1 · web view43 descriure distints edificis característics del món rural de l’edat mitjana: el...

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIASEGON CURS

PROJECTE DIDÀCTIC NOU ÀGORA 2CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA

COMUNITAT VALENCIANA

1. INTRODUCCIÓJUSTIFICACIÓ I CONTEXTUALIZACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

La Programació Didàctica Nou Àgora -VICENS VIVES- per al Segon Curs de l'Educació Secundària Obligatòria es fonamenta, en el que fixa el Reial Decret 1631/2006 del Ministeri d'Educació i Ciència, del 7 de desembre, pel qual s'estableixen els ensenyaments mínims de l'Educació Secundària Obligatòria, i en el Decret 112/2007 de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, de 20 de juliol, pel qual s'estableix el Currículum de l'Educació Secundària Obligatòria per aquesta Comunitat.

El nostre Projecte proposa un model d'ensenyament-aprenentatge comprensiu que s'emmarca dins el paradigma de l'educació universal (global o integral) que ha de preparar tots els ciutadans per tenir èxit a la vida, a través de l'adquisició i el desenvolupament de les competències bàsiques. Aquest model segueix les directrius dels diferents estudis promoguts per instàncies nacionals i internacionals, entre els quals destaca el projecte DeSeCo de l'OCDE, l'informe Eurydice i el programa PISA.

Entenem que la funció de l'ensenyament és facilitar l'aprenentatge dels xics i les xiques, ajudant-los a construir, adquirir i desenvolupar les competències bàsiques que els permeten integrar-se en la societat del coneixement i afrontar els canvis continus que imposen els ràpids avanços científics i la nova economia global en tots els ordres de la nostra vida.

Per competències s'entén, en un sentit ampli, la concatenació de sabers que articulen una concepció del ser, del saber, del saber fer i del saber conviure, tal com s'indica en l'informe de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l'educació per al segle XXI (Delors, 1996).

La inclusió de les competències bàsiques en el currículum té com a finalitat que els xics i les xiques a) facen possible el ple exercici de la ciutadania en el marc de la societat de referència; b) construeixen un projecte de vida satisfactori; c) assoleixen un desenvolupament personal, emocional i afectiu equilibrat; i d) accedeixen a altres processos educatius i formatius posteriors amb garanties d'èxit.

En una societat que es troba en canvi constant, les demandes d'un individu varien d'una situació a una altra i d'un moment a un altre. Per aquest motiu, defensem un model de competència holístic, dinàmic i funcional que sorgeix de la combinació d'habilitats pràctiques, coneixements (inclòs el coneixement tàcit), motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per tal d'assolir una acció eficaç.

Ésser competent, des d'aquest punt de vista, significa que l'alumne és capaç d'activar i utilitzar els coneixements que té davant d'un problema. Aquesta concepció està relacionada amb els principis de l'aprenentatge significatiu i funcional de les teories constructivistes (p.ex. Ausubel et al.,1978).

Considerem que només a partir d'aquestes premisses és possible l'aplicació d'un dels eixos fonamentals de la Programació Didàctica Nou Àgora -VICENS VIVES- per al Segon Curs: la funcionalitat dels aprenentatges. Per aprenentatge funcional entenem que les competències puguen ser aplicades i transferides a situacions i contextos diferents per aconseguir diversos objectius, resoldre diferents tipus de problemes i dur a terme un ampli ventall de tasques.

Cal donar una altra dimensió a aquesta funcionalitat: que els alumnes i alumnes aprenguen a aprendre. Un aprenent competent és aquell que coneix i regula els seus processos de construcció del coneixement, tant des del punt de vista cognitiu com emocional, i pot fer-ne un ús estratègic, ajustant-los a les circumstàncies específiques del problema al qual s'enfronta (Bruer, 1993).

L'eficàcia d'aquests principis quedaria incompleta si no fórem capaços de presentar els continguts de les diferents matèries o àrees de coneixement de manera articulada per facilitar el procés d'aprenentatge i el desenvolupament de les competències bàsiques.

Tenint en compte que cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències i, al seu torn, cadascuna de les competències s'assolirà com a conseqüència del treball en diverses àrees o matèries, la Programació

2

Didàctica Nou Àgora -VICENS VIVES- adopta una perspectiva globalitzadora i destaca aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles des d'un plantejament integrador i orientat a l'aplicació dels sabers adquirits.

Així doncs, l'aprenentatge de les competències bàsiques, malgrat que va lligat a les diferents matèries de l'Educació Secundària Obligatòria, és global i s'adquirirà a partir de la seua contextualització en situacions reals i pròximes a l'alumne perquè puga integrar diferents aprenentatges, tant els formals, com els informals i no formals, i utilitzar-los de manera efectiva quan li resulten necessaris en diferents situacions i contextos.

Volem manifestar, també, el caràcter lúdic que hem procurat donar a tots els materials de la nostra Programació Didàctica Nou Àgora -VICENS VIVES- per al Segon Curs de l'Educació Secundària Obligatòria amb les noves realitats tecnològiques tan properes i atractives per a l'alumnat.

L'aplicació o el desenvolupament dels coneixements tractats en la matèria en àmbits com Internet, l'ús de suports informàtic o l'anàlisi de la informació transmesa per mitjans audiovisuals, es constitueixen com un element gratificant i motivador i, al mateix temps, com un aprenentatge imprescindible per a l'adaptació de l'alumnat a futures incorporacions en diferents àmbits acadèmics o laborals.

Si a tot això hi afegim la presència d'uns continguts que, a causa de l'especial importància que tenen en la nostra societat, han d'impregnar moltes de les activitats d'aprenentatge i l'interés per fomentar la capacitat de l'alumne per regular el seu propi procés d'aprenentatge i continuar aprenent al llarg de la vida, tindrem els pilars sobre els quals hem elaborat l'actual Programació Didàctica Nou Àgora -VICENS VIVES- per al Segon Curs de l'Educació Secundària Obligatòria.

3

2. OBJECTIUS2.A.1 OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA

a) Conéixer, assumir responsablement els seus deures i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg, refermant els drets humans com a valors comuns d’una societat plural, oberta i democràtica, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.

b) Adquirir, desenrotllar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç dels processos de l’aprenentatge i com a mitjà de desenrotllament personal.

c) Fomentar actituds que afavorisquen la convivència en els àmbits escolar, familiar i social.

d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Constitució, la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, amb independència del seu sexe, i rebutjar els estereotips i qualsevol discriminació.

e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejuís de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

f) Desenrotllar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a adquirir, amb sentit crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

g) Concebre el coneixement científic com un saber integrat que s’estructura en distintes disciplines, així com conéixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència.

h) Desenrotllar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats, així com valorar l’esforç amb la finalitat de superar les dificultats.

i) Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valencià i en castellà. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d’idioma internacional. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura d’ambdós llengües.

j) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

k) Conéixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i la història de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i del món; respectar el patrimoni artístic, cultural i lingüístic; conéixer la diversitat de cultures i societats a fi de poder valorar-les críticament i desenrotllar actituds de respecte per la cultura pròpia i per la dels altres.

l) Conéixer i acceptar el funcionament del cos humà i respectar les diferències. Conéixer i apreciar els efectes beneficiosos per a la salut dels hàbits d’higiene, així com de l’exercici físic i de l’adequada alimentació, incorporant la pràctica de l’esport i l’educació física per a afavorir el desenrotllament personal i social.

m) Analitzar els mecanismes i valors que regixen el funcionament de les societats, en especial els relatius als drets, deures i llibertats de les ciutadanes i dels ciutadans, i adoptar juís i actituds personals respecte a estos.

n) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum responsable, l’atenció dels sers vius i el medi ambient, i contribuir-ne així a la conservació i millora.

o) Valorar i participar en la creació artística i comprendre el llenguatge de les distintes manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació.

p) Analitzar i valorar, de manera crítica, els mitjans de comunicació escrita i audiovisual.

4

2. OBJECTIUS2.A.2 OBJECTIUS DEL SEGON CURS

1. Aprendre a relacionar-se amb els altres i a participar en activitats de grup amb actituds solidàries i tolerants. (a)

2. Assimilar hàbits i estratègies de treball autònom i en equip que afavorisquen l’aprenentatge i el desenvolupament intel·lectual de l’alumnat. (b)

3. Valorar críticament les diferències i refusant els prejuís socials i qualsevol forma de discriminació basada en diferències de raça, sexe, creences o classe social. (c, d)

4. Establir relacions afectives amb persones de diferents edats i sexe, superant qualsevol tipus de discriminació basat en les característiques personals i socials. (e)

5. Aprendre a gestionar la informació (busca, selecció i tractament de dades), interpretar-la i valorar-la de forma crítica i transmetre-la als altres de manera organitzada i intel·ligible (f)

6. Utilitzar les noves tecnologies de la informació i de la comunicació per a la gestió i l’anàlisi de dades, la presentació de treballs i informes. (f)

7. Utilitzar estratègies d’identificació i resolució de problemes en diferents àrees de coneixement, mitjançant l’aplicació del raonament lògic, la formulació i la contrastació d’hipòtesi. (g)

8. Conéixer i valorar críticament el desenvolupament científic i tecnològic que ha tingut lloc al llarg de la història en diferents camps del saber, així com la seua incidència en el mitjà físic i social. (g)

9. Conéixer-se un mateix amb una imatge positiva, mostrar una creixent autonomia personal en l’aprenentatge, buscant un equilibri de les distintes capacitats físiques, intel·lectuals i emocionals, amb una actitud positiva cap a l’esforç i la superació de les dificultats. (h)

10. Comprendre i produir missatges orals i escrits en castellà i en valencià. (i)

11. Iniciar-se en l’anàlisi i la interpretació de textos literaris relacionant-los amb el seu corresponent corrent i gènere literaris. (i)

12. Adquirir una destresa comunicativa funcional en la llengua o llengües estrangeres objecte d’estudi. (j)

13. Valorar la necessitat de conéixer, protegir i conservar el patrimoni lingüístic i cultural d’Espanya i de la Comunitat Valenciana com a manifestació de la nostra memòria col·lectiva, i entendre la diversitat lingüística i cultural com un dret indiscutible dels pobles i dels individus. (k)

14. Comprendre els aspectes bàsics del funcionament del cos humà i desenvolupar actituds i hàbits positius cap a la conservació i prevenció de la salut individual i col·lectiva (dur una vida sana amb un exercici físic periòdic, una higiene acurada i una alimentació equilibrada, etc.). (l)

15. Conéixer i respectar els mecanismes i valors que regeixen la societat, les creences i valors de la nostra tradició i del nostre patrimoni cultural; i desenvolupar una actitud favorable a conéixer-los i comprendre’ls millor. (m)

16. Conéixer i respectar els drets i deures dels ciutadans i ciutadanes, preparant-se per a l’exercici dels primers i per al compliment dels segons. (m, a)

17. Desenvolupar hàbits i actituds que afavorisquen el desenvolupament individual propi i la conservació del medi ambient. (n)

18. Saber interpretar i produir missatges que utilitzen codis artístics, científics i tècnics per tal d’enriquir les possibilitats de comunicació de forma precisa, creativa i comunicativa. (o)

19. Analitzar de forma crítica els valors subjacents en diferents missatges dels mitjans de comunicació audiovisuals i escrits. (p)

Les lletres entre parèntesi (a, b, c...) indiquen l’Objectiu d’Educació Secundària Obligatòria al qual fa referència cadascun dels Objectius del Segon Curs.

5

2. OBJECTIUS2.B.1 OBJECTIUS ESPECÍFICS DE L’ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA

1. Identificar els processos i mecanismes que regixen els fets socials i les interrelacions entre fets polítics, econòmics i culturals i utilitzar este coneixement per a comprendre la pluralitat de causes explicatives de l'evolució de les societats actuals, el paper que hòmens i dones exercixen en elles i els seus problemes més rellevants.

2. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, els elements bàsics que caracteritzen el medi físic, les interaccions donades entre ells i les que els grups humans establixen a l'utilitzar l'espai i els seus recursos, i valorar les conseqüències de tipus econòmic, social, polític i mediambiental. Conéixer la problemàtica específica que planteja utilitzar els recursos de la Comunitat Valenciana.

3. Comprendre el territori com el resultat de la interacció de les societats sobre el medi en què es desenrotllen i que organitzen.

4. Conéixer, localitzar i comprendre les característiques bàsiques de la diversitat geogràfica del món i de les grans àrees socioeconòmiques, culturals i polítiques, així com els trets físics i humans d'Europa i Espanya, fent referència específica a la Comunitat Valenciana.

5. Identificar i localitzar en el temps i en l'espai els processos i esdeveniments històrics rellevants de la història del món, d'Europa i d'Espanya per a adquirir una perspectiva global de l'evolució de la Humanitat amb un marc cronològic precís i elaborar-ne una interpretació que facilite la comprensió de la pluralitat de comunitats socials a què es pertany.

6. Valorar la diversitat cultural manifestant actituds de respecte i tolerància cap a altres cultures i cap a opinions que no coincidixen amb les pròpies, sense renunciar per això a un parer sobre elles.

7. Adquirir una visió històrica que permeta elaborar una interpretació personal del món, a través d'uns coneixements bàsics d'Història universal, europea, espanyola i de la Comunitat Autònoma Valenciana, amb respecte i valoració dels aspectes comuns i els de caràcter divers, a fi de facilitar la comprensió de la possible pertinença simultània a més d'una identitat col·lectiva.

8. Valorar i respectar el patrimoni natural, històric, lingüístic, cultural i artístic espanyol, i de manera particular, el de la Comunitat Valenciana, així com assumir les responsabilitats que suposa la seua conservació i millora.

9. Conéixer i valorar les especials característiques de la identitat lingüística, cultural i històrica de la Comunitat Valenciana i la seua relació amb les altres comunitats autònomes de l'Estat Espanyol.

10. Comprendre els elements tècnics bàsics característics de les manifestacions artístiques en la seua realitat social i cultural per a valorar i respectar el patrimoni natural, històric, cultural i artístic, assumint la responsabilitat que suposa la seua conservació i apreciant-ho com a recurs per a l'enriquiment individual i col·lectiu.

11. Adquirir i usar el vocabulari específic de les Ciències socials perquè en incorporar-lo al vocabulari habitual augmente la precisió en l'ús del llenguatge i millore la comunicació.

12. Buscar, seleccionar, comprendre i relacionar informació verbal, gràfica, icònica, estadística i cartogràfica, procedent de fonts diverses, inclosa la proporcionada per l'entorn físic i social, els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació, tractar-la d'acord amb el fi perseguit i comunicar-la als altres de manera organitzada i intel·ligible.

13. Utilitzar les imatges i les representacions cartogràfiques per a identificar i localitzar objectes i fets geogràfics, i explicar la seua distribució a distintes escales, amb especial atenció al territori espanyol. Utilitzar, així mateix, fonts geogràfiques d'informació: textos escrits, sèries estadístiques, gràfics i imatges, i elaborar croquis i gràfics apropiats.

14. Conéixer el funcionament de les societats democràtiques, apreciar els seus valors i bases fonamentals, així com els drets i llibertats com un èxit irrenunciable i una condició necessària per a la pau, denunciant actituds i situacions discriminatòries i injustes i mostrant-se solidari amb els pobles, grups socials i persones privats dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris.

15. Realitzar tasques en grup i participar en debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant, fonamentant adequadament les opinions i valorant el diàleg com una via necessària per a solucionar els problemes humans i socials.

6

2. OBJECTIUS2.B.2 OBJECTIUS ESPECÍFICS DEL SEGON CURS DE L’ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA

1 Reconéixer els mecanismes essencials que regeixen el funcionament dels fets socials i econòmics dintre de l’estructura de la nostra societat i, així comprendre i saber analitzar els problemes més importants de les societats contemporànies. (1)

2 Adquirir i utilitzar el vocabulari específic de l’àrea amb precisió i rigor. (11)

3 Estudiar, comparar i contrastar la informació adquirida a través de diferents fonts d’informació directa (enquestes, treballs de camp, etc.) i indirecta (vídeos, imatges, obres d’art, etc.). (12, 13)

4 Manejar i interpretar correctament diferents instruments de treball geogràfic i històric com les gràfiques, els mapes, les sèries estadístiques, etc.; saber interpretar l’escala gràfica i els signes convencionals que s’empren en els distints tipus de mapes (físics, polítics, històrics, etc.). (2, 3, 12, 13)

5 Elaborar croquis, senzills gràfics, organigrames i mapes conceptuals per a representar els fenòmens històrics i geogràfics treballats. (12, 13)

6 Realitzar menudes investigacions de caràcter descriptiu, organitzant les dades i les idees; i resoldre diversos problemes mitjançant l’aplicació de tècniques i procediments senzills de busca i tractament de la informació propis de la Geografia i de la Història. (12).

7 Reconéixer les peculiaritats del coneixement científic sobre els assumptes socials, i valorar el rigor i la objectivitat en la busca de dates i la investigació de tot tipus d’informacions sobre el medi natural i social. (1)

8 Comparar les característiques de les societats i ciutats rurals, industrials i postindustrials. (1, 2, 3, 4)

9 Classificar els distints tipus de ciutats existents segons els sistemes de producció i les activitats econòmiques que se’n practiquen. (1, 2, 3, 4).

10 Descriure l’estat del benestar d’Europa, d’Espanya i de la Comunitat Valenciana. (1, 2, 4)

11 Identificar el sistema urbà de les ciutats del món, Espanya i la Comunitat Valenciana. (1, 3, 4).

12 Identificar la distribució de la població en el planeta, Espanya i la Comunitat Valenciana, entendre el concepte de densitat de població i especificar els factors que condicionen la distribució (factors físics, polítics, històrics i econòmics). (1, 2, 3, 4)

13 Diferenciar l’estructura econòmica dels països rics i dels països pobres. (1, 2, 3, 4).

14 Explicar les conseqüències del progressiu envelliment de la població mundial i valorar les possibles conseqüències dels desequilibris actuals i futurs. (1, 4).

15 Conéixer les distintes fases de l’evolució de la població mundial, comparant els règims demogràfics de els països desenvolupats i dels països subdesenvolupats. (1, 4)

16 Explicar el model de transició demogràfica i les conseqüències de l’actual envelliment de la població en els països desenvolupats, fent especial atenció en les series estadístiques de la Comunitat Valenciana i d’Espanya. (1, 12).

17 Analitzar les característiques de la població de la Comunitat Valenciana i d’Espanya: índexs de natalitat i fecunditat, taxa de mortalitat, creixement vegetatiu, esperança de vida, piràmides d’edat, distribució en el territori, etc. (1, 4)

18 Descriure el model demogràfic dels països rics i pobres així com explicar les causes i les conseqüències de les seues dinàmiques. (1, 5)

19 Realitzar activitats relacionades amb l’estudi demogràfic: elaborar i interpretar piràmides de població, realitzar càlculs de densitat de població, interpretar series estadístiques, etc. (1, 12, 13)

20 Entendre els conceptes de taxa de natalitat, taxa de fecunditat, taxa de mortalitat i taxa de creixement natural; saber-los calcular correctament i valorar la informació que ens aporten. (1, 12)

21 Comprendre les causes dels moviments migratoris i classificar els distints tipus de migracions segons les causes que les motiven, el destí al que es dirigeixen; la seua forma i la seua duració. (1)

7

22 Identificar els fluxos migratoris en l’actualitat i analitzar l’evolució dels moviments migratoris a Espanya i a la Comunitat Valenciana. (1, 2, 4, 9)

23 Reflexionar sobre les conseqüències que generen els moviments migratoris en els territoris emissors i receptores d’immigrants, valorant la necessitat d’adoptar polítiques migratòries que favorisquen la integració i eviten els conflictes entre la societat emissora i receptora. (1, 3, 4, 14, 15)

24 Definir la població activa i establir la seua distribució per sectors econòmics en el planeta i Espanya. (1, 4)

25 Valorar la incorporació de la donar al món laboral. (1,14)

26 Comprendre els diversos indicadors del desenvolupament econòmic i social; i establir les principals diferències entre les grans àrees desenvolupades de la Terra i els països del Tercer Món. (1, 2, 4)

27 Saber en què consisteix l’actual globalització dels mercats i de els processos productius; i descriure la nova divisió internacional del treball. (1, 2, 3, 4)

28 Reconéixer la importància de l’evolució dels mitjans de transport i les noves tecnologies de la informació i la comunicació en el món de la economia. (1, 2, 4)

29 Ordenar els esdeveniments històrics en eixos cronològics i localitzar-los en l’espai per tal d’adquirir una perspectiva global de l’evolució històrica de la Humanitat que tinga en compte els processos de canvi i de permanència. (1, 5)

30 Conéixer els orígens de l’Islam, identificar els seus preceptes bàsics i analitzar les diferents fases de la seua expansió després de la mort de Mahoma. (1, 5)

31 Saber com es va produir la conquesta àrab de la Península Ibèrica, prestant especial atenció a les terres valencianes, indicant les batalles, les dates i els personatges més representatius d’aquest període històric. (5)

32 Localitzar en un eix cronològic les distintes etapes de la història d’Al-Andalus i comparar el sistema polític i la organització estatal d’Al-Andalus des de l’època dels Emirats dependents fins els Regnes de Taifes. (5, 7)

33 Conéixer l’evolució política, econòmica i cultural del regne de Granada. (1, 5)

34 Analitzar l’organització política del territori valencià durant el domini musulmà. (1, 5)

35 Reconéixer els distints grups que formaven la societat d’Al-Andalus i comprendre les causes de les conversions religioses. (1, 5)

36 Conéixer la base econòmica d’Al-Andalus i identificar els cultius i les innovacions tècniques que els àrabs introduïren en la Península i a la Comunitat Valenciana. (3, 5)

37 Reconéixer els edificis i monuments més emblemàtics d’Al-Andalus. (5, 10)

38 Enumerar les grans aportacions de la cultura musulmana al món occidental, així com els seus principals científics i filòsofs. (1, 7, 8, 10)

39 Analitzar els elements que, des de la mort de Carlemany, propiciaren el naixement del feudalisme. (1, 5)

40 Explicar la composició i els trets distintius dels distints estaments de la societat medieval: mode de vida, nivell de riquesa, activitats econòmiques, etc. i les característiques del feu. (1, 5)

41 Explicar les característiques de la monarquia feudal. (1)

42 Entendre els pactes de fidelitat i vassallatge que establien els distints grups socials que integraven el sistema feudal. (1, 5)

43 Descriure distints edificis característics del món rural de l’Edat Mitjana: el castell, el monestir, els habitatges dels camperols, etc. (2, 3)

44 Saber com estava organitzada l’Església en la Edat Mitjana, quins eren les seues principals ordes religioses; i valorar la importància d’aquesta institució en l’Europa Cristiana. (1 5)

45 Explicar els trets distintius de l’art romànic a Europa i a Espanya en les seues diverses manifestacions: arquitectura, escultura i pintura. (1, 10)

46 Conéixer els orígens de la ciutat medieval, identificar els seus principals edificis i reconéixer les activitats econòmiques que se desenvolupaven en el seu interior, dedicant una especial atenció al funcionament dels gremis. (1, 2, 5)

47 Identificar i localitzar en el mapa les principals rutes comercials i centres mercantils de la Edat Mitjana. (1, 2, 3, 5)

48 Conéixer la composició i les formes de vida dels distints grups socials que habitaven la ciutat medieval, adonant-se de la nova classe social: la burgesia. (1, 5)

8

49 Analitzar les causes del renaixement cultural de les ciutats en el segle XIII i valorar la funció cultural i ideològica de les Universitats a partir d’aquest moment. (1, 8)

50 Explicar el procés de consolidació de les monarquies a Europa a partir del segle XIII. (1, 7, 8, 10)

51 Explicar els trets distintius de l’art gòtic a Europa, Espanya i a la Comunitat Valenciana en les seus diverses manifestacions: arquitectura, escultura i pintura. (1, 7, 8, 10)

52 Conéixer les causes de la crisi de la Baixa Edat Mitjana (segles XIV i XV). (1, 5, 7)

53 Identificar les característiques i l’evolució dels regnes cristians peninsulars des dels seus orígens al segle VIII fins a finals de l’Edat Mitjana, prestant especial atenció al regne de València. (1, 5, 7)

54 Descriure la forma de govern i les institucions dels Estats cristians de la Península i la seua evolució al llarg de l’Edat Mitjana. (5)

55 Analitzar les causes, l’evolució i les diferents etapes de la Reconquesta així com el procés de repoblament dels territoris ocupats, localitzant en el mapa les etapes més importants i prestant una atenció especial a la reconquesta del territori valencià. (3, 5, 7).

