A partir de la paraula

campana, quantes paraules

més pots formar?

EN MARXA!1

15

Què t’aporta a

tu llegir contes i descobrir històries noves?

Com et presentaries a algú que no

coneixes?

Exploradors, durant el vostre viatge al voltant del món escoltareu històries que us ajudaran a conéixer millor cada territori... Esteu preparats?

UNITAT 116 17UNITAT 1

ENS PRESENTEM

Quan arribem a un lloc nou i no coneixem ningú, ens presentem. Fixa’t en les imatges i respon:

• Què creus que diu la mestra el primer dia de classe?

• En quina imatge hi ha uns bons amics que ja es coneixen?

• Com penses que se sent la xica que no coneix ningú en la segona imatge?

T’agrada conéixer gent nova? Per què?

Què és el primer que dius tu quan coneixes algú?

1

2

3

UNITAT 116 17UNITAT 1

ENS PRESENTEM

Escolta el que diu la iaia Carme quan presenta la seua neta Júlia.

Respon a estes preguntes.

• Com presenta a Júlia la seua iaia?

• Creus que la iaia fa una bona presentació de la seua neta?

• Remei, com es presenta?

• Què és el que més preocupa a Júlia?

Creus que Júlia és vergonyosa o al contrari la iaia no la deixa parlar? Si tu hagueres hagut de presentar Júlia, què hauries dit d’ella?

4

5

6

Arriba un company nou a l’entrenament de rugbi. Què li preguntaries per a saber més sobre ell?

Ordena la seua presentació:

M’agrada llegir còmics.

Em diuen Marc Ferrer.

Soc alegre i divertit.

Tinc huit anys.

Ara és el teu torn! Com et presentaries? Què diries del teu caràcter? I de les teues aficions? Presenta’t primer i, a continuació, presenta a un dels teus millors amics.

7

8

9

Quan ens presentem, donem informació sobre nosaltres.

Em diuen …, tinc … anys, …

Soc una persona…

M’agrada jugar a…

Presentar-se

Parlar del nostre

caràcter: alegre, tímid…

Donar dades

personals: nom i cognoms,

edat…

Dir les nostres aficions:

l’esport, dibuixar…

UNITAT 118

El desig de Paula

• Tanca els ulls i pensa en un desig per a una altra persona. Escriu-lo en un paper.

Paula era una xiqueta tan fredolina tan fredolina que en la vida n’hi ha hagut una altra d’igual.

Tots els anys, en acabar-se l’estiu, començava a tremolar com un flam i vinga posar-se roba damunt. Cada dia es posava una peça de roba més que el dia anterior i sa mare i son pare es veien obligats a fer hores extraordinàries per poder pagar la immensa quantitat de camisetes, calces, calcetins, pantalons de llana, vestits, camises, jerseis, abrics, anoracs, bufandes, gorres i guants que la filla arribava a necessitar.

Un dia del mes d’agost que Paula feia nou anys, es trobava tan a gust amb aquella ponentada que amollava quaranta-dos graus a l’ombra que, al moment d’apagar els ciriets del seu pastís d’aniversari, no se li acudí cap altra idea que formular el següent desig:

—Per favor, que no s’acabe l’estiu, que no vinga mai més el fred!

El mes d’agost s’acabà, arribà setembre i començà de nou l’escola. (…) Passaren els dies i la mestra els explicà que prompte començaria la tardor i amb ella vindrien les pluges i el vent, els rovellons i les castanyes; els va dir que calia anar preparant-se per a les primeres frescors i que les nits rosades no tardarien massa a arribar.

Però, aquell any, les coses no esdevingueren tal com la mestra havia anunciat. Passà el vint-i-ú de setembre, passà el trenta de setembre, fins i tot el trenta d’octubre i ben entrat el mes de novembre, però la natura no mostrava cap senyal d’un canvi d’estació.

19UNITAT 1

bascós: de calor irrespirable.

entestar-se: encabotar-se.

Vocabulari

Els dies continuaven sent calorosos, els carrets de gelats continuaven fent la ronda pels carrers del poble convidant la gent a refrescar-se, les nits eren bascoses com al mes d’agost i poblades de mosquits, moscardes i tota classe de bestioles que s’entestaven a seguir vivint.

