CATALOGACIÓ

NOM: Laocoont i els seus fills .

AUTOR: Agesandre (pare) Polidor i Atenodor (fills).

CRONOLOGIA: segle III - II a.C (còpia romana en marbre s.I aC)

LLOC:  Ruïnes palau Titus (Roma) / Museu Vaticà

ESTIL: Escultura hel·lenística (Escola de Rodes)

TÈCNICA: Talla

MATERIALS: Marbre (Original en bronze)

FORMES: Exempta

TIPOLOGIA: Grup

CROMATISME: Monocroma

COMPOSICIÓ I EIXOS DE SIMETRIA:

Estructura piramidal. La composició és oberta. Formada per un triangle, que inclou els tres caps de les figures, i una diagonal que va des del colze del

pare fins al terra passant per tot el cos.

Músculs en tensió, cossos contorçats... La serp està a punt de mossegar-li el maluc.Els cossos s’agiten en les tres dimensions de l’espai. Boca oberta, arrugues

de dolor…

Mostra el pàthos de la derrota a través de l’expressió del rostre i de cada múscul del seu cos.

Queda plasmat un moment de màxima agitació dramàtica, sense donar sensació de que l’acció s’ha aturat.El fill petit ja no fa força, l’altre busca l’ajut del

pare. Cada múscul del seu cos mostra la violència de l’esforç

PROPORCIÓ. Natural

RITME I TEMPS.  La lluita contra les serps ens dóna una sensació de moviment. Tot amb una voluntat

d’eternitat

LLUM I TEXTURA: Abundància de clarobscurs.

ESTIL:

DE L´ÈPOCA.

L'estic és grec hel·lenístic, caracteritzat pel seu dinamisme i el trencament dels cànons de serenitat i equilibri clàssics.

Com veiem en aquesta escultura, les figures acostumen a estar en tensió i a representar el moviment.

Els rostres dels personatges mostren molta expressivitat i transmeten dolor i un gran sofriment.

Es posa de moda la representació de grups, en aquest cas en trobem un format per Laocont, els seus dos fills i dues serps.

PRECEDENT I CONSEGÜENT.

L’art classic i l’art romà

PRECEDENT

L'art clàssic com l’Hermes amb Dionís infant de Praxíteles

CONSEGÜENT

Art Romà

TEMA:

Representa a Laocoont i els seus fills lluitant dramàticament amb les serps de mar enviades per Apol·lo com a càstig al sacerdot troià que havia gosat desafiar el destí.

Havia mirat de salvar la ciutat de Troia de la destrucció en el conegut episodi del cavall. Virgili, segons alguns pren aquesta escultura com a punt de partida del seu relat a l’Eneida, ja que aquest i el grup del Laocoont tenen una gran coincidència

FUNCIÓ:  Probablement fou encarregada per l’Estat per exposar-la en algun lloc públic, encara que també podia haver estat un particular, ja que a l’època hel·lenística els que tenien diners començaren a col·leccionar obres d’art, originals o còpies. Els artistes que les feien trobaven la fama, augmentada pels escriptors que explicaven la seva vida i les seves anècdotes.

EXPLICACIONS:

Aquesta escultura pertany a l'escola de Rodes. Per tant, a més de les característiques generals del grec hel·lenístic, mostra trets típics d'aquesta,com el dinamisme, el colossalisme i el moviment contorsionat. Una escultura del mateix estil i pertanyent a la mateixa escola seria la de "Victòria de Samotràcia".

La influència dels relleus de l’altar de Zeus és clara, i posteriorment, serà una gran influència en obres romanes.

Fou trobada per Rafael, que la mostrà a Miquel Àngel, a principis del segle XVI. El Laocoont va impressionar a Miquel Àngel quan l’estàtua es va trobar l’any 1506 entre les ruïnes del Palau de Titus a Roma, i on prèviament hi havia estat la Domus Àurea de Neró. El florentí quedà impressionat per la ràbia continguda (terribilità). Probablement va ser una font d’inspiració pel seu famós Moisès.