2

Introducció: El document que teniu a les mans ha estat treballat en el marc de la Comissió Municipal d’Atenció a la Diversitat, a partir d’ara CMAD.

La CMAD és una comissió de treball que depèn orgànicament de dues estructures:

El Consell Escolar Municipal: Des de la seva constitució, el gener de 2001, la CMAD es va inspirar en els següents principis:

• Que l’escolarització dels nens i nenes amb necessitats educatives específiques (discapacitats, amb situacions socials desfavorides i nouvinguts amb menys de 24 mesos dins el sistema educatiu català) als diferents centres del municipi, es dugui a terme atenent criteris integrats i cercant el millor per cada alumne.

• Que la integració d’aquests alumnes amb necessitats educatives específiques és una manera magnífica de treballar per una veritable escola plural i democràtica.

El Pla Educatiu d’Entorn de Sant Celoni: A partir del curs 2006 – 2007 l’Ajuntament de Sant Celoni signa conveni amb el Departament d’Educació per tirar endavant un Pla Educatiu d’Entorn a Sant Celoni, des d’aleshores la CMAD esdevé una comissió participativa del Pla Educatiu d’Entorn de Sant Celoni i s’afegeixen els següents objectius generals en el treball de la CMAD: • Contribuir a la millora de l’èxit educatiu de tots els nois i noies, mitjançant el

desenvolupament d’una identitat personal rica i equilibrada, l’adquisició de les competències, les habilitats, els valors i les actituds per respondre de forma satisfactòria als reptes de la vida professional, i participar en la societat.

• Promoure la cohesió social mitjançant l’educació intercultural, basada en l’equitat i el dret a la diferencia, i el foment de l’ús de la llengua catalana com un espai comú de convivencia.

• Afavorir el treball i l’aprenentatge en xarxa entre els centres educatius i els diferents agents de l’entorn per aconseguir continuïtat i coherencia educativa.

D’acord amb aquests objectius i principis, el curs 2008 – 2009 es va crear un grup de treball a la CMAD amb l’objectiu de millorar la detecció i treball amb la infancia i adolescencia en situació de risc social. El document que teniu a les mans és el fruit del treball d’aquest grup de persones que s’esmenten a continuació.

3

En el treball de redacció de Trípode hi han participat: Sandra Pla, ESC Josep Pallerola

Silvia Gras, ESC La Tordera

Maria Sánchez, ESC Montnegre

Maite Santaolalla, ESC Soler de Vilardell

Roser Mesa, Escola Cor de Maria

Josie Franci, INS Baix Montseny

Abel Soto, INS Baix Montseny

Rosa Cornet, EAP B-29 del Vallès Oriental sector D

Elena Martinez Pons, EAP B-29 del Vallès Oriental sector D

Rosa Comas, ELIC del Servei Educatiu de Zona, Vallès Oriental III

Esperança Roca, Ajuntament de Sant Celoni . Tècnica d’Immigració

Cesc Cabra, Ajuntament de Sant Celoni. Serveis Socials Bàsics

Silvia Cantallops, Ajuntament de Sant Celoni. Serveis Socials Bàsics

Rebeca Pacios, Ajuntament de Sant Celoni. Serveis Socials Bàsics

1a. Edició: Juny de 2010

Suport de tres peus sovint articulats, plegables o telescòpics, damunt el qual hom pot muntar aparells o instruments d’observació ... Diccionari terminològic del TERMCAT Trípode que se sustenta en l’articulació de tres serveis, els centres educatius, serveis educatius i serveis socials bàsics. Trípode que pivota en tres elements bàsics: la prevenció, el treball en xarxa i la promoció de criteris de qualitat i bones pràctiques.

4

ÍNDEX 1. Antecedents i justificació 2. Marc legal 3. Marc conceptual 4. Referent del projecte

5. Objectius

5.1. Generals 5.2. Específics

6. Metodologia 6.1. Principis metodològics 6.2. Circuit de detecció i intervenció 6.3. Funcions dels agents que intervenen 6.4. La comissió social 6.5. Material de suport

