1

10 anys del Club de lectura

alella Núm. 326gener-març 2014 any 54

3,50 €

Un incendi amenaça Coma Fosca i manté els alellencs alerta durant unes hores

L’Ajuntament trenca l’estabilitat pressupostària per canviar l’enllumenat de tot el poble

2

3

Feu falta!Quan tenim l’ocasió de mostrar la revista Alella a algú que no la coneix, normalment el nostre interlocutor queda gra-tament sorprès. La majoria no espera trobar, en una revista “de poble”, el nostre nivell de qualitat, tant periodística com de presentació. I aquesta reacció passa des de fa més de cinquanta anys, atès que al principi pocs pobles disposaven de revista i cap d’ells que fos en català.

Un dels principals motius de que això hagi estat possible es deu a que, malgrat que la major part de les persones que impulsem aquest projecte ho fem de forma voluntària, és a dir, que no cobrem, sempre hem procurat fer la nostra feina de la forma més professional possible. Val a dir que, econò-micament, no es podria fer d’una altra manera; pagant a preu de mercat totes les tasques que calen per editar la revista, els números no sortirien. O, al menys, hauríem de dir que els actuals responsables, així com els que ens varen precedir, no ens veiem pas capaços d’aconseguir-ho.

Així ens trobem amb la paradoxa que en un mitjà de co-municació imprès hem de pagar tota una sèrie de despeses, com ara el paper i la impremta, però, en canvi, només podem pagar d’una forma simbòlica els nostres redactors. No cal dir que hi ha tot un altre ventall de col·laboradors que presten els seus serveis desinteressadament.

Quatre són les nostres principals fons de ingressos, per or-dre d’importància: la publicitat, la subvenció de l’Ajuntament d’Alella, la subvenció de la Generalitat i els subscriptors.

Pel que fa a la publicitat, hem de donar les gràcies al comerç local d’Alella perquè, de sempre, ha estat el principal suport que ens ha permès tirar endavant. Som conscients que, malgrat que la revista és un magnífic aparador publicitari, la col·laboració de molts comerços va molt més enllà, i el que fan és un acte de suport i confiança. És entendridor constatar com algunes firmes alellenques ens acompanyen des de l’inici de la publicació.

L’Ajuntament d’Alella històricament també ens ha fet confiança. Els ho volem agrair, als actuals responsables i als seus antecessors, encara que, sense desmerèixer-los, des de la consciència que l’Ajuntament d’Alella som tots. Per tant, assumint la responsabilitat d’administrar uns recursos provi-nents de la comunitat.

Pel que fa a la subvenció de la Generalitat, que històri-cament també ens recolza, hem de lamentar que les seves dificultats actuals de tresoreria afectin la regularitat amb que ens tenia acostumats. Tot això des de l’assumpció que el nos-tre país viu circumstàncies excepcionals i que no som els únics afectats. Encara que necessitem molt aquests diners, sabem que hi ha moltes més causes, algunes més urgents, que ne-cessiten el suport de la Generalitat.

Finalment, els nostres ingressos provenen dels subscrip-tors i de les venda directa de revistes. Tot i tractar-se d’un capítol menor pel que fa a l’import, és el que dóna sentit a la nostra feina: sense lectors tot aquest esforç no valdria la pena.

Per tot això, hem volgut dedicar aquest editorial a trans-metre-us que, si de sempre ja ha significat un esforç tirar endavant la revista Alella, les circumstàncies econòmiques actuals ho han endurit encara una mica més. Sabem que la majoria d’alellencs sentiu la revista com a vostra; és per això que us demanem que la compreu, que us en feu subscrip-tors, que la recomaneu a familiars i amics i que la utilitzeu de suport publicitari.

I en l’àmbit de la col·laboració, volem recordar-vos que per tirar endavant la revista, cal la feina de molta gent, no només de redactors, i que ens complau moltíssim quan algun nou voluntari se’ns afegeix. Si creieu que podeu col·laborar, sereu rebuts amb els braços oberts. De debò, feu falta!

Ramon RuizDirector

PRIMERA PLANA

EDITORIAL01 Coberta La il·lustració de la portada, obra de Josep Puig, ens mostra als lectors a l’eixopluc de l’arbre com a símbol del saber i la cultura, a través de les fulles i fruits convertits en llibres.

05 Cartes al director

07 Del poble• L’Ajuntament és denunciat per

no tenir hissada la bandera espanyola.

• La Riera Coma Fosca ja és oberta al trànsit.

• Andreu Francisco repetirà com a candidat d’ERC a l’alcaldia.

• L’Escola Hamelin inicia les obres de la seva futura seu a Montgat.

• L’alegria de fer cent anys.• Sauló de la vinya d’Alella per

al Roure del Tricentenari• El poble es bolca en la

celebració dels Tres Tombs. • Can Pufarré veu néixer

PontArte, una innovadora plataforma artística.

• L’arquitecte Enric Sòria, distingit amb el Premi Ciutat de Barcelona• Nadons nascuts l’any 2013

a Alella.

11 Actualitat• El foc amenaça Coma Fosca.• L’Ajuntament trenca l’estabilitat

pressupostària per canviar l’enllumenat de tot el poble.

• Andreu Francisco: “Trencaríem l’estabilitat amb qualsevol altra actuació”.

• Alella es connecta a la fibra òptica.

• Comenius: un “Erasmus” a Secundària.

17 Què fà...• Cristina Segura

19 Cultura• Celebren amb èxit el desè

aniversari del Club de lectura.• Alella rescatarà de l’oblit les

figures dels represaliats pel Franquisme 75 anys després del seu assassinat.

• Mark Ullod.• Aprendre a cantar, cantar per

gaudir.• Des d’Arcetri, amb esperança.

Conte guanyador del premi Alella a Isidre Pòlit.

• El Carnaval del Casal aixeca el cap.

34 Arrels• Els Desplà d’Alella, una família

de promotors artístics en la Catalunya baixmedieval.

37 Personatge• Rita Olivet. Saurina.

39 Els anys tràgics• Jaume Casanovas, el religiós que

es va escapar tres vegades de la mort.

43 Magazín

52 Esports• Entrevista a Paula Igual.

Campiona del món de vela.• Rugbi. La cara i la creu del rugbi

alellenc.• El Club Rugby Alella es juga la

permanència a 2a catalana en les darreres jornades de lliga.

• Atletisme. Hivern amb bones marques.

• Taekwondo. L’Escola de Taekwondo Maresme-Alella segueix triomfant.

• Vòlei. Tots els equips sèniors del CV Alella es mouen per la zona alta.

• Futbol. CF Alella: primera volta completada.

• La UE Alella es manté viu en la lluita pel campionat.

• El primer equip l’Alella FS lluita per tot.

4

COM SORGEIX KUMON?El professor Toru Kumon el va crear l’any 1954 com a resposta a la necessitat d’ajudar el seu fill amb els estudis.

COM ESTAN ESTRUCTURATS ELS PROGRAMES?Cadascun dels programes es compon d’una sèrie de nivells minuciosament estructurats que abra-cen un ampli ventall de continguts de matemàti-ques i lectura, i contribueixen a desenvolupar el potencial d’aprenentatge de qualsevol estudiant.

COM S’APRÈN AMB KUMON?L’alumne comença pel nivell en què se sent més còmode; és a dir, no solament coneix el contingut sinó que el domina. Això és el que a Kumon anomenem “punt de partida fàcil”.A partir d’aquest moment, l’estudiant avança al seu propi ritme i de forma ordenada fins a dominar els continguts més complexos.Adquireix estratègies que li permeten deduir les respostes correctes, seguint els exem-ples que apareixen al material i les orientacions del professor, així desenvolupa un comportament autodidacte davant l’estudi.

A PARTIR DE QUINA EDAT ES POT COMENÇAR?Kumon és adequat per a alumnes a partir dels 2 anys.

PUBLIREPORTATGE

Desenvolupa al màxim el potencial del teu fill Kumon és molt més que una activitat extraescolar de la que ja gaudeixen més d’onze milions d’alumnes a tot el món. Està format per dos programes d’aprenentatge individualitzat que utilitzen les mate-màtiques i la lectura com a eines per a desenvolupar al màxim les capacitats acadèmiques dels estudiants.

Gràcies als principis metodològics en què es fona-menta Kumon, l’alumne desenvolupa autonomia en l’aprenentatge, hàbit d’estudi, concentració, confiança en si mateix i motivació per aprendre, que l’acompanyen durant tota la vida. A més, pot començar els programes en qualsevol moment de l’any, amb un material personalitzat i adaptat a les necessitats de cada estudiant.

Kumon és una de les majors empreses educatives del món, amb més de 50 anys d’experiència i pre-sent a més de 48 països.

Centre Kumon Masnou - CentreC/ Navarra, 43 - El MasnouLaia Santanach. Tel. 686 070 824

Laia Santanach regenta el nou centre Kumon del Masnou

902 190 275www.kumon.es

Kumon, molt més que matemàtiques i lectura

Més d’11.000.000

d’alumnes a tot el món

ja l’han provat.

15 dies de franc(fins al 31 d’octubre)

5

alellaRevista independent d’informació local

EditaASSOCIACIÓ CULTURAL REVISTA ALELLAEduard Serra i Güell, 2 08328 Alellarevista.alella@gmail.comwww.revistaalella.catFax 93 540 07 28

Director Ramon Ruiz Bruy

Sots-director Eudald Serra

Redactor en cap Òscar Pallarès

Redactors Albert Alabau, Ramon Anglada, Jordi Albaladejo, Agnès Céspedes, Alba Céspedes, Ariadna Guasch, Alba Ortega, Laura Ruiz i Pep Vidal

Col·laboradorsMontse Donada, Jordi Farrús, Alejandro Ferrer, Alex Fraguas, Mercè Galbany, Quico Lluch, Victòria Molina, Joan Oliveras, Joan Puigibet, Jordi Ribas i Xavi Tarafa

Publicitat: Òscar Pallarès (Tel. 654 40 40 43)

Subscripcions: www.revistaalella.cat/subscripcio

Correcció: Aïda Estrada

Disseny gràfic i maquetació: Josep Puig

Producció: RRB

Impressió: Comgràfic

Dipòsit legal: B-24.950-62

Col·laboració: 3,50 euros

Amb el suport de:

Premi Tasis-Torrent 1989 de premsa comarcal. Fundada l’any 1960 per Eduard Serra i Güell. Dirigida per Esteve Riambau i Saurí de 1989 a 1994.

La revista Alella no es responsabilitza necessàriament de les opinions que continguin els articles signats.

TIRA CÒSMICA Alex FoGo

Cartes al director

CARTES

Departament de la Presidència

CAQUES DE GOSPermeteu que em queixi enèrgicament de les persones que no recullen les defecacions dels seus gossos. No hi ha dret que hàgim de veure caques per tot arreu, fins i tot a la mateixa porta d’una botiga de menjar.

El primer tram del passeig de la Creu de Pedra moltes vegades està infestat, al bell mig de la vorera, per la brutícia dels gossos. ¿És que els amos no pensen que és una vo-rera per on diàriament passen famílies amb nens petits que van a l’escola, amb cotxets; adults amb carrets de la compra, amb mobili-tat reduïda o gent gran que no s’hi veu gaire bé? He vist persones grans trepitjar aquests “obsequis” i quedar amb les sabates ben fastigoses.

I no només al passeig esmentat, sinó que afecta tot el poble. Ens omplim la boca amb la paraula “solidaritat” i després no som ca-paços de pensar en la gent que ens envolta.

Sisplau, practiquem els deures de bona convivència i fem, entre tots, un poble millor.

Montse Donada

CARTA DE COMIATVaig arribar a Alella a l’any 2000 gairebé per casualitat. Una parella d’amics de Bilbao ens ho va recomanar i aquí vàrem trobar la nostra llar. Vaig passar uns quants anys treballant a Barcelona, gaudint de la platja, els ports, els llocs de la costa i, amb prou feines, d’Alella només coneixia l’ajuntament i l’església. L’any 2008 vaig tornar a estudiar, aquesta vegada Turisme, i quan va arribar el moment de fer les pràctiques vaig decidir que no hi havia res millor que fer-les al meu poble i, d’aquesta manera, tenir una oportunitat de tornar-li a la comunitat a què pertanyo el que n’havia rebut. I així va començar tot.

En primer lloc, vaig fer un pla de màrque-ting i comunicació. Part d’aquest pla estu-diava l’oferta de restauració del municipi; així doncs, jo anava amunt i avall amb el meu Seat Arosa demanant a tots els bars i restaurants les seves capacitats, si tenien es-pais adaptats o no, si s’admetien mascotes, preus… Gràcies a això, uns mesos després vàrem poder llençar la web de Turisme amb el buscador, no us penséssiu que va ser fàcil!La primavera de 2011, amb els estudis de turisme acabats, vaig començar a treballar a l’oficina de Turisme. Des d’allí i poc a poc, a base de llegir fullets, escoltar històries, con-sultar llibres, amb molta tenacitat i pacièn-cia he pogut descobrir racons meravellosos i gent encara millor. He de donar les gràcies a tantes persones, que em penso que no tinc espai suficient en aquesta carta perquè hi càpiguen totes.

He estudiat, defensat i promocionat cada pam del territori i el caràcter d’aquest po-ble i ho he fet amb esforç i molta estima. M’he preocupat de conèixer les tradicions i costums i racons perquè crec que només així el turisme és generador de riquesa i des-envolupament econòmic. Rebre el visitant i fer-lo participar de la riquesa patrimonial, del paisatge, de la cultura i de les persones ha estat una feina meravellosa. Incomptables vegades he ensenyat a nens d’altres països a dir bon dia o adéu, o bé recomanar que comprin botifarra o vi d’Alella. He parlat dels garrofers de la Vall de Rials, dels Gegants i de com ens sentim orgullosos que la Roser sigui la Grossa, i així també he compartit moltes històries commovedores. Ara començo una nova etapa on espero que tot allò que he contribuït a construir segueixi creixent. Salut i cava!

Izaskun Gurruchaga

6

7

DEL POBLE

L’Ajuntament és denunciat per no tenir hissada la bandera espanyola

L’Ajuntament d’Alella ha rebut aquest més de març un avís del Tribunal Contenciós Administratiu pel qual se l’insta a posar la ban-dera espanyola al màstil que li està destinat a l’Ajuntament. “Fa uns mesos ja vam rebre un requeriment de la subdelegació de govern, preguntant per l’absència d’aquesta bandera. Després de mesos de no saber-ne res, ara arriba aquest contenciós”, explica l’alcalde An-dreu Francisco. Tot i ser conscient que tant la Constitució Espanyola com la Llei 39/1981 estableixen l’obligatorietat de tenir exposades les banderes estatal i autonòmica a tots els edificis públics, inclosos els Ajuntaments, Francisco diu que per ara “anirem responent al què ens pregunti al jutge, i quan hi hagi la sentència i se’ns demani l’exe-cució aleshores valorarem què fem”, confia que “amb una mica de sort, quan això arribi potser ja estarem en un estatus polític diferent de l’actual”. Francisco, que s’enfronta a conseqüències que van des d’una multa econòmica a la seva inhabilitació per a exercir càrrecs públics, compta per a la defensa de l’Ajuntament amb el mateix advocat que va aconseguir que la denúncia per haver-se declarat territori lliure fos arxivada. La seva minuta va a càrrec de l’Associació Catalana de Municipis.

La Riera Coma Fosca ja és oberta al trànsitDesprés de tres llargs mesos d’obres, a mitjans d’aquest mes de març la Riera Coma Fosca, en el seu tram entre el giratori de Can Sans i l’Avinguda Jaume Rius Fabra, ha estat reoberta finalment al trànsit de vehicles un cop enllestida la pavimentació de la calçada principal. Tot i que encara queden pendents algunes actuacions de condicionament, els veïns que durant setmanes s’han vist perjudicats pels talls intermitents d’aquesta via, ja no han de témer per poder circular-hi. El retard en acabar aquesta fase de les obres s’explica perquè “ens vam trobar que un cop vam tenir el carrer obert, les pluges que van caure durant uns dies van debilitar alguns dels trams, que van cedir, obligant a ampliar els treballs i fer accions de reforç”, comenta l’alcalde Andreu Francisco.

Andreu Francisco repetirà com a candidat d’ERC a l’alcaldiaL’Assemblea Local d’ERC ha ratificat Andreu Francisco al capdavant de la seva formació en escollir-lo novament per liderar la candidatura del seu partit a les eleccions municipals del 2015. ERC d’Alella ha elegit Francisco de manera unànime després que aquest fos l’únic candidat que ha optat a assumir aquesta responsabilitat i renova d’aquesta manera la confiança dipositada en ell, que és alcalde del municipi des de 2003. Per la seva banda, Francisco ha afirmat que “fer d’alcalde m’agrada molt. Continuo amb moltes ganes i il·lusió per seguir treballant pel poble i tirar projectes endavant”, en el que seria el seu quart mandat si fos escollit de nou batlle de la vila.

L’Escola Hamelin inicia les obres de la seva futura seu a MontgatA finals del passat mes de gener es van iniciar les obres de construcció de la futura escola Hamelin Internacional Laie al Pla de Montgat, on s’hauran de traslladar els alumnes de l’actual centre d’Alella quan esti-gui enllestida. El nou col·legi s’ubicarà a la ronda 8 de març, cantonada amb el carrer Carmen Amaya de Montgat, municipi que ha donat les màximes facilitats a Escoles Sas per a que s’hi instal·lin. Concretament, el consistori ha declarat Hamelin com a bé d’especial interès i d’utilitat municipal, i hi ha arribat a un acord pel qual se li aplica una rebaixa del 45% de l’impost de contruccions a canvi de fomentar l’ocupació al poble amb la contractació de vint montgatins durant 20 anys.

L’alegria de fer cent anysAlella compta amb un nou avi centenari entre els seus veïns: Josep Escarrà Serrat, fill de Sant Esteve d’en Bas, però instal·lat al nostre poble des de fa ja diversos anys. Escarrà va fer els 100 anys el passat 6 de gener i en motiu d’aquest extraor-dinari aniversari va rebre un homenatge el dia 14 del mateix mes, en el qual se li va atorgar la medalla d’argent que la Ge-neralitat de Catalunya lliura als catalans

centenaris. L’Ajuntament s’hi va sumar tot concendint-li una placa commemorativa en el transcurs de la celebració en el qual van parti-cipar les tres filles de l’homenatjat. Escarrà va ser barber, i en exercici del seu ofici, fou el barber personal del president Josep Tarradellas quan aquest va tornar a Catalunya i fins que va morir.

Sauló de la vinya d’Alella per al Roure del TricentenariUn grapat de terra de la vinya de Can Magarola, recollida amb la participació dels alellencs el passat 6 de febrer, forma part del sòl sobre el que ha d’arrelar fort el Roure del Tricentenari que el 2 de març es va plantar a Montserrat. El sauló d’Alella forma part, juntament amb la terra aportada per tots els altres municipis de Catalunya, de la base sobre la qual ha de créixer aquest arbre com a símbol “d’unitat i fermesa” del futur del país. D’altra banda, Alella formarà part de l’itinerari cultural i històric Ruta 1714, que recordarà els indrets més destacats de la Guerra de Successió.

QUI

CO L

LUCH

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

8

El poble es bolca en la celebració dels Tres Tombs

Més de 60 cavalls i diverses carroses i carruatges van participar el 26 de gener al matí a una nova edició de la festa dels Tres Tombs d’Ale-lla, que es consolida així al calendari festiu del poble després que fou recuperada l’any passat per la colla de Trabucaires del Vi d’Alella. A la concentració i esmorzar que es va fer a la Riera, davant la Plaça Antoni Pujadas, va seguir una desfilada fins a la Plaça de l’Ajunta-ment, on es va beneir tots els animals que hi van pendre part, no només cavalls, sinó també gossos, gats i diversos animals domèstics. La gran participació tant de genets com de veïns i veïnes alellencs que hi van assistir de públic l’han convertit en una cita de referència.

Ballar per reivindicar els drets de les donesUna setantena de dones de totes les edats, i també algun que altre home, van participar en la Flaixmob que es va organitzar el passat 8 de març, Dia Internacional de les Dones, a la Plaça de l’Ajuntament. Vestides de color lila i amb les mans pintades del mateix to, totes elles van moure’s al rit-me d’una coreografia ideada i dirigida per Víctor Rodrigo sobre el tema Sisters are doin’ it for Themselves, d’Eurythmics amb Aretha Franklin. Abans de començar es va fer la lectura d’un manifest institucional per reivindicar els drets del col·lectiu.

Can Pufarré veu néixer PontArte, una innovadora plataforma artísticaProp de 100 persones van assistir el passat 14 de desembre a la Masia Can Pufarré a la presentació oficial de PontArte, una plataforma que pretén fer d’enllaç entre els artistes locals i la comunitat, donant-los veu i promoció i posant-los en contacte amb el públic. Impulsada per Marieke Severens, PontArte representa diversos artistes, a l’hora que organitza visites als seus estudis i tallers i ofereix assessorament als in-teressats en adquirir art. La inauguració va permentre conèixer alguns dels artistes amb qui treballen, com són Josep Maria Codina, Marc Prat, Alberto Romero, Ana Garcia, Fiona Weedon i Jennifer Owens, i va oferir un taller de pintura per als més petits.

Pere Homs i Arenas nomenat nou president de l’Associació Cultural Revista AlellaEn l’assemblea extraordinària celebrada el dia 21 de gener de 2014 quedà constituïda la nova junta de l’entitat que edita aquesta revis-ta. Els nous càrrecs son:

Pere Homs i Arenas, PresidentRamon Ruiz Bruy, VicepresidentAntoni Garcia González, TresorerRamon Anglada Lara, Secretari

DEL POBLE

MAR

COS

AGÜE

RO

AJU

NTA

MEN

T D’

ALEL

LA

Jordi Albaladejo Blanco, vocalAgnès Céspedes Tor, vocalÒscar Pallarès i Mateos, vocalLaura Ruiz Trullols, vocal

9

DEL POBLE

Nad

ons

nasc

uts

l’any

201

3 a

Alel

laFi

la d

e da

lt: N

oël E

stel

ler

Puig

(17/

08/1

3), I

gnas

i Rifà

Ren

art

(04

/06/

13),

Hel

ena

And

rés

Puy

(09/

10/1

3), M

ique

l Mes

quid

a M

uñoz

(30/

03/1

3), G

abri

ela

Evan

s C

orte

sao

(10/

04/1

3) i

Mia

San

tiag

o Re

icha

rdt

(04

/07/

13)

Fina

d’a

baix

: Arn

au S

ala

Val

ero

(19/

06/1

3), L

uca

Her

nánd

ez P

áram

o (0

3/01

/13)

, Veg

a V

ázqu

ez G

onzá

lez

(18

/02

/13)

, Joa

n Ro

quet

a R

ibas

(03/

02/1

3), L

ola

Klim

t C

alvo

(02

/07/

13),

Vik

tor

And

erss

on (0

9/08

/13)

Aqu

ells

que

vulg

uin

una

còpi

a de

la im

atge

en

pape

r fot

ogrà

fic p

oden

pos

ar-s

e en

con

tact

e am

b l’a

utor

de

la m

atei

xa (Q

uico

Llu

ch: 6

47 6

46 1

42 /

flluc

hp@

gmai

l.com

)

10

Centre de bellesa

Rambla d’Àngel Guimerà, 26 · Telèfon 93 555 85 33 · 08328 Alella

El dia del teu casament és un dia molt especial. És per aquesta raó que la tria de la persona que et maquillarà esdevé importantíssima. Una professional amb formació i que utilitzi els productes adequats aconseguirà fer lluir la teva bellesa natural mantenint el teu propi estil. Assegura’t que et veuràs guapa per sempre a les fotos del teu casament!Consulta’ns sense compromís. Sempre tenim una estona per atendre’t.

Especial núvies

Ha arribat la primavera a al restaurant Els Garrofers!

Animeu-vos-hi!