S’acostava el començament de l’hivern, però les temperatures no davallaven de cap manera. De tant en tant, es girava una mica de vent que no feia més que agreujar la situació ja que tornava més irrespirable la secor que ja regnava pertot arreu. Els pantans arribaren a quedar-se tan buits que tothom temia que mancara fins i tot l’aigua per a beure, ja que les hortalisses feia setmanes que havien deixat de poder-les regar i ara els tarongers, més grocs que un pet i plens de mosca blanca, semblaven plorar demanant a crits una mica d’aigua i de frescor perquè les seues taronges pogueren madurar.

Dolors Pellicer Els contes de la Titirimonga

Tàndem Edicions

UNITAT 120

Després de llegir

Fixa’t en l’expressió «fer hores extraordinàries». Explica el que creus que significa.

7

COMPRENC

Com s’anomena la protagonista de la història? Digues quina d’estes xiquetes és:

Per què la protagonista tremolava com un flam?

• Perquè tenia por.

• Perquè tenia fred.

• Perquè era molt nerviosa.

Enumera totes les peces de roba que necessitava.

Localitza els mesos de l’any que se citen al text i escriu-los.

Què va desitjar Paula quan va apagar els ciriets del pastís d’aniversari?

Creus que el desig que va formular Paula es va complir? Per què?

1

2

3

4

5

6

LOCALITZE

a b c

21UNITAT 1

COMPRENC

Saps el que és una ponentada? Busca’n informació i conta com et sents tu quan hi ha ponentada.

Descriu breument com és la tardor.

• La tardor comença .....

• A la tardor sempre fa .....

• Durant la tardor .....

Quines coses podrien passar si no ploguera en tot l’any? Escriu-ne tres i després posa les respostes en comú amb la resta de la classe.

Tria l’estació de l’any que més t’agrada a tu i conta per què.

Primavera Estiu Tardor Hivern

Torna a llegir el text i localitza la frase que diu Paula.

• Recorda com s’han de llegir les oracions amb un signe d’exclamació.

Fixa’t en qui narra la història. És la protagonista o es tracta d’un narrador desconegut?

• Ara imagina que eres la narradora d’esta història: quin final li posaries? Redacta’l.

8

9

10

11

12

LLIG

I R

ELLI

G

13

Imagina que no arriba ni la tardor ni l’hivern i ens quedem sempre a l’estiu.

• Reflexiona i explica què passaria amb la natura i amb els éssers vius que habitem la Terra i proposa solucions per a adaptar-nos-hi.

Ara és el teu moment per a pensar i escriure un desig.

• Tanca els ulls i pensa en una cosa que et fa molta il·lusió que passe. Dibuixa-la i comparteix-la amb els teus companys.

14

SEN

T

15

RELACIONE

UNITAT 122

Llig el text següent i fixa’t en les paraules destacades.

Passada la primera impressió, el monstre i la bibliotecària es van asseure en unes cadires i van començar a parlar. La seua conversa es va anar fent cada vegada més animada i divertida.

Alfredo Gómez Cerdà El monstre i la bibliotecària

Edelvives Comunitat Valenciana

1

Un substantiu o nom serveix per a anomenar una

persona, un objecte, un animal o un sentiment.

Troba els substantius entre les paraules següents.

• Cantar, gat, pera, groc, eriçó, bicicletes, fantasma, trista, aigües.

2

El substantius es classifiquen segons el gènere en masculí (el gos) o femení (la gossa).

També es classifiquen segons el nombre en singular (un gos) o plural (molts gossos).

Classifica els substantius del text inicial.

Singular Plural

Masculí

Femení

Indica quins d’estos noms són comuns i quins són propis.

granota cadira serra de Mariola Vinaròs

Xàbia Francesc flor rellotge ordinador

3

4

Amplia

Els substantius també es

classifiquen en comuns i propis.

Els substantius comuns

designen un objecte qualsevol

(cirera, vaca, etc.); i els

substantius propis es

refereixen a persones o llocs

determinats (Maria, València, etc.).

El substantiu

23UNITAT 1

Els substantius que designen objectes que podem veure o

tocar (cabells, llana) es diuen concrets. Els que no podem

percebre amb el sentits o que es relacionen amb emocions,

sentiments o estats d’ànim (tristesa, dia) es diuen abstractes.

Cada colp de veu que fem quan pronunciem una paraula

s’anomena síl·laba.

Recorda

Els substantius propis sempre

comencen amb majúscula.

Llig el text següent i troba els substantius propis.

La Fada Voladora llançà un sospir que feu revolar els cabells de llana de Peret. En aquell moment entrà per la porta Miss Fanfan, la dona de Perot, vestida de blanc i amb un somriure als llavis.

Teresa Broseta Benvinguts al circ

Edelvives Comunitat Valenciana

• Quins substantius del text designen alguna cosa que no pots veure ni tocar?

