090214sup_a004

1
4 14 DE FEBRER DEL 2009 CULTU A MOT ACIONS L’ absurda onada de demandes judicials per part d’urbanites carregats de punyetes que s’instal·len a pagès i tot els molesta ha posat en circulació el mobbing rural. Originàriament, mobbing és un terme zoològic que designa comportaments agressius desenvolupats per animals quan se senten amenaçats. Per exemple, els contagiosos cants d’alarma que emeten alguns ocells quan intueixen que el niu està en perill. Mob, en anglès, remet sempre a multitud i caos. Allò que el conseller Saura podria anomenar turbamulta. Però resulta que l’alemany, el polonès i algunes altres llengües centreeuropees van manllevar mobbing per descriure totes les formes d’assetjament –en anglès, bullying–, inclosa la que es fa individualment. Els alemanys fins i tot en van derivar el verb mobben, el qual també designa atacs físics, calúmnies a internet o altres actes d’intimidació. Del món estudiantil es va passar al laboral, del laboral a l’immobiliari i l’última analogia, per ara, és aquesta del mobbing rural, en el qual la turba queda enrere i la multa la paga el pobre pagès. Allò que en lingüística s’anomena un fals amic. És a dir, el pixapins prepotent a cal pagès.D ins del repertori lite- rari occidental, al marge dels gèneres especialitzats, l’he- roïna folladora no és encara un arquetip normalitzat. Potser darrere d’introspeccions tardo- romàntiques com la peripècia de Lady Chatterley, d’experièn- cies pseudoautobiogràfiques com les d’Anaïs Nin o, més a prop de la nostra època, Erica Jong –La por de volar va marcar una època, però no s’ha consti- tuït en model–, es podria haver establert un àmbit nou, però no acaba de ser així. El cristianis- me ha estat oblidat com a re- pertori iconogràfic; amplíssims sectors d’estudiants d’avui des- coneixen els trets característics, la peripècia i el significat de les figures de la Bíblia i del santo- ral, potser el millor que tenia –sense les qual són incompren- sibles l’art, la literatura i el pen- sament dels últims 2.000 anys–, i en canvi en perviu l’aspecte pitjor: els entrebancs ideològics i morals. Chrysis és la protagonista de l’ Afrodita de Pierre Louys, i el seu embolcall formal és, tot i el ca- ràcter explícit de la narració, més pròxim a les figures d’Alma Tade- ma que a l’hel·lenisme dur, inte- rior, profund, de Baudelaire, el que reprèn Pasolini. Confrontat amb la Messalina d’Alfred Jarry, es veu fins a quin punt la volun- tat d’establir models determina els resultats estètics, formals i morals. O és al revés? Quin model és ara mateix més potent, més general i més prò- xim? ¿El que presenta la passió com una fatalitat, o el que veu la voluptuositat com una virtut, filla de Psique i Eros, com relata Apu- leu al final de la història sobre aquesta parella d’enamorats dins Les metamorfosis? Des del Quixot fins a James Bond, els herois mascles mante- nen una certa estabilitat, però les Afrodites de Pierre Louys es perden en un mar poètic de sen- sualitat que les fa irrecuperable- ment ideals, fins i tot en el suïci- di de la protagonista, més prò- xim al de Sòcrates que al de Ma- dame Bovary. Louys no intenció de superar la dicotomia clàssica entre la mare i la puta, sinó de sublimar-la, o tan sols de sublimar la figura que en els ter- mes històrics no deixa de ser la puta. Vet aquí el fons de la seva nostàlgia del món clàssic, més enllà de la qual, a efectes de gran arquetip universal –Occi- dent en si ja està depassat–, la fractura oberta pel cristianisme entre la mare i la puta –entre la Verge Maria i Lilith– continua ir- resolta.Fa pena d’haver-ho de sentir cada dia en molts mitjans, i demanaria des d’aquí que es corregís T ots els locutors de ràdio i TV s’anguniegen quan han de concedir un espai a la publicitat: tenen encara tantes coses a dir, tantes fotos a exhibir, i sobretot tanta competència en altres canals, que s’afanyen a avançar-nos les interessants novetats que encara ens esperen si ens mantenim fidels a la sintonia o al canal on som, a part, naturalment, d’anar un momentet al lavabo, que això ja se suposa que ens ho permeten. I, doncs, el locutor ens diu: «Tornem d’aquí cinc minuts, no es moguin». No són mai cinc minuts, o són cinc minuts molt repetitius, però això ja forma part del joc. No és ben bé el mateix, no cal pas que els ho juri, el que ens diu l’empipadora veu anònima de la companyia ix (d’aigua, gas, llum o etc.), que al cap de deu, quinze minuts encara ens etziba la cantarella: «Les nostres línies estan ocupades. Us atendrem {tot d’una / així que puguem / immediatament / ara mateix}»; i tu, esclar, vés pagant la tarifa. I el defensor del poble (!!), ben arrepapat a les seves butaques. Però sí que és el mateix, o prou semblant, el que trobem en ascensors de metros perquè els claustròfobs no es posin nerviosos i no comencin a tocar botons: «L’ascensor arribarà {tot seguit / tot d’una / d’aquí no res} al pis inferior i s’obriran les portes». I també la notícia de premsa de fa pocs dies: «Catalunya només té una planta dessalinitzadora. D’aquí quatre mesos entrarà en servei la gran planta que s’està construint al Prat de Llobregat». O aquesta altra, menys periodística però trista: «A la pobra dona li han dit que ha de deixar el pis d’aquí vuit dies». O el que ens diu l’amic: «No et preocupis, que et tornaré els diners d’aquí un mes com a molt». Només que la majoria de vegades, sobretot en els mitjans de comunicació i en les empreses, el que sentim és en cinc minuts, en uns moments, etc. Fa pena d’haver-ho de sentir cada dia, per exemple, a l’Hora Q de TV3 i en tants i tants altres mitjans, i demanaria des d’aquí que es corregís. Perquè la construcció amb en no és acceptada, és un forasterisme. I, en canvi, d’aquí cinc minuts, d’aquí no res és precisament molt nostra, molt genuïna, com vam dir fa uns mesos. Aleshores dèiem també que avui hi ha la seguretat que aquesta expressió és millor sense afegir-hi la a (d’aquí a), però veig que a penes n’ha fet cas ningú: és una llàstima que els assessors excloguin o «esmenin» (!) amb el mateix raser casos de flagrant forasterisme i casos de construccions molt nostres, que precisament hem d’escampar i protegir. No és que tot en sigui impropi (com ho és, també i retambé!, valga’ns Déu val!, el de Pis en lloguer, per Pis de lloguer o per llogar), no. Quan volem dir ‘durant x temps’ sí que és correcte: «El metge li ha dit que no surti de casa en vuit dies» vol dir durant vuit dies; però direm «El metge li ha dit que d’aquí vuit dies ja pot sortir a caminar», que si no se li encarcararan les cames, i després de les cames l’esquena, i després se li girarà el cap, ja ho veurà.JOAN SOLÀ Retrat Miquel de Palol Mobbing? PARLEM-NE MÀRIUS SERRA Afrodita L’heroïna folladora no és encara un arquetip normalitzat «Tornem d’aquí cinc minuts»

