39 persones van perdre la vida en els 9.500 accidents registrats a Barcelona l’any passat, segons un informe municipal

SI VOL REBRE EL BARCELONA CENTRAL A CASA SEVA, TRUQUI’NS AL 93 588 46 14

www.barcelonacentral.cat

El nou complex Arenas amplia l’oferta comercial, cultural i lúdica de la ciutat Els accidents a la ciutat

baixen un 7% en el 2010

FERRMED reclama un calendari pel corredor mediterrani

BARCELONÍ, MENSUAL I GRATUÏT - IMPRÈS EN PAPER ECOLÒGIC Abril 2011 Núm. 2

Rafa Nadal guanya la 59a edició del Trofeu Compte de Godó, el Barcelona Open Banc Sabadell

La posada en servei de l’eix ferroviari generaria importants beneficis econòmics i mediam-bientals a les regions per les que passaria, que són algunes de les majors concentracions indus-trials i logístiques d’Europa.

BARCELONA PAG 5

ECONOMIA PAG 14

INFORME 2010Els més de 5.700 accidents de trànsit amb víctimes i motocicletes implicades han propiciat que s’elabori el Pla Estratègic de la Moto 2011-2018

El Museu Picasso ens proposa un recorregut per la Guerra Civil amb la mostra ‘Vinyetes al front’

BARCELONA PAG 4

FONT PRÒPIA

Des del punt de vista dels ports mediterranis, com Barcelona, l’eix ferroviari proposat per FERRMED ajudaria a equili-brar l’entrada de mercaderies a Europa, que ara es concentra als grans ports del nord.

RAFA VILLARÓACCIÓ PER LA DEMOCRÀCIA

“Escoltàrem unes ben interessants i

pertinents reflexions sobre la relació entre el sistema

electoral i la qualitat de la democràcia.”

PAG 8

PAG 3

TON FUMADÓ ABADIPAE - ARQUITECTES ENGINYERS

“Som a l’any 2011 i em sem-bla increïble que

encara haguem de difondre i educar

per a l’estalvi d’ai-gua i d’energia.”

PAG 13

ANTONIO VALMAÑAFORO LEGAL ABOGADOS

“Entenc que cap família ha d’estar subjecta a l’impost

de successions, amb independèn-

cia del volum del seu patrimoni.”

PAG 14

PAULA HAUSMANNAGENBOLSA, S.V.B.

“La volatilitat pot tornar a les borses a mesura

que es confirmi la normalització del preu del

diner.” PAG 15

STEFAN RATINGDIJOUS EUROPEUS

“Com pot haver-hi a la UE països

com és ara Suècia, amb un creixement del 7,3%, i d’altres

enfonsats en la crisi?”

PAG 10

ANÀLISI BARCELONA CENTRAL

SOCIETAT I CULTURA PAG 13

FONT PRÒPIA

ARENAS BARCELONA

abril 2011barcelonacentral.catOPINIÓ2

Qualitat democràtica i sistema electoral Arenas de BarcelonaDediquem la doble pàgina central d’aquest número de Barcelona Central que teniu a les mans a una entrevista amb en Miquel Caminal, catedràtic de Ciència Política a la Universitat de Barcelona. El professor Caminal s’ha especialitzat en l’estudi del naciona-lisme i del federalisme, a més d’haver defensat sempre el concepte de qualitat de la democràcia. No n’hi ha prou amb haver aconseguit la democràcia al nostre país, cal contribuir permanent-ment al desenvolupament del procés democràtic, ens recorda amb insistència Caminal.

A aquest procés democràtic, que no s’esgota amb les eleccions, hi con-tribueixen molts elements: el correcte finançament dels partits, l’absència de corrupció, el funcionament intern democràtic dels partits, l’efectiva separació de poders, la independència del poder judicial, el correcte ús dels instruments legislatius per part dels partits, etc. Hi ha, però, un important

L’aparició del nou centre comercial Arenas de Barcelona és una bona notícia per a la nostra ciutat. I ho és per diferents motius. Des d’un punt de vista arquitec-tònic s’ha aconseguit conjugar el respecte per l’estètica tradicional amb elements avantguardistes propis del segle XXI. Al mateix temps, s’han adaptat els usos d’aquest espai emblemàtic a les preferèn-cies majoritàries en matèria d’oci i lleure de la societat actual.

Cal destacar que el centre comercial las Arenas ofereix un ventall molt ampli d’oferta lúdica, ja que les sis plantes que conformen el centre comercial permeten tot tipus d’establiments com cinemes, museu del rock, botigues, restaurants...

La combinació de comerç tradicional i centres comercials fan de Barcelona una ciutat única de la conca mediterrània, i el poder combinar sense complexos ambdues opcions dota als barcelonins d’un ampli marge de selecció a l’hora de realitzar les seves compres o consumir el seu temps d’oci.

element que acostuma a ser desconegut per la majoria de la població: el sistema electoral.

La visió sobre aquest acostuma a ser negativa: es diu que tots els siste-mes electorals han estat dissenyats per afavorir algun partit o que tots són im-perfectes i que més val no canviar el que tenim. Lluny d’aquests tòpics, Caminal ens proposa una interessant reflexió sobre la qualitat de la democràcia que ens revela com el sistema electoral pot esdevenir un dels pilars més sòlids del procés democràtic.

Barcelona Central es suma a la reivindicació d’una democràcia de qualitat i celebra que els partits que in-tegren l’actual Govern de la Generalitat hagin decidit endegar la discussió sobre el canvi del sistema electoral a Catalu-nya. Després de trenta anys sense llei electoral, esperem que aquesta vegada sigui possible arribar a un acord polític que faciliti una major interactivitat entre votant i càrrec electe.

No podem oblidar l’impacte eco-nòmic positiu que generarà amb la inqüestionable creació de llocs de treball que el funcionament del centre comercial comportarà, així com el poder activar el consum de bens i serveis d’aquella zona de la ciutat és també prou significatiu. Pensem sobretot en els assistents a les nombroses fires que es realitzen en el recinte firal, que a partir d’ara ho tindran més senzill per realitzar les seves com-pres. És un element complementari.

En definitiva, volem desitjar molta sort a tots els que han fet possible que aquest projecte, que ha vist la llum en uns moments d’incertesa econòmica, tirés endavant. Cal insistir també en el fet, poc comú, com és el respecte que els promotors del centre han demostrat amb la conservació de la façana original de la plaça de braus, que permetrà seguir mantenint viu l’impacte visual interio-ritzat per milers de barcelonins que han passejat durant les ultimes dècades per la plaça d’Espanya.

Dipòsit legal:B.13481-2011

10.000 Exemplars

info@barcelonacentral.catwww.barcelonacentral.cat

Edita:Metropolitana d’Edicions

Escrites, S.L.Director general:

Jesús González MasRedacció:

Guillem GrauCristina Carrasco

Juan Francisco Jiménez

Departament comercial:Octavi-August GrauOsmaidaly Sánchez

Maquetació i disseny:Gianluca Mariana

PUBLICITATcomercial@barcelonacentral.cat

Tel. 93 588 46 14

EDITORIAL

Amb motiu de la recent celebració de la Diada de Sant Jordi, Barcelona Central desitja compartir amb els seus lectors uns versos d’Ausiàs March (1.397-1.459), l’obra del qual representa un dels punts més àlgids de la lírica catalanaVeles e vents han mos desigs complir faent camins dubtosos per la mar: mestre i ponent contra d’ells veig armar; xaloc, llevant, los deuen subvenir, ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tremuntanal que en son bufar los sia parcial e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn, mudant color e l’estat natural, e mostrarà voler tota res mal que sobre si atur un punt al jorn. Grans e pocs peixs a recors correran e cercaran amagatalls secrets: fugint al mar, on són nudrits e fets, per gran remei en terra eixiran.

Los pelegrins tots ensems votaran e prometran molts dons de cera fets, la gran paor traurà al llum los secrets que al confés descuberts no seran, e en lo perill no em caureu de l’esment, ans votaré al Déu qui ens ha lligats de no minvar mes fermes voluntats e que tots temps me sereu de present. Jo tem la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és anul•lats, mas jo no creu que mon voler sobrats pusca esser per tal departiment. Jo só gelós de vostre escàs voler que, jo morint, no meta mi en oblit. Sol est pensar me tol del món delit, car, nós vivint, no creu se pusca fer:

aprés ma mort, d’amar perdau poder

e sia tost en ira convertit. E jo forçat d’aquest món ser eixit, tot lo meu mal serà vós no veer. Oh Déu! per què terme no hi ha en amor, car prop d’aquell jo em trobara tot sol? Vostre voler sabera quant me vol, tement, fiant de tot l’avenidor!

Jo son aquell pus extrem amador aprés d’aquell a qui Déu vida tol: puix jo son viu, mon cor no mostra dol tant com la mort, per sa extrema dolor. A bé o mal d’amor jo só dispost, mas per mon fat fortuna cas no em porta: tot esvetlat, ab desbarrada porta

me trobarà, faent humil respost. Jo desig ço que em porà ser gran cost i aquest esper de molts mals m’aconhor-ta; a mi no plau ma vida ser estorta d’un cas molt fer, qual prec Déu sia tost. Lladoncs les gents no els calrà donar fe al que amor fora mi obrarà: lo seu poder en acte es mostrarà e los meus dits ab los fets provaré.

Amor, de vós, jo en sent més que no en sé, de què la part pitjor me’n romandrà, e de vós sap lo qui sens vós està. A joc de daus vos acompararé.

GENERALITAT DE CATALUNYA

L’any 2010 es van produir a la ciutat de Barcelona 9.052 accidents de trànsit, 710 menys que l’anterior, el que representa una reducció del 7,3% de la sinistralitat viària a Barcelona, segons es desprèn de l’Anàlisi de Seguretat Viària 2010 presentat per l’Ajuntament de Barcelona. Un in-forme que també recull que el nombre d’accidents ha descendit un 30% en la darrera dècada, ja que s’han registrat 3.864 accidents menys que a l’any 2.000.

Una altra dada destacada de l’in-forme és que 39 persones van perdre la vida en accident de trànsit a la ciutat de Barcelona l’any passat, una menys que al 2009. D’aquestes 39 víctimes mortals, 16 conduïen una moto, 16 eren vianants, 3 anaven de passatgers i 2 eren ciclistes, mentre que un era el conductor d’un turisme i un altre el d’un ciclomotor. Cal destacar que en els darrers deu anys les víctimes mortals han passat de 54 a 39, el que representa una reducció del 27,8% de morts per accident de trànsit a la ciutat.

Pel que fa a la distribució territo-rial dels accidents, l’informe consis-torial destaca que quatre districtes es reparteixen el 61,8% dels accidents ocorreguts a Barcelona. Es tracta de l’Eixample, San Martí, Sarrià-Sant Gervasi i Sants-Montjuïc, els quatre districtes que concentren el 57,1% del trànsit de la ciutat. El regidor de Mo-bilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Francesc Narváez, ha explicat que les zones de concentració d’accidents a la ciutat s’han reduït de 50 a 37 i que du-rant aquest any s’incidirà especialment en aquestes zones “amb actuacions específiques com l’estudi de cada accident, de la senyalització de cada punt i de les possibles millores”.

Respecte quan es produeixen els

CRISTINA CARRASCO

abril 2011barcelonacentral.cat BARCELONA 3

L’Eixample, Sant Martí, Sarrià-Sant Gervasi i Sants-Montjuïc, els districtes amb més sinistres

Els accidents de trànsit es redueixen un 30% a la ciutat en els darrers deu anys

accidents, l’any 2010 els dimarts i divendres van ser els dies que es van produir més sinistres, mentre que al 2009 eren els divendres i dissabtes. En relació a l’horari, cal ressaltar que gairebé el 50% dels accidents es produeixen per la tarda, amb 4.121 sinistres, enfront els 3.259 accidents al matí i els 911 de la nit.

Cal assenyalar que per primer cop en els darrers quatre anys el nombre d’accidents amb bicicletes implicades baixa gairebé un 20%, com també el de ciclomotor. Malau-radament es manté estable el nombre de motocicletes implicades, tot i que, per primera vegada des del 2005, es conté l’ascens.