Passeig d’Antoni Borrell, 1308328 Alella

Telèfon 935 40 17 94

Passeig d’Antoni Borrell, 13

11

AGNÈS CÉSPEDESAl voltant d’una vintena de veïns i veïnes ale-llencs van haver de ser desallotjats, el diumen-ge 26 de gener, de casa seva quan un incendi que s’havia declarat a migdia a la zona de l’er-mita de l’Alegria de Tiana, a la finca de Can Fàbregas, es va plantar a les portes del nucli de Coma Fosca. El vent havia portat el fum i les flames en direcció als seus habitatges, per la qual cosa la Policia Local i els Mossos d’Esquadra van considerar ne-cessari que aquells que es troba-ven a la zona més alta del veïnat abandonessin temporalment les seves llars. Afortunadament, la intervenció dels Bombers de la Generalitat, amb 20 dotacions terrestres i quatre mitjans ae-ris (dos helicòpters i dos hidro-avions), va fer que l’incendi es donés per estabilitzat al vespre i tots ells poguessin tornar a casa seva, ja fora de perill.

El balanç final és de prop de 10 hectàrees de bardissa i pins cremats per un foc origi-nat per una negligència, segons consideren les investigacions dels experts. No s’ha hagut de lamentar cap altra pèrdua més que la mediambiental, però el record del gran incendi de 1994 a la mateixa zona va retornar a la memòria d’alellencs i tianencs, i fa reviure les reivindicacions de reforçar les mesures de prevenció.

Una boca d’aigües operativaEls veïns de Coma Fosca fa temps que recla-men un hidrant per a facilitar l’actuació dels bombers al seu nucli. Proposen que es faci al capdamunt de l’Avinguda Mil·lenari, just al cos-tat d’un dipòsit que, precisament, es troba sota

la línia elèctrica de mitja tensió que ja ha donat algun ensurt. Creuen que d’aquesta manera els bombers guanyarien temps i efectivitat, ja que no haurien de fer més d’un quart d’hora de tra-jecte per anar a omplir les cisternes dels seus camions a l’hidrant de Can Lleonart.

José Manuel Pinilla, secretari de l’Associ-ació de Veïns de Coma Fosca, remarca que “el nostre barri, per les seves característiques, està en zona perillosa, de molt risc, i per això

pensem que es fa molt necessari tenir aquesta boca d’aigües. El nucli només té una única via de sortida, i quan hi coincideixen gaires vehicles queda bloquejada. Per tant, dificulta la circulació i la celeritat dels bombers. Amb un hidrant al capdamunt, no els caldria haver de sortir per carregar les cisternes”.

A Can Comulada hi ha un hidrant, però segons Pinilla, “no serveix per a res. Els bom-bers no l’utilitzen perquè la canonada no té prou diàmetre de sortida i no els aporta la

quantitat i pressió d’aigua que necessiten. Per aquest incendi, baixaven fins a Can Lleonart tot i la volta que els calia fer per evitar les obres de Coma Fosca”.

En relació a la seva demanda a l’Ajunta-ment, des del col·lectiu de veïns expliquen que “ens han comunicat que hi ha intenció de fer-ho, però ni està pressupostat ni ens han donat data d’execució”, per la qual cosa mantenen activa la seva llarga reivindicació. Preocupats

per la situació, han proposat algu-nes mesures de prevenció i actua-ció, com són la de “connectar dife-rents piscines per funcionar com un hidrant d’emergència en cas que calgui omplir els camions de bombers, però demanant a canvi que els veïns que col·laborin tin-guin una reducció en el seu IBI”. També han plantejat mesures passives de prevenció, com són barreres naturals que eviten que els focs avancin. Per exemple, han suggerit “plantar dent de lleó, perquè és una planta ignífuga, per l’aigua que retén, que, a més, té molt baix manteniment i ajuda a consolidar talussos. Però l’Ajun-tament diu que un tècnic de la Generalitat, a qui han consultat, els ha dit que no perquè no és una

planta autòctona”, comenta Pinilla d’una situ-ació que diu no comprendre perquè “seria una mesura poc costosa i sostenible i la veritat és que aquesta planta la veiem en autopistes i molts altres llocs”.

“Cal donar totes les eines possibles a aquells que lluiten contra el foc i salvant vi-des”, conclouen des de l’Associació, insistint que construir un hidrant és un bé per al con-junt de la població i no una petició exclusiva d’uns veïns.

11

ACTUALITAT

El foc amenaça Coma FoscaEl 26 de gener, un incendi a La Conreria va posar en alerta els veïns d’aquest nucli, que reclamen més prevenció i un hidrant al capdamunt de l’Avinguda Mil·lenari.

El camí de la carena, entre Alella i Tiana, pocs dies després de l’incendi.

El foc va aturar-se gairebé a tocar de les cases de la part més alta del barri de Can Comulada

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

ÒSCAR PALLARÈS

12

ACTUALITAT

REDACCIÓAlella comptarà amb 12.028.457’23 euros de pressupost per afrontar aquest any 2014, un 16,64% més que l’any passat. Aquest incre-ment és degut bàsicament a la inclusió d’una partida de 1.650.000 euros per afrontar la substitució i condicionament de l’enllume-nat públic i fomentar així l’eficiència energè-tica. Per dur-ho a terme, caldrà demanar un préstec, però l’alcalde, Andreu Francisco, defensa que és una inversió rendible perquè assegura un estalvi important d’energia (ve-geu l’entrevista de la pàgina següent).

Aquesta gran inversió, que represen-ta gairebé un 14% del total del pressupost municipal, suposa trencar amb l’estabilitat pressupostària estipulada per nova Ley de

Racionalización y Sostenibilidad de la Ad-

ministración Local (LRSAL), aprovada el

passat 27 de desembre al congrés espanyol. Com a conseqüència, l’Ajuntament ha hagut de prendre mesures compensatòries: una sèrie de lleugeres baixades de sou, entre les quals destaca la de l’alcalde de gairebé 2.000

euros, i la reducció dels càrrecs eventuals a només un, per la qual cosa s’ha decidit pres-cindir d’un tècnic de l’àrea de Promoció Eco-nòmica, que portava 16 anys treballant per a l’Ajuntament, sobretot a Joventut.

Si hi ha més inversions, es finançaran amb subvencions i el préstec de l’Escola“L’estalvi que generem entre els ingressos ordinaris i les despeses corrents és molt es-tret. Aquest marge ens permet assumir no-més les petites inversions”, diu Francisco. És per aquesta raó que, sobre el pressupost aprovat, només queden reflectides algunes reformes i millores a Can Gaza, la pista d’at-letisme i actuacions de manteniment. “Les grans inversions, que anem treballant i ani-ran apareixent, es finançaran en gran part des del préstec de l’Escola. Estem parlant d’uns 2 milions d’euros que tenim posats a terminis i que estan generant interessos”, apunta l’Alcalde. Amb aquests diners i els que arribin de subvencions d’altres admi-nistracions, l’Alcalde preveu tirar endavant la creació de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà i iniciar el Pla de millora i adequació del Pavelló Poliesportiu.

Emprenedoria i Ocupació, a l’alçaA banda de la inversió en l’enllumenat, el pressupost municipal per a 2014 no difereix gaire del de l’any 2013. La majoria de regi-dories tenen atribuïdes partides similars, tot i que hi ha hagut canvis que el govern justifica per reestructuració d’àrees i ne-cessitats conjunturals.

El més notori es dóna a la regidoria d’Emprenedoria i Ocupació, que incremen-ta un 140%. La regidoria comptarà enguany amb 55.408 euros més que l’any passat, una part dels quals seran per al Centre de Ne-gocis mancomunat que s’està habilitant al Masnou. També estarà més ben dotada la regidoria de Serveis Socials, amb qua-si 34.000 euros. L’Alcalde va defensar que era necessari per a fer front a les diverses urgències socials que genera la vigent si-tuació econòmica. Es pretén donar més ajuts extraordinaris, beques de menjador i ampliar l’atenció del Servei d’Atenció Do-miciliària a més usuaris.

També s’incrementen les partides de la regidoria de Cultura, que comptarà amb 37.395 euros més per dur a terme la celebra-ció del 10è aniversari del Festival d’Estiu, i la de la regidoria d’Adolescència i Joven-tut, que vol reforçar i donar més impuls als projectes dedicats només als adolescents amb els 55.824 euros que guanya respecte de 2013.

L’Ajuntament trenca l’estabilitat pressupostària per canviar l’enllumenat de tot el pobleEs veu obligat a fer ajustos de sous i plantilla

ELS AJUSTOS HAN COMPORTAT HAVER DE PRESCINDIR D’UN TÈCNIC DE L’ÀREA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA

LA PARTIDA DE CULTURA COMPTARÀ AMB 37.000 EUROS MÉS PER A LA CELEBRACIÓ DEL DESÈ ANIVERSARI DEL FESTIVAL D’ESTIU

La LRSAL: recurs al Constitucional

L’Ajuntament va aprovar per unanimitat sumar-se a la iniciativa impulsada des dels organismes municipalistes per recórrer la llei espanyola de racionalització municipal (LRSAL) davant del Tribunal Constitucional. Els regidors creuen que aquesta Llei retalla injustament les atribucions dels ens muni-cipals i perjudica els serveis que aquests donen directament a la població. “És una Llei que ens afecta de ple i que té una aplicació dolorosa”, explica l’Alcalde, dient que “s’ha sol·licitat dictamen al Consejo de Estado perquè es posicioni davant d’una Llei que considerem un greu atac als drets de la ciutadania. La llei pretén manllevar competències i recentralitzar serveis dels ajuntaments, i això afecta directament els drets de les persones que reben serveis des de la seva administració més propera”.

13

ENTREVISTA

REDACCIÓ

Com és que la gran inversió d’enguany serà canviar l’enllumenat públic? Fa temps es va encarregar, a la Diputació de Barcelona, una auditoria d’eficiència energèti-ca i un estudi de seguretat per veure en quins punts l’enllumenat estava en pitjor estat. Vam tenir aquests documents a les mans la tardor de 2013, alhora que decidíem no tirar enda-vant el projecte del nou Casal i que sabíem que Telefónica estava decidida a assumir el cost de la inversió de la fibra òptica. Per això, com que aconseguíem la nostra prio-ritat sense posar-hi ni un euro, vam valorar tirar endavant les recomanacions de l’estudi de l’enllumenat. La seva implementació té un cost de 970.000 euros, que resultarà en un estalvi mínim anual de 150.000 euros de la factura elèctrica.

Però la inversió total s’enfila a més d’1,6 milions d’euros, oi?Sí, també inclou el canvi d’enllumenat de dos sectors d’Alella Park i un de Can Sors, una necessitat que hi és des de fa temps. Al man-dat anterior ja vam intervenir en alguns dels sectors dels que estaven pitjor, però encara quedaven aquests tres. Vam sol·licitar les líni-es d’ajuts de PUOSC, l’any 2012, per poder dur

a terme aquestes substitu-cions d’enllumenat i deixar-lo tot sencer en condicions. Amb el PUOSC pagarem la meitat de la inversió, l’altra meitat provin-drà de recursos propis.

Val la pena trencar l’estabilitat pressupostària per una actua-ció que no era una prioritat? Sí, perquè el cost de l’electricitat repre-senta el 5% del pressupost municipal i, els darrers anys, ens hem dedicat a ajus-tar els costos. Per exemple, hem baixat la pressió fiscal i ara, fent aquesta inver-sió, generarem estalvi. Estem afinant els números al màxim. A més, el canvi d’enllumenat es finançarà amb la petició d’un nou préstec i la inversió quedarà amortitzada en sis anys.

Com serà aquest préstec?En principi, el demanarem a través de la Diputació de Barcelona amb el Banc de Sabadell, amb una opció anomenada crèdit local. Serà a deu anys i té un inte-rès del 3,75 més l’euríbor, i compta amb una subvenció en els interessos. Amb aquest préstec el projecte d’enllume-nat s’autofinançarà i, a més, generarem un estalvi en el pressupost de més de 50.000 euros, que serviran de marge per poder entomar altres actuacions. Tot plegat fa que l’Ajuntament mantingui la capacitat d’inversió per si el tema del Casal es pogués desllorigar.

No hi ha hagut cap defensa pública de la inversió ni tampoc debat amb la ciutadania.Tampoc no ha calgut defensar-ho, qui ha intervingut en el ple per explicar-ho ha estat l’Alcalde. És una decisió dife-

rent de la de construir un nou equipament públic. Sí que pot

haver-hi un debat, però aquesta no és pas una decisió que tingui un impacte transcendent pel que

són les finances.

I els veïns d’Alella com notaran la millora?

Veuran com canviarem gairebé la mei-tat de les bombetes del poble, que encara

són de mercuri, per bombetes de sodi amb un consum elèctric molt menor. També s’actuarà sobre quadres elèctrics, s’instal-laran rellotges de control de la llum i, per tant, hauríem de deixar de veure fanals encesos quan encara és de dia o apagats quan ja és fosc, també durant la matinada baixarà la intensitat.

Creus que es beneficiós per al poble?I tant! Amb l’actuació millorarem tot l’en-llumenat públic del municipi, reduirem la petjada ecològica i generarem estalvi. Jo no hi veig cap problema.

Si la inversió no hagués tirat enda-vant, no s’hauria acomiadat un em-pleat amb càrrec eventual ni s’haurien baixat els sous dels càrrecs electes. Sí, és cert que amb la inversió de l’enllu-menat trenquem l’estabilitat pressupos-tària, però la trencaríem igualment fent qualsevol altra actuació. La nova llei espanyola de racionalització determina que si això passa, cal prendre un seguit de mesures. Per això, assumim la reduc-ció de la retribució de l’Alcalde i haver de prescindir d’una persona que feia molt temps que treballava a l’ajuntament... Però el que no podíem fer és no actuar en cap àmbit fins al 2015 per mantenir-nos nosaltres!

Andreu Francisco: “Trencaríem l’estabilitat amb qualsevol altra actuació”Entrevistem l’alcalde, que defensa la inversió de l’enllumenat perquè han descartat el trasllat del Casal i Telefónica ha assumit la de la fibra òptica

14

15

LAURA RUIZEl novembre de l’any 2013, el president de Telefónica, César Alierta, advertia: “Hi ha alcaldes que em demanen fibra òptica, però nosaltres no som una ONG”. Malgrat aques-ta declaració, l’alcalde, Andreu Francisco, creu que Alella es convertirà en una excepció perquè Telefónica es va comprometre a fer la instal·lació a tot el poble. De fet, Francisco confia que estarà completament enllestida a finals del mes d’abril.

“Sembla ser que a final de març es comen-çarà a comercialitzar perquè hi ha barris on ja han començat la instal·lació, i confio que al maig ja es podrà contractar des de tots els domicilis i que hi hagi una connexió massi-va” explicava Francisco a aquesta revista. El mes d’octubre de 2013, l’alcalde explicava al butlletí municipal El Full que, arran d’una re-unió amb Telefónica i la Generalitat, l’empre-sa havia decidit assumir la inversió sencera.

L’Ajuntament va encarregar un avantpro-jecte que determinava que arribar a totes les llars costaria 7,9 milions d’euros si tota la infraestructura era soterrada, i 3’8 milions si una part s’instal·lava per via aèria o per la façana. L’alcalde creu que la pressió exercida

i l’encàrrec d’aquest estudi van ser un punt d’inflexió perquè Telefónica decidís actuar: “Si l’Ajuntament estava decidit a fer-la, ells devien considerar que serà rendible. La di-ferència amb altres pobles és que nosaltres ens hem mogut”.

El periodista especialitzat en telecomunica-cions Sergio Uceda creu que l’acord és po-sitiu perquè “la diferència entre l’ADSL i la fibra òptica és abismal, sobretot si l’ADSL que arriba a Alella és força lent, la millora de la velocitat es notarà molt”. A més, explica que fins ara Telefónica i ONO han actuat només en àrees amb molta densitat de població. Per exemple, l’any passat es van fer instal·lacions a diferents barris de Castelldefels, Badalona, Rubí i Sabadell.

Amb l’acord actual, Telefónica assumirà el cost de tota la instal·lació i, a canvi, no tindrà competència a l’hora d’oferir el servei. Fran-cisco va titllar la pèrdua de competència com “un mal menor. És cert que el retorn de la inversió serà lent, però actuen a Alella perquè pot convertir-se en un cas d’èxit que els per-meti reafirmar la seva posició monopolística en el mercat de les telecomunicacions.”.

Uceda considera que aquest pacte hauria de ser vigilat per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), l’organis-me espanyol que sanciona qualsevol pràctica anticompetitiva en el sector de les telecomu-nicacions.

Si la previsió de l’alcalde és certa, els ve-ïns d’Alella aviat podran decidir continuar contractant ADSL o canviar de contracte i enllaçar-se directament a la fibra òptica. El preu que Telefónica estableix per un servei amb 100 Mb de descàrrega i 10 Mb de pujada és de 39’90 euros al més que, amb la quota de línia i l’Iva, s’enfila als 65’18 euros totals. L’Alcalde, fins i tot, confia que Telefónica farà alguna oferta especial per als veïns d’Alella que primer s’apuntin a la nova tecnologia.

ACTUALITAT

Alella es connecta a la fibra òpticaTelefónica assumeix tot el cost de la instal·lació a canvi d’eliminar la competència

Quina diferència hi ha entre l’ADSL i la fibra òptica?

Aquests dos sistemes d’accés a Internet es diferencien en que l’ADSL és lent, lleugera-ment més barat i amb molta cobertura; i, en canvi, la fibra òptica és ràpida i moder-na, però només la instal·len unes quantes empreses determinades.

La gran diferència és la velocitat. Els contractes d’ADSL que s’ofereixen a Alella contemplen velocitats d’entre 20 i 10 Mb. Això són, però, velocitats teòriques, per-què a més d’un quilòmetre de la central telefònica la velocitat real pot arribar a ser molt menys. De fet, la velocitat mitjana d’ADSL a Catalunya és de 5 Mb. En canvi, amb la fibra òptica Telefónica ofereix ge-neralment una velocitat de 100 Mb (ONO 50 Mb). A més, la velocitat real coincideix amb la que indica el contracte.

ANDREU FRANCISCO: “SI L’AJUNTAMENT ESTAVA DECIDIT A FER-LA, ÉS QUE A TELEFÓNICA DEVIEN COSIDERAR QUE ERA RENDIBLE”

Les obres de la riera Coma Fosca s’han aprofitat per instal·lar les canalitzacions de la fibra òptica.

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

16

ACTUALITAT

Retornant l’estada, ara quatre alumnes de l’Institut Alella estudien tres mesos a Martinica

JORDI ALBALADEJOAl darrer número de Revista Alella (novem-bre-desembre de 2013) vam fer un primer article sobre el Projecte Comenius, perquè l’actual curs 2013–2014 a l’Institut d’Alella es porta a terme un intercanvi d’alumnes amb un centre educatiu de l’illa caribenya de Mar-tinica, departament francès d’ultramar.

La notícia era que quatre alumnes de Mar-tinica, sota la supervisió de la professora de l’institut Mª Rosa Estadella, anaven a clas-ses i estaven acollits per famílies del poble durant tres mesos. Per a ells, com van ma-nifestar en l’entrevista que vam fer-los, era tota una experiència molt enriquidora, pel contrast dels costums, nous coneixements i experiències, així com activitats insòlites: visitar restes romanes, el MANAC o fins i tot patinar i anar a esquiar! ¿Recordeu el cas real de les olimpíades d’hivern de Calgary o bé la pel·lícula que s’inspira, d’uns jamaicans que van participar en la modalitat de bobs-leigh? Doncs, això. A finals del mes de gener van posar punt i final a la seva estada.

Precisament, abans que marxessin i en el marc dels intercanvis previstos entre alum-nes dels països participants, l’Institut d’Ale-lla va acollir del 21 al 26 de gener una trobada transnacional de 23 alumnes i una dotzena de professors procedents de Uherské Hra-diste (Txèquia), Braila (Romania), Myrina-Lemnos (Grècia), S. Roque do Pico (Açores, Portugal), Izmir (Turquia), Ilsenburg (Ale-manya) i Fort de France (Martinica, Fran-ça). Van ser rebuts per les autoritats munici-pals i van realitzar tota una sèrie d’activitats conegudes com Comenius Day per conèixer

un tast del país amfitrió i de les tradicions locals pròpies com ara les gastronòmiques. Penseu per un moment la feinada per orga-nitzar l’acollida dels alumnes i professors vi-sitants i un programa complert d’activitats.

Aleshores, els ha tocat el torn de la mobi-litat educativa a quatre alumnes de l’Institut d’Alella que, amb suport de la UE, han mar-xat cap a Martinica (ja que un centre educa-tiu d’allà és el que participa en representació de França) on es troben actualment d’inter-canvi per un període també de tres mesos. Allà realitzen un programa d’estudis amb tasques variades i adaptables sense deixar de perdre de vista, però, el pla d’estudis pro-pi de l’institut al qual es reintegraran després de la seva estada.

Què es potencia amb el Comenius?Existeixen diferents programes d’aprenen-tatge permanent de caràcter europeu: Eras-mus, Leonardo da Vinci, Comenius i Grundt-vig. En quan al Comenius, el projecte és sub-vencionat per la Unió Europea bianualment (ens trobem dins del període 2012/14), i des-tinat, mitjançant els instituts participants, als alumnes de 3r/4t d’ESO i 1r Batxillerat.

Principalment, està destinat a potenci-ar tres objectius: l’ús de les TIC, el foment del coneixement de llengües estrangeres i el contacte entre centres educatius de dife-rents països.

Les noves tecnologies de la informació i de la comunicació permeten fluir la comu-nicació amb el tutor assignat, amb el centre educatiu d’origen i amb les seves famílies, a més d’esdevenir un suport bàsic per realitzar

els continguts dels treballs. Un segon objec-tiu d’igual o major importància és la pràctica de les llengües estrangeres, sobretot l’an-glès, a més de desenvolupar-se en la llengua del país d’acollida com a eina de convivència i per experimentar la diversitat. O sigui, cal activar-se o millor dit, espavilar-se. L’ús de les llengües estrangeres és una de les grans assignatures pendents del sistema educatiu català per donar un salt endavant en un món globalitzat. I, finalment, un tercer punt relle-vant és l’establiment de contactes o aliances per al coneixement entre els centres educa-tius participants, coordinant-se i compartint experiències entre els professors que formen part del projecte comú.

El lema del Comenius és Landscape as a

mirror (El paisatge com un mirall) i com po-deu suposar representa tota una experiència vital, un pas cap a la maduresa, sobretot per als alumnes que hi participen en els inter-canvis temporals o en les diferents trobades de tres dies als diferents països inclosos en el projecte. S’experimenta la diversitat d’orí-gens, alhora que també s’estrenyen llaços de contacte i es troben elements comuns en la docència, els aprenentatges i els alumnes.

Per a l’any vinent, l’oferta del Comenius s’amplia en el marc d’un nou programa comú: Erasmus Plus (inclou països de la UE i de tercers països associats al programa), 2014-2020. Els centres i les organitzacions que treballen en els sectors de l’educació, la formació, la joventut i l’esport poden co-mençar a preparar les seves sol·licituds de beques per a l’any vinent mitjançant la via electrònica.

Foto de família de la trobada del mes de gener.

Comenius: un “Erasmus” a Secundària

AJU

NTA

MEN

T D’

ALEL

LA

17

QUÉ FÀ?

ALBERT ALABAU La Cristina confessa que no li ve de casta, doncs és la pionera en la seva família. “Va ser cap als 12 anys quan vaig començar a tocar la guitarra, doncs era l’instrument obligatori a l’escola (Santa María del Pino). Quan vaig prendre consciència del que estava fent, ja estava tocant el piano i començant a cantar. Va ser tot molt ràpid i espontani”, explica de forma entusiasta.

Va ser aleshores que la Cristina va haver de començar a escollir. Va realitzar els estudis de Grau mig de piano a la ben nombrada Escola Municipal de Música Can Roig i Torres, per des-prés diplomar-se en Educació Musical per la Universitat Autònoma de Barcelona, mentre feia el Superior de Cant al Conservatori del Liceu.

Una brillant carrera musical estava arren-cant, però també s’estava gestant la professora que duia a dins. “Sempre m’han agradat el món de l’ensenyament i els nens. Poder unir les dues facetes era molt atractiu”. Per això, quan li va sorgir l’oportunitat de tornar a Santa Maria del Pino, ara com a professora, no s’ho va pensar dos cops: “poder donar classes en un entorn tan privilegiat, enmig de la natura, en un poble com Alella, on m’he criat i he jugat des que era una nena, va ser com fer realitat un somni”.

