LA MÚSICA INSTRUMENTAL DEL

RENAIXEMENT

Vista de la catedral de FlorènciaVista de la catedral de FlorènciaVista de la catedral de FlorènciaVista de la catedral de Florència José Javier Ortega 1r BAT B

LA MÚSICA LA MÚSICA INSTRUMENTALINSTRUMENTAL

Novetats respectel’Edat Mitjana

Aparició del Lutier, que busca perfeccionar-los per desenvolupar la seva sonoritat

Els mecenes nobles aprenen a tocar instruments

L’invenció de l’impremta musical, 1500 per Petrucci

L'intèrpret pot improvisar (virtuisme instrumental)

IINNSSTTRRUUMMEENNTTSS

Els instruments s’agrupaven en alts i baixos segons la intensitat de so queEls instruments s’agrupaven en alts i baixos segons la intensitat de so quetenia cada instrument. Altstenia cada instrument. Alts == blau blau Baixos =Baixos = verdverd

CordòfonsCordòfons

Corda pinçadaCorda pinçada Llaüt, viola de mà, tiorba, arpa...Llaüt, viola de mà, tiorba, arpa...

Corda fregadaCorda fregada Viola de Braccio (de braç), viola de gambaViola de Braccio (de braç), viola de gamba

Corda amb teclatCorda amb teclat Espineta, clavicèmbal, clavicordi... Espineta, clavicèmbal, clavicordi...

AeròfonsAeròfons FustaFusta

Metall i OrguesMetall i Orgues

Flauta de bec, xeremeia, cornamusa...Flauta de bec, xeremeia, cornamusa...

Trompeta, serpentó, orgues...Trompeta, serpentó, orgues...

PercussióPercussió IdiòfonsIdiòfons

MembranòfonsMembranòfons

Sonalls, pandereta...Sonalls, pandereta...

Timbal, panderoTimbal, pandero

LA MÚSICA LA MÚSICA INSTRUMENTAL IIINSTRUMENTAL II

CORDÒFONSCORDÒFONSAERÒFONSAERÒFONSPERCUSSIÓPERCUSSIÓ

LlaütLlaüt

VihuelaVihuela TiorbaTiorba

ClavicèmbalClavicèmbalXirimiaXirimia

Orgue P.Orgue P.

LA MÚSICA LA MÚSICA INSTRUMENTAL IIIINSTRUMENTAL III

CORDÒFONSCORDÒFONSAERÒFONSAERÒFONSPERCUSSIÓPERCUSSIÓ

Flauta de becFlauta de becCornamusaCornamusa SacabutxSacabutx

CromornCromornSonallsSonalls

PanderetaPandereta

TimbalTimbal

PanderoPandero

FORMES INSTRUMENTALSFORMES INSTRUMENTALSLa demanda de la música instrumental comporta l’aparició de moltesLa demanda de la música instrumental comporta l’aparició de moltes

formes instrumentalsformes instrumentals

La dansaLa dansa S’agrupen de dues en dues, una rapida i altra lenta o unaS’agrupen de dues en dues, una rapida i altra lenta o unabinaria i altra ternàriabinaria i altra ternària

Basse danse / haute danseBasse danse / haute danse, a Borgonya, , a Borgonya, alta danza/ saltarelloalta danza/ saltarello a Itàlia a Itàlia

PavanaPavana (compàs quaternari) o (compàs quaternari) o gallardagallarda (compàs ternari) (compàs ternari)

Algunes danses populars es van pasar la cort com: Algunes danses populars es van pasar la cort com: canarios, chacona, canarios, chacona, folia, moresca, passamezzo, spagnoletta, tarantela...folia, moresca, passamezzo, spagnoletta, tarantela...

VariacióVariació A partir de melodies popular o gregorianes se`n fan unesA partir de melodies popular o gregorianes se`n fan unesde noves. A Espanya de noves. A Espanya differencias, glosas o fantasía.differencias, glosas o fantasía.

TocataTocata Es una forma d’instruments de tecla on destacaba l’impro-Es una forma d’instruments de tecla on destacaba l’impro-Visació l’elaboració contrapuntística I el virtuosismeVisació l’elaboració contrapuntística I el virtuosisme

Audició: PavanaAudició: Pavana

EL RENAIXEMENT CATALÀEL RENAIXEMENT CATALÀCaratcterístiques

generals El renaixement a Catalunya va ser molt pobre. Les corts, que eren les que atreien la musica van ser trasladades a Castella

MÚSICS

Catalans J. Aldomar, P. Alberc i Vila, P. Cubells, J.A. Tàpies, J. Castelló...

Valencians F. de Borja, A. de Ribera, B. Càrceres, L.de Milà...

Mallorquins P. Villalonga..

L’ensaladaFormes musicalscatalanes

Era una obra polifònica de quatre veus o més

Barreja llengües, gèneres, caràcters i Textures.

Alterna estils i ritmes.

Era de tema nadalenc amb final eucarístic

EL RENAIXEMENT CATALÀ EL RENAIXEMENT CATALÀ IIII

M. Fletxa el Vell: Fou mestre a la catedral de Lleida i mestre de les in-Fantes Maria i Joana, filles de l’emeperador Carles I d’Espanya i V del Sacre imperi. Ha fet moltes ensalades: El jubilata, El fuego, La bomba,La negrina, La guerra i La justa..

M. Fletxa el Jove: Era nebot de l’anterior. Va ser capellà de l’empera-Driu d’alemanya, Bohèmia i Hongria. Felip III el va nomenar abat de la Portella on morí. Escrigué il libro de madrigali, La Trulla, Las cañas...

Lluís de Milà: Va estudiar a València, vva estar a la cort de la segona dona de Ferran II. Encara que va publicar altres obres s’el coneix per Obres didàctiques: Libro de música de vihuela de mano intitulado, ElMaestro.També va escriure villancets, fantasies i pavanes.

Els autors més importants La bombaLa bomba

FITXA MUSICALFITXA MUSICALFITXA MUSICAL

Títol obra / fragm.Obra completa

Ave Maria

Compositor Tomás Luís de Victòria Època/ Ubicació s. XVI, Espanya

Adreça del youtube http://www.youtube.com/watch?v=LmFj5zbuOn0&feature=related

EstilRenaixement

GènereMúsica culta, religiosa i

cantada

Tempo Moderato Compàs 4/4

TimbreMusica cantada per un cor mixt, amb veus de dona i d’home. Amb

acompanyament instrumental

Forma Motet

Textura Polifònica contrapuntística

Altres carac. (melodia*, ritme* característic, dinàmica*, text…)

L’autor es famós per la seva habilitata a l’hora d’utilitzar el contrapunt. Va estar rodejat per l’alta noblesa espanyola, arribant a coneixer a l’emperador Carles I d’Espanya (V del sacre imperi). Va fer de Capellà de les filles de l’emperador. No va escriure mai música profana.