L’excés d’alcohol es manté com a primera causa indirecta de l’accident, amb 393 accidents, tot i que baixa un 20,12% respecte al 2009. En segon lloc es situa l’excés de velocitat, amb 169 sinistres, seguit per la calçada en mal estat, amb 123 accidents.

Des del consistori, Narváez as-segura que valoren positivament la

reducció dels accidents a la ciutat, fet “que ens encoratja per treballar i posar-nos metes més importants”. En aquest sentit, Narváez considera que l’objectiu ideal és “reduir la sinistra-litat a zero”. Per això, però, reconeix que, a banda de la feina de les admi-nistracions, és necessària la implicació dels conductors i dels vianants.

“L’administració ha de tenir l’espai públic ordenat, amb els pas-sos de vianants i altres senyals ben visibles, així com la via pública en condicions”, explica, a la vegada que afegeix que “durant els darrers deu anys el consistori ha tingut com a prioritat la reducció de la sinistralitat i molt especialment amb campanyes de conscienciació”. Així, assenyala que a 2010 es van posar en marxa prop de mig centenar de campanyes dirigides a motos, ciclomotors i bicicletes, a prevenir alcoholèmies, al control i conscienciació dels sistemes de segu-retat passiva, a millorar la seguretat en el transport escolar i a controlar l’excés de velocitat, entre d’altres.

FUNDACIÓ RACC - JOSÉ IRÚN

Dos motoristes van perdre la vida el 15 d’abril en el centre de Barcelona després de xocar entre el carrers de Balmes i Còrsega, en una cruïlla regulada per semàfors. Les víctimes van morir a l’acte. És el darrer accident amb mo-tocicletes implicades i amb víctimes mortals ocorregut a la nostra ciutat.

Una de les principals ca-racterístiques de Barcelona, que la diferencia de bona part de la resta de ciutats europees, és la presència de la moto en el seu paisatge urbà. Barcelona compta amb 177,25 motos i ciclomotors per cada 1000 habitants, i juntament amb Roma són les dues ciutats europees amb major nombre de mo-tos censades en relació als seus habitants. Cada dia fei-ner es realitzen a Barcelona 367.761 desplaçaments en moto o ciclomotor i els 5.705 accidents de trànsit amb víc-times demostren que cal una atenció especial col·lectiu de motoristes de la ciutat.

Per aquest motiu, el passat mes de març, l’Ajuntament de Barcelona va presentar el Pla Estratègic de la Moto 2011-2018. Un pla amb l’objectiu de reduir un 30% els morts en accident de moto a la ciutat en 2 anys i que busca arribar a una disminució del 40% del nombre d’accidents

Barcelona i Roma, les ciutats europees amb més motos

amb víctimes en vuit anys. El pla estratègic es divideix en nou àmbits d’actuació i proposa prop de 50 mesures per millorar la seguretat dels usuaris de la moto i compa-tibilitzar el seu ús amb la resta de vianants i vehicles.Des de la Fundació del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), Lluís Puerto, cap tècnic de la Fundació del RACC, explica que “Barce-lona té un problema amb els accidents de moto amb més de 4.000 ferits l’any” i creu que el Pla és necessari per reduir aquests accidents. “El RACC ha estat pioner amb la campanya Motocivisme, que persegueix, amb la col-laboració de l’Ajuntament, que els motoristes prenguin consciència dels majors ris-cos que assumeixen quan un circula en moto”, assenyala.

Pel que fa a la impor-tància de la conscienciació, Puerto explica que, tot i que s’ha treballat molt en aquests últims anys, “és una carrera de fons, no s’ha d’abaixar la guàrdia”. Segons aquest res-ponsable tècnic del RACC, la conscienciació dels usuaris ha permès que Espanya sigui un dels països que més ha reduït l’accidentalitat en els darrers anys, però “l’objectiu és arribar a les xifres que tenen països com Suècia, Holanda o Gran Bretanya”.

Caixa embellidaMARC SUBIRANAWWW.THECOOLLECTIVE.ORG

Amb el paper de convertir-se en punt de referència a la Plaça d’Espanya, porta d’entrada a Bar-celona des del Llobregat, la nova “Plaza de Toros”, de l’emblemàtic Richard Rogers i del despatx català Alonso-Balaguer, havia de satisfer les altes exigències de l’arquitectura dels focs d’artifici. A més d’aquest paper protagonista com a icona arquitectònica, el nou centre co-

mercial té una gran importància urbanística.L’operació urbana és elogiable. Després dels intents fracassats, el més recent de l’arquitecte Oriol Bo-higas en la substitució d’un edifici original, obra de Rubió i Tudirí, Las Arenas aconsegueix fer plaça a la vegada que la comunica amb el Parc Joan Miró. A més, el projecte no només pot descongestionar el centre de la ciutat sinó aportar una nova injecció d’activitat comercial a Sants.Tot i que l’edifici promet funcionar

urbanísticament, i en els primers dies es va posar a prova la im-pressionant estructura amb la visita de milers de persones, el centre comercial no deixa de ser la ja coneguda caixa, aquest cop embe-llida per l’antiga façana mudèjar a quatre metres sobre el terra.Després de construir el mur cortina més car de la història, un imagina poder passejar al voltant dels arcs a la vegada que accedeix als locals comercials. Però aquest privilegi es concedeix a les instal·lacions, que estan ubicades a la façana,

característica de Richard Rogers. L’arquitecte, també autor del co-negut Centre Pompidou de París, segurament ha intentat reservar el passeig de 360º amb vistes a tota Barcelona només per la darrera planta.El nou edifici Las Arenas complirà amb els requisits de tot centre co-mercial, comptant amb l’atractiu de la gran cúpula i del passeig superior, però sembla ser que, en aquest cas tampoc, la barbàrie no donarà pas al refinament a la Plaça d’Espanya.

El nou centre comercial Arenas de Barcelona ja està en ple fun-cionament. L’obra arquitectònica ha estat d’una enorme complexitat tècnica ja que les instal·lacions actuals s’insereixen dins l’antiga plaça de braus. La nova presentació de l’edifici, que va ser projectat ori-ginalment per l’arquitecte August Font i Carreras al 1899, manté en excel·lent estat de conservació la façana neomudèjar característica

o s’allotja en algun hotel proper, i per als ciutadans de Barcelona, en general.

Barcelona ja compta amb un nou espai avantguardista que in-tegra comerç, oci i cultura i que ha sabut conjugar passat i present per retornar-li a la ciutat un dels seus edificis més emblemàtics. La inauguració de l’equipament va tenir lloc el passat 24 de març, amb la presència de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu i el presi-dent de Metrovacesa, companyia propietària de l’edifici, Vitalino Nafría.

El repte arquitectònic: unir tradició i modernitatLa conservació de la façana origi-nal, situada a quatre metres sobre la cota actual del carrer, ha suposat un repte arquitectònic de primer

Arenas de Barcelona amplia l’oferta comercial, cultural i d’oci de la ciutat

J. F. J.

El nou complex conjuga passat i present per retornar-li a Barcelona un dels seus edificis més emblemàtics

ordre i ha obligat a cercar solucions tècniques singulars.

Les xifres que han acompanyat el projecte han estat d’envergadu-ra: en la construcció del complex han participat més de 300 empre-ses, de les quals el 90 per cent van ser catalanes i en els moments de major activitat laboral hi han treballat simultàniament més de 800 persones.

Dels més de 30.000 m2 de superfície llogable que té el com-plex, el 25 per cent està destinada a usos purament comercials. La resta l’ocupen els espais d’oci, gastronomia, cultura i un edifici d’oficines, que esdevindrà la nova seu de l’Agència Tributària.

El nou espai compta amb sis plantes que ofereixen una variada oferta per a tots els sectors. Les tres primeres plantes allotjaran

FONT PRÒPIA

UNA OFERTA COMERCIAL RECOLZADA EN LES GRANS MARQUES:

NespressoL’Occitane en ProvenceMovistarFNACOrangeMangoDesigualPunto RomaBase: BenitosportsMajoricaPiquadroMisakoAgathaCasasTousTapa TapaFranck ProvostVeritasMercadona

establiments comercials (alimenta-ció, moda i complements, serveis, tecnologia i cultura, etc.). La zona

Una de les novetats més re-llevants de l’oferta cultural i d’oci del nou complex Arenas de Barcelona és el Museu del Rock de Barcelona. Aquesta galeria exposarà una molt àm-plia col·lecció d’aquest gènere i realitzarà múltiples activitats i exposicions, al marge del propi fons.

La zona expositiva compta amb sis sales: Orígens del Rock, Dècades del Rock, Sala Beatles, Sala Rolling Stones, Sala Rock Nacional i Sala Temporal. Una col·lecció amb milers d’objectes de memo-rabilia, instruments musicals signats, peces de roba perso-nals dels més grans artistes, rareses com cançons manus-crites per Bruce Springesteen, denúncies a la Guàrdia Civil per part de Yoko Ono i John Lennon, la targeta de crèdit de Mick Jagger, una lletra inèdita de Bruce Springsteen i un llarguíssim etcètera d’articles relacionats amb la història del rock. Un arxiu creat al llarg de més de 40 anys amb material únic posat per primera vegada a disposició del públic. Als punts de consulta es poden escoltar les peces més representatives de cada època. El conjunt de la col·lecció va ser declarat l’any 2010 Patrimoni Cultural per la Generalitat de Catalunya i, per tant, forma part de la història de la ciutat.

A la zona d’activitats, el museu pretén ser un espai viu, en constant moviment, i comp-ta amb una sala d’actes poliva-lent amb un aforament per 200 persones on es programaran concerts, cursos, classes, re-presentacions teatrals, etcètera. També la proposta ofereix un espai anomenat On Stage, una activitat dirigida a tots aquells que porten una estrella del rock a dins i busquen el seu lloc per demostrar-ho. Una sala amb escenari, equip de llums i so, i un públic virtual, que fan sentir com una autèntica estrella i al que acompanya un record en format DVD.

El Museu també disposa d’un restaurant especialitzat en el menú del rock on es po-den degustar els plats preferits d’estrelles de la música com Elvis Presley. A Happy Rock proposen una selecció de les millors receptes de la història del rock. El Museu romandrà obert de dilluns a diumenge de 10 a 22h.

/Redacció

El Museu del Rock, 40 anys de col·lecció

L’edifici manté la façana neomudèjar de 1899

Les sis plantes de l’edifici sumen 30.000 m2 de superfície comercial

de la plaça original.Amb una superfície total cons-

truïda de 106.250 m2, s’ha con-vertit en el referent arquitectònic en l’adaptació d’edificis històrics a Espanya: el complex uneix el respecte per l’arquitectura d’un edifici singular amb la construcció d’un equipament urbà que ofereix un ampli ventall de propostes.

L’empresa promotora ha estat Metrovacesa, que també gestionarà l’explotació comercial d’aquest centre innovador, que aspira a posicionar-se com un dels centres de referència de Barcelona. Els estudis d’arquitectura Richard Rogers Partnership i Alonso Ba-laguer Arquitectes Associats han estat els encarregats de projectar un espai comercial, cultural i d’oci amb una gran capacitat d’oferta tant per als milions de turistes que visiten anualment la ciutat, per als visitants de la Fira de Barcelona, per a la gent que treballa a la zona

d’oci està situada a les tres plantes superiors de l’edifici, i compta amb 12 sales multicines del Grup Balañá, el Museu del Rock de Barcelona, d’un centre esportiu de la cadena Metropolitan, d’un espai multiusos sota la gran cú-pula gestionat per Grup Flaqué i de diversos restaurants amb vistes panoràmiques a la part superior de l’edifici. El complex disposa tam-bé amb un aparcament subterrani de quatre plantes amb capacitat per a 1.250 cotxes i 500 motos.

abril 2011barcelonacentral.catBARCELONA4

Segons el Baròmetre de la Comu-nicació i la Cultura 2010, l’ús de la llengua catalana és minoritària a les àrees de Catalunya més densament poblades. Els exemples més relle-vants són el Barcelonès, on un 27,9% de la seva població és catalanoparlant i el Tarragonès, on només el 34,9% dels habitants parlen català.