56 Conéixer l’art i la cultura de les diferents comunitats que convivien en la Península: jueus, mossàrabs, mudèjars, etc. (1, 7, 10)

57 Conéixer els orígens i l’evolució de la Corona de Castella i de la Corona de Aragó, incidint en la seua expansió política i econòmica, així com en els conflictes socials i polítics que experimentaren aquests regnes a la Baixa Edat Mitjana. (1, 2, 5, 7, 8)

58 Desenvolupar l’evolució històrica del Regne de València durant l’Edat Mitjana. (1, 2, 5, 7, 8, 10)

59 Explicar els factors que propiciaren la recuperació econòmica i demogràfica del segle XV. (1, 2, 5)

60 Comprendre els principis de l’Humanisme i el Renaixement, tant a Europa com a Espanya i a la Comunitat Valenciana, així com explicar la renovació espiritual que va representar la Reforma luterana i la Contrarreforma catòlica. (1, 5)

61 Establir les característiques estètiques del Renaixement així com observar i analitzar obres característiques d’aquest estil artístic en les seues diverses vessants europees, amb especial atenció a les obres que trobem a Espanya i a la Comunitat Valenciana. (8, 10)

62 Reconéixer les bases ideològiques i l’estructuració social de la monarquia absoluta tant a Europa com a Espanya a través de l’exposició de l’articulació de la monarquia dels Reis Catòlics a Espanya. (1, 5)

63 Explicar els avanços en la navegació que feren possible l’obertura de noves rutes marítimes i la descoberta, per part de Castella, del continent Americà, així com el procés de la seua conquesta i organització en forma de vast Imperi colonial. (1, 5)

64 Desenvolupar la política interior i exterior de la Monarquia dels Àustries així com l’evolució econòmica del país durant el seu regnat, observant especialment la història de la Comunitat Valenciana al llarg d’aquests anys. (1, 5, 7, 8)

65 Analitzar les característiques i l’estètica del Barroc, amb especial atenció a les obres espanyoles i valencianes. (1, 10)

66 Entendre i valorar la importància de les transformacions econòmiques, polítiques i científiques que es desenvoluparen a partir del segle XVII, establint les bases del món contemporani. (1, 2, 3, 4, 5)

67 Entendre la relació entre els esdeveniments més significatius de la història de la Comunitat Valenciana, la història d’Espanya i la Història Universal, respectant els aspectes comuns i els de caràcter divers, a fi de valorar la pertinència a varies identitats col·lectives. (1, 5, 7)

68 Valorar la diversitat lingüística i cultural en el món i en el territori espanyol; i ser respectuosos i tolerants amb les actituds, creences i formes de vida de persones o grups que pertanyen a societats o cultures diferents a la pròpia. (6, 9)

69 Reconéixer les actituds i situacions discriminatòries que han tingut lloc al llarg de la història per raó de raça, sexe, religió... o de qualsevol altra condició o circumstància personal o social; i mostrar una actitud solidaria amb els individus i col·lectivitats que han sigut objecte d’aquesta discriminació. (14)

70 Mostrar-se solidari front els grans desequilibris demogràfics i econòmics dels països subdesenvolupats. (4, 14)

71 Apreciar els drets i llibertats de les persones com un triomf irrenunciable de la humanitat, denunciar les actituds discriminatòries i injustes i mostrar-se solidari amb aquells que estan privats dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris. (14, 15)

Els nombres entre parèntesis (1, 2,...) indiquen l’objectiu general de l’àrea de Ciències Socials, Geografia i Història al qual fa referència cadascun dels objectius del Segon Curs.

9

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES: SEGON CURSRelació entre Competències Bàsiques i els Objectius de l’Àrea i els Criteris d’Avaluació del Segon Curs

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA

INDICADORS DE COMPETÈNCIESSegon Curs

OBJECTIUSSegon Curs

CRITERIS D’AVALUACIÓSegon Curs

Comprendre el concepte de temps històric.

Reconéixer les peculiaritats del coneixement científic sobre els assumptes socials, i valorar el rigor i l’objectivitat en la busca de dates i la investigació de tot tipus d’informacions sobre el medi natural i social. (7)

Distingir els principals moments en la formació i evolució de l’Estat modern i destacar els fets més rellevants de la monarquia hispànica, amb especial referència a l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana. (9)

Identificar la relació multicausal d’un fet històric i les seues conseqüències.

Reconéixer els mecanismes essencials que regeixen el funcionament dels fets socials i econòmics dins de l’estructura de la nostra societat i, així comprendre i saber analitzar els problemes més importants de les societats contemporànies. (1)

Analitzar les formes de creixement de les àrees urbanes, la diferenciació funcional dels espais urbans i els problemes que s’hi plantegen, aplicar aquest coneixement a exemples representatius de ciutats espanyoles, especialment a Alacant, Castelló i València. (3)

Conéixer les grans etapes i els principals esdeveniments de la Edat Mitjana i la Història Moderna.

Analitzar els elements que, des de la mort de Carlemany, propiciaren el naixement del feudalisme. (39)

Destacar la transcendència de la ruptura de la unitat del món mediterrani i la configuració de tres models diferents de civilització: Bizanci, Islam i la Cristiandat occidental. (4)

Comprendre el funcionament de les societats, el seu passat històric, la seua evolució i transformacions.

Explicar la composició i els trets distintius dels distints estaments de la societat medieval: mode de vida, nivell de riquesa, activitats econòmiques, etc. (40)

Identificar i descriure els aspectes socioeconòmics, polítics i ideològics de l’Europa feudal i la seua evolució fins a l’aparició de l’Estat modern. (5)

Desenvolupar l’empatia mitjançant la comprensió de les accions humanes del passat.

Comprendre els principis de l’Humanisme i el Renaixement, tant a Europa com a Espanya I A LA Comunitat Valenciana, així com explicar la renovació espiritual que va representar la Reforma luterana i la Contrarreforma catòlica. (60)

Distingir i situar en el temps i en l’espai les diverses unitats polítiques que es van succeir o va coexistir a la Península Ibèrica durant l’Edat Mitjana, analitzant els seus aspectes comuns i les seues peculiaritats, referint-se específicament a l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana. (6)

Expressar-se de forma assertiva i mostrar una actitud favorable al diàleg i al treball cooperatiu.

Apreciar els drets i llibertats de les persones com un triomf irrenunciable de la humanitat, denunciar les actituds discriminatòries i injustes i mostrar-se solidari amb aquells que estan privats dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris. (71)

Realitzar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre temes de la matèria, utilitzant el vocabulari pertinent i la correcció formal adequada. (15)

COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC


OBJECTIUSSegon Curs


Identificar i localitzar els àmbits Ordenar els esdeveniments històrics en Distingir els principals moments en la

10

geopolítics, econòmics i culturals en els quals s’emmarquen els esdeveniments de l’Edat Mitjana i la Història Moderna.

eixos cronològics i localitzar-los en l’espai per tal d’adquirir una perspectiva global de l’evolució històrica de la Humanitat que tinga en compte els processos de canvi i de permanència. (29)

formació i evolució de l’Estat modern i destacar els fets més rellevants de la monarquia hispànica, amb especial referència a l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana. (9)

Conéixer els distints usos de l’espai i dels recursos que han fet les societats al llarg dels períodes històrics estudiats.

Comparar les característiques de les societats i ciutats rurals, industrials i postindustrials. (8)

Conéixer les característiques generals de la monarquia espanyola dels segles XVI i XVII i incidir en l’organització territorial hispànica i de l’imperi. (11)

COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA


OBJECTIUSSegon Curs


Comprendre la funció que les arts han tingut i tenen a la vida dels éssers humans.

Comprendre els principis de l’Humanisme i el Renaixement, tant a Europa com a Espanya i a la Comunitat Valenciana, així com explicar la renovació espiritual que va representar la Reforma luterana i la Contrarreforma catòlica. (60)

Interpretar els canvis de mentalitats que caracteritzen la modernitat i, en concret, descriure els trets bàsics del Renaixement i de la Reforma. (8)

Reconéixer els diferents estils de l’art medieval i modern i els valors estètics que expressen.

Establir les característiques estètiques del Renaixement així com observar i analitzar obres característiques d’aquest estil artístic en les seues diverses vessants europees, amb especial atenció a les obres que trobem a Espanya. (61)

Analitzar l’art del renaixement i del barroc i aplicar aquest coneixement a l’anàlisi d’algunes obres i autores o autors representatius. (12)

Analitzar obres d’art de manera tècnica i identificar el context històric que explica la seua aparició.

Explicar els trets distintius de l’art romànic a Europa i a Espanya en les seues diverses manifestacions: arquitectura, escultura i pintura. (45)

Conéixer les principals manifestacions artístiques i culturals per a valorar el seu significat com a patrimoni històric. (12)

Desenvolupar una actitud activa en relació amb la conservació i la protecció del patrimoni històric.

Explicar els trets distintius de l’art gòtic a Europa, Espanya i les Comunitat Valenciana en les seus diverses manifestacions: arquitectura, escultura i pintura. (51)

Comprendre la transcendència dels aspectes culturals de l’Edat Mitjana i analitzar els estils artístics i la seua contribució a la riquesa del patrimoni historicoartístic, amb referència explícita al gòtic valencià.

TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL


OBJECTIUSSegon Curs


Relacionar i comparar la informació procedent de diverses fonts: escrites, gràfiques, audiovisuals, etc.

Estudiar, comparar i contrastar la informació adquirida a través de diferents fonts d’informació directa (enquestes, treballs de camp, etc.) i indirecta (vídeos, imatges, obres d’art, etc.) (3)

Valorar el patrimoni documental d’Espanya, amb especial referència a la Comunitat Valenciana. Localitzar els principals arxius, destacant la seua projecció en la vida cultural de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i del món. (14)

Contrastar la informació obtinguda i desenvolupar un pensament crític i creatiu.

Conéixer les distintes fases de l’evolució de la població mundial, comparant els règims demogràfics de els països desenvolupats i dels països subdesenvolupats. (15)

Descriure els factors que condicionen l’evolució d’una població, identificar les variables i les tendències demogràfiques predominants en el món, i aplicar aquest coneixement a l’anàlisi de la població de la Comunitat

11

Valenciana i d’Espanya, així com les seues conseqüències. (1)

Elaborar la informació transformant les dades recollides i traduint-les a altre format o llenguatge.

Manejar i interpretar correctament diferents instruments de treball geogràfic i històric com les gràfiques, els mapes, les sèries estadístiques, etc.; saber interpretar l’escala gràfica i els signes convencionals que s’empren en els distints tipus de mapes (físics, polítics, històrics, etc.). (4)

Conéixer la distribució de la població al món, diferenciant regions, amb referència específica a la Comunitat Valenciana, i estats per la densitat de població, la seua dinàmica i la seua estructura. Aplicar els conceptes de superpoblació, migració i envelliment a distintes escales. Interpretar mapes temàtics sobre població. Elaborar gràfics referents a fets demogràfics. (2)

Emprar les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació en la recerca i el pro-cessament de la informació.

Realitzar menudes investigacions de caràcter descriptiu, organitzant les dades i les idees; i resoldre diversos problemes mitjançant l’aplicació de tècniques i procediments senzills de recerca i tractament de la informació propis de la Geografia i de la Història.) (6)

Interpretar i elaborar distints tipus de mapes, croquis, gràfics i taules estadístiques, i utilitzar-los com a font d’informació i mitjans d’anàlisi i síntesi. (16)

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA


OBJECTIUSSegon Curs


Utilitzar adequadament el vocabulari propi de les ciències socials per a construir un discurs precís.

Adquirir i utilitzar el vocabulari específic de l’àrea amb precisió i rigor. (2)


Desenvolupar l’empatia i interessar-se per conéixer i escoltar opinions distintes a la pròpia.

Reconéixer les actituds i situacions discriminatòries que han tingut lloc al llarg de la història per raó de raça, sexe, religió... o de qualsevol altra condició o circumstància personal o social; i mostrar una actitud solidària amb els individus i col·lectivitats que han estat objecte d’aquesta discriminació. (69)

Descriure els factors que condicionen l’evolució d’una població, identificar les variables i les tendències demogràfiques predominants en el món, i aplicar aquest coneixement a l’anàlisi de la població de la Comunitat Valenciana i d’Espanya, així com les seues conseqüències. (1)

Utilitzar diferents variants del discurs, en especial, la descripció i l’argumentació.

Explicar les conseqüències de l’envelliment progressiu de la població mundial i valorar les possibles conseqüències dels desequilibris actuals i futurs. (14)


Llegir i interpretar textos de tipologia diversa, llenguatges icònics, simbòlics i de representació.

Elaborar croquis, gràfics senzills, organigrames i mapes conceptuals per a representar els fenòmens històrics i geogràfics treballats. (5)


COMPETÈNCIA MATEMÀTICA


OBJECTIUSSegon Curs


Elaborar i interpretar eixos cronològics. Ordenar els esdeveniments històrics en eixos cronològics i localitzar-los en l’espai per tal d’adquirir una

Distingir els principals moments en la formació i evolució de l’Estat modern i destacar els fets més rellevants de la

12

perspectiva global de l’evolució històrica de la Humanitat que tinga en compte els processos de canvi i de permanència. (29)

monarquia hispànica, amb especial referència a l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana. (9)

Analitzar i comprendre les dades quantitatives recollides en taules, gràfics i diagrames.

Analitzar les característiques de la població de la Comunitat Valenciana i d’Espanya: índexs de natalitat i fecunditat, taxa de mortalitat, creixement vegetatiu, esperança de vida, piràmides d’edat, distribució en el territori, etc. (17)

Conéixer la distribució de la població en el món, diferenciant regions, amb referència específica a la Comunitat Valenciana, i estats per la densitat de població, la seua dinàmica i la seua estructura. Aplicar els conceptes de superpoblació, migració i envelliment a distintes escales. Interpretar mapes temàtics sobre població. Elaborar gràfics referents a fets demogràfics. (2)

Fer càlculs matemàtics de nombres enters i percentatges per arribar a conclusions quantitatives.

Realitzar activitats relacionades amb l’estudi demogràfic: elaborar i interpretar piràmides de població, realitzar càlculs de densitat de població, interpretar series estadístiques, etc. (19)

Descriure els factors que condicionen l’evolució d’una població, identificar les variables i les tendències demogràfiques predominants al món, i aplicar aquest coneixement a l’anàlisi de la població de la Comunitat Valenciana i d’Espanya, així com les seues conseqüències. (1)

COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE


OBJECTIUSSegon Curs


Desenvolupar una visió estratègica dels problemes, anticipar possibles escenaris i conseqüències futures de les accions individuals i/o socials.

Realitzar menudes investigacions de caràcter descriptiu, organitzant les dades i les idees; resoldre diversos problemes mitjançant l'aplicació de tècniques i procediments senzills de recerca i tractament de la informació propis de la Geografia i de la Història. (6)

Conéixer la distribució de la població en el món, diferenciant regions, amb referència específica a la Comunitat Valenciana, i estats per la densitat de població, la seua dinàmica i la seua estructura. Aplicar els conceptes de superpoblació, migració i envelliment a distintes escales. Interpretar mapes temàtics sobre població. Elaborar gràfics referents a fets demogràfics. (2)

Buscar explicacions multicasuals per a comprendre els fenòmens socials i avaluar les seues conseqüències.

Reflexionar sobre les conseqüències que generen els moviments migratoris als territoris emissors i receptors d’immigrants, valorant la necessitat d’adoptar polítiques migratòries que favorisquen la integració i eviten els conflictes entre la societat emissora i receptora. (23)


Utilitzar distintes estratègies per organitzar, memoritzar i recuperar la informació: esquemes, resums, etc.

Manejar i interpretar correctament diferents instruments de treball geogràfic i històric com les gràfiques, els mapes, les sèries estadístiques, etc.; saber interpretar l’escala gràfica i els signes convencionals que s’empren en els distints tipus de mapes (físics, polítics, històrics, etc.). (4)


Participar en debats i contrastar les opinions personals amb les de la resta de companys.

Reflexionar sobre les conseqüències que generen els moviments migratoris en els territoris emissors i receptores d’immigrants, valorant la necessitat d’adoptar polítiques migratòries que

Conéixer la distribució de la població al món, diferenciant regions, amb referència específica a la Comunitat Valenciana, i estats per la densitat de població, la seua dinàmica i la seua

13

favorisquen la integració i eviten els conflictes entre la societat emissora i receptora. (23)

estructura. Aplicar els conceptes de superpoblació, migració i envelliment a distintes escales. Interpretar mapes temàtics sobre població. Elaborar gràfics referents a fets demogràfics. (2)

Desenvolupar el gust per l’aprenentatge continu i l’actualització permanent.


Valorar el patrimoni documental d’Espanya, amb especial referència a la Comunitat Valenciana. Localitzar els principals arxius, destacant la seua projecció en la vida cultural de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i del món.. (14)

AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL


OBJECTIUSSegon Curs


Assumir responsabilitats i prendre decisions respecte a la planificació del procés de resolució de les activitats proposades.



Interpretar adequadament les particularitats de cada situació i de cada problema estudiat.

Reconéixer els mecanismes essencials que regeixen el funcionament dels fets socials i econòmics dins de l’estructura de la nostra societat i, així comprendre i saber analitzar els problemes més importants de les societats contemporànies. (1)

Descriure els factors que condicionen l’evolució d’una població, identificar les variables i les tendències demogràfiques predominants en el món, i aplicar aquest coneixement a l’anàlisi de la població de la Comunitat Valenciana i d’Espanya, així com les seues conseqüències. (1)

Saber argumentar de forma lògica i coherent les explicacions dels conceptes i fenòmens estudiats.

Adquirir i utilitzar el vocabulari específic de l’àrea amb precisió i rigor. (2)


Adaptar el propi aprenentatge: prendre consciència d’allò que se sap i del que falta per aprendre; realitzar autoava-luacions del propi treball.


Valorar la importància de l’ampliació del món conegut i subratllar el protagonisme dels pobles ibèrics en la gesta americana. (10)

14

4. CONTINGUTS: SEGON CURS4.A ESTRUCTURA

SEGON CURS

Bloc 1. Continguts comuns– Interpretació dels factors que expliquen les dinàmiques demogràfiques al llarg del temps, la seua diversitat espacial, els

contrastos estructurals i els processos d’integració sociocultural.– Lectura i interpretació de dades i gràfics demogràfics; transformació d’informació estadística en informació gràfica.– Localització en el temps i en l’espai de períodes i esdeveniments històrics. Identificació de nocions de simultaneïtat i

evolució. Representació gràfica de seqüències temporals.– Estudi de causes i conseqüències en els fets i processos històrics distingint la seua naturalesa. Identificació de la

multiplicitat causal en els fets socials. Anàlisi del paper social dels hòmens i de les dones en la història.– Obtenció d’informació de fonts documentals i iconogràfiques elaboració escrita d’aquella.– Coneixement d’elements bàsics que configuren els estils artístics i interpretació d’obres significatives.– Valoració de l’herència cultural i del patrimoni artístic com a riquesa que cal preservar i amb la conservació del qual cal

col·laborar.– Busca de la relació entre processos històrics de l’època medieval o moderna i el temps present.– La importància del patrimoni documental per a l’estudi de la Història: els grans arxius històrics nacionals.

Bloc 2. Població i societat

La població – Creixement, règims demogràfics, moviments migratoris i distribució.– Aplicació dels conceptes bàsics de demografia a la comprensió de les tendències actuals del creixement de la població.

Anàlisi i valoració de les seues conseqüències en el món i a Espanya, amb referència específica a la Comunitat Valenciana.

– Les estructures demogràfiques. Diferències segons nivells models de desenrotllament.– La població espanyola. Evolució i distribució. Contrastos regionals. La població de la Comunitat Valenciana.Les societats actuals– Estratificació social.– La diversitat cultural dels grups humans.– Processos de canvi i conflicte social.– Caracterització de la societat europea i espanyola, amb especial referència a la Comunitat Valenciana.– Immigració i integració. Anàlisi i valoració de les diferències culturals.L’espai urbà– Urbanització del territori en el món actual i jerarquia urbana.– Funcions i identificació espacial de l’estructura urbana.– Forma de vida i problemes urbans.– Les ciutats espanyoles: creixement demogràfic i transformacions espacials. Anàlisi de les ciutats d’Alacant, Castelló i

València.

Bloc 3. Les societats preindustrialsEdat Mitjana– Bizanci. L’Islam i l’expansió del món islàmic. L’Imperi de Carlemany. El naixement d’Europa. Art i cultura.– La societat, l’economia i el poder en l’Europa feudal: senyors, clergues i llauradores i llauradors. El ressorgir de la ciutat

i de l’intercanvi comercial. Burgesia i organització gremial. El paper de l’Església.– Europa del segle XI al XV. L’expansió (segles XI al XIII). La crisi (segles XIV al XV). El pensament medieval:

monestirs i universitats. L’art romànic i l’art gòtic.– La Península Ibèrica en l’Edat Mitjana: Al-Andalus. Evolució política, econòmica i social: emirat, califat i regnes de

taifes. Els regnes de taifes en l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana. Cultura i art. La forma de vida en les ciutats musulmanes.

