SENCER_G1.docx

6. Clculs i ms clculs:

Les unitats de mesura

Unitats monetries1.- La moneda que utilitzem actualment s leuro.Escriviu els diferents valors de les monedes i bitllets del nostre sistema monetari.

1 cntim, 2 cntims, 5 cntims, 10 cntims, 20 cntims, 50 cntims, 1 euro, 2 euro,5 euros, 10 euros, 20 euros, 50 euros, 100 euros, 200 euros,500 euros

Les monedes dun euro sn totes iguals? Afegiu un comentari al respecte.

No, perqu el dibuix del rei de darrere canvia

Per qu creieu que no hi ha bitllets de 30 i s que nhi ha de 20?

Perqu hi ha el de 20 i el de 10 que sumats donen 30

2.- No sempre hem utilitzat leuro. No fa gaires anys gaireb tots els pasos dEuropa tenien la seva prpia moneda; nosaltres utilitzvem la pesseta. Si ens allunyem ms en el temps, concretament, poc abans de comenar a construir el monestir de Poblet, estava instaurat un sistema monetari a tot limperi carolingi. Segons el seu valor, les monedes es deien (lliura, sou, diner i bol). Lequivalncia establerta era:1 lliura equivalia a 20 sous

1 sou a 12 diners1 diner a 2 bols.

Aviat, diversos comtats i alguns bisbats van comenar a emetre moneda, de primer a nom del sobir carolingi i desprs, fruit d'un procs de progressiva autonomia, a nom dels comtes i els bisbats.

a. Imagineu que sou un comerciant de lpoca i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners. El comprador us en dna dues lliures. Quin canvi li haureu de tornar?

b. Una ovella valia 8 sous i 9 diners. Un ramat de 7 ovelles, valien ms de 3 lliures?Ovella:105 diners 7 ovelles: 735 diners

3 lliures: 720 diners 735-720:15 diners ms

c. Les monedes no eren tan freqents com ara i no corrien gaire. Per aix, hi havia altres formes de pagament. Sabreu dir quines eren?

Intercanviaven objectes.d. Un jornaler cobrava mig sou cada dia, treballant deu hores diries en plena temporada de collita. Amb aquests diners havia de mantenir tota la famlia (menjar, vestit, calat, lloguer de lhabitaci...). Aix suposava una despesa aproximada diria de 4 diners i 1 bol. Quant podria estalviar en un mes?30 diners 1 diner: 1 bol 30 bols 30:2 15 diners 30+15:45 diners 45-36: 9 diners Al mes estalvia 3 sous i 9 diners

Unitats de longitud

Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre, que tothom coneix. Per no sempre ha estat aix. Abans sutilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam, un colze, una passa...) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam, del colze o de la passa, aquestes eren diferents segons la persona, el poble o la regi. Era tan gran el problema que a lentrada dels pobles o a la plaa major sexposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret.

Columna dreta de la portada sud de San Miguel de Biota (Saragossa)Entrada a la sala capitular del Monasterio de Veruela (Saragossa)Collegiata de Roncesvalles (Navarra)

En lEdat Mitjana, algunes de les unitats ms utilitzades eren:- La polsada (amplada del dit gros duna persona adulta) equivalent a 2,54cm.- El peu que equivalia a 12 polsades. - La vara que equivalia a 3 peus.- La corda que eren 45 vares.

3.- No utilitzaven els nombres decimals perqu encara no els coneixien. No es deia que una certa cosa mesurava 4,33 vares sin que mesurava 4 vares i 1 peu. Per qu 4,33 vares sn 4 vares i 1 peu?

Unitats de temps

4.- Lhorari actual dels monjos s aquest:

Interpreta lesquema anterior i digues quantes hores dediquen a:

Dormir a la nit: 7:30

Orar i dir missa: 3.30

Treballar: 6.15

b. Quin percentatge dhores diries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)? 8,33 per cent

5.- Llegeix atentament aquest text:Un fet curis s que dos dels ms grans literats de la histria universal: Miguel de Cervantes i William Shakespeare, van morir en la mateixa data per en dies diferents. Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare mor en aquesta mateixa data (23-4-1616), per en dies diferents. Com s possible?Doncs, resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents, Miguel a Espanya i William a Anglaterra. Fins lany 1582 els dos pasos feien servir el mateix calendari que Juli Csar va instaur lany 46 a.C: el calendari Juli. Va ser en 1582, quan el Papa Gregori XIII va promoure la substituci del calendari Juli per un de nou: el calendari Gregori. El calendari Gregori va ser adoptar immediatament pels pasos catlics, entre ells Espanya. No va ser aix en altres pasos com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari juli fins el 1752. Per aix, Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare, van morir en la mateixa data per en dies diferents perqu en els seus pasos feien servir calendaris diferents. Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregori. Shakespeare mor el 23 de abril de 1616 del calendari juli (s a dir, deu dies desprs, el 3 de maig de 1616 del calendari gregori). Per quina diferncia hi ha entre els dos calendaris? Per qu el van voler canviar? Doncs b, cap a lany 325, es va fer coincidir la celebraci de la Pasqua amb el pas de lhivern a la primavera, el 21 de mar. Amb el pas dels segles la data de lesdeveniment es va anar avanant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferncia era de 10 dies. Lequinocci es va datar l11 de mar (quan hauria dhaver arribat el 21 de mar). Aquesta diferncia provenia del cmput inexacte del nombre de dies dun any. Segons el calendari juli, un any t 365,25 dies (tres anys de 365 i un de 366). Per realment un any t 365,242189 dies. Aquesta petita diferncia (0,007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies. Qu van fer? Van establir que els anys mltiples de 100 no serien de trasps i tindrien 365, llevat dels mltiples de 400 que s serien de trasps i tindrien 366 dies . La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari. s a dir, que del 11 de mar al 20 de mar del 1582 no van existir.

Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text.

William ShakespareJuli CesarMiquelde de CervantesPapa Gresori

b.- Coneixes algun altre calendari? Quina data s avui en aquests calendaris?

Si, el xines, sempre es la mateixa el que canvia en aquest calendari es que es representa mitjanant animals.

Els nombres que diem de trencats

6.- Un camperol ha de pagar el delme a lesglsia. Si la terra li havia produt 2 Quarteres de blat, quina part de la seva collita, en kg, havia dentregar. Dona el resultat del % i en kg entregats.Una Quarteraequival a 69,518 kg

2 quarteras 139,036 kg

7.- Un arbre de 5 m dalada i, a una determinada hora del dia, projecta un ombra de 6 m. Quina alada tindr la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m?

Alada del arbre: 5mombra arbre: 6mombra esglesia: 60 m ombra catedral: x x:60x3:6=5m d'alada.

Santa Maria del Mar (Barcelona) Font: eltrasterodepalacio.wordpress.com

8.- A la faana oest de Santa Maria del Mar senlairen dues torres octogonals que fan la funci de campanars. Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferncia. Presenta el dibuix al tribunal i explica el procs que has seguit per fer-lo.

9.- Observant les imatges de la Catedral del Mar, modelitza la torre del campanar dret a partir dun desenvolupament del prisma en el pla, per acabar creant un 3D (volum) daquesta. Quants primes octogonals haurs de fer? Utilitza un radi octogonal de 5 cm, i una altura de 50 cm. A quina escala ho haurs creat? Recrea-hi tots els elements necessaris.