L’estudi revela que el Baix Llo-bregat és el municipi menys cata-lanoparlant, amb un 26,1% de la població. Li segueix la Val d’Aran on només el 26,8% parlen la llen-

Balanç dels primers dies de Govern de CiU

Barcelona, la ciutat menys catalanoparlant

La Cursa El Corte Inglés ha arribat enguany a la 33a edició i manté el lideratge en el nombre de participants en curses populars d’Europa, gràcies als 58.847 corredors que finalment hi han participat. En paraules de Jordi Pintó, director de Relacions Ex-ternes de El Corte Inglés a Cata-lunya, “els participants anònims són els grans protagonistes de la Cursa. Trenta anys després de la primera edició, la Cursa continua generant una admirable il·lusió col·lectiva. Aquest és el seu gran èxit”. /Redacció

La Cursa El Corte Inglés manté el lideratge europeu

Barcelona Turisme ha fet entrega dels Premis Top 10 corresponents a l’any 2010, un guardó que es lliura als millors aparadors del Shopping line de la capital cata-lana. Enguany, els deu aparadors que han sobresortit entre els 104 establiments que han participat han estat la Cereria Abellà, Cor-tana, Gratacós, Josep Tomàs, Nino Álvarez, Punto Luz, Raima i Vinçon. /Redacció

Barcelona ha estat elegida per aco-llir la seu de l’Oficina del Policy Advice Group de l’Institut Forestal Europeu (EFI), que s’ubicarà al recinte de l’antic Hospital de Sant Pau. Des de l’any 2007, Barcelona ja és seu de l’Oficina Regional pel Mediterrani d’aquesta institució, que assessora a la Comissió Euro-pea i la seva finalitat és promoure la conservació i la gestió sostenible dels boscos europeus, així com reforçar la investigació científica sobre aquest àmbit. Barcelona ha disputat la seu a altres ciutats com Brussel·les, Luxemburg, Ginebra i Helsinki. /Redacció

L’Ajuntament ha donat el nom de Somorrostro al tram de platja que va de l’espigó del Gas al moll de la Marina. Amb la col·locació d’una placa commemorativa, es vol recordar aquest barri de barra-ques, que va existir des del 1870 i que va arribar a ser el més gran de la ciutat. L’any 1954 hi havia 2.406 barraques i una població d’entre 10.000 i 15.000 persones. /Redacció

Els millors aparadors de Barcelona

Barcelona acollirà una macroseu de l’Institut Forestal Europeu

Un tram de platja recupera el nom de Somorrostro

abril 2011barcelonacentral.cat BARCELONA 5

L’Ajuntament de Barcelona ha fet públic un document titulat ‘Bar-celona: exigència amb mà estesa’ en el que el consistori exigeix que la Generalitat compleixi els seus compromisos amb la ciutat i, alhora, ofereix col·laboració institucional per fer front a aquests reptes en una situació econòmica desfavorable.

El Govern municipal reafirma en el text el seu compromís de no retallar en cap de les tres políti-ques definides com a prioritàries:

REDACCIÓREDACCIÓocupació, atenció a les persones i seguretat i espai públic, i reclama a la Generalitat que també faci un esforç de priorització de la seva despesa i eviti una retallada gene-ralitzada que anirà “en detriment dels reptes i les necessitats de la ciutat i, per tant, també del país”, segons el consistori. Els aspectes que desgrana el document tenen a veure amb les assignacions eco-nòmiques pendents per part de la Generalitat en les àrees de Educa-ció; Acció Social i Sanitat; Justícia, Seguretat i Presons; Transport públic; i Cultura.

gua de Josep Pla. La comarca de Barcelona vindria després, tot i ser la capital del país.

Les zones rurals són les més catalanoparlants. El municipi de Terra Alta, a la província de Lleida, és el lloc on s’utilitza més com a llengua vehicular, amb un 89% de la població.

A tot Catalunya, dels 6.425.316 de ciutadans, només el 39,5% (2.538.000 persones) utilitzen com a llengua habitual el català. No obstant, el 95% de la població diu entendre el català, el 77% el parla i el 60% l’escriu.

El 59è. Trofeu Comte de Godó, el Barcelona Open Banc Saba-dell ha finalitzat amb la victòria del màxim favorit: Rafa Nadal, número 1 del món. Nadal, que ha superat les 500 victòries du-rant aquesta edició del torneig, es va imposar per 6-2 i 6-4 a David Ferrer, número 6 del rànquing mundial. La victòria en la modalitat de dobles va ser per la parella formada per Scott Lipsky i Santiago González, que es van imposar als bessons Bob i Mike Bryant per 5-7, 6-2 i 12-10.

La setmana va començar amb la decepció dels aficionats per les baixes inesperades d’Andy Murray i de Tomas Berdych, però el to es va recuperar ràpi-dament amb el joc dels tennistes presents a Barcelona: Verdas-co, Nadal, Ferrer, Monfils, Soderling, Almagro, Ferrero, Malisse, Andújar, entre molts altres.

La vessant social del torneig va mantenir la lluïssor de les dar-reres edicions, amb una frenètica activitat tant al Village com al carrer comercial, obert al públic general per primera vegada. Les iniciatives benèfiques, com els “Aces solidaris”, van renovar la tradició de contribuir a la societat que el torneig i el club organitzador del torneig, el Reial Club de Tennis Barcelona-1899, han mantingut al llarg del temps.

A la pista central van tenir lloc els homenatges a dos antics campions molt especials: Carlos Moyà i Roy Emerson, autèntica

Rafa Nadal s’imposa a David Ferrer i guanya el 59è Trofeu Comte de Godó

REDACCIÓ

llegenda del tennis.El Torneig Comte de Godó va

celebrar la seva primera edició l’any 1953, coincidint amb la in-auguració de les instal·lacions del

Tennis Barcelona a Pedralbes. Es tracta d’un dels torneigs de major tradició i prestigi del circuit, i és un dels únics torneigs organitzats per un club, fet que és molt ben

valorat pels jugadors. Actualment, el Torneig Comte de Godó pertany a la categoria dels “Open 500”, per darrera dels “Master” i dels “Grand Slam”.

Les grades de la pista van omplir-se per a la final.

Nadal era el màxim favorit. El mallorquí, amb el trofeu.

BARCELONA OPEN BANC SABADELL 2011 BARCELONA OPEN BANC SABADELL 2011

BARCELONA OPEN BANC SABADELL 2011

La nova Santa Eulalia obre al Passeig de Gràcia: tradició i modernitat impregnats de luxe

abril 2011barcelonacentral.catBARCELONA6

“L’edifici de Santa Eulalia a Pas-seig de Gràcia, 93 ha estat objecte d’una remodelació integral man-tenint la façana. Des del primer moment vam tenir clar que volíem rescatar molts elements dels ante-riors establiments i reubicar-los en l’actual, i que era una molt bona oportunitat per estructurar un nou concepte de botiga”, comenta Luis Sans, el propietari de l’emblemàti-ca botiga de luxe que torna a obrir les seves portes al passeig comerci-al barceloní per antonomàsia.

La botiga ofereix zones am-pliades i renovades per a les col·leccions d’home i dona, a les quals s’afegeixen ara una pop-up store, un cafè i la terrassa. A més, com ha fet des de fa 168 anys, el comerç tèxtil més antic de la ciutat ofereix la moda de més alta qualitat i una atenció exquisida, valors que han llaurat l’essència de la firma i que són part perdurable del seu segell.

Amb motiu de la inauguració del nou espai s’ha organitzat l’ex-posició ‘Santa Eulalia 1843-2011, 168 anys d’història’ concebuda per Mahal Comunicació i realitzada sota la direcció artística de Chu Uroz, que recorre tota la història de l’empresa des dels seus inicis a mitjans del segle XIX fins a l’ac-tualitat, incloent la seva reobertura. Situada a la botiga temporal de Passeig de Gràcia 91, l’exposició romandrà oberta al públic des del 3 d’abril. La nit abans de l’ober-tura de l’exposició, Santa Eulalia va celebrar amb la ciutat la seva nova etapa amb un espectacle de Mapping 3D sobre la seva façana, durant el qual es van projectar algunes de les imatges de la mos-tra per repassar la història de la firma amb una mirada posada en el futur.

El repte final, vendreLa nova botiga de Sans, que ell ma-teix ha definit com a “luxe retro” suposa un desafiament a la seva competència. Al mateix Passeig de Gràcia, Chanel està ampliant i reformant la seva botiga, igual que una altra botiga multimarca centenària: Furest. Max Mara i Marina Grimaldi acaben de refor-mar els seus establiments i Loewe iniciarà les obres de reforma el proper mes.

“La recessió ens va afectar molt al principi –explica Sans-, el 2009 les vendes van caure un 11%”. Malgrat això, l’any passat la facturació va repuntar i va créi-xer un 10%, fins als 13,5 milions d’euros.

El secret del propietari: man-tenir la qualitat, les mateixes mar-ques, l’atenció al client, i “sobretot el rumb”, apunta l’empresari. I reconeix que “el mercat s’ha en-congit, el pastís del luxe és ara més petit, però nosaltres hem pres un mos més gran”. Sans parla sense

J. F. J.

CRÒNICA

complexes en afegir: “la nostra competència no ha encertat tant”.

Per fer front a la crisi, Santa Eulalia seguirà proposant les fir-mes de moda de més alta gamma, tant de dona com d’home, adaptant i ampliant la seva selecció segons les tendències i corrents del sector.

Les noves firmes que es poden trobar a Santa Eulalia són un fidel reflex de l’aposta per la modernitat i la frescor dels dissenyadors que han revolucionat les passarel·les més aplaudides de tot el món en els últims temps.

No obstant, la marca no renun-

La reconeguda sastreria desafia la crisi i torna a la seva antiga ubicació després d’una reforma que ha costat gairebé sis milions d’euros

cia a la seva tradicional sastreria a mida, un dels tallers artesans més prestigiosos del nostre país, que ara es podrà veure a través d’unes finestres ubicades al pis inferior. Un àrea retirada on veure el treball dels sastres. Tot un homenatge a l’arte-sania del tèxtil en ple segle XXI.

Els espais de la nova botiga de Santa Eulalia conjuguen la modernitat i la tradició. A baix, a la dreta, aspecte de la façana durant l’espectacle ofert la nit del 2 d’abril.

FRITZ VON DER SCHULENBURG

FRITZ VON DER SCHULENBURG FRITZ VON DER SCHULENBURG

FONT PRÒPIA

L'emblemàtica botiga és un refugi al centre de Barcelona

Sans va iniciar les obres el 2007, quan Pontegadea, la societat patrimonial d’Amancio Ortega, va adquirir tot l’edifici. Santa Eulalia es va traslladar a un establiment temporal contigu i va projectar una gran botiga de 2.000 metres quadrats dissenyada per William Sofield, un dels interioristes més prestigiosos del sector. La botiga temporal del número 91 del Pas-seig de Gràcia i la situada a Pau Casals han tancat les seves portes definitivament, donant lloc al nou establiment, el referent d’un estil de vida modern, global i tradi-cional; l’estil de la nova Santa Eulàlia.

“Des del principi vam tenir clar que, per a un projecte d’aquesta envergadura, necessitàvem un arquitecte amb molta experiència en botigues de moda d’alt nivell. William Sofield ha dissenyat més de 800 en el món, per a firmes com Gucci, Bottega Veneta, Yves Saint Laurent, Boucheron o Tom Ford. Conjugar la història amb el present no és fàcil, però ell ja ho ha aconseguit amb èxit, per exemple al Soho Grand Hotel a Manhattan. Crec que ha aconseguit un ambi-ent modern, confortable i d’alta qualitat, vinculant elements antics amb contemporanis”, comenta Luis Sans. Per la seva part, Sofield considera que el nou local proposa espais “íntims on tradició i histò-ria es perceben en un entorn que compta amb els millors materials i teixits. La botiga és un refugi de l’atrafegat ritme dels carrers de Barcelona “.

abril 2011barcelonacentral.cat POLÍTICA 7

L’informe sobre el Programa d’Ac-tuació Municipal (PAM) correspo-nent al període 2008-2011 va servir de nou a govern i oposició per a enfrontar-se en la darrera sessió ordinària del Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona, que va tenir lloc el darrer divendres del mes de març. Així, mentre que l’executiu local, format per PSC i ICV-EUiA, es va mostrar orgullós i satisfet dels resultats del mandat, l’oposició, principalment CiU i PP, va ser molt crítica amb la gestió del bipartit.

