00 documents i projectes complementaris · s'haurà de tenir especial cura en els riscos més...

DOCUMENTS I PROJECTES COMPLEMENTARIS

ESTUDI BASIC SEGURETAT I SALUT – PISCINA MUNICIPAL A FREGINALS 1/10

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT


Dades de l'obra

Tipus d'obra: PISCINA MUNICIPAL

OBRA NOVA

Emplaçament: CARRER PLA DE CORANY, S/N

Superfície construïda: 582m²: 240m² zona piscines + 342m² zona platges

Promotor: AJUNTAMENT DE FREGINALS

Arquitecte autor del Projecte d'execució: ORIOL FORGAS JORQUERA

Tècnic redactor de l'Estudi Bàsic de Seguretat i Sa lut: ORIOL FORGAS JORQUERA

Dades tècniques de l'emplaçament

Topografia: PLANA

Característiques del terreny: ESTRAT DE FONAMENTACIÓL DESCRIT COM A “roca tova” PROFUNDITAT FONAMENTACIÓ RESPECTE RASANT: 2m TENSIÓ ADMISSIBLE NIVELL FONAMENTACIÓ: 294.3 kN/m² SENSE NIVELL FREÀTIC

Condicions físiques i d'ús dels edificis de l'entor n: TERRENY MUNICIPAL D’EQUIPAMENTS DELIMITAT PER: A OEST: DESCAMPAT DEL CAMP DE FUTBOL (SENSE CAP EDIFICACIÓ) A EST: FAÇANA AL CARRER PLA DE CORANY (SENSE EDIFICACIONS) A SUD: EDIFICI DELS VESTUARIS MUNICIPALS SITUAT A 3 0m DE LA ZONA DE PLATJA

Instal.lacions de serveis públics, tant vistes com soterrades: SOTERRADES PER LA VORERA DEL CARRER PLA DE CORANY AMB ESCOMESES DES DEL CARRER CAP ALS VESTUARIS EXISTENTS

Ubicació de vials: EMPLAÇAMENT AMB FAÇANA A UN VIAL DE 6.50m D’AMPLADA I AMB VORERES DE 1m DENSITAT DE CIRCULACIÓ MOLT BAIXA


1. Introducció: Compliment del RD 1627/97 de 24 d'o ctubre sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció...... ....................................................................................4

2. Principis generals aplicables durant l'execució de l'obra .......................................... ...........................4

3. Identificació dels riscos....................... ......................................................................................................5 3.01. Mitjans i maquinaria........................................................................................................................... 6 3.02. Treballs previs ................................................................................................................................... 6 3.03.Enderrocs ........................................................................................................................................... 6 3.04. Moviments de terres i excavacions ................................................................................................... 7 3.05. Fonaments......................................................................................................................................... 7 3.06. Estructura .......................................................................................................................................... 7 3.07. Ram de paleta ................................................................................................................................... 8 3.08. Coberta .............................................................................................................................................. 8 3.09. Revestiments i acabats ..................................................................................................................... 9 3.10. Instal·lacions ...................................................................................................................................... 9

4. Relació no exhaustiva dels treballs que implique n riscos especials (Annex II del RD 1627/1997) ....9

5. Mesures de prevenció i protecció ................ ..........................................................................................10 5.01. Mesures de protecció col·lectiva...................................................................................................... 10 5.02. Mesures de protecció individual ...................................................................................................... 10 5.03. Mesures de protecció a tercers ....................................................................................................... 11

6. Primers auxilis................................. .........................................................................................................11

7. Normativa aplicable ............................. ....................................................................................................11

ESTUDI BÀSIC SEGURETAT I SALUT – PISCINA MUNICIPAL A FREGINALS 4/10

1. Introducció: Compliment del RD 1627/97 de 24 d'o ctubre sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de constr ucció

Aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l'execució d'aquesta obra, les previsions respecte a la prevenció de riscos d'accidents i malalties professionals, així com informació útil per efectuar en el seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors de manteniment.

Servirà per donar unes directrius bàsiques a l'empresa constructora per dur a terme les seves obligacions en el terreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu desenvolupament, d'acord amb el Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció.

En base a l'art. 7è, i en aplicació d'aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, el contractista ha d'elaborar un Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contingudes en el present document.

El Pla de Seguretat i Salut haurà de ser aprovat abans de l'inici de l'obra pel Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o, quan no n'hi hagi, per la Direcció Facultativa. En cas d'obres de les Administracions Públiques s'haurà de sotmetre a l'aprovació d'aquesta Administració.

Es recorda l'obligatorietat de què a cada centre de treball hi hagi un Llibre d'Incidències pel seguiment del Pla. Les anotacions fetes al Llibre d'Incidències hauran de posar-se en coneixement de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, en el termini de 24 hores, quan es produeixin repeticions de la incidència.

Segons l'art. 15è del Reial Decret, els contractistes i sots-contractistes hauran de garantir que els treballadors rebin la informació adequada de totes les mesures de seguretat i salut a l'obra.

La comunicació d'obertura del centre de treball a l'autoritat laboral competent haurà d'incloure el Pla de Seguretat i Salut, s’haurà de fer prèviament a l’inici d’obra i la presentaran únicament els empresaris que tinguin la consideració de contractistes.

El Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o qualsevol integrant de la Direcció Facultativa, en cas d'apreciar un risc greu imminent per a la seguretat dels treballadors, podrà aturar l'obra parcialment o totalment, comunicant-lo a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, al contractista, sots-contractistes i representants dels treballadors.

Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcció Facultativa i del promotor no eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als sots-contractistes (art. 11è).

2. Principis generals aplicables durant l'execució de l'obra

L'article 10 del RD 1627/1997 estableix que s'aplicaran els principis d'acció preventiva recollits en l'art. 15è de la "Ley de Prevención de Riesgos Laborales (Ley 31/1995, de 8 de noviembre)" durant l'execució de l'obra i en particular en les següents activitats:

- El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja

- L'elecció de l'emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves condicions d'accés i la determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació

- La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars

- El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic de les Instal·lacions i dispositius necessaris per a l'execució de l'obra, amb objecte de corregir els defectes que poguessin afectar a la seguretat i salut dels treballadors

- La delimitació i condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, en particular si es tracta de matèries i substàncies perilloses

- La recollida dels materials perillosos utilitzats

- L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació de residus i runes


- L'adaptació en funció de l'evolució de l'obra del període de temps efectiu que s'haurà de dedicar a les diferents feines o fases del treball

- La cooperació entre els contractistes, sots-contractistes i treballadors autònoms

- Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de feina o activitat que es realitzi a l'obra o prop de l'obra

Els principis d'acció preventiva establerts a l'article 15è de la Llei 31/95 són els següents:

L'empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, d'acord amb els següents principis generals:

- Evitar riscos

- Avaluar els riscos que no es puguin evitar

- Combatre els riscos a l'origen

- Adaptar el treball a la persona, en particular amb el que respecta a la concepció dels llocs de treball, l'elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, per tal de reduir el treball monòton i repetitiu i reduir els efectes del mateix a la salut

- Tenir en compte l'evolució de la tècnica

- Substituir allò que és perillós per allò que tingui poc o cap perill

- Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica, l'organització del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball

- Adoptar mesures que posin per davant la protecció col.lectiva a la individual

- Donar les degudes instruccions als treballadors

L'empresari tindrà en consideració les capacitats professionals dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el moment d'encomanar les feines

L'empresari adoptarà les mesures necessàries per garantir que només els treballadors que hagin rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic

L'efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions i imprudències no temeràries que pogués cometre el treballador. Per a la seva aplicació es tindran en compte els riscos addicionals que poguessin implicar determinades mesures preventives, que només podran adoptar-se quan la magnitud dels esmentats riscos sigui substancialment inferior a les dels que es pretén controlar i no existeixin alternatives més segures

Podran concertar operacions d'assegurances que tinguin com a finalitat garantir com a àmbit de cobertura la previsió de riscos derivats del treball, l'empresa respecte dels seus treballadors, els treballadors autònoms respecte d'ells mateixos i les societats cooperatives respecte els socis, l'activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu treball personal.

3. Identificació dels riscos

Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a l'obra establertes a l'annex IV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, s'enumeren a continuació els riscos particulars de diferents treballs d'obra, tot i considerant que alguns d'ells es poden donar durant tot el procés d'execució de l'obra o bé ser aplicables a d'altres feines.

S'haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com ara són, caigudes, talls, cremades, erosions i cops, havent-se d'adoptar en cada moment la postura més adient pel treball que es realitzi.

A més, s'ha de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures d'edificació veïnes i tenir cura en minimitzar en tot moment el risc d'incendi.


Tanmateix, els riscos relacionats s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...).

3.01. Mitjans i maquinaria

- Atropellaments, topades amb altres vehicles, atrapades

- Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...)

- Desplom i/o caiguda de maquinària d'obra (sitges, grues...)

- Riscos derivats del funcionament de grues

- Caiguda de la càrrega transportada

- Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics

- Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes)

- Cops i ensopegades

- Caiguda de materials, rebots

- Ambient excessivament sorollós

- Contactes elèctrics directes o indirectes

- Accidents derivats de condicions atmosfèriques

3.02. Treballs previs





- Sobre esforços per postures incorrectes

- Bolcada de piles de materials

- Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques)

3.03.Enderrocs



- Projecció de partícules durant els treballs


- Contactes amb materials agressius

- Talls i punxades




- Fallida de l'estructura


- Acumulació i baixada de runes


3.04. Moviments de terres i excavacions





- Despreniment i/o esllavissament de terres i/o roques



- Desplom i/o caiguda de les murs de contenció, pous i rases

- Desplom i/o caiguda de les edificacions veïnes

- Accidents derivats de condicions atmosfèriques


- Riscos derivats del desconeixement del sòl a excavar

3.05. Fonaments





- Talls i punxades




- Desplom i/o caiguda de les murs de contenció, pous i rases

- Desplom i/o caiguda de les edificacions veïnes

- Despreniment i/o esllavissament de terres i/o roques



- Fallides d'encofrats

- Fallides de recalçaments


- Bolcada de piles de material


3.06. Estructura





- Talls i punxades







- Fallides d'encofrats




- Riscos derivats de l'accés a les plantes

- Riscos derivats de la pujada i recepció dels materials

3.07. Ram de paleta





- Talls i punxades







3.08. Coberta





- Talls i punxades






- Caigudes de pals i antenes




3.09. Revestiments i acabats





- Talls i punxades






3.10. Instal·lacions



- Talls i punxades



- Emanacions de gasos en obertures de pous morts


- Sobre-esforços per postures incorrectes

- Caigudes de pals i antenes

4. Relació no exhaustiva dels treballs que implique n riscos especials (Annex II del RD 1627/1997)

- Treballs amb riscos especialment greus de sepultament, enfonsament o caiguda d'altura, per les

particulars característiques de l'activitat desenvolupada, els procediments aplicats o l'entorn del lloc de treball

- Treballs en els quals l'exposició a agents químics o biològics suposi un risc d'especial gravetat, o pels quals la vigilància específica de la salut dels treballadors sigui legalment exigible

- Treballs amb exposició a radiacions ionitzants pels quals la normativa específica obligui a la delimitació de zones controlades o vigilades

- Treballs en la proximitat de línies elèctriques d'alta tensió

- Treballs que exposin a risc d'ofegament per immersió

- Obres d'excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terres subterranis

- Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic

- Treballs realitzats en cambres d'aire comprimit

- Treballs que impliquin l'ús d'explosius

- Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats


5. Mesures de prevenció i protecció

Com a criteri general primaran les proteccions col·lectives en front de les individuals. A més, s'hauran de mantenir en bon estat de conservació els medis auxiliars, la maquinària i les eines de treball. D'altra banda els medis de protecció hauran d'estar homologats segons la normativa vigent.

Tanmateix, les mesures relacionades s'hauran de tenir en compte pe als previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...).

5.01. Mesures de protecció col·lectiva

- Organització i planificació dels treballs per evitar interferències entre les diferents feines i circulacions dins l'obra

- Senyalització de les zones de perill

- Preveure el sistema de circulació de vehicles i la seva senyalització, tant a l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors

- Deixar una zona lliure a l'entorn de la zona excavada pel pas de maquinària

- Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega

- Respectar les distàncies de seguretat amb les Instal·lacions existents

- Els elements de les Instal·lacions han d'estar amb les seves proteccions aïllants

- Fonamentació correcta de la maquinària d'obra

- Muntatge de grues fet per una empresa especialitzada, amb revisions periòdiques, control de la càrrega màxima, delimitació del radi d'acció, frenada, blocatge, etc

- Revisió periòdica i manteniment de maquinària i equips d'obra

- Sistema de rec que impedeixi l'emissió de pols en gran quantitat

- Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes)

- Comprovació d'apuntalaments, condicions d'estrebats i pantalles de protecció de rases

- Utilització de paviments antilliscants.

- Col·locació de baranes de protecció en llocs amb perill de caiguda.

- Col·locació de xarxes en forats horitzontals

- Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones)

- Ús de canalitzacions d'evacuació de runes, correctament instal·lades

- Ús d'escales de mà, plataformes de treball i bastides

- Col·locació de plataformes de recepció de materials en plantes altes

5.02. Mesures de protecció individual

- Utilització de caretes i ulleres homologades contra la pols i/o projecció de partícules

- Utilització de calçat de seguretat

- Utilització de casc homologat

- A totes les zones elevades on no hi hagi sistemes fixes de protecció caldrà establir punts d'ancoratge segurs per poder subjectar-hi el cinturó de seguretat homologat, la utilització del qual serà obligatòria

- Utilització de guants homologats per evitar el contacte directe amb materials agressius i minimitzar el risc de talls i punxades

- Utilització de protectors auditius homologats en ambients excessivament sorollosos

- Utilització de mandils

- Sistemes de subjecció permanent i de vigilància per més d'un operari en els treballs amb perill d'intoxicació. Utilització d'equips de subministrament d'aire


5.03. Mesures de protecció a tercers

- Tancament, senyalització i enllumenat de l'obra. Cas que el tancament envaeixi la calçada s'ha de preveure un passadís protegit pel pas de vianants. El tancament ha d'impedir que persones alienes a l'obra puguin entrar

- Preveure el sistema de circulació de vehicles tant a l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors

- Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega

- Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes)

- Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones)

6. Primers auxilis

Es disposarà d'una farmaciola amb el contingut de material especificat a la normativa vigent.

S'informarà a l'inici de l'obra, de la situació dels diferents centres mèdics als quals s'hauran de traslladar els accidentats. És convenient disposar a l'obra i en lloc ben visible, d'una llista amb els telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc. per garantir el ràpid trasllat dels possibles accidentats.

