012 la descolonització
TRANSCRIPT
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 12
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
INTERNETINTERNET
PER COMENÇARPER COMENÇAR
SÍNTESI
MAPA DE LA UNITAT
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 12
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Per començar
La veu de Gandhi
PASSA AL WEB
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 12
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Mapa de la unitat
LA DESCOLONITZACIÓ
LA DESCOLONITZACIÓ A L’ÀSIA
EL TERCER MÓN
L’ORIENT MITJÀPRESENTACIÓ GENERAL
LA PENÍNSULA DE L’HINDUSTAN
INDOXINA
INDONÈSIA
LA DESCOLONITZACIÓ A L’ÀFRICA
MAPES
LA GUERRA DELS SIS DIES
LA SIGNATURA DELS ACORDS DE PAU
SITUACIÓ
ELS PAÏSOS NO ALINEATS
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 12
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Enllaços d’interès
La veu de Gandhi La guerra dels Sis Dies
PASSA AL WEBPASSA AL WEB
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 12
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Presentació general
Línia del temps La descolonització en el món
La influència dels valors occidentals
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXTPASSA AL TEXTAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 12
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Línia del temps
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 12
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El procés de descolonització en el món
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 12
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: La influència dels valors occidentals en la descolonització
La influència dels valors occidentals en la descolonització
Occident ha exercit, en un altre aspecte, una gran influència [en la descolonització]: ha mostrat amb el seu exemple que la pobresa no és el resultat de la voluntat divina, sinó de la ineficàcia tècnica; ha creat universitats i ha difós un ensenyament que tot sovint mostra als súbdits la grandesa i la glòria del seu passat, alhora que els dóna les nocions de llibertat, progrés i igualtat.
Tots els caps d’aquests moviment han estat formats per les nacions conquerides: Djinnah, el cap de la Lliga musulmana; Nehru, el cap del Partit del Congrés; Sukarno, a Indonèsia; Dato Onn Bin Jaafar, a Malàisia; Nkrumah, a Costa d’Or; Burguiba o Ferhat Abbas, a Tunísia i Algèria...
M. CROUZET, Història general de les civilitzacions, 1982
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 12
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La península de l’Hindustan
Partició de la península de l’Hindustan Gandhi
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 12
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Partició de la península
de l’Hindustan
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 12
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Gandhi
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 12
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Indoxina
Indoxina
Ho Chi Minh
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEPASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 12
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: Indoxina
Indoxina
A Indoxina pot ser que ens trobem en vigílies d’autèntiques operacions de guerra. El govern francès només té avui dues opcions. O usar la força militar o restablir l’amistat i la confiança. [...] Només hi ha un mitjà, un de sol, per preservar a Indoxina el prestigi de la nostra civilització, la nostra influència política i espiritual, així com els nostres interessos materials que són legítims: és l’acord sincer sobre la base de la independència. [...] La decisió no l’han de prendre les autoritats militars ni els colons civils d’Indoxina, sinó el govern que té la seu a París.