7. Avaluació 8. Propostes d’implementació del projecte 9. Annexos

9.1. Indicadors de risc social 9.2. Fitxa d’observació d’indicadors de risc social 9.3. Fitxa de la comissió social

5

1. ANTECEDENTS I JUSTIFICACIÓ El 30 d’octubre del 2003 el Consell Escolar Municipal va aprovar el Pla de prevenció i tractament de l’absentisme escolar al municipi de Sant Celoni, treballat i consensuat en un grup de treball multidisciplinari, en el marc de la Comissió Municipal d’Atenció a la Diversitat. El curs 2003-2004 es va iniciar l’execució d’aquesta proposta de treball als diferents centres educatius del municipi i des dels diferents agents implicats. Durant el curs 2008-2009, i a demanda de la Comissió Municipal d’Atenció a la Diversitat, un nou grup de treball (amb alguns dels membres que ja van participar en el seu disseny) té l’encàrrec de revisar-lo i fer noves propostes d’intervenció, a partir de la seva aplicació i de les necessitats detectades. Amb aquesta finalitat, hem vist que cal donar una visió més àmplia a aquest projecte, no només centrant-nos en l’absentisme escolar com a indicador de possibles situacions de risc social. Cal ampliar la mirada a qualsevol altre indicador de risc: mancances, dificultats o fins i tot maltractaments que des de l’entorn familiar i/o social els infants i joves poden arribar a patir. Entenem que és important aportar aquesta nova visió en el marc escolar, ja que aquest és un espai privilegiat en la detecció i el treball amb la infància i l’adolescència, i per extensió, amb les seves famílies. Per facilitar aquesta nova línia de treball us proposem amb aquest document alguna eina i procediments que poden ajudar a aconseguir els objectius que ens proposem.

6

2. MARC LEGAL El marc jurídic que sosté la intervenció social, educativa i de protecció als nens i adolescents és molt ampli. Hi ha una normativa bàsica en l’àmbit internacional, estatal, autonòmic i local que defineix un espai propi i prioritari per la infància i adolescència, els seus drets i les actuacions destinades a la seva promoció i protecció. El que hem fet és una selecció indicant aquells elements del marc jurídic que considerem més importants, significatius i rellevants en la pràctica, i per configurar la motivació legal d’aquest projecte. En l’àmbit internacional hi ha la Convenció sobre els Drets de l’Infant, text aprovat l’any 1989 i que recull en un sol document tots els drets de l’infant. En destaca el fet que es reconeix l’infant com a subjecte de dret i deixa de ser considerat com a objecte passiu de protecció. A l’hora s’introdueix la idea de l’interès superior del menor, com a principi que ha de guiar totes les actuacions orientades als menors. En l’àmbit estatal la Llei orgànica de l’1/1996 de 15 de gener, de protecció jurídica del menor en els seus articles 13 i 15 diu:

Artículo 13. Obligaciones de los ciudadanos y deber de reserva. Toda persona o autoridad, y especialmente aquellos que por su profesión o función, detecten una situación de riesgo o posible desamparo de un menor, lo comunicarán a la autoridad o sus agentes más próximos, sin perjuicio de prestarle el auxilio inmediato que precise.

Artículo 15. Principio de colaboración.En toda intervención se procurará contar con la colaboración del menor y su familia y no interferir en su vida escolar, social o laboral.

En la normativa autonòmica trobem la Llei 8/1995, de 27 de juliol, d’atenció i protecció dels menors i dels adolescents, per tal de garantir l’exercici dels drets dels menors i el desenvolupament integral en els àmbits familiar i social. En aquest moment tenim l’avantprojecte de la llei de drets i oportunitats de la infància i de l’adolescència, nova llei que serà la norma per a tota la infància i adolescència, tant la que es troba en situació de risc o desprotecció com la resta. En l’avantprojecte destaca la importància que es dóna a la prevenció de situacions no favorables al desenvolupament de l’infant i adolescent. Al mateix temps dóna més protagonisme a les actuacions en el territori, des d’on s’han d’impulsar, coordinar i promoure polítiques i actuacions basades en el treball en xarxa. També es pretén que els ens locals tinguin més competències en el treball amb menors en situació de risc.

7

La Llei 8/2002 de 27 de maig sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l’adopció, i de regulació de l’atenció especial als adolescents amb conductes d’alt risc social, en el seu capítol V, es refereix a l’atenció especial a la població adolescent amb conductes d’alt risc social. En l’article 44 concretament diu: “L’atenció social de la població amb conductes d’alt risc social s’ha d’adequar, en tot cas als principis d’actuació següents:

És prioritària l’acció preventiva, que ha d’incidir en els factors de risc que originen la marginació i la delinqüència, i el foment de les activitats que afavoreixen els processos d’integració social de la persona menor. En aquest sentit, amb l’objecte de garantir-ne l’eficàcia, s’han d’habilitar els recursos econòmics necessaris.

La llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials, ordena i regula el sistema de serveis socials, que té com una finalitat bàsica “ la prevenció de situacions de risc, a la compensació de dèficits de suport social i econòmic i de situacions de vulnerabilitat i de dependència i a la promoció d’actituds i capacitats de les persones com a principals protagonistes de llur vida. La finalitat dels serveis socials s’aconsegueix mitjançant les actuacions, els programes transversals, els projectes comunitaris i les prestacions de serveis “.

En els principis que regeixen el sistema públic de serveis socials s’indica que s’han de prioritzar les accions preventives i l’enfocament comunitari de les intervencions socials, i que el sistema de serveis socials s’ha de fonamentar en l’actuació coordinada entre els diversos sistemes de benestar social, que inclou l’educació i la salut, amb la finalitat d’establir actuacions coherents i programes d’actuació conjunts.

