1 · web viewel projecte curricular nou bioterra -vicens vives- per al quart curs de...

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAQUART CURS

PROJECTE NOU BIOTERRACIÈNCIES DE LA NATURALESA: BIOLOGIA I GEOLOGIA

COMUNITAT VALENCIANA

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Bases legislatives

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Fonaments teòrics

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Competències bàsiques

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Orientacions metodològiques

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Descripció dels components del Projecte Curricular

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Atenció a la diversitat

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Objectius de l’Educació Secundària Obligatòria

PROJECTE NOU BIOTERRA: Objectius de Quart Curs

CIÈNCIES DE LA NATURALESA. Competències Bàsiques de l’Educació Secundària Obligatòria

PROJECTE NOU BIOTERRA: Biologia i Geologia. Desenvolupament de les Competències Bàsiques.

CIÈNCIES DE LA NATURALESA: Biologia i Geologia. Objectius de l’Educació Secundària Obligatòria

PROJECTE NOU BIOTERRA: Biologia i Geologia. Objectius del Quart Curs

CIÈNCIES DE LA NATURALESA: Biologia i Geologia. Continguts del Quart Curs

PROJECTE NOU BIOTERRA: Biologia i Geologia. Seqüenciació de Continguts del Quart Curs

CIÈNCIES DE LA NATURALESA. Criteris d’Avaluació del Quart Curs

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIABASES LEGISLATIVES

ELEMENTS INTEGRANTS DEL CURRÍCULUM:– Objectius.– Competències bàsiques.– Continguts.– Mètodes pedagògics.– Criteris d’avaluació.

FINALITAT:Assegurar una formació integral dels alumnes que els permeta: – Adquirir els elements bàsics de la cultura en els seus aspectes humanístic, artístic, científic i

tecnològic.– Desenvolupar i consolidar hàbits d'estudi i de treball. – Preparar-los per a la seua incorporació en estudis posteriors i per a la seua inserció laboral.– Formar-los per a l'exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a ciutadans.

EDUCACIÓ ORIENTADA A DESENVOLUPAR LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES: – L’adquisició de les competències bàsiques permet:

• La realització personal. • L’exercici de la ciutadania activa.• La incorporació a la vida adulta de manera satisfactòria.• El desenvolupament d’un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

– A cada àrea es descriu la manera en que contribueix el desenvolupament de les competències bàsiques.

– Els centres garantiran la incorporació d’una estona diària de lectura, no inferior a trenta minuts, al llarg de tots els cursos de l’etapa.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT– Mecanismes que asseguren una atenció adequada a les característiques individuals de l'alumnat.

• Adaptació i diversificació curricular en funció de les capacitats de l'alumnat.• Agrupaments flexibles de l'alumnat i ajudes individualitzades.• Integració de matèries per reduir el nombre de professors d'un grup.

– Escolarització de l'alumnat d'incorporació tardana o amb mancances en la llengua del centre, en funció de les seues circumstàncies personals.

– Flexibilització de la durada de les etapes educatives en alumnes amb altes capacitats intel·lectuals.

CRITERIS D’AVALUACIÓ:– L’avaluació serà continua i diferenciada segons les matèries del currículum. Tindrà en compte:

• El progrés de l'alumne en els diferents elements del currículum.• L'assoliment dels objectius marcats per a cada una de les matèries del currículum.• L’adquisició de les competències bàsiques.• La necessitat d’establir mesures de reforç educatiu.

AVALUACIÓ DE DIAGNÒSTIC: – Es realitzarà en finalitzar el Segon Curs de l'Educació Secundària Obligatòria.– Te caràcter formatiu i orientador.– Servirà per analitzar els processos d’aprenentatge de cada alumne/a i d’ensenyament de cada

centre.

2

– Comptarà amb programes de reforç perquè l’alumnat assolisca les competències bàsiques.

NIVELLS DE CONFIGURACIÓ:

1. Característiques del currículum estatal

Ensenyaments mínims establerts pel Reial Decret 1631/2006.

2. Currículum Comunitats Autònomes

Determinen:– El 45% si hi ha llengua oficial pròpia.– El 35% a les restants.

3. Projecte Curricular de Centre-Programació Curricular de l’Aula– Adaptació als alumnes i a la seua diversitat.– Autonomia pedagògica i organització dels Centres.– Treball en l’equip docent.– Investigació de la seua pràctica docent.

ORGANITZACIÓ DE LES MATÈRIES:Les matèries dels cursos primer a tercer de l'Educació Secundària Obligatòria seran:

En tots els cursos:– Ciències de la Natura.– Ciències Socials, Geografia i Història.– Educació Física.– Castellà: Llengua i Literatura– Valencià: Llengua i Literatura– Primera Llengua Estrangera.– Matemàtiques.

En diferents cursos, segons s'establisca en la distribució horària de les matèries de l'Educació Secundària Obligatòria:– Educació Plàstica i visual.– Música.– Tecnologies.– Educació per a la ciutadania i els drets humans. Amb especial atenció a la igualtat entre homes i

dones. (En un dels tres primers cursos de l'Educació Secundària Obligatòria)

Tots els alumnes hauran de cursar, al quart curs de l'Educació Secundària Obligatòria, les matèries següents:– Ciències socials, geografia i història.– Educació eticocívica.– Educació física.– Castellà: Llengua i Literatura– Valencià: Llengua i Literatura– Matemàtiques.– Primera llengua estrangera.

Així mateix, hauran de cursar tres matèries, que triaran entre les següents:– Biologia i geologia.– Educació plàstica i visual.– Física i química.– Informàtica.– Llatí.– Música.

3

– Segona llengua estrangera.– Tecnologia.

Rebran especial atenció les àrees que tinguen caràcter instrumental per l’adquisició d’altres coneixements. En totes les àrees es treballarà:

• La comprensió lectora.

• L’expressió oral i escrita.

• La comunicació audiovisual.

• Les tecnologies de la informació i la comunicació.

• L’educació en valors.

PROMOCIÓ D’ALUMNES:– Al final de cada un dels cursos. – Una vegada superats els objectius de les matèries cursades, quan es tinga avaluació negativa en

dues matèries o, excepcionalment, amb tres matèries per decisió del claustre.– Es destinaran els suports necessaris per recuperar els aprenentatges no assolits. – Un alumne podrà repetir el mateix curs una sola vegada i dues vegades com a màxim dins la

mateixa etapa.

ENSENYAMENT DE RELIGIÓ:– Oferta obligatòria pels Centres.– Voluntària per als alumnes, que podran optar entre els ensenyaments de religió catòlica o les de

la resta de confessions religioses amb les quals l'Estat haja subscrit acords.– No computarà per optar a beques.– El Centre establirà les formes més adequades de proporcionar l'atenció educativa adequada als

alumnes que opten per no cursar ensenyaments de religió.

4

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAFONAMENTS TEÒRICS

El Projecte Curricular Nou Bioterra -VICENS VIVES- per al Quart Curs de l'Educació Secundària Obligatòria es fonamenta, en el que fixa el Reial Decret 1631/2006 del Ministeri d'Educació i Ciència, del 7 de desembre, pel qual s'estableixen els ensenyaments mínims de l'Educació Secundària Obligatòria, i en el Decret 112/2007 de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, de 20 de juliol, pel qual s'estableix el Currículum de l'Educació Secundària Obligatòria per aquesta Comunitat.

