1€¦ · web viewla programació didàctica nou bioterra -vicens vives- per al primer curs de...

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAPRIMER CURS

PROJECTE DIDÀCTIC NOU BIOTERRA 1CIÈNCIES DE LA NATURALESA

COMUNITAT VALENCIANA

1. INTRODUCCIÓJUSTIFICACIÓ I CONTEXTUALIZACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

La Programació Didàctica Nou Bioterra -VICENS VIVES- per al Primer Curs de l'Educació Secundària Obligatòria es fonamenta, en el que fixa el Reial Decret 1631/2006 del Ministeri d'Educació i Ciència, del 7 de desembre, pel qual s'estableixen els ensenyaments mínims de l'Educació Secundària Obligatòria, i en el Decret 112/2007 de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, de 20 de juliol, pel qual s'estableix el Currículum de l'Educació Secundària Obligatòria per aquesta Comunitat.

El nostre Projecte proposa un model d'ensenyament-aprenentatge comprensiu que s'emmarca dins el paradigma de l'educació universal (global o integral) que ha de preparar tots els ciutadans per tenir èxit a la vida, a través de l'adquisició i el desenvolupament de les competències bàsiques. Aquest model segueix les directrius dels diferents estudis promoguts per instàncies nacionals i internacionals, entre els quals destaca el projecte DeSeCo de l'OCDE, l'informe Eurydice i el programa PISA.

Entenem que la funció de l'ensenyament és facilitar l'aprenentatge dels xics i les xiques, ajudant-los a construir, adquirir i desenvolupar les competències bàsiques que els permeten integrar-se en la societat del coneixement i afrontar els canvis continus que imposen els ràpids avanços científics i la nova economia global en tots els ordres de la nostra vida.

Per competències s'entén, en un sentit ampli, la concatenació de sabers que articulen una concepció del ser, del saber, del saber fer i del saber conviure, tal com s'indica en l'informe de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l'educació per al segle XXI (Delors, 1996).

La inclusió de les competències bàsiques en el currículum té com a finalitat que els xics i les xiques a) facen possible el ple exercici de la ciutadania en el marc de la societat de referència; b) construeixen un projecte de vida satisfactori; c) assoleixen un desenvolupament personal, emocional i afectiu equilibrat; i d) accedeixen a altres processos educatius i formatius posteriors amb garanties d'èxit.

En una societat que es troba en canvi constant, les demandes d'un individu varien d'una situació a una altra i d'un moment a un altre. Per aquest motiu, defensem un model de competència holístic, dinàmic i funcional que sorgeix de la combinació d'habilitats pràctiques, coneixements (inclòs el coneixement tàcit), motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per tal d'assolir una acció eficaç.

Ésser competent, des d'aquest punt de vista, significa que l'alumne és capaç d'activar i utilitzar els coneixements que té davant d'un problema. Aquesta concepció està relacionada amb els principis de l'aprenentatge significatiu i funcional de les teories constructivistes (p.ex. Ausubel et al.,1978).

Considerem que només a partir d'aquestes premisses és possible l'aplicació d'un dels eixos fonamentals de la Programació Didàctica Nou Bioterra -VICENS VIVES- per al Primer Curs: la funcionalitat dels aprenentatges. Per aprenentatge funcional entenem que les competències puguen ser aplicades i transferides a situacions i contextos diferents per aconseguir diversos objectius, resoldre diferents tipus de problemes i dur a terme un ampli ventall de tasques.

Cal donar una altra dimensió a aquesta funcionalitat: que els alumnes i alumnes aprenguen a aprendre. Un aprenent competent és aquell que coneix i regula els seus processos de construcció del coneixement, tant des del punt de vista cognitiu com emocional, i pot fer-ne un ús estratègic, ajustant-los a les circumstàncies específiques del problema al qual s'enfronta (Bruer, 1993).

L'eficàcia d'aquests principis quedaria incompleta si no fórem capaços de presentar els continguts de les diferents matèries o àrees de coneixement de manera articulada per facilitar el procés d'aprenentatge i el desenvolupament de les competències bàsiques.

Tenint en compte que cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències i, al seu torn, cadascuna de les competències s'assolirà com a conseqüència del treball en diverses àrees o matèries, la Programació

2

Didàctica Nou Bioterra -VICENS VIVES- adopta una perspectiva globalitzadora i destaca aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles des d'un plantejament integrador i orientat a l'aplicació dels sabers adquirits.

Així doncs, l'aprenentatge de les competències bàsiques, malgrat que va lligat a les diferents matèries de l'Educació Secundària Obligatòria, és global i s'adquirirà a partir de la seua contextualització en situacions reals i pròximes a l'alumne perquè puga integrar diferents aprenentatges, tant els formals, com els informals i no formals, i utilitzar-los de manera efectiva quan li resulten necessaris en diferents situacions i contextos.

Volem manifestar, també, el caràcter lúdic que hem procurat donar a tots els materials de la nostra Programació Didàctica Nou Bioterra -VICENS VIVES- per al Primer Curs de l'Educació Secundària Obligatòria amb les noves realitats tecnològiques tan properes i atractives per a l'alumnat.

L'aplicació o el desenvolupament dels coneixements tractats en la matèria en àmbits com Internet, l'ús de suports informàtic o l'anàlisi de la informació transmesa per mitjans audiovisuals, es constitueixen com un element gratificant i motivador i, al mateix temps, com un aprenentatge imprescindible per a l'adaptació de l'alumnat a futures incorporacions en diferents àmbits acadèmics o laborals.

Si a tot això hi afegim la presència d'uns continguts que, a causa de l'especial importància que tenen en la nostra societat, han d'impregnar moltes de les activitats d'aprenentatge i l'interés per fomentar la capacitat de l'alumne per regular el seu propi procés d'aprenentatge i continuar aprenent al llarg de la vida, tindrem els pilars sobre els quals hem elaborat l'actual Programació Didàctica Nou Bioterra -VICENS VIVES- per al Primer Curs de l'Educació Secundària Obligatòria.

3

2. OBJECTIUS2.A.1 OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA

a) Conéixer, assumir responsablement els seus deures i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg, refermant els drets humans com a valors comuns d’una societat plural, oberta i democràtica, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.

b) Adquirir, desenrotllar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç dels processos de l’aprenentatge i com a mitjà de desenrotllament personal.

c) Fomentar actituds que afavorisquen la convivència en els àmbits escolar, familiar i social.

d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Constitució, la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, amb independència del seu sexe, i rebutjar els estereotips i qualsevol discriminació.

e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejuís de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

f) Desenrotllar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a adquirir, amb sentit crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

g) Concebre el coneixement científic com un saber integrat que s’estructura en distintes disciplines, així com conéixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència.

h) Desenrotllar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats, així com valorar l’esforç amb la finalitat de superar les dificultats.

i) Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valencià i en castellà. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d’idioma internacional. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura d’ambdós llengües.

j) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

k) Conéixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i la història de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i del món; respectar el patrimoni artístic, cultural i lingüístic; conéixer la diversitat de cultures i societats a fi de poder valorar-les críticament i desenrotllar actituds de respecte per la cultura pròpia i per la dels altres.

l) Conéixer i acceptar el funcionament del cos humà i respectar les diferències. Conéixer i apreciar els efectes beneficiosos per a la salut dels hàbits d’higiene, així com de l’exercici físic i de l’adequada alimentació, incorporant la pràctica de l’esport i l’educació física per a afavorir el desenrotllament personal i social.

m) Analitzar els mecanismes i valors que regixen el funcionament de les societats, en especial els relatius als drets, deures i llibertats de les ciutadanes i dels ciutadans, i adoptar juís i actituds personals respecte a estos.

n) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum responsable, l’atenció dels sers vius i el medi ambient, i contribuir-ne així a la conservació i millora.

o) Valorar i participar en la creació artística i comprendre el llenguatge de les distintes manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació.

p) Analitzar i valorar, de manera crítica, els mitjans de comunicació escrita i audiovisual.

4

2. OBJECTIUS2.A.2 OBJECTIUS DEL PRIMER CURS

1. Conéixer i respectar els drets i els deures dels ciutadans, preparant-se per a l'exercici dels primers i per al compliment dels segons. (a)

2. Assimilar hàbits i estratègies de treball autònom que afavorisquen l'aprenentatge i el desenvolupament intel·lectual de l'alumnat. (b)

3. Aprendre a relacionar-se amb els altres de manera assertiva i a participar en activitats de grup amb actituds solidàries i tolerants. (c, a)

4. Valorar positivament les diferències entre individus rebutjant els prejudicis socials i qualsevol forma de discriminació basada en diferències de raça, de sexe, de creences o de classe social. (d, e)

5. Analitzar i interpretar de manera reflexiva la informació transmesa a través de diferents fonts d'informació escrites, orals o audiovisuals. (f, p)

6. Utilitzar les noves tecnologies de la informació i de la comunicació per a la gestió i l'anàlisi de dades, la presentació de treballs i d'informes (f)

7. Utilitzar estratègies d'identificació i resolució de problemes en diferents àrees de coneixement mitjançant l'aplicació del raonament lògic, la formulació i la contrastació d'hipòtesis. (g)

8. Conéixer-se un mateix amb una imatge positiva i mostrar una creixent autonomia personal en l'aprenentatge, buscant un equilibri entre les diferents capacitats físiques, intel·lectuals i emocionals, i mostrant amb una actitud positiva envers l'esforç i la superació de les dificultats. (h)

9. Comprendre i produir missatges orals i escrits en castellà i en valencià. (i)

10. Llegir i interpretar textos literaris a partir del coneixement del seu context cultural i històric. (i)

11. Adquirir una destresa comunicativa funcional en la llengua o llengües estrangeres objecte d'estudi. (j)

12. Valorar la necessitat de conéixer, protegir i conservar la geografia i el patrimoni artístic, cultural i lingüístic de la Comunitat Valenciana, d'Espanya i del món, entenent la diversitat lingüística i cultural com un dret indiscutible dels pobles i dels individus. (k)

13. Comprendre els aspectes bàsics del funcionament del cos humà i desenrotllar actituds i hàbits positius envers la conservació i la prevenció de la salut individual i col·lectiva (portar una vida sana amb exercici físic regular, una higiene acurada, una alimentació equilibrada, etc.). (l)

14. Conéixer i respectar els mecanismes i valors que regeixen la societat i desenrotllar una actitud favorable a conéixer-los i comprendre'ls millor. (m)

15. Desenrotllar hàbits i actituds que afavorisquen el desenvolupament individual i la conservació del medi ambient. (n)

16. Saber interpretar i produir missatges que utilitzen codis artístics, científics i tècnics a fi d'enriquir la comunicació de manera precisa, creativa i comunicativa. (o)

17. Valorar críticament la informació transmesa pels mitjans de comunicació a partir del coneixement del llenguatge audiovisual. (p)

Les lletres entre parèntesi (a, b, c...) indiquen l’Objectiu d’Educació Secundària Obligatòria al qual fa referència cadascun dels Objectius del Primer Curs.

5

2. OBJECTIUS2.B.1 OBJECTIUS ESPECÍFICS DE L’ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA

1. Comprendre i expressar missatges amb contingut científic utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat, així com argumentar i donar explicacions entre altres en l’àmbit de la ciència. Interpretar i construir, a partir de dades experimentals, mapes, diagrames, gràfiques, taules i altres models de representació, i formular conclusions.

2. Utilitzar la terminologia i la notació científica. Interpretar i formular els enunciats de les lleis de la naturalesa, i també els principis físics i químics, a través d’expressions matemàtiques senzilles. Manejar amb desimboltura i sentit crític la calculadora.

3. Comprendre i utilitzar les estratègies i conceptes bàsics de les Ciències de la naturalesa per a interpretar els fenòmens naturals, i per a analitzar i valorar les repercussions de les aplicacions i desenrotllaments tecnocientífics.

4. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies coherents amb els procediments de les ciències, com ara la discussió de l’interés dels problemes plantejats, la formulació d’hipòtesis, l’elaboració d’estratègies de resolució i de dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats, la consideració d’aplicacions i repercussions de l’estudi realitzat i la busca de coherència global.

5. Descobrir, reforçar i aprofundir en els continguts teòrics, per mitjà d’activitats pràctiques relacionades amb estos continguts.

6. Obtindre informació sobre temes científics utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació i altres mitjans i utilitzar-la; valorar el seu contingut, per a fonamentar i orientar els treballs sobre temes científics.

7. Adoptar actituds crítiques fonamentades en el coneixement per a analitzar, individualment o en grup, qüestions científiques i tecnològiques.

8. Desenrotllar hàbits favorables a la promoció de la salut personal i comunitària, facilitant estratègies que permeten afrontar els riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb l’alimentació, el consum, les drogodependències i la sexualitat.

9. Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements provinents de les Ciències de la naturalesa per a satisfer les necessitats humanes i participar en la necessària presa de decisions entorn de problemes locals i globals als quals ens enfrontem.

10. Conéixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi ambient amb atenció particular als problemes a què s’enfronta hui la humanitat i la necessitat de busca i aplicació de solucions, subjectes al principi de precaució, per a avançar cap a l’èxit d’un futur sostenible.

11. Entendre el coneixement científic com una cosa integrada, que es compartimenta en disciplines diferents per a aprofundir en els diferents aspectes de la realitat.

12. Descriure les peculiaritats bàsiques del medi natural més pròxim, quant als seus aspectes geològics, zoològics i botànics.

13. Conéixer el patrimoni natural de la Comunitat Valenciana, les seues característiques i elements integradors; valorar la necessitat de la seua conservació i millora.

6

2. OBJECTIUS2.B.2 OBJECTIUS ESPECÍFICS DEL PRIMER CURS DE L’ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA

1. Formular hipòtesis relatives a diferents fenòmens naturals (origen de la contaminació atmosfèrica, moviment dels astres, formació de les roques, etc.) aportant observacions i realitzant experiències que les puguen confirmar. (3)

2. Integrar la informació procedent de diferents fonts (impresa, audiovisual, internet) comprovant-ne la coherència. (6)

3. Expressar correctament, mitjançant la utilització de la terminologia adequada, les característiques i propietats dels materials, les roques, els minerals i els éssers vius. (2)

4. Conéixer les característiques més importants dels principals grups d’éssers vius i classificar un organisme en la categoria taxonòmica corresponent. (1)

5. Realitzar treballs escrits i orals sobre determinats temes científics resumint la informació recopilada. (1, 6)

6. Interpretar i construir taules de dades amb informació qualitativa i quantitativa del Sistema Solar, dels diferents minerals i roques, dels regnes i els grups d’éssers vius, etc. (1)

7. Analitzar taules, gràfiques, textos que permeten conéixer els ecosistemes i les grans unitats geològiques de la Comunitat Valenciana. (1)

8. Explicar els efectes de la Lluna sobre la Terra, el cicle hidrològic, la dinàmica atmosfèrica, etc. aplicant propietats, principis i lleis fonamentals. (3)

9. Utilitzar els aparells i les unitats adequats per prendre mesures en diferents situacions: massa d’un sòlid o d’un líquid, densitat, etc. (2)

10. Conéixer les propietats més rellevants de l’aire i de l’aigua. (3)

11. Reconéixer l’estructura general de l’Univers, del Sistema Solar i de la Terra i dels principals fenòmens relacionats amb els moviments i les interaccions dels astres. (3)

12. Interpretar, des del punt de vista científic, els principals fenòmens atmosfèrics i comprendre la informació dels mapes meteorològics. (3)

13. Diferenciar els nivells d’organització dels éssers vius i identificar la cèl·lula com a la unitat estructural de tots els éssers vius. (3)

14. Relacionar alguns processos naturals de l’atmosfera, la hidrosfera, la litosfera i la biosfera amb l’alteració i la conservació del medi ambient utilitzant exemples del medi natural de la Comunitat Valenciana. (10)

15. Desenvolupar una estratègia personal per classificar i determinar els principals minerals i roques de la Comunitat Valenciana. (4)

16. Dissenyar, planificar i elaborar activitats pràctiques en equip que permeten estudiar la tensió superficial de l’aigua. (4, 5, 7)

17. Participar activament en les experiències de laboratori i de camp que s’organitzen en grup respectant les idees diferents de les pròpies. (4, 5, 7)

18. Relacionar la salut humana amb la necessitat d’evitar la contaminació de l’aigua i de l’aire. (8)

19. Reconéixer la incidència de la contaminació de l’aigua i de l’aire sobre el medi natural. (9)

20. Reconéixer l’aportació de les noves teories (origen de l’Univers, Tectònica de Plaques, Teoria cel·lular, etc.) a la comprensió de l’entorn natural i la millora de la nostra qualitat de vida. (10)

21. Interpretar els continguts de tall científic (l’adaptació dels éssers vius, el clima, la medicina, l’ús dels minerals i de les roques, etc.) aplicant-hi els coneixements d’altres disciplines. (11)

22. Apreciar la gran diversitat d’éssers vius i comprendre la necessitat d’establir mecanismes per preservar l’estabilitat de l’hàbitat natural de les espècies de la Comunitat Valenciana. (12, 13)

Els nombres entre parèntesis (1, 2...) indiquen l'objectiu general de l'àrea de Ciències de la Naturalesa al qual es refereix cada un dels objectius del Primer Curs.

7

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES: PRIMER CURSRelació entre Competències Bàsiques i els Objectius de l’Àrea i els Criteris d’Avaluació de Primer Curs

COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC

INDICADORS DE COMPETÈNCIESPrimer Curs

OBJECTIUSPrimer Curs

CRITERIS D'AVALUACIÓPrimer Curs

Reconéixer els estats i les propietats de la matèria i diferenciar entre substàncies pures i barreges.

Expressar correctament, mitjançant la utilització de la terminologia adequada, les característiques i propietats dels materials, les roques, els minerals i els éssers vius (3)

Establir procediments per descriure les propietats de la matèria que ens envolta, com la massa, el volum, la densitat, els estats en els que es presenten i els seus canvis. Valorar el maneig de l'instrumental científic. Utilitzar models gràfics per representar i comparar les dades obtingudes (3)

Treballar amb les principals unitats de les magnituds més usuals.

Utilitzar els aparells i unitats adequades per prendre mesures en diferents situacions: massa d'un sòlid o d'un líquid, densitat, etc. (9)

Fer correctament càlculs senzills que incloguen la utilització de les diferents unitats del SI, i manejar les diferents unitats del sistema mètric decimal (4)

Reconéixer l’estructura bàsica de l'univers i del Sistema Solar.

Reconéixer l'estructura general de l'univers, del Sistema Solar i de la Terra i dels principals fenòmens relacionats amb els moviments i les interaccions dels astres (11)

Explicar l'organització del Sistema Solar i les característiques dels moviments de la Terra i la Lluna i les seues implicacions, així com algunes de les concepcions sobre el sistema planetari al llarg de la Història (1)

Analitzar la Terra i la Lluna com a astres del Sistema Solar amb els seus moviments i estructura.

Reconéixer l'estructura general de l'univers, del Sistema Solar i de la Terra i dels principals fenòmens relacionats amb els moviments i les interaccions dels astres (11)


Reconéixer l'estructura de l'atmosfera, el seu funcionament i els impactes antròpics que pateix.

Interpretar, des del punt de vista científic, els principals fenòmens atmosfèrics i comprendre la informació dels mapes meteorològics (12)

Situar i descriure les capes internes i externes del nostre planeta explicant la importància de cada una d'elles (2)

Comprendre el cicle de l'aigua i les seues alteracions derivades de l'activitat humana.

