Repàs del mitjà

1- Repàs d'ortografia: l'accent, el diftong i la dièresi.

El diftong

Definició:

Diftong decreixent Diftong creixentVocal + I / U UA

G/Q + ÜE ÜI UO

L'accentEn català hi ha tres classes de paraules diferents segons quina és la síl·laba

accentuada. Definiu-les i poseu 6 exemples de cada una d'elles (procureu posar paraules accentuades i paraules no accentuades).AGUDES

PLANES

ESDRÚIXOLES

En català també tenim vocals obertes i tancades. Son obertes la "a" (pare) la "e oberta" (peu, be, ovella) i la "o oberta" (lloc, mos, poca).Són tancades, en canvi, la "i" (ric), la "u" (puc) la "o tancada" (ros, pom, bossa) i la "e tancada" (neu, bé, diners).

Expliqueu les normes d'accentuació.

S'accentuen les paraules agudes

S'accentuen les paraules planes

Les paraules esdrúixoles

1

En català accentuem per saber dues coses:

1. quina és la síl·laba tònica

2. si la vocal accentuada és oberta o tancada

Repàs del mitjà

Separeu en síl·labes, subratlleu la síl·laba tònica i poseu accent quan

calgui en les paraules següents:

bevies atom ridiculsimbol furia clinicaepoca tonica eleganciabiologa ingenua camiofantasia maquinaria continuamentexamens algun reunio

Expliqueu en què consisteix l'accent diacrític i poseu-ne 10 exemples

perquè puguem-ne veure la utilitat.

La dièresi La dièresi són dos punts que posem a sobre de la "i" i de la "u" i que serveix per mostrar tres coses diferents:

2

1- Que la "i" o la "u" no formen diftong amb la vocal anterior. Exemples:Ra-ïm, pe-üc, cre-ï, ve-ïns, tra-ï-dor, es-pon-ta-en-ï-tat.(busqueu-ne vosaltres sis exemples més)

2- Per mostrar que una "i" intervocàlica no fa de consonant.o-be-ï-a, con-du-ï-a, (fixeu-vos que re-ia, no en porta)(busqueu sis exemples de "i" intervocàlica, una amb dièresi i altres sense)

3- Per mostrar en les síl·labes "güe", "güi", "qüe", "qüi" que cal pronuncia la "u".Pasqües, aigües.(busqueu-ne sis exemples, alguns amb dièresi i d'altres sense)

Repàs del mitjà

Separeu en síl·labes i poseu dièresi quan calgui en les paraules següents:

constituissin feina

Lluisa veinat

pauta trii

heroina trau

llengues regues

babau raim

conduissin noi

situi conduit

heroi reduissin

pinguí rigui

diurn creia

3

Estalvi de la dièresiHi ha alguns casos en què no posem dièresi tot i que segons les normes se n'hauria de posar.

1. Quan posem accent

2. En les terminacions de l'infinitiu, futur, condicional i gerundi

3. En les terminacions -isme, -ista, -us, -um.

4. Després dels prefixos re-, intra-, contra, -co, auto-

Repàs del mitjà

Posa els accents i totes les dièresis que falten en el text següent:

En Raul, el cosi del meu vei Lluis, s'ha examinat del carnet de conduir quatre cops.

- La primera -em comenta ahir- no se que em va passar. Es cert que hi havia molt de

transit i, de sobte, un transeunt se'm creua per davant i va venir d'un pel que no

l'atropello. En el segon examen, la questio va ser diferent, perque em vaig saltar un

semafor quan conduia per la cruilla que hi ha entre el carrer del Marques de Cruilles i

Valencia. El seguent examen no el vaig aprovar perque, quan anavem a introduir-nos

pels tunels del Tibidabo se m'oblida d'encendre els llums de posicio i, a mes a mes, no

vaig recordar de posar l'intermitent quan avançarem un camio que, per cert, conduia

l'Eloisa, una done suissa que vaig coneixer a Odena. L'ultima vegada, i quan penso el

que va ocorrer en aquella ocasio si que em fa rabia, la rao per la qual em suspengueren

va ser que l'examinador em va dir que giressim per la dreta, pero jo vaig veure la meva

veina Eulalia -aquella que estudiava Ciencies Fisiques a Berlin- que anava per l'esquerra

i, mentre la mirava de reull, em vaig equivicar de direccio.