El nostre Projecte proposa un model d'ensenyament-aprenentatge comprensiu que s'emmarca dins el paradigma de l'educació universal (global o integral) que ha de preparar tots els ciutadans per tenir èxit a la vida, a través de l'adquisició i el desenvolupament de les competències bàsiques. Aquest model segueix les directrius dels diferents estudis promoguts per instàncies nacionals i internacionals, entre els quals destaca el projecte DeSeCo de l'OCDE, l'informe Eurydice i el programa PISA.

Entenem que la funció de l'ensenyament és facilitar l'aprenentatge dels xics i les xiques, ajudant-los a construir, adquirir i desenvolupar les competències bàsiques que els permeten integrar-se en la societat del coneixement i afrontar els canvis continus que imposen els ràpids avanços científics i la nova economia global en tots els ordres de la nostra vida.

Per competències s'entén, en un sentit ampli, la concatenació de sabers que articulen una concepció del ser, del saber, del saber fer i del saber conviure, tal com s'indica en l'informe de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l'educació per al segle XXI (Delors, 1996).

La inclusió de les competències bàsiques en el currículum té com a finalitat que els xics i les xiques a) facen possible el ple exercici de la ciutadania en el marc de la societat de referència; b) construeixen un projecte de vida satisfactori; c) assoleixen un desenvolupament personal, emocional i afectiu equilibrat; i d) accedeixen a altres processos educatius i formatius posteriors amb garanties d'èxit .

En una societat que es troba en canvi constant, les demandes d'un individu varien d'una situació a una altra i d'un moment a un altre. Per aquest motiu, defensem un model de competència holístic, dinàmic i funcional que sorgeix de la combinació d'habilitats pràctiques, coneixements (inclòs el coneixement tàcit), motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per tal d'assolir una acció eficaç.

Ésser competent, des d'aquest punt de vista, significa que l'alumne és capaç d'activar i utilitzar els coneixements que té davant d'un problema. Aquesta concepció està relacionada amb els principis de l'aprenentatge significatiu i funcional de les teories constructivistes (p.ex. Ausubel et al.,1978).

Considerem que només a partir d'aquestes premisses és possible l'aplicació d'un dels eixos fonamentals del Projecte Curricular Nou Bioterra -VICENS VIVES- per al Quart Curs: la funcionalitat dels aprenentatges. Per aprenentatge funcional entenem que les competències puguen ser aplicades i transferides a situacions i contextos diferents per aconseguir diversos objectius, resoldre diferents tipus de problemes i dur a terme un ampli ventall de tasques.

Cal donar una altra dimensió a aquesta funcionalitat: que els alumnes i alumnes aprenguen a aprendre. Un aprenent competent és aquell que coneix i regula els seus processos de construcció del coneixement, tant des del punt de vista cognitiu com emocional, i pot fer-ne un ús estratègic, ajustant-los a les circumstàncies específiques del problema al qual s'enfronta (Bruer, 1993).

L'eficàcia d'aquests principis quedaria incompleta si no fórem capaços de presentar els continguts de les diferents matèries o àrees de coneixement de manera articulada per facilitar el procés d'aprenentatge i el desenvolupament de les competències bàsiques.

5

Tenint en compte que cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències i, al seu torn, cadascuna de les competències s'assolirà com a conseqüència del treball en diverses àrees o matèries, el Projecte Curricular Nou Bioterra -VICENS VIVES- adopta una perspectiva globalitzadora i destaca aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles des d'un plantejament integrador i orientat a l'aplicació dels sabers adquirits.

Així doncs, l'aprenentatge de les competències bàsiques, malgrat que va lligat a les diferents matèries de l'Educació Secundària Obligatòria, és global i s'adquirirà a partir de la seua contextualització en situacions reals i pròximes a l'alumne perquè puga integrar diferents aprenentatges, tant els formals, com els informals i no formals, i utilitzar-los de manera efectiva quan li resulten necessaris en diferents situacions i contextos.

Volem manifestar, també, el caràcter lúdic que hem procurat donar a tots els materials del nostre Projecte Curricular Nou Bioterra -VICENS VIVES- per al Quart Curs de l'Educació Secundària Obligatòria amb les noves realitats tecnològiques tan properes i atractives per a l'alumnat.

L'aplicació o el desenvolupament dels coneixements tractats en la matèria en àmbits com Internet, l'ús de suports informàtic o l'anàlisi de la informació transmesa per mitjans audiovisuals, es constitueixen com un element gratificant i motivador i, al mateix temps, com un aprenentatge imprescindible per a l'adaptació de l'alumnat a futures incorporacions en diferents àmbits acadèmics o laborals.

Si a tot això hi afegim la presència d'uns continguts que, a causa de l'especial importància que tenen en la nostra societat, han d'impregnar moltes de les activitats d'aprenentatge i l'interés per fomentar la capacitat de l'alumne per regular el seu propi procés d'aprenentatge i continuar aprenent al llarg de la vida, tindrem els pilars sobre els quals hem elaborat l'actual Projecte Curricular Nou Bioterra -VICENS VIVES- per al Quart Curs de l'Educació Secundària Obligatòria.

6

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIACOMPETÈNCIES BÀSIQUES

Les competències bàsiques

Les competències bàsiques són els aprenentatges conceptuals i procedimentals que ha d’haver desenvolupat l’alumne en finalitzar l’ensenyament obligatori per assolir la seua realització personal, exercir una ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

En el marc de la proposta realitzada per la Unió Europea, s’estableixen huit competències bàsiques:

1. Competència en comunicació lingüística

Aquesta competència fa referència a la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita, de representació, interpretació i comprensió de la realitat, de construcció i comunicació del coneixement i d’organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta.

2. Competència matemàtica

Consisteix en l’habilitat per utilitzar i relacionar els nombres, les seues operacions bàsiques, els símbols i les formes d’expressió i raonament matemàtic, tant per produir i interpretar diferents tipus d’informació, com per ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i per resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana i amb el món laboral.

3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

És l’habilitat per interactuar amb el món físic, tant en els aspectes naturals com en els generats per l’acció humana, de manera que es possibilita la comprensió de successos, la predicció de conseqüències i l’activitat dirigida a la millora i a la preservació de les condicions de vida pròpia, de les altres persones i de la resta d’éssers vius.

4. Tractament de la informació i competència digital

Consisteix a disposar d’habilitats per cercar, obtenir, processar i comunicar informació, i per transformar-la en coneixement. Incorpora diferents habilitats, que van des de l’accés a la informació fins a la seua transmissió en diferents suports, incloent la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se.

5. Competència social i ciutadana

Fa possible comprendre la realitat social en què vivim, cooperar, conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural, així com comprometre’s a contribuir a millorar-la. Integra coneixements diversos i habilitats complexes que permeten participar, prendre decisions, escollir com comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se de les eleccions i decisions adoptades.

6. Competència cultural i artística

Suposa conéixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font de plaer i considerar-les com a part del patrimoni dels pobles.

7. Competència per aprendre a aprendre

Consisteix a disposar d’habilitats per iniciar-se en l’aprenentatge i ésser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma d’acord amb els propis objectius i necessitats.

