02',),&$&,Ð 38178$/ '(/ 3280 '(/ 7 0 '( /$ 9$// '( %,$1

Municipi: La Vall de Bianya (La Garrotxa)

Promotor: AJUNTAMENT DE LA VALL DE BIANYA

Autor: ARUM Serveis Ambientals SCP

Sara Nadal Carnicé

Llicenciada en Ciències Ambientals

Col·legiat núm. 00458 de COAMB

Març 2014

Ref.: 59/0214

Versió: 02

Modificació Puntual del POUM del T.M. de la Vall de Bianya al nucli d’Hostalnou. Pàgina 2 de 117 Informe de Sostenibilitat Ambiental

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ............................................................................................................. pàg. 6

1.1. Antecedents ............................................................................................................. pàg. 6

1.2. Objecte ............................................................................................................. pàg.6

1.3. Marc legal ............................................................................................................. pàg. 7

2. DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS EN L’ÀMBIT

D’ESTUDI ......................................................................................................................... pàg. 10

2.1. Descripció dels aspectes ambientalment rellevants ............................................. pàg. 10

2.1.1. Medi físic ................................................................................................ pàg. 10

2.1.1.1. Situació i descripció general de l’àmbit i del municipi .................... pàg. 10

2.1.1.2. Hidrologia i hidrogeologia ....................................................................... pàg. 12

2.1.1.3. Geologia i geomorfologia ....................................................................... pàg. 17

2.1.1.4. Ambient atmosfèric ....................................................................... pàg. 21

2.1.2. Medi biòtic ................................................................................................ pàg. 25

2.1.2.1. Vegetació i biodiversitat ....................................................................... pàg. 25

2.1.2.2. Paisatge ................................................................................................ pàg. 28

2.1.2.3. Espais naturals i figures de protecció ............................................. pàg. 28

2.1.2.4. Fauna ................................................................................................ pàg. 30

2.1.2.5. Hàbitats d’Interès Comunitari .......................................................... pàg. 30

2.1.3. Medi humà ................................................................................................ pàg. 31

2.1.3.1. Població ................................................................................................ pàg. 31

2.1.3.2. Activitat econòmica ...................................................................... pàg. 33

2.1.3.3. Patrimoni arqueològic i arquitectònic ............................................. pàg. 34

2.1.3.4. Riscos ................................................................................................ pàg. 35

2.2. Objectius i altres mesures de protecció ambientals previstes en el planejament general o

altres plans aplicables .................................................................................... pàg. 40

2.3. Relació amb altres plans i programes ....................................................................... pàg. 46

2.3.1. Pla Territorial General de Catalunya .......................................................... pàg. 46

2.3.2. Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines ................................. pàg. 47

2.3.3. POUM de la Vall de Bianya ....................................................................... pàg. 52

2.3.4. Pla Especial de la zona volcànica de la Garrotxa ................................. pàg. 52

2.3.5. Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PTIC) .................... pàg. 54

2.3.6. Espais de la Xarxa Natura 2000 (LIC+ZEPA) ............................................. pàg. 55

2.3.7. Catàleg d’Espais d’Interès Natural i Paisatgístic de les Comarques Gironines

(CEINP) ................................................................................................ pàg. 56

2.3.8. Catàleg de paisatge de les comarques gironines ................................ pàg. 57

2.3.9. Altres Plans i Programes ....................................................................... pàg. 59

2.4. Definició dels objectius i criteris ambientals adoptats per la redacció del pla ....... pàg. 60


3. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ DE LES ALTERNATIVES ............................................. pàg. 64

3.1. Descripció de les alternatives considerades .......................................................... pàg. 64

3.1.1. Alternativa 0 ................................................................................................ pàg. 64

3.1.2. Alternativa 1 ................................................................................................ pàg. 65

3.1.3. Alternativa 2 ................................................................................................ pàg. 66

3.2. Avaluació ambiental de les alternatives considerades ............................................. pàg. 67

3.3. Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa escollida ................................ pàg. 70

4. DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA PROPOSADA

...................................................................................................................................... pàg. 71

4.1. Descripció del contingut del pla ...................................................................... pàg. 71

4.1.1. Actuacions concretes previstes derivades del pla especial ................... pàg. 71

4.1.2. Demandes addicionals de recursos naturals i d’infraestructures ....... pàg. 75

4.1.2.1. Abastament d’aigua .......................................................... pàg. 75

4.1.2.2. Xarxes de sanejament ....................................................................... pàg. 75

4.1.2.3. Electricitat .................................................................................... pàg. 75

4.1.2.4. Enllumenat .................................................................................... pàg. 75

4.1.2.5. Residus ................................................................................................ pàg. 76

4.2. Mesures adoptades per al foment de la preservació i la millora del medi ambient ..... pàg. 77

4.2.1. Tractament dels espais inclosos dins l’àmbit de la Modificació Puntual ......... pàg. 77

4.2.2. Integració paisatgística ....................................................................... pàg. 77

4.2.3. Qualitat ambiental .................................................................................... pàg. 78

4.2.4. Abastament ................................................................................................ pàg. 78

4.2.5. Sanejament ................................................................................................ pàg. 78

4.2.6. Enllumenat ................................................................................................ pàg. 79

4.2.7. Sistema viari ................................................................................................ pàg. 79

4.2.8. Equipaments per a residus ....................................................................... pàg. 79

5. DETERMINACIÓ DELS PROBALBES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI

AMBIENT DE L’ALTERNATIVA ESCOLLIDA .......................................................... pàg. 80

5.1. Identificació d’aspectes susceptibles de produir impactes ................................. pàg. 80

5.2. Identificació d’impactes ambientals derivats dels aspectes ................................. pàg. 81

5.3. Caracterització dels impactes significatius .......................................................... pàg. 83

5.4. Descripció dels impactes significatius ....................................................................... pàg. 86

5.4.1. Sòl i usos ................................................................................................ pàg. 86

5.4.2. Atmosfera ................................................................................................ pàg. 86

5.4.3. Aigua ............................................................................................................. pàg. 87

5.4.4. Vegetació ................................................................................................ pàg. 88

5.4.5. Fauna ............................................................................................................. pàg. 88

5.4.6. Visual ............................................................................................................. pàg. 89

5.4.7. Risc inundabilitat .................................................................................... pàg. 89

5.4.8. Socioeconòmic .................................................................................... pàg. 89


5.4.9. Serveis tècnics i infraestructures ambientals ............................................. pàg. 89

5.5. Avaluació dels impactes .................................................................................... pàg. 90

5.5.1. Fase d’execució o construcció ....................................................................... pàg. 91

5.5.2. Fase d’explotació o funcionament .......................................................... pàg. 93

5.6. Mesures correctores de seguiment i supervisió ............................................. pàg. 94

5.6.1. Sòl ............................................................................................................. pàg. 94

5.6.2. Atmosfera ................................................................................................ pàg. 94

5.6.3. Vegetació ................................................................................................ pàg. 95

5.6.4. Fauna ................................................................................................ pàg. 95

5.6.5. Visual ................................................................................................ pàg. 96

5.6.6. Socioeconòmic .................................................................................... pàg. 96

5.6.7. Serveis tècnics i infraestructures ambientals ............................................. pàg. 96

6. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA ................................................................................... pàg. 97

6.1. Compliment dels objectius i criteris adoptats .......................................................... pàg. 97

6.2. Avaluació global .............................................................................................. pàg. 100

7. ADAPTACIÓ DE L’ISA AL DOCUMENT DE REFERÈNCIA .............................. pàg. 101

8. SÍNTESI ....................................................................................................................... pàg. 104

9. PLÀNOLS .......................................................................................................... pàg. 110

10. ANNEXES .......................................................................................................... pàg. 111


1. INTRODUCCIÓ

1.1. ANTECEDENTS

La modificació puntual del POUM objecte d’aquest ISA és justificada per l’exigència

d’equipaments comunitaris, circumstància prevista en l’article 3a de la normativa del POUM

per a la modificació puntual d’aquest planejament.

Aquesta exigència és satisfeta amb el següent proposat de modificació puntual del

planejament, només en sòl urbanitzable residencial, ja que tant els equipaments

comunitaris com en la tipologia plurifamiliar que es plantegen, es troben ambdós inclosos

en aquesta tipologia de sòl.

L’objectiu principal d’aquesta modificació és l’ampliació del sòl urbà en el nucli d’Hostalnou

de la Vall de Bianya. Complementant l’objectiu principal es deriva la necessitat

d’incrementar la superfície destinada a equipaments, amb l’objectiu de disposar d’escoles

pròpies en el municipi de la Vall de Bianya i, per altra banda, la conveniència de disposar

d’una tipologia edificatòria adequada per ampliar la dotació plurifamiliar.

Aquests objectius i motivacions, són complementats amb la voluntat municipal de

configurar un nucli urbà és definit i compacte, i ordenar la vialitat i accessibilitat a

habitatges i equipaments, podent prescindir de la carretera principal.

1.2. OBJECTE

L’objecte del present document és la redacció de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental de la

modificació puntual del POUM de la Vall de Bianya en el nucli de l’Hostalnou, aprovat

definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Girona, en data de 07 d’abril de 2004, i

publicat al DOGC el 13 de setembre de 2004, i donar continuïtat al procés d’avaluació de la

modificació puntual del POUM.

El 28 de juliol de 2010 es va entrar a registre inicialment un Informe de Sostenibilitat

Ambiental Preliminar (ISAp), el qual es va tornar a entrar amb data de 29 de juliol de 2013,

després de modificar-se el document.


Aquest Informe de Sostenibilitat Ambiental (en endavant, ISA), es realitza per avaluar les

afeccions sobre el medi ambient que potencialment poden derivar-se de la modificació del

POUM de la Vall de Bianya en el nucli d’Hostalnou i establir una ordenació urbanística

adequada per a poder organitzar el sòl i dotar al territori d’una equilibrada estructura

urbana.

Es pretén que l’ISA reculli tota la informació continguda en el Informe de Sostenibilitat

Ambiental Preliminar alhora que revisi aquells aspectes ambientals que hagin pogut variar i

aprofundeixi en els apartats als que es refereix el Document de Referència emès pels

tècnics de Serveis Territorials de Girona del Departament de Territori i Sostenibilitat, el 9 de

març de 2011.

1.3. MARC LEGAL

El marc legal aplicable a aquesta tramitació ve definit per:

Directiva 2001/42/CE, del Parlament Europeu i del Consell, relativa a l’avaluació

dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient.

Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei

d’Urbanisme.

Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei

d’Urbanisme de Catalunya.

LLEI 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d'urbanisme,

aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d'agost.

Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i

programes en el medi ambient.

Reial Decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el Text Refós de la

Llei del Sòl.

Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes.

A partir de la documentació entregada, els resultats de les consultes i l’informe urbanístic

del Departament de Territori i Sostenibilitat, l’òrgan ambiental emet el document de

referència que guiarà en la formulació del pla i la seva avaluació.


Considerant el que acorda la legislació sobre l’Avaluació Ambiental de Plans i Programes,

es continua el procés d’Avaluació Ambiental per a la tramitació de la modificació puntual

del POUM de la Vall de Bianya al nucli d’Hostalnou, mitjançant la redacció del present

Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA, d’ara en endavant).