15

– La Península Ibèrica en l’Edat Mitjana. La configuració dels regnes cristians peninsulars: panoràmica general i evolució territorial. Reconquista i repoblació. Les institucions polítiques. Jaume I i Jaume II. El Regne de València. L’art preromànic espanyol. Art romànic i gòtic a Espanya. El gòtic valencià. La forma de vida en les ciutats cristianes. L’art mudèjar. Les tres cultures: cristiana, musulmana i jueva.

Edat Moderna– L’Estat Modern a Europa. L’enfortiment del poder reial. Renaixement i Reforma. Humanisme i crisi religiosa.– Evolució política i econòmica en la Península Ibèrica. La monarquia dels Reis Catòlics. El Regne de València en el segle

XV. L’expansió europea: les Illes Canàries. El descobriment i la colonització d’Amèrica i el seu impacte econòmic.– L’Espanya del segle XVI. L’Europa de Carles V. La monarquia hispànica de Felip II. Art i cultura en el segle XVI.– La lluita per l’hegemonia i el relleu del poder polític: L’Europa del barroc. Transformacions polítiques i econòmiques.

L’Europa de Westfàlia. El Regne de València entre les germanies i l’expulsió dels moriscos. La crisi de la monarquia dels Àustria. El Segle d’Or: art cultura.

– La colonització americana: organització territorial, transformacions econòmiques i socials. Art i cultura en l’Amèrica Hispana.

16

4. CONTINGUTS: SEGON CURS4.B CLASSIFICACIÓ

EDAT MITJANA

TEMA 1. L'ISLAM I AL-ANDALUS

1. MAHOMA DIFON UNA NOVA RELIGIÓ

2. L'EXPANSIÓ DE L'ISLAM

3. L'ISLAM A LA PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ANDALUS

4. DEL CALIFAT DE CÒRDOVA ALS REGNES DE TAIFES

5. ECONOMIA I SOCIETAT ANDALUSINES

6. CULTURA I ART ISLÀMICS

Practica competències bàsiques

TEMA 2. L'EUROPA FEUDAL

1. EL NAIXEMENT DE L'EUROPA FEUDAL

2. LA MONARQUIA I LA NOBLESA FEUDAL

3. ELS CASTELLS MEDIEVALS

4. LES TERRES DEL FEU

5. ELS LLAURADORS EN EL MÓN FEUDAL

6. L'ESGLÉSIA CRISTIANA: ELS CLERGUES

7. L'ART ROMÀNIC. L'ARQUITECTURA

8. LA PINTURA I L'ESCULTURA ROMÀNIQUES


TEMA 3. LA CIUTAT MEDIEVAL

1. LA RECUPERACIÓ DE LA VIDA URBANA

DESCOBREIX... LES CIUTATS MEDIEVALS

2. EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC DE LA CIUTAT

3. LA SOCIETAT URBANA

4. LA CONSOLIDACIÓ DE LES MONARQUIES

5. LA CRISI DE LA BAIXA EDAT MITJANA (SEGLES XIV I XV)

6. L'ART GÒTIC. L'ARQUITECTURA

7. L'ESCULTURA I LA PINTURA GÒTIQUES


TEMA 4. LA FORMACIÓ I L’EXPANSIÓ DELS REGNES PENINSULARS

1. L'ORIGEN DELS REGNES CANTÀBRICS

2. ELS PRIMERS COMTATS I REGNES PIRINENCS

3. L'EXPANSIÓ TERRITORIAL DELS SEGLES XI I XII

4. EL REPOBLAMENT DELS TERRITORIS CONQUISTATS

DESCOBREIX: EL CAMÍ DE SANT JAUME

17

5. LA PENÍNSULA IBÈRICA: TROBADA DE CULTURES


TEMA 5. ELS GRANS REGNES PENINSULARS

1. LA CONSOLIDACIÓ DELS REGNES HISPÀNICS

2. LA GRAN EXPANSIÓ DEL SEGLE XIII

3. LES INSTITUCIONS DE GOVERN

4. LA CORONA DE CASTELLA: ECONOMIA I SOCIETAT

5. LA CORONA D'ARAGÓ: ECONOMIA I SOCIETAT

6. ELS CONFLICTES SOCIALS I POLÍTICS A LA BAIXA EDAT MITJANA

7. L’ART MEDIEVAL A LA PENÍNSULA IBÈRICA


TEMA 6. EL REGNE DE VALÈNCIA EN L'EDAT MITJANA

1. L’ÈPOCA MUSULMANA (SEGLES VIII AL XII)

2. LA CONQUISTA CATALANOARAGONESA (SEGLE XIII)

3. EL REGNE DE VALÈNCIA A LA CORONA D’ARAGÓ

4. L'EXPANSIÓ ECONÒMICA DEL SEGLE XV

5. L'ART GÒTIC AL REGNE DE VALÈNCIA


EDAT MODERNA

TEMA 7. EL NAIXEMENT DEL MÓN MODERN

1. LA RECUPERACIÓ DEL SEGLE XV

2. L'HUMANISME

3. LA REFORMA RELIGIOSA

4. LA CONTRAREFORMA CATÒLICA

5. L’ ESPERIT DEL RENAIXEMENT. L’ARQUITECTURA

6. L’ESCULTURA I LA PINTURA ITALIANES

7. LA DIFUSIÓ DEL RENAIXEMENT A EUROPA


TEMA 8. LA MONARQUIA AUTORITÀRIA: ELS REIS CATÒLICS

1. UNIÓ DINÀSTICA I EXPANSIÓ TERRITORIAL

2. LA CONSTRUCCIÓ DE LA MONARQUIA AUTORITÀRIA

3. L'ORGANITZACIÓ ECONÒMICA I SOCIAL

4. LA DIFUSIÓ DE L’HUMANISME I DEL RENAIXEMENT

5. L’ESCULTURA I LA PINTURA RENAIXENTISTES


TEMA 9. ELS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS: L’IMPERI AMERICÀ

1. ELS GRANS VIATGES MARÍTIMS

2. CASTELLA TROBA UN NOU CONTINENT

DESCOBREIX: COM ES VA CONFIRMAR QUE LA TERRA ÉS RODONA

18

3. ELS POBLES PRECOLOMBINS

4. CONQUISTA I ORGANITZACIÓ DE L'IMPERI AMERICÀ

5. LA COLONITZACIÓ DE L'AMÈRICA ESPANYOLA


TEMA 10. L'IMPERI DELS ÀUSTRIA

1. L'IMPERI UNIVERSAL: CARLES I (1516-1556)

2. L'IMPERI HISPÀNIC: FELIP II (1556-1598)

3. ECONOMIA I SOCIETAT HISPÀNIQUES EN EL SEGLE XVI

DESCOBREIX: LA VIDA QUOTIDIANA A L'ÈPOCA DELS ÀUSTRIA

4. EL SEGLE XVII: EL DECLIVI DE L'IMPERI

5. LA CRISI ECONÒMICA I SOCIAL DEL SEGLE XVIIPractica competències bàsiques

TEMA 11. L’EUROPA DEL BARROC

1. CRISI I TRANSFORMACIÓ DE L’ECONOMIA

2. L'EUROPA DE L'ABSOLUTISME

3. LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA DEL SEGLE XVII

4. L'ART BARROC. L’ARQUITECTURA

5. LA PINTURA I L’ESCULTURA BARROQUES

6. EL BARROC A LA PENÍNSULA IBÈRICA

DESCOBREIX: EL SEGLE D’OR DE LA PINTURA ESPANYOLA


TEMA 12. EL REGNE DE VALÈNCIA EN L’EDAT MODERNA

1. EL REGNE DE VALÈNCIA SOTA ELS ÀUSTRIA

2. POBLACIÓ I ECONOMIA EN ELS SEGLES XVI I XVII3. LA DIFUSIÓ DE L’ART RENAIXENTISTA

4. EL BARROC VALENCIÀ Practica competències bàsiques

GEOGRAFIA

TEMA 13. LA POBLACIÓ MUNDIAL

1. LA POBLACIÓ MUNDIAL I LA SEUA DISTRIBUCIÓ

2. LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ

3. L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ MUNDIAL

4. ELS DESEQUILIBRIS DEMOGRÀFICS

5. ELS MOVIMENTS MIGRATORIS

6. L’ESTRUCTURA DEMOGRÀFICA DE LA POBLACIÓ

DESCOBREIX: COM SÓN ELS TIPUS DE PIRÀMIDES DE POBLACIÓ

7. L’ESTRUCTURA ECONÒMICA DE LA POBLACIÓ


TEMA 14. LA POBLACIÓ D'ESPANYA I DE LA COMUNITAT VALENCIANA

19

1. LA POBLACIÓ ESPANYOLA I LA SEUA DISTRIBUCIÓ

2. L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA

3. ELS MOVIMENTS MIGRATORIS A ESPANYA

4. LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA A ESPANYA

5. L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA

APRÈN: INTERPRETAR LA PIRÀMIDE DE POBLACIÓ D’ESPANYA EN 2011

6. LA POBLACIÓ DE LA COMUNITAT VALENCIANA


TEMA 15. LA CIUTAT I EL MÓN URBÀ

1. EL POBLAMENT URBÀ. UNA APROXIMACIÓ A LA CIUTAT

2. EL CREIXEMENT URBÀ ACTUAL

3. UN MÓN DE GRANS CIUTATS

DESCOBREIX: LA CIUTAT COM UN ECOSISTEMA HUMÀ

4. LA CIUTAT EUROPEA AL LLARG DEL TEMPS

5. L’ESPAI URBÀ A ESPANYA

6. LES CIUTATS DE LA COMUNITAT VALENCIANA


TEMA 16. LES SOCIETATS HUMANES

1. ORGANITZACIÓ DE LA SOCIETAT HUMANA

2. EVOLUCIÓ DE LA SOCIETAT HUMANA

3. LA DIVERSISTAT CULTURAL AL MÓN DE HUI

4. LA SOCIETAT EUROPEA

5. LA SOCIETAT ESPANYOLA I LA SOCIETAT VALENCIANA


ATLES GEOGRÀFIC

20

5. UNITATS DIDÀCTIQUES. SEGON CURS5.A Y B ORGANIZACIÓ I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

PRIMER TRIMESTRE

TEMA1. – Els orígens de l'Islam i la seua divisió entre sunnisme i xiisme a la mort de Mahoma.– Característiques de la religió i les societats islàmiques.– Descripció d'una mesquita.– L'expansió de l'Islam a l'àrea Mediterrània.– Fórmules de dominació i integració dels pobles conquistats.– La conquista musulmana de la Península Ibèrica i la formació d'Al-Andalus.– Evolució política, social i econòmica de l'emirat dependent i l'emirat independent.– El califat de Còrdova, els regnes de taifes i el regne nassarita de Granada.– Les activitats econòmiques desenvolupades a l'Al-Andalus.– La ciutat hispanomusulmana: característiques espacials i funcions. – L'organització social a l'Al-Andalus.– La cultura i l'art islàmic i la seua expressió a l'Al-Andalus.– Els principals restes arquitectòniques de l'època andalusina existents a la Península Ibèrica.– El món islàmic actual.

TEMA 2.

– L'Imperi de Carlemany.– La fragmentació de l'Imperi carolingi i els orígens del feudalisme.– La societat estamental.– La monarquia de dret diví, els poders reials i el govern dels regnes.– La noblesa guerrera. – Els castells medievals.– El feu i les rendes senyorials.– Els llauradors en el món feudal. – L'Església cristiana: els clergues. – Les croades.– Els monestirs medievals.– L'arquitectura romànica.– La pintura i l'escultura romàniques.

TEMA 3. – L'expansió agrària, els nous instruments agrícoles i l'augment demogràfic.– La recuperació de la vida urbana.– Els edificis i les construccions de la ciutat medieval.– Els artesans i els gremis. – El comerç: fires, mercats i les grans rutes comercials marítimes.– Identificació dels grans centres mercantils europeus de l'Edat Mitjana.– La societat urbana i el naixement d'un nou grup social: la burgesia.

21

– Descripció d'una casa-taller i una casa de la burgesia.– El govern de les ciutats i la cultura urbana.– El suport de la burgesia al poder reial. – Les Corts i els Parlaments.– La crisi de la Baixa Edat Mitjana (segles XIV i XV): la fam, la guerra i la pesta.– Les revoltes de llauradors i urbanes. – L'arquitectura gòtica i el seu màxim exponent: la catedral gòtica. – L'escultura i la pintura gòtiques.

TEMA 4.

– L'origen dels regnes cantàbrics: el regne d'Astúries, el regne de Lleó i la formació del regne de Castella.– Límits i primera expansió dels regnes cristians occidentals.– La creació de la Marca Hispànica.– El regne de Pamplona, el regne d'Aragó i els comtats catalans.– Límits dels primers nuclis cristians als Pirineus. – El sistema de pàries. – L'expansió dels segles XI i XII: les conquistes de la vall del Tajo i de l'Ebre.– Les invasions almoràvits i almohades. – La repoblació dels territoris conquistats: els repoblaments lliures i els repoblaments comunals.– L'economia agrícola i ramadera dels regnes cristians entre els segles IX i XII. – El Camí de Sant Jaume i el pelegrinatge a l'Edat Mitjana.– La Catedral de Sant Jaume.– La interacció cultural entre cristians, musulmans i jueus. – Les formes de vida de les comunitats jueves, mossàrabs i mudèjars.

TEMA 5.

– La consolidació dels regnes hispànics: la Corona de Castella, el regne de Portugal, el regne de Pamplona i la Corona d’Aragó.– La Reconquista i expansió territorial del segle XIII. – La repoblació dels territoris reconquistats.– Les institucions de govern: la monarquia, les Corts i els municipis.– L'economia de la Corona de Castella: la ramaderia, les rutes de la llana i el poder de la noblesa. – La Mesta i el comerç castellà. – L'economia diversificada, les rutes comercials de la Corona d’Aragó i el predomini de la burgesia.– Les conquistes militars de la Corona d’Aragó.– Els enfrontaments nobiliaris a la Corona de Castella durant la Baixa Edat Mitjana. – El canvi dinàstic, els conflictes socials al camp i a la ciutat i la guerra civil a la Corona d’Aragó.– L'art Romànic a la Península Ibèrica: arquitectura, escultura i pintura. – L'art Gòtic a la Península Ibèrica: arquitectura, escultura i pintura.

TEMA .6.

– L'època musulmana (segles VIII-XII). – Les activitats econòmiques en Sarq-Al-Andalus.– La cultura en les taifes valencianes.– La reconquista de les terres de l'actual Comunitat Valenciana.

22

– El repartiment de les terres conquistades.– Les institucions del Regne de València.– El Regne de València en l'expansió mediterrània.– La repoblació cristiana en el Regne de València.– La vida dels mudèjars.– L'expansió econòmica del Regne de València durant el segle XV.– L'art gòtic al Regne de València.– Interpretació d'un eix cronològic sobre la història valenciana en l'Edat Mitjana.– Localització geogràfica dels territoris que ocupaven les taifes valencianes. – Lectura i comentari de textos històrics sobre la conquista de la ciutat de València.– Anàlisi d'un plànol de la ciutat de València al segle XV. – Valoració del patrimoni artístic i monumental de la Comunitat Valenciana.

SEGON TRIMESTRE

TEMA 7.

– La recuperació del segle XV: el creixement demogràfic i agrícola, el desenvolupament comercial, l'ascens de la burgesia i la consolidació de la monarquia. – L'Humanisme.– La impremta de Gutenberg i la seua contribució a la difusió de l'Humanisme.– Martí Luter i la Reforma religiosa.– Localització en un mapa de la difusió de la Reforma.– Comparació de la doctrina, el culte i l'organització dels catòlics, luterans, calvinistes i anglicans.– Les mesures implantades per l'Església catòlica contra el protestantisme.– Enumeració de les mesures reformistes adoptades en el Concili de Trento.– La difusió de la Contrareforma.– La nova concepció de l'art del Renaixement.– El palau renaixentista. – L'arquitectura renaixentista italiana.– L'escultura i la pintura del Renaixement italià i els grans artistes. – La difusió del Renaixement a Flandes, Alemanya i França.– Observació i anàlisi de les obres del Renaixement.

TEMA 8.

– La unió de Castella i Aragó amb la monarquia dels Reis Catòlics.– L'expansió territorial i la unificació peninsular sota els Reis Catòlics.– La política exterior dels Reis Catòlics.– Les aliances matrimonials com a estratègies de poder. – L'articulació de la nova monarquia en els regnes de Castella i d'Aragó.– Identificació de les institucions de govern de la Monarquia. – Les estratègies per aconseguir uniformitat religiosa peninsular. – L'economia ramadera castellana.– La recuperació econòmica de la Corona d’Aragó.– Identificació dels principals grups socials de Castella i d'Aragó. – L'Humanisme hispànic.

23

– L'arquitectura del Renaixement espanyol: plateresc, classicista i herrerià.– L'escultura i la pintura renaixentistes a Espanya.– Estudi de les composicions pictòriques d'El Greco.

TEMA 9.

– Els objectius dels grans viatges marítims.– Les expedicions portugueses. – El progrés de la navegació i les noves caravel•les.– El projecte de Colom i els quatre viatges colombins. – El repartiment entre Espanya i Portugal del continent americà: el Tractat de Tordesillas.– Els coneixements geogràfics europeus al segle XV.– La primera circumnavegació del món. – Les civilitzacions precolombines: els maies, els asteques i els inques.– Les grans conquistes i els principals conquistadors de l'Imperi americà.– L'organització dels territoris conquistats.– L'explotació dels recursos americans: les encomiendas i les mitas.– El comerç americà.– La societat colonial: espanyols, amerindis, mestissos, criolls i població negra.

TEMA 10.

– L'herència imperial heretada per Carles I.– Els problemes interns de Carles I: la revolta de les Comunitats i les Germanies. – Els conflictes exteriors durant el regnat de Carles I.– El govern de Felip II.– La política de Felip II en defensa de l'ortodòxia catòlica: les lleis en defensa del catolicisme, la Inquisició i la persecució dels moriscos.– Descripció de l'armament i vestidura dels terços i la seua formació de combat.– La política exterior de Felip II.– L'economia al segle XVI.– La demografia al segle XVI.– La societat al segle XVI. – La vida quotidiana a l'època dels Àustria.– Felip III: el govern dels validos o privats.– Felip IV: el final de l'hegemonia a Europa.– Anàlisi d'un mapa amb les pèrdues territorials imposades per la Pau de Westfàlia.– Carlos II: la decadència de la monarquia dels Àustria.– La crisi demogràfica i econòmica del segle XVII.– Els problemes socials del segle XVII.

TEMA 11.

– L'estancament agrícola i demogràfic del segle XVII.– La transformació de l'economia europea al segle XVII: la renovació agrícola holandesa i anglesa i les transformacions en el comerç i les manufactures. – El sistema econòmic del mercantilisme. – Descripció dels elements d'un galió.– Els canvis polítics i religiosos de l'Europa de l'absolutisme: la consolidació de les monarquies nacionals.24

– Anàlisi del mapa polític d'Europa després de la Pau de Westfàlia.– Les característiques de la monarquia absoluta.– La França de Lluís XIV com a paradigma de la monarquia absoluta.– Els inicis del Parlamentarisme a Anglaterra. – Les bases de la ciència moderna i el sistema hipoteticodeductiu.– Els grans científics del segle XVII i les acadèmies científiques. – La nova mentalitat del Barroc i els seus vincles amb la religió i el poder polític.– L'arquitectura i l'escultura barroca a Europa.– La pintura barroca europea: les escoles italiana, francesa, flamenca i holandesa.– L'arquitectura i l'escultura del Barroc espanyol.– El Segle d'Or de la pintura espanyola.– Les pintures de Velázquez i la seua tècnica personal.

TERCER TRIMESTRE

TEMA 12.

– La política dels Àustria del segle XVI respecte als Furs i les institucions del Regne de València.– La revolta de les Germanies i les reivindicacions dels agermanats. – Els conflictes al camp valencià durant el segle XVII.– La conversió dels mudèjars a moriscos al segle XVI.– L'expulsió dels moriscos el 1609.– L'economia del Regne de València en els segles XVI i XVII.– L'arquitectura, l'escultura i la pintura renaixentistes en el Regne de València.– El Barroc valencià.– Lectura d'un eix cronològic de la Història Moderna del Regne de València. – Observació i descripció de quadres i gravats de l'època. – Comentari d'un text històric sobre la política del comte duc d'Olivares.– Anàlisi i interpretació de diferents obres d'art de la nostra comunitat.

TEMA 13.

– La distribució de la població en el planeta.– L'evolució de la població mundial.– Els factors demogràfics: taxa de natalitat, taxa de fecunditat, taxa de mortalitat i creixement natural o vegetatiu.– La dinàmica de la població als països rics.– La dinàmica de la població als països pobres.– El saldo migratori i les seues conseqüències.– Les migracions en l'actualitat.– L'estructura demogràfica de la població.– Interpretació d'una piràmide de població.– Els tres tipus de piràmides de població.– L'estructura econòmica de la població.

TEMA 14.

– La població espanyola i valenciana.– Els factors de distribució de la població espanyola i valenciana.

25

– El model de transició demogràfic espanyol i la dinàmica actual de la població.– L'esperança de vida de la població espanyola i valenciana.– La taxes de natalitat i fecunditat de la població espanyola i valenciana.– La taxa de mortalitat de la població espanyola i valenciana.– El creixement vegetatiu d'Espanya i de la Comunitat Valenciana.– Reconeixement dels llocs de destí de l'emigració espanyola des de la segona meitat del segle XIX i identificació de les seues causes.– Estudi de les raons de la immigració estrangera a Espanya i a la Comunitat Valenciana, classificació pel seu origen i la seua composició i valoració del fenomen. – L'estructura demogràfica de la població espanyola i valenciana.– L'estructura econòmica de la població espanyola.– Interpretació de piràmides de població.

TEMA 15.

– El concepte de ciutat.– Les funcions urbanes: funció politicomilitar, funció comercial i financera, funció industrial, funció artisticocultural i funció residencial.– La morfologia urbana: el nucli antic, l'eixample i els barris perifèrics.– Les etapes del creixement d'urbanització: la ciutat preindustrial, la ciutat industrial i la ciutat postindustrial.– Les característiques de les grans ciutats en el món actual.– La jerarquia urbana: metròpolis globals, metròpolis mundials, metròpolis nacionals i centres regionals i comarcals.– La ciutat com un ecosistema humà.– La jerarquia de les ciutats espanyoles: metròpolis nacionals, metròpolis regionals, metròpolis subregionals, centres subregionals i capitals comarcals.– Els eixos del sistema urbà espanyol.– Les ciutats de la Comunitat Valenciana.– Identificació del creixement urbà mitjançant l'anàlisi de plans urbans.– Identificació del tipus de pla urbà que es correspon amb les diverses modalitats de la morfologia urbana.– Observació i anàlisi d'un mapamundi que mostra les aglomeracions urbanes del planeta.