8. Autonomia i iniciativa personal

Aquesta competència fa referència a l’adquisició de la consciència i l’aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement d’un mateix i l’autoestima, la creativitat, l’autocrítica, el control emocional, la capacitat d’elegir, de calcular riscos i d’afrontar els problemes, així com la capacitat de demorar la necessitat de satisfacció immediata, d’aprendre dels errors i d’assumir riscos.

7

El desenvolupament de les competències bàsiques

El treball en les àrees i les matèries del currículum, a fi de contribuir al desenvolupament de les competències bàsiques, s’ha de complementar amb diverses mesures organitzatives i funcionals:

– L’organització i el funcionament dels centres i la participació de l’alumnat.– L’ús de metodologies i recursos didàctics determinats. – L’acció tutorial permanent.– La planificació de les activitats complementàries i extraescolars.

L’avaluació de les competències bàsiques

L’avaluació de les competències es realitzarà a través dels punts següents: – El desenvolupament de la matèria. – El reconeixement de la pròpia competència bàsica. – El nivell d’aptitud assolit en cadascuna de les huit competències:

• El domini de la llengua oral i escrita en múltiples contextos Expressar pensaments, emocions, vivències i opinions; donar coherència i cohesió al discurs; gaudir escoltant, dialogant, llegint o expressant-se de manera oral i escrita.

• L’ús espontani de raonaments matemàtics Conéixer i utilitzar els elements matemàtics bàsics en situacions reals o simulades de la vida quotidiana, i posar en pràctica processos de raonament que conduïsquen a la solució dels problemes, a l’obtenció d’informació o a la presa de decisions.

• L’ús responsable del medi ambient i dels recursos naturalsÉsser conscient de la influència que té la presència humana en l’espai i de les modificacions que introdueix, adoptant una actitud crítica en l’observació de la realitat i en l’anàlisi dels missatges informatius i publicitaris, així com uns hàbits de consum responsable en la vida quotidiana.

• L’autonomia i l’eficàcia en el tractament crític de la informacióUtilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per organitzar i processar la informació, i resoldre problemes reals de manera eficient, mostrant una actitud crítica i reflexiva.

• La participació social i la valoració de la democràciaExercir activament i responsable els drets i els deures de la ciutadania, valorant les diferències i reconeixent la igualtat de drets entre diferents col·lectius, especialment, entre homes i dones.

• La capacitat d’expressar-se artísticament i gaudir fent-hoDesenvolupar la iniciativa, la imaginació i la creativitat per realitzar creacions pròpies; conéixer les diferents manifestacions culturals i artístiques; interessar-se per la conservació del patrimoni.

• El control de les pròpies capacitats d’aprenentatge Ésser conscient del que se sap i del que cal aprendre; conéixer les pròpies potencialitats i mancances, aprofitant les primeres i buscant motivació i voluntat per superar les segones.

• La capacitat d’escollir i tirar endavant projectes individuals o col·lectius Marcar-se objectius, planificar, mantenir la motivació, prendre decisions, actuar, autoavaluar-se, extraure conclusions, aprendre dels errors, valorar les possibilitats de millora, etc.

8

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

En el marc del seu Projecte Curricular, els centres han de precisar, a cada Curs, els objectius que garanteixen les competències bàsiques, segons el currículum, assumir-los com a objectius del centre i determinar la participació de cadascuna de les àrees del currículum en la consecució de les competències.

El caràcter multidisciplinari de moltes de les competències s’allunya de la concepció del currículum com un conjunt de compartiments estancs entre les diverses àrees i matèries i, per això, requereix una coordinació d’actuacions docents en les quals el treball en equip ha de ser una constant.

Així doncs, el desenvolupament del Projecte Curricular de Centre requereix tant processos de formació i elaboració reflexiva i intel·lectual per part de l’equip docent, com diversos mètodes de treball cooperatiu. Aquests mètodes han de ser respectuosos amb la diversitat dels docents, però han de generar il·lusió per col·laborar en un projecte comú en el qual cadascú aportarà la seua millor experiència professional i aprendrà i compartirà coneixements amb altres companys.

El currículum de cada Centre no es limitarà a les competències bàsiques, tot i que les inclou. En el currículum hi haurà competències bàsiques i d’altres que no ho seran tant perquè cada alumne puga desenvolupar al màxim les seues potencialitats. No s’ha oblidar que la funció de l’escola és garantir uns mínims per a tots i, alhora, el màxim per a cada alumne. Les competències permeten una gradació, tal com posen de manifest els cinc nivells que estableix el programa PISA en la seua avaluació.

El desenvolupament de competències va acompanyat d’una pràctica pedagògica exigent tant per a l’alumnat com per al professorat. Per a l’alumnat, perquè s’ha d’implicar en l’aprenentatge i ha d’adquirir les habilitats que li permetran construir els seus propis esquemes explicatius per comprendre el món on viu, construir la seua identitat personal, interactuar en situacions variades i continuar aprenent.

Per al docent, perquè haurà de desplegar els recursos didàctics necessaris que li permetran desenvolupar els continguts propis de l’àrea com a components de les competències bàsiques, i poder assolir els objectius del currículum. No obstant això, malgrat que les competències tenen un caràcter transversal i interdisciplinari respecte de les disciplines acadèmiques, això no ha d’impedir que des de cada àrea es determinen aprenentatges específics que resulten rellevants en la consecució de competències concretes.

El docent haurà de cercar situacions pròximes als alumnes perquè aquests puguen aplicar, en diferents contextos, els continguts dels quatre sabers que conformen cadascuna de les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar). Així mateix, crearà contextos i situacions que representen reptes per als alumnes, que els conviden a qüestionar-se els seus sabers actuals, que els obliguen a ampliar la perspectiva i a contrastar les seues opinions amb les dels seus companys, a justificar i a interpretar amb rigor, etc.

Per treballar les competències bàsiques relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tindran un especial protagonisme les activitats de planificació i d’execució de tasques en grup que afavorisquen el diàleg, l’escolta, la cooperació i la confrontació d’opinions.

La forma d’avaluar el nivell de competència assolit serà a través de l’aplicació dels coneixements i les habilitats treballades. Ara bé, les competències suposen un domini complet de l’activitat en qüestió; no són només habilitats, malgrat que aquestes sempre estiguen presents. Per tant, a més a més de les habilitats, també es tindran en compte les actituds i els elements cognitius.

El repte de l’avaluació rau en l’obligació d’obtenir uns resultats concrets, perquè les administracions educatives realitzaran una avaluació general de diagnòstic la finalitat de la qual serà comprovar el grau d’adquisició de les competències bàsiques en cada nivell educatiu.

9

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIADESCRIPCIÓ DELS COMPONENTS DEL PROJECTE CURRICULAR

El Projecte Curricular Nou Bioterra -Vicens Vives- per al Quart Curs de l'Educació Secundària Obligatòria de la matèria Ciències de la Naturalesa comprén els materials següents:

1. Llibre de l'Alumne

El Llibre de l'Alumne consta de 10 unitats temàtiques a través de les quals es desenvolupen els continguts del Quart Curs d'Educació Secundària Obligatòria de la matèria Ciències de la Naturalesa.

2. Quaderns d'Activitats

El Projecte Curricular Nou Bioterra també inclou Quaderns d'Activitats amb l'objectiu de treballar i reforçar les Competències Bàsiques de la matèria. A més a més, i en combinació amb la resta de materials, constitueixen un instrument per atendre les necessitats individuals de l'alumnat, perquè permeten practicar aquells coneixements que es consideren fonamentals.