El primer tinent d’alcalde, Jordi Williams Carnes, va explicar que el govern ha assolit “més del 90% dels compromisos adquirits amb la ciutadania” i va recordar que va ser una eina dissenyada en temps de creixement econòmic, que posteri-orment es va haver d’adaptar a les noves circumstàncies per l’esclat de la crisi. Carnes va explicar que el PAM tenia tres eixos prioritaris: l’ocupació i la promoció econò-mica, la seguretat i l’espai públic i l’atenció a les persones. Per al so-cialista, “la ciutat no ha parat i s’ha transformat com mai” i va enumerar accions concretes com ara la contra-ctació de més d’un miler d’agents de la Guàrdia Urbana, noves escoles bressol, nous equipaments esportius i juvenils, l’increment de l’atenció domiciliaria, nous habitatges pro-tegits, el pacte per l’ocupació o les

accions de suport al comerç. “El govern pot passar comptes a final de mandat amb el cap ben alt”, va assegurar.

A la UCIEl president del grup municipal de CiU, Xavier Trias, en va fer una lectura molt diferent, assenyalant que el PAM no responia a les ne-cessitats de la ciutat des dels seus inicis i que ignorava la crisi, amb dades econòmiques desfasades. Per a Trias, el govern municipal es va equivocar en els seus pronòstics i va comparar la ciutat amb “un malalt que continua a la Unitat de Cures Intensives perquè vostès han errat el diagnòstic i el tractament”. Com a exemple, va apuntar que al 2008 Barcelona tenia 68.344 aturats i ara hi ha 107.000. Per Trias, “vostès no han estat ni exemplars ni austers en la seva gestió” i va acusar l’executiu de “gastar-se els diners de mala ma-nera en lloc d’atendre les prioritats de la ciutat, de reactivar els sectors econòmics claus i de prioritzar l’atenció social”.

Balanç-epitafiEn la mateixa línia, el president del grup del PP, Alberto Fernández Díaz, va qualificar de “balanç-epitafi” l’informe, coincidint en què es va aprovar tard, que es va fer d’esquenes a la realitat i que negava la crisi. Per a Fernández Díaz, “Barcelona està ara pitjor que abans com demostren tots els indi-

cadors actuals. Pitjor en atenció a les persones, en creació d’ocupació, en la lluita contra la delinqüència, en polítiques d’immigració o en deute”, va assenyalar. De fet, el popular considera que “Barcelona té un alcalde en crisi, un Jordi Hereu que s’ha convertit en un problema més de la ciutat”.

Ni triomfalisme ni pessimismeLa regidora d’ERC, Ester Capella, es va mostrar més prudent en la valoració del balanç del Programa d’Actuació Municipal i va insistir que “ni es pot fer una valoració tan triomfalista ni tot està tant malament”. Capella va recordar que el PAM va ser participat per la ciutadania i va retreure al govern que s’haguessin canviat els objec-tius a mig mandat. La republicana va criticar que l’executiu havia facilitat percentatges d’assoliment dels objectius equivocats, ja que si es rebaixa en un 50% un objectiu inicial no es pot dir després que s’ha

El balanç del mandat enfronta un govern satisfet amb una oposició molt críticaC. CARRASCO

acomplert al 100%. “Cal ser més transparent i explicar les coses com són” va sentenciar Capellas.

Des de les files d’ICV-EUiA, socis de govern del PSC, Ricard Gomà va ressaltar que “el PAM és la plasmació d’uns eixos de priori-tats políticament definits i sorgits d’un ampli procés de participació ciutadana”. Gomà va assegurar que el balanç expressa la capacitat de transformació de Barcelona a partir de tres grans eixos com són “una ciutat socialment inclusiva i cohesionada, una ciutat sostenible i compromesa amb la protección del clima i una ciutat de convivència en la proximitat”.

Davant les crítiques rebudes, el govern va respondre a l’oposició que “el malalt tenia alguns pro-blemes al 2007, però la seva salut té més fortalesa avui que fa quatre anys”, tot acusant als populars i convergents de mantenir un discurs “catastrofista i victimista” sobre l’estat de la ciutat.

CONSELL PLENARI MUNICIPAL

PROPOSTES DELS GRUPS MUNICIPALS I ALTRES TEMES DEL CONSELL PLENARI

A proposta del grup municipal de CiU, amb els vots favorables del PP i d’ERC i el rebuig de l’executiu local, el Consell Ple-nari va acordar posar de manifest l’incompliment per part del go-vern municipal de determinats mandats aprovats al Plenari. La proposta també recollia que en el consistori que sorgeixi després de les properes eleccions municipal, l’alcalde i el seu equip respectin els mandats aprovats per majoria en el Consell. Tant PSC com ICV van defensar que l’executiu havia respectat sempre “les regles del

El Consell Plenari va aprovar a instàncies d’ICV-EUiA i amb el suport de tots els grups munici-pals una proposició que demana traslladar al Parlament la pro-posta de modificar la legislació hipotecària per evitar el sobreen-deutament personal i familiar, in-troduint-hi mesures com la dació en pagament per liquidar el deute hipotecari. El president del grup

El Ple de l’Ajuntament de Bar-celona va aprovar una proposició del grup municipal d’ERC en la que es reconeixia que la presenta-ció d’un estudi sobre el Corredor Ferroviari Mediterrani per part del Govern de l’Estat suposa un punt de partida per avançar en el transport ferroviari de mercade-ries. L’estudi ha estat reclamat

Els vots dels grups del PSC, ICV-EUiA i ERC van servir per rebutjar una proposta presentada pel PPC per reprovar l’alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, que només va rebre els vots a favor de CiU. El president del

El darrer Consell Plenari ordinari de l’Ajuntament també va servir per llegir una declaració institu-cional en la qual el consistori ex-pressava el seu suport i solidaritat amb els afectats pel terratrèmol i el tsunami al Japó. També es mani-festava la solidaritat amb la ciutat de Kobe, localitat japonesa amb la qual Barcelona està agermanada des del 1993.

Sobre els incompliments del Govern

La modificació de la Llei Hipotecària El Corredor Ferroviari

MediterraniRebutjada la proposta del PPC per reprovar Hereu

Barcelona, amb les víctimes del Japó

joc” i que havien actuat amb la ciutat com a prioritat. L’oposi-ció, per la seva banda, va acusar a l’alcalde Hereu i al seu equip “d’ignorar sistemàticament el que no li ha agradat.”

municipal dels ecosocialistes, Ricard Gomà, ha recordat que “el 2010, més de 10.000 famílies de la demarcació de Barcelona s’han vist afectades per desnonaments” que estan causant veritables “es-tralls social”.

pel consistori barceloní des de fa anys, ja que es considerat clau pel desenvolupament i la produc-tivitat del litoral mediterrani, per la sostenibilitat del transport de mercaderies i perquè ha de per-metre la vertebració territorial, el dinamisme econòmic i la cohesió social d’Europa.

grup popular, Alberto Fernández Díaz, va acusar a Hereu de ser “un alcalde-anunci” i va criticar “les despeses milionàries en propaganda municipal” que considera que tenen un rerefons electoral.

L’Ajuntament de Barcelona ha acordat cobrir amb fons munici-pals la reducció de l’aportació de la Generalitat a l’àmbit cultural de la ciutat. En aquest sentit, el consistori assumirà durant el 2011 el decreixement que patirà l’aportació a l’àrea cultural de la ciutat, ja anunciada pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell. L’acord també contempla que la Generalitat retorni la quantitat finançada i demanar al Depar-tament de Cultura que es com-prometi a recuperar en el 2012, els percentatges de despesa en cultura a la ciutat als nivells de 2010. L’acord es va prendre arran d’una proposta socialista, que va ser esmenada per ERC i CiU. Tots els grups municipals van votar a favor, excepte el Partit Popular, que es va abstenir.

El president del grup popu-lar, Alberto Fernández Díaz, va lamentar que “Barcelona, una vegada més, pugui ser la pagana de les conseqüències de la crisi” i va criticar que “no saben ni quans diners han de posar sobre la taula ni tenen cap garantia de retorn, ja que tot queda pendent a un hipo-tètic conveni”.

El Ple de l’Ajuntament de Barcelona aprova cobrir la retallada en els pressupostos de Cultura de la Generalitat

AJUNTAMENT DE BARCELONA

- El lema del cicle de conferències d’Acció per la Democràcia és “Per què els nostres polítics critiquen la llei electoral però no volen canvi-ar-la?”. Li traspasso la pregunta, per què?- Una llei que porta molts anys pendent provoca que tot polític la critiqui perquè realment delata una certa incompetència. Els anys van passant i la classe política es incapaç de consensuar una llei molt important per a les institucions de-mocràtiques. Està clar que provoca certa vergonya a un polític, sigui del partit que sigui. Abans es deia que la culpa havia estat de Jordi Pujol, perquè havien passat 23 anys i no la va aconseguir, però ara han passat 7 anys de tripartit i tampoc, per tant la culpa és de tots.

Dit això, s’ha de subratllar que ningú vol una llei que no li deixi en la mateixa situació o millor que en la que li deixa l’actual procés electoral. Tot partit polític, quan parla de refor-mar la llei electoral, ho fa amb una calculadora al costat i uns tècnics que l’assessoren i que valoren si sur-ten perjudicats o no. Les eleccions són sempre una incògnita perquè no es pot saber la polaritat dels electors, però sí que és cert que, segons sigui el sistema electoral, un té més ex-pectatives després de l’experiència

J. F. J.

abril 2011barcelonacentral.catPOLÍTICA8

Miquel Caminal: “Ser demòcrata vol dir estar disposat a canviar d’opinió”

Miquel Caminal i Badia (Barcelona, 1952) és catedràtic de Ciència Política i de l’Administració a la Universitat de Barcelona. Ha estat director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.Caminal va dictar una conferència el passat dilluns, 11 d’abril, sobre qualitat democràtica al cicle de converses entorn a la reforma de la Llei Electoral catalana que organitzen el Círculo Ecuestre i l’associació Acció per la De-mocràcia. Aquest cicle pretén animar el debat social sobre la reforma pendent del sistema electoral català. Caminal, especialista en la relació entre nacionalisme i federalisme, ha format part de la comissió assessora de la reforma de l’Estatut com a expert independent. A la seva conferència, va parlar de la necessitat d’estendre la cultura democràtica en torn als drets i els deures de tot ciutadà en relació a l’espai públic.

FONT PRÒPIA

de moltes eleccions realitzades, i es pot realitzar una observació segons els principis a aplicar.

- Els partits polítics no tenen processos interns clarament de-mocràtics per escollir qui anirà o qui no a les eleccions a repre-sentar-los. Vivim una situació en que els partits tenen segrestada la democràcia? - Els partits són conservadors en quant a funcionament de les insti-tucions democràtiques. Jo ja he dit moltes vegades que un dels títols més decebedors de l’Estatut de Ca-talunya és el títol dedicat a les institu-cions. I sobre aquest punt no podem donar la culpa a Madrid. És un títol que perd una oportunitat de ser més valent en quant a l’aprofundiment de la democràcia, que afecta la llei electoral, la participació política, la limitació de mandats, la capacitat de control que pugui tenir el Parlament sobre el Govern, és a dir, tot un se-guit d’aspectes en els quals l’Estatut no va ser prudent, sinó que va ser conservador. Amb la Llei Electoral, que és la llei que decideix quants escons té cada partit, tots els partits són conservadors en relació a aque-lles coses que li afecten.