Explicar els efectes de la Lluna sobre la Terra, el cicle hidrològic, la dinàmica atmosfèrica, etc. aplicant propietats, principis i lleis fonamentals (8)

Explicar, a partir del coneixement de les propietats de l'aigua, el cicle de l'aigua a la naturalesa i la seua importància per als éssers vius, considerant les repercussions de les activitats humanes en relació amb la seua utilització. Conéixer i valorar la problemàtica de l'aigua a la Comunitat Valenciana (10)

Identificar alguns dels minerals i roques més freqüents en l'escorça terrestre.


Identificar les roques i els minerals més freqüents, en especial els que es troben a l'entorn pròxim, utilitzant claus senzilles i reconéixer les seues aplicacions més freqüents. Conéixer i valorar la importància i els usos habituals de les roques a la Comunitat Valenciana (12)

Reconéixer l'organització dels éssers vius.

Conéixer les característiques més importants dels principals grups

Establir els criteris que serveixen per classificar als éssers vius i identificar

8

d'éssers vius i classificar un organisme en la categoria taxonòmica corresponent (4)

els principals models taxonòmics a què pertanyen els animals i les plantes més comuns, relacionant la presència de determinades estructures amb la seua adaptació al mitjà (13)

Classificar organismes al regne corresponent.

Conéixer les característiques més importants dels principals grups d'éssers vius i classificar un organisme a la categoria taxonòmica corresponent (4)

Establir els criteris que serveixen per classificar als éssers vius i identificar els principals models taxonòmics a què pertanyen els animals i les plantes més comuns, relacionant la presència de determinades estructures amb la seua adaptació al mitjà (13)

Reconéixer els tipus principals d'animals invertebrats i vertebrats.



Diferenciar els tipus diferents de vegetals.



COMPETÈNCIA MATEMÀTICA




Quantificar fenòmens naturals utilitzant un llenguatge matemàtic.

Interpretar i construir taules de dades amb informació qualitativa i quantitativa del Sistema Solar, dels diferents minerals i roques, dels regnes i grups d'éssers vius, etc (6)

Fer correctament càlculs senzills que incloguen la utilització de les diferents unitats del SI, i manejar les diferents unitats del sistema mètric decimal (4)

Analitzar les causes i les conseqüències d'un procés natural.

Formular hipòtesis relatives a diferents fenòmens naturals (origen de la contaminació atmosfèrica, moviment dels astres, formació de les roques, etc.) aportant observacions i realitzant experiències que puguen confirmar-les (1)

Explicar, a partir del coneixement de les propietats de l'aigua, el cicle de l'aigua a la naturalesa i la seua importància per als éssers vius, considerant les repercussions de les activitats humanes en relació amb la seua utilització. Conéixer i valorar la problemàtica de l'aigua a la Comunitat Valenciana (10)

Utilitzar eines matemàtiques per descriure un fenomen del mitjà físic.

Interpretar i construir taules de dades amb informació qualitativa i quantitativa del Sistema Solar, dels diferents minerals i roques, dels regnes i grups d'éssers vius, etc (6)

Establir procediments per descriure les propietats de la matèria que ens envolta, com la massa, el volum, la densitat, els estats en els que es presenten i els seus canvis. Valorar el maneig de l'instrumental científic. Utilitzar models gràfics per representar i comparar les dades obtingudes (3)

Resoldre problemes científics aplicant estratègies matemàtiques.

Analitzar taules, gràfiques, textos que permeten conéixer els ecosistemes i les grans unitats geològiques de la Comunitat Valenciana (7)

Elaborar i interpretar gràfics i models senzills sobre l'estructura i dinàmica atmosfèriques, establint relacions entre les variables que condicionen el clima i

9

els principals fenòmens meteorològics (8)

TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL




Elaborar esquemes i mapes conceptuals per organitzar la informació relativa a un tema.

Realitzar treballs escrits i orals sobre determinats temes científics resumint la informació recopilada (5)

Organitzar la informació en taules, esquemes, mapes conceptuals i gràfics (17)

Redactar memòries en què s'interrelacionen els llenguatges natural, gràfic i estadístic.


Elaborar i interpretar gràfics i models senzills sobre l'estructura i dinàmica atmosfèriques, establint relacions entre les variables que condicionen el clima i els principals fenòmens meteorològics (8)

Utilitzar diferents programes informàtics per presentar informació textual o gràfica.

Integrar la informació procedent de diferents fonts (impresa, audiovisual, Internet) comprovant la seua coherència (2)

Utilitzar programes informàtics, com processadors de textos, fulls de càlcul, etc, per presentar i tractar les dades obtinguts (19)

Accedir a recursos educatius a Internet. Integrar la informació procedent de diferents fonts (impresa, audiovisual, Internet) comprovant la seua coherència (2)

Buscar i seleccionar informació i recursos didàctics utilitzant diferents fonts, incloent Internet (18)

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA




Prendre decisions fonamentadament considerant els pros i els contres de la situació analitzada.


Prendre decisions en una situació determinada valorant els avantatges i els inconvenients que es deriven de l'acció que es desenvoluparà (21)

Contribuir a l'alfabetització científica per valorar adequadament les investigacions recents.

Reconéixer l'aportació de les noves teories (origen de l'Univers, Tectònica de Plaques, Teoria cel·lular, etc.) a la comprensió de l'entorn natural i la millora de la nostra qualitat de vida (20)

Valorar i criticar les idees diferents de les pròpies utilitzant arguments de tipus científic (20)

Jutjar els debats científics que han contribuït a l'extensió dels drets humans.

Interpretar els continguts de tipus científic (l'adaptació dels éssers vius, el clima, la medicina, la utilització dels minerals i de les roques, etc.) aplicant els coneixements d'altres disciplines (21)


Comprendre l'evolució de la societat sota el prisma dels avanços científics.

Reconéixer l'aportació de les noves teories (origen de l'univers, Tectònica de Plaques, Teoria cel·lular, etc.) a la comprensió de l'entorn natural i la millora de la nostra qualitat de vida (20)


10

Alliberar la societat de prejudicis sense fonament científic.

Integrar la informació procedent de diferents fonts (impresa, audiovisual, Internet) comprovant la seua coherència (2)


COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA




Explicar oralment o per escrit les etapes successives d'un experiment.

Realitzar treballs escrits i orals sobre determinats temes científics resumint la informació recopilada (5)

Descriure i realitzar correctament experiències de laboratori, respectant les normes de seguretat (16)

Argumentar les afirmacions de caràcter científic i tècnic.



Utilitzar un lèxic precís en l'expressió dels fenòmens naturals.


Explicar, a partir del coneixement de les propietats de l'aigua, el cicle de l'aigua a la naturalesa i la seua importància per als èssers vius, considerant les repercussions de les Activitats humanes en relació amb la seua utilització. Conéixer i valorar la problemàtica de l'aigua en la Comunitat Valenciana (10)

Transmetre idees sobre la naturalesa. Expressar correctament, mitjançant la utilització de la terminologia adequada, les característiques i propietats dels materials, les roques, els minerals i els éssers vius (3)

Explicar l’organització del Sistema Solar i les característiques dels moviments de la Terra i la Lluna i els seues implicacions, així com algunes de les concepcions sobre el sistema planetari al llarg de la història (1)

COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE




Integrar els nous coneixements a l'estructura de coneixement personal.


Establir els criteris que serveixen per a classificar els éssers vius i identificar els principals models taxonòmics a què pertanyen els animals i les plantes més comuns, i relacionar la presència de determinades estructures amb la seua adaptació al medi (13)

Adquirir les destreses creatives lligades al treball científic.

Dissenyar, planificar i elaborar activitats pràctiques en equip que permeten estudiar la tensió superficial de l'aigua (16)

Relacionar propietats dels materials amb l’ús que se’n fa i diferenciar entre mescles i substàncies, gràcies a les propietats característiques d’aquestes últimes i a la possibilitat de separar aquelles per processos físics com la filtració, decantació, cristal·lització, etc. aprofitant els propietats que diferencien cada substància de les altres (5)

11

Buscar una coherència global dels coneixements científics.


Explicar les funcions comunes a tots els éssers vius, tenint en compte la teoria cel·lular (15)

Expressar idees oralment i per escrit. Expressar correctament, mitjançant la utilització de la terminologia adequada, les característiques i propietats dels materials, les roques, els minerals i els éssers vius (3)

Explicar, a partir del coneixement de les propietats de l’aigua, el cicle de l’aigua a la naturalesa i la seua importància per als éssers vius, considerant les repercussions de les Activitats humanes en relació amb la seua utilització. Conéixer i valorar la problemàtica de l’aigua a la Comunitat Valenciana (10)

Analitzar les causes i les conseqüències d'un procés natural.

Reconéixer la incidència de la contaminació de l'aigua i de l'aire sobre el medi natural (19)

Reconéixer la importància de l’atmosfera per als éssers vius, i considerar les repercussions de l’Activitat humana (9)

AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL




Desenvolupar la capacitat d'anàlisi per iniciar i portar a terme projectes de tipus experimental.

Dissenyar, planificar i elaborar activitats pràctiques en equip que permeten estudiar la tensió superficial de l'aigua (16)

Elaborar i interpretar gràfics i models senzills sobre l’estructura i la dinàmica atmosfèriques, i establir relacions entre les variables que condicionen el clima i els principals fenòmens meteorològics (8)

Proposar hipòtesis i analitzar la seua coherència amb les observacions realitzades.


Explicar l'organització del Sistema Solar i les característiques dels moviments de la Terra i la Lluna i les seues implicacions, així com algunes de les concepcions sobre el sistema planetari al llarg de la història (1)

Potenciar l'esperit crític davant d’informacions de qualsevol mena.

Analitzar taules, gràfiques, textos que permeten conéixer els ecosistemes i les grans unitats geològiques de la Comunitat Valenciana (7)


Participar en la construcció de solucions d'un problema.

Participar activament en les experiències de laboratori i de camp que s’hi organitzen en grup respectant les idees diferents de les pròpies (17)

Establir procediments per descriure les propietats de la matèria que ens envolta, com ara la massa, el volum, la densitat, els estats en què és presenten i els seus canvis. Valorar el maneig de l’instrumental científic. Utilitzar models gràfics per a representar i comparar les dades obtingudes (3)

12

4. CONTINGUTS: PRIMER CURS4.A ESTRUCTURA

Bloc 1. Continguts comuns

Familiarització amb les característiques bàsiques del treball científic, per mitjà de: plantejament de problemes, discussió del seu interés, formulació de conjectures, experimentació, etc., per a comprendre millor els fenòmens naturals i resoldre els problemes que el seu estudi planteja.

Utilització dels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació per a seleccionar informació sobre el medi natural.

Interpretació de dades i informacions sobre la naturalesa i la seua utilització per a conéixer-la.

Reconeixement del paper del coneixement científic en el desenrotllament tecnològic i en la vida de les persones.

Utilització cuidadosa dels materials i instruments bàsics d’un laboratori i respecte per les normes de seguretat en el laboratori.

Bloc 2. La Terra en l’Univers

L’Univers i el Sistema Solar.

L’observació de l’Univers: planetes, estreles i galàxies.

La Via Làctia i el Sistema Solar.

Característiques físiques de la Terra i dels altres components del Sistema Solar.

Els moviments de la Terra: les estacions, el dia i la nit, els eclipsis i les fases de la Lluna.

Utilització de tècniques d’orientació. Observació del cel diürn i nocturn.

Evolució històrica de les concepcions sobre el lloc de la Terra a l’Univers: el pas del geocentrisme a l’heliocentrisme com primera i gran revolució científica.

Les capes de la terra: nucli, mantell, escorça, hidrosfera, atmosfera i biosfera.

La matèria en l’Univers .

Propietats generals de la matèria constitutiva de l’Univers: definició de superfície, volum, massa i densitat. Unitats (SI).

Estats en els quals es presenta la matèria en l’Univers: característiques i relació amb la temperatura. Canvis d’estat. Temperatura de fusió i d’ebullició d’una substància.

Reconeixement de situacions i realització d’experiències senzilles en què es manifesten les propietats elementals de sòlids, líquids i gasos.

Identificació de substàncies pures i mescles. Homogeneïtat i heterogeneïtat. Concepte de dissolució. Exemples de materials d’interés i la seua utilització en la vida quotidiana.

Utilització de tècniques de separació de substàncies.

Àtoms i molècules. Símbols i fórmules.

Els elements que formen l’Univers. L’hidrogen i l’heli.

Bloc 3. Materials terrestres

L’atmosfera

Composició i propietats de l’atmosfera. Nitrogen i oxigen: abundància i propietats. Diòxid de carboni i ozó: implicacions mediambientals. Variacions en la composició de l’aire.

Reconeixement del paper protector de l’atmosfera, de la importància de l’aire per als sers vius i per a la salut humana i de la necessitat de contribuir a la seua atenció.

Fenòmens atmosfèrics. Variables que condicionen el temps atmosfèric. Distinció entre temps i clima.

Maneig d’instruments per a mesurar la temperatura, la pressió, la velocitat i la humitat de l’aire.

Contaminants atmosfèrics: naturalesa, fonts i dispersió.

13

Relació entre l’aire i la salut.

La hidrosfera.

L’aigua a la Terra (origen, abundància i importància) i en altres planetes.

L’aigua a la Terra en les formes líquida, sòlida i gasosa.

La molècula d’aigua: abundància, propietats i importància. Estudi experimental de les propietats de l’aigua.

L’aigua del mar com a dissolució. Sodi, potassi i clor: abundància.

L’aigua en els continents.

El vapor d’aigua en l’atmosfera.

El cicle de l’aigua a la Terra i la seua relació amb el Sol com a font d’energia.

Reserves d’aigua dolça a la Terra: importància de la seua conservació.

L’aigua i la salut: la contaminació de l’aigua i la seua depuració.

L’aigua a la Comunitat Valenciana.

La geosfera.

Estructura interna de la Terra.

L’escorça terrestre: la seua superfície, composició química i elements geoquímics.

Composició química i petrològica de les capes de la Terra.

Els minerals i les roques: concepte de mineral i roca.

Tipus de roques: sedimentàries, magmàtiques i metamòrfiques. Importància i utilitat de les roques. Observació i descripció de les roques més freqüents.

Utilitat, importància i abundància relativa dels minerals. Observació i descripció dels minerals més freqüents.

Utilització de claus senzilles per a identificar minerals i roques.

Explotació de minerals i roques.

Observació i posterior reconeixement dels minerals i roques més representatius de l’entorn immediat.

Les roques més importants de la Comunitat Valenciana.

Bloc 4. Els sers vius i la seua diversitat

Factors que fan possible la vida a la Terra.

Els elements bioquímics.

Característiques i funcions comunes dels sers vius.

La diversitat dels sers vius: ambients, grandàries, formes i modes d’alimentar-se.

La teoria cel·lular.

La diversitat com resultat del procés evolutiu. Els fòssils i la història de la vida.

Classificació dels sers vius.

Els cinc regnes.

Introducció a la taxonomia.

Utilització de claus senzilles d’identificació de sers vius.

Virus, bacteris i organismes unicel·lulars eucariòtics.

Fongs.

El regne vegetal; principals filum.

El regne animal; principals filum.

Utilització de la lupa i el microscopi òptic per a l’observació i descripció d’organismes unicel·lulars, plantes i animals.

Valoració de la importància de mantindre la diversitat dels sers vius. Anàlisi dels problemes associats a la seua pèrdua.

14

La biodiversitat de la Comunitat Valenciana. Situació actual i perspectives.

15

4. CONTINGUTS: PRIMER CURS4.B CLASSIFICACIÓ

I. LA MATÈRIA, L'UNIVERS I LA TERRA

TEMA 1. LA MATÈRIA I ELS MATERIALS

1. ELS ESTATS DE LA MATÈRIA I LES SEUES PROPIETATS

2. ELS CANVIS D'ESTAT

3. ÀTOMS I MOLÈCULES

4. SUBSTÀNCIES PURES I MESCLES

5. ELS MATERIALS

6. MATERIALS DE GRAN INTERÉS

Descobreix Els nous materials i el seu úsRecorda l’essencialInvestigaPractica competències bàsiques

TEMA 2. LA MATÈRIA: MASSA, VOLUM I DENSITAT

1. LA MESURA. MAGNITUDS I UNITATS

2. LA MASSA

3. LA LONGITUD I LA SUPERFÍCIE

4. EL VOLUM

5. LA DENSITAT

Aprén A calcular amb múltiples i submúltiplesRecorda l’essencialInvestigaPractica competències bàsiques

TEMA 3. L'UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR

1. L'UNIVERS

2. LES ESTRELES

3. EL SISTEMA SOLAR : PLANETES I PLANETES NANS

Amplia Els planetes del Sistema Solar

4. ALTRES COMPONENTS DEL SISTEMA SOLAR

Recorda l’essencial InvestigaPractica competències bàsiques

TEMA 4. LA TERRA I LA LLUNA

1. LA TERRA, UN PLANETA DEL SISTEMA SOLAR

2. COM ÉS EL NOSTRE PLANETA?

3. EL SATÈL·LIT DE LA TERRA: LA LLUNA

4. ELS EFECTES DE LA LLUNA DAMUNT DE LA TERRA

Recorda l’essencial

16

InvestigaPractica competències bàsiques

TEMA 5. L'ATMOSFERA

1. PARTS DE L'ATMOSFERA

2. L'AIRE I ELS SEUS COMPONENTS

3. LA CONTAMINACIÓ DE L'AIRE

4. CONTAMINACIÓ, MEDI AMBIENT I SALUT

5. L'ATMOSFERA I EL TEMPS

6. ELS FENÒMENS ATMOSFÈRICS

Descobreix Els mapes meteorològicsRecorda l’essencialInvestigaPractica competències bàsiques

TEMA 6. LA HIDROSFERA

1. L'AIGUA EN EL NOSTRE PLANETA

2. PROPIETATS DE L'AIGUA

3. EL CICLE DE L'AIGUA

4. L'AIGUA POTABLE

5. L'ESCASSETAT DE L'AIGUA

Recorda l’essencialInvestigaPractica competències bàsiques

TEMA 7. L'ESCORÇA TERRESTRE

1. L'ESCORÇA TERRESTRE

2. ELS MINERALS (I)

3. ELS MINERALS (II)Descobreix Com són alguns tipus de minerals

4. LES ROQUES (I)

5. LES ROQUES (II)Recorda l’essencialInvestigaPractica competències bàsiques

II. LA TERRA I ELS ÉSSERS VIUS

TEMA 8. LA TERRA, UN PLANETA VIU

1. UN ESCENARI PER A LA VIDA

2. LA COMPOSICIÓ QUÍMICA DELS ÉSSERS VIUS

3. LA UNITAT DELS ÉSSERS VIUS

4. ORGANITZACIÓ I FUNCIONS DELS ÉSSERS VIUS


17

TEMA 9. LA DIVERSITAT DELS ÉSSERS VIUS

1. EVOLUCIÓ I BIODIVERSITAT

2. LA CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS

3. LES MONERES

4. ELS BACTERIS I L'ÉSSER HUMÀ

5. ELS PROTOCTISTS

6. ELS FONGS I ELS LÍQUENS


TEMA 10. EL REGNE VEGETAL

1. ELS VEGETALS

2. GRUPS DE VEGETALS. MOLSES I FALAGUERES

3. LES PLANTES AMB LLAVORS. GIMNOSPERMES

4. LES PLANTES AMB LLAVORS. ANGIOSPERMES

Amplia Com són les angiospermesRecorda l’essencialInvestigaPractica competències bàsiques

TEMA 11. EL REGNE ANIMAL (I). ELS INVERTEBRATS

1. ELS INVERTEBRATS MÉS SENZILLS

2. NEMATODES, ANÈL·LIDS I MOL·LUSCS

3. EQUINODERMS

4. ARTRÒPODES (I): CARACTERÍSTIQUES

5. ARTRÒPODES (II): ARÀCNIDS, MIRIÀPODES I CRUSTACIS

6. ARTRÒPODES (III): INSECTES

Descobreix Com són alguns grups d'insectesRecorda l’essencialInvestigaPractica competències bàsiques

TEMA 12. EL REGNE ANIMAL (II). ELS VERTEBRATS

1. ELS PEIXOS

2. ELS AMFIBIS

3. ELS RÈPTILS

4. LES AUS

5. ELS MAMÍFERS

Descobreix Com són alguns grups de mamífersRecorda l’essencialInvestigaPractica competències bàsiques

III. LA COMUNITAT VALENCIANA

18

TEMA 13. EL MEDI NATURAL A LA COMUNITAT VALENCIANA

1. L'AIGUA A LA COMUNITAT VALENCIANA

2. LES ROQUES DE LA COMUNITAT VALENCIANA

3. LA BIODIVERSITAT A LA COMUNITAT VALENCIANA (I)

4. LA BIODIVERSITAT A LA COMUNITAT VALENCIANA (II)

5. ELS ESPAIS PROTEGITS A LA COMUNITAT VALENCIANA

Practica competències bàsiques

19

5. UNITATS DIDÀCTIQUES: PRIMER CURS5.A I B ORGANIZACIÓ I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

PRIMER TRIMESTRE

TEMA 1. – Els estats físics de la matèria. Característiques dels sòlids, els líquids i els gasos. Canvis d'estat de la matèria.– Interés i curiositat per conéixer la matèria, les característiques i la composició que té.– Àtoms i molècules.– Elements químics i compostos. Abundància d'elements a la Terra i l'Univers.– Substàncies pures i mescles. Mètodes de separació.– Els materials. Els nous materials. Reconeixement de les propietats dels materials.– Ús dels materials: metalls, paper, ceràmiques, vidre i plàstics. – Disseny, planificació i realització d'una investigació senzilla, obtenint la informació a partir de diverses fonts.– Valoració de l'ordre i la neteja del lloc de treball i del material.– Coneixement i ús correcte i responsable, de diferents instruments i materials del laboratori.– Interés per aprendre que les substàncies pures poden ser elements o compostos que poden estar formades per àtoms o molècules.