3. Guia de Recursos DidàcticsLa Guia de Recursos Didàctics conté les següents propostes de desenvolupament dels Temes:

Un apartat general en el qual s'exposen per a cada Tema:• Les Competències bàsiques.• Els Objectius didàctics.• Els Continguts.• Els Criteris d'Avaluació.

La doble pàgina inicial de cada Tema, que conté:• Les imatges reduïdes del llibre.• Les orientacions didàctiques.• Les propostes per a l'Avaluació inicial, contínua i final del tema.• L'apartat Eduquem en valors, que suggereix idees per treballar els valors a l'aula.• Les solucions de les activitats.

Les dobles pàgines restants del tema inclouen:• Les imatges reduïdes del llibre.• Les orientacions didàctiques.• Les competències bàsiques que es treballen a les activitats.• Diferents recursos didàctics relacionats amb el contingut de la doble pàgina: adreces d'Internet,

recursos audiovisuals, bibliografia, etc.• Les solucions de les activitats.

Diferents recursos didàctics:• Activitats de Reforç i d'Ampliació, amb les solucions corresponents.• Una taula per a la realització de l'Avaluació contínua.• La prova de l'alumnat, també amb les seues solucions.• La taula d'activitats per als Criteris d'Avaluació.

10

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAATENCIÓ A LA DIVERSITAT

En el Projecte Curricular Nou Bioterra -VICENS VIVES- s’ha tingut en compte el tractament de la diversitat de l’alumnat pel que fa als diferents ritmes d’aprenentatge que desenvolupa cada alumne a l’aula.

S’ha partit de la concepció global de què cada docent ha d’orientar la seua intervenció en funció de la diversitat de formes d’aprenentatge que hi puga haver entre els alumnes.

En els materials del Projecte Curricular Nou Bioterra -VICENS VIVES- s’inclou un conjunt d’Activitats de Reforç i d’Ampliació per tal d’oferir, precisament, els recursos bàsics perquè cada professor o professora puga desenvolupar diferents estratègies d’ensenyament i facilitar així que tots els alumnes puguen assolir el desenvolupament màxim de les competències bàsiques i dels objectius de l’etapa.

11

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAOBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

a) Conéixer, assumir responsablement els seus deures i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg, refermant els drets humans com a valors comuns d’una societat plural, oberta i democràtica, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.

b) Adquirir, desenrotllar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç dels processos de l’aprenentatge i com a mitjà de desenrotllament personal.

c) Fomentar actituds que afavorisquen la convivència en els àmbits escolar, familiar i social.

d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Constitució, la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, amb independència del seu sexe, i rebutjar els estereotips i qualsevol discriminació.

e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejuís de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

f) Desenrotllar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a adquirir, amb sentit crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

g) Concebre el coneixement científic com un saber integrat que s’estructura en distintes disciplines, així com conéixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència.

h) Desenrotllar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats, així com valorar l’esforç amb la finalitat de superar les dificultats.

i) Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valencià i en castellà. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d’idioma internacional. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura d’ambdós llengües.

j) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

k) Conéixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i la història de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i del món; respectar el patrimoni artístic, cultural i lingüístic; conéixer la diversitat de cultures i societats a fi de poder valorar-les críticament i desenrotllar actituds de respecte per la cultura pròpia i per la dels altres.

l) Conéixer i acceptar el funcionament del cos humà i respectar les diferències. Conéixer i apreciar els efectes beneficiosos per a la salut dels hàbits d’higiene, així com de l’exercici físic i de l’adequada alimentació, incorporant la pràctica de l’esport i l’educació física per a afavorir el desenrotllament personal i social.

m) Analitzar els mecanismes i valors que regixen el funcionament de les societats, en especial els relatius als drets, deures i llibertats de les ciutadanes i dels ciutadans, i adoptar juís i actituds personals respecte a estos.

n) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum responsable, l’atenció dels sers vius i el medi ambient, i contribuir-ne així a la conservació i millora.

o) Valorar i participar en la creació artística i comprendre el llenguatge de les distintes manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació.

p) Analitzar i valorar, de manera crítica, els mitjans de comunicació escrita i audiovisual.

12

PROJECTE NOU BIOTERRAOBJECTIUS DEL QUART CURS

1. Conèixer i respectar els drets i deures de la ciutadania, preparant-se per a l’exercici dels primers i per al compliment dels segons. (a)

2. Aprendre a relacionar-se amb els altres i a participar en activitats de grup amb actituds solidàries i tolerants, valorant críticament les diferències i rebutjant els prejudicis socials, així com qualsevol forma de discriminació basada en diferències de raça, sexe, creences o classe social. (a, d)

3. Assimilar hàbits i estratègies de treball autònom i en equip que afavoreixin l‘aprenentatge i el desenvolupament intel·lectual de l’alumnat. (b, h)

4. Valorar positivament les diferències entre individus tot rebutjant els prejudicis socials i qualsevol forma de discriminació basada en diferències de raça, sexe, creences o classe social. (c, d)

5. Conèixer-se cada vegada més a un mateix amb una imatge positiva, exercir una creixent autonomia personal en l’aprenentatge, buscant un equilibri de les diferents capacitats físiques, intel·lectuals i emocionals, amb actitud positiva cap a l’esforç i la superació de les dificultats. (e, h)

6. Aprendre a gestionar la informació (cerca, selecció i tractament de dades), interpretar-la i valorar-la de forma crítica; i a transmetre-la als altres de manera organitzada i intel·ligible. (f)

7. Utilitzar estratègies d’identificació i resolució de problemes en diferents àrees de coneixement, mitjançant l’aplicació del raonament lògic, la formulació i la contrastació d’hipòtesis. (g)

8. Conèixer i valorar críticament el desenvolupament científic i tecnològic que ha tingut lloc al llarg de la història en els diversos camps del saber; utilitzar les noves tecnologies de la informació i de la comunicació per a la gestió i l’anàlisi de dades, la presentació de treballs i informes. (g, f)

9. Comprendre i produir missatges orals i escrits correctament, reflexionar sobre els processos implicats en l’ús dels diferents tipus de llenguatge (verbal, matemàtic, gràfic, plàstic, musical, informàtic); i reconèixer les diferents llengües que es parlen a Espanya. (i, o)

10. Adquirir una destresa comunicativa funcional en una o dues llengües estrangeres. (j)

11. Valorar la necessitat de conèixer, protegir i conservar el patrimoni lingüístic i cultural com a manifestació de la nostra memòria col·lectiva, i entendre la diversitat lingüística i cultural com un dret indiscutible dels pobles i dels individus. (k)

12. Conèixer les particularitats del patrimoni natural, històric i artístic d’Espanya i de la Comunitat Valenciana, i valorar la necessitat de participar de forma activa en la seva protecció i conservació per assegurar-ne la sostenibilitat i el seu traspàs a les generacions futures. (k)

13. Comprendre els aspectes bàsics del funcionament del cos humà i desenvolupar actituds i hàbits positius cap a la conservació i prevenció de la salut individual i col·lectiva (dur una vida sana amb un exercici físic periòdic, una higiene cuidada i una alimentació equilibrada, etc.). (l)

