeraAssenyalat. Vicente

Moreno el va canviar i el joc de l’equip va

millorar. Amb la d’ahir ja van catorze

targetes grogues.

De la EspadaDemanat. L’afició el va exigir, i Vicente Moreno li va donar l’alternativa. Tot i això, va estar poc

temps al camp.

AburjaniaDecreixent. Millor a la primera meitat, el

centrecampista es va multiplicar i va

ocupar moltes zones del camp.

Vicente MorenoEntregat. Apostant per

l’onze lògic, va canviar un gris Tejera al descans i va acabar jugant amb tres al

darrere.

RESULTATSJornada 29, 2a Divisió

Zaragoza-Albacete 1-0Almería-Girona 1-0Mirandés-Elche 1-2Numancia-AthleticClub 3-2Oviedo-Valladolir 2-4Osasuna-Alavés 3-1Córdoba-Lugo 1-2Llagostera-Mallorca 3-0Huesca-Alcorcón 1-0GIMNÀSTIC-Ponferradina 1-1Leganés-Tenerife 0-1

PRÒXIMA JORNADAAlavés-Lugo

Albacete-OsasunaValladolid-Llagostera

Alcorcón-OviedoElche-Almería

Numancia-CórdobaTenerife-ZaragozaGirona-Leganés

Mallorca-MirandésPonferradina-Huesca

AthleticClub-GIMNÀSTIC

LES DADESCLASSIFICACIÓ

Equip Pts PG PE PP GF GC1 Leganés 52 14 10 5 41 222 Alavés 49 14 7 8 33 273 Oviedo 46 12 10 7 41 344 Osasuna 46 13 7 9 33 305 Córdoba 46 14 4 11 40 386 Zaragoza 45 12 9 8 33 257 GIMNÀSTIC 45 11 12 6 36 308 Elche 43 11 10 8 28 319 Alcorcón 42 11 9 9 32 2910 Lugo 42 10 12 7 34 3411 Valladolid 41 10 11 8 34 2912 Girona 40 10 10 9 31 2413 Mirandés 40 10 10 9 43 3714 Tenerife 40 10 10 9 35 3515 Numancia 38 8 14 7 39 3616 Huesca 33 7 12 9 27 3017 Ponferradina 32 8 8 13 29 3618 Almería 30 6 12 11 27 3619 Mallorca 30 7 9 12 23 3220 Albacete 26 6 8 15 27 4221 Llagostera 25 7 4 18 26 4022 AthleticClub 21 5 6 18 21 36


Vicente M. IzquierdoNo va marxar content Vicente Moreno després de l’enfronta-ment d’ahir. El tècnic va reco-nèixer que «no ha sortit el partit que volíem. No sé si hem llençat la primera meitat, o no ha sortit res. Això ha reforçat una mica el partit que tenien ells preparat. No ha de ser excusa, ja que tení-em 43 minuts per endavant per solucionar-ho. Hem estat molt precipitats, molt nerviosos. A la segona meitat l’equip ha jugat a camp contrari, però no ha tin-gut l’encert suficient per marcar aquest segon gol».

Moreno va avisar que «si vo-lem continuar a la zona on es-tem fins ara, no ens val sumar d’un en un repetidament, però

això és molt complicat, és més difícil del que sembla». A més, el valencià va voler demostrar la seva màxima ambició, tot ar-gumentant que «sempre estem malament quan no aconseguim la victòria. Avui, amb aquest em-pat, no ens arriba per continuar amb l’ambició que tenim. Tenim tots una mala sensació després del partit d’avui».

També va tenir paraules per a Tejera, i va negar que el seu canvi hagués estat motivat per la targeta, que el condicionava fins el final del duel: «No hauria de portar tantes targetes com les que porta. El canvi ha estat una qüestió tàctica. He pensat que havíem de buscar altres coses».

«Entre tots ens hem preci-

pitat. Volíem marcar el segon gol abans del primer. Aquestes presses i precipitacions no són bones», va dir, tot afegint que «la realitat és que avui teníem una possibilitat molt bona de si-tuar-nos molt amunt a la taula. Tot i que hem llençat la primera meitat, a la segona meitat els ju-gadors han estat molt bé».

Defensa de tresA l’entrenador del Nàstic se li va ocórrer jugar amb tres defenses perquè «he buscat canviar coses. Ells han donat per bo el resultat, han situat dues línies de quatre amb dos homes per davant, i havíem de fer alguna cosa. Hem intentat deixar dos jugadors oberts i prendre més riscos. A

nosaltres no ens valia l’empat, volíem la victòria».

Sobre la sequera golejadora del davanter centre titular ahir, va destacar que «Aníbal ho dóna tot per l’equip. Acaba els partits completament rebentat i li ani-ria molt bé marcar aquest gol. Estem convençuts que si segueix treballant d’aquesta manera tro-barà el gol».

Finalment, va parlar sobre la baixa de Xisco Campos de cara al duel del pròxim diumenge. El defensor no podrà jugar per acu-mulació d’amonestacions, però Vicente Moreno no demostra cap tipus de preocupació. «Te-nim solucions. Si no és un juga-dor específic, ho farà un altre», va manifestar.

Vicente Moreno: «Hem volgut marcar el segon gol abans que el primer»El tècnic del Nàstic reconeix que «potser hem llençat la primera meitat»

FUTBOL

CRISTINA AGUILAR

El soci i aficionat del Nàstic va tornar a donar la talla, i van ser gai-rebé 7.300 les persones que es van acostar ahir al camp a presenciar el Nàstic-Ponferradina. Abans de començar l’enfrontament, el Nou Estadi va realitzar un minut de silenci en memòria de Manel Sanro-

mà Moncusí, soci número 2 del Nàstic. Els assistents van fer cas a la crida que va realitzar el club la passada setmana i van estar al costat del seu equip, protagonitzant la tercera millor entrada de la tempo-rada. Ara, tocarà visitar el filial de l’Athlètic Club i, després, tocaran

dos partits seguits al Nou Estadi. Aquesta serà la prova de foc per a una afició que no vol veure com l’equip deixa escapar l’oportunitat de fer una cosa molt gran aquesta temporada i, per tant, estarà al seu costat fins el final.

Minut de silenci per la mort del soci número 2 del Nàstic

JUGADOR NÚM. 12CRISTINA AGUILAR


RedaccióEl lideratge s’allu-nya a cinc punts de distància per a un CF Reus que no va sortir viu de la visi-ta a Es Puig (2-1), feu del Llosetense i

on l’equip que dirigeix Nico Ló-pez ha fet capitular últimament oponents de la talla del filial del Barça i el primer classificat Vila-real B. Edgar Hernández va avan-çar els roig-i-negres quan s’havi-en disputat només vuit minuts, poc abans que Joan Salvà s’erigís en rescatador del conjunt balear i anotés dues dianes que els canvis ofensius de Natxo González no aconseguirien contrarestar. L’en-sopegada del CF Reus –l’equip ha recollit una sola victòria en els últims cinc partits i arrossega en-cara part dels impagaments que la pròpia plantilla va denunciar a mitjans de febrer–, sumada al 3-0 del triomf que els groguets van embutxacar-se dissabte contra el Badalona, complica i molt l’ob-jectiu d’acomiadar la temporada amb el títol de campió del grup. Per al Llosetense, els tres punts suposen cert marge en la particu-lar lluita per abandonar la cua de la classificació, que a la pràctica ocupa.

L’equip de la capital del Baix Camp pràcticament no va deixar temps per instal·lar-se als segui-dors que ocupaven ahir les gra-deries d’Es Puig, i que van assistir a un espectacle emocionantíssim i del tot inesperat per les carac-terístiques d’una cita que, en la primera volta, s’havia acomiadat amb un contundent 3-o. Tan sols

vuit minuts va trigar el punta Edgar Hernández en inaugurar l’electrònic. Cassamá havia pen-jat una pilota precisa a l’interior de l’àrea balear, però Rafa García no va arribar a la rematada. Sí que ho va fer el màxim artiller del CF Reus, que la recollia morta da-vant l’arc contrari per empènyer-la al fons de la xarxa d’un venut Mingo.

L’acció, que va venir acompa-nyada de polèmica en reclamar els de Lloseta una falta prèvia a la diana que el col·legiat no va asse-nyalar, va comportar també l’ex-pulsió de l’entrenador local Nico López precisament per protestar la decisió de Muñiz Ruiz. Contra l’àrbitre gallec s’aixecaria la gra-deria gairebé immediatament després del 0-1 per apuntar un possible penal sobre Thiago que tampoc no va comptar. Arrenca-va calent un encontre en què el Llosetense, penúltim classificat únicament per davant de l’Hu-racán –que va quedar exclòs de la competició per reiterats impaga-ments dels arbitratges– mai no va abaixar els braços i en va acabar recollint els fruits. Per a mostra,

l’empat que assoliria només cinc minuts després mitjançant Joan Salvà.

Thiago es retira lesionatEliseu Cassamá va protagonitzar una nova intervenció crucial per

enviar a córner un perillós intent dels illencs i la pilota aturada va esdevenir contrària als interessos roig-i-negres. Thiago va ser l’en-carregat de picar-lo i Joan Salvà rematava de cap, al segon pal, per batre Edgar Badia i fer brillar l’1-1.

A l’arquer del CF Reus cal atribuir bona part del mèrit que el Llose-tense no portés més enllà la igua-lada en els primers compassos. A Carbia, l’empenta d’un atac roig-i-negre que avançava amb el 3-0 que havia segellat dissabte

el Vila-real B ben present. Només l’excel·lent paper de Mingo neu-tralitzava un assaig encertat del davanter a tocar del primer quart d’hora. També Folch la va tenir, cap al 25, després d’una pèrdua de pilota del Llosetense, però va tornar a topar amb Mingo.

Amb Mairata perfilant-se com el principal maldecap dels reu-sencs i els homes de Natxo Gon-zález llençats a retallar distàncies en un primer temps a què no li va faltar de res, el conjunt balear va perdre Thiago. El jugador va lesi-onar-se en la disputa d’una pilota i va haver de demanar el canvi a cinc del desenllaç del primer acte. Manava l’1-1 a l’electrònic i cap dels dos equips estava dispo-sat a renunciar al premi íntegre. El CF Reus, per no desenganxar-se d’aquesta aferrissada lluita per accedir al lideratge. El Llosetense, per aconseguir idèntica fita, però en relació amb la salvació. Cristi-an va desaprofitar una de les dar-reres oportunitats dels mallor-quins, al 43’, i de nou Edgar Badia va interposar-se entre el Llose-tense i la diana. Una falta a l’úl-tim sospir podria haver plantejat un escenari diferent a la represa. La rereguarda roig-i-negra la va desallotjar i, encara amb l’empat vigent i pujat de revolucions, el partit va arribar a la mitja part.