TEMA 2.– Magnituds i unitats: El Sistema Internacional d'Unitats. Els instruments de mesura.– Quantitat de matèria: la massa. Bàscules o balances.– Dimensions de la matèria: longitud, superfície i volum.– Densitat i la seua determinació.– Interés i curiositat per conéixer la matèria i les característiques i la composició que té.– Expressió oral i escrita dels resultats obtinguts en un experiment i confecció de resums, esquemes, dibuixos, etc.– Disseny, planificació i realització d'una recerca senzilla buscant la informació en diverses fonts.– Elaboració i discussió de les conclusions finals obtingudes després d'una recerca, i registre dels resultats mitjançant taules i gràfiques.– Valoració de l'ordre i la neteja del lloc de treball i del material de laboratori .

TEMA 3. – El Sistema Solar. Situació del Sistema Solar a l'Univers. La Via Làctia.– Les distàncies a l'Univers.– El Sol i les estreles.– Els planetes del Sistema Solar. Comparació entre els planetes i altres components del Sistema Solar, pel que fa a la mida, la durada del dia i de l'any, etc.– Identificació de les característiques que defineixen les estreles, els planetes, els satèl·lits, els asteroides, els meteorits i els cometes del Sistema Solar.– Lectura i anàlisi de textos sobre la conquesta de l'espai, els fenòmens astronòmics, etc.– Recerca d'informació sobre les condicions que ha de reunir un planeta perquè hi existisca vida, i comparació amb les hipòtesis que se n'havien fet.– Visualització de vídeos relacionats amb aquest tema.– Interés per conéixer les teories que s'han enunciat al llarg de la història sobre l'estructura de l'Univers.– Curiositat per conéixer les característiques dels planetes, relacionant-les amb la possibilitat que hi existisca vida.

20

– Interés per conéixer les respostes que s'han donat als fenòmens astronòmics al llarg de la història.

TEMA 4. – Característiques físiques de la Terra. L'estructura interna de la Terra.– El moviment de la Terra. Conseqüències del moviment terrestre i de la inclinació del seu eix de rotació: les estacions. – Característiques físiques de la Lluna. L'origen de la Lluna. – El moviment de la Lluna al voltant de la Terra: les fases lunars. Els eclipsis. Les marees.– Observació i interpretació de fotografies, dibuixos i maquetes sobre fenòmens naturals o conceptes tractats en el Tema.– Realització de representacions gràfiques o dibuixos que ajuden a explicar alguns dels conceptes o fenòmens estudiats.– Descripció correcta i completa dels moviments de la Lluna i les seues conseqüències: les fases lunars, els eclipsis i les marees. – Lectura de textos, visualització de vídeos i anàlisi de les idees allà exposades.– Elaboració de resums, esquemes i activitats per a la millor assimilació dels coneixements adquirits.– Valoració dels esforços, humans i tecnològics, que es realitzen per conéixer cada vegada millor la Terra i l'Univers.– Reconeixement de la utilitat dels models, les maquetes i les representacions gràfiques en les explicacions de fenòmens astronòmics.

TEMA 5. – L'atmosfera. Troposfera, estratosfera, mesosfera, termosfera i exosfera.– L'aire: barreja de gasos. Propietats del nitrogen, l'oxigen, el diòxid de carboni, l'ozó i el vapor d'aigua.– La contaminació atmosfèrica deguda a les activitats humanes.– L'atmosfera i el medi ambient: l'efecte hivernacle, la capa d'ozó i pluja àcida. Efectes sobre la salut.– Conseqüències de la contaminació: augment de l'efecte hivernacle i reducció de la capa d'ozó. Propostes per reduir la contaminació.– L'atmosfera i l’oratge: pressió atmosfèrica, temperatura i humitat de l'aire. Els instruments meteorològics.– Fenòmens atmosfèrics. El vent, els núvols i les precipitacions.– Els mapes meteorològics.– Interés per conéixer les propietats i els usos dels gasos que componen l'aire.– Reconeixement crític de l'acció perjudicial dels contaminants sobre la salut, el patrimoni artístic, el medi ambient, etc.

SEGON TRIMESTRE

TEMA .6. – L'aigua en la Terra: la hidrosfera. La composició i estats de l'aigua. Abundància de l'aigua. Distribució de l'aigua en el planeta.– Les propietats de l'aigua. L'aigua és un dissolvent extraordinari.– Realització d'experiències per posar de manifest les propietats de l'aigua.– El cicle de l'aigua en la naturalesa. L'aigua altera i modifica la superfície terrestre.– L'evapotranspiració en els éssers vius.– Les aigües contaminades. El cicle de l'aigua a les zones urbanes: potabilització i depuració de l'aigua. Comparació entre la depuració i la potabilització.– L'escassetat d'aigua. La distribució d'aigua en el planeta. Dessalinització de l'aigua del mar. L'aigua i la salut. L'aigua és fonamental per a la vida.– Realització d'un muntatge en el laboratori que permeta la depuració de mostres d'aigua, interpretant i explicant els resultats.

21

– Anàlisi del consum d'aigua diari en una casa i elaboració de propostes per reduir-lo. Valoració de la necessitat de no contaminar les aigües naturals i adquisició d'hàbits que permeten conservar-les.– Solidaritat amb el problema que suposa la falta d'aigua en moltes zones, sent responsables en el seu consum i percebent que és un bé escàs i que es paga.

TEMA 7. – La superfície terrestre: els continents i els oceans. La composició de l'escorça terrestre.– Els minerals: importància i abundància. Les propietats mecàniques dels minerals. Propietats químiques.– Minerals originats per precipitació, silicats, menes i pedres precioses.– Les roques: magmàtiques, sedimentàries i metamòrfiques. L'ús de les roques. – Detecció de les característiques físiques que permeten diferenciar els diferents tipus de minerals i roques. – Reconeixement de la utilitat de cada roca o mineral i de les propietats que els fan adequats per aquest ús. – Identificació dels materials dels quals està fabricat un objecte. – Reconeixement del tipus de roca majoritari utilitzat en construccions, monuments...– Realització d'esquemes i resums de la informació continguda en el tema. – Coneixement i maneig correcte i responsable dels instruments i el material del laboratori.– Apreciació de la importància i utilitat dels minerals i les roques per activitats humanes com la construcció. – Conscienciació de la necessitat de dictar lleis que obliguen a construir mantenint una harmonia amb el medi natural i utilitzant els materials propis de la zona.

TEMA 8. – Un escenari per a la vida: la Terra.– L'aigua, font de vida. Valoració de la importància que té l'aigua per als éssers vius.– La composició química dels éssers vius. Els elements bioquímics i les biomolècules.– Organització dels éssers vius. La cèl·lula: característiques i tipus. – Nivells d'organització dels éssers vius. Funcions vitals: nutrició, relació i reproducció.– Reconeixement dels elements que intervenen en l'aparició de la vida en el nostre planeta.– Argumentació raonada i justificada de les idees exposades o de les afirmacions realitzades. – Anàlisi comparatiu entre les idees prèvies i les adquirides després de treballar un tema concret.– Valoració de l'ordre i la neteja del lloc de treball i del material de laboratori utilitzat a les pràctiques.

TEMA 9.– La causa de la gran diversitat dels éssers vius. La importància de la diversitat biològica. – La classificació dels éssers vius: criteris de classificació, l'espècie biològica i la nomenclatura binomial. – Les moneres: organismes invisibles. Els bacteris.– Els protoctists. Protozous i algues.– Els fongs: estructura i formes de vida. Els líquens.– Elaboració i interés per utilitzar correctament una clau d'identificació d'un grup concret d'éssers vius a partir d'unes característiques físiques determinades. – Realització de dibuixos representatius de l'estructura dels éssers vius estudiats en el tema. – Realització de preparacions microscòpiques i utilització del microscopi òptic. – Elaboració d'informes, orals o escrits, obtinguts en la consulta bibliogràfica o en les observacions realitzades utilitzant la terminologia adequada.

TERCER TRIMESTRE

TEMA 10. 22

– Característiques generals i classificació dels vegetals. – Les plantes sense teixits vasculars: les molses. – Plantes amb vasos conductors. Les falgueres. – Les gimnospermes. – Les angiospermes.– Planificació i realització d'experiències encaminades a descobrir els factors que afecten el desenvolupament d'una llavor. – Elaboració d'informes, orals o escrits, dels resultats obtinguts en una experiència. – Identificació i classificació d'exemplars de diversos grups de vegetals, utilitzant dibuixos i fotografies. – Comparació dels diversos grups de vegetals atenent a característiques morfològiques i fisiològiques determinades. – Visualització i descripció d'estructures vegetals observades amb la lupa binocular. – Autocontrol en la recollida de mostres vegetals, seguint sempre les pautes esta-blertes. – Reconeixement del valor ecològic i econòmic que posseeixen els vegetals.

TEMA 11. – El terme invertebrat.– Els invertebrats més senzills: esponges i celenterats. Els platihelmints, els nematodes i els anèl·lids.– Els mol·luscs: gasteròpodes, bivalves i cefalòpodes. Els equinoderms: eriçons, estrelles de mar, ofidis, holotúries i crinoideus. Organització corporal.– Organització corporal dels artròpodes. Els aràcnids, els miriàpodes i els crustacis. Els insectes: classificació, èxit biològic i importància.– Confecció d'esquemes i resums destacant les característiques morfològiques i fisiològiques dels grups d'animals tractats. – Identificació, classificació i descripció d'invertebrats dins dels grups taxonòmics estudiats, mitjançant l'observació d'exemplars representatius, taules de classificació, quadres comparatius, fotografies i dibuixos.– Utilització correcta de la lupa binocular i del material del laboratori. Recerca d'informació sobre la manera de vida i interés biològic dels artròpodes.– Dissecció d'un musclo, observant la seua anatomia externa i interna i elaborant un resum de les observacions realitzades.

TEMA 12. – Característiques generals dels vertebrats. – Els peixos. Adaptacions a la vida aquàtica. Anatomia externa i interna.– Els amfibis. Característiques i manera de vida.– Els rèptils. Característiques i adaptacions al mitjà terrestre. Els dinosaures.– Les aus. Característiques i adaptacions per poder volar.– Els mamífers. Característiques anatòmiques. Els éssers humans.– Reconeixement de les adaptacions al medi ambient a partir de les característiques morfològiques i del manera de vida. – Identificació de les característiques que separen l'ésser humà de les altres espècies de primats.– Recerca d'informació sobre temes relacionats amb l'explotació i conservació de determinades espècies de vertebrats. – Exposició, oral o escrita, de la informació obtinguda de fonts bibliogràfiques, audiovisuals, o d'una experiència realitzada.– Apreciació de l'abundància d'espècies d'aus i mamífers i de la importància que tenen per a l'ésser humà.– Denúncia del comerç il·legal d'espècies tropicals i de la degradació i contaminació dels mitjans naturals.

TEMA 13. – Els recursos geològics de la Comunitat Valenciana.

23

– Valoració de l'impacte ambiental de les explotacions mineres.– Estudi de la biodiversitat en la Comunitat Valenciana.– Reconeixement de les principals espècies en perill d'extinció a la Comunitat Valenciana.– Endemismes vegetals.– La fauna de la Comunitat Valenciana. Vertebrats. Invertebrats.– Valoració de la importància dels espais naturals protegits a la Comunitat Valenciana.– Reconeixement dels diferents graus de protecció dels espais naturals.– Localització en un mapa dels diferents espais naturals protegits a la Comunitat Valenciana.– Defensa del medi ambient davant les activitats humanes que el degraden.

24

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES6.A. METODOLOGIA GENERAL I ESPECÍFICA DE L’ÀREA O MATÉRIA

En el marc de la seua Programació Docent, els centres han de precisar, en cada Curs, els objectius que garanteixen les competències bàsiques, segons el currículum, assumir-los com a objectius del centre i determinar la participació de cadascuna de les àrees del currículum en la consecució de les competències.

El caràcter multidisciplinari de moltes de les competències s’allunya de la concepció del currículum com un conjunt de compartiments estancs entre les diverses àrees i matèries i, per això, requereix una coordinació d’actuacions docents en les quals el treball en equip ha de ser una constant.

Així doncs, el desenvolupament de la Programació Docent de Centre requereix tant processos de formació i elaboració reflexiva i intel·lectual per part de l’equip docent, com diversos mètodes de treball cooperatiu. Aquests mètodes han de ser respectuosos amb la diversitat dels docents, però han de generar il·lusió per col·laborar en un projecte comú en el qual cadascú aportarà la seua millor experiència professional i aprendrà i compartirà coneixements amb altres companys.

El currículum de cada Centre no es limitarà a les competències bàsiques, tot i que les inclou. En el currículum hi haurà competències bàsiques i d’altres que no ho seran tant perquè cada alumne puga desenvolupar al màxim les seues potencialitats. No s’ha oblidar que la funció de l’escola és garantir uns mínims per a tots i, alhora, el màxim per a cada alumne. Les competències permeten una gradació, tal com posen de manifest els cinc nivells que estableix el programa PISA en la seua avaluació.

El desenvolupament de competències va acompanyat d’una pràctica pedagògica exigent tant per a l’alumnat com per al professorat. Per a l’alumnat, perquè s’ha d’implicar en l’aprenentatge i ha d’adquirir les habilitats que li permetran construir els seus propis esquemes explicatius per comprendre el món on viu, construir la seua identitat personal, interactuar en situacions variades i continuar aprenent.

Per al docent, perquè haurà de desplegar els recursos didàctics necessaris que li permetran desenvolupar els continguts propis de l’àrea com a components de les competències bàsiques, i poder assolir els objectius del currículum. No obstant això, malgrat que les competències tenen un caràcter transversal i interdisciplinari respecte de les disciplines acadèmiques, això no ha d’impedir que des de cada àrea es determinen aprenentatges específics que resulten rellevants en la consecució de competències concretes.

El docent haurà de buscar situacions pròximes als alumnes perquè aquests puguen aplicar, en diferents contextos, els continguts dels quatre sabers que conformen cadascuna de les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar). Així mateix, crearà contextos i situacions que representen reptes per als alumnes, que els conviden a qüestionar-se els seus sabers actuals, que els obliguen a ampliar la perspectiva i a contrastar les seues opinions amb les dels seus companys, a justificar i a interpretar amb rigor, etc.

Per treballar les competències bàsiques relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tindran un especial protagonisme les activitats de planificació i d’execució de tasques en grup que afavorisquen el diàleg, l’escolta, la cooperació i la confrontació d’opinions.

La forma d’avaluar el nivell de competència assolit serà a través de l’aplicació dels coneixements i les habilitats treballades. Ara bé, les competències suposen un domini complet de l’activitat en qüestió; no són només habilitats, malgrat que aquestes sempre estiguen presents. Per tant, a més a més de les habilitats, també es tindran en compte les actituds i els elements cognitius.

El repte de l’avaluació rau en l’obligació d’obtenir uns resultats concrets, perquè les administracions educatives realitzaran una avaluació general de diagnòstic la finalitat de la qual serà comprovar el grau d’adquisició de les competències bàsiques en cada nivell educatiu.

25

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES6.B. ACTIVITATS I ESTRATÈGIES D’ENSENYAMENT I APRENENTATGE: PRIMER CURS

TEMA 1. LA MATÈRIA I ELS MATERIALS

Els estats de la matèria es diferencien i caracteritzen mitjançant esquemes que mostren la posició i la mobilitat de les partícules que contenen.

Els canvis d'estat s'introdueixen utilitzant exemples de la vida quotidiana, representats en imatges, o experiències senzilles que poden reproduir-se en el laboratori o a casa.

L'estructura elemental de l'àtom es treballa amb dibuixos que mostren la posició i la relació entre les diferents partícules atòmiques.

Les diferents tècniques de separació de barreges es presenten amb muntatges experimentals que permeten separar els components de barreges homogènies i heterogènies.

TEMA 2. LA MATÈRIA: MASSA, VOLUM I DENSITAT

Les unitats de mesura i el Sistema Internacional d'Unitats s’introdueixen proposant la mesura de magnituds en objectes de l'entorn quotidià.

La mesura de la massa, tant de sòlids com de líquids, es treballa utilitzant diferents tipus de balances: electròniques i de dos braços.

La determinació de forma aproximada d'una superfície irregular es duu a terme utilitzant una quadrícula o paper mil·limetrat.

La medició de volums, tant de sòlids com de líquids, es treballa utilitzant recipients graduats, com per exemple una proveta.

La determinació de la densitat d'un objecte regular o irregular es presenta en una simulació accessible a través d'Internet.

TEMA 3. L'UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR

Les unitats de longitud en s'utilitzen específicament en astronomia s'introdueixen a partir d'un esquema que destaca el seu valor relatiu.

La dinàmica interior de les estrelles s'esquematitza en una il·lustració que resumeix els processos característics de cada capa del Sol.

L'evolució històrica de la situació de la Terra i el Sol es presenta en un text que resumeix els principis de les teories geocèntrica i heliocèntrica.

Les característiques bàsiques dels diferents planetes del Sistema Solar es resumeixen en textos breus que acompanyen les il·lustracions i en una taula comparativa.

TEMA 4. LA TERRA I LA LLUNA

El moviment de rotació de la Terra es treballa mitjançant esquemes que destaquen la relació d'aquest moviment amb l’alternança dels dies i les nits.

Les conseqüències del moviment de translació de la Terra al voltant del Sol es representen en un esquema que permet deduir la successió de les estacions i la variació de les hores de llum diàries.

