La Justícia anul·la l’ampliació del Parc Serralada Litoral

L’Arxiu Comarcal del Maresme acollirà l’Arxiu Municipal d’Alella

alella Núm. 348Juny-juliol2017 any 573,50 €

Restauren el retaule de Bartolomé Bermejo conegut com ‘La Pietat Desplà’Article de l’historiador Joaquim Graupera

Entrevista amb Esteve Garcia-Ossorio, regidor del PDeCAT

2

NOU TREN DE RENTAT, MÉS SUAU I MÉS EFICIENT!

3

Diversitat d’articles

Una vegada més ens adrecem a vosaltres, apreciats lectors, per presentar-vos un nou número de la revista Alella. En primer lloc, a l’entrevista amb el regidor, podreu llegir la que hem fet a Esteve Garcia-Ossorio. Estem contents, ja que, a més de poder conèixer de més a prop al representant del PdCAT al nostre ajuntament i assabentar-nos de les seves percepcions com a regidor de l’oposició, també ens serveix per normalitzar la rela-ció amb ell mateix i el seu partit. Teníem ganes de que fos així, ens agrada tenir bona relació amb tothom, i sobretot amb els diferents representants polítics.

Destacarem també el complet article que ens brinda Àlex Asensio referent a les novetats sobre l’ampliació del PEIN. Un assumpte que s’arrossega de fa tants anys i que per la seva complexitat es fa difícil d’explicar. Quan l’Àlex Asensio aborda aquests temes es quan ens adonem de la seva perícia en fer-nos entenedors temes tan enrevessats i amb tantes ramificacions.

Finalment ens plau presentar-vos l’article divulgatiu sobre la restauració del quadre conegut com La Pietat Desplà. Per fer-nos conèixer les particularitats d’aquesta obra hem pogut comptar amb un col·laborador de luxe, Joaquim Graupera, historiador medievalista, expert en temes maresmencs. Lluís Desplà, de la família dels Senyors de la Casa d’Alella, va ser un dels personat-ges més influents de la seva època. Ardiaca Major de la catedral de Barcelona, rector de diverses parròquies, entre d’altres la d’Alella, va ser també President de la Generalitat de Catalunya.

Desplà va remodelar la coneguda des d’aleshores com a Casa de l’Ardiaca. Precisament per a la seva capella particular, Lluís Desplà va encarregar a un dels pintors més reconeguts de la seva època, Bartolomé Bermejo que pintés aquest quadre. Mercès al mecenatge del Banc Sabadell, ara s’ha restaurat aquesta pintura que torna a lluir amb tot el seu esplendor a la Sala Capitular de la Catedral de Barcelona. Val la pena retre visita a aquest espai; a més de La Pietat Desplà es pot gaudir d’altres pintures i retaules i en el sòl de la sala podrem contemplar la tomba de Desplà, una llosa sepulcral del segle XVI, esculpida en relleu amb la figura del prohom.

A la portada d’aquest número reproduïm el detall de la figura de Lluís Desplà que forma part de la pintura de Berme-jo. Aquesta cara segur que no us resulta estranya a la majoria d’alellencs, doncs la mateixa és la que inspirà a Isidre Oliveras quan esculpí la escultura commemorativa de Lluís Desplà que actualment podem contemplar sota el campanar de l’església, darrera l’absis.

Per diferents motius us hem destacat tres dels continguts d’aquest número, però n’hi ha força més, tants com perquè cada lector hi pugui trobar aquell que li sigui plaent per al seu gust.

I ja per acomiadar-nos, i com es de rigor en el número que surt a finals de juliol, no ens queda sinó desitjar-vos una feliç Festa Major, un bon mes d’agost, unes profitoses vacances si us en corresponen, i una encara més feliç retrobada amb amics, familiars i veïns allà per la Festa de la Verema. Aquest any ens espera uns mesos de setembre i octubre ben moguts. Esperem que tot sigui a fi de bé i es compleixin els anhels col·lectius!

Ramon RuizDirector

PRIMERA PLANA

EDITORIAL01 Coberta Detall del rostre de Lluís Desplà, que apareix al retaule La Pietat que ell mateix va encarregar a Bartolomé Bermejo. Foto: Museu de la Catedral de Barcelona. © Xavier Sivecas

05 Cartes al director

07 Del poble

11 Actualitat• Entrevista a Esteve Garcia-

Ossorio, regidor del Partit Demòcrata de Catalunya.

• La Justícia anul·la l’ampliació del Parc Serralada Litoral.

• Adéu (provisional) a l’Arxiu Municipal d’Alella i el seu fons històric.

• Jordi Prat conversa amb Ramon Barnils

• L’ADF d’Alella: Voluntariat i solidaritat per mantenir vius els boscos.

27 Què fà...• Victòria Molina?

28 Cultura• Conversem amb Elisabet

Vilaró Gea, directora del Festival d’Estiu d’Alella.

• La Pietat Desplà.

• Entrevista amb Rosa Toran, autora del llibre ‘Història

contemporània del Masnou’.

• EL SILENCI ÉS Creativitat en la quietud sonora, introspeccions compartides del 9 de juny al 2 de juliol a Can Manyé.

• La Catalunya vitivinícola avui: redescobrint la seva identitat.

• Els dinars de la Petita Moncloa.

43 Personatge• Mark Ullod. Actor, bateria,

artista.

44 Vitivinícoles• Ubaldo Puche.

46 Arrels• Jaume Molas i Buxó, un

pagès a la maleïda Batalla de l’Ebre.

49 Solidaris• La feminització de la

pobresa.

51 Magazín

60 Esports• Max Serra, campió de

Catalunya de trial en bicicleta.

• Breus.

4

5

CARTES

alellaRevista independent d’informació local

EditaASSOCIACIÓ CULTURAL REVISTA ALELLAEduard Serra i Güell, 2 08328 Alellarevista.alella@gmail.comwww.revistaalella.cat

Director Ramon Ruiz Bruy

Sots-director Eudald Serra

Redactor en cap Òscar Pallarès

Redactors Albert Alabau, Ramon Anglada, Àlex Asensio, Laia de Bobes, Víctor González, Sigrid Guillem, Queralt Morros, Jordi Prat Carla Riverola, Elisabet Solsona i Pep Vidal

Col·laboradorsAgnès Céspedes, Comissió de Cooperació d’Alella, Montse Donada, Jordi Farrús, Joaquim Graupera, Quico Lluch, Daniel Montes, Jordi Ribas, Laura Ruiz i Keco Santos

Publicitat: Òscar Pallarès (Tel. 654 40 40 43)

Subscripcions: www.revistaalella.cat/subscripcio

Correcció: Aïda Estrada

Disseny gràfic i maquetació: Josep Puig

Producció: RRB

Impressió: Comgràfic

Dipòsit legal: B-24.950-62

Col·laboració: 3,50 euros

Amb el suport de:

Premi Tasis-Torrent 1989 de premsa comarcal. Fundada l’any 1960 per Eduard Serra i Güell. Dirigida per Esteve Riambau i Saurí de 1989 a 1994.

La revista Alella no es responsabilitza necessàriament de les opinions que continguin els articles signats.

TIRA CÒSMICA Keco Santos

Cartes al director

Departament de la Presidència

RECICLATGE

Cada vegada que vaig a tirar les escombraries m’emprenyo. Cada punyetera vegada! Ampolles de vidre al rebuig. Envasos de plàstic a l’orgànica. Restes de jardineria al paper. Les combinacions són gairebé infinites. De debò que no puc comprendre que els meus veïns, tots ells educats i amb el poder adquisitiu mig d’una família d’Alella, no tinguin la capacitat d’entendre la importància de separar els residus que produïm. Estic fart de sentir l’excusa de “no m’hi caben tantes galledes a la cuina”. I un rave! La meva cuina és ben petita i sóc capaç de separar tots els residus sense que em representi un gran esforç. Però aquesta no és la pitjor de les excuses. “A les plantes de reciclatge ho tornen a ajuntar tot i ho cremen” o “amb el que pago d’escombraries per-què els polítics s’emplenin les butxaques, tinc dret a llençar la brossa com em doni la gana”. Vivim en una societat on tothom en sap de tot i tothom s’atreveix a parlar del que sigui sense tenir-ne ni idea. Tenim molts màsters, però ben poca consciència social i ecològica. I ben poc respecte pels nostres veïns i pel futur dels nostres fills. Fa uns mesos, l’Ajuntament ens explicava, cofoi, que a Alella es recull de manera selectiva una miqueta menys del 50% del total de residus. De debò? Menys del 50%. Quants anys fa que tenim 5 contenidors –un de cada color– a 100 metres de casa com a molt? De debò no arribem ni a la meitat? No sóc ca-paç d’entendre-ho. En el pitjor dels casos, si ets tan llondro que decideixes que el reciclatge no va amb tu, com a mínim, aboca-ho tot al contenidor gris!

Jordi Serra

MOLTES GRÀCIES

Des de la direcció del Duran, volem agrair les mos-tres de suport que hem rebut de part de molts dels nostres veïns, amics i clients que, de manera molt afectuosa, han mostrat el seu càlid acolliment envers el projecte de renovació del Cafè de baix. Volem agrair també les cartes al director publica-des a la Revista i signades pel Sr. Enric Satué, dis-senyador gràfic de referència, i pel Sr. Juan Peláez, Marqués d’Alella. Les seves amables paraules ens omplen de satisfacció i ens esperonen per seguir avançant en aquesta nova etapa. També volem fer palès el nostre reconeixement a l’equip d’arquitectes integrat per S. Ribas, J. Gual,

X. Cavero, M. Garrido i D. Aragonés, que han desenvolupat el projecte, i a l’empresa local Anjo Construccions, que ha materialitzat l’obra en un temps rècord. A tots i a totes, moltes gràcies.

Sílvia Gibernau Duran

AGRAÏMENT

Vull agrair la seva gentilesa a la persona desconegu-da que es va prendre la molèstia d’agafar un estoig amb ulleres al terra del passeig de la Creu de Pedra i les va dipositar sobre el mur de l’antic Hamelin. Amb el seu gest va evitar que jo perdés una eina necessària i costosa. Moltes gràcies.

Montse Donada

FOTODENÚNCIA

PINTADES ARREU

M’ho sembla a mi o, en els darrers mesos, han proliferat les pintades pels racons d’Alella? No sé pas si totes les fa la mateixa persona o si es tracta d’una colleta, però jo proposo que la policia els enxampi i els convidi a repintar les façanes empastifades amb el color que correspongui. Pagant ells la pintura, natural-ment. En cas que reincideixin, jo ja seria més partidària d’arxivar-los els esprais de manera que els puguin dur sempre a sobre sense ne-cessitat de dur motxilla.