7. Normativa aplicable

Veure Annex

FREGINALS, FEBRER DE 2013

Oriol Forgas Jorquera, arquitecte

NORMATIVA DE SEGURETAT I SALUT

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y DE SALUD QUE DEBEN APLICARSE EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN TEMPORALES O MÓVILES

Directiva 92/57/CEE 24 Junio (DOCE: 26/08/92)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y DE SALUD EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN

RD 1627/1997. 24 octubre (BOE 25/10/97) Transposició de la Directiva 92/57/CEE

LEY DE PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES

REFORMA DEL MARCO NORMATIVO DE LA PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES

Ley 31/1995. 8 noviembre (BOE: 10/11/95) Ley 54/2003. 12 diciembre

(BOE 13/12/2003)

REGLAMENTO DE LOS SERVICIOS DE PREVENCIÓN

RD 39/1997, 17 de enero (BOE: 31/01/97). Modificacions: RD 780/1998 . 30 abril (BOE 01/05/98)

MODIFICACIÓN RD 39/1997; RD 1109/2007, Y EL RD 1627/1997 RD 337/2010 (BOE 23/3/2010)

REQUISITOS Y DATOS QUE DEBEN REUNIR LAS COMUNICACIONES DE APERTURA O DE REANUDACIÓN DE ACTIVIDADES EN LOS CENTROS DE TRABAJO

Orden TIN/1071/2010 (BOE 1/5/2010)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD PARA LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE LOS EQUIPOS DE TRABAJO EN MATERIA DE TRABAJOS TEMPORALES EN ALTURA

RD 2177/2004, de 12 de novembre (BOE: 13/11/2004)

DISPOSICIONES MÍNIMAS EN MATERIA DE SEÑALIZACIÓN, DE SEGURIDAD Y SALUD EN EL TRABAJO

RD 485/1997. 14 abril (BOE: 23/04/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD EN LOS LUGARES DE TRABAJO

RD 486/1997, 14 de abril (BOE: 23/04/97)

En el capítol 1 exclou les obres de construcció, però el RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà. Modifica i deroga alguns capítols de la “Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo” (O. 09/03/1971)

LEY REGULADORA DE LA SUBCONTRATACIÓN EN EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓN

LEY 32/2006 (BOE 19/10/06)

MODIFICACION DEL RD 39/1997, POR EL QUE SE APRUEBA EL REGLAMENTO DE LOS SERVICIOS DE PREVENCIÓN Y EL RD 1627/97, POR EL QUE SE ESTABLECEN LAS DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN

RD 604 / 2006

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD RELATIVAS A LA MANIPULACIÓN MANUAL DE CARGAS QUE ENTRAÑE RIESGOS, EN PARTICULAR DORSO LUMBARES, PARA LOS TRABAJADORES

RD 487/1997, de 14 DEabril (BOE 23/04/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD RELATIVAS AL TRABAJO CON EQUIPOS QUE INCLUYEN PANTALLAS DE VISUALIZACIÓN

R.D. 488/97. 14 abril (BOE: 23/04/97)

PROTECCIÓN DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS RELACIONADOS CON LA EXPOSICIÓN A AGENTES BIOLÓGICOS DURANTE EL TRABAJO

R.D. 664/1997. 12 mayo (BOE: 24/05/97)

PROTECCIÓN DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS RELACIONADOS CON LA EXPOSICIÓN A AGENTES CANCERÍGENOS DURANTE EL TRABAJO

R.D. 665/1997. 12 mayo (BOE: 24/05/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD, RELATIVAS A LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL

R.D. 773/1997.30 mayo (BOE: 12/06/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD PARA LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE LOS EQUIPOS DE TRABAJO

R.D. 1215/1997. 18 de julio (BOE: 07/08/97) transposició de la directiva 89/655/CEE modifica i deroga alguns capítols de la “ordenanza de seguridad e higiene en el trabajo” (O. 09/03/1971)

PROTECCIÓN A LOS TRABAJADORES FRENTE A LOS RIESGOS DERIVADOS DE LA EXPOSICIÓN AL RUIDO DURANTE EL TRABAJO

R.D. 1316/1989 . 27 octubre (BOE: 02/11/89)

PROTECCIÓN CONTRA RIESGO ELÉCTRICO

R.D. 614/2001 . 8 junio (BOE: 21/06/01)

INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA MIE-APQ-006. ALMACENAMIENTO DE LÍQUIDOS CORROSIVOS

R.D 988/1998 (BOE: 03/06/98)

REGLAMENTO DE SEGURIDAD E HIGIENE DEL TRABAJO EN LA INDUSTRIA DE LA CONSTRUCCIÓN

O. de 20 de mayo de 1952 (BOE: 15/06/52) modificacions: O. 10 diciembre de 1953 (BOE: 22/12/53) O. 23 septiembre de 1966 (BOE: 01/10/66) ART. 100 A 105 derogats per O de 20 gener de 1956

Derogat capítol III pel RD 2177/2004

ORDENANZA DEL TRABAJO PARA LAS INDUSTRIAS DE LA CONSTRUCCIÓN, VIDRIO Y CERÁMICA

O. de 28 de agosto de 1970. ART. 1º A 4º, 183º A 291º Y ANEXOS I Y II (BOE: 05/09/70; 09/09/70) correcció d'errades: BOE: 17/10/70

SEÑALIZACIÓN, BALIZAMIENTO, LIMPIEZA Y TERMINACIÓN DE OBRAS FIJAS EN VÍAS FUERA DE POBLADO

O. de 31 de agosto de 1987 (BOE: 18/09/87)

REGLAMENTO DE APARATOS ELEVADORES PARA OBRAS

O. de 23 de mayo de 1977 (BOE: 14/06/77) modificació:O. de 7 de marzo dE 1981 (BOE: 14/03/81)

INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA MIE-AEM 2 DEL REGLAMENTO DE APARATOS DE ELEVACIÓN Y MANUTENCIÓN REFERENTE A GRÚAS-TORRE DESMONTABLES PARA OBRAS.

R.D. 836/2003. 27 juny, (BOE: 17/07/03). vigent a partir del 17 d’octubre de 2003. (deroga la O. de 28 de junio de 1988 (BOE: 07/07/88) i la modificació: O. de 16 de abril de 1990 (BOE: 24/04/90))

REGLAMENTO SOBRE SEGURIDAD DE LOS TRABAJOS CON RIESGO DE AMIANTO

O. de 31 octubre 1984 (BOE: 07/11/84)

NORMAS COMPLEMENTARIAS DEL REGLAMENTO SOBRE SEGURIDAD DE LOS TRABAJOS CON RIESGO DE AMIANTO

O. de 7 enero 1987 (BOE: 15/01/87)

ORDENANZA GENERAL DE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO

O. de 9 de marzo DE 1971 (BOE: 16 I 17/03/71) correcció d'errades (BOE: 06/04/71) modificació: (BOE: 02/11/89) derogats alguns capítols per: LEY 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 I RD 1215/1997

S'APROVA EL MODEL DE LLIBRE D'INCIDÈNCIES EN OBRES DE CONSTRUCCIÓ

O. de 12 de gener de 1998 (DOGC: 27/01/98)

EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL

CASCOS NO METÁLICOS

R. de 14 de diciembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT-1

PROTECTORES AUDITIVOS

R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 01/09/75): N.R. MT-2

PANTALLAS PARA SOLDADORES

R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: modificació: BOE: 24/10/75

GUANTES AISLANTES DE ELECTRICIDAD

R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 03/09/75): N.R. MT-4 modificació: BOE: 25/10/75

CALZADO DE SEGURIDAD CONTRA RIESGOS MECÁNICOS


BANQUETAS AISLANTES DE MANIOBRAS


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS. NORMAS COMUNES Y ADAPTADORES FACIALES


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: FILTROS MECÁNICOS


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: MASCARILLAS AUTOFILTRANTES


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: FILTROS QUÍMICOS Y MIXTOS CONTRA AMONÍACO


PISCINA MUNICIPALS A FREGINALS

PLÀNOL nº 1

ESTUDI BÀSIC DE SEGURITAT I SALTUT EN EL TREBALL. P LÀNOLS

SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL

EXCAVACIÓN: NIVELES DE SEGURIDAD

TIPOS DE ZANJA, SEGÚN ESTABILIDAD DEL TERRENO


PLÀNOL nº 2



DISTANCIAS MÁXIMAS DE SEGURIDAD RECOMENDABLES EN

TRABAJOS DE EXCAVACIÓN SOBRE CONDUCCIONES DE GAS Y ELECTRICIDAD


PLÀNOL nº 3



SEÑALIZACIÓN EN ZANJAS


PLÀNOL nº 4



ENTIBACIÓN DE ZANJAS


PLÀNOL nº 5



ANDAMIOS


PLÀNOL nº 6



BALIZAMIENTO PARA CAMIÓN GRÚA


PLÀNOL nº 7




PLÀNOL nº 8




PLÀNOL nº 9




PLÀNOL nº 10



SEÑALIZACIÓN: MEDIOS AUXILIARES

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS

DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIÓ

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIÓ

ÍNDEX

1.- CONTINGUT DEL DOCUMENT .......................................................................................................................

2.- AGENTS INTERVINENTS ................................................................................................................................

2.1.- IDENTIFICACIÓ ................................................................................................................................... 2.1.1.- PRODUCTOR DE RESIDUS (PROMOTOR) ........................................................................... 2.1.2.- POSSEÏDOR DE RESIDUS (CONSTRUCTOR) ...................................................................... 2.1.3.- GESTOR DE RESIDUS............................................................................................................

2.2.- OBLIGACIONS........................................ ............................................................................................. 2.2.1.- PRODUCTOR DE RESIDUS (PROMOTOR) ........................................................................... 2.2.2.- POSSEÏDOR DE RESIDUS (CONSTRUCTOR) ...................................................................... 2.2.3.- GESTOR DE RESIDUS............................................................................................................

3.- NORMATIVA I LEGISLACIÓ APLICABLE ...................... ................................................................................

4.- IDENTIFICACIÓ DELS RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIÓ GENERATS EN L'OBRA,

CODIFICATS SEGONS L'ORDRE MAM/304/2002 ................. ........................................................................

5.- ESTIMACIÓ DE LA QUANTITAT DELS RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DEMOLI CIÓ QUE

GGENERARAN EN L'OBRA.................................. ..........................................................................................

6.- MESURES PER A LA PLANIFICACIÓ I OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DELS R ESIDUS RESULTANTS

DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIÓ DE L'OBRA OBJECTE DEL PROJECT E..........................................

7.- OPERACIONS DE REUTILITZACIÓ, VALORITZACIÓ O ELIMINACIÓ QUE ES DESTINARAN ELS

RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIÓ QUE ES GENERIN EN L'OBRA .... .........................................

8.- MESURES PER A LA SEPARACIÓ DELS RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I ENDERROCAMEN T EN

OBRA............................................... .................................................................................................................

9.- PRESCRIPCIONS EN RELACIÓ AMB L'EMMAGATZEMATGE, MANEIG, SEPARACIÓ I ALTRES

OPERACIONS DE GESTIÓ DELS RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I ENDERROCAMENT... ..........................

10.- VALORACIÓ DEL COST PREVIST DE LA GESTIÓ DELS RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I ENDERROC. ..

11.- DETERMINACIÓ DE L'IMPORT DE LA FIANÇA................... ..........................................................................

12.- PLÀNOLS DE LES INSTAL·LACIONS PREVISTES PER A L'EMMAGATZEMATGE, MANEI G,

SEPARACIÓ I ALTRES OPERACIONS DE GESTIÓ DELS RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I ENDERROC. .

Projecte: Piscina municipal de Freginals

Situació: Carrer del Pla del Corany, Freginals

Pàgina3 - 17

1.- CONTINGUT DEL DOCUMENT

En compliment del Reial decret 105/2008, de 1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició (RCE), conforme al disposat en l'Article 4 "Obligacions del productor de residus de construcció i demolició", el present estudi desenvolupa els punts següents:

- Agents intervinents en la Gestió de RCE .

- Normativa i legislació aplicable.

- Identificació dels residus de construcció i demolició generats en l'obra, codificats segons l'Ordre MAM/304/2002 .

- Estimació de la quantitat generada en volum i pes.

- Mesures per a la prevenció dels residus en l'obra.

- Operacions de reutilització, valorització o eliminació que es destinaran els residus.

- Mesures per a la separació dels residus en obra.

- Prescripcions en relació amb l'emmagatzematge, maneig, separació i altres operacions de gestió dels residus.

- Valoració del cost previst de la gestió de RCE .

2.- AGENTS INTERVINENTS

2.1.- IDENTIFICACIÓ

El present estudi correspon al projecte PISCINA MUNICIPAL A FREGINALS, situat en Carrer del Pla del Corany, Freginals . Els agents principals que intervenen en l'execució de l'obra són: Promotor Ajuntament De Freginals

Projectista Oriol Forgas Jorquera

Director d'Obra A designar pel promotor

Director d'Execució A designar pel promotor S'ha estimat en el pressupost del projecte, un Pressu post d'execució material de 167.903,69€

2.1.1.- PRODUCTOR DE RESIDUS (PROMOTOR)

S'identifica amb el titular del bé immoble en qui resideix la decisió última de construir o demolir. Segons l'article 2 "Definicions" del Reial decret 105/2008 , es poden presentar tres casos:

1. La persona física o jurídica titular de la llicència urbanística en una obra de construcció o demolició; en aquelles obres que no precisin de llicència urbanística, tindrà la consideració de productor del residu la persona física o jurídica titular del bé immoble objecte d'una obra de construcció o demolició.

2. La persona física o jurídica que efectui operacions de tractament, de barreja o d'altre tipus, que ocasionin un canvi de naturalesa o de composició dels residus

3. L'importador o adquirent en qualsevol Estat membre de la Unió Europea de residus de construcció i demolició.

En el present estudi, s'identifica com el productor dels residus:

2.1.2.- POSSEÏDOR DE RESIDUS (CONSTRUCTOR)

En aquesta fase del projecte no s'ha determinat l'agent que actuarà com Posseïdor dels Residus, és responsabilitat de el Productor dels residus (Promotor) la seva designació abans del començament de les obres.

2.1.3.- GESTOR DE RESIDUS

És la persona física o jurídica, o entitat pública o privada, que realitzi qualsevol de les operacions que componen la recollida, l'emmagatzematge, el transport la valorització i l'eliminació dels residus, inclosa la vigilància d'aquestes operacions i la dels abocadors, així com la seva restauració o gestió ambiental dels residus, amb independència d'ostentar la condició de productor dels mateixos. Aquest serà designat pel productor dels residus (Promotor) amb anterioritat al començament de les obres.



Pàgina4 - 17

2.2.- OBLIGACIONS

2.2.1.- PRODUCTOR DE RESIDUS (PROMOTOR)

Ha d'incloure en el projecte d'execució de l'obra un estudi de gestió de residus de construcció i demolició, que contindrà com a mínim:

1. Una estimació de la quantitat, expressada en tones i en metres cúbics, dels residus de construcció i demolició que es generaran en l'obra, codificats conformement a la llista europea de residus publicada per Ordre MAM/304/2002, de 8 de febrer, per la qual es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus, o norma que la substitueixi

2. Les mesures per a la planificació i optimització de la gestió dels residus generats a l'obra objecte del projecte.

3. Les operacions de reutilización, valorització o eliminació que es destinaran els residus que es generaran en l'obra.

4. Les mesures per a la separació dels residus en obra, en particular, per al compliment per part del posseïdor dels residus, de l'obligació establerta en l'apartat 5 de l'article 5 .

5. Els plànols de les instal·lacions previstes per a l'emmagatzematge, maneig, separació i, si escau, altres operacions de gestió dels residus de construcció i demolició dintre de l'obra. Posteriorment, dites planes podran ser objecte d'adaptació a les característiques particulars de l'obra i els seus sistemes d'execució, previ acord de la direcció facultativa de l'obra

6. Les prescripcions del plec de prescripcions tècniques particulars del projecte, en relació amb l'emmagatzematge, maneig, separació i, si escau, altres operacions de gestió dels residus de construcció i demolició dintre de l'obra.

7. Una valoració del cost previst de la gestió dels residus de construcció i demolició, que formarà part del pressupost del projecte en capítol independent.

Està obligat a disposar de la documentació que acrediti que els residus de construcció i demolició realment produïts en les seves obres han estat gestionats, si escau, en obra o lliurats a una instal·lació de valorització o d'eliminació per al seu tractament per gestor de residus autoritzat, en els termes recollits en el Reial decret 105/2008 i, en particular, en el present estudi o en les seves modificacions. La documentació corresponent a cada any natural s'haurà de mantenir durant els cinc anys següents.

En obres d'enderroc, rehabilitació, reparació o reforma, caldrà que prepareu un inventari dels residus perillosos que es generaran, que haurà d'incloure en l'estudi de gestió de RCE, així com preveure la seva retirada selectiva, per tal d'evitar la barreja entre ells o amb altres residus no perillosos, i assegurar seu enviament a gestors autoritzats de residus perillosos.

En els casos d'obres sotmeses a llicència urbanística, el posseïdor de residus, queda obligat a constituir una fiança o garantia financera equivalent que asseguri el compliment dels requisits establerts en aquesta llicència en relació amb els residus de construcció i demolició de l'obra, en els termes previstos en la legislació de les comunitats autònomes corresponents

2.2.2.- POSSEÏDOR DE RESIDUS (CONSTRUCTOR)

La persona física o jurídica que executi l'obra - el constructor -, a més de les prescripcions previstes en la normativa aplicable, està obligat a presentar a la propietat de la mateixa un pla que reflecteixi com portarà a terme les obligacions que li incumbeixin en relació als residus de construcció i demolició que es vagin a produir en l'obra, en particular les recollides en els articles 4.1 i 5 del Reial decret 105/2008 i les contingudes en el present estudi.

El pla presentat i acceptat per la propietat, una vegada aprovat per la direcció facultativa, passarà a formar part dels documents contractuals de l'obra

El posseïdor de residus de construcció i demolició, quan no procedeixi a gestionar-los per si mateix, i sense perjudici dels requeriments del projecte aprovat, estarà obligat a lliurar-los a un gestor de residus o a participar en un acord voluntari o conveni de col·laboració per a la seva gestió. Els residus de construcció i demolició es destinaran preferentment, i per aquest ordre, a operacions de reutilización, reciclat o a altres formes de valorització.