Vaselina per sentenciar Salvà, que ja havia estrenat la di-ana, va repetir a la represa. L’ata-cant del Llosetense va marcar el 2-1 amb una vaselina davant la sortida d’Edgar Badia, que afron-tava un u contra u, després que Olmo i Moyano erressin el refús. El gol era un baló d’oxigen per a un equip que, malgrat la compli-cada situació a la taula, s’aferra al somni d’una localitat de menys de 6.000 habitants que ha su-fragat de la seva butxaca part de l’import necessari per garantir aquesta temporada a Segona B. Va esdevenir, també, l’avantsala de tot un reguitzell d’ocasions per continuar ampliant l’avantat-ge. Cap d’elles no va quallar i Nat-xo González va aprofitar els úl-tims minuts d’enfrontament per desplegar el seu arsenal ofensiu en forma de les entrades de David Haro i Álex Colorado, dos juga-dors que acumulen una quinzena de gols en el seu conjunt, i també de Vaz. Fernando havia disparat massa alta al 69’ i, abans, també Rafa García l’havia enviat fora. El conjunt roig-i-negre va gaudir d’un córner a un minut del com-pliment del temps reglamentari, però tampoc no va entrar. El 2-1 era definitiu i el líder ja brillava cinc punts amunt.

El central dels roig-i-negres Jesús Olmo mira de tallar el xut de Thiago, sota la mirada d’Edgar Hernández, Dinis, Fernando i Rafa.

ÚLTIMA HORA/CEDIDA

FUTBOL

Relliscada imprevistaEl CF Reus s’avança al 8’ però cau derrotat al camp del cuer Llosetense i s’allunya a cinc punts del Vila-real líder

LLOSETENSE 2REUS 1Llosetense. Mingo, Campins, Pol, Mairata, Rigo, Cristian, Lirola, Alo-mar, Joan Salvà (Roman, 63’), Thiago (Regis, 43’; Ramos, 83’) i Bibi. Reus. Edgar Badia, Eliseu Cassamá (David Haro, 77’), Jeús Olmo, Ismael Moyano, Ángel Martínez, Dinis Al-meida (Álex Colorado, 77’), Ramon Folch, Rafa García, Fran Carbia (Ri-cardo Vaz, 82’), Fernando Rodríguez i Edgar Hernández. Gols. 0-1, Edgar Hernández (8’); 1-1, Joan Salvà (13’); 2-1, Joan Salvà (48’).Àrbitre. Alejandro Muñiz Ruiz (ga-llec). Va mostrar la targeta groga als locals Rigo i Cristian; i als visitants Dinis, Edgar Hernández, Olmo i Vaz.

L’atacant del Llosetense Joan Salvà dispara un dels dos trets que van acabar ahir en diana.

ÚLTIMA HORA/CEDIDA


CLASSIFICACIÓ

Equip Pts PG PE PP GF GC

1 Vila-realB 60 17 9 4 53 25

2 REUS 55 15 10 5 39 24

3 Hércules 51 13 12 5 34 25

4 LleidaEsportiu 50 13 11 6 31 17

5 Cornellà 50 14 8 7 35 29

6 Alcoià 47 13 8 9 36 26

7 BarcelonaB 44 12 8 10 33 28

8 Eldenc 44 12 8 9 43 45

9 AtlèticBalears 42 11 9 9 37 30

10 ValènciaM. 41 11 8 10 33 29

11 Sabadell 40 11 7 12 35 30

12 Badalona 39 9 12 9 25 29

13 EspanyolB 38 10 8 11 39 33

14 L’Hospitalet 34 9 7 13 24 39

15 POBLAM. 30 6 12 11 26 36

16 Olot 29 5 14 10 27 36

17 Olímpic 29 7 8 14 18 32

18 AtlèticLlevant 29 7 8 15 25 40

19 Llosetense 28 7 7 15 20 39

20 Huracán 0 5 10 23 17 38

RESULTATSJornada29,2aDivisióB

Olot-Huracán 1-0Atl.Llevant-Atl.Balears 0-0Vila-realB-Badalona 3-0EspanyolB-Olímpic 4-0Llosetense-REUS 2-1L’Hospitalet-Eldenc 3-2POBLAM.-Cornellà 0-0Lleida-BarcelonaB 2-0Alcoià-Sabadell 3-0Hércules-ValènciaM. 1-0

PRÒXIMAJORNADAHuracán-HérculesBarcelonaB-REUS

Badalona-LleidaEsportiuSabadell-Vila-realB

AtlèticBalears-AlcoiàValènciaM.-AtlèticLlevant

Eldenc-OlotOlímpic-L’HospitaletCornellà-EspanyolB

POBLAM.-Llosetense

LES DADES

Vicente M. IzquierdoMés no va poder fer el CF Pobla de Ma-fumet, i únicament es va trobar amb el premi de l’empat.

Els pobletans van igualar, sense gols, contra el Cornellà, un equip que arribava situat a la zona no-ble de la taula classificatòria, però que no va ser capaç de llen-çar entre els tres pals durant els 90 minuts. A les acaballes del duel, els barcelonins es van que-dar amb deu homes a causa de l’expulsió d’Uche, però els tarra-gonins no ho van saber aprofitar i es van haver de conformar amb un punt que els allunya de la zona crítica però que els deixa empatats amb el descens.

Martín Posse va apostar per un onze molt ofensiu, amb dues puntes ben marcades, com Step-hane Emaná i Jaime Vidal. Per primera vegada, els dos davan-ters compartien titularitat.

Els pobletans van gaudir del control del joc. Van tornar a mostrar la seva millor cara, tot i que la fortalesa defensiva del ri-val impedia arribades clares per part dels locals. El Cornellà, que arribava al duel situat en zona de

promoció d’ascens, no va voler oferir concessions però, alhora, tampoc va ser capaç de crear perill.

El primer a provar sort va ser la Pobla. Va ser als deu minuts, en una centrada passada al se-gon pal en una pilota aturada, que a punt va d’estar Polaco de rematar amb claredat. Sis minuts després, Carlos García intentava un xut llunyà que marxava des-viat per damunt del travesser. Era el quadre pobletà l’únic que inquietava el marc contrari. Així, Emaná, en el 25’, rematava de cap, fàcil per a Marcos.

El joc era fluïd al centre del camp, i la Pobla, amb Carlos García com a director d’orques-tra i Gil Muntadas i Alfons Serra connectant bé amb la davantera. Novament de falta, Gil Muntadas va centrar molt tancat, obligant Marcos a sortir de punys i desvi-ar l’esfèrica.

Posse va moure banqueta al descans i va donar entrada a

Gabi López en substitució d’Al-fons Serra, ja que el mitja punta tenia unes molèsties que el van obligar a abandonar el terreny de joc. A la segona meitat, el control local encara va resultar més evident. Les combinacions a la medul·lar, amb Gil posant-se l’equip a l’esquena, i Stephane Eemaná i Vidal portant tot el pes ofensiu.

Precisament, Gil i Emaná van ser protagonistes de la primera acció de perill després del des-cans. En el 46’, una centrada llar-ga va arribar a Emaná qui, amb el cap, la va punxar esperant l’arri-bada de Gil. Aquest, de primeres, va disparar, lleugerament desviat a la dreta de la porteria rival.

Tots a daltEs creixia més i més la Pobla, i ho provava, en el 63’, Jaime Vidal. El punta va engaltar una esfèri-ca des de la frontal, va disparar, però Marcos, molt encertat, va desviar la pilota. El cuir va arri-

FUTBOL

Quan anul·lar el rival és insuficientLa Pobla es conforma amb un únic punt, tot i ser molt superior al Cornellà i impedir-li disparar entre els tres pals en els 90 minuts

pobla m. 0cornellà 0Pobla de Mafumet. Ondoa, Cristi-an Márquez, Polaco, Joaqui, Víctor García (Kike Tortosa, 78’), Marc Va-dillo, Carlos García (Toni Vela, 86’), Gil Muntadas, Alfons Serra (Gabi López, 46’), Stephane Emaná i Jai-me Vidal.Cornellà. Marcos, Pere, Borja, Uche, Ñoño, David, Marc Caballé (Gómez, 66’), Pep Caballé, Abraham (Anto-nio, 74’), Lucas (Sergi Masqué, 93’) i Enric.Gols. No n’hi va haver.Àrbitre. Julio Fermín Leo Ollo (Cas-tellano-lleonès). Va mostrar la tar-geta grga al local Polaco; i als vi-sitants Pere, Uche (2, 72’), David, Ñoño i Lucas.Incidències. L’Estadi Municipal de la Poba de Mafumet va acollir uns 400 espectadors.


bar a peus d’Emaná, però el seu tret el va aturar el meta visitant.

Se li posava el partit de cara quan l’àrbitre va expulsar, per un merescuda segona targeta groga, Uche. Mancaven divuit minuts, el Cornellà amb un

home menys i falta perillosa a favor de la Pobla. L’acció va aca-bar en res.

Martín Posse va decidir po-sar tota la carn a la graella i va retirar del camp a Víctor Gar-cía, introduint Kike Tortosa. Un centrecampista més, un defensa menys, i gairebé un quart d’hora de partit encara per disputar-se. El Cornellà va fer un canvi de-fensiu, introduint un defensor i fent marxar del camp un da-vanter, amb què totes les car-tes estaven ja sobre la taula. Els

barcelonins van donar per bo el punt, però la Pobla es va llençar completament a l’atac.

Era un atac i gol del filial del Nàstic, amb Toni Vela al camp, l’últim canvi que va realitzar Posse. La insistència local dels darrers minuts, amb l’equip obrint les bandes i buscant els dos puntes no va tenir el pre-mi desitjat, i els pobletans van haver de conformar-se amb un punt que ajuda a l’equip a fugir de la zona de descens, però que el manté en alerta.

Posse va acabar jugant amb tres defensors a causa de l’expulsío del central Uche

El final del partit va resultar tot un atac i gol, sense premi per al conjunt local

Polaco, en una acció del partit d’ahir. El central va ratllar a un gran nivell.