En aquest sentit, és cert que la responsabilitat ha d’estar repartida; és a dir, si CiU i el partit socialista es posen d’acord, ja arribarien a la

PERFIL PERSONAL

Sistema electoral

El darrer dia 11 va tenir lloc al Círculo Ecuestre la primera conferència del cicle de tres sobre sistemes electorals i sobre la peculiar situació en matèria de llei electoral que

vivim a Catalunya. En aquesta ocasió, els ponents foren els doctors Miquel Caminal i Xavi-er Torrens. El primer, catedràtic de Ciència Política a la Univer-sitat de Barcelona, oferí unes ben interessants i pertinents re-flexions sobre la relació entre el sistema electoral i la qualitat de la democràcia. El professor Torrens, especialitzat en l’estu-di de les polítiques públiques,

exposà els principals trets que conformen un sistema electo-ral i n’advertí sobre els mites més corrents. En un format de conferència seguida de sopar-col·loqui, a la segona part les pregun-tes i intervencions del pú-blic aprofundiren en el debat apropant-lo més a l’actualitat i enllaçant amb el tema de fons de l’associació Acció per

la Democràcia, a saber, la relació entre elector i electe, i la proposta d’adoptar una llei electoral ‘a l’alemanya’ que contempli l’elecció direc-ta de la meitat dels diputats mitjançant districtes electorals uninominals. Clogueren el sopar les in-tervencions de la Sra. Nuria Chinchilla, presidenta d’Acció per la Democràcia, i del Sr.

Acció per la Democràciawww.accioperlademocracia.org

RAFA VILLARÓ

Borja García-Nieto, president del Círculo Ecuestre, convocant a la propera sessió, el dia 2 de maig, en la qual es presentarà el funcionament del sistema electoral mixt a Escòcia, Gal-les i als länder alemanys, i anunciant la participació com a ponent a la darrera sessió, el dia 6 de juny, de la Presidenta del Parlament de Catalunya, la M.H. Sra. Núria de Gispert.

El darrer número d’aquest periòdic analitzava el perfi l dels alcaldables de la capital catalana el proper 22 de maig, però, darrera dels rostres visibles, quines persones fi guren a les llistes electorals?

Després de les primàries, el PSC de Barcelona ha gaudit d’una llibertat poc habitual per confecci-onar una llista que Jordi Hereu va

REDACCIÓ

Qui és qui a les llistes?

abril 2011barcelonacentral.cat POLÍTICA

majoria requerida per tirar endavant la llei, però no seria bo que una llei electoral fos únicament consensuada per dos o tres partits. Com es tracta de la llei que estableix les regles del joc en el context electoral, seria important que fos una llei de màxim consens.

- Acció per la Democràcia proposa un sistema mixt com l’alemany, amb elecció directa i de partits. Què li sembla?- Tots els sistemes electorals són imperfectes, tots. El d’Estats Units, el del Regne Unit, el de França, el d’Itàlia... i el d’Espanya. A Espanya els sistemes electorals que regei-xen les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat, especialment al Senat, corregeixen molt més del que els correspon les votacions del sistema proporcional, que és el que estableix la Constitució. Al Senat regeix un sistema de representació majoritària en el qual Barcelona té la mateixa representació que, per exemple, Cadis.

- Per tant, un sistema mixt seria més representatiu per reflectir el que voten els ciutadans.- No hi ha sistema bo, tots els siste-mes tenen imperfeccions, però n’hi ha algun, com el que regeix l’elecció a les Corts a Espanya, que és molt defectuós. No tan defectuós com, per exemple, l’aplicació d’aquest sistema a Catalunya. A Catalunya s’és més respectuós amb la voluntat popular de les eleccions autonòmiques que a Espanya amb les legislatives. No

obstant, entre els sistemes que podem contemplar dins de les nostres possi-bilitats, Alemanya té un sistema amb imperfeccions però suficientment bo com per tenir-lo com a referència.

Crec que aquest sistema pena-litza les petites organitzacions i el pluralisme polític, que comença respectant totes les sensibilitats po-lítiques, encara que siguin pocs qui les representen. També trobo que des d’un punt de vista d’igualtat d’elecció dels diputats, un per elecció directa i uns altres per fórmula proporcional, grinyola una mica perquè pot donar la impressió que hi ha diputats de primera i de segona: uns escollits pel sistema uninominal majoritari, els que són escollits amb els seus noms i cognoms, i el diputat que passa a formar part d’una llista i surt escollit a partir de la proporció que correspon a un partit o a un altre.

D’altra banda, entre les virtuts està el fet que també és bo que l’elec-torat tingui una relació directa amb els elegits. Això no passa ara: posant un president al capdavant de la llista ja és suficient. S’ha de recordar que les eleccions a la Generalitat són a un parlament, no només a la presidència de la Generalitat, que és la primera confusió. En segon lloc, a les elecci-ons es fomenta que només sàpigues el nom del cap de llista: Artur Mas, Joan Puigcercós, etcètera, i això no és bo. Per tant, el sistema alemany té coses bones i seria bo tenir-lo present per a Catalunya, però té imperfecci-ons, que crec que en part podrien ser corregides.

També vull subratllar que unes

eleccions són importants, però que també és molt important que després els ciutadans puguin d’alguna ma-nera tenir presència i que s’escolti la seva veu. Perquè el sistema de la democràcia representativa és com un xec en blanc. Hi haurien d’haver mecanismes de control.

- Quan es vota a un partit polític sembla que la veu del ciutadà es perdi en la burocràcia interna que regeix el partit. Això es podria combatre individualitzant més el vot en un diputat de representació directa per fer balanç al cap de quatre anys? - Això és veritat, però tampoc ho exagerem. Votar a la persona directa-ment és una de les coses que s’ha de contemplar, però no s’ha de dipositar una confiança absoluta en això perquè té les seves contrapartides també. El partit no és aquella habitació fosca en la qual es decideix qui sortirà i qui no.

- Tot i que a vegades ho sembli. Quins són els riscos de l’elecció directa d’una persona?- Per exemple, ara tenim el fenomen Laporta. Per què Laporta obté vots?, perquè entén de política, perquè té credibilitat el seu discurs o, senzilla-ment, perquè és conegut degut a què va ser president del Barça? És a dir, el problema que té l’elecció directa a la persona en una societat com la nostra, que hem de dir que està molt despolititzada i de vegades molt mal informada pels mitjans, és que no votem a la persona que realment ens

convenç pel programa que presenta, sinó que votem a aquell que es pot pagar una campanya electoral impres-sionant, o que té credibilitat en un altre terreny com pot ser el món de les arts o de l’esport.

Ara imaginem, per posar un cas d’una persona que té un prestigi im-pressionant, que el senyor Guardiola decideix presentar-se a les eleccions. - Arrasaria.- Exacte. Però això vol dir que el senyor Guardiola, que sembla molt sensat en principi, seria un bon pre-sident de la Generalitat? No hi ha cap dubte que és un gran entrenador, un gran líder, però és que un gran cirurgià, per posar un altre exemple, ha de ser un excel·lent polític? Proba-blement, no.

Per tant l’elecció directa a la per-sona en una societat tan mediàtica, tan necessitada d’estrelles fulgurants, tan primària en el raonament, tan cridada a les emocions, és perillosa. A la Itàlia berlusconiana, mira com han acabat votant a l’empresari d’èxit. Alerta perquè els avantatges que té elegir directament a les persones impliquen el desavantatge que finalment es vota al famós i no al que realment dóna confiança.

A més, no oblidem que ara les eleccions no van acompanyades d’un gran debat; avui en dia les eleccions són d’impacte. Es cerca que ràpida-ment quedis impressionat i per això s’utilitzen els mitjans audiovisuals, el sistema de publicitat electoral, etcètera. El raonament queda molt desplaçat. S’ha de parlar amb con-

venciment, qui digui una veritat en dos segons guanya.

- Vostè ha parlat a la seva confe-rència de “qualitat democràtica”. Quina creu que és una democràcia de qualitat?- Crec que la democràcia de qualitat és aquella que és coherent amb el concepte del terme democràcia. És a dir, aquella en la qual realment el po-ble governa, el poble decideix el seu destí, el poble té capacitat de control real sobre els seus representants.

Ara bé, aquesta democràcia és un ideal al què tots ens volem acostar. En la mida d’allò possible hem de fer que les democràcies del món avancin cap a sistemes polítics i democràtics en que realment la llibertat, la igualtat i la fraternitat siguin més efectives, més reals del que són en les democràcies vigents.

- Què vol dir ser demòcrata?- Doncs no només tenir drets, sinó també assumir deures entorn a l’espai públic. Ser demòcrata vol dir estar disposat a canviar d’opinió. La de-mocràcia és plural, mentre més plural millor, perquè així és la vida.

- Quina nota li posa a la democràcia espanyola?- Jo crec que la democràcia espanyola en aquest moment està en un aprovat molt just. Li falta intel·ligència. No la vull suspendre perquè tenim massa recent el record de la dictadura, i el record de la dictadura fa que siguis molt comprensiu amb els defectes de la democràcia vigent.

9

qualifi car de “canvi”. La proposta socialista ha integrat persones allunyades de l’aparell com l’ex secretari d’Estat d’Indústria, Joan Trullén, i l’escriptora Rosa Regàs, ex directora de la Biblioteca Nacional. Els col·laboradors més propers a l’alcalde, Assumpta Escarp, regidora de l’Eixample, i Jordi William Car-nes, completen la part alta de la llis-ta. L’arquitecte David Mackay tanca la llista ocupant el lloc d’honor que

s’acostuma a reservar a alguna per-sonalitat. Ramon García-Bragado, un històric del PSC de Barcelona, es reti ra després d’una llarga acti vitat políti ca. Carles Martí , que va dimiti r després del referèndum de la Diago-nal, no forma part de la llista.

A la llista de CiU no hi ha no-vetats destacables ja que els onze primers llocs de la llista repeteixen respecte a les anteriors elecci-ons: Xavier Trias, Joaquim Forn i Chiarello, Sònia Recasens, Joan Puigdollers, Maite Fandos, Jaume Ciurana, Gerard Ardanuy, Antoni Vives, Mercè Homs, Francina Vila i Raimno Blasi, tots ells regidors ac-tualment. Cal destacar que l’actual

president de la Federació de Bar-celona de CDC, l’advocat Joaquim Forn, concorrerà com a número dos i és previsible que assumeixi responsabilitats importants si Trias esdevé alcalde.

El Parti t Popular presenta com a número u al veterà Alberto Fer-nández Díaz en una llista conti-nuista que integra de número dos a Àngels Esteller, actual portaveu del grup i mà dreta de Fernández. Javier Mulleras, Alberto Villagrasa i Glòria Martí ocupen el tercer, quart i cinquè lloc, respecti vament. La presidenta del PP de Catalunya, Alicia Sánchez-Camacho, tancarà de forma simbòlica la llista.

ICV-EUiA concorrerà amb una llista encapçalada per Ricard Gomà. Darrere, Elsa Blasco i Quim Mestre. La coordinadora nacional de Joves d’Esquerra Verda, Janet Sanz, ocupa el quart lloc de la llista.

La coalició entre ERC, Reagru-pament i Democràcia Catalana (DC) presenta a l’incombusti ble Portabe-lla encapçalant la llista, acompanyat de Joan Laporta, Ignasi Planas (Rea-grupament) i Anna Arqué (DC), que es va sumar a primera hora al pro-jecte políti c de Laporta. Els pactes als quals han arribat els tres parti ts demostren que les llistes electorals esdevenen, una vegada més, la porta del darrera de les insti tucions.

