PRACTIQU ES

L'análisi i el comentari d'un text históricEi comentari de textos histórics s'ha de fer seguint un métode i anotant des de 1a primera lecturales idees básiques. No s'han de repetir les paraules del text, sinó comprendre-les i després analitzar-les.

Com es faFIas de distingir ci.nc fases:

I. Identificar la naturalesa del text. Els textos es po-den classrficar segons la forma, el contrngut i l'origen.

' Segons la forma poden ser informatius, narratiuso jurÍdics. Són textos informatius les crÓniques,notÍcies, tractats, manifestos o informes; són na-rratius els relats, memóries, llegendes, autobio-grafies, etc., i són jurídics les lleis, tractats, elc.

. Segons el contingut poden lractar de politica,economia, aspectes culturals, socials, etc.

. Segons I'origen són fons primán'es els documentsd'época, i fonts secundáries, els textos que analit-zen un esdeveniment després que succeÍs.

2. Estudiar I'autor i el seu moment histÓricAutor. Si és una persona, se n'estudia la biogra-fia; si és un grup o anónim, se n'analírza la ideo-logia.

Fes-ho tu22 Llegeix atentament el text i el comentari resolt de la página següent.

DOC. 34. LA JUsnFtcActó o¡ t'nBsoluTtsue

23 Fes un comentari similar dels documents 20i27 d'aquesta unitat.

. Destinatari. A qui es dirigeix: a una persona oa un subjecte col-lectiu (un grup social, una na-ció).

. Moment históric. Breu relat de l'época en qué esva redactar el text.

Análisi interna. En aquesla fase es tracta d'identi-ficar cadascuna de les idees, personatges, institu-cions o tendéncies que conté el text. Hem d'indicar-ne la idea principal i les idees secundáries i fer unpetit resum del contingut.Análisi externa o explicació. En aquesta fase, ge-neralment més extensa, s'han d'explicar els antece-dents i conseqúéncies que giren al voltant del textanaliuat. És a dir, cal saber el context en qué es vafer el document.

Síntesi. En aquesta fase hem de fer un petit resumde la influéncia del text i de I'autor en la societat delseu temps o en la seva evoluciÓ posterior.

3.

+.

5.

Model1, Natu:Stem C:

, --bre ia.:n, Un¿',

2. Autc

-..utOr i--sbe I ¿

:::aI de.-: la Cc-:--1, sÍm- lo o ir

:- mOrn. tra esI-.-no l

-rdel c-:ntine:

3. Aná

Idea pr. l-ln.-

idees s

' Eis r,

" ).Iompies

. E1 r¿.

. E1 r¿el ri-.

,{. Ani-Jts!--

,::i ? il-:L se:

{ns:-' -.cie ia¡der .

Observeu les ordres que surten de la boca del rei i compliu el jurament que 1i heu le¡ [...]. Laparaula del rei és poderosa i ningú no pot dir-li: Per qué obreu d'aquesta manera? (Eclesias-iés, 8, 2-5). Sense aquesta autorita[ absoluta, el rei no podria ni fer el bé ni reprimir e1 mal: calque el seu poder sigui tan gran que ningú no pugui escapar-se'n: 1'únlca delensa dels parti-culars contra el poder púb1ic ha de ser ia seva innocéncia.

Quan el píncep ha jutjat, ja no hi ha cap altre judici. E1s judicis sobi¡ans s'atribueixen a Déumareix. Quan Josafat va establir jutges per jutjar el poble va dir No jutgeu en nom dek homes,sinóennomdeDéuf...1. Cal obeir els pínceps com a la justícia mateixa. Elis són déus i parti-cipen d'algunamarreta de 1a independéncia divina. Només Déu pot jutjar els seus judicisi les seves persones. EI príncep pot corregir-se a si mateix si s'adona que ha actuat malament,peró contra la seva autoritat només hi pot haver remei en la seva mateixa autoritat.

Només al príncep pertany el mandat legÍiim; per tant, només ell té la forQa coactiva. [...]E1 pincep, pel seu cárrec, és el pare del poble, per la seva grandesa eslá per sobre dels petitsinteressos; encara més, tota la seva grandesa i el seu inter¿s natural consisteixen en qué eipoble es mantingui, perqué si desapareix, eil ja no seria príncep. Per tant, no hi ha res millorque deixar tot el poder de l'estat a aquell que té més interés que ningú en la conservació i en1a grandesa del propi estat.