En Raul em deia tambe que ara l'esta preparant el seu germa Ramon:

- Li estic molt agrait, a en Ramon, perque te molta paciencia amb mi i, si no passa res,

gracies a ell m'examinare dema de bon mati. Confio que ara aprovare, perque se que

l'examen no es dificil i que nomes he de posar molta atencio al que faig quan estic

conduint.

4

Repàs del mitjà

La "i" i la "u" consonàntica

Mots amb accent agut (´)

a) En l’estàndard valencià s’usa l’accent agut en les paraules agudes acabades en -é, -és

i -én; els infinitius acabats en -éixer, -éncer i -ényer, i les formes verbals acabades en

-éiem i -éieu (encara que s’admet també l’accent greu).

café, francés, sorprén...; paréixer, véncer; atényer; tréiem, féieu...

b) S’han d’accentuar també amb accent agut algunes paraules

cérvol, crémor, feréstec, llépol, préstec, préssec; Dénia, església, llémena, llépola,

témpora, térbola; córrer (i compostos); estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora;

fórem, fóreu...

Mots amb accent greu (`)

a) Els demostratius neutres; els compostos de so i bo, i els participis dels verbs derivats

de cloure. Açò, això, allò; debò, ressò; conclòs, exclòs, inclòs...

b) Algunes partícules gramaticals i altres mots. Què, perquè; però; arròs, espòs,

terròs...

5

La "i" i la "u" fan de consonant a principi de paraula i en posició intervocàlica, per tant formen sil·laba amb la vocal posterior. No-ia, ca-uen, io-de.Busca'n sis exemples més:

Repàs del mitjà

1. L’accentuació

Hi ha mots que s’assimilen col·loquialment a través del castellà, i això fa que apareguen bastants divergències entre la pronúncia habitual i la normativa:

CATALÀ CASTELLÀ CATALÀ CASTELLÀacneaeròlitaeròstatafrodisíacalvèolanemoneatmosferaàuguraurèolaaustríacbiòtopcàstigcautxúceltiberciclopconclaveconèixercréixerdiòptriadòminoèczemaelèctrodeelectròlisiènemaeriçóestèrnumesperitetíopfagòcitfilantropflascófluorfutbolgrifóhandicapheroihumitintèrfonisòbaraleucòcitlígurlíniermagnetòfonmedul·lamegàlitmerèixermisantropmíssil

acnéaerolitoaerostatoafrodisiacoalveoloanémonaatmósferaauguraureolaaustriacobiotopocastigocauchoceltíberocíclopecónclaveconocercrecerdioptríadominóeczemaelectrodeelectrolisisenemaerizoesternónespírituetiopefagocitofilántropofrascoflúorfútbolgrifohándicaphéroehúmedointerfonoisobaraleucocitoligurliniermagnetofónmédulamegalitomerecermisántropomisil

monòlitnàixeroboèoceàodèonolimpíadaomòplatosmosiparèixerpàtxuliperòpitecantroppivotpneumòniapolicrompoliesterpoliglotprènsilpúdingquefirrailreòstatrepòrterrèptilreumarubèolarupiasaxòfonsinótaigàtémertermòstattèxtiltimpàtiquettòrcertorticolitulipavèncervertigenvíkingxassísxicletxílingxofer

monolitonaceroboeocéanoodeónolimpiadaomoplatoósmosisparecerpachulíperopitecántropopívotneumoníapolícromopoliésterpolíglotoprensilpudínkéfirraílreostatoreporteroreptilreúmarubeolarupiasaxofónsinotaigatemertermostatotextiltímpanotiquetorcertortícolitulipánvencervértigovikingochasischiclechelínchofer

6

Repàs del mitjà

Hi ha un grup de mots que mantenen una pronúncia vacil·lant. Hem de pronunciar aguts: avar, basquetbol, cister, criquet, elit, handbol, iber, interval, joquei, kirieleison, perit, quetxup, quilogram, sandvitx, soviet, tiquet, voleibol, zenit, i plans: adequa, guru, libido, mimesi, pentagrama, quadriga, quilolitre, i esdrúixols: període.