ESPECIAL ELECCIONS

Els rostres que s’amaguen darrera dels caps de llista

abril 2011barcelonacentral.catSOCIETAT I CULTURA10

RECOMANACIONS CULTURA

L’aprenentatge de les llengües estrangeres és una necessitat formativa estratègica en les societats del segle XXI. Cons-cients d’aquesta realitat, ens preguntem quan s’han d’in-troduir, on s’han d’aprendre i com s’han d’ensenyar. A aquestes qüestions d’índole genèrica s’hi ha d’afegir una sèrie de factors concrets que interaccionen durant el procés d’adquisició: el context d’apre-nentatge, el temps d’exposició a la llengua, la motivació de l’aprenent o la relació que han de tenir amb les llengües vehiculars de l’escola.L’objectiu de tot plegat és la competència comunicativa necessària per a poder rela-cionar-se amb eficàcia. Els diferents estadis pels que passa l’adquisició d’una llen-gua estrangera estan definits al Marc Europeu Comú de Referència per l’aprenentatge de llengües. El MECR és un document el·laborat pel Con-sell d’Europa, presentat l’any 2001 durant la celebració de l’Any Europeu de les Llengües, que proporciona unes bases comunes per a l’elaboració de programes de llengua, d’ori-entacions curriculars, d’avalu-ació i de continguts didàctics específics; a més de facilitar el mutu reconeixement de les qualificacions obtingudes en espais d’aprenentatge dife-rents en el conjunt de països de la Unió Europea.Poden consultar el MECR a:http://www.gencat.cat/llengua/marchttp://cvc.cervantes.es/ensenanza/biblioteca_ele/marcohttp://www.coe.int/t/dg4/linguistic/cadre_en.asp

25è Aniversari de l’adhesió d’Espanya a la UE: Primer debat a l’Ateneu Barcelonès

L’aprenentatge de llengües estrangeres

STEFAN RATINGCoordinador Dijous Europeuwww.ateneubcn.org

DOLORS CARRERA

Amb ocasió dels 25 anys de l’adhesió d’Espanya a la UE, l’Ateneu va convidar l’eurodi-putat Ramon Tremosa (CiU) al seu debat mensual sobre temes europeus, el Dijous Europeu del proppassat 30 de març.El convidat va plantejar el debat sobre l’encaix de Cata-lunya a la UE en termes poc

EL CAÇADOR FURTIU► Dijous 12 de maig a les 20:00 h.Lloc: Conservatori Municipal de Música. Bruc, 112Òpera de Carl Maria von Weber, estrenada al Liceu per primer cop l’any 1849. Basada en una llegenda popular, amb elements fàustics, els números musicals s’alternen amb diàlegs. Duració aproximada: 2 hores i 40 minuts.

L’ART DE MENJAR. DE LA NATURA MORTA A FERRAN ADRIÀ► Fins al 26 de juny. Dl-Dg de 10 a 20 h. Entrada lliure Lloc: “La Pedrera”. Pg. de Gràcia, 92.Salvador Dalí, Pablo Picasso, Miquel Barceló o Richard Hamilton, en-tre molts altres artistes, han tractat alguna vegada en les seves obres temes relacionats amb el menjar.

VINYETES AL FRONT► Fins al 29 de maig. Dm-Dg de 10 a 20 h. Preu: 6 €Lloc: Museu Picasso. Montcada, 15-23.A partir de la sèrie de gravats Somni i mentida de Franco, realitzada l’any 1937, es mostra l’obra d’altres artistes compromesos política-ment. La mostra es clou amb una selecció d’aiguaforts de Goya, de temàtica bèl·lica.

DIUMENGES DE CIRC AL PICASSO► Diumenge 8 de maig a les 12 h. Entrada lliure. Reserves al 93 256 30 00.Lloc: Museu Picasso. Montcada, 15-23.El Circo Delicia presenta el seu espectacle de dansa-circ vertical, Ingràvids, especialment adreçat al públic familiar.

FEM REALISME(S)!► Del 8 d’abril al juliol. Lloc: Museu Nacional d’Art de Catalunya. Parc de Montjuïc s/nEspai pensat per a nens a partir de 7 anys. Tres tipus d’activitats al voltant de l’exposició Realisme(s).

28 IMATGES PER A ORQUESTRA► Divendres 6 de maig a les 21:00 h. Preu: a partir de 18 €.Lloc: Auditori de Barcelona. Lepant, 150.L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, dirigida per Emmanuel Krivine i amb Víctor Aviat a l’oboè, interpretarà una peça de Johann Strauss (l’obertura de “Die Fledermaus”), una altra de Richard Strauss (Concert per a oboè i orquestra), i una tercera de Claude Debussy (Images, pour orchestre).

REALISME(S). L’EMPRENTA DE COURBET

EL MISANTROP

► Fins al 10 de juliol. Dm-Ds de 10 a 19 h. Dg i festius de 10 a 14:30 h. Preu: 5,5 €. Lloc: Museu Nacional d’Art de Catalunya. Parc de Montjuïc s/n.Visites comentades tots els dissab-tes a les 11 h. (castellà) i a les 12:30 h. (català).A partir de l’obra de Gustave Courbet, el MNAC proposa una mirada al rea-lisme, des dels precursors del segle XVII fins a les empremtes d’aquest moviment en l’obra de Tàpies. A des-tacar el diàleg entre l’obra de Martí i Alsina i la de Courbet.

► Del 5 de maig al 19 de juny. Preu: de 14 a 33 €.Lloc: Teatre Nacional de Catalunya. Plaça de les Arts, 1El TNC revisita, de la mà de Georges Lavau-dant, aquest clàssic de Molière. Alceste, el seu protagonista, excel·leix entre tots els arquetips humans de la literatura universal.

LAS NUEVE VIDAS DE AL-QAEDA► Dijous 5 de maig.Lloc: Institut Europeu de la Mediterrània. Girona, 20.Taula rodona amb Jean-Pierre Filiu, politòleg i professor de l’Institut d’Estudis Polítics de Paris, autor del llibre “Las Nueve vidas de Al-Qaeda”. Es discutirà sobre la manca de protagonisme d’Al Qaeda en les darreres revoltes al món àrab i sobre l’ús que els règims autoritaris fan de l’amenaça terrorista.

25È ANIVERSARI DE L’ADHESIÓ D’ESPANYA A LA UE► Dijous 28 d’abril a les 19:30 h. Entrada lliure.Lloc: Sala d’Actes de l’Ateneu Barcelonès. Canuda, 6Joan Colom, ex eurodiputat català, exposarà la seva visió de l’encaix de Catalunya amb la Unió Europea.

habituals en aquests temps de consultes populars i altres ma-neres de fer volar coloms.Com pot haver-hi a la UE països com és ara Suècia, amb un creixement del 7,3%, i d’altres enfonsats en la crisi? Les previsions per a Espanya que feu el Comissari Almunia en 2009 són d’una precisió esfereïdora: creixement de l’atur si no es reforma el mercat laboral; crèdit a la baixa malgrat l’aixeta oberta del Banc Central Europeu; Sr. Ramon Tremosa (Ciu)

CONCERTS EXPOSICIONS

QUÈ FER AMB NENS?

CONFERÈNCIES

MANEL SALA

BANCO DE ESPAÑA

DAVID RUANO / TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

TEATRE

morositat espectacular per la transposició descafeïnada de la Directiva de la UE sobre el tema...És bàsic per a una economia tenir crèdit i confiança, i Cata-lunya, gràcies a la UE, n’està guanyant amb la creixent in-dependència d’Espanya... de la seva economia. El boicot per l’Estatut va acostar-nos a “Europa,” i la UE hi para esment quan defineix infra-estructures prioritàries com el Corredor Mediterrani, per

molt que el Ministre de Fo-ment viatgés a Catalunya per a “tapar-hi” la visita recent d’una delegació d’experts del Parlament Europeu.Deia Schumpeter que pro-grés econòmic, en societats capitalistes, vol dir gatzara. Recordem també, però, que com més por té el ca, més borda.Proper Dijous Europeu el dia 28 d’abril a les 19h30, amb el Sr. Joan Colom (PSC).

14 maig: Nit dels Museus / 18 de maig: Dia Internacional dels Museus

ATENEU BARCELONÈS

El Museu Nacional d’Art de Catalunya presenta la mostra ‘Realisme(s). L’empremta de Coubert’, que proposa un recor-regut pel realisme francès per tal de mostrar la seva influència en la pintura catalana del segle XIX, principalment en Ramon Martí i Alsina, el màxim representant del moviment realista al nostre país.

L’exposició, que es podrà veure fins el 10 de juliol, reuneix unes 80 obres, entre pintures, di-buixos, fotografies i gravats, que permeten acostar-se al moviment realista des d’un punt de vista estètic, iconogràfic i temàtic.

De Gustave Courbet (1819 –1877), es poden veure 17 de les seves pintures més emblemàti-ques, la gairebé totalitat de les quals s’exposaran per primera vegada a Espanya. Així mateix, de Ramon Martí i Alsina (1826-1894), es presenta un nombre semblant de peces. Un i altre van acompanyats d’altres pintors rea-listes francesos, com ara Carolus-Duran (1837-1917), Jean-Baptis-te-Camile Corot (1796-1875), o Jean François Millet (1814-1875), i catalans, com Benet Mercadé (1821-1897), Antoni Caba (1838-1907), Simó Gómez (1845-1880) o Pere Borrell del Caso (1835-1910).

Les obres dels artistes cata-lans, la majoria dels quals estan molt ben representats a les col-leccions del MNAC, permeten contextualitzar el moviment re-alista al nostre país, i comprovar l’efecte de contagi i l’estimulant influència que els realistes fran-

J. F. J.

11abril 2011barcelonacentral.cat SOCIETAT I CULTURA 11

El realisme de Courbet omple les sales del MNAC

cesos, i especialment Courbet, varen tenir a la pintura catalana de mitjan segle XIX, per altra part l’únic focus d’aquesta tendència a Espanya.

Cinc àmbits d’exposicióLa mostra, centrada en la figura, està articulada en cinc àmbits. El primer, ‘Miralls’, ofereix una mostra del gènere de l’autoretrat, que ocupa un lloc important a l’exposició atès l’interès que aquest tema va despertar entre els pintors realistes.

La segona de les propostes, ‘Presències’, mostra l’interès que els artistes realistes van mostrar per representar personatges del seu entorn. Courbet va representar en nombroses ocasions les seves germanes, mentre que els fills de Martí i Alsina van ser els models d’algunes de les seves pintures de la dècada de 1860. ‘Art vivent’ reprodueix la voluntat realista de plasmar els personatges i les escenes quotidianes tal com eren, sense concessions a la imaginació de l’artista.

D’altra banda, l’àmbit ‘Trans-gressions’ mostra com van ser els pintors realistes –i els fotògrafs- els primers que van gosar trans-gredir la tradició: el cos de la dona deixa de tenir les formes llises i ideals d’una deessa per incorporar tots aquells “accidents” que la fan de carn i ossos. Finalment, l’espai ‘Realismes’ ofereix una selecció de peces per reivindicar que el realisme és un corrent permanent-ment viu.

‘Realisme(s). L’empremta de Courbet’ inclou també una selec-ció de pintures i estampes del se-

El museu exhibeix per primera vegada a Espanya les obres més rellevants del pintor francès

EL MUSEU AMPLIA EL SEU FONS PERMANENT

ART INTERNACIONAL US PROPOSA...

Contemplar una obra de Miquel Torner (Castell de Santa Pau, La Garrotxa 1938), és endinsar-se en la fascinació pel color, pels ambients dels segles XIII al XVI. Es quedar frapat per marcades formes i textu-res que recorden al fauvisme, sense deixar de banda ni l’elegància ni el bon gust d’una pinzellada decidida i vehement, un profund i extens coneixement tècnic, però sobre tot temàtic, i per descomptat un vistós, joc cromàtic, intens, brillant i ric en matisos.

Admirador de Giotto, i coetanis italians, no ha deixat, però, de fer recerca constant dins l’abstracció.

Home de la Catalunya vella, culte i exquisit, sempre s’ha sentit atret per l’Edat Mitja, el Romànic del Pirineu i els gòtics primitius. Estudiant tant de l’Escola de Belles Arts Sant Jordi, com la San Fernando a Madrid, i posteriorment amb el muralista i gra-vador Richard Marlet, no s’ha resistit tampoc a l’encís dels noucentistes catalans, tot i que observant les seves obres, les referències a Velázquez són reconegudes. Artista entre passat i present, li preocupa tant o més l’ofici que el concepte. Pintor en clara ten-dència a l’alça en la seva cotització.

QUIJOTEMIQUEL TORNER DE SEMIR

Obra realitzada en tècnica mixta: pintura a l’oli, pols de marbre, macilla, paper i teles. Signat a l’angle inferior esquerraData: segona meitat del segle XX Mesures: 100x100cm

Estimació: 2.600 €Tancament subhasta: Dimecres 27

d’abril a les 19:00

www.artinternacional.com

MARTA TEIXIDÓSUBHASTES D’ART I JOIERIAwww.artinternacional.com

gle XVII, destinada a exemplificar l’ascendent que l’obra dels grans mestres barrocs va exercir sobre la pintura del segle XIX. Obres d’alguns dels grans mestres de l’època, com Velázquez, Murillo, Rembrandt o Ribera apareixen de manera intermitent al llarg de la mostra. I, per tal de suggerir que el realisme és un corrent viu que persisteix en el temps, la mostra es clou amb una selecció d’obres

d’Antoni Tàpies en diàleg amb els realistes que protagonitzen l’exposició.