CRISTINA AGUILAR

L’ENTRENADOR

Gil MuntadasLíder. Va ser el millor jugador dels locals. Va

portar el bastó de comandament i va

moure l’equip.

OndoaInèdit. No va tenir

feina, ja que el Cornellà no va

disparar entre els tres pals. Bons

serveis de porteria.

Alfons SerraLesionat. No va sortir al camp

després del descans a causa d’unes lleus molèsties

musculars.

Cristian MárquezProfund. No només va estar impecable

en defensa, sinó que també es va atrevir a pujar la banda en diverses ocasions.

Stephane EmanáAcompanyat.

És un dels pocs partits que no va

jugar sol a dalt. Va compenetrar-se bé

amb Jaime.

JoaquiIntrèpid. Com

sempre, va demostrar seguretat

al darrere, però també es va atrevir

a pujar.

Jaime VidalPresència. Va intimidar els defensors en

algunes ocasions, però no va tenir cap

tret franc.

PolacoLíder. El nivell que

està demostrant aquest futbolista és molt alt. S’ha consolidat a la

titularitat.

Gabi LópezAvançat. Va haver

d’ocupar el forat que va deixar Alfons, i se’n va sortir prou bé, tant a la banda

com per centre.

Víctor GarcíaSacrificat. Va ser

l’home que va abandonar el camp quan els locals van

jugar amb tres al darrere.

Kike TortosaNecessari. Va entrar

quan el partit ja era completament local per aportar verticalitat al joc

local.

Marc VadilloGeneral. Gran part

del joc va passar per les seves botes. S’incrustava entre

els centrals per iniciar jugades.

Toni VelaTestimonial. Va

jugar quatre minuts, més els tres de

descompte, però no va poder intervenir

en el joc.

Carlos GarcíaEstàtic. Amb menys

mobilitat que en partits anteriors,

el migcampista va atrevir-se a disparar

en alguna ocasió.

Martín PosseImpotent. Va fer de tot per

poder guanyar el partit. Sortir amb dos davanters,

acabar amb tres defensors..., però no va poder ser.

VESTIDORS

Martín Posse va assistir a la sala de premsa satisfet pel joc del seu equip, però no gaire content pel put. Segons ell, l’únic que va faltar ahir va ser «mar-car». «Crec que ho hem fet tot per poder guanyar. No hem tingut la fortuna. Hem fet les coses molt bé. És molt important el treball que hem fet, tant defensiu com ofensiu. El Cornellà té molt bons jugadors», va manifestar l’entrenador, qui va ex-cusar el canvi d’Alfons Serra amb què «tenia una molèstia». Sobre l’equip, va destacar que «crec que tornem a estar al nostre millor nivell. Estem contents, perquè estem treballant molt bé. Hauria estat just guanyar el partit». També va tenir temps l’entrenador de la Pobla per parlar del seu pròxim rival, un Llosetenc que visitarà la Pobla diumen-ge, a les dotze del migdia: «El Llosetenc és un rival

directe. Sabem la importància que té el partit. És un partit molt important».Per la seva banda, el tècnic visitant, Jordi Roger, va dir que «quan no saps guanyar, és important saber no perdre. Estem veient que és molt difícil guanyar en aquesta Lliga. Puntuar tot el que si-gui possible fora de casa és bo, i encara més quan hem estat 20 minuts amb un futbolista menys»«Me’n vaig content amb l’empat. La Pobla ha tin-gut molta més possessió que nosaltres. Aixó ja sabíem que passaria. A la primera meitat no han tingut ocasions de gol. És un equip molt compli-cat d’enfrontar-s’hi», va sentenciar el tècnic, qui va entrar amb una picabaralla amb el cos tècnic pobletà al final del duel, sense incidències. Vicente M. Izquierdo

Posse: «Només ha faltat marcar»


CLASSIFICACIÓ

Equip Pts PG PE PP GF GC

1 Prat 65 18 11 1 54 21

2 Gavà 56 15 11 4 52 30

3 Vilafranca 54 16 6 8 54 41

4 Montañesa 51 15 6 8 37 25

5 Europa 50 13 11 5 44 24

6 SabadellB 50 14 8 8 42 28

7 SantAndreu 44 12 8 10 36 31

8 Manlleu 42 13 3 14 33 36

9 Júpiter 41 12 5 13 44 48

10 Figueres 40 11 7 12 38 29

11 Cerdanyola 40 11 7 12 41 39

12 Ascó 36 9 9 12 26 37

13 Peralada 35 8 11 11 39 43

14 Palamós 35 8 11 11 38 46

15 Granollers 34 9 7 14 29 45

16 TerrassaOlímpica 33 10 3 17 34 52

17 Santfeliuenc 32 8 8 14 25 48

18 Rubí 28 7 7 15 25 42

19 MORELL 27 6 6 16 23 43

20 Masnou 25 7 4 17 30 49

RESULTATSJornada30,3aDivisió

Santfeliuenc-Masnou 0-4Júpiter-Palamós 1-2Granollers-Gavà 1-3Prat-Vilafranca 1-0Europa-Ascó 2-0Manlleu-Montañesa 2-1Rubí-SantAndreu 0-1TerrassaOlímpica-Figueres1-0Peralada-Cerdanyola 1-1SabadellB-MORELL 2-1

PRÒXIMAJORNADAMORELL-Júpiter

Palamós-SantfeliuencMasnou-Granollers

Gavà-TerrassaOlímpicaFigueres-Prat

Vilafranca-EuropaAscó-Peralada

Cerdanyola-ManlleuMontañesa-Rubí

SantAndreu-SabadellB

LES DADES

RedaccióEl CD Morell pateix una dolo-rosa derrota (2-1) al camp del Sabadell B, en un partit que era clau perquè els de Jesús Maria-no Angoy continuessin somiant

amb la permanència a la Terce-ra Divisió. Actualment, són cinc els punts de distància entre els tarragonins i la zona de salvació, que podrien quedar-se en dos si aquest dimecres el CD Morell fos capaç de sumar els tres punts a Rubí, en el partit ajornat de fa dues setmanes.

Els d’Angoy van tornar a dei-xar una bona imatge sobre la gespa. Amb el joc combinatiu que els caracteritza, van decidir no rifar cap esfèrica. Tot i això, una errada defensiva va suposar l’1-0. Se’n va aprofitar Cesc per marcar el primer gol dels locals. No va abaixar els braços l’equip tarragoní i Xavi Jaime, en el 15’ va botar una falta que va sortir llepant el pal d’Aliaga. La prime-ra meitat va ser completament visitant, amb moltes arribades a porteria, tot i que aquestes no su-

posaven perill suficient com per inquietar el porter.

EmpatenA la segona meitat, el Morell va sortir encara més endollat, i Ser-gi Moreno va marcar ben aviat. El punta del Morell va aprofitar una pèrdua de pilota de la de-fensa rival per entrar fins a dins i anotar l’1-1. Però no va durar gai-re l’alegria al conjunt visitant, ja

que el mateix Cesc, cinc minuts després, va marcar el 2-1 gràcies a un tret creuat que va superar Raúl Bernabéu.

Angoy va decidir apostar per futbolistes encara més ofensius al camp, i ben aviat va donar entrada a Marc Sellarés, enviant a la banqueta a Bicho. Tots els intents dels visitants van ser inú-tils, ja que van acabar tornant a casa de buit.

FUTBOL

El Morell deixa passar una oportunitat d’or de respirar a la taulaEls de Jesús Mariano Angoy cauen derrotats a Sabadell, i tornen a deixar una bona imatge

sabadell b 2morell 1Sabadell B. Aliaga, Parera, Guillem, Pol, Alba, Josep, Joel (Español, 58’), Marc Martí (Manel Albert, 87’), Max (Civil, 77’), Ferreira i Cesc.Morell. Raúl, Prince, Óscar, Bicho (Marc Sellarès, 63’), Julve (Moha, 72’), Oribe, Adri, Giralte, Sergi Mo-reno, Xavi Jaime (Domènec, 57’) i Ramón Miranda.Gols. 1-0, Cesc (4’); 1-1, Sergi Moreno (54’); 2-1, Cesc (59’).Àrbitre. David Congost Larrosa (Barcelona). Va mostrar la targeta groga als locals Aliaga, Alba, Josep, Ferreira; i als visitants Domènec i Óscar Torre (2, 86’).

El Reus Deportiu suma tres punts molt importants davant de l’Enrile PAS Alcoi (4-3) en un partit que es presentava plàcid, però que finalment gairebé es complica més del compte.

Marc Grau va obrir la llauna pels roig-i-negres als onze mi-nuts de joc, i ell mateix, quatre segons després, va situar el 2-0. La diana de Raúl Marín, a quatre minuts del descans, ha deixat el duel pràcticament sentenciat. Marc Coy, en el 33’,

va situar el 4-0 però, a partir d’aquest moment, els alacan-tins van despertar i a punt van estar de donar l’ensurt.

Astudillo va retallar distàn-cies en el 34’ i Marc Coy i Sergi Torné han vist la targeta blava. El quadre visitant va aprofitar aquesta situació per marcar tres gols que el van deixar a les por-tes de puntuar. Mangas i Figa, a cinc i tres minuts del final, respectivament, van anotar les dues dianes dels visitants.

El Reus Deportiu venç 4-3 a l’Alcoi tot i patir fins el final

HOQUEI PATINS

El Moritz Vendrell va derrotar aquest dissabte el Club Patí Vol-tregà (7-5) i va guanyar la lluita per la quarta plaça. Als vuit minuts, Eloi Mitjans va obrir la llauna pels locals i, quatre minuts després, Jordi Ferrer va ampliar distàncies. El resultat al descans va ser de 2-0 i, tot just arrencar el segon acte, Eric Vargas va retallar distàncies. Va aconseguir ampliar distàncies el quadre local, amb els gols de Xixi Creus (28’) i Eloi Mitjans

(34’). No volia rendir-se el con-junt osonenc, i Petxi Armengol, en el 35’, va marcar un 4-2 que només va servir per donar fal-ses esperances, ja que Jordi Fer-rer (37’), Francesc Gil (39’) i Da-vid Martínez (41’) van situar un irremuntable 7-2 a l’electrònic. A sis minuts del final, dos gols d’Álex Rodríguez van acostar al marcador un Voltregà que, a cinc minuts del final, va situar el definitiu 7-5 gràcies a la diana d’Ignasi Alabart. Redacció

La quarta plaça de l’OK Lliga és propietat del Moritz Vendrell

HOQUEI PATINS

El Vallès Calafell va caure derro-tat 5-1, aquest dissabte, davant del Noia, i va veure com es fre-nava la seva bona ratxa i dismi-nuïdes les seves opcions de per-manència. Deu minuts va trigar Esteller a inaugurar l’electrònic per als de Sant Sadurní d’Anoia. Sis minuts després, Ferran Rosa va marcar una pena màxima que va situar el 2-0, marcador amb el qual es va arribar al des-cans.