2. L’accentuació de topònims i antropònims

a. Topònims

També trobem interferències del castellà en els noms de lloc:

CATALÀ CASTELLÀ CATALÀ CASTELLÀ

AdenÁneu (vall d’)BàssoraBenínBiarritzCarpats, elsEtiòpiaEufratesHèlsinkiHimàlaiaHonoluluÍtacaKàtmandu

AdénAneuBasoraBeninBiárritzCárpatos, losEtiopíaÉufratesHelsinkiHimalayaHonolulúItacakatmandú

KíevLàdoga (llac)MaliMarràqueixMègaraMunicÒrcades (illes)Tibet, elTuamotu (illes)UcraïnaÚmbria, l’Zuric

KievLadogaMalíMarraquésMegaraMúnichOrcadasTíbet, elTuamotúUcraniaUmbríaZúrich

b. Antropònims

7

Repàs del mitjà

Els noms que provenen de la tradició grecollatina o, més modernament, de la cultura russa que han estat assimilats per via culta, també presenten interferència del castellà:

CATALÀ CASTELLÀ CATALÀ CASTELLÀ

Agamèmnon

Aristides

Arquimedes

Àrtemis

Àsdrubal

Àtila

Borís

Cèrber

Cíbele

Circe

Cleòpatra o Cleopatra

Dàmocles

Èdip

Empèdocles

Èol

Espàrtac

Èsquil

Agamenón

Arístides

Arquímedes

Artemisa

Asdrúbal

Atila

Boris

Cerbero

Cibeles

Circé

Cleopatra

Damocles

Edipo

Empedocles

Eolo

Espartaco

Esquilo

Èumenes

Hèracles

Heròdot

Jàfet

Karamàzov

Lucífer o Llucifer

Lucul·le

Mikhaïl

Odin

Pèricles

Praxíteles

Prosèrpina

Trasibul

Txèkhov

Vladímir

Xólokhov

Eumenes

Heracles

Herodoto

Jafet

Karamazov

Lucifer

Lúculo

Mijail

Odín

Pericles

Praxiteles

Proserpina

Trasíbulo

Chejov

Vladimir

Solojov

També se solen pronunciar incorrectament: Nobel i Telèmac

1. Poseu accent o dièresi a les paraules que en necessiten.

8

Repàs del mitjà

a) Els ossos del zoologic son originaris de la regio d’Ucraina.

b) La picada del papagai li produia una gran coentor, per aixo li van injectar una

ampul·la de serum.

c) La gracia d’aquella pedra preciosa de color blau consistix en les aigues que reflectix

quan li dona la llum.

d) Aquell pintor no va pintar l’aureola al sant i, ara, la parroquia no el vol.

e) El club nautic de Denia ha organitzat un concurs de pesca.

f) L’ambiguitat de l’expressio va confondre els assistents a la tertulia, i va impedir la

continuitat del programa.

g) Els pobles expressen els seus dubtes sobre els altres amb frases d’una eloquencia

esbalaidora.

h) Un instint innat, com tambe ho es l’egoisme, l’avaricia, la cobdicia; una base sobre la

qual la naturalesa ha estructurat les seues lleis biologiques de la lluita per l’existencia.

i) La carta es un element basic de la comunicacio escrita en l’ambit administratiu i

comercial.

j) La industria d’aquell pais gaudix de bona salut i no s’ha reduit gens gracies a

l’abundancia d’exportacio de materies primeres.

k) L’accident, afortunadament, no va tindre consequencies; pero la malaltia que va patir

despres li va deixar sequeles.

l) Si obeiu les ordes que dona el mestre de cerimonies haureu contribuit a l’exit de la

recepcio.

m) El tractament de les aigues residuals per a preservar l’aigua subterrania dels aquifers

i el medi ambient son temes que preocupen les poblacions costaneres.

n) Un titol grandiloquent, per a una novel·la roina i mal traduida.