Pepita Ramon

CEDI

DA

6

7

DEL POBLE

Demanen disculpes per un cas d’abusos ocorregut a Alella als anys 60L’exalcalde de Sant Vicenç de Castellet, Valentí Carrera, va revelar en una entrevista al diari digital El Món a principis de juny que havia estat víctima d’abusos sexuals durant els anys seixanta, quan estava internat als Escolapis d’Alella i tenia entre 10 i 13 anys. Segons ex-plica aquest portal digital, la congregació va sortir al pas d’aquesta entrevista i l’exalcalde es va reunir amb el provincial de l’Escola Pia de Catalunya, Eduard Pini, que li va demanar disculpes. El religiós a qui la víctima atribueix els abusos, el saragossà Pedro Huerta, hauria marxat a Madrid i al cap d’un temps a Mèxic, on finalment va morir, segons El Món.

Espai d’arts escèniques Casal d’AlellaL’equipament cultural que s’està construint al carrer de Santa Madro-na portarà el nom de Casal d’Alella. Així ho ha escollit la ciutadania que ha participat en la consulta per escollir el nom del nou equipa-ment. 657 veïns i veïnes d’Alella de 16 anys o més –un 8% de les 8.132 persones del cens amb dret a vot– van participar en la tria del nom i van escollir majoritàriament Casal d’Alella. Aquest ha estat el nom triat per 278 persones, un 42,31% dels votants. El Nou Casal d’Alella ha obtingut un 19,63%, amb 129 vots. Can Patatina 109 (16,59%), Roser Arenas 66 (10,05%), El Sauló 51 (7,76%) i El Pàmpol 24 (3,65%). Aquesta consulta es va fer mitjançant una prova pilot de vot electrònic impulsada amb la col·laboració de l’àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona. La tria del nom va aixecar polseguera a les xarxes socials perquè alguns ciutadans entenien que el nom de l’equipament hauria de ser simplement Casal d’Alella i no Espai d’arts escèniques Casal d’Alella. L’alcalde Andreu Francisco va respondre les crítiques que alguns alellencs havien expressat en forma de comentaris al seu mur de Facebook defensant que “el nou equipament té una dimensió de 2.100 m2, dels quals l’entitat Casal d’Alella disposarà de 300 m2. A la resta de l’edifici hi haurà una sala gran on s’hi programaran concerts, teatre, cinema etc., i també hi haurà sales per a l’escola municipal de dansa i espais per a l’assaig musical”.

Nova campanya d’Endesa per protegir els boscosEndesa ha destinat enguany més de 864.00€ al Pla d’Estiu de neteja i protecció de boscos al Maresme. La companyia ha realitzat tales i esporgues selectives de les masses forestals i vegetals que creixen al voltant de les infraestructures elèctriques. També s’han fet revisions termogràfiques en helicòpter de totes les línies d’alta i mitjana tensió, inspeccions acurades a peu de línia i s’ha consolidat l’ús de drons per comprovar-ne l’estat. Aquest dispositiu respon a les directrius de sostenibilitat i protecció ambiental.

Representen l’obra ‘L’últim sopar’ a Can LleonartCan Lleonart va acollir dissabte 1 de juliol la representació de la comèdia musical L’últim sopar, sota la direcció de Carlos Gramaje. Es tracta d’un muntatge del grup d’adults de teatre musical de l’Escola Ressò. L’estrena va comptar amb una vuitantena d’assistents, que van aplaudir i riure amb els cinc actors participants. Maria Eugènia Lluch, actriu de la colla, explicava a aquesta revista que “assagem cada di-mecres, una hora i mitja cada setmana. Ens han passat moltes coses i hem tingut molts problemes per tirar-la endavant, però l’esforç ha pagat la pena i n’estem molts satisfets. El públic s’ho va passar molt bé i ens han felicitat molt!”

Alella, entre els municipis amb el lloguer més carAmb un preu mitjà de 1.025,99€, Alella és un dels municipis amb el lloguer més car de Catalunya, segons un interactiu publicat pel Diari Ara a partir de dades de la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat. Segons aquest estudi, tot i haver caigut els preus un 0,37% en l’úl-tim any, Alella és el segon municipi del Maresme on és més car llo-gar un habitatge, per darrere de Sant Vicenç de Montalt, on el preu s’enfila fins als 1.148,23€ de mitjana, un dels més alts de Catalunya. El preu mitjà al conjunt del país és de 595,66€, similar al preu mitjà de la comarca del Maresme, que és de 596,13 €, un 5,32% més que el 2016. El municipi més car de Catalunya on llogar un habitatge és Guils de Cerdanya, on el preu s’ha multiplicat exponencialment durant l’últim any: ara costa 1.245,71€ de mitjana, un 226,7% més que el 2016.

ÒSC

AR P

ALAR

ÈS

CEDI

DA

Estat actual de les obres del Casal.

Un moment de la representació, a Can Lleonart.

8

El Dr. Pou i la Llar d’Infants La Caseta, al ‘Quèquicom’El programa Quèquicom del Canal 33 va enregistrar el passat 26 de juny un reportatge sobre primers auxilis en la primera infància a la Llar d’Infants La Caseta. L’encarregat d’oferir aquest curs de primers auxilis, en el qual hi van participar 8 famílies de la llar d’infants, va ser el doctor Jordi Pou, excap del servei de Pediatria i Urgències de l’Hospital Sant Joan de Déu i pediatra del Centre Mèdic Alella, i una de les eminències més importants en el món de la pediatria al

nostre país. El reportatge, en el qual el doctor va explicar als pares com actuar, per exem-ple, en cas que un infant s’ofegui en una piscina, que s’ennuegui amb el menjar o que es cremi, s’emetrà durant la propera tempora-da del programa.La responsable de la Llar d’Infants, Vicky Saurí, s’ha mostrat molt satisfeta amb l’experiència, assegurant que va ser molt enriqui-dora. De fet, no descarta arribar a un acord amb el Dr. Pou per poder impartir aquests tipus de cursos al centre que regenta durant el proper curs.

Al Fenici, ‘alter ego’ de Jordi Prat, publica balanços dels dos primers anys de govern de tots els grups municipalsJordi Prat, activista alellenc i –ara també– col·laborador d’aquesta revista, ha publicat al seu bloc personal un balanç dels dos anys de mandat escrit per cadascun dels líders de dels diferents grups municipals. Entre el 4 i el 15 de juliol, aquesta web va anar publicant les opinions de Mercè Marzo (Gd’A), Esteve Garcia-Ossorio (PDeCAT), Annerose Bloss (PP), Oriol Font (CUP), Andreu Francisco (ERC) i Glòria Mans (PSC). De la lectura dels diferents textos se’n pot extreure que l’oposició és molt crítica amb la manera de governar de l’equip de Francisco, mentre que l’Alcalde defensa la seva acció de govern i acusa l’oposició de no voler entendre’s amb el Govern. Durant la campanya electoral, Prat ja va publicar una entrevista amb cada cap de llista en una sèrie que va titular 15 preguntes per 1 candidat.

Els nois dels Escolapis es troben 50 anys desprésArran de la publicació d’una foto de nens estudiants de les Escoles Pies –primer a la pàgina de Facebook Alella, Recull d’Imatges i Curiositats de Salva F. Ayala i, més tard, a la secció Fototeca de la revista Alella– un bon nombre de membres d’aquella colla i uns quants companys més de la mateixa ge-neració van fer un sopar al restaurant Can Cabús el passat mes de juny, i ens han fet arribar la foto de la trobada per a la seva publicació. Aquí la teniu!

D’esquerra a dreta. Drets: Quico Lluch, Joan Oliveras, Antonio Marcos, Joan Garcia, Salvador Galbany, Josep Perich, Pere Gorchs, Josep Busquets, Jesús Barnadas, Martí Mas, Josep Barnadas, Lluís Barnadas, Josep Lluís Diago, Quico Homs, Josep Rovira, Jordi Noguer, Miquel Carlos, Josep Saurí, Lluís Ferran, Salvador Figueras, Carlos Guillem. Ajupits: Joan Barnadas, Rafael Barnadas, Quim Godàs, Toni Bancells, Lluís Navarro, Joan Noguera, Isidre Arisa, Quico Soriano i Diego Romero.

QUI

CO L

LUCH

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

DEL POBLE

9

Codi de conducta d’alts càrrecs de l’AjuntamentEl Ple de maig va aprovar el codi de conducta d’alts càrrecs del Consis-tori. L’Ajuntament es va adherir així al document elaborat per la Xarxa de Governs Transparents de Catalunya. El codi inclou principis ètics com la integritat, l’exemplaritat o la igualtat de tracte o principis de bon govern –com la participació i la modernització de l’Administració. El document insta els càrrecs a actuar amb independència, abstenir-se de participar en assumptes en què tinguin interessos personals, no acceptar regals o donacions –fora dels que siguin cortesia pel seu càr-rec– i no acceptar el pagament d’àpats o viatges que no tinguin relació amb el seu paper institucional. El codi de conducta va ser aprovat amb els vots a favor de tots els grups presents (ERC, PSC, Gd’A i PP) i l’abs-tenció de la CUP, que va demanar que els caps d’àrea també siguin considerats alts càrrecs. El codi aprovat té efectes tant per als càrrecs electes com per a les persones que conformen el Consorci de Promo-ció Enoturística del Territori DO i de l’Ajuntament.

El Ple renuncia al dret de retracte de Can Xeco MonnarL’Ajuntament ha rebutjat exercir el dret de retracte a la finca de Can Xeco Monnar, catalogada dins del POUM com a Bé Cultural d’Interès Local. El Ple va apro-var, només amb els vots del govern (ERC i PSC), la renúncia al dret de retracte de la finca. Segons la Llei de Patrimoni Local Català, l’Ajuntament pot exercir el dret de retracte i adquirir la finca pel mateix preu que va ser venuda. Amb l’aprovació de l’acord, s’estableix que no es considera d’interès municipal exercir aquest dret. Gd’A i la CUP es van mostrar molt crítiques amb aquesta mesura. Els primers van demanar adquirir la finca per reconvertir-la en una escola taller, i per això hi van votar en contra. La CUP, per la seva banda, es va abstenir, al·legant que s’hauria de preservar la finca, però que l’Ajun-tament no havia de contribuir a enriquir el patrimoni del seu propietari pagant 600.000 euros per la compra. El PP també es va abstenir.

Suport al Pacte Nacional per a una Societat DigitalEl Ple de maig va aprovar per unanimitat una moció de suport al Pacte Nacional per a una Societat Digital. L’acord inclou cinc àmbits d’actu-ació: el desplegament i la gestió coordinada d’infraestructures tecno-lògiques i de comunicacions electròniques per assegurar la igualtat d’oportunitats per a tots els territoris, ciutadans i empreses de Catalu-nya; l’impuls d’una nova administració digital perquè sigui més ober-ta, àgil i eficaç; el desplegament de l’estratègia de territori intel·ligent (smartCAT) per fer de Catalunya una Smart Region de referència in-ternacional; l’adopció de mesures en l’àmbit de la ciberseguretat i el desenvolupament d’una indústria 4.0.

DEL PLELa CUP organitza una xerrada amb l’Alcaldessa de Badalona, Dolors SabatéAlternativa per Alella-CUP va reunir, el passat 8 de juliol a les 12 a Can Lleonart, una vintena de persones per dur a terme una xerrada-vermut a càrrec de Dolors Sabaté, Alcaldessa de Badalona. Sabaté, activista cultural badalonina i alcaldessa des de 2015, va explicar com és gover-nar la seva ciutat després de Garcia Albiol, i va oferir una xerrada de títol Municipalisme i reptes de futur immediats. Minuts abans, Oriol Font, regidor de la CUP a Alella, va fer un resum de les accions dutes a terme pel seu grup municipal arribats a l’equador del mandat.