A partir del Document de Referència s’elabora l’Informe de Sostenibilitat Ambiental amb el

contingut mínim demanat en el document esmentat tal i seguint el procediment i

incorporant el contingut que es demana en la legislació urbanística vigent. Segons el que

regula la normativa sobre Avaluació Ambiental de Plans i Programes, mitjançant l’article

70, del Reglament de la Llei d’Urbanisme (Decret 305/2006), l’ISA ha d’incloure els

continguts mínims que els punts a i b de l’article descriuen:

A) Determinació dels requeriments ambientals significatius en l’àmbit del pla, el que inclou:

• 1r. La descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l’àmbit objecte

de planejament i del seu entorn

• 2n. La determinació dels objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental,

aplicables en l’àmbit del pla, establerts en la normativa internacional, comunitària,

estatal, autonòmica o local, o en els instruments de planejament territorial, els plans

directors urbanístics o altres plans i programes aplicables.

• 3r. La definició d’objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla, d’acord

amb els requeriments ambientals assenyalats en els apartats anteriors i amb els

principis i directrius establerts als articles 3 i 9 de la Llei d’Urbanisme, els quals han de

referir-se entre d’altres aspectes a la sostenibilitat global del model d’ordenació; al

cicle de l’aigua; a la biodiversitat territorial, la permeabilitat ecològica i el patrimoni

natural; a la qualitat del paisatge; a la qualitat de l’ambient atmosfèric; i a la

contaminació acústica i lluminosa.

B) Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa d’ordenació proposada, el que inclou:

• 1r. La descripció de les característiques de les alternatives considerades

• 2n. L’anàlisi, per a cada alternativa considerada, dels efectes globals i dels de les

seves determinacions estructurals, d’acord amb els objectius i criteris als què es

refereix el punt 3r de l’apartat A.

• 3r. La justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa considerada.

C) Descripció ambiental del pla d’acord amb l’alternativa d’ordenació adoptada, incloent:

• 1r. Una síntesi descriptiva del contingut del pla amb expressió de les seves

determinacions amb possibles repercussions significatives sobre el medi ambient.


• 2n. La identificació i quantificació dels sòls objecte de transformació i de les

demandes addicionals de recursos naturals i d’infraestructures de sanejament, de

gestió de residus i similars derivades de l’ordenació proposada.

• 3r. La descripció de les mesures previstes per al foment de la preservació i la millora

del medi ambient.

D) Identificació i avaluació dels probables efectes significatius (secundaris, acumulatius,

sinèrgics, a curt o llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius, i d’altres) de

l’ordenació proposada sobre el medi ambient, incloent:

• 1r. Els efectes sobre els recursos naturals

• 2n. Els efectes sobre els espais i aspectes identificats d’acord amb l’apartat 1

• 3r. Els efectes ambientals derivats de la mobilitat generada per l’ordenació prevista

pel pla.

E) Avaluació global del pla i justificació del compliment dels objectius ambientals establerts, el

que comprèn:

• 1r. La verificació i justificació detallades de la congruència del pla amb els

requeriments ambientals assenyalats a l’apartat 1.

• 2n. L’avaluació global del pla, tenint en compte l’anàlisi comparativa dels perfils

ambientals inicials i resultant de l’àmbit del pla, d’acord amb l’apartat anterior i les

jerarquies entre objectius ambientals establertes en l’apartat 1.c

• 3r. Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes

F) Síntesi de l’estudi, consistent en un resum del seu contingut que ha de contenir una

ressenya dels objectius i criteris ambientals fixats, i l’explicació justificada de l’avaluació global

del pla.


2. DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS EN

L’ÀMBIT D’ESTUDI

2.1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALMENT RELLEVANTS

2.1.1. Medi físic

2.1.1.1. Situació i descripció general de l’àmbit i del municipi

L’àmbit d’estudi es troba situat dins del nucli d’Hostalnou de Bianya, capital administrativa

del municipi de la Vall de Bianya. El terme també comprèn els pobles i llogarets de Sant

Salvador de Bianya, Capsec, Castellar de la Muntanya, la Canya, Llocalou, Sant Andreu

de Socarrats, Sant Martí del Clot, Sant Pere Despuig, Santa Margarida de Bianya i la Vall

del Bac.

Figura 1. Situació geogràfica del T.M. de la Vall de Bianya dins de la comarca de la Garrotxa.

Font: Enciclopèdia lliure.

El terme té una extensió de 94 km2 i una població total de 1.321 habitants (cens 2009),

mentre que el nucli d’Hostalnou de Bianya compta amb 97 habitants.

La Vall de Bianya, es troba a l’extrem més nord-occidental de la comarca de la Garrotxa,

confrontant amb els municipis de Sant Joan de les Abadesses i Sant Pau de Segúries per

l’oest, Camprodon pel nord, Montagut i Oix, i Sant Joan les Fonts per l’est, i Olot i

Riudaura pel sud.

L'Hostalnou de Bianya (480 m) és a migdia del terme municipal, a la dreta de la riera de

Bianya, configurat com un enfilall de cases arrenglerades al llarg de la carretera C-26.


L’àmbit estudiat comprèn una superfície de 47.355,45 m2, i es situa al llarg de la

carretera C-26. Concretament, l’àmbit es situa al polígon 6, i limita al nord amb la C-26,

al sud amb la riera de Santa Margarida, a l’est pel carrer de Santa Margarida i a l’oest per

un accés.

Figura 2. Imatge de la C-26 al seu pas per Hostalnou; l’entrada a l’àmbit d’actuació a l’esquerra.

Font: Arum Serveis Ambientals, 2010.

Figura 3. Imatge de l’accés limitant de l’oest l’àmbit.



L’àmbit, de forma rectangular, va perdent alçada en direcció a la riera. Actualment, el

nord de l’àmbit es troba ocupat per habitatges alineats al vial, i una zona d’equipaments

en el centre de l’àmbit. La part més occidental es troba ocupada per un sol bancal on s’hi

troba un camp de conreu.

2.1.1.2. Hidrologia i hidrogeologia

Hidrologia superficial

L’àrea d’estudi es localitza dins de la Conca del Fluvià. El municipi el forma la vall de

Bianya, drenada per la riera de Bianya. El terme també comprèn l'antic municipi de la vall

del Bac, a la capçalera de la riera d'Oix, i la capçalera i el vessant dret de la riera de

Castellar.

El riu principal més pròxim i important és la riera de Bianya, que travessa pel nord del

nucli d’Hostalnou de Bianya. Es tracta d’un riu de muntanya mediterrània calcària, el qual

drena 10.254ha al Fluvià.

Segons fonts de l’Agència Catalana de l’Aigua, aquest riu es troba protegit per la

presència d’espècies d’interès econòmic, per nutrients, per hàbitats (Xarxa Natura 2000) i

per presència d’espècies autòctones. Aquesta massa d’aigua es troba fortament

modificada per la presència de centrals mini hidràuliques per a la generació d’energia,

així com d’embassaments.

Per altra banda, i més pròxima al municipi i àmbit d’estudi, es troba la riera de Santa

Margarida de Bianya. Aquesta transcorre delimitant pel sud de la parcel·la fins, més

endavant, travessar el municipi per sota de la carretera i anar a parar als plans de la Riba

i la vall de Bianya, on drena a la riera de Bianya.

Aquesta riera, en molts dels seus trams transcorre seca o quasi seca, on s’oberva molt

poc volum d’aigua, la qual es troba estancada, i sense velocitat.

A continuació es mostren dues imatges de la riera al seu pas pel sud de l’àmbit

d’actuació.


Figures 4 i 5 Imatge de la riera al sud de l’àmbit d’actuació.



Aigües subterrànies i hidrologia

En el municipi de la Vall de Bianya s’hi troben dues masses d’aigua subterrània, la Conca

Alta del Fluvià (codi 2 ACA) i la Fluviovolcànica de la Garrotxa (codi 9 ACA). És en

aquesta última massa d’aigua on es troba l’àmbit d’estudi, la qual pertany a l’àrea

hidrogeològica paleògena de la baixa Garrotxa (codi 202) i té una extensió total de 168

km2.

Aquesta massa d’aigua Fluviovolcànic de la Garrotxa està definida per un conjunt

d’aqüífers de naturalesa fonamentalment vulcanosedimentària i al·luvial que

s’emmarquen en el domini de les unitats geomorfològiques de la cubeta o fossa de la

Garrotxa i la serralada Transversal Catalana. Aquestes unitats geomorfològiques són

d’edat alpina i es caracteritzen per l’irrupció episòdica d’un vulcanisme quaternari que, a

grans trets, envaeix el domini geogràfic de la conca alta del Fluvià i del Ser, la vall de la

Llémena i riera de Canet d’Adri i la vall del Brugent.

Les característiques hidràuliques principals d’aquesta massa són els aqüífers lliures i

confinats associats amb predomini del lliure. Aquests segueixen la topografia, en aquest

cas direcció nord, fins a drenar la totalitat de les seves aigües a la riera de Bianya.

Figura 6. Masses d’aigua subterrànies.

Font: ACA


La massa d’aigües subterrànies Fluviovolcànic de la Garrotxa inclou, de forma parcial, un

total de 6 municipis que han estat declarats vulnerables a la contaminació per nitrats

segons el Decret 476/2004, entre ells la Vall de Bianya.

L’àmbit d’estudi no afecta a aqüífers protegits, d’acord amb les dades disponibles en

l’Agència Catalana de l’Aigua.

A finals del 2000 va ser aprovada i publicada, per part de la Comissió i del Parlament

Europeus, l’anomenada Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) (DOCE, 2000) (en

endavant DMA), transposada a l’ordenament jurídic estatal, el text refós de la Llei

d’aigües 1/2001 de 20 de juliol, per l’Article 129 de la Llei 62/2003 de 30 de desembre, de

mesures fiscals, administratives i de l’ordre social.

Aquesta normativa europea intenta donar un marc d’actuació comuna sobre la gestió de

l’aigua a tots els Estats membres de la UE. L’aigua deixa de ser vista exclusivament com

a un recurs, i és contemplada com a element bàsic dels ecosistemes hídrics i part

fonamental per al sosteniment d’una bona qualitat ambiental que, alhora, garanteix el

recurs. En aquesta normativa els aspectes biològics, i també els hidromorfològics, prenen

rellevància en la diagnosi integrada de la qualitat, juntament amb els ja tradicionalment

usats indicadors fisicoquímics i substàncies prioritàries o contaminats tòxics i persistents

(alguns de nova inclusió).

El Departament de Territori i Sostenibilitat proposa la regulació de l’ús de l’aigua i dels

espais associats a partir de la capacitat que aquests tenen de suportar diferents tipus de

pressions i impactes. D’aquesta manera, es pretén promoure i garantir l’explotació i ús del

medi de manera responsable, racional i sostenible.

Segons el document IMPRESS de l’ACA, redactat dins el marc d’aplicació de la Directiva

Marc, s’observen les següents pressions amb la corresponent valoració de la magnitud

dins la massa d’aigua subterrània Fluviovolcànica de la Garrotxa:

- Per dejeccions ramaderes (DJ): alta

- Per agricultura intensiva (AG): alta

- Per aplicació de biosòlids (BI): baixa

- Per les masses exercides per les zones urbanes i industrials (UI): moderada

- Per infraestructures industrials lineals (II): baixa


- Sobre la quantitat de recurs per vivers i freatòfits (VF): moderada

- Per abocaments industrials (AI): alta

- Per sòls contaminats i episodis de contaminació detectats (SC): moderada

- Per dipòsits controlats de residus (DR): moderada

- Per abocaments de les EDARs (AE): alta

- Per extraccions d’àrids (EX): moderada

- Per recàrrega artificial: baixa

Valorant les diferents pressions sobres la massa d’aigua considerada, es considera:

- Pressió sobre l’estat químic de la massa d’aigua: ALTA

- Pressions significatives i pressió total sobre l’estat quantitatiu de la massa

d’aigua: ALTA

Per tant, la vulnerabilitat intrínseca de la massa d’aigua subterrània, la qual permet

descriure el nivell de protecció de la massa enfront les pressions avaluades, serà ALTA.

