3. Transformem llegendes en còmics(Clergat)

Les llegendes medievals catalanes fan referència sobretot a fets i llocs històrics que expliquen els orígens de Catalunya, de llocs emblemàtics del país o d’una comarca o localitat. Tot i que el temps a què fan referència és l’Edat Mitjana, aquestes llegendes poden tenir un origen popular més modern, ja que responen a la necessitat de trobar una explicació idealitzada de la història de Catalunya per tal de produir referents d’identitat col·lectiva.

També són un exemple molt interessant de la imatge que ha perdurat de la societat medieval, de l’organització social, de la religió i de la cultura, que no està exempta dels tòpics i prejudicis de la tradició. A continuació hi ha tres llegendes amb personatges que pertanyen a cada un dels grups socials en què es basa el treball de síntesi.

Fundació del monestir de Poblet

Al lloc on avui s’alça el monestir de Poblet hi havia, en el segle XII, un ermità que vivia en una petita i malendreçada ermita; s’anomenava Poblet. El rei moro de Siurana el va fer presoner tres vegades i totes tres va desaparèixer de la presó de manera miraculosa, sense que pogués comprendre el moro com se n’havia escapat. La cosa va caure en gràcia al musulmà, que, altrament, va veure en el fet un origen miraculós; va decidir deixar en llibertat l’ermità i li va donar certa franquícia perquè es dediqués a les seves oracions, per la qual cosa li va concedir el terreny on tenia la seva ermita i altres terres del voltant, i va encarregar a les seves tropes que el respectessin

La concessió feta a l’ermità Poblet pel reietó de Siurana va arribar a coneixement del rei de Lleida, que no va creure en la virtut miraculosa de l’ermità i va manar a les seves tropes que l’agafessin i el tanquessin en una presó profunda i amagada, per veure si també se n’escaparia. Però, tal com ho havia fet del castell de Siurana, Poblet es va escapar de la presó mora de Lleida, també tres vegades. Després d’això el reietó alarb de Lleida va creure el mateix que havia cregut el de Siurana i, com aquell, li va concedir llibertat i franquícia.

L’existència d’una ermita en ple terreny de domini moro afavoria els cristians per a intentar la reconquesta d’aquella part del país envaït pels musulmans. Poblet es va posar secretament d’acord amb el comte Berenguer, amb el qual va organitzar una forta campanya contra els moros, que va acabar per una assenyalada victòria dels cristians. El comte Berenguer, agraït a Poblet per la seva intervenció en la reconquesta d’aquella contrada, va voler convertir la seva pobra ermita en un ric monestir . Va fer

venir tretze monjos de l’orde del Císter , que van ser els que van construir la primera comunitat sota la direcció abacial de l’ermità Poblet, que va donar també nom al monestir, el qual sempre va ser protegit i ajudat pels comtes, seguint l’exemple donat per Berenguer el Gran.

Joan Amades. Les millors llegendes populars (text adaptat)

1. Busqueu al text les paraules que pertanyen al camp semàntic de la vida religiosa. D’aquesta llista, trieu-ne les cinc més significatives al vostre entendre i escriviu-ne la definició que apareix al diccionari. Afegiu-hi també les paraules que no entengueu i escriviu-ne la definició de totes.

Cristians: religió que es vasa en deu.

Monjos: home que viu en un monestir.

Monestir:on viuen els monjos.

Ermita:capella situada habitualment en despallat.

Ermità:el que viu en un ermita.

2. Completeu l’esquema de l’argument de la llegenda.Situació inicial El rei moro de Siurana ha detingut a un pobre ermità 3

vegades i les tres s'ha escapat.

Fet desencadenant

L' ermità s' escapa 3 vegades de la presó, i el rei moro no savia com ho feia.

Complicació La concessió feta a l'ermita poblet pel reietó de Suirana va arribar al rei de Lleida , el va emportar a una presó

de Lleida.

Resolució del conflicte

L'existencia d' una ermita en ple terreny de domini àrab afavoria als cristians per a intentar la reconquesta d'aquella part del país enveit pels musulmans.

Situació final El compte Berenguer agrair al poblet per la seva intervenció en la reconquesta d'aquella contrada va voler convertir la seva pobre ermita en un monestir.

3. Fixeu-vos en els personatges que apareixen en la llegenda.

a) Feu-ne una descripció de l’aspecte i de la manera de ser segons el que se’n diu a la llegenda. Tingueu en compte com actuen.

Ermità: INTELIGENT, VALENT, ASTUT Rey moro: DOLENT, XIMPLE

b) Cerqueu informació enciclopèdica o en línia sobre els personatges que apareixen en la llegenda i assenyaleu si són històrics o no. En cas que siguin històrics, expliqueu qui van ser i quines coincidències hi ha entre els personatges històrics i els llegendaris, segons el que explica la llegenda i les fonts d’informació.