Upload: andrestorrese7323

Post on 15-Nov-2015

213 views

Category:

Documents


1 download

DESCRIPTION

Llengua catalana

TRANSCRIPT

  • 4 14 DE FEBRER DEL 2009CULTU A

    MOTACIONS

    Labsurda onada de demandesjudicials per part durbanitescarregats de punyetes quesinstallen a pags i tot els

    molesta ha posat en circulaci elmobbing rural. Originriament,mobbing s un terme zoolgic quedesigna comportaments agressiusdesenvolupats per animals quan sesenten amenaats. Per exemple, elscontagiosos cants dalarma queemeten alguns ocells quan intueixenque el niu est en perill. Mob, enangls, remet sempre amultitud i caos.All que el conseller Saura podriaanomenar turbamulta. Per resultaque lalemany, el polons i algunesaltres llenges centreeuropees vanmanllevarmobbing per descriure totesles formes dassetjament en angls,bullying, inclosa la que es faindividualment. Els alemanys fins i toten van derivar el verbmobben, el qualtamb designa atacs fsics, calmnies ainternet o altres actes dintimidaci.Delmn estudiantil es va passar allaboral, del laboral a limmobiliari illtima analogia, per ara, s aquestadelmobbing rural, en el qual la turbaqueda enrere i lamulta la paga elpobre pags. All que en lingsticasanomena un fals amic. s a dir, elpixapins prepotent a cal pags.

    Dins del repertori lite-rari occidental, almarge dels gneresespecialitzats, lhe-rona folladora no s encara unarquetip normalitzat. Potserdarrere dintrospeccions tardo-romntiques com la peripciade Lady Chatterley, dexperin-cies pseudoautobiogrfiquescom les dAnas Nin o, ms aprop de la nostra poca, EricaJong La por de volar va marcaruna poca, per no sha consti-tut en model, es podria haverestablert un mbit nou, per noacaba de ser aix. El cristianis-me ha estat oblidat com a re-pertori iconogrfic; amplssims

    sectors destudiants davui des-coneixen els trets caracterstics,la peripcia i el significat de lesfigures de la Bblia i del santo-ral, potser el millor que teniasense les qual sn incompren-sibles lart, la literatura i el pen-sament dels ltims 2.000 anys,i en canvi en perviu laspectepitjor: els entrebancs ideolgicsi morals.