5

Troba els substantius abstractes del text de la pàgina anterior.

• Fes una frase amb un d’estos substantius.

6

Fixa’t en estes paraules i digues quantes lletres té cadascuna.

piga mare germà

Escriu tres paraules amb quatre lletres.

1

2

Llig ara les paraules i escriu amb quants colps de veu les has pronunciat.

pi-ga ma-re ger-mà

Escolta i escriu el dictat.

3

4

Lletres i síl·labes

UNITAT 124

Paraules primitives i derivades

Llig atentament el text.

Al lloc més fosc de la mansió hi havia un espill que, segons els habitants del poble, era màgic. Robert el va descobrir el primer dia que entrà a la mansió, quan començava a fosquejar. Eixe dia s’atreví a descórrer les cortines i hi fixà la vista. La imatge que es veia era distinta de la de la seua persona. En lloc de les ulleres, duia en cada ull una pedra amb signes. La claror del matí, de sobte, trencà la foscor i, amb la llum, el seu reflex començà a desaparéixer.

Pura María García

Relaciona estes paraules amb les destacades del text i escriu-les al quadern.

fosca

ullerós

córrer

1

2

Fixa’t en les paraules desordenades del requadre.

tarisflo floar

farelot

ralflo rareflo

Ordena les lletres de les paraules anteriors. De quina paraula primitiva són derivades?

Digues dues paraules derivades de la paraula camí.

3

4

5

Recorda

Cant: cantar, cantant, cantaire

De vegades afegim alguns grups de lletres a una paraula

per a crear-ne una de nova. Fixa’t en l’exemple:

fosc fosca, foscor, fosquejar. Les paraules noves

es diuen paraules derivades.

25UNITAT 1

Llig este conte popular italià anomenat Els tres dies de la merla.

Conten que el mes de gener sols tenia vint-i-huit dies. A més, també era molt envejós, sobretot d’una merla que tothom admirava per les seues plomes blanquíssimes. Cada vegada que la merla eixia a buscar menjar, gener desencadenava una tempesta de neu.

L’any següent, la merla omplí el niu de menjar per a no haver d’eixir a buscar-ne durant vint-i-huit dies.

Gener, enfadat, va demanar al seu germà febrer, que llavors tenia trenta-un dies, que n’hi prestara tres. I va provocar una gran tempesta de neu que va durar els tres dies

sencers. La pobra merla es va haver de refugiar en un fumeral. Quan la tempesta ja havia passat, va eixir del refugi per a tornar a casa, però les seues ales s’havien tornat negres a causa del fum. Des de llavors, el mes de gener té trenta-un dies i les merles tenen el plomatge negre.

Contesta les preguntes sobre el conte.

• De què tracta l’argument?

• Qui són els protagonistes?

• Creus que el final de la història és trist o feliç? Per què?

• Quins contes t’agraden més, els d’aventures o els de por?

1

2

El conte és una narració breu que explica una història

amb personatges i llocs inventats. Normalment, el conte

descriu un problema principal que els protagonistes

resolen.

El conte

RACÓ CREATIU

Recorda algun conte que t’hagen explicat sovint a casa ara o quan eres més menut i escriu-lo. Tin en compte que hauràs de situar-lo en un lloc, amb uns personatges principals i un problema que s’haurà de resoldre.

3

UNITAT 126

LA NARRACIÓ

Quina és l’última cosa que t’ha explicat un amic? És inventada o realment ha ocorregut?

Llig este fragment d’una narració i fixa’t bé en els detalls del lloc i el temps en què passa.

1

2

Un text narratiu explica una història real o imaginària que es

desenvolupa en un lloc i en un temps concret, que pot ser pre-

sent, passat o futur.

Un text narratiu té sempre un narrador, que pot explicar

la història des de fora o pot ser un dels personatges.

Les històries que es conten poden ser molt diferents:

ens poden fer riure, conéixer coses noves, passar por…

ANALITZE

Reflexiona sobre les característiques de la narració i respon.

• Qui conta la història, el protagonista o un narrador des de fora?

• En quin temps passa la història? Passat, present o futur?

3 Torna a llegir el text i respon.

• Què és el que vol explorar el protagonista?

• Per què creus que té tanta curiositat d’explorar-lo per dins?

• Penses que serà una història real o fantàstica? Com creus que continuarà?