L’alellenca Fina Soler presenta el poemari ‘Temps viscuts’El passat dia 3 de maig al vespre va tenir lloc a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia la presentació conjunta del poemari Temps viscuts, de l’ale-llenca Fina Soler, i del llibre de relats curts i poemes Des de la meva finestra, de la badalonina Roser Padrós. La filòloga Lola Andrade, mentora de les dues autores, va ser l’encarregada de presentar les obres i ressenyar-les davant del públic que omplia la sala. A continu-ació, les escriptores van llegir-ne alguns fragments i van comentar la seva experiència. Temps viscuts recull una vintena de poemes que centren l’atenció en diversos moments vitals i s’agrupen en cinc apar-tats: A mode de presentació, Temps quotidians, Temps d’amors, Temps de desamors i A mode de final.

CEDI

DACE

DIDA

CEDI

DA

DEL POBLE

Soler i Padrós, durant la presentació dels llibres.

Sabaté durant la xerrada, al costat del regidor Oriol Font.

10

11

ACTUALITAT

“El govern d’ERC és reactiu: quan hi ha una

problemàtica, reacciona. Nosaltres creiem que s’ha

de ser proactiu”

Esteve Garcia-Ossorio, regidor del Partit

Demòcrata de Catalunya

La vinya triada per Garcia-Ossorio per a la seva sessió de fotos és una de les més emblemàtiques d’Alella: la Peça d’en Blanch. Situada a la part baixa de la vall de Rials, compta amb ceps de pansa blanca, rosada i negra i també malvasia. En té cura el viticultor Oriol Artigas.

12

ACTUALITAT

Després de les eleccions municipals de maig de 2015, Convergència va patir el seu pitjor resultat històric a Alella. La cap de llista, Cristina Xatart, va presentar la seva renúncia la mateixa nit electoral, i Esteve Garcia-Ossorio –fins aleshores número dos– va prendre el relleu i actualment exerceix de regidor. Ossorio va rebutjar ser entrevistat per la Revista Alella el desembre de 2015, i ho va ar-gumentar afirmant que “la Revista Alella no és un mitjà independent perquè rep subvencions municipals” i que “és una revista que sempre ha menystingut Convergència, i ho puc demostrar mitjançant l’hemeroteca”. Un any i mig després, tenim l’oportunitat de conèixer de més a prop un dels pocs regidors que ha estat en tres partits diferents –CiU, CDC i PDeCAT– sense ser trànsfuga.

TEXT: ÒSCAR PALLARÈS / CARLA RIVEROLA FOTOS: ÒSCAR PALLARÈS

Per què has acceptat fer aquesta entre-vista?Hi ha hagut canvis, més per part del partit que per part vostra. Crec fermament en el que vam fer. Després, vam tenir una con-versa amb la directiva de la Revista Alella exposant, fil per randa, les nostres queixes i, excepte per part del cos de redacció –on sí que hi ha hagut més cura– no hem tingut resposta. Arribats a aquest punt, creiem que el millor és resoldre el conflicte i donar una oportunitat.

Els canvis han vingut, doncs, per part de la nova executiva i no per la pròpia Revista?Per descomptat. Cap a la redacció no tenim cap queixa, al contrari. Però no hem tingut resposta de tots els articles que vam posar damunt la taula.

Creus que la Revista ha seguit maltrac-tant el partit?Vosaltres, que sou la cara visible, no heu ac-tuat així. Això és el que ens permet provar-ho i seguir endavant amb aquesta entrevista. Tinc la sort d’haver estat en les dues executi-ves (l’anterior de Convergència i l’actual del PDeCAT), i tinc molt clar quina és la visió de cadascuna. Hagués estat bé aprofundir en les queixes que vam exposar. Es pot estar d’acord o no, però no n’hem tornat a saber-ne res. Això és un error. Però podem seguir endavant i veient que hi ha gent que està en aquesta línia, hem de donar una oportunitat.

En aquella reunió vam anar responent i argumentant al respecte de cada text

que us semblava inadequat. No ens vam quedar pas amb la sensació que hagués-sim acordat haver de donar cap nova res-posta. Vam proposar començar de nou, entendre’ns; us vam demanar que, a la primera ocasió que us sentíssiu mal trac-tats, ens ho féssiu saber. I ens vau contes-tar que us ho pensaríeu. Què no hem fet durant aquest any i mig que penseu que hauríem d’haver fet?Després d’aquella reunió, la relació amb vos-altres ha estat molt correcta. És fantàstic i

espero que continuï, però penso que s’hauri-en d’haver resolt les queixes que vam expo-sar. Nosaltres no vam fer l’entrevista perquè Convergència s’havia sentit maltractada per la Revista Alella. Podíem arribar a entendre, fins i tot, que hi havia una submissió al Go-vern d’Alella. Podem entendre que no ens pot agradar un article concret d’un dia, això pas-sa a tot arreu. És veritat que, arran d’aquella conversa, el tracte que hem rebut és just i pu-rament periodístic, i això és precisament el que ens permet prendre aquesta nova decisió.

A la campanya electoral, el Diari d’Alella preveia, a través d’una enquesta, que guanyaríeu les eleccions. Teníeu o teniu alguna relació amb el mitjà?No. És d’aquests missatges que es mouen per allà, però no. Que aparegués una nova publicació va suposar un terratrèmol. En aquell moment no hi havia entre nosaltres i la Revista Alella cap clima de confiança; és evident que era d’agrair que un mitjà s’acos-tés i ens preguntés.

¿Com s’explica que un diari que acaba de sortir publiqui una suposada enquesta que li dóna l’alcaldia a Convergència i el partit acaba amb un sol regidor?Imagina la sorpresa que ens vam endur nosaltres. Hem arribat a pensar que aquella enquesta podia haver estat orquestrada per algú altre.

Per qui?No assenyalaré ningú perquè no tinc proves. Però compares els sondejos amb els resul-tats, i et preguntes què ha passat. Quan no hem sigut nosaltres, la imaginació et pot portar a imaginar moltes coses. Els disgus-tats vam ser nosaltres!

“ENS VAM REUNIR AMB LA REVISTA ALELLA I, ARRAN D’AQUELLA CONVERSA, EL TRACTE QUE HEM REBUT ÉS JUST I PURAMENT PERIODÍSTIC”

“ENS TROBEM AMB EDIFICIS QUE NO TENEN RES A VEURE AMB L’ESTÈTICA DEL POBLE, COM ELS PISOS DE CAN CALDERÓ O LA FAÇANA DE L’ANTIC NIU”

“EL GERENT DE L’AJUNTA-MENT ÉS UNA FIGURA INNECESSÀRIA PERQUÈ NO VEIEM QUE APORTI RES DIFERENT”

13

ACTUALITAT

Fa tot just dos mesos que ha passat la meitat del mandat. Quina valoració fas de la gestió del Govern?El govern d’ERC és reactiu: quan hi ha una problemàtica, reacciona. Nosaltres creiem que s’ha de ser proactiu. Hi ha uns proble-mes de seguretat, i quan la pressió és molt forta, reacciona. També es pot ser proactiu i prendre decisions equivocades, però no hi ha pitjor decisió que aquella que no es pren. Aquesta és la conclusió de dos anys de man-dat. També s’hi ha de sumar una majoria ab-soluta que li permet ser reactiu. Aquesta és la seva manera de governar.

Tota l’oposició coincideix en criticar les formes de gestió del Govern. Per què segueix guanyant les eleccions?És una bona pregunta. Potser perquè és el primer cop que això passa. No faré política-ficció, però aquesta manera de fer no els hauria de portar a reeditar la majoria abso-luta. Nosaltres presentarem el nostre model i intentarem millorar els aspectes que cau-sen més preocupació.

Què és el que més preocupa a dia d’avui el PDeCAT d’Alella?La seguretat i les ocupacions. Afecta molts veïns i vulnera drets fonamentals. També ens amoïna el desenvolupament urbanístic. Vam donar suport al POUM (Pla d’Ordena-ció Urbanística Municipal), però no s’ha de-senvolupat una reglamentació de paisatge urbà. Ens trobem amb edificis que no tenen res a veure amb l’estètica del poble, com els pisos de Can Calderó o la façana de l’antic Niu. S’haurà de desenvolupar una normativa de paisatge urbà, però aquests bunyols ja els tindrem.

Al final del mandat anterior vas ser con-tractat com a càrrec de confiança a la Regidoria de Promoció d’Alella. Quina era la teva tasca? Vam posar molta atenció a com desenvolu-par el projecte enoturístic –que ja s’havia iniciat amb el Govern actual– perquè fos atractiu. Vam aconseguir que la Diputació de Barcelona financés un vídeo promocio-nal d’Alella, tot i que després va sortir-ne

un altre amb la mateixa cançó fet pel Go-vern; vam fer la Guia d’Enoturisme de la DO Alella i vam desenvolupar una marca turística.

Aquest càrrec va generar una certa po-lèmica, i vosaltres heu estat molt crítics amb la contractació d’un gerent, a qui heu qualificat de càrrec de confiança. Quina diferència hi ha? Les connotacions són absolutament dife-rents. Tots els regidors tenen disponibilitat de càrrecs que els ajuden al desenvolupa-ment de la seva tasca. La Glòria Mans, per exemple, té una persona per a promoció de comerç. Però la figura del gerent era inne-cessària. Quina necessitat hi havia?

Un càrrec de confiança d’un regidor és necessari?Bé, s’hauria de mirar les tasques que desen-volupa i els resultats que dóna. En tot cas, el gerent és una figura innecessària perquè no veiem que aporti res diferent. No hi ha cap canvi.

14

ACTUALITAT

Quina relació teniu amb el Govern?Correcta. Coincidim en moltes coses pel que fa a projecte de país, però no hi ha relació en temes de poble. No hi ha problemes perquè no hi ha relació, no es pot treballar.

Va ser una decepció que l’Alcalde no us oferís formar part del Govern? No. La nostra decepció va ser el resultat de les eleccions. Amb aquest resultat no hagués tingut cap sentit que entréssim al Govern.

Com és la relació amb la resta de l’oposició?Els fets comporten que, en certs punts, fins i tot puguem canviar el sentit del vot per una intervenció de Gent d’Alella o de la CUP. Po-dem arribar a acords conjuntament.

Malgrat les diferències ideològiques?Sí. Les formes les vivim de la mateixa mane-ra. Quan un membre de l’oposició presenta una instància i el Govern triga més d’un any en contestar-li o quan algun company fa una pregunta i se li diu que es passarà al proper Ple i al proper es torna a dir el mateix, ho vivim igual. És la mostra de com el Govern en bloc tracta l’oposició.

Creus que el processos d’adjudicació d’obres, com ara el Casal, es fan prou transparentment?

