El renaixementEl renaixement

ÍndexÍndex

Definició del renaixementDefinició del renaixement Una mica de historiaUna mica de historia El renaixement a CatalunyaEl renaixement a Catalunya Pere SerafíPere Serafí Giorgio VasariGiorgio Vasari

DefinicióDefinició El Renaixement és un nom que s'aplica El Renaixement és un nom que s'aplica

a l'època artística, i per extensió a l'època artística, i per extensió cultural, que dóna començament a cultural, que dóna començament a l’edat moderna i en què es reflecteixen l’edat moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el va desenvolupar-se a Europa el segleXVI.segleXVI.

El terme procedeix de l'obra de Giorgio El terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vasari Vides de pintors, escultors i Vides de pintors, escultors i arquitectes famososarquitectes famosos, publicada el , publicada el 1570, però fins al segle XIX aquest 1570, però fins al segle XIX aquest concepte no rep una àmplia concepte no rep una àmplia interpretació històrico-artística.interpretació històrico-artística.

Pas de l’edat mitjana a la Pas de l’edat mitjana a la modernitatmodernitat

Des del segle XIII es produeix a Europa un seguit de Des del segle XIII es produeix a Europa un seguit de transformacions que anuncien la fi de l’edat mitjana i l'aparició transformacions que anuncien la fi de l’edat mitjana i l'aparició d'una nova era. Aquestes transformacions prenen un ritme d'una nova era. Aquestes transformacions prenen un ritme accelerat al llarg del segle XV. El pas de l'edat mitjana a la accelerat al llarg del segle XV. El pas de l'edat mitjana a la modernitat s'anuncia per:modernitat s'anuncia per:

El ressorgiment del comerç i de la vida urbana, especialment a El ressorgiment del comerç i de la vida urbana, especialment a Flandes i a Itàlia. La ciutat es converteix en centre econòmic i Flandes i a Itàlia. La ciutat es converteix en centre econòmic i polític, així com cultural i artístic. polític, així com cultural i artístic.

L'aparició de la burgesia com a classe social ascendent. L'aparició de la burgesia com a classe social ascendent. L'aparició de poders monàrquics forts. L'aparició de poders monàrquics forts. Els frans descobirments geogràfics afavoreixen una visió unitària Els frans descobirments geogràfics afavoreixen una visió unitària

del món. del món. La difusió de la filosofia clàssica rescatada a través dels filòsofs La difusió de la filosofia clàssica rescatada a través dels filòsofs

andalusis. Es tendeix a una separació clara entre religió i filosofia, andalusis. Es tendeix a una separació clara entre religió i filosofia, entre raó i fe.Humanisme enfront teocentrisme. Es desenvolupa entre raó i fe.Humanisme enfront teocentrisme. Es desenvolupa l‘humanisme com a corrent vital que veu l'home com a centre i l‘humanisme com a corrent vital que veu l'home com a centre i mesura fonamental de totes les coses. mesura fonamental de totes les coses.

A una llibertat de pensament major, allunyada del dogmatisme A una llibertat de pensament major, allunyada del dogmatisme medieval, correspon un impuls considerable dels coneixements medieval, correspon un impuls considerable dels coneixements científics. El desenvolupament de les Universitats i, sobretot, científics. El desenvolupament de les Universitats i, sobretot, l'aparició de la impremta afavoreixen la difusió de les noves idees. l'aparició de la impremta afavoreixen la difusió de les noves idees. La cultura passa dels monestirs als carrers de les ciutats.La cultura passa dels monestirs als carrers de les ciutats.

El renaixement a CatalunyaEl renaixement a Catalunya La literatura catalana del Renaixement, que abraça un La literatura catalana del Renaixement, que abraça un

període que comprèn des dels darrers anys del segle xv període que comprèn des dels darrers anys del segle xv fins al final del XVI, sense trencar amb la tradició fins al final del XVI, sense trencar amb la tradició medieval, recuperà alguns dels cànons estètics i dels medieval, recuperà alguns dels cànons estètics i dels models formals del classicisme. models formals del classicisme.

La prosa catalana més valuosa del període són La prosa catalana més valuosa del període són Los Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosacol·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) de (1557) de Cristòfor Despuig, tant per l’ús del diàleg, una forma Cristòfor Despuig, tant per l’ús del diàleg, una forma literària clàssica, com per l’esperit crític del seu autor. literària clàssica, com per l’esperit crític del seu autor.