4

No massa lluny d’on jo visc, tot sol al peu de la carretera, hi ha un casalot de fusta vell i deshabitat. Em muir de ganes d’explorar-lo per dins, però la porta sempre està tancada amb pany i clau, i cada vegada que mire a través de les finestres, només hi veig pols i foscor.

Sé que, abans, la planta baixa havia sigut una botiga, perquè encara s’hi poden llegir a banda i banda unes lletres descolorides.

Roald Dahl La girafa, el pelicà i jo

Alfaguara

Lloc on

ocorre

la història

Temps en què es desenvolupa

27UNITAT 1

Ara és el teu torn. Posa en marxa la teua imaginació i escriu una història!

En primer lloc, organitza les teues idees.

• Decideix qui o què serà el protagonista del teu conte i la resta de personatges.

• Pensa què passarà, on passarà i quan passarà.

• Resol el final de la història.

Fes un esquema amb totes les idees i planifica la història seguint l’ordre de plantejament, nuc i desenllaç.

5

Pensa un títol per a la història. Després, tria una fórmula d’inici i una d’acabament.

Redacta la teua història. Pots fer també un dibuix per a il·lustrar-la.

6

7

Revisa la teua història amb molta atenció. Fixa’t especialment en els punts indicats.

Per a acabar, intercanvia la teua història amb un company i avalua-la: segueix l’estructura de les narracions?, està ben escrita?

8

9

Millora la redacció

Ací tens algunes fórmules d’inici i acabament dels contes:

Vet ací una vegada…

Era una vegada…

Això era i no era…

En un país molt llunyà hi havia…

Conte contat, conte acabat.

I van viure feliços i van menjar

anissos.

I això és tan veritat com que el

conte s’ha acabat.

Conte contat, conte acabat,

i qui no s’alce té el cul foradat.

Presentació de la història

i els personatges

Final de la història

REVISE

REDACTE

PLANIFIQUE

Narració

Cal·ligrafia Has redactat clarament la història?

Ortografia Has escrit sense faltes d’ortografia?

Estructura i redacció

Has repetit paraules i expressions?

Has resolt bé el final?

PresentacióÉs adequat el títol?

La il·lustració ajuda a entendre la història?

Plantejament

NucQuè passa, quan passa, on passa?

Desenllaç

INOBLIDABLE!UNITAT 128 29UNITAT 1

S’havia conegut la notícia molt ràpidament. El nou hospital per a animals era un nou servei que tot el món volia conéixer.

Un periodista va entrevistar un hipopòtam que baixava de l’ambulància i entrava a l’edifici amb una orella embenada. El pobre animalot va parlar amb timidesa. Després va recórrer un passadís on la llum de les potes d’un centpeus, que estava malalt de grip, donava una claredat estranya.

El periodista acabà l’entrevista recordant que aquell era el primer hospital per a animals malalts que existia en el món.

Pura María García

Quin és el nou servei que es presenta en la notícia que acabes de llegir?

• Un servei d’ambulàncies.

• Una empresa d’il·luminació.

• Un hospital per a animals.

Quina d’estes paraules deriva de la paraula construir?

• Conduir.

• Construcció.

• Contaminar.

De quina paraula creus que deriva la paraula embenada?

• Embenar. • Bena. • Vena.

Quin tipus de substantiu són les paraules hipopòtam i centpeus?

• Abstracte i masculí.

• Concret i masculí.

• Concret i plural.

Quin tipus de substantiu és timidesa?

1

2

3

4

5

INOBLIDABLE!UNITAT 128 29UNITAT 1

Llig estes presentacions i tria la que més t’agrade. Després, representa-la.

a. Bon dia. Em diuen Mireia Borràs i soc de Guardamar. Tinc huit anys i estic fent tercer de Primària. Soc treballadora, però també un poc tímida. M’agrada el futbol i escoltar música.

b. La meua activitat preferida és la fotografia. M’agrada passejar pel poble amb la meua càmera penjada. Els divendres vaig a classe d’anglés. Em diuen Guillem i visc a Canals.

Escolta el dictat i escriu-lo en el quadern.

Escriu una continuació per al text de la pàgina anterior. Quin problema hi podria haver a l’hospital i com el resoldries?

Llig en veu alta un conte popular.

8

9

10

11

Completa este fragment del text amb les lletres que falten.

Un .....eriodista va entrevis.....ar un .....ipopòtam que baixava de l’a.....bulància i entra.....a a l’edifici amb una ore.....a embenada.

Què falta en estes paraules, una lletra o una síl·laba?

hospi..... entre.....ta

• Una lletra. • Una síl·laba. • Cap de les dues.

6

7

TENS EL PODER