El funcionament del sistema de posicionament global (GPS) s'introdueix a partir d'una il·lustració amb les òrbites dels satèl·lits en relació amb la Terra.

Les fases de la Luna, els eclipsi i les marees es treballen a partir d'una seqüència d'imatges que representen les posicions relatives de la Lluna, la Terra i el Sol.

26

TEMA 5. L'ATMOSFERA

La interpretació d'una taula de dades permet relacionar les capes de l'atmosfera amb les variacions de la temperatura de l'aire en funció de l'altura.

La composició de l'aire es treballa a partir d'un diagrama de sectors en el que es mostra la proporció dels components principals.

L'origen i la relació entre els principals contaminants de l'aire es presenta en un esquema que diferència entre contaminants primaris i secundaris.

Els efectes de la contaminació atmosfèrica sobre el medi ambient i la salut es treballen en esquemes que destaquen les conseqüències de l’efecte hivernacle i de la pluja àcida.

L'estudi dels fenòmens atmosfèrics se sintetitza i s'aplica en la interpretació de mapes meteorològics d'isòbares i del temps.

TEMA 6. LA HIDROSFERA

El repartiment dels recursos hídrics totals de la hidrosfera es sintetitza en un mapa conceptual que permet conéixer l'abundància i distribució de l'aigua.

Les propietats de l'aigua s'introdueixen a través d'il·lustracions i gràfics que mostren situacions de l'entorn natural o antròpic.

El cicle de l'aigua s'analitza en esquemes i vídeos que destaquen la relació entre els diferents processos que es desenvolupen en aquest cicle tancat.

La potabilització i la depuració d'aigües es treballen a partir d'una il·lustració que destaca els elements i els processos que intervenen en el tractament de les mateixes.

TEMA 7. L'ESCORÇA TERRESTRE

Els principals trets estructurals de la superfície de l'escorça terrestre es treballen mitjançant un mapa de dorsals i de fosses oceàniques.

La composició de l'escorça terrestre s'introdueix analitzant un diagrama de sectors que mostra la proporció dels components principals.

L'extracció de minerals s'introdueix amb il·lustracions que representen les diferents maneres d'explotar els jaciments minerals.

La identificació dels minerals més importants es realitza aplicant les propietats òptiques, mecàniques i químiques que permeten diferenciar-los.

La classificació i identificació de les roques sedimentàries principals, magmàtiques i metamòrfiques es treballa analitzant fotografies de mostres representatives.

TEMA 8. LA TERRA, UN PLANETA VIU

La importància de l'aigua per als éssers vius es treballa calculant el percentatge d'aigua que contenen diferents organismes a partir de la seua massa total i la seua massa seca.

La introducció de la composició dels éssers vius es fa relacionant els principals bioelements i biomolècules amb aliments i substàncies de l'entorn quotidià.

L'estudi bàsic de la cèl·lula es realitza amb il·lustracions que comparen l'estructura de la cèl·lula procariota, la cèl·lula animal i la cèl·lula vegetal.

L'observació de cèl·lules es porta a terme utilitzant el microscopi òptic i un material de l'entorn immediat, com per exemple la ceba.

TEMA 9. LA DIVERSITAT DELS ÉSSERS VIUS

L'evolució dels éssers vius es representa en un esquema temporal que permet destacar l'augment progressiu de la biodiversitat.

La classificació dels éssers vius es treballa en un esquema que assigna els diferents tàxons a una espècie biològica

27

determinada.

Els principals tipus morfològics de bacteris, integrants del regne moneres, es diferencien i es caracteritzen mitjançant fotografies.

Els protoctists, protozous i algues, els fongs i els líquens es presenten mitjançant il·lustracions en què poden deduir-se la seua morfologia i alguns trets fisiològics.

TEMA 10. EL REGNE VEGETAL

Les característiques bàsiques dels vegetals es destaquen en un esquema que mostra la relació entre l’arrel, les tiges i les fulles.

Els òrgans reproductors de les molses i els falagueres es presenten en fotografies, dibuixos i vídeos que mostren la seua localització i la seua estructura.

La morfologia de les gimnospermes s'introdueix a partir de col·leccions de fotografies en les quals es comenten l’actitud i les adaptacions de diferents espècies.

Les característiques de les angiospermes es resumeixen en una taula que especifica les diferències entre les dicotiledònies i monocotiledònies.

TEMA 11. EL REGNE ANIMAL (I). ELS INVERTEBRATS

L'estructura dels celenterats i els cucs s'introdueix amb dibuixos que destaquen les seues característiques principals morfològiques i anatòmiques.

L'estudi de la morfologia de les principals classes de mol·luscos i equinoderms es presenten mitjançant fotografies d'animals en el seu medi ambient natural.

Les diferències morfològiques entre les classes principals d'artròpodes es destaquen en dibuixos que faciliten la identificació de l'organització corporal i dels apèndixs.

La metamorfosi dels insectes es treballa en una seqüència temporal d'imatges que mostren el cicle biològic d'una papallona.

TEMA 12. EL REGNE ANIMAL (II). ELS VERTEBRATS

L'anatomia externa dels peixos ossis i dels peixos cartilaginosos es compara a partir dues il·lustracions en què poden reconéixer-se’n les parts principals.

El cicle biològic de la granota es presenta en un esquema que resumeix les principals etapes de la seua evolució morfològica.

Les característiques diferencials dels rèptils i de les aus es poden reconéixer als dibuixos i les fotografies dels grups més representatius.

Les diferències entre els principals ordres de mamífers es treballen mitjançant textos curts que permeten la interpretació de les fotografies incloses.

TEMA 13. EL MEDI NATURAL EN LA COMUNITAT VALENCIANA

Els recursos hídrics de la Comunitat Valenciana es treballen sobre un mapa fluvial que també s’utilitza per localitzar els problemes de contaminació per abocament de residus i per salinització.

Les roques principals de la Comunitat i la seua utilització es presenten amb fotografies que permeten analitzar la seua localització i els seus mètodes d'extracció.

La biodiversitat es treballa interpretant mapes de biodistribució d'espècies a la Comunitat Valenciana.

Els espais naturals protegits s'introdueixen amb fotografies característiques de cada paratge.

28

7. AVALUACIÓ7.A. CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL PRIMER CURS

1. Explicar l’organització del Sistema Solar i les característiques dels moviments de la Terra i la Lluna i les seues implicacions, així com algunes de les concepcions sobre el sistema planetari al llarg de la història.

2. Situar i descriure les capes internes i externes del nostre planeta explicant la importància de cada una.

3. Establir procediments per a descriure les propietats de la matèria que ens envolta, com ara la massa, el volum, la densitat, els estats en què es presenten i els seus canvis. Valorar el maneig de l’instrumental científic. Utilitzar models gràfics per a representar i comparar les dades obtingudes.

4. Fer correctament càlculs senzills que incloguen la utilització de les diferents unitats del SI, i manejar les diferents unitats del sistema mètric decimal.

5. Relacionar propietats dels materials amb l’ús que se’n fa i diferenciar entre mescles i substàncies, gràcies a les propietats característiques d’estes últimes i a la possibilitat de separar aquelles per processos físics com la filtració, decantació, cristal·lització, etc. aprofitant les propietats que diferencien cada substància de les altres.

6. Diferenciar entre elements i compostos, àtoms i molècules, símbols i fórmules. Conéixer les característiques de les partícules fonamentals de l’àtom.

7. Explicar l’àtom segons el model planetari i establir el criteri de matèria neutra.

8. Elaborar i interpretar gràfics i models senzills sobre l’estructura i dinàmica atmosfèriques, i establir relacions entre les variables que condicionen el clima i els principals fenòmens meteorològics.

9. Reconéixer la importància de l’atmosfera per als sers vius, i considerar-ne les repercussions de l’activitat humana.

10. Explicar, a partir del coneixement de les propietats de l’aigua, el cicle de l’aigua en la naturalesa i la seua importància per als sers vius, considerant les repercussions de les activitats humanes en relació amb la seua utilització. Conéixer i valorar la problemàtica de l’aigua en la Comunitat Valenciana.

11. Conéixer l’estructura interna de la Terra i els components químics de les seues capes, i diferenciar clarament els conceptes de mineral i roca.

12. Identificar les roques i els minerals més freqüents, en especial els que es troben en l’entorn pròxim, utilitzant claus senzilles i reconéixer les seues aplicacions més freqüents. Conéixer i valorar la importància i els usos habituals de les roques en la Comunitat Valenciana.

13. Establir els criteris que servixen per a classificar els sers vius i identificar els principals models taxonòmics a què pertanyen els animals i plantes més comunes, i relacionar la presència de determinades estructures amb la seua adaptació al medi.

14. Conéixer de manera operativa el concepte de biodiversitat. Valorar la importància de la biodiversitat a escala mundial, a Espanya i a la Comunitat Valenciana.

15. Explicar les funcions comunes a tots els sers vius, tenint en compte la teoria cel·lular.

16. Realitzar correctament experiències de laboratori, respectant les normes de seguretat.

29

7. AVALUACIÓ7.B I C. INSTRUMENTS I TIPUS D’AVALUACIÓ: PRIMER CURS

TEMA 1

AVALUACIÓ INICIAL

El test d'avaluació inicial que es proposa en aquesta guia vol recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes i les alumnes han practicat en l'etapa edu-cativa anterior.El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 1-4 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si saben:–Identificar conceptes relacionats amb la matèria.–Donar exemples de substàncies per a cada estat físic.–Reconéixer propietats dels estats físics.–Definir alguns termes relacionats amb els canvis d'estat.–Contestar preguntes referides a les barreges.–Escriure les utilitats de diversos materials.

AVALUACIÓ CONTÍNUA

A la pàgina 1-30 hi ha la taula per fer el seguiment dels principals continguts d’aquest tema:

– Diferenciació dels estats de la matèria.

– Coneixement dels canvis d'estat de la matèria.

– Identificació dels principals components de la matè-ria: àtoms i molècules.

– Reconeixement de les propietats de les substàncies pures i de les barreges.

– Identificació dels principals tipus de materials i de les seues aplicacions.

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Final de les pàgines 1-31 i 1-32 d’aquesta guia i la passarem a l'alumnat per comprovar si saben:– Indicar les propietats dels estats de la matèria.– Descriure conceptes relacionats amb els canvis d'estat.– Diferenciar característiques d'elements i de compos-tos.– Identificar els diferents tipus de barreges.– Reconéixer les propietats en què es basen algunes tècniques de separació.– Definir algunes propietats dels materials.

CRITERIS D’AVALUACIÓ PROVA D’AVALUACIÓ ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ

Diferenciar els tres estats de la matèria, sòlid, líquid i gas, i conéixer les característiques de cada un. Activitats 1, 2

Definir què són i per què succeeixen els canvis d'estat de la matèria. Activitats 3, 5

Reconéixer que la matèria està formada per una quantitat enorme d'àtoms i molècules. Activitat 4 Llibre: pàg. 9, Act. 5

Definir els elements i els compostos químics i identificar-ne alguns dels símbols i fórmules. Activitat 4

30

Diferenciar entre substàncies pures i mescles i entre mes-cles homogènies i heterogènies. Activitat 6

Reconéixer les diferents tècniques de separació de mos-tres. Activitat 7

Conéixer les principals propietats dels materials i identi-ficar les utilitats dels materials més coneguts. Activitat 8 Llibre: pàg. 15, Act. 5

TEMA 2

AVALUACIÓ INICIAL

El test d'avaluació inicial que es proposa en aquesta guia vol recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes i les alumnes han practicat a l'etapa educa-tiva anterior.El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 2-4 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si saben:–Definir alguns conceptes relacionats amb les propietats generals de la matèria.–Donar exemples de les unitats més comunes.–Indicar alguns instruments utilitzats per mesurar magnituds.–Diferenciar el concepte de massa del de pes i explicar per què suren a l'aigua alguns objectes.


A la pàgina 2-28 hi ha la taula per fer el seguiment dels principals continguts d’aquest tema:– Reconeixement dels diferents instruments per mesurar magnituds i les unitats utilitzades.– Treball amb mesures de la massa i amb les seues unitats.– Determinació de la longitud i la superfície d'un objecte.– Caracterització del volum d'un objecte.– Treball amb la densitat com a relació entre la massa i el volum.

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Final de les pàgines 2-29 i 2-30 d’aquesta guia i la passarem a l'alumnat per comprovar si saben:– Definir els conceptes magnitud, mesurar i unitat.– Indicar els símbols i els factors de conversió dels diferents prefixos d'alguns múltiples i submúltiples.– Valorar algunes afirmacions sobre les mesures.– Explicar les utilitats de la bàscula.– Mesurar el volum d'un líquid amb una proveta.– Passar de quilograms, hectograms, etc. a grams.– Descriure el procés seguit per pesar un líquid.– Calcular la densitat d'una substància a partir del seu volum i de la seua massa.


Definir què són les magnituds i saber explicar-ne la mesura. Activitat 1 Llibre: pàg. 24, Act. 1

Conéixer el funcionament de diferents instruments de mesura. Activitat 5, 7

Reconéixer què és la massa i identificar les diferents unitats que té. Activitat 3 Llibre: pàg. 27, Act. 10

Caracteritzar la longitud, la superfície i el volum dels cos-sos i conéixer les seues unitats de mesura. Activitat 3

31

Reconéixer què és la densitat, identificar-ne les unitats de mesura i relacionar-la amb la massa i el volum. Activitats 3, 8 Llibre: pàg. 33, Act. 8

Treballar amb múltiples i submúltiples i aplicar els corres-ponents factors de conversió. Activitats 2, 6

Resoldre problemes amb les diferents magnituds estudia-des. Activitats 4, 8 Llibre: pàg. 39, Act. 7

Observació a l'aula

TEMA 3

AVALUACIÓ INICIAL

El test d'avaluació inicial que es proposa en aquesta guia vol recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes i les alumnes han practicat en l'etapa edu-cativa anterior.El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 3-4 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si saben:–Definir conceptes com ara galàxia, Univers, any llum, estrela o telescopi.–Distingir entre cometa, satèl·lit, asteroide i meteorit.–Definir el Big Bang i l’òrbita.–Indicar alguna característica important dels planetes del Sistema Solar.


A la pàgina 3-26 hi ha la taula per fer el seguiment dels principals continguts d’aquest tema:

– Reconeixement de la composició i l'origen de l'Uni-vers.

– Identificació dels diferents tipus d'estreles.

– Caracterització del Sol i del Sistema Solar.

– Classificació dels planetes del Sistema Solar.

– Distinció entre satèl·lits, cometes, asteroides i meteorits.

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Final de les pàgi-nes 3-27 i 3-28 de la guia i la passarem a l'alumnat per comprovar si saben:– Explicar els diferents tipus d'estreles.– Calcular amb unitats astronòmiques.– Indicar l'estructura del Sol.– Distingir entre galàxia i constel·lació.– Caracteritzar els planetes del Sistema Solar.– Indicar el nom d'alguns satèl·lits i el planeta a què pertanyen.– Distingir entre cometa i asteroide.– Distingir entre planeta principal i planeta nan.


Saber explicar el procés de formació de l'Univers, conéi-xer-ne la composició i aprendre a mesurar-ne distàncies. Activitats 1, 2, 4 Llibre: pàg. 42, Act. 3

Conéixer les característiques de les esterles i saber explicar com evolucionen d'uns als altres. Activitats 2, 3, 6

Reconéixer el Sol com l'estrela del Sistema Solar i identificar-ne les principals característiques. Activitat 5

Caracteritzar els diferents planetes del Sistema Solar i diferenciar entre planetes principals i nans. Activitats 7, 8, 9, 11 Llibre: pàg. 47, Act. 7

32

Identificar els altres components del Sistema Solar: cometes, asteroides, satèl·lits i meteorits. Activitats 9, 10

TEMA 4

AVALUACIÓ INICIAL

El test d'avaluació inicial que es proposa en aquesta guia pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes i les alumnes han practicat en l'etapa educativa anterior.El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 4-4 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si saben:–Definir conceptes com rotació, translació, eclipsi o òrbita.–Reconéixer les diferents fases de la Lluna.–Saber característiques dels eclipsis, de la Terra o de la Lluna.–Reconéixer les capes internes de la Terra.


A la pàgina 4-24 es troba la taula per fer el segui-ment dels principals continguts del tema:

– Reconéixer els moviments de rotació i translació

– Identificar les capes de la Terra i les seues propietats generals.

– Conéixer les característiques generals de la Lluna.

– Classificar els diferents tipus d'eclipsis.

– Reconéixer el procés de formació de les marees.

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Final de les pàgi-nes 4-25 i 4-26 de la guia i la passarem a l'alumnat per comprovar si saben:– Completar frases relacionades amb la dinàmica general de la Terra.– Definir conceptes com any sideral, marea, eclipsi, etc.– Valorar una sèrie de frases relatives a fenòmens derivats de la interacció entre astres.– Dibuixar i nomenar les diferents fases de la Lluna.– Conéixer els diferents tipus d'eclipsi.– Explicar el moviment de rotació terrestre.


Reconéixer les característiques generals de la Terra i localitzar i caracteritzar les tres capes de la Terra. Activitats 1, 5 Llibre: pàg. 62, Act. 4

Saber explicar els moviments de rotació i translació de la Terra i els fenòmens que produeixen. Activitats 2, 3

Identificar les característiques generals de la Lluna i conéixer els elements principals de la superfície lunar. Activitat 6

Diferenciar les quatre fases de la Lluna. Activitat 4 Llibre: pàg. 62, Act. 4

Classificar els diferents tipus d'eclipsis de Sol i de Lluna. Activitats 5, 7, 8

Saber explicar la formació de les marees com un efecte de la Lluna sobre la Terra. Activitats 5, 9

TEMA 5

33

AVALUACIÓ INICIAL

El test d'avaluació inicial que es proposa en aquesta guia pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes i les alumnes han practicat en l'etapa educativa anterior.El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 5-4 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si saben:–Enumerar les funcions naturals de l'atmosfera terres-tre.–Indicar l'efecte d'alguns gasos al medi ambient.–Valorar algunes afirmacions relatives a processos atmosfèrics.–Definir alguns termes relacionats amb la meteorolo-gia.


A la pàgina 5-30 es troba la taula per fer el segui-ment dels principals continguts del tema:– Reconéixer la composició de l'aire atmosfèric.– Identificar les capes de l'atmosfera i les seues propi-etats.– Valorar la problemàtica de la contaminació atmosfè-rica i els seus efectes sobre el medi.– Caracteritzar els fenòmens atmosfèrics.– Llegir i interpretar mapes meteorològics.

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Final de les pà-gines 5-31 i 5-32 de la guia i la passarem a l'alumnat per comprovar si saben:– Indicar la composició de l'aire.– Localitzar en l'atmosfera certs fenòmens.– Descriure les característiques d'alguns gasos.– Caracteritzar l'efecte hivernacle i la capa d’ozó.– Indicar el caràcter perjudicial d'algunes substàncies.– Descriure què és la pluja àcida.– Definir conceptes com vent, anticicló, etc.– Indicar les característiques d'alguns fenòmens meteorològics.