Els Serveis Socials Bàsics tenen encomanades, entre altres, les funcions de:

Detectar les situacions de necessitat personal, familiar i comunitària en llur àmbit territorial

Intervenir en els nuclis familiars o convivencials en situació de risc social, especialment si hi ha menors.

Impulsar projectes comunitaris i programes transversals, especialment els que cerquen la integració i la participació socials de les persones, les famílies, les unitats de convivència i els grups en situació de risc.

Aplicar protocols de prevenció i d’atenció davant de maltractaments a persones dels col·lectius més vulnerables.

Promoure mesures d’inserció social, laboral i educativa.

8

En l’àmbit dels acords entre institucions i administracions trobem el Protocol marc d’actuacions en casos d’abús sexual i altres maltractaments greus a menors, impulsat pel Síndic de Greuges, signat per la Presidència i la Fiscalia en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, els Departaments d’Interior, Educació i Universitats, Salut, i Benestar i Família, i el Síndic de Greuges, el setembre de 2006. Aquest Protocol marc té com a finalitat assegurar una coordinació eficaç entre les diferents institucions implicades, seguint pautes compartides i acceptades com a vàlides, i portar a terme una intervenció immediata, mínima i àgil, assegurant la implicació dels professionals de primera línia. Així mateix es recorda que totes les persones i/ o institucions tenen l’obligació de comunicar aquelles situacions que comportin un risc per al menor o el seu desemparament. Localment el municipi gaudeix d’autonomia per a la gestió dels seus interessos, tal com ho explicita l’article 140 de la Constitució Espanyola.

9

3. MARC CONCEPTUAL A l’hora d’iniciar un treball de forma conjunta va bé apuntar i posar-nos d’acord en aquelles idees o conceptes que són essencials en la nostra pràctica a l’hora d’abordar situacions d’infància i adolescència amb risc social. Parlem de situació de risc social quan es dóna un conjunt de situacions de caire personal, social i/o familiar, tant per presència com per absència, en què el desenvolupament i el benestar de l’infant o adolescent es veu limitat o perjudicat i es compromet i es posa en perill el procés de socialització de la persona. Parlem de socialització com el procés pel qual la persona té accés, adquireix i fa ús de les pautes i continguts socials i culturals del seu entorn. Es considera situació d’alt risc social quan, per la importància de les situacions sociofamiliars en què viu el menor i/o per la persistència i repetició d’aquesta situació, es valora que el desenvolupament o benestar de l’infant o adolescent i el seu procés de socialització està greument perjudicat o impedit. Indicador de risc social és tota aquella situació i/o informació que ens assenyala o revela la possibilitat de trobar-nos davant d’una situació de risc social Factor de risc quan es donen unes condicions biològiques, psicològiques o socials que se sap que participa en l’emergència d’unes problemàtiques o necessitats determinades. La resiliència és la capacitat que hom té per superar les circumstàncies adverses. La resiliència inclou la capacitat de resistència de la persona davant les situacions desfavorables i d’un esperit constructiu per superar-les. La resiliència es desenvolupa mitjançant la interacció entre el nen i l’adolescent amb el seu entorn, i pot ser potenciada a fi de millorar les capacitats i estratègies personals de cadascú. És així que davant de situacions personals i familiars clarament desfavorables cada nen i cada adolescent respon de forma particular en l’elaboració, superació o resolució de la situació que està vivint.

10

4. REFERENT DEL PROJECTE Els referents del projecte són els educadors i les educadores socials dels Serveis Socials Bàsics. És aquest servei qui té l’encàrrec per llei, i la responsabilitat a l’administració local, de la detecció i intervenció en situacions de dificultats o risc social amb menors. També, un dels objectius dels Serveis Socials Bàsics és promoure projectes transversals i comunitaris. 5. OBJECTIUS

Objectius generals • Millorar i/o resoldre totes aquelles situacions que es detectin de menors en

situació de risc social.

• Promoure el treball en xarxa, la corresponsabilitat, la coordinació interdisciplinària i interinstitucional en l’atenció a la infància i adolescència, entre els serveis educatius i els Serveis Socials Bàsics.

• Sensibilitzar i conscienciar la comunitat educativa de la necessitat d’intervenir en les situacions socials desfavorides.

• Consensuar un model de treball en la detecció i en l’abordatge de les situacions de dificultat social.

• Dissenyar actuacions preventives ja des de l’educació infantil i primària.

Objectius específics

• Facilitar la detecció de situacions de risc en l’àmbit escolar.

• Adequar els procediments i circuits en el traspàs d’informació, en la valoració i en l’abordatge de cadascuna de les situacions detectades.

• Compartir una metodologia d’anàlisi conjunta de les situacions.

• Millorar el disseny d’estratègies d’intervenció conjuntes en els casos detectats.

• Assolir la coordinació de totes les actuacions dels diversos sectors

professionals que intervenen. • Clarificar i definir les funcions de cadascun dels agents implicats.