Finalment, a partir de les pressions significatives s’ha valorat l’impacte potencial, el qual

és de tipus ALT.

L’impacte comprovat sobre l’estat químic de la massa d’aigua és ALT, sobretot per la

presència de NO3 i organoclorats; mentre que l’impacte comprovat sobre l’estat

quantitatiu és de tipus BAIX.

Una vegada identificades les pressions i els impactes, la zona d’estudi es troba

identificada com a zona de risc de no assolir els objectius mediambientals de la

Directiva. Tot i així, segons la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell,

qualsevol actuació que pugui afectar als cursos d’aigua superficials i a les masses

d’aigua, haurà d’adoptar mesures per a millorar aquest nivell (i especialment no

empitjorar-lo), i així poder assolir el bon Estat abans del 22 de desembre de 2015.

Cal esmentar que l’Agència Catalana de l’aigua ha posat a informació publica el Pla de

gestió de l’aigua de Catalunya, que inclou el Pla de Gestió del districte de conca fluvial de

Catalunya (conques internes).


2.1.1.3. Geologia i geomorfologia

Geològicament, en el terme municipal de la Vall de Bianya cal destacar els eixos

sinclinals que travessen el municipi d’esquerra a dreta, en la franja de conglomerats

alternada amb gresos i margues vermelles. La part més baixa de cota està formada per

llims amb graves, sorres i argiles de formació post-volcànica. Les cotes mitjanes estan

formades per conglomerats alternats amb gresos, i les parts superiors alternen margues

blaves amb capes fines de gresos calcaris.

Segons fonts de l’Institut Geològic de Catalunya (ICC) i del Departament de Territori i

Sostenibilitat, els principals materials geològics que afloren dins la zona d’estudi són,

preferentment, graves i, en menor proporció, sorres, llims i argiles, amb clastes de roques

volcàniques. Els materials corresponent a l’era de l’època del plisterior superior holocè del

període quaternari. Aquests es troben englobats dins de l’epígraf F_Qt2, corresponent a

la terrassa del Fluvià i afluents, la qual es troba uns 10-15 metres sobre el nivell del riu,

amb un gruix que pot arribar als 5 metres.

Figura 7. Geologia de la zona d’estudi

Font: Mapa geològic comarca Garrotxa 1.50.000 (Institut Geològic de Catalunya).


En l’entorn de l’àmbit d’estudi trobem els següents materials geològics:

F_Qt1: corresponent a la llera de la riera de Bianya que transcorre pel nord del nucli

urbà d’Hostalnou de Bianya. Composició litològica molt variable, amb predomini de

graves i arenes, recobertes de llim, amb un gruix total d’uns 3 metres, que

corresponen a petites extensions situades a més de 2 o 3 metres sobre les

terrasses fluvials. Edat: holocè.

Qcd: coincidint amb les àrees al sud de l’àmbit on es situen els nuclis de Santa

Margarida de Bianya i Sant Andreu de Socarrats. Composició de graves

heteromètriques subanguloses intercalades amb sorra mitja-grollera. Localment

inclouen calitxes. S’hi troben dipòsits de cons de dejecció. Edat: Holocè.

PEcgb: àrees situades en els fondos de la Serra de Sant Miquel del Mont, així com

en la resta de serres i carenes de l’entorn de l’àmbit (ex. Carena de Puigsolana,

Puig Rodon, etc.). Litologia formada per conglomerats, gresos i argiles vermelles.

Els còdols són predominantment de calcàries a la part basal i d'origen granític o

paleozoic als trams superiors de la unitat. Tots els aports provenen del nord. La

potència màxima és de 1000 metres(Serra de St. Julià) disminuint dràsticament de

nord a sud essent inexistent al sector de Rocacorba. Constitueix la "formació

Bellmunt". Ambient sedimentari de ventall al·luvial i de plana al·luvial. Edat : Lutecià.

Per altra banda, segons la Carta Vulcanològica de la Zona de la Garrotxa, els materials

que afloren en la zona corresponen a sediments quaternaris afavorits per les

modificacions a la xarxa fluvial per els dipòsits d’origen volcànic, especialment barratges

deguts a les colades basàltiques.

Concretament, les zones més properes a la riera de Santa Margarida corresponen a

terrasses de barratge (Qtb): argiles, sorres i llims amb còdols subarrodonits de litologia

heterogènia, aïllats o bé constituint nivells lenticulars. Constitueixen els dipòsits fluvials i

localment d’ambient palustre acumulats pels rius i torrents a les valls a causa dels

barratges provocats per les colades volcàniques, i poden arribar a recobrir-les

parcialment. El gruix d’aquests dipòsits és molt variable, d’ordre mètric. La seva

morfologia és plana. Es relacionen lateralment amb altres dipòsits de barratges, al·luvials

i col·luvials i lacustres. L’edat d’aquests materials és en funció de la de les colades

volcàniques que han provocat el barratge, i en conjunt s’atribueixen al plistocè-holocè.


Figura 8. Geologia.

Font: Carta vulcanològica de la Garrotxa 1.25.000 (Institut Geològic de Catalunya).

Pel que fa a la zona compresa entre les terrasses de barratge properes a la riera i la

carretera, es tracta de dipòsits al·luvials i col·luvials de barratge (Qacb) relacionats amb

l’anterior: argiles i sorres llimoses que engloben còdols i blocs angulosos i subarrodonits.

Aquests dipòsits presenten morfologies lleugerament bombades i es desenvolupen al

front dels torrents, formant sistemes de ventalls amb morfologia de glacis en unir-s’hi

cons al·luvials adjacents. S’originen per acumulació de sediments aigües amunt dels

barratges provocats per les colades volcàniques a les valls dels rius o torrents on

desemboquen i poden recobrir-les parcialment. La potència és d’ordre mètric, augmentant

als sectors propers a les colades que originen el barratge. Són dipòsits poligènics de tipus

al·luvial-col·luvial i lacustre-palustre. Es relacionen lateralment amb dipòsits lacustres i

terrasses barratge. L’edat en cadascun d’aquests dipòsits està en relació amb la de la

colada que els ha generat. En conjunt s’atribueixen al plistocè-holocè.

Segons el Mapa de Grups litològics de Catalunya, l’àmbit d’estudi i el seu entorn es

troben formats per grups litològics d’origen detrític i de composició silícica/carbonatada,

tals com lutites, gresos, conglomerats i guixos.


Figura 9. Litologia.

Font: Mapa de grups litològics de Catalunya 1.250.000 (Institut Geològic de Catalunya).

Espais d’Interès Geològic

Pel que fa a Espais d’Interès Geològic, a Catalunya existeix un Inventari d’Espais

d’Interès Geològic (IEIGC) elaborat per Departament de Territori i Sostenibilitat, on hi ha

un recull d’afloraments i indrets d’interès geològic que mostren l’evolució geològica de

Catalunya. Es considera Patrimoni Geològic el conjunt de recursos naturals no

renovables de valor científic, cultural o educatiu que permeten estudiar i interpretar

l’evolució de la terra.

Segons aquestes dades, la zona objecte d’estudi no es troba dins de cap d’aquests

espais. L’espai més pròxim a l’àmbit d’estudi correspon a les colades basàltiques de Sant

Joan de les Fonts, a una distància superior als 5 quilòmetres.

Esmentar que el pendent de la zona d’actuació és pot considerar suau o molt suau, ja

que es tracta d’un pendent inferior als 3º en direcció nord-sud, és a dir, el pendent

discorre des de la carretera C-26 cap a la riera de Santa Margarida de Bianya.


2.1.1.4. Ambient atmosfèric

Climatologia

El clima de la Garrotxa és Mediterrani, de tipus Prepirinenc Oriental al seu sector nord-

oest, i Prelitoral Nord al sud-est. És una comarca molt plujosa, amb valors mitjans anuals

de 850 mm a 1.100 mm, donant-se els màxims a les serralades. L’estació més seca de

l’any és l’hivern i la resta de l’any és bastant equilibrat en el conjunt de la comarca. Els

hiverns són freds, amb mitjanes de 4 °C a 7 ºC, i els estius càlids, entre 17 °C i 22 ºC,

amb una amplitud tèrmica entre moderada i alta. El període lliure de glaçades va del mes

de juny al setembre.

El clima de la zona objecte d’estudi es caracteritza per tenir una precipitació mitjana

d’entre 1.050 mm a 1.100 mm a l’any, amb un règim pluviomètric estacional màxim a

l’estiu o a la primavera, i mínim a l’hivern. La temperatura mitjana anual es troba en

l’interval dels 12 a 13 ºC, i l’amplitud tèrmica anual entre els 16-17ºC.

A continuació es mostren les dades climàtiques per l’any 2009 recollies en l’estació

meteorològica d’Olot, molt pròxima a l’àmbit:

Taula 1. Dades Climàtiques a l’estació meteorològica d’Olot, 2009.

Precipitació acumulada (PPT): 618,8 mm

Temperatura mitjana (Tmm): 14,1 ºC

Temperatura màxima mitjana (Txm): 21,9 ºC

Temperatura mínima mitjana (Tnm): 7,6 ºC

Temperatura màxima absoluta (Txx): 38,0 ºC (19/08/2009)

Temperatura mínima absoluta (Tnn): -9,5 ºC (20/12/2009)

Velocitat mitjana del vent (a 2 m): 1,2 m/s

Direcció dominant (a 2 m): SW

Humitat relativa mitjana: 70 %

Mitjana de la irradiació solar global diària: 15,1 MJ/m2

Font: Servei Meteorològic de Catalunya.


Zonificació segons la protecció envers la contaminació lluminosa (raster)

Zona E1. Protecció màxima

Zona E2. Protecció alta

Zona E3. Protecció moderada

Zona E4. Protecció menor

Contaminació lumínica

Segons el Mapa aprovat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat

de Catalunya el 19 de desembre de 2007, s’estableixen les zones de protecció del medi

ambient envers la contaminació lluminosa a Catalunya.

Aquest mapa contempla quatre zones, tres de les quals estan representades en l’àmbit o

en el seu entorn més pròxim:

Zona de protecció màxima: aquesta zona (E1) es troba coincidint amb la riera

de Santa Margarida, i correspon a espais inclosos dins de la Xarxa Natura 2000.

Zona de protecció alta: aquesta zona (E2) coincideix amb tot el sòl no

urbanitzable del municipi, inclosa part de l’àmbit d’estudi, concretament els camps

de conreu.

Zona de protecció moderada: la zona E3 correspon al sòl urbà del municipi, el

qual inclou part de l’àmbit de la proposta, concretament la zona d’equipaments

esportius i sòl urbà.

Figura 10. Mapa de protecció del medi ambient envers la contaminació lluminosa.

Font: Departament de Territori i Sostenibilitat

Superficie urbanitzada


Cal destacar que la il·luminació en sòl urbanitzable proper a zones de màxima protecció

(E1), ha de ser especialment respectuosa per evitar efectes pertorbadors en el medi

aplicant les mesures que conté el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el

Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental

de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

Qualitat de l’aire

Segons el document de Delimitació de zones de qualitat de l’aire (ZQA) del

25/06/2002 elaborat pel Departament de Medi Ambient, l’àmbit d’estudi es troba

classificat dins la Zona 18, Comarques de Girona.

