02 mov internac
TRANSCRIPT
L’AIT (Associació Internacional dels Treballadors) o Primera Internacional -1864-1876-
L’AIT (Associació Internacional dels Treballadors) o Primera Internacional -1864-1876-
La Segona Internacional 1889-1916
La Segona Internacional 1889-1916
L’aparició dels partits socialistes
L’aparició dels partits socialistes
L’evolució de l’anarquismeL’evolució de l’anarquisme
Història de l’organització internacional obrera 3.1.- 3.2.- 3.3.- 3.4.-
Londres, 1864Associació Internacional de Treballadors (AIT) Associació Internacional de Treballadors (AIT)
Estatuts (Marx) - L’emancipació serà l’obra dels mateixos obrers- Amb participació en la lluita política
Neix a
Es redacten uns
On esproclama
Els problemes venen amb l’entrada de Bakunin i els anarquistes (1868)
Diferències entre anarquistes i marxistes
S’organitzava a través de
Consell General i seccions nacionals
Primera Internacional -1864-1876- Amb el
nom de
A causa de les
3.1.-
Primera Internacional -1864-1876-
Llibertaris, antiautoritaris
Contraris a l’acció política i a un Estat obrer
Defensen l’autonomia de les seccions enfront del Consell General
Anomenats autoritaris
Acció política i sobirania del Consell General
Consideraven l’anarquisme una ideologia individualista i ingènua
Expulsió dels anarquistes (Congrés de la Haia, 1872)i el trasllat de l’ AIT als EE.UU. (dissolució el 1876)Expulsió dels anarquistes (Congrés de la Haia, 1872)i el trasllat de l’ AIT als EE.UU. (dissolució el 1876)
Aquestes diferències juntament amb la Comuna de París (1871) i la seva posterior repressió provocarà la
3.1.-
Els partits socialistes
3.2.-
Neixen a partir de 1880Són obrers i revolucionarisParticipen de la lluita electoral i parlamentàriaSón d’ideologia revolucionària i de pràctica reformista
Els més importants:-Partit Socialdemòcrata Alemany (1875)amb Kautsky-Partit Socialista Francès amb Jean Jaurès (1901)-Partit Laborista anglès (1900)-PSOE amb Pablo Iglesias (1879)
Els més importants:-Partit Socialdemòcrata Alemany (1875)amb Kautsky-Partit Socialista Francès amb Jean Jaurès (1901)-Partit Laborista anglès (1900)-PSOE amb Pablo Iglesias (1879)
La Segona Internacional 1889-1916
3.3.-
-Està formada per una agrupació de partits polítics de caire socialista-Acceptaven la legalitat democràtica-Els anarquistes no hi són acceptats
El Primer de Maig (Jornada reivindicativa)“La Internacional” (Himne obrer)La lluita per la jornada laboral per les 8 hores
- El revisionisme (Reforma o Revolució?)- L’imperialisme i la qüestió colonial- El militarisme
Característiques
Símbols
Els grans debats i polèmiques
Revisionisme“Les premisses del socialisme i la tasca de la socialdemocràcia” (1899)Eduard Bernstein
Revisava les teories de Marx i plantejava el dilema de la “revolució” o la “reforma” lenta i pacífica per arribar al socialisme.
En contrad’aquestes teories
Els defensors de la revolució social
Rosa Luxemburg (Alemanya)Lenin (Rússia)
La polèmica del revisionisme i l’actitud nacionalista dels partits obrers enfront la Primera Guerra Mundial va acabar amb la II Internacional
Evolucionaran cap els partits socialdemòcrates
Crearan els partits comunistes
3.3.-
El moviment anarquista, a finals del segle XIX, va continuar sent molt fort a L’Europa mediterrània i a Rússia
El moviment anarquista, a finals del segle XIX, va continuar sent molt fort a L’Europa mediterrània i a Rússia
KropotkinAcció col·lectiva revolucionària
Enrico MalatestaAtemptats terroristes
BakuninistaPràctica sindical i revolucionàriaMajor presència entre els obrers.
A finals de segle pren força la
El podem dividir en
3.4.-
La evolució de l’anarquisme
Considerant:
-que l’emancipació dels treballadors ha de ser obra dels propis treballadors, que els esforços per aconseguir l’emancipació no han de tendir a constituir nous privilegis;-que la submissió del treballador al capital és la font de qualsevol servitud política, moral i material;-que per aquesta raó l’emancipació econòmica dels treballadors és el gran objectiu a què ha de subordinar-se qualsevol moviment polític;-que tots els esforços realitzats fins ara han fracassat per manca de solidaritat i d’unió fraternal entre els treballadors de diferents comarques;-que l’emancipació dels treballadors no és un problema local o nacional, sinó que, per contra, aquest problema interessa totes les nacions civilitzades;......
Preàmbul de la Internacional, Londres, 1864
De Marx a Bakunin
Autonomia de les seccions, lliure federació dels grups autònoms, antiautoritat, anarquia, vet aquí alguns qualificatius que convenen a una societat de “desclassificats”, “sense carrera, sense sortida”, conspirant en el si de la Internacional per posar-se al servei d’una dictadura oculta i per imposar a través d’ella el programa del senyor Bakunin.Els mitjans de propaganda principals consisteixen a atreure la joventut amb ficcions, amb mentides sobre l’extensió i la força de la societat secreta, amb profecies sobre la imminència de la revolució que ha preparat.
Marx, 1873
De Bakunin a Marx
“Marx és un comunista autoritari i centralista. Vol el que nosaltres volem: el triomf complet de la igualtat econòmica i social, però a l’Estat i pel poder de l’Estat; per la dictadura d’un govern provisional, fort i, per dir-ho d’alguna manera, despòtic, és a dir, per la negació de la llibertat. El seu ideal econòmic és un Estat convertit en l’únic propietari de la terra i del capital.Nosaltres volem el mateix triomf de la igualtat econòmica i social, però per l’abolició de l’Estat i de tot allò que es digui dret jurídic, que, per nosaltres, és la negació permanent del dret humà. Volem la reconstrucció de la societat i la construcció de la unitat humana, no de dalt a baix i per mitjà d’una autoritat, sinó de baix a dalt, a través de la federació lliure d’associacions obreres de tot tipus, emancipades del jou de l’Estat.”
Bakunin, 1872
“L’anarquisme, fins a les hores un tot relativament homogeni, es va fragmentar: els anarcosindicalistes eren de fet els anomenats anarcocol·lectivistes, que, recolzant-se en Bakunin, assenyalaven la ineludible necessitat de construir sindicats obrers públics i legals, l’objectiu dels quals era combatre per aconseguir la millora de les condicions de vida de la classe obrera (...); sindicats que, alhora, aspiraven a crear una societat sense classes, en què la propietat estaria en mans dels col·lectius obrers (...). Aquesta era la tendència dominant a Catalunya (...), encara que a poc a poc es va anar estenent l’altre corrent, l’anarcocomunisme (propagat per Kropotkin i difós per Malatesta). Aquesta tendència, al començament només forta a Andalusia, incorporava una tradició molt més individualista i radical: s’oposava al sindicalisme (...) tot propugnant una estructura basada en petits grups, no sindicals sinó d’afinitat ideològica, la missió dels quals no era la preocupació sindical sinó la propaganda ideològica constant i la lluita sistemàtica contra els factors d’ordre social, sense refusar l’acció directa i la propaganda violenta.”
Termes, J.., “El moviment obrer des de la I Internacional fins al 1898”dins: Història de Catalunya. Vol. V. Ed. Salvat, Barcelona, 1979