L’any 2011 va finalitzar el superior de cant amb la màxima qualificació al Conservatori Superior de Música del Liceu amb Maria Do-lors Aldea. La seva carrera professional com a cantant, a tenor de la seva privilegiada veu de mezzosoprano tirant a contra, estava llesta per a una nova etapa. Quan es trobava realit-zant varies proves d’accés en algunes de les millors escoles de cant d’Europa, els estels van semblar alinear-se: Natalie Stutzman, reputa-díssima Soprano contraalt, la va trucar per in-corporar-se a la seva exclusiva escola a Suïssa, a la qual només accedeixen 5 persones a l’any.

Era un tòtem per a ella, per tant va decidir que era el moment de fer el següent pas. Ara fa 2 anys que viu a Ginebra, on està fent un Master Konzert d’interpretació, consistent en diverses assignatures: música de cambra, de concert, d’idiomes, coaching per fer repertori barroc,... A la vegada, està fent un màster a Brussel·les, on també la van acceptar, i el fa a distància amb el seu pianista de BCN. En aquests moments es troba en el darrer any d’ambdós màsters.

Tot i que ha tingut l’ajuda d’una beca de la Ge-neralitat, sobretot està tirant d’estalvis i de les actuacions que va fent en orquestres i petits ensembles per Suïssa i Alemanya. També fa ac-tuacions de Leit (cançó en Alemany) en format piano i veu, pensada per fer-se a nivell de petit format, fet que fa que la interpretació sigui molt complicada, “ja que estàs molt sola davant del perill. És molt pur: és un gènere molt delicat, però és increïble la sensació de superació que deixa quan l’executes bé”.

Futur“M’encanta Alella, sempre que puc hi vaig. Sol, menjar, beure, vida tranquil·la,... M’agrada el món de l’ensenyament, per tant, segur que en algun moment em plantejaré tornar cap a Ale-lla per vincular-me al món musical des d’una òptica més pedagògica”. Però abans vol fer més coses a fora. A més, la crisi no ajuda i la prin-cipal feina és a França, Alemanya i Àustria.

Ara té varies opcions: seguir a Ginebra fent algun màster més o trobar un agent per fer con-certs a nivell mundial. Fins ara s’ho ha portat tot ella i ha comptat amb l’ajuda de la Maria Dolors Aldea, una de les seves primeres pro-fessores, qui confessa que “és com una segona mare emocional”, i la seva referència musical: “Sempre m’ha ajudat a trobar audicions, con-certs i a tirar de networking, però també m’ha ajudat a trobar la serenitat necessària a l’hora de prendre decisions importants en la meva carrera”, explica la Cristina.

“Tenir un agent és necessari si et vols con-centrar en la teva professió. I és que per fer-ho bé has de ser músic, cantant, actor, dominar idiomes, atleta (quan acabes una opera estàs rebentada i has perdut alguns quilos). A més, has de distingir-te, trobar el teu lloc. El meu tret distintiu és el timbre”. La Cristina va co-mençar com a soprano, “tenia cos de nena, però enseguida vaig veure que encaixava mi-llor com a mezzosoprano, dominant sobretot els timbres alts”. Això xoca, ja que sol ser així en gent més gran, en canvi a ella la distingeix la capacitat d’arribar a notes greus i fer que aquestes pugin.

“Sento que tinc capacitat per arribar al públic, potser perquè gaudeixo molt quan ac-tuo”, confessa emocionada la Cristina. “Quan un cantant puja a l’escenari se li veu tot: la seguretat que té, si està bé o no, és molt com-plicat. Per ser un bon cantant cal estar bé, ser feliç i ser bona persona, ja que tot això es re-flexa”. La Cristina no només és una excel·lent cantant, sinó també una magnífica oradora i pedagoga que assegura intentar cada dia ser millor persona per seguir millorant com a cantant. I jo, escoltant-la encadilat via Skype a centenars de quilòmetres de distància, me la crec i molt. Em moro de ganes de veure-la actuar!

Què fa… Cristina Segura?L’alellenca Cristina Segura és una d’aquelles persones a les quals, per la seva dolça i afable veu, mai no diri-es a què es dedica. I és que estem davant d’una repu-tada cantant que arrenca extraordinaris comentaris de la crítica especialitzada, alhora que és aclamada pel públic més exigent d’arreu, tot mentre enfila me-tòdicament l’enlairament de la seva carrera professio-nal com a mezzosoprano de nivell internacional.

FA DOS ANYS QUE AQUESTA ALELLENCA VIU A GINEBRA ON ESTÀ FENT UN MASTER KONZERT D’INTERPRETACIÓ

CEDIDA

18

Tens una mica de temps lliure? Vols donar-nos un cop de mà?

La revista Alella és una realitat gràcies a una colla de voluntaris que la fan possible.

A més de redactors, necessitem l’ajuda de persones per a les tasques administratives i de gestió.

T’hi animes?

FEU FALTA

Revista independent d’informació localrevistaalella

alella

19

CULTURA

ÒSCAR PALLARÈSEl passat dijous 20 de febrer, una seixantena de persones es van donar cita a la biblioteca Ferrer i Guàrdia per celebrar el desè aniversari del Club de lectura. L’acte va ser dirigit pels coordinadors del Club, Toni Tomàs i Tònia Minguet, i va aconseguir l’objectiu de crear un ambient agradable en què la conversa entre els autors convidats i el públic assistent, majorità-riament format per integrants i amics del Club, fos fluïda i distesa. L’acte va començar amb unes paraules de l’alcalde d’Alella, Andreu Francisco, que va felicitar els implicats “per l’aniversari i per la vostra inquietud” i es va mostrar content que “la cultura segueixi ser-vint per generar els vincles necessaris entre veïns per poder fer d’Alella el poble que volem”. Tot seguit, Rosa Casas, bibliotecària i impulso-ra del Club de lectura va explicar als assistents què era el que s’havia preparat per celebrar l’aniversari. A més de l’acte en sí, Casas va mostrar l’exposició fotogràfica amb imatges de les diferents trobades del Club amb autors, va explicar que tots els llibres comentats al llarg d’aquests deu anys estaven disponibles per a consulta i va convidar tots els participants

del Club a votar els llibres que més els havien agradat d’entre la tria dels darrers deu anys. Tot seguit, va passar a presentar tots els con-vidats de la vetllada: Enrique de Hériz, Àlex Casanovas, Isabel Soler, M. Carme Roca, Sílvia Alcàntara, Màrius Sampere i Esther Alcaide.

Parlen els protagonistesEls protagonistes del Club de lectura d’Ale-lla són, sens dubte, els seus dos conductors. Les dues persones que fan que aquest club sigui diferent al d’altres poblacions: l’histo-riador Toni Tomàs, que s’encarrega de fer la contextualització històrica de cada obra que es comenta a les trobades, i la catedràtica de llengua i literatura catalanes, Tònia Minguet, que té cura de les qüestions literàries i lingü-ístiques que tenen a veure amb els llibres tri-ats. De manera semblant a com ho fa quan hi ha trobada del Club, Tomàs va encarregar-se de contextualitzar els deu anys de trobades, mentre que Minguet va donar les gràcies a polítics, personal de la biblioteca i autors, abans de referir-se als convidats i recordar als assistents quan i amb quin motiu havien participat de les seves trobades.

El contacte autor-lectorEnllestida la presentació de l’acte, Tònia Min-guet va formular dues preguntes: “Què és per a tu l’experiència del contacte amb el lector?” i “Quin llibre ens recomanes?”, i va instar ca-dascun dels convidats a respondre-les (vegeu les respostes sota la fotografia de cada autor). Enllestides les respostes, la pregunta es va traslladar al públic: “Què representa per a tu el contacte amb l’autor?”. I si l’ambient fins al moment ja havia estat agradable, va ser a partir d’aleshores que autors i públic van establir una relació de respecte, proximitat i fluïdesa de conversa que van ser la cirereta d’un pastís preparat amb una molt bona tria d’ingredients i cuinat amb l’amor que l’ocasió requeria.

Va cloure l’acte el regidor de Cultura, Fede Salas i, tot seguit, tots els assistents van po-der degustar una copa de vi DO Alella i unes exquisides postres preparades expressament per a l’acte: una escuma de mascarpone sobre gelat de vainilla i compota de poma; cada uni-tat anava guarnida amb una galeta que duia el nom d’un dels autors comentats al llarg de la història del club.

Celebren amb èxit el desè aniversari del Club de lecturaLa biblioteca Ferrer i Guàrdia va reunir, el passat 20 de febrer, autors, coordinadors, amics i lectors per celebrar l’efemèride

Un moment de l’acte de celebració, amb la biblioteca plena a vessar de públic.

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

a

20

Va visitar el Club de lectura el 18 d’abril de 2013 per comentar el seu llibre Les

imminències.A la pregunta “Què és per a tu

l’experiència del contacte amb el

lector?” va respondre:

“Per a mi, la millor manera d’estar en contacte amb els meus lectors és tenir l’oportunitat de llegir-los de tant en tant alguns dels meus poemes. És per això que n’he preparat dos que, a continuació, llegiré”.

Va visitar el Club de lectura el 18 de febrer de 2010 per comentar el seu llibre Olor de colònia. A la pregunta “Què és per a tu

l’experiència del contacte amb el

lector?” va respondre:

“M’ha enriquit moltíssim escriure, però una de les experiències més maques que he viscut mai és anar a un club de lectura. T’esperen amb il·lusió. I quan t’adones que hi ha tanta gent que llegeix, prens consciència que aquest és un país gran i fort”. Va recomanar la lectura del llibre Llop entre llops, de Hans Fallada.

Va visitar el Club de lectura el 5 de febrer de 2009 per comentar el seu llibre El

monestir proscrit. Va tornar-hi el 13 de juny de 2013 amb motiu de la trobada del Club al voltant de la seva obra Barcino. A la pregunta “Què és per a tu

l’experiència del contacte amb el

lector?” va respondre:

“És un luxe, quan tens l’oportunitat de trobar-te amb una colla de lectors que s’han pres la molèstia de llegir el teu llibre... El màxim objectiu que tenim tots els escriptors és que ens llegeixin i que el que escrivim agradi”. Va recomanar la lectura del llibre L’últim dia abans de demà, d’Eduard Màrquez.

Va visitar el Club de lectura el desembre de 2007, i el gener i febrer de 2008 per col·laborar amb un cicle de literatura portuguesa.A la pregunta “Què és per a tu

l’experiència del contacte amb el

lector?” va respondre:

“Jo sempre dic que crec que la literatura serveix per ser millor persona. Ales-hores, crec que no hi ha res millor que saber l’esforç que fas com autor ajuda a que la gent esdevingui una mica millor persona”. Va recomanar la lectura del llibre En

nom de la terra, de Versilio Ferreira.

Va visitar el Club de lectura el 4 de novembre de 2004 per comentar el seu llibre Mentira. A la pregunta “Què és per a tu

l’experiència del contacte amb el

lector?” va respondre:

“Visitar un club de lectura sempre és una cosa especial. En el cas del d’Alella em sento molt content d’haver estat el primer autor convidat a participar-hi. Puc dir, orgullós, que jo vaig estrenar aquest club!”Va recomanar la lectura del llibre La

invención del amor, de José Ovejero.

Va visitar el Club de lectura el 20 de maig de 2010, quan els seus membres acabaven de llegir l’obra de teatre La

dona justa i ell estava representant-la al teatre. A la pregunta “Què és per a tu

l’experiència del contacte amb el

lector?” va respondre:

“Sovint m’agrada reflexionar al voltant de les possibles interpretacions que es poden fer d’un mateix text. Quan un autor escriu una obra de teatre, ell té la seva idea i cada paraula que hi escriu té una intenció concreta. Després, el lector, a casa seva, pot interpretar aquestes paraules d’una altra manera. Així, també un director pot encarri-lar l’actor cap a representar un paper d’una manera o una altra. Aconseguir que autor, lector i director ho interpre-tin tot de la mateixa manera és gairebé impossible! Sort que, quan un autor o un espectador veuen una obra, si els actors no ho hem fet com ells espera-ven, sempre podem culpar el director!”.

Va visitar el Club de lectura el 14 d’oc-tubre de 2004 per comentar amb els seus membres les obres de Plató.A la pregunta “Què és per a tu

l’experiència del contacte amb el

lector?” va respondre:

“Recordo el primer llibre que vaig llegir, de nena, i com en aquell moment vaig prendre consciència del fet que un llibre t’explica coses. Crec que va ser aleshores que vaig esdevenir una gran lectora”. Va recomanar la lectura de la biogra-fia de Hannah Arendt.

Màrius Sampere

Enrique de Háriz

Àlex Casanovas

Esther Alcaide

Sílvia Alcàntara

M. Carme Roca

Isabel Soler

21

Enrique de Háriz“Tinc un record molt bo del meu pas pel Club. Un record de bon rotllo, de trobar-me amb gent que s’havia llegit el meu llibre i tenia ganes de compartir amb mi les seves sensacions. No estic segur de si, en aquell moment, vaig percebre que era el primer autor que participava del Club, però sí que sabia que aquell era un club força nou. El que sí que recordo és la sensació que vaig tenir quan vaig poder veure la llista dels au-tors que s’havien llegit abans; em vaig sen-tir orgullós, vaig pensar estic en una bona llista, estic molt ben acompanya”.

M. Carme Roca“Sempre que he vingut a aquesta biblioteca m’he sentit molt a gust, en tinc un record molt agradable. Volto bastant, em conviden a força clubs de lectura, i les tertúlies d’Ale-lla sempre estan especialment ben prepa-rades, amb una molt bona feina per part dels seus conductors”. “Tinc un cert vincle amb Alella perquè la Consol Escarrà va il-lustrar el meu primer llibre, Una setmana

plena de boires, del 1997, abans que jo ha-gués vingut aquí. Sempre hem tingut molt bona relació, per això me’n va il·lustrar un altre i segur que en farem un tercer!”.

LECTURES 200426 de febrer. CHEVALIER, Tracy. La noia de la perla. 25 de març. AUSTER, Paul. El palau de la lluna. 6 de maig. GOLDEN, Arthur. Memòries d’una geisha. 3 de juny. BOSCH, Alfred. Les set aromes del món. 8 de juliol. LAWSON, Mary. A la vora del llac. 16 de setembre. ISHIGURO, Kazuo. Lo que queda del dia. 14 d’octubre. PLATÓ. El banquet.4 de novembre. HÉRIZ, Enrique de. Mentira. 2 de desembre. MENDOZA, Eduardo. Una comedia ligera.

LECTURES 200513 de gener. COETZEE, J.M. L’edat de ferro. 10 de febrer. HADDON, Mark. El curiós incident del gos a mitjanit. 10 de març. SÁNCHEZ PIÑOL, Albert. La pell freda. 7 d’abril. RAHIMI, Atiq. Terra i cendra. 5 de maig. BARICCO, Alessandro. Seda. 9 de juny. TEIXIDOR, Emili. Pa negre. 7 de juliol. MARGARIT, Joan. Poemes. 8 de setembre. MONCADA, Jesús. Camí de Sirga. 13 d’octubre. ATXAGA, Bernardo. El hijo del acordeo-nista. 10 de novembre. FLAUBERT, Gustave. Madame Bovary. 22 de desembre. OREJUDO, Antonio. Reconstrucción.

LECTURES 200626 de gener. LLAMAZARES, Julio. La lluvia amarilla. 23 de febrer. CONRAD, Joseph. El cor de les tenebres. 23 de març. PITO, Sergio. Cuentos de una vida. 6 d’abril. FERMINE, Maxence. Nieve. 4 de maig. SALINGER, J.D. El guardián entre el centeno. 1 de juny. CALVINO, Italo. Si una nit d’hivern un viatger. 6 de juliol. Una mujer en Berlín. 7 de setembre. DELIBES, Miguel. La sombra del ciprés es alargada. 5 d’octubre. ALDECOA, Josefina. Historia de una maestra. 9 de novembre. KAPUSCINSKI, Ryszard. Viatges amb Heròdot. 14 de desembre. CLAUDEL, Phillipe. La néta del senyor Linh.

LECTURES 200710 de gener. GARCÍA MÁRQUEZ, Gabriel. Crónica de una muerte anunciada. 8 de febrer. Pàmies, Sergi. Si menges una llimona sense fer ganyotes. 15 de març. MANKELL, Henning. El cervell de Kennedy. 12 d’abril. LISPECTOR, Clarice. L’hora de l’estrella. 10 de maig. SHAKESPEARE, William. Macbeth. 14 de juny. MÁRQUEZ, Eduard. La decisió de Brandes. 12 de juliol. MÁRQUEZ, Eduard. El silenci dels arbres. 6 de setembre. BASSANI, Giorgio. El jardí dels Finzi-Contini. 4 d’octubre. VILA-MATAS, Enrique. Exploradores del abismo. 8 de novembre. MARGARIT, Joan. Càlcul d’estructures / Casa de Misericòrdia. 13 de desembre. ANTUNES, António Lobo. Manual dels inquisidors.

LECTURES 2008 17 de gener. SARAMAGO, José. Memorial del convent. 14 de febrer. PESSOA, Fernando. Un corazón de nadie. 13 de març. LESSING, Doris. Diario de una buena vecina. 10 d’abril. CASASSES, Enric. El començament dels començaments i ocasió de les ocasions. 8 de maig. RODOREDA, Mercè. La meva Cristina i altres contes. 5 de juny. ROTH, Philip. L’animal moribund. 3 de juliol. CATALÀ, Víctor. Solitud. 18 de setembre. GROSSMAN, Vasili. Vida i destí. 2 d’octubre. BENNETT, Alan. Una lectora poc corrent. 6 de novembre. MÉNDEZ, Alberto. Los girasoles ciegos. 4 de desembre. AUSTER, Paul. Un home a les fosques.

LECTURES 20098 de gener. MANKELL, Henning. El xinès.

5 de febrer. ROCA, Maria Carme. El monestir proscrit. 5 de març. MARAINI, Dacia. La larga vida de Marianna Ucria. 16 d’abril. PARDO BAZÁN, Emilia. Pazos de Ulloa. 7 de maig. JOU, David. Joc d’ombres. 4 de juny. CERCAS, Javier. Soldados de Salamina. 2 de juliol. POE, Edgar Allan. Narracions extraordinàries. 17 de setembre. ZWEIG, Stefan. María Estuardo. 8 d’octubre. BARBERY, Muriel. La elegancia del erizo. 12 de novembre. BEDIER, Joseph. El romanç de Tristany e Isolda. 10 de desembre. CERCAS, Javier. Anatomía de un instante.

LECTURES 201014 de gener. CAPOTE, Truman. Desayuno en Tiffany’s. 18 de febrer. ALCÀNTARA, Sílvia. Olor de colònia. 4 de març. BONNIN, Leah. Flor de acacia. 15 d’abril. PONS, Ponç. Dillatari. 20 de marg. MÁRAI, Sándor. La dona justa. 10 de juny. MCCARTHY, Cormac. La carretera. 1 de juliol. ESPONELLÀ, Núria. Rere els murs. 2 de setembre. CHEVALIER, Tracy. Las huellas de la vida. 7 d’octubre. ISHIGURO, Kazuo. Nocturns. 11 de novembre. VREELAND, Susan. La pasión de Artemisia. 2 de desembre. PAVESE, Cesare. La teva terra.

LECTURES 201113 de gener. SHAFFER, Mary Ann. La societat literària i de pastís de pela de patata. 3 de febrer. CAMILLERI, Andrea. La lluna de paper. 31 de març. MIQUEL, Dolors. La dona que mirava la tele. 14 d’abril. ZWEIG, Stefan. Erasmo de Rotterdam. 12 de maig. TOLSTÓI, Lev N. Anna Karénina. 2 de juny. DUEÑAS, Maria. El tiempo entre costuras. 7 de juliol. ANDERSON, Sherwood. Winesburg, Ohio. 8 de setembre. JAMIS, Rauda. Frida Kahlo. 13 d’octubre. MATUTE, Ana M. Los soldados lloran de noche. 17 de novembre. LLOR, Miquel. Laura a la ciutat dels sants. 15 de desembre. MAALOUF, Amin. Samarcanda.

LECTURES 201212 de gener. PÉREZ ANDÚJAR, Javier. Los príncipes valientes. 9 de febrer. FRANZEN, Jonathan. Llibertat. 8 de març. MÁRKÁRIS, Petros. Mort a Istanbul. 19 d’abril. PRATS I RIPOLL, Margarita. Marius Torres: del poeta al lector. 3 de maig. PÉREZ ANDÚJAR, Javier. Paseos con mi madre. 7 de juny. OKSANEN, Sofi. Purga. 5 de juliol. BRADBURY, Ray. Fahrenheit 451. 6 de setembre. TEIXIDOR, Emili. Els convidats. 19 d’octubre. CABRÉ, Jaume. Jo confesso. 15 de novembre. HUSTVEDT, Siri. Allò que vaig estimar. 13 de desembre. PADURA, Leonardo. La neblina del ayer.

LECTURES 201310 de gener. JIN, Ba. Família. 14 de febrer. POU, Gisela. El silenci de les vinyes. 14 de març. YOURCENAR, Marguerite. Memòries d’Adrià. 18 d’abril. SAMPERE, Màrius. Les imminències. 9 de maig. BOLAÑO, Roberto. Estrella distante. 13 de juny. ROCA, M. Carme. Barcino. 4 de juliol. AUSTER, Paul. Leviatán. 12 de setembre. BOLAÑO, Roberto. Los detectives salvajes. 17 d’octubre. ESPRIU, Salvador. Formes i paraules. 14 de novembre. LLACH, Lluís. Memòria d’uns ulls pintats. 12 de desembre. CISNEROS, Javier. Esclats a la jungla.

LECTURES 201416 de gener. SJÖWALL, Maj; WAHLÖÖ, Per. Roseanna. 20 de març. MOLINER, Empar. La col·laboradora.

Deu anys de lecturesDos dels autors convidats expliquen la seva experiència a Alella

22

CULTURA

El nostre club des de fa 10 anysHi havia una vegada en un poble un escampall d’homes i dones que tenien ganes de compartir el que llegien. S’ho passaven tan bé! Tenien llibres. En aquells prestatges ben arrenglerats, en podien triar i remenar tants com volien. Se‘ls emportaven a casa. S’empassaven els mots quan plovia, si feia sol anaven al parc. Sota un arbre s’asseien al terra amb l’esquena ben posada. Si es cansaven s’hi repenjaven de costat. Del dret i del revés a la vora del mar. S’estiraven al llit, i s’asseien a la butaca. Badaven estones amb la vinya al davant, i gaudien de la lectura a la vora del foc.

Vivien històries que sentien més properes o llunyanes, els poemes calaven endins.

Un crim per esbrinar qui l’havia comès. Una pluja groga que no se sabia d’on venia. Una dona que sentia el fred del ferro i dormia amb un rodamón. Uns germans que es miraven en el llac i hi trobaven a faltar l’altre. Una dama que s’enamorava furtivament. La primera pintora ita-liana reconeguda després dels homes. La mentida desvetllada al final. Unes aromes empapen ciutats. Un xinès que farà por. El forat per ama-gar-se al monestir, i el foc de la colònia tèxtil descobert. Un vigilant de museu que pintava de memòria els quadres. Aquells pigments aixafats amb tanta cura. O l’home que seria escoltat i passejat pels carrers amb cadira de rodes. I l’avi amb el nét quan visitaven el pare. I el nen que no era entès per ningú.

Quantes emocions, quin gaudi en la solitud.I volien trobar-se amb més gent. I tenien un lloc i no el feien servir.

I sentien tant de plaer, que no podien suportar no compartir-lo amb altres. I també els sonava el rau-rau de voler saber-ne més. Curiosos i murris van decidir demanar per allò que desitjaven. La fada blanca de la biblioteca els ho va concedir. Dos entesos més s’hi van abocar. Vet aquí un club.

Ja fa deu anys que en gaudeixen plegats. Hi entren i en surten. S’es-colten i pregunten. Pensen i parlen. Els colors vius i els ulls diferents planen les vesprades de tot l’any.

Tònia Minguet

Carta al llibreBenvolgut Llibre,

Des de sempre i després de segles i generacions has estat present en la vida de les persones i de les societats contribuint a l’evolució de la humanitat. En aquesta carta voldria expressar-te tot allò que sento per tu, estimat amic.