J. B. BossuFr, ld p olít¡ca extreta de les paraules de la Santa Escriptura, 1 709 (pubticació póstuma)

I . :::;26 uitat I

;ltll

ffimd€l de text comentat'f,I. ililaturalesa del textÉsnu: jar-ant un text de carácter informatiu (un tractat:rNüüfr:: - nonarquia), de contingut politic i, segons l'ori,lmqiT, ::-; font primária.

Z. Ar¡tor imoment históric,*.¡i;r-: iel text és Jacques-Bénigne Bossuet (1672 - 1704),lrrL5i:tr - :scriplor francés. La seva vida i la seva obra vanryLnmr :¿dicades plenament a predicar, educar els hereustu ,¡ ,J¡rona francesa i servir la cort de Lluís XI! el Rei:u,l ;-rbol de l'absolutisme. La seva obra va estar diri-glru , ustificar aques[a forma de govern.H, .:,::nent en qué Bossuet va viure i va escriure la sevairirrxri ¿s correspon amb el moment de máxim apogeu de;r¡r:i i la seva monarquia absoluta. Lluís XIV va ser elni:'i¿- de rei absolut que van imitar altres monarques dei:i::all¿nt.

3,. Análisiinternaimu:a principal" :-:oder del rei ha de ser absolut i sense limitacions.^uñers secundáries

' :-: reis han de tenir el poder d'un déu." 1.,:més el rei mateix té dret a rectificar les seves pró-

:-¿s accions.

' :- rei ha de tenir a 1es seves mans tota 1a forqa coactiva.

' -- rei sempre governará afavor del seu estat perqué és:- máxim interessal en Ia seva grandesa.

4. Análisi externa o expl¡cació-;-:est [ext se si[ua en un corrent de pensament molt es-;rii. i tota i'Europa de l'Antic Régim, especialment a finals::, segle xvu. El punr de partida de Bossuer éslapolíticarf-ruro¿í/, perqué sosté que I'home esta fet per viure en5_-N;letat. Peró aquesta socletat ha d'estar dirigida per un;,:,.ler absolut.

- i-¡solutisme de Bossuet té caracteistiques peculiars: mal-r:: que teóricament considera acceptables totes les for--:s de govern establertes, s'inclina per la monarquia sa-

=da. Afirma amb rotunditat que 1a monarquia és absoluta,j: manera que els súbdits han d'obeir el rei, encara que-¡ul un governant injust o pagá. Bossuet no accepta el:-t de resisténcia. Només accepta la desobediéncia al prín-::p si ordena alguna cosa contra Déu.

DOC.35. Al.l¡coRln o¡ LA MoNAReutA ABsorurA DE rLuls XIVCOM UNA MONARQUIA DIVINA.

Malgrat el seu absolutisme, Bossuet no defensa I'exercicid'un govern arbitrari, sinó que el pincep ha d'estar pos-seit per l'esperit cristiá de justícia i rectitud. El prÍncepha de subjectar-se als manaments de la justÍcia, l'equitat iel dret natural, que són manaments diüns. Proposa, a més,una monarquia paternal -com hem üs[ en el text analit-zaL-, el titular de la qual actui iimitat i condicionat perl'únic <contrapés verirable del poder>: el temor de Déu.Bossuet va representar el máxim suport teódc de l'abso-iutisme monárquic, especialment del regnat de LluÍs XI!i les seves idees van ser adoptades per altres governantseuropeus. Al contrari que altres teórics de I'absolutismeque defensaven aquesta forma de govern partint de laraó, Bossuet va lonamentar les seves teodes en concep-tes religiosos.

5. SíntesiAquest text pertany a una obra que va tenir una influén-cia molt notable en el pensament polític de I'Europa delsegle xvIII.Sens dubte, l'argumentació de Bossuet s'explica no no-més perqué és fruir del seu temps, sinó també per la po-sició que ocupava en I'escala social: precepror del delfíde Franqa, bisbe, protegit del rei, defensor a ultranga dela institució monárquica i del seu carácter diú. Una unióperfecta entre política i religió, tan c racferÍstica de to-ta l'Europa de I'Antic Régim.

\s)i

ümrnnt Régim 27