En aquesta zona els nivells de qualitat de l’aire mesurats estan per sota dels valors límits

i valors objectiu establerts per normativa. Només els valors d’ozó troposfèric mesurat són

superiors al valor objectiu de protecció de la salut humana d’aplicació a partir del 2013,

però no s’ha detectat cap superació del llindar d’informació a la població ni del d’alerta.

Contaminació acústica

Es disposa d’una ordenança reguladora dels sorolls i les vibracions de la comarca de la

Garrotxa, per als municipis que han delegat aquesta competència a l’entitat comarcal,

entre els quals s’inclou el municipi de la Vall de Bianya.

Per tal de garantir la protecció contra el soroll a la població i al medi ambient, s’ha dividit

el territori en diferents zones de sensibilitat acústica, en base a la seva estructura

urbanística, el coneixement dels nivells de sorolls existents, les activitats instal·lades i la

població exposada.

A continuació, es mostra el Mapa de Capacita Acústica elaborat pel SIGMA per al

municipi de la Vall de Bianya, així com els valors límits d’immissió que marquen els

objectius de qualitat acústica.


Figura 11. Mapa de capacitat acústica de la Vall de Bianya.

Font: SIGMA, Consorci de Medi ambient i Salut Pública.

Taula 2. Taula dels valors límits d’immissió.

Valors límit d’immissió en dB(A)

Zones de sensibilitat acústica i usos del sòl Ld (7 h – 21 h) Le (21 h – 23 h) Ln (23 h – 7 h)

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A)

(A1) Espais d’interès natural, altres i zona ZEPQUA - - -

(A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural 55 55 47

(A3) Habitatges situats al medi rural 57 57 47

(A4) Predomini del sòl d’ús residencial 60 60 50

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B)

(B1) Coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats i(o infraestructures de transport existents 65 65 55

(B2) Predomini del sòl d’ús terciari diferent a (C1) 65 65 55

(B3) Àrees urb.existents afectades per sòl d’ús industrial 65 65 55

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C)

(C1) Usos recreatius i d’espectacles 68 68 58

(C2) Predomini de sòl d’ús industrial 70 70 60

(C3) Àrees del territori afectades per sistemes generals d’infraestructures de transport o altres equipaments públics

- - -

Ld, Le i Ln : índexs d’immissió de soroll en els períodes de dia, vespre i nit, respectivament. Valors d'atenció: en les activitats existents en zones urbanitzades existents i per als usos de sòl (A2), (A4), (B2), (C1) i (C2), i per habitatges existents en el medi rural (C3), el valor límit d'immissió s'incrementa en 5 dB(A).

Font: Mapa de capacitat acústica de la Vall de Bianya. SIGMA, Consorci de Medi ambient i Salut Pública.


Segons els usos actuals del sòl, els sòl inclòs dins l’àmbit d’actuació, actualment conté

sòl urbà i l’àrea d’equipaments esportius. Aquest sòl es troba classificat com a

equipament esportiu es classifica com a zona de sensibilitat acústica moderada (B1) amb

coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats i/o infraestructures de transport

existents.

La zona al voltant de la carretera C-26 es troba classificada com a àrea del territori

afectada per sistemes generals d’infraestructures de transport o altres equipaments

públics i, per tant, es classifica com a zona de sensibilitat acústica baixa (C3).

En la proposta de modificació puntual del planejament caldrà tenir en compte aquesta

zonificació, i el compliment dels objectius de qualitat acústica de cadascuna de les zones.

2.1.2. Medi biòtic

2.1.2.1. Vegetació i biodiversitat

En general, els usos principals del terme municipal de la Vall de Bianya són els boscos

d'alzines, pi roig i roures i les àrees de pastura que ocupen la major part del terme. Els

conreus són predominantment de secà i produeixen sobretot blat de moro i farratge,

mentre que el regadiu es limita als productes d'horta.

En la zona objecte d’estudi no hi ha presència de vegetació autòctona, donat a les zones

més planeres predominen els espais agrícoles, fonamentalment, dedicats al cultiu de

farratges i cereals farratges per a l’especialització bovina. Es troben restes arbustives o

arbòries en els marges dels conreus, així com herbes adventícies i ruderals.


Figura 12. Imatge dels camps de conreu de l’àmbit.


Només resten petites mostres de vegetació en les zones de bosc de ribera que es troben

a l’entorn dels cursos d’aigua com les rieres i torrents i que travessen els camps de cultiu;

concretament, es troben exemplars de pollancres (Populus nigra), verneda (Alnio-

Padion), etc.

Figura 13. Imatge de la vegetació de ribera.



Segons el Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya, la zona objecte d’estudi es troba

envoltada majoritàriament de conreus herbacis de regadiu i àrees ruderals, en la part més

occidental, mentre que amb color lila s’observa la zona actual d’equipament esportiu i

parc urbà, que amb la nova proposta esdevindrien noves edificacions i el sistema

d’espais lliures.

Figura 14. Cobertes i usos del sòl.

Font: Departament de Territori i Sostenibilitat.

Més al sud, i coincidint amb la riera, s’observa un franja de color groc corresponent a

prats i herbassars, i més a l’oest, amb boscos de caducifolis de ribera.

En l’entorn del nucli urbà de l’Hostalnou de Bianya, en les zones més planeres es troben

conreus herbacis de regadiu, alternats amb boscos caducifolis de ribera i matollars en

l’entorn de les rieres i torrents que travessen els camps. En els punts més corbats, hi ha

presència de masses boscoses com alzinars i rouredes.

Per altra banda, segons el mapa d’ubicació dels arbres i arbredes monumentals de

Catalunya des de la primera Ordre de declaració de l’any 1987 (DECRET 214/1987

sobre declaració d'Arbres Monumentals) fins la de l’any 2005 (Ordre DMAH/228/2005,

DOGC 4393 de 2 de maig de 2005), dins la zona d’estudi tampoc s’hi localitza cap arbre

o arbreda monumental, tot i trobar-se un Querus robur (Núm. declaració: 19.208.02, INE:

17208) al sud-oest de l’àmbit.


2.1.2.2. Paisatge

Pel que fa a l’àmbit d’actuació que ens ocupa, aquest es troba en la Unitat de paisatge

núm. 23 del Catàleg de Paisatge de les Comarques Gironines denominada Valls d’Olot, i

que en l’àmbit d’actuació d’Hostalnou de Bianya. Aquest es caracteritza pels següents

trets distintius:

Alguns dels valors estètics propis de la zona és la singularitat de la plana agrícola

de la Vall de Bianya, espai dedicat fonamentalment al cultiu de farratges i cereals

farratgers. Pel fons de les planes discorren les principals vies de comunicació que

connecten les Valls d’Olot amb les ciutat de fora del seu àmbit.

Valor ecològic dels cursos d’aigua, com les rieres de Bianya, les quals connecten

d’oest a est, les seves àrees forestals de capçalera.

Destacar, també, el valor ecològic dels espais d’interès natural connector definits

en el Catàleg d’espais d’interès natural i paisatgístic de les Comarques de Girona,

com és el cas de la Vall de Bianya.

En l’àmbit també és important el seu valor històric per l’àrea de paisatges

agroforestals articulats per masies.

Coincidint amb el traçat de la C-26, al seu pas per Hostalnou de Bianya, cal

destacar l’itinerari paisatgístic motoritzat global de Llança a Ribes de Freser.

Les dinàmiques del paisatge de la zona estan conduint a la plantació d’alguns

fruiters de regadiu, i l’abandonament d’algunes activitats agràries, comportant la

pèrdua del valor productiu especial de la zona. Per altra banda, el

desenvolupament d’una infraestructura viària preferent, des de l’entrada

d’Hostalnou a la C-26 fins a la N-260 a Olot també caracteritza l’actual dinàmica

paisatgística.

2.1.2.3. Espais naturals i/o figures de protecció

La zona objecte d’estudi es troba limitant pel sud amb la riera de Santa Margarida, inclosa

dins l’espai Xarxa Natura 2000 Alta Garrotxa – Massís de les Salines, segons fonts del

Departament de Territori i Sostenibilitat.


Alta Garrotxa- Massís de les Salines.

Codi: ES5120001 Superfície: 38.196,11

Tipologia: espais de muntanya interior Àmbit: terrestre

LIC: SI ZEPA: SI

Situació: al nord est de l’àmbit, a una distància superior als 3.000 metres. Tot i així, limítrof al sud de l’àrea d’actuació queda inclosa la riera de Santa Margarida.

Ja fora de l’àmbit d’actuació, trobem l’Espai Natural de Protecció Especial (ENPE) del

Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, situat a una distància superior a 1,2

quilòmetres a l’est/sud-est de l’àmbit.

El Catàleg de Forests d’utilitat pública de Catalunya (CUP) inclou els terrenys

forestals que han de ser conservats i millorats per llur influència hidrològico-forestal i el

seu valor públic, d’acord amb el que determina la Llei 6/1988, forestal de Catalunya.

En aquest cas, la zona objecte d’actuació no es troba dins de forests d’utilitat pública, la

més pròxima, el Bac de les Tres Fonts (CUP 63) és a una distància superior a 8

quilòmetres al nord-oest de l’àmbit, en el municipi de Sant Pau de Segúries (el Ripollès).

D’altra banda, dins el terme municipal de la Vall de Bianya, concretament en el nucli de

l’Hostalnou de Bianya, es troba una zona inclosa dins el Pla de Recuperació del

Trencalòs, segons Decret 282/1994, de 29 de setembre, per qual s’aprova el Pla de

recuperació del trencalòs a Catalunya. Pel que fa a l’àmbit d’estudi aquest no es troba

inclòs en aquesta zona, tot i trobar-s’hi limítrof, donat que afecta des del límit de la

carretera C-26 cap al nord.

Totes aquestes figures de protecció es troben cartografiades en els plànols annexes al

present informe.


2.1.2.4. Fauna

Pel que fa a la fauna, la zona és molt rica i variada, ja que hi destaquen un gran nombre

d’aus amb hàbitat principal a l’Alta Garrotxa i zones boscoses de l’entorn, però que

baixen a caçar en aquesta zona.

Segons el Catàleg d’Espais d’Interès Natural i Paisatgístic de les Comarques Gironines,

en la Vall de Bianya destaquen espècies d’ocells com l’oriol, el gamarús, el gaig, la

mallerenga d’aigua, el picot verd, el pica-soques blau, el picot garser gros, el mussol

comú, el xot, l’aligot comú, l’òliba, l’àliga marcenca, l’àliga calçada, el falcó mostatxut, etc.

Pel que fa als mamífers, les espècies més freqüents i interessants són el teixó, el gat

mesquer, la musaranya menuda, el talpó roig, el liró gris, la rata cellarda, la musaranya

cua-quadrada o la mostela.

El municipi de la Vall de Bianya disposa d’alguns cursos fluvials i masses d’aigua de la

conca del Fluvià incloses en el Pla de Conservació de la Llúdriga, regulat per la Ordre

MAB/138/2002, de 22 de març. Aquest pla és d’aplicació al riu Fluvià, la riera de Bianya,

riera de Ridaura, riu Gurn, riu Turró, riu Turonell, riera de Carreres, riera d’Oix, riera

Beget, riera Llierca, riu de Sant Aniol, riu Ser, riu Junyell, riu Merdanç i riu Ritort.

Per altra banda, l’àmbit es troba molt pròxim a la zona inclosa en el Pla de Recuperació

del Trencalòs, normativitzat pel DECRET 282/1994, de 29 de setembre. Concretament, la

zona afectada pel Pla es la que es troba situada al nord de la carretera C-26 al seu pas

per Hostalnou de Bianya fins arribar a la comarca del Ripollès.