14. Conèixer i respectar els mecanismes i els valors que regeixen la societat, les creences i els valors de la nostra tradició i del nostre patrimoni cultural i desenvolupar una actitud favorable a conèixer-los i comprendre’ls millor. (m)

15. Desenvolupar hàbits i actituds que afavoreixin el propi desenvolupament individual i la conservació del medi ambient. (n)

16. Analitzar els mecanismes bàsics que regeixen el funcionament del medi físic valorant les repercussions que les activitats humanes tenen sobre aquest i les diverses formes de contribuir activament a defensar-lo, conservar-lo i millorar-lo. (n)

17. Saber interpretar, valorar i produir missatges que utilitzin diversos codis artístics, científics i tècnics per tal d’enriquir les possibilitats de comprensió i expressió de forma precisa, creativa i comunicativa. (o)

18. Analitzar de forma crítica els valors subjacents en diferents missatges dels mitjans de comunicació audiovisuals i escrits. (p)

13

Les lletres entre parèntesis (a, b,…) indiquen l'Objectiu General de l'Educació Secundària Obligatòria al qual fa referència cada un dels Objectius Generals del Quart Curs.

14

CIÈNCIES DE LA NATURALESACOMPETÈNCIES BÀSIQUES DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

La major part dels continguts de Ciències de la naturalesa incidix directament en l’adquisició de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Precisament el millor coneixement del món físic requerix aprendre els conceptes i procediments essencials de cada una de les ciències de la naturalesa i manejar les relacions entre si: de causalitat o d’influència, qualitatives o quantitatives, i requerix així mateix l’habilitat per a analitzar sistemes complexos, en els quals intervenen diversos factors. Però esta competència també exigix els aprenentatges relatius a la manera de generar el coneixement sobre els fenòmens naturals. Cal per a això familiaritzar-se amb el treball científic, per al tractament de situacions d’interés, i amb el seu caràcter temptatiu i creatiu: des de la discussió sobre l’interés de les situacions proposades i l’anàlisi qualitativa, significativa d’estes, que ajude a comprendre i a delimitar les situacions plantejades, passant pel plantejament de conjectures i inferències fonamentades i l’elaboració d’estratègies per a obtindre conclusions, incloent-hi, si és el cas, dissenys experimentals, fins a l’anàlisi dels resultats.

Alguns aspectes d’esta competència requerixen, a més, una atenció precisa. És el cas, per exemple, del coneixement del propi cos i les relacions entre els hàbits i les formes de vida i la salut. També ho són les implicacions que l’activitat humana i, en particular, determinats hàbits socials i l’activitat científica i tecnològica tenen en el medi ambient. En este sentit cal evitar caure en actituds simplistes d’exaltació o de rebuig del paper de la tecnociència, i afavorir el coneixement dels grans problemes a què s’enfronta actualment la humanitat, la recerca de solucions per a avançar cap a l’èxit d’un desenrotllament sostenible i la formació bàsica per a participar, fonamentadament, en la necessària presa de decisions al voltant dels problemes locals i globals plantejats.

La competència matemàtica està íntimament associada als aprenentatges de les Ciències de la naturalesa. La utilització del llenguatge matemàtic per a quantificar els fenòmens naturals, per a analitzar causes i conseqüències i per a expressar dades i idees sobre la naturalesa proporciona contextos nombrosos i variats per a posar en joc els continguts associats a esta competència i, amb això, dóna sentit a eixos aprenentatges. Però es contribuïx des de les Ciències de la naturalesa a la competència matemàtica en la mesura que s’insistisca en la utilització adequada de les ferramentes matemàtiques i en la seua utilitat, en l’oportunitat del seu ús i en l’elecció precisa dels procediments i formes d’expressió adequats amb el context, amb la precisió requerida i amb la finalitat que es perseguisca. D’altra banda, en el treball científic es presenten sovint situacions de resolució de problemes de formulació i solució més o menys obertes, que exigixen posar en joc estratègies associades a esta competència.

El treball científic té també formes específiques per a la recerca, recollida, selecció, processament i presentació de la informació que s’utilitza a més en molt diferents formes: verbal, numèrica, simbòlica o gràfica. La incorporació de continguts relacionats amb tot això fa possible la contribució d’estes matèries al desenrotllament de la competència en el tractament de la informació i competència digital. Afavorix l’adquisició d’esta competència la millora en les destreses associades a la utilització de recursos freqüents en les matèries com són els esquemes, mapes conceptuals, etc., així com la producció i presentació de memòries, textos, etc. D’altra banda, en la faceta de competència digital, també es contribuïx a través de la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació en l’aprenentatge de les ciències per a comunicar-se, demanar informació, retroalimentar-la, simular i visualitzar situacions, per a l’obtenció i el tractament de dades, etc. Es tracta d’un recurs útil en el camp de les ciències de la naturalesa i que contribuïx a mostrar una visió actualitzada de l’activitat científica.

La contribució de les Ciències de la naturalesa a la competència social i ciutadana està lligada, en primer lloc, al paper de la ciència en la preparació de futures i futurs ciutadans d’una societat democràtica per a la seua participació activa en la presa fonamentada de decisions; i això pel paper que juga la naturalesa social del coneixement científic. L’alfabetització científica permet la concepció i tractament de problemes d’interés, la consideració de les implicacions i perspectives obertes per les investigacions realitzades i la presa fonamentada de decisions col·lectives en un àmbit de creixent importància en el debat social.

15

En segon lloc, el coneixement de com s’han produït determinats debats essencials per a l’avanç de la ciència contribuïx a entendre millor qüestions importants per a comprendre l’evolució de la societat en èpoques passades i analitzar la societat actual. Si bé la història de la ciència presenta ombres que no han de ser ignorades, el millor d’esta ha aportat a la llibertat del pensament i a l’extensió dels drets humans. L’alfabetització científica constituïx una dimensió fonamental de la cultura ciutadana, garantia, al seu torn, d’aplicació del principi de precaució, que es basa en una creixent sensibilitat social enfront de les implicacions del desenrotllament tecnocientífic que puguen comportar riscos per a les persones o el medi ambient.

La contribució d’esta matèria a la competència en comunicació lingüística es produïx a través de dos vies. D’una banda, la configuració i la transmissió de les idees i informacions sobre la naturalesa posa en joc un mode específic de construcció del discurs, dirigit a argumentar o a fer explícites les relacions, que només s’adquiriran des dels aprenentatges d’estes matèries. L’atenció en la precisió dels termes utilitzats, en l’encadenament adequat de les idees o en l’expressió verbal de les relacions farà efectiva esta contribució. D’altra banda, adquirir la terminologia específica sobre els sers vius, els objectes i els fenòmens naturals fa possible comunicar adequadament una part molt rellevant de l’experiència humana i comprendre prou el que altres expressen sobre esta.

Els continguts associats a la forma de construir i transmetre el coneixement científic constituïxen una oportunitat per a desenrotllar la competència per a aprendre a aprendre. L’aprenentatge al llarg de la vida, en el cas del coneixement de la naturalesa, es va produint a l’incorporar informacions provinents en unes ocasions de la pròpia experiència i en altres de mitjans escrits o audiovisuals. La integració d’esta informació en l’estructura de coneixement de cada persona es produïx si s’han adquirit en primer lloc els conceptes essencials lligats al nostre coneixement del món natural i, en segon lloc, els procediments d’anàlisi de causes i conseqüències habituals en les Ciències de la naturalesa, així com les destreses lligades al desenrotllament del caràcter temptatiu i creatiu del treball científic, la integració de coneixements i recerca de coherència global, i l’auto i interregulació dels processos mentals.