És una pregunta complicada. Hi ha coses que no entenc i m’agradaria deixar la pre-gunta aquí.

Com valoreu el procés participatiu per escollir un nom per al nou Casal?Quan una institució cedeix la propietat per-què es desenvolupi un projecte, el nom ha de ser el seu. Convocar un procés participatiu per triar-ho no és correcte. Els processos par-ticipatius amb un sentit i vinculants són bons, però en el cas del Casal no s’havia de triar res.

Li cal una nova biblioteca a Alella?Sí. Però potser no de la manera que es plan-teja. Fer un projecte mega arquitectònic i gegant no cal. La biblioteca s’ha quedat pe-tita i s’ha de reubicar, però cal plantejar-ho i redefinir-ho bé.

S’han fet bé les coses als Escolapis? Vaticino que, d’aquí uns anys, es parlarà molt de com s’han fet les coses. No crec que, com

defensen alguns grups, hagués estat bo que fossin per al poble en l’estat de degradació actual. Si la iniciativa privada ajuda a desen-volupar l’espai, benvinguda sigui. Però tot el procés, com venien els diners, la intervenció del Marqués... es fa feixuc. L’opció que ens queda és esperar.

El PDeCAT d’Alella va estrenar nova exe-cutiva. Pot recuperar l’espai que sempre havia tingut al municipi?El Partit Demòcrata és nou i, per tant, ja no ho sabrem fins les properes cites electorals. Treballem justament per això. Volem impul-sar accions proactives. Si aquestes propos-tes aconsegueixen arribar a la gent, el nostre projecte pot tenir un gran recolzament.

¿Per què històricament l’espai represen-tat per Convergència i ara el PDeCAT ha guanyat a les eleccions generals i autonò-miques, però no a les municipals?Té una explicació molt lògica i coherent. La

SI EL CASAL CEDEIX LA PROPIETAT PERQUÈ ES DESENVOLUPI UN PROJECTE, EL NOM HA DE SER EL SEU. NO CAL FER CAP PROCÉS PARTICIPATIU

EL GOVERN S’HA ANAT PROFESSIONALITZANT PER NO HAVER DE FER TASQUES INTERNES I PODER-SE DEDICAR A LA SEVA PROMOCIÓ

ERC NO FA POLÍTICA D’ESQUERRES. S’ASSEMBLA MÉS A LA NOSTRA MANERA DE FER. DE FET, DIRIA QUE HAN VIRAT MÉS A LA DRETA

15

ACTUALITAT

política local és de proximitat. Tenim un equip de Govern que està treballat per al poble i hi són cada dia, mentre que la gent de l’oposició, no. És qüestió de contactes. Si estem treballant fora, no podem fer-los a Alella. A més, el Govern s’ha anat professi-onalitzant per no haver de fer tasques inter-nes i poder-se dedicar a la seva promoció.

Llavors, vols dir que un votant del PDe-CAT pot votar ERC a les municipals?Sí! Ja passa, i més tenint en compte que ERC no fa política d’esquerres. S’assembla més a la nostra manera de fer. De fet, diria que han virat més a la dreta.

Per què?La seva manera de gestionar, gairebé auto-ritària s’assembla més al PP que no pas a l’esquerra.

Com valores personalment aquests dos anys de regidor?

Han estat molt enriquidors. És una de les ex-periències importants de la meva vida. Tot i les dificultats i les frustracions que es poden generar, m’ha fet créixer. Estic molt agraït de l’oportunitat.

T’agradaria continuar? No hi penso. Ho decidirà el partit i la meva família, perquè hi ha moltes implicacions personals i, de vegades, el cost que implica és molt gran –no tant per a mi com per a la meva família.

Hi haurà referèndum? Hi haurà referèndum.

Serà un nou 9-N?No. Jo no tinc les eines per fer que no ho si-gui, però no ho serà.

S’havia de destituir el conseller Baiget?Òbviament. Si hi ha el risc personal de tot-hom i una persona no hi creu... No hi ha ma-

tisos, s’ha d’anar amb tota la convicció del món. Ha estat una decisió ràpida, contun-dent i encertada.

Quin paper tindrà el PDeCAT en un futur? El futur dependrà de la voluntat de la gent. Nosaltres representem un centre prou ampli on podem aportar moltes coses. Podem ar-ribar a cobrir un espai catalanista, nacional i clarament definit amb una Catalunya inde-pendent, però tots els processos de canvi –des de la desintegració de CiU, el pas al PDe-CAT i el joc brut del PP contra nosaltres– juguen a la desinformació i poden generar dubtes en la gent.

Creus que es podria donar un tripartit d’esquerres amb Junqueras com a presi-dent de la Generalitat? ¿S’entendria que ERC s’aliés amb els co-muns i amb el PSC, quan els primers estan tocant el violí contra la independència i els socialistes també estan clarament en con-tra? Tenen un problema. Si passés, tampoc ens sorprendria, però hi hauria una estafa electoral amb els votants d’ERC.

PERFILVa néixer el 1971 a Badalona. El seu cog-nom és compost i ha portat sempre guió. No ha deixat mai de formar-se. Va estu-diar Ciències Empresarials, té un màster en Màrqueting i Relacions Públiques i ha fet un programa en Direcció General a l’IESE, així com un grau en Administració i Direcció d’Empreses Esportives. Potser perquè la seva passió és el bàsquet. Ha estat entrenador, jugador i ara pare de jugadores. Està casat i te tres fills de 16, 13 i 4 anys. Treballa com a directiu al Col-legi d’Agents de la Propietat Immobiliària, desenvolupant agrupacions immobiliàries per Catalunya. Ha estat professor d’univer-sitat en Màrqueting Estratègic, i reconeix orgullós que ha estat una sort tot el que els seus alumnes li han ensenyat. Es mou per Alella des de la seva adolescència per les seves amistats, però s’hi va instal·lar fa 15 anys. Del poble li agrada “la sensació de bombolla que fa que les coses passin d’una forma diferent”. Milita a Convergència des dels 18 anys perquè li atreia el món de la política i, sobretot, “la capacitat de poder fer coses pels altres des dels moviments polítics”. Per desconnectar llegeix novel·les de Ken Follet.

16

ÀLEX ASENSIO

ÀLEX ASENSIO L’any que es compleixen 25 anys de la cre-ació de l’Espai d’Interès Natural (EIN) de La Conreria-Sant Mateu-Céllecs, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) li ha fet un regal de mal gust. El passat 13 de març, el jutge Manuel Táboas va dictar una sentència que anul·laria l’ampliació de l’espai protegit del Parc de la Serralada Lito-ral i obligaria el Departament de Territori a

iniciar-ne de bell nou la tramitació. La reso-lució, que no és d’aplicació perquè ha estat recorreguda per la Generalitat davant del Suprem, atén parcialment el recurs conten-ciós interposat el 2013 per la societat Rials SA contra el decret d’aprovació de l’amplia-ció davant la manca de l’informe preceptiu que estableix la llei estatal 6/2009 de plans i programes sotmesos a avaluació ambiental.Ja aleshores, durant el termini d’exposició

pública de la proposta de modificació del perímetre de l’EIN, Rials SA va presentar-hi unes al·legacions en defensa dels seus inte-ressos que la Generalitat va desestimar amb l’argument que “els terrenys de la zona indus-trial [...] s’inclouen de ple en la vall de Rials, àmbit que compleix plenament els criteris específics necessaris per ser inclòs a l’EIN. Concretament aquests terrenys contenen valors especials, ja que es tracta d’espais

ACTUALITAT

Les vinyes, en primer terme, i les feixes d’horta, al fons, encerclen l’antic sòl industrial de Rials. El nou planejament urbanístic li ha retornat la classificació agrícola, en espera que es faci efectiva l’ampliació de l’EIN.

La Justícia anul·la l’ampliació del Parc Serralada LitoralLa Generalitat recorre al Tribunal Suprem una sentència instada pels promotors del polígon industrial de Rials que l’obligava a realitzar un informe d’avaluació ambiental abans de tramitar de nou l’expedient. Malgrat el revés, l’Ajuntament i el Consorci del Parc es mostren “tranquils” i convençuts que “la protecció de la vall és irreversible.

17

oberts de plana molt poc representats en l’espai protegit actual de gran interès natu-ral, ecològic, paisatgístic i social”. En clau territorial, l’ampliació suposava in-crementar la superfície del Parc de 4.700 a 7.400 hectàrees. En proporció, Alella era un dels municipis on més creixia el sòl protegit: el 130%, en passar de 229 a 526 hectàrees. La proposta tramesa a la Generalitat per acord del ple municipal del 26 de juny de 2008 encara era més ambiciosa: plantejava la incorporació de 311 hectàrees i la creació d’un corredor verd-blau entre la platja i el rerepaís a través del torrent de Vallcirera. En qualsevol cas i des de la perspectiva local, la inclusió de Rials dins l’EIN representava el colofó a una lluita per la preservació de la vall que posava el punt i final a una bata-lla política, jurídica i legal iniciada 10 anys abans.

Un polígon obsoletLa gènesi d’aquest conflicte es remunta a la dècada de 1960 i respon a la lògica desarro-llista del Plan Comarcal de la Maresma pel que fa a l’urbanisme i la planificació territo-rial. Amb aquestes expectatives, el novem-bre de 1973 Antoni Durall va adquirir per 2 milions de pessetes una peça de terra de 59.500 metres quadrats situada a la partida de la Buratella en representació d’una em-presa de Barcelona anomenada Rials SA. Els terrenys havien estat vinyes, però van restar erms després que fossin utilitzats com a gra-vera durant la construcció de l’autopista. Als anys 80, Rials va promoure la reclassifica-ció de la zona agrícola com a “sòl industrial aïllat”. El Pla General d’Ordenació Urbana (PGOUA) de 1987 va atendre la sol·licitud i va incorporar al sector d’altres finques conti-gües fins a totalitzar 83.525 metres quadrats.

La propietat va tramitar llavors un Pla Parcial que va ser aprovat definitivament l’any 1994 per la Generalitat, que, tanmateix, en va suspendre l’executivitat i la publicació al Diari Oficial fins que Rials SA no preveiés “una solució viària d’accés al sector compa-tible amb l’autopista, la carretera, el camí del Mig i la Riera” mitjançant la redacció del corresponent text refós. Es tractava d’una argúcia legal per impedir la concreció d’un planejament derivat que els tècnics de la Di-recció General d’Urbanisme consideraven obsolet, inapropiat i indesitjable des del punt de vista ambiental, de manera que implícita-ment apuntaven, com a única sortida a l’at-zucac, a una negociació per “transformar i transferir l’aprofitament urbanístic a altres indrets més aptes”.