2.1.2.5. Hàbitats d’Interès Comunitari

Aquest apartat recull aquelles àrees d’interès especials catalogats com a Hàbitats

d’Interès Comunitari a l’àrea d’influència, definits a l’annex I de la Directiva 97/62/CE, que

modifica la Directiva 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels

hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre.

Segons l’Informe de Sostenibilitat Ambiental del Pla Territorial Parcial de les comarques

Gironines, en la parcel·la objecte d’estudi s’hi troben dos hàbitats dominants diferents, el

de conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses (82b) coincidint

amb els camps de conreu actuals, i en segon lloc, les àrees urbanes i industrials, inclosa

la vegetació ruderal associada (86a), coincidint amb el nucli urbà.


Pel que fa a l’entorn més immediat, correspon a fagedes mesòfiles i xeromesòfiles –

boscos densos dominats pel faig, on hi poden aparèixer esparsament altres arbres com

l’avet, pi roig, tell, freixe, blada o roure martinenc- (41b) allà on es troben les masses

boscoses. Aquest hàbitat es troba catalogat com a Hàbitat d’Interès Comunitari No

Prioritari

2.1.3. Medi humà

2.1.3.1. Població

A continuació es mostres les dades socioeconòmiques que afecten l’àmbit. Cal esmentar

que aquestes són del municipi de la Vall de Bianya, ja que no es disposa de dades

segregades pel nucli de població de l’Hostalnou de Bianya.

Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’any 2013 la població de la Vall de

Bianya era de 1.316 habitants.

Taula 3. Padró continu de població (1998-2013).

any habitants

2013 1.316

2012 1.335

2011 1.315

2010 1.320

2009 1.321

2008 1.307

2007 1.304

2006 1.256

2005 1.228

2004 1.214

2003 1.172

2002 1.158

2001 1.123

2000 1.130

1999 1.131

1998 1.129 Font: Idescat


Segons els resultats presentats en el quadre resum, la població de la Vall de Bianya ha

mantingut durant els últims 10 anys un creixement demogràfic positiu del 17%.

Figura 15. Evolució de la població de la Vall de Bianya.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat.

En l’última dècada, el nombre de defuncions és superior al nombre de naixements, de

manera que el creixement natural disminueix. Tot i això, el creixement total de la població

augmenta, fet que es deu al saldo migratori que és positiu i molt més gran que el

creixement natural negatiu.

Taula 4. Fluxos de població

Font: Idescat.

Pel que fa a la nacionalitat dels habitants de la Vall de Bianya, cal destacar que de l’any

1991 al 2001 l’augment de les persones de nacionalitat estrangera va augmentar. Les

nacionalitats que ocupen un percentatge més alt de la població són l’africana i la població

comunitària de la UE.

Any Naixements Defuncions Creixement natural

Saldo migratori

1999-2009 144 219 1,54 45


Taula 5. Nacionalitat de la població de la Vall de Bianya.

Font: Idescat.

Densitat de la població:

Atenent a les darreres dades sobre població (1.316 habitants el 2013) i a la superfície

municipal (93,6 km2), a la Vall de Bianya li correspon una densitat de població de 14,06

hab./Km2.

2.1.3.2. Activitat econòmica

En l’àmbit econòmic, el sector de la indústria manufacturera és el que ocupa major

nombre de població, seguint-lo de lluny el sector comercial, serveis, agricultura i

ramaderia, i en últim lloc, el de la construcció.

Cal esmentar, però, que analitzant les sèries estadístiques de l’IDESCAT s’observa que

tots els sectors d’activitat han tingut una tendència de creixement positiva, i de forma molt

paritària entre ells, mentre que el sector de l’agricultura i ramaderia ha sofert una

disminució del 60% en el període 1991-2001.

En el sector de l’agricultura, els conreus predominantment de secà i produeixen sobretot

blat de moro i farratge, mentre que el regadiu es limita als productes d'horta. La

ramaderia es basa en la cria de bestiar boví tant de llet com de carn, porcí i oví.

Juntament amb les tradicionals activitats agrícoles hi ha una indústria diversificada, amb

una bona oferta de sòl industrial. Destaquen el sector tèxtil, l'alimentari, el de la fusta, el

del metall i, sobretot, el químic, amb la fabricació de peces amb matèries plàstiques i de

productes farmacèutics veterinaris. Gairebé totes les empreses es localitzen al voltant de

la carretera que uneix la Canya amb el nucli d'Hostalnou, en el sector més proper al

municipi d'Olot.

Any Espanyola Resta UE

Resta Europa Àfrica

Amèrica del Nord i

Central

Amèrica del Sud

Àsia i Oceania Total

2001 1.101 10 1 22 0 1 0 1.135

1996 1.066 6 0 4 0 0 0 1.076

1991 1.042 7 0 2 0 0 0 1.051


Els bells paratges naturals i els monuments històrics han afavorit l'impuls de l'anomenat

turisme rural. S'han establert diversos tipus d'allotjament (càmping, nombroses

residències cases de pagès, cases de colònies) i de restauració.

Pel que fa a la població major de 16 anys, l’any 2001, la població activa representava un

60%, mentre que l’any 1996 era el 56,2%. De totes maneres, no es pot considerar que la

població activa té tendència a augmentar perquè l’any 2009 l’atur va augmentar

considerablement, va passar de 27 persones l’any 2008 a 44 el 2009 (segons dades de

l’Idescat).

Taula 6. Població de la Vall de Bianya de 16 anys i més relacionada amb la seva activitat.

Font: Idescat.

2.1.3.3. Patrimoni arqueològic i arquitectònic

En les normes urbanístiques del POUM es descriuen els béns inclosos en el patrimoni

arqueològic i arquitectònic, així com en el catàleg de béns i inventari de masies de la Vall

de Bianya.

En la zona i entorn objecte d’estudi no s’identifica cap element inclòs en proteccions o

catalogat com a patrimoni arqueològic i/o arquitectònic.

Any Activa

Total Inactiva Comptada a part

Població de 16 anys i més Ocupada Desocupada

2001 556 23 579 387 0 966

1996 494 25 519 404 1 924


2.1.4. Riscos

A continuació analitzarem tots els riscos que puguin ser afectats per l’àmbit d’estudi i el

seu entorn, segons el Mapa de Protecció Civil de Catalunya (v.1.0) de la Direcció General

de Protecció Civil:

Risc d’incendi forestal

El terme municipal de la Vall de Bianya no està considerat com un municipi d’alt risc

d’incendi forestal, entre el 15 de juny i 15 de setembre, per l’annex de Decret 64/1995, de

7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestal (DOGC 2022,

de 10 de març de 1995).

Segons Pla especial d’emergències per Incendis forestals de Catalunya, el municipi de la

Vall de Bianya té una vulnerabilitat alta i , per tant, té un risc alt d’incendis forestals.

La parcel·la no es troba inclosa en Perímetres de Protecció Prioritària contra incendis

forestals (PPP).

Risc d’avingudes

Segons el Pla d’Emergències Especial per a Inundacions, l’INUNCAT, el terme municipal

de la Vall de Bianya es troba classificat amb risc alt d’inundacions.

En la zona objecte d’estudi i entorns, aquest risc és donat per criteris geomorfològics,

donat que no apareix en la delimitació de zones inundables amb període de retorn de

50,100 i 150 anys.

Les zones potencialment inundables són les que corresponen als cursos fluvials de la

riera de Bianya i riera del Ferro, ambdues al nord i nord-oest de l’àmbit, i amb la riera de

Santa Margarida de Bianya, limitant amb el sud de l’àmbit d’actuació.


Figura 16. Delimitació de les zones inundables per criteris geomorfològics.

Font:ACA

En els plànols annexes al present ISA, s’inclou la cartografia de les zones inundables, on

es pot observar que l’àmbit i el seu entorn només es troben afectats per criteris

geomorfològics.

Les zones inundables per períodes de retorn més pròximes són les associades al riu

Fluvià al seu pas pel municipi d’Olot.

Risc de nevades

El municipi de la Vall de Bianya, i per tant, la finca objecte d’estudi, tenen un risc alt de

nevades segons el Pla d’Emergències Especial per a Nevades, el NEUCAT, degut que es

situen a una altitud superior als 400 m.

Risc de sismes

Segons els Pla d’Emergència Especial per a Sismes, el SISMICAT, el terme municipal de

la Vall de Bianya té una intensitat MSK igual o superior a VII (500 anys), fet que, segons

el mateix Pla, indica que tenen un risc alt de sismes.

Informe Sostenibilitat Ambiental sobre el Pla Especial Urbanístic per a una instal·lació de valorització de residus no perillosos Pàgina 36 de 117

Risc de transport de mercaderies perilloses

Segons el Pla d’Emergència Especial per al Transport de Mercaderies Perilloses, el

TRANSCAT, els eixos viaris del municipi no són de suficient risc per ser inclosos en aquet

Pla.

Risc Industrial

El conjunt d’instal·lacions que es preveuen en l’àmbit d’estudi, es poden veure afectades

pel DECRET 82/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres

obligats a adoptar mesures d’autoprotecció.

En definitiva l’objectiu del decret és regular les actuacions destinades a assegurar

l’aplicació de mesures d’autoprotecció en les empreses i, en general, les entitats i els

organismes que fan activitats que poden generar situacions de greu risc col·lectiu, de

catàstrofe o de calamitat pública, i també els centres i les instal·lacions i les seves

dependències, públics i privats, que poden resultar afectats de manera especialment greu

per situacions d’aquest caràcter.

S’haurà de veure totes les activitats que estan dins de l’àmbit d’estudi que els pugui aplicar

aquesta llei.

Pel que fa al risc industrial les empreses afectades per la normativa del RD 1254/1999, de

16 de juliol, de mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en què

intervenen substàncies perilloses (BOE 172, de 20 de juliol de 1999), han de facilitar a

l’autoritat competent, la Direcció General d’Emergències i Seguretat Ciutadana (DGESC),

la informació necessària per a la redacció del Pla d’Emergència Exterior (PEE) on preveu

les accions a emprendre en cas d’un accident amb repercussions sobre el medi.

Risc geològic

Segons els diversos mapes que es troben a l’Informe executiu dels Riscos Naturals a

Catalunya (RISKCAT), la zona objecte d’estudi està considerada de susceptibilitat baixa

pel que fa a esllavissament, i de susceptibilitat baixa pel que fa a esfondraments i

subsidència.

Informe Sostenibilitat Ambiental sobre el Pla Especial Urbanístic per a una instal·lació de valorització de residus no perillosos Pàgina 37 de 117

Figura 17. Mapa de susceptibilitat per generar esfondraments i subsidències del terreny.

Font: CADS

Dins l’àmbit d’estudi, com s’ha comentat anteriorment, els principals materials geològics

que afloren són les graves, i en menor proporció les sorres, llims i argiles. Així, es pot

considerar que l’àmbit d’estudi es situa en una àrea on les esllavissades tenen una

susceptibilitat mitjana-alta.

Figura 18. Mapa de susceptibilitat del terreny per generar esllavissades.

Font: CADS


L’altra vessant en la que es fa necessari avaluar el risc geològic és en relació a la

susceptibilitat de desenvolupament de moviments del sòl segons les unitats aflorants al

medi, la tipologia i el pendent. Aquest risc s’avalua mitjançant la següent taula-tipus de

l’Institut Geològic de Catalunya:

Figura 19. Matriu de relació de la susceptibilitat de moviments de terreny segons les unitats aflorants, la

tipologia de moviment i el pendent del terreny.

