viulallengua

Espipellades de cultura

gastronòmica

Tastaplats

Xile Menjars pacífics

Una trinxa llarga i prima

Xile

Santiago

Xile ocupa una trinxa de terra llarga i prima que s’estén, de nord a sud, entre la serralada dels Andes i l’oceà Pacífic. Dels seus 17 milions d’habitants, devers un milió pertany a alguna de les cultures autòctones anteriors a l’arribada dels colonitzadors espanyols. Alguns d’aquests, a part del castellà, llengua oficial, també en parlen alguna d’ameríndia. Es tracta del quítxua, l’aimara o el maputxe. Aquest darrer, amb 250.000 parlants, és la llengua autòctona que gaudeix de més bona salut.

A més, a l’illa de Pasqua, molt allunyada del continent enmig del Pacífic, la major part dels seus 3.000 habitants parlen rapanui. Això és l’única llengua de Xile que no és ameríndia, sinó que pertany a la familía de llengües polinèsiques, com el tahitià i el maorí de Nova Zelanda.

Font: Linguamón – Casa de les Llengües

Amèrica del Sud

Disseny, maquetació i fotografia: ocreativa.comCoordinació i redacció: Antoni MateuImpremta: Ingrama S.A.

© Ajuntament de Palma. Regidoria de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística (2010)© d’aquesta edició: Govern de les Illes Balears (2010)Producció i distribució d’aquesta edició: Grup SerraDL: PM-1484-2010

Un molí de migracions

En menor mesura que l’Argentina, Xile també fou un dels països receptors de l’emigració balear durant les darreres dècades del segle XIX i principis del XX. A part d’aquest vincle, però, n’hi ha un altre que es fa evident cada vegada que un circula entre Son Ferriol i la Casa Blanca, al municipi de Palma. I és que un anunci de rajoles dels anys trenta, a la paret d’un molí, recorda que Xile també era l’origen de l’adob que feien servir els pagesos del prat de Sant Jordi, i d’arreu de Mallorca, fa dècades.

Maputxe, de mapu (terra o país) i de che (persona o gent), vol dir gent de la terra en aquesta llengua, que també es diu mapudungu. I així és com part dels antincs habitants de Xile començaren a autoanomenar-se tan bon punt els colons europeus hi arribaren en massa.

Els avantpassats de Cristián Quiroz, un jove que fa un any que viu a Palma, no pertanyen a l’ètnia dels maputxes ni a cap altra d’originària d’Amèrica, sinó que com bona part dels actuals habitants de Xile hi arribaren procedents d’Europa. Això, però, no és un impediment perquè Cristián ens ensenyi a fer un dels plats més típics dels indígenes americans, el ceviche.

Tastaplats

Abans de venir a Mallorca, Cristián va viure uns quants anys a Barcelona, on es va especialitzar en Enginyeria Marina, i a Girona, per motius de feina. Fou, precisament, en aquestes ciutats on aprengué a parlar en català. Tot i que ara està a Palma, té un peu a Barcelona i un altre a Santiago de Xile, on va néixer. Hi viatja amb freqüència perquè la companyia per la qual treballa, a part de desenvolupar projectes a Balears, també fa feina en aquestes dues ciutats.

“M’hi sent bé a Palma —explica aquest enginyer de 34 anys—. És una ciutat que té una mida ideal. Ni massa gran ni massa petita. La veritat és que les ciutats grans com Barcelona arriben a estressar. Tanmateix jo hi estic avesat, a viure a llocs amb molta de gent, perquè Santiago té una població de més de 6 milions d’habitants, que és una part considerable de tota la població del país. Allò cert és que, com que per motius de feina m’he de desplaçar sempre seguit, no me’n cans, de Palma!”.

Cristián, la tònica és la darrera

Tastaplats

Moltes persones, en anomenar aquest jove xilè, li erren el nom. I és que el seu és un nom poc vist a Mallorca. Els pocs que hi ha se solen fer dir Christian i no Cristián.

“Aquí, en general, els que no em coneixen em diuen Christian a la manera anglesa. Jo, però, els dic que en el meu nom la síl·laba tònica és la darrera. Tanmateix a Xile, tot i que Cristián és majoritari, també n’hi ha alguns que es diuen de l’altra casta”, diu el jove per aclarir l’embull.

La família de Cristián descendeix d’espanyols i alemanys. Sembla que a mitjan segle XIX l’estat afavorí l’arribada d’immigrants centreeuropeus. Molts s’establiren als voltants de Santiago. Altres, però, colonitzaren la part sud del país, que llavors era un territori quasi despoblat. Avui dia, pobles d’algunes regions conserven un llegat alemany que és coneixedor sobretot en l’arquitectura.

“A la zona sud del país, entre Valdivia i Puerto Montt, hi ha cases fetes totes de fusta que sembla que les hagin duites directament d’Alemanya”, explica Cristián.

Cristián

Ceviche de salmón (Ceviche de salmó) 1Haurem de menester:SalmóGambesEl suc de 4 o 5 llimonesUn manat de coriandre

Preparació:El ceviche és un plat que es fa amb peix i marisc cru. En aquest cas el farem de salmó i gambes. Per evitar qualsevol possible intoxicació, és preferible que comprem les gambes i el salmó frescos i els congelem abans de consumir-los.