Has estat un company fidel i no has tingut mai un no com a resposta, he trobat sempre el teu suport i has sabut aclarir-me tots els dubtes vitals que he tingut. La teva capacitat d’adaptació a les necessitats t’han permès complaure’m quan necessitava evasió, reflexió, divertiment, in-triga, emoció, documentació, idees, referents i models, coneixements...La teva metamorfosi constant i permanent ha omplert i omple una part fonamental en la meva vida interior.

Quants moments en què he estat sol t’he tingut al meu costat. I quants altres has fet possible que em traslladés a diferents èpoques i societats, paisatges. I quantes personalitats he conegut sense moure’m de lloc. A vegades m’ha costat començar la relació amb tu, o al contrari t’he hagut de deixar per retrobar-te anys després. I tu, m’has esperat amb paciència, calladament. I quan ens hem tornat a veure m’has rebut amb els braços oberts.

Tot això és el que volia agrair-te. Però, a més, el meu agraïment no seria complert si no et manifestés com és de gran aquesta oportunitat que encara tinc, de compartir el gust de llegir-te. És a través d’aquesta criatura que, encara que és jove, només 10 anys, creix forta i activa, és el Club de lectura que honores cada mes i que fas que el retrobament sigui, com sempre: esperat, complaent i sentit.

Un lector que t’estima.

Toni Tomàs

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

La veu dels conductors del Club de lectura d’Alella

23

CULTURA

Sala de mostres

Àngels Soler

Va haver-hi un grup de gent que vam demanar a la bibliote-ca si es podia fer una iniciativa d’aquest tipus, i la biblioteca ho va saber recollir perfecta-ment. Al començament vam ser un grup de 8 o 10 persones que ha anat creixent. Es va ajuntar un grupet de persones i ha anat creixent, variant i mantenint-se. Vinc des que va començar. La fluctuació de gent ha estat constant: alguns venen cada mes i altres han passat etapes. Hi ha una majo-ria impressionant de dones, ens costa molt trobar homes.

Constança Riu

Fa 10 anys que en formo part, vaig ser de les primeres en venir. Li vam proposar a la Rosa de la biblioteca, que té molta iniciativa, i de seguida va co-mençar. El club de lectura són finestres que se t’obren al món exterior. És molt enriquidor perquè tothom té opinions i vi-sions diferents. M’aporta ganes d’aprendre més i d’intercanviar idees amb altres. Malaurada-ment no hi ha gaire gent jove ja que solen tenir menys temps, però sempre que han vingut aporten punts de vista radical-ment diferents als nostres.

Maria Antònia Gaza

Algú ha dit que la lectura ens fa més savis. A mi la lectura m’enriqueix, m’obre fines-tres, m’obre horitzons i em fa veure diferents maneres de pensar. Quan tinc davant l’autor, la novel·la s’enriqueix molt perquè veus tot el treball i la feina que hi ha darrere l’obra; malgrat que el llibre no m’hagi agradat especialment. Vinc aquí des del naixement del club, es podria dir que sóc de les sòcies fundadores. He gaudit molt l’acte de celebració dels 10 anys del club, que ha comptat amb la presència de diversos autors.

Marta Giralt

Vaig començar a venir el 2006, quan vaig saber que existia. A partir de 2007 vaig venir més assíduament. Però el contacte més important amb el club va ser arran del festival de poesia. La proposta va ser convidar-los a formar part del club. Em semblava que era bàsic per a la gent del poble que llegia. Es van integrar amb ganes i il·lusió. Va ser una aportació molt important per al club, però també ho va ser per al festival. Vinc depenent del que es llegeix, si m’interessa o no el llibre.

Mª Àngels Sarerol

Ara ja fa 3 anys que vinc cada mes al club de lectura. Vaig as-sabentar-me de la seva existèn-cia a través d’en Toni, que tam-bé imparteix un curs d’història de l’art a Can Lleonart. Em van explicar el funcionament, em va resultar interessant i vaig de-cidir venir-hi. Trobo que és una experiència molt enriquidora, sobretot perquè les persones que el porten expliquen el context històric i literari i això fa que el llibre t’entri d’una altra manera, el trobes molt diferent. Acostumo a llegir 2 o 3 llibres al mes.

Marilú Quintana

Vaig venir des del comença-ment i em va resultar molt sorprenent. Pensava que no tindria tant d’èxit i que no vindria tanta gent. Sempre he dit que el club de lectura converteix un vici solitari en un vici comunitari. Tot i que ara no llegeixo tant com abans, em considero una lectora com-pulsiva; si un llibre m’agradava no el deixava i no em durava ni tres dies. Si hagués de recomanar un llibre seria l’últim d’Agaciel, titulat Memòries en el desert. Realment és un llibre impressionant.

Consol Ferrer

Vaig sentir que a Barcelona hi havia clubs de lectura i, com que m’agrada llegir, vaig pensar que podia ser interes-sant que es fes aquí. Ho vaig parlar amb la Rosa i van passar mesos abans de muntar-ho. Però finalment ho vam acon-seguir. En els inicis del club, cadascú anava molt per lliure; per exemple, en el cas de la novel·la Seda, cadascú va fer una interpretació diferent, tot aportant noves idees. Després es va anar estructurant, però vaig trobar molt estimulants aquests temps on tothom deia la seva.

Toni Soler

Vinc des del primer dia, però he faltat moltes vegades per-què vaig decidir venir només quan el llibre m’agradés. Un dels problemes del poble és que tots vivim tancadets a casa, i m’agrada venir a aquest club perquè m’aporta contacte amb amics i la gent del poble. Sempre hi ha hagut moltes més dones que homes. Suposo que els homes entre el futbol i la feina estem, o estan, una mica apartats de l’àmbit intel·lectual de la vida. A casa meva la lectora impenitent és la meva dona, és una lectora compul-siva.

24

25

RAMON ANGLADACoincidint amb el 75è aniversari del seu as-sassinat a mans de l’engranatge repressiu del Franquisme, l’Ajuntament d’Alella i Cer-quem les Arrels, Centre de recerca històrica d’Alella, encapçalaran la recuperació de les figures dels alellencs condemnats en judici sumaríssim. A través d’un seguit d’actes al llarg del proper mes de maig, que buscaran la implicació de totes les entitats de la po-blació que així ho desitgin, es retrà un petit homenatge a Joan Galbany Oliveras, Melcior Perich Guàrdia, Antoni Vidal Ventura, Antoni Pujadas Nirell i Artur Suñé Macià, aquest úl-tim condemnat a pena de presó i no de mort.

Recordar, però, al mateix temps redefinir amb el màxim rigor històric el paper jugat durant la guerra civil per aquests rabassaires, consellers municipals, alcalde i jutge local que perderen la vida o patiren dures penes de presó per defensar el règim legítim i democrà-tic de la II República. Després dels actes d’ho-menatge a les víctimes del Franquisme realit-zats ja fa uns anys i focalitzats excessivament en la figura d’Antoni Pujadas, últim Alcalde d’Alella abans de l’arribada de la foscor de la dictadura, ara l’objectiu és més ambiciós i es persegueix fer conèixer la brutalitat de la repressió exercida a partir del dissabte 28 de gener de 1939 amb l’entrada de les tropes nacionals i italianes al nostre poble.

La manera d’aconseguir-ho serà fent ben visibles les històries vitals dels assassinats per la justícia militar dels vencedors i de tots aquells alellencs que patiren al llarg del con-flicte. D’aquesta manera, podrem conèixer que Galbany fou afusellat amb només 30 anys, que el seu pare havia marxat a l’Argentina en busca de fortuna deixant sola la seva dona i dos fills al seu càrrec, o que quan la família

s’havia de retrobar a la ciutat americana de Córdoba van rebre un telegrama anunciant la mort del pare. Serem conscients també que la repressió no s’acabava amb l’afusellament del condemnat, sinó que es continuava exercint

sobre els familiars de les víctimes. El testimo-ni de la Pepeta Vidal, filla del rabassaire Anto-ni Vidal Ventura, coordinador de les tasques de col·lectivització de les Quatre Torres, ens transmetrà com eren obligats a netejar l’esglé-sia o com els mateixos falangistes locals que havien acusat el seu pare pretenien pagar-li el vestit de primera comunió.

El projecte de la càpsula del temps i una exposicióEncara amb les dates pendents de concretar, dos elements vehicularan l’homenatge. En primer lloc la càpsula del temps, que serà l’element físic en memòria dels represaliats. Una petita estructura d’obra amb un espai buit al seu interior on totes les entitats que es vulguin afegir a l’homenatge podran deixar-hi algun objecte que les defineixi. Un cop tanca-da no es tornarà a obrir fins d’aquí a 25 anys, carregant de significat els objectes dipositats. La llosa de tancament portarà una inscripció commemorativa d’aquest esdeveniment. En breu, les entitats locals seran convocades per tal que puguin conèixer el projecte i decidei-xin la seva participació. La ubicació d’aquesta capsula a la Riera Coma Clara, prop de l’en-trada de Can Boquet, estarà també carregada de simbolisme ja que ocuparà el mateix lloc que el gran jou i fletxes de fusta falangista que donava la benvinguda al poble tot baixant de Font de Cera.

El mateix dia de tancament de la càpsu-la, es presentarà una exposició creada i pro-duïda per Cerquem les Arrels que permetrà conèixer millor l’Alella en guerra, la figura dels represaliats i de tots aquells que patiren el conflicte al nostre poble com els refugi-ats i els religiosos perseguits. Una exposi-ció amb dades inèdites i amb un component eminentment didàctic que perseguirà l’ob-jectiu d’arribar a tots els centres educatius de la població.

Homenatge on la revista Alella hi serà ben present amb el tancament de la secció els Anys tràgics –dins del seu número especial del 23 d’abril– després d’haver publicat al llarg de tot un any articles temàtics en memòria dels alellencs represaliats pel franquisme.

Alella rescatarà de l’oblit les figures dels represaliats pel Franquisme 75 anys després del seu assassinatEl projecte dirigit per Cerquem les Arrels compta amb la participació de l’Ajuntament d’Alella i està obert a totes les entitats de la població que desitgin participar-hi

Coberta del sumaríssim que condemnava a mort als alellencs Galbany i Pujadas.

CULTURA

RAM

ON

AN

GLA

DA

26

ALBA ORTEGA / ÒSCAR PALLARÈS

Fer una entrevista a en Mark Ullod és complicat perquè és una persona molt polifacètica. I és que, realment, fas de tot! Antigament al DNI hi deia la profes-sió; què hi diria, avui, el teu?Suposo que hi diria artista. Jo m’he dedi-cat, des de petit, a fer doblatge perquè els meus pares eren actors i feien doblatge, ve-nia de família. Així que amb 12 anys vaig començar a fer-ho i això m’ha portat a ser actor i a tocar la bateria.

Ara mateix on es pot sentir la teva veu?A la televisió, en qualsevol anunci. Ara mateix hi ha el del Casino de Barcelona, Leroy Merlin o Oral B. Tot i que fer anuncis no és el que més m’agrada, no tinc costum d’impostar la veu. Per les característiques de la meva veu, m’agrada més trencar-la i fer creacions amb ella; com ara “el negre” o “l’assassí”. M’ho passo millor.

Has fet centenars de pel·lícules i sèries; hi ha alguna feina de què et sentis especial-ment orgullós?

Saps que em passa? Jo sempre he fet do-blatge i després no ho he vist. Moltes vega-des veig pel·lícules en versió original, no perquè sigui un purista, sinó perquè conec tots els dobladors i sentir-los em treu una mica de la pel·lícula. Però no sóc d’anar a sentir-me al cinema. Em fa una mica de pudor. Com sempre passa, no et sents mai bé ni penses que ho has fet bé. Sobretot sentint l’original, que és el que parla com li surt de debò i tu has d’imitar-ho.

Com és la feina a l’estudi de doblatge?

ÒSCAR PALLARÈS

CULTURA

Ullod al parc Gaudí, ben a prop de casa seva.

La família Ullod estiuejava a Alella des de l’any 72, i s’hi va establir el 1978. En Mark va començar a doblar amb dotze anys petits papers i al mateix temps va començar a tocar la bateria i jugar a bàsquet, formant part del primer equip del Bàsquet Alella. Amb disset anys va entrar als mítics estudis Sonoblok com a ajudant de direcció i va continuar creixent com a músic i actor, en detriment del bàsquet, que va deixar amb 24 anys per concentrar-se en la seva carrera artística. L’any 2003 va anar a viure a Madrid per treballar com a actor de cinema, televisió i locutor publicitari. Com a músic, va estar molt a prop d’anar al festival d’Eurovisió amb la seva banda del moment, El Pezón Rojo. El 2010 va tornar a Alella; en aquesta nova etapa suma la performance, en la qual mescla les seves facetes artístiques: la música, l’actuació i la veu.

Mark UllodDoblador, actor i músic. Una persona

polifacètica i molt popular a Alella; el propietari d’una veu que, malgrat

potser no ens n’adonem, sentim gai-rebé cada dia a la ràdio o a la tele.

Abans era tremenda. Entraves en un estu-di; hi havia serietat, foscor, fum i tothom amb aquelles veus greus... Estaves “acollo-nit”. Avui dia és molt més fàcil pels mitjans tècnics, amb un bon ordinador es pot fer el que abans es feia amb projectors més grans que un cotxe. Abans doblar una pel·lícula requeria un mínim de dues setmanes i una infraestructura considerable, ara menys d’una i pràcticament es pot fer a casa! He viscut aquest canvi i tot és més immediat, la rapidesa ha anat en detriment de la qua-litat en molts casos. Als veterans ens queda una enyorança romàntica d’aquells temps.

I ara... quan vas a doblar què fas?Fas el mateix que abans però tot va molt més de pressa, el director t’explica una mica el teu personatge i amb un parell d’assaigs ja has de gravar perquè sinó es retarda la sessió i s’ha de fer el doble de treball en la meitat de temps. Abans s’as-sajava molt i amb tots els actors al faristol; avui ho fas tu sol i no tens la rèplica del company.

Avui dia una persona que vulgui fer do-blatge què ha de fer?Com més formació tinguis millor. Normal-ment, abans, la gent venia del món de la ràdio pel tema del timbre de veu i la bona dicció. Avui hi ha escoles de doblatge, però jo sóc partidari de que el doblatge s’aprèn amb la pràctica. No es tracta només de te-nir bona veu, sinó de saber actuar. No ho recomanaria a ningú perquè estem cobrant els mateixos preus que l’any 98 i no hi ha feina; actualment és molt complicat. I les dones encara ho tenen pitjor perquè hi ha molts més papers masculins que femenins. Estem en una època en què tots els sectors estan en recessió i només ens queda la vo-cació per sobre la precarietat.

Dobles tant en català com en castellà. Com t’ho fas per què no surti l’accent?Doncs això es va aprenent. A casa sempre hem parlat català i castellà, i no m’ha re-presentat un problema. Però és cert que és una dificultat per a molts dobladors cata-lans que no poden fer castellà perquè es nota l’accent. Normalment en el doblatge es busca la neutralitat. És curiós perquè a Espanya, tant l’accent basc com l’andalús o el gallec els fa gràcia; en canvi el català els fa ràbia i per això no s’ha de notar gens, però sempre es nota. Es difícil.

En el nostre país veiem les pel·lícules do-blades generalment. Penses que canviarà?

Sí. De fet ja ha canviat. L’últim cinema que ha obert a Barcelona és un cinema amb 12 sales en versió original. Els nens cada ve-gada estudien més en anglès i la gent mira més les pel·lícules en versió original. És cert que avui dia es busca la naturalitat, però crec que mai es deixarà de doblar, so-bretot les sèries, que són de consum ràpid. No desapareixerà. El que passa que cada vegada hi ha més precarietat i més gent en la professió; són els temps.

Per què penses que es dobla tan poc en català?Es dobla molt en català. Però no tant com en castellà, i això passa perquè la gent no va a veure el cinema en català. Es dobla un 30% de les estrenes al català. S’hauria de

fer una feina de conscienciació perquè es consumís més cinema en català. Un factor que hi influeix és que el català de les pel-lícules és tan purista que s’allunya de la realitat, no plasma el llenguatge del carrer.

El doblatge et va obrir les portes a fer d’actor?Sí. Sempre havia fet teatre. A l’escola i al Casal, per exemple. I un dia em van cridar per un càsting. Tot i que no em van agafar, vaig veure que hi havia altres portes ober-tes. Una cosa et porta a l’altra. Fins que un dia finalment vaig fer una pel·lícula.

Et resultava fàcil posar-te davant de la càmera?Sí. Mai he tingut vergonya. Ni tan sols la veig, la càmera. Després he fet algun curs

per conèixer una mica la tècnica, però em sortia natural. Com més t’hi entestes en vo-ler-ho fer com toca, menys natural et surt. També tocava en grups i ja estava acostu-mat a ser davant del públic.

Quin és el teu paper més destacat com actor?Serrallonga. A més és una història ca-talana. Jo era El Guerxo de Serrallonga. Vam estar rodant 4 mesos. Jo en faria una d’aquestes a l’any i no faria res més. S’ha venut a tot el món i ha anat a festivals ar-reu. De fet la sèrie de Águila Roja es va fer inspirant-se en aquesta pel·lícula.

En quin àmbit et sents més a gust?El Cinema és el que més m’agrada. M’en-

cantaria poder viure només del cinema, però em trobo molt a gust en tot el que faig tot i les dificultats.

Parla’ns del teu contacte amb la música.La passió ja em ve de ben petit. Estava tot el dia tocant: picava paelles i olles amb cu-lleres. Quan els meus pares es van cansar que ho anés trencant tot amb dues baque-tes que havia aconseguit, no em pregunteu com, d’una botiga de música, van decidir comprar-me una bateria. Des de llavors no he deixat de tocar la bateria, ho porto dins.

Actualment tens banda?No, faig més de músic contractat per dife-rents projectes. I sobretot estic obrint-me el camí amb la performance amb veu i bateria.

Explica’ns això...La primera la vaig fer a Can Manyé per la Vere-ma de l’any passat. Es diu L’elogi del vi. Recito un text antic molt interessant sobre el món del vi, mentre toco la bateria enmig d’un ambient de llum i colors. Va agradar molt a tothom i es-tic treballant en aquest sentit perquè crec que és una cosa nova que val la pena explorar.

27

CULTURA

Mark Ullod amb en Claudi (Pere Arquillué) en un fotograma de La Riera.

“La inmediatesa que dóna la tecnologia sol desvirtuar l’ofici d’actuar”

“El que de veritat m’agrada és actuar, ja sigui com a músic, actor, locutor...”

CEDI

DA

28

29

ALBA CÉSPEDESCada divendres a la tarda, de 17:15 a 18:15h, catorze nens i nenes d’entre 8 i 12 anys es re-uneixen al costat del piano de les golfes de Can Lleonart per aprendre i assajar unes quantes cançons de cant coral. L’Aina, l’Ona, la Laura, la Natàlia, la Car-lota, l’Helena, l’Aitana, l’Eva, la Teresa, l’Anouk, la Núria, en Nil, en Kike i en Dani gaudeixen du-rant una hora de la seva afició de cantar, sota la direcció de l’Anna Guasch.

Una nova coral infantil a AlellaLa Coral Jove va néixer com a taller l’octubre de 2012, fruit d’una iniciativa de la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament. Di-rigida a nens i nenes d’entre 8 i 14 anys, l’objectiu era, i segueix sent, oferir als infants i joves del poble la possibilitat de participar en una activitat que els apropi al cant i al gaudiment de la músi-ca. La Coral Jove està oberta a totes i tots, independentment dels coneixements musi-cals i/o la participació anterior en activitats de la mateixa mena.

L’Anna Guasch, estudiant de cant, can-taire de la Polifònica Joia d’Alella i futura mestra de música, dirigeix aquest grup de cantaires des del primer dia. A l’inici, no-més disposava de cinc participants, però al final del curs passat ja comptava amb nou joves. Gràcies al bon funcionament i al boca-orella, la directora compta aquest curs amb catorze cantaires, amb l’esperança d’augmentar una mica més el grup de cara el curs vinent.

Un dels al·licients d’aquesta formació coral és, sens dubte, el repertori que treba-llen. La seva directora escull sempre música moderna i coneguda, que serveixi de motiva-ció per a què els seus alumnes gaudeixin del cant coral, desmentint d’aquesta manera la fal·làcia que la música que s’interpreta en un cor és avorrida. Així, peces tan conegudes com Camins o L’Empordà, de Sopa de Cabra,

són algunes de les partitures que treballen, com també d’altres en castellà, anglès i, fins i tot, africanes, sovint amb petites adaptaci-ons fetes per la mateixa directora.

Per aprendre aquestes lletres i melodies, l’Anna Guasch utilitza diferents tècniques, adequades a les característiques dels com-ponents de la coral. Tot sovint toca el piano i canta amb ells per ensenyar-los la cançó, però també realitza jocs musicals, com pas-sar-se l’estrofa o picar un ritme. L’estructu-ra de la sessió, força comuna tant en corals

infantils i joves com en adultes, es composa de tres parts: per començar, es realitza una estona de vocalització per preparar el cos i la veu per cantar; en la part principal de la sessió es treballen les partitures selecciona-des; i per acabar, es fa una mica de relaxació o estiraments.

Valors i hàbits del cant coralEl cant coral és una activitat que permet als nens i nenes assolir una formació més completa, ja que té beneficis tant físics com psicològics. D’una banda, per-met treballar en la consciència del propi cos, en una bona pos-tura i en una tècnica vocal que pot ser molt beneficiosa per a la veu en un futur i, d’altra banda, el cant és un vehicle per ex-pressar sentiments i emocions que segurament no poden mos-trar-se de cap altra manera.

A més, el cant coral permet treballar valors tan importants com el respecte, la responsabi-litat i la confiança, entre altres. Un dels més importants és, sens dubte, el treball en equip, en el qual la col·laboració i el compa-nyonia són aspectes essencials

per assolir conjuntament l’objectiu princi-pal: cantar com un del sol. El fet de ser pocs, a l’inici d’aquest taller, va condicionar que la Coral Jove cantés moltes peces a una sola veu, però l’augment de participants ha per-mès que actualment es puguin fer algunes cançons a dues veus, accentuant més la im-portància del treball en equip.

Concerts i futurLa Coral Jove va realitzar dos petits con-certs el curs passat. Enguany, amb un cor més consolidat, ja han participat al concert en beneficència de La Marató de TV3, en col·laboració amb la Polifònica Joia, i tenen previst fer-ne un de final de curs.

Però els plans de futur de la Coral Jove van més enllà d’aquests concerts. La seva directora anhela incorporar petits instru-ments de percussió i una mica més de coreo-grafia, fer alguna col·laboració amb entitats del poble, com per exemple els Timbalers del most. En resum, un conjunt d’idees i desitjos per fer gaudir els nens i nenes i mostrar a pares i conciutadans que el cant coral pot aportar molts beneficis als joves del poble.

Aprendre a cantar, cantar per gaudirLa Coral Jove segueix creixent des de la seva constitució l’octubre de 2012

Anna Guasch, directora de la Coral Jove d’Alella.

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

CULTURA

EN UN ANY I MIG, LA CORAL HA PASSAT DE 5 A 14 MEMBRES

30

1.Amic, siguis qui siguis, voldria que t’arribés la meva pa r au la e scr i t a per fer-te confident d’una impressió, un somni i una es-perança, avui que tinc els llavis se-gellats per força. Succeeix, des que sóc aquí, que em sorprèn l’eloqüèn-cia del silenci. No pots imaginar-te tot el que es pot dir sense pa-rau-les. Vull revelar-te una experiència, i aquesta és la raó que t’escrigui sense saber si existeixes o si existiràs mai. Fou anit a la fage-da, a la falda de la muntanya que queda més propera al poble; irreme-iablement tinguda en la indiferència o en l’oblit pels vila-tans que no tenen tant de temps com jo per perdre. Un passeig en solitari sota el sostre vegetal del bosc m’ha portat al propi redes-cobriment. Es-pero que, qui t’hagis ensope-gat amb aquest desfogament pòstum, siguis tanmateix amic de la soledat perquè, en cas contrari, serà difícil que m’entenguis.