TEMA 16.

– L'organització de la societat humana.– L'evolució de la societat humana: les societats tradicionals, les societats modernes i les societats postmodernes.– La societat europea.– Observació i anàlisi de la diversitat religiosa en el món actual.– Estudi de l'Índex de Desenvolupament Humà dels països europeus.– La societat espanyola i la valenciana.– Explicació dels canvis en l'estructura social i familiar que han tingut lloc en les societats espanyola i valenciana.– La immigració mundial.– La cultura i la diversitat cultural.– La diversitat lingüística del món i d'Europa.– Reconeixement de la diversitat social i rebuig de la discriminació per raons d’ètnia, religió, sexualitat, estètica, edat o nivell econòmic.– Valoració de l'evolució en l'ús de les TIC a Espanya.

26

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES6.A. METODOLOGIA GENERAL I ESPECÍFICA DE L’ÀREA O MATÉRIA

En el marc de la seua Programació Docent, els centres han de precisar, en cada Curs, els objectius que garanteixen les competències bàsiques, segons el currículum, assumir-los com a objectius del centre i determinar la participació de cadascuna de les àrees del currículum en la consecució de les competències.

El caràcter multidisciplinari de moltes de les competències s’allunya de la concepció del currículum com un conjunt de compartiments estancs entre les diverses àrees i matèries i, per això, requereix una coordinació d’actuacions docents en les quals el treball en equip ha de ser una constant.

Així doncs, el desenvolupament de la Programació Docent de Centre requereix tant processos de formació i elaboració reflexiva i intel·lectual per part de l’equip docent, com diversos mètodes de treball cooperatiu. Aquests mètodes han de ser respectuosos amb la diversitat dels docents, però han de generar il·lusió per col·laborar en un projecte comú en el qual cadascú aportarà la seua millor experiència professional i aprendrà i compartirà coneixements amb altres companys.

El currículum de cada Centre no es limitarà a les competències bàsiques, tot i que les inclou. En el currículum hi haurà competències bàsiques i d’altres que no ho seran tant perquè cada alumne puga desenvolupar al màxim les seues potencialitats. No s’ha oblidar que la funció de l’escola és garantir uns mínims per a tots i, alhora, el màxim per a cada alumne. Les competències permeten una gradació, tal com posen de manifest els cinc nivells que estableix el programa PISA en la seua avaluació.

El desenvolupament de competències va acompanyat d’una pràctica pedagògica exigent tant per a l’alumnat com per al professorat. Per a l’alumnat, perquè s’ha d’implicar en l’aprenentatge i ha d’adquirir les habilitats que li permetran construir els seus propis esquemes explicatius per comprendre el món on viu, construir la seua identitat personal, interactuar en situacions variades i continuar aprenent.

Per al docent, perquè haurà de desplegar els recursos didàctics necessaris que li permetran desenvolupar els continguts propis de l’àrea com a components de les competències bàsiques, i poder assolir els objectius del currículum. No obstant això, malgrat que les competències tenen un caràcter transversal i interdisciplinari respecte de les disciplines acadèmiques, això no ha d’impedir que des de cada àrea es determinen aprenentatges específics que resulten rellevants en la consecució de competències concretes.

El docent haurà de buscar situacions pròximes als alumnes perquè aquests puguen aplicar, en diferents contextos, els continguts dels quatre sabers que conformen cadascuna de les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar). Així mateix, crearà contextos i situacions que representen reptes per als alumnes, que els conviden a qüestionar-se els seus sabers actuals, que els obliguen a ampliar la perspectiva i a contrastar les seues opinions amb les dels seus companys, a justificar i a interpretar amb rigor, etc.

Per treballar les competències bàsiques relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tindran un especial protagonisme les activitats de planificació i d’execució de tasques en grup que afavorisquen el diàleg, l’escolta, la cooperació i la confrontació d’opinions.

La forma d’avaluar el nivell de competència assolit serà a través de l’aplicació dels coneixements i les habilitats treballades. Ara bé, les competències suposen un domini complet de l’activitat en qüestió; no són només habilitats, malgrat que aquestes sempre estiguen presents. Per tant, a més a més de les habilitats, també es tindran en compte les actituds i els elements cognitius.

El repte de l’avaluació rau en l’obligació d’obtenir uns resultats concrets, perquè les administracions educatives realitzaran una avaluació general de diagnòstic la finalitat de la qual serà comprovar el grau d’adquisició de les competències bàsiques en cada nivell educatiu.

27

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES6.B. ACTIVITATS I ESTRATÈGIES D’ENSENYAMENT I APRENENTATGE: SEGON CURS

TEMA 1. L'ISLAM I AL-ANDALUS

– Aprendrem que els musulmans van iniciar la conquista de la Península Ibèrica en l'any 711 i que van romandre-hi fins a l'any 1492. L'estat que van crear rebé el nom d’Al-Andalus.

– Aprofitarem l'ocasió per a conscienciar a l'alumnat de la influència d’Al-Andalus en la història i la cultura d'Espanya i de la nostra Comunitat. També comentarem la riquesa cultural i artística de la civilització islàmica, potenciant amb això el sobre coneixement, i el respecte cap a, altres cultures alienes a la pròpia.

TEMA 2. L'EUROPA FEUDAL

– En aquest tema ens centrarem en l'estudi del sistema feudal. Analitzarem com aquest sistema va tenir el seu origen en la descomposició de l'Imperi de Carlemany i en la situació d'inestabilitat provocada per les invasions de normands, musulmans i hongaresos.

– Prestarem especial atenció a la recreació d'aspectes de la vida quotidiana en la societat feudal a través de l'observació de diferents dibuixos que il·lustren aquests aspectes del període estudiat. També analitzarem els elements formals de l'arquitectura, la pintura i l'escultura romàniques a partir de l'anàlisi guiada de diferents fotografies i il·lustracions.

TEMA 3. LA CIUTAT MEDIEVAL

– Al llarg d'aquest tema estudiarem com, entre els segles XII i XIV, a conseqüència de les millores en l'agricultura i l'augment de la població, es va iniciar a Europa un desenvolupament econòmic que va afavorir el renaixement de les ciutats i de la vida urbana.

– Estudiarem, a més a més, la vida quotidiana i l'art d'aquest període amb l'ajuda diferents dibuixos, fotografies i il·lustracions. També serà clau l'anàlisi de mapes temàtics i gràfics que representen aspectes importants del període analitzat.

TEMA 4. LA FORMACIÓ I L’EXPANSIÓ DELS REGNES PENINSULARS

– Estudiarem que a les zones muntanyenques de la Serralada Cantàbrica es va refugiar una població que es va oposar a Al-Andalus i que el segle XI es va iniciar el declivi musulmà i la consolidació dels primers regnes cristians de la Península.

– Centrarem l'atenció de l'alumnat en l'anàlisi dels mapes històrics del tema com a instrument indispensable per a poder situar en el temps i en l'espai els regnes cristians i la seua expansió per la Península Ibèrica.

TEMA 5. ELS GRANS REGNES PENINSULARS

– Aprendrem que al llarg dels segles XII i XIII es van consolidar els regnes cristians de la Península Ibèrica i que aquests regnes van ocupar militarment nous territoris musulmans, a excepció del regne de Granada. L'expansió militar va enfortir als dos grans Estats de la Península: el regne de Castella i la Corona d'Aragó.

– També ens familiaritzarem amb l'ús de diferents tipus de taules cronològiques i l'ús de dades quantitatives referides a la demografia de les societats analitzades. Completarem aquest estudi amb l'observació d'obres d’art del gòtic a la Península.

TEMA 6. EL REGNE DE VALÈNCIA EN L'EDAT MITJANA

– Al llarg d’aquest tema analitzarem el període de la història del territori valencià en el període comprés entre els segles VIII al XV, fent especial atenció a la dominació musulmana i l’evolució del Regne de València dins la Corona d’Aragó.

– També estudiarem les manifestacions artístiques de la Comunitat Valenciana a l'Edat Mitjana. Potenciarem la reflexió dels alumnes sobre la riquesa del llegat artístic i cultural d'aquesta època, que fusiona elements hispanomusulmans i cristians.

TEMA 7. EL NAIXEMENT DEL MÓN MODERN

28

– Aprendrem que l'expansió econòmica dels segles XV i XVI va estar acompanyada del sorgiment d'una nova forma de comprendre el món: l'Humanisme.– Aprofitarem l’estudi dels principis de l’Humanisme per a potenciar la reflexió sobre la vigència dels seus preceptes a l’actualitat.

TEMA 8. LA MONARQUIA AUTORITÀRIA: ELS REIS CATÒLICS

– Estudiarem els fets que van transformar la vida europea i van estimular el trànsit de l'Edat Mitjana a l'Edat Moderna el segle XV. Per a analitzar els aspectes clau d'aquesta transformació ens ajudarem de mapes conceptuals, mapes històrics i taules dades.– També il·lustrarem algunes particularitats de la cultura i de l'art espanyol d'aquest període observant i analitzant reproduccions de manifestacions artístiques representatives de l'art renaixentista espanyol.

TEMA 9. ELS GRANS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS: L’IMPERI AMERICÀ

– En aquest tema s'explica amb detall com en un període de temps relativament breu, el món conegut pels europeus es va ampliar enormement. Els grans descobriments geogràfics, realitzats per portuguesos i castellans, van obrir noves rutes comercials i van reactivar els intercanvis.

– També prestarem especial atenció a les conseqüències que el descobriment va tenir per a les poblacions indígenes d'Amèrica i les particularitats de la nova societat colonial.

TEMA 10. L'IMPERI DELS ÀUSTRIES

– Aprendrem que, a principis del segle XVI, el nét dels Reis Catòlics, Carles I, va ocupar el tron de la dinastia anomenada d’Habsburg o Àustria, dinastia que va començar la seua decadència amb els monarques del segle XVII: Felip III, Felip IV i Carles II.– L'anàlisi de diferents tipus de mapa conceptual serà fonamental per a la comprensió de l’estructura i l’arbre genealògic de la monarquia hispànica.

TEMA 11. LÈUROPA DEL BARROC

– Treballarem el segle XVII a Europa com a època de crisi i contrastos i farem un resum de les característiques del Renaixement per a fixar els punts rellevants de contrast entre les dues èpoques.– Per a plasmar la nova mentalitat de l'Europa barroca, i particularment de l'Espanya barroca, serà de gran ajuda el comentari de les pintures i altres manifestacions artístiques d'aquest període.

TEMA 12. EL REGNE DE VALÈNCIA EN L’EDAT MODERNA

– Ens centrarem en el trànsit de l'Edat Mitjana a l'Edat Moderna al Regne de València prestant especial atenció als conflictes socials i polítics que es van produir al llarg d'aquesta etapa.– També aprofitarem aquest tema per a incidir en el coneixement de les manifestacions artístiques del Renaixement i el Barroc al territori de la nostra Comunitat. Insistirem, així mateix, en la necessitat de valorar i preservar el nostre patrimoni històric artístic.

TEMA 13. LA POBLACIÓ MUNDIAL

– Aprendrem que els temes més urgents que estudia la demografia a nivell mundial són: el creixement de la població als països pobres, el procés d'envelliment progressiu de la població dels països rics i les possibilitats d'atendre les necessitats de tota la població sense afectar la sostenibilitat del planeta.– Per a analitzar aquests continguts ens ajudarem de diferents mapes temàtics, gràfics i indicadors quantitatius. Prestarem especial atenció a aquests últims i, particularment al càlcul de les taxes de natalitat, fertilitat, mortalitat i creixement vegetatiu.

TEMA 14. LA POBLACIÓ D'ESPANYA I DE LA COMUNITAT VALENCIANA

– Estudiarem els trets que caracteritzen l’evolució recent de la població espanyola i valenciana: descens considerable de la natalitat, elevada esperança de vida, augment de la població urbana i arribada d'una immigració massiva.– L'anàlisi detallada de mapes temàtics, piràmides de població i diferents gràfics de barres i lineals serà fonamental per a la comprensió dels continguts del tema.

29

TEMA 15. LA CIUTAT I EL MÓN URBÀ

– Aprendrem que en l'actualitat es dóna un procés d'urbanització que arriba al conjunt del planeta de manera que la població que viu a les ciutats és major que la qual viu en el camp.– Aprofitarem aquest tema per a potenciar la reflexió sobre la necessitat de tenir cura del nostre entorn i gestionar-lo amb criteris de sostenibilitat.

TEMA 16. LES SOCIETATS HUMANES

– A través d'aquest tema comprendrem que una de les principals característiques de les societats humanes hui dia és la seua notable diversitat. Aquesta diversitat té el seu origen en factors de tipus històric, polític, econòmic, cultural, religiós i fins i tot lingüístic.– Insistirem en la importància de respectar i tractar d'entendre les persones amb una cultura diferent a la pròpia.

30

7. AVALUACIÓ7.A. CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL SEGON CURS

1. Descriure els factors que condicionen l’evolució d’una població, identificar les variables i les tendències demogràfiques predominants en el món, i aplicar este coneixement a l’anàlisi de la població de la Comunitat Valenciana i d’Espanya, així com les seues conseqüències.

2. Conéixer la distribució de la població en el món, diferenciant regions, amb referència específica a la Comunitat Valenciana, i estats per la densitat de població, la seua dinàmica i la seua estructura. Aplicar els conceptes de superpoblació, migració i envelliment a distintes escales. Interpretar mapes temàtics sobre població. Elaborar gràfics referents a fets demogràfics.

3. Analitzar les formes de creixement de les àrees urbanes, la diferenciació funcional dels espais urbans i els problemes que s’hi plantegen, aplicar este coneixement a exemples representatius de ciutats espanyoles, especialment a Alacant, Castelló i València.

4. Destacar la transcendència de la ruptura de la unitat del món mediterrani i la configuració de tres models diferents de civilització: Bizanci, Islam i la Cristiandat occidental.

5. Identificar i descriure els aspectes socioeconòmics, polítics i ideològics de l’Europa feudal i la seua evolució fins a l’aparició de l’Estat modern.

6. Distingir i situar en el temps i en l’espai les diverses unitats polítiques que es van succeir o va coexistir en la Península Ibèrica durant l’Edat Mitjana, analitzant els seus aspectes comuns i les seues peculiaritats, referint-se específicament a l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana.

7. Comprendre la transcendència dels aspectes culturals de l’Edat Mitjana i analitzar els estils artístics i la seua contribució a la riquesa del patrimoni historicoartístic, amb referència explícita al gòtic valencià.

8. Interpretar els canvis de mentalitats que caracteritzen la modernitat i, en concret, descriure els trets bàsics del Renaixement i de la Reforma.

9. Distingir els principals moments en la formació i evolució de l’Estat modern i destacar els fets més rellevants de la monarquia hispànica, amb especial referència a l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana.

10. Valorar la importància de l’ampliació del món conegut i subratllar el protagonisme dels pobles ibèrics en la gesta americana.

11. Conéixer les característiques generals de la monarquia espanyola dels segles XVI i XVII i incidir en l’organització territorial hispànica i de l’imperi.

12. Analitzar l’art del renaixement i del barroc i aplicar este coneixement a l’anàlisi d’algunes obres i autores o autors representatius.

13. Conéixer les principals manifestacions artístiques i culturals per a valorar el seu significat com a patrimoni històric.

14. Valorar el patrimoni documental d’Espanya, amb especial referència a la Comunitat Valenciana. Localitzar els principals arxius, destacant la seua projecció en la vida cultural de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i del món.

15. Realitzar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre temes de la matèria, utilitzant el vocabulari pertinent i la correcció formal adequada.

16. Interpretar i elaborar distints tipus de mapes, croquis, gràfics i taules estadístiques, i utilitzar-los com a font d’informació i mitjans d’anàlisi i síntesi.

31

7. AVALUACIÓ7.B I C. INSTRUMENTS I TIPUS D’AVALUACIÓ: SEGON CURS

TEMA 1

AVALUACIÓ INICIAL

El test d’avaluació inicial que es proposa en aquesta guia pretén recordar alguns conceptes i procediments treballats en l'etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d'avaluació inicial de la pàgina 1-6 i la passarem a l'alumnat per veure si sap:– Reconéixer alguns dels principis de la religió islàmica.– Exposar les raons de l'expansió musulmana i especificar les zones que va comprendre.– Desenvolupar la conquista musulmana de la Península Ibèrica i explicar les seues aportacions culturals.– Descriure una ciutat musulmana.

AVALUACIÓ CONTÍNUA

En la pàgina 1-32 es troba la taula per fer el seguiment dels principals continguts del tema:

– L'aparició de l'Islam.

– L'expansió de l'Islam.

– L'evolució d'Al-Andalus.

– La societat andalusina.

– La cultura i l'art islàmic.

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem i repartirem als alumnes i les alumnes la Prova d'avaluació final de les pàgines 1-33 i 1-34 per veure si saben:– Reconéixer els principis fonamentals de la religió islàmica, així com els seus textos i els seus llocs sagrats.– Explicar com es va produir la integració dels pobles conquistats pels musulmans.– Descriure la relació entre els exèrcits musulmans i els visigots en la conquista de la Península Ibèrica.– Elaborar un eix cronològic amb les diferents etapes de la història d'Al-Andalus. – Reconéixer les activitats econòmiques i l'estructura de les ciutats a l'Al-Andalus.– Explicar els trets de la cultura i l'art islàmics i citar les restes arquitectònics més importants a Espanya.

CRITERIS D'AVALUACIÓ PROVA D'AVALUACIÓ ALTRES FONTS D'INFORMACIÓ

Reconéixer els principis fonamentals de la religió islàmica, així com els seus textos i els llocs sagrats. Activitat 1

Explicar com es va produir la integració dels pobles conquistats pels musulmans. Activitat 2

Descriure la relació entre els exèrcits musulmans i els visigots en la conquista de la Península Ibèrica. Activitat 2

Elaborar un eix cronològic amb les diferents etapes de la història d’Al-Andalus. Activitat 3

Reconéixer les activitats econòmiques i l'estructura de les ciutats a l’Al-Andalus. Activitat 4

Explicar els trets de la cultura i l'art islàmics i citar les restes arquitectòniques més importants a Espanya. Activitat 5

32

Establir les característiques dels diferents grups socials que formaven la societat andalusina. Activitat 6

TEMA 2

AVALUACIÓ INICIAL

El test d’avaluació inicial que es proposa en aquesta guia pretén recordar alguns conceptes i procediments treballats en l'etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d'avaluació inicial de la pàgina 2-4 i la passarem a l'alumnat per comprovar que sap:– Descriure els elements que defineixen la vida quotidiana de l'edat mitjana.– Identificar la forma de vida dels nobles, monjos i llauradors.– Exposar les característiques de les esglésies romàniques.


A la pàgina 2-32 trobarem la taula per fer el segui-ment dels continguts principals del tema:– L'Europa feudal.– La monarquia, la noblesa i els castells.– Els llauradors i el feu.– L'Església i els monestirs.– L'art romànic.

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem i repartirem la Prova d'avaluació final, de les pàgines 2-33 i 2-34 per veure si saben:– Reconéixer la composició i les funcions dels diferents estaments de la societat feudal.– Explicar el lloc que ocupava la noblesa guerrera en la societat feudal.– Identificar les característiques dels castells medievals.– Comparar les activitats i les condicions de vida dels llauradors lliures i els serfs al feu.– Reconéixer l'organització interna de l'Església i entendre les causes de les croades.– Identificar els principals elements arquitectònics de les esglésies romàniques.– Sintetitzar les característiques de l'escultura i la pintura romànica.Altres activitats d'avaluació final consistiran a veure si expliquen adequadament l'origen del feudalisme a través de l'activitat 7 de la pàgina 23 del llibre.


Reconéixer la composició i les funcions dels diferents estaments de la societat feudal. Activitat 1

Explicar el lloc que ocupava la noblesa guerrera en la societat feudal. Activitat 2

Identificar les característiques dels castells medievals. Activitat 3

Comparar les activitats i les condicions de vida dels llauradors lliures i dels serfs al feu. Activitat 4

Reconéixer l'organització interna de l'Església i entendre les causes de les croades. Activitat 5

Identificar els principals elements arquitectònics de les esglésies romàniques. Activitat 6

33

Sintetitzar les característiques de l'escultura i la pintura romàniques. Activitat 7

TEMA 3

AVALUACIÓ INICIAL

El test d’avaluació inicial que es proposa en aquesta guia pretén recordar alguns conceptes i procediments treballats en l'etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d'avaluació inicial de la pàgina 3-4 i la passarem a l'alumnat per veure si sap:– Explicar com van renàixer les ciutats i la vida urbana entre els segles XII i XIV.– Identificar els principals espais de les ciutats medievals i els grups socials que hi vivien.– Reconéixer les activitats econòmiques que es realitzaven a la ciutat medieval.– Distingir les característiques de l'arquitectura gòtica.


A la pàgina 3-33 es troba la taula per fer el seguiment dels principals continguts del tema:– El renaixement de les ciutats.– Les activitats urbanes.– La societat urbana.– La Crisi de la Baixa Edat Mitjana.– L'art gòtic: arquitectura, escultura i pintura.

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem i repartirem la Prova d'avaluació final, que es troba a les pàgines 3-34 i 3-35, per veure si sa-ben:– Explicar les conseqüències de l'expansió agrària que es va produir a Europa occidental a partir del segle XI.– Identificar els elements que van possibilitar l'expansió del comerç entre els segles XIII i XV.– Descriure les característiques de les ciutats medievals i dels grups socials que hi vivien.– Valorar com el poder econòmic de la burgesia va contribuir a afermar el poder reial.– Reconéixer les característiques del treball artesanal i la funció dels gremis. – Explicar les principals característiques de l’arquitectura gòtica. – Indicar els trets distintius de la pintura gòtica.– Enumerar les causes i les conseqüències de la crisi dels segles XIV i XV.


Explicar les conseqüències de l'expansió agrària que es va produir a Europa occidental a partir del segle XI. Activitat 1

Identificar els elements que van possibilitar l'expansió del comerç entre els segles XIII i XV. Activitat 2

Valorar com va contribuir la burgesia a afermar el poder reial. Activitat 2

Descriure les característiques de les ciutats medievals i dels grups socials que hi vivien. Activitat 3

Reconéixer les característiques del treball artesanal i la funció dels gremis. Activitat 4

Explicar les principals característiques de l'arquitectura gòtica. Activitat 5

34

Indicar els trets distintius de la pintura gòtica. Activitat 5

Enumerar les causes i les conseqüències de la crisi dels segles XIV i XV. Activitat 6

TEMA 4

AVALUACIÓ INICIAL

El test d’avaluació inicial que es proposa en aquesta guia pretén recordar alguns conceptes i procediments treballats en l'etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d'avaluació inicial de la pàgina 4-4 i la passarem a l'alumnat per veure si sap:– Identificar a personatges rellevants de la Reconquista i als grups musulmans que van destacar en l'enfrontament entre cristians i musulmans.– Reconéixer els conceptes bàsics de la formació i expansió dels regnes peninsulars així com la seua base econòmica.– Explicar el significat del pelegrinatge del Camí de Sant Jaume i especificar l'estil artístic de la Catedral de Sant Jaume.


