27/09/0827/09/08 EL COS I LA MENTEL COS I LA MENT 11

ANÀLISI DEL PROBLEMA COS-MENTANÀLISI DEL PROBLEMA COS-MENT ORIGEN DEL CONCEPTE D’ÀNIMA ORIGEN DEL CONCEPTE D’ÀNIMA EL PROBLEMA AL LLARG DE LA HISTÒRIA EL PROBLEMA AL LLARG DE LA HISTÒRIA

EN LA FILOSOFIA ANTIGAEN LA FILOSOFIA ANTIGA PLATÓPLATÓ ARISTÒTILARISTÒTIL

EN LA FILOSOFIA MEDIEVALEN LA FILOSOFIA MEDIEVAL EN LA FILOSOFIA MODERNAEN LA FILOSOFIA MODERNA

DESCARTESDESCARTES LA METTRIELA METTRIE

EN LA FILOSOFIA CONTEMPORÀNIAEN LA FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA

Unitat09 Concepcions filosòfiques de l’ésser humà

Continguts que Continguts que tractaremtractarem

27/09/0827/09/08 EL COS I LA MENTEL COS I LA MENT 22

ELS CONCEPTES MÉS IMPORTANTSELS CONCEPTES MÉS IMPORTANTS

MonismeMonisme Materialisme Materialisme DualismeDualisme EspiritualismeEspiritualisme AnimismeAnimisme EmergentismeEmergentisme Cos Cos ÀnimaÀnima

MentMent AutoconsciènciaAutoconsciència EpistemologiaEpistemologia OntologiaOntologia AnamnesiAnamnesi Argument ontològicArgument ontològic SubstànciaSubstància Essència Essència

27/09/0827/09/08 EL COS I LA MENTEL COS I LA MENT 33

QUIN ÉS EL PROBLEMA?QUIN ÉS EL PROBLEMA?

Els humans no s’han vist només com un cos sinó Els humans no s’han vist només com un cos sinó com “com “quelcomquelcom” (” (SubjecteSubjecte) que ) que “té” un cos“té” un cos ( (ObjecteObjecte).).

Aquest “Aquest “quelcomquelcom” ” [[ψυχή (psyché), ànimaψυχή (psyché), ànima]] sembla sembla present en totes les cultures primitives (present en totes les cultures primitives (animismeanimisme) i ) i és la base de les creences religioses posteriors.és la base de les creences religioses posteriors.

El llenguatge mostra que aquesta idea, vertadera o El llenguatge mostra que aquesta idea, vertadera o falsa, és a la base del nostre parlar - pensar.falsa, és a la base del nostre parlar - pensar.

27/09/0827/09/08 EL COS I LA MENTEL COS I LA MENT 44

QUÈ SOM ELS HUMANS?QUÈ SOM ELS HUMANS? La idea més antiga i poderosa és la La idea més antiga i poderosa és la Concepció Concepció

dualista de l’ésser humàdualista de l’ésser humà (animisme). (animisme). Molt minoritària i recent és la idea que som mers Molt minoritària i recent és la idea que som mers

organismes vius: matèria amb una organització molt organismes vius: matèria amb una organització molt complexa (complexa (Concepció monistaConcepció monista).).

Qüestions obertes:Qüestions obertes:A què deu la seva força el dualisme?A què deu la seva força el dualisme?El dualisme, és encara sostenible avui?El dualisme, és encara sostenible avui?SomSom un cos o un cos o tenimtenim un cos? un cos?

27/09/0827/09/08 EL COS I LA MENTEL COS I LA MENT 55

QUÈ SÓN ELS HUMANS?

UNA ÀNIMA OCULTA EN UN COS UN ORGANISME VIU

CONCEPCIÓ DUALISTADE L’ÉSSER HUMÀ

CONCEPCIÓ MONISTADE L’ÉSSER HUMÀ

UN ORGANISME VIU

27/09/0827/09/08 EL COS I LA MENTEL COS I LA MENT 66

ELS ORÍGENS DE LA CONCEPCIÓ DUALISTA DE L’ÉSSER HUMÀELS ORÍGENS DE LA CONCEPCIÓ DUALISTA DE L’ÉSSER HUMÀ

L’animisme permet respondre interrogants L’animisme permet respondre interrogants universalsuniversals, com ara la MORT., com ara la MORT.