Diferenciar, localitzar i caracteritzar les capes de l'atmos-fera. Activitat 2

Conéixer l'estructura de l'atmosfera i la seua composició. Activitats 1, 3 Llibre: pàg. 73, Act. 11

Reconéixer les accions que causen la contaminació atmosfèrica i identificar els principals contaminants. Activitats 4, 5

Valorar la problemàtica de l'efecte hivernacle, la reducció de la capa d'ozó i la pluja àcida per a la vida. Activitats 4, 5

Caracteritzar les diferents condicions meteorològiques de l’oratge. Activitat 6

Conéixer els principals fenòmens meteorològics i els ins-truments per mesurar-los. Activitat 6 Llibre: pàg. 83, Act. 5

Saber interpretar els mapes meteorològics i identificar els símbols que utilitzen. Activitat 7

TEMA 6

AVALUACIÓ INICIAL

El test d'avaluació inicial que es proposa en aquesta guia pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes i les alumnes han practicat en l'etapa educativa anterior.34

El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 6-4 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si saben:–Identificar la hidrosfera.–Nomenar les diferents característiques de l'aigua.–Distingir els tipus d'aigua dolça dels d'aigua salada.–Indicar les etapes del cicle de l'aigua.–Anomenar formes d'estalviar en el consum d'aigua.


A la pàgina 6-26 es troba la taula per fer el segui-ment dels principals continguts del tema:– Reconéixer la composició, els estats i la distribució de l'aigua a la Terra.– Identificar les propietats de l'aigua.– Analitzar les fases del cicle de l'aigua.– Valorar la problemàtica de la contaminació de l'aigua i els seus efectes sobre el medi.– Reconéixer l'escassetat de l'aigua en el temps i en l'espai.

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Final de les pà-gines 6-27 i 6-28 de la guia i la passarem a l'alumnat per comprovar si saben:– Diferenciar les aigües que formen la hidrosfera.– Descriure les propietats de l'aigua.– Indicar les característiques de l'aigua del mar.– Explicar fenòmens quotidians relacionats amb els estats físics de l'aigua.– Representar el cicle de l'aigua en la naturalesa.– Descriure el procés de depuració de l'aigua.– Reconéixer la importància de l'aigua per als éssers vius.


Definir la hidrosfera i conéixer la composició i els estats de l'aigua. Activitat 1 Llibre: pàg. 93, Act. 7 i 8

Reconéixer l'abundància i distribució desigual de l'aigua en la Terra. Activitats 1, 2

Identificar les principals propietats de l'aigua i relacionar-les amb processos naturals. Activitats 3, 4, 5

Indicar correctament les diferents etapes del cicle de l'aigua en la naturalesa. Activitat 6

Conéixer les causes i els agents responsables de la con-taminació de l'aigua.

Llibre: pàg. 99, Act. 2Observació a l'aula

Diferenciar entre els processos de depuració i pota-bilització de l'aigua. Activitat 7

Sensibilitzar i responsabilitzar a l'alumnat de l'estalvi i conservació de l'aigua.

Llibre: pàg. 101, Act. 4Observació a l'aula

Comprendre que l'aigua és un recurs escàs i valorar la importància de l'aigua per a la vida. Activitat 8

TEMA 7

AVALUACIÓ INICIAL

El test d'avaluació inicial que es proposa en aquesta guia pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes i les alumnes han practicat en l'etapa educativa anterior.

35

El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 7-4 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si saben:–Completar una sèrie de frases sobre les característiques dels minerals.–Relacionar una sèrie de minerals amb la seua aplicació més important.–Classificar les principals roques.–Reconéixer algunes utilitats de roques.–Definir què és l'escorça terrestre.


A la pàgina 7-28 es troba la taula per fer el seguiment dels principals continguts del tema:– Caracteritzar l'escorça terrestre.– Identificar les propietats dels minerals.– Distingir alguns minerals.– Reconéixer els diferents tipus de roques.– Diferenciar els principals mètodes d'extracció de minerals i roques..

EVALUACIÓN FINAL

Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Final de les pà-gines 7-29 i 7-30 de la guia i la passarem a l'alumnat per comprovar si saben:– Caracteritzar els minerals.– Reconéixer les propietats dels minerals.– Enumerar les principals menes metàl·liques.– Classificar les roques més habituals.– Indicar les utilitats d'algunes roques.– Verificar algunes afirmacions sobre les pedres precioses.– Reconéixer les diferents àrees de l'escorça terrestre i els seus components químics.


Diferenciar l'estructura i les àrees superficials de l'escorça terrestre. Activitat 4 Llibre: pàg. 108, Act. 1 i 2

Saber definir què és un mineral i valorar la seua importància i abundància relativa. Activitats 1

Conéixer les principals propietats mecàniques i químiques dels minerals. Activitat 3 Llibre: pàg. 113, Act. 1

Caracteritzar minerals pertanyents als grups dels silicats, menes, pedres precioses i precipitats. Activitat 2, 7

Reconéixer el concepte de roca i diferenciar entre roques magmàtiques, sedimentàries i metamòrfiques. Activitats 5, 6

Reconéixer els usos dels minerals i les roques per a l'ésser humà. Activitats 7, 8 Llibre: pàg. 119, Act. 9

TEMA 8

AVALUACIÓ INICIAL

El test d'avaluació inicial que es proposa en aquesta guia pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes i les alumnes han practicat en l'etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 8-4 d'aquesta guia per veure si saben:–Reconéixer les condicions ambientals necessàries per al desenvolupament de la vida.–Distingir les molècules pròpies dels éssers vius.

36

–Relacionar els diferents components cel·lulars amb les seues funcions.–Diferenciar entre reproducció sexual i asexual.–Relacionar els diferents nivells d'organització dels éssers vius.


A la pàgina 8-24 trobem la taula per fer el seguiment dels principals continguts del tema:

– Reconéixer com va sorgir la vida a la Terra.

– Distingir els components dels éssers vius.

– Conéixer l'estructura de la cèl·lula.

– Diferenciar els nivells d'organització dels éssers vius.

– Identificar les funcions dels éssers vius.

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Final de les pàgi-nes 8-25 i 8-26 de la guia i la passarem a l'alumnat per comprovar si saben:– Valorar algunes afirmacions sobre l'origen de la vida a la Terra.– Reconéixer les propietats de l'aigua que tenen interés biològic.– Diferenciar els elements bioquímics.– Reconéixer els nivells d'organització dels éssers vius.– Identificar els elements cel·lulars i els tipus de cèl·lules.– Classificar les funcions dels éssers vius.


Conéixer els factors que fan possible la vida a la Terra i saber explicar com va sorgir la vida.

Activitat 1 Llibre: pàg. 129, Act. 7

Identificar les funcions de l'aigua en els éssers vius. Activitat 3

Conéixer els bioelements que formen els éssers vius. Activitat 2

Reconéixer i caracteritzar les biomolècules que formen els éssers vius.

Activitat 5 Llibre: pàg. 131, Act. 4

Identificar els components principals d'una cèl·lula i diferenciar entre éssers unicel·lulars i pluricel·lulars.

Activitats 4 i 6

Saber explicar l'organització dels éssers vius. Activitat 7

Identificar les funcions vitals dels éssers vius. Activitat 8 Llibre: pàg. 135, Act. 3

TEMA 9

AVALUACIÓ INICIAL

El test d'avaluació inicial que es proposa en aquesta guia pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes han practicat en l'etapa educativa anterior.El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 9-4 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si saben:–Explicar conceptes com espècie, organisme unicel-lular, bacteri, floridura, etc.–Definir un organisme paràsit i un liquen.–Reconéixer els cinc regnes d'éssers vius i classificar-hi algunes espècies.–Indicar algunes característiques dels bacteris, els protozous, les algues i els fongs.

37


A la pàgina 9-29 trobarem la taula per fer el seguiment dels continguts principals del tema:– Valorar la importància de la diversitat biològica.– Classificar els éssers vius.– Caracteritzar el regne de les moneres: els bacteris.– Reconéixer el regne dels protoctists: protozous i algues.– Identificar les característiques del regne dels fongs.

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Final de les pàgi-nes 9-30 i 9-31 de la guia i la passarem a l'alumnat per comprovar si saben:– Valorar la importància de la biodiversitat biològica.– Indicar si són verdaderes o falses una sèrie de frases sobre els regnes d'éssers vius.– Assignar algunes espècies al regne corresponent.– Completar una taula sobre les característiques principals dels cinc regnes.– Enumerar els grups taxonòmics del més extens al més reduït.– Dibuixar diferents tipus de protozous.– Indicar les principals característiques dels bacteris i les aplicacions dels fongs.


Reconéixer les causes de la gran diversitat dels éssers vius i valorar-ne la importància. Activitat 1 Llibre: pàg. 143, Act. 4

Conéixer la classificació binomial dels éssers vius i diferenciar els diversos grups d’éssers vius. Activitats 2, 3, 4, 6 i 7

Reconéixer les característiques dels bacteris com a éssers vius que formen el regne de les moneres. Activitats 5, 7 Llibre: pàg. 147, Act. 1

Identificar els diferents tipus de relacions entre els bacteris i l’ésser humà. Activitat 9

Caracteritzar els dos grups de protoctists: els protozous i les algues. Activitats 7, 8 i 10

Identificar les característiques principals dels representants del regne dels fongs. Activitat 11 Llibre: pàg. 153, Act. 1

TEMA 10

AVALUACIÓ INICIAL

El test d'avaluació inicial que es proposa en aquesta guia pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes i les alumnes han practicat en l'etapa educativa anterior.El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 10-4 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si saben:–Deduir conceptes com: fotosíntesi, saba, arrel, fulles i llavors.–Definir una planta de fulla perenne i un fruit.–Indicar les característiques més importants de mol-ses, falagueres, gimnospermes i angiospermes.


A la pàgina 10-26 es troba la taula per fer el segui-ment dels principals continguts del tema:– El reconeixement de les característiques dels vegetals.– La caracterització de les molses.– La identificació de les característiques de les falagueres.– La caracterització de les gimnospermes.

38

– La diferenciació entre monocotiledònies i dicotiledònies.

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Final de les pà-gines 10-27 i 10-28 de la guia i la passarem a l'alumnat per comprovar si saben:– Indicar si una sèrie de frases sobre els vegetals són veritat o mentida.– Completar una taula sobre els teixits vasculars.– Relacionar conceptes com autòtrof, plastidi, espora, etc., amb les definicions o les característiques corresponents.– Identificar una classe de planta a partir de les seues característiques. Distingir les principals coníferes.– Reconéixer les parts d'una falguera.– Identificar els grups de vegetals segons el seu ordre d'aparició i escriure'n alguns exemples de cada.– Indicar les utilitats principals de les plantes.


Reconéixer les característiques principals dels vegetals i identificar-ne les parts més importants. Activitats 1, 4, 5 i 11 Llibre: pàg. 161, Act. 1

Saber caracteritzar i identificar els diferents grups de vegetals. Activitats 2, 3, 4 i 8

Reconéixer les característiques de les plantes sense va-sos conductors: les molses. Activitats 3 i 6 Llibre: pàg. 163, Act. 2.

Identificar les característiques principals de les falgueres. Activitat 7

Conéixer les característiques de les plantes amb llavor desprotegida: les gimnospermes. Activitat 9

Caracteritzar les angiospermes i diferenciar-les en mono-cotiledònies i dicotiledònies. Activitat 10 Llibre: pàg. 167, Act. 1

TEMA 11

AVALUACIÓ INICIAL

El test d'avaluació inicial que es proposa en aquesta guia pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes i les alumnes han practicat en l'etapa educativa anterior.El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 11-4 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si saben:–Explicar conceptes com medusa, coral, paràsit, invertebrat, metamorfosi, etc.–Relacionar meduses, aranyes, escarabats i polps amb les seues principals característiques.–Explicar com es mouen les estrelles de mar i com les aranyes digereixen les seues preses.–Indicar algunes característiques de sangoneres, esponges, papallones i caragols terrestres..


En la pàgina 11-28 es troba la taula per fer el seguiment dels principals continguts del tema:– La composició i origen de l'univers.– Reconéixer els troncs esponges i celenterats.– Diferenciar els tres tipus de cucs: platihelmints, nematodes i anèl·lids.– Caracteritzar els mol·luscos i els equinoderms.– Distingir les classes d'artròpodes.– Identificar els principals grups d'insectes i el seu interés biològic i econòmic.

AVALUACIÓ FINAL

39

Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Final de les pàgines 11-29 i 11-30 de la guia i la passarem a l'alumnat per comprovar si saben:– Relacionar alguns invertebrats amb el grup al qual pertanyen.– Completar una taula sobre les característiques de mol·luscos, crustacis, anèl·lids i insectes.– Reconéixer els diferents equinoderms en un llistat de diversos invertebrats.– Enumerar a quina classe pertanyen alguns mol-luscos.– Indicar les parts d'un insecte i explicar-ne la importància per a l'ésser humà i en la naturalesa


Reconéixer les principals característiques dels porífers o esponges. Activitat 1 Llibre: pàg. 177, Act. 1

Identificar les parts i els tipus de celenterats més coneguts. Activitats 1, 3

Conéixer les característiques i diferenciar els animals anomenats cucs: platihelmints, nematodes i anèl·lids. Activitats 2, 4 Llibre: pàg. 179, Act. 2

Caracteritzar les tres principals classes de mol·luscs: gasteròpodes, bivalves i cefalòpodes. Activitat 7

Conéixer les característiques principals i diferenciar els equinoderms més importants. Activitat 6 Llibre: pàg. 180, Act. 4

Caracteritzar les diferents classes d’artròpodes: aràcnids, miriàpodes, crustacis i insectes. Activitat 8

Saber explicar l’èxit evolutiu i les característiques més importants dels diferents grups d’insectes. Activitats 5, 9, 10

TEMA 12

AVALUACIÓ INICIAL

Aquest test d'avaluació inicial pretén recordar alguns conceptes i procediments que l'alumnat ha practicat en l'etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 12-4 d'aquesta guia per veure si saben:–Conéixer conceptes relacionats amb els vertebrats.–Relacionar diferents exemples de vertebrats amb el grup al qual pertanyen.–Completar una taula sobre aspectes de la reproduc-ció en els cinc grups de vertebrats.–Indicar un animal que pertanya als marsupials, anurs, primats, rèptils i peixos.


En la pàgina 12-29 es troba la taula per fer el se-guiment dels principals continguts del tema:– Enumerar les característiques dels peixos.– Caracteritzar els grups d'amfibis.– Reconéixer els trets distintius i els grups dels rèptils.– Identificar les característiques de les aus i les seues espècies més representatives.– Caracteritzar els principals grups de mamífers.

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Final de les pàgi-nes 12-30 i 12-31 de la guia i la passarem a l'alumnat per comprovar si saben:– Identificar grups de vertebrats.– Completar una taula sobre les característiques de peixos, amfibis, rèptils, aus i mamífers.– Explicar les adaptacions dels peixos a l'aigua i en què consisteix la metamorfosi.– Ordenar evolutivament les classes de vertebrats.

40

– Reconéixer els diferents rèptils en un llistat de diversos vertebrats.– Indicar els noms de l'anatomia d'un peix ossis.– Conéixer una característica general dels ovípars.


Reconéixer les principals característiques dels peixos i les seues adaptacions al medi aquàtic. Activitats 5, 9, 10

Conéixer les característiques més importants i el mode de vida dels amfibis. Activitats 3, 4 Llibre: pàg. 197, Act. 6

Identificar les adaptacions dels rèptils al medi terrestre i conéixer les seues característiques principals. Activitats 8, 10

Reconéixer les principals característiques de les aus i identificar alguns dels grups més coneguts. Activitats 3, 4, 10

Identificar les característiques més importants dels mamífers i diferenciar-ne alguns grups. Activitats 3, 4 Llibre: pàg. 203, Act. 6

Caracteritzar correctament els diferents tipus de vertebrats. Activitats 1, 2, 3, 4, 6

Reconéixer les característiques de l‘ésser humà i conéixer els seus avantpassats. Activitat 2 Llibre: pàg. 203, Act. 8

TEMA 13

AVALUACIÓ INICIAL

El test d'avaluació inicial que es proposa en aquesta guia pretén detectar els coneixements previs de l'alum-nat sobre el medi natural de la Comunitat Valenciana.El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 13-4 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si sap:–Definir el concepte d'aigües residuals.–Anomenar roques amb valor econòmic.–Valorar afirmacions sobre la flora de la Comunitat.–Reconéixer espècies en perill d'extinció.–Diferenciar tipus d'espais naturals.


A la pàgina 13-25 trobarem la taula per fer el seguiment dels principals continguts del tema:– Distingir l'aigua com a recurs natural limitat.– Conéixer l'ús de les roques de la nostra Comunitat.– Estudiar la flora pròpia de la Comunitat Valenciana.– Diferenciar els principals animals característics del nostre medi natural.– Valorar els espais protegits de la Comunitat.

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Final de les pàgines 13-26 i 13-27 de la guia i la passarem a l'alumnat per comprovar si sap:– Reconéixer les roques pròpies del relleu de la Comunitat Valenciana.– Enumerar els recursos geològics de la Comunitat i les seues aplicacions.– Distingir les comunitats vegetals de la Comunitat Valenciana i les seues espècies característiques.– Diferenciar les espècies d'animals en perill d'extinció a la Comunitat Valenciana.– Enumerar els tipus d'espais naturals indicant-ne les espècies més representatives.

41

– Explicar què és una ZEPA i les activitats que es poden realitzar en aquest tipus d'espai protegit.


Reconéixer les roques més freqüents a la Comunitat Valenciana. Activitat 3

Reconéixer les roques més freqüents a la Comunitat Valenciana.

Conéixer les característiques de les masses d'aigua de la nostra Comunitat. Activitats 1 i 2

Conéixer les característiques de les masses d'aigua de la nostra Comunitat.

Distingir els principals recursos geològics de la Comunitat Valenciana. Activitats 3 i 4

Distingir els principals recursos geològics de la Comunitat Valenciana.

Diferenciar les comunitats vegetals del medi natural valencià. Activitat 5 Diferenciar les comunitats vegetals

del medi natural valencià.

Conèixer alguns dels endemismes propis de la Comunitat Valenciana. Activitat 6 Conèixer alguns dels endemismes

propis de la Comunitat Valenciana.

Descriure les característiques pròpies de la fauna de la Comunitat Valenciana. Activitats 7 i 8

Descriure les característiques pròpies de la fauna de la Comunitat Valenciana.

Identificar els principals espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana i classificar-los en tipus. Activitats 9 i 10

Identificar els principals espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana i classificar-los en tipus.

42

7. AVALUACIÓ7.D CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Avaluació Inicial: Valorarem els coneixements previs que es tenen sobre cada un dels aspectes avaluats establint si:

Són suficients.

Es deuen millorar.

Es desconeixen.

Avaluació Contínua: Descobrirem el grau de consolidació de cada un dels continguts mínims exigibles i indicarem en la taula individual si:

Està consolidat.

Es mostren dificultats en el seu consolidació.

No està consolidat.

Avaluació Final: Determinarem el grau de consecució dels aprenentatges de cada alumne a partir de les activitats de la prova d'avaluació i dels altres instruments avaluatius proposats i establirem si cada un d'aquests aprenentatges:

Està consolidat.

Necessita encara ser reforçat.

L'aprenentatge no s'ha aconseguit.

43

7. AVALUACIÓ7.E ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓ: PRIMER CURS

TEMA 1

Activitat de Reforç 1: valorar una sèrie d'afirmacions sobre les propietats dels estats de la matèria.

Activitat d'Ampliació 1: fer una sèrie d'activitats sobre la matèria i els seus estats mitjançant una connexió a Internet.

Activitat de Reforç 2: repassar els coneixements que té sobre els canvis d'estat.

Activitats de Reforç 3 i 4: practicar les definicions i els conceptes d'àtom, molècula i element químic.

Activitat de Reforç 5: repassar les característiques de les substàncies pures i les mescles.

Activitat de Reforç 7: relacionar algunes definicions de propietats dels materials amb el seu nom.

Activitat de Reforç 8: repassar el procés de fabricació d’un material concret i la utilitat que té.

Activitat de Reforç 6: repassar les utilitats dels distints materials.