4. Cerqueu informació enciclopèdica o en línia sobre el lloc i l’esdeveniment que tracta la llegenda: la fundació del monestir de Poblet. A partir de la informació recollida, redacteu una exposició escrita sobre aquest lloc, en què se n’expliqui la rellevància en relació a la vida religiosa catalana des de l’Edat mitjana fins a l’actualitat (500 paraules)

Durant el segle IV a IX, els monestirs van estendre’s per tot Europa. Integrats del clergat regular, aquet monestir el formava les persones que es retiraven de la vida mundana i vivien en comunitats, sota unes regles estrictes ,és a dir, organitzats a traves de les ordres religioses. Cada ordre estava encapçalada per l’abat principal. Però sota d’ell se estructuren els superiors que dirigien els monestirs, on vivien els monjos i frares.

Aquest moviment monàstic que caracteritza l´edat mitjana té el seu origen en les reaccions dels

primers eremites contra el luxe i resplendor que mostrava l’església.

El segle VI l´encarregat d´organitzar els primers monestirs medievals va ser Sant Benet de

Nursia després de fundar l´ordre Benedictina al monestir de Montecassino. Els benedictins van

ser l´ordre religiós més important durant el primers segles de l´Edat Mitjana i es va estendre per

tot Europa. Les regles que Sant Benet va imposar als seus monjos van servir de model per els

nombrosos monestirs que a partir d´ aleshores, es van fundar, per tot Europa. D´aquesta

manera, la famosa regla benedictina, fonamentada en la pobresa, la castedat , obediència, l

´oració i el treball, servia de guió espiritual de tots els monjos europeus posteriors.

Així, una via de creixement de l´església va ser l´expansió del monacat, forma de vida en comú

d´un grup de persones dedicades al treball manual i intel·lectual relativament apartades de la

societat i submergides en un ambient de pau i silenci. El monacat va ser una forma de vida

minoritària que va permetre als cristians viure més radicalment la seva fe dins d´una dimensió

de pregaria constant envers Déu.

Aquesta ordre va destacar per la seva disciplina i la seva obediència al Papa per damunt de

qualsevol altre vincle de dependència.

En el segle X la reforma de l´ordre benedictí portada a terme per Sant Odiló (961-1049), l´abat

de Cluny, va suposar un moviment impulsor de la construcció de nous monestirs i de la

transformació dels ja existents.

Aquest impuls constructor i la penetració del cristianisme es un dels factors que expliquen l

´aparició i extensió de l´art romànic. Segons indica l´historiador francès Georges Duby els

monestirs formaven una gran germandat que s´estenia d´un extrem a l´altre d´Europa i nomes

tenint en compte el conjunt d´aquesta espessa xarxa, i les relacions espiritual que s´hi

establien, es pot comprendre que les noves formes de construir, d´esculpir i de pintar es

difonguessin a traves de la cristiandat amb tanta flexibilitat i amb tanta rapidesa.

La consolidació del feudalisme en l´Europa medieval va reforçar els monestir i es va convertir en centres religiosos que comptaven amb grans explotacions agrícoles i amb considerables extensions de terres guanyades a traves de les donacions de la monarquia i dels nobles que cercaven amb aquest gest aconseguir la seva salvació espiritual.

a. Llegiu aquest text:

Un còmic és una estructura narrativa fàcil de llegir i d'interpretar. En un còmic, l'autor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu relat a través d'una seqüència de dibuixos, però també amb l'ajuda d'uns textos que situen l'acció o que reprodueixen els diàlegs dels personatges. Aquests textos són, a vegades, un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per donar informació complementària.

Per tal de construir la narració, molts autors de còmic fan servir una sèrie de tècniques i de recursos gràfics que permeten que, sobretot a partir de la visió de les imatges, el lector comprengui l'argument i la idea que li expliquen. Moltes vegades aquests recursos fan la seva funció narrativa sense que ho notem.

La imatge és, doncs, l'element principal del còmic. Tant és així que podem dir que un CÒMIC és compon d'un seguit d’imatges que expliquen una història.

El guió també us ajudarà a elaborar el vostre còmic perquè és una eina de treball que ens permet saber a cada moment on som, on pretenem arribar i com volem fer-ho. La clau del treball està a descompondre la història que volem explicar en les escenes necessàries. El resultat hauria de recollir els fets principals i mantenir el sentit de la història que volem explicar, en el nostre cas, la llegenda que heu treballat.

Pel que fa a l’estructura, us servirà l’esquema de l’argument de la història que heu fet en l’exercici 2. Procureu repartir el nombre de vinyetes segons quin sigui l’espai que necessiteu per a cada part de l’estructura.

Quant a la il·lustració, recordeu utilitzar diferent tipus d’angulació (picat, contrapicat...) i de plans (3/4, pla de detall) segons la intenció de cada vinyeta. Podeu consultar el següent enllaç per prendre idees:

http://www.xtec.cat/~pribas/projecte/projecte.htm

b. Feu el guió de la història completant aquest quadre:

Nºvinyet

a

Descripció detallada de la imatge

Tipus de plaAngulació

Textos:Cartutxos i bafarades

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

c. Distribuïu les vinyetes en el full DN3 i dibuixeu el còmic.