L’únic gol del conjunt calafe-

llenc el va marcar Marc Vergés, dos minuts després de tornar del descans, però Esteller, en el 33’, Xavi Caldú, en el 47’, i Jordi Del Amor, a un minut i mig del final del duel, van decantar la balança a favor d’un conjunt local que segueix penúltim i suma 16 punts, cinc menys que els 21 que actualment marquen la permanència. Els calafellencs no abaixen els braços i seguei-xen somiant amb la salvació. Redacció

El Noia Freixenet frena en sec el Calafell Tot L’Any (5-1)

HOQUEI PATINS

La UD Torredembarra va ser l’únic dels quatre equips del Camp de Tarragona que va ser capaç de puntuar aquest cap de setmana a Primera Catala-na. Els del Baix Gaià van cedir una igualada, a casa, contra el Suburense (1-1), i continuen en penúltima posició.

Ahir, el Vila-seca va perdre al camp del Jesús i Maria (2-0) i, amb 34 punts, ja dista a onze de la promoció d’ascens a Tercera Divisió, i a deu de la zona de

descens a Segona Catalana.El Reddis, dissabte, va veure’s

superat pel Terrassa i va frenar la seva escalada a la taula clas-sificatòria. Els reusencs seguei-xen, amb 24 punts, en zona de descens. Finalment, el Catllar, últim classificat, va patir una nova golejada. Va ser al camp del Viladecans, on els tarrago-nins van perdre per un contun-dent 4-1. El Catllar compta els dies per certificar el descens matemàtic. Redacció

Només el Torredembarra és capaç de puntuar a Primera

FUTBOL

RedaccióEl Club Bàsquet Tarragona se-gueix amb pas ferm cap a la classificació pel play-off d’as-cens a LEB Or. Els homes de Berni Álvarez va aconseguir dissabte una victòria de mèrit aquest dissabte (82-71) davant d’un Zornotza que va perdre les opcions de victòria a la prime-ra meitat, quan els tarragonins van deixar el triomf pràctica-

ment sentenciat.Els tarragonins van marxar

20-16 al final del primer quart i, gràcies al 25-14 dels segons deu minuts, el conjunt blau manava 45-30 al descans. Aquests quin-ze punts de diferència van re-sultar insalvables per al conjunt visitant. El màxim anotador de l’enfrontament i MVP ha estat Orion, aconseguint 28 punts i 31 punts de valoració.

El CBT liquida el Zornotza a la primera meitat

BÀSQUET

Els de Berni Álvarez vencen 82-71

JC BORRACHERO

El partit de dissabte va ser molt intens.

2314/03/2016 diarimésOPINIÓLes cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Alcalde Joan Bertran, 30. 43202 de Reus), o mitjançant el correu electrònic ([email protected] o [email protected]). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

Edita: Tamediaxa, S.A.DL: T-1609/2001issn: 1579-5659

Director General:Carles Abelló

Cap de publicitat:Contxi JoanDisseny editorial:Carles MagranéCap de distribució:Jaume Cañada

Directora: Sílvia Jiménez.[[email protected]] Redacció: Alba Nebot, Anna Fortuny, Vicente Izquierdo, Susanna Cases, Mònica Pérez. Especials: Laura Gómez. Tancament: Mario López. Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos.Publicitat: Maria Molleda, Mercè Ripoll, Silvia Sanjuan i Jordi Font.[[email protected]]Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Manel de Falla, 12, baixos.43005 TARRAGONA977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Monterols, 36, 2n.43201 REUS977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Amb la col·laboració de:

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

Decisions vitals: l’elecció d’un centre educatiuTRIBUNA

Arriba ja el moment de la preinscripció edu-cativa que serà del 30 de març al 7 d’abril per a educació infantil, primària i secundària obligatòria de tots els centres educatius sos-tinguts amb fons públics.

La Llei d’Educació de Catalunya diu en el seu article 4: Tothom té dret a accedir en con-dicions d’igualtat al sistema educatiu. També té dret a l’elecció de centre, en el marc de l’oferta educativa , i el govern ha de garantir l’exercici efectiu del dret a l’educació mitjan-çant la programació general de l’ensenya-ment. El govern, per a garantir el dret de totes les persones a accedir a l’educació en condi-cions d’igualtat i el dret a l’elecció de centre, ha de regular un procediment únic d’accés als centres públics i als centres privats sostinguts amb fons públics.

Ressaltaré de la Llei aquests dos aspectes: la igualtat de condicions en l’accés escollint dins l’oferta que es té en les zones assigna-des i que el procediment és únic per a tots els centres sostinguts amb fons públics. Per tant, l’administració posa les garanties en la nor-mativa d’inscripció per a que això sigui així, tant des dels serveis territorials d’ensenya-ment de la Generalitat com des de la conse-lleria d’Educació de l’Ajuntament. Aquesta és la primera part de tot el procés.

En la segona part són les famílies que han

de decidir a quin centre portaran el seu fill o filla i la decisió no és fàcil, com la majoria de decisions importants que fem en la vida, ja que són les que ens marquen. Volem recalcar, que en aquesta decisió les famílies no estan soles. Poden comptar amb l’assessorament de l’Oficina Municipal de Escolarització (OME) que es troba a l’ Institut Municipal d’Educació de Tarragona (IMET), al carrer Ramón y Cajal , 70; a la web de la mateixa IMET hi ha tota la informació dels centres; els mateixos centres d’educació fan jornades de portes obertes per explicar qui són, què fan, com ho fan i perquè; i també a la web de la Generalitat de Catalunya a l’apartat d’en-senyament, hi ha informació dels centres i fins i tot acompanyada d’una orientació per als més grans que ja han d’escollir un itine-rari propi. També és important que els noi o noia participi en la decisió quan aquests són més grans. Una altra font d’informació on els pares i mares s’assessoren és la seva prò-pia experiència i la d’altres persones de les comunitats educatives dels centres escolars. Com hem dit, la preinscripció és una decisió important per a les famílies i la informació és el primer que cal tenir per a fer una decisió encertada. Però a aquest primer pas se l’ha de dotar del contingut també adient. La LEC diu en l’article 25: Les mares, els pares o els tutors dels alumnes, a més dels altres drets que els reconeix la legislació vigent en matè-ria d’educació, tenen dret a rebre informació sobre: El projecte educatiu; El caràcter propi del centre; Els serveis que ofereix el centre i les característiques que té; La carta de com-promís educatiu, i la coresponsabilització que comporta per a les famílies; Les normes

d’organització i funcionament del centre; Les activitats complementàries, si n’hi ha, les activitats extraescolars i els serveis que s’ofereixen, el caràcter voluntari que aques-tes activitats i serveis tenen per a les famílies, l’aportació econòmica que, si escau, els com-porta i la resta d’informació rellevant relativa a les activitats i els serveis oferts; La progra-mació general anual del centre i les beques i els ajuts a l’estudi. Cal visitar els centres i in-formar-se de totes aquestes qüestions.

La preinscripció és una decisió inicial de quan l’infant és molt petit, però durant tota la vida escolar haurem d’anar fent decisions en aquest sentit, a vegades en l’ inici a la llar

d’infants, altres a infantil, altres vegades a primària, a secundària, etc... de manera ordi-nària o per canvis sobtats per circumstàncies diverses. La preinscripció és doncs una opor-tunitat de reflexió i de coneixement, hem de saber quins drets i deures tenim i com són els centres que ens envolten. A Tarragona tenim uns docents i uns centres que treballen per una oferta educativa de qualitat i que vet-llen no només pels resultats acadèmics sinó també per a la formació integral de les perso-nes. Si escollim i donem suport al centre que finalment hem escollit, el resultat positiu en els nostres infants i adolescents serà expo-nencial i de retruc la nostra ciutat tindrà una ciutadans cívics i participatius i unes comu-nitats educatives amb identitat.

Francesc rocaregidor d’educació de l’ajuntament de Tarragona

La preinscripció és doncs una oportunitat de reflexió i de coneixement

CARTES

Los errores de la alcaldesa ColauMe parece bochornoso el comportamiento de la alcaldesa de Barcelona hacia el delega-do de Defensa en Cataluña. Además, según leo, se dirigió al coronel Luis Castuera, tu-teándolo. En primer lugar, este señor cum-plía con el deber encomendado y, si no lo tengo mal entendido, la alcaldesa no tiene el mando sobre él. Y si con los que nos han de defender y salvaguardar, tenemos este tipo de maltrato, ¿sobre quién nos apoya-remos en caso de que necesitemos ayuda?

La mala educación, por lo visto, se ha instalado ya sobre algunos políticos y me parece que llegan con ánimo de quedarse, hacer cambios radicales, sin permiso de la población y hacerse los amos de lo que es de todos.

Y los 1.500 jóvenes que cada año por lo visto se presentan para cubrir vacantes que presenta el Ministerio de Defensa, ¿qué van a pensar de una alcaldesa que desea pres-cindir de su presencia?

Todo va al revés. No entiendo nada. Y me parece que hay muchas personas que tampoco entienden hacia dónde nos están dirigiendo.

Mª elisa aragonés. Tarragona.

Carta als líders europeusPer aturar el flux de refugiats que fugen de la fam la misèria i la mort a Síria, els líders de l’UE, ha arribat a un acord amb el govern Turc pagant 6000 milions d’euros perquè aquest li faci de parapet, i es converteixi aquest país, en un lloc on legalitzar les de-volucions en calent.