TEMA 2

Activitat de Reforç 1: aprendre a diferenciar entre magnituds i unitats de mesura.

Activitats de Reforç 2 i 4: repassar els seus coneixements sobre la massa i les unitats de massa.

Activitat de Reforç 5: comprovar si saben utilitzar les balances.

Activitats d’Ampliació 1 i 3: treballar els conceptes de massa i pes.

Activitat de Reforç 7: comprovar que entenen els conceptes de múltiples i submúltiples.

Activitats de Reforç 3, 4 i 6: aplicar les unitats de volum i capacitat.

Activitat d'Ampliació 2: practicar amb les unitats de volum que s'han introduït en aquesta secció.

Activitat de Reforç 8: repassar els coneixements que té sobre la densitat.

Activitat d'Ampliació 4: aplicar el concepte de densitat per resoldre una situació problemàtica.

Activitats de Reforç 2, 3, 4 i 7: exercitar-se en el canvi d’unitats.

Activitat d’Ampliació 2: practicar canvis d’unitats que s’han introduït en aquesta secció.

TEMA 3

Activitat d’Ampliació 1: conéixer els mitjans tècnics que han utilitzat els científics per estudiar l'Univers.

Activitat de Reforç 1: repassar les capes del Sol.

Activitat de Reforç 2: conéixer una de les diferències principals entre els astres del Sistema Solar.

Activitat de Reforç 4: definir amb les seues pròpies paraules què és un forat negre.

Activitat de Reforç 5: repassar la classificació dels planetes.

Activitat d'Ampliació 4: justificar la inclusió d'alguns astres en el grup de planetes nans.

Activitat de Reforç 3: conéixer algunes característiques de cada un dels planetes.

Activitat d'Ampliació 2: deduir una regla que relacione la distància respecte del Sol i la durada de l'any en els planetes del Sistema Solar.

Activitats de Reforç 6 i 8: completar un dibuix relacionat amb un cometa i una taula descriptiva dels components del Sistema Solar.

Activitat d'Ampliació 3: interpretar una taula amb dades de diferents cometes.

44

TEMA 4

Activitats de Reforç 1 i 2: repassar les característiques de la Terra.

Activitats d'Ampliació 1 i 2: comprovar com influeix l'angle d'incidència dels raigs solars a la temperatura terrestre.

Activitat de Reforç 3: repassar l'estudi de les capes de la Terra.

Activitats de Reforç 4, 5 i 6: repassar les característiques de la Lluna.

Activitats de Reforç 7 i 8: treballar els conceptes d'eclipsi i de marea.

Activitat d'Ampliació 3: aplicar els propis coneixements sobre els eclipsis i les marees.

TEMA 5

Activitat de Reforç 1: repassar les capes de l'atmosfera.

Activitats d'Ampliació 1: completar una taula amb algunes característiques de les capes de l'atmosfera.

Activitat de Reforç 2: identificar gasos per les seues característiques.

Activitats d'Ampliació 1: treballar un procés condicionat per un dels gasos atmosfèrics.

Activitat de Reforç 3: deduir les accions correctes per reduir la contaminació atmosfèrica.

Activitat d'Ampliació 1: treballar el paper del diòxid de carboni en l'atmosfera.

Activitat de Reforç 4: relacionar alguns contaminants amb els fenòmens que originen.

Activitat d'Ampliació 1c: resumir un article relacionat amb el forat d'ozó.

Activitat de Reforç 7: practicar amb diferents unitats de pressió atmosfèrica.

Activitat de Reforç 6: repassar els propis coneixements sobre els fenòmens atmosfèrics.

Activitat de Reforç 5: comprovar si saben realitzar mapes meteorològics.

TEMA 6

Activitats de Reforç 1, 2 i 5: repassar la composició i la distribució de l'aigua a la Terra.

Activitats de Reforç 3 i 4: repassar les propietats de l'aigua.

Activitat d'Ampliació 1: estudiar la tensió superficial de l'aigua.

Activitat de Reforç 3: posar en pràctica els seus coneixements sobre el cicle de l'aigua.

Activitats de Reforç 6 i 7: repassar la contaminació de l'aigua.

Activitat de Reforç 8: tractar el problema de l'escassetat d'aigua.

Activitat d'Ampliació 2: comprovar la importància de l'aigua per als éssers vius.

TEMA 7

Activitat de Reforç 8: repassar els conceptes de dorsal i fossa oceànica.

Activitat d'Ampliació 3: comparar l'escorça oceànica i l'escorça continental.

Activitats de Reforç 1 i 2: repassar els seus coneixements sobre els minerals i la seua explotació per part de l'ésser humà.

Activitat de Reforç 3: completar una sèrie de frases relatives a les propietats dels minerals.

Activitat de Reforç 5: aprendre a buscar informació sobre els diferents minerals.

Activitat d'Ampliació 2: relacionar una sèrie de minerals amb algunes de les seues propietats o aplicacions.

Activitats de Reforç 4 i 6: repassar els tipus de roques i la seua classificació.

Activitat de Reforç 7: revisar algunes de les principals utilitats de les roques més freqüents.

Activitat d'Ampliació 1: interpretar les fotografies de dues roques.

45

TEMA 8

Activitat de Reforç 1: repassar els factors que fan possible la vida a la Terra.

Activitats de Reforç 2 i 3: comprovar la importància de l'aigua per als éssers vius.

Activitat d'Ampliació 1: analitzar una taula relativa al contingut en aigua d'alguns éssers vius.

Activitats de Reforç 4 i 5: repassar la composició dels éssers vius.

Activitat de Reforç 6: repassar les característiques de les cèl·lules.

Activitat d'Ampliació 2: comprarar les dues organitzacions cel·lulars.

Activitats de Reforç 7 i 8: treballar les funcions dels éssers vius.

Activitat d'Ampliació 3: estudiar les funcions de relació de les plantes.

TEMA 9

Activitat de Reforç 1: repassar els conceptes d'evolució biològica i la biodiversitat.

Activitat d'Ampliació 1: estudiar la relació entre els fòssils i l'evolució biològica.

Activitat de Reforç 2: practicar amb les característiques dels cinc regnes.

Activitat d'Ampliació 2: comprovar els seus coneixements sobre la classificació dels éssers vius.

Activitat de Reforç 3: repassar les característiques del regne de les moneres tot construint un mapa conceptual.

Activitat d'Ampliació 5: buscar a Internet les biografies de Fleming i de Pasteur.

Activitat de Reforç 4: repassar les característiques dels protozous.

Activitat de Reforç 6: comprarar les característiques dels diferents tipus d'algues.

Activitat de Reforç 7: reforçar els coneixements sobre el regne dels fongs.

Activitat d'Ampliació 3: construir una clau de determinació d'un conjunt de fongs.

Activitat de Reforç 5 Activitat d'Ampliació 4: comprovar si l'alumnat sap extraure informació de tot el tema.

TEMA 10

Activitat de Reforç 1: repassar les diferències entre animals i vegetals.

Activitats de Reforç 2 i 4: repassar les característiques principals dels vegetals.

Activitat de Reforç 3: comprarar els diferents grups de vegetals.

Activitat de Reforç 5: identificar i caracteritzar diferents plantes entre les quals es troba una falguera.

Activitat de Reforç 5: comprovar si l'alumnat sap caracteritzar diferents tipus de plantes.

Activitat d'Ampliació 3: buscar informació sobre una espècie vegetal utilitzant Internet.

Activitat de Reforç 6: construir algunes frases utilitzant termes característics de les angiospermes.

Activitats d'Ampliació 1 i 2: interpretar la descripció d'una planta i una experiència amb llavors.

Activitat de Reforç 6: treballar les característiques bàsiques de les angiospermes.

Activitats d'Ampliació 1 i 2: interpretar la descripció d'una planta i una experiència amb llavors.

TEMA 11

Activitats de Reforç 1 i 2: practicar les característiques de les esponges i els celenterats.

Activitat de Reforç 3 i Activitat d'Ampliació 1: reforçar les característiques sobre els diferents tipus de cucs.

Activitat d'Ampliació 2: interpretar una gràfica sobre el creixement dels mol·luscos.

Activitat de Reforç 4: repassar les característiques dels equinoderms.

Activitat d'Ampliació 3: repassar els diferents grups d'artròpodes.

46

Activitats de Reforç 5 i 6: comprovar que l'alumnat diferència els grups d'invertebrats.

Activitat de Reforç 7: completar un mapa conceptual amb els grups d'invertebrats i alguns exemples.

TEMA 12

Activitat de Reforç 1: repassar les diferències entre els peixos ossis i els cartilaginosos.

Activitats de Reforç 2 i 3: treballar les característiques dels amfibis.

Activitat de Reforç 6: confirmar algunes característica pròpies d'un rèptil comparant-les amb les dels altres grups de vertebrats.

Activitat de Reforç 6: confirmar algunes característiques pròpies de les aus, comparant-les amb les dels altres grups de vertebrats.

Activitat d'Ampliació 1: repassar les característiques de les aus.

Activitat de Reforç 4: completar frases relacionades amb els mamífers.

Activitat d'Ampliació 2: repassar les característiques dels mamífers.

Activitat d'Ampliació 4: repassar l'evolució humana entrant en la web del projecte Atapuerca.

Activitats de Reforç 5 i 6: comprovar que l'alumnat diferencia els grups de vertebrats.

Activitat d'Ampliació 3: construir una clau de determinació dels grans grups de vertebrats.

TEMA 13

Activitat de Reforç 1: reconéixer els principals rius de la Comunitat Valenciana.

Activitats de Reforç 2 i 3: treballar continguts relatius als recursos geològics de la Comunitat Valenciana.

Activitat de Reforç 4: els relacionar espècies pròpies de la Comunitat Valenciana amb els seus respectius ecosistemes.

Activitats de Reforç 5 i 6: treballar diferents aspectes relacionats amb la fauna de la Comunitat Valenciana.

Activitat d'Ampliació 1: relacionar diferents espècies amb un espai protegit de la Comunitat.

Activitat de Reforç 7: classificar uns quants parcs naturals segons el seu tipus.

Activitat d'Ampliació 2: calcular el percentatge de superfície que correspon als espais protegits de la Comunitat.

47

7. AVALUACIÓ7.F AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'ENSENYAMENT I APRENENTATGE

Adequació del planificat: Farem un seguiment de la pràctica docent per avaluar en quina mesura es duen a terme les activitats d'ensenyament i aprenentatge en els terminis establerts i els resultats que s'aconsegueixen. L'objectiu hauria de ser corregir les previsions que no s'ajusten a la realitat i modificar el procés d'implementació de les tasques programades quan no s'aconsegueixen els resultats volguts.

Resultats acadèmics: Haurem de tenir en compte que els resultats acadèmics de cada alumne no poden valorar-se exclusivament amb criteris estandaritzats sinó tenint en compte les característiques individuals de cada alumne i el context social i cultural en el que es desenvolupa el procés d'aprenentatge.

Suports: Tant a nivell de cada classe com a nivell de cicle i d'escola, els recursos educatius hauran d’estructurar-se en funció dels problemes que es vagen detectant en el desenvolupament dels processos d'ensenyament-aprenentatge, redistribuint l'ús de mitjans disponibles per recolzar els alumnes i/o els grups que ho requereixen.

48

8. MESURES D'ATENCIÓ A L'ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA

Hauran de diferenciar-se els alumnes que requereixen necessitats específiques de suport educatiu en funció de les seues particularitats, que poden agrupar-se en aquests tres àmbits:

– En primer lloc, hauran de cobrir-se les necessitats educatives especials.

– En segon lloc, es tindran en compte aquells casos que representen una incorporació tardana al Sistema Educatiu.

– En tercer lloc, haurà de posar-se una atenció especial a aquells alumnes que disposen d'unes altes capacitats intel·lectuals.

Convé assenyalar que l'atenció a aquests tres grups d'alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu no ha de desvirtuar el que ha de ser la intenció fonamental del centre educatiu en general i de cada curs en particular, que persegueix l'educació integral de tots els alumnes i que es materialitza en la necessària integració de tot l'alumnat.

L'orientació és una activitat educativa amb diferents àmbits o dimensions. Per un costat, es dirigeix a la millora dels processos d'ensenyament i, en particular a l'adaptació de la resposta escolar a la diversitat de necessitats de l'alumnat; per un altre, es dirigeix a garantir el desenvolupament de les capacitats que faciliten la maduresa dels alumnes i de les alumnes, i que els permeten adquirir una progressiva autonomia cognitiva, personal i social al llarg de l'Educació Secundària Obligatòria.

En els instruments de planificació institucional hauran d’establir-se els mecanismes necessaris per facilitar una resposta adequada a les necessitats educatives de l'alumnat. Aquestes respostes poden ser de dos tipus:

– Les respostes de tipus curricular, que es concreten en l'elaboració, desenvolupament i avaluació de les adaptacions curriculars amb diferents graus de significació.

– Les respostes organitzatives, que tenen a veure amb l'organització dels recursos humans i materials del centre per atendre a aquest alumnat i amb la planificació de les mesures educatives més adequades.

L'Orientació Educativa s'organitza en tres nivells que van des de l'acció tutorial, desenvolupada a l'aula, i les tasques orientadores que realitzen els Departaments d'Orientació, fins a les actuacions complementàries dels equips de suport extern. Encara que cada un d'aquests nivells té funcions específiques, es complementen entre si, donat que comparteixen la mateixa finalitat i objectius generals comuns: la personalització de l'educació i la contribució al desenvolupament dels objectius establerts en aquesta etapa educativa.

La intervenció educativa ha de contemplar com principi la diversitat de l'alumnat, entenent que d'aquesta manera es garanteix el desenvolupament de tots ells a la vegada que una atenció personalitzada en funció de les necessitats de cada un.

Perquè l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu al que es refereix l'article 71 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, puga assolir el màxim desenvolupament de les seues capacitats personals i els objectius de l'etapa, s'establiran les mesures curriculars i organitzatives oportunes que asseguren el seu adequat progrés.

Es podran prendre mesures de reforç com el suport en el grup ordinari, els agrupaments flexibles o les adaptacions del currículum. Aquestes adaptacions es realitzaran buscant el màxim desenvolupament possible de les competències bàsiques.

Quan els alumnes presenten greus carències en la llengua d'escolarització del centre, rebran una atenció específica que serà, en tot cas, simultània a la seua escolarització en els grups ordinaris, amb els que compartiran el major temps possible de l'horari setmanal.

Els qui presenten un desfasament en el seu nivell de competència curricular de més d'un curs, podran ser escolaritzats en el curs inferior al que els correspondria per edat. Per a aquest alumnat s'adoptaran les mesures de reforç necessàries que faciliten la seua integració escolar i la recuperació del seu desfasament i li permeten continuar amb aprofitament els seus

49

estudis. En el cas de superar aquest desfasament, s'incorporaran al grup corresponent a la seua edat.

L'acció tutorial està lligada a una visió integral de l'educació, la finalitat de la qual és la formació de persones que, a més a més de disposar de coneixements, desenvolupen el conjunt de les seues potencialitats i sàpiguen desenvolupar-se en el món actual.

El Pla d'Acció Tutorial tendirà a afavorir el seguiment personalitzat del procés d'aprenentatge de l'alumnat i establirà mesures que permeten mantenir una comunicació fluida amb les famílies, tant amb la finalitat d'intercanviar informacions sobre aquells aspectes que puguen resultar rellevants per millorar el procés d'aprenentatge dels alumnes, com per orientar-los i promoure la seua cooperació.

Així mateix, assegurarà la coherència educativa en el desenvolupament de les programacions mitjançant procediments de coordinació de l'equip educatiu que permeten adoptar acords sobre l'avaluació i sobre les mesures que han de posar-se en marxa per donar resposta a les necessitats detectades.

Els principis que regeixen l'orientació i l'acció tutorial es concreten en els següents objectius:

a) Facilitar la integració dels alumnes en el seu grup i en el conjunt de la dinàmica del centre educatiu.

b) Potenciar l'esforç individual i la faena en equip.

c) Afavorir els processos de maduresa personal, de desenvolupament de la pròpia identitat i sistema de valors; i la progressiva presa de decisions.

d) Proporcionar als alumnes una orientació educativa adequada, conforme a les aptituds, necessitats i interessos dels mateixos, a través d'una actuació tutorial individualitzada i planificada.

i) Efectuar un seguiment global de l'aprenentatge dels alumnes per detectar dificultats i necessitats especials i recórrer als suports o activitats adequades.

f) Promoure el desenvolupament d'habilitats socials bàsiques, fomentant activitats de cooperació i solidaritat amb els altres i aprenent a resoldre pacíficament els conflictes entre iguals.

g) Afavorir processos de millora educativa a través de la programació d'activitats formatives per part dels equips docents, i la coordinació amb l'equip de suport, realitzant les adaptacions curriculars necessàries.

h) Contribuir a l'adequada interacció entre els integrants de la comunitat educativa i establir els vincles de col·laboració, suport i assessorament amb les famílies per a l'assoliment d'un desenvolupament integral dels seus fills i filles.

50

9. FOMENT DE LA LECTURA

Els objectius del nostre projecte per a l'Educació Secundària:

– Potenciar el gust per la lectura i les habilitats de lectoescriptura des de la certesa que són el pilar de qualsevol aprenentatge significatiu.

– Sumar i coordinar els esforços de les diferents àrees curriculars i de les famílies, per fer possible el propòsit esmentat.

– Dissenyar estratègies d'intervenció, que es tradueixin en propostes lúdiques i participatives la posada en marxa de les quals comprometi tota la comunitat escolar (professors, alumnat i pares).

– Harmonitzar el pla de lectura amb el nivell de cada curs o grup i integrar-lo en la dinàmica quotidiana del centre.

– Crear ambients que afavoreixin el desig de llegir i ajudin a concebre la lectura com una activitat agradable.

– Presentar la lectura i l'escriptura com a fonts de coneixement i d'enriquiment lingüístic i personal, indispensables en la “societat de la informació”.

– Suscitar l'afició per la lectura mitjançant una selecció d'obres adequades al nivell formatiu, tenint en compte les preferències i els interessos dels estudiants.

– Desenvolupar el gust per llegir de forma expressiva i dramatitzada.

– Estimular l'elaboració pròpia de textos mitjançant la lectura comprensiva de models, i l'interès per compartir i comentar les creacions individuals.

– Promoure la sensibilitat, la imaginació, la creativitat i les habilitats crítiques i interpretatives des d'enfocaments individuals, que parteixin d'un diàleg obert amb les obres i amb els altres lectors.

– Incentivar reflexions argumentades i coherents sobre la forma i el tema de les lectures, que serveixin per definir visions personals que respectin una base textual.

– Suscitar l'anàlisi i la vivència estètica de les manifestacions literàries.

– Fomentar l'ús de la biblioteca i de l'aula d'informàtica com a espais privilegiats d'aprenentatge i gaudi.

– Activar biblioteques d'aula gestionades pels alumnes, amb la intenció d'enfortir vincles de complicitat i diàleg a partir de les seves experiències de lectura.

– Impulsar l’ús productiu de les TIC, que permeti localitzar i seleccionar dades i informacions de manera àgil i eficient, emprant les noves tecnologies com a instruments de motivació, de comunicació i d'accés a la lectura.

Metodologia per a l'ensenyament i l'aprenentatge de la lectura

1. el desenvolupament i la consolidació d'hàbits de lectura

Un bon pla de lectura ha d’assentar-se sobre uns postulats que en vertebrin el disseny i la posada en marxa. És a dir: de quina manera orientem el foment de la lectura a l'ESO, quines peculiaritats i actituds dels mediadors caldria potenciar en aquests cursos, quins inconvenients hi podem trobar, quines lectures seleccionarem per canalitzar els nostres objectius, quines línies mestres defineixen un programa d'actuació viable i quines altres iniciatives poden entorpir-lo.