Font: IGC.

En general, es refereixen bàsicament a la possibilitat d’esllavissades de terra per inestabilitat

de vessants, o de fracturació/caiguda/rodolament de blocs, o bé d’enfonsaments per

inestabilitat del subsòl (presència de falles, etc.). Aquesta mena de riscos es presenten

sobretot en indrets amb pendent elevat i alhora amb determinades classes de litologia que

poden esdevenir especialment inestables, o bé amb característiques estratigràfiques que

puguin afavorir la inestabilitat (com angles de cabussament pronunciats i orientats cap al

pendent del vessant).

En general, el risc que presenta l’àmbit per esllavissades de terra o d’esfondrament és baix,

resultant de l’encreuament entre la litologia present a l’àmbit i el pendent.


2.2. OBJECTIUS I ALTRES MESURES DE PROTECCIÓ AMBIENTALS

PREVISTES EN EL PLANEJAMENT GENERAL O ALTRES PLANS

APLICABLES

En aquest apartat es detallen els diferents objectius de protecció ambiental fixats en els

diferents àmbits, d’acord amb el marc jurídic internacional, comunitari, estatal i autonòmic

que facin referència i siguin aplicables en l’àmbit d’estudi que es desenvolupa en el

present informe.

DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

Nivell comunitari:

o VI Programa de medi ambient de la Unió Europea

o Estratègia europea de desenvolupament sostenible

Nivell estatal:

o Estratègia espanyola de desenvolupament sostenible

Nivell autonòmic:

o Pacte Nacional per les Infraestructures

OBLIGACIONS EN MATÈRIA DE BIODIVERSISTAT I CONNECTIVITAT ECOLÒGICA

Nivell internacional:

o Estratègia global per a la conservació de la biodiversitat (1992)

o Conveni de Rio sobre la diversitat biològica (1992)

Nivell comunitari:

o Estratègia Paneuropea per a la Diversistat Ecològica i Paistagística (1995)

o Estratègia de la Unió Europea per a la biodiversitat (1998) i Pla d’acció per a la

biodiversistat

o Directiva 92/43/CEE relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i

flora silvestres

o Directiva 79/409/CEE del Consell, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació

de les aus silvestres («Directiva Aus»)


o Directiva 97/62/CEE que millora, modifica i substitueix els annexos I i II de la

Directiva d’Hàbitats.

Nivell estatal:

o Estratègia espanyola per a la conservació de la biodiversitat (1999).

o Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Monts.

Nivell autonòmic:

o Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica

o Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya

o Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, incloent plans derivats com el Pla

d’Espais d’Interès Natural, l’Inventari de Zones Humides de Catalunya i l’Inventari

d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya.

o Llei 6/1998, de 30 de març, forestal de Catalunya

o Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals

o Ordre de 5 de novembre de 1984, del Departament d’Agricultura, Ramaderia i

Pesca, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a Catalunya.

o Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès

natural

o Decret 214/1987, de 9 de juny, sobre declaració d'arbres monumentals (i ordres

posteriors de declaració d’arbres monumentals)

o Decret 172/2008, de 26 d’agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de

Catalunya

o Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de

protecció dels animals

Nivell territorial i supramunicipal:

o Pla Territorial Parcial de les comarques gironines.

o Pla especial de la zona volcànica de la Garrotxa (2010).

o Catàleg d’Espais d’Interès Natural i Paisatgístic de les comarques gironines

(CEINP) (2009).


o Programa de manteniment i conservació de lleres de la comarca de la Garrotxa

(2006-2010).

CICLE DE L’AIGUA

Nivell comunitari:

o Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’octubre de

2000, per la que s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política

d’aigües (Directiva Marc de l’Aigua, DMA)(Modificada per la Directiva 2008/32/CE,

pel que fa a les competències d’execució atribuïdes a la comissió).

Nivell estatal:

o Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la

Llei d’Aigües

o Reial Decret 849/1986, d’11 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament del Domini

Públic Hidràulic (modificat pel Reial Decret 606/2003, de 23 de maig, i també pel

Reial Decret 9/2008, d’11 de gener).

Nivell autonòmic:

o Decret legislatiu 3/2003 pel qual s’aprova el Text Refós de la legislació en matèria

d’aigües a Catalunya.

o Pla especial d’emergències per inundacions a Catalunya (INUNCAT).

o Pla de Gestió de del districte de conca fluvial de Catalunya.

o Pla Hidrològic de les conques internes de Catalunya.

o Pla de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes 2005 (PSARU 2005) i Pla de

Sanejament d’Aigües Residuals Industrials 2003 (PSARI 2003).

o Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals

i d'ecoeficiència en els edificis.

Nivell supramunicipal i/o local:

o Ordenança comarcal d’abocament de les aigües residuals de la Garrotxa.

o Programa del cicle de l’aigua de la Garrotxa (2010-2015).


AMBIENT ATMOSFÈRIC

Nivell comunitari:

o Directiva 96/62/CE del Consell, de 27 de setembre de 1996, sobre avaluació i

gestió de la qualitat de l’aire ambient

o Directiva 2008/50/CE relativa a la qualitat de l’aire ambient i a una atmosfera més

neta a Europa

o Directiva 2002/49/CE sobre avaluació i gestió del soroll ambiental

Nivell estatal:

o Ley 37/2003 de 17 de noviembre, del Ruido i el Real Decreto 1513/2005, de 16

de diciembre,por el que se desarrolla la Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del

Ruido.

Nivell autonòmic:

o Mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori respecte dels diversos contaminants

atmosfèrics.

o Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica.

o DECRET 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei

16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se

n’adapten els annexos

o Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la

protecció del medi nocturn.


o Ordenança reguladora de sorolls i vibracions de la comarca de la Garrotxa.

o Proposta de zonificació de prevenció de la contaminació lluminosa realitzada per

l’Oficina de prevenció de la contaminació lluminosa, si existeix per al municipi de

la Vall de Bianya.


PRESERVACIÓ DE SÒLS

Nivell comunitari:

o Comunicació de la Comissió al Consell, al Parlament Europeu, al Comitè

Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions: Estratègia temàtica per a la

protecció del sòl COM(2006) 231 final de 22 de setembre de 2006 [SEC(2006)

620 i SEC(2006) 1165]

GESTIÓ DE MATERIALS I DE RESIDUS

Nivell autonòmic:

o Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei

reguladora de residus.

o Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la

construcció.

o Programa de Gestió de Residus Industrials a Catalunya (PROGRIC)

o Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya (PROGREMIC)

o Programa de Gestió de Residus de la Construcció (PROGROC)


o Programa de Gestió de Residus municipals de la Garrotxa (2007-2012)

o Pla d’infraestructures de Residus de la comarca de la Garrotxa (2007-2012)

CANVI CLIMÀTIC

Nivell internacional:

o Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic.

o Protocol de Kyoto.

Nivell comunitari:

o Estratègia europea sobre el canvi climàtic.

Nivell autonòmic:

o Estratègia catalana sobre el canvi climàtic.

o Pla català de mitigació del canvi climàtic 2008-2012.


o Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (2005).

QUALITAT DEL PAISATGE

Nivell comunitari:

o Conveni europeu del paisatge.

Nivell autonòmic:

o Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge.

o Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8

de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge.

Nivell territorial o supramunicipal:

o Normes especials de protecció del medi natural.

o Catàleg de paisatge de les comarques gironines.

MOBILITAT SOSTENIBLE

Nivell comunitari:

o Llibre Blanc de la Comissió Europea COM (2001) 370 “La política europea de

transports al 2010”

o COM (2007) 135 final, de 21 de març de 2007 “Xarxes transeuropees: Cap a una

visió integrada”

Nivell estatal:

o Estratègia espanyola de mobilitat sostenible

o Pla estratègic d’infraestructures i transport (PEIT)

Nivell autonòmic:

o Llei 9/2003, de la mobilitat: Directrius nacionals de mobilitat

o Pla estratègic de la bicicleta a Catalunya.

Nivell local:

o Inventari de camins municipals.


2.3. RELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES

La planificació urbanística de l’àmbit d’estudi ha d’harmonitzar-se amb els diferents plans

i programes existents i futurs, tant a nivell territorial, urbanístic com ambiental.

2.3.1. Pla Territorial General de Catalunya.

L’àrea subjecte a estudi es troba dins de l’àmbit d’aplicació dels següents instruments de

planificació territorial.

El Pla Territorial General de Catalunya, fou aprovat per la Llei 1/1995, el 16 de març, la

qual defineix sis àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials, basats en la

funcionalitat territorial. Els objectius marcats per aquest Pla responen a:

• Potenciar el desenvolupament.

• Equilibrar el territori.

• Ordenar el creixement.

Aquest últim objectiu s’especifica, augmentar o assegurar la qualitat de vida preservant el

medi, assegurant serveis i equipaments.

Apart dels espais protegits PEIN, ZEPA..., el Pla Territorial General de Catalunya dóna

valors de protecció als espais agrícoles (sòls d’especial interès agrícola) i als espais

forestals (sòls d’especial interès forestal).

El PTG defineix espais de protecció segons els seus valors culturals, segons els elements

de patrimoni històric i artístic, i espais de protecció definits per les legislacions sectorials.

Els criteris o objectius del Pla són els següents:

• Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica.

• Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables.

• Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori.

• Moderar el consum del sòl.

• Afavorir la cohesió del territori i evitar la segregació de les àrees urbanes.

• Facilitar una política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada.


• Vetllar pel caràcter compacte i continu dels creixements.

• Fer de la mobilitat un dret i no una obligació.

2.3.2. Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines.

El Pla Territorial General de Catalunya va establir sis àmbits funcionals per a la

formulació dels plans territorials parcials (PTP), modificats per la Llei 24/2001, de 31 de

desembre, motivada pel reconeixement de l’Alt Pirineu i Aran com un nou àmbit funcional

diferenciat. Com a resultat , el 14 de setembre de 2010, va ser aprovat definitivament el

Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines.

Aquest Pla de les comarques gironines té l’àmbit d’aplicació en les comarques de l’Alt

Empordà, el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, el Pla de l’Estany, la Garrotxa i el

Ripollès.

El Pla territorial parcial de les Comarques Gironines integra les propostes d’ordenació

dels plans directors territorials de l’Empordà i la Garrotxa, els quals han quedat anul·lats

amb l’aprovació definitiva d’aquest nou pla.

El Pla estableix una sèrie d’objectius, per tal de conduir el procés de transformació

territorial:

1. Reforçament de la vertebració urbana dels territori. Aquest objectiu s’estableix amb les

següents finalitats:

• Evitar que el creixement desproporcionat d’alguns assentaments provoqui

fenòmens de desestructuració urbana o de segregació social.

• Impedir el malbaratament de sòl induït per l’aplicació d’unes densitats

inadequadament baixes o de models de ciutat difusa.

• Racionalitzar la implantació de noves àrees residencials potencialment destinades

a habitatge secundari.

• Regular les actuacions sobre certes estructures urbanes fràgils com els són barris

o nuclis antics amb perill de degradació del patrimoni arquitectònic o històric, però

també certes urbanitzacions, concebudes inicialment per a segona residència i que

estan immerses ja un procés de canvi cap a la residència principal.

• Promoure l’obtenció de les majors reserves de sòl per a la construcció

d’habitatges.


• Facilitar criteris d’estructuració territorial que han d’orientar les polítiques sectorials

dels diferents Departaments de la Generalitat en la programació de les seves

inversions.

• Potenciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes en tant que

factor que ha d’ajudar a reduir la mobilitat obligada i a donar vida als nous

desenvolupaments urbans.