9

Repàs del mitjà

o) Encara que se ben be que no es aixi, aixo m’intranquil·litza, perque hauras de

reconeixer que tot aço no es normal.

p) Aquells suissos ens van agrair la nostra assistencia.

q) Li fan periodicament una analisi exhaustiva per a saber com esta de salut.

r) La programacio diurna de la radio te molt d’exit.

s) El talpo es un mamifer insectivor de pel fosc i cos robust que habita en les galeries

subterranies que ell mateix excava.

t) Saul torna dema a casa; li han dit que faça repos.

u) No tot el mon esta d’acord amb l’us de la violencia, i no es pot obligar ningu a

formar part d’un exercit.

v) En esta carretera els accidents son frequents.

w) La crisi va arruinar molts comerciants textils, encara que a Pere li han restituit tot el

patrimoni.

x) Van aillar les parets amb suro perque es reduira el soroll de la musica.

y) La celebre novel·lista defen en la seua intervencio que els llibres es venen entre altres

raons per l’atractiu disseny de les seues tapes.

z) Artur no solament es l’encarregat de departament, sino que tambe es un element de

pronostic. Va vestit sempre a l’ultim crit. Tot el mon el coneix per mister Perfecte. La

seua vanitat es llegendaria.

aa) Ella va dir que si que acudiria dema a prendre te, despres d’haver acabat tots els

examens.

bb) Este mati, quan anavem al mercat a comprar melmelada de mores, ens han contat

que al net i la neta de Marius els ha succeit una desgracia.

cc) Dolors no dona importancia a les xafarderies; no els en dones tu tampoc.

10

Repàs del mitjà

dd) No els ha lluit l’examen, els resultats tan roins no es corresponen amb la bona

preparacio.

ee) Si vens al viatge ens ho passarem molt be.

ff) S’ha questionat la racionalitat de l’us del telefon d’urgencies.

gg) Aquells suissos em miraven de reull quan els vaig comunicar que les paraules del

seu discurs eren intraduibles.

hh) Ell diu que no creu en eixes coses, pero cada dia sol consultar que diu el zodiac i te

una especie de reptil que li dona sort i l’acompanya a totes parts.

ii) Vull que compres un interfon perque es un aparell que ens permet la comunicacio en

forma de conversacio en veu alta entre dos o mes llocs d’un mateix edifici, per mitja

d’un o mes aparells analegs.

jj) Ara et fare el resum del llibre: el veinat d’un poblet es mobilitza quan arriba un jove

que es un bon partit. Qui l’aconseguira?

kk) Esta es l’opinio d’una persona posseidora de molts bens i de gran capital economic.

ll) Estem molt agraits perque has contribuit economicament a totes les exposicions d’art

modern.

mm) No se com es deia la canço que cantaveu, pero era una delicia escoltar-vos.

nn) Lluisa estigue tot el mati conduint per les carreteres d’Eivissa.

oo) El porc es, des de fa segles, l’animal domestic per excel·lencia.

pp) Se ben be que et riuras, pero es igual: em sent inundat per un esperit panteista.

qq) L’aureola d’unio amb les forces de la natura es la caracteristica principal de l’obra

que estic creant ara.

rr) No ho he dit a Joan, pero no se si hauria sigut millor, perque el fet d’esperar cada

moment que podia ocorrer, resulta un martiri per a mi fins que ho vaig oblidar.

11

Repàs del mitjà

ss) A causa del seu maleit retraiment, jo no pogui eixir d’aquella situacio amb

l’elegancia que volia.

tt) Una empresa de la competencia ha trobat la fragancia de l’aigua de colonia que

buscavem amb tant d’interes els quimics d’esta empresa.

uu) L’esfera terraquia que ha adquirit la Universitat d’Ucraina es propietat de la familia

d’un navegant molt questionat.

vv) La teua veina sempre reix en tot allo que mampren.

ww) Els pares venen hui; els iaios i els besnets, despus-dema.

DIVERGÈNCIES VOCÀLIQUES ENTRE EL CASTELLÀ I EL CATALÀ

12

Repàs del mitjà

De vegades, per influència del castellà, pronunciem malament algunes paraules. Fixa’t bé en les següents i memoritza les que pronuncies malament.