El 2001, Rials SA va fitxar Miquel Roca com a interlocutor. Per la seva part, l’Ajunta-ment va sol·licitar un informe jurídic a Salva-dor Milà, va contractar l’arquitecte Josep Val com a negociador, i va redactar un document

de Criteris, objectius i solucions del Pla General per a l’àmbit de Rials que advoca-va per “la reconversió de sòl urbanitzable a no urbanitzable” i “l’ampliació del Parc de la Serralada Litoral”. Tot plegat que va de-sembocar, el desembre de 2001, en l’aprova-ció d’un avanç de modificació puntual amb efectes sobre la suspensió de llicències de parcel·lació i edificació a la vall. Així va ser com, després de més d’un any de converses, el maig de 2003 l’Ajuntament i Rials SA sig-naven un conveni urbanístic d’intencions per construir 181 habitatges a l’entorn de can Serra i un altre àmbit –preferentment a l’entorn de la Creu de Pedra– pendent de definir. L’acord, rubricat in extremis 4 hores abans de l’inici de la campanya electoral, compensava amb unes expectatives de be-neficis de 16 milions d’euros els drets “més o menys consolidats” de Rials SA, la qual cosa va provocar un terratrèmol polític.

El nou govern en minoria d’ERC+La Gar-natxa va sol·licitar un nou informe jurídic a Francesc Lliset, el qual reiterava que “el Pla Parcial de 1994 no existia en el món de l’ordenament jurídic, atès que el text refós no havia mai estat redactat, per la qual cosa les expectatives d’aprofitament urbanístic no haurien consolidat cap dret, ja que el dret a l’aprofitament urbanístic neix amb el com-pliment de les càrregues urbanístiques” –in-

closes les obres d’urbanització i les cessions obligatòries– i concloïa que “el contrari su-posaria un enriquiment injust”. Amb aquests arguments, el setembre de 2003 l’Ajuntament va revocar el conveni i va donar sortida a la desclassificació del sòl industrial de Rials en el marc dels treballs de redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), aprovat definitivament el juliol de 2014.

‘Via crucis’ judicial Fruit d’aquella decisió, els promotors del polígon van obrir la via contenciosa. D’en-trada van presentar dos recursos: el 2003 contra la denúncia del conveni urbanístic d’intencions, i el 2004 per presumpta inac-tivitat material de l’Ajuntament en la trami-tació del Pla Parcial des de 1994. Tots dos van acabar sense efectes lesius per als inte-ressos municipals. A partir de llavors, Rials SA ha disparat contra tot i contra tothom. El 2009 va recórrer el Pla Local d’Habitatge (PLH) perquè en la previsió de noves dotaci-ons d’habitatge per al període 2008-2013 no n’apareixia cap d’associada a Rials. Segons l’oficina tècnica de la Diputació, es tracta d’un fet sense precedents, ja que mai cap PLH havia estat objecte de litigi pel fet que no es tracta de cap document normatiu, sinó d’un instrument d’anàlisi, diagnosi i d’elabo-ració de propostes.

ACTUALITAT

L’EIN i el Parc, reivindicacions popularsEl Parc de la Serralada Litoral és el nom de l’àmbit de gestió amb què es coneix l’Espai d’Interès Natural de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs aprovat a l’empara del decret 328 de 14 de desembre de 1992. Integrat dins la xarxa de parcs de la Diputació, és gestionat per un consorci públic format per una quinzena d’ajuntaments del Maresme i el Vallès Oriental, els dos consells comarcals, la Diputació i la Generalitat. Des de 2015, té la seu a Alella, a la masia de can Magarola. El seu president és l’alcalde de Teià, Andreu Bosch.

El seu origen respon a una demanda històrica del moviment ecologista dels anys 80, liderat per la Coordinadora de Defensa de la Serra de Marina (Codesema), com a reacció a l’urbanisme salvatge dels anys 60 i 70. La Diputació, en la seva pugna política amb la Generalitat d’aquell temps, va canalitzar aquella reivindicació amb la creació de l’Anella Verda de l’àrea metropolitana: una estratègia de gestió territorial conjunta amb els parcs de Collserola, Serra de Marina i Montnegre-Corredor.

L’EIN va néixer amb una expressió de mínims, amb 4.700 hectàrees, la qual cosa en condicionava la funcionalitat ecològica. Dins el seu territori, els usos del sol es defineixen a través d’un Pla Especial que no va ser aprovat per la Generalitat fins a 2004. El canvi polític operat al capdavant del Govern de Catalunya va possibilitar la seva adhesió al Consorci i va permetre abordar una altra de les exigències del territori i dels experts: l’ampliació de l’espai protegit i la inclusió de zones agrícoles, com el paisatge de la vinya de la DO Alella.

Des del punt de vista polític i social, l’EIN i el Parc són la cristalització d’un clam ciutadà, i la defensa de la seva ampliació, 25 anys després, certifiquen la institucionalització d’aquells valors. En el contenciós sobre Rials, la Generalitat ho ha explicat a la perfecció: “La delimi-tació de l’EIN, tal com va ser aprovada el 1992, no garanteix una gestió adient del territori i presenta molts problemes des del punt de vista de la seva funcionalitat ecològica. Té una elevada proporció perímetre/superfície a causa de la seva forma estreta i allargada. A més, no ofereix una protecció adequada a unitats ecològicament funcionals perquè n’incorpora només una part. Tots aquests elements configuren un espai amb una elevada vulnerabilitat a pressions externes [per la qual cosa] l’ampliació actual dóna resposta a aquests aspectes i permet millorar la viabilitat ecològica de l’EIN”.

18

El 2010 i el 2013, Rials SA va recórrer els decrets d’aprovació del Pla Territorial Me-tropolità de Barcelona (PTMB) i de l’ampli-ació de l’EIN dictats per la Generalitat com a administració competent en matèria de planificació territorial i medi ambient, i el 2014 va tornar a arremetre contra l’Ajunta-ment per l’aprovació definitiva del POUM; l’únic dels processos que encara no ha estat resolt. En un escrit presentat el dia abans de la celebració del ple, Rials SA va adver-tir els membres de la corporació que em-prendria accions judicials contra cadascun d’ells en cas de votar favorablement el nou planejament. Més concretament, els preveia del risc d’incórrer en els delictes de prevari-cació i desobediència, perseguits per la via penal amb penes d’inhabilitació. Malgrat la contundència de l’escrit, als representants dels grups municipals no els van tremolar les cames. Els regidors van denunciar pú-blicament “coaccions a l’autoritat pública i a la lliure voluntat dels representants de la ciutadania” i van donar llum verd a l’apro-vació POUM amb 12 vots a favor i una sola abstenció.

Encara no hi ha data fixada per a la ce-lebració de la vista, però l’alcalde, que és alhora el titular de la regidoria d’Urbanis-me, confia que els tribunals reforçaran els principis jurisprudencials que legitimen la decisió municipal de desprogramar el sector industrial al POUM: primer, que els drets urbanístics no es consoliden fins que l’apro-vació definitiva del planejament derivat es-devé executiva; segon, que la competència planificadora correspon únicament al poder públic en benefici de l’interès general, i no pas a la iniciativa privada, i, tercer, el ius variandi, segons el qual l’administració té la potestat de modificar el criteri planifica-dor per causes justificades sota determinats paràmetres (transcorregut un termini rao-

nable de temps i d’acord amb les necessitats del moment), sense que això doni dret a cap indemnització.

Defecte de formaEn les seves demandes, Rials SA ha pretès sempre la nul·litat de tots i cadascun dels plans i instruments que ha recorregut, així com “el trasllat de l’edificabilitat a un àmbit de substitució per satisfer la demanda de sòl industrial” o bé la fixació, amb caràcter subsidiari, d’una compensació econòmi-ca per lucre cessant. En el cas del PTMB, la sentència del Tribunal Suprem no li va reconèixer ni una cosa ni l’altra. En el cas de l’EIN, en canvi, el TSJC ha admès la pri-mera pretensió però n’ha descartat la resta en considerar, una vegada més, que la part actora compareix “sense Pla Parcial apro-vat definitivament i en vigor”. Tot i que en el cas del PTMB l’anul·lació de la figura de planejament territorial se sol·licitava ex-pressament “para los terrenos de autos”, per a l’EIN el jutge l’ha feta extensiva a les 2.700 hectàrees objecte d’ampliació. Efec-tivament i tal com denunciaven els promo-tors del polígon, la modificació dels límits de l’espai protegit es va dur a terme sense haver fet “la preceptiva avaluació ambiental estratègica” que assenyalen els articles 6 i 8 i el punt 3.11 a) de l’annex de la llei estatal 6/2009.

En conseqüència, el jutge dóna credi-bilitat a una possible “falta de justificació de la inclusió de les finques” de Rials SA en l’espai protegit, la qual cosa podria vulnerar la Llei estatal 12/1985 d’Espais Naturals. Per la seva part, la Generalitat defensa la “fun-cionalitat ecològica de la nova ordenació” en considerar “insuficient la preexistent” i perquè “els valors que presenta estan sot-mesos a pressions externes que dificulten la seva conservació”. Per damunt de les raons

exposades per les parts, el magistrat estima que hi ha hagut mala praxis –o mala fe– per part de la Generalitat “tractant d’alleugerir un tràmit [...] important, rellevant i trans-cendent” per a “una xifra gens frèvola de 16 termes municipals i 2.700 hectàrees”. Al seu entendre, “ens trobem davant una conceptuació d’espai natural veritablement substantiva i d’entitat innegable”.

No tot, però, és negatiu. Després d’aca-rar els informes dels enginyers agrònom i industrial de la propietat amb el del pèrit agrònom independent designat pel jutjat, el jutge constata que “no s’han aportat co-neixements científics que posin en qüestió els estimats en la figura de planejament territorial sectorial i que han de prevaldre inalterats sense que, sens dubte, no es pugui vialitzar competència planificadora de la part privada”. La conclusió és important, ja que una altra de les constants de Rials SA és la reiterada voluntat de contraposar “els interessos objectius territorials” als “inte-ressos subjectius locals”, sota l’argument que “el municipi d’Alella no està dotat de sòl que permeti l’activitat econòmica” en una “àrea especialitzada industrial”.

Com el MontsenyL’anunci de la sentència va caure com una gerra d’aigua freda sobre els ajuntaments i els col·lectius ecologistes del territori per les seves similituds amb el Montseny. Si bé el jutge no en fa esment, els dos casos tenen algunes similituds, tant en la forma con en el fons. La seqüència dels fets és aquesta: l’any 2008, la Generalitat aprova un Pla Es-pecial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural del Montseny que hi incorpora 1.700 noves hectàrees. El 2012, la societat Polígon Industrial Can Sedó SL, vinculada a l’explotació hidroelèctrica del pantà de Santa Fe, a Fogars de Montclús, hi presenta un contenciós. El 2015, el TSJC resol en contra de la Generalitat i aquesta presenta un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem. Finalment, el passat 16 de desembre, el Suprem declara nul·la de ple dret la nova ordenació. Resultat: passa a estar vigent l’anterior Pla Especial dels anys 1977 i 1978 i les 1.700 hectàrees queden de-semparades. Les raons van ser les mateixes: la manca d’estudi d’avaluació ambiental.