2. Establir un predimensionat i unes directrius d’implantació d’àrees destinades a acollir

nova activitat econòmica.

3. Fomentar la cooperació urbanística supramunicipal.

4. Protegir del paisatge en tant que factor identitari i actiu econòmic.

5. Fomentar les activitats econòmiques alternatives al turisme, o de les activitats

econòmiques relacionades amb el turisme que no es centrin en la producció immobiliària.

Aquest és un objectiu que adquireix un major protagonisme a les comarques de

l’Empordà.

6. Preservar les parts del territori on és desitjable el manteniment de l’activitat agrària en

front dels processos que els poguessin afectar de forma negativa, per tal de garantir, a

llarg termini, la competitivitat i les produccions de qualitat, la gestió adequada del medi

ambient, la diversificació de les fonts de renda i el desenvolupament endogen.

7. Protegir els espais naturals i definir les xarxes de connectors ecològics en el conjunt

del territori.

8. Orientar l’expansió de les àrees urbanes de forma que es creïn espais de qualitat ben

interrelacionats amb els entorns naturals.

9. Fomentar la redacció de projectes de paisatge en determinats àmbits periurbans.

10. Integrar en el conjunt del Pla les propostes viàries i ferroviàries d’abast general.

11. Aplicar criteris d’implantació de les carreteres i de les noves infraestructures

ferroviàries de forma que es doni prioritat a les solucions que estructurin territorialment els

desenvolupament urbans.

12. Millorar lla xarxa amb les vies que tenen valor d’estructuració del territori.


L’àmbit objecte d’estudi s’integra en l’àmbit d’Olot, el qual està compost per vint municipis

més.

Aquest Pla estableix diverses estratègies, directrius i determinacions d’actuació subjecte

a aquest informe, tal com es pot observar en la següent figura

En els plànols adjunts es mostra més detalladament el sistema d’espais oberts,

estratègies de desenvolupament i actuacions d’infraestructures establert pel PTP de les

Comarques Gironines per l’àmbit d’actuació de la Conca Alta del Fluvià, on s’inclou la

zona d’actuació.

Sistema d’espais oberts:

Un 57 % de la seva superfície està inclosa dins del Pla Espais d’Interès Natural i la Xarxa

Natura 2000. El Pla territorial proposa protegir de forma especial un 34 % més del territori

de l’àmbit, mentre que un 5 % resta sota protecció territorial per motius d’interès agrari i/o

paisatgístic, segons les categories establertes pel propi pla.

Sòl no urbanitzable de protecció territorial

El sòl de protecció territorial comprèn aquell sòl que el Pla no considera necessari que

formi part de la xarxa de sòl de protecció especial, però que té valors, condicionants o

circumstàncies que motiven una regulació restrictiva de la seva possible transformació,

atès que existeix en l’àmbit del Pla suficient sòl de protecció preventiva per donar

resposta a totes les necessitats de desenvolupament urbanístic o d’edificació en sòl no

urbanitzable que es puguin donar durant el període de vigència del Pla.

La totalitat del sòl inclòs en sistemes d’espais oberts de la zona objecte d’actuació es

considerat de protecció territorial d’interès agrari i/o paisatgístic.

Sòl no urbanitzable de protecció especial

D’altra banda, en la part sud de l’àmbit d’actuació, concretament en l’àmbit de la riera de

Santa Margarida, es troba una petita zona catalogada com a sòl d’especial protecció, que

tal com determina el Pla, són aquells sòls que tinguin un alt valor de connexió entre altres

espais que es troben sota una figura de protecció sectorial més restrictiva.

En aquest cas, tal com ja s’ha comentat en el punt anterior, l’àmbit d’estudi es troba

delimitant amb la XN 2000 denominada els Alta Garrotxa- Massís de les Salines, que

correspon a la riera de Santa Margarida.


Segons disposicions del Pla, el sòl de protecció especial ha de mantenir la condició

d’espai no urbanitzat tot i que aquest pot permetre determinades actuacions sempre

garantint la seva condició d’espai obert mitjançant la cessió i la incorporació al patrimoni

públic.

Tal com empara els punts 4 i 6 de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret

legislatiu 1/2005), les actuacions en sòl no urbanitzable que es poden autoritzar seran

aquelles en que la transformació i afectació als valors que es protegeixen en aquest tipus

de sòl sigui mínima.

Sistema d’assentaments urbans:

Pel que fa a aquest sistema, el PTP determina que una estratègia de millora i compleció

per al petit nucli de la Vall de Bianya, entre d’altres.

Sistema d’infraestructures i mobilitat:

El Pla recull importants actuacions de millora de la xarxa viària, com són les variants de

les Preses i Olot de l’eix C-37/C-63 i un nou corredor per la continuació de l’A-26 fins a

enllaçar amb la C-26 (variant de la Canya-l’Hostalnou de Bianya) que ha d’executar el

Ministerio de Fomento.

M

odifi

caci

ó P

untu

al d

el P

OU

M d

el T

.M. d

e la

Val

l de

Bia

nya

al n

ucli

d’H

osta

lnou

.

P

àgin

a 50

de

112

Info

rme

de S

oste

nibi

litat

Am

bien

tal

Fig

ura

20.

Esp

ais

ob

erts

, est

ratè

gie

s d

’ass

enta

men

ts i

actu

acio

ns

d’in

frae

stru

ctu

res.

Fon

t: P

la T

errit

oria

l Par

cial

de

les

Com

arqu

es G

ironi

nes.

Fon

t: P

la T

errit

oria

l Par

cial

de

les

Com

arqu

es G

ironi

nes.

Àm

bit


2.3.3. POUM de la Vall de Bianya.

El POUM de la Vall de Bianya va ser aprovat pel ple de l’Ajuntament el 20 de maig de

2004, i aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona en data

07 d’abril de 2004.

Segons el POUM, el sòl on es troba l’àmbit d’actuació es donen diferents tipus de

classificacions.

Per una banda, en sòl urbà es troba el sistema d’equipaments (E11) i la zona d’alineació

a vial (habitatges unifamiliars aïllats, clau 3). La resta de sòl es tracta de sòl no

urbanitzable, zonificat com a zona agrícola per la presència de conreus.

Segons el POUM, es preveien 36 nous habitatges en el nucli d’Hostalnou, per assolir les

expectatives de creixement en l’horitzó 2004-2012, així com les reserves corresponents

per a reserves d’espais lliures i dotacions.

El nucli de l’Hostalnou no disposa en l’actualitat de zones destinades a creixements en

base a edificacions plurifamiliars. Aquest fet limita l’accés a l’habitatge per raons

econòmiques i dificulta les actuacions d’habitatge social. És per això que es proposa el

creixement en base a edificacions tipològicament més properes a la casa de poble

característica, fent possible conjunts plurifamiliars ve sigui en forma de cases

arrenglerades o en forma de pisos.

Dins el POUM de la Vall de Bianya, s’inclou el Pla Especial Urbanístic del catàleg de

masies i cases rurals. Tot i així, en l’àmbit d’actuació no s’inclou cap element catalogat.

2.3.4. Pla especial de la zona volcànica de la Garrotxa.

Per acord GOV/161/2010, de 14 de setembre, es va aprovar definitivament el Pla

Especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

L’objecte del Pla és el desenvolupament del règim de protecció de la Llei 2/1982, i la

definició detallada dels usos permesos en aquesta zona, mitjançant l’establiment dels

aspectes globals i estratègics de l’ordenació de l’àmbit territorial, i totes les

determinacions necessàries per a l’adequada protecció del medi natural i el seu paisatge.


L’àmbit d’aplicació d’aquest Pla Especial correspon al Parc Natural de la Zona Volcànica

de la Garrotxa, establert pel Decret 41/2008, de modificació dels límits del Parc Natural

de la Zona Volcànica de la Garrotxa, de declaració de reserves naturals parcials i de

concreció topogràfica de l’àmbit territorial del Parc Natural i de les serves reserves

naturals.

Part del municipi de la Vall de Bianya es troba inclòs dins d’aquest àmbit, tot i que la zona

objecte de modificació puntual es troba catalogada com a àrea exterior d’influència

segons el Pla.

Segons el plànol d’ordenació núm. 1 del Pla, es mostra com l’Hostalnou de Bianya no es

troba inclòs en els límits del Parc.

Figura 21. Delimitació dels àmbits protegits.

Font: Pla Especial de protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa.


En les àrees exteriors d’influència i de protecció hidrològica, com és el cas que ens

ocupa, els són d’aplicació les disposicions establertes específicament en aquest Pla,

concretament l’artc. 27.8:

L’equip de gestió ha de trametre informe preceptiu per expedients d’autorització o

de concessió relacionat amb l’ús de l’aigua o amb autoritzacions d’abocaments.

Els òrgans del Parc han d’emetre informe preceptiu sobre qualsevol pla, projecte o

autorització administrativa susceptible d’afectar als recursos hídrics del Parc.

2.3.5. Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PTIC)

El PTIC va ser elaborat amb l’objectiu de definir de manera integrada la xarxa

d'infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques necessàries per a Catalunya amb

l'horitzó temporal de l'any 2026, i té el propòsit d'ampliar-lo amb la resta

d'infraestructures, portuàries i aeroportuàries a curt termini, per tal de constituir un pla

complert d'infraestructures de Catalunya.

El PITC té caràcter de pla territorial sectorial, d'acord amb la Llei 23/1983, de 21 de

novembre, de política territorial, i de pla específic a l'efecte d'allò que estableix la Llei

9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat

Segons el PTIC es proposa en la planificació de la xarxa viària l’Eix Pirinenc (N-260/N-

152: Pont de Suert - Figueres), que estructurarà transversalment el nord de les

comarques gironines, enllaçant les tres capitals septentrionals: Figueres, Olot i Ripoll. Es

preveu el condicionament entre el Pont de Suert i Puigcerdà en la N-260 i el

desdoblament Besalú - Figueres, incloent el túnel de Perves i Viu i les variants del Pont

de Suert, la Pobla de Segur, Gerri de la Sal, Sort i la Seu d’Urgell i condicionament del

tram Canturri - Adrall. L’eix preveu la N-152: comú amb l’eix Barcelonès - Cerdanya per

Toses, i la C-26: condicionament entre Ripoll i Olot, incloent la variant nord de Ripoll, la

de Sant Joan de les Abadesses i la Canya.

La carretera C-26, inclosa en l’Eix Pirinenc, es troba delimitant el nord de l’àmbit

d’actuació, ja que es tracta de la carretera que travessa tot el nucli d’Hostalnou de Bianya

pel centre urbà.


Tot i així, el PTP de les Comarques Gironines recull com a corredor en estudi la

continuïtat de l’A-26 pel nord d’Olot, que seguirà aproximadament el corredor de la N-260

fins a la zona de Sant Andreu, punt a partir del qual anirà a buscar la C-26 passat

l’Hostalnou de Bianya.

2.3.6. Espais de la Xarxa Natura 2000 (LIC+ZEPA)

Xarxa d’espais naturals protegits creada a partir del que disposa la Directiva 92/43/CEE,

del 21 de maig de 1992, també coneguda per Directiva Hàbitats.

Aquesta està formada per Zones declarades d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i

Llocs d’Importància Comunitari (LIC).

L’àmbit d’estudi no es troba inclòs dins d’espais de la Xarxa Natura 2000, tot i així, la riera

que delimita el sud de l’àmbit pertany a l’espai de l’Alta Garrotxa-Massís de les Salines,

inclòs en la XN 2000.