Què significa Què significa morirmorir? El cadàver ? El cadàver semblasembla la la persona, però la persona, però la personapersona ja no hi és. ja no hi és.

La mort és pèrdua, marxa, fugida d’La mort és pèrdua, marxa, fugida d’alguna alguna cosacosa que donava que donava vidavida al cos i era la seu de al cos i era la seu de la la personalitatpersonalitat..

Altres funcions explicatives de l’ànima: son, Altres funcions explicatives de l’ànima: son, somnis, trànsits...somnis, trànsits...

27/09/0827/09/08 EL COS I LA MENTEL COS I LA MENT 77

COS I MENT EN LA FILOSOFIA COS I MENT EN LA FILOSOFIA ANTIGAANTIGA

PITAGORISME (VIaC)

PLATÓ (IV aC)

L’ànima, hipòtesi de Raó, i dePurificació – salvació. Dualisme radical.

ARISTÒTIL (IV aC)L’ànima, hipòtesi explicativa de la vida.

L’ésser humà no és un compost de dues Substàncies: concepció hilemòrfica

L’ànima, base de l’epistemologia i de l’ètica i política. Dualisme radical.

27/09/0827/09/08 EL COS I LA MENTEL COS I LA MENT 88

PLATÓ (1)PLATÓ (1) Per comprendre la importància del Per comprendre la importància del

concepte d’ànima en Plató cal entendre:concepte d’ànima en Plató cal entendre:

Les funcions explicativesLes funcions explicatives que atorga a la que atorga a la noció noció d’ànimad’ànima, que recull dels pitagòrics., que recull dels pitagòrics.

Les Les conseqüències de la presència de la presència d’aquest concepte en la seva filosofia.d’aquest concepte en la seva filosofia.

La transcendència del seu pensament en La transcendència del seu pensament en la filosofia posterior (cristianisme...)la filosofia posterior (cristianisme...)

27/09/0827/09/08 EL COS I LA MENTEL COS I LA MENT 99

PLATÓ (2)PLATÓ (2) PLANTEJAMENT ONTOLÒGIC (com és la realitat?)

Si la realitat fos tan sols el que els sentits ens mostren, aleshores seria absolutament inestable i canviant (Heràclit)

CONCLUSIÓ EPISTEMOLÒGICA (què en podem saber?)Si fos així, tot coneixement seria particular i contingent (δόξα, opinió) i no n’hi hauria cap d’universal i necessari (ε̉πιστέμη, ciència) (escepticisme sofistic)

OBJECCIÓ DEL GEÒMETRA PLATÓ¿Com explicar l’existència de coneixements que són veritats universals i necessàries, com les certeses matemàtiques?

27/09/0827/09/08 EL COS I LA MENTEL COS I LA MENT 1010

PLATÓ (3)PLATÓ (3) Tan sols queda una sortida al problema plantejat:

a) La realitat no pot ser tan sols el que els sentits ens mostren (rebuig del realisme ingenu).

b) L’experiència sensible és font d’alguns dels nostres coneixements (els més insegurs o opinions), no pas de tots (rebuig de l'empirisme).

c) Ha d’existir una realitat no sotmesa a la generació ni a la destrucció (parmenidiana), fonament dels nostres coneixements universal i necessàriament vertaders.

27/09/0827/09/08 EL COS I LA MENTEL COS I LA MENT 1111

PLATÓ (4)PLATÓ (4)

Quina és la naturalesa de les veritats Quina és la naturalesa de les veritats universals i necessàries?universals i necessàries?Són Són anteriors als coneixements particularsanteriors als coneixements particulars, i no , i no

posteriors, però posteriors, però ¿com i quan hem adquirit ¿com i quan hem adquirit aquestes representacions?aquestes representacions?

Les hem adquirides abans de néixer Les hem adquirides abans de néixer (innates). Això pressuposa que no som un (innates). Això pressuposa que no som un cos, sinó una cos, sinó una ànima preexistent!ànima preexistent!