I les conseqüències? Caldrà esperar, ja que la Generalitat ha interposat un recurs de cassació al Tribunal Suprem que no serà resolt, amb tota probabilitat, abans d’un any. La gerent del Parc de la Serralada Li-toral, Isabel Cabrera, es declara “optimista” i confia que el Suprem revocarà la sentèn-cia perquè hi ha diferències de pes. “Tant al Montseny com al Litoral es parteix d’una realitat de sòl no urbanitzable, però una de-limitació de l’EIN no en regula els usos. A

ACTUALITAT

ÀLEX

ASE

NSI

O

L’any 2000, l’Auditoria Mediambiental del Baix Maresme identificava la vall de Rials com el darrer “espai lliure” entre Montgat i Premià de Mar i en recomanava “una protecció a ultrança si no es vol presenciar la seva desaparició”.

19

diferència d’un Pla Especial, ni explicita ni concreta què s’hi pot fer i què no, i, per tant, no justificaria l’avaluació ambiental”.

Cabrera sap molt bé de què parla perquè el Parc de la Serralada Litoral fa temps que treballa en l’elaboració d’un nou Pla Es-pecial atès que l’actual va ser redactat els anys 90 i va entrar en vigor l’any 2004, per la qual cosa no és d’aplicació sobre les 2.700 hectàrees incorporades el 2013. Es tracta, doncs, d’un instrument normatiu impres-cindible per donar coherència a la gestió de l’EIN. La gerent relativitza la influència dels pronunciaments dels jutges sobre els treballs de redacció: “l’important és que la comissió mixta formada per tècnics de la Generalitat i la Diputació segueix amb el mateix ritme i el mateix calendari”. Si el Suprem atén el recurs, seguirà vigent la delimitació aprovada el 2013 com si res no hagués passat. Si, en canvi, es confirma l’anul·lació; s’obren dues vies per trami-tar-la de nou: o bé en paral·lel al Pla Es-pecial, com s’havia fet fins ara, o bé dins seu, com al Montseny; però ben fet: “el Pla Especial es tramitarà d’acord amb el pro-cediment d’avaluació ambiental complert que defineix la llei d’acompanyament de la Generalitat aprovada el març i serà sotmès a exposició pública”.

Primeres vinyesEl pitjor dels escenaris seria una sentència confirmatòria per part del Suprem. Això des-faria parcialment el camí fet fins ara i ens retrotrauria a l’escenari previ al 9 d’abril de 2013. Es tractaria, però, d’una situació me-rament transitòria, vista la determinació de totes les administracions públiques.

En aquest interludi, cal patir per la inte-gritat de la vall? “En absolut”. Com recorda l’alcalde d’Alella, Andreu Francisco, “s’ha avançat molt i ara la vall gaudeix de la pro-tecció que li donen el POUM, que qualifica el sòl com a agrícola d’especial protecció” (clau 22) i el situa dins d’un àmbit de protecció del paisatge local, i el PTMB, que estableix l’obligació de seguir una estratègia d’extin-ció del polígon industrial”. La gerent del Parc és del mateix parer. “En el seu relat dels fets, el jutge ha deixat d’explicar una part de la història: passa de la infància a l’estadi adult saltant-se l’adolescència”, diu Cabrera. Pot semblar sorprenent, però Táboas ha omès dues vegades –en ocasió de la sentència sobre el PTMB d’octubre de 2015 i en la de l’EIN del passat mes de març– que el POUM és vigent des de desembre de 2014 i que, en conseqüència, el sòl industrial del PGOUA de 1987 té avui la consideració de sòl agrí-cola en la normativa urbanística.

Per a l’alcalde, “la societat promotora ha ob-tingut alguna victòria parcial en jutjats de primera instància, però sense cap resultat efectiu. La guerra la continuem guanyant nosaltres”. Francisco, que és economista de formació, creu que “en l’àmbit de la borsa i l’economia, hi ha coses que es donen per des-comptades. Com la vocació agrícola de Rials”.

Amb el 71% del sòl de l’antic sector in-dustrial, Rials SA n’era el titular majoritari i l’únic que ha pledejat; però hi ha quatre propietats més que s’ho han mirat des de la barrera. Des de l’any 2000, una llenca de terra de 0,8 hectàrees és destinada a la plantació d’horta. El 2003, una altra porció de 2.500 m2 va ser transformada en vinya. I ara, una altra finca d’1,5 hectàrees ha estat llaurada pel celler Bouquet d’Alella amb la mateixa finalitat. Si l’esforç persevera, pot-ser algun dia donarem la volta a les paraules d’aquests jutges malastrucs segons els quals “nos hallamos ante unos terrenos en cuyo interior se hallan una serie de vialidades en forma de circuito interior con solo unas dos zonas de cultivo en sus extremos y el resto de terrenos yermos, en todo caso con bajo valor agrícola y con poca capacidad de retención de agua y sin constituir un paisaje con unas características naturales destacables”.

ACTUALITAT

Conreada fins aleshores, la finca de la Buratella va ser parcialment excavada per extreure sauló amb motiu de la construcció de l’autopista, l’any 1968. El 1973 va ser adquirida per 2 milions de pessetes per la societat Rials SA, que l’any 2003 esperava obtenir un benefici de 16 milions d’euros a través d’un conveni urbanístic. Mentre les finques adjacents s’han tornat a recuperar per a l’agricultura, la Buratella segueix sent popularment coneguda com les dunes pel circuit il·legal de motos que funciona des de fa prop de 40 anys.

1956 1984 2003 2016

INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA

20

· Esmorzars· Menú diari· Menú cap de setmana· I per emportar: Paelles, fideuàs i calderetes de llamàntol (per encàrrec)

Horari:Dimarts a divendres de 7 a 17 hDissabte i diumenge de 8.30 a 17 hDilluns tancat

Tel. 937 823 110Plaça de l’Església, 608328 Alella

21

ACTUALITAT

CERQ

UEM

LES

ARR

ELS

RAMON ANGLADA La mancances de l’actual emplaçament de l’Arxiu Municipal d’Alella, la imminència de les obres de millora de l’edifici de l’Ajun-tament –que obligarien a traslladar el seu fons cap a altres dependències municipals– i la impossibilitat de disposar d’un espai adequat per acollir-lo fins que el projecte de la nova biblioteca –a l’edifici de l’antic Celler Bruy– sigui una realitat, han portat la Regidoria d’Administració a proposar el seu trasllat cap a Mataró. Seguint l’exemple d’altres pobles del Maresme, el fons docu-mental d’Alella serà acollit provisionalment a l’Arxiu Comarcal del Maresme, que ga-rantirà la seva conservació i la restauració dels molts documents malmesos, iniciarà la digitalització del fons històric i permetrà la seva consulta. Una cessió que es farà, com en altres casos, a través d’un contracte de comodat, on l’Ajuntament d’Alella cedeix el fons documental a la Generalitat de Cata-lunya que l’accepta “pel seu valor històric i documental per a la investigació”. Un prés-tec temporal gratuït a l’espera de disposar d’un espai i, potser encara més important, d’un professional que el gestioni.

Pel que fa als onze pactes d’aquest con-tracte, dividits en tres grans apartats, cal destacar el període de cessió, la incorpora-ció regular de nova documentació i la gestió d’aquest fons per part de la institució que l’acull. D’aquesta manera, el termini inicial de cessió serà de 5 anys prorrogables en cas d’acord entre les dues parts. Durant aquest període, l’Ajuntament d’Alella podrà retirar de forma temporal –per exemple, per rea-litzar alguna exposició– els documents que consideri oportuns, sense que això afecti el contracte. Tot i que el retorn de la totalitat del fons es pot produir quan l’Ajuntament ho consideri oportú, difícilment es portarà a terme abans de la finalització del perío-de de cessió ja que això comportaria una penalització econòmica. S’haurien d’abo-nar les despeses generades, entre d’altres, pels treballs de descripció dels fons –una

tasca indispensable i inexistent a dia d’avui. Tota la do-cumentació d’Ale-lla conformarà el Fons Ajuntament d’Alella i es podran fer aportacions de documentació his-tòrica posteriors que s’integraran a aquest únic fons. Finalment, pel que fa a la gestió, la part comodant autoritza l’Arxiu Comarcal del Maresme a re-produir digitalment el fons documental, en part o totalment, difondre’l per inter-net, i utilitzar-lo en exposicions i altres activitats.

Un pas endavant per a l’arxiu i algunes incògnitesLa professionalitat de l’equip de l’Arxiu Co-marcal, que la gestió directa ja no estigui a càrrec de personal administratiu de l’Ajun-tament d’Alella sense cap coneixement tècnic i que, ben aviat, es pugui disposar d’eines tan bàsiques com una descripció acurada del fons històric, suposaran una gran millora que hauria de culminar amb la creació de l’Arxiu Històric d’Alella, amb plaça d’arxiver inclosa. Malgrat tot, la ces-sió en comodat genera alguns dubtes com els criteris de selecció de la documentació considerada històrica, conèixer com es realitzarà el seu trasllat o el costos econò-mics entre d’altres. Isabel Nonell, regidora responsable de l’àrea d’Administració, els aclareix amb les seves explicacions. En pri-mer lloc, el criteri que permetrà identificar la documentació històrica a traslladar serà cronològic. Tots els documents anteriors a 1940 seran acollits a Mataró. Els fons mu-

nicipals custodiats en altres arxius, com és el cas de la col·lecció de pergamins cedits provisionalment a l’Arxiu Parroquial d’Ale-lla, també seran traslladats. Nonell detalla que “el trasllat de la documentació el faran agutzils del Consell Comarcal amb vehi-cles propis del consell i sota la supervisió de personal arxiver de l’Arxiu Comarcal del Maresme, sense perjudici que algun treballador de l’Ajuntament pugui ajudar en el trasllat de la documentació, i sempre sota la supervisió de personal municipal”. El cost d’aquest trasllat serà assumit pel Consell Comarcal del Maresme i encara no hi ha una data prevista, tot esperant l’inici de les obres a l’edifici de l’Ajuntament. Un altre dels dubtes fa referència a les possibi-litats de consulta. Aquesta es podrà portar a terme a la seu de l’Arxiu Comarcal –per fi en un espai en condicions i en un horari establert. I, finalment, calia aclarir el cost d’aquesta cessió per l’Ajuntament d’Alella. El pressupost inicial és de 31.000 euros, tot i que variarà depenent del tractament que hagi de rebre la documentació.

Adéu (provisional) a l’Arxiu Municipal d’Alella i el seu fons històricL’Arxiu Comarcal del Maresme acollirà un fons documental cedit en comodat

El fons documental dels “Plumeros”, tot i no estar integrat a l’arxiu municipal, també serà traslladat cap al Comarcal.

22

23

JORDI PRAT

Ramon, quines van ser les grans pors abans del primer pas del camí?No estar a l’altura d’una fita així: quasi 1.000 quilometres en solitari. Vaig estar 3 anys planejant la ruta, cercant informació, apa-mant-ho. Fer-la sol era el gran dubte i la gran voluntat. Si havia de fer-la, volia que fos al desembre, però entre unes coses altres, va acabar sent per primavera. Fer-la a l’hivern era un repte i fer-la sol, també.

