PROCESSOS PSICOLÒGICS EFECTORS( OUTPUT)

1. INTEL·LIGÈNCIA2. PENSAMENT3. LLENGUATGE

QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA?

És una aptitud mental que implica adaptació i comprensió del nostre entorn, capacitat de raonar i resoldre problemes, de pensar abstractament i captar idees complexes, d’aprendre ràpidament de l’experiència.És quelcom que hem construït culturalment al llarg del temps

És una capacitat global o diverses d’específiques?

Es pot avaluar?

És resultat de l’herència o hi influeix més l’ambient?

Són més intel·ligents els homes o les dones; els blancs o els negres; els rics o els pobres?

Què vol dir ser imbècil?

PRIMERES DEFINICIONS

1. s.XIX Dotació genètica.

Galton explica les diferències individuals.

Considera la intel.ligència com una aptitud cognitiva general que determina l’èxit o el fracàs.

Afirma que és una qualitat biològica / factors genètics.

Si té caràcter determinat, prefixat i no modificable, l’educació seria inútil per modificar la capacitat.

2. s. XX Creació d’instruments.

Cattell, prova mental. Demostra que la intel.ligència es pot estudiar de manera experimental i pràctica

Binet creu que la intel.ligència no és una qualitat general sino aptituds separades. Es refereix a influències socialsIntentava mesurar la capacitat de judici, el sentit pràctic, a iniciativa i la capacitat d’adaptar-se a les circumstànciesEls mestres havien d’agrupar els nens en classes homogènies (França)

3. Anàlisi factorialProcediment matemàtic usat per analitzar aptituds

Spearman: Teoria dels dos factors: la intel.ligència ésúnica, factor G

Teories multifactorials: diversos factors

Thurstone (1938) intel.ligència formada per set factors o aptituds mentals primàries (espai, nombre, comprensióverbal, fluïdesa verbal, velocitat perceptual, memòria iraonament inductiu

Guilford (1967) model tridimensional: operacions (activitats que fa el cervell), productes (resultat), continguts (tipus d’informació sobre els qual opera l’individu

TEORIA DEL PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ

Psicologia cognitiva: estudia els processos i les estructuresmentals que fan servir els individus quan executen una tasca, resolen un problema o s’enfronten a una situaciódeterminada

Sternberg: teoria trifactorial de l’intel.lecte:

•Intel.ligència competencial: capacitat de processar lainformació, de pensar de forma crítica i analítica, de planificar i avaluar estratègies

•Intel.ligència experiencial: capacitat per afrontar tasquesnoves, formular noves idees i combinar experiències

•Intel.ligència contextual: conducta que implica adaptació,selecció o modificació de l’ambient individual

LA INTEL.LIGÈNCIA EMOCIONAL

Goleman: una forma d’interactuar amb el món que té molten compte els sentiments, i engloba habilitats com ara el control dels impulsos, l’autoconsciència, la motivació,l’entusiasme, la perseverança, l’empatia, l’agilitat mental, …

La intel.ligència emocional comporta tenir 5 habilitats:-Autocontrol emocional-Reconèixer les emocions i els sentiments dels altres-Automotivació-Iniciativa i perseverança-Empatia

CONTROVÈRSIA HERÈNCIA I AMBIENT

Posició genetistesL’individu neix amb un nivell determinat d’intel.ligència,Constant al llarg de la vida. Es podran millorar determinadesHabilitats però mai les capacitats abstractes o conceptuals

AmbientalistesLa intel.ligència no és definitiva, pot ser modificada Mitjançant una adequada estimulació

Interacció:És impossible separar la influència genètica dels factors ambientals

-A- Determinants genètics de la Intel.ligència

Estudis

E. D’adopció E.bessons E. Anormalitatheretada

Índex d’heretabilidad

Entre el 40 i el 80% de las discrepàncies en el CI es deuen a Variacions genètiques

CRITIQUES

1. L’índex d’heretabilitat és un càlcul inexacte.2. Els índex d’heretabilitat només són vàlids quan

l’ambient és totalment estable.3. Els índex només són vàlids per un grup concret

-b- Determinants ambientals de la intel.ligència.