27/09/0827/09/08 EL COS I LA MENTEL COS I LA MENT 1212

PLATÓ (5) conclusionsPLATÓ (5) conclusions Hi ha una realitat diferent de la que ens mostren els Hi ha una realitat diferent de la que ens mostren els

sentits: Una realitat sentits: Una realitat eternaeterna (parmenidiana). És la (parmenidiana). És la realitat per excel·lència (realitat per excel·lència (modelmodel de la sensible) de la sensible)

Aquesta realitat (Idees) ha estat Aquesta realitat (Idees) ha estat coneguda per coneguda per l’ànimal’ànima – enteniment. – enteniment.

En néixer, el nostre enteniment En néixer, el nostre enteniment semblasembla buit, però no buit, però no ho és. En encarnar-se l’ànima en el nostre cos, ha ho és. En encarnar-se l’ànima en el nostre cos, ha oblidatoblidat el que coneixia. el que coneixia.

El coneixement de les El coneixement de les còpiescòpies (particulars i canviants) (particulars i canviants) dels models (universals i eterns), a través dels sentits dels models (universals i eterns), a través dels sentits pot desvetllar en l’enteniment el coneixement oblidats pot desvetllar en l’enteniment el coneixement oblidats ((anamnesi -anamnesi -α̉νάμνησιςα̉νάμνησις- record- record))

27/09/0827/09/08 EL COS I LA MENTEL COS I LA MENT 1313

PLATÓ (8) conclusionsPLATÓ (8) conclusions Si tots els coneixements són fruit de l’experiència Si tots els coneixements són fruit de l’experiència

sensible i aquesta és diferent per a cadascú sensible i aquesta és diferent per a cadascú (base (base del relativisme sofísticdel relativisme sofístic), no podrem explicar la ), no podrem explicar la universalitat dels coneixements matemàtics.universalitat dels coneixements matemàtics.

Podem estendre el model de coneixement matemàtic Podem estendre el model de coneixement matemàtic (segur, indubtable i no experimental sinó especulatiu) (segur, indubtable i no experimental sinó especulatiu) a altres àrees de coneixement.a altres àrees de coneixement.

La veritat, doncs, no és l’opinió més convincent. El La veritat, doncs, no és l’opinió més convincent. El savi no és l’orador eloqüent, sinó aquell que coneix savi no és l’orador eloqüent, sinó aquell que coneix (recorda) l’autèntica naturalesa de les coses. (recorda) l’autèntica naturalesa de les coses.

Aprendre és recordar.Aprendre és recordar.

27/09/0827/09/08 EL COS I LA MENTEL COS I LA MENT 1414

ARISTÒTIL (IV aC.)ARISTÒTIL (IV aC.) Recupera la passió per la recerca de la natura, Recupera la passió per la recerca de la natura,

pròpia dels primers filòsofspròpia dels primers filòsofs L’ànima, principi explicatiu dels processos vitals. L’ànima, principi explicatiu dels processos vitals.

Els éssers vius ho són en la mesura en què són Els éssers vius ho són en la mesura en què són “animats”. (l’ànima és la forma dels éssers vius)“animats”. (l’ànima és la forma dels éssers vius)

Tres nivells de vida:Tres nivells de vida:– Ànima vegetativa: principi d’activitats com la nutrició, Ànima vegetativa: principi d’activitats com la nutrició,

el creixement o la reproducció.el creixement o la reproducció.– Ànima sensitiva: principi, a més, de la sensibilitat i el Ànima sensitiva: principi, a més, de la sensibilitat i el

movimentmoviment– Ànima intel·lectiva: principi, a més, de l’enteniment i la Ànima intel·lectiva: principi, a més, de l’enteniment i la

voluntat.voluntat.

27/09/0827/09/08 EL COS I LA MENTEL COS I LA MENT 1515

MENT I MATÈRIA AL PENSAMENT MENT I MATÈRIA AL PENSAMENT MEDIEVAL (cristianisme, islam)MEDIEVAL (cristianisme, islam)

La hipòtesi ànima és imprescindible en una La hipòtesi ànima és imprescindible en una religió religió de salvacióde salvació: si la persona ha de sobreviure més : si la persona ha de sobreviure més enllà de la mort del cos, aleshores la persona no enllà de la mort del cos, aleshores la persona no pot ser el seu cos.pot ser el seu cos.