Un cop descongelat, llevarem la pell al salmó i el tallarem a quadradets. Després pelarem les gambes i les deixarem senceres. Tallarem una ceba també a quadradets ben petits i l’afegirem al bol on haguem posat el salmó i les gambes. Ara hi tirarem el suc de llimona. N’hi hem de posar a bastament perquè el suc tapi tots aquests ingredients. Llavors hi afegirem un manadet de fulles de coriandre tallat ben petit. Hi posarem sal al gust de cadascú i remenarem aquesta mescla. La deixarem reposar dins la gelera durant dues hores com a mínim, que és el temps que el peix necessita perquè quedi ben macerat.

2 Empanadas de queso (Empanades de formatge)

Haurem de menester:(Per a la pasta) 3 tasses de farina1 tassa de llet60 gr de saïm fos1 cullerada de cafè de llevat en pols1 cullerada de cafè de sal

(Per al farciment)Formatge de tetilla o gouda

Preparació:Passarem la farina per un sedàs perquè no tengui cap grum. Farem un munt amb un forat enmig i hi tirarem la llet calenta, el saïm fos, el llevat i la sal. Anant alerta per no cremar-nos, ho pastarem primer amb un cullerot i, llavors, ja hi posarem les mans.

Aprimaren aquesta pasta amb l’aprimador i en farem empanades amb forma de cocarrois petits, que omplirem amb daus del formatge.

Les fregirem amb oli i les traurem de la paella amb una giradora. Basta poc temps perquè aquestes empanades siguin cuites.

Tot i que sembla que el ceviche és originari del Perú, avui dia aquest plat fresc es consumeix arreu dels països llatinoamericans de la part del Pacífic, des de Mèxic fins a Xile, passant per Nicaragua, Colòmbia o l’Equador. A cadascun d’aquests llocs, però, el plat pot experimentar variacions a causa dels productes locals.

“Encara que jo l’hagi fet de salmó —comenta Cristián—, el ceviche, a Xile també és molt habitual fer-lo amb reineta, que és un peix d’allà que té la carn blanca. Com que és un plat que permet molts de canvis, per fer el ceviche allò important és que ens sapiguem adaptar als productes que tenguem a l’abast”.

“A Xile, en lloc de posar-hi llimona, jo hi pos llima. Aquest fruit a Mallorca, però, no és fàcil de trobar. Un altre possible canvi és que si no es troba coriandre al mercat, on no n’hi sol haver cada dia, també s’hi pot posar julivert, que té una fulla molt semblant. D’aquesta manera, però, el gust del ceviche variarà bastant, perquè el coriandre hi dóna un sabor molt característic”, diu l’enginyer.

Frescor de l’oceà

Tastaplats

El ceviche és actualment un dels menjars de més anomenada de la cuina xilena. Tant es pot servir com a plat principal com posat dins una copa o tassó i esdevenir l’aperitiu. Tanmateix, la cuina xilena és molt variada i ha rebut influències de tot arreu. A part de la gastronomia criolla, aquella sorgida de la mescla de les cuines indígenes i espanyola, cal afegir-hi les tradicions culinàries que els emigrants alemanys, italians i francesos portaren a Xile.

“Des de sempre —explica Cristián—, els descendents d’alemanys són els qui han fet els pastissos més bons. La diferència entre aquelles grans tortades que es fan a Alemanya i les que fan a Xile és que en lloc de posar-hi nata, al meu país hi posen dulce de leche”.

De tota manera, hi ha alguns productes xilens que es poden trobar a qualsevol supermercat de les Illes Balears a preus raonables. És molt probable que, si agafam una llauna d’algun tipus de copinyes en conserva de la prestatgeria d’un comerç i miram d’on prové, el seu origen sigui Xile. No debades, les cloïsses més cèlebres són les xilenes.

La quinoa és un producte que ha tornat habitual a Europa des de fa un temps. A part de Xile, també es cultiva a l’Argentina, a Bolívia i al Perú. De fet, hi ha qui l’anomena arròs dels Andes. Mentre que alguns pobles amerindis la utilitzen per fer-ne farina, és habitual menjar-la bullida com a acompanyament per a ensalades.

català castellà anglès alemany francès

coriandre cilantro coriander Koriander coriandre

farina harina flour Mehl farine

formatge queso cheese Käse fromage

gamba gamba shrimp Garnele crevette

llevat levadura yeast Hefe levain

saïm manteca lard Schmalz graisse

sal sal salt Salz sel

salmó salmón salmon Lachs saumon

“Allò important és que ens sapiguem adaptar als productes locals”

Cristián

Tastar els menjars que fan els nous residents de les Illes Balears és gustós; més enriquidor és, però, conèixer-ne els cuiners amb les seves cultures i llengües arribades d’arreu del món.

“Es camí que du a ca teva és es mateix que du a ca meva. Estam igual de lluny, igual de lluny, igual de prop”**Fragment d’Aire, del disc Musicogastronomia (2008), de Tiu.

Xile