En la pàgina 4-30 es troba la taula per fer el seguiment dels principals continguts del tema:

– Els regnes cantàbrics.– Els regnes pirinencs.– Reconquista i repoblament.– El Camí de Sant Jaume.– Les cultures a la Península Ibèrica.

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem i repartirem als alumnes i les alumnes la Prova d'avaluació final de les pàgines 4-31 i 4-32 per veure si saben:– Detectar l'evolució dels regnes cantàbrics en relació amb els musulmans.– Localitzar en un mapa els primers comtats i regnes pirinencs.– Indicar els elements arquitectònics de la catedral de Sant Jaume.– Explicar l'expansió territorial dels segles XI i XII. – Exposar les diferències entre els repoblaments comunals i lliures.– Identificar les diferents cultures que van convergir a la Península Ibèrica a l'Edat Mitjana.


Detectar l'evolució dels regnes cantàbrics en relació amb els musulmans. Activitat 1

Localitzar en un mapa els primers comtats i regnes pirinencs. Activitat 2

Indicar els elements arquitectònics de la catedral de Sant Jaume. Activitat 3

Explicar l'expansió territorial dels segles XI i XII. Activitat 4

Exposar les diferències entre les repoblacions comunals i lliures. Activitat 5

35

Identificar les diferents cultures que van convergir a la Península Ibèrica en l'Edat Mitjana. Activitat 6

TEMA 5

AVALUACIÓ INICIAL

El test d’avaluació inicial que es proposa en aquesta guia pretén recordar alguns conceptes i procediments treballats en l'etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d'avaluació inicial de la pàgina 5-4 i la passarem a l'alumnat per veure si sap:– Explicar l'origen del poder de la monarquia a l'Edat Mitjana, els bàndols enfrontats a la Reconquista i com es va organitzar la repoblació.– Reconéixer els trets polítics i socials de l'Edat Mitjana a la Península Ibèrica.– Identificar l'estil arquitectònic de diverses esglésies i catedrals espanyoles.– Establir la jerarquia social de l'Edat Mitjana.


En la pàgina 5-32 es troba la taula per fer el seguiment dels principals continguts del tema:– Consolidació dels regnes i la Reconquista.– Les institucions de govern.– Economia i societat dels segles XIII al XV.– Conflictes socials i polítics.– El romànic i el gòtic a la Península Ibèrica.

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem i repartirem als alumnes i les alumnes la Prova d'avaluació final de les pàgines 5-33 i 5-34 per veure si saben:– Conéixer l'evolució històrica en la consolidació dels regnes hispànics.– Exposar els esdeveniments de la Reconquista del segle XIII i les característiques de la repoblació.– Diferenciar les institucions de govern del regne de Castella i la Corona d’Aragó. – Explicar les peculiaritats econòmiques i socials del regne de Castella i la Corona d’Aragó.– Determinar alguns elements de la crisi econòmica de la Baixa Edat Mitjana i els conflictes socials que va ocasionar.– Identificar mostres representatives de l'arquitectura romànica i gòtica de la Península Ibèrica.


Conéixer l'evolució històrica en la consolidació dels regnes hispànics. Activitat 1

Exposar els esdeveniments de la Reconquista del segle XIII i les característiques de la repoblació. Activitat 2

Diferenciar les institucions de govern del regne de Castella i la Corona d’Aragó. Activitat 3

Explicar les peculiaritats econòmiques i socials del regne de Castella i la Corona d’Aragó. Activitat 4

Determinar alguns elements de la crisi econòmica de la Baixa Edat Mitjana i els conflictes socials que va ocasionar.

Activitat 5

Identificar mostres representatives de l'arquitectura romànica i gòtica a la Península Ibèrica. Activitat 6

36

TEMA 6

AVALUACIÓ INICIAL

El test d’avaluació inicial pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes han practicat a l’etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d'avaluació inicial de la pàgina 6-4 i la passarem a l'alumnat per veure si saben:– Localitzar en el temps el domini musulmà de les terres valencianes. – Identificar les taifes valencianes i reconéixer les innovacions agrícoles d'època musulmana. – Explicar la importància que va adquirir la ciutat de València en l'Edat Mitjana. – Reconéixer l'estil i la funció d'alguns edificis de l'Edat Mitjana en la Comunitat Valenciana.


En la pàgina 6-25 es troba la taula per fer el seguiment dels principals continguts del tema:– L'època musulmana.– L'ocupació cristiana.– El Regne de València a la Corona d’Aragó.– Societat i economia al regne de València. – L'art gòtic a València.

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem i repartirem la Prova d'avaluació final de les pàgines 6-26 i 6-27, per veure si saben:– Localitzar geogràficament els territoris que ocupaven les taifes valencianes i les seues principals ciutats. – Elaborar un eix cronològic amb els esdeveniments clau en la història del Regne de València.– Explicar com es va produir la conquista i repoblació cristiana de les terres valencianes.– Identificar els poders i les facultats de les principals institucions del regne de València. – Descriure la vida de la població mudèjar del Regne de València en les moreries.– Relacionar el Consolat del Mar i la Séquia del Xúquer amb l'auge comercial i agrícola valencià..– Reconéixer les principals manifestacions artístiques del gòtic valencià.


Localitzar geogràficament els territoris que ocupaven les taifes valencianes i les seues principals ciutats. Activitat 1

Elaborar un eix cronològic amb els esdeveniments clau en la història del Regne de València. Activitat 2

Explicar com es va produir la conquista i repoblació cristiana de les terres valencianes. Activitat 3 Llibre: pàg. 98, Acts 1 a 3

Identificar els poders i les facultats de les principals institucions del regne de València. Activitat 4

Descriure la vida de la població mudèjar del Regne de València en les moreries. Activitat 5

Relacionar el Consolat del Mar i la Séquia del Xúquer amb l'auge comercial i agrícola del Regne de València. Activitat 5

Reconéixer les principals manifestacions artístiques del gòtic valencià. Activitat 6 Llibre: pàgs. 104 i 105, Acts. 1 a 5

37

TEMA 7

AVALUACIÓ INICIAL

El test d’avaluació inicial pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes han practicat a l’etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d'avaluació inicial de la pàgina 7-4 i la passarem a l'alumnat per veure si sap:– Definir l'Humanisme i el Renaixement i explicar la importància de la impremta en la difusió de les idees humanistes.– Exposar les doctrines reformistes i les seues característiques, i especificar les causes que van conduir a la seua aparició.– Comparar una pintura del Renaixement amb les representacions pictòriques medievals.


A la pàgina 7-33 es troba la taula per fer el seguiment dels continguts principals del tema:– La recuperació del segle XV.– Humanisme i Reforma.– La Contrareforma.– L'esperit del Renaixement.– L'art renaixentista.

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem i repartirem als alumnes la Prova d'a-valuació final de les pàgines 7-34 i 7-35 per veure si saben:– Reconéixer les característiques fonamentals del pensament humanista.– Valorar la importància que va tenir la impremta en la difusió de l'Humanisme.– Distingir les característiques de les principals doctrines reformistes: luteranisme, calvinisme i anglicanisme.– Comprendre les mesures que va impulsar l'Església catòlica per frenar l'expansió del protestantisme. – Explicar les preocupacions principals de l'art renaixentista. – Reconéixer els artistes i les obres més importants de la pintura renaixentista italiana.– Establir les característiques de l'art renaixentista a Alemanya i reconéixer els seus artistes principals.

CRITERIS D’AVALUACIÓ PROVA D’AVALUACIÓ ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ

Reconéixer les característiques fonamentals del pensament humanista. Activitat 1

Valorar la importància que va tenir la impremta en la difusió de l’Humanisme. Activitat 1

Distingir les característiques de les principals doctrines reformistes: luteranisme, calvinisme i anglicanisme. Activitat 2

Comprendre les mesures que va impulsar l’Església catòlica per frenar l’expansió del protestantisme. Activitat 3

Explicar les principals preocupacions de l’art renaixentista. Activitat 4

Reconéixer els artistes i les obres més importants de la pintura renaixentista italiana. Activitat 5

Establir les característiques de l’art renaixentista a Ale-manya i reconéixer-ne els artistes principals. Activitat 6

TEMA 8

AVALUACIÓ INICIAL

En el test d’avaluació inicial es recorden alguns conceptes treballats a l’etapa educativa anterior.

38

Fotocopiarem la Prova d'avaluació inicial de la pàgina 8-4 i la passarem a l'alumnat per veure si sap:– Establir les característiques de l'Humanisme i el Renaixement a Espanya.– Explicar qui eren els Reis Catòlics i reconèixer i exemplificar el seu caràcter de monarquia autoritària.– Reconéixer l'expansió territorial dels Reis Catòlics, tant a la Península com a l'exterior.


En la pàgina 8-28 es troba la taula per fer el seguiment dels principals continguts del tema:– Els Reis Catòlics.– La monarquia autoritària.– Economia i societat– L'Humanisme hispànic.

– L'art Renaixentista.

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem i repartirem als alumnes i les alumnes la Prova d'avaluació final de les pàgines 8-29 i 8-30 per veure si saben:– Explicar quina era la situació econòmica de Castella i d'Aragó al segle XV.– Reconéixer els esdeveniments clau que es van produir durant el regnat dels Reis Catòlics.– Resumir les mesures impulsades pels Reis Catòlics en política interior, política exterior i política religiosa.– Descriure les institucions implantades per la monarquia autoritària dels Reis Catòlics. – Distingir els trets de l'Humanisme a Espanya.– Comparar les característiques dels diferents estils arquitectònics del Renaixement espanyol.– Enumerar les característiques de l'obra d'El Greco.– Explicar les particularitats de la pintura renaixentista espanyola i reconéixer-ne els pintors més destacats.


Explicar quina era la situació econòmica de Castella i d'Aragó al segle XV. Activitat 1

Reconéixer alguns dels esdeveniments clau que es van produir durant el regnat dels Reis Catòlics. Activitat 2

Resumir les mesures impulsades pels Reis Catòlics en política interior, política exterior i política religiosa. Activitat 3

Descriure les institucions implantades per la monarquia autoritària dels Reis Catòlics. Activitat 4

Distingir les particularitats de l'Humanisme a Espanya. Activitat 5

Comparar les característiques dels diferents estils arquitectònics del Renaixement espanyol. Activitat 5

Enumerar les característiques de l'obra d'El Greco. Activitat 5

Explicar les particularitats de la pintura renaixentista espanyola i reconéixer els pintors més destacats. Activitat 6

TEMA 9

AVALUACIÓ INICIAL

El test d'avaluació inicial que es proposa en aquesta guia pretén recordar alguns conceptes i procediments treballats a l'etapa educativa anterior.

39

Fotocopiarem la Prova d'avaluació inicial de la pàgina 9-4 i la passarem a l'alumnat per veure si sap:– Enumerar les causes dels descobriments geogràfics i exposar-hi la importància de Colom.– Conéixer els avanços tecnològics en la navegació.– Reconéixer la rellevància de determinats conquista-dors i colonitzadors.– Indicar els trets de les civilitzacions inca i asteca.


En la pàgina 9-29 es troba la taula per fer el seguiment dels principals continguts del tema:– Els grans viatges.– Els viatges de Colom.– Els pobles precolombins.– La conquista d'Amèrica.– La colonització americana.

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem i repartirem la Prova d'avaluació final, pàgines 9-30 i 9-31, per veure si saben:– Enumerar les causes dels grans descobriments geogràfics.– Identificar els avanços tècnics i científics que van fer possible els grans viatges.– Reconéixer els personatges que van protagonitzar les grans expedicions marítimes.– Explicar el projecte de Cristòfor Colom i descriure les rutes i els descobriments dels seus quatre viatges. – Resumir les característiques de l'organització social, econòmica i política dels pobles precolombins.– Reconéixer alguns dels personatges que van protagonitzar les conquistes dels territoris americans.– Explicar com es va produir la conquista i l'organització de l'Imperi americà.– Valorar les conseqüències polítiques, econòmiques i demogràfiques de la conquesta d'Amèrica.

CRITERIS D’AVALUACIÓ PROVA D’AVALUACIÓ ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ

Enumerar les causes dels grans descobriments geogràfics. Activitat 1

Identificar els avanços tècnics i científics que van fer possible els grans viatges. Activitat 1

Reconéixer els personatges que van protagonitzar les grans expedicions marítimes. Activitat 2

Explicar el projecte de Cristòfor Colom i establir les diferències entre els seus plans i la realitat. Activitat 3

Descriure les rutes i els descobriments dels quatre viatges de Cristòfor Colom. Activitat 4

Resumir les característiques de l’organització social, eco-nòmica i política dels pobles precolombins. Activitat 5

Reconéixer alguns personatges que van protagonitzar les conquistes dels territoris americans. Activitat 6

Explicar com es va produir la conquista i l’organització de l’Imperi americà. Activitat 7

Valorar les conseqüències polítiques, econòmiques i demogràfiques de la conquista del continent americà. Activitat 8

TEMA 10

AVALUACIÓ INICIAL

40

La finalitat del test d’avaluació inicial és recordar alguns conceptes i procediments que l’alumnat ha treballat a l’etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d'avaluació inicial de la pàgina 10-4 i la passarem a l'alumnat per veure si sap:– Ordenar cronològicament els reis de la dinastia dels Àustria.– Definir conceptes relacionats amb l'economia i la defensa del catolicisme a l'Imperi dels Àustria.– Identificar els territoris que van formar part de l'Imperi de Felip II.– Exposar les característiques de la Pau de Westfàlia i les seues conseqüències per a l'hegemonia espanyola a Europa.


En la pàgina 10-29 es troba la taula per fer el seguiment dels principals continguts del tema:– El regnat de Carles I i Felip II.– Economia i societat al segle XVI.– La vida a l'època dels Àustria.– El declivi de l'Imperi al segle XVII.– Crisi social i econòmica del segle XVII.

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem i repartirem als alumnes i les alumnes la Prova d'avaluació final de les pàgines 10-30 i 10-31 per veure si saben:– Identificar l'herència territorial que va recaure en Carles I.– Reconéixer l'extensió de l'Imperi europeu de Carles I.– Explicar com va governar Felip II els seus dominis.– Detallar les característiques de l'economia hispànica al segle XVI. – Enumerar les principals línies de govern i la política tant interior com exterior desenvolupada al segle XVII.– Especificar les causes de la crisi econòmica del segle XVII.– Reconéixer les peculiaritats dels sectors socials durant els segles XVI i XVII.


Identificar l'herència territorial que va recaure en Carles I. Activitat 1

Reconéixer l'extensió de l'Imperi europeu de Carles I. Activitat 1

Explicar com va governar Felip II els seus dominis. Activitat 2

Detallar les característiques de l'economia hispànica al segle XVI. Activitat 3

Enumerar les principals línies de govern i la política tant interior com exterior desenvolupada al segle XVII. Activitat 4

Especificar les causes de la crisi econòmica del segle XVII. Activitat 5

Reconéixer les peculiaritats dels sectors socials durant els segles XVI i XVII. Activitat 6

TEMA 11

AVALUACIÓ INICIAL

41

El test d'avaluació inicial que es proposa en aquesta guia pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes i les alumnes han practicat en l'etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d'avaluació inicial de la pàgina 11-4 i la passarem a l'alumnat per veure si sap:– Enumerar artistes i obres representatives del Segle d'Or espanyol.– Reconéixer els trets econòmics, socials i polítics del segle XVII.– Analitzar una obra artística representativa del Barroc espanyol.


En la pàgina 11-31 es troba la taula per fer el seguiment dels principals continguts del tema:– Economia i política al segle XVII.– La revolució científica del segle XVII.– Els valors estètics del Barroc.– L'art Barroc a Europa.– L'art Barroc a Espanya.

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem i repartirem la Prova d'avaluació final, pàgines 11-32 i 11-33, per veure si saben:– Reconéixer les transformacions a l'economia europea del segle XVII.– Detectar els principis ideològics i les institucions de la monarquia absoluta– Raonar les circumstàncies polítiques i religioses que expliquen l'estètica del moviment barroc.– Detallar les característiques de l'arquitectura i l'escultura barroques.– Determinar les característiques de la pintura barroca europea.– Observar i identificar obres de les diverses disciplines artístiques del Barroc espanyol, així com indicar-ne l’autor.Altres activitats d'avaluació final consistiran a veure si detecten els canvis polítics després de la Pau de Westfàlia a través de les activitats 1 i 2 de la pàgina 176 del llibre.


Reconéixer les transformacions a l'economia europea del segle XVII. Activitat 1

Detectar els principis ideològics i les institucions de la monarquia absoluta. Activitat 2

Raonar les circumstàncies polítiques i religioses que expliquen l'estètica del moviment barroc. Activitat 3

Detallar les característiques de l'arquitectura i l'escultura barroques. Activitat 4

Determinar les característiques de la pintura barroca europea. Activitat 5

Observar i identificar obres de les diverses disciplines artístiques del Barroc espanyol així com indicar-ne l’autor. Activitat 6

TEMA 12

AVALUACIÓ INICIAL

El test d'avaluació inicial que es proposa en aquesta guia pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes i les alumnes han practicat en l'etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d'avaluació inicial de la pàgina 12-4 i la passarem a l'alumnat per veure si sap:

42

– Reconéixer aspectes dels conflictes polítics del Regne de València durant els segles XVI i XVII. – Valorar les conseqüències econòmiques de l'expulsió dels moriscos del territori valencià.– Adscriure alguns edificis de la Comunitat Valenciana a l'estil renaixentista o barroc, segons corresponga.


A la pàgina 12-23 es troba la taula per fer el seguiment dels principals continguts del tema:– Els conflictes socials i les Germanies.– L'expulsió dels moriscos.– L'economia del Regne de València.– Renaixement i Barroc valencià.

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem i repartirem als alumnes i les alumnes la Prova d'avaluació final de les pàgines 12-24 i 12-25 per veure si saben:– Reconéixer els conflictes polítics que van tenir lloc al Regne de València al segle XVI. – Explicar la relació que les institucions valencianes van tenir amb la monarquia hispànica dels Àustria.– Identificar les causes i conseqüències de l'expulsió dels moriscos del Regne de València.– Reconéixer les característiques de l'evolució econòmica de les terres valencianes en els segles XVI i XVII. – Valorar l'aportació de Joan de Joanes a la pintura renaixentista en el Regne de València. – Reconéixer les característiques de l'arquitectura, l'escultura i la pintura del Barroc valencià del segle XVII.– Analitzar l'obra i l'estil pictòric de Josep de Ribera.


Reconéixer els conflictes polítics que van tenir lloc al Regne de València al segle XVI. Activitat 1

Explicar la relació que les institucions valencianes van tenir amb la monarquia hispànica dels Àustria. Activitat 2 Llibre: Pàg, 192, La limitació...

Identificar les causes i conseqüències de l'expulsió dels moriscos del Regne de València. Activitat 3 Llibre: Pàg. 194, Act. 1

Reconéixer les característiques de l'evolució econòmica de les terres valencianes als segles XVI i XVII. Activitat 4

Valorar l'aportació de Joan de Joanes a la pintura renaixentista en el Regne de València. Activitat 5 Llibre: Pàg. 197, Act. 5

Reconéixer les característiques de l'arquitectura, l'escultura i la pintura del Barroc valencià del segle XVII. Activitat 6

Analitzar l'obra i l'estil pictòric de Josep de Ribera. Llibre: Pàg. 199, Acts. 1 a 3

TEMA 13

AVALUACIÓ INICIAL

Al test d'avaluació inicial es repassen alguns continguts treballats en l'etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d'avaluació inicial de la página 13-6 i la passarem a l'alumnat per veure si sap:– Raonar la distribució de la població en el planeta i reconèixer conceptes relacionats amb la faena.– Explicar la dinàmica demogràfica dels països rics i comparar-la amb la dels països pobres.– Descriure una piràmide de població i explicar la dinàmica demogràfica que representa.


43

A la pàgina 13-36 es troba la taula per fer el seguiment dels principals continguts del tema:– Distribució de la població.– Evolució de la població.– Les migracions.– Les piràmides de població.– La població i la faena.

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem i repartirem la Prova d'avaluació final de les pàgines 13-37 i 13-38 per veure si saben:– Reconéixer els factors de distribució de la població mundial i identificar les àrees de densitat més gran.– Explicar les característiques de l'evolució de la població mundial al llarg de la història. – Comparar els desequilibris demogràfics entre els països pobres i els desenvolupats.– Distingir les característiques de la dinàmica actual de la població als països rics i els països pobres. – Establir les relacions entre el repartiment de la població activa per sectors productius i el grau de desenvolupament econòmic d'un país.– Valorar la faena realitzada per les dones al llarg de la història i reflexionar sobre les desigualtats de gènere. – Identificar la direcció dels fluxos migratoris en l'actualitat i enumerar les conseqüències de les migracions.


Reconéixer els factors de distribució de la població mundial i identificar les àrees de densitat més gran. Activitat 1 Llibre: Pàg. 206; Pàg. 208, Act. 1;

Pàg. 209, Acts. 3 i 7

Explicar les característiques de l'evolució de la població mundial al llarg de la història. Activitat 2 Llibre: Pàg. 212; Pàg. 213, Act. 3

Comparar els desequilibris demogràfics entre els països pobres i els desenvolupats. Activitat 3 Llibre: Pàg. 215, Act. 6

Distingir les característiques de la dinàmica actual de la població als països rics i els països pobres. Activitat 4 Llibre: Pàg. 210; Pàg. 211, Acts.3

i 4; Pàg. 215, Act. 5Establir les relacions entre el repartiment de la població activa per sectors productius i el grau de desenvolupament econòmic d'un país.

Activitat 5 Llibre: Pàg. 223, Acts. 2 i 6

Valorar la faena realitzada per les dones al llarg de la història i reflexionar sobre les desigualtats de gènere. Activitat 5 Llibre: Pàg. 223, Act. La feina...

Identificar la direcció dels fluxos migratoris en l'actualitat i enumerar les conseqüències de les migracions. Activitat 6 Llibre: Pàg. 217, Acts. 1 a 3 i 6

TEMA 14

AVALUACIÓ INICIAL

El test d'avaluació inicial que es proposa en aquesta guia pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes i les alumnes han practicat en l'etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d’avaluació inicial de les pàgs. 14-4 i 14-5 i la passarem a l’alumnat per veure si sap:– Respondre preguntes sobre característiques bàsiques de la població espanyola.– Descriure l'evolució de la població espanyola des de finals del segle XIX fins a l'actualitat.– Caracteritzar una sèrie de grups de població immigrant i emigrant.


En la pàgina 14-33 trobem la taula per fer el seguiment dels principals continguts del tema:– Evolució i distribució de la població.– Fluxos migratoris a Espanya.