• Factors nutricionals.• Salut.• Estimulació.• Clima emocional de la llar.•Tipus de retroalimentació.

Factors ambientals que influeixen en el desenvolupament de la Intel.ligència

Herència versus ambient.

HERÈNCIA AMBIENT

-Els gens imposen uns límits superior i inferior a la intel.ligència, estableixen l’intèrval de la seva aptitud mental

-Les influències ambientals que afecten a un individu durant el seu desenvolupament determinen el punt exacte de l’intèrval.

Desenvolupament intel.lectual

AVALUACIÓ DE LA INTEL.LIGÈNCIA

Binet (1857-1911): Primera escala d’intel.ligència per Mesurar les qualitats intel.lectuals i predir en rendimentEscolar. Comparà edat cronològica i edat mental

Stern, 1912 QI= EM/EC.100 Quocient intel.lectual Edat mental Edat cronològica

Wechsler: Verbal / Manipulatiu Comprensió verbal, raonament perceptiu, Memòria de treball i velocitat processament

Adjetius per a descriure els diversos CI

Puntuacions del CI Categoria % nens (2-18 anys)

140 i més Molt superior 1

120 - 139 Superior 11

90 - 109 Mig 46

80 - 89 Mig baix 15

70 - 79 “bordeline” 6

Font A.P.A

70 Mental/ incapaç 3

110-119 Mig alt 18

EL DESENVOLUPAMENT DE LA INTEL.LIGÈNCIA

Jean Piaget (1896-1980) analitzà l’evolució mental i comes constitueix la intel.ligència.Les teories constructivistes conceben els processos cognitius com a resultat d’una interacció activa de l’individuen l’entorn físic i social:1. Esquemes: la ment fa servir estructures i esquemes (pràctics, permeten actuar aobre els objectes i es converteixen en simbòlics)2. Adaptació: Assimilem l’experiència i després ens acomodem3. Equilibrat: autoregulació del comportament4. Organització: s’estructura l’aprenentatge

ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT COGNITIU

La intel.ligència és el resultat de la interacció del subjectei experiència (Piaget):

1. Intel.ligència sensoriomotriu (0-2 anys): el nen conquereix mitjançant percepcions i moviments primitius, l’univers pràctic, manipulants els objectes:

- Quan neix només té actes reflexos (succió del pit, micció, esternut). Són conductes innates.

- Més tard, els reflexos s’organitzen en hàbits i comença a coordinar la percepció i la prensió

- Apareix la intel.ligència sensoriomotriu, dedicada a manipular objectes

2. Intel.ligència preoperativa (2-7 anys): sorgeix la representació, comença la imitació (joc simbòlic), dibuix,llenguatge (apareix el món interior i el món social:

-Animisme: els nens conceben les coses com si estiguessin vives i tinguessin intencions (nit=dormir)

-Concepció moral de la causalitat (els vaixells suren perquè han de surar)

-Egocentrisme: no és capaç de posar-se en el punt de vista de l’altre

3. Operacions concretes (7-11 anys): actua amb els objectes presents, que pot percebre i manipular

4. Operacions formals (12-16 anys): es desprenen dels objectes immediats i poden raonar sobre l’abstracteApareix el pensament hipotètic i adquireix els mecanismes del pensament científic, es desenvolupa el raonament deductiu

TIPUS D’INTEL.LIGÈNCIA

Gardner descriu les intel.ligències múltiples

1. Lingüística: capacitat d’entendre i utilitzar el propi

idioma (Cervantes)2. Lògico-matemàtica: capacitat

d’entendre les relacions abstractes (Einstein)3. Espacial: capacitat de percebre

la col.locació dels cossos a l’espai i d’orientar-se (Leonardo)

4. Cinètica: capacitat de percebre i reproduir el moviment (Chaplin)

5. Musical: capacitat de percebre i reproduir música (Mozart)

6. Intrapersonal: capacitat d’entendre’s a si mateix i

controlar-se (Freud)7. Interpersonal: capacitat de

posar-se en el lloc de l’altre i saber tractar-lo (Gandhi)8. Naturalista: capacitat de

distingir objectes del món natural (Darwin)