La mostra coincideix amb la posada en marxa del servei de signoguies per a facilitar la visita al Museu a les persones sordes. El MNAC es converteix així en el primer museu a Espanya que ofereix aquest servei i ho fa en tres llengües de signes: català (LSC), espanyol (LSE) i internacional.

La política de noves adquisici-ons que el MNAC està duent a terme enforteix el fons del museu, a més de dotar-lo de major consistència en l’obra d’artistes catalans. Recent-ment, la institució ha incorpo-rat nou peces que completen el Retaule de Sant Miquel i de Sant Pere, de Jaume Cirera i Bernat Despuig, i el Retaule de Sant Miquel, de Joan Mates, un dels pintors cabdals del gò-tic internacional a Catalunya. Les peces han estat comprades pel Ministeri de Cultura, a proposta del MNAC, per 600.000 euros.

Una altra adquisició de relleu és l’oli Bous (cavalls morts), que l’artista català Ramon Casas va pintar l’any 1886. El quadre, pel qual el museu va pagar 410.000 euros, pertany a una època de joventut de Casas que no estava representada a la col-lecció del museu.

En aquesta línia d’adqui-sicions, l’any 2010 el museu va incorporar una pintura de Marià Fortuny per la que va pagar 300.000 euros. L’oli, de 1870, és un retrat de Carmen Bastián, una gitana que vivia a Granada, i té un potent contingut eròtic. Aquesta obra formava part del treball més personal de l’autor, sense voluntat comercial.

Fugint de la Crítica, I, pintat per Pere Borrell l’any 1874, ha esdevingut la imatge de l’exposició.

BANCO DE ESPAÑA

abril 2011barcelonacentral.catSOCIETAT I CULTURA12

El consistori de Barcelona ha organitzat diversos actes de re-coneixement a Agustí Centelles (1909-1985), considerat un dels pioners del fotoperiodisme modern a Europa. L’Ajuntament refà així els ponts amb la família Centelles després de la polèmica decisió dels fills del fotògraf de vendre l’arxiu del fotògraf al Ministeri de Cultura, en lloc de la Generalitat. En aquest sentit, la Fundació Vila Casas ha signat un acord amb els fills de Centelles per adquirir 145 imatges del fotoperiodista, que es dipositaran a l’Arxiu Fotogràfic de

La Pedrera analitza les relacions entre l’art i el menjar a la nova exposició que ofereix l’Obra Social Catalunya Caixa. Salva-dor Dalí, Pablo Picasso, Miquel Barceló o Richard Hamilton, entre molts altres artistes, han

Presenten l’avantprojecte del futur Museu del Disseny

Barcelona ret homenatge al fotoperiodista Agustí Centelles

‘L’art de menjar’, a la Pedrera

L’avantprojecte del Museu del Disseny de Barcelona, que estarà ubicat a la Plaça de les Glòries, ha estat presentat a di-rectors de museus, gestors cul-turals, arquitectes, dissenyadors i representants del món cultural de Barcelona. El futur espai

REDACCIÓ

REDACCIÓ

REDACCIÓ

Barcelona. Fotògrafs i especialistes van

participar en un acte el passat 13 d’abril, al Saló de Cent, en el qual van retre homenatge al fotògraf i van glossar la importància de la mirada d’Agustí Centelles per explicar la Guerra Civil espanyo-la, tant a Barcelona com al front d’Aragó o als camps de refugiats a França. L’homenatge coincideix amb altres iniciatives municipals destinades a preservar la memòria del fotògraf: s’ha posat el seu nom a una biblioteca al carrer del Comte d’Urgell, i també s’ha col·locat una placa commemorativa al la façana del taller que tenia a Sant Gervasi.

tractat alguna vegada en les seves obres temes relacionats amb el menjar. El diàleg que s’ha establert al llarg del temps entre l’art i la gastronomia és el fil conductor de l’exposició ‘L’art del menjar’, que es podrà visitar fins el proper 26 de juny a La Pedrera.

AJUNTAMENT DE BARCELONA

dedicat al disseny tindrà forma de martell, i una part important de les seves dependències s’ai-xecarà, en voladís, per sobre de l’actual anell circulatori de la plaça.

L’espai dissenyat pel re-conegut equip d’arquitectes integrat per Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay

acollirà el món del disseny des de tots els àmbits -el gràfic, l’industrial, el tèxtil, etc.-, així com les col·leccions dels actu-als museus de les Arts Decora-tives, de la Indumentària i de les Arts Gràfiques. La direcció del projecte museogràfic serà responsabilitat de Jordi Pardo, ex gerent del CCCB.

abril 2011barcelonacentral.cat SOCIETAT I CULTURA

El Museu Blau canvia de seu i ocuparà un dels espais més emblemàtics del Parc del Fò-rum, l’interior de l’edifici tri-angular dels arquitectes Herzog i De Meuron. Ells mateixos han realitzat el disseny muse-ogràfic i l’adaptació dels es-pais de la nova seu del Museu.

El Museu Blau proposa una descoberta de la natura i del mar a través d’un laboratori de botà-nica, un petit jardí mediterrani, tallers, i exposicions canviants. A més, es pot veure l’exposi-ció permanent ‘Planeta Vida’, que ocupa 3.000 m2 dels 9.000 amb que compta el nou centre./Redacció

La galeria d’art A-34 ofereix des del mes d’abril una exposició que conjuga l’obra de quatre artistes plàstics: l’escultor basc Eduardo Chillida, el pintor i gravador canari Manolo Millares, el pin-tor i escriptor aragonès Antonio Saura, i l’escultor i pintor català Antoni Tàpies. Una proposta eclèctica per repassar a Barce-lona una part recent del postmo-dernisme plàstic espanyol. A-34, especialitzada en el suport paper, desenvolupa les seves propostes des de fa cinc anys al cor de Bar-celona (Aribau, 34). /Redacció

El Museu Picasso fa un recorregut per la Guerra Civil amb ‘Vinyetes al front’

Chillida, Millares, Saura i Tàpies, a l’A-34

El Museu Blau aterra al Fòrum

El Museu Etnològic rep 2.000 peces de la Col·lecció FolchL’Ajuntament de Barcelona i Stella Folch han signat un con-veni de col·laboració pel qual el Museu Etnològic de Barcelona exposarà una selecció de les més de 2.000 peces de la Col·lecció Folch durant un període de 20 anys. El Museu serà reformat i ampliat per poder acollir la col·lecció, sent el pressupost d’aquestes obres d’adequació de 2 milions d’euros. Es preveu que la col·lecció Folch es pugui visitar a l’Etnològic a partir de la tardor del 2012. /Redacció

Els gravats Somni i mentida de Franco introdueixen un recorregut per les vinyetes i el cartellisme que es van produir en el marc de la Guerra Civil

Els gravats de la sèrie Somni i men-tida de Franco (Picasso, 1937) són la base d’aquesta exposició que es completa amb pintures, cartells, foto-grafies, llibres i revistes, entre altres materials, per comprendre de manera més àmplia el context d’aquests gra-vats, precursors del Guernica. L’obra del pintor malagueny, que va realitzar per col·laborar amb la República l’any 1937, és el punt de partida d’un recorregut per les vinyetes i el cartellisme que es van produir en el marc de la Guerra Civil.

L’exposició, titulada ‘Vinyetes al front’ i que es podrà visitar fins el 29 de maig, analitza i presenta un diàleg fluid entre els elements icono-gràfics que componen les 18 vinyetes de Somni i Mentida de Franco i el llenguatge gràfic i visual present en la producció d’altres artistes. Estem en el context de la propaganda de guerra, que no només es centrava en l’estampació de cartells, sinó també en la confecció d’auques, “pasquins”, il·lustracions i acudits

J. F. J. per a la premsa. Després d’analitzar la significati-

va aportació de Picasso, l’exposició es submergeix en “l’Exèrcit de l’art”, tal i com el poeta Maiakovski va denominar a tots els que van transfor-mar el llenguatge de la propaganda i la sàtira política a Espanya: caricatu-ristes, pintors, cartellistes i grafistes com George Grosz, John Heartfield, Lluís Bagaria, Maurici Amster, Josep Renau, Manuel Monleón, Mariano Rawicz, Helios Gómez i Luis Seoane, entre d’altres.

Sense perdre de vista les vinye-tes de Picasso, el recorregut dedica l’últim àmbit als “Desastres de la guerra”, i presenta algunes obres de Francisco de Goya de títol homònim, però també impactants fotografies d’Agustí Centelles i de Josep Maria Segarra.

Vinyetes al front és la primera col·laboració entre el Museu Picas-so de Barcelona i el Museu Picasso de Màlaga, tot i que quan la mostra viatgi a la ciutat andalusa es revisarà per posar l’accent en les qüestions malaguenyes. IVAM. INSTITUT VALENCIÀ D’ART MODERN

Fem estalvi!

Som a l’any 2011 i em sembla increïble que encara haguem de difondre i educar per a l’estalvi d’aigua i d’energia, ja sigui d’electricitat, de gas, de gasoil, etc. No fa tant de temps que érem en plena crisi de sequera. Tots aquells mesos sense ploure van assecar els pantans i els rius. L’amenaça de quedar-nos sen-se aigua feia que una despesa

inútil es convertís en exemple de malbaratament i d’insolidaritat. Difondre les conductes d’estalvi d’aigua es va posar en boca de tots, com la de dutxar-se amb una galleda que s’omplia amb l’aigua que no sortia ca-lenta i que després s’utilitzava per a altres usos. Finalment la pluja va arribar. A més a més, no va ploure a bots i barrals, sinó que va ploure de manera moderada i continuada a les capçaleres dels rius. Una pluja que no va fer mal i que ens va omplir els embassaments. Fi de la sequera.Pel que fa a la sequera energè-

tica, ja fa anys que dura. I tant és així, que tot i que sembli una paradoxa, en les factures de la llum hi ha missatges que ens ensenyen a estalviar electricitat. És a dir, que la mateixa empresa que ens ven l’electricitat difon els missatges de com gastar-ne menys. El món al revés, oi?És d’ingenus pensar que la se-quera va ser útil perquè ens va educar en la cultura de l’estalvi, perquè estalviar fa de pobre. Fi de la sequera i fi de les conductes d’estalvi d’aigua? La resposta és sí. També va suposar la pèrdua d’una oportunitat: la cultura de l’estalvi d’aigua no va ser

valorada com a comportament desitjable del ciutadà sempre.L’actual crisi econòmica s’as-sembla a la crisi de sequera. En l’àmbit energètic ens trobem cada vegada més consultes per estalviar o per controlar la despesa d’energia. Això sí, estalviar energia per estalviar diners, i no per motius ecològics. Tant se val, em tornaré a posar el vestit d’ingenu i sense cap mena d’esperança que aquests missatges calin en la nostra con-ducta futura, educaré i ajudaré a implantar mesures per a l’estalvi d’energia.Si us plau, FemEstalvi!

IPAE - Arquitectes Enginyerswww.ipae.es

TON FUMADÓ ABAD

13

Arrel de la realització per part del Mi-nisteri de Foment d’un estudi sobre les obres del Corredor Ferroviari Mediter-rani, l’associació FERRMED va eme-tre el passat 18 d’abril un comunicat valorant aquest estudi i l’estat general de les obres del Corredor. La conclusió a la qual van arribar els membres de FERRMED és que el Ministeri només ha programat aquelles actuacions que formen part de les línies ferroviàries radials amb origen a Madrid. FERR-MED demana, en conseqüència, que el Ministeri faci públic un calendari per la realització de les obres encara no contemplades.

Dels 51.300 milions d’euros que el ministre de Foment, José Blanco, va anunciar que s’invertirien, només 20.000 corresponen a infraestructures no radials i, precisament, són les que no tenen un calendari d’execució definit. La connexió de les noves línies de tren amb els aeroports i els ports mediter-ranis és una altra de les actuacions no programades que FERRMED conside-ra necessària.