44

– Estructura de la població.– Població de la Comunitat Valenciana.

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem i repartirem la Prova d’avaluació final, pàgines 14-34 i 14-35, para veure si saben:– Analitzar una piràmide de població i pronosticar una evolució demogràfica futura a partir de la seua anàlisi.– Identificar densitats de població en un mapa provincial d'Espanya.– Comentar les característiques de la població espanyola a partir de l'anàlisi d'una taula de dades.– Indicar els trets més importants de la immigració estrangera a Espanya.– Reconéixer afirmacions verdaderes i falses sobre la població activa i la incorporació de la dona al treball.– Corregir enunciats incorrectes sobre la immigració i la història de l'emigració a Espanya.– Descriure la distribució de la població a la nostra Comunitat.


Analitzar una piràmide de població i pronosticar una evolució demogràfica futura a partir de la seua anàlisi. 1 P. 238; P. 239

Identificar densitats de població en un mapa d'Espanya. 2 P. 229, Acts. 5 a 7

Comentar les característiques de la població espanyola a partir de l'anàlisi d'una taula de dades. 3 P. 230, Act. 2

Indicar la composició i les conseqüències de la immigració estrangera a Espanya. 4 P. 235, Acts. 8 i 9

Reconéixer afirmacions verdaderes i falses sobre la població activa i la incorporació de la dona al treball. 5

Corregir enunciats incorrectes sobre la immigració i la història de l'emigració a Espanya. 6

Descriure la distribució de la població a la nostra Comunitat. 7 P. 240, Acts. 1 i 2; P. 241, Act. 6

TEMA 15

AVALUACIÓ INICIAL

En el test d'avaluació inicial d'aquesta guia es recorden alguns conceptes i procediments treballats en l'etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d'avaluació inicial de la pàgina 15-4 i la passarem a l'alumnat per veure si sap:–Identificar algunes característiques bàsiques del concepte de ciutat i la trama urbana.–Relacionar enunciats amb el casc antic, l'eixamplament i la zona residencial d'una ciutat. –Reconéixer les característiques de la ciutat preindustrial, industrial i postindustrial.


A la pàgina 15-31 hi ha la taula per fer el seguiment dels principals continguts del tema:– Concepte i funcions de la ciutat.– Morfologia urbana i procés d'urbanització.– El sistema mundial de ciutats.– La ciutat com a ecosistema humà.– L'espai urbà espanyol i de la Comunitat.

45

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem i repartirem entre l'alumnat la Prova d'avaluació final de les pàgines 15-32 i 15-33 per comprovar si sap:– Descriure els factors que determinen que un nucli de població constituïsca una ciutat.– Identificar i analitzar models de trama urbana a partir de l'observació de plans de ciutats.– Explicar alguns trets de les ciutats actuals que són resultat del seu procés d'expansió a escala mundial.– Explicar les característiques principals de la ciutat postindustrial.– Reconéixer i explicar inputs i outputs d'un nucli urbà actualment.– Assenyalar en un mapa els eixos del sistema espanyol i les seues metròpolis, tant regionals com subregionals.


Descriure els factors que determinen que un nucli de població constitueixi una ciutat. Activitat 1 Pàg. 247, Act. 5

Identificar i analitzar models de trama urbana a partir de l'observació de plans de ciutats. Activitat 2 Pàg. 249, Act. 6

Explicar alguns dels trets de les ciutats actuals que són resultat del seu procés d'expansió a escala mundial. Activitat 3 Pàg. 251, Act. 3

Explicar les característiques principals de la ciutat postindustrial. Activitat 4 Pàg. 255, Act. 5

Reconéixer i explicar inputs i outputs d'un nucli urbà actualment. Activitat 5

Assenyalar en un mapa els eixos del sistema espanyol i les seues metròpolis, tant regionals com subregionals. Activitat 6 Pàg. 257, Act. 3

TEMA 16

AVALUACIÓ INICIAL

El test d'avaluació inicial que es proposa en aquesta guia pretén recordar alguns conceptes i procediments treballats en l'etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d'avaluació inicial de la pàgina 16-4 i la passarem als alumnes per valorar si saben:– Analitzar els conceptes de diversitat social o cultural i comprendre’n la importància en la nostra societat.– Identificar característiques de la societat tradicional, moderna i postmoderna.– Definir el concepte de cultura de masses i valorar les pròpies actituds consumistes.


A la pàgina 16-26 trobarem la taula per fer el seguiment dels principals continguts tractats al llarg d'aquest tema:– L'organització de la societat humana.– L'evolució de la societat humana.– La societat del benestar a Europa.– La societat espanyola i de la Comunitat.– La immigració i la diversitat cultural.

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem i repartirem les pàgines corresponents a la Prova d'avaluació final de les pàgines 16-27 i 16-28 per veure si saben:– Descriure les variables que intervenen en l'organització d'una societat humana.– Definir els conceptes de diversitat cultural, multiculturalitat i llengües internacionals.– Assenyalar les característiques bàsiques de la societat tradicional, moderna i postmoderna.

46

– Identificar en un mapa grups de llengües que es parlen en el territori europeu.– Caracteritzar els canvis que s’han produït en la societat espanyola en les últimes dècades.– Analitzar els aspectes positius i negatius de la cultura de masses i de consum.


Descriure les variables que intervenen en l'organització d'una societat humana. Activitat 1

Definir els conceptes de diversitat cultural, multicultu-ralitat i llengües internacionals. Activitat 2

Assenyalar les característiques bàsiques de la societat tradicional, moderna i postmoderna. Activitat 3 Pàg. 267, Acts. 1 a 5

Identificar en un mapa grups de llengües que es parlen al territori europeu. Activitat 4 Pàg. 271, Acts. 4 i 5

Caracteritzar els canvis que s’han produït en la societat espanyola en les últimes dècades. Activitat 5 Pàg. 273, Act. 3

Analitzar els aspectes positius i negatius de la cultura de masses i de consum. Activitat 6

47

7. AVALUACIÓ7.D CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Avaluació Inicial: Valorarem els coneixements previs que es tenen sobre cada un dels aspectes avaluats establint si:

Són suficients.

Es deuen millorar.

Es desconeixen.

Avaluació Contínua: Descobrirem el grau de consolidació de cada un dels continguts mínims exigibles i indicarem en la taula individual si:

Està consolidat.

Es mostren dificultats en el seu consolidació.

No està consolidat.

Avaluació Final: Determinarem el grau de consecució dels aprenentatges de cada alumne a partir de les activitats de la prova d'avaluació i dels altres instruments avaluatius proposats i establirem si cada un d'aquests aprenentatges:

Està consolidat.

Necessita encara ser reforçat.

L'aprenentatge no s'ha aconseguit.

48

7. AVALUACIÓ7.E ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓ: SEGON CURS

TEMA 1

Activitat de Reforç 1: conéixer la biografia de Mahoma. Activitat de Reforç 2: conéixer la xaria i dels cinc pilars de l'Islam. Activitat de Reforç 3: identificar les zones per les quals es va estendre l'Islam. Activitat de Reforç 4: estudiar la conquista islàmica de la Península. Activitat de Reforç 5: perioditzar les etapes històriques del domini musulmà des del 929 fins al regne nassarita de

Granada. Activitat d’Ampliació 1: conèixer l'economia i la societat a l’Al-Andalus. Activitat d’Ampliació 2: conéixer la cultura islàmica en les terres d’Al-Àndalus. Activitat d’Ampliació 3: estudiar una manifestació artística d’Al-Àndalus.

TEMA 2

Activitat de Reforç 1: conèixer els factors que van originar el feudalisme. Activitat de Reforç 2: definir conceptes de l'organització de la societat feudal. Activitat de Reforç 4: reconéixer les atribucions exclusives del rei en el feudalisme. Activitat de Reforç 6: conéixer la situació de les dones a l'Edat Mitjana. Activitat d’Ampliació 1: reconéixer els emplaçaments dels castells i la seva funcionalitat. Activitat de Reforç 3: explicar les activitats de la vida quotidiana dels pagesos. Activitat de Reforç 5: reconéixer la rellevància de l'Església a l'Edat Mitjana. Activitat de Reforç 2: conéixer les característiques de la vida als monestirs medievals. Activitat d’Ampliació 2: identificar els elements arquitectònics romànics. Activitat de Reforç 7: analitzar una pintura romànica.

TEMA 3

Activitat de Reforç 1: conéixer els canvis que es van produir a l’Europa occidental després de l'expansió agrària que es va iniciar a partir del segle XI.

Activitat de Reforç 3: identificar les característiques de la ciutat medieval. Activitat de Reforç 2: identificar les característiques del treball artesanal i es valorar la funció que exercien els gremis a

les ciutats. Activitat d’Ampliació 1: tenir coneixement dels efectes de la pesta negra. Activitat de Reforç 4: valorar com la burgesia va contribuir a consolidar el poder real. Activitat de Reforç 5: esquematitzar les causes de la crisi de la baixa Edat Mitjana. Activitat d’Ampliació 2: identificar les catedrals gòtiques. Activitat d’Ampliació 3: identificar les característiques de la pintura gòtica.

TEMA 4

Activitat de Reforç 1: localitzar els regnes cristians occidentals. Activitat de Reforç 2: estudiar l'evolució dels primers comtats i els regnes pirinencs. Activitat de Reforç 3: identificar les conquistes protagonitzades pels reis i nobles castellans. Activitat de Reforç 4: identificar els diferents tipus de repoblació. Activitat de Reforç 5: identificar les localitats que van florir al llarg del Camí de Sant Jaume. Activitat d’Ampliació 1: identificar les influències culturals del Camí de Sant Jaume.

49

Activitat de Reforç 6: reconéixer les cultures que van conviure a la Península. Activitat d’Ampliació 2: conéixer la figura de Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador.

TEMA 5

Activitat de Reforç 1: identificar els reis que van consolidar cada un dels regnes hispànics. Activitat de Reforç 3: conéixer la manera en que es va portar a terme la repoblació. Activitat de Reforç 2: reconéixer les funcions de les institucions de govern. Activitat de Reforç 4: identificar les bases econòmiques del regne de Castella i de la Corona d'Aragó. Activitat de Reforç 5: estudiar el malestar social provocat per la crisi. Activitat de Reforç 6: reconéixer les principals manifestacions artístiques del romànic de la Península. Activitat d’Ampliació 1: estudiar la guerra civil entre Pere I i Enric de Trastàmara. Activitat d’Ampliació 2: analitzar l'arquitectura gòtica a la Corona d’Aragó.

TEMA 6

Activitat de Reforç 1: conéixer les innovacions tècniques introduïdes pels musulmans en l'agricultura. Activitat de Reforç 2 i Activitat d’Ampliació 1: conéixer les diferents etapes de la reconquista de les terres valencianes. Activitat de Reforç 4: conéixer els poders i les facultats de les institucions del regne de València. Activitat de Reforç 3: conéixer el procés de repoblació cristiana de les terres valencianes. Activitat de Reforç 5: reflexionar sobre l'impacte que la conquista cristiana va tenir per als mudèjars de les terres

valencianes. Activitat de Reforç 6: analitzar l'expansió econòmica del regne de València al segle XV. Activitat d’Ampliació 2: preparar informació sobre l'art gòtic en el regne de València

TEMA 7

Activitat de Reforç 1: reconéixer els factors que van permetre la recuperació europea durant el segle XV. Activitat de Reforç 7: reconéixer les característiques del pensament humanista. Activitat d’Ampliació 1: estudiar la biografia de Gutenberg. Activitat d’Ampliació 2: consultar informació sobre el pensament humanista comentant un text de Pico della Mirandolla. Activitat de Reforç 2: diferenciar les característiques de les noves doctrines sorgides amb la Reforma religiosa. Activitat de Reforç 3: reconéixer les principals línies d'actuació de la Contrareforma. Activitat de Reforç 4: reconéixer les obres d’art renaixentistes. Activitat de Reforç 5: identificar els principals arquitectes del període renaixentista. Activitat d’Ampliació 3: conéixer un dels genis del Renaixement, Leonardo da Vinci. Activitat de Reforç 6: treballar els trets característics del Cinquecento.

TEMA 8

Activitat de Reforç 2:conéixer la política d'unificació dels Reis catòlics. Activitat de Reforç 4: consolidar l'estudi de la política exterior dels Reis catòlics. Activitat de Reforç 3: identificar les institucions de la monarquia autoritària. Activitat de Reforç 5: treballar la unificació religiosa imposada pels Reis Catòlics. Activitat de Reforç 1: reconéixer l'organització social de Castella i d'Aragó sota els Reis Catòlics. Activitat de Reforç 6: reconéixer les activitats econòmiques de la Corona de Castella i la Corona d’Aragó. Activitat d’Ampliació 1: conéixer els tres estils de l'arquitectura del Renaixement espanyol. Activitat d’Ampliació 2: aprofundir les característiques de l'escultura renaixentista espanyola. Activitat d’Ampliació 3: analitzar les obres del Greco.

TEMA 9

50

Activitat d’Ampliació 2: assabentar-se dels nous instruments i embarcacions que van fer possible la navegació a gran escala.

-Activitat de Reforç 2: conéixer les rutes de les expedicions castellanes durant els segles XV i XVI. Activitat d’Ampliació 3: indicar les rutes i les expedicions dels Quatre viatges de Cristòfor Colom -Activitat de Reforç 1: explicar els coneixements geogràfics de Colom i els seus errors. -Activitat de Reforç 3: reconéixer les característiques de les civilitzacions asteca, maia i inca. -Activitat d’Ampliació 1: reconéixer la cultura i civilització maia. Activitat de Reforç 4: estudiar l'organització institucional de l'Imperi americà. Activitat de Reforç 5: conéixer els sistemes d'explotació dels recursos americans i el nou comerç sorgit entre Castella i

Amèrica.

TEMA 10

Activitat de Reforç 3: reconéixer els territoris que conformaven l'Imperi universal de Carles I i els conflictes exteriors en què va participar el monarca.

Activitat d’Ampliació 1: identificar les característiques de la revolta de les Comunitats. Activitat de Reforç 1: identificar els conflictes exteriors durant el regnat de Felip II. Activitat de Reforç 3: reconéixer el concepte d'Imperi hispànic durant el regnat de Felip II. Activitat de Reforç 2: identificar les causes que expliquen les característiques de l'economia hispànica el segle XVI. Activitat de Reforç 4: identificar els principals focus demogràfics del segle XVI. Activitat de Reforç 3: reconéixer les característiques de les ciutats durant l'època dels Àustria. Activitat de Reforç 5: identificar els principals esdeveniments dels Àustria menors. Activitat d’Ampliació 2: conéixer les mesures polítiques i econòmiques del valido de Felip IV. Activitat de Reforç 6: identificar les causes de la crisi del segle XVII. Activitat de Reforç 7: reconéixer els problemes socials que existeixen en els regnes hispànics al segle XVII.

TEMA 11

Activitat de Reforç 1: conéixer les transformacions que es van produir a l'economia europea al llarg del segle XVII. Activitat de Reforç 2: reconéixer els canvis polítics, territorials i religiosos que es van produir a Europa després de la Pau

de Westfàlia. Activitat de Reforç 3: identificar les aportacions realitzades per alguns dels científics que van protagonitzar la revolució

científica del segle XVII. Activitat de Reforç 4: analitzar la nova mentalitat de l'art Barroc i les seues característiques. Activitat d’Ampliació 1: estudiar l’obra arquitectònica i escultòrica de Bernini. Activitat de Reforç 5: identificar les característiques de la pintura barroca i les diferents escoles. Activitat de Reforç 6: identificar els principals arquitectes, pintors i escultors del Barroc espanyol. Activitat d’Ampliació 2: conéixer la vida i l’obra de Diego Velázquez.

TEMA 12

Activitat de Reforç 1: conéixer la relació que van mantenir les institucions del Regne de València amb els monarques de la casa d'Àustria durant els segles XVI i XVII.

Activitat de Reforç 3: analitzar el desenvolupament de la revolta de Germanies. Activitat de Reforç 2: analitzar les causes del sorgiment del sentiment popular antimudèjar a les terres del Regne de

València. Activitat de Reforç 5: conéixer la producció agrícola en els segles XVI-XVII. Activitat d’Ampliació 1: aprofundir en el coneixement de l’expulsió dels moriscos. Activitat de Reforç 4: conéixer l’art barroc valencià. Activitat de Reforç 6: aprofundir en el coneixement de l'obra dels artistes Joan de Juanes i Josep de Ribera. Activitat d’Ampliació 2: obtener informació sobre la pintura renaixentista valenciana.

51

TEMA 13

Activitat de Reforç 1: aprendre distribució desigual de la població en el planeta i el càlcul de la densitat demogràfica. Activitat de Reforç 4: aprofundir en el coneixement de les taxes i indicadors que s'utilitzen en demografia per a l'estudi

de la població. Activitat de Reforç 3: conéixer l'evolució de les taxes de natalitat i mortalitat des del segle XVII fins a l'actualitat i

l'assimilació de la teoria de la transició demogràfica. Activitat de Reforç 2: identificar la desigual situació demogràfica que existeix en l’actualitat entre els països rics i els

països pobres. Activitat de Reforç 6: afermar els conceptes relacionats amb els moviments migratoris i les seues conseqüències. Activitat de Reforç 5: conéixer l'estructura demogràfica segons l'edat i el sexe. Activitat d’Ampliació 2: analitzar les diferents piràmides d'edats de tres països econòmicament i socialment dispars. Activitat de Reforç 7: diferenciar entre població activa i no activa. Activitat d’Ampliació 1: conéixer l'actual situació d'atur a Espanya.

TEMA 14

Activitat de Reforç 3: conéixer la distribució de la població en el territori espanyol i a la Comunitat Valenciana. Activitat de Reforç 1: conéiser l'evolució de la població espanyola. Activitat de Reforç 2: conéixer conceptes bàsics demogràfics fonamentals per caracteritzar la població espanyola. Activitat de Reforç 6: conéixer les fases i els tipus d'emigració de la història d'Espanya en els segles XIX i XX. Activitat d’Ampliació 2: conéixer la immigració a Espanya. Activitat de Reforç 5: conéixer els conceptes claus del món sociolaboral espanyol. Activitat d’Ampliació 1: conéixer la Llei d'Igualtat. Activitat de Reforç 4: identificar la piràmide d'edat d'Espanya i la informació que proporciona. Activitat d’Ampliació 2: conéixer la immigració a Espanya. Activitat d’Ampliació 3: conéixer la distribució de la població en el territori de la Comunitat Valenciana.

TEMA 15

Activitat de Reforç 1: identificar les diferents funcions que pot assumir una ciutat. Activitat de Reforç 4: reconéixer la jerarquització de ciutats en funció de l'àmbit d'influència. Activitat de Reforç 2: conéixer els trets característics de les ciutats dels països desenvolupats comparant-les amb les dels

països en via de desenvolupament. Activitat de Reforç 5: entendre el concepte de la ciutat com a ecosistema humà. Activitat d’Ampliació 2: descriure la gestió de residus. Activitat de Reforç 3: caracteritzar les ciutats romana i medieval com a models diferenciats de ciutat preindustrial. Activitat de Reforç 6: classificar les ciutats del sistema urbà espanyol. Activitat d’Ampliació 1: conéixer l'evolució urbana de València.

TEMA 16

Activitat de Reforç 1: conéixer les característiques i els trets que conformen una organització social. Activitat de Reforç 2: identificar les característiques de les societats tradicional, moderna i postmoderna. Activitat d’Ampliació 1: conéixer el concepte de globalització. Activitat de Reforç 3: analitzar els trets característics de la diversitat lingüística del món de hui. Activitat d’Ampliació 2: conéixer la diversitat cultural i la Convenció que la Unesco ha proposat per promoure’l. Activitat de Reforç 4: aprofundir en el coneixement del model social europeu. Activitat de Reforç 5: aprofundir en l’anàlisi de la societat valenciana Activitat de Reforç 6: comprendre el procés d'integració.

52

7. AVALUACIÓ7.F AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'ENSENYAMENT I APRENENTATGE

Adequació del planificat: Farem un seguiment de la pràctica docent per avaluar en quina mesura es duen a terme les activitats d'ensenyament i aprenentatge en els terminis establerts i els resultats que s'aconsegueixen. L'objectiu hauria de ser corregir les previsions que no s'ajusten a la realitat i modificar el procés d'implementació de les tasques programades quan no s'aconsegueixen els resultats volguts.

Resultats acadèmics: Haurem de tenir en compte que els resultats acadèmics de cada alumne no poden valorar-se exclusivament amb criteris estandaritzats sinó tenint en compte les característiques individuals de cada alumne i el context social i cultural en el que es desenvolupa el procés d'aprenentatge.

Suports: Tant a nivell de cada classe com a nivell de cicle i d'escola, els recursos educatius hauran d’estructurar-se en funció dels problemes que es vagen detectant en el desenvolupament dels processos d'ensenyament-aprenentatge, redistribuint l'ús de mitjans disponibles per recolzar els alumnes i/o els grups que ho requereixen.

53

8. MESURES D'ATENCIÓ A L'ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA

Hauran de diferenciar-se els alumnes que requereixen necessitats específiques de suport educatiu en funció de les seues particularitats, que poden agrupar-se en aquests tres àmbits:

– En primer lloc, hauran de cobrir-se les necessitats educatives especials.

– En segon lloc, es tindran en compte aquells casos que representen una incorporació tardana al Sistema Educatiu.

– En tercer lloc, haurà de posar-se una atenció especial a aquells alumnes que disposen d'unes altes capacitats intel·lectuals.

Convé assenyalar que l'atenció a aquests tres grups d'alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu no ha de desvirtuar el que ha de ser la intenció fonamental del centre educatiu en general i de cada curs en particular, que persegueix l'educació integral de tots els alumnes i que es materialitza en la necessària integració de tot l'alumnat.

L'orientació és una activitat educativa amb diferents àmbits o dimensions. Per un costat, es dirigeix a la millora dels processos d'ensenyament i, en particular a l'adaptació de la resposta escolar a la diversitat de necessitats de l'alumnat; per un altre, es dirigeix a garantir el desenvolupament de les capacitats que faciliten la maduresa dels alumnes i de les alumnes, i que els permeten adquirir una progressiva autonomia cognitiva, personal i social al llarg de l'Educació Secundària Obligatòria.

En els instruments de planificació institucional hauran d’establir-se els mecanismes necessaris per facilitar una resposta adequada a les necessitats educatives de l'alumnat. Aquestes respostes poden ser de dos tipus:

– Les respostes de tipus curricular, que es concreten en l'elaboració, desenvolupament i avaluació de les adaptacions curriculars amb diferents graus de significació.

– Les respostes organitzatives, que tenen a veure amb l'organització dels recursos humans i materials del centre per atendre a aquest alumnat i amb la planificació de les mesures educatives més adequades.