Pàgina5 - 17

El lliurament dels residus de construcció i demolició a un gestor per part del posseïdor haurà de constar en document fefaent, en el qual figuri, almenys , la identificació del posseïdor i del productor, l'obra de procedència i, si escau, el nombre de llicència de l'obra, la quantitat expressada en tones o en metres cúbics, o en ambdues unitats quan sigui possible, el tipus de residus lliurats, codificats conformement a la llista europea de residus publicada per Ordre MAM/304/2002, de 8 de febrer, o norma que la substitueixi, i la identificació del gestor de les operacions de destinació.

Quan el gestor al que el posseïdor lliuri els residus de construcció i demolició efectuï únicament operacions de recollida, emmagatzematge, transferència o transport, en el document de lliurament haurà de figurar també el gestor de valorització o d'eliminació ulterior al que es destinaran els residus.

En tot cas, la responsabilitat administrativa en relació amb la cessió dels residus de construcció i demolició per part dels posseïdors als gestors es regirà per l'establert en l'article 33 de la Llei 10/1998, de 21 d'abril

Mentre es trobin en el seu poder, el posseïdor dels residus estarà obligat a mantenir-los en condicions adequades d'higiene i seguretat, així com a evitar la barreja de fraccions ja seleccionades que impedeixi o dificulti la seva posterior valorització o eliminació.

La separació en fraccions es portarà a terme preferentment pel posseïdor dels residus dintre de l'obra que es produeixin.

Quan per falta d'espai físic en l'obra no resulti tècnicament viable efectuar aquesta separació en origen, el posseïdor podrà encomanar la separació de fraccions a un gestor de residus en una instal·lació de tractament de residus de construcció i demolició externa a l'obra. En aquest últim cas, el posseïdor haurà d'obtenir del gestor de la instal·lació documentació acreditativa que aquest ha complert, en el seu nom, l'obligació recollida en el present apartat

L'òrgan competent en matèria mediambiental de la comunitat autònoma on se situï l'obra, de forma excepcional, i sempre que la separació dels residus no hagi estat especificada i pressupostada en el projecte d'obra, podrà eximir al posseïdor dels residus de construcció i demolició de l'obligació de separació d'alguna o de totes les anteriors fraccions.

El posseïdor dels residus de construcció i demolició estarà obligat a sufragar els corresponents costos de gestió i a lliurar al productor els certificats i la documentació acreditativa de la gestió dels residus, així com a mantenir la documentació corresponent a cada any natural durant els cinc anys següents.

2.2.3.- GESTOR DE RESIDUS

A més de les recollides en la legislació específica sobre residus, el gestor de residus de construcció i demolició complirà amb les següents obligacions:

1. En el supòsit d'activitats de gestió sotmeses a autorització per la legislació de residus, dur un registre en el qual, com a mínim, figuri la quantitat de residus gestionats, expressada en tones i en metres cúbics, el tipus de residus, codificats conformement a la llista europea de residus publicada per Ordre MAM/304/2002, de 8 de febrer, o norma que la substitueixi, la identificació del productor, del posseïdor i de l'obra d'on procedeixen, o del gestor, quan procedeixin d'altra operació anterior de gestió, el mètode de gestió aplicat, així com les quantitats, en tones i en metres cúbics, i destinacions dels productes i residus resultants de l'activitat.

2. Posar a la disposició de les administracions públiques competents, a petició de les mateixes, la informació continguda en el registre esmentat en el punt anterior. La informació referida a cada any natural s'haurà de mantenir durant els cinc anys següents.

3. Estendre al posseïdor o al gestor que li lliuri residus de construcció i demolició, en els termes recollits en aquest reial decret, els certificats acreditatius de la gestió dels residus rebuts, especificant el productor i, si escau, el nombre de llicència de l'obra de procedència. Quan es tracti d'un gestor que porti a terme una operació exclusivament de recollida, emmagatzematge, transferència o transport, haurà d'a més transmetre al posseïdor o al gestor que li va lliurar els residus, els certificats de l'operació de valorització o d'eliminació subsegüent que van ser destinats els residus.

4. En el cas que manqui d'autorització per a gestionar residus perillosos, haurà de disposar d'un procediment d'admissió de residus en la instal·lació que asseguri que, prèviament al procés de tractament, es detectaran i se separaran, emmagatzemaran adequadament i derivaran a gestors autoritzats de residus perillosos aquells que tinguin aquest caràcter i puguin arribar a la instal·lació barrejats amb residus no perillosos de construcció i demolició. Aquesta obligació s'entendrà sense perjudici de les responsabilitats que pugui incórrer el productor, el posseïdor o, si escau, el gestor precedent que hagi enviat aquests residus a la instal·lació.



Pàgina6 - 17

3.- NORMATIVA I LEGISLACIÓ APLICABLE

El present estudi es redacta a l'empara de l'article 4.1 a) del Reial decret 105/2008, de 1 de febrer, sobre "Obligacions del productor de residus de construcció i demolició".

A l'obra objecte del present estudi li és d'aplicació el Reial decret 105/2008, en virtut de l'article 3, per generar-se residus de construcció i demolició definits en l'article 3, com:

"qualsevol substància o objecte que, complint la definició de Residu inclosa en l'article 3. de la Llei 10/1998, de 21 d'abril, es generi en una obra de construcció o demolició" o bé, "aquell residu no perillós que no experimenta transformacions físiques, químiques o biològiques significatives, no és soluble ni combustible, ni reacciona física ni químicament ni de cap altra manera, no és biodegradable, no afecta negativament a altres matèries amb les quals entra en contacte de manera que pugui donar lloc a contaminació del medi ambient o perjudicar a la salut humana. La lixiviabilitat total, el contingut de contaminants del residu i la ecotoxicitat del lixiviat haurien de ser insignificants, i en particular no haurien de suposar un risc per a la qualitat de les aigües superficials o subterrànies".

No es aplicable al present estudi l'excepció contemplada en l'article 3.1 del Reial Decret 105/2008, al no generar-se els següents residus:

a) Les terres i pedres no contaminades per substancies perillosers reutilitzades en la mateixa obra, en una obra diferent o en una activitat de restauració, acondicionament o replè, sempre i quan es pugui acreditar de manera fefaent el seu destí a reutilització.

b) Els residus d'industries extractives regulats per la Directiva 2006/21/CE, de 15 de març.

c) Els llots de dragatge no perillosos reubicats en l'interior de les aigües superficials derivats de les activitats de gestió de les aigües i de les vies navegables, de prevenció de les inundacions o de mitigació dels efectes de les inundacions o les sequeres, regulades pel text Refós de la Llei d'Aigües per la Llei 48/2003, de 26 de novembre, de règim econòmic i de prestació de serveis dels ports d'interès general, i pels tractats internacionals dels quals Espanya sigui part.

A aquells residus que es generin en la present obra i estiguin regulats per legislació específica sobre residus, quan estiguin barrejats amb altres residus de construcció i demolició, els serà d'aplicació el Reial decret 105/2008 en els aspectes no contemplats en la legislació específica.

Per a l'elaboració del present estudi s'ha considerat la normativa sigüent:

- Artícle 45 de la Constitució Espanyola.

G GESTIÓ DE RESIDUS

Ley de envases y residuos de envases Ley 11/1997, de 24 de abril, de la Jefatura del Estado. B.O.E.: 25 de abril de 1997

Desenvolupat per: Reglamento para el desarrollo y ejecución de la Ley 11/1997, de 24 de abril, de envases y residuos de envases Real Decreto 782/1998, de 30 de abril, del Ministerio de la Presidencia. B.O.E.: 1 de mayo de 1998 Modificada per: Modificación de diversos reglamentos del área de me dio ambiente para su adaptación a la Ley 17/2009, d e 23 de noviembre, sobre el libre acceso a las actividad es de servicios y su ejercicio, y a la Ley 25/2009, de 22 de diciembre, de modificación de diversas leyes para s u adaptación a la Ley de libre acceso a actividades de servicios y su ejercicio Real Decreto 367/2010, de 26 de marzo, del Ministerio de la Presidencia. B.O.E.: 27 de marzo de 2010



Pàgina7 - 17

Ley de residuos Ley 10/1998, de 21 de abril, de la Jefatura del Estado. B.O.E.: 22 de abril de 1998

Completada per: Real Decreto por el que se regula la eliminación de residuos mediante depósito en vertedero Real Decreto 1481/2001, de 27 de diciembre, del Ministerio de Medio Ambiente. B.O.E.: 29 de enero de 2002 Modificada per: Ley de calidad del aire y protección de la atmósfer a Ley 34/2007, de 15 de noviembre, de la Jefatura del Estado. B.O.E.: 16 de noviembre de 2007 Modificada per: Modificación de diversas leyes para su adaptación a la Ley sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio Ley 25/2009, de 22 de diciembre, de la Jefatura del Estado. B.O.E.: 23 de diciembre de 2009

Plan nacional de residuos de construcción y demolici ón 2001-2006 Resolución de 14 de junio de 2001, de la Secretaría General de Medio Ambiente. B.O.E.: 12 de julio de 2001 Real Decreto por el que se regula la eliminación de residuos mediante depósito en vertedero Real Decreto 1481/2001, de 27 de diciembre, del Ministerio de Medio Ambiente. B.O.E.: 29 de enero de 2002

Modificat per: Regulación de la producción y gestión de los residu os de construcción y demolición Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, del Ministerio de la Presidencia. B.O.E.: 13 de febrero de 2008 Modificat per: Modificación de diversos reglamentos del área de me dio ambiente para su adaptación a la Ley 17/2009, d e 23 de noviembre, sobre el libre acceso a las actividad es de servicios y su ejercicio, y a la Ley 25/2009, de 22 de diciembre, de modificación de diversas leyes para s u adaptación a la Ley de libre acceso a actividades de servicios y su ejercicio Real Decreto 367/2010, de 26 de marzo, del Ministerio de la Presidencia. B.O.E.: 27 de marzo de 2010



Pàgina8 - 17

Regulación de la producción y gestión de los residu os de construcción y demolición Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, del Ministerio de la Presidencia. B.O.E.: 13 de febrero de 2008 Plan nacional integrado de residuos para el período 2008-2015 Resolución de 20 de enero de 2009, de la Secretaría de Estado de Cambio Climático. B.O.E.: 26 de febrero de 2009 Llei reguladora dels residus Llei 6/1993, de 15 de juliol, del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. D.O.G.C.: 28 de juliol de 1993

Modificada per: Llei de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de jul iol, reguladora dels residus Llei 15/2003, de 13 de juny, de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. D.O.G.C.: 1 de juliol de 2003

Decreto por el que se aprueba el Programa de gestión de residuos de la construcción de Cataluña (PROGROC ), se regula la producción y gestión de los residuos de l a construcción y demolición, y el canon sobre la de posición controlada de los residuos de la construcción Decreto 89/2010, de 29 de junio, de la Consejería de Medio Ambiente y Vivienda de Cataluña. D.O.G.C.: 6 de julio de 2010 GC GESTIÓ DE RESIDUS CLASSIFICACIÓ DE RESIDUS

Operaciones de valorización y eliminación de residu os y Lista europea de residuos Orden MAM 304/2002, de 8 de febrero, del Ministerio de Medio Ambiente. B.O.E.: 19 de febrero de 2002

Correcció d'errors: Corrección de errores de la Orden MAM 304/2002, de 8 de febrero B.O.E.: 12 de marzo de 2002

4.- IDENTIFICACIÓ DELS RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIÓ GEN ERATS EN L'OBRA, CODIFICATS SEGONS L'ORDRE MAM/304/2002 .

Tots els possibles residus de construcció i demolició generats en l'obra, s'han codificat atenent a l'Ordre MAM/304/2002, de 8 de febrer, per la qual es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus, segons la Llista Europea de Residus (LER) aprovada per la Decisió 2005/532/CE, donant lloc als següents grups:

RCE de Nivell I: Terres i materials pètris, no contaminats, procedents d'obres d'excavació



Pàgina9 - 17

El Reial decret 105/2008 (article 3.1.a), considera com excepció de ser considerades com residus:

Les terres i pedres no contaminades per substàncies perilloses, reutilitzades en la mateixa obra, en una obra distinta o en una activitat de restauració, acondicionament o farciment, sempre que es pugui acreditar de forma fefaent la seva destinació a reutilització.

RCE de Nivell II: Residus generats principalment en les activitats pròpies del sector de la construcció, de la demolició, de la reparació domiciliària i de la implantació de serveis.

S'ha establert una classificació de RCE generats, segons els tipus de materials de què estan compostos: Material segons Ordre Ministerial MAM/304/2002

RCE de Nivell I

1 Terres i petris de l'excavació

RCE de Nivell II

RCE de naturalesa no pètria

1 Asfalt

2 Fusta

3 Metalls (inclosos els seus aliatges)

4 Paper i cartró

5 Plàstic

6 Vidre

7 Guix

RCE de naturalesa pètria

1 Sorra, grava i altres àrids

2 Formigó

3 Maons, teules i materials ceràmics

4 Pedra

RCE potencialment perillosos

1 Escombraries

2 Altres

5.- ESTIMACIÓ DE LA QUANTITAT DELS RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I D EMOLICIÓ QUE GGENERARAN EN L'OBRA

S'ha estimat la quantitat de residus generats a l'obra, a partir dels amidaments del projecte, en funció del pes de materials integrants en els rendiments dels corresponents preus descompostos de cada unitat de obra, determinant el pes de les restes dels materials sobrants (minves, trencaments, escapçadures, etc) i el de l'embalatge dels productes subministrats.

El volum de excavació de les terres i dels materials petris no utilitzats en l'obra, s'ha calculat en funció de les dimensions del projecte, afectat per un coeficient d'esponjament segons la classe de terreny.

A partir del pes del residu, s'ha estimat el seu volum mitjançant una densitat aparent definida pel quocient entre el pes del residu i el volum que ocupa una vegada dipositat en el contenidor.



Pàgina10 - 17

Els resultats es resumeixen en la següent taula:

Material segons Ordre Ministerial MAM/304/2002 Codi LER Densitat aparent(t/m³) Pes(t) Volum(

m³)

RCE de Nivell I

1 Terres i petris de l'excavació

Terra i pedres diferents de les especificades en el còdi 17 05 03. 17 05 04 1,47 1.345,640 913,081

RCE de Nivell II


1 Asfalt

Barreges bituminoses diferents de les especificades en el codi 17 03 01. 17 03 02 1,00 0,022 0,022

2 Fusta

Fusta. 17 02 01 1,10 1,913 1,739

3 Metalls (inclosos els seus aliatges)

Envasos metàl·lics. 15 01 04 0,60 0,008 0,013

Coure, bronze, llautó. 17 04 01 1,50 0,003 0,002

Alumini. 17 04 02 1,50 0,002 0,001

Ferro i acer. 17 04 05 2,10 1,183 0,563

Metalls barrejats. 17 04 07 1,50 0,001 0,001

Cables diferents dels especificats en el codi 17 04 10. 17 04 11 1,50 0,011 0,007

4 Paper i cartró

Envasos de paper i cartró. 15 01 01 0,75 0,828 1,104

5 Plàstic

Plàstic. 17 02 03 0,60 0,266 0,443

6 Vidre

Vidre. 17 02 02 1,00 0,030 0,030

7 Guix

Materials de construcció a partir de guix diferents dels especificats en el codi 17 08 01.

17 08 02 1,00 0,725 0,725


1 Sorra, grava i altres àrids

Residus de grava i roques triturades diferents dels esmentats en el codi 01 04 07.

01 04 08 1,51 11,017 7,296

Residus de sorra i argiles. 01 04 09 1,60 3,578 2,236

2 Formigó

Formigó (formigons, morters i prefabricats). 17 01 01 1,50 25,400 16,933

3 Maons, teules i materials ceràmics

Maons. 17 01 02 1,25 12,767 10,214

Teules i matrials ceràmics. 17 01 03 1,25 5,283 4,226

Barreges de formigó, maons, teules i materials ceràmics diferents de les especificades en el codi 17 01 06.

17 01 07 1,25 0,066 0,053

4 Pedra

Residus del tall i serrat de pedra diferents dels esmentats en el codi 01 04 07.

01 04 13 1,50 7,539 5,026


1 Altres

Residus de pintura i vernís que contenen dissolvents orgànics o altres substàncies perilloses.

08 01 11 0,90 0,014 0,016

Materials d'aïllament diferents dels especificats en els codis 17 06 01 i 17 06 03.

17 06 04 0,60 0,111 0,185

Residus barrejats de construcció i demolició diferents dels especificats en els codis 17 09 01, 17 09 02 i 17 09 03.