MODIFICACIÓ DE LA INTEL·LIGÈNCIA

La psicometria clàssica és predominantment genetistai s’ocupa més de mesurar els productes que no pas dela modificació de la intel·ligència

Altres psicòlegs com Vigotsky, Sternberg o Feuersteindefensen la modificabilitat cognitiva

INTEL.LIGÈNCIA ARTIFICIAL

McCarthy (1956) presenta la IA. És una forma deProgramar els ordinadors, utilitzar-los com a eines per adur tasques i resoldre problemes

Els éssers humans i els ordinadors comparteixen la capacitat de processar i manipular símbols abstractes

Inteligencia Artificial y Robotica.avi

QUÈ ÉS EL PENSAMENT?

Intel·ligència i pensament no són sinònims.

Els psicòlegs cognitius es refereixen a diverses funcionsmentals. Intenten descobrir com elaborem conceptes,com els ésser humans resolen problemes, com raonem i prenem decisions, quines distorsions cognitives ensfan fer errors.

És un procés psíquic racional, subjectiu i intern de conèixer, comprendre, jutjar i raonar els objectius i fets.

ELEMENTS DEL PENSAMENT:

1) Imatge: representació mental d’un fet o d’un objecte no és una còpia exacta de la realitat

2) Paraules: símbols que representen alguna cosa

3) Un símbol rep un nom de concepte quan designa una classe d’objectes o fets

Són representacions mentals (constructes) que serveixen per ordenar l’experiència.

CONCEPTE: representació mental per a classificarpersones, objectes o successos amb característiquescomunes i serveixen per a ordenar l’experiència

RAONAMENT: conjunt de proposicions enllaçadesentre si que donen suport o justifiquen una idea. Ésl’activitat mental que permet a partir d’unes premises,deduir una conclusió

PRESA DECISIONS: triar entre diverses alternatives

PENSAMENT CREATIU: capacitat de contemplar lescoses amb una nova mirada, reconèixer els problemesque d’altres no veuen, proporcionar solucions originalsi efectives

PENSAMENT CRÍTIC: habilitat per avaluar les ideesi suposicions i fer un judici reflexiu sobre un tema basaten raons i dades ben fonamentades, i no sobre emocions o dades anecdòtiques

DISTORSIONS COGNITIVES:

Són hàbits de pensament dolents pels quals interpretemDe forma irreal la realitat.

•Pensament dicotòmic (tot o res): veure les coses blanques o negres, veritables o falses (ex: o em donen la beca d’estudis o destrueixo el meu futur) Són expectatives il·lògiques, d’absoluts inabastables

•Hipergeneralització: convertir una dada o esdeveniment negatiu en una llei general (ex: ningú no m’estima, ho faig tot malament, totes les dones són iguals)

•Abstracció selectiva: fixar-se en alguns detalls de la realitat i no en el context

•Inferència arbitrària: deduccions o conclusions incorrectes.

a) Llegir el pensament: creure que els altres pensen malament de nosaltres, sense tenir-ne evidència b) Endevinar el futur: tenir expectatives negatives

•Raonament emocional: creure que les coses són com un mateix les sent (ex: em sento inútil ..., per tant, sóc un inútil)

•“Hauries de”: imperatius absolutistes del nostre diàleg intern que generen desenganys (ex: hauria de ser sempre competent)

•Personalització: veure’s a un mateix com a culpable d’algun esdeveniment desagradable o desafortunat quan un no n’és el responsable (ex: una mare se sent culpable de la mort del seu fill en un accident de cotxe, perquè ella el va convidar aquell dia a menjar)

•Magnificació o minimització: augmentar o reduir massa les coses, d’una manera desproporcionada

•Pèrdua de control: moltes persones admeten que no tenen control sobre les seves vides. Diuen que el destí o determinades forces externes ens manipulen

•Etiquetatge: consisteix a classificar un mateix o els altres de forma rígida i simplista

LLENGUATGE

El llenguatge humà és un mitjà sistemàtic de comunicació,mitjançant l’ús de sons vocals (llenguatge parlat), designes (llenguatge escrit) o de gestos (llenguatge noverbal), pel qual es relacionen les persones

BASES NEUROLÒGIQUES DEL LLENGUATGE

La neuropsicologia pretén descobrir on es localitzenles funcions mentals superiors en l’encèfal

Pierre Broca (1824-1880) va desmostrar que el llenguatgeés controlat per una àrea específica del lòbul frontalesquerre, a partir de les proves obtingudes amb cervellslesionats de pacients afàsics.