És possible que l’obsessió per arri-bar-nos a conèixer a nosaltres mateixos si-gui la millor pe-nyora de les ganes de servir

d’alguna cosa en aquest món en què estem de pas. ¿Qui s’estima més els demés, la so-cietat en general? Sens dubte aquell que fa tot el que pot per ser-li útil. I no em nega-ràs que té sentit social cercar el propi equilibri o la pròpia perfecció, abans de res. La soledat d’un paratge quasi desert no sempre reflexa la nostra soledat, però quan passejo sota l’espessor dels ar-bres o pels camins gràvids de sol, sento ràbia pel menyspreu d’aquella

gent tan superba com ignorant que m’ha fet callar per-què malda només per fer la gara-gara a l’eunuc bacó de Roma i al corromput titella que governa la Florència. És una mena d’ira que gai-rebé percebo física-ment i m’he promès que ja no em sentiré mai més nós amb nós en cap lloc de la terra on vagi a parar. Pertanyo al gènere hu-mà, amb coneixe-ments limitats sobre l’Univers immens on vivim i de la projec-ció del qual enca-ra que-da tant per descobrir. Quan em sento envoltat de na-tura quasi verge, pel seu crit d’intimitat, pels seus ref lexos amables, aleshores entenc que la fage-da d’Arcetri m’ha fet recobrar la llibertat

i l’autoestima. L’arbreda té quelcom d’infinit. Des del bosc estant, estic convençut que hi ha alguna força misteriosa, potser encauada en alguna soca mil·lenària que vetlla per la vila. Que és el seu sentinella constant. Que la cobreix d’albades blaves, de jornades d’or, de ponents vermells. Que sap d’il·lusions i desen-ganys. Que, de vegades, és un tram-polí que llança a la vida i, d’altres, una sina que només recull llà-grimes.

DES D’ARCETRI, AMB ESPERANÇA

Conte guanyador del premi Alella a Isidre PòlitAutor: Josep M. Bertran Teixidor / Il·lustracions: David Roman

Galileu fou un astrònom i matemàtic de la Toscana que per defensar que el Sol era el centre de l’Univers, com assegurava en Copèrnic, fou obligat per la Inquisició a abjurar i retirar-se al poble florentí d’Arcetri, on morí el 1642.

CULTURA

31

DOSSIER

2.Somniar des la fageda és com submergir-se dintre d’un mateix per contemplar les coses a través del cristall de la il·lusió. Tanco els ulls, per somniar millor. Veig com s’obren en una abraçada les branques dels arbres i com desvetllen records les petjades dels camins: l’altre dia vaig descobrir un arcàngel suspès miraculosament del blau de l’aire tebi i que jo em sentia àgil i alegre, com si un jardí em rodegés i, enca-ra que costi de creure-ho, no estic sonat com diuen els cardenals. Puc asse-gurar-te que he vist com sor-geixen del fons de les ombres més pregones, nascudes del no-res, unes figures esveltes i blanques com un devessall de llum que se m’acosten. Qui sou? –els hi vaig pregun-tar, agosarat, la primera vegada que les vaig sentir, i et juro que em van respondre: -Som els

sospirs, els desitjos, els afanys

que tu vols enterrar de viu en

viu, estabornit de por pels que

t’empastifen la memòria, dispo-

sat a renegar d’allò que predica-

ves des de la teva càtedra.

Parant atenció a les veuetes dels bosc, he descobert que existei-xen coses ocultes, senzilla-ment, perquè ningú es pren la molèstia d’airejar-les. Tal vegada els hi sem-bla un joc infantil als pode-rosos perdre el temps amb utopies. Em refio que altres generacions els hi rebotaran a la cara el seu blasme. Potser no és per malícia, que ho

fan, sinó per falta de sensibili-

tat– va disculpar-los el meu sub-conscient, en un gest de concòrdia.

Per ser bon astròleg s’ha de

ser poeta, i tot poeta és un somniador– varen engaltar-me de seguida les veus del bosc, com si em coneguessin de tota la vida-, no és això, almenys, el que tu confessa-

ves sempre als teus deixebles?

És cert. No sé escriure versos, però m’he ave-sat a mirar al fons dels ulls de les persones, de les co-ses i del firmament. És la forma més directa i segura d’arribar a la veritat. El meu somni és, simple-ment, descobrir els secrets que ens amaga l’Univers perquè els trobem. Tot un món de personatges estranys va i ve mentre somnio despert i, al meu voltant, es

fa sempre un silenci expectant. No obs-tant això, amb els ulls tancats puc confegir el mis-satge dels somnis: un sens fi de possibilitats adormi-des que es mouen com nenúfars en busca de les meves mans buides. Ara ja puc

parlar i pregar des-prés de desxifrada l’elo-qüència silenciosa d’aquest bosc que m’ame-naça braç enlaire perquè no torni a tenir la temptació de deixar-me escolar l’ànima del meu cos abatut, eixorc i bescantat.

3.Notes que et parlo d’esperança? Amic desco-

negut, has comprés que les parau-les anteriors són d’esperança? Ja tindreu temps els que vindreu dar-rere meu per desfullar margarites o consultar els horòscops, que per molt que remeneu la veritat no la l’escardareu pas del tot. Per aques-ta raó, davant meu el camí m’ofe-reix sensacions d’infinit. Tot arri-

barà– em consolen les veus. Penso que sí, que després d’una època en ve una altra i una altra. La fageda també serà i deixarà de ser, doncs així com hi ha una llei per a la vida, també n’hi ha una per a la mort. - “Però llavors ja s’haurà assolit

la teva missió i seràs reconegut

com un oracle”– em van somriu-re, fent una ganyota, els follets amics de la fageda.

Exacte. Ara ho he entès: quan es comprovi la certesa dels meus càlculs, potser ja criaré mal-ves, però llavors no tindreu més remei que reconèixer que els somnis d’un tal Galileu eren profecia. Sonarà una tonada en el cor de cada fage-da del món que dirà: l’espectacle de l’Univers que els ho-mes hem des-cobert i domat amb l’ajuda de tots els déus, porta un segell de pater-nitat indiscutible. No sé del cert si la meva carta t’arribarà mai i, pot-ser, quan ho faci estigi desfullada i

trepitjada, però et ben juro que tot el què he explicat als meus deixebles, algun dia el món s’ho haurà d’empassar perquè la veritat no es pot colgar. Ho necessito creure així, per morir conformat en aquest exili de merda.

CULTURA

alellaSubscriu-te!Per només 17€ a l’any rebràs la revista Alella a casa tevaEntra a www.revistaalella.cat/subscripcio o truca’ns al 608 88 47 99 (tardes)

Vols estar assabentat de tot el que passa a Alella?

Revista independent d’informació localrevistaalella

32

Subscriu-te!Si vols estar assabentat de tot el que passa al món de la DO Alella, subscriu-te a Papers de vi. Per tan sols 9 euros a l'any rebràs sis revistes a casa teva i, amb el primer número, una ampolla de vi DO Alella de regal!

Formalitza la teva subscripció a www.papersdevi.cat/subscripcio

www.papersdevi.cat

D O A L E L L A · E N O T U R I S M E · G A S T R O N O M I A · C U LT U R A

Papers de vi

Regala

una

subscripció

a Papers

de vi!

Papersde viDO ALELLA · VI · GASTRONOMIA · CULTURA

Núm. 16 · Primavera 2012

Xuriguera i Faixedas brinden amb vi DO AlellaEl Tast Tiana camina cap a la consolidacióUn vi i dos sommeliers de la DO Alella, a la final del concurs Nas d’Or

Papersde vi

DO ALELLA · VI · GASTRONOMIA · CULTURA

Núm. 14 · Nadal 2011

Brindem pel

2012 amb caves

i escumosos

DO Alella

Entrevista amb Jordi Bort,

Director General de l’Incavi

Alella torna a brillar a la Guia

de vins de Catalunya

Papersde viDO ALELLA · VI · GASTRONOMIA · CULTURA

Núm. 24 · Verema 2013

DO Alella:oasi vinícola

De llevats, genomes i vi

Pep Riera, nascut de la terra Entrevistem el pagès més popular del país

El celler de les Galeries Laietanes

Tast vertical: Dolç Mataró(Re)descobrir la garrofa

Aproximacions al paisatge del vi

aaassccucuutt de la aaaggèèss mmméés popu

t vvveertticcaal: MMMaattararóót ó

(Re)la ga

Papersde viDO ALELLA · VI · GASTRONOMIA · CULTURA

Núm. 22 · Primavera 2013

Entrevista amb els

responsables del Consorci

de Turisme del Maresme

Reportatge: els

restaurants especialitzats

en casaments

Els enòlegs de la DO

Alella tasten a cegues

els seus vins rosats

El Tast Tiana inaugura la temporada de jornades gastronòmiques

celler de les eries Laietanes

roximacions isatge del vi

Papersde vi

DO ALELLA · VI · GASTRONOMIA · CULTURA

Núm. 26 · Nadal 2013

La Generalitat i l’estat

aproven l’ampliació de la DO

en deu municipis més

La pansa i la garnatxa

triomfen a “La Guia de Vins

de Catalunya”

Els Pets

visiten

la DO Alella

33

ALBA ORTEGACap a les 10 de la nit del dissabte 1 de fe-brer, el Casal d’Alella començava a omplir-se d’alellencs disfressats disposats a gaudir d’una fantàstica nit de Carnaval. Els orga-nitzadors van quedar gratament sorpresos, ja que la participació del poble en l’esdeve-niment va superar totes les expectatives, arribant a cobrir l’aforament amb unes 300 persones. Tothom va quedar-ne molt content i el balanç final és extremadament positiu.

La varietat es va fer evident: grans, petits i mitjans, disfressats en grup, en parella o individuals. Alguns venien sopats de casa, altres van sopar al bar del Casal. Cap a les 23:30 va començar un animat lliurament de premis.

El premi a la millor disfressa de grup va ser per als que es van disfressar de “Sister Act”, que, fins i tot, van ballar una coreo-grafia. En el cas de la disfressa per pare-lles, aquesta va ser per a dues “bombetes”. I l’individual se’l va emportar el guerriller militar. Aquests afortunats es van emportar un sopar i ampolles de vi i de cava. Hi havia un premi més, dedicat als socis del casal, aquest atorgava un carnet gratuït com a soci del Casal Ale-lla per a l’any 2015, a més d’un deliciós sopar a la Vinícola.

Música i gent joveDurant la nit no va faltar la diversió i la festivitat. La música va donar molta for-ça al Carnaval i, en gran part, el mèrit se l’emporta el DJ David Stromboli. Segons el vocal de

junta del Casal Juan Javier Puñorosa, “hem d’estar molt agraïts al DJ. Coneixedor de les dificultats econòmiques per què passa el Casal, ens ha abaixat un 75% la seva tari-fa habitual”. El ventall musical va ser força ampli i, al Casal, hi van sonar des de sevi-llanes fins a rock. Anava en funció de les demandes de la gent, però pràcticament no hi va haver la necessitat ja que ell sol sem-blava adaptar-se al que volia la gent en cada moment. A més a més, gràcies a la música, aquest any es va aconseguir que més gent jove vingués a l’esdeveniment.

“El president i la junta van treballar molt per tirar endavant la celebració i malgrat que el pressupost va superar el previst, es va aconseguir el finançament a través de col·laboracions i socis”, explica Puñorosa. I continua “de fet, volien que un dels premis fos un viatge a Londres, que finalment no va poder ser”. Però, qui sap? potser és possible l’any vinent...”

Temps enrere, el Carnaval i altres activi-tats van començar a anar a la baixa i a per-dre participació. Per aquest motiu, la junta del Casal, vol apostar per fomentar de nou la participació amb activitats com ara mo-nòlegs, teatre o la castanyada. A més de fer un carnet per als socis perquè puguin rebre ofertes d’activitats a més bon preu, tant dins del Casal com en alguns restaurants i altres locals d’Alella.

El Carnaval del Casal pren voladaDesprés d’alguns anys de poc èxit i participació, el Carnaval del Casal recupera l’esplendor d’anys enrere

Llums, color i molt de moviment a la nit de carnaval al Casal d’Alella.

El grup guanyador del concurs amb la seva indrumentària de grup de gòspel.

QUI

CO L

LUCH

QUI

CO L

LUCH

CULTURA

LA PARTICIPACIÓ VA SUPERAR LES EXPECTATIVES ARRIBANT A COBRIR L’AFORAMENT DE 300 PERSONES

34

JOAQUIM GRAUPERALa població d’Alella pertanyia, durant la baixa edat mitjana, a la jurisdicció reial i va restar inte-grada a la vegueria de Barcelona des de 1330. Les dificultats eco-nòmiques que va passar la coro-na catalano-aragonesa a finals de l’edat mitjana, van portar el monarca Pere IV a la venda, l’any 1344, de la jurisdicció d’Alella a Pere Desplà pel preu de 3.000 flo-rins. Malgrat la recuperació de la independència feudal per part dels alellencs durant un breu pe-ríode de temps, el rei Joan I, el 1366, i posteriorment el rei Alfons V, va ratificar el privilegi a favor de la família Desplà. Aquests, per tant, seran considerats de fet la família feudal d’Alella, malgrat la titularitat reial de la jurisdicció. Durant la guerra civil catalana (1462-72), la corona també va cedir la jurisdicció a altres famí-lies de la baixa noblesa local, a banda dels Desplà, en agraïment a les aliances i suports durant la guerra. D’aquesta manera, l’any 1464, Joan II va empenyorar la parròquia d’Alella a Guillem Pu-jades d’Alella i, el febrer de 1472, el mateix monarca va empenyo-rar aquesta jurisdicció a Joan Densà per 2.000 florins.

Les dades més antigues recollides sobre els Desplà no van més enllà del s. XIV, i situar els orígens d’aquesta nissaga és fa una mica incert. La majoria d’autors els situen a Alella, on van posseir terres i masos que mai van abandonar, tot i que, posteriorment, en pro-gressar econòmicament i socialment, es van establir a Barcelona amb la compra de la casa Desplà, el 1336, al carrer Portaferrissa, que després passaria a denominar-se casa Gralla.

De fet, però, el més versemblant és que l’ori-gen de la família Desplà fos a la població de Sants, al Pla de Barcelona. En aquest indret Pere Desplà (m.1390) posseïa l’anomenada “Torre de Sants o la Raqueta”, una important jurisdicció reial que incloïa 29 cases amb els seus masovers i 40 peces de terra, i que l’any 1347 va vendre a Artau de Cabrera. El que no sabem són les raons que portaren a Pere Desplà a abandonar els alous de Sants i ad-quirir la senyoria d’Alella. De fet, també seria

versemblant suposar que el antro-pònim de la família “Des Pla” fes referència a aquesta pertinença al Pla de Barcelona.

A la baixa edat mitjana, la fa-mília Desplà va esdevenir una de les famílies més importants de l’oligarquia barcelonina. Van te-nir dues branques d’activitats, per una banda es van centrar en els negocis familiars formant part de l’oligarquia comercial barcelonina. El poder econòmic els va portar a exercir càrrecs municipals en el Consell de Cent barceloní i a la administració reial, ostentant càr-recs de confiança de diversos mo-narques; també alguns membres de la família van exercir càrrecs religiosos en la cúria del bisbat de Barcelona i el de Vic. La segona branca d’activitats es va centrar en l’administració de les rendes que atorgaven els drets jurisdiccio-nals d’Alella, on van esdevenir l’elit local de la població maresmenca. Francesc Desplà, olim Coromines, va posar en ordre els drets feudals que tenien a Alella i va ordenar la capbrevació de totes les terres que posseïen pel notari de Barcelona Francesc Clariana l’any 1474.

Com a comitents d’art, la seva activitat es va moure bàsicament

en dues direccions: l’embelliment de l’esglé-sia parroquial de Sant Feliu d’Alella i l’engran-diment del seu patrimoni familiar a Alella i Barcelona amb nombroses actuacions com a promotors artístics.

Una intensa activitat rectoralL’activitat de mecenatge a la parròquia d’Ale-lla es va fonamentar en una intensa activitat rectoral desenvolupada per diferents mem-bres de la família. El primer rector de la famí-

Els Desplà d’Alella, una família de promotors artístics en la Catalunya baixmedieval

Codex amb l’heràldica dels Desplà.

ARRELS

35

lia Desplà és Arnau, el qual tenim documen-tat com a tal l’any 1382. Altres membres de la família que van exercir el càrrec de rector van ser Joan Desplà (1404-1413); Francesc Desplà (1417-1435); l’ardiaca Lluís Desplà (1508-1524) i Ramon Guillem Desplà (1530) del qual no se’n té memòria particular, però que va fer algunes ornamentacions a l’església esculpint el seu escut nobiliari.

Les obres a l’edifici parroquial, a la recto-ria i a la casa del Terçó d’Alella van tenir com a principal promotor a Lluís Desplà i Oms (1444/45–1524), el qual, a banda de ser un gran humanista, va excel·lir com afeccionat al mecenatge d’art. Va contribuir a enriquir a nivell artístic tant el patrimoni de Barcelo-na com el d’altres parròquies del Maresme, com és el cas d’Argentona, on va iniciar la ampliació del temple parroquial el 1514. La primera pedra per l’engrandiment de l’edifici parroquial romànic d’Alella es va col·locar el dia 14 de juny de 1459. Les obres van consistir en aixecar un altar presbiteral nou de factura gòtica i en l’obertura dels murs romànics amb dues capelles laterals, a banda de l’enlaira-ment del campanar. Les obres van finalitzar el 1512 amb l’encàrrec del nou retaule major a Pere Torrent.

Les inversions en arquitectura civil es van centrar en l’embelliment de la casa rec-toral d’Alella. Mentre va ser rector d’aquesta població, Lluis Desplà va adquirir una casa contigua a la rectoria que va eixamplar i re-formar, i on va fer esculpir l’escut del seu lli-natge en portes i finestres entre el 1488 i el 1491. D’aquesta casa cal destacar la Sala dels Bisbes amb un magnífic enteixinat, que va servir de model a la casa Gralla de Barcelona i que no s’ha pogut conservar. També sabem que l’any 1502, es van signar les capitulacions firmades per l’ardiaca Desplà i Vidal de Ma-gench, mestre d’aigües del regne de França per les obres i conduccions d’aigua de la Torre de Gerard Desplà fins la casa rectoral d’Alella.

A Barcelona és on es va centrar la seva activi-tat més important com a promotor, la qual es pot rastrejar en diverses obres: essent rector de Sant Just i Pastor, va encarregar, el 1522, tres vidrieres al pintor de la Segarra Jaume Fontanet, on es pot observar la presencia del seu escut nobiliari. Un dels seus encàrrecs més conegut és el retaule de la Pietat conclòs pel pintor Bartolomé Bermejo el 23 d’abril de 1490, per ser situat a la seva capella o oratori particular de Ca l’Ardiaca. També va oferir al Capítol de la Seu una imatge de Sant Jeroni d’argent daurat i se li atribueix la restauració de la capella de Sant Julià de Montjuïc. Va

ser dipositari de la imatge de sant Sebastià que Bartolomé Ordoñez va presentar al ca-pítol pels treballs de marbre del reracor de la catedral (1517) i fiador del pintor Joan de Borgonya per a l’acabament de les pintures del capítol del Toisó d’Or (1519). També va participar, juntament amb els seu germà Gue-rau, a la reforma de la casa Gralla de Barce-lona i a l’embelliment de la Casa de l’Ardiaca on residia a Barcelona, una de les cases més emblemàtiques del cinc-cents.

A la casa Gralla hi encarregà un enteixi-nat semblant al de la torre d’Alella. L’edifici es caracteritzava pel desplegament escultòric renaixentista de la façana. L’autoria es coneix a partir de la signatura del contracte, però queda en la incògnita l’autoria dels relleus que han estat atribuïts a l’escultor castellà Pedro Fernández o a l’artista Damià Forment. Gue-

rau Desplà va contractar també, el 20 de març de 1504, l’escultor Jaume Serra per la fabrica de la sepultura de la seva dona Aldonça de Corbera, en el monestir de Santa Maria de Valldonzella de Barcelona. Totes aquestes in-tervencions tindran una importància cabdal en la introducció de l’estètica del renaixement a casa nostra. I d’aquí, en part, la rellevància del paper de promotors d’aquesta família.

Com a humanista va reunir una notable col·lecció d’escultures i inscripcions epigràfi-ques romanes exposades en el pati de la Casa Ardiaca. Una d’aquestes peces, un sepulcre de marbre romà reutilitzat per a l’enterrament de les despulles del comte Ramon Borrell (mort el 1017) que estava situat en la galilea de la catedral romànica, va ser traslladat a Alella per ordre de Lluís Desplà i va ser uti-litzat com a font i abeurador en el pati de la rectoria.

Un altre promotor important de la famí-lia va ser Francesc Desplà (m.1453). D’ell sa-bem que era doctor en dret i que va arribar a ser canonge de la catedral de Barcelona. El 1417 ja consta com a canonge de la catedral, i la reina Maria el va proposar al rei per ocu-par el benefici de la pabordia de València. També va ser ardiaca major de la seu de Vic i oïdor de comptes de la Generalitat el 1422. Va ser rector de la rectoria d’Alella entre el 1417-1435. Com a promotor va contractar la seva sepultura al claustre de la catedral de Barcelona que avui es conserva. També cal esmentar la erecció de capelles privatives a la catedral i a l’església parroquial de santa Maria del Pi que van ser utilitzades com a capelles privades i com a monument fune-rari on hi ha el sepulcre de la nissaga. No cal oblidar tampoc la seva aportació, encara que poc coneguda encara, en el terreny de l’adquisició de llibres il·luminats dels qual hem pogut localitzar dos exemplars: un lli-bre sobre Sèneca i un exemplar del volum segon del Crestià d’Eiximenis.

LLUÍS DESPLÀ I HOMS, A BANDA DE SER UN GRAN HUMANISTA, VA EXCEL·LIR COM AFECCIONAT AL MECENATGE D’ART

Absis de la parròquia d’Alella. Pati de l’antic Palau Desplà reconstruit a Prosegur. Ca l’Ardiaca a Barcelona.

ARRELS

3636

3737

ARIADNA GUASCH / FOTO: JORDI FARRÚSSi es busca al diccionari el significat de la paraula saurí, es trobarà la següent definició: “Persona que amb una vareta a la mà o altre mitjà, endevina o pretén endevinar l’existència d’aigües subterrànies o altra cosa oculta sota terra.” Si la recerca es fa a Google, hi ha nombroses entrades que s’hi refereixen; també es poden consultar exhaustius estudis antropològics que analitzen aquesta capacitat o habilitat de què algunes persones estan dotades: detectar on hi ha aigua sota terra. La majoria de sauris poden percebre si el que hi ha sota terra és una veta o una mina, deus d’aigua que circulen a molts metres de profunditat i que la majoria de persones no poden notar. El cóm ho fan els sauris i el perquè ells poden i altres persones no, ha donat lloc a moltes hipòtesis, sovint vinculades al món de la bruixeria, als po-ders sobrenaturals o a la màgia. Veure una persona amb un pèndul a la mà i assegurant que en un punt concret del terreny hi ha aigua, pot resultar sorprenent. La persona que requereix els serveis d’un saurí per saber on ha de construir un pou es pot creure les seves paraules o no, però quan les perforadores comencen a excavar i, efectivament, troben aigua en el punt assenyalat pel saurí o saurina comproven la certesa de la informació. Els sauris, a través del pèndul, ho saben, ho noten, ho senten, ho perceben. Les seves explicacions s’allunyen de tecnicismes científics i no disposen de cap certificat oficial, de cap títol universitari que els acrediti com a sauris. Malgrat això, saben on trobar aigua.