Els dirigents de la UE han demostrat una vegada més el poc interès que tenen pels refugiats, i pel seu patiment, amb aques-

ta política de desinhibició dels problemes internacionals a través del pagament de 6000 milions a Turquia i assumint quota de refugiats ridícula, davant l’allau humana que campa per l’est d’Europa en direcció a països d’Europa occidental. Ni la tragèdia d’homes dones i nens, engolits pel mar, ni la desgràcia que viuen els refugiats en els camps improvisats davant de les seves fron-teres, on els governs europeus aixequen tanques de filferro espinós que delimiten la misèria dels refugiats, dels dirigents mi-serables que miren impassibles la seva mi-sèria; ni les denúncies d’ACNUR, ni les de l’ONU que ja han advertit als dirigents de la UE, que «L’expulsió col·lectiva» està pro-hibida per la Convenció de Drets Humans en el seu article 4, han servit per fer canviar d’opinió, als dirigents de la UE, que miren cap a un altre costat, abandonant a la seva sort, sense garanties a mercè de les màfies i de la mort, a centenars de milers de refu-giats a Macedònia a Turquia o que morin al mar, cap al bressol d’intel·lectual de la de-claració dels drets de l’home. Molt a plogut des del dia en què l’assemblea francesa va aprovar La declaració de drets de l’home i el ciutadà el 1789 que va inspirar a les naci-ons europees el 1948 a fer la Declaració dels drets humans i molt més haurà de ploure perquè l’essència d’aquelles declaracions, domini de nou el si de la UE, i ponderi per sobre dels diners, el dret a la vida i la de-fensa de les persones. I és que poc podem esperar d’un organisme que va abandonar a la seva sort, als seus propis ciutadans amb polítiques d’austeritat en plena crisi mundial, una organització que rescatava bancs i especuladors, deixant que els seus ciutadans morissin de fam o visquessin

en la més absoluta indigència per glòria i grandesa del capital. Va ser lamentable dir que eres europeu, quan veies com la UE rescatava bancs i especuladors, en comp-tes de ciutadans, és avui lamentable, veure com lluny d’invertir aquests 6.000 milions a ajudar l’ indefens que fugen de la guerra, se serveixen d’aquest capital, per pagar a un país de fora de les seves fronteres per-què li faci de parapet de la misèria i la mort perquè els seus dirigents puguin dormir tranquils i sense problemes. Europa gira cap a la dreta extrema, amb aquestes polí-tiques; desterrant, del seu ideari, paraules fonamentals en els fonaments de tota gran nació, que amb unes o altres paraules es veuen expressades en les que van encunyar els revolucionaris francesos 1789 que diuen «llibertat, la igualtat i la fraternitat», a les quals al segle XXI i per a un territori com el de UE, que pretén erigir-se com una gran nació de nacions, paladí de la democràcia, se li ha d’afegir la solidaritat, una cosa que brilla per la seva absència en les polítiques en matèria migratòria per part de la UE. No obstant això m’agradaria acabar aquest ar-ticle dient que per sort, davant la insolidari-tat dels dirigent europeus, que des de les se-ves augustes butaques, amb les butxaques plenes, observen des dels seus televisors la misèria; hi ha la solidaritat dels ciutadans i ciutadanes d’aquest vast territori que es Europa, que estan a primera línea ajudant de forma desinteressada, als refugiats i llui-tant per salvar vides dia rere dia i hora rere hora, per frenar aquesta gran tragèdia hu-mana, que ha provocat la guerra, que cada dia arriba a les portes d’Europa per les seves fronteres.

antonio Garcia. el Vendrell.

La presentació ahir de l’informe sobre el copilot que va provocar la mort de tot el passatge d’un avió en una de les pitjors tragèdies aèries que es recorden a Europa, ha obert el debat sobre els límits del secret mèdic. L’Oficina d’Investigacions i Anàlisis per a la Seguretat de l’Aviació Civil a França (BEA) presentava ahir el seu informe final sobre la tragèdia de l’avió de Germanwings, que va posar fi a la vida de 150 persones després d’estavellar-se als Alps. Segons es va saber, els experts ratifiquen la versió inicial que el copilot de l’aparell, Andrea Lubitz, va fer caure voluntàriament l’aparell i que estava malalt amb símptomes d’una depressió severa. Segons l’informe, Lubitz va consultar diversos metges a partir del desembre del 2014, cap dels quals va avisar ni les au-toritats d’aviació ni els seus caps a la companyia. L’informe final dels experts desvela que un metge fins i tot va demanar a Lubitz que es tractés en un hospital psiquiàtric dues setmanes abans de la tragèdia. Tot plegat, evidencia la necessitat d’obrir el debat del secret mèdic, especialment quan aquest afecta la seguretat pública, com ha estat en el cas de Germanwings. Convé, però, una legislació europea, fins i tot internacional, que creï un marc comú i indiscutible.

Germanwings: s’obre el debat sobre els límits del secret mèdic

EDITORIAL

+ CONFIDENCIAL

Marc Bartra a St Jaume dels Domenys

El domenyec i jugador del Barça Marc Bartra (segon per l’esquer-ra) va ser ahir a la presentació dels equips del Club Futbol Base Marc Bartra. L’acte es va fer al Camp d’Esports Palau i Rabassó de Sant Jaume de Domenys.

24 diarimés 14/03/2016 DEFUNCIONS

ReusMaría Casas Estela. Ha mort a l’edat de 95 anys. La seva cerimò-nia de comiat serà avui a les 9h al Tanatori.Josep Maria Veciana Gils. Ha mort a l’edat de 90 anys. El seu fu-neral serà avui a les 12h a l’església de Sant Joan.

DEFUNCIONS

ACNMaria Font Bernaus, vídua de l’empresari i mecenes Lluís Ca-rulla, fundador del grup Agro-limen, va morir ahir diumenge als 97 anys, segons va informar la seva família en un comunicat. Font va rebre la Creu de Sant

Jordi de la Generalitat el 1995 i va ser una destacada promotora cultural. El 1990, després de la mort del seu marit, va presidir la Fundació Carulla, fins que el 2006 va ser substituïda per la seva filla Montserrat. Maria Font també va estar vinculada al

naixement d’Òmnium Cultural, entitat de la qual el seu marit va ser un dels fundadors, a l’Orfeó Català i al Palau de la Música, on va ser durant anys vicepresi-denta. A més, va ser presidenta honorària del Concurs Interna-cional de Música Maria Canals.Nascuda el desembre del 1919, Maria Font va ser una incansa-ble promotora cultural. El seu sentit compromís al servei de la cultura i del país va ser recone-gut amb la concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 1995. Font ha estat molt vincu-lada a la Fundació Carulla, que la tenia fins ara com a presiden-ta d’honor.

Mor Maria Font Bernaus, vídua del mecenes i empresari Lluís Carulla

OBITUARI

Va morir ahir, als 97 anys

2514/03/2016 diarimésSERVEISAVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Arnal, Matilde i Florentina.

URGÈNCIESBombers .........................................................................112Emergències ...................................................................112Urgències (Ambulàncies)...............................................112CAMBRILSAjuntament.................................................... 977 79 45 79Policia local .................................................... 977 79 45 66Centre d’Assistència Primària (CAP) .............977 36 30 74SALOUAjuntament.................................................... 977 30 92 00Policia local .................................................... 977 30 92 12VILA-SECAAjuntament.................................................... 977 30 93 00Policia local .....................................................977 30 93 16Ambulatori ..................................................... 977 39 40 27TORREDEMBARRAAjuntament.................................................... 977 64 00 25CAP ................................................................. 977 64 38 09Policia local .................................................... 977 64 60 05

TELÈFONS D’INTERÈS

CINEMA. CartelleraTELEVISIÓ. Programació

06:00 Canal3/2408:00 Elsmatins13:25 EspaiTerra14:00 Telenotíciescomarques14:30 Telenotícies15:42 Cuines15:51 LaRiera16:38 Divendres19:14 ElFaro,cruïlladecamins20:11 Elgrandictat21:00 Telenotícies21:57 Crackòvia22:36 Nitidia23:40 Valorafegit00:14 BoulevardduPalais01:43 Ventdelplà02:55 Ritmesal’aula03:25 CavadeBlues04:11 Fusióiswingal’estudi04:55 Ritmesal’estudi

TV312:49 Nohiconduïu,aquí13:35 CuinanòrdicaambTareq

Taylor14:03 Lafàbricademenjard’en

Jimmy15:00 Granrecorregut15:44 Planetafuriós16:29 Thalassa16:58 Elmóndesdel’aire17:50 Formatgesdelmón18:14 Apescariataula18:35 Lafàbricademenjard’en

Jimmy19:33 FutbolCat20:00 EsportClub21:01 Hat-tricktotal21:53 FutbolCat22:20 Hat-trickEspanyol23:00 Efectivament01:14 FutbolCat

ESPORT 312:18 Léonard13:00 TomiJerry13:47 ShinChan14:57 Doraemon,elgatcòsmic16:03 L’abellaMaia16:52 L’horadelTimmy17:47 Mic18:17 ElsgermansKratt19:00 InfoK19:13 Dinàmiks19:42 Super320:03 TomiJerry20:56 BoladeDracZKaiCANAL 3321:24 LaRiera22:04 Tria3322:08 Lagentnormal22:35 Rurals23:07 Tria33

CANAL SUPER3

06:00 Noticias24horas06:30 TelediarioMatinal08:30 LosdesayunosdeTVE10:05 LamañanadeLa113:20 Torresenlacocina14:00 Informativoterritorial14:30 CorazónMagazine15:00 Telediario116:00 Informativoterritorial16:15 Eltiempo16:25 Acacias3817:25 Seishermanas18:25 Centromédico19:35 Españadirecto20:30 AquílaTierraJacob21:00 Telediario222:00 ElTiempo22:15 ElMinisteriodelTiempo23:35 LosarchivosdelMinisterio00:10 ElMinisteriodelTiempo

TVE106:15 Lasnoticiasdelamañana09:00 Espejopúblico12:20 KarlosArguiñanoentu

cocina12:45 Laruletadelasuerte14:00 LosSimpson15:00 Noticias115:45 Deportes116:00 TuTiempo16:30 Amaresparasiempre17:30 ElsecretodePuenteViejo18:45 ¡Ahoracaigo!20:00 ¡Boom!21:00 Noticias221:30 Deportes221:40 Laprevisióndelas921:45 ElHormiguero3.022:40 Cine:SexoEnNuevaYork201:30 Cine:Cuandosepierdela

inocencia

ANTENA308:30 Documental09:00 Elescarabajoverde09:30 Aquíhaytrabajo10:00 Laaventuradelsaber11:00 Documental12:00 MañanasdeCine:Preston

Tylk13:30 Apuntoconla214:45 DestinoEspaña15:45 Saberyganar16:25 Grandesdocumentales18:05 Documenta219:00 Tardesdecine:Elbesode

unextraño20:30 50añosde...21:00 Documenta221:55 Historiadenuestrocine:

Porquetevillorar23:20 DocumentosTV00:20 La2Noticias

TV2

08:30 Ciudadesbajotierra09:30 AlertaCobra10:30 AlertaCobra11:25 LasMañanasDeCuatro12:30 LasMañanasDeCuatro14:15 NoticiasCuatro14:45 ElTiempo14:55 NoticiasCuatro15:15 DeportesCuatro16:00 Hawai5.016:45 Hawai5.018:30 Lasreglasdeljuego19:20 Lasreglasdeljuego20:05 NoticiasCuatro21:00 DeportesCuatro21:20 ElTiempo21:30 GymTony22:30 Cintora,apiedecalle23:50 SoyNoticia02:30 House

CUATRO06:00 Minutosmusicales07:15 ¿Quiénviveahí?09:05 Crímenesimperfectos10:25 Lasprimeras48horas12:10 Alrojovivo14:00 LaSextaNoticias14:55 LaSextanoticias15:20 Jugones15:30 LaSextaMeteo15:45 Zapeando17:15 Másvaletarde20:00 LaSextaNoticias20:45 LaSextaMeteo21:00 LaSextaDeportes21:30 ElIntermedio22:30 ElTaquillazo:LaSombraDel

Reino00:30 Cine:Intruders02:20 PokerCaribbeanAdventure02:45 Juegaconel8

LA SEXTA06:30 InformativosTelecinco08:55 ElprogramadeAnaRosa12:45 Mujeresyhombresy

viceversa14:15 Cámbiame15:00 InformativosTelecinco15:35 Deportes15:45 ElTiempo16:00 SálvameLimón17:00 SálvameNaranja20:10 Pasapalabra21:05 InformativosTelecinco21:35 Deportes21:45 ElTiempo22:00 GotTalentEspaña22:30 ElchiringuitodePepe00:15 Laqueseavecina02:15 MakingOf02:45 PremierCasino05:00 Fusiónsonora

TELECINCO

14:30 Picalletres15:00 Notíciesmigdia15:30 Lasetmanamira’t16:00 Notíciesmigdia16:30 Aventurat17:00 Notíciesmigdia17:30 Picalletres18:00 Notíciesmigdia18:30 Gaudeixlafesta19:00 Notíciesenxarxa19:30 Esportsenxarxa20:00 Notíciesvespre20:30 Cerclecentral21:00 Notíciesvespre21:30 Etiquetanegra22:00 Notíciesvespre22:30 Cerclecentral23:00 Notíciesvespre23:30 Etiquetanegra00:00Notíciesvespre

CANAL REUS TV08:00 Televenda11:00 Entrefantasmas11:50 Entrefantasmas12:40 Entrefantasmas13:30 Arucitys17:00 Trencadís19:30 8aldia23:00 Elhamster23:35 Crimenenelparaíso

PARAmOUNT ChANNEL10:45 Cinexpress11:01 Muerteenelsafari12:59 PídelecuentasalRey14:58 Millones16:53 Aladino18:48 EltriunfodeBuffaloBill20:50 Cyborg22:33 NCIS:NuevaOrleans23:12 NCIS:NuevaOrleans

8TV14:00 Notícies121214:30 La7manaCampde

Tarragona15:00 ConcursElPicalletres815:30 GaudeixlaFesta16:00 Notícies1216:30 Reemissió18:00 Notícies1218:30 La7manaCampde

Tarragona19:00 ConcursElPicalletres819:30 EsportsenXarxa20:00 Notícies1220:30 Dorsal1221:30 ConcursElPicalletres922:00 Notícies1222:30 Dorsal1223:30 ConcursElPicalletres900:00Notícies12

TAC 12

L’HORÒSCOP

Vols aprofundir en determinats coneixements o posar en pràcti-ca una cosa que has après fa poc i en això invertiràs molt temps.

21/03 al 20/04

Intentaràs que-dar bé amb algú que no coneixes gaire, potser sigui en un grup social al qual estàs unit, però no et sents del tot integrat.

21/04 al 21/05

Evita els temes que t’han estat molestant. Si és algun familiar que insisteix en un tema espinós, posa una excusa per alliberar-te’n.

22/05 al 21/06

El teu esperit es-tarà molt romàn-tic, amb tendència a idealitzar una persona i això no és el que et convé en aquests mo-ments.

22/06 al 23/07

T’acostaràs a un membre de la família que està lluny, potser en un altre país i uti-litzaràs la tecno-logia que et serà de gran utilitat.

23/11 al 21/12

Compte amb les despeses, ja que tindràs temptaci-ons de comprar-te alguna cosa bas-tant cara, un ca-pritx que ara no necessites.

22/12 al 20/01

Una situació es-tranya et farà pensar en què t’has equivocat en alguna cosa amb un amic. Posa’t en contacte amb ell per descobrir-ho.

21/01 al 19/02

Arriben felicita-cions i mostres d’afecte per algu-na cosa que t’ha sortit molt bé. Et sentiràs molt feliç de com han anat les coses.

20/02 al 20/03

No deixis que algú del teu voltant et convenci que està fent alguna cosa per tu, perquè no és cert i el que in-tenta és manipu-lar-te.

24/07 al 23/08

No posis allò pro-fessional per so-bre d’allò perso-nal i dedica temps avui a aquestes persones a les quals no veus gai-re sovint.

24/08 al 23/09

Somriuràs tran-quil, com corres-pon a un dia en què les obligaci-ons desapareixen de la teva ment. Fes que tot trans-corri amb calma.

24/09 al 23/10

Fer coses de for-ma desinteressa-da t’aniran molt bé e spir i tual-ment. Surts d’una zona fosca i aniràs a trobar-te amb la llum.

24/10 al 22/11

ÀRIES TAURE BESSONS CRANC

LLEÓ VERGE BALANÇA ESCORPÍ

SAGITARI CAPRICORN AQUARI PEIXOS

AGENDA

TARRAGONA. Conferència: «Experiència de periodista. Ernesto Ekaizer». Antiga Audiència, a les 19 h.

REUS. Exposició: «Cèlia Artiga Esplugues, mestra». Biblioteca Central Xavier Amorós. Fins a l’1 d’abril.

CREIXELL. Exposició: «Síria, la paraula de l’exili, de David González». Cal Cabaler. Casa de Cultura Creixell. Fins al 28 de març.

CAMBRILS. Exposició: «Moments de Patchwork, de Rosana Fuster». Sala Àmbits del Centre Cultural. Fins al 31 de març.

FARMÀCIES

TARRAGONA:

Canals Garriga, Mª Teresa. Av. Prat de la Riba, 31 . Tlf. 977 241 038 (servei diürn i nocturn).

Garcia, M. Teresa - Plana, Virginia. Sant Benildo,10 La Granja (Torreforta). Tlf. 977 549 790 (servei diürn).

REUS:

Bofarull Masip, Josep. Carrer Batan, núm. 30. Tlf. 977 345 988 (servei diürn).

Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta - 977 322 751 (24 hores).

TARRAGONA / OCINE TARRAGONA 1StarWarsVII:eldespertardelafuerza matinaldg:12:00113MinutosparamataraHitler 16:00-18:151Tenemosquehablar 20:30-22:301Carol golfadvids:00:302Elbosquedelossuicidios 20:30-22:30/golfadvids:00:453Alvinylasardillas 16:00/matinaldg:12:003Elrenacido 17:45-20:45-22:00/golfadvids:23:454Pesadillas 16:00/matinaldg:12:154Lahabitación 18:15-20:30-22:45/golfadvids:00:155Zootropolis-català- 17:00-19:15/matinaldg:12:15513Horas.SoldadosdeBengasi 21:30/golfadvids:00:156ElviajedeArlo matinaldg:12:006Frentealmar 16:00-18:15-20:30-22:40/golfadvids:00:457KungfuPanda-3D- 16:307Brooklyn 18:20-20:307Lachicadanesa 22:358Mustang 16:15-18:15-20:15-22:15/matinaldg:12:009Spotlight 17:00-19:45-22:1510Laseriedivergente:leal-atmos- 17:00-19:15-21:45/matinaldg:12:15

/golfadvids:00:0011Kungfupanda3-català- 17:00-19:00-21:00/matinaldg:12:0011Avecésar 22:4512Rockthekasbah exceptedissabte:16:0012Mejor…solteras 18:15/golfadvids:00:4012Zootropolis 16:00-18:15-20:30/matinaldg:12:0012Remember 22:4013KungfuPanda3 16:00-18:00-20:00/matinaldg:12:1514Cienañosdeperdón 16:15-18:20-20:25-22:30/matinaldg:12:15

/golfadvids:00:4515Deadpool 16:00-18:15-20:30-22:45/matinaldg:12:00/golfadvids:00:3013Ciclecinc:hotelTransilvania2 16:1516Laseriedivergente:leal 16:00-18:15-20:30-22:45/golfadvids:00:452Deadpool-dimartsversióoriginal- 18:15513Horas,soldadosdeBengasi-dimartsversióoriginal- 21:307Brooklyn-dimartsversióoriginal- 20:309Spotlight-dimartsversióoriginal- 17:0012Remember-dimartsversióoriginal- 22:4016Laseriedivergente:leal-dimartsversióoriginal- 20:30

YELmO PARC CENTRAL¡Ave,César! dg:00:50Alvinylasardillas:Fiestasobreruedas dsidg:15:50Cienañosdeperdón diariamenteexceptedg:17:45-20:30-22:35

/dg:00:40-17:45-20:30-22:35Deadpool diariamentexceptedsidg:20:25-22:35/ds:18:15-20:25-22:35

/dg:00:45-18:15-20:25-22:35Elbosquedelossuicidios 22:00Elrenacido(Therevenant) diariamentexceptedtidj:19:00-22:00/dt:22:00KungFuPanda3 diariamentexceptedvidt:17:55-20:00/dv:17:50-20:00/dt:17:55KungFuPanda3-3D- diariamentexceptedsidg:18:15/dsidg:16:15KungFuPanda3-cat- dsidg:15:45KungFuPanda3-V.O.S.E.- dt:20:00LaserieDivergente:Leal dv,dl,dcidj:17:15-19:45-22:15/ds:16:45-19:15-21:45

/dg:00:15-17:15-19:45-22:15/dt:17:15-22:15LaserieDivergente:Leal-V.O.S.E.- dt:19:45Laverdadduele dg:00:05LesLiaisonsDangereuses-V.O.S.E.- dj:20:00Renoir:Reviledandrevered-V.O.S.E.- dt:20:00Spotlight 19:50-22:20Tenemosquehablar 17:00Zootrópolis diariamentexceptedsidg:18:15/dsidg:16:00-18:15