    Chrysis s la protagonista delAfrodita de Pierre Louys, i el seuembolcall formal s, tot i el ca-rcter explcit de la narraci,msprxim a les figures dAlma Tade-ma que a lhellenisme dur, inte-rior, profund, de Baudelaire, elque reprn Pasolini. Confrontat

    amb la Messalina dAlfred Jarry,es veu fins a quin punt la volun-tat destablir models determinaels resultats esttics, formals imorals. O s al revs?

    Quinmodel s aramateixmspotent, ms general i ms pr-xim? El que presenta la passicom una fatalitat, o el que veu lavoluptuositat comuna virtut, fillade Psique i Eros, com relata Apu-leu al final de la histria sobreaquesta parella denamorats dinsLesmetamorfosis?

    Des del Quixot fins a JamesBond, els herois masclesmante-nen una certa estabilitat, perles Afrodites de Pierre Louys esperden en unmar potic de sen-

    sualitat que les fa irrecuperable-ment ideals, fins i tot en el suci-di de la protagonista, ms pr-xim al de Scrates que al deMa-dame Bovary. Louys no tintenci de superar la dicotomiaclssica entre la mare i la puta,sin de sublimar-la, o tan sols desublimar la figura que en els ter-mes histrics no deixa de ser laputa. Vet aqu el fons de la sevanostlgia del mn clssic, msenll de la qual, a efectes degran arquetip universal Occi-dent en si ja est depassat, lafractura oberta pel cristianismeentre la mare i la puta entre laVergeMaria i Lilith continua ir-resolta.

    Fa penadhaver-hode sentircada diaenmoltsmitjans, i

    demanariades daqu

    que escorregs

    Tots els locutors de rdio i TVsanguniegen quan han deconcedir un espai a la publicitat:tenen encara tantes coses a dir,tantes fotos a exhibir, i sobretottanta competncia en altrescanals, que safanyen aavanar-nos les interessants

    novetats que encara ens esperen si ensmantenim fidels a la sintonia o al canal on som, apart, naturalment, danar unmomentet al lavabo,que aix ja se suposa que ens ho permeten. I,doncs, el locutor ens diu: Tornem daqu cincminuts, no esmoguin. No snmai cincminuts, osn cincminuts molt repetitius, per aix jaforma part del joc.

    No s ben b elmateix, no cal pas que els hojuri, el que ens diu lempipadora veu annima dela companyia ix (daigua, gas, llum o etc.), que alcap de deu, quinzeminuts encara ens etziba lacantarella: Les nostres lnies estan ocupades. Usatendrem {tot duna / aix que puguem /immediatament / aramateix}; i tu, esclar, vspagant la tarifa. I el defensor del poble (!!), benarrepapat a les seves butaques.

    Per s que s elmateix, o prou semblant, elque trobem en ascensors demetros perqu elsclaustrfobs no es posin nerviosos i no comencina tocar botons: Lascensor arribar {tot seguit /tot duna / daqu no res} al pis inferior i sobriranles portes. I tamb la notcia de premsa de fapocs dies: Catalunya noms t una plantadessalinitzadora. Daqu quatremesos entrar en

    servei la gran planta que sest construint al Pratde Llobregat. O aquesta altra, menys periodsticaper trista: A la pobra dona li han dit que ha dedeixar el pis daqu vuit dies. O el que ens diulamic: No et preocupis, que et tornar els dinersdaqu unmes com amolt.

    Noms que lamajoria de vegades, sobretot enelsmitjans de comunicaci i en les empreses, elque sentim s en cincminuts, en unsmoments, etc.Fa pena dhaver-ho de sentir cada dia, perexemple, a lHoraQde TV3 i en tants i tants altresmitjans, i demanaria des daqu que es corregs.Perqu la construcci amben no s acceptada, sun forasterisme. I, en canvi, daqu cincminuts,daqu no res s precisamentmolt nostra,moltgenuna, comvamdir fa unsmesos. Aleshoresdiem tambque avui hi ha la seguretat queaquesta expressi smillor sense afegir-hi la a(daqu a), per veig que a penes nha fet cas ning:s una llstima que els assessors excloguin oesmenin (!) amb elmateix raser casos de flagrantforasterisme i casos de construccionsmolt nostres,que precisament hemdescampar i protegir.

    No s que tot en sigui impropi (comho s,tamb i retamb!, valgans Du val!, el de Pis enlloguer, per Pis de lloguer o per llogar), no. Quanvolemdir durant x temps s que s correcte: Elmetge li ha dit que no surti de casa en vuit diesvol dir durant vuit dies; per direm Elmetge li hadit que daqu vuit dies ja pot sortir a caminar,que si no se li encarcararan les cames, i desprsde les cames lesquena, i desprs se li girar elcap, ja ho veur.

    JOAN SOL

    RetratMiquel de Palol

    Mobbing?

    PARLEM-NE

    MRIUSSERRA

    AfroditaLheronafolladora

    no s encaraun arquetipnormalitzat

    Tornemdaqucincminuts