11

6. METODOLOGIA 6.1. PRINCIPIS METODOLÒGICS

Per acostar-nos a un model de treball en comú satisfactori caldrà tenir molt en compte elements fonamentals com el compromís, la participació, la transparència, la comunicació i les estratègies compartides.

Per això, i tenint en compte els elements anteriors, volem proposar un model metodològic que es fonamenti en els principis següents: corresponsabilitat, prevenció, treball en xarxa i confidencialitat en la informació. Principi de Corresponsabilitat

La corresponsabilitat és l’actitud dels professionals de tota la xarxa de compartir la responsabilitat d’assegurar la protecció i el desenvolupament integral dels infants.

Assumir la corresponsabilitat com a principi del treball conjunt entre els centres/serveis educatius i els serveis socials bàsics per fer-se càrrec de les necessitats socioeducatives dels infants i els joves, reforça actituds propositives i de recerca de solucions. Principi de Prevenció La prevenció de la desprotecció infantil s’adreça a situacions en les quals concorren indicadors o factors de risc que mostren la probabilitat que l’infant o adolescent pugui quedar en situació de desatenció de les seves necessitats bàsiques en un futur. Prevenció secundària: Intervencions adreçades a la població de risc amb l’objectiu d’atenuar els factors de risc present i potenciar els factors protectors Prevenció terciària: Intervencions adreçades a persones que han patit la situació de risc i amb les quals es vol millorar la situació, reduir les complicacions i la gravetat de la situació, i evitar l’empitjorament. Treball en xarxa Davant la complexitat de les situacions que detectem i treballem, se’ns fa necessari fer un abordatge integrat tenint en compte cadascuna dels diferents aspectes de la persona. Poder comptar amb un treball conjunt de tota la xarxa, el qual ens permet aproximar-nos i ajustar-nos cada vegada més a les necessitats de les famílies i menors amb qui treballem, fer unes valoracions i intervencions millors, articulant les funcions de tots els professionals que treballen amb la infància i l’adolescència.

12

Confidencialitat en la informació La informació que es comparteix entre els diferents professionals i serveis ha de ser objectiva, contrastada, verídica i fent ús d’una terminologia adient. El contingut de la informació en el traspàs i coordinació entre professionals ha de ser només aquella necessària per poder complir les tasques que ens hem proposat conjuntament. Sovint, quan hom es troba amb informacions que només són suposicions, sospites o suggeriment d’un tercer/a, sempre s’ha d’assenyalar la font d’aquesta informació tant sigui per escrit o en les verbalitzacions. Els codis deontològics dels diferents professionals marquen unes línies pel que fa al dret a la confidencialitat de les persones a les quals van adreçades les nostres accions, així com la forma d’actuar dels professionals amb aquesta informació.

13

6.2. CIRCUIT DE DETECCIÓ I INTERVENCIÓ

TUTOR / A Detecció Valoració del cas Intervenció amb la família i/o l’alumne Documentar i traspassar la informació al referent de centre

REFERENT DE CENTRE Traspàs de les necessitats del centre a la comissió social Coordinació de la comissió social

COMISSIÓ SOCIAL Espai interdisciplinar i de coordinació centre escolar / serveis educatius / serveis socials / altres serveis Detecció, valoració i acords d’estratègies d’intervenció

EAP

INSPECCIÓ SERVEIS TERRITORIALS

SERVEIS SOCIALS BÀSICS

POLICIA LOCAL

EQUIP DIRECTIU Vetllar per l’aplicació del pla al centre educatiu Suport al tutor i referent de centre

CENTRE ESCOLAR

Sospita o certesa de situació de maltractament greu

DGAIA Fiscalia de Menors

EAIA

MOSSOS D’ESQUADRA

14

6.3. FUNCIONS DELS DIFERENTS AGENTS QUE HI INTERVENEN Centre escolar Al centre escolar, tutor / equip directiu / referent de centre formen un equip, el qual treballa de forma conjunta i coordinada i fa funcions de detecció, valoració de cada situació, primeres actuacions amb la família i el menor. Des del tutor/a i a través del referent de centre es farà el traspàs de situacions a la comissió social, quan es valori que convé una valoració i intervenció coordinada de diferents serveis. De la comissió social en sortiran intervencions a portar a terme des dels diferents agents del centre escolar, a fi de millorar la situació del menor. Quan hi hagi sospita de maltractament greu es contactarà amb els Serveis Socials Bàsics i s’acordarà la intervenció més convenient en cada cas, qui i com informarà a la DGAIA o bé Fiscalia de Menors. L’equip directiu informarà a Inspecció i/o Serveis Territorials del Departament d’Educació dels casos amb situació greu, tant sigui per absentisme o per altres situacions de dificultat que es considerin que són suficientment greus per elevar-les a un nivell superior. Serveis socials bàsics En les situacions en què el centre escolar i/o els serveis educatius detecten en l’alumne/a qualsevol situació de possible risc social, es coordinarà amb el referent dels serveis socials bàsics en el marc de la comissió social i dissenyaran les actuacions que es creguin adequades. A més, des dels Serveis Socials Bàsics, s’hauran d’entomar les intervencions que sobrepassen les competències escolars i que tenen a veure amb els processos de socialització, amb tasques de suport personal i familiar, davant les possibles situacions de dificultat o risc social. Aquestes intervencions seran paral·leles i coordinades amb les que calgui portar a terme des del centre escolar i els serveis educatius. Quan les intervencions que es realitzin amb un menor i la seva família no tinguin l’efecte esperat de millora en la situació personal i familiar de l’alumne/a i es valori que el menor es troba en situació de desatenció i/o maltractament, els Serveis Socials Bàsics s’encarregaran de treballar-ho amb l’EAIA ( DGAIA ).