1.1. El foment de la lectura a l’ESO

Partim de la base que al llarg de l'Educació Primària s'ha anat transmetent el gust per llegir, i que els alumnes comencen la nova etapa dominant les competències funcionals associades a operacions cognitives i els automatismes elementals o ineludibles a l'hora de descodificar textos que responguin al seu nivell formatiu, sense grans dificultats. Naturalment, és una presumpció que engloba la generalitat dels alumnes i que no implica desatendre aquells que tinguin habilitats de lectura per sota de la mitjana, sinó millorar-les mitjançant accions específiques encaminades a superar carències. Com és lògic, un gran esforç contraria la curiositat per obrir qualsevol llibre, per fascinant que sembli. En aquest sentit, podem servir-nos de lectures tutelades que permetin comentar i afrontar les dificultats més urgents.

A grans trets, ens mou el propòsit d'estimular i consolidar la motivació per llegir en els estudiants de l'ESO, mitjançant procediments creatius i lúdics que els convidin a participar-hi activament, perquè entenguin la lectura com una vivència,

51

com un esperó per compartir els seus gustos i inclinacions, les seves experiències amb els llibres, i perquè s'acostin a altres realitats diferents a la seva mentre reflexionen sobre els interrogants i les inquietuds que els suscitin. L’objectiu final és col·laborar en la formació de lectors autònoms i prevenir que aquesta tasca s'aculli com una obligació escolar, com un capritx de professors ben intencionats que a la vegada neguen i reconeixen els punts de vista i les preferències dels seus alumnes. Per això, ens decantem per estratègies obertes i variades, que s'adaptin a diferents aptituds de lectura i que tinguin en compte la diversitat dels grups.

Així mateix, el fet de treballar amb nois que ja dominen la mecànica lectora ens obliga a incidir en la disposició comprensiva, en la capacitat d'analitzar i extreure informacions, de jerarquitzar-les i relacionar-les segons l'aspecte que es vulgui ressaltar, d'argumentar opinions, de saber matisar-les considerant les visions alienes i mantenint una actitud dialogant amb els escrits, que no en contradigui la base textual, etc. D'aquí el valor que atorguem a parlar de les lectures en debats o fòrums de discussió i, fins i tot, a repassar-les creativament, perquè la comprensió es derivi i es reforci amb el joc interactiu. D’aquesta manera esperem fusionar la lectura comprensiva i la lectura agradable en una dinàmica, en què totes dues es retroalimentin. Tampoc no oblidem la importància que té, en tot aquest procés, impulsar i guiar recerques complementàries, és a dir, la pràctica orientada a localitzar i seleccionar informacions en biblioteques (del centre o de la localitat) i a Internet, que serveixin per aprofundir i amenitzar les lectures. L'atracció per les TIC i la predisposició al joc són els nostres aliats en el moment de presentar aquestes activitats com una aventura o una exploració detectivesca.

1.2. La figura del mediador a l'ESO

Un desenvolupament òptim del projecte de lectura exigeix que els docents de l'ESO actuïn de mediadors. Hi ha nombroses característiques individuals que poden facilitar aquesta labor. Per exemple:

– Conèixer la psicologia i la conducta dels escolars.

– Ser un lector entusiasta, a més a més d'un bon coneixedor de la literatura juvenil, per poder orientar en l'elecció de lectures.

– Compartir el plaer de la lectura i aplegar el màxim de recursos didàctics, tant individuals com materials.

– Tenir clar que l’objectiu és ajudar a formar “lectors” autònoms i estables, no “llegidors” que només s'acostin als llibres per cobrir exigències formatives.

– No tenir prejudicis esteticistes sobre els tipus d'obres que més atreguin els alumnes i saber despertar la seva curiositat sense prefixar lectures per endavant.

– Saber adaptar les propostes perquè la majoria del grup no es desanimi.

– Mostrar-se receptiu als valors que es desprenen dels textos, per promoure la reflexió conjunta i l'esperit crític.

– Fomentar la participació per mitjà d'estratègies lúdiques, que activin la imaginació dels nois, i intentar que superin la timidesa i la por al ridícul.

– Ser capaç de potenciar comprensivament les expectatives que generin les obres i les informacions prèvies de què es disposin sobre ficcions semblants.

– No tendir a l'asseveració “irrebatible”, que reprimeixi la creativitat dels nois, i interessar-se per les seves interpretacions individuals (encara que resultin insòlites).

– Tenir paciència per reformular, sempre que sigui necessari, aclariments i instruccions, i buscar la complicitat d'alguns estudiants per aconseguir-ho.

– Disposar de coneixements per utilitzar les TIC amb intencionalitat educativa.

Si respon a aquest perfil, el mediador pot emprendre accions que redundin en la concepció de la lectura com a vivència. Al·ludim a accions senzilles com les següents:

– Llegir en veu alta fragments unitaris que combinin l'aventura, el misteri i el suspens, perquè la història atrapi els alumnes; no ser reticents quan es tracti d’admetre llurs “formes de llegir”, i obrir un col·loqui sobre l'argument.

– Participar en l'evocació de lectures infantils i juvenils segons l’esquema clàssic de plantejament, nus i desenllaç, que es tanqui amb comentaris que donin un sentit especial a la història explicada.

– Relacionar les lectures citades amb espais i moments vitals. Per exemple: “Vaig llegir tal o tal llibre un estiu al costat del mar; quan començava a sortir amb la meva colla; escoltant música a la meva habitació, etc.”.

– Comentar que, per a molts lectors, revisar la seva biblioteca és emprendre una mena de viatge pel seu passat, perquè cada llibre els porta records diferents.

52

– Parlar d'aquells moments en què un amic o un familiar ens deixa un llibre i creiem endevinar els seus gustos o la seva manera de ser, a mesura que avancem la lectura, sense deixar de pensar en les raons que l’han dut a prestar-nos-el, “(en) els senyals de fraternitat” (Daniel Pennac).

– Rememorar emocions que hem tingut amb determinades lectures. Per exemple, la contradicció entre “l'ànsia” de conèixer el final d'un obra que ens agrada molt i la “tristesa” de veure que ja s'acaba.

– Descriure l'encant de l'anticipació que experimentem quan ens regalen un llibre i n’ajornem la lectura i imaginem quina història llegirem, o l'agradable sensació de fullejar-ne les pàgines i sentir l’olor de tinta fresca.

1.3. Disseny de línies generals d’actuació

Encara que el pla de lectura sigui, amb més o menys intensitat, responsabilitat de tot l'equip docent d'ESO, és oportú designar un coordinador que aglutini esforços i sigui capaç d'articular les diverses accions que s'emprenguin referent a això. Seria idoni que fos algú especialment interessat en el foment i el desenvolupament d'hàbits de lectura i que, a més a més, tingués un bagatge de coneixements suficient i ampli sobre tècniques d’animació a la lectura, biblioteconomia i documentació. El seu paper és essencial, ja que s’ha de responsabilitzar de les funcions següents:

– Conèixer les necessitats de formació del professorat i sondejar recursos accessibles per donar-los una resposta diligent.

– Elaborar una llista dels materials didàctics que ha d’oferir una biblioteca ben equipada a partir dels suggeriments que reculli.

– Coordinar iniciatives dels responsables de la biblioteca, de l'aula d'informàtica i de la resta de professors, que activin i dinamitzin l'ús d'aquests espais.

– Organitzar un equip integrat pels membres de les diferents àrees curriculars, per programar un pla de lectura que prevegi tant a les llacunes i potencialitats detectades com les competències dels seus destinataris.

– Distribuir i recopilar tots aquells instruments d'anàlisi o qüestionaris que serveixin per incentivar i avaluar el projecte de lectura amb vista a determinar, al costat de l'equip docent, mesures correctores.

– Convocar reunions de programació i seguiment del pla, on es concretin des dels horaris, els mitjans i els espais que exigeix cada proposta, fins a la selecció de lectures apropiades a les característiques de cada curs.

– Convertir-se en una figura de referència per al conjunt de la comunitat educativa implicada en el pla (tutors, professors, bibliotecaris, alumnes, pares, etc.)

En les primeres reunions sobre el projecte, el coordinador i els professors poden esbossar un pla estructurat en dues etapes, perquè progressi en funció de les aptituds i els hàbits de lectura que els alumnes vagin interioritzant i consolidant. A continuació resumim un possible pla que es pot dur a terme:

a) A l'inici de cada curs, i especialment al Primer Cicle d’ESO, és imprescindible descobrir les habilitats de lectura que dominen els estudiants i la relació que mantenen amb els llibres, per tal d’incidir en les seves possibles mancances. Com és natural als primers cursos d’ESO, disposaran d'esquemes mentals bàsics, molt pròxims a un clixé, i amb prou feines hauran desenvolupat les estratègies que asseguren una lectura personal, crítica i comprensiva. Per tant, el nostre primer objectiu serà reforçar les habilitats que demostrin i presentar-los el pla de lectura com una oportunitat per divertir-se mitjançant el coneixement de ficcions i de personatges creats per a “adults”, que deixen enrere la infància. Als preadolescents els encanta sentir que se'ls tracta com a persones “grans”. Comentar-los amb certa complicitat que ens esperen, per exemple, històries de terror, crims estranys de resolució complexa, aventures de tota mena que tenen lloc a països llunyans o viatges en vaixells de terribles pirates que busquen un tresor amagat, pot ser un bon començament.

Després, orientarem l'elecció de les obres segons les seves preferències, necessitats formatives i capacitats. Així, establirem diversos nivells per atendre diferents ritmes d'aprenentatge i per no descuidar els que es mostrin reticents a obrir un llibre o els que tinguin més dificultats a l’hora de llegir. Evidentment, tindrem en compte que els alumnes d'aquestes edats se senten atrets per l'aventura, el misteri, els relats d'intriga o policíacs, i poden divertir-se amb històries que barregin l'humor i la fantasia o acostar-se als “clàssics adaptats”, sempre que els arguments continguin algun dels ingredients esmentats. Les ficcions es decantaran per l'acció dinàmica, oferiran dades concretes que evitin la vaguetat, els desenllaços sovint seran sorprenents, i els protagonistes es definiran per trets molt marcats que els faran especials entre l'elenc de personatges.

b) Si al Primer Cicle de l’ESO era imprescindible que els alumnes se sentissin motivats per llegir a partir de l'estímul d'habilitats comprensives bàsiques des de les quals poguessin dur a terme lectures més fluides i personals, durant el Segon Cicle s'imposa treballar més l'autonomia i el pensament crític. El nostre afany serà que els alumnes acabin sent capaços d'aprofundir les obres des d'una comprensió global que no se sustenti només en l'argument, i que dominin les

53

tècniques elementals que els permetin la detecció i el processament d'informacions concretes dels textos, distingint les rellevants de les secundàries, i també les altres fonts accessibles, com la biblioteca del centre o Internet. Tot plegat ens obliga a treballar l'elaboració d'interpretacions personals en l’origen de les quals s'apreciï un diàleg obert tant amb els escrits com amb altres lectors. Així doncs, la capacitat de reflexionar lògicament i ordenadament sobre la forma i el tema de les lectures, per tal consolidar opinions que superin la simple dicotomia “m'agrada / no m’agrada”, i redundi en un bon coneixement de gèneres i recursos literaris, ha de ser l’objectiu central.

En resum, la lectura ha de ser concebuda com a vehicle d'accés i de reelaboració d'informacions, pel seu caràcter d'eix transversal o mitjà per adquirir tota mena de coneixements, i com a finalitat en si mateixa o font de plaer buscada de manera voluntària i lliure, que contribueixi al reforç d'aptituds cognitives.

En les reunions inicials també s’hi poden explicitar actituds o estratègies que frustrin la veritable finalitat del pla de lectura, per mirar de prevenir-les. A tall d’exemple, mirarem de no defugir els errors següents:

– Presentar a l'alumnat el projecte de lectura com una obligació ineludible o com una assignatura més.

– Que les pràctiques o activitats que es planifiquin per al foment de la lectura impliquin sancions o premis.

– Seleccionar llibres deixant de banda els gustos, els interessos i les capacitats dels destinataris.

– Desatendre els alumnes desmotivats o amb competències de lectura menys afermades i centrar-nos exclusivament en els més receptius.

– Esperar que el pla de lectura tingui resultats immediats i espectaculars.

– Oblidar que les propostes de lectura que es facin a l'aula han de fomentar la cooperació de tot el grup.

– Que les activitats lúdiques i participatives trastornin la dinàmica del centre.

– Que la concepció lúdica i participativa se circumscrigui a les activitats prèvies de motivació, per adoptar pautes més acadèmiques a l’hora de treballar la comprensió i la interpretació, i refreni així l'intercanvi obert d'opinions personals i comentaris informals.

– Que les iniciatives i accions concebudes per dinamitzar el projecte de lectura tinguin un caràcter obligatori.

– Treballar sobre fragments que no tinguin unitat, és a dir, que tinguin un sentit excessivament vague o equívoc fora del context global de l'obra.

– Que els actes que se centrin en el llibre com a objecte portin a descuidar la veritable intenció del pla: l'estímul o el reforç de competències i hàbits lectors.

2. Altres aspectes de rellevància

2.1. Els ambients de lectura

La configuració d'ambients que afavoreixin la lectura és essencial perquè el pla de lectura es desenvolupi convenientment. En aquest sentit, l’atenció se centra en els espais, el temps, les accions i les vivències dels qui intervenen en les pràctiques, i en les iniciatives que s'organitzin. Tot i que és una qüestió complexa, destaquem uns quants aspectes que cal tenir especialment en compte:

a) S'ha de reconèixer que, sovint, la distribució de les aules de secundària no facilita les tasques en grup ni la comunicació entre els estudiants, ni tampoc la formació de grups cohesionats els membres dels quals puguin treballar frec a frec i col·laborar en la consecució d’il·lusions i metes, i alhora desenvolupar la seva autonomia personal mitjançant la interacció cooperativa. Els pupitres alineats de dos en dos afavoreixen, com a màxim, el treball per parelles. Per això, i sempre que sigui possible, mirarem de modificar la disposició espacial, ideada per a classes magistrals, en què el mestre o docent actua d'emissor i els nois de receptors més o menys passius. En les activitats que fem a l'aula és fàcil trencar aquesta dinàmica tradicional per mitjà de petits canvis com els que destaquem a continuació:

– Ajuntarem les taules perquè els alumnes puguin treballar còmodament en grups de quatre persones.

– Planificarem debats o llibrefòrums, en què els alumnes seguin en rotllana a l’aula per tal que l'intercanvi d'opinions guanyi vivacitat i sigui més àgil i participatiu, i perquè s’eviti que les intervencions sempre pivotin sobre la figura del moderador o docent. D'aquesta manera, els alumnes es comunicaran i sospesaran les seves impressions o punts de vista amb més confiança i, fins i tot, amb força més complicitat. Aquesta estratègia obeeix a una certesa: en l'intercanvi d’experiències de lectura “el gaudi personal sobrepassa la subjectivitat, i el comentari es converteix en canal d'expressió per compartir (...) l'experiència de lectura amb altres receptors” (Antonio Mendoza Fillola).

– Organitzar dramatitzacions en semicercle per ampliar l'espai de la representació i escurçar la distància entre els qui actuen i els qui miren, amb la intenció que tots es converteixin en “participants” i puguin, fins i tot, intercanviar els

54

seus rols. D’aquesta manera estarem més pròxims a l'assaig dramàtic lliure que de la metòdica posada en escena, i aconseguirem que l'activitat es visqui com un procés de creació i recreació conjunt i obert.

b) També volem que els alumnes afirmin el seu protagonisme implicant-se en la configuració dels espais. De la mateixa manera que en aquestes edats comencen a decorar la seva habitació segons els seus gustos i interessos amb dibuixos, fotografies, pòsters o objectes decoratius, també els invitarem a opinar i a decidir sobre els entorns de lectura del centre. Podem fer-ho organitzant debats, en què cadascú exposi les seves propostes i entre tots escullin aquelles que resultin més viables o suggerents. Així potenciarem llur imaginació, la capacitat de negociar, d'escoltar els altres i de saber arribar a acords.

A tall d’exemple, poden decidir com poden decorar la biblioteca o l'aula per a una activitat específica, com seran els cartells o els eslògans publicitaris que acordin fer sobre les obres que ja coneixen o sobre l'afició a la lectura, o bé si volen completar un panell amb reflexions i motius al voltant de l'experiència de llegir o amb retrats o dibuixos dels seus personatges de ficció preferits i penjar-lo en un lloc visible de l'escola: al menjador, al vestíbul, a l'entrada de la biblioteca, en algun passadís central, a les portes de les aules, etc.

c) En aquesta mateixa línia, animarem els nois a participar en l'organització i el manteniment de les biblioteques d'aula. Per fer-ho, orientarem els estudiants a responsabilitzar-se rotativament del seu bon funcionament i sobre la manera de posar-les en marxa i de gestionar-les:

– És possible que no hi hagi cap espai destinat a guardar els llibres. Si és així, haurem d’aprofitar un espai que tingui un altre ús, com ara un armari o una prestatgeria, i adaptar-lo al servei que vulguem donar-li. En cas de no trobar-lo, haurem de crear un grup de voluntaris format per alumnes, docents i pares, que munti unes quantes prestatgeries per col·locar-hi els llibres.

– A continuació, haurem de proveir els prestatges de llibres. Existeixen diverses alternatives: a través de donacions d'exemplars que facin les famílies, que seran seleccionats pel tutor del grup o per un mediador; amb l'aportació d'un llibre per part de cada alumne en condició de préstec per a tot el curs lectiu; o bé creant un fons comú amb el qual s'adquireixin obres de literatura juvenil o d'altres matèries que resultin atractives.

– Perquè la biblioteca d'aula sigui dinàmica i desperti l'interès dels alumnes, és imprescindible una renovació periòdica, que impulsarem de diverses maneres: intercanviant obres amb la resta de biblioteques d'aula del mateix cicle, incloent-hi llibres en préstec de la biblioteca municipal, mitjançant documents o escrits que elaborin els mateixos usuaris al llarg del curs, etc.

– Un cop configurada la biblioteca, n’explicarem el funcionament als nois per assegurar-ne l’ús ordenat i el control dels llibres i els documents que contingui. En primer lloc, els hauran de registrar en una llista. El més còmode és recórrer al programa Excel, amb el suport d'algun docent que el conegui, i elaborar un registre que s'actualitzi regularment.

d) Finalment, els espais de lectura no s’han de circumscriure als límits de l'aula, sinó que s’han d’ampliar a llocs adjacents. Per exemple, es poden reservar i condicionar alguns passadissos o zones del pati ben il·luminades com a “racons de lectura” amb butaques, bancs còmodes o arbres envoltats de gespa. Els alumnes poden confeccionar cartells o dibuixos per decorar aquests espais, i organitzar-hi debats en grups reduïts sobre les obres que estiguin llegint o preparar activitats conjuntes: dramatitzacions breus, assajos d'exposicions orals, etc.

Pel que fa a la biblioteca del centre, suposem que durant l'Educació Primària els nois ja s'han familiaritzat amb els seus diferents usos i normes elementals: consulta d'obres de referència (enciclopèdies i diccionaris), servei de préstec, participació en activitats lúdiques o informatives que s’hi organitzen... Per tant, és un bon moment perquè la sentin més propera i aprofundeixin en el seu coneixement. Les iniciatives següents poden resultar eficaces:

– Involucrar-se en la gestió de la biblioteca, portant a terme totes aquelles feines que la persona responsable delegui en ells. Abans, òbviament, confeccionarem una llista de voluntaris disposats a fer aquesta tasca.