En el terreny de la literatura d’entreteniment, emergeixen En el terreny de la literatura d’entreteniment, emergeixen novelle novelle i facècies com les de Jordi Centelles i Joan i facècies com les de Jordi Centelles i Joan Timoneda i unes divertides i desinhibides Timoneda i unes divertides i desinhibides Estil·lades y Estil·lades y amoroses lletres, amoroses lletres, de mitjan segle XVI. de mitjan segle XVI.

Pere SerafíPere Serafí Pere Serafí (? entre 1505 i 1510 - Barcelona, 1567) fou Pere Serafí (? entre 1505 i 1510 - Barcelona, 1567) fou

un poeta i pintor del remaixement català. Els seus un poeta i pintor del remaixement català. Els seus contemporanis l'anomenaren "lo Grec"; es creu que contemporanis l'anomenaren "lo Grec"; es creu que això és perquè de petit s'hauria establert a Barcelona això és perquè de petit s'hauria establert a Barcelona provinent de Xipre.provinent de Xipre.

Serafí era pintor, escriptor i també músic. Val a dir Serafí era pintor, escriptor i també músic. Val a dir que la literatura no era la seva primera ocupació: que la literatura no era la seva primera ocupació: ho era la pintura. En la seva vessant pictòrica ho era la pintura. En la seva vessant pictòrica podem destacar els retaules d’Arenys de Munt podem destacar els retaules d’Arenys de Munt (1543) i de Sant Romà de Lloret (1548) i les portes (1543) i de Sant Romà de Lloret (1548) i les portes dels orgues de les catedrals de Barcelona i dels orgues de les catedrals de Barcelona i Tarragona (1563). Aquesta faceta creativa gairebé Tarragona (1563). Aquesta faceta creativa gairebé total lliga amb l'època renaixentista, i entronca total lliga amb l'època renaixentista, i entronca amb el concepte d'amb el concepte d'home nouhome nou que esmentaren que esmentaren Leonardo Da Vinci i Miquel Àngel.Leonardo Da Vinci i Miquel Àngel.

Giorgio VasariGiorgio Vasari Giorgi o Vasari (1511-1574), arquitecte i historiador de Giorgi o Vasari (1511-1574), arquitecte i historiador de

l’art, utilitzà el terme italià l’art, utilitzà el terme italià RinascitàRinascità, per a referir-se a , per a referir-se a l‘art italià del segle XV i volia així remarcar la idea que l‘art italià del segle XV i volia així remarcar la idea que aquest art suposava un nou naixement del "bon art aquest art suposava un nou naixement del "bon art antic" i un trencament amb la tradició artística antic" i un trencament amb la tradició artística medieval. El renaixement seria, doncs, l'art sorgit a medieval. El renaixement seria, doncs, l'art sorgit a Itàlia el sgle XV i estès per tota Europa el sgle XVI, i Itàlia el sgle XV i estès per tota Europa el sgle XVI, i fonamentat en un retorn als criteris estètics de fonamentat en un retorn als criteris estètics de l'antiguitat clàssica grega i romana, en l'exaltació de l'antiguitat clàssica grega i romana, en l'exaltació de la naturalesa com a model i en el nou sentit de l'home, la naturalesa com a model i en el nou sentit de l'home, aportat per la filosofia humanistaaportat per la filosofia humanista

Els supòsits històrics que permeteren de desenvolupar Els supòsits històrics que permeteren de desenvolupar el nou estil es remunten al segle XIV quan, amb el nou estil es remunten al segle XIV quan, amb l‘humanisme, progressa un ideal individualista de la l‘humanisme, progressa un ideal individualista de la cultura i un profund interès per la literatura clàssica, cultura i un profund interès per la literatura clàssica, que acabarà dirigint, forçosament, l'atenció sobre les que acabarà dirigint, forçosament, l'atenció sobre les restes monumentals clàssiques.restes monumentals clàssiques.

ArquitecturaArquitectura

La iglesia de Santa Maria Novella , en Florencia, con fachada diseñada por Leon Battista Alberti

PinturaPintura

El naixement de Venus de Sandro Botticelli

EsculturaEscultura Detall de la Detall de la Porta del ParadísPorta del Paradís, del Baptiseri de Sant Joan , del Baptiseri de Sant Joan

(Florència)obra de Lorenzo Ghiberti(Florència)obra de Lorenzo Ghiberti