VILA-SECA / OCINE VILA-SECA113Horas:lossoldadossecretosdeBengasi dsidg:16:30/dladj:17:301Laseriedivergente:Leal dv,dsidg:19:30/dladj:20:151Tenemosquehablar dv,dsidg:22:15/dladj:22:30/dvids:00:152Elrenacido dv:19:00-22:00/dsidg:16:00-19:00-22:00/dladj:18:30-21:303Mustang-v.cat- dsidg:16:00-22:30/laresta:22:303Mustang 18:10-20:15/dvids:00:304KungfuPanda3 dvids:18:00/dg:16:00-18:004Laseriedivergente:Leal dv,dsidg:20:15-22:30/dvids:00:404Hoteltransilvania2-v.cat-ciclecinc- ds:16:155Laseriedivergente:Leal dv:18:15/dsidg:16:00-18:15/dladj:17:30-22:005KungfuPanda3 dv,dsidg:20:30-22:30/dladj:20:00/dvids:00:306Zootrópolis dsidg:16:00-18:10-20:15/laresta:18:10-20:156AveCésar! 22:30/Dvids:00:307100Añosdeperdón dsidg:16:00-18:00-20:15-22:15/laresta:18:00-20:15-22:15

/dvids:00:308Deadpool dsidg:16:00-18:00-20:10-22:20/laresta:18:00-20:10-22:20

/dvids:00:309Brooklyn dg:16:00-18:15/laresta:18:159Elbosquedelossuicidios 20:30-22:30/dvids:00:309KungfuPanda3 ds:16:0010KungfuPanda3 dsidg:17:00/dladj:17:3010Spotlight 19:30-22:00/dvids:00:30

REUS / REUS PALACE (Mésinformacióaltelèfon977776638)Atrapalabandera-català- dsidg:16:00Lealdivergente3 16:00-18:15-20:30-22:45Kung-fuPanda3 16:00-18:00-20:00-22:00Cienañosdeperdón 20:30-22:30Deadpool 18:15Zootropolis 16:00Mustang-català- 16:00-18:15-20:30-22:30Nocrezcasomorirás 16:00-18:15-20:30-22:30

EL VENDRELL / OCINE (OCINE.902170831/977660778)Zootropolis 17:00Leal 19:00Elbosquedelossuicidios 22:00Zootropolis 15:45-17:50Spotlight 20:00-22:30Spotlight 16:30KungfuPanda3 19:15Tenemosquehablar 22:0013Horas:lossoldadosdeBengasi 16:30Elrenacido 19:15-22:15Deadpool 16:15-18:15-20:15-22:15Leal 15:45-18:00-20:15-22:30KungfuPanda3 16:15-18:15-20:15-22:15100Añosdeperdon 16:30-18:30-20:30-22:30

26 diarimés 14/03/2016 CLASSIFICATSIMMOBILIÀRIA

• Venda

Tarragona

Particular vende Piso en San Salvador para entrar a vivir. Reformado, amueblado, electrodomésticos, calefac-ción, Gas, A/A, 3 dormitorios, amplia terraza cerrada, 1 baño. Piso intermedio, buen entorno, frente al CAP. Precio: 50.000 euros. Tel. 629.449.076

Altrespoblacions

MaGniFico cHalet in-dividual en covaMar (Salou). 600m2 de parcela, piscina privada, comedor ex-terior con barbacoa. 400m2: 6 habitaciones dobles (1 sui-te), 3 baños completos, coci-na-office, gran salón-comedor a dos alturas con chimenea. Buhardilla de 60m2 . 3 Te-rrazas. Armarios empotrados. Suelos de mármol, carpintería lacada en blanco, calefacción, instalación hilo musical, ga-raje y bodega con chimenea y cocina. Amueblado, para entrar a vivir. Muy lumino-so y soleado. 550.000€. Tel: 670.449.178

encantador Piso en la Mejor zona de constan-tí. 78 m2 con 2 habitaciones dobles. Incluye garaje y traste-

ro. Totalmente equipado. Para entrar a vivir. Precio 119.000€. Tel. 667.460.825

• Lloguer

Tarragona

c/ auGust, Pis cèntric reformat de 2 dormitoris, sala-menjador, cuina americana amb vitro i galeria, 1 bany, calef. elèctrica, ascensor, ex-terior, moblat, molt lluminós, comunitat inclosa, 560 €/mes www.nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

vila-seca, el castell, Pis semi-nou de 1 dormitori, cuina americana amb vitro, electro-domèstics, 1 bany, aire/condi-cionat, ascensor, pk i traster. Comunitat inclosa. 350 €/mes (electr) 380 €/mes (mobles) www.nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

c/ Mendez núñez, pis re-format de 2 dormitoris + 1 vestidor, sala-menjador amb balcó, 2 banys, cuina officce amb vitro, exterior, sol. Comu-nitat inclosa 400 €/mes. www.nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

raMbla nova, Pis reFor-Mat de 3 dormitoris, 1 vesti-dor, sala-menjador amb balcó, cuina independent, 2 banys amb dutxa , a/condicionat fred-calor, parquet, exterior, sol, ascensor. Comunitat in-closa. 600 €/mes www.nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

aPodaca, Pis de 2 dormito-ris, sala-menjador, cuina amb vitro, 1 bany, balcó, armaris encastats, asolellat, calefacció elèct., ascensor i comunitat inclosa. 390 €/mes (a partir 1-Abril-16) www.nouhabi-tatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

Pons d’icart, pis reformat de 1 dormitori, menjador amb balcó, cuina amb placa eléctri-ca, 1 bany, armaris encastats, amb mobles i ascensor . Co-munitat inclosa 350 €/mes (a partir 30-01-16) nouhabi-tatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

Altrespoblacions

reus-Mas iGlesias, pis adaptat de 1 dormitori, parking i traster, per majors de 65 anys o grau de minusvalia. 295€/mes nouhabitatconfort.com Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

valls, Pis seMi-nou de 2 dormitoris, sala-menjador amb terrassa, cuina office amb gale-ria, 2 banys, ascensor, a/condi-cionat fred-calor, ascensor, ex-terior, sol i pàrking. Comunitat inclosa. 350 €/mes www.nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

caMbrils-dr Pascual, pis semi-nou de 3 dormitoris, sala-menjador amb terrassa, cuina amb galeria, 2 banys, calef indiv a gas, ascensor, exterior, sol. Comunitat inclosa 475 €/mes www.nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

vila-seca-era del delMe i reus-Más iGlesias, lloguer de parkings a 25 €/mes (IVA inclòs) www.nouhabitatcon-fort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

Venda Oficines, Terrenys, Naus,

Pàrquings

vendo ParKinG torre-Forta. Precio a convenir. Tel. 606.720.250

Lloguer Oficines, Terrenys, Naus,

Pàrquings

tarraGona. alquilo par-king grande Ferrer i Durán cerca EO Idiomas. Económico. Noches . Tel. 629.824.236

se alquila local 160M2 en avda. andorra (tarrago-na). Ideal para almacén o pe-queño taller. Tel: 977 36.00.17

lloGuer PàrquinG av. roMa nº9. Tel. 977 21.53.18

Traspàs

trasPaso licencia taXi tarraGona. Por jubilación. Económico. Tel: 606.421.757

TREBALL

¡¡Gana dinero ráPido!! si eres chica joven, atrevida te puede interesar. Información whatssap 645.503.078

se Precisan teleoPera-doras para el Dpto. de Call Center, sueldo fijo, alta en la seguridad social, turno media jornada. Localidad Reus (Tgn). Interesadas llamar Tel. 977 010.410

PROFESSIONALS

taPicero ráPido. econó-Mico. Clásico profesional. Muebles hostelería. Tel. 691.586.879

Pintor ProFesional. Todo tipo de trabajos de pintura. Se-riedad. Presupuestos sin com-promiso. Tel: 620.019.873

REFORMES

albañileria. Realizamos toda clase de trabajos. Presupuestos sin compromiso. Sr. Codina. Tels. 609.240.935 / 636.05.37.55 / 977 54.12.34

reForMas baños-coci-nas. Fontanería, electrici-dad, reparaciones, averías. Mantenimientos jardines. Tel. 689.825.742

instalaciones vicente vilcHes. Electricidad, fonta-nería, mantenimiento aparta-mentos, comunidades, porte-ros electrónicos, boletines. Tel. 626.663.432

FacHadas-reHabilitacio-nes. Tel. 610.866.909 / 977 33.03.83

carPintero, ebanista. Económico. Tel: 693.775.316

TAROTtarot carla. Sólo necesito fe-cha de nacimiento. Te atiendo personalmente. Precio máx: red fija 1.21€/min. – red móbil 1,51€/min. 806.517.132

AMISTAT

aGencia Maisol. T’agradaria trobar la teva pare-lla ideal? Honestedat i amistat. Tel.695.410.052 www.maisol.com

MOTOR

ALTRES

arquitecte, cèdules d’Habitabilitat, certificats eficiència energètica, des de 85€+IVA. Tel: 657.989.467

reuniones biblícas en Avenida de la Salle, 45 de Reus (Multioficinas). Los martes a las 19.30h. [email protected]. Tel:616.405.932

venc llenYa d’olivera. Tel. 630.347.036

MASSATGES

natalia. Masaje Pro-Fesional erótico. Eco-nómico. Discreto. Salidas. Final feliz… a tu gusto. Tel. 628.892.397 –SALOU–

Masaje teraPeutico, sen-sitivo. 17€ (Zona Joan XXIII) Tel. 647.757.630 ¡¡Repetirás!! Lidia.