L'Orientació Educativa s'organitza en tres nivells que van des de l'acció tutorial, desenvolupada a l'aula, i les tasques orientadores que realitzen els Departaments d'Orientació, fins a les actuacions complementàries dels equips de suport extern. Encara que cada un d'aquests nivells té funcions específiques, es complementen entre si, donat que comparteixen la mateixa finalitat i objectius generals comuns: la personalització de l'educació i la contribució al desenvolupament dels objectius establerts en aquesta etapa educativa.

La intervenció educativa ha de contemplar com principi la diversitat de l'alumnat, entenent que d'aquesta manera es garanteix el desenvolupament de tots ells a la vegada que una atenció personalitzada en funció de les necessitats de cada un.

Perquè l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu al que es refereix l'article 71 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, puga assolir el màxim desenvolupament de les seues capacitats personals i els objectius de l'etapa, s'establiran les mesures curriculars i organitzatives oportunes que asseguren el seu adequat progrés.

Es podran prendre mesures de reforç com el suport en el grup ordinari, els agrupaments flexibles o les adaptacions del currículum. Aquestes adaptacions es realitzaran buscant el màxim desenvolupament possible de les competències bàsiques.

Quan els alumnes presenten greus carències en la llengua d'escolarització del centre, rebran una atenció específica que serà, en tot cas, simultània a la seua escolarització en els grups ordinaris, amb els que compartiran el major temps possible de l'horari setmanal.

Els qui presenten un desfasament en el seu nivell de competència curricular de més d'un curs, podran ser escolaritzats en el curs inferior al que els correspondria per edat. Per a aquest alumnat s'adoptaran les mesures de reforç necessàries que faciliten la seua integració escolar i la recuperació del seu desfasament i li permeten continuar amb aprofitament els seus

54

estudis. En el cas de superar aquest desfasament, s'incorporaran al grup corresponent a la seua edat.

L'acció tutorial està lligada a una visió integral de l'educació, la finalitat de la qual és la formació de persones que, a més a més de disposar de coneixements, desenvolupen el conjunt de les seues potencialitats i sàpiguen desenvolupar-se en el món actual.

El Pla d'Acció Tutorial tendirà a afavorir el seguiment personalitzat del procés d'aprenentatge de l'alumnat i establirà mesures que permeten mantenir una comunicació fluida amb les famílies, tant amb la finalitat d'intercanviar informacions sobre aquells aspectes que puguen resultar rellevants per millorar el procés d'aprenentatge dels alumnes, com per orientar-los i promoure la seua cooperació.

Així mateix, assegurarà la coherència educativa en el desenvolupament de les programacions mitjançant procediments de coordinació de l'equip educatiu que permeten adoptar acords sobre l'avaluació i sobre les mesures que han de posar-se en marxa per donar resposta a les necessitats detectades.

Els principis que regeixen l'orientació i l'acció tutorial es concreten en els següents objectius:

a) Facilitar la integració dels alumnes en el seu grup i en el conjunt de la dinàmica del centre educatiu.

b) Potenciar l'esforç individual i la faena en equip.

c) Afavorir els processos de maduresa personal, de desenvolupament de la pròpia identitat i sistema de valors; i la progressiva presa de decisions.

d) Proporcionar als alumnes una orientació educativa adequada, conforme a les aptituds, necessitats i interessos dels mateixos, a través d'una actuació tutorial individualitzada i planificada.

i) Efectuar un seguiment global de l'aprenentatge dels alumnes per detectar dificultats i necessitats especials i recórrer als suports o activitats adequades.

f) Promoure el desenvolupament d'habilitats socials bàsiques, fomentant activitats de cooperació i solidaritat amb els altres i aprenent a resoldre pacíficament els conflictes entre iguals.

g) Afavorir processos de millora educativa a través de la programació d'activitats formatives per part dels equips docents, i la coordinació amb l'equip de suport, realitzant les adaptacions curriculars necessàries.

h) Contribuir a l'adequada interacció entre els integrants de la comunitat educativa i establir els vincles de col·laboració, suport i assessorament amb les famílies per a l'assoliment d'un desenvolupament integral dels seus fills i filles.

55

9. FOMENT DE LA LECTURA

Els objectius del nostre projecte per a l'Educació Secundària:

– Potenciar el gust per la lectura i les habilitats de lectoescriptura des de la certesa que són el pilar de qualsevol aprenentatge significatiu.

– Sumar i coordinar els esforços de les diferents àrees curriculars i de les famílies, per fer possible el propòsit esmentat.

– Dissenyar estratègies d'intervenció, que es tradueixin en propostes lúdiques i participatives la posada en marxa de les quals comprometi tota la comunitat escolar (professors, alumnat i pares).

– Harmonitzar el pla de lectura amb el nivell de cada curs o grup i integrar-lo en la dinàmica quotidiana del centre.

– Crear ambients que afavoreixin el desig de llegir i ajudin a concebre la lectura com una activitat agradable.

– Presentar la lectura i l'escriptura com a fonts de coneixement i d'enriquiment lingüístic i personal, indispensables en la “societat de la informació”.

– Suscitar l'afició per la lectura mitjançant una selecció d'obres adequades al nivell formatiu, tenint en compte les preferències i els interessos dels estudiants.

– Desenvolupar el gust per llegir de forma expressiva i dramatitzada.

– Estimular l'elaboració pròpia de textos mitjançant la lectura comprensiva de models, i l'interès per compartir i comentar les creacions individuals.

– Promoure la sensibilitat, la imaginació, la creativitat i les habilitats crítiques i interpretatives des d'enfocaments individuals, que parteixin d'un diàleg obert amb les obres i amb els altres lectors.

– Incentivar reflexions argumentades i coherents sobre la forma i el tema de les lectures, que serveixin per definir visions personals que respectin una base textual.

– Suscitar l'anàlisi i la vivència estètica de les manifestacions literàries.

– Fomentar l'ús de la biblioteca i de l'aula d'informàtica com a espais privilegiats d'aprenentatge i gaudi.

– Activar biblioteques d'aula gestionades pels alumnes, amb la intenció d'enfortir vincles de complicitat i diàleg a partir de les seves experiències de lectura.

– Impulsar l’ús productiu de les TIC, que permeti localitzar i seleccionar dades i informacions de manera àgil i eficient, emprant les noves tecnologies com a instruments de motivació, de comunicació i d'accés a la lectura.

Metodologia per a l'ensenyament i l'aprenentatge de la lectura

1. el desenvolupament i la consolidació d'hàbits de lectura

Un bon pla de lectura ha d’assentar-se sobre uns postulats que en vertebrin el disseny i la posada en marxa. És a dir: de quina manera orientem el foment de la lectura a l'ESO, quines peculiaritats i actituds dels mediadors caldria potenciar en aquests cursos, quins inconvenients hi podem trobar, quines lectures seleccionarem per canalitzar els nostres objectius, quines línies mestres defineixen un programa d'actuació viable i quines altres iniciatives poden entorpir-lo.

1.1. El foment de la lectura a l’ESO

Partim de la base que al llarg de l'Educació Primària s'ha anat transmetent el gust per llegir, i que els alumnes comencen la nova etapa dominant les competències funcionals associades a operacions cognitives i els automatismes elementals o ineludibles a l'hora de descodificar textos que responguin al seu nivell formatiu, sense grans dificultats. Naturalment, és una presumpció que engloba la generalitat dels alumnes i que no implica desatendre aquells que tinguin habilitats de lectura per sota de la mitjana, sinó millorar-les mitjançant accions específiques encaminades a superar carències. Com és lògic, un gran esforç contraria la curiositat per obrir qualsevol llibre, per fascinant que sembli. En aquest sentit, podem servir-nos de lectures tutelades que permetin comentar i afrontar les dificultats més urgents.

A grans trets, ens mou el propòsit d'estimular i consolidar la motivació per llegir en els estudiants de l'ESO, mitjançant procediments creatius i lúdics que els convidin a participar-hi activament, perquè entenguin la lectura com una vivència, 56

com un esperó per compartir els seus gustos i inclinacions, les seves experiències amb els llibres, i perquè s'acostin a altres realitats diferents a la seva mentre reflexionen sobre els interrogants i les inquietuds que els suscitin. L’objectiu final és col·laborar en la formació de lectors autònoms i prevenir que aquesta tasca s'aculli com una obligació escolar, com un capritx de professors ben intencionats que a la vegada neguen i reconeixen els punts de vista i les preferències dels seus alumnes. Per això, ens decantem per estratègies obertes i variades, que s'adaptin a diferents aptituds de lectura i que tinguin en compte la diversitat dels grups.

Així mateix, el fet de treballar amb nois que ja dominen la mecànica lectora ens obliga a incidir en la disposició comprensiva, en la capacitat d'analitzar i extreure informacions, de jerarquitzar-les i relacionar-les segons l'aspecte que es vulgui ressaltar, d'argumentar opinions, de saber matisar-les considerant les visions alienes i mantenint una actitud dialogant amb els escrits, que no en contradigui la base textual, etc. D'aquí el valor que atorguem a parlar de les lectures en debats o fòrums de discussió i, fins i tot, a repassar-les creativament, perquè la comprensió es derivi i es reforci amb el joc interactiu. D’aquesta manera esperem fusionar la lectura comprensiva i la lectura agradable en una dinàmica, en què totes dues es retroalimentin. Tampoc no oblidem la importància que té, en tot aquest procés, impulsar i guiar recerques complementàries, és a dir, la pràctica orientada a localitzar i seleccionar informacions en biblioteques (del centre o de la localitat) i a Internet, que serveixin per aprofundir i amenitzar les lectures. L'atracció per les TIC i la predisposició al joc són els nostres aliats en el moment de presentar aquestes activitats com una aventura o una exploració detectivesca.

1.2. La figura del mediador a l'ESO

Un desenvolupament òptim del projecte de lectura exigeix que els docents de l'ESO actuïn de mediadors. Hi ha nombroses característiques individuals que poden facilitar aquesta labor. Per exemple:

– Conéixer la psicologia i la conducta dels escolars.

– Ser un lector entusiasta, a més a més d'un bon coneixedor de la literatura juvenil, per poder orientar en l'elecció de lectures.

– Compartir el plaer de la lectura i aplegar el màxim de recursos didàctics, tant individuals com materials.

– Tenir clar que l’objectiu és ajudar a formar “lectors” autònoms i estables, no “llegidors” que només s'acostin als llibres per cobrir exigències formatives.

– No tenir prejudicis esteticistes sobre els tipus d'obres que més atreguin els alumnes i saber despertar la seva curiositat sense prefixar lectures per endavant.

– Saber adaptar les propostes perquè la majoria del grup no es desanimi.

– Mostrar-se receptiu als valors que es desprenen dels textos, per promoure la reflexió conjunta i l'esperit crític.

– Fomentar la participació per mitjà d'estratègies lúdiques, que activin la imaginació dels nois, i intentar que superin la timidesa i la por al ridícul.

– Ser capaç de potenciar comprensivament les expectatives que generin les obres i les informacions prèvies de què es disposin sobre ficcions semblants.

– No tendir a l'asseveració “irrebatible”, que reprimeixi la creativitat dels nois, i interessar-se per les seves interpretacions individuals (encara que resultin insòlites).

– Tenir paciència per reformular, sempre que sigui necessari, aclariments i instruccions, i buscar la complicitat d'alguns estudiants per aconseguir-ho.

– Disposar de coneixements per utilitzar les TIC amb intencionalitat educativa.

Si respon a aquest perfil, el mediador pot emprendre accions que redundin en la concepció de la lectura com a vivència. Al·ludim a accions senzilles com les següents:

– Llegir en veu alta fragments unitaris que combinin l'aventura, el misteri i el suspens, perquè la història atrapi els alumnes; no ser reticents quan es tracti d’admetre llurs “formes de llegir”, i obrir un col·loqui sobre l'argument.

– Participar en l'evocació de lectures infantils i juvenils segons l’esquema clàssic de plantejament, nus i desenllaç, que es tanqui amb comentaris que donin un sentit especial a la història explicada.

– Relacionar les lectures citades amb espais i moments vitals. Per exemple: “Vaig llegir tal o tal llibre un estiu al costat del mar; quan començava a sortir amb la meva colla; escoltant música a la meva habitació, etc.”.

– Comentar que, per a molts lectors, revisar la seva biblioteca és emprendre una mena de viatge pel seu passat, perquè cada llibre els porta records diferents.

57

– Parlar d'aquells moments en què un amic o un familiar ens deixa un llibre i creiem endevinar els seus gustos o la seva manera de ser, a mesura que avancem la lectura, sense deixar de pensar en les raons que l’han dut a prestar-nos-el, “(en) els senyals de fraternitat” (Daniel Pennac).

– Rememorar emocions que hem tingut amb determinades lectures. Per exemple, la contradicció entre “l'ànsia” de conéixer el final d'un obra que ens agrada molt i la “tristesa” de veure que ja s'acaba.

– Descriure l'encant de l'anticipació que experimentem quan ens regalen un llibre i n’ajornem la lectura i imaginem quina història llegirem, o l'agradable sensació de fullejar-ne les pàgines i sentir l’olor de tinta fresca.

1.3. Disseny de línies generals d’actuació

Encara que el pla de lectura sigui, amb més o menys intensitat, responsabilitat de tot l'equip docent d'ESO, és oportú designar un coordinador que aglutini esforços i sigui capaç d'articular les diverses accions que s'emprenguin referent a això. Seria idoni que fos algú especialment interessat en el foment i el desenvolupament d'hàbits de lectura i que, a més a més, tingués un bagatge de coneixements suficient i ampli sobre tècniques d’animació a la lectura, biblioteconomia i documentació. El seu paper és essencial, ja que s’ha de responsabilitzar de les funcions següents:

– Conéixer les necessitats de formació del professorat i sondejar recursos accessibles per donar-los una resposta diligent.

– Elaborar una llista dels materials didàctics que ha d’oferir una biblioteca ben equipada a partir dels suggeriments que reculli.

– Coordinar iniciatives dels responsables de la biblioteca, de l'aula d'informàtica i de la resta de professors, que activin i dinamitzin l'ús d'aquests espais.

– Organitzar un equip integrat pels membres de les diferents àrees curriculars, per programar un pla de lectura que prevegi tant a les llacunes i potencialitats detectades com les competències dels seus destinataris.

– Distribuir i recopilar tots aquells instruments d'anàlisi o qüestionaris que serveixin per incentivar i avaluar el projecte de lectura amb vista a determinar, al costat de l'equip docent, mesures correctores.

– Convocar reunions de programació i seguiment del pla, on es concretin des dels horaris, els mitjans i els espais que exigeix cada proposta, fins a la selecció de lectures apropiades a les característiques de cada curs.

– Convertir-se en una figura de referència per al conjunt de la comunitat educativa implicada en el pla (tutors, professors, bibliotecaris, alumnes, pares, etc.)

En les primeres reunions sobre el projecte, el coordinador i els professors poden esbossar un pla estructurat en dues etapes, perquè progressi en funció de les aptituds i els hàbits de lectura que els alumnes vagin interioritzant i consolidant. A continuació resumim un possible pla que es pot dur a terme:

a) A l'inici de cada curs, i especialment al Primer Cicle d’ESO, és imprescindible descobrir les habilitats de lectura que dominen els estudiants i la relació que mantenen amb els llibres, per tal d’incidir en les seves possibles mancances. Com és natural als primers cursos d’ESO, disposaran d'esquemes mentals bàsics, molt pròxims a un clixé, i amb prou feines hauran desenvolupat les estratègies que asseguren una lectura personal, crítica i comprensiva. Per tant, el nostre primer objectiu serà reforçar les habilitats que demostrin i presentar-los el pla de lectura com una oportunitat per divertir-se mitjançant el coneixement de ficcions i de personatges creats per a “adults”, que deixen enrere la infància. Als preadolescents els encanta sentir que se'ls tracta com a persones “grans”. Comentar-los amb certa complicitat que ens esperen, per exemple, històries de terror, crims estranys de resolució complexa, aventures de tota mena que tenen lloc a països llunyans o viatges en vaixells de terribles pirates que busquen un tresor amagat, pot ser un bon començament.

Després, orientarem l'elecció de les obres segons les seves preferències, necessitats formatives i capacitats. Així, establirem diversos nivells per atendre diferents ritmes d'aprenentatge i per no descuidar els que es mostrin reticents a obrir un llibre o els que tinguin més dificultats a l’hora de llegir. Evidentment, tindrem en compte que els alumnes d'aquestes edats se senten atrets per l'aventura, el misteri, els relats d'intriga o policíacs, i poden divertir-se amb històries que barregin l'humor i la fantasia o acostar-se als “clàssics adaptats”, sempre que els arguments continguin algun dels ingredients esmentats. Les ficcions es decantaran per l'acció dinàmica, oferiran dades concretes que evitin la vaguetat, els desenllaços sovint seran sorprenents, i els protagonistes es definiran per trets molt marcats que els faran especials entre l'elenc de personatges.

b) Si al Primer Cicle de l’ESO era imprescindible que els alumnes se sentissin motivats per llegir a partir de l'estímul d'habilitats comprensives bàsiques des de les quals poguessin dur a terme lectures més fluides i personals, durant el Segon Cicle s'imposa treballar més l'autonomia i el pensament crític. El nostre afany serà que els alumnes acabin sent capaços d'aprofundir les obres des d'una comprensió global que no se sustenti només en l'argument, i que dominin les

58

tècniques elementals que els permetin la detecció i el processament d'informacions concretes dels textos, distingint les rellevants de les secundàries, i també les altres fonts accessibles, com la biblioteca del centre o Internet. Tot plegat ens obliga a treballar l'elaboració d'interpretacions personals en l’origen de les quals s'apreciï un diàleg obert tant amb els escrits com amb altres lectors. Així doncs, la capacitat de reflexionar lògicament i ordenadament sobre la forma i el tema de les lectures, per tal consolidar opinions que superin la simple dicotomia “m'agrada / no m’agrada”, i redundi en un bon coneixement de gèneres i recursos literaris, ha de ser l’objectiu central.

En resum, la lectura ha de ser concebuda com a vehicle d'accés i de reelaboració d'informacions, pel seu caràcter d'eix transversal o mitjà per adquirir tota mena de coneixements, i com a finalitat en si mateixa o font de plaer buscada de manera voluntària i lliure, que contribueixi al reforç d'aptituds cognitives.

En les reunions inicials també s’hi poden explicitar actituds o estratègies que frustrin la veritable finalitat del pla de lectura, per mirar de prevenir-les. A tall d’exemple, mirarem de no defugir els errors següents:

– Presentar a l'alumnat el projecte de lectura com una obligació ineludible o com una assignatura més.

– Que les pràctiques o activitats que es planifiquin per al foment de la lectura impliquin sancions o premis.

– Seleccionar llibres deixant de banda els gustos, els interessos i les capacitats dels destinataris.

– Desatendre els alumnes desmotivats o amb competències de lectura menys afermades i centrar-nos exclusivament en els més receptius.

– Esperar que el pla de lectura tingui resultats immediats i espectaculars.

– Oblidar que les propostes de lectura que es facin a l'aula han de fomentar la cooperació de tot el grup.

– Que les activitats lúdiques i participatives trastornin la dinàmica del centre.

– Que la concepció lúdica i participativa se circumscrigui a les activitats prèvies de motivació, per adoptar pautes més acadèmiques a l’hora de treballar la comprensió i la interpretació, i refreni així l'intercanvi obert d'opinions personals i comentaris informals.

– Que les iniciatives i accions concebudes per dinamitzar el projecte de lectura tinguin un caràcter obligatori.

– Treballar sobre fragments que no tinguin unitat, és a dir, que tinguin un sentit excessivament vague o equívoc fora del context global de l'obra.

– Que els actes que se centrin en el llibre com a objecte portin a descuidar la veritable intenció del pla: l'estímul o el reforç de competències i hàbits lectors.

2. Altres aspectes de rellevància

2.1. Els ambients de lectura

La configuració d'ambients que afavoreixin la lectura és essencial perquè el pla de lectura es desenvolupi convenientment. En aquest sentit, l’atenció se centra en els espais, el temps, les accions i les vivències dels qui intervenen en les pràctiques, i en les iniciatives que s'organitzin. Tot i que és una qüestió complexa, destaquem uns quants aspectes que cal tenir especialment en compte:

a) S'ha de reconéixer que, sovint, la distribució de les aules de secundària no facilita les tasques en grup ni la comunicació entre els estudiants, ni tampoc la formació de grups cohesionats els membres dels quals puguin treballar frec a frec i col·laborar en la consecució d’il·lusions i metes, i alhora desenvolupar la seva autonomia personal mitjançant la interacció cooperativa. Els pupitres alineats de dos en dos afavoreixen, com a màxim, el treball per parelles. Per això, i sempre que sigui possible, mirarem de modificar la disposició espacial, ideada per a classes magistrals, en què el mestre o docent actua d'emissor i els nois de receptors més o menys passius. En les activitats que fem a l'aula és fàcil trencar aquesta dinàmica tradicional per mitjà de petits canvis com els que destaquem a continuació:

– Ajuntarem les taules perquè els alumnes puguin treballar còmodament en grups de quatre persones.

– Planificarem debats o llibrefòrums, en què els alumnes seguin en rotllana a l’aula per tal que l'intercanvi d'opinions guanyi vivacitat i sigui més àgil i participatiu, i perquè s’eviti que les intervencions sempre pivotin sobre la figura del moderador o docent. D'aquesta manera, els alumnes es comunicaran i sospesaran les seves impressions o punts de vista amb més confiança i, fins i tot, amb força més complicitat. Aquesta estratègia obeeix a una certesa: en l'intercanvi d’experiències de lectura “el gaudi personal sobrepassa la subjectivitat, i el comentari es converteix en canal d'expressió per compartir (...) l'experiència de lectura amb altres receptors” (Antonio Mendoza Fillola).

– Organitzar dramatitzacions en semicercle per ampliar l'espai de la representació i escurçar la distància entre els qui actuen i els qui miren, amb la intenció que tots es converteixin en “participants” i puguin, fins i tot, intercanviar els

59

seus rols. D’aquesta manera estarem més pròxims a l'assaig dramàtic lliure que de la metòdica posada en escena, i aconseguirem que l'activitat es visqui com un procés de creació i recreació conjunt i obert.

b) També volem que els alumnes afirmin el seu protagonisme implicant-se en la configuració dels espais. De la mateixa manera que en aquestes edats comencen a decorar la seva habitació segons els seus gustos i interessos amb dibuixos, fotografies, pòsters o objectes decoratius, també els invitarem a opinar i a decidir sobre els entorns de lectura del centre. Podem fer-ho organitzant debats, en què cadascú exposi les seves propostes i entre tots escullin aquelles que resultin més viables o suggerents. Així potenciarem llur imaginació, la capacitat de negociar, d'escoltar els altres i de saber arribar a acords.