Comentaris de Léon BLUM, líder socialista, davant una crida de Ho Chi Minh a l’opinió pública francesa, publicat a Le Populaire, 9 de desembre de 1946
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 12
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Ho Chi Minh
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 12
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Ahmed Sukarno
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 12
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La descolonització de l’Àfrica
Mapa Lumumba Les colònies espanyoles a l’Àfrica en el segle XX
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 12
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Mapa de la descolonització de l’Àfrica
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 12
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Patrice Lumumba
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 12
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Les colònies espanyoles a l’Àfrica en el segle XX
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 12
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Mapes
Palestina el 1920 Les dues primeres guerres araboisraelianes
L’expansió israeliana entre el 1967 i el 1993
Els acords de pau dels anys noranta
La reocupació israeliana el 2002
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 12
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Palestina el 1920
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 12
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Les dues primeres guerres araboisraelianes
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 12
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
L’expansió israeliana entre el 1967 i el 1993
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 12
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Israel i Palestina després dels acords de pau dels anys noranta
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 12
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La reocupació israeliana el 2002
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 12
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La guerra dels Sis Dies
La guerra dels Sis Dies
PASSA AL WEB
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 12
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La signatura dels acords de pau
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 12
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El Tercer Món
El neocolonialisme Caricatura del Tercer Món
L’Índex de Desenvolupament Humà
Progressos en els països en desenvolupament
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 12
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Esquema del neocolonialisme
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 12
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Caricatura: el Tercer Món entre els dos blocs
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 12
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Els països del món segons l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH)
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 12
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Indicadors del progrés en els països en desenvolupament
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 12
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El Moviment de Països No Alineats
La conferència de Bandung
Estats a la conferència de Bandung
La conferència de Belgrad
Estats a la conferència d’Alger
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEPASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 12
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: La conferència de Bandung
29 països afroasiàtics debaten sobre el colonialisme a la conferència de Bandung
La conferència afroasiàtica ha adoptat, per unanimitat a la sessió final, el text d’un comunicat en el qual, després de denunciar el «colonialisme», com també «la subjugació, el domini i l’explotació» –allò que per a les delegacions anticomunistes vol dir «colonialisme comunista»– s’hi denuncia la segregació i la discriminació racials i s’insta França a concedir la independència dels seus territoris nord-africans; als Països Baixos que reprenguin amb Indonèsia les negociacions sobre el futur de la Nova Guinea Occidental, que la conferència sosté que pertany a Indonèsia; i a la Gran Bretanya que cedeixi a les pretensions del Iemen sobre Aden. Pel que fa a Palestina, demana que engegui les resolucions de les Nacions Unides [...].
La conferència afroasiàtica –diu el comunicat– declara el seu ple suport als principis fonamentals dels drets humans tal com els especifica la Carta de les Nacions Unides, i pren nota de la Declaració Universal dels Drets Humans com a patró comú de consecució per a tots els pobles i nacions: la conferència dóna suport plenament al principi d’autodeterminació dels pobles i nacions, en la forma que fixa la Carta de les Nacions Unides, i pren nota de la resolució de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles i nacions a l’autodeterminació i el ple gaudi de tots els drets humans fonamentals.
Diari Pueblo, Madrid, 25 d’abril de 1995
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 12
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Estats presents a la conferència de Bandung
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 12
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: La conferència de Belgrad
La conferència de Belgrad
Conferència de països neutralistes convocada el 1961 per Iugoslàvia i Egipte, en la qual participaren 25 països. La conferència acordà unes resolucions anticolonialistes, demanà el desarmament, la prohibició de les armes nuclears i l’ingrés de la Xina Popular a l’ONU.Hi van participar Afganistan, Algèria, Birmània, Cambodja, Ceilan, Congo, Cuba, Xipre, Etiòpia, Ghana, Guinea, Índia, Indonèsia, Iraq, Líban, Mali, Marroc, Nepal, Aràbia Saudita, Somàlia, Sudan, Tunísia, República Àrab Unida, Iemen, Iugoslàvia, i els països següents representats per observadors: Bolívia, Brasil i Equador.
Gran Enciclopèdia Catalana
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 12
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Els estats presents a la conferència d’Alger
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 12
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Síntesi
Amb el nom de descolonització definim el procés d’independència dels territoris que van estar dominats pels grans imperis europeus. Els imperis colonials es van fragmentar en desenes de nous països a l’Àfrica, l’Àsia i Oceania, i es va crear un mapa del món molt semblant
a l’actual.
La descolonització de l’Àsia es va produir a partir del 1945, va seguir diferents models i va donar pas a estats molt heterogenis.
La causa independentista a l’Àfrica va ser més llarga i complicada, ja que va estar esquitxada per guerres sagnants, tan internes com externes. Si el 1945 només Egipte,
la Unió Sud-africana (des del 1961 República de Sud-àfrica), Libèria i Etiòpia eren nacions sobiranes, quaranta anys després tots els països ja eren independents.
La descolonització està a l’origen d’alguns conflictes actuals. D’aquests, probablementel que es viu al Pròxim Orient és el que ha tingut uns efectes més profunds i
duradors.
Bona part dels nous estats (juntament amb la majoria dels països llatinoamericans) van passar a formar el que es va anomenar Tercer Món. Un espai que no pertanyia
ni al món comunista ni al capitalista i que es va caracteritzar per la inestabilitat política
i el subdesenvolupament.