15

L’EAP L’EAP dóna suport i assessorament als centres educatius de la zona. Entre les seves actuacions destaquen les que estan dirigides als alumnes i famílies que pateixen risc d’exclusió social i les prioritàries en el marc de la comissió social són les següents:

Identificació i avaluació psicopedagògica i/o social de les necessitats educatives especials de l’alumnat i proposta d’escolarització, en col·laboració amb els serveis específics quan s’escaigui.

Assessorament al professorat per a la planificació de la resposta educativa (adaptacions d’aula, de materials, plans individualitzats...) que pugui necessitar l’alumnat.

Assessorament a l’alumnat, famílies i equips docents sobre aspectes d’orientació personal, educativa, professional i social.

Assessorament per a l’entesa, la col·laboració i la confiança mútua entre les famílies de l’alumnat i el centre educatiu, especialment d’aquell que alumnat més vulnerable o amb risc d’exclusió.

Participació en els processos d’escolarització i transició entre etapes educatives.

Polícia Local i Mossos d’Esquadra Caldrà en aquest proper curs 2010-2011 fer els contactes i les coordinacions que convinguin amb la PL i el MMEE, per tal de concretar i consensuar quines seran les seves funcions i tasques amb relació a aquest projecte.

16

6.4. LA COMISSlÓ SOCIAL La comissió social de cada centre és l’espai que ha de rebre totes les situacions de dificultat social i educativa detectades, a fi de poder valorar-les i acordar les actuacions, de forma interdisciplinar i coordinada. La comissió social farà també el seguiment i valoració continuada de les actuacions acordades i de l’evolució de la situació del menor. Cal fer especial esment, d’aquelles situacions que després d’haver aplicat diferents estratègies d’intervenció per part dels diferents agents de la xarxa, i durant un període de temps llarg no s’han assolit un mínim en els objectius plantejats. En els casos que no hi ha resposta i no hi ha cap indici de canvi, aquesta comissió haurà d’establir noves estratègies, des de la corresponsabilitat, per tal, o bé d’ avançar, o bé de traspassar a altres instàncies la situació que es detecta. Definició Espai interdisciplinar, on es recullen les demandes detectades al centre escolar o en altres serveis, sobre les dificultats socioeducatives dels alumnes, on es fa un anàlisi i reflexió per tal de valorar la situació, delimitar la intervenció i establir-ne el seguiment. Caldria acostar-nos a un model de corresponsabilitat entre els diferents professionals implicats. Objectius

Recollir i compartir informacions respecte situacions socials i familiars que afecten el desenvolupament integral i escolar de l’alumne/a, analitzant-les conjuntament

Acordar i planificar la intervenció dels professionals de la comissió per afavorir la millor escolarització dels menors en situacions social i/o familiars desfavorides i/o de risc social

Fer un seguiment de les actuacions portades a terme Generar propostes de millora, coordinades amb altres serveis

Metodologia Entenent les especificitats de cada centre i a través del circuit establert, la comissió social recull les situacions detectades, les analitza, planifica i avalua la intervenció. La comissió social es reuneix als centres educatius i segons la periodicitat establerta (habitualment en sessions mensuals) En alguns casos es pot acordar el plantejament de sessions monogràfiques, on participin més professionals (professional sanitari, centres oberts...), en sessions extraordinàries.

17

Proposta metodològica sobre el treball del cas

Anàlisi conjunt del cas i hipòtesi de treball conjunt

Pla d’intervenció (pla de treball): Es pacta un pla d’intervenció i s’acorda qui és el referent del cas. Ser el referent implica responsabilitzar-se de coordinar tota la feina acordada, de vetllar pel bon desenvolupament del pla de treball. Es decidirà qui és el professional referent en funció de les característiques del cas i del tipus d’intervenció que convingui. Sempre serà algun professional que formi part de la CS i que intervingui amb el menor i/o la família

Avaluació del pla d’intervenció

Participants

Els educadors/es socials dels Serveis Socials Bàsics, i els treballadors/es socials si s’escau