17 09 04 1,50 0,368 0,245



Pàgina11 - 17

A la taula següent, s'exposen els valors del pes i el volum de RCE, agrupats per nivells i apartats

Material segons Ordre Ministerial MAM/304/2002 Pes(t) Volum(m³)

RCE de Nivell I

1 Terres i petris de l'excavació 1.345,640 913,081

RCE de Nivell II


1 Asfalt 0,022 0,022

2 Fusta 1,913 1,739

3 Metalls (inclosos els seus aliatges) 1,208 0,588

4 Paper i cartró 0,828 1,104

5 Plàstic 0,266 0,443

6 Vidre 0,030 0,030

7 Guix 0,725 0,725


1 Sorra, grava i altres àrids 14,595 9,532

2 Formigó 25,400 16,933

3 Maons, teules i materials ceràmics 18,116 14,493

4 Pedra 7,539 5,026


1 Escombraries 0,000 0,000

2 Altres 0,493 0,446



Pàgina12 - 17



Pàgina13 - 17

6.- MESURES PER A LA PLANIFICACIÓ I OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DELS RESIDUS RESULTANTS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIÓ DE L'OBRA OBJECTE DEL PROJECTE

En la fase de projecte s'han tingut en compte les diferents alternatives compositives, constructives i de disseny, optant per aquelles que generen el menor volum de residus en la fase de construcció i d'explotació, facilitant, a més, el desmantellament de l'obra al final de la seva vida útil amb el menor impacte ambiental.

Per tal de generar menys residus en la fase d'execució, el constructor assumirà la responsabilitat d'organitzar i planificar l'obra, pel que fa al tipus de subministrament, provisió de materials i procés d'execució

Com a criteri general, s'adoptaran les següents mesures per a la planificació i optimització de la gestió dels residus generats durant l'execució de l'obra:

- L'excavació s'ajustarà a les dimensions específiques del projecte, atenent a les cotes dels plànols de fonamentació, fins a la profunditat indicada en el mateix que coincidirà amb l'Estudi Geotècnic corresponent amb el vist i plau de la Direcció Facultativa. En el cas que hi hagi llots de drenatge, es fitarà l'extensió de les bosses dels mateixos.

- S'ha d'evitar en el possible la producció de residus de naturalesa pètria (bitlles, grava, sorra, etc.), pactant amb el proveïdor la devolució del material que no s'utilitzi a l'obra.

- El formigó subministrat serà preferentment de central. En cas que hi hagi sobrants s'utilitzaran en les parts de l'obra que es prevegi per a aquests casos, com formigons de neteja, base de paviments, farcits, etc.

- Les peces que continguin mescles bituminoses, es subministraran justes en dimensió i extensió, per tal d'evitar els sobrants innecessaris. Abans de la seva col locació es planificarà l'execució per procedir a l'obertura de les peces mínimes, de manera que quedin dins dels envasos dels sobrants no executats.

- Tots els elements de fusta es replantejaran juntament amb l'oficial de fusteria, per tal d'optimitzar la solució, minimitzar el seu consum i generar el menor volum de residus

- El subministrament dels elements metàl·lics i els seus aliatges, es realitzarà amb les quantitats mínimes i estrictament necessàries per a l'execució de la fase de la obra corresponent, evitant-se qualsevol treball dins de l'obra, a excepció del muntatge dels corresponents kits prefabricats

- Es demanarà de forma expressa als proveïdors que el subministrament en obra es realitzi amb la menor quantitat d'embalatge possible, renunciant als aspectes publicitaris, decoratius i superflus.

En el cas que s'adoptin altres mesures alternatives o complementàries per a la planificació i optimització de la gestió dels residus de l'obra, se li comunicarà de forma fefaent al Director d'Obra i al Director de l'Execució de l'Obra per al seu coneixement i aprovació. Aquestes mesures no suposaran cap menyscabament de la qualitat de l'obra, ni interferiran en el procés d'execució de la mateixa.

7.- OPERACIONS DE REUTILITZACIÓ, VALORITZACIÓ O ELIMINACI Ó QUE ES DESTINARAN ELS RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIÓ QUE ES GENERIN EN L'OBRA

El desenvolupament de les activitats de valorització de residus de construcció i demolició requerirà autorització prèvia de l'òrgan competent en matèria mediambiental de la Comunitat Autònoma corresponent, en els termes establerts per la Llei 10/1998, de 21 d'abril.

L'autorització podrà ser atorgada per a una o vàries de les operacions que es vagin a realitzar, i sense perjudici de les autoritzacions o llicències exigides per qualsevol altra normativa aplicable a l'activitat. S'atorgarà per un termini de temps determinat, i podrà ser renovada per períodes successius.

L'autorització només es concedirà prèvia inspecció de les instal·lacions en les que es vagi a desenvolupar l'activitat i comprovació de la qualificació dels tècnics responsables de la seva adreça i que està prevista l'adequada formació professional del personal encarregat de la seva explotació.

Els àrids reciclats obtinguts com producte d'una operació de valorització de residus de construcció i enderrocament haurien de complir els requisits tècnics i legals per a l'ús que es destinin.

Quan es prevegi l'operació de reutilització en una altra construcció dels sobrants de les terres procedents de l'excavació, dels residus minerals o petris, dels materials ceràmics o dels materials no petris i metàl·lics, el procés es realitzarà preferentment en el dipòsit municipal.

En relació a la destinació prevista per als residus no reutilitzables ni valorables "in situ", s'expressen les característiques, la seva quantitat, el tipus de tractament i el seu destí, a la taula següent:



Pàgina14 - 17

Material segons Ordre Ministerial MAM/304/2002

Codi LER Tractament Destí Pes(t) Volum(m³)

RCE de Nivell I 1 Terres i petris de l'excavació Terra i pedres diferents de les especificades en el còdi 17 05 03.

17 05 04 Sense tractament específic

Restauració / Abocador

1.345,640 913,081

Terra i pedres diferents de les especificades en el còdi 17 05 03.

17 05 04 Reutilització Pròpia obra 1.019,498 637,186

RCE de Nivell II RCE de naturalesa no pètria 1 Asfalt Barreges bituminoses diferents de les especificades en el codi 17 03 01.

17 03 02 Reciclat Planta reciclatge RCE

0,022 0,022

2 Fusta Fusta. 17 02 01 Reciclat Gestor autoritzat 1,913 1,739 3 Metalls (inclosos els seus aliatges) Envasos metàl·lics. 15 01 04 Dipòsit / Tractament Gestor autoritzat 0,008 0,013 Coure, bronze, llautó. 17 04 01 Reciclat Gestor autoritzat 0,003 0,002 Alumini. 17 04 02 Reciclat Gestor autoritzat 0,002 0,001 Ferro i acer. 17 04 05 Reciclat Gestor autoritzat 1,183 0,563 Metalls barrejats. 17 04 07 Reciclat Gestor autoritzat 0,001 0,001 Cables diferents dels especificats en el codi 17 04 10.

17 04 11 Reciclat Gestor autoritzat RNPs

0,011 0,007

4 Paper i cartró Envasos de paper i cartró. 15 01 01 Reciclat Gestor autoritzat 0,828 1,104 5 Plàstic Plàstic. 17 02 03 Reciclat Gestor autoritzat 0,266 0,443 6 Vidre Vidre. 17 02 02 Reciclat Gestor autoritzat 0,030 0,030 7 Guix Materials de construcció a partir de guix diferents dels especificats en el codi 17 08

17 08 02 Reciclat Gestor autoritzat RNPs

0,725 0,725

RCE de naturalesa pètria 1 Sorra, grava i altres àrids Residus de grava i roques triturades diferents dels esmentats en el codi 01 04

01 04 08 Reciclat Planta reciclatge RCE

11,017 7,296

Residus de sorra i argiles. 01 04 09 Reciclat Planta reciclatge 3,578 2,236 2 Formigó Formigó (formigons, morters i prefabricats). 17 01 01 Reciclat / Abocador Planta reciclatge 25,400 16,933 3 Maons, teules i materials ceràmics Maons. 17 01 02 Reciclat Planta reciclatge 12,767 10,214 Teules i matrials ceràmics. 17 01 03 Reciclat Planta reciclatge 5,283 4,226 Barreges de formigó, maons, teules i materials ceràmics diferents de les especificades en el codi 17 01 06.

17 01 07 Reciclat / Abocador Planta reciclatge RCE 0,066 0,053

4 Pedra Residus del tall i serrat de pedra diferents dels esmentats en el codi 01 04 07.

01 04 13 Sense tractament específic

Restauració / Abocador

7,539 5,026

RCE potencialment perillosos 1 Altres Residus de pintura i vernís que contenen dissolvents orgànics o altres substàncies perilloses.

08 01 11 Dipòsit / Tractament Gestor autoritzat RPs 0,014 0,016

Materials d'aïllament diferents dels especificats en els codis 17 06 01 i 17 06

17 06 04 Reciclat Gestor autoritzat RPs 0,111 0,185

Residus barrejats de construcció i demolició diferents dels especificats en els codis 17 09 01, 17 09 02 i 17 09 03.

17 09 04 Reciclat Planta reciclatge RCE 0,368 0,245

Notes: RCE: Residus de construcció i demolició RSU: Residus sòlids urbans RNPs: Residus no perillosos



Pàgina15 - 17

8.- MESURES PER A LA SEPARACIÓ DELS RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I ENDERRO CAMENT EN OBRA

Els residus de construcció i enderrocament es separaran en les següents fraccions quan, de forma individualitzada per a cada una d'aquestes fraccions, la quantitat prevista de generació per al total de l'obra superi les següents quantitats:

- Formigó: 80 t.

- Maons, teules i materials ceràmics: 40 t.

- Metalls (inclosos els seus aliatges): 2 t.

- Fusta: 1 t.

- Vidre: 1 t.

- Plàstic: 0.5 t.

- Paper i cartró: 0.5 t.

A la taula següent s'indica el pes total expressat en tones, dels diferents tipus de residus generats a l'obra objecte d'aquest estudi, i l'obligatorietat o no de la seva separació in situ.

TIPUS DE RESIDU TOTAL RESIDU OBRA (t) LLINDAR SEGONS NORMA (t) SEPARACIÓ "IN SITU"

Formigó 25.400 80.00 NO OBLIGATÒRIA

Maons, teules i materials ceràmics 18.116 40.00 NO OBLIGATÒRIA

Metalls (inclosos els seus aliatges) 1.208 2.00 NO OBLIGATÒRIA

Fusta 1.913 1.00 OBLIGATÒRIA

Vidre 0.030 1.00 NO OBLIGATÒRIA

Plàstic 0.266 0.50 NO OBLIGATÒRIA

Paper i cartró 0.828 0.50 OBLIGATÒRIA La separació en fraccions es durà a terme preferentment pel posseïdor de els residus de construcció i enderrocament dins de l'obra. Si per falta d'espai físic en l'obra no és tècnicament viable fer aquesta separació en origen, el posseïdor podrà encomanar la separació de fraccions a un gestor de residus en una instal.lació de tractament de residus de construcció i enderrocament extern a l'obra. En aquest últim cas, el posseïdor haurà d'obtenir del gestor de la instal.lació documentació acreditativa que aquest ha complert, en nom seu, l'obligació recollida en l'article 5. "Obligacions del posseïdor de residus de construcció i demolició" del Reial Decret 105/2008, d'1 de febrer. L'òrgan competent en matèria mediambiental de la comunitat autònoma on es troba l'obra, de forma excepcional, i sempre que la separació dels residus no hagi estat especificada i pressupostada en el projecte d'obra, pot eximir al posseïdor dels residus de construcció i enderrocament de l'obligació de separació d'alguna o de totes les anteriors fraccions.

9.- PRESCRIPCIONS EN RELACIÓ AMB L'EMMAGATZEMATGE, MANEIG, SEPAR ACIÓ I ALTRES OPERACIONS DE GESTIÓ DELS RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I ENDERROCAMENT

El dipòsit temporal dels enderrocs es realitzarà en contenidors metàl·lics amb la ubicació i condicions establertes en les ordenances municipals, o bé en sacs industrials amb un volum inferior a un metre cúbic, quedant degudament senyalitzats i segregats de la resta de residus

Aquells residus valoritzables, com fustes, plàstics, ferralla, etc., Es dipositaran en contenidors degudament senyalitzats i segregats de la resta de residus, per tal de facilitar la seva gestió.

Els contenidors hauran d'estar pintats amb colors vius, que siguin visibles durant la nit, i han de comptar amb una banda de material reflectant de, almenys, 15 centímetres al llarg de tot el seu perímetre, figurant de forma clara i llegible la següent informació:

- Raó social.

- Codi d'Identificació Fiscal (C.I.F.).

- Número de telèfon del titular del contenidor / envàs

- Número d'inscripció en el Registre de Transportistes de Residus del titular del contenidor.

Aquesta informació haurà de quedar també reflectida a través d'adhesius o plaques, en els envasos industrials o altres elements de contenció



Pàgina16 - 17

El responsable de l'obra a la qual dóna servei el contenidor d'adoptar les mesures pertinents per evitar que es dipositin residus aliens a la mateixa. Els contenidors romandran tancats o coberts fora de l'horari de treball, amb tal d'evitar el dipòsit de restes aliens a l'obra i el vessament de dels residus.

A l'equip d'obra s'hauran d'establir els mitjans humans, tècnics i procediments de separació que es dedicaran a cada tipus de RCE.

S'hauran de complir les prescripcions establertes en les ordenances municipals, els requisits i condicions de la llicència d'obra, especialment si obliguen a la separació en origen de determinades matèries objecte de reciclatge o deposició, i el constructor o el cap d'obra realitzar una avaluació econòmica de les condicions en què és viable aquesta operació, considerant les possibilitats reals de fer-la, és a dir, que l'obra o construcció ho permeti i que es disposi de plantes de reciclatge o gestors adequats.

El constructor haurà d'efectuar un estricte control documental, de manera que els transportistes i gestors de RCE presentin els vals de cada retirada i lliurament a destinació final. En el cas que els residus es reutilitzin en altres obres o projectes de restauració, s'haurà d'aportar evidència documental de la destinació final.

Les restes derivades del rentat de les canaletes de les cubes de subministrament de formigó prefabricat seran considerats com a residus i gestionats com li correspon (LER 17 01 01).

S'ha d'evitar la contaminació mitjançant productes tòxics o perillosos dels materials plàstics, restes de fusta, abassegaments o contenidors de runes, amb la finalitat de procedir a la seva adequada segregació

Les terres superficials que es puguin destinar a jardineria o la recuperació de sòls degradats, seran acuradament retirades i emmagatzemades durant el menor temps possible, disposades en cavallons d'alçada no superior a 2 metres, evitant la humitat excessiva, la seva manipulació i la seva contaminació.

Els residus que continguin amiant compliran els preceptes dictats pel Reial Decret 108/1991, sobre la prevenció i reducció de la contaminació del medi ambient produïda per l'amiant (article 7.), així com la legislació laboral d'aplicació. Per determinar la condició de residus perillosos o no perillosos, se seguirà el procés indicat en l'Ordre MAM/304/2002, Annex II. Llista de Residus. Punt 6.

10.- VALORACIÓ DEL COST PREVIST DE LA GESTIÓ DELS RESIDUS DE CONSTR UCCIÓ I ENDERROC.

El cost previst de la gestió dels residus s'ha determinat a partir de l'estimació descrita a l'apartat 5, "ESTIMACIÓ DE LA QUANTITAT DELS RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIÓ QUE GGENERARAN EN L'OBRA", aplicant els preus corresponents per a cada unitat d'obra, segons es detalla en el capítol de Gestió de Residus del pressupost del projecte.

Codi Subcapítol TOTAL (€)

GR Transport de residus inertes 2.142,33

TOTAL 2.142,33

11.- DETERMINACIÓ DE L'IMPORT DE LA FIANÇA

Per tal de garantir la correcta gestió dels residus de construcció i enderrocament generats en les obres, les entitats locals exigeixen el dipòsit de una fiança o una altra garantia financera equivalent, que respongui de la correcta gestió dels residus de construcció i demolició que es produeixin en la obra, en els termes previstos en la legislació autonòmica i municipal.

En el present estudi s'ha considerat, a efectes de la determinació de l'import de la fiança, els import mínim i màxim fixats per l'Entitat Local corresponent.

- Costos de gestió de RCE de Nivell I: 4.00 €/m³

- Costos de gestió de RCE de Nivell II: 10.00 €/m³

- Import mínim de la fiança: 40.00 € - com a mínim un 0.2 % del PEM.