L’àrea de Broca controla la producció de la parla.

Wernicke (1876) Àrea de Wernicke es comunica amb l’àrea de Broca mitjançant un grup de fibres nervioses anomenat fascicle arquejat.

L’àrea de Wernicke, localitzada a prop del còrtex auditiu primari, processa l’input auditiu per al llenguatge.

Cerebro y Lenguaje.avi

DESENVOLUPAMENT EVOLUTIU DEL LLENGUATGE

Implica un desenvolupament fonològic (capacitat depronunciar els sons i paraules), desenvolupament semàntic (comprendre el significat de les paraules) iuna gramàtica (regles per construir enunciats)

Fases

6 mesos Xerroteig, balboteig amb la introducció de consonants

1 any Comprèn el llenguatge, expressions d’una paraula

12-18 mesos

30-50 mots, no pot unir frases, no usa connectors, progressa la comprensió

18-24

Mesos

Frases telegràfiques, de 50 a centenars de paraules, entén les regles de les proposicions

2-5 anys Noves paraules cada dia, comença a usar elements de connexió, molts errors gramaticals i expressions idiosincràtiques, bona comprensió del llenguatge

3 anys Oracions completes, vocabulari 1000 paraules

4 anys Prop de la capacitat del llenguatge adult

El llenguatge és innat o après?:

•Teoria aprenentatge social: imitació dels adults

•Chomsky: predisposició biològica

“Hi ha un període crític en la infància per al desenvolupamentdel llenguatge. Els nens salvatges, que han crescut sensecontacte humà, no poden aprendre a parlar després de lapubertat. El 1974 Susan Curtis va treballar amb Genie, unanena de 14 anys de Califòrnia que havia portat una vida deconfinament total. Després de ser rescatada, de ser mudava passar a desenvolupar un vocabulari ampli i a utilitzarexpressions de dues o tres paraules, però no va adquirirla competència lingüística normal, tot i no ser retardadao anormal en el moment de néixer. El seu retard en el desenvolupament del llenguatge fou degut a una infantesainhumana”La niña salvaje - 1 de 6.avi

La capacitat del llenguatge és innata o apresa?

La teoria de l’aprenentatge social estableix que l’adquisiciódel llenguatge implica clarament un aprenentatge per imitació

Noam Chomsky defensa que els humans tenen unapredisposició biològica per desenvolupar el llenguatge iassenyala que les funcions cognitives no poden explicar-sesegons les lleis d’estímul-resposta d’Skinner

TRASTORNS DEL LLENGUATGE

Alteracions del sistema nerviós:•Afàsia: incapacitat d’emprar el llenguatge a causa d’una lesió cerebral.•Alèxia: llegeix però no comprèn perquè les paraules no tenen significat•Disàrtria: dificultat de la parla a causa de trastorns del to i moviment dels músculs que controlen l’articulació

Alteracions funcionals•Dislèxia: confusió (lectora, gràfica o fonatòria) d’una consonant per altra i per la inversió de síl.labes i paraules

•Dislàlia: articulació errònia de fonemes, síl.labes o paraules•Disfonia: trastorn de la veu de causa orgànica o funcional•Disfèmia (quequesa): alteració de la fluïdesa i el ritme de la parla•Mutisme: suspensió de les funcions del llenguatge

Altres alteracions del llenguatge:•Autisme: trastorn amb alteracions de tipus cognitiu, conductual, social i comunicatiu•Aïllament social:provoca retard en el desenvolupament del llenguatge

EL CERVELL I LA PARLA.avi