L’èmfasi en la formació d’un esperit crític, capaç de qüestionar dogmes i desafiar prejuís, permet contribuir al desenrotllament de l’autonomia i iniciativa personal. És important, en este sentit, assenyalar el paper de la ciència com a potenciadora de l’esperit crític en un sentit més profund: l’aventura que suposa enfrontar-se a problemes oberts, participar en la construcció temptativa de solucions, en definitiva, l’aventura de fer ciència. Quant a la faceta d’esta competència relacionada amb l’habilitat per a iniciar i dur a terme projectes, es podrà contribuir a través del desenrotllament de la capacitat d’analitzar situacions i valorar els factors que hi han incidit i les conseqüències que poden tindre. El pensament hipotètic propi del quefer científic es pot, així, transferir a altres situacions.

16

PROJECTE NOU BIOTERRA: BIOLOGIA I GEOLOGIA

DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

1. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic– Conèixer la teoria cel·lular i l'organització bàsica dels éssers vius.– Diferenciar les etapes característiques de la mitosi i la meiosi.– Reconèixer les bases biològiques de l'herència dels caràcters.– Valorar els avenços biotecnològics relacionats amb les característiques de l'ADN.– Conèixer les principals teories relacionades amb l'evolució biològica.– Identificar els processos característics del funcionament dels ecosistemes.– Reconèixer els impactes mediambientals que provoca l'ésser humà en els ecosistemes.– Diferenciar els canvis geològics i biològics esdevinguts al llarg de la història de la Terra.– Conèixer la teoria de la tectònica de plaques i les proves que la confirmen.– Identificar les principals manifestacions de l'energia interna de la Terra.

2. Competència matemàtica– Prendre mesures en activitats experimentals utilitzant les unitats adequades.– Extreure dades numèriques de gràfiques, taules i esquemes.– Realitzar càlculs de percentatges i altres proporcions en exercicis de genètica.– Quantificar numèricament les relacions entre dues variables.

3. Tractament de la informació i competència digital– Organitzar la informació relativa a un tema elaborant esquemes i mapa conceptuals.– Interpretar gràfics extraient la informació quantitativa i qualitativa sol•licitada.– Accedir a Internet per cercar informació específica i utilitzar recursos educatius.

4. Competència social i ciutadana– Considerar les implicacions ètiques de la utilització dels avenços genètics en la reproducció

humana.– Valorar els avantatges i els inconvenients de l'aplicació de la biotecnologia al nostre mode de

vida.– Alliberar la societat de prejudicis sense fonament científic.– Valorar les opinions i els arguments diferents dels propis.– Jutjar els debats científics que han contribuït a l'extensió dels drets humans.

5. Competència en comunicació lingüística– Definir amb precisió els conceptes bàsics de biologia que s'han introduït.– Explicar oralment o per escrit la informació requerida.– Emprar una terminologia precisa per descriure fenòmens naturals.– Interpretar texts científics.

6. Competència per aprendre a aprendre– Perseverar en l'aplicació dels procediments que s'aprenen.– Reflexionar sobre les causes dels possibles errors comesos en les activitats realitzades.– Buscar una coherència global dels coneixements científics.– Comparar processos o estructures distingint les semblances i les diferències.

17

7. Autonomia i iniciativa personal– Aplicar criteris de classificació en diferents àmbits de la biologia i la geologia.– Potenciar l'esperit crític davant informacions de qualsevol índole.– Desenvolupar la capacitat d'anàlisi.– Dissenyar activitats de tipus experimental per comprovar o quantificar processos.– Proposar hipòtesis i analitzar-ne la coherència amb les observacions realitzades.

18

CIÈNCIES DE LA NATURALESAOBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

1. Comprendre i expressar missatges amb contingut científic utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat, així com argumentar i donar explicacions entre altres en l’àmbit de la ciència. Interpretar i construir, a partir de dades experimentals, mapes, diagrames, gràfiques, taules i altres models de representació, i formular conclusions.

2. Utilitzar la terminologia i la notació científica. Interpretar i formular els enunciats de les lleis de la naturalesa, i també els principis físics i químics, a través d’expressions matemàtiques senzilles. Manejar amb desimboltura i sentit crític la calculadora.

3. Comprendre i utilitzar les estratègies i conceptes bàsics de les Ciències de la naturalesa per a interpretar els fenòmens naturals, i per a analitzar i valorar les repercussions de les aplicacions i desenrotllaments tecnocientífics.

4. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies coherents amb els procediments de les ciències, com ara la discussió de l’interés dels problemes plantejats, la formulació d’hipòtesis, l’elaboració d’estratègies de resolució i de dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats, la consideració d’aplicacions i repercussions de l’estudi realitzat i la busca de coherència global.

5. Descobrir, reforçar i aprofundir en els continguts teòrics, per mitjà d’activitats pràctiques relacionades amb estos continguts.

6. Obtindre informació sobre temes científics utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació i altres mitjans i utilitzar-la; valorar el seu contingut, per a fonamentar i orientar els treballs sobre temes científics.

7. Adoptar actituds crítiques fonamentades en el coneixement per a analitzar, individualment o en grup, qüestions científiques i tecnològiques.

8. Desenrotllar hàbits favorables a la promoció de la salut personal i comunitària, facilitant estratègies que permeten afrontar els riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb l’alimentació, el consum, les drogodependències i la sexualitat.

9. Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements provinents de les Ciències de la naturalesa per a satisfer les necessitats humanes i participar en la necessària presa de decisions entorn de problemes locals i globals als quals ens enfrontem.

10. Conéixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi ambient amb atenció particular als problemes a què s’enfronta hui la humanitat i la necessitat de busca i aplicació de solucions, subjectes al principi de precaució, per a avançar cap a l’èxit d’un futur sostenible.

11. Entendre el coneixement científic com una cosa integrada, que es compartimenta en disciplines diferents per a aprofundir en els diferents aspectes de la realitat.

12. Descriure les peculiaritats bàsiques del medi natural més pròxim, quant als seus aspectes geològics, zoològics i botànics.

13. Conéixer el patrimoni natural de la Comunitat Valenciana, les seues característiques i elements integradors; valorar la necessitat de la seua conservació i millora.