- Import màxim de la fiança: 60000.00 €



Pàgina17 - 17

En el quadre següent, es determina l'import de la fiança o garantia financera equivalent prevista a la gestió de RCE.

Pressupost d'execució material de l'Obra (PEM): 167.903,69€

A: ESTIMACIÓ DEL COST DE TRACTAMENT DE RCE A EFECTES DE LA DETERMI NACIÓ DE LA FIANÇA

Tipologia Volum (m³) Cost de gestió (€/m³) Import (€) % s/PEM

A.1. RCE de Nivell I

Terres i petris de l'excavació 913,08 4,00

Total Nivell I 3.652,32(1) 0,64

A.2. RCE de Nivell II

RCE de naturalesa pètria 45,98 10,00

RCE de naturalesa no pètria 4,65 10,00

RCE potencialment perillosos 0,45 10,00

Total Nivell II 1.147,01(2) 0,20

Total 4.799,33 0,84

Notes: (1) Entre 40,00 € i 60.000,00 € (2) Com a mínim un 0.2 % del PEM.

B: RESTA DE COSTOS DE GESTIÓ

Concepte Import (€) % s/PEM

Costos administratius, lloguers, ports, etc. 860,26 0,15

TOTAL: 5.659,59 € 0,99

12.- PLÀNOLS DE LES INSTAL·LACIONS PREVISTES PER A L'EMMAGATZEMATGE, MANEIG, SEPARACIÓ I ALTRES OPERACIONS DE GESTIÓ DELS RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I ENDERROC.

Els plànols de les instal lacions previstes per a l'emmagatzematge, maneig, separació i, si s'escau, altres operacions de gestió dels residus de construcció i enderrocament dins de l'obra, s'adjunten al present estudi.

En els plànols, s'especifica la ubicació de:

- Les baixants de runes.

- Els apilaments i/o contenidors dels diferents tipus de RCE.

- Els contenidors per a residus urbans.

- Les zones per rentat de canaletes o cubetes de formigó.

- La planta mòbil de reciclatge "in situ", si escau.

- Els materials reciclats, com àrids, materials ceràmics o terres a reutilitzar.

- L'emmagatzematge dels residus i productes tòxics potencialment perillosos, si n'hi ha.

Aquests PLÀNOLS podran ser objecte d'adaptació al procés d'execució, organització i control de l'obra, així com a les característiques particulars d'aquesta, sempre prèvia comunicació i acceptació per part del Director d'Obra i del director de l'Execució de l'Obra.





Pàgina1 - 94

PLA DE CONTROL DE QUALITAT



Pàgina2 - 94

PLA DE CONTROL DELS MATERIALS

ÍNDEX

1.- INTRODUCCIÓ. ................................................................................................................................................

2.- CONTROL DE RECEPCIÓ EN OBRA: PRESCRIPCIONS SOBRE ELS MATERIALS. ... ..............................

3.- CONTROL DE QUALITAT EN L'EXECUCIÓ: PRESCRIPCIONS SOBRE L'EXECUCIÓ PER UNITAT D'OBRA. ............................................ ...............................................................................................................

4.- CONTROL DE RECEPCIÓ DE L'OBRA ACABADA: PRESCRIPCIONS SOBRE VERIF ICACIONS A

L'EDIFICI ACABAT. ................................... ......................................................................................................

5.- VALORACIÓ ECONÒMICA.................................. ............................................................................................

1.- INTRODUCCIÓ.

El Codi Tècnic de l'Edificació (CTE) estableix les exigències bàsiques de qualitat que han de complir els edificis, incloses les seves instal·lacions, per satisfer els requisits bàsics de seguretat i habitabilitat. El CTE determina, a més, que aquestes exigències bàsiques han de complir-se en el projecte, la construcció, el manteniment i la conservació dels edificis i les seves instal·lacions. La comprovació del compliment d'aquestes exigències bàsiques es determina mitjançant una sèrie de controls: el control de recepció en obra dels productes, el control d'execució de l'obra i el control de l'obra acabada. Es redacta el present Pla de control de qualitat com a annex del projecte, a fi de donar compliment a l'establert a l'Annex I de la part I del CTE, a l'apartat corresponent als Annexos de la Memòria, havent estat elaborat atenent a les prescripcions de la normativa d'aplicació vigent, a les característiques del projecte i a l'estipulat en el Plec de Condicions del present projecte. Aquest annex del projecte no és un element substancial del mateix, ja que tot el seu contingut queda suficientment referenciat en el corresponent Plec de Condicions Tècniques Particulars del projecte. Simplement és un document complementari, la missió del qual és servir d'ajuda al Director d'Execució de l'Obra per redactar el corresponent ESTUDI DE PROGRAMACIÓ DEL CONTROL DE QUALITAT DE L'OBRA, elaborat en funció del Pla d'Obra del constructor; on es quantifica, mitjançant la integració dels requisits del Plec amb els mesuraments del projecte, el nombre i tipus d'assaigs i proves a realitzar per part del laboratori acreditat, permetent-li obtenir la seva valoració econòmica. El control de qualitat de les obres inclou:

� El control de recepció en obra dels productes. � El control d'execució de l'obra. � El control de l'obra acabada.

Per a això:

1) El Director de l'Execució de l'Obra recopilarà la documentació del control realitzat, verificant que és conforme a l'establert en el projecte, els seus annexos i les seves modificacions.

2) El Constructor recaptarà dels subministradors de productes i facilitarà al Director d'Obra i al Director de l'Execució

de l'Obra la documentació dels productes anteriorment assenyalada, així com les seves instruccions d'ús i manteniment, i les garanties corresponents quan escaigui.

3) La documentació de qualitat preparada pel Constructor sobre cadascuna de les unitats d'obra podrà servir, si així

ho autoritzés el Director de l'Execució de l'Obra, com a part del control de qualitat de l'obra.

Una vegada finalitzada l'obra, la documentació del seguiment del control serà dipositada pel Director de l'Execució de l'Obra, en el Col·legi Professional corresponent o, si escau, en l'Administració Pública competent, que asseguri la seva tutela i es comprometi a emetre certificacions del seu contingut als qui acreditin un interès legítim.



Pàgina3 - 94

2.- CONTROL DE RECEPCIÓ EN OBRA: PRESCRIPCIONS SOBRE ELS MATERIAL S.

A l'apartat del Plec del projecte, corresponent a les Prescripcions sobre els materials, s'estableixen les condicions de subministrament; recepció i control; conservació, emmagatzematge i manipulació, i recomanacions per al seu ús en obra, de tots aquells materials utilitzats en l'obra. El control de recepció abastarà assaigs de comprovació sobre aquells productes als que així se'ls exigeixi en la reglamentació vigent, en el Plec del projecte o en el corresponent ESTUDI DE PROGRAMACIÓ DEL CONTROL DE QUALITAT DE L'OBRA. Aquest control s'efectuarà sobre el mostreig del producte, sotmetent-se a criteris d'acceptació i rebuig i adoptant-se les decisions allà determinades. El Director d'Execució de l'Obra cursarà instruccions al Constructor perquè aporti els certificats de qualitat i el marcat CE dels productes, equips i sistemes que s'incorporin a l'obra.

3.- CONTROL DE QUALITAT EN L'EXECUCIÓ: PRESCRIPCIONS SOBRE L'EXEC UCIÓ PER UNITAT D'OBRA.

A l'apartat del Plec del projecte, corresponent a les Prescripcions sobre l'execució per unitat d'obra, s'enumeren les fases de l'execució de cada unitat d'obra. Les unitats d'obra són executades a partir de materials (productes) que han passat el seu control de qualitat, per la qual cosa la qualitat dels components de la unitat d'obra queda acreditada pels documents que els avalen, no obstant això, la qualitat de les parts no garanteix la qualitat del producte final (unitat d'obra). En aquest apartat del Pla de control de qualitat, s'estableixen les operacions de control mínimes a realitzar durant l'execució de cada unitat d'obra, per a cadascuna de les fases d'execució descrites en el Plec, així com les proves de servei a realitzar a càrrec i compte de l'empresa constructora o instal·ladora. Per poder avalar la qualitat de les unitats d'obra, s'estableix, de manera orientativa, la freqüència mínima de control a realitzar, incloent els aspectes més rellevants per a la correcta execució de la unitat d'obra, a verificar per part del Director d'Execució de l'Obra durant el procés d'execució. El Director d'Execució de l'Obra redactarà el corresponent ESTUDI DE PROGRAMACIÓ DEL CONTROL DE QUALITAT DE L'OBRA, d'acord amb les especificacions del projecte i el descrit en el present Pla de control de qualitat. A continuació es detallen els controls mínims a realitzar pel Director d'Execució de l'Obra, i les proves de servei a realitzar pel contractista, al seu càrrec, per a cadascuna de les unitats d'obra: ADV010b Buidatge fins a 2 m de profunditat en terra de grav a solta,(material existent replé de roques

de diferent tamany), amb mitjans mecànics, retirada dels materials excavats i càrrega a camió.

650,00 m³

FASE 1 Replanteig general i fixació dels punts i nivells de referència.

Verificacions Nº de controls Criteris de rebuig

1.1 Dimensions en planta, cotes de fons i cotes entre eixos.

1 per vèrtex del perímetre a excavar

� Errors superiors al 2,5‰. � Variacions superiors a ±100 mm.

1.2 Distàncies relatives a llindes de parcel·la, serveis, servituds, fonamentacions i edificacions pròximes.

1 en general � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

FASE 2 Excavació en successives rases horitzontals i extracció de terres.


2.1 Cota del fons. 1 per esplanada � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

2.2 Anivellació de l'esplanada. 1 per esplanada � Variacions no acumulatives de 50 mm en general.



Pàgina4 - 94

2.3 Identificació de les característiques del terreny del fons de l'excavació.

1 per esplanada � Diferències respecte a les especificacions de l'estudi geotècnic.

2.4 Discontinuïtats del terreny durant el tall de terres.

1 per esplanada � Existència de llenties o restes d'edificacions.

FASE 3 Refinat de fons i laterals a ma, amb extracció de les terres.


3.1 Grau d'acabat en el refinament de fons i laterals.

1 per esplanada � Variacions superiors a ±50 mm respecte a les especificacions de projecte.

ADP010 Terraplenament i compactació per fonament de terrap lè amb material de la pròpia excavació,

fins a assolir una densitat seca no inferior al 95% de la màxima obtinguda en l'assaig Proctor Modificat.

505,00 m³



1.1 Exactitud del replanteig. 1 cada 50 m de perímetre i no menys de 1 per terraplè


FASE 2 Excavació de la capa vegetal de la base i preparació de la superfície de suport.


2.1 Base del terraplenat. 1 cada 1000 m² i no menys de 3 per esplanada

� Profunditat de l'excavació inferior a 15 cm.

FASE 3 Càrrega, transport i estès per tongadas d'espessor uniforme.


3.1 Gruix de les tongades. 1 per tongada � Superior a 30 cm.

FASE 4 Humectació o dessecació de cada tongada.


4.1 Contingut d'humitat. 1 per tongada � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

FASE 5 Compactació per tongades.


5.1 Uniformitat de la superfície d'acabat.

1 per tongada � Existència d'assentaments.

UNM010b Mur de contenció de terres de maçoneria ordinària d e pedra calcària, a una cara vista, H<=3

m, sense incloure fonamentació. 72,00 m³

FASE 1 Replanteig del mur.




Pàgina5 - 94

1.1 Gruix del mur. 1 per mur � Variacions superiors a ±20 mm.

FASE 2 Col·locació i aplomat de mires de referència.


2.1 Existència de mires aplomades. 1 en general � Desviacions en aploms i alineacions de mires.

FASE 3 Col·locació de les maçoneries i encunyat dels mateixos amb reble.


3.1 Rebut de pedres. 1 cada 50 m² de mur � Absència de morter als junts. � No s'ha estès el morter en tota la profunditat dels

junts.

3.2 Lligam. 1 cada 10 m² de mur � El mur ha quedat dividit en fulls en el sentit del gruix.

� Més de tres arestes han concorregut en un mateix vèrtex.

FASE 4 Tempteig amb regla i plomada, rectificant la seva posició mitjançant copejament.


4.1 Desplom. 1 cada 10 m² de mur � Desplom superior a 2 cm en una planta.

FASE 5 Refinament, rejuntat i enfundir de nafres.


5.1 Enrasament. 1 cada 10 m² de mur � El mur no s'ha enrasat en tot el seu gruix, cada 1,5 m d'alçada.

ADR020 Reblert en extradós de mur de formigó, amb grava 20 /30 mm, i compactació al 90% del

Proctor Modificat mitjançant equip manual amb taula vibrant. 100,00 m³

FASE 1 Estesa del material de reblert en tongades d'espessor uniforme.



FASE 2 Humidificació o desecació de cada tongada.



FASE 3 Compactació.




ADE010 Excavació en rases per fonamentacions en terra de gr ava solta, amb mitjans mecànics,

retirada dels materials excavats i càrrega a camió. 162,63 m³



Pàgina6 - 94




1 cada 20 m � Errors superiors al 2,5‰. � Variacions superiors a ±100 mm.


1 per rasa � Diferències respecte a les especificacions de projecte.



2.1 Alçada de cada franja. 1 per rasa � Variacions superiors a ±50 mm respecte a les especificacions de projecte.

2.2 Cota del fons. 1 per rasa � Variacions superiors a ±50 mm respecte a les especificacions de projecte.

2.3 Anivellació de l'excavació. 1 per rasa � Variacions no acumulatives de 50 mm en general.


1 per rasa � Diferències respecte a les especificacions de l'estudi geotècnic.


1 per rasa � Existència de llenties o restes d'edificacions.




1 per rasa � Variacions superiors a ±50 mm respecte a les especificacions de projecte.

ADE010c Excavació en pous per fonamentacions en terra de gra va solta, amb mitjans mecànics, retirada

dels materials excavats i càrrega a camió. 9,00 m³




1 per pou � Errors superiors al 2,5‰. � Variacions superiors a ±100 mm.


1 per pou � Diferències respecte a les especificacions de projecte.



2.1 Longitud, amplària i cota del fons de l'excavació.

1 per pou � Variacions superiors a ±50 mm respecte a les especificacions de projecte.

2.2 Anivellació de l'excavació. 1 per pou � Variacions no acumulatives de 50 mm en general.





Pàgina7 - 94


1 per pou � Existència de llenties o restes d'edificacions.




1 per pou � Variacions superiors a ±50 mm respecte a les especificacions de projecte.

ADE010b Excavació en rases per instal·lacions en terra d'arg ila semidura, amb mitjans mecànics,

retirada dels materials excavats i càrrega a camió. 43,20 m³




1 cada 20 m � Errors superiors al 2,5‰. � Variacions superiors a ±100 mm.


1 per rasa � Diferències respecte a les especificacions de projecte.



2.1 Alçada de cada franja. 1 per rasa � Variacions superiors a ±50 mm respecte a les especificacions de projecte.

2.2 Cota del fons. 1 per rasa � Variacions superiors a ±50 mm respecte a les especificacions de projecte.

2.3 Anivellació de l'excavació. 1 per rasa � Variacions no acumulatives de 50 mm en general.


1 per rasa � Diferències respecte a les especificacions de l'estudi geotècnic.


1 per rasa � Existència de llenties o restes d'edificacions.

FASE 3 Refinat de fons amb extracció de les terres.



1 per rasa � Variacions superiors a ±50 mm respecte a les especificacions de projecte.

ADV010 Buidatge fins a 2 m de profunditat en terra de grav a solta, amb mitjans mecànics, retirada dels materials excavats i càrrega a camió.

350,00 m³

ADV010c Buidatge fins a 2 m de profunditat en terra de roca toba, amb mitjans mecànics, retirada dels materials excavats i càrrega a camió.

128,00 m³




1 per vèrtex del perímetre a excavar




Pàgina8 - 94





2.1 Cota del fons. 1 per esplanada � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

2.2 Anivellació de l'esplanada. 1 per esplanada � Variacions no acumulatives de 50 mm en general.




1 per esplanada � Existència de llenties o restes d'edificacions.




1 per esplanada � Variacions superiors a ±50 mm respecte a les especificacions de projecte.

ADR010 Reblert principal de rases per instal·lacions, amb terra de la pròpia excavació, i compactació al

95% del Proctor Modificat mitjançant equip mecànic a mb corró vibratori tàndem articulat. 21,60 m³

FASE 1 Estesa del material de reblert en tongades d'espessor uniforme.



FASE 2 Humidificació o desecació de cada tongada.



FASE 3 Compactació.