La Rita Olivet fa gairebé trenta anys que va descobrir que tenia aquesta habilitat. Tot va començar quan va venir a viure a Alella. El seu marit volia anar a viure fora de Barce-lona, allunyar-se del bullici de la gran ciutat i, tal com explica la Rita, “un dia vam arribar a Alella des de Font de Cera i quan vaig veu-re aquell paisatge, vaig dir que si havíem de marxar de la ciutat, aquest era un molt bon lloc”. Un cop instal·lats, van voler saber en quin punt del jardí hi havia aigua per poder construir un pou. Per això van requerir els serveis d’en Benet de les Tartanes, un saurí d’Alella. La Rita constata que el pèndul l’atre-ia molt, “m’agradava, em cridava, no sé com explicar-ho, però li vaig dir a aquell senyor que creia que jo també podia fer-ho, i ho vaig provar”. Va ser en aquell moment que la Rita va poder comprovar que, efectivament, s’establia una comunicació amb el pèndul. “Ho tens molt marcat, no ho perdis” la va animar en Benet de les Tartanes. I des d’aleshores, la Rita ha mantingut sempre aquesta comunicació amb el pèndul. Tal com asseguren altres sauris de diferents punts de Catalunya, la Rita explica que “qualsevol cosa pot servir de pèndul”. En aquest sentit, molts sauris utilitzen també unes varetes metàl·liques o de fusta, o dues branques d’avellaner. La Rita ens mostra els dos pènduls que té, “un me’l van regalar els meus amics, gairebé com una broma, molts incrèduls davant del que jo els deia que podia fer”.

La Rita va néixer l’any 1945 en una família de la Garriga. “Allà hi ha aigües calentes, però no hi ha mar”, explica amb entusiasme, se sent molt afortunada de viure a prop de la naturalesa. Que ella sàpiga, no hi ha ningú a la seva família que tingui aquesta habilitat.

D’acord amb el que es constata en diferents estudis antropològics, aquest do no té perquè passar-se de pares a fills, tot i que en alguns casos, la proximitat afavoreix l’interès per aquesta manera d’esbrinar i descobrir els camps magnètics, l’energia que genera l’aigua. La Rita treu importància a aquesta habilitat i assegura que no té res a veure amb poders sobrenaturals, “aquesta capacitat és natural, no en té res d’artificial, simplement algunes persones la tenim, i altres, no. Tots tenim capacitats diferents.”

La Rita ens mostra com funciona el pèndul al mateix jardí de casa seva. El moviment és evident i intens. El pèndul fa oscil·lacions di-ferents en funció del que la Rita li requereix. D’aquesta manera, pot esbrinar la direcció de la veta, la confluència de diferents vetes o si l’aigua és potable. Aquesta redactora demana comprovar si el pèndul també es mou quan ella l’agafa. Ni un lleuger moviment. Quan la Rita posa la mà damunt de la de la redactora, el pèndul comença a oscil-lar amb una intensitat més suau. “Jo no sé perquè unes persones sí, i altres, no”, comenta encongint les espatlles. Davant la pregunta sobre quines possibilitats hi ha d’error, la Rita, prudent, explica: “Fins ara, no m’he equivocat mai; una vegada em van trucar d’una casa veïna i

els vaig assenyalar el punt exacte on havien de perforar per fer un pou. Al cap d’uns dies em van trucar per dir-me que m’havia equivo-cat. Vaig anar fins allà i vaig veure que havien perforat a dos metres d’on jo els havia dit. En aquell punt no hi havia aigua, només en po-dien trobar en aquell lloc exacte, ni un metre més cap aquí ni més cap allà. Van tornar a perforar en el punt assenyalat i efectivament, van trobar aigua”, explica.

La sensibilitat de la Rita per canalitzar energia va una mica més enllà de percebre punts d’aigua sota terra. Les seves paraules destil·len respecte i sentit comú. “Les perso-nes som energia també, i puc ajudar a equi-librar-la amb les mans”. D’aquesta manera, amics seus i amics d’amics seus han pogut comprovar els beneficis que els aporta dei-xar-se ajudar per la Rita. La millora física davant d’un postoperatori o davant d’una con-tractura passatgera és evident i real. “Tots te-nim bloquejos físics, sigui pel motiu que sigui. Si m’ho demanen, jo puc ajudar a que aquella persona estigui millor, i és que quan l’energia no circula bé, hi ha malestar”. Més enllà de

creences, de teràpies alternatives que habitualment exigeixen un de-semborsament econòmic, la Rita confessa que ella no cobra per donar aquesta ajuda. “No se m’ha passat mai pel cap, i mira que m’han dit que m’hagués pogut guanyar molt bé la vida”, somriu. “Per assenyalar en quin punt hi ha aigua sobre un terreny, sí que cobro”, diferencia.

La Rita té dos fills i quatre néts. Durant vint anys va tenir una saba-teria a Alella. Avui dia està jubilada i fa d’àvia. “Amb els meus néts ju-guem a fer anar el pèndul, com una cosa natural”. Posa els seus serveis com a saurina a disposició de qui ho necessiti i, puntualment, ajuda el seu marit per esbrinar la possible contaminació de vetes d’aigua.

Les paraules de la Rita són tranquil·les i no dicten sentències, ni fan afirmacions categòriques, ni volen convèncer ningú sobre la certesa de la seva habilitat. “Qui sóc jo per fer-te canviar d’opinió? En aquest punt seguirà havent-hi aigua...!”.

Rita OlivetSaurina

La Rita treu importància a aquesta habilitat i assegura que no té res a veure amb po-ders sobrenaturals, “aquesta capacitat és natural, no en té res d’artificial, simplement al-gunes persones la tenim, i d’al-tres, no. Tots tenim capacitats diferents.”Les paraules de la Rita són tranquil·les i no dicten sen-tències, ni fan afirmacions ca-tegòriques, ni volen convèncer ningú sobre la certesa de la seva habilitat. “Qui sóc jo per fer-te canviar d’opinió? En aquest punt seguirà havent-hi aigua...!”.

PERSONATGE

38

39

RAMON ANGLADAA partir del juliol de 1936, la religió catòlica i els seus sacerdots es convertiren en una de les plagues a ex-terminar a ulls dels nous poders revolucionaris. Alella no fou pas l’excep-ció ja que l’Església de Sant Feliu patí destrosses menors, la rectoria fou incendiada, es destruïren moltes de les capelles par-ticulars i els seus objectes de culte, i el rector, el vi-cari i les dues comunitats religioses de la població, escolapis i monges salesi-anes, es veieren obligades a una fugida desesperada. La repressió sobre l’esta-ment religiós local durant el període republicà és innegable, com també ho és el seu abast limitat. Les dades conegudes a dia d’avui, la majoria ela-borades tant per testimo-nis coetanis dels fets com per les autoritats eclesiàs-tiques i militars vencedo-res, permeten eximir, en gran part, el comitè local i la corporació municipal d’aquesta barbàrie. Co-mitès de pobles com el Masnou, Badalona, Sant Adrià de Besòs, Marto-relles, Granollers, Mollet o Òdena prota-gonitzaren la destrucció de propietats de l’Església, i participaren en la persecució dels nombrosos religiosos amagats al nostre poble, entrant en conflicte constant amb les autoritats locals.

D’entre tots els religiosos perseguits –a l’article que obria aquesta secció vam tractar la fugida dels escolapis a través de

la figura del Pare Josep Maria Sirés–, dues trajectòries vitals sobresurten de la resta. Per un costat el mossèn d’Alella, Joan Va-llès i Gabarró, que va aconseguir passar bona part de la guerra amagat a diferents cases de la població i, més tard, va poder refugiar-se a la seu diplomàtica del Prin-cipat d’Andorra a Barcelona. Malgrat que el comitè local coneixia amb exactitud el

seu refugi, mai no va ser denunciat ni detingut tal com destaquen diferents testimonis recollits a la Causa General contra la

revolución marxista, una eina essencial de repres-sió de la justícia militar franquista. Per l’altre, so-bresurt també la història del protagonista d’aques-tes línies, l’escolapi Jaume Casanovas i Perramon. Religiós que, primer va evitar la detenció de tota la comunitat, joves aspi-rants a novici inclosos, coordinant el seu trasllat cap a les cases veïnes de la Torre del Governador i que, més tard, va sobre-viure a la detenció del comitè de Martorelles-Granollers.

Fugida cap a Martorelles i retorn a Alella per salvar la vida:A diferència del que sol passar habitualment, per reconstruir la vida de Ca-sanovas des de l’estiu del 1936 fins a finals de gener de 1939 disposem de nom-brosos documents. En són exemples la Crònica Gene-ral de l’Escola Pia d’Alella, la crònica abreujada que,

entre altres aspectes, conté “los sucesos acaecidos desde el 19 de julio de 1936 hasta la restauración de la Provincia Escolapia de Cataluña en su sede propia y tradicional”, el testimoni de l’aspirant a novici José Manuel López –publicat l’any 2004 en els números 267 i 268 d’aquesta revista–, i especialment el manuscrit Apuntes de mis angustias es-crit pel mateix protagonista.

ELS ANYS TRÀGICS

EN MEMÒRIA DELS ALELLENCS REPRESALIATS PEL FRANQUISME

Jaume Casanovas, el religiós que es va escapar tres vegades de la mort

Jaume Casanovas Perramon.

APEP

C

La fugida de Casanovas, com la de tants al-tres religiosos, començava l’estiu de 1936. Forçats per la situació i davant la possibilitat d’un assalt imminent, que es produiria el 21 de juliol a les 11 del matí, els escolapis i els postulants a novici havien abandonat la Torre del Governador i s’havien refugiat per grups a diferents cases veïnes. Tots ells s’amagaren a Alella menys el grup del Pare Casanovas, que ho feu a Can Barbeta dins del terme municipal de Martorelles, “un petit mas perdut entre les muntanyes que conei-xíem d’anar-hi a vegades d’excursió, prop de la Font d’en Gurri”, segons el testimoni de José Manuel López. El Rector de l’Escola Pia d’Alella, Pius Sarri, s’amagà a Can Pareras; els Pares Salvador Coch, Salvador Soler i Josep Maria Sirés, a Ca la Madame; i l’ancià Joan Cassi, malalt i pràcticament cec, i els Germans encarregats de cuidar-lo Celestí Miquel i Josep Terradellas ho feren ben a prop a Can Xeco Monnar a causa de la mobi-litat reduïda d’aquest. Cassi moriria el 26 de novembre de 1936 als 85 anys “a conseqüèn-cia de senectut” tal com demostra el llibre de defuncions del Jutjat de Pau d’Alella.

Mas Coll, Ca les Monges, Can Colomer, Can Magarola i Ca l’Arenas foren altres ca-ses d’acollida, principalment d’estudiants del noviciat.

Tot i la seguretat dels amagatalls, la si-tuació continuava sent crítica amb l’agreu-jant de l’inici dels registres casa per casa

realitzats per patrulles anarquistes foranes. Malgrat tot, el grup refugiat a Martorelles va gaudir d’uns dies de certa tranquil·litat que van permetre a Casanovas realitzar, amb extrema precaució, una visita als seus companys d’Alella. És en aquest punt del relat on els testimonis difereixen. Per un costat, el propi Casanovas destaca que va ser detingut a Alella per membres del co-mitè de Martorelles que vigilaven els seus

moviments. La detenció es va produir als Escolapis, on el religiós havia tornat per buscar roba per als joves novicis després d’obtenir el permís del comitè alellenc. El testimoni del jove postulant amagat a Mas Coll, José Manuel López, situa, en canvi, la detenció a Martorelles. Aquest descriu com el calassanci va ser descobert quan tornava a Can Barbeta i detingut posteriorment per

un escamot d’homes armats. Els religiosos Renom i Profitós, refugiats al mateix mas, van escapar de la batuda amagant-se dins d’un paller i ràpidament es desplaçaren a Alella per comunicar-ho a la resta de la comunitat. La notícia no trigaria massa en arribar a oïdes del comitè d’Alella, l’actua-ció del qual fou essencial per evitar el seu assassinat.

En qualsevol cas, totes les fonts docu-mentals coincideixen que Casanovas fou de-tingut pel comitè de Martorelles. Tancat a l’Església de Santa Maria, la vida del religiós penjava d’un fil. La lectura del seu manuscrit desprèn l’angoixa viscuda i relata les pres-sions sobre el comitè de Martorelles per tal que es desfaci del sacerdot. Pressions que arribaven des de Granollers, de qui depenia el comitè martorellenc, i especialment dels membres del comitè de Mollet que reclama-ren repetides vegades l’entrega de l’escolapi per ajusticiar-lo.

La intervenció del comitè alellenc:Assabentats de la detenció, els d’Alella s’or-ganitzaren per anar a reclamar el religiós. La decisió d’enviar un dels seus membres més joves podia semblar esbojarrada, però re-sultà ser ben eficaç. L’escollit fou Josep Co-lomer, el Cues, que no arribaria als 20 anys d’edat i que s’havia ofert voluntari per aques-ta arriscada tasca. Aquest jove alellenc es presentà davant del comitè de Granollers,

JAUME CASANOVAS VA PODER FUGIR DE L’ASSALT A L’ESCOLA PIA D’ALELLA, DE LA SEVA DETENCIÓ A MARTORELLES I DE L’INTENT D’ASSASSINAT PROTAGONITZAT PER ANARQUISTES D’ÒDENA

Can Pareras fou una de les cases de l’entorn de la Torre del Governador on s’amagaren religiosos. CERQUEM LES ARRELS

que controlava també el de Martorelles, per demanar el trasllat de Casanovas cap a Ale-lla on seria custodiat. El manuscrit Apuntes

de mis angustias recull com Colomer no va parar de defensar la figura del sacerdot –bon mestre, bona persona i sense cap activitat ni opinió de caràcter polític– fins que aconse-guí el seu objectiu. Les coses havien sortit bé, però haurien pogut acabar de forma ben tràgica tant per al religiós com per al jove alellenc.

Un cop retornat, Casanovas passava a es-tar sota protecció del comitè local que l’allot-java, primer, a Ca les Monges i, uns dies més tard, a Can Esteve. Aquesta casa requisada, situada entre Can Cuirós i la riera, es conver-tí en refugi del sacerdot i dels novicis de fora de Catalunya per un període aproximat de dos mesos. Amagatall que estava permanent-ment vigilat per membres armats del comitè. Després de salvar la vida una primera vegada escapant de l’assalt als Padres i una segona aconseguint l’alliberament per part del co-mitè de Martorelles, el religiós encara hauria de sortejar la mort una vegada més. Amb l’excusa de comunicar el de-cés del seu germà Ignasi Casanovas, també escolapi, dos individus d’Òdena s’havien presentat davant del comitè local preguntant on estava allotjat Jaume Casanovas. Aquests homes s’ha-vien identificat com a veïns de Can Bru-net, finca d’Òdena propietat de la famí-lia del religiós, on el Pare Ignasi havia estat assassinat el 16 de setembre de 1936. El comitè local caigué en el parany i els acompanyà fins a la casa on trans-meteren la tràgica notícia i marxaren ràpidament. El seu objectiu, però, era comprovar on s’ama-gava el religiós ja que ben aviat torna-ren amb una quinze-na d’homes armats dalt d’un camió per tal de detenir-lo. Afortunadament, ja no trobaren l’esco-

lapi, que havia aconseguit fugir muntanya a través gràcies a l’avís de l’agutzil municipal alertat pel comitè local que s’havia adonat de l’engany. Tant la Crònica de l’Escola Pia d’Alella com el text de López destaquen l’ac-

tuació del comitè alellenc en defensa del Pare Casanovas en termes com “los de Alella lo reclamaron y lo han guardado en su poder durante mucho tiempo para librarlo de una muerte segura pues incluso los anarquistas de Ódena lo reclamaban”.

Després de la fugida de Can Esteve i de pas-sar una nit emboscat, el religiós fou acollit per la família Homs per un breu període de temps, doncs ben aviat es traslladà a Barce-lona al costat de la seva mare. La crònica de l’Escola Pia ens descriu la seva nova vida ja allunyada d’Alella: “Nuestro buen P. Jaime pasó a Barcelona a aliviar a su pobre madre triste y abatida, no tanto por haver los rojos apoderádose de su finca de Ódena, cuanto por el dolor que experimentava su corazón por el vil martirio que aquellos criminales hicieron sufrir a su otro hijo, escolapio tam-bién. Ganando para sí y para su madre, el P. Jaime, el sustento necesario en una clínica. Pasó así el resto de la revolución”.

La trajectòria vital del Pare Casanovas, encara ben present a la memòria col·lectiva del poble, a més de ser apassionant, permet demostrar de forma inequívoca l’actuació moderada del comitè alellenc lliure del com-ponent visceralment anticlerical tan present en comitès de poblacions veïnes.

EL JOVE JOSEP COLOMER VA ACONSEGUIR QUE EL COMITÈ DE MARTORELLES ENTREGUÉS EL RELIGIÓS AL COMITÈ D’ALELLA SALVANT-LI D’AQUESTA MANERA LA VIDA

Fragment de la crònica de l’Escola Pia d’Alella que descriu les vivències de Jaume Casanovas.

APEP

C

ELS ANYS TRÀGICS

41

42

43

MAGAZÍN

Eudald Serra De fa uns quants anys cap aquí, la pràctica de l’esport ha augmentat de forma conside-rable entre la població. Ho ha fet sobretot en esports individuals i també, d’una forma transversal, pel que fa a l’edat del practi-cant.

Els esports d’equip sempre han tingut molta tradició al nostre país i, de fet, el nombre de federats i de clubs no no-més es manté sinó que, en força casos, també s’ha incrementat.

Però és en les disciplines anomenades individuals on la pujada ha estat més notable. Els mo-tius són diversos. Per una banda el running, la bici-cleta, el gimnàs o la natació no requerei-xen de més persones per a poder- se p r a c t i c a r . No cal que-dar amb nin-gú més i les instal·lacions o l ’espai per a fe r aques t s esports és molt més a l’abast de tothom tant pel que fa als horaris com per l’accessibilitat.

Per un altre costat, la ciutadania en general té mol-ta més consciència dels beneficis que comporta fer esport d’una forma regular, i la pràctica d’aquest ja no només es redueix a l’etapa infantil o adolescent, sinó que persones d’edat més avançada, que fa quinze o vint anys hauria estat impensable que fessin esport, ara no ens sorprèn gens veure’ls al gimnàs o la piscina.

En aquest sentit, per tant, podem dir que s’ha fet un pas endavant, que hi ha hagut un canvi en la cultura de la pràctica espor-tiva. Un canvi en positiu, perquè ara hi ha moltes més persones fent esport, amb una consciència per mantenir el cos en un bon estat i, a la vegada, per assolir uns hàbits de

vida més saludables. Més gent fent esport vol dir menys sedentarisme i això sempre és un avenç.

Però si aquesta és, sens dubte, una dada molt positiva, i sense afany de posar-li aigua al vi, també en aquests últims anys hi ha ha-gut un altre canvi important que no acabo

de tenir tan clar sí ha estat tant positiu com el primer.

Parlo de l’augment que hi ha hagut entre la gent que fa esport de forma no professi-onal per a les disciplines esportives de fons o ultra fons. Em refereixo a les maratons, triatlons, curses de muntanya, natació en aigües obertes, etc.

No estic dient que en sigui un detractor, simplement apunto que en els últims tres o quatre anys hi ha una febre per a preparar-se

i participar en proves d’aquest tipus que al meu entendre freguen el límit del que es pot considerar una pràctica esportiva saludable o de risc.

Sempre des de l’òptica de l’esportista totalment amateur, entenc l’afany que hi ha per superar-se. Els homes som competitius. No només ens agrada ser-ho amb els altres sinó també amb nosaltres mateixos. Ho he

experimentat jo mateix. Des de sempre he fet esport. Durant molts anys,

d’equip i, més tard, de forma individual. Primer surts a

córrer de tant en tant, t’agafa el cuquet quan

veus que al principi progresses molt de pressa i, a mesura que passen els dies, augmen-tes la freqüèn-cia de la pràc-tica esportiva i també de la intensitat de ls entre -n a m e n t s . T ’ i n s c r i u s en una cur-sa de 10km o

en una prova de bicicleta de

muntanya, t’ho passes bé i, a la se-

güent i gairebé sen-se voler-ho, t’exigeixes

fer-ho millor i a poder ser rebaixar el temps. S’en-

tra en un espiral, repeteixo, comprensible, però sovint difícil

de dir on cal posar el fre, on s’ha de dir prou.

I és que al final, si ens autoexigim massa acabem per no gaudir del què hauria de ser una estona de lleure i, fins i tot, de plaer. És qüestió de saber trobar el punt fins on es pot fer esport de forma saludable i amb cert grau de competitivitat i superació, i no caure en una voràgine que d’aquí un temps ens pot fer avorrir-lo.

Perquè, si ens parem un moment a pen-sar, al cap i a la fi, crec que gairebé cap de nosaltres té la intenció de participar en els pròxims Jocs Olímpics, no?

TASQUES DIPLOMÀTIQUES

Els límits de l’esport

KECO

SAN

TOS

44

MAGAZÍN

La farmàcia

LES CASES DE LA RIERA

Jordi Ribas El farmacèutic i escriptor Ramon Jordi i González, persona que es va dedicar a investigar profundament el que ara en diem farmàcia parla, en un dels seus llibres, de “especiers, mancebos, boticarios...” fent referència a fets i mots utilitzats en temps pretèrits. Però no pas molt de temps abans de les dates en què hem trobat el farmacèutic més antic que es va fer càrrec de la farmàcia d’Alella. Parlem de l’any 1887, quan les farmàcies feien més olor d’herbes que d’antibiòtics, encara per descobrir.

Potser també hauríem de parlar d’una farmàcia anterior, ubicada en un lloc diferent, però ens falta informació suficientment fiable per poder par-lar-ne. Carrer de Dalt? Carrer del Mig? També ha sigut difícil trobar els noms de les persones vinculades a la farmàcia de la Rambla Guimerà, (la riera) ja que no disposem de documents que parlin de la gent que hi va viure, però indagant i preguntant als actuals propietaris d’aquesta finca, al Col·legi de Farmacèutics i altres entitats relacionades amb la farmàcia, finalment n’hem trobat alguns que varen ser titulars del negoci:

El primer de què tenim notícia va ser en Francisco Álvarez Montaner a l’any 1887. Després surten més noms, però els transcrivim sense massa convicció pel que fa a les dates en què varen ocupar l’edifici:- Farmacèutic Bosch (creiem que era familiar de Can Calderó).- Farmacèutic Martínez. - Farmacèutic Vila. - Farmacèutic Manuel Álvarez Giralt, que va vendre la farmàcia l’any 1931

i que va viure al carrer de Dalt. Tenia dues filles: la Isabel i la Rosalia, que és la persona donant de la fotografia en blanc i negre de la façana de l’antiga farmàcia.

- Farmacèutic Pérez. Aquí hem de fer una petita pausa per parlar d’ell, ja que es tracta d’una

persona molt interessant, que va investigar sobre productes farmacèutics, i va crear un medicament que va llençar al mercat. Es tractava d’un digestiu que va anomenar Estomacal Pérez que, segons diuen, era la solució de molts mals. Per promocionar el producte va patrocinar un equip de futbol local que, lògicament, es va anomenar Estomacal Pérez i que diuen que jugava en un camp propi, prop de la Creu de Pedra.

- Farmacèutic Pedrola.- Farmacèutic Lluis Marcó i Dachs, fill de Palafrugell, escriptor i poeta. Aquest

sí que sabem que hi va estar pels anys trenta del segle passat i possible-ment el Sr. Pedrola, anterior a ell, també.

A partir d’aquí ja comencem a tenir dades contrastades:Farmacèutic Lluís Reyné Parés, fill de Lloret, va comprar la farmàcia

l’any 1941. Hi va habitar amb la seva esposa Mercedes Cistaré López, de Ochoa, i varen tenir un fill: en Luis, que va viure amb ells fins que es va casar.

El Sr. Reyné era molt extravertit, afeccionat als escacs i gran conversador. En aquestes dues afeccions es passava llargues hores i, quan parlava, era agradable escoltar-lo, ja que posseïa el do de captivar la gent amb la seva paraula. També sabia fer broma i una mostra en podria ser un acudit castís, escoltat de la seva boca en un dels moments més relaxats entre amics: “de todos los gustos sin pecar, el mejor es el cag...”

En aquells anys a la farmàcia es parlava molt en castellà. Durant molts anys, va estiuejar a la farmàcia, el seu cunyat Domingo

Cercós Busqué, de Barcelona, acompanyat de la seva esposa Francisca Cistaré López, de Ochoa, i la seva filla Montserrat.

En els anys 40 i 50 del segle passat hi havia el costum d’anar a afaitar-se cada dissabte a cal barber, i el Sr. Cercós, conegut per tothom com el Sr. Domingo, també va agafar aquest costum. Com que donava esplèndides propines, tothom coneixia els tripijocs que es portaven entre mans els dos barbers per poder-lo atendre quan li arribés el seu torn, afaitant molt de pressa o molt a poc a poc la persona que estava primer, i així poder agafar-lo a ell i, per descomptat, la seva propina.