Dualisme radical, herència del platònic, però en Dualisme radical, herència del platònic, però en una una versió no filosòfica sinó teològica del versió no filosòfica sinó teològica del problemaproblema..

L’ànima, doncs, és essencialment una hipòtesi L’ànima, doncs, és essencialment una hipòtesi explicativa de la explicativa de la immortalitatimmortalitat i la i la salvaciósalvació..

27/09/0827/09/08 EL COS I LA MENTEL COS I LA MENT 1616

MENT I MATÈRIA AL PENSAMENT MENT I MATÈRIA AL PENSAMENT MODERNMODERN

Elements històrics determinants: l’humanisme i la Elements històrics determinants: l’humanisme i la revolució científica (nova física).revolució científica (nova física).

Objectius de la nova ciència (com en els primers Objectius de la nova ciència (com en els primers filòsofs): construir explicacions naturals dels filòsofs): construir explicacions naturals dels processos naturals.processos naturals.

Primeres explicacions materialistes de la vida Primeres explicacions materialistes de la vida (Exemple, Descartes).(Exemple, Descartes).

Primeres concepcions monistes - materialistes de Primeres concepcions monistes - materialistes de l’ésser humà (Exemple, La Mettrie)l’ésser humà (Exemple, La Mettrie)

27/09/0827/09/08 EL COS I LA MENTEL COS I LA MENT 1717

RENÉ DESCARTES RENÉ DESCARTES (XVII) (1)(XVII) (1)

GeòmetraGeòmetra com Plató, busca la com Plató, busca la derrota de derrota de l’escepticismel’escepticisme, cercant un sistema de saber tan sòlid i , cercant un sistema de saber tan sòlid i irrebatible com la geometria o la nova física.irrebatible com la geometria o la nova física.

Pretén construir un sistema filosòfic a imatge de la Pretén construir un sistema filosòfic a imatge de la geometria d’Euclides (axiomàtico – deductiu), geometria d’Euclides (axiomàtico – deductiu), partint partint de principis indubtablesde principis indubtables..

Com trobar aquests principis? Com trobar aquests principis? Dubte metòdicDubte metòdic (acceptar com a vàlid tan sols allò que es mostri (acceptar com a vàlid tan sols allò que es mostri indubtable a la raó)indubtable a la raó)

27/09/0827/09/08 EL COS I LA MENTEL COS I LA MENT 1818

RENÉ DESCARTES (XVII) (2) El RENÉ DESCARTES (XVII) (2) El dubtedubte

No puc estar segur de la informació dels No puc estar segur de la informació dels Sentits perquè:Sentits perquè:Algunes vegades m’enganyen.Algunes vegades m’enganyen.No puc demostrar que no estic somniant.No puc demostrar que no estic somniant.

No puc estar segur de la informació de la No puc estar segur de la informació de la Raó perquè:Raó perquè:En ocasions m’erro en les meves demostracionsEn ocasions m’erro en les meves demostracionsNo puc demostrar que no existeix un “Déu No puc demostrar que no existeix un “Déu

enganyador”enganyador”

27/09/0827/09/08 EL COS I LA MENTEL COS I LA MENT 1919

RENÉ DESCARTES (XVII) (3)La RENÉ DESCARTES (XVII) (3)La certesacertesa

Com més dubto, més segur estic que “sóc”. Com més dubto, més segur estic que “sóc”. Penso per tant existeixoPenso per tant existeixo, és la primera , és la primera certesacertesa que buscava. que buscava.

Què sóc? Una Què sóc? Una substància pensantsubstància pensant. . Evidència Evidència de l’existència del “jo”de l’existència del “jo” (Ànima!). (Ànima!).