ASA010 Pericó sifònica, prefabricada de polipropilè, regist rable, de dimensions interiors 40x40x40 cm. 2,00 Ut

FASE 1 Replanteig del pericó.


1.1 Situació. 1 per unitat � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

1.2 Dimensions. 1 per unitat � Diferències respecte a les especificacions de projecte.



Pàgina9 - 94

1.3 Distància a altres elements i instal·lacions.

1 per unitat � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

FASE 2 Eliminació de les terres soltes del fons de l'excavació.


2.1 Superfície de recolzament. 1 per unitat � Manca de planitud o presència d'irregularitats en el pla de recolzament.

FASE 3 Abocat i compactació del formigó en formació de solera.


3.1 Gruix. 1 per unitat � Inferior a 15 cm.

3.2 Condicions d'abocament del formigó.

1 per unitat � Consistència de la pasterada en el moment de la descàrrega distinta de l'especificada en el projecte o que presenti principi d'adormiment.

� Pasterades a les quals s'ha afegit aigua o una altra substància nociva no prevista en el projecte.

FASE 4 Col·locació de l'arqueta prefabricada.


4.1 Disposició, tipus i dimensions. 1 per unitat � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

FASE 5 Formació de forats per connexionat de tubs.


5.1 Situació i dimensions dels tubs i les perforacions.

1 per unitat � Manca de correspondència entre els tubs i les perforacions per a la seva connexió.

FASE 6 Acoblament i rejuntat dels col·lectors al pericó.


6.1 Connexions dels tubs i segellat. 1 per tub � Entrega de tubs insuficient. � Fixació defectuosa. � Manca d'hermeticitat.

PROVES DE SERVEI Prova d'estanqueïtat parcial.

Normativa d'aplicació CTE. DB HS Salubridad ASA010b Pericó amb bonera sifònica i desguàs directe lateral , de formigó en massa "in situ",

registrable, de dimensions interiors 40x40x50 cm, a mb marc i tapa de ferro colat. 1,00 Ut






Pàgina10 - 94













FASE 4 Reblert de formigó per a formació de pendents, col·locació de la bonera sifònica en el dau de formigó i muntatge de la reixeta de bonera.


4.1 Pendent. 1 per unitat � Inferior al 2%.

4.2 Disposició i tipus de bonera. 1 per unitat � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

4.3 Connexió i segellat. 1 per unitat � Entrega de tubs insuficient. � Segellat de junts defectuós.


Normativa d'aplicació CTE. DB HS Salubridad ASA010c Pericó de pas, prefabricada de polipropilè, registra ble, de dimensions interiors 40x40x40 cm. 9,00 Ut












Pàgina11 - 94














FASE 6 Acoblament i rejuntat dels col·lectors al pericó.




Normativa d'aplicació CTE. DB HS Salubridad

ASC010 Col·lector soterrat de sanejament, amb arquetes (no incloses en aquest preu), de polipropilè sèrie SN-8, rigidesa anular nominal 8 kN/m², de 160 mm de diàmetre, amb junta elàstica.

120,00 m

ASC010b Col·lector soterrat de sanejament, amb arquetes (no incloses en aquest preu), de polipropilè sèrie SN-8, rigidesa anular nominal 8 kN/m², de 160 mm de diàmetre, amb junta elàstica.

50,00 m

ASC010c Col·lector soterrat de sanejament, amb arquetes (no incloses en aquest preu), de polipropilè sèrie SN-8, rigidesa anular nominal 8 kN/m², de 110 mm de diàmetre, amb junta elàstica.

50,00 m

FASE 1 Replanteig i traçat del conducte en planta i pendents.


1.1 Situació. 1 cada 10 m � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

1.2 Amplada de la rasa. 1 per rasa � Inferior a 66 cm.

1.3 Profunditat i traçat. 1 cada 10 m � Diferències respecte a les especificacions de projecte.


1 cada 10 m � Diferències respecte a les especificacions de projecte.



Pàgina12 - 94



2.1 Superfície de recolzament. 1 cada 10 m � Manca de planitud o presència d'irregularitats en el pla de recolzament.

FASE 3 Presentació en sec de tubs i peces especials.


3.1 Nombre, tipus i dimensions. 1 cada 10 m � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

FASE 4 Abocat de la sorra en el fons de la rasa.


4.1 Gruix de la capa. 1 cada 10 m � Inferior a 10 cm.

4.2 Humitat i compacitat. 1 cada 10 m � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

FASE 5 Descens i col·locació dels col·lectors en el fons de la rasa.


5.1 Neteja de l'interior dels col·lectors. 1 cada 10 m � Existència de restes o elements adherits.

FASE 6 Muntatge de la instal·lació començant per l'extrem de capçalera.


6.1 Pendent. 1 cada 10 m � Inferior al 2%, per a l'evacuació d'aigües residuals i/o pluvials.

6.2 Distància entre registres. 1 per col·lector � Superior a 15 m.

FASE 7 Neteja de la zona a unir, col·locació de juntes i encaix de peces.


7.1 Neteja. 1 cada 10 m � Existència de restes de brutícia.

7.2 Junt, connexió i segellat. 1 per junt � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

FASE 8 Execució del reblert envoltant.


8.1 Gruix. 1 cada 10 m � Inferior a 30 cm per sobre de la generatriu superior del tub.





Pàgina13 - 94

ASB010 Connexió de servei general de sanejament a la xarxa general del municipi, de polipropilè sèrie SN-8, rigidesa anular nominal 8 kN/m², de 250 mm de diàmetre, amb junta elàstica.

8,00 m

FASE 1 Replanteig i traçat de la connexió de servei en planta i pendents.


1.1 Situació. 1 per connexió de servei � Diferències respecte a les especificacions de projecte.


1 per connexió de servei � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

1.3 Amplada de la rasa. 1 per rasa � Inferior a 75 cm.



2.1 Superfície de recolzament. 1 per connexió de servei � Manca de planitud o presència d'irregularitats en el pla de recolzament.



3.1 Nombre, tipus i dimensions. 1 per connexió de servei � Diferències respecte a les especificacions de projecte.



4.1 Gruix de la capa. 1 per connexió de servei � Inferior a 10 cm.

4.2 Humitat i compacitat. 1 per connexió de servei � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

FASE 5 Descens i col·locació dels col·lectors en el fons de la rasa.


5.1 Neteja de l'interior dels col·lectors. 1 per col·lector � Existència de restes o elements adherits.

FASE 6 Muntatge de la instal·lació començant per l'extrem de capçalera.


6.1 Pendent. 1 per connexió de servei � Inferior al 2%, per a l'evacuació d'aigües residuals i/o pluvials.

FASE 7 Neteja de la zona a unir, col·locació de juntes i encaix de peces.


7.1 Neteja. 1 per connexió de servei � Existència de restes de brutícia.

7.2 Junt, connexió i segellat. 1 per connexió de servei � Diferències respecte a les especificacions de projecte.




Pàgina14 - 94


8.1 Gruix. 1 per connexió de servei � Inferior a 30 cm per sobre de la generatriu superior del tub.



ASB020 Connexió de la connexió de servei de l'edifici a la xarxa general de sanejament del municipi. 2,00 Ut

FASE 1 Replanteig i traçat de la connexió en el pou de registre.





FASE 2 Resolució de la connexió.


2.1 Situació i dimensions del tub i la perforació del pou.

1 per unitat � Falta de correspondència entre el tub i la perforació per a la seva connexió.

2.2 Connexions dels tubs i segellat. 1 per unitat � Entrega de tubs insuficient. � Fixació defectuosa. � Manca d'hermeticitat.

ANE010 Emmacat de 20 cm en caixa per base solera, amb aport ació de bol, Ø80/150 mm,

compactació mitjançant equip mecànic amb corró vibr atori tàndem articulat. 1.080,00 m²

FASE 1 Estès del material de farciment en tongadas d'espessor uniforme.



1.2 Gruix de la sola. 1 per sola � Inferior a 20 cm.

1.3 Granulometria de les graves. 1 per sola � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

FASE 2 Compactació i anivellació.




2.2 Planitut. 1 per sola � Irregularitats superiors a 20 mm, mesurades amb regla de 3 m en qualsevol posició.

ANS010 Solera de formigó armat HA-25/P/20/IIa fabricat en ce ntral i abocada des de camió, de 20 cm

d'espessor, estès i vibrat manual, armada amb malla electrosoldada ME 20x30 de Ø 6 mm, acer B 500 T 6x2,20 UNE-EN 10080, col·locada sobre s eparadors homologats, per a base d'un paviment.

810,00 m²



Pàgina15 - 94

FASE 1 Estesa de nivells mitjançant tocaments, mestres de formigó o regles.


1.1 Rasant de la cara superior. 1 per solera � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

FASE 2 Formació de juntes de formigonat i contorn.


2.1 Encontres amb pilars i murs. 1 per element � Inexistència de junt de contorn.

2.2 Profunditat del junt de contorn. 1 per solera � Inferior al gruix de la solera.

2.3 Gruix dels junts. 1 per junt � Inferior a 0,5 cm. � Superior a 1 cm.

FASE 3 Col·locació de la malla electrosoldada amb separadors homologats.


3.1 Disposició de les armadures. 1 per solera � Desplaçament de l'armadura.

FASE 4 Abocament i compactació del formigó.


4.1 Gruix. 1 per solera � Inferior a 20 cm.


1 per solera � Consistència de la pasterada en el moment de la descàrrega distinta de l'especificada en el projecte o que presenti principi d'adormiment.


FASE 5 Curat del formigó.


5.1 Mètode aplicat, temps de curat i protecció de superfícies.

1 per fase de formigonat � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

FASE 6 Serradura de juntes de retracció.


6.1 Situació de junts de retracció. 1 per solera � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

6.2 Profunditat de junts de retracció. 1 per solera � Inferior a 6,7 cm. CRL010 Capa de formigó de neteja HL-150/P/20 fabricat en ce ntral i abocat des de camió, de 10 cm

d'espessor. 146,25 m²

FASE 1 Replanteig.




Pàgina16 - 94

1.1 Reconeixement del terreny, comprovant-se l'excavació, els estrats travessats, nivell freàtic, existència d'aigua i corrents subterranis.

1 cada 250 m² de superfície

� Diferències respecte a les especificacions de l'estudi geotècnic.



2.1 Gruix de la capa de formigó de neteja.


� Inferior a 10 cm.



� Consistència de la pasterada en el moment de la descàrrega distinta de l'especificada en el projecte o que presenti principi d'adormiment.


FASE 3 Coronación i enrasament del formigó.


3.1 Rasant de la cara superior. 1 cada 250 m² de superfície

� Diferències respecte a les especificacions de projecte.

3.2 Planitut. 1 cada 250 m² de superfície

� Variacions superiors a ±16 mm, amidades amb regla de 2 m.

CSV010 Sabata correguda de fonamentació, HA-25/P/20/IIa fabr icat en central i abocada des de camió,

acer UNE-EN 10080 B 500 S, quantia 70 kg/m³. 21,60 m³

FASE 1 Replanteig i traçat de les bigues i dels pilars o altres elements estructurals que es recolzin en les mateixes.


1.1 Distàncies entre els eixos de sabates i suports.

1 per eix � Fora de les toleràncies entre eixos reals i de replanteig.

1.2 Dimensions en planta. 1 per sabata � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

FASE 2 Col·locació de separadors i fixació de les armadures.


2.1 Disposició de les armadures. 1 per sabata � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

2.2 Radi de doblat, disposició i longitud d'empalmaments i ancoratges.

1 per sabata � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

2.3 Recobriments de les armadures. 1 per sabata � Variacions superiors al 15%.

2.4 Separació de l'armadura inferior del fons.

1 per sabata � Recobriment inferior a 5 cm.

2.5 Longitud d'ancoratge de les esperes dels suports.






Pàgina17 - 94

3.1 Neteja de l'excavació abans de formigonar.

1 per sabata � Existència de restes de brutícia.

3.2 Cantell de la sabata. 1 per sabata � Insuficient per a garantir la longitud d'ancoratge de les barres en compressió que constituïxen les esperes dels suports.





FASE 4 Coronació i enrasament de fonaments.











CSZ010 Sabata de fonamentació de formigó armat HA-25/B/20/I Ia fabricat en central i abocada amb

cubilot, acer UNE-EN 10080 B 500 S, quantia 50 kg/m³. 2,70 m³

FASE 1 Replanteig i traçat de les sabates i dels pilars o altres elements estructurals que es recolzin en les mateixes.



















Pàgina18 - 94



3.2 Cantell de la sabata. 1 cada 250 m² de superfície

� Insuficient per a garantir la longitud d'ancoratge de les barres en compressió que constituïxen les esperes dels suports.
















CSV010b Sabata correguda de fonamentació, HA-25/P/20/IIa fa bricat en central i abocada des de camió,

acer UNE-EN 10080 B 500 S, quantia 60 kg/m³. 19,69 m³

FASE 1 Replanteig i traçat de les bigues i dels pilars o altres elements estructurals que es recolzin en les mateixes.



















Pàgina19 - 94



3.2 Cantell de la sabata. 1 per sabata � Insuficient per a garantir la longitud d'ancoratge de les barres en compressió que constituïxen les esperes dels suports.
















CCS010 Mur de soterrani 1C, H<=3 m, HA-25/P/20/IIa fabricat en central i abocada des de camió, acer UNE-EN 10080 B 500 S, 55 kg/m³, espessor 25 cm, encof rat metàl·lic, amb acabat tipus industrial per revestir.

6,83 m³

CCS010b Mur de soterrani 1C, H<=3 m, HA-25/P/20/IIa fabricat en central i abocada des de camió, acer UNE-EN 10080 B 500 S, 55 kg/m³, espessor 25 cm, encof rat metàl·lic, amb acabat tipus industrial per revestir.

7,50 m³

CCS010c Mur de soterrani 1C, 3<H<6 m, HA-25/P/20/IIa fabrica t en central i abocada des de camió, acer UNE-EN 10080 B 500 S, 55 kg/m³, espessor 25 cm, encof rat metàl·lic, amb acabat tipus industrial per revestir.

37,50 m³

FASE 1 Replanteig de l'encofrat sobre la fonamentació.


1.1 Replanteig i anivellament. 1 cada 50 m de mur i no menys de 1

� Variacions superiors a ±50 mm. � Dimensions diferents en ±20 mm a les

especificades en el projecte.

FASE 2 Col·locació de l'armadura amb separadors homologats.


2.1 Diàmetre, nombre i disposició de les armadures.

1 cada 50 m de mur i no menys de 1


2.2 Longitud i posició de les armadures d'espera.



2.3 Utilització de separadors d'armadures a l'encofrat.


� Absència de separadors.

FASE 3 Formació de juntes.



Pàgina20 - 94


3.1 Juntes de retracció, en formigonat continu.

1 per junt � Separació superior a 16 m, en qualsevol direcció.

3.2 Gruix mínim del junt. 1 per junt � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

FASE 4 Encofrat a una cara del mur.


4.1 Dimensions de la secció encofrada.



4.2 Emplaçament. 1 cada 50 m de mur i no menys de 1


4.3 Estanqueïtat de junts en l'encofrat en funció de la consistència del formigó i forma de compactació.


� Junts no estancs.

4.4 Neteja de l'encofrat. 1 cada 50 m de mur i no menys de 1

� Restes d'altres materials adherits a la cara de l'encofrat.




1 cada 50 m de mur � Consistència de la pasterada en el moment de la descàrrega distinta de l'especificada en el projecte o que presenti principi d'adormiment.


FASE 6 Desencofrat.


6.1 Desplom. 1 cada 50 m de mur i no menys de 1

� Superior a 20 mm.

6.2 Període mínim de desencofrat en funció de l'edat, resistència i condicions de curat.


6.3 Ordre de desencofrat. 1 per fase de formigonat � Diferències respecte a les especificacions de projecte.





EFM010c Mur de càrrega, de 20 cm d'espessor de fàbrica, de bloc de formigó, llis estàndard, color

gris, 40x20x20 cm, resistència normalitzada R10 (10 N/mm²), per revestir, rebuda amb morter de ciment M-7,5.

126,00 m²

FASE 1 Replanteig.


1.1 Gruixos. 1 cada 200 m² de mur � Variacions superiors a 15 mm per excés o 10 mm per defecte.



Pàgina21 - 94

1.2 Alçades parcials. 1 cada 200 m² de mur � Variacions superiors a ±15 mm.

1.3 Alçades totals. 1 cada 200 m² de mur � Variacions superiors a ±25 mm.

1.4 Distàncies parcials entre eixos, a punts crítics i buits.

1 cada 200 m² de mur � Variacions superiors a ±10 mm.