A tall d’exemple, poden decidir com poden decorar la biblioteca o l'aula per a una activitat específica, com seran els cartells o els eslògans publicitaris que acordin fer sobre les obres que ja coneixen o sobre l'afició a la lectura, o bé si volen completar un panell amb reflexions i motius al voltant de l'experiència de llegir o amb retrats o dibuixos dels seus personatges de ficció preferits i penjar-lo en un lloc visible de l'escola: al menjador, al vestíbul, a l'entrada de la biblioteca, en algun passadís central, a les portes de les aules, etc.

c) En aquesta mateixa línia, animarem els nois a participar en l'organització i el manteniment de les biblioteques d'aula. Per fer-ho, orientarem els estudiants a responsabilitzar-se rotativament del seu bon funcionament i sobre la manera de posar-les en marxa i de gestionar-les:

– És possible que no hi hagi cap espai destinat a guardar els llibres. Si és així, haurem d’aprofitar un espai que tingui un altre ús, com ara un armari o una prestatgeria, i adaptar-lo al servei que vulguem donar-li. En cas de no trobar-lo, haurem de crear un grup de voluntaris format per alumnes, docents i pares, que munti unes quantes prestatgeries per col·locar-hi els llibres.

– A continuació, haurem de proveir els prestatges de llibres. Existeixen diverses alternatives: a través de donacions d'exemplars que facin les famílies, que seran seleccionats pel tutor del grup o per un mediador; amb l'aportació d'un llibre per part de cada alumne en condició de préstec per a tot el curs lectiu; o bé creant un fons comú amb el qual s'adquireixin obres de literatura juvenil o d'altres matèries que resultin atractives.

– Perquè la biblioteca d'aula sigui dinàmica i desperti l'interès dels alumnes, és imprescindible una renovació periòdica, que impulsarem de diverses maneres: intercanviant obres amb la resta de biblioteques d'aula del mateix cicle, incloent-hi llibres en préstec de la biblioteca municipal, mitjançant documents o escrits que elaborin els mateixos usuaris al llarg del curs, etc.

– Un cop configurada la biblioteca, n’explicarem el funcionament als nois per assegurar-ne l’ús ordenat i el control dels llibres i els documents que contingui. En primer lloc, els hauran de registrar en una llista. El més còmode és recórrer al programa Excel, amb el suport d'algun docent que el conegui, i elaborar un registre que s'actualitzi regularment.

d) Finalment, els espais de lectura no s’han de circumscriure als límits de l'aula, sinó que s’han d’ampliar a llocs adjacents. Per exemple, es poden reservar i condicionar alguns passadissos o zones del pati ben il·luminades com a “racons de lectura” amb butaques, bancs còmodes o arbres envoltats de gespa. Els alumnes poden confeccionar cartells o dibuixos per decorar aquests espais, i organitzar-hi debats en grups reduïts sobre les obres que estiguin llegint o preparar activitats conjuntes: dramatitzacions breus, assajos d'exposicions orals, etc.

Pel que fa a la biblioteca del centre, suposem que durant l'Educació Primària els nois ja s'han familiaritzat amb els seus diferents usos i normes elementals: consulta d'obres de referència (enciclopèdies i diccionaris), servei de préstec, participació en activitats lúdiques o informatives que s’hi organitzen... Per tant, és un bon moment perquè la sentin més propera i aprofundeixin en el seu coneixement. Les iniciatives següents poden resultar eficaces:

– Involucrar-se en la gestió de la biblioteca, portant a terme totes aquelles feines que la persona responsable delegui en ells. Abans, òbviament, confeccionarem una llista de voluntaris disposats a fer aquesta tasca.

– Decorar algunes prestatgeries amb dibuixos que il·lustrin els rètols de les diferents matèries, per tal que els més petits s’hi orientin millor.

– Informar els companys nous i els usuaris més petits de Primària sobre les normes bàsiques d'ús.

– Exercir de mediadors amb nens més petits, o de la seva edat, per recomanar lectures que els hagin agradat especialment.

– Planificar i guiar determinades propostes d'animació com ara organitzar, dins la biblioteca, àrees temàtiques relacionades amb les lectures, on s’evoqui un gènere, una cultura o un país concret amb fotografies, notícies de premsa o objectes que hi tinguin relació.

Les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) són, també, un recurs fonamental a l'hora de despertar l'afició pels llibres i reforçar les competències de lectoescriptura. La importància creixent que els ordinadors i Internet han adquirit

60

en la nostra vida traça una nova frontera d'alfabetització, en la qual el domini de la llengua escrita és la clau per assimilar coneixements informàtics cada vegada més ineludibles. Així doncs, cal aprofitar els ordinadors connectats a la Xarxa i proveïts d'impressores, escàners, etc., que tenen gairebé tots els centres educatius, i també els recursos educatius virtuals o en suport digital que ens resultin útils.

2.2. Implicació de les famílies en el pla de lectura

El pla de lectura ha d’arribar a totes les llars mitjançat reunions periòdiques o fullets informatius, tant per fomentar la lectura entre els nois com per buscar suports actius o orientar els que es mostrin poc optimistes quant a aquest tema.

Podem començar emfatitzant dues idees bàsiques. En primer lloc, aclarirem per què la lectura és un eix educatiu de màxima importància i, després, que l'ESO és un moment idoni per estimular l'afició pels llibres, ja que els alumnes i les alumnes estan definint la seva personalitat i els seus gustos. Després podem adaptar i ampliar els diversos suggeriments que es recullen en el projecte de lectura de Primària, pensant en la Secundària. Heus aquí unes quantes idees:

– Els pares i les mares són models de conducta per als seus fills i filles. En conseqüència, si els pares no tenen cap hàbit de lectura és improbable que transmetin l'afició pels llibres als fills. Malgrat tot, poden comprar habitualment el diari i comentar a casa notícies que els cridin l'atenció o tenir un llibre a la tauleta de nit i manifestar així certa curiositat per la lectura.

– Amb tot, cal matisar que no parlem d'un determinisme sociocultural, ja que els pares que desperten l'interès per la lectura mitjançant de l'exemple són casos excepcionals. I cal tenir present que, tanmateix, d'ambients bibliòfils sorgeixen persones sense cap devoció per la lectura, mentre que famílies menys lletrades aconsegueixen estimular una passió que no secunden, valorant que els seus fills llegeixin. Potser la solució sigui connotar positivament la lectura i no pas sacralitzar-la.

– Naturalment, si pares, avis o germans tenen l'hàbit de llegir, és bo que comentin les lectures amb els nois o els en parlin. Els en poden explicar l’argument, qui els ha recomanat el llibre, per què els interessa el tema, com són els personatges, quin episodi prefereixen, etc. A més a més, si encara conserven el gust per l'aventura, la sorpresa i el misteri, tindran ocasió de gaudir de les lectures juvenils juntament amb els nois.

– En aquestes situacions, s'ha de recordar que els gustos quant a la lectura són personals i no tenen perquè coincidir entre germans o entre pares i fills. És fàcil que un preadolescent motivat per la lectura llegeixi, indistintament, obres de certa qualitat i best-sellers per al gran públic, sense arraconar les seves lectures infantils. Per tant, adoctrinar-lo sobre excel·lències literàries és un error, ja que el seu desig s'alimenta sempre que troba un llibre que respon a les seves capacitats i interessos, encara que ens resultin llunyans.

– És beneficiós que pares i fills surtin junts a comprar llibres o a adquirir algun exemplar en concret que vingui de gust de llegir als pares. Alhora també és bo que els adults respectin el menor tant si opta per no triar cap llibre com si s’in-teressa per un que l’atregui per un motiu o altre, ja que és una manera indirecta de promoure la creació o l'ampliació d'una biblioteca personal per part dels mateixos nois.

– També pot resultar agradable anar a passar una estona en una biblioteca municipal amb el propòsit de tafanejar sense pressions, amb llibertat d'elecció.

– Així mateix, paga la pena que quan els familiars vulguin regalar bons llibres als nois en dates assenyalades, recorrin a l'assessorament d'experts en literatura infantil i juvenil (bibliotecaris, llibreters, docents, etc.), sense que això suposi que l'obsequi sigui predictible i el costum es vegi com una rutina tediosa.

– És fonamental no confondre el temps de lectura amb el profit obtingut. És preferible que el noi llegeixi poc i bé, que no pas es passi moltes hores davant d’un llibre i que no en comprengui el contingut.

– Sovint, els pares i les mares poden animar els seus fills a llegir en veu alta, mostrar interès pel que escolten i ajudar-los si ensopeguen amb paraules el significat de les quals desconeguin. La consulta al diccionari serà un suport en aquells casos en què els adults també ignorin la definició d'un terme. S’ha d’aprendre a perdre la por a dir el que hom desconeix i també a expressar el plaer de descobrir paraules noves.

– Igualment, són molt profitoses les lectures conjuntes i espontànies de contes, relats breus, entrevistes, reportatges, etc., sobre temes que interessin tota la família i incitin els comentaris informals.

– Una altra opció és animar els nois a escriure aquelles experiències que considerin significatives, en forma de diari o de contes breus, i comentar-los que així podran recordar-les més bé quan siguin grans.

– En darrer lloc, podem suggerir a les mares, als pares i als avis i àvies més predisposats que, en horaris convinguts i fonamentalment als dos primers cursos de l’ESO, narrin contes, recitin poemes o expliquin històries que recordin de la seva infantesa o de la seva joventut a grups d’alumnes; o bé que exposin i comparteixin les seves preferències sobre la lectura: quins llibres els agradaven quan eren adolescents, per què elegien obres de tal autor o personatge, quan i on solien llegir, etc.

61

A més a més, en les primeres sessions informatives podem animar aquells familiars que es vegin incapaços de motivar hàbits de lectura entre els seus fills, reflexions com les que exposem a continuació, que alhora ajudaran a llimar escepticismes:

– Adquirir l'afició de llegir requereix temps, no és un hàbit que sorgeixi d’un dia per l’altre. És important no perseverar en actituds que no han aconseguit suscitar l’interès per la lectura en els nois i buscar-ne altres capaces d'animar-los-hi. Premiar la lectura amb un augment de la paga, prohibir els nois de jugar a la consola o castigar-los sense sortir si es mostren reticents a llegir, per exemple, són mesures que només aconsegueixen que la lectura esdevingui moneda de canvi.

– No deixarem els nois sols davant certes lectures si sabem que tenen dificultats de comprensió. És preferible ajudar-los a llegir i plantejar un avanç progressiu per impedir que sorgeixi el rebuig i la frustració.

– No hem de retreure mai als nostres fills el fet que no tinguin prou d'habilitat a l'hora de llegir, ni negar-los el dret a saltar-se pàgines o a abandonar un llibre.

– Una estratègia intel·ligent és transmetre que l'acte de llegir amaga el desig de conéixer altres móns i maneres de pensar diferents i particulars. És a dir, cal aprofitar l'afany que tenen els nois preadolescents de sentir-se singulars, sobretot davant determinats convencionalismes socials dels adults.

3. Objectius generals del Pla de Lectura

A continuació, ens disposem a enumerar els objectius generals, a definir les condicions marc des de les quals impulsarem el nostre pla de lectura, i que més endavant es matisaran amb d’altres centrats en la progressiva estimulació de pràctiques i competències de lectura durant l'ESO. Abans que res, però, volem recordar que l'adquisició d'hàbits de lectura és un procés que es remunta al mateix instant en què s'aprèn a llegir, que es consolida durant l'Educació Primària i que experimenta una inflexió significativa en el transcurs de l’Ensenyament Secundari. Com ja hem advertit anteriorment, en aquesta nova etapa, el desenvolupament de l'autonomia individual i de les aptituds cognitives dels alumnes adquireixen tal protagonisme, que fins i tot poden determinar el seu futur com a lectors estables i el seu rendiment escolar o acadèmic. Conscients d'això, partim d'un escenari, on la motivació és un element clau, tal com es posa de manifest en la següent síntesi global d'intencions:

a) VOLER LLEGIR → Incentivar la motivació per afavorir hàbits de lectura constants i autònoms.

b) SABER LLEGIR → Desenvolupar aptituds de lectura, especialment en el vessant crític i interpretatiu.

c) PODER LLEGIR → Generar ambients propicis a la lectura, que permetin interioritzar els dos punts anteriors.

Si comparem aquest esquema amb el previst per a l'Educació Primària, a l’inici de L'aventura de llegir, veiem que l'ordre dels blocs s'ha modificat a favor del que du per títol “voler llegir”. La causa d'aquest canvi és òbvia: la majoria dels alumnes comencen l'ESO amb unes competències de lectoescriptura que els permeten gaudir de textos apropiats al seu nivell, però en una edat problemàtica, en què l'atracció per la lectura disminueix si no troba al·licients que competeixin amb els suggeridors productes audiovisuals i altres inquietuds de caràcter afectiu i social, com sortir amb el grup d'amigues i amics o els primers flirtejos amorosos.

Un cop exposades algunes premisses rellevants, adjuntem una llista amb els principals objectius que vertebren el nostre projecte de lectura per a l'Educació Secundària Obligatòria:

– Potenciar el gust per la lectura i les habilitats de lectoescriptura des de la certesa que són el pilar de qualsevol aprenentatge significatiu.

– Sumar i coordinar els esforços de les diferents àrees curriculars i de les famílies, per fer possible el propòsit esmentat.

– Dissenyar estratègies d'intervenció, que es tradueixin en propostes lúdiques i participatives la posada en marxa de les quals comprometi tota la comunitat escolar (professors, alumnat i pares).

– Harmonitzar el pla de lectura amb el nivell de cada curs o grup i integrar-lo en la dinàmica quotidiana del centre.

– Crear ambients que afavoreixin el desig de llegir i ajudin a concebre la lectura com una activitat agradable.

– Presentar la lectura i l'escriptura com a fonts de coneixement i d'enriquiment lingüístic i personal, indispensables en la “societat de la informació”.

– Suscitar l'afició per la lectura mitjançant una selecció d'obres adequades al nivell formatiu, tenint en compte les preferències i els interessos dels estudiants.

– Desenvolupar el gust per llegir de forma expressiva i dramatitzada.

– Estimular l'elaboració pròpia de textos mitjançant la lectura comprensiva de models, i l'interès per compartir i comentar les creacions individuals.

62

– Promoure la sensibilitat, la imaginació, la creativitat i les habilitats crítiques i interpretatives des d'enfocaments individuals, que parteixin d'un diàleg obert amb les obres i amb els altres lectors.

– Incentivar reflexions argumentades i coherents sobre la forma i el tema de les lectures, que serveixin per definir visions personals que respectin una base textual.

– Suscitar l'anàlisi i la vivència estètica de les manifestacions literàries.

– Fomentar l'ús de la biblioteca i de l'aula d'informàtica com a espais privilegiats d'aprenentatge i gaudi.

– Activar biblioteques d'aula gestionades pels alumnes, amb la intenció d'enfortir vincles de complicitat i diàleg a partir de les seves experiències de lectura.

– Impulsar l’ús productiu de les TIC, que permeti localitzar i seleccionar dades i informacions de manera àgil i eficient, emprant les noves tecnologies com a instruments de motivació, de comunicació i d'accés a la lectura.

63

10. UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

A l'actualitat la introducció i generalització de l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació tant a l'entorn social de l'alumnat com, específicament, a l'àmbit escolar fan necessari que els educands es familiaritzen amb aquesta nova realitat com a element essencial de la seva formació.

El terme TIC engloba, a més, una gran diversitat de realitats socials i educatives a les que el professorat haurà de fer front des de l'aula. Per estructurar adequadament la faena educativa de les TIC a l’ESO afrontarem aquest nou repte educatiu a partir d'aquests tres objectius:

a) Portar a terme un primera aproximació a l'adquisició de les habilitats i destreses directament relacionades amb els eines informàtiques.

b) Potenciar la familiarizació de l'alumnat amb els entorns comunicatius i socials que suposen les TIC en la seua més àmplia accepció.

c) Desenvolupar la pròpia tasca educativa a través de l'ús dels nous mitjans i eines que aporten les TIC.

El primer d'aquests tres objectius seria de caràcter instrumental. L'alumnat començaria a familiaritzar-se amb els entorns informàtics i, molt especialment, amb les eines i sistemes informàtics més habituals: processadors de textos, sistemes operatius, fulls de càlcul...

En el segon objectiu, la familiarizació amb els nous entorns comunicatius i socials que suposen les TIC, es desenvoluparà la capacitat de l'alumnat per identificar i comprendre algunes de les realitats tecnològiques i de comunicació que estan presents en el seu entorn. Per a això, seria convenient integrar de forma transversal en les diferents àrees de coneixement l'anàlisi de missatges o continguts oferts a través dels anomenats mass media, principalment la televisió e Internet.

Un tercer objectiu, i no menys ambiciós, es centraria en la transformació dels processos d'aprenentatge a partir de l'ús de les noves eines i realitats tecnològiques. No es tractaria per tant, únicament, d'introduir canvis menors o puntuals a les activitats formatives, sinó d'iniciar la capacitació de l'alumnat en l'aplicació dels coneixements i competències bàsiques que vaja adquirint a l'entorn de les TIC:

Per començar aquesta tasca, en els cursos inicials de l’ESO haurà introduir-se a l'alumnat en el coneixement i ús de l'ordinador mitjançant la seua utilizació com a recurs didàctic complementari per reforçar o ampliar els aprenentatges que es duen a terme a l'aula. Els diferents continguts i competències bàsiques es treballaran tant des de l'ús de les eines tradicionals com en la realizació d'activitats interactives, comentari d'imatges o vídeos extrets d'Internet o amb el suport d'altres continguts i aplicacions procedents de la web o dels mass media.

Per últim, per l'atractiu que els formats digitals tenen sobre l'alumnat caldria incidir en l'ús de les TIC en els processos d'adquisició de les competències bàsiques relacionades amb la lectoescriptura.

64

11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS

L'organizació dels recursos materials i personals són un element bàsic per fer possible el desenvolupament del procés d'aprenentatge-ensenyament. Algunes de les decisions més rellevants en l'ús dels recursos didàctics i organitzatius seran:

Establir els mecanismes de coordinació de responsabilitats educatives (els instruments, els espais i temps d’aquesta coordinació). S'establiran les responsabilitats de la comissió de coordinació pedagògica, dels departaments didàctics i dels equips docents a totes les mesures d'atenció a la diversitat.

Definició dels principis generals sobre metodologia i didàctica per atenció a la diversitat (tal com hem vist a la secció anterior).

Definició dels criteris per a l'assignació dels espais i per a la distribució dels temps en l'organizació de les mesures d'atenció a la diversitat.

En relació amb l'organizació dels espais: s'atendrà tant els processos educatius que afavoreixen la individualizació de l'aprenentatge com aquells que són més socialitzadors. Primer, en relació amb els espais comuns (passadissos, patis, lavabos, biblioteca, aules d'usos múltiples, laboratoris...) es procurarà que siguen accessibles per a tots els alumnes que presenten deficiències de qualsevol tipus... Segon, l'interior de l'aula habitual haurà de facilitar la realització d'una diversitat d'activitats. El mobiliari serà adaptat, lleuger i funcional..

En relació amb la distribució dels temps: pel que fa a l'horari dels alumnes: tot i respectant les normes imposades des de l'administració educativa, l'atenció a la diversitat exigeix certa flexibilitat per agrupar hores de classe diferents de les ordinàries. D'aquesta manera es facilita la realització d'activitats interdisciplinars, d'agrupaments flexibles de reforç, aprofundiments...etc. En relació amb l'horari dels professors, s’han d’establir uns temps per a la coordinació entre professors d'àrees diferents, i entre professors de cursos i cicles diferents. La coordinació del professorat és un dels factors clau en l'organizació i l'eficàcia de l'atenció a la diversitat.

Establir els criteris per a l'organizació i la selecció dels materials curriculars i altres recursos didàctics necessaris per a l'atenció a la diversitat.

En relació amb l'organizació dels materials curriculars per a l'alumnat (llibres cartografies, material de laboratori, instruments musicals, material per educació física...) han de tenir-se en compte alguns criteris com: ús compartit per tots els alumnes, que no siguen discriminatoris, que siguen segurs i adaptats a l'edat dels alumnes, que no siguen perjudicials per al medi ambient...

En relació amb els materials curriculars per al professorat: han de ser recursos útils i pràctics per a l'elaboració i el desenvolupament del projecte curricular, i per a l'elaboració de les programacions d'aula. S'ha de tenir en compte que aquests materials respecten la pluralitat d'opcions didàctiques que pot seguir el professorat...

65

12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Podem definir les activitats complementàries i extraescolars com aquelles que contribueixen de manera important al desenvolupament integral de la personalitat de l'alumne i constitueixen un camp específic per a la iniciativa i la capacitat d'organizació del Centre.

Les activitats complementàries i extraescolars han de considerar-se com accions complementàries que tenen com a finalitat primordial, propiciar el ple desenvolupament de la personalitat de l'alumne, en la finalitat del qual és imprescindible que transcendeixen l'àmbit purament acadèmic estenent l'acció formativa dels alumnes fins al mitjà en què el Centre Educatiu es trobe inserit i incidint en els seus aspectes econòmics, culturals, sociolaborals, etcètera, pel que no han d’enfocar-se com activitats imprescindibles per a la consecució dels objectius específics assignats a les determinades matèries, sinó com un complement de l'acció instructiva i formativa d'aquestes.

Els objectius a conseguir amb la realizació d'activitats complementàries i extraescolars són:

Afavorir el desenvolupament personal dels alumnes i el seu accés al patrimoni cultural, sense discriminació alguna per raons de sexe, raça, capacitat o origen social.

Adaptar-se a les peculiaritats i interessos individuals dels alumnes.

Respondre a les exigències d'una societat democràtica, complexa i tecnificada.

Compensar les desigualtats socials, culturals o per raó de sexe, sense incórrer en el favoritisme, però tenint en compte les diverses capacitats dels alumnes.

Preparar la inserció a la vida activa, per al desenvolupament de les responsabilitats socials i professionals pròpies de l'existència adulta.

Es consideren activitats extraescolars en els centres públics d'ensenyament, senyalant alguns aspectes que les caracteritzen:

Completen la formació mínima que han de rebre tots els ciutadans i ciutadanes.

Són activitats que no poden formar part de l'horari lectiu, és a dir, de l'horari que comprén la jornada escolar, inclosos els períodes de descans que s'estableixen entre dos classes consecutives.

Tenen caràcter voluntari, per tant cap alumne pot ser obligat a assistir a aquestes activitats.

No formen part del procés d'avaluació individual per on passa l'alumnat per a la superació dels diferents ensenyaments que integren els plans d'estudis, encara que el projecte ha de ser avaluat com a part del pla anual d'actuació del centre educatiu.

No poden constituir motiu ni mitjà de discriminació alguna per cap membre de la comunitat educativa.

No poden tenir caràcter lucratiu.

Han d’incloure's a la programació general anual, una vegada aprovades pel Consell Escolar del centre.

66

1 · web view43 descriure distints edificis característics del món rural de l’edat mitjana: el...

Documents