Referent de centre

Psicopedagog/a de l’EAP, i el treballador/a social si s’escau

Psicopedagog/a i/o mestres d’educació especial del centre

Un representant de l’equip directiu, si s’escau

En situacions concretes, quan es valori que convé per les característiques del

cas es podrà convidar altres professionals, com són tutors, coordinador LIC, professionals de l’àmbit de salut, coordinadors del servei de menjador, o altres que es considerin importants en aquell moment

18

6.5. MATERIAL DE SUPORT Document 1 : Indicadors de risc social. Annex 1 Es tracta d’un recull d’alguns dels indicadors de risc que es poden detectar des de l’àmbit escolar. Aquest recull està estructurat segons el nom de cadascun dels indicadors, la seva definició i els elements concrets que observarem per detectar-los. Ells indicadors de risc és un material d’ús per a tots els professionals del l’àmbit educatiu i social que participen d’aquest projecte. L’objectiu d’incloure aquest material és tenir una guia que ens permeti saber a què hem d’estar atents i què hem d’observar per detectar i valorar les situacions de dificultat del nois i noies amb els quals treballem. Tenint en compte que estem definint un model de treball conjunt entre diferents serveis i àmbits, també ha de ser útil per tal de partir d’un llenguatge compartit i d’uns elements comuns d’observació. Document 2 : Fitxa d’observació d’indicadors de risc social. Annex 2 Aquesta fitxa s’ha elaborat a partir del document anterior, agafant els elements de detecció de cadascun dels indicadors, relacionant-los amb la periodicitat en què s’observa ( gairebé mai, a vegades, sovint i sempre ). La idea és que pugui ser una pauta d’observació per als tutors/es o professors/es dels centres educatius per detectar i prevenir possibles situacions de risc. És important tenir en compte les indicacions finals de la fitxa. Document 3: Fitxa de la comissió social. Annex 3 Està plantejada com una fitxa de presentació del cas. S’omplirà en el marc de la comissió social i la custodiarà el referent del centre. La fitxa té per objectiu recollir tota la informació inicial de la situació de l’alumne/a que preocupi i tenir un registre de tots aquests alumnes que es van tractant a la comissió social. En els casos ja tractats amb anterioritat s’obrirà també una fitxa adjuntant la documentació de la intervenció anterior, per tal de no haver de traspassar tota la informació prèvia al nou format. Aquesta fitxa anirà acompanyada de la fitxa d’observació d’indicadors de risc i restarà a l’expedient de l’alumne del centre, tenint-te còpia el referent dels serveis socials bàsics i l’EAP si s’escau.

19

7. AVALUACIÓ Finalitat de l’avaluació Primerament plantegem dos avaluacions, per una banda la de la implementació del projecte i per altra la del projecte en si mateix. L’avaluació de la implementació del projecte pretén conèixer, mesurar i avaluar com el projecte arriba, com es dóna a conèixer i s’incorpora en cadascun dels centres educatius i serveis que han d’intervenir. L’avaluació del projecte pretén conèixer, mesurar i avaluar els objectius plantejats alhora que la metodologia utilitzada. Agents avaluadors Hi haurà un grup d’avaluació del projecte ( GAP ) format pels referents de cada centre escolar, els educadors socials dels SSB i els referents de l’EAP. Els responsables d’aquest grup seran els educadors socials de SSB. Temporalització Aquest grup es trobarà de forma trimestral: gener, abril i juny. Metodologia Participació de tots els agents implicats en allò que s’avalua. Ús d’indicadors objectius, quantitatius i valoratius. Ús de la valoració qualitativa objectiva, contrastada i consensuada, a partir dels objectius i les estratègies, i també de la temporalització dels agents, dels destinataris i dels recursos. Aportació de propostes de millora consensuades, i donar-les a conèixer a tots els professionals de les diferents xarxes d’atenció a les persones que estan implicats en el treball amb infància i família.

Instruments d’avaluació Indicadors d’avaluació

Circuit de detecció i intervenció • Aplicació en cada cas del circuit de detecció i intervenció acordat. Si

alguna cosa no es fa d’acord al circuit, quina i per què • Punts forts i punts febles del circuit • Les coordinacions i vies de comunicació són les adequades?

Comissió social

• Periodicitat i temps dedicat a les CS • Valoració del model de treball acordat en la valoració i en el disseny del

pla de treball • Referent del cas. Adequació, aplicació, tasques • Si es fa valoració continuada dels casos • Com es recull els acords i temes tractats a les comissions. Elaboració

d’actes

20

Material de suport • Els indicadors de risc • Fitxa d’observació. S’utilitza, els indicadors de risc són clars i

entenedors, si falten o sobren. Si esdevé una bona eina • Fitxa de la comissió social. S’utilitza, és una bona eina, coses a

modificar

Millora de les situacions de dificultat social tractades • Nombre de casos tractats • Casos en que s’ha millorat significativament o s’ha resolt la problemàtica

existent • Problemàtiques en què s’ha produït un efecte de millora i en què no s’ha

aconseguit • Casos en què s’ha tancat la intervenció, motius • Recursos utilitzats