1.5 Distàncies entre eixos extrems. 1 cada 200 m² de mur � Variacions superiors a ±20 mm.

1.6 Distàncies entre junts de dilatació i entre junts estructurals.

1 cada 200 m² de mur � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

1.7 Dimensions dels buits. 1 cada 200 m² de mur � Diferències respecte a les especificacions de projecte.



2.1 Existència de mires aplomades. 1 cada 200 m² de mur � Desviacions en aploms i alineacions de mires.

2.2 Distància entre mires. 1 en general � Superior a 4 m.

2.3 Col·locació de les mires. 1 en general � Absència de mires en qualsevol cantonada, buit, canvi d'alineació o queixal.

EFM010 Mur de càrrega, de 1/2 peu d'espessor de fàbrica, d e maó ceràmic cara vista perforat

hidrofugat, salmó, acabat llis, 28,5x13,5x5 cm, amb junt de 1 cm, rebuda amb morter de ciment M-7,5.

368,88 m²

FASE 1 Replanteig.
















FASE 3 Col·locació dels maons per filades a nivell.


3.1 Humectació de les peces. 1 cada 200 m² de mur � No s'han humitejat les peces el temps necessari.

3.2 Reomplert de junts. 1 cada 200 m² de mur � El morter no ha omplert totalment els junts horitzontals.

� El morter no ha omplert almenys el 40% dels junts verticals.



Pàgina22 - 94

3.3 Lligada en les trobades i cantonades de murs.

1 cada 10 trobades o cantonades i no menys de 1 per planta

� No s'han realitzat en tot el gruix i en totes les filades.

3.4 Tipus d'aparell. 1 en general � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

3.5 Gruix de junts. 1 en general � Inferior a 0,8 cm. � Superior a 1,5 cm.

3.6 Horitzontalitat de les filades. 1 cada 200 m² de mur � Variacions superiors a ±2 mm/m.

3.7 Planitud del parament. 1 cada 200 m² de mur � Variacions superiors a ±5 mm, amidades amb regla de 1 m.

� Variacions superiors a ±20 mm en 10 m.

3.8 Desplom. 1 cada 200 m² de mur � Desplom superior a 2 cm en una planta. � Desplom superior a 5 cm en l'alçada total de

l'edifici. EFM010b Mur de càrrega, de 1/2 peu d'espessor de fàbrica, d e maó ceràmic perforat (gero), per

revestir, 29x14x5 cm, rebuda amb morter de ciment M -5. 45,00 m²

FASE 1 Replanteig.
















FASE 3 Col·locació dels maons per filades a nivell.


3.1 Humectació de les peces. 1 cada 200 m² de mur � No s'han humitejat les peces el temps necessari.

3.2 Reomplert de junts. 1 cada 200 m² de mur � El morter no ha omplert totalment els junts horitzontals.

� El morter no ha omplert almenys el 40% dels junts verticals.

3.3 Lligada en les trobades i cantonades de murs.



3.4 Trava de la fàbrica. 1 en general � Existència de solapaments entre peces inferiors a 4 cm o 0,4 vegades el gruix de la peça.

� No s'han realitzat les traves en tot el gruix i en totes les filades.



Pàgina23 - 94

3.5 Gruix de junts. 1 en general � Inferior a 0,8 cm. � Superior a 1,5 cm.

3.6 Horitzontalitat de les filades. 1 cada 200 m² de mur � Variacions superiors a ±2 mm/m.

3.7 Planitud del parament. 1 cada 200 m² de mur � Variacions superiors a ±5 mm, amidades amb regla de 1 m.


3.8 Desplom. 1 cada 200 m² de mur � Desplom superior a 2 cm en una planta. � Desplom superior a 5 cm en l'alçada total de

l'edifici. EHU010b Estructura de formigó armat HA-25/P/20/IIa fabricat e n central i abocada amb cubilot; volum

total de formigó 0,137 m³/m²; acer UNE-EN 10080 B 50 0 S amb una quantia total de 6 kg/m²; forjat unidireccional, inclinat, de cantell 30 = 26 +4 cm; semibigueta pretensada; revoltó de formigó, 60x20x26 cm; malla electrosoldada ME 20x30 , Ø 6 mm, acer B 500 T 6x2,20 UNE-EN 10080 en capa de compressió; bigues planes; alçada lliure de planta d'entre 3 i 4 m. Sense incloure repercussió de suports.

73,78 m²

FASE 1 Replanteig del encofrat.


1.1 Geometria del perímetre. 1 cada 250 m² de forjat � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

1.2 Cotes de recolzament del tauler de fons.

1 cada 250 m² de forjat � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

1.3 Distància vertical entre els traços de nivell de dues plantes consecutives.

1 cada 250 m² de forjat � Fora de les toleràncies entre eixos reals i de replanteig.

1.4 Diferència entre traços de nivell de la mateixa planta.


1.5 Replanteig d'eixos de bigues. 1 cada 250 m² de forjat � Fora de les toleràncies entre eixos reals i de replanteig.

FASE 2 Muntatge de l'encofrat.


2.1 Planitud dels taulers. 1 cada 250 m² de forjat � Variacions superiors a ±5 mm/m.

2.2 Resistència i rigidesa. 1 cada 250 m² de forjat � Manca de rigidesa i resistència per suportar sense assentaments ni deformacions perjudicials les accions produïdes pel formigonat de la peça.

2.3 Neteja. 1 cada 250 m² de forjat � Presència de restes en les superfícies interiors de l'encofrat.

2.4 Estanquitat. 1 cada 250 m² de forjat � Manca d'estanquitat per a impedir pèrdues apreciables de beurada, donat la manera de compactació previst.

2.5 Disposició i característiques del sistema d'apuntalament.


FASE 3 Replanteig de la geometria de la planta sobre l'encofrat.


3.1 Geometria de la planta, voladissos i zones de gruix variable.


3.2 Situació de buits, junts estructurals i discontinuïtats.


3.3 Disposició dels diferents elements que componen el forjat.




Pàgina24 - 94

FASE 4 Col·locació de biguetes, revoltons i motlles per a cornises.


4.1 Tipus de biguetes i col·locació de les mateixes.


4.2 Separació entre biguetes. 1 cada 250 m² de forjat � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

4.3 Dimensions dels suports de biguetes i entregues d'elements resistents.


4.4 Col·locació de cada tipus de revoltó.


4.5 Zones de massissat. 1 cada 250 m² de forjat � Invasió de zones de massissat per revoltons.

FASE 5 Col·locació de les armadures amb separadors homologats.


5.1 Disposició de les armadures. 1 cada 250 m² de forjat � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

5.2 Separació entre armadures i separació entre cèrcols.

1 cada 250 m² de forjat � Variacions superiors al 10%.

5.3 Disposició i longitud d'empalmaments, solapaments i ancoratges.


5.4 Disposició i solapaments del mallat.


5.5 Recobriments. 1 en general � Diferències respecte a les especificacions de projecte.



6.1 Neteja i regat de les superfícies abans de l'abocament del formigó.

1 cada 250 m² de forjat � Existència de restes o elements adherits a la superfície encofrant que puguin afectar a les característiques del formigó.

6.2 Cantell total del forjat. 1 cada 250 m² de forjat � Inferior a 30 = 26+4 cm.


1 cada 250 m² de forjat � Consistència de la pasterada en el moment de la descàrrega distinta de l'especificada en el projecte o que presenti principi d'adormiment.


6.4 Situació de junts estructurals. 1 cada 250 m² de forjat � Falta d'independència dels elements en junts estructurals.


1 cada 250 m² de forjat � Separació superior a 16 m, en qualsevol direcció.

FASE 7 Reglejat i anivellació de la capa de compressió.


7.1 Gruix. 1 cada 250 m² de forjat � Variacions superiors a 10 mm per excés o 5 mm per defecte.

7.2 Planitut. 1 cada 250 m² de forjat � Variacions superiors a ±20 mm, amidades amb regla de 2 m.



Pàgina25 - 94





FASE 9 Desencofrat.




9.2 Aspecte superficial del formigó endurit.

1 cada 250 m² de forjat � Presència a la seva superfície de fissures o barraques amb aflorament d'àrids o armadures.

9.3 Fletxes i contrafletxes. 1 cada 250 m² de forjat � Fora dels marges de tolerància especificats en el projecte.

EHU010 Estructura de formigó armat HA-25/P/20/IIa fabricat e n central i abocada amb cubilot; volum

total de formigó 0,137 m³/m²; acer UNE-EN 10080 B 50 0 S amb una quantia total de 6 kg/m²; forjat unidireccional, horitzontal, de cantell 30 = 26+4 cm; semibigueta pretensada; revoltó de formigó, 60x20x26 cm; malla electrosoldada ME 20x30 , Ø 6 mm, acer B 500 T 6x2,20 UNE-EN 10080 en capa de compressió; bigues planes; alçada lliure de planta de fins a 3 m. Sense incloure repercussió de suports.

187,54 m²






















Pàgina26 - 94








FASE 4 Col·locació de biguetes i revoltons.


4.1 Tipus de biguetes i col·locació de les mateixes.


4.2 Separació entre biguetes. 1 cada 250 m² de forjat � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

4.3 Dimensions dels suports de biguetes i entregues d'elements resistents.


4.4 Col·locació de cada tipus de revoltó.


4.5 Zones de massissat. 1 cada 250 m² de forjat � Invasió de zones de massissat per revoltons.

FASE 5 Col·locació de les armadures amb separadors homologats.














6.2 Cantell total del forjat. 1 cada 250 m² de forjat � Inferior a 30 = 26+4 cm.









Pàgina27 - 94









FASE 9 Desencofrat.







EHL010 Sostre de llosa massissa, horitzontal, cantell 15 cm ; HA-25/P/20/IIa fabricat en central i

abocada amb cubilot; acer UNE-EN 10080 B 500 S, quan tia 20 kg/m²; encofrat de fusta; alçària lliure de planta de fins a 3 m. Sense incloure reper cussió de suports.

118,00 m²


















Pàgina28 - 94












FASE 4 Col·locació d'armadures amb separadors homologats.














5.2 Cantell de la llosa. 1 cada 250 m² de forjat � Inferior a 15 cm.













Pàgina29 - 94





FASE 8 Desencofrat.







EAS005 Placa d'ancoratge d'acer S275JR en perfil pla, de 20 0x200 mm i espessor 12 mm, amb 4 perns

soldats, d'acer corrugat UNE-EN 10080 B 500 S de 12 m m de diàmetre i 50 cm de longitud total. 24,00 Ut

FASE 1 Replanteig i marcat dels eixos.


1.1 Situació. 1 cada 5 plaques � Variacions superiors a ±3 mm en distàncies a eixos de fins a 3 m.

� Variacions superiors a ±4 mm en distàncies a eixos de fins a 6 m.


FASE 2 Aplomat i anivellació.


2.1 Cota de la cara superior de la placa.

1 cada 5 plaques � Variacions superiors a ±1 mm.

EAS010 Acer S275JR en suports, amb peces compostes formades per perfils laminats en calent de

les sèries IPN, IPE, UPN, HEA, HEB ou HEM amb unions sold ades. 1.200,00 kg

FASE 1 Replanteig i marcat dels eixos.


1.1 Situació. 1 cada 10 suports � Variacions superiors a ±3 mm en distàncies a eixos de fins a 3 m.



FASE 2 Col·locació i fixació provisional del suport.




Pàgina30 - 94

2.1 Longitud del suport. 1 cada 10 suports � Variacions superiors a ±3 mm en longituds de fins a 3 m.

� Variacions superiors a ±4 mm en longituds superiors a 3 m.

2.2 Dimensions de les xapes de cap i de base.

1 cada 10 suports � Gruix inferior a l'especificat en el projecte.

2.3 Vol de les xapes de cap i de base. 1 cada 10 suports � Variacions superiors a 5 mm per defecte.

FASE 3 Aplomat i anivellació.


3.1 Posició i anivellació de les xapes. 1 cada 10 suports � Excentricitat entre placa i suport superior a 5 mm. � Manca d'anivellament.

3.2 Aplomat del conjunt. 1 cada 10 suports � Desplom superior a 1 mm/m.

FASE 4 Execució de les unions.


4.1 Cordons de soldadura. 1 cada 10 suports � Cordó discontinu. � Defectes aparents, mossegades o esquerdes. � Variacions en el gruix superiors a ±0,5 mm.

FFR010 Fulla interior de tancament de façana de 7 cm d'esp essor de fàbrica, de maó ceràmic buit

(totxana), per revestir, 29x14x7 cm, rebuda amb mor ter de ciment M-5. 211,18 m²

FASE 1 Replanteig, planta a planta.


1.1 Replanteig de la fulla interior del tancament.

1 per planta � Variacions superiors a ±10 mm entre eixos parcials.

� Variacions superiors a ±30 mm entre eixos extrems.

1.2 Distància màxima entre junts verticals de la fulla.

1 per planta � Diferències respecte a les especificacions de projecte.






FASE 3 Col·locació de les peces per filades a nivell.


3.1 Espessor de la càmera d'aire. 1 cada 30 m² � Variacions superiors a ±10 mm.

3.2 Ventilació de la càmera d'aire. 1 en general � Capacitat insuficient del sistema de recollida i evacuació d'aigua.

3.3 Lligada en les trobades i cantonades.





Pàgina31 - 94

3.4 Trava de la fàbrica. 1 en general � No s'han realitzat les traves en tot el gruix i en totes les filades.

3.5 Travada durant la construcció. 1 en general � Falta d'estabilitat de la fàbrica recentment executada.

3.6 Planitut. 1 cada 30 m² � Variacions superiors a ±5 mm, amidades amb regla de 1 m.


3.7 Desplom. 1 cada 30 m² � Desplom superior a 2 cm en una planta. � Desplom superior a 5 cm en l'alçada total de

l'edifici.

3.8 Alçada. 1 cada 30 m² � Variacions per planta superiors a ±15 mm. � Variacions en l'altura total de l'edifici superiors a

±25 mm.

FASE 4 Realització de tots els treballs necessaris per a la resolució dels buits.


4.1 Composició, aparell, dimensions i lliuraments de llindes, brancals i queixals.


FCL060 Fusteria d'alumini, lacat color blanc, per conforma t de porta d'alumini, amb frontissa practicable

d'obertura cap a l'exterior, de 160x250 cm, sèrie m itja, formada per dues fulles, i amb bastiment de base.

2,00 Ut

FASE 1 Col·locació del premarc.


1.1 Rebut de les patilles. 1 cada 10 unitats � Manca d'encastament. � Deficient omplert dels buits del parament amb

morter. � No s'ha protegit el bastiment amb llana vinílica o

acrílica.

1.2 Nombre de fixacions laterals. 1 cada 25 unitats � Inferior a 2 en cada lateral.

FASE 2 Col·locació de la fusteria.


2.1 Aplomat de la fusteria. 1 cada 10 unitats � Desplom superior a 0,2 cm/m.

2.2 Enrasat de la fusteria. 1 cada 10 unitats � Variacions superiors a ±2 mm.

FASE 3 Ajust final de les fulles.


3.1 Folgança entre la fulla i el paviment.

1 cada 25 unitats � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

3.2 Nombre, fixació i col·locació dels ferratges.

1 cada 25 unitats � Ferratges insuficients per a la correcta fiabilitat i funcionament de la fusteria.

FASE 4 Segellat de juntes perimetrals.


4.1 Segellat. 1 cada 25 unitats � Discontinuïtat o buits en el segellat.



Pàgina32 - 94

PROVES DE SERVEI Funcionament de la fusteria.

Normativa d'aplicació NTE-FCL. Fachadas: Carpintería de aleaciones ligeras FCL060d Fusteria d'alumini, lacat color blanc, per conforma t de finestra d'alumini, amb frontissa

practicable d'obertura cap a l'interior, de 45x80 c m, sèrie mitja, formada per una fulla, i amb bastiment de base.

22,00 Ut





acrílica.






FASE 3 Ajust final de la fulla.






4.1 Segellat. 1 cada 25 unitats � Discontinuïtat o buits en el segellat. PROVES DE SERVEI Funcionament de la fusteria.

Normativa d'aplicació NTE-FCL. Fachadas: Carpintería de aleaciones ligeras FCL060e Fusteria d'alumini, lacat color blanc, per conforma t de porta d'alumini, amb frontissa

practicable d'obertura cap a l'interior, de 70x250 cm, amb fix lateral de 130x250 cm, sèrie mitja, formada per una fulla, i amb bastiment de base.

7,00 Ut





Pàgina33 - 94



acrílica.