– Decorar algunes prestatgeries amb dibuixos que il·lustrin els rètols de les diferents matèries, per tal que els més petits s’hi orientin millor.

– Informar els companys nous i els usuaris més petits de Primària sobre les normes bàsiques d'ús.

– Exercir de mediadors amb nens més petits, o de la seva edat, per recomanar lectures que els hagin agradat especialment.

– Planificar i guiar determinades propostes d'animació com ara organitzar, dins la biblioteca, àrees temàtiques relacionades amb les lectures, on s’evoqui un gènere, una cultura o un país concret amb fotografies, notícies de premsa o objectes que hi tinguin relació.

Les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) són, també, un recurs fonamental a l'hora de despertar l'afició pels llibres i reforçar les competències de lectoescriptura. La importància creixent que els ordinadors i Internet han adquirit

55

en la nostra vida traça una nova frontera d'alfabetització, en la qual el domini de la llengua escrita és la clau per assimilar coneixements informàtics cada vegada més ineludibles. Així doncs, cal aprofitar els ordinadors connectats a la Xarxa i proveïts d'impressores, escàners, etc., que tenen gairebé tots els centres educatius, i també els recursos educatius virtuals o en suport digital que ens resultin útils.

2.2. Implicació de les famílies en el pla de lectura

El pla de lectura ha d’arribar a totes les llars mitjançat reunions periòdiques o fullets informatius, tant per fomentar la lectura entre els nois com per buscar suports actius o orientar els que es mostrin poc optimistes quant a aquest tema.

Podem començar emfatitzant dues idees bàsiques. En primer lloc, aclarirem per què la lectura és un eix educatiu de màxima importància i, després, que l'ESO és un moment idoni per estimular l'afició pels llibres, ja que els alumnes i les alumnes estan definint la seva personalitat i els seus gustos. Després podem adaptar i ampliar els diversos suggeriments que es recullen en el projecte de lectura de Primària, pensant en la Secundària. Heus aquí unes quantes idees:

– Els pares i les mares són models de conducta per als seus fills i filles. En conseqüència, si els pares no tenen cap hàbit de lectura és improbable que transmetin l'afició pels llibres als fills. Malgrat tot, poden comprar habitualment el diari i comentar a casa notícies que els cridin l'atenció o tenir un llibre a la tauleta de nit i manifestar així certa curiositat per la lectura.

– Amb tot, cal matisar que no parlem d'un determinisme sociocultural, ja que els pares que desperten l'interès per la lectura mitjançant de l'exemple són casos excepcionals. I cal tenir present que, tanmateix, d'ambients bibliòfils sorgeixen persones sense cap devoció per la lectura, mentre que famílies menys lletrades aconsegueixen estimular una passió que no secunden, valorant que els seus fills llegeixin. Potser la solució sigui connotar positivament la lectura i no pas sacralitzar-la.

– Naturalment, si pares, avis o germans tenen l'hàbit de llegir, és bo que comentin les lectures amb els nois o els en parlin. Els en poden explicar l’argument, qui els ha recomanat el llibre, per què els interessa el tema, com són els personatges, quin episodi prefereixen, etc. A més a més, si encara conserven el gust per l'aventura, la sorpresa i el misteri, tindran ocasió de gaudir de les lectures juvenils juntament amb els nois.

– En aquestes situacions, s'ha de recordar que els gustos quant a la lectura són personals i no tenen perquè coincidir entre germans o entre pares i fills. És fàcil que un preadolescent motivat per la lectura llegeixi, indistintament, obres de certa qualitat i best-sellers per al gran públic, sense arraconar les seves lectures infantils. Per tant, adoctrinar-lo sobre excel·lències literàries és un error, ja que el seu desig s'alimenta sempre que troba un llibre que respon a les seves capacitats i interessos, encara que ens resultin llunyans.

– És beneficiós que pares i fills surtin junts a comprar llibres o a adquirir algun exemplar en concret que vingui de gust de llegir als pares. Alhora també és bo que els adults respectin el menor tant si opta per no triar cap llibre com si s’in-teressa per un que l’atregui per un motiu o altre, ja que és una manera indirecta de promoure la creació o l'ampliació d'una biblioteca personal per part dels mateixos nois.

– També pot resultar agradable anar a passar una estona en una biblioteca municipal amb el propòsit de tafanejar sense pressions, amb llibertat d'elecció.

– Així mateix, paga la pena que quan els familiars vulguin regalar bons llibres als nois en dates assenyalades, recorrin a l'assessorament d'experts en literatura infantil i juvenil (bibliotecaris, llibreters, docents, etc.), sense que això suposi que l'obsequi sigui predictible i el costum es vegi com una rutina tediosa.

– És fonamental no confondre el temps de lectura amb el profit obtingut. És preferible que el noi llegeixi poc i bé, que no pas es passi moltes hores davant d’un llibre i que no en comprengui el contingut.

– Sovint, els pares i les mares poden animar els seus fills a llegir en veu alta, mostrar interès pel que escolten i ajudar-los si ensopeguen amb paraules el significat de les quals desconeguin. La consulta al diccionari serà un suport en aquells casos en què els adults també ignorin la definició d'un terme. S’ha d’aprendre a perdre la por a dir el que hom desconeix i també a expressar el plaer de descobrir paraules noves.

– Igualment, són molt profitoses les lectures conjuntes i espontànies de contes, relats breus, entrevistes, reportatges, etc., sobre temes que interessin tota la família i incitin els comentaris informals.

– Una altra opció és animar els nois a escriure aquelles experiències que considerin significatives, en forma de diari o de contes breus, i comentar-los que així podran recordar-les més bé quan siguin grans.

– En darrer lloc, podem suggerir a les mares, als pares i als avis i àvies més predisposats que, en horaris convinguts i fonamentalment als dos primers cursos de l’ESO, narrin contes, recitin poemes o expliquin històries que recordin de la seva infantesa o de la seva joventut a grups d’alumnes; o bé que exposin i comparteixin les seves preferències sobre la lectura: quins llibres els agradaven quan eren adolescents, per què elegien obres de tal autor o personatge, quan i on solien llegir, etc.

56

A més a més, en les primeres sessions informatives podem animar aquells familiars que es vegin incapaços de motivar hàbits de lectura entre els seus fills, reflexions com les que exposem a continuació, que alhora ajudaran a llimar escepticismes:

– Adquirir l'afició de llegir requereix temps, no és un hàbit que sorgeixi d’un dia per l’altre. És important no perseverar en actituds que no han aconseguit suscitar l’interès per la lectura en els nois i buscar-ne altres capaces d'animar-los-hi. Premiar la lectura amb un augment de la paga, prohibir els nois de jugar a la consola o castigar-los sense sortir si es mostren reticents a llegir, per exemple, són mesures que només aconsegueixen que la lectura esdevingui moneda de canvi.

– No deixarem els nois sols davant certes lectures si sabem que tenen dificultats de comprensió. És preferible ajudar-los a llegir i plantejar un avanç progressiu per impedir que sorgeixi el rebuig i la frustració.

– No hem de retreure mai als nostres fills el fet que no tinguin prou d'habilitat a l'hora de llegir, ni negar-los el dret a saltar-se pàgines o a abandonar un llibre.

– Una estratègia intel·ligent és transmetre que l'acte de llegir amaga el desig de conèixer altres móns i maneres de pensar diferents i particulars. És a dir, cal aprofitar l'afany que tenen els nois preadolescents de sentir-se singulars, sobretot davant determinats convencionalismes socials dels adults.

3. Objectius generals del Pla de Lectura

A continuació, ens disposem a enumerar els objectius generals, a definir les condicions marc des de les quals impulsarem el nostre pla de lectura, i que més endavant es matisaran amb d’altres centrats en la progressiva estimulació de pràctiques i competències de lectura durant l'ESO. Abans que res, però, volem recordar que l'adquisició d'hàbits de lectura és un procés que es remunta al mateix instant en què s'aprèn a llegir, que es consolida durant l'Educació Primària i que experimenta una inflexió significativa en el transcurs de l’Ensenyament Secundari. Com ja hem advertit anteriorment, en aquesta nova etapa, el desenvolupament de l'autonomia individual i de les aptituds cognitives dels alumnes adquireixen tal protagonisme, que fins i tot poden determinar el seu futur com a lectors estables i el seu rendiment escolar o acadèmic. Conscients d'això, partim d'un escenari, on la motivació és un element clau, tal com es posa de manifest en la següent síntesi global d'intencions:

a) VOLER LLEGIR → Incentivar la motivació per afavorir hàbits de lectura constants i autònoms.

b) SABER LLEGIR → Desenvolupar aptituds de lectura, especialment en el vessant crític i interpretatiu.

c) PODER LLEGIR → Generar ambients propicis a la lectura, que permetin interioritzar els dos punts anteriors.

Si comparem aquest esquema amb el previst per a l'Educació Primària, a l’inici de L'aventura de llegir, veiem que l'ordre dels blocs s'ha modificat a favor del que du per títol “voler llegir”. La causa d'aquest canvi és òbvia: la majoria dels alumnes comencen l'ESO amb unes competències de lectoescriptura que els permeten gaudir de textos apropiats al seu nivell, però en una edat problemàtica, en què l'atracció per la lectura disminueix si no troba al·licients que competeixin amb els suggeridors productes audiovisuals i altres inquietuds de caràcter afectiu i social, com sortir amb el grup d'amigues i amics o els primers flirtejos amorosos.

Un cop exposades algunes premisses rellevants, adjuntem una llista amb els principals objectius que vertebren el nostre projecte de lectura per a l'Educació Secundària Obligatòria:

– Potenciar el gust per la lectura i les habilitats de lectoescriptura des de la certesa que són el pilar de qualsevol aprenentatge significatiu.

– Sumar i coordinar els esforços de les diferents àrees curriculars i de les famílies, per fer possible el propòsit esmentat.

– Dissenyar estratègies d'intervenció, que es tradueixin en propostes lúdiques i participatives la posada en marxa de les quals comprometi tota la comunitat escolar (professors, alumnat i pares).

– Harmonitzar el pla de lectura amb el nivell de cada curs o grup i integrar-lo en la dinàmica quotidiana del centre.

– Crear ambients que afavoreixin el desig de llegir i ajudin a concebre la lectura com una activitat agradable.

– Presentar la lectura i l'escriptura com a fonts de coneixement i d'enriquiment lingüístic i personal, indispensables en la “societat de la informació”.

– Suscitar l'afició per la lectura mitjançant una selecció d'obres adequades al nivell formatiu, tenint en compte les preferències i els interessos dels estudiants.

– Desenvolupar el gust per llegir de forma expressiva i dramatitzada.

– Estimular l'elaboració pròpia de textos mitjançant la lectura comprensiva de models, i l'interès per compartir i comentar les creacions individuals.

57

– Promoure la sensibilitat, la imaginació, la creativitat i les habilitats crítiques i interpretatives des d'enfocaments individuals, que parteixin d'un diàleg obert amb les obres i amb els altres lectors.

– Incentivar reflexions argumentades i coherents sobre la forma i el tema de les lectures, que serveixin per definir visions personals que respectin una base textual.

– Suscitar l'anàlisi i la vivència estètica de les manifestacions literàries.

– Fomentar l'ús de la biblioteca i de l'aula d'informàtica com a espais privilegiats d'aprenentatge i gaudi.

– Activar biblioteques d'aula gestionades pels alumnes, amb la intenció d'enfortir vincles de complicitat i diàleg a partir de les seves experiències de lectura.

– Impulsar l’ús productiu de les TIC, que permeti localitzar i seleccionar dades i informacions de manera àgil i eficient, emprant les noves tecnologies com a instruments de motivació, de comunicació i d'accés a la lectura.

58

10. UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

A l'actualitat la introducció i generalització de l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació tant a l'entorn social de l'alumnat com, específicament, a l'àmbit escolar fan necessari que els educands es familiaritzen amb aquesta nova realitat com a element essencial de la seva formació.

El terme TIC engloba, a més, una gran diversitat de realitats socials i educatives a les que el professorat haurà de fer front des de l'aula. Per estructurar adequadament la faena educativa de les TIC a l’ESO afrontarem aquest nou repte educatiu a partir d'aquests tres objectius:

a) Portar a terme un primera aproximació a l'adquisició de les habilitats i destreses directament relacionades amb els eines informàtiques.

b) Potenciar la familiarizació de l'alumnat amb els entorns comunicatius i socials que suposen les TIC en la seua més àmplia accepció.

c) Desenvolupar la pròpia tasca educativa a través de l'ús dels nous mitjans i eines que aporten les TIC.

El primer d'aquests tres objectius seria de caràcter instrumental. L'alumnat començaria a familiaritzar-se amb els entorns informàtics i, molt especialment, amb les eines i sistemes informàtics més habituals: processadors de textos, sistemes operatius, fulls de càlcul...

En el segon objectiu, la familiarizació amb els nous entorns comunicatius i socials que suposen les TIC, es desenvoluparà la capacitat de l'alumnat per identificar i comprendre algunes de les realitats tecnològiques i de comunicació que estan presents en el seu entorn. Per a això, seria convenient integrar de forma transversal en les diferents àrees de coneixement l'anàlisi de missatges o continguts oferts a través dels anomenats mass media, principalment la televisió e Internet.

Un tercer objectiu, i no menys ambiciós, es centraria en la transformació dels processos d'aprenentatge a partir de l'ús de les noves eines i realitats tecnològiques. No es tractaria per tant, únicament, d'introduir canvis menors o puntuals a les activitats formatives, sinó d'iniciar la capacitació de l'alumnat en l'aplicació dels coneixements i competències bàsiques que vaja adquirint a l'entorn de les TIC:

Per començar aquesta tasca, en els cursos inicials de l’ESO haurà introduir-se a l'alumnat en el coneixement i ús de l'ordinador mitjançant la seua utilizació com a recurs didàctic complementari per reforçar o ampliar els aprenentatges que es duen a terme a l'aula. Els diferents continguts i competències bàsiques es treballaran tant des de l'ús de les eines tradicionals com en la realizació d'activitats interactives, comentari d'imatges o vídeos extrets d'Internet o amb el suport d'altres continguts i aplicacions procedents de la web o dels mass media.

Per últim, per l'atractiu que els formats digitals tenen sobre l'alumnat caldria incidir en l'ús de les TIC en els processos d'adquisició de les competències bàsiques relacionades amb la lectoescriptura.

59

11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS

L'organizació dels recursos materials i personals són un element bàsic per fer possible el desenvolupament del procés d'aprenentatge-ensenyament. Algunes de les decisions més rellevants en l'ús dels recursos didàctics i organitzatius seran:

Establir els mecanismes de coordinació de responsabilitats educatives (els instruments, els espais i temps d’aquesta coordinació). S'establiran les responsabilitats de la comissió de coordinació pedagògica, dels departaments didàctics i dels equips docents a totes les mesures d'atenció a la diversitat.

Definició dels principis generals sobre metodologia i didàctica per atenció a la diversitat (tal com hem vist a la secció anterior).

Definició dels criteris per a l'assignació dels espais i per a la distribució dels temps en l'organizació de les mesures d'atenció a la diversitat.

En relació amb l'organizació dels espais: s'atendrà tant els processos educatius que afavoreixen la individualizació de l'aprenentatge com aquells que són més socialitzadors. Primer, en relació amb els espais comuns (passadissos, patis, lavabos, biblioteca, aules d'usos múltiples, laboratoris...) es procurarà que siguen accessibles per a tots els alumnes que presenten deficiències de qualsevol tipus... Segon, l'interior de l'aula habitual haurà de facilitar la realització d'una diversitat d'activitats. El mobiliari serà adaptat, lleuger i funcional..

En relació amb la distribució dels temps: pel que fa a l'horari dels alumnes: tot i respectant les normes imposades des de l'administració educativa, l'atenció a la diversitat exigeix certa flexibilitat per agrupar hores de classe diferents de les ordinàries. D'aquesta manera es facilita la realització d'activitats interdisciplinars, d'agrupaments flexibles de reforç, aprofundiments...etc. En relació amb l'horari dels professors, s’han d’establir uns temps per a la coordinació entre professors d'àrees diferents, i entre professors de cursos i cicles diferents. La coordinació del professorat és un dels factors clau en l'organizació i l'eficàcia de l'atenció a la diversitat.

Establir els criteris per a l'organizació i la selecció dels materials curriculars i altres recursos didàctics necessaris per a l'atenció a la diversitat.

En relació amb l'organizació dels materials curriculars per a l'alumnat (llibres cartografies, material de laboratori, instruments musicals, material per educació física...) han de tenir-se en compte alguns criteris com: ús compartit per tots els alumnes, que no siguen discriminatoris, que siguen segurs i adaptats a l'edat dels alumnes, que no siguen perjudicials per al medi ambient...

En relació amb els materials curriculars per al professorat: han de ser recursos útils i pràctics per a l'elaboració i el desenvolupament del projecte curricular, i per a l'elaboració de les programacions d'aula. S'ha de tenir en compte que aquests materials respecten la pluralitat d'opcions didàctiques que pot seguir el professorat...

60

12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Podem definir les activitats complementàries i extraescolars com aquelles que contribueixen de manera important al desenvolupament integral de la personalitat de l'alumne i constitueixen un camp específic per a la iniciativa i la capacitat d'organizació del Centre.

Les activitats complementàries i extraescolars han de considerar-se com accions complementàries que tenen com a finalitat primordial, propiciar el ple desenvolupament de la personalitat de l'alumne, en la finalitat del qual és imprescindible que transcendeixen l'àmbit purament acadèmic estenent l'acció formativa dels alumnes fins al mitjà en què el Centre Educatiu es trobe inserit i incidint en els seus aspectes econòmics, culturals, sociolaborals, etcètera, pel que no han d’enfocar-se com activitats imprescindibles per a la consecució dels objectius específics assignats a les determinades matèries, sinó com un complement de l'acció instructiva i formativa d'aquestes.

Els objectius a conseguir amb la realizació d'activitats complementàries i extraescolars són:

Afavorir el desenvolupament personal dels alumnes i el seu accés al patrimoni cultural, sense discriminació alguna per raons de sexe, raça, capacitat o origen social.

Adaptar-se a les peculiaritats i interessos individuals dels alumnes.

Respondre a les exigències d'una societat democràtica, complexa i tecnificada.

Compensar les desigualtats socials, culturals o per raó de sexe, sense incórrer en el favoritisme, però tenint en compte les diverses capacitats dels alumnes.

Preparar la inserció a la vida activa, per al desenvolupament de les responsabilitats socials i professionals pròpies de l'existència adulta.

Es consideren activitats extraescolars en els centres públics d'ensenyament, senyalant alguns aspectes que les caracteritzen:

Completen la formació mínima que han de rebre tots els ciutadans i ciutadanes.

Són activitats que no poden formar part de l'horari lectiu, és a dir, de l'horari que comprén la jornada escolar, inclosos els períodes de descans que s'estableixen entre dos classes consecutives.

Tenen caràcter voluntari, per tant cap alumne pot ser obligat a assistir a aquestes activitats.

No formen part del procés d'avaluació individual per on passa l'alumnat per a la superació dels diferents ensenyaments que integren els plans d'estudis, encara que el projecte ha de ser avaluat com a part del pla anual d'actuació del centre educatiu.

No poden constituir motiu ni mitjà de discriminació alguna per cap membre de la comunitat educativa.

No poden tenir caràcter lucratiu.

Han d’incloure's a la programació general anual, una vegada aprovades pel Consell Escolar del centre.

61

1€¦ · web viewla programació didàctica nou bioterra -vicens vives- per al primer curs de...

Documents