Argument ontològic (Sant Anselm) Argument ontològic (Sant Anselm) Evidència de l’existència de DéuEvidència de l’existència de Déu (substància (substància infinita), infinita), garantgarant dels meus dels meus raonamentsraonaments i de i de l’existència d’un món externl’existència d’un món extern (refutació del (refutació del solipsisme: no estic somniant).solipsisme: no estic somniant).

27/09/0827/09/08 EL COS I LA MENTEL COS I LA MENT 2020

RENÉ DESCARTES (XVII) RENÉ DESCARTES (XVII) (4)L’ànima(4)L’ànima

Concepció mecanicista de la vida (contra Aristòtil). Concepció mecanicista de la vida (contra Aristòtil). Animals i plantes són mers mecanismes materials.Animals i plantes són mers mecanismes materials.

Però l’ésser humà no pot ésser tan sols matèria:Però l’ésser humà no pot ésser tan sols matèria: Perquè té capacitat de raó (incompatible amb la matèria)Perquè té capacitat de raó (incompatible amb la matèria) Perquè té capacitat d’actuar lliurement (incompatible amb Perquè té capacitat d’actuar lliurement (incompatible amb

la matèria)la matèria) Els humans són substància pensant i substància Els humans són substància pensant i substància

extensa (caràcter secundari de la segona). Cal extensa (caràcter secundari de la segona). Cal establir un lligam entre ambdues (glàndula pineal)establir un lligam entre ambdues (glàndula pineal)

27/09/0827/09/08 EL COS I LA MENTEL COS I LA MENT 2121

EL DUALISME CARTESIÀEL DUALISME CARTESIÀ

Ment (origen de l’acte voluntari)

Glàndula pineal

Cervell

Nervis

MúsculsÒrgans sensorials

Món físic Acció (voluntària o involuntària)

Alonso, Balmori, Carvalho: “Psicologia”

27/09/0827/09/08 EL COS I LA MENTEL COS I LA MENT 2222

LA METTRIE (XVIII)LA METTRIE (XVIII)

Obra emblemàtica: “l’home màquina”Obra emblemàtica: “l’home màquina” Radicalització de les tesis cartesianes, Radicalització de les tesis cartesianes,

incloent l’ésser humà en la concepció incloent l’ésser humà en la concepció materialista i mecanicista de materialista i mecanicista de Descartes.Descartes.

El pensament és com una propietat de El pensament és com una propietat de la matèria.la matèria.

Anticipació de les línies de recerca del Anticipació de les línies de recerca del XX i XXIXX i XXI

27/09/0827/09/08 EL COS I LA MENTEL COS I LA MENT 2323

MENT I MATÈRIA AL MENT I MATÈRIA AL PENSAMENT CONTEMPORANIPENSAMENT CONTEMPORANI

Principals elements innovadors al llarg del XIX- XX:Principals elements innovadors al llarg del XIX- XX: Concepció Concepció evolucionistaevolucionista de la vida, on l’ésser humà queda de la vida, on l’ésser humà queda

incorporat novament al món biològic, de la mà de incorporat novament al món biològic, de la mà de l’evolució. l’evolució.

Desenvolupament de la recerca neurofisiològica. Desenvolupament de la recerca neurofisiològica. El El sistema nervióssistema nerviós, en especial , en especial el cervellel cervell, , comença a ocupar comença a ocupar el lloc que en segles anteriors havia ocupat l’ànimael lloc que en segles anteriors havia ocupat l’ànima

S’obre un camp de recerca de cara al segle XXI: S’obre un camp de recerca de cara al segle XXI: observació i explicació dels processos mentals en termes observació i explicació dels processos mentals en termes de processos neurals. de processos neurals.

L’enfrontament entre monistes i dualistes esdevé L’enfrontament entre monistes i dualistes esdevé especialment interessant: La Ment és el Cervell? especialment interessant: La Ment és el Cervell?

27/09/0827/09/08 EL COS I LA MENTEL COS I LA MENT 2424

LA IDEA D’ÀNIMALA IDEA D’ÀNIMA

Encara téEncara tévalidesa envalidesa enl’actualitat?l’actualitat?

O ha quedat O ha quedat substituïda pelsubstituïda pel

sistema nerviós?sistema nerviós?

I el desigI el desigd’immortalitat?d’immortalitat?