Normativa d'aplicació NTE-FCL. Fachadas: Carpintería de aleaciones ligeras FCL060f Fusteria d'alumini, lacat color blanc, per conforma t de finestra d'alumini, amb frontissa

practicable d'obertura cap a l'interior, de 90x150 cm, amb fix lateral de 150 cm d'ample, sèrie mitja, formada per una fulla, i amb bastiment de ba se.

3,00 Ut

FCL060g Fusteria d'alumini, lacat color blanc, per conforma t de finestra d'alumini, amb frontissa practicable d'obertura cap a l'interior, de 45x80 c m, sèrie mitja, formada per una fulla, i amb bastiment de base.

2,00 Ut





acrílica.








Pàgina34 - 94








Normativa d'aplicació NTE-FCL. Fachadas: Carpintería de aleaciones ligeras FCA035 Fusteria d'acer esmaltat, en porta balconera practi cable de dues fulles de 170x210 cm, perfileria

amb bastiment de base. 1,00 Ut





acrílica.






FASE 3 Ajust final de les fulles.








4.1 Segellat. 1 cada 25 unitats � Discontinuïtat o buits en el segellat. PROVES DE SERVEI



Pàgina35 - 94

Funcionament de la fusteria.

Normativa d'aplicació NTE-FCA. Fachadas: Carpintería de acero FCA035b Fusteria d'acer esmaltat, en porta balconera practi cable d'una fulla de 90x210 cm, perfileria

amb bastiment de base. 1,00 Ut





acrílica.















Normativa d'aplicació NTE-FCA. Fachadas: Carpintería de acero

FCA050 Reixeta de ventilació de lamel·les fixes d'acer esm altat. 1,08 m²



1.1 Segellat. 1 per reixeta � Discontinuïtat o buits en el segellat.

FRV010 Escopidor de pedra artificial de 25x3 cm. 16,00 m



Pàgina36 - 94

FASE 1 Replanteig de les peces en el forat o acabament.


1.1 Volada de l'escopidor sobre el pla del parament.

1 cada 10 escopidor � Inferior a 2 cm.

FASE 2 Col·locació, aplomat, anivellació i alineació.


2.1 Anivellament. 1 cada 10 escopidor � Variacions superiors a ±2 mm/m.

2.2 Pendent. 1 cada 10 escopidor � Inferior a 10°.

2.3 Entrega lateral amb el brancal. 1 cada 10 escopidor � Inferior a 2 cm.

FASE 3 Rejuntat i neteja del trencaaigües.


3.1 Rejuntat. 1 cada 10 escopidor � Discontinuïtat o buits en el rejuntat. FVC010b Doble envidrament de seguretat (laminar) "UNIÓN VIDR IERA ARAGONESA", laminar

3+3/6/Float 4, amb falques i segellat continu. 52,00 m²

FVC010 Doble envidrament Aislaglas "UNIÓN VIDRIERA ARAGONESA", 4/6/4, amb falques i segellat continu.

20,00 m²

FASE 1 Col·locació, calçat, muntatge i ajustament en la fusteria.


1.1 Col·locació de falques. 1 cada 50 envidraments i no menys de 1 per planta

� Absència de alguna falca. � Col·locació incorrecta. � Diferències respecte a les especificacions de

projecte.

FASE 2 Segellat final d'estanqueitat.


2.1 Col·locació de la silicona. 1 cada 50 envidraments i no menys de 1 per planta

� Existència de discontinuïtats o esquerdaments. � Falta d'adherència amb els elements de

l'envidrament. PAH010 Porta d'armari de dues fulles de 180 cm d'alçada amb entresolat de 40 cm de 50x3,5 cm, de

tauler aglomerat directe, envernissada en taller, d e faig vaporitzat, model amb motllura recta; bastiment de base de pi país de 70x40 mm; tapetes m assisses de faig vaporitzat de 70x5 mm; tapajuntes massissos de faig vaporitzat de 70x11 mm .

2,00 Ut

FASE 1 Col·locació dels ferraments de penjar.


1.1 Nombre de pomel·les o frontisses. 1 cada 10 unitats � Menys de 3.

1.2 Col·locació de ferramentes. 1 cada 10 unitats � Fixació deficient.

FASE 2 Col·locació de la fulla.



Pàgina37 - 94


2.1 Folgança entre la fulla i el bastiment.

1 cada 10 unitats � Superior a 0,3 cm.

FASE 3 Col·locació dels ferraments de tancament.


3.1 Tipus de ferramentes i col·locació de les mateixes.


PROVES DE SERVEI Funcionament de portes.

Normativa d'aplicació NTE-PPM. Particiones: Puertas de madera PPM010 Porta de pas cega, d'una fulla de 203x82,5x3,5 cm, d e tauler aglomerat directe, envernissada en

taller, de faig vaporitzat, model amb motllura rect a; bastiment de base de pi país de 90x35 mm; galzes de MDF, amb rexapat de fusta, de faig vapori tzat de 90x20 mm; tapajunts de MDF, amb rexapat de fusta, de faig vaporitzat de 80x12 mm.

2,00 Ut

FASE 1 Col·locació dels ferraments de penjar.


1.1 Nombre de pomel·les o frontisses. 1 cada 10 unitats � Menys de 3.

1.2 Col·locació de ferramentes. 1 cada 10 unitats � Fixació deficient.






1 cada 10 unitats � Separació variable en el recorregut de la fulla.

FASE 3 Col·locació dels ferraments de tancament.





Normativa d'aplicació NTE-PPM. Particiones: Puertas de madera PPR010 Porta tallafocs d'acer galvanitzat homologada, EI2 60 -C5, d'una fulla, 900x2000 mm de llum i

alçada de pas, acabat lacat en color blanc, amb tan caportes per a ús moderat. 1,00 Ut

FASE 1 Marcat de punts de fixació i aplomat del cèrcol.



Pàgina38 - 94


1.1 Aplomat i anivellació del bastiment.

1 cada 5 unitats � Variacions superiors a ±2 mm.

1.2 Nombre de punts de fixació a cada lateral.

1 cada 5 unitats � Inferior a 3.

FASE 2 Fixació del cèrcol al parament.


2.1 Fixació. 1 cada 5 unitats � Fixació deficient.







1 cada 5 unitats � Inferior a 0,2 cm. � Superior a 0,4 cm.



FASE 5 Col·locació de ferraments de tancament i accessoris.




PPC010 Porta de pas d'acer galvanitzat d'una fulla, 900x204 5 mm de llum i alçada de pas, acabat lacat

en color blanc, amb reixeta de ventilació. 11,00 Ut

FASE 1 Marcat de punts de fixació i aplomat del cèrcol.


1.1 Aplomat i anivellació del bastiment.

1 cada 5 unitats � Variacions superiors a ±2 mm.

1.2 Nombre de punts de fixació a cada lateral.

1 cada 5 unitats � Inferior a 3.

FASE 2 Fixació del cèrcol al parament.








Pàgina39 - 94




1 cada 5 unitats � Inferior a 0,2 cm. � Superior a 0,4 cm.



FASE 5 Col·locació de ferraments de tancament i accessoris.





Normativa d'aplicació NTE-PPA. Particiones: Puertas de acero PTZ010b Fulla de partició interior de 14 cm d'espessor de f àbrica, de maó ceràmic perforat (gero), per

revestir, 29x14x10 cm, rebuda amb morter de ciment M-5. 27,30 m²

PTZ010 Fulla de partició interior de 7 cm d'espessor de fà brica, de maó ceràmic buit (súper mascletó), per revestir, 50x20x7 cm, rebuda amb gom a d'enganxar de cola preparada i guix de qualitat B1.

196,30 m²

FASE 1 Replanteig i traçat en el sostre dels envans a realitzar.


1.1 Replanteig i gruix de la fulla de la partició.

1 cada 25 m² � Variacions superiors a ±20 mm.

1.2 Buits de pas. 1 per buit � Diferències respecte a les especificacions de projecte.






FASE 3 Col·locació de les peces per filades a nivell.


3.1 Unió a altres envans. 1 cada 10 trobades o cantonades i no menys de 1 per planta

� No s'han realitzat les lligades a tot el gruix i en totes les filades de la partició.

3.2 Folgança de la partició en la trobada amb el forjat superior.

1 per planta � Inferior a 2 cm.



3.4 Desplom. 1 cada 25 m² � Desplom superior a 1 cm en una planta.



Pàgina40 - 94

FASE 4 Rebuda a l'obra dels elements de fixació de bastiments i bastiments base.


4.1 Desploms i escairades del bastiment o bastiment de base.

1 cada 10 bastiments o bastiments de base

� Desplom superior a 1 cm. � Desquadraments i guerxaments a la fixació a l'envà

de bastiments o bastiments de base.

4.2 Fixació a l'envà del bastiment o bastiment de base.

1 cada 10 bastiments o bastiments de base

� Fixació deficient.

PMM010 Partició desmontable formada por mampara modular ceg a, amb panells de tauler aglomerat

de 16 mm d'espessor amb acabat amb melamina, fixats mecànicament amb subjecció oculta, entrecarrers horitzontals encastats en panell amb p erfil de PVC de 10 mm, i càmera entre panells reblerta amb llana de roca.

15,60 m²

FASE 1 Replanteig i marcat dels punts de fixació.


1.1 Replanteig. 1 per mampara � Variacions superiors a ±20 mm.

FASE 2 Aplomat, anivellació i fixació dels perfils que formen l'entramat.


2.1 Separació dels cargols de fixació dels perfils complementaris als perfils bàsics.

1 per mampara � Superior a 25 cm.

FASE 3 Col·locació i fixació del empanellat.


3.1 Col·locació de la mampara. 1 per mampara � No s'han tancat els buits exteriors de l'obra. � No s'han muntat les instal·lacions de

condicionament dels locals.

3.2 Aplomat. 1 per mampara � Variacions superiors a ±5 mm.

PYA010 Ajudes de ram de paleta en edifici d'altres utilita ts, per infrastructura comú de telecomunicacions (ICT).

200,00 m²

PYA010b Ajudes de ram de paleta en edifici d'altres utilita ts, per instal·lació de calefacció. 200,00 m²

PYA010c Ajudes de ram de paleta en edifici d'altres utilita ts, per instal·lació de climatització. 200,00 m²

PYA010d Ajudes de ram de paleta en edifici d'altres utilita ts, per instal·lació elèctrica. 200,00 m²

PYA010e Ajudes de ram de paleta en edifici d'altres utilita ts, per instal·lació de fontaneria. 200,00 m²

PYA010f Ajudes de ram de paleta en edifici d'altres utilita ts, per instal·lació d'energia solar. 200,00 m²

PYA010i Ajudes de ram de paleta en edifici d'altres utilita ts, per instal·lació d'il·luminació. 200,00 m²

PYA010j Ajudes de ram de paleta en edifici d'altres utilita ts, per instal·lació de protecció contra incendis.

200,00 m²

FASE 1 Lacions.


1.1 Segellat. 1 en general � Existència de discontinuïtats o esquerdaments. � Falta d'adherència.



Pàgina41 - 94

PYA010g Ajudes de ram de paleta en edifici d'altres utilita ts, per la rebuda dels aparells sanitaris. 200,00 m²

FASE 1 Segellat de junts.



PYA010h Ajudes de ram de paleta en edifici d'altres utilita ts, per la rebuda de la fusteria exterior. 200,00 m²

FASE 1 Presentació, falcat, aplomat i anivellació del marc en el buit.


1.1 Anivellament. 1 en general � Manca d'anivellament. � Anivellament incorrecte.

FASE 2 Closa de junts perimetrals.



ILA010 Pericó d'entrada, de 400x400x600 mm, fins a 20 PAU, e n canalització externa. 1,00 Ut




1.2 Dimensions. 1 per unitat � Variacions superiors a ±30 mm.





2.1 Neteja i planitud. 1 per unitat � Manca de planitud o presència d'irregularitats en el pla de recolzament.







FASE 4 Muntatge de les peces prefabricades.



Pàgina42 - 94


4.1 Fixació. 1 per unitat � Fixació deficient.

FASE 5 Connexionat de tubs de la canalització.




FASE 6 Col·locació d'accessoris.


6.1 Tapa del pericó. 1 per unitat � Falta d'enrasament amb el paviment.

ILA020 Canalització externa soterrada formada per 1 tub de polietilè de 63 mm de diàmetre. 40,00 m

FASE 1 Replanteig i traçat de la rasa.


1.1 Traçat de la rasa. 1 per rasa � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

1.2 Dimensions de la rasa. 1 per rasa � Insuficients.

FASE 2 Refinat de fons i laterals a mà, amb extracció de les terres.


2.1 Neteja i planitud. 1 per canalització � Manca de planitud o presència d'irregularitats en el pla de recolzament.




1 per canalització � Consistència de la pasterada en el moment de la descàrrega distinta de l'especificada en el projecte o que presenti principi d'adormiment.


FASE 4 Presentació en sec del tub.


4.1 Nombre, tipus i dimensions. 1 per tub � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

4.2 Situació. 1 per canalització � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

4.3 Distància a la rasant del vial. 1 per canalització � Inferior a 60 cm.

4.4 Encreuament amb altres instal·lacions.

1 per canalització � Pas sota instal·lacions d'aigua. � Pas sobre instal·lacions de gas. � Paral·lelisme en el mateix pla horitzontal.

FASE 5 Abocat i compactació del formigó per formació del prisma.



Pàgina43 - 94



1 per canalització � Consistència de la pasterada en el moment de la descàrrega distinta de l'especificada en el projecte o que presenti principi d'adormiment.


ILE030 Canalització d'enllaç superior encastada formada po r 3 tubs de polipropilè flexible, corrugats de

40 mm de diàmetre, per local. 3,00 m

ILS010 Canalització secundaria encastada en tram d'accés, formada per 3 tubs de PVC flexible, corrugats, reforçats de 25 mm de diàmetre.

10,00 m

FASE 1 Replanteig i traçat de la línia.


1.1 Situació. 1 per canalització � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

FASE 2 Col·locació i fixació dels tubs.


2.1 Tipus de tub. 1 per tub � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

2.2 Diàmetres. 1 per tub � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

2.3 Passos a través d'elements constructius.

1 per pas � Discontinuïtat o absència d'elements flexibles en el pas.

ILI001 Registre de finalització de xarxa de plàstic, amb c aixa única per tots els serveis. 1,00 Ut

FASE 1 Replanteig.


1.1 Distància a terra. 1 per unitat � Inferior a 20 cm. � Superior a 230 cm.

IAA031 Asta per a fixació de 1 antena, de 3 m d'alçada i 4 0 mm de diàmetre. 1,00 Ut

FASE 1 Col·locació i aplomat de l'asta.


1.1 Ancoratge de l'asta. 1 per unitat � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

1.2 Desplom de l'asta. 1 per unitat � Superior al 0,5%.

1.3 Situació de les antenes. 1 per unitat � Separació entre antenes inferior a 1 m. � Separació entre conjunts d'antenes inferior a 5 m.

IAA034 Antena exterior FM, circular, per a captació de sen yals de radiodifusió sonora analògica procedents d'emissions terrenals, de 1 dB de guany.

1,00 Ut



Pàgina44 - 94

IAA034b Antena exterior DAB per a captació de senyals de ra diodifusió sonora digital procedents d'emissions terrenals, de 0 dB de guany.

1,00 Ut

IAA034c Antena exterior UHF per a captació de senyals de te levisió analògica, televisió digital terrestre (TDT) i televisió d'alta definició (HDTV) procedents d'emissions terrenals, canals del 21 al 69, de 17 dB de guany.

1,00 Ut

FASE 1 Col·locació de l'antena.


1.1 Situació de l'antena. 1 per unitat � Separació entre antenes inferior a 1 m. � Separació entre conjunts d'antenes inferior a 5 m.

IAA039 Amplificador de pal, de 3 entrades, BI/FM/BIII-UHF- FI. 1,00 Ut

FASE 1 Muntatge d'elements.


1.1 Col·locació. 1 per amplificador � Subjecció deficient. IAF060 Xarxa interior d'usuari de 15 m de longitud, formada per punts d'accés a usuari (PAU), cable

telefònic d'1 parell i 3 bases de presa. 1,00 Ut

FASE 1 Estesa de cables.


1.1 Situació. 1 per cable � Distància a conductors elèctrics inferior a 30 cm si el recorregut és superior a 35 m.

FASE 2 Col·locació de mecanismes.


2.1 Situació de les preses. 1 per unitat � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

ICD020 Dipòsit de gasoil de superfície de polietilè d'alta densitat (PEAD