Integrada per 150 entitats europees de diversos sectors, l’associació FERR-MED defensa des de la seva fundació l’any 2004, que es construeixi l’eix ferroviari Escandinàvia-Rin-Rhone-Mediterrani Occidental, del qual és una peça clau el Corredor Ferroviari Medi-terrani espanyol. FERRMED, amb seu a Brusel·les, opera com una associació sense afany de lucre i desenvolupa les seves activitats de divulgació a tots els països europeus per on discorreria l’eix ferroviari.

La posada en servei de l’eix ferrovi-ari generaria importants beneficis eco-nòmics i mediambientals a les regions

FERRMED reclama un calendari pel Corredor Mediterrani

El passat mes de gener, l’Obser-vatori d’Infraestructures i Medi Ambient del Cercle d’Economia va publicar un document recoma-nant una política d’infraestructures adaptada a la situació financera actual i sostenible en el temps. El proper 28 d’abril alguns membres de l’Observatori com ara Germà Bel, Pilar de Torres i Àngel Simon participaran en un acte públic a favor d’aquesta nova política d’in-fraestructures. /Redacció

El Cercle d’Economia, a favor d’infraestructures sostenibles

Suprimit l’impost sobre la transmissió del sacrifici

Hi ha vegades que els debats sobre qüestions accessòries fan perdre de vista quin és l’element clau. Un cop la Generalitat ha acordat una nova reforma de l’Impost de Successions que, a efectes pràc-tics, el suprimeix quan els béns es transmeten dins del nucli familiar més pròxim, s’han obert tota una sèrie de debats sobre una bona pila de qüestions: s’han de complir les promeses electorals sempre o només quan les circumstàncies ho permeten? Es pot tirar endavant la supressió d’un impost en un mo-ment de crisi? Afavoreix aquesta reforma el conjunt de la ciutadania

La filial de FCC dedicada a la gestió de residus al Regne Unit, Waste Recycling Group (WRG), ha obtingut el permís d’obres per construir dos aerogeneradors a un abocador de Carnaby (East Yorks-hire). La divisió d’energia de FCC té projectes en desenvolupament al Regne Unit que sumen 100 MW de potència instal·lada. /Redacció

La Junta General Ordinària d’Ac-cionistes, reunida a Barcelona el 14 d’abril, va aprovar un lleuger increment del dividend correspo-nent als resultats de l’any 2010. El pagament als accionistes, de 0,80 € per acció, representarà un pay out del 61,4% i, per primera vegada, es podrà cobrar en accions o en metàl-lic. /Redacció

En el marc de les obres d’ampli-ació de l’autopista AP-7, un dels principals eixos viaris que passen per Barcelona, Abertis ha decidit suprimir les barreres troncals de peatge que es trobaven al sud de Barcelona. Amb aquesta operació, que ha suposat la remodelació d’onze enllaços, es completa el projecte d’ampliació a tres carrils de l’AP-7. /Redacció

G.G.

abril 2011barcelonacentral.catECONOMIA14

De Barcelona a València sense parar a cap peatge

Primer parc eòlic de FCC al Regne Unit

Gas Natural millora el seu dividend

o només els més benestants?Cadascun d’aquests debats dóna per molt. Només cal repassar els diaris d’aquests últims dies per adonar-se’n. El més important, però, entenc que és la decisió ma-teixa de suprimir (amb reserves) un impost amb el qual la major part de la ciutadania feia temps que no estava d’acord. D’una banda, per-què sempre hi havia el sentiment de greuge comparatiu amb altres autonomies on l’impacte d’aquest impost era mínim o pràcticament nul. I de l’altra, perquè es conside-rava una mena de penalització al legítim esforç que qualsevol pare fa per qualsevol fill, amb la volun-tat d’ajudar a què el futur d’aquest fill sigui el millor possible.Hi ha qui afirma que com que una

per les quals passaria, que són algunes de les majors concentracions industrials i logístiques d’Europa. Des del punt de vista dels ports mediterranis, com Barcelona, l’eix ferroviari proposat per FERRMED ajudaria a equilibrar l’entra-da de mercaderies a Europa, que ara es

FERRMED

herència no és fruit de l’esforç per-sonal de qui la rep, caldria tributar pel fet de rebre-la. Tanmateix, em sembla que la visió ha de ser més global: el fet impositiu ha de valorar què ha fet tota la família. Així, l’herència que jo rebi serà fruit de l’esforç (i el sacrifici) dels meus pares, que ja van tributar per aquests béns a través de tota mena d’impostos haguts i per haver (IRPF, IVA, ITP...). De la mateixa manera, dependrà de la meva capacitat d’esforç i sacrifici l’herència que rebin els meus fills, a qui vull veure com els destinataris íntegres de tot plegat.Pel que fa a la resta de debats accessoris, crec que no cal discutir gaire sobre les promeses electorals (s’han de complir) ni tampoc sobre

la idoneïtat de la mesura en aquest moment (els ingressos actuals per aquest impost ja no eren significa-tius). Finalment, sí que s’ha de dir que, tenint en compte la reforma anterior, la gran majoria dels cata-lans ja estàvem en una situació fis-cal òptima respecte a aquest tribut i, certament, els grans beneficiats seran ara els grans patrimonis. Però no em sembla motiu suficient per a no considerar que la reforma era necessària. És una qüestió de con-ceptes i no de cognoms. Entenc que cap família ha d’estar subjecte a aquest impost, amb independència del volum del seu patrimoni, perquè la realitat que hi ha al darrera és exactament la mateixa: la transmis-sió de l’esforç i el sacrifici dels pares a benefici de llurs fills.

Advocat de Foro Legalavc@forolegal-abogados.com

ANTONIO VALMAÑA CABANES

Suprimit l’impost sobre la transmissió del sacrifici

Aquest mapa mostra la importància de l’eix ferroviari proposat per FERRMED, que serviria a la pràctica totalitat dels grans ports europeus i de les regions més industrialitzades.

ABERTIS

concentra als grans ports del nord.

Una delegació de les institucions europees va visitar BarcelonaEntre el 16 i el 18 de març, una delegació de les institucions europees encapçalada per 13 eurodiputats va visitar Barcelona

i la zona fronterera entre Perpinyà i Fi-gueres. Ramon Tremosa, eurodiputat de CiU i membre de la delegació, va valorar molt positivament aquesta visita perquè s’ha produït poques setmanes abans que la Comissió Europea confeccioni el llis-tat final d’eixos ferroviaris prioritaris.

Les principals borses interna-cionals han tancat el primer trimestre de l’any amb pujades generalitzades malgrat els dubtes que han anat generant als mercats diferents situacions d’incertesa com les tensions geopolítiques a l’Orient Mitjà, amb la conseqüent escalada del preu del cru, el rescat de Portugal o el terratrèmol del Japó amb la posterior amenaça nuclear al país. Tot i que aquest context ha generat sessions de notable volatilitat, sobretot a principis de març, noves senyals de recuperació econòmica global s’han convertit en un catalitzador suficientment potent per deixar en segon pla els factors més ne-gatius d’aquest primer trimestre de l’any.

Tot i això, la recent pujada de

La borsa després de la pujada de tipus del BCE

Gestora d’Agenbolsainfo@agenbolsa.com

PAULA HAUSMANN tipus del BCE i la insistència en els darrers discursos econòmics que ha arribat l’hora de retirar els estímuls per part de la Fed, que han servit durant aquests darrers anys per apuntalar l’economia, han començat a generar dubtes entre els inversors sobre les conseqüències que tot això pugui tenir sobre l’economia i també sobre els mercats financers.

Les mesures implementades durant els darrers anys per esta-bilitzar l’economia global han generat una injecció important de liquiditat al sistema, i les conse-qüències comencen a notar-se. Les primeres pressions inflacionistes, amb moltes matèries primeres en màxims històrics, es converteixen en l’actualitat en la principal ame-naça pels mercats. De la mateixa manera que els senyals de recu-peració econòmica global a través de referències macroeconòmiques i empresarials s’han consolidat

abril 2011barcelonacentral.cat ECONOMIA 15

EL TERMÒMETREdel 21/03 al 21/04

com el principal catalitzador per les borses durant aquests darrers trimestres, la normalització de les mesures en política monetària podrien generar incertesa durant els propers mesos.

Si les tensions inflacionistes es confirmen també en els pro-pers trimestres, tant el BCE com la Fed hauran d’encarir el preu del diner per mantenir la inflació sota control. Aquestes mesures podrien incrementar la volatilitat als mercats, penalitzant les borses puntualment. Tot i això, aquestes mesures ajudaran també a evitar riscos que podrien tenir conse-qüències molt severes als mercats financers. Per això, no serà es-trany que l’euribor mantingui la seva tendència ascendent durant els propers mesos, de la mateixa manera que una pujada de tipus per part de la Fed podria també beneficiar una recuperació del dòlar, després que durant aquestes

darreres setmanes hagi caigut sig-nificativament respecte a monedes com l’euro per les expectatives de pujades de tipus abans del que s’espera a la Zona Euro.

Per tant, tot i que la norma-lització dels tipus alenteixi la recuperació econòmica en veu-re’s perjudicades xifres com el consum i la inversió, les mesures són necessàries per donar estabi-litat a uns mercats financers que correrien un major risc en el cas que els organismes internacionals perdessin el control de la inflació. Per això, la volatilitat pot tornar a les borses a mesura que es con-firmi aquesta normalització del preu del diner però amb aquesta s’anirà refermant la recuperació econòmica global a la vegada que es redueixen els riscos actuals, podent els inversors aprofitar cor-reccions puntuals als mercats per prendre posicions a mig termini a preus atractius.

ESTRATÈGIA D’INVERSIÓ AMB ETF’S

El context econòmic previst pels propers mesos, amb una tendència a la normalització dels tipus d’interès davant la previsió que les tensions inflacionistes continuïn sent una realitat, ens duu a pensar en sectors que puguin afron-tar millor les conseqüències econòmiques i financeres que provocarà aquest context. Esperem un panorama bor-sari amb fortes oscil·lacions provocades, justament, per notícies referents al control dels preus i a les posteriors decisions referents a la polí-

tica monetària. Per això, una persona amb un perfil inver-sor moderat i amb un horitzó temporal de mig termini, po-dria construir una cartera de Renda Variable diversificada i equilibrada amb un ETF amb les principals accions d’Euro-pa escollides per fonamentals, d’entre les que destaquen empreses com Bayer, Daimler, Sap, Unilever... i altres. També seria possible incloure a la mateixa cistella un ETF amb les 50 accions principals del món del sector aigua, que a més de consolidar-se com un

sector defensiu i amb bones perspectives de creixement, paga un dividend atractiu que ajudarà a millorar la rendibilitat de la cartera. Po-dem afegir també a aquesta cartera, un ETF dels EUA en que hi figurin les principals empreses de béns de consum, preferentment alimentació i begudes, companyies també exportadores, els resultats de les quals haurien de millorar degut a la recent debilitat del bitllet verd. Si el client desit-gés assumir una mica més de risc, podria completar la seva

cartera amb, per exemple, un ETF del sector tecnològic global, on hi figuressin Ap-ple, Intel, Microsoft, Google o Samsung com a accions més representatives; o bé, amb un ETF de països emergents amb, per exemple, les 50 empreses més importants de la Xina i del Brasil. Per tant, hi ha moltes estratègies possibles que poden realitzar-se, creant carteres per a qualsevol perfil d’inversor, completes, diver-sificades i equilibrades, amb l’agilitat i la flexibilitat que els ETF ens proporcionen.

AV. DIAGONAL 453 BIS 6ª PLANTA08036 BARCELONATEF. 93 270 25 35www.agenbolsa.com

CORREU ELECTRÒNIC: info@agenbolsa.com

Ibex 35

10.584,10+0,09 % mensual+7,35 % any 2011

Dow Jones

12.505,99+3,90 % mensual+8,02 % any 2011

Or

1505,05+5,57 % mensual+7,12 % anual

Petroli

123,77+7,86 % mensual+33,43 % any 2011

€ / $

1,4552+2,36 % mensual+8,72 % anual

Eurostoxx 50

2.936,30+2,64 % mensual+5,14 % any 2011