Grup d’avaluació ( GAP )

• Funcionament, temporalitat 8. PROCÉS D’IMPLEMENTACIÓ Per tal d’implantar el projecte és necessari portar a terme les diferents actuacions:

Edició del projecte, en un format adient per poder ser una eina útil i manejable, i portar a terme la seva presentació

Presentació i aprovació :

• CMAD • Àrea de Comunitat de l’Ajuntament • Consell Escolar Municipal • Centres escolars. Presentació als equips directius i a la resta de tutors i

mestres, per tal d’apropar i articular el projecte a cadascuna de les escoles del municipi

Donar a conèixer el projecte a tots els professionals de les diferents xarxes

d’atenció a les persones i que estan implicats en el treball amb infància i família.

Avaluació del procés d’implementació.

21

9. ANNEXOS Document 1: Indicadors de risc social

Manca d’hàbits bàsics Relatiu a: Menors Tipus: Indicador de Risc Àmbit: Aspectes físics Definició Els hàbits alimentaris del menor no s’ajusten a un patró equilibrat, en funció de la seva edat i estat de salut. Elements de detecció:

• No porta esmorzar • Aliments no adequats a l’edat o a l’àpat • Vestit i/o calçat inadequat a les condicions • Manca d’higiene • Aspecte brut i descuidat: personal i del vestit, i/o males olors • Presència repetida i cronificada de paràsits. • Horaris de descans inadequats: s'adorm a classe, està molt alterat...

Indicadors físics Relatiu a: Menors Tipus: Indicador de Risc Àmbit: Aspectes físics Definició La presència de senyals de caràcter físic Elements de detecció:

• Canvis importants de pes per augment o per pèrdua • Signes de violència i/o lesions

Manca d’atenció i concentració Relatiu a: Menors Tipus: Indicador de Risc Àmbit: Aspectes conductuals Definició El menor presenta un dèficit d’atenció i concentració amb o sense hiperactivitat, sense justificació física , psicològica (causa diagnosticada). Elements de detecció:

• Fracàs escolar • Manifesta tristesa • Sembla absent • Autoestima baixa

22

Assumpció no apropiada de tasques familiars i domèstiques Relatiu a: Menors Tipus: Indicador de Risc Àmbit: Aspectes conductuals Definició El menor ha de desenvolupar tasques amb relació a la família i la llar que no són apropiades a la seva edat i maduresa; especialment, referents a tasques principals per a la dinàmica familiar, que impedeixi la seva educació o pugui ser nociu per la seva salut o el seu propi desenvolupament Elements de detecció:

• El menor té la responsabilitat de vetllar per l’alimentació de la família (comprar, cuinar...)

• El menor té la responsabilitat de vetllar pel manteniment de la llar (neteja de la llar, de la roba...)

• Assumpció de rols parentals inadequats. • Incapacitat de protegir els seus fills d’agents externs negatius • Desobediència als pares o tutors. • Actitud d’amistat amb el fill/a i reforç de les activitats negatives

Problemes relacionats amb escolaritat Relatiu a: Menors Tipus: Indicador de Risc Àmbit: Aspectes conductuals Definició El menor, en edat d’escolarització obligatòria, presenta dificultats per adaptar -se a les normes de funcionament del centre escolar. El menor presenta dificultats per seguir el ritme escolar, no atribuïbles a causes objectives, i/o presenta absentisme escolar. Elements de detecció:

• Manca d'assistència reiterada a l'escola i/o retards continuats • Té conflictes amb companys i professorat. • Continuades expulsions de classe i de l’escola. • No realitzar les tasques assignades • Canvis freqüents de centre escolar • Baixada significativa i sobtada del rendiment escolar.

Agressivitat Relatiu a: Menors Tipus: Indicador de Risc Àmbit: Aspectes emocionals Definició El menor utilitza els atacs físics i/o verbals com a reacció davant situacions que li són contràries o per relacionar -se amb els altres.

23

Elements de detecció:

• El menor participa o es veu implicat en baralles i conflictes • Membre de banda • Vocabulari insultant i provocatiu

Conductes d’inadaptació social Relatiu a: Menors Tipus: Indicador de Risc Àmbit: Aspectes emocionals Definició El menor manifesta conflictes davant les normes de convivència i els costums socials fins arribar a l’enfrontament amb els representants d’aquestes normes i costums. Elements de detecció:

• Actes continuats de desobediència • Actes de vulneració de normes socials • Escapolides del centre educatiu

Mancances importants en l’exercici del rol parental Relatiu a: Menors Tipus: Nucli familiar Àmbit: Pares o tutors / aspectes personals Definició Els pares o tutors del menor no exerceixen pautes educatives per a fer de pares. Elements de detecció:

• Desconeixement de les funcions inherents al rol parental • Desconeixement del procés evolutiu del seu fill i les seves necessitats • Descontrol horari • Hàbits inadequats • Presència física inadequada • Se’l fa ser més petit/gran que la seva edat biològica (anades i/o tornades

sol de l'escola, sobreprotecció). • Manca de seguiment pediàtric, psicològic o altres necessaris

24

Alcoholisme i altres addiccions Relatiu a: Nucli familiar Tipus: Indicador de Risc Àmbit: Pares o tutors / aspectes personals Definició Els tutors del menor tenen dificultats per exercir el rol parental a causa de les seves addiccions (alcohol o altres tòxics, ludopaties, treball, tecnologies, sexe, etc) Elements de detecció:

• Acudeixen amb símptomes d’haver consumit drogues o alcohol. • Trastorns físics / psíquics (inclou ansietat i depressió) • Falta de control d’impulsos

25

Document 2: Fitxa d’observació d’indicadors de risc social

FITXA D'OBSERVACIÓ D'INDICADORS DE RISC SOCIAL Nom i cognoms de l'alumne/a: Curs: Data: Nom del tutor/a:

A L’HORA DE FER AQUEST QÜESTIONARI SERIA IMPORTANT: 1. Tenir en compte que la presència d'algun indicador o element de detecció farà que s'estigui més atents a la situació d’aquell menor. 2. Que l’observació d’un indicador, pot no tenir valor en si mateix, si no amb relació als altres. 3. Valorar els indicadors amb relació a la seva freqüència. 4. Valorar només allò que directament puguem observar.

GAIREBÉ MAI

DE VEGADES SOVINT SEMPRE

Manca d'hàbits bàsics No porta esmorzar Aliments no adequats a l'edat o a l'àpat Vestit i/o calçat inadequats a les condicions Manca d'higiene Aspecte brut i descuidat: personal i del vestit i/o males olors presència repetida i cronificada de paràsits Horaris de descans inadequats: s'adorm a classe, està molt alterat Indicadors físics Canvis importants de pes per augment o per pèrdua Signes de violència i/o lesions Manca d'atenció i concentració Fracàs escolar Manifesta tristesa Sembla absent Autoestima baixa Assumpció no apropiada de tasques familiars El noi/a té la responsabilitat de vetllar per l'alimentació de la flia El noi/a té la responsabilitat de vetllar pel manteniment de la llar Assumpció de rols parentals inadequats Incapacitat de protegir els seus fills d'agents externs negatius Desobediència als pares o tutors Actitud d'amistat amb el fill/a i reforç de les activitats negatives

26

Problemes relacionats amb l'escolaritat Manca d'assistència reiterada a l'escola i/o retards continuats Té conflictes amb companys i professorat Continuades expulsions de classe i de l'escola No realitzar les tasques assignades Canvis freqüents de centre escolar Baixada significativa i sobtada de l rendiment escolar Agressivitat El noi/a participa o es veu implicat en baralles i conflictes Vinculat a grups violents Vocabulari insultant i provocatiu

Conductes d'inadaptació social Actes continuats de desobediència Actes de vulneració de normes socials Escapolides del centre educatiu

Mancances importants en l'exercici del rol parental Desconeixement de les funcions inherents al rol parental Desconeixement del procés evolutiu del fill i de les necessitats Descontrol horari Hàbits inadequats Presència física inadequada

Se'l fa més petit/gran que la seva edat biològica (anades i/o tornades sol de l'escola, sobreprotecció) Manca de seguiment pediàtric, psicològic o altres necessaris

Alcoholisme i altres addiccions Acudeixen amb símptomes d'haver consumit Falta de control d'impulsos

Valoració ____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

27

Document 3: Fitxa de la comissió social

FITXA DE LA COMISSIÓ SOCIAL CENTRE ESCOLAR: _________________________________________________________

REFERENT DEL CENTRE: _____________________________________________________

REFERENT DEL CAS: _________________________________________________________ DATA: ______________________________________________________________________

NOM DE L’ALUMNE:

Data de naixement: Nom tutor/a:

Adreça: Curs actual:

Població: Curs repetit:

Nom pare: Telèfon pare:

Nom mare: Telèfon mare:

Data d’inici al centre: Altres telèfons:

Genograma:

Situació detectada

□ Dificultats d’aprenentatge □ Discapacitat (motriu, psíquica, sensorial) □ Aspectes de salut □ Absentisme (adjuntar full de faltes) □ Negligència □ Desatenció familiar □ Conducta conflictiva □ Altres:___________________________________________________

________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Actuacions realitzades

□ Entrevista realitzada amb l’alumne. Nombre ( ) □ Entrevista realitzada amb pares/tutors. Nombre ( ) □ Contacte telefònic. Nombre ( ) □ Citació per carta. Nombre ( ) □ Altres:___________________________________________________

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

28

Altres serveis que hi intervenen:

Devolució:

Professionals/ Serveis que hi han intervingut

Resultat d’aquestes actuacions

Proposta d’actuació:

□ EAP:

□ ESC/INS:

□ SSB:

29