RELAX

¡¡¡nenas GuaPas!!! ESPAÑO-LAS, LATINAS. Tarragona. Tel: 977 21.26.12

alquilo Habitaciones Por Horas en Reus. Suites confortables para relax, espe-cial parejas. Climatizado y dis-creto. Tel. 615.383.697

Preciosa jovencita. ser-vicios coMPletos. Sin prisas. Francés, besitos, ducha erótica y más… Discretísimo. Placer 100%. Reus. Salidas. Tel. 699.242.637

“rubia Fiestera” 20€. Tel. 625.837.798 –REUS-

sarral. cHica esPaño-la Discreto. 10-20.30h. Tel. 669.436.810

casa nicol 30€. Reus. Tel. 698.788.062

jovencita Polaca ANA. Sexo caliente...Tel: 650.801.498

novedad!!! tetona ca-cHonda alejandra. Vicio, placer 24h. Tel. 638.303.969

¡¡novedad reus!! RAMO-NA madurita. Placer al máxi-mo, besucona. Particular. Tel: 688.226.967

casa Pili. Las mejores chicas!!! Reus. Tel. 633.805.896

inÉs 45a. Citas ocasionales. Discreción. Tel. 678.956.345

¡¡cristal cubana!! de re-greso a Reus, especial puño americano. Sí a todo. Rel. 691.062.243

sindY-Marta. Dos cachon-das. ¡¡Te esperamos!! Reus. Tel. 688.349.590

Madurita. recibo sóla. Máxima discreción. Tel. 698.390.293

reus. MaritXell catalana, madura. Tel. 688 313 590

anastasia esPañola. 40€ 1H. Tel. 642.172.192

¡¡¡rusa sin Prisas!!! Tel: 643.346.937 – Reus-

¡¡¡novedad!!! jovencita 22a. irene. Vicio y placer... 24hrs. Tel: 638.185.062

¡¡novedad!! carla Her-Mosa PecHuGona. Todo terreno. 24h. Tel: 626.274.652

diana. besos reales y más... REUS. Tel: 688.372.056

saraY 54a. La Punta la Mora. Tel: 634.690.215

casa cristina Nuevas chi-cas Jugosas y complacientes. Todos servicios. Tarragona. Tel: 688.371.824

ana Mª Masajista y sus amigas… todo de todo. Reus. Tel. 612.413.959

¡¡novedad!! jovencita, fiestera, sexy KAREN 22 añitos. El placer que buscas… Tel. 688.421.075 – 24hrs

dueña Y señora. 50a. Ven-drell. Tel. 674.107.564

rubia con curvas. Pe-cHuGona, 50a, discreta, cariñosa. La reina del francés. Tel. 604.235.272 –ALTAFULLA–

reus. Madurita inFiel. Deseosa de sexo... 30€!! Tel: 612.288.028

la Pineda. ¡¡¡VUELVE ESPA-ÑOLA!!! Tel: 689.948.342

Maribel 25a. 30€-1/2h, 60€-1h. Tel. 643.330.581

seGur. Madurita ana. Todos los servicios. Tel. 672.948.139

María cariñosa. Reus. Tel: 604.127.504

20€. Marta madurita. Griego. Cariñosa. Tel: 688.349.590

Masaje en caMilla Estimu-lación anal. Final feliz... ¡¡30€!!. Tel: 628.068.257

jessY 25a. Francés blan-co. Económico. Reus. Tel. 653.613.385

cHavalillo activazo. ¡¡Polvazo letal!! Masajista erótico. Eyaculador. (sali-das). ¡¡MieMbrazo!! Tel: 674.772.000

abuela cacHonda. Todo sí. Tel: 642.740.412

VENTA OBRA NUEVA EN PLENO CENTRO DE TARRAGONA. Comte de Rius, entre la Rambla Vella i la Nova. 125m2 útiles, 4 habitaciones (1 suite) y 2 baños. Con solárium... ¡ÚLTIMO PISO A LA VENTA EN LA CUARTA PLANTA! Más información en 977.21.47.13

VENTA DE PISOS NUEVOS EN TARRAGONA.

Pisos exteriores de 1 a 2 habitaciones

en el complejo Royal Tarraco, cercano a la

universidad. Gimnasio y piscina. Descuento para residentes en el

gimnasio. 977.21.47.13.

SE VENDE CASA UNIFA-MILIAR en el centro de Tarragona. Dispone de tres plantas con una ex-clusiva bodeguilla rústi-ca en la planta sótano, jardín y terraza. Cocina y salón amplios, además de 3 dormitorios dobles tipo suite y uno sim-ple. Más información 977.21.47.13

VENDA PLAçA DE PARqUING c/Violant d’Hongria, 9 de Sant Pere i Sant Pau. Tel. 619.802.730

VENTA DE LEÑA NIZA-------------------------------

LEÑA DE GRAN CALIDAD

ENCINA, OLIVO, ALMENDRO.

MUY BUEN PRECIO

--------------------------------TELS: 645 454 675

691 663 847

CENTRO DE NEGO-CIOS TARRAGONA equipado con recep-ción, sala de juntas, baños, sala de espe-ra, oficinas, despa-chos y espacio de co-working. Desde150€/mes , www.promysa.com. 977.21.47.13

SANDRA ESPAÑO-LA guapa y comple-ta. Excelente trato. Apartamento priva-do. CAMBRILS. Tel. 634.624.182

SEGUR- CREIXELL ES-PAÑOLA, JÓVENES, MADURITA Besos, francés natural. Pla-cer máximo!!! Priva-do. 691.087.230

MONTADOR

2714/03/2016 diarimésCLASSIFICATS

28 diarimés 14/03/2016 A L’ÚLTIMA

SUDOKU

Nivell mitjà

Nivell fàcil

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats,

omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir

cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni

dins de cada quadrat.

14º

Estat del celCel entre mig i molt ennuvolat amb intervals de cobert, majori-tàriament a la serralada prelitoral.

PrecipitacionsS’esperen precipitacions intermitents, febles i disperses a qualsevol indret d’arreu del país. Acumularan quantitats entre minses i poc abundants en conjunt. La cota de neu se situarà de matinada als 800 metres al Pirineu, Prepirineu i meitat oest i als 1000 metres a la resta, si bé podrà baixar fins als 700 metres al massís del Port. A partir de llavors pujarà i rondarà els 1100 metres arreu.

VisibilitatEntre bona i regular en general. Malgrat això, serà dolenta a zo-nes elevades de la serralada Prelitoral i Transversal.

EL TEMPS

8ºMàxima Mínima

L’ACUDIT Napi

Joan Antoni TorreblancaL’Ahmed és sirià, però viu a Salou des de fa 35 anys. De fet, és un home molt conegut a la localitat. No ha pogut tornar al seu país des que van comen-çar les revoltes contra el règim de Bashar al-Ásad, però no ha perdut el contacte. Parla molt sovint amb la seva família i, es-pecialment, amb dos dels seus nebots, que van haver de pas-sar per un camp de refugiats. —La seva família segueix allí, com ho estan vivint ells? —Tinc dos nebots que van anar a la presó el 2013 per manifestar-se al carrer, demanant democrà-cia pel país. Van poder sortir avi-at perquè no havien comès cap delicte de violència. Després van haver d’escapar cap a Turquia. —Com era per a ells viure en un camp de refugiats? —Als campaments no van aguantar gairebé res... Dos nois joves, universitaris, no poden viure-hi. Els refugiats no estan bé als campaments, és molt dur. La majoria vivien als seus pisos o xalets i, de sobte, es troben en una tenda de campanya.—I què van decidir aleshores? —Es van decidir a agafar un apartament, però havien de pa-gar 500 euros al mes... A mi em demanaven que els hi enviés di-ners des d’aquí. I ho vaig fer, però a Turquia t’obliguen a enviar-ho a una persona turca, no els hi pots transferir a ells directament. I el turc, si volia, els hi donava tots els diners o no... Si els hi en-viàvem 500 euros, potser aquell senyor només els hi donava 300 o 400, i ells no es podien queixar. —Com estan ara els seus ne-bots? —Bé, van arribar a Alemanya aquest 2015. Ja estan de forma legal, i han pogut continuar amb els seus estudis universitaris que van haver d’interrompre a Síria. —Les màfies turques s’estan fent d’or amb el drama dels seus compatriotes? —Sí, i el govern turc ho sap per-fectament i no fa res per evitar-ho. —Doncs precisament aquesta darrera setmana es va arribar a un preacord entre la UE i Turquia per expulsar a tots els refugiats que arribin a Euro-pa cap al país turc, a canvi de 6.000 milions d’euros. I tot i els dubtes en la legalitat expres-sats per l’ONU, sembla que els 28 caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea ho ratificaran aquest divendres. Com ho di-

gereix? —Com li poden donar 6.000 milions precisament al govern Turc? Els sirians gairebé prefe-reixen morir al mar que tornar a Turquia. No la puc anomenar Unió Europea de cap manera... És una des-Unió. Grècia és el que més ens ajuda, tot i que estan molt malament econòmicament. També he de donar les gràcies a Alemania, que ha obert les por-tes i està ajudant a molta gent. —El govern espanyol només ha acollit de forma oficial a 18 dels 16.000 sirians compromesos... —No han fet res de res... No han acceptat ni l’oferiment de la Generalitat Valenciana de rebre vaixells procedents de Grècia. O de l’alcaldessa de Barcelona... El govern ha tancat les portes i es nega a tot! Tenen la mateixa po-lítica que alguns règims... —En algunes ciutats i pobles

europeus que han acollit a molts refugiats, s’alerta de l’augment de violacions que s’estan produint. Què respon vostè a això? —És fals. S’està pagant a mol-ta gent perquè doni una mala imatge dels refugiats. Els neo-nazis estan darrere de tot això. Els interessa dir que els refugiats roben, que estan violant... És tot un muntatge de l’extrema-dreta. No ho dic jo, ho va confirmar la mateixa alcaldessa d’un dels mu-nicipis on va passar. —Intenti’m desmuntar ara aquesta idea tan estesa de què si arriben aquí molts refugiats, els ciutadans espanyols per-dran moltes ajudes i recursos... —Ho dubto molt. No vénen aquí per buscar ajudes. Vénen perquè tenen por de perdre la vida. Els sirians són gent preparada i amb estudis, molts amb formació universitària... N’hi ha que vénen amb els diners que tenien allí es-talviats. A Síria el nivell cultural sempre ha estat molt alt, de fet, hi havia universitats a les ciutats grans. Érem el país més avançat de tot Orient Mitjà. L’educació, com aquí, era obligatòria.

«Vivien als seus pisos o xalets i, de sobte, es troben

en una tenda de campanya»

Ahmed IbrahemSirià resident a Salou

Ibrahem explica el drama dels sirians i dels seus nebots: van ser empresonats a Síria, van estar refugiats a Turquia i, ara, a Alemanya

J.A TORREBLANCA

Ibrahem a l’acte d’Amnistia Internacional Tarragona, dissabte.

A Síria el nivell cultural sempre ha estat molt alt, de fet, hi havia universitats a totes les ciutats grans

14 de març de 2016

Documents