Quina fou la persona més dolenta que vas trobar i quina la més bona en aquest camí?De dolenta com a tal, no en vaig trobar cap; potser, algun impertinent que confon política amb vida, però d’aquests n’hi ha per tot arreu.Si et digués que només vaig trobar una per-sona bona, no seria la veritat; de fet, vaig trobar-ne 9 de bones amb les quals vàrem fer molta pinya durant el camí, encara que ens vàrem anar arreplegant en diferent etapes, perdent-nos i trobant-nos. Ara que parles de gent dolenta, sembla que el camí crea les seves pròpies histories: en un moment donat, prop d’Astorga, vam agafar un taxi per visitar un poble –Castrillo de los Polvazares– que quedava una mica fora de la ruta. La llegenda negra del camí va semblar aparèixer en la veu del taxista que ens va voler portar fins al lloc on, suposadament, aquella noia americana es va desviar trobant un trist final fa dos anys. El camí té un costat obscur que la soliltud alimenta sovint.

Quines emocions et van portar a empren-dre aquest camí? I amb quines ja no estàs en lluita?Ja feia anys que ho tenia al cap des que els meus pares varen fer la peregrinació durant 15 dies allà sobre el 1982. Vaig pensar que un dia ho faria tot sol i caminant.Per a mi ha sigut com un homenatge a la meva mare i la meva tieta –que en pau des-cansin– per tots els valors que em varen do-nar. Aquests valors, ser un persona íntegra, raonable i consistent, m’han servit per tirar endavant en els millors moments –però també

en els pitjors– de la meva vida. Durant molts trossos del camí, sense saber com, et trobes pensant amb aquesta gent que t’han fet com a persona, i els ho agraeixes en silenci.

Què és el que et va fer més por de tu ma-teix durant el camí?Res. Amb 61 anys, moltes travesses a l’esque-na i molts camins caminats sol, la veritat és que t’acabes coneixent massa a tu mateix com per tenir-te por.

Què et va sorprendre més de tu durant aquest camí?Poder estar sol en moltes ocasions encara que anessis amb més gent. La capacitat immensa que té l’individu d’allunyar-se o d’extrapo-lar-se en altres dimensions. Al final, quan hom emprèn aquest tipus de camins, els comença, els viu i els acaba de la mateixa manera que l’ha pensat abans d’emprendre’l. Em va sor-prendre poder viure dos camins diferents: el dels demés amb els demés i el meu propi al mateix temps.

Tothom diu endur-se’n alguna cosa del camí, què és el que tu hi has perdut?Una mica d’odi i rancúnia, però només una mica. Una de les qualitats que crec que el camí et fa treure, és –i queda molt bé dir-ho, ja que és un camí sant– la santa paciència. La pa-ciència fa que la rancúnia i els odis es vegin

d’una manera més pausada. Per molt que no es perdin les passions negatives cap els altres, sí que és veritat que el fet de veure i assaborir les coses d’una manera més pausada fa que aquests sentiments –a vegades negatius– si-guin més fàcils de pair i també –perquè no?– de dominar per molt que persisteixin i siguin igual de forts. L’home en sí és un ser ple de passions.

Què desgasta més el camí: les sabates o la solitud?Si no tens les idees molt clares, la solitud et pot fer molt de mal. Les sabates es desgasten igual. El camí no s’acaba quan l’acabes al final de la terra, al cap de Finisterre, sinó que sem-pre continua quan tornes a casa. La realitat que retrobes i el seu dia a dia es plantegen igual, però la manera d’afrontar-les potser és diferent.

Diuen que aquestes coses creen addicció: has pensat ja quin és el següent primer pas?De moment seguir gaudint de la família, que és el més important de la meva vida. Després ja veurem quin serà el segon pas. Las transpiri-nenca? Hi ha molts primers passos en aquesta vida i no tots formen part d’un camí concret, cada dia és un primer pas.

Quina lliçó en treus, a nivell pràctic, del camí?Que hem perdut els orígens bàsics interns, i el camí això t’ho recorda en tot moment perquè no ho oblidis. El camí impregna; és un munt d’històries que es conglomera. Moltes vegades la vida et passa per davant i, per molt que ho vulguis viure d’una manera freda, al final tots som éssers emocionals: Finisterre et tomba el cor, i arribar a Santiago et fa perdre la tensió obligada. Moltes vegades, a qualsevol lloc, et trobes viatjant dins teu encara més enllà del que hauries volgut. Ja no és el camí qui et pro-voca això, sinó, més aviat, el fet d’allunyar-se de la pregunta que em fas, que és allunyar-se de qualsevol lliçó practica, i viure. El camí, moltes vegades, et fa viure encara que sigui moments molt curts, instants que et quedaran gravats per a tota la vida.

“El camí fa que surti de tu la santa paciència”Jordi Prat conversa amb Ramon Barnils després de tornar de fer el camí de Sant Jaume a peu i en solitari

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

ACTUALITAT

24

JORDI ALBALADEJO En el procés de redacció d’aquest article, des-prés d’una primera conversa, vaig trucar per seguir preguntant el Cap Operatiu de l’ADF d’Alella, Josep Ballester. Molt cordialment em va dir que no podia atendre’m en aquell moment. El motiu? Més que justificadíssim! I precisament dóna fidel reflex de la gran tasca –sovint poc coneguda– que desenvolupen els voluntaris de les ADF: es trobaven enmig de l’operatiu per apagar un incendi als voltants de Can Ruti a la Serralada de Marina. Tota la

gratitud a la gent solidària que fa una tasca imprescindible per preservar el territori fo-restal de Catalunya. Finalment, hem acabat de desgranar el funcionament de les ADF –i en concret la d’Alella– després de cada operatiu i actuació, la seva feina continua, especialment a l’estiu ja que han d’estar ama-tents “davant de l’alt risc d’incendi, les tem-peratures elevades i l’increment de matèria combustible als boscos, de fusta i pins morts per la propagació de la plaga de l’escarabat Tomicus al Maresme”.

Com van néixer les ADF –un col·lectiu civil gairebé únic a Europa?

Les ADF es van anar gestant durant els incendis de la Catalunya Central dels anys

ACTUALITAT

L’ADF d’Alella: Voluntariat i solidaritat per mantenir vius els boscosPrevenció, neteja, vigilància i tasques d’extinció. Són les activitats de l’Agrupació de Defensa Forestal d’Alella, una de les més de 300 del país

CEDI

DA

L’equip de l’ADF d’Alella a Can Gaza, davant dels seus vehicles.

Hem de veure-ho com un moviment que va de l’àmbit global al local. El model par-ticipatiu de les agrupacions de voluntaris

pautes d’accions locals coordinades amb visió d’interés general, per tant com un moviment sobretot de base i no motivat des de cap estructura administrativa.

25

80. El detonant va ser l’incendi de Montserrat l’agost de 1986, i aquell mateix octubre va aparèixer el decret del govern català de cre-ació de les ADF, ara farà trenta-un anys. Així, per ajudar en l’extinció i la prevenció dels incendis, els bombers de la Generalitat de Catalunya compten amb unitats de volunta-ris: les ADF. Més de tres centes agrupacions i uns 18.000 voluntaris cobreixen el territori català, participant directament en la preven-ció i extinció d’incendis forestals. Com es diu, els catalans i catalanes tenim una culti-vada fama d’individualistes, però també és veritat que, quan som capaços d’aplegar-nos i d’efectuar una tasca conjunta, reeixim de forma solidària.

L’ADF d’Alella En concret, pel que fa Alella, Josep Ballester explica com el 7 d’octubre de l’any 2014 va te-nir lloc la constitució oficial de l’ADF d’Alella. Aquesta està constituïda per voluntaris del poble i també poden integrar-s’hi propietaris forestals. De la mateixa manera que les ADF de la Catalunya Central i més de comarques respecte les ADF més metropolitanes, hi formen part directament implicant-se en la preservació del patrimoni natural.

Els integrants poden distingir-se entre els que disposen del carnet verd i els del carnet groc, segons la formació rebuda. Pro-gressivament el bosc ha anat agafant el lloc dels antics conreus i ara hi ha grans masses forestals –amb un sotabosc sovint abando-nat per la manca d’usos forestals i activitat ramadera– respecte cent anys enrere, i això fa que els incendis cada vegada siguin poten-

cialment de més abast. Els bombers, en tant que professionals dedicats al servei públic i en la seves tasques de suport les ADF, han en-tomat els reptes dels nous temps i s’han im-plicat en la formació continua. Els voluntaris emprenen cursos per treure’s el carnet verd, que els permetrà donar un suport logístic en punts de trànsit i coordinació de vehicles, voluntaris i recursos. I, si volen, realitzen una formació més complerta i un examen per obtenir el carnet groc, amb el qual estaran capacitats per estar a primera línia de foc si ho requereixen els bombers, manipular maquinària forestal, tallar arbres, etc. “La preparació és molt important”, recalca Josep

Ballester “ja que, si demà els bombers van a un incendi, els voluntaris ja hi som”. Ell, com a cap operatiu, ha rebut formació pràctica a l’Institut de Seguretat Pública per saber com atacar un foc i fer maniobres coordinades de suport als bombers, entre d’altres.

Els voluntaris forestals d’Alella treballen plegats amb els bombers, els agents rurals, les ADF del territori, la Diputació de Bar-celona, el Consell Comarcal del Maresme i l’Ajuntament d’Alella, referent de proximitat.

El col·lectiu de voluntaris locals està format per més d’una vintena de persones de totes les edats i disposa d’un vehicle 4x4 equipat amb un kit d’extinció –un vehicle codificat com 400. La mobilitat també es fa amb vehicles codificats com 600, que trans-porten motxilles extintores i eines per des-brossar i per generar –si cal– el que s’anome-na “terra mineral”: netejar tota la vegetació del sotabosc per tal de fer un tallafocs. Es reuneixen cada cap de setmana a la base de l’associació, situada al pati de Can Gaza, per planificar i repassar el calendari d’actu-acions previstes de forma coordinada amb les administracions i els diferents cossos operatius públics.

Relació i coordinació de l’ADF d’Alella amb l’AjuntamentEn relació a l’Ajuntament d’Alella, com ex-plica el Conseller delegat del consistori a l’ADF, Fede Salas, “per definició dels propis estatuts de l’ADF d’Alella, l’Ajuntament és –conjuntament amb els propietaris fores-tals i els voluntaris– un dels integrants de l’Agrupació”. Actualment, l’Alcalde és qui ostenta la presidència de la junta directiva i qui proposa i nomena el conseller delegat, que és l’encarregat de les funcions de relació i coordinació entre els dos col·lectius.

Així doncs, és a través d’aquesta figura del conseller delegat, i mitjançant reunions men-suals amb el cap operatiu i voluntaris, “on es concreta un primer nivell de relació i coordi-nació”, incideix Salas.

En funció dels temes a desenvolupar o aspectes a coordinar, s’estableix un segon nivell “bàsicament tècnic i amb reunions específiques, on ja s’incorporen altres de-partaments de l’Ajuntament (Medi Ambient, Administració, Policia Local, Serveis Munici-pals, etc.) i altres interlocutors com el Parc de la Serralada Litoral, Agents Rurals, Cos de Bombers, Diputació de Barcelona, Gene-ralitat de Catalunya, etc.”