19


OBJECTIUS DEL QUART CURS

1. Utilitzar correctament el llenguatge científic relacionat amb els continguts del llibre, sia en l’expressió escrita, sia en l’expressió oral. (1)

2. Interpretar taules i gràfiques relacionades amb diferents aspectes de la biologia cel·lular, la genètica, la biotecnologia, l’evolució, l’ecologia i la història i la dinàmica de la Terra. (1)

3. Entendre i aplicar les lleis fonamentals de la biologia (genètica, divisió cel·lular, etc.) per resoldre situacions problemàtiques. (2)

4. Realitzar càlculs de percentatges i altres operacions, amb ajut de la calculadora, per quantificar fenòmens biològics i geològics. (2)

5. Conèixer les molècules que formen els éssers vius i la funció que realitzen, i identificar-les en els aliments que consumim. (3)

6. Conèixer l’estructura bàsica de la cèl·lula distingint les particularitats de les cèl·lules procariota, animal i vegetal. (3)

7. Diferenciar les etapes del cicle cel·lular, la divisió cel·lular i la meiosi fixant-s’hi en els canvis que afecten als cromosomes i l’ADN. (3)

8. Analitzar les principals teories, proves i mecanismes sobre l’origen de la vida i l’evolució biològica. (3)

9. Conèixer els fluxos de matèria i energia en els ecosistemes amb especial atenció al reciclatge de la matèria i l’autoregulació del ecosistema. (3)

10. Analitzar les transformacions dels ecosistemes, la seva evolució i les adaptacions dels éssers vius a aquests canvis. (3)

11. Reconèixer els trets fonamentals de la història geològica, biològica i geogràfica del nostre planeta. (3)

12. Conèixer l’enunciat de la teoria de la tectònica de plaques, les proves a favor i les seves principals conseqüències. (3)

13. Reconèixer les principals manifestacions externes de l’energia interna del nostre planeta. (3)

14. Proposar o comprovar hipòtesis relacionades amb les teories estudiades buscant una coherència global dels coneixements. (4)

15. Planificar experiències que permetin deduir les característiques o el funcionament de determinades estructures o processos biològics i geològics. (4, 5)

16. Participar activament en el propi procés d’aprenentatge i en la realització i planificació col·lectiva d’activitats com experiències o treballs monogràfics. (5)

17. Buscar informació en diferents fonts aprofitant les facilitats que proporcionen les tecnologies de la informació. (6)

18. Argumentar les afirmacions pròpies de forma objectiva valorant les opinions diferents de les pròpies. (7)

19. Reconèixer els beneficis de la ciència en determinats àmbits de la salut i la qualitat de vida, com la genètica o la biotecnologia. (8)

20. Enumerar els recursos geològics i les aplicacions biotecnològiques que han contribuït a cobrir les necessitats humanes. (9)

21. Valorar positivament els canvis registrats en els diferents models científics que s’han elaborat per explicar la constitució de la matèria i dels éssers vius i interpretar-los com un procés de construcció del saber científic. (10)

22. Reconèixer la importància de la biotecnologia en diferents àmbits relacionats amb la nutrició, salut, la indústria i el medi ambient. (10)

20

23. Identificar els processos geològics que poden constituir un risc adoptant les mesures preventives que siguin convenients. (10)

24. Valorar els esforços de les diferents àrees de coneixement que s’integren per millorar la qualitat de vida de la humanitat i preservar el medi ambient. (11)

25. Conèixer la dinàmica natural i les possibles transformacions d’alguns ecosistemes característics de la Comunitat Valenciana. (12, 13)

Els nombres entre parèntesis (1, 2,...) indiquen l’objectiu general de l’àrea de Ciències de la Naturalesa al qual es refereix cada un dels objectius del Quart Curs.

21

CIÈNCIES DE LA NATURALESA: BIOLOGIA I GEOLOGIA

CONTINGUTS DEL QUART CURS

Bloc 1. La metodologia científica– Actuació d’acord amb el procés de treball científic: plantejament de problemes i discussió del seu

interès, formulació d’hipòtesis, estratègies i dissenys experimentals, anàlisi i interpretació i comunicació de resultats.

– Busca i selecció d’informació de caràcter científic per mitjà de les tecnologies de la informació i comunicació i altres fonts.

– Interpretació d’informació de caràcter científic i la seua utilització per a formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i prendre decisions sobre problemes relacionats amb les ciències de la naturalesa.

– Reconeixement de les relacions de la biologia i la geologia amb la tecnologia, la societat i el medi ambient, considerant les possibles aplicacions de l’estudi realitzat i les seues repercussions.

– Utilització correcta dels materials i instruments bàsics d’un laboratori i respecte per les normes de seguretat en este.

Bloc 2. La Terra, un planeta en continu canviLa història de la Terra.

– L’origen de la Terra. El temps geològic: idees històriques sobre l’edat de la Terra. Principis i procediments que permeten reconstruir-ne la història. Utilització de l’actualisme com a mètode d’interpretació.

– Els fòssils, la seua importància com a testimoni del passat. Els primers sers vius i la seua influència en el planeta.

– Reconeixement dels fòssils guia més importants.– Història geològica de la Terra: les eres geològiques. Ubicació dels esdeveniments geològics i

biològics més significatius.– Identificació d’alguns fòssils característics.– Reconstrucció elemental de la història d’un territori a partir d’una columna estratigràfica senzilla.La tectònica de plaques i les seues manifestacions.

– El problema de l’origen de les serralades: algunes interpretacions històriques. El cicle de les roques.– Distribució geogràfica de terratrémols i volcans. Wegener i la deriva continental. L’expansió del

fons oceànic. Proves de la tectònica de plaques.– Les plaques litosfèriques. Vores de placa. La formació de serralades: tipus i processos geològics

associats.– Fenòmens geològics associats al moviment de les plaques: els terratrèmols. El pla de Benioff.

Vulcanisme terrestre. Les dorsals oceàniques. Les fosses submarines. La subducció. Les estructures tectòniques: plecs, falles i mantells de corriment.

– La tectònica de plaques, una revolució en les Ciències de la Terra. Utilització de la tectònica de plaques per a la interpretació del relleu i dels esdeveniments geològics.

– Valoració de les conseqüències de la dinàmica de l’interior terrestre en la superfície del planeta.

Bloc 3. La vida en el planetaLa cèl·lula, unitat de vida.

– La teoria cel·lular i la seua importància en Biologia. La cèl·lula com a unitat estructural i funcional dels sers vius.

– Reproducció cel·lular. Mitosi i meiosi. Característiques diferencials i importància biològica de cada una.

– Estudi de l’ADN: composició, estructura i propietats. Valoració del seu descobriment en l’evolució posterior de les ciències biològiques.

– Els nivells d’organització biològics. Interés pel món microscòpic.

22

– Utilització de la teoria cel·lular per a interpretar l’estructura i el funcionament dels sers vius.L’herència i la transmissió dels caràcters.

– Genètica. Les lleis de Mendel.– Genètica humana. L’herència del sexe. L’herència lligada al sexe. Estudi d’algunes malalties

hereditàries.– Aproximació al concepte de gen. El codi genètic. Les mutacions.– Resolució de problemes senzills de genètica.– Enginyeria i manipulació genètica: aplicacions, repercussions i desafiaments més importants. Els

aliments transgènics. La clonació. El genoma humà.– Implicacions ecològiques, socials i ètiques dels avanços en biotecnologia genètica i reproductiva.Origen i evolució dels sers vius.

– L’origen de la vida. Principals teories.– L’evolució: mecanismes i proves. Aparició i extinció d’espècies.– Teories evolutives. Gradualisme i equilibri puntuat.– Valoració de la biodiversitat com a resultat del procés evolutiu. El paper de la humanitat en

l’extinció d’espècies i les seues causes.– Estudi esquemàtic del procés de l’evolució humana.

Bloc 4. La dinàmica dels ecosistemes– Anàlisi de les interaccions existents en l’ecosistema: les relacions tròfiques. Cicle de matèria i flux

d’energia. Identificació de cadenes i xarxes tròfiques en ecosistemes terrestres i aquàtics. Cicles biogeoquímics.