Català amb e /castellà amb a

Albercoc, alcàsser, almogàver, ametista, assemblea, cànem, eben, efeminat, emparar, enyorar, ermini, escàlem, espàrrec, espitllera, estella, estendard, estergir, gelea, genísser, javelina, màrfega, meravella, monestir, polseguera, punxegut, ràfega, resplendor, revenja, sergent, setí, sèver, sometent, tàlem, tàvec, temptejar, tràfec, treball, vernís…

Català amb a /castellà amb e

Afaitar, ambaixada, arravatar, assassí, avaluar, avantatge, avaria, banús, barbaresc, hostaleria, davall, davant, davantal, latrina, majorana, maragda, picaporta, ramat, rancor, sanefa, sarbatana, Sardenya, tríada…

Català amb o /castellà amb u

Aixovar, assortir, atordir, avorrir-se, bordell, botifarra, brúixola, calorós, capítol, cartolina, cíngol, cobrir, colobra, complir, comptadoria, conservadorisme, cònsol, croada, embotir, escapolir-se, escodrinyar, escoltisme, escopir, escrúpol, esdrúixol, estoig, fonament, furóncol, gobelet, governatiu, governamental, gropa, joglar, joventut, monyó, nodrir, ordir, pèndol, ploma, podrir, polir, polvoritzar, regidoria, rètol, rigorós, robí, roí, rossinyol, sofrir, sorgir, sospirar, sostraure, tenidoria, títol, tolir-se, tomba, tonyina, torbar, torró, triomf, xorigueresc…

Català amb u /castellà amb o

Ateneu, bufetada, butlletí, cacau, camafeu, corifeu, correu, cuirassa, escull, estiu, europeu, fetus, focus, fòrum, harmònium, muntanya, mussol, porus, ritu, saurí, sèrum, sinus, subornar, sufocar, supèrbia, suportar, tètanus, tipus, tramuntana, trofeu, turment…

Català amb i /castellà amb e

Contemporània, contenidor, declivi, desimboltura, diabetis, diseconomia, eclipsi, galió, indicible, infatuar-se, infermera, ordinador, quítxua, sobirania

13

Repàs del mitjà

2. Ompliu, si cal, els buits de les frases següents posant la grafia o grafies

corresponents, fent atenció especialment a les vocals.

a) El s__rgent va ordenar al mosso que netejara les l__trines de la companyia aèria cada

dissabte.

b) Una ràf__ga de vent va t__mbar l’est__ndard del pavelló d’Hongria.

c) Es tracta d’una persona tan escrup__losa que li fan fàstic tots els tip__s de menjars.

d) En l’ass__mblea de veïns van dir que havien desc__bert una nova av__ria.

e) Aquella jove desimb__lta no podia s__portar aquell clima tan rig__rós i tant

d’av__rriment.

f) Van servir una __nsalada de cogombr__ i alv__cat.

g) Es tractava de les t__mbes dels serv__nts i no les dels senyors.

h) El reporta__e sobre el mare__ de Barraquetes va __conseguir a__mentar el nombre

de visitants ru__os.

i) La multa per no pagar els drets aranzelaris en una __uana osci__a segons el producte

que s’impor-te.

3. Completa la graella amb els termes que hi falten:

castellà català castellà catalàescoltisme tenidoria

rito sueroquítxua sinus

ebanista diabetesdeclivi gropa

estandarte cerbatanaestoig escopir

urdir averiagelea picaporta

eclipse estarcircuirassa setí

4. Posa la vocal que hi falta a les paraules següents:

ord____nador regid_____ria des_____mboltura d____vantalmon____stir jav____lina ____rmini rev____njap____lir n____drir ____mbaixada glob____ss____spirar m____ntanya r_____ncor conten____dorsob____rà at____rdir ____mparar r____bí____nfermera tri_____mf camafe_____ r___í

14

Repàs del mitjà

5. Ompli els espais buits de les frases següents amb la forma corresponent de cadaparella.

ruda/rude—La ________ és una planta amb la qual es fa essència.—És una dona mancada de delicadesa, és una dona _________.

cobla/coble—El _________ de bous venia pel camí vell.—La seua germana Rosa compon música per a _________.

regna/regne—El món natural es divideix en : _________ animal, _________ vegetal i _________mineral.—Anar a _______ solta vol dir córrer sense refrenat.

templa/temple—Van visitar el _________ de la Sagrada Família.—S’anomena _________ cadascuna de les dues parts laterals del cap.

basa/base—Té sort a les cartes, ha fet _________ en totes les partides.—Ha llegit la __________ de la seua filosofia.

espècia/espècie—Però, quina ________ d’home ets?—Una ________ és una substància aromàtica.

15