Per últim, “podem parlar d’un tercer ni-vell de relació que seria el més institucio-nal, amb assistència i representació en actes commemoratius o jornades de treball orga-nitzats per altres organismes.”

La feina dels voluntaris no s’acaba L’ADF d’Alella disposa d’un banc d’imatges de més de tres mil fotografies perquè –per exemple, si bé a la darrera Revetlla de Sant Joan van intervenir davant d’un petit foc dins l’operatiu de festes populars– la seva tasca continuada és sobretot de vigilància, neteja i recuperació de camins a la munta-nya, manteniment de punts d’aigua, activi-tats d’educació ambiental i cívica, tasques de restauració ecològica i de reforestació, impuls a la recuperació del patrimoni natu-ral i històric de la població, com ara fonts i entorns humits... Una feina de primera que cal fer i que –com hem pogut llegir– algú fa. Sovint tots en gaudim sense parar-hi cap, i tots també podem fer-la si es donessin les circumstàncies com a forma de participació directa i compromís amb l’entorn natural, la seva història i riquesa patrimonial.

ACTUALITAT

Tasques de neteja a la font dels Eucaliptus.

ELS INTEGRANTS PODEN DISTINGIR-SE ENTRE ELS QUE DISPOSEN DEL CARNET VERD I ELS DEL CARNET GROC, SEGONS LA FORMACIÓ REBUDA

CEDI

DA

26

Col·legi totalment privat,familiar i trilingüe

Ensenyament de qualitat en plena natura

Escola familiar amb gust pels detalls, els valors i la bona educació, afavorint l’aprenentatge integral i assolintels millors resultats acadèmics.

InfantilAprenentatge constructivista.Estimulació primerenca.

PrimàriaAprenentatge per competències aplicant noves tecnologies i treball cooperatiu.

SecundàriaAprofundiment en els hàbits acadèmics, treball cooperatiu i la cultura de l’esforç. Orientació professional.(Continuïtat Batxillerat a Barcelona).

www.pinoalella.com Visites concertades T 93 555 44 11Alella Barcelona - Transport escolar

Robòtica BatxilleratDual Americà Centre AutoritzatRoyal Academy

of Music

27

ALBERT ALABAU No sé pas si és que estic tou, però aquest és un Què fa? que, com un de recent, també el sento especial. Aquest cop ho és perquè se centra en la persona a partir de la qual vaig entrar a ser col·laborador de la revista Alella ara fa ja una bona pila d’anys. I, sobretot, perquè el Què fa? l’he viscut i gaudit en persona amb ella in situ.

Pets enlaire d’un servidor a part, qui és la nostra protagonista? I per-què li dediquem un Què fa? Doncs, per als qui no la conegueu, la Victò-ria Molina, la Vicki, és una alellen-ca de les de soca-arrel, de les hipe-ractives, de les que sempre està en mil merders lligats al poble... i que actualment viu a Cracòvia. Sí, a la ciutat polonesa, no al programa de TV3. I, a més, sembla que ha marxat per quedar-s’hi. Ai las!

OrígensTot va començar a principis de la passada dècada quan, en una troba-da mundial de Taizé –la comunitat religiosa de joves cristians-, diver-sos dels seus membres –d’origen polonès– es van allotjar a casa de famílies d’Alella. Ella es va fer ami-ga d’uns nois de prop de Cracòvia i, mesos després d’aquesta trobada, va decidir anar a visitar-los. Així va ser com la Vicki es va començar a interessar per la cultura Polonesa i pel seu idioma. Al cap d’uns mesos, va decidir sol·licitar una beca Erasmus que la va acabar duent a Cracòvia del gener al juliol de 2003 mentre estudiava Relacions Internacionals especi-alitzada en la zona dels Balcans. Allà va fer nous i bons amics, i va seguir en contacte amb ells tot seguint estudiant Polonès i do-cumentant-se sobre la cultura del país i la regió dels Balcans.

2015Durant tot aquest temps, la Vicki ha man-tingut el contacte amb el país i la ciutat de forma constant. De fet, hi ha visitat amics sempre que ha pogut, desenvolupant-se en ella un vincle polonès més enllà d’allò raci-onal. “Sento com si en una vida anterior ha-gués estat Polonesa, hagués viscut allà. Ser que pot sonar estrany i potser ho he somniat, però sento un instint molt fort que em con-

necta amb el país i la seva cultura”, explica emocionada la Vicki.

I què va passar el 2015? Doncs una situ-ació dramàtica –com pot ser la crisi d’una empresa– va facilitar l’empenta que la nostra

protagonista necessitava. “Em vaig trobar sense feina de la nit al dia i amb alguns di-ners a la butxaca, així que em vaig animar a provar com seria viure una temporada a Cra-còvia. I, ara que hi porto un any i mig, cada cop m’hi sento més connectada. És com si aquesta sensació que sentia s’hagués equili-brat. Em sento en pau, al meu lloc”, confessa la nostra protagonista.

I... Què fa?A la setmana d’haver arribat a Cracòvia ha-via trobat la seva primera feina fent de tra-ductora per una pàgina web local. Ben aviat va començar a treballar per a una accelera-dora tecnològica com a comercial, però no li va acabar d’agradar i, gràcies a les seves habilitats idiomàtiques (a més de Català i Castellà, parla Anglès, Italià i Polonès) va passar-se a un centre d’atenció telefònica

on treballava per a Google Maps. I així van anar passant els mesos, treballant i estudi-ant Polonès activament, fins que un amic la va animar a que provés a fer de guia... I a ella li va quedar sonant la idea, així que va provar

de fer-ho en Català durant la darrera diada de Sant Jordi per a alumnes de la Universitat de Cracòvia, tant Catalans com d’altres nacionalitats que estudiaven Català. I així va ser com va descobrir una nova passió.Després d’aquesta revelació va deci-dir bolcar-s’hi, i des d’ençà es dedica professionalment a fer de guia turís-tica, per ara en Castellà i en Italià, però aviat començarà a fer-ho tam-bé en Anglès. “Malauradament, no hi ha demanda en Català, però un dels meus reptes és revertir això. En breu espero obrir una pàgina de facebook per animar els Catalans que visitin Cracòvia a conèixer la ciutat amb mi”, explica mentre em delecta fent de guia pel barri jueu de Cracòvia.

“Si em veig vivint d’això? I tant! M’encanta! El contacte amb la gent em dona molta vida, aprenc i m’en-riqueixo molt per contaminació po-sitiva i influència d’altres cultures. Aquí ve gent per aprendre idiomes, per visitar l’habitat dels seus avant-passats, i la gent està preparada i sol tenir un bon nivell cultural. És un autèntic repte estar a l’alçada, no només a nivell formatiu, sinó també a nivell físic... Actualment recorro

més de 16km al dia! De fet, tot el que faig ara mateix hi està relacionat: des de formacions per certificar-me com a guia oficial (ara ja ho és per a visites al carrer, però no per a als museus) en tots els tours possibles, fins a anar gas a fons amb l’estudi del Polonès i de la història de Cracòvia i del país... Sóc l’única estrangera en un equip local, m’he de posar les piles, tot i que em sento volguda i respectada”, confessa la Vicki.

Escric aquestes línies a brau passat, entremesclades amb els records de la visi-ta que em va guiar la Vicki i les evocadores imatges d’una ciutat que enamora de dia i de nit... Si aneu cap allà, no dubteu en dema-nar una visita dirigida per la Vicki escrivint a KrakopediaTours@gmail.com, el compte de correu directe de l’empresa que està en-degant. No us en penedireu!

Alellencs i Alellenques, salutacions des de Cracòvia!

QUÈ FA...?

Què fa… Victòria Molina?

CEDI

DA

28

CULTURA

“Em considero una privilegiada, programar el Festival d’Estiu és una feina molt bonica i gratificant”Conversem amb Elisabet Vilaró Gea, directora del Festival d’Estiu d’Alella

ÒSCAR PALARÈSElisabet Vilaró, somrient, al passeig dels plananers, a Cal Marquès.

29

ÒSCAR PALLARÈS

Alella ha viscut aquest juliol la 13a edició del Festival d’Estiu. A aquestes alçades, podem dir que està més que consolidat al calendari festiu d’inicis d’estiu?I tant! Està totalment consolidat! Ara el Fes-tival d’Estiu com a tal és més petit del que havia arribat a ser. Entre els anys 2006 i 2008 havíem arribat a programar 8 concerts, però quan va arribar la crisi vam haver de reduir pressupost i, per tant, reduir el nombre d’ac-tuacions... Ara el Festival d’Estiu és una més de les moltes propostes que ofereix l’Ajunta-ment d’Alella. Els concerts de petit format segueixen amb salut de ferro, i creiem que el Festival també. A més a més, aquest any li hem donat una altra visió perquè hem fet l’esqueix de Músics en Residència!

Els emplaçaments on es fan els concerts són idíl·lics, no tenen res a envejar a indrets com Cap Roig o la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols... Hem de tenir molt clar qui som i què volem. A Alella hi tenim indrets magnífics, i un dels que ens han posat a l’abast és la Casa del Mar-quès i els seus jardins. Això, però, algun dia pot anar més enllà, hi ha molts altres llocs bonics! També tenim molt clara la mida que volem que tinguin els nostres concerts. Sem-pre oscil·lem entre les 400 i les 440 localitats. Al llarg d’aquests anys hi ha hagut un parell de casos de noms molt potents que ens han fet modificar l’aforament a l’alça, però, per regla general, tenim clar que ens agrada aquest for-mat de concerts i que no volem anar més enllà. Aquests concerts, en aquests emplaçaments... Fan molt de goig! És molt gratificant portar se-gons quines propostes a casa. Durant tot l’any intentes anar buscant el que creus que podrà agradar i que, més o menys, està de moda. I la prova és que pel Festival d’Estiu hi ha passat noms com Cris Juanico, Las Migas, Antònia Font, aquest any, Blaumut...

Can Sors és l’altre escenari per excel-lència del Festival d’Estiu...Sí. A més a més dels concerts de pagament, també hi ha una part que volem mantenir, i és el concert gratuït que es fa a Can Sors. Abans també en fèiem un al Parc Gaudí, però vam haver de reduir pressupost... Curiosament a Can Sors, després de Joan Dausà, ha estat un lloc per on només han passat veus femenines! Sara Pi, Judith Ned-dermann, Núria Graham... Veus femenines esplèndides i espectaculars!

Comentaves que el Festival s’havia ha-gut de reduir... Tornarà a créixer?La intenció és consolidar-lo tal com està perquè, en un futur, també hi ha prevista

la incorporació del nou Espai d’Arts Escè-niques Casal d’Alella, que també donarà joc... Jo crec que la intenció és mantenir el Festival tal com està, potser jugant una mica... Però al cap i a la fi, apostar pel que ja tenim: Can Sors i Cal Marquès.

Com és que es va decidir independitzar els Músics en Residència?Creiem que aquesta iniciativa ja està més que consolidada, i per això hem apostat perquè comenci a caminar com una pro-posta autònoma. El projecte ja s’ha fet gran, i ara pot anar agafant envergadura sense modificar l’essència.

Com afecta aquesta “emancipació” a l’e