– Autoregulació de l’ecosistema: les plagues i la lluita biològica.– Les successions ecològiques. La formació i la destrucció de sòls. Impacte dels incendis forestals i

importància de la prevenció.– La modificació d’ambients pels sers vius i les adaptacions dels sers vius a l’entorn. Els canvis

ambientals de la història de la Terra.– Atenció i respecte pel manteniment del medi físic i dels sers vius com a part essencial de la

protecció del medi natural.

23


SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS: QUART CURS

I. BIOLOGIA

1 La cèl·lula

1. Interés pel món microscòpic. La cèl·lula

2. Els components de les cèl·lules (I)

3. Els components de les cèl·lules (II)

4. L’estructura de la cèl·lula

Aprén Els orgànuls de la cèl·lula eucariota

5. La cèl·lula, unitat funcional dels éssers vius

Recorda l’essencial

Investiga

Practica competències bàsiques

2. La divisió cel·lular

1. ADN, gens i cromosomes

2. El cicle de vida de la cèl·lula

3. La divisió cel·lular: mitosi i citocinesi

4. La meiosi (I)

5. La meiosi (II)

6. La reproducció dels organismes


Investiga


3. Bases genètiques de l’herència biològica

1. Principis i conceptes bàsics de la genètica. Gens i caràcters hereditaris

2. L’herència dels gens (I)

3. L’herència dels gens (II)

Amplia Els treballs de Mendel i el naixement de la genètica

4. Les malalties genètiques (I)

5. Les malalties genètiques (II)

6. La prevenció de les malalties genètiques


Investiga


4. ADN i Biotecnologia

1. L’ADN és la clau de la vida

2. ADN gens i proteïnes

24

3. Les nutricions

4. La biotecnologia

Aprén Com es transfereix un gen per mitjà d’enginyeria genètica

5. Apliacions de la biotecnologia (I)

6. Apliacions de la biotecnologia (II)

7. Apliacions de la biotecnologia (III)


Investiga


5. L’evolució biològica

1. L’origen de la vida

2. Principals teories evolutives (I)

3. Principals teories evolutives (II)

Aprén Les proves de l'evolució

4. Els mecanismes de l'evolució

Aprén Els efectes de la selecció natural

5. La formació d'una espècie

Aprén L'origen i l’evolució de l'espècie humana


Investiga


II. ECOLOGIA

6. Dinàmica dels ecosistemes

1. Matèria i energia en els ecosistemes (I)

2. Matèria i energia en els ecosistemes (II)

Aprén Com es recicla la matèria

3. Autoregulació de l'ecosistema (I)

4. Autoregulació de l'ecosistema (II)


Investiga


7. Les transformacions en els ecosistemes

1. Canvis naturals: les successions ecològiques

2. La formació del sòl

3. Modificacions provocades pels organismes

4. El sòl, un recurs natural en retrocés

5. Els éssers vius s'adapten. El medi aquàtic

6. Les adaptacions dels éssers vius. El medi aeri i terrestre

25


Investiga


III. GEOLOGIA

8. La Terra un planeta en canvi continu

1. L’origen de la Terra

2. El temps en geologia (I)

3. El temps en geologia (II)

Aprén Reconstrucció de la història geològica d’una regió

4. Els fòssils

5. El Precambrià

6. El Paleozoic

7. El Mesozoic

8. El Cenozoic

Aprén L'arbre evolutiu dels organismes


Investiga


9. La tectònica de les plaques

1. La deriva continental

Aprén Quins arguments demostren la deriva continental

2. La formació del fons oceànic

3. La tectònica de plaques (I)

4. La tectònica de plaques (II)

5. Els límits divergents

6. Els límits convergents

7. Els límits neutres

Aprén La falla de San Andreas


Investiga


10. Manifestacions de l'energia interna de la Terra

1. Els sismes (I)

2. Els sismes (II)

Descobreix La distribució dels sismes en relació amb els límits de plaques

3. Els volcans

4. La formació de les serralades

5. Efectes dels processos interns en les roques (I)

26

6. Efectes dels processos interns en les roques (II)


Investiga


27

CIÈNCIES DE LA NATURALESA: BIOLOGIA I GEOLOGIA

CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL QUART CURS

1. Reconèixer en la naturalesa o per mitjà de models (fotos, diapositives o vídeos), indicadors de processos erosió, transport i sedimentació en el relleu, i indicar l’agent causant.

2. Explicar les principals manifestacions de la dinàmica interna de la Terra (sismes, volcans, serralades, plecs, falles…) a la llum de la Tectònica global.

3. Realitzar mapes mundials i zonals on s’indique la situació de les plaques litosfèriques i els fenòmens geològics més importants associats al seu moviment.

4. Indicar les diverses unitats temporals de la història de la Terra, i explicar la importància dels fòssils com a testimonis estratigràfics i paleobiòtics.

5. Identificar i descriure fets que mostren la Terra com un planeta canviant, conéixer i situar alguns dels canvis més notables de la seua llarga història utilitzant models temporals a escala.

6. Aplicar els postulats de la teoria cel•lular a l’estudi de distints tipus de sers vius.

7. Identificar les estructures característiques de la cèl•lula procariòtica, eucariòtica, vegetal i animal, relacionar cada un dels elements cel·lulars amb la seua funció biològica.

8. Descriure la reproducció cel•lular, assenyalar les diferències principals entre meiosi i mitosi, així com la finalitat d’ambdós.

9. Resoldre problemes senzills de transmissió de caràcters hereditaris, incloent-hi els relacionats amb malalties en l’home, aplicant els coneixements de les lleis de Mendel.

10. Interpretar el paper de la diversitat genètica (intraespecífica i interespecífica) i les mutacions a partir del concepte de gen; valorar críticament les conseqüències dels avanços actuals de l’enginyeria genètica.

11. Exposar raonadament algunes dades sobre les quals recolza la teoria de l’evolució, així com les controvèrsies científiques, socials i religioses que va suscitar esta teoria.

12. Relacionar l’evolució i distribució dels sers vius, destacar les seues adaptacions més importants amb els mecanismes de selecció natural, que actuen sobre la variabilitat genètica de cada espècie.

13. Explicar com es produïx la transferència de matèria i energia al llarg d’una cadena o xarxa tròfica; identificar en un ecosistema els factors desencadenants de desequilibris i reconéixer les estratègies per a restablir-ne l’equilibri.

14. Analitzar algunes actuacions humanes sobre diferents ecosistemes i exposar les actuacions individuals, col·lectives i administratives per a evitar el deteriorament del medi ambient.

15. Determinar les característiques ecològiques d’alguns aiguamolls de la Comunitat Valenciana i valorar la importància de la seua protecció i conservació.

16. Realitzar correctament experiències de laboratori, respectant les normes de seguretat.

Ampliació dels Criteris d'Avaluació anteriors per al Projecte NOU BIOTERRA 4:

17. Buscar i seleccionar informació i recursos didàctics utilitzant diferents fonts, incloent Internet.

18. Utilitzar programes informàtics, com processadors de textos, fulls de càlcul, etc, per presentar i tractar les dades obtingudes.

19. Valorar i criticar les idees diferents de les pròpies utilitzant arguments de tipus científic.

28

1 · web viewel projecte curricular nou bioterra -vicens vives- per al quart curs de...

Documents