A continuació es detallen els espais inclosos en la XN2000 més pròxims a l’àmbit, i la

seva situació i distància respecte aquest.

Alta Garrotxa- Massís de les Salines.



LIC: SI ZEPA: SI

Situació: al nord est de l’àmbit, a una distància superior als 3.000 metres. Tot i així, limítrof al sud de l’àrea d’actuació queda inclosa la riera de Santa Margarida.

Zona Volcànica de la Garrotxa



LIC: SI ZEPA: NO

Situació: al nord est de l’àmbit, a una distància superior als 2.000 metres.


Sistema transversal català



LIC: SI ZEPA: SI

Situació: al sud oest de l’àmbit, a una distància superior als 5.000 metres.

2.3.7. Catàleg d’Espais d’Interès Natural i Paisatgístic de les Comarques

Gironines (CEINP).

El Catàleg d’Espais d’Interès Natural i Paisatgístic de les comarques gironines, editat

l’abril del 2009 per la Diputació de Girona, és una eina que presenta una sèrie de

recomanacions i mesures de preservació i protecció per a cadascun dels espais

establerts en el present catàleg.

En la zona d’actuació més a l’oest, la subparcel·la d de la parcel·la 197 (polígon 6), així

com una petita part de la zona d’equipaments esportius (E1), es troben classificades

segons el CEINP, com a espai d’interès natural (EIN), anomenat la Vall de Bianya (codi

núm. 151).

Es tracta d’un espai que engloba la conca de la riera de Bianya, abans d’entrar al Parc

Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i buidar les aigües al riu Fluvià. Es

caracteritza per ser un espai de plana al·luvial agrícola, envoltada de boscos.

Les actuacions i mesures de caràcter urbanística i ambiental que es proposen per a la

preservació de l’espai on s’inclou l’àmbit d’actuació són:

Protecció del bosc de ribera que hauria de ser de 50 metres d’amplada, entesos a

partir del marge que delimita el llit del riu, on només s’hi podrien desenvolupar

activitats agrícoles o forestals, i els 5 primers metres d’amplada lliures de

qualsevol altra alteració sobre la vegetació riberal.


2.3.8. Catàleg de paisatge de les comarques gironines.

La Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya,

crea el Catàleg de Paisatge com un instrument nou per a la introducció d’objectius

paisatgístics en el planejament territorial a Catalunya, així com en polítiques sectorials.

Aquest consisteix en un document de caràcter descriptiu i prospectiu que determina la

tipologia dels paisatges, n’identifiquen els valors i l’estat de conservació i proposen els

objectius de qualitat paisatgística.

El contingut del Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines ha estat aprovat amb

caràcter previ el 23 d'agost de 2010 i es troba sotmès a informació pública.

Pel que fa a l’àmbit d’actuació que ens ocupa, aquest es troba en la Unitat de paisatge 23

del Catàleg de Paisatge de les Comarques Gironines denominada Valls d’Olot, i que en

l’àmbit d’actuació d’Hostalnou de Bianya es caracteritza pels següents trets distintius:

Alguns dels valors estètics propis de la zona és la singularitat de la plana agrícola

de la Vall de Bianya, espai dedicat fonamentalment al cultiu de farratges i cereals

farratgers. Pel fons de les planes discorren les principals vies de comunicació que

connecten les Valls d’Olot amb les ciutat de fora del seu àmbit.

Valor ecològic dels cursos d’aigua, com les rieres de Bianya, les quals connecten

d’oest a est, les seves àrees forestals de capçalera.

Destacar, també, el valor ecològic dels espais d’interès natural connector definits

en el Catàleg d’espais d’interès natural i paisatgístic de les Comarques de Girona,

com és el cas de la Vall de Bianya.

En l’àmbit també és important el seu valor històric per l’àrea de paisatges

agroforestals articulats per masies.

Coincidint amb el traçat de la C-26, al seu pas per Hostalnou de Bianya, cal

destacar l’itinerari paisatgístic motoritzat global de Llança a Ribes de Freser.

Les dinàmiques del paisatge de la zona estan conduint a la plantació d’alguns

fruiters de regadiu, i l’abandonament d’algunes activitats agràries, comportant la

pèrdua del valor productiu especial de la zona. Per altra banda, el

desenvolupament d’una infraestructura viària preferent, des de l’entrada

d’Hostalnou a la C-26 fins a la N-260 a Olot també caracteritza l’actual dinàmica

paisatgística.


En base a aquests valors identificats, els objectius de qualitat paisatgística (OQP)

específics que s’estableixen per aquesta unitat del paisatge són:

OQP 23.3. Unes vies de comunicació, així com els seus entorns, integrades

paisatgísticament i que no fragmentin els sistemes de connexió del territori.

OQP 23.6. Un paisatge agrícola de les Valls d’Olot productiu, preservat i ben

gestionat, que mantingui a cada lloc la diversitat d’elements que el caracteritzen i

el doten d’identitat pròpia, especialment el paisatge en mosaic format per camps,

prats, horts, masies, boscos i marges combinats de manera diferent en cada cas.

OQP 23.7. Unes fites paisatgístiques preservades i valoritzades que es

mantinguin com a patrimoni, i referents visuals i identitaris de qualitat per a la

població.

OQP 23.8. Un sistema d’itineraris i miradors que emfatitzin les panoràmiques més

rellevants i permetin descobrir i interactuar amb la diversitat i els matisos dels

paisatges de les Valls d’Olot.

En base als objectius identificats, s’identifiquen el llistat de mesures (criteris) i accions per

assolir aquests objectius:

Dirigits a la protecció: impulsar que el POUM del municipi de la Vall de Bianya

apliqui mesures de protecció del sòl als espais d’interès natural i connector.

Dirigits a la gestió:

- Realitzar una gestió efectiva de la zona PEIN/XARXA NATURA 2000,

corresponent a la riera del Santa Margarida, per mantenir la vegetació i la

fauna pròpies del domini biogeogràfic que li correspon i assolir una

adequada qualitat paisatgística.

- Potenciar les àrees de la vall de Bianya amb producció agrícola activa,

evitant-ne l’abandonament, regulant les substitucions de cultius i quantitats

de superfície agrícola destinada a conreus amb subvencions.


Dirigits a l’ordenació:

- Evitar una major dispersió de les urbanitzacions existents, afavorint

l’ocupació dels espais lliures de l’interior del nucli, enfront de l’ocupació de

noves àrees perifèriques.

- Promoure l’elaboració d’un Pla Especial urbanístic d’ordenació dels

municipis que comprenen l’espai agrari de la vall d’en Bas i la de Bianya,

per protegir les traces i mosaics agraris tradicionals, protegir els límits dels

fronts urbans i de les franges d’espais lliure entre nuclis i vies d’entrada,

recuperació dels espais agrícoles abandonats, limitar la implantació de

grans infraestructures i usos que poden malmetre el sòl, i posar-los en

valor com a espais de lleure i educació.

- Promoure una xarxa d’itineraris paisatgístics i miradors accessibles a peu

o amb vehicle.

2.3.9. Altres plans i programes.

Altres plans i programes a tenir en compte són els que es defineixen a continuació:

Programa de Gestió de Residus municipals de la Garrotxa (2007-2012).

Programa de manteniment i conservació de lleres de la comarca de la Garrotxa

(2006-2010).

Programa del cicle de l’aigua de la Garrotxa. Programa de mesures 2010-2015.

Agenda 21 del municipi de la Vall de Bianya.

Anàlisi de la mobilitat de la Garrotxa (2004). SIGMA.

Pla de Sanejament de Catalunya 1995.

Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes 2005 (PSARU 2005).

Programa gestió de residus municipals de Catalunya (PROGREMIC 2007-2012).

Programa gestió de residus de construcció de Catalunya (PROGROC 2007-2012).

Pla Especial d’Emergències per Inundacions a Catalunya (INUNCAT).

Pla Especial d’Emergències per Incendis Forestals a Catalunya (INFOCAT)


2.4. DEFINICIÓ DELS OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS ADOPTATS PER

LA REDACCIÓ DEL PLA

A continuació es detallen els objectius específics plantejats en la modificació esmentada,

tot tenint en compte els objectius de protecció predeterminats en l’àmbit internacional,

estatal, autonòmic o comarcal que estiguin relacionats amb l’àmbit d’actuació que el

present informe ocupa.

A més a més, es defineixen els objectius i criteris ambientals adoptats per a la redacció

del pla, que ha de garantir l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible. Es tenen

en compte els següents aspectes:

A- Sostenibilitat global del model d’ocupació

B- Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural

C- Qualitat del paisatge

D- Cicle de l’aigua

E- Ambient atmosfèric

F- Sostenibilitat i ecoeficiència en l’edificació i urbanització

G- Gestió dels materials i dels residus

Els objectius ambientals definits a continuació es troben correspostos amb els aspectes

considerats anteriorment, i alhora defineixen els criteris ambientals relacionats. Aquests

objectius es ponderen de forma jerarquitzada en funció de la seva importància relativa, i

alhora incorporen indicadors quantitatius (quan resulti procedent) per facilitar la posterior

verificació del seu compliment del pla.

OBJECTIU GENERAL A. Sostenibilitat global del model d’ocupació: minimitzar el

consum del sòl i racionalitzar-ne l’ús, d’acord amb un model urbanístic globalment eficient

i atenent als condicionants ambientals existents.

OBJECTIU ESPECÍFIC A.1: Evitar l’ocupació innecessària de sòl.

A.1.1. Concentrar les activitats i minimitzar el consum del sòl per evitar un model

urbà dispers i fragmentador del territori, i així aconseguir una tipologia urbana

compacta. (PRIORITARI)


A.1.2. Ordenar acuradament les vores dels teixits urbans i els espais periurbans,

delimitant el sistema d’espais lliures com a element de contenció i d’acabat de la

urbanització.

A.1.3. Adaptar l’oferta de creixement a les necessitats reals del municipi.

A.1.4. Ubicar els creixements residencials en continuïtat amb el sòl urbà constituït.

OBJECTIU ESPECÍFIC A.2: Contribuir a la mobilitat sostenible en el nucli urbà mitjançant

la planificació integrada dels usos del sòl i de la mobilitat.

A.2.1. Localitzar els nous creixements i equipaments de forma estratègica,

adossats a l’actual nucli urbà, amb la finalitat d’evitar els desplaçaments en

vehicle privat.

A.2.2. Disminuir i descongestionar la mobilitat rodada per la carretera principal,

dissenyant una arteria d’aquesta amb accés als nous creixements.

OBJECTIU GENERAL B. Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni

natural: mantenir i millorar la biodiversitat i la connectivitat ecològica del territori.

OBJECTIU ESPECÍFIC B.1: Millora ambiental dels espais verds i la connectivitat

ecològica

B1.1. Dissenyar les àrees incloses en el sistema d’espais lliures, com a zona de

transició amb les àrees específiques d’interès natural, ecològic o connector.

(PRIORITARI)

B.1.2. Introduir el concepte de connectivitat biològica en el disseny de la xarxa

d’espais lliures. (PRIORITARI)

OBJECTIU GENERAL C. Cicle de l’aigua: compatibilitzar el planejament amb el cicle

natural de l’aigua i racionalitzar l’ús d’aquest recurs en el marc d’un model territorial

globalment eficient.

OBJECTIU ESPECÍFIC C.1.: Prevenir els riscos hidrològics

C.1.1. Respectar els límits d’inundabilitat de la riera del Sta. Margarida.

(PRIORITARI)

02',),&$&,Ð 38178$/ '(/ 3280 '(/ 7 0 '( /$ 9$// '( %,$1

Documents