En morir molt jove el Sr. Reyné, (no va arribar als cinquanta anys) la seva esposa va fer funcionar la farmàcia durant un temps, fins que la va vendre el 31 d’agost de 1966 al doctor Farmacèutic Pere Gómez Comas. Primer hi va anar a viure tot sol, i després amb la seva mare. El Sr. Gómez es va dedicar a la farmàcia deixant la feina de majorista del ram, negoci en què va treballar fins aquell moment. En aquesta època va reformar tot l’edifici; que és el que veiem en l’actualitat. Al cap de poc es va casar amb la Núria Torrents i Bruy.

En Pere Gómez Comas, doctor farmacèutic, ens va deixar per sempre l’any 1988.

Acabada la carrera, va assolir la propietat del negoci la Farmacèutica Maria Roser Gómez Torrents, filla d’en Pere i la Núria i és la llicenciada titular de la Farmàcia, que, actualment al poble d’Alella, ja no és l’única.

Llevat d’alguna de contrastada, la majoria d’aquestes dades són apro-ximades i les escrivim amb totes les ganes de acostar-nos a la realitat, tot i que, tal com ja hem dit més d’una vegada, la memòria pot fallar i demanem disculpes si així es.

1. Vorera i entrada de la Farmàcia un dia de Festa Major, on es pot veure clarament una font pública, on la gent podia anar a buscar aigua amb galledes o cubells. Segurament aquell dia hi havia sardanes. Any 1920? 2. Pintura a l’oli de l’edifici primitiu, encarregada pel doctor Gómez a l’entranyable pintor alellenc Joaquim Noguera. Podem veure amb claredat la gruixària de les parets “anti-rierades” per preservar la terrassa molt assolellada de la farmàcia. 3. Fotografia de l’edifici l’any 1930.

1 2 3

45

MAGAZÍN

Joan Oliveras L’any 2013 que acabem de tancar ha estat, meteoro-lògicament parlant, un període sense contrastos, de temperatures força benèvoles durant tot l’any i plu-ges ben repartides. L’aigua ha fet presència 85 dies, majoritàriament a la primavera i la tardor, acumulant un total de 661’6 litres/m2. Destaca la pluja recollida a principis de març, amb una punta de 71l/m2 entre els dies 5 i 6; la de la darrera setmana d’abril, amb 70 litres més, i sobretot els 111l/m2 caiguts entre el 16 i el 18 de novembre. Per contra, juny, juliol i desembre van ser força secs, com se suposa que pertoca en aquestes estacions de l’any.

Pel que fa a les temperatures, el 2013 tampoc va viure cap onada de calor ni fredorada que posés en alerta els alellencs. Al gener, com al desembre, les mínimes no van baixar dels 4ºC, i es va arribar a màximes de fins a 18ºC. El febrer sí que va veure un descens del mercuri al termòmetre, amb una mínima mitjana de 5’82ºC, que ens va fer tenir sempre els bons abrics i les bufandes a punt. Tot i així, la mínima més baixa registrada es va quedar en 0’5ºC, i la neu només va fer presència el dia 23 de febrer, just per enfarinar el poble unes hores. El contrast més gran es va donar al novembre, quan d’una màxima de

23’5ºC donada el dia 2, va anar baixant la tempera-tura per arribar a mínimes de 2’5ºC i màximes que no superaven els 10ºC en acabar el mes.

Estiu calorós i més aviat secDesprés d’un maig plujós, en què quasi es va

complir el vell adagi de “cada dia un raig”, Alella va afrontar un estiu esplèndid, de bones temperatures ja des de principis de juny i pocs dies de pluja que entorpissin les activitats de vacances i lleure pròpies d’aquesta època de l’any. Els dies de temperatu-res més altes van quedar concentrats en la segons quinzena de juliol, arribant fins als 32ºC en diverses ocasions, i mínimes que no descendien dels 20ºC. L’agost va seguir la mateixa tònica fins que, en la seva darrera setmana, van aparèixer les primeres pluges que anunciaven el setembre. En general, un estiu de nits molt xafogoses que tan sols va veure ploure 17 dies, en quantitats força minses, entre el solstici i l’equinocci de tardor.

En resum, doncs, aquest cicle meteorològic anual el concloem amb unes mitjanes de 12’84ºC pel que fa a les mínimes, i 20’89ºC en relació a les màximes, lleugerament inferiors a les de l’any 2012, però en què no hi ha hagut dies dissonants, i unes precipitacions ben distribuïdes.

ESTACIÓ METEOROLÒGICA

MÀXIMES I MÍNIMES 2013

PRECIPITACIONS 2013 (EN L/M2)

TEM

PERA

TURE

S 20

13

8646

1010107647

5,575546

7,59,5

76

4,546

4,5667

7,58

10

1213131718

16,518

13,513121413101212

13,51413

16,51414131212141115151517

17,5

1110,5

647654346

5,55,5

67

109

109

6,576

0,51,5

21,53,5

6

19,5161316151311

11,510,5

1413

13,512,513,515,5

1616161614

15,59,5

91010

11,514

11,5

67

6,57

1111,5

101212

11,59,5106

2,535

109

7,58,56,5

89,5108

9,5121211139

1214

16,514141618

20,519,518,517,517,510,512,5

1215171615

16,516

17,518,5

192018

18,520,5

222117

10,58,5

810,5

106

6,599

1112,511,511,5

1211,5

131513138,51010

10,510,5

1313,510,5

71113

18,519202220

22,524,526,526,5

2022,5

2321,521,522,5

1820,518,5

211922232321

20,523242122

20,522,5

10,510,510,5

131213141616

16,514

15,514

13,513119,5

10,5111111

12,513

12,510,5

111313

11,59,5

12,5

19201923222322

24,5222526

27,524,5

2325

22,52222

25,522,5

2226,5

2424

27,52623292828

28,5

1515,5

1415

14,515,5

1614

13,5141617

18,51919181920

18,518,5

1717171717

16,517,518,5

1819

28,525

23,52326

24,525,5

2223

24,525

26,528

26,52829

27,527

24,525,5

2724,5

2826

25,526

27,527,527,5

29

191919

20,520

21,52223

21,521,5

222122222222

22,5202021

20,521,5

222222222323

20,520,521,5

272828

29,528,529,529,530,5

3028,530,5

303229313131

31,530

29,529,531,530,530,5

3131,5

3232

29,529,5

31

21,5212221

22,52223191820202222

21,521

21,522,520,522,522,5

2121,5

2121

20,51918

17,519,518,519,5

3030,5

303031

30,533292829

29,529,5

3130,5

2831,5

3029,530,5

2930

29,530,530,5

28242828

28,52828

gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembre

1919,5

1818

18,51918

17,51718

16,51616

17,519,5

1719

16,517

16,518

17,516172020

19,5201918

27,52926

26,526,5

2830

26,526,526,5

2225

26,527

22,525,5

2524,525,525,525,525,5

2426

26,5262728

28,527,5

1920

21,517,516,5

1616161615

10,511

13,51417

16,51717

18,51817181916

17,518

17,5181411

11,5

28,527,5

2624

24,525,523,522,5

2422,5

1518,520,5

2225

23,525,525,5

2625,5

2524,5

2523,5

2424,5

2623,5

1918

18,5

1215151413151414151211

10,513,5

127,58,5

10,510,511,5

76,55,53,5

64,5

433

2,53,5

19,523,5

2119,521,5

21202320

20,517192118

15,514

16,514

17,512

13,5121213

12,511,5

1010,5

1010

45,5

888

5,56

6,56,5

5896667

9,58,5101067

6,58,51277

10646

1411

15,515,514,5

121313

13,512,5

15151214

14,515,5

1614,5

1414,512,5

1413,5

1515,5

1314,5

17141213

total pluja

mín.

màx.

37,76,58

13,98

32,85,82

13,45

137,258,84

16,79

93,9510,6519,25

47,9512,4221,61

18,716,8326,05

16,7521,2930,10

36,820,7429,45

50,7517,9726,22

58,5516,2623,45

112,159,45

16,30

18,257,19

13,98

mín. màx. mín. màx. mín. màx. mín. màx. mín. màx. mín. màx. mín. màx. mín. màx. mín. màx. mín. màx. mín. màx. mín. màx.

123456789

10111213141516171819202122232425262728293031

Un any sense estridències

46

47

MAGAZÍN

El somriure d’un ecoJordi GimenoPagès Editors, 2013

Victòria Molina El somriure d’un eco, guar-donada amb el XIVè Premi de Narrativa de Ciència-ficció Manuel de Pedrolo, Ciutat de Mataró 2012, esde-vé una novel·la de capciosa actualitat. La història de l’inspector Guiu Montal i els casos d’investiga-ció de delictes relacionats amb la tecnologia eco, projecta un món futur en què la possibilitat de no deslligar-nos dels éssers estimats es fa real a través de la tecnologia. Seduint-nos amb aquesta refle-xió constant sobre l’infinit, l’etern i l’immutable, es destapa el sentiment infantil que, a vegades, ens impossibilita avançar i que, per als que hagueu vist la pel·lícula Her, us resultarà familiar.

El projecte RosieGraeme Simsion. Traducció d’Imma FalcóEdicions La Campana, 2013

Alba Céspedes Quan es busca parella, tot-hom té un esquema força clar de com ha de ser aquesta persona. En Don, un professor de genètica amb una síndrome d’Asperger sense diagnosticar, no només en té un esquema detallat, sinó que, a més, l’ha convertit en un qües-tionari per donar resposta exacta al seu Projecte Dona per Tota la Vida. La Rosie és tot el contrari al que aquest qüestionari estipula com a “perfecta”. Tot i així, els camins d’aquests dos personatges es creuen en una comèdia amb molt d’humor i poc amor, sobretot degut a la incompetència social del seu protagonista.

Un altre joGuillamino Bankrobber, 2013

Albert AlabauGuillamino, el Prince cata-là, el rei del funk i del soul patris, torna amb una obra atemporal de les que, si aquest fos un país just amb els seus genis, a dia d’avui trobaríem a casa de qualsevol aficionat a la música. Gravada en analògic amb una brillant ban-da autòctona en estat de gràcia –The Control Z’s–, Un altre jo és una delícia orgànica, un estàndard de bon gust, una joia d’exuberant qualitat sonora i excel·lent interpretació, que atraparà tot aquell que es prengui el temps d’assaborir una bona copa de cava tot escoltant el tema que dona nom a disc. No podràs parar.

LLIBRES

DISC

Montse Donada El pessebre de la parròquia, muntat els dar-rers Nadals pel grup de catequesi, va me-rèixer el 1r premi en la categoria d’entitats del Concurs de Pessebres de l’Ajuntament d’Alella.

El 24 de desembre, a les set de la tarda es va celebrar la Missa del Pollet, amb l’es-glésia plena de gom a gom i amb l’activa col·laboració dels infants i famílies de la catequesi. Durant la missa, els infants van protagonitzar una breu representació del Naixement de Jesús.

A les 12 de la nit del mateix dia, es va celebrar la tradicional Missa del Gall, la gran celebració de la Nit de Nadal. I també aquí hi va haver una gran assistència amb l’am-bient de les grans solemnitats.

Gràcies a la generositat d’una família de la parròquia, s’han pogut dur a terme les obres d’adaptació dels locals de Càritas per tal de millorar la gestió i eficàcia del servei.

El dissabte dia 1 de febrer va tenir lloc a la nostra parròquia la XXXVI Trobada de Catequistes de l’Arxiprestat de la Cisa. Es van aplegar gairebé un centenar de per-sones, entre sacerdots i catequistes de les diverses parròquies. Vam compartir la celebració eucarística, un esmorzar i una conferència a càrrec de Mn. Joan Lluís Playà (salesià), sota el títol “La catequesi en una església evangelitzadora”.

El dimecres 5 de març és el Dimecres de Cendra, dia que marca l’inici de la Qua-resma. És un temps dedicat intensament a la preparació de la Pasqua, la festa més important del calendari cristià, mitjançant la pregària, el dejuni i la caritat.

El cicle de conferències quaresmals tin-drà lloc els dilluns 17, 24 i 31 de març a les 9 del vespre al santuari de la Cisa.

El dissabte 22 de març està prevista una anada de les parròquies de l’arxiprestat a Montserrat.

A fi de millorar la litúrgia de les nostres misses, es fa un curs de formació de lectors els dijous 3 i 10 d’abril a la nostra parròquia.

El 27 d’abril, festa de la Mare de Déu de Montserrat, celebrarem la Pasqua Arxi-prestal a Cabrera de Mar.

Els dimarts 6 i 13 del mes de maig tindrà lloc un curs de formació per als visitadors de malalts a Alella.

Moviment parroquial, del 20 de juny al 31 de desembre del 2013. Bateigs: Carlota i Lucía García González, Júlia Alsius Bertran, Laia Martínez Puig, Joaquim Roche Navarro, Paula Pérez Robles, Nacho López Blas, Bosco Gispert Canalda, Jacob Muns Rojas, Carla Cámara Santiago, Miquel Mes-quida Muñoz, Valeria Arquillo Argensola, Paula Astudillo Santamaría, Daniel Ledes-ma-León Díaz, Júlia Benítez Méndez, Carla Vives Bachs, Jan Orrit Pujol, Bruno García Escobar, Ignasi Rifà Renart, Carla Martín Rodríguez, Martina Ruiz García, Raúl Martín Rodríguez, Aina Segovia Aguilar, Xavi Tor-recilla Castro, Mia Santiago Reichardt, Paul i Eliot Breyse Muñoz, Carlotta Deligouro de Castellar i Aina Alcoberro Guimerà.

Defuncions: Josep Lluch Prat, Isidre Lluch Sabaté, Carme Cruset Mas, Montserrat Du-rany Eroles, Antonio Ramos Lara, Eulàlia Fàbregas Duran, Joan Barnadas Fernández, Mª Dolores Uriarte López, Maria Möller Bertran, Antoni Villurbina Guardiola, Mª Rosa López Llobell, Concepció Iserte Mon-toliu i Providència Xicola Carandell.En el proper número de la revista publica-rem els casaments.

LA PARRÒQUIA AVUI

Rosat de Pansa (Papers de vi)Des de finals de l’any passat es pot trobar a les botigues i alguns restau-rants el Rosat de Pansa, el segon vi de la nostra revista germana, Papers de vi, i que és el primer vi elaborat amb Pansa Rosada de la història de la DO Alella. Una iniciativa possible gràcies a la col·laboració entre els cellers Bouquet d’Alella (que va proporcionar el raïm) i Alella Vinícola (que el va elaborar). Si bé la Pansa Rosada és genèticament idèntica a la Pansa Blanca, les seves característiques són lleugerament diferents. El color rosat de la pell és degut a una mutació somàtica (és a dir, no genètica). Aquesta pell és més gruixuda que no pas la de la Pansa Blanca i aporta més aromes quan es macera amb la polpa. Tradicionalment, la Pansa Rosada s’ha elaborat en blanc barrejada amb la Pansa Blanca.S’han posat a la venda només 300 ampolles de Rosat de Pansa, un vi fàcil i elegant, amb bona estructura i un pas de boca molt persistent ideal per a aperitius o com a copa per prendre al sol de la primavera.

AVUI TASTEM...

48

MAGAZÍN

La casa dels superherois

Jordi Albaladejo“El superheroi defensor de la veritat, superheroi que sap estimar sense fer mal, el campió dels campions a afrontar les situacions, el superheroi” (Marc Parrot).

En un combat al quadrilàter entre el mític campió mundial dels pesos pesats Muhammad Alí (sobrenom musulmà de Cassius Clay) contra Superman, qui guanyaria i per què? Tic, tac… Pri-mer de tot, això és producte de la ficció del món del còmic, però oi que és fantàstic i suggeridor?

Obtindreu la resposta en aquest article, no us amoïneu, tot coneixent una persona interessant que col·lecciona còmics, un apassionat del dibuix, del color, dels superherois i

de l’olor del paper en els còmics

acabats d’imprimir! Es tracta d’en Sergi Roca. Afable

i rialler quan vam fer-li l’entrevista, va ensenyar-nos a casa seva el seu sancta sanctorum: una col·lecció de més de 5.400 còmics amb col-leccions completes de superherois, editats princi-palment per Marvel i DC Comics. Al seu despatx, ja està pensant com ampliar l’espai destinat als còmics perquè, fidel a la seva afició, a la seva vàl-vula d’escapament adquireix nous exemplars men-sualment –espera amb ànsia el primer divendres de cada mes– quan recull les novetats que li reserven en una botiga de còmics barcelonina.

Primer li agrada fer un visionat del dibuix i després, una segona passada fixant-se més en el contingut. Fa proselitisme familiar dels còmics i en regala de nous als fills dels amics. Les seves amistats, cons-cients de la seva passió, en alguna ocasió li han portat còmics dels seus viatges i, entre aquests, recorda un insòlit exemplar d’antiquari Superman y sus amigos.

Com a curiositat, penseu un moment en una piscina de 25 metres de llargada, com la de l’UFEC

a Alella, doncs, la col·lecció d’en Ser-gi ocupa 25 metres line-

als (amb els lloms posats de peu).

Una gran pa-

trimoni amb col·leccions completes i originals va-luosos com el número 1 dels X-Men, o una edició limitada també amb ells de protagonistes amb 4 portades dels diferents personatges.

El portal d’Internet Whakoom, en el qual està subscrit, li permet identificar les col·leccions de què disposa, els números que té i que li falten, amb una fitxa complerta de cada còmic editat i, no voldríem ser freaks, però només es podria trobar

a faltar el color de la roba interior dels superherois i superheroïnes.

¿Això de la roba interior no us fa pensar en un personatge que portava originalment –ara sembla que ha canviat– una mena de calçotets vermells per damunt del vestit? i la resposta a la pregunta que us hem promès: qui guanya? Muhammad Alí o Superman? Espereu, espereu...

Els còmics han acompanyat en Sergi bona part de la seva vida: des dels set anys quan s’hi fixava en les portades, i recorda com va impactar-li molt una amb uns colors ben vius de Los Vengadores. Primer van ser els pares qui l’hi compraven, després ell amb certa autonomia econòmica al quiosc, i posteriorment al Mercat de Sant Antoni i a bo-tigues especialitza-des. Sempre els ha tingut presents com una vàlvula d’esca-pament, un recurs imaginatiu, direc-te, atractiu, que li permet gaudir-ne tot i la seva dislèxia. Penseu que la seva col·lecció, ja amb un volum considerable, ha resistit tres mu-dances!

En Sergi és dis-senyador gràfic i aprecia com diu ell “poèticament” tota una sèrie de detalls: el traç dels diferents dibui-xants; l’evolució de les èpoques en què han estat dibuixats; el vestuari (com, per exemple, els còmics inspiraren primer els films de superherois, però ara els vestits del cinema són adap-tats als còmics); els tipus de papers; els colors, des dels plans als més brillants, fruit de les noves tecnologies; el tacte d’algunes portades; l’olor d’imprès.

Sap respondre perfectament la pregunta del monòleg final de Kill Bill 2: quin és l’únic superhe-roi que s’aixeca superhome i es disfressa d’home normal? Superman! Precisament qui perd davant de Muhammad Alí en quedar neutralitzats els seus fantàstics poders davant la presència del sol vermell que el desarma, i així triomfa el campió mundial de boxa.

Visca la imaginació! Com acaba la cançó d’en Marc Parrot, “Faré un escut contra atacs i venjan-ces i amagatalls on poder refugiar-me, i volaré en pijama i capa, i em faré insígnies amb paper de plata, una espasa amb un bastó i una careta de cartró”.

COL·LECCIONISTES

FITXA

Col·lecció: Còmics de superheroisNombre de peces: Més de 5.400 còmicsAny d’inici de la col·lecció: 1982, als set anysPrimera peça: Los VengadoresPeça més valuosa: Superman contra Muhammad AlíTambé col·lecciona: ... (còmics)

Sergi Roca amb la seva col·lecció de còmics.

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

del color, dels superherois i

de l’olor del paper en els còmics

acabats d’imprimir! Es tracta d’en Sergi Roca. Afable

i rialler quan vam fer-li l’entrevista, va ensenyar-nos a casa seva el seu sancta sanctorum: una col·lecció de més de 5.400 còmics amb col-leccions completes de superherois, editats princi-palment per Marvel i DC Comics. Al seu despatx,ja està pensant com ampliar l’espai destinat als

a Alella, doncs, la col lecció d en Sergi ocupa 25 metres line-

als (amb els lloms posats de peu).

Una gran pa-

trimoni amb col·leccions completes i originals va-luosos com el número 1 dels X-Men, o una edició limitada també amb ells de protagonistes amb 4 portades dels diferents personatges.

etoddxalehepcpsuactadted

mrondsevem

49

MAGAZÍN

Restaurant La Nau

ALELLA PARADA I FONDA

En Xavi i la Mimi, ànimes de La Nau. Els migdies val la pena reservar taula; La Nau s’acostuma a omplir!

Ramon RuizSeguint les cases de menjar d’Alella, bars i restau-rants, número rere número de la revista Alella, hem constatat com al darrere de totes elles, sense excepció, sempre hi ha un projecte familiar. En el cas concret del Restaurant La Nau, hi trobem un jove matrimoni, el format per Xavi Galbany, de la família que havien sigut masovers de Can Casals, i la Mimi, Maria del Valle Rosa Palacios, originaria de Montornès del Vallès.

En Xavi i la Mimi es van conèixer treballant tots dos al Restaurant Mont-Bell de Vallromanes. Ell, fent de cambrer a la sala i ella, treballant a la cuina. D’aquesta època en guarden un magnífic record i ens expliquen com els va servir, a tots dos, per aprendre a gestionar grans volums amb rapidesa i eficàcia.

Al cap d’un temps, complida una etapa, es van integrar tots dos al Pròxim, el súper familiar d’Alella; allí adquiriren experiència en el tracte amb la gent, en les compres majoristes i el coneixement dels productes frescos. Tot seguit, amb l’entrada de l’euro, l’any 2002 decidiren agafar la botiga de pollastres a l’ast que l’oncle d’en Xavi tenia en traspàs, situada a la Rambla d’Àngel Guimerà, en el lloc conegut com a cal Carnisser nou.

Batejaren el nou negoci com a Vint-i-tres Di-vuit, en un gest de màrqueting, atès que a Alella tots el telèfons començaven per 555, així els cli-ents només recordant el nom de la botiga podien telefonar sense haver de buscar la resta de dígits. Aquest era un negoci de caps de setmana i que podien combinar amb la feina al supermercat.

Ja en aquesta època es va integrar a l’equip la Mari, la mare de la Mimi. Aquesta persona ha tingut una influència decisiva en el desenvo-lupament del Vint-i-tres Divuit i, posteriorment, del restaurant La Nau. Ella es la responsable que la rostisseria s’anés diversificant i, mica en mica,

anés incorporant nous menjars, com ara les ce-lebres croquetes de la Mari, tota mena de plats guisats, i ara en el Restaurant, tota mena de pos-tres casolans.

Però va esdevenir que el contracte de lloguer del local s’havia de renegociar i, a més, en cas de continuar en aquell indret, calia fer unes reformes importants. Així que varen considerar la possibilitat de canviar d’ubicació, i una de les alternatives que se’ls va oferir va ser la de la nau que els trans-portistes Rafa havien construït a tocar del carrer Canonge.

Dos negocis en unPerò, es clar, aquest local era molt gran i, per tant, el lloguer anava en consonància amb el nombre de metres quadrats, així que per tal de treure’n profit no ni havia prou amb la botiga de pollastres a l’ast i menjar per emportar. Així que una cosa va portar a l’altra i, d’aquesta manera, es com es va decidir tirar endavant amb dos negocis paral·lels i que ofereixen forces sinergies entre ells: La botiga Vint-i-tres Divuit i el Restaurant La Nau.

Tot això passava a principis de 2011. Però ade-quar el local i tramitar tots els permisos va fer que no poguessin obrir el restaurant fins a l’octubre. Després, calia recuperar els mesos perduts i els diners invertits, vinga treballar sense caps de set-mana de festa...

Ha estat una feinada tirar endavant els dos establiments: la botiga, els caps de setmana i el Restaurant, obert de dimarts a diumenge, els dies de cada dia obert al migdia i els divendres i dissab-tes també a les nits. De fet, en Xavi ens explica com el Vint-i-tres Divuit ha fet de locomotora mercès a la qual el Restaurant ha estat possible. Tot just ara comença a rodar amb normalitat, però sense el suport de l’altre negoci difícilment l’haurien pogut engegar.

Amb tot això, tant en Xavi com la Mimi insis-teixen en recalcar el gran recolzament que han tingut de la Mari, a més d’una excel·lent cuinera, és una treballadora incansable i, a sobre, no para de suggerir nous plats i millores que no paren de fer evolucionar cap endavant els dos negocis.

Darrerament, si no encarregues taula, pot ser que et quedis sense o que t’hagis d’esperar una bona estona al restaurant La Nau. No hi ha carta, i cada dia s’ofereix un menú diferent. En Xavi ens diu orgullós: “aquí pots trobar una de les millors ofertes qualitat-preu d’aquesta rodalia. Procurem que sigui una oferta equilibrada. De primer, sem-pre hi ha un parell d’amanides, un plat de pasta, algun plat de verdura i el que nosaltres anomenem “algun plat diferent”. I de segon, sempre hi ha algun plat de peix, gairebé sempre fresc, algunes carns a la brasa, algun plat guisat i també el seu reconegut pollastre a la brasa amb oli de romaní, així com un plat de sopa, calenta al hivern i freda a l’estiu. Els postres, com ja s’ha dit, són majorità-riament casolans.

Els caps de setmana la carta presenta plats una mica més elaborats i el preu puja una mica dels 11’50 dels dies de cada dia, passant a 20’50 euros.

En Xavi i la Mimi estan ben entretinguts; a més de tirar endavant amb els dos negocis també han tingut temps per tenir dos fills, en Pau i l’Hug, de 8 i 5 anys. Ells requereixen, doncs, la seva atenció, i cal disposar d’un temps per a poder-los-hi dedicar. Es per això que, quan li vam preguntar a en Xavi quin futur li agradaria per al seu restaurant, ens va contestar: “la nostra il·lusió seria que anés a tope les hores en que estigui obert, que ens doni un rendiment que ens permeti poder viure dignament i que, a poder ser, no ens absorbeixi tot el temps, sinó que ens deixi una mica d’espai per poder de-dicar als fills, a la família i a les nostres pròpies vides”. Tan de bo ho aconsegueixin!

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

50

51

MAGAZÍN

Mercè GalbanyLes falgueres o pteridòfits són un grup de plantes força antic que va originar-se cap al Devonià, ara fa uns 400 milions d’anys. Junt amb les molses, es consideren dels primers grups de plantes adap-tades a la vida terrestre, que s’haurien originat

a partir d’ancestres semblants a algunes algues verdes. Les falgueres van tenir un paper important en la formació dels primers boscos de la histò-ria de la vida, durant el Carbonífer i el Mesozoic. Actualment, les espècies que han perdurat són petites de mida en general, però encara consti-tueixen un grup de presència significativa en tota mena d’ambients amb alta humitat ambiental. Les falgueres tenen certa capacitat de conser-var el seu contingut intern d’aigua més o menys constant, captant-la per les arrels, i evitant-ne la pèrdua gràcies a una coberta impermeable que recobreix l’epidermis. Tot i així, necessiten aigua per poder-se fecundar, i és per això que preferei-xen microclimes humits, com són els sotaboscos, els prats de muntanya o les fissures de roca més o menys ombrívoles. Les falgueres més comunes que podem trobar a Alella estan constituïdes per tres parts: l’arrel, una tija subterrània anomenada rizoma, i les fulles,anomenades frondes; aquestes últimes són l’única estructura que podem veure emergint del terra o d’entre les pedres. Les fron-des es van renovant i van sortint des del rizoma subterrani; al principi surten enrotllades sobre sí mateixes, per anar-se obrint i estirant des de la base a mida que van madurant. Una altra de les característiques distintives de les falgueres és que no fan flors ni fruits, sinó que per dispersar-se fan espores al dessota de les frondes. Segons la forma de la fronda, i segons la forma i posició de les agrupacions d’esporangis on es produeixen les espores –els sorus–, podem reconèixer les di-ferents espècies.

A Alella trobem, entre d’altres, cinc espècies principals de falgueres. La més comuna amb di-ferència és la falzia negra, molt abundant al sota-bosc de tots els boscos, siguin alzinars o pinedes. Els pecíols, que subjecten les frondes, són de color negre, i d’aquí li ve el nom comú, i les frondes són d’un verd fosc i força retallades. A la cara inferi-or hi trobem nombrosos sorus allargats de color

marró, coberts parcialment per una membrana protectora.

L’herba pigotera o polipodi és també força comuna al sotabosc dels nostres alzinars i pinedes, però a més la podem trobar en marges rocosos i parets més o menys ombrejades, i fins i tot en soques velles. Té les frondes una mica més grosses de mida que l’espècie anterior, menys dividides i d’un verd més clar. Els sorus són arrodonits, nus i d’un color ataronjat.

Per trobar les altres tres espècies al nostre po-ble ens haurem d’esforçar una mica més, doncs són molt més rares que les dues primeres. La falzia roja només la veurem en les fissures de roques més humides, en barranquets o fons de vall. Jo l’he vist algunes vegades endinsant-me sota les bardisses pels boscos de la Font dels Eucaliptus i la Font de l’Esquerda. Té els pecíols vermellosos, com indica el seu nom, i les frondes estretes, di-vidides en peces ovals i cobertes a la part inferior de sorus allargats, protegits parcialment per una membrana. La dauradella s’hi pot assemblar i la podem trobar, molt rarament també, per la mateixa zona que l’anterior, però en ambients ben diferents: tolera molt millor la sequera i creix en murs vells o feixes parcialment assolellades. Les frondes prenen un color blavenc per sobre i un color rovellat per sota, degut a la presència d’unes esquames brillants que acompanyen els sorus allargats. Per últim, la falzia o capil·lera creix preferentment llocs ombrívols on regalima aigua amb carbonat càlcic, com ara fonts o coves. Al nostre poble només l’he vista, molt rarament, en ambients artificials com fonts, pous o mines. Fa les frondes d’un verd clar i dividides en peces més o menys triangulars i lobulades. Els sorus queden sota els marges de la fronda, que es cargolen per protegir-los. Aquesta espècie, i també altres, s’ha usat tradicionalment per evitar l’alopècia, possi-blement degut a la semblança dels seus pecíols negres al cabell humà.

NATURA

Les falgueres FITXA TÈCNICA

Divisió: PteridòfitsFamílies: Adiantàcies (Adiantum capi-llus-veneris L.), Aspleniàcies (Asplenium onopteris L., Asplenium trichomanes L., Ceterach officinarum Willd.), Polipodiàcies (Polypodium vulgare L.).Noms científics i noms vulgars: Adiantum capillus-veneris L. [falzia, capil·lera, falgue-rola (cat.), culantrillo de pozo, cabello de Venus (cast.), cuantrillo (gal.), iturri-belar arrunta (eusk.)]; Asplenium onopteris L. [falzia negra, falzia de bosc (cat.), culan-trillo negro (cast.), garaiska beltza (eusk.)]; Asplenium trichomanes L. [falzia roja (cat.), culantrillo menor (cast.), fento das boticas (gal.), xardin-belar beltza (eusk.)]; Ceterach officinarum Willd. [dauradella (cat.), dora-dilla (cast.), douradiña (gal.), xardin-belar horia (eusk.)]; Polypodium vulgare [poli-podi, herba pigotera (cat.), polipodio, fili-podio (cast.), fenteira (gal.), haritz-iratzea, aritzgaro (eusk.)]Descripció: Petites herbes amb un rizo-ma subterrani que va produint diverses frondes de làmina més o menys dividida segons l’espècie. Esporangis agrupats en sorus, aquests situats a la part inferior de la fronda, de diverses formes i en diverses posicions, i algunes espècies protegits per una membrana anomenada indusi.

MER

CÈ G

ALBA

NY

Capil·lera. Falzia negra.

Dauradella. Herba pigotera. Falzia roja.

52

ESPORTS

Paula Igual Campiona del món de vela “En tots els àmbits, menys en l’esport, ets la mateixa persona i segueixes fent les mateixes coses”

L’alellenca Paula Igual és una de les grans pro-meses del panorama de la vela catalana, esta-tal i mundial. La jove regatista del CN el Mas-nou, club que ha format medallistes olímpics de l’especialitat en les últimes dècades, ha crescut en una família de gran tradició en navegació. Amb només quinze anys, té un palmarès excep-cional que la converteix en una esportista a te-nir molt en compte en els pròxims anys. Ja ha estat campiona absoluta d’Espanya de la classe Bic Open, per davant de tots els nois; i aquest estiu va completar un fantàstic paper en el seu primer mundial de la modalitat, disputat a Itàlia. Es va proclamar campiona femenina del món i va ocupar el tercer graó del podi de la classifica-ció general. Tot i la seva edat, té una particular història amb els esports i manté els peus a terra mirant el futur amb humilitat i agraïment per a tots aquells que li han donat suport.

53

ESPORTS

PEP VIDAL

Campiona femenina i tercera classificada absoluta en el campionat del món de Bic Open de l’agost passat a Itàlia. Com es porta això de ser campiona del món a la teva edat?Ho porto normal i corrent. En tots els àmbits menys en l’esport ets la mateixa persona i se-gueixes fent les mateixes coses. L’únic que can-via és que algunes persones et miren des d’un altre punt de vista.

Aquest ha estat el teu gran èxit, ¿com vas viure l’experiència, la preparació, el viatge, els dies abans, la convivència amb els altres regatistes...?La convivència allà no va ser cap problema. Jo ja havia sortit altres vegades a fer regates internacionals i ja se com es porta, què es pot fer i què no. La preparació és la matei-xa que per a qualsevol altre campionat, amb l’única diferència que és un altre tipus d’embarcació i ha coses que can-vien. Era el meu primer mundial de Bic Open i no hi anava amb intencions de guanyar. No sabia el nivell que hi havia.

Hi competien 156 regatistes de 12 països diferents. Et va costar molt aconseguir-ho? La veritat és que sí. Quan, el primer dia vaig bolcar dues vegades, vaig veure que era molt difícil i no m’esperava per res arribar tan lluny. Després vas veient com és: et treus els nervis de la primera regata, veus que les coses comencen a sortir, com entres en el Top Ten i tot és va fent més fàcil. Però va ser molt complicat i fins a l’última regata no vaig saber que era campiona del món. Pen-sava que, com a molt, podria estar entre els cinc primers, potser entre les dues primeres de la classificació femenina... Tot va estar molt ajustat amb un altra noia, que em guanyava per bastant a l’última regata, però al final vaig acon-seguir passar-li. Quan vaig arribar a la llanxa no sabia que era campiona del món, i quan m’ho van dir vaig plorar d’alegria.

Vas quedar tercera en la classificació ab-soluta, molt a prop dels nois. En el futur et veus capacitada per superar-los a tots?En aquest mundial jo hi arribava després de competir també en el mundial d’Optimist, i era el meu primer en la classe Bic Open, mentre que els altres dos nois italians que em van superar entrenaven al mateix lloc on es va fer la com-petició i només entrenen per Bic Open. Tenien molta més preparació, sobretot tècnica, que jo. Jo controlo el vaixell, però no portava dos o tres anys en el Bic Open com els altres. Ara el primer objectiu és el Campionat d’Espanya i, al pròxim mundial, el que intentaré és quedar un altre cop campiona femenina, però si ja vaig estar en el Top 3, doncs intentaré millorar també i estar entre els dos millors. Si les coses van bé i es pot lluitar per guanyar, seria perfecte, ja que és el meu últim any en aquesta categoria.A més d’aquest campionat del món, has

aconseguit bones classificacions en altres competicions tant abans com després d’aquest mundial. Explica’ns com ha estat tot el procés des que vas començar.Vaig començar de molt petita a navegar a l’es-cola de vela d’aquí, el Club Nàutic Masnou, i no em volien posar a competició. Llavors vaig marxar, vaig anar a fer gimnàstica rítmica i vaig aconseguir ser sisena de Catalunya el primer any, però em van fer fora per ser massa alta. Els meus pares em van dir que havia de fer algun esport i que si volia fer vela, ells, com que ja estaven ficats en aquest món, aconseguirien que pogués fer competició. El primer any vaig aconseguir ser campiona de Catalunya del Grup 2 d’Optimist, que és com el segon nivell de com-petició, i vaig passar al Grup 1. Després em vaig classificar per al Campionat d’Espanya, a què hi he anat els últims quatre anys, i els dos últims m’he classificat per als mundials d’Optimist.

L’any passat ja vaig quedar cinquena en la clas-sificació femenina mundial i desena absoluta. Per altra banda, fa dos anys que ha arribat la classe Bic Open a Espanya. Vaig guanyar el pri-mer Campionat d’Espanya l’any passat; la Copa, també la vaig guanyar; i aquest any s’ha tornat a fer el campionat a Màlaga i vaig aconseguir guanyar-lo un altre cop, quedant primera en totes les regates amb només un segon lloc. Al Mundial, l’estiu passat no sabia què em trobaria i, per sort, va anar bé.

Quants dies a la setmana entrenes?Amb l’Optimist surto a navegar cada cap de setmana i, abans, quan trobava un dimecres que feia bon dia baixava i navegava. Com era una classe individual, quan podia baixava al Port i feia el que podia. Ara també estic començant a entrenar una classe doble i ja no puc fer això. És més complicat perquè depens de l’altra persona. Amb el Bic Open no surto tant, però ho intento sempre que no tinc entrenament. I també vaig al gimnàs gairebé cada dia entre setmana.

Suposo que els teus amics i companys de l’institut fan altres esports. Com viuen ells tot això?Durant tota la primària jo vaig anar a una

escola de Badalona en què els professors d’educació física donaven molta importància a l’atletisme. Per a ells gairebé era l’únic es-port, no donaven importància a esports com el bàsquet... A l’ESO em vaig canviar aquí a l’IES Alella: alguns fan bàsquet, alguns futbol, alguns esquien... fins i tot tenim un company que és jugador al Cadet del FC Barcelona. En-tre nosaltres ens respectem molt, sempre hi ha les bromes que si el teu esport no serveix per a res i aquestes coses, però en general tots ens recolzem.

Has hagut de fer molts sacrificis per arri-bar a aconseguir el que tens, els viatges són llargs, has d’entrenar moltes hores... suposo que el suport dels teus pares i del teu club és molt important, no?Sí, són els que sempre m’han donat més su-port. Molta gent del Club Nàutic el Masnou

també m’ha ajudat molt, com la Mòni-ca Azón, que ara és directora tècnica i a qui també va entrenar el meu pare, i molta més gent. També s’ha d’agrair el suport de l’IES Alella que, sempre que haig de fer alguna competició i haig de marxar una setmana, em canvien els exàmens, els deures... tot m’ho posen fàcil.

Què és el que des de petita t’ha agradat de la vela?A mi, inicialment no m’agradava la vela. El meu pare m’insistia sempre, però a mi no m’acabava de convèncer, no m’agradava navegar. Però amb els anys m’ha anat agradant i ara és una cosa que necessito, quan porto una setmana sense navegar penso que necessito l’aigua sí o sí. No es pot ex-plicar.

Regatistes del CN el Masnou han arribat a ser medallistes olímpics. Fins on creus que pots arribar en la vela?La veritat que no ho sé. Fa un any no em veia sent campiona del món i no sé com anirà i on podré arribar. No et puc dir res més. A mi m’agradaria molt poder arribar ser campiona olímpica, però mai se sap.

Tens algun referent dins el món de la vela o de l’esport en general?Jo no sóc molt de tenir referents ni ídols ni res d’això, però si he d’arribar a ser com algú, m’agradaria ser com el meu pare, que ha estat entrenador olímpic i campió del món.

A part de l’esport i de la vela, a què t’agradaria dedicar-te en el futur?Sóc molt indecisa i no tinc res clar. Un dia vull estudiar medicina, l’altre dret i l’altre fo-tografia; també m’agraden molt les relacions públiques... cada dia diferent. La meva passió en realitat és la fotografia, però la gent diu que tinc capacitat per estudiar altres coses que consideren més importants. No crec que hagi de ser així. Crec que has d’estudiar el que t’agrada, però ja veurem.

CEDI

DA

54

JOAN PUGIBETA falta de disputar-se els darrers 4 partits de lliga, l’Alella ocupa la 8a posició amb 19 punts, 3 punts per davant del Manresa Rugby Club i 8 punts per sobre del Reus Deportiu, que tanca la classificació. Tot i haver experimentat una millora en el joc, a la 2a volta s’han cedit punts davant equips que, a priori, no eren tan superiors. Tot i aconseguir punts de bonificació, es

va perdre d’1 punt contra el Castelldefels i de 3 punts contra el Reus, a banda d’al-tres resultats ajustats, però negatius. Els darrers 4 partits, l’Alella s’ha d’enfrontar al líder CNPN Enginyers, al 3er classificat Santa Coloma RC, al Castelldefels RUC i al Manresa, aquest darrer partit de lliga és vital, ja que amb la desaparició la propera temporada de la Primera Divisió estatal, es pot produir un efecte dominó a Primera

i Segona catalana, fent baixar de categoria equips que no es trobarien en zona de des-cens com és el cas de l’Alella ara mateix. D’altra banda, l’Escola del Club segueix creixent de mica en mica i, en col-laboració amb altres escoles, té previst participar en una trobada a Tordera el pro-per mes de maig; i es comença a preparar el XXI Torneig de Rugby Platja per al mes de juliol.

XAVI TARAFAAquest hivern els atletes del Serra Marina estan a ple rendiment; des dels joves que competeixen en 60 m. ll. en pista coberta, fins als fondistes entrenant per a la marató de Barcelona.

Moltes distàncies, proves i atletes, però amb noms propis.

Javi Palomo està fent una temporada excepcional. Ja apuntava forma a la Sant Silvestre de Barcelona quan va acabar els 10km en 39’07’’; mes i mig més tard, a la mitja de Barcelona, parava el crono en una marca de 1h21’36’’; la bona forma es confir-

mava una setmana després amb 1h59’ als 30km de Badalona.

Pol Rubio: l’atleta juvenil apunta mane-res en el mig fons. Té la distància presa als 1.500m: 4’37’’.

També tenen la distància presa els jú-niors Joel Rueda i Josep Comas en els 60 m. ll.: 7’’48ct i 7’’65ct respectivament; en la mateixa distància, la cadet Mireia Carbo-nell ha parat el crono en 8’’99ct.

Esperem poder parlar de maratons en menys de 3h i d’atletes competint als cam-pionats de Catalunya de pista coberta en el proper número.

RUGBI

El Club Rugby Alella es juga la permanència a 2a catalana en les darreres jornades de lliga

ATLETISME

Hivern amb bones marques

ESPORTS

PAUL

O M

UNH

OZ

Javi Palomo durant un entrenament.

L’energia i passió del rugbi en un partit recent de l’Alella.

QUI

CO L

LUCH

55

ESPORTS

PEP VIDALEls quatre equips sèniors del CV Alella estan oferint un bon ren-diment superat ja l’equador de la temporada. El primer equip masculí, recent ascendit a la primera divisió del vòlei català, es troba en una més que digna cinquena posició. Els allencs, fins i tot, mantenien aspiracions de lluitar pel campionat, però una mala ratxa en els últims partits els ha fet perdre la pista dels equips punters de la classificació. El sènior B, per la seva banda, viu instal·lat a la zona mitja de tercera divisió amb similars registres de victòries i derrotes, i afrontarà un final de temporada força plàcid. Les millors notícies les porten els dos equips sèniors feme-nins. El primer equip està jugant, des de principis de febrer, una fase d’ascens de tercera a segona divisió formada per una lligueta de vuit equips que, de moment, s’estan mostrant extremadament igualats. El sènior femení B és segon i amb el bitllet a la butxaca per la fase d’ascens ja prepara els exigents duels que hauran de superar si volen pujar de categoria.

CF Alella: primera volta completada ALEJANDRO FERRERJa s’ha creuat l’equador de la temporada i toca fer balanç de la primera volta de competició. Cal destacar la bona posició que ocupaven les jugadores del Femení, que van acabar la primera volta en el segon lloc de la classificació.

El Primer Equip finalitzava la primera volta a la meitat de la taula. Novens classificats anaven després d’enfrontar-se per prime-ra vegada amb tots els seus rivals. Amb tres victòries i un empat en els primers quatre partits de la segona volta, els jugadors d’en Miquel i en Victor han aconseguit pujar a la vuitena posició.

En futbol base cal mencionar la tercera posició de l’Aleví C en acabar la primera volta d’una lliga molt igualada, on els tres primers classificats estaven empatats a punts. Els jugadors dirigits per en Roberto es jugaran la lliga en aquesta segona volta. També cal destacar la segona posició a la classificació del Prebenjamí B.

La UE Alella es manté viu en la lluita pel campionat PEP VIDALBons resultats i sobretot grans sensacions per al futur en la prime-ra temporada de la UE Alella en competició després de la seva fun-dació. Havia de ser un any de transició, però els alellencs mantenen encara intactes les esperances de lluitar pel campionat de segona divisió juvenil. Els groc-i-negres són tercers a la classificació i, sense fer soroll, segueixen d’aprop els dos principals candidats a pujar de categoria: Montmeló i el Masnou B. L’equip compta amb una plantilla més curta que la majoria dels seus rivals i va deixar escapar punts a les primeres jornades, però darrerament han acon-seguit mantenir una gran dinàmica de resultats que l’han portat a la zona noble. La clara victòria per 5-2 el passat 2 de febrer en el primer derbi alellenc de la història contra el juvenil de l’Alella CF, va confirmar aquestes bones vibracions. El davanter Sergi Viñallonga, un dels màxims golejadors del campionat, està sent l’home clau del conjunt alellenc. Seguir creixent sense posar-se sostre és l’objectiu per a la segona volta.

El primer equip l’Alella FS lluita per tot PEP VIDALL’Alella FS està completant una temporada, que havia de ser de transició, amb magnífics resultats. El primer equip masculí no ha baixat el ritme i es troba immers en la lluita per entrar a la Final-Four que definirà el campió de la Lliga Nacional Catalana, la màxima categoria de la FCFS. Els de Carles Martín i Oriol Mestre es disputen amb Tiana i el Prat una segona plaça que també els permetria assegurar-se una plaça per a les competicions europees el pròxim curs. La regularitat de l’equip ha estat novament premi-ada amb la convocatòria del porter Xavier Fontan i de l’ala Ramon Roca per un entrenament previ de la Selecció Catalana que, al maig, disputarà l’europeu de la República Txeca. Els catalans hi actuaran com a membre de ple dret i, probablement, amb repre-sentació alellenca. El sènior femení es troba en tercera posició i també aspira a jugar competicions continentals la temporada vinent. D’altra banda, el juvenil i l’infantil van millorant jornada a jornada, tot i que encara es troben a la part baixa.

PEP VIDALEl passat 2 de febrer es va celebrar el Campionat Regional In-fantil i Cadet Ciutat de Mollet a la localitat del Vallès Oriental, i novament l’Escola de Taekwondo Maresme-Alella hi va deixar una empremta destacada. Onze taekwondistes alellencs hi van participar i van completar un fantàstic paper. Van ocupar bona part de les places més altes del podi i es van emportar fins a deu medalles sota el braç. Un èxit sense precedents que dona conti-nuïtat a la gran imatge mostrada en els campionats de Catalunya que Alella va acollir fa uns mesos. Els nois i noies dirigits pels entrenadors Adrià, Albert i Julio Sánchez, van aconseguir col-locar fins a cinc competidors a les finals. Van brillar per damunt de tots Ainhoa Pallarés i Marina Onielfa, que es van endur l’or en les seves respectives categories; mentre Adrià Fontés, Pol Onielfa i Onamei Folguera van assolir la plata. A més, el campionat va ser arbitrat per primera vegada pels jutges de taula del club: Marta Pedrero, Xavier Rodríguez i Yolanda Pedrero.

VÒLEI

Tots els equips sèniors del CV Alella es mouen per la zona alta

FUTBOL TAEKWONDO

L’Escola de Taekwondo Mares-me-Alella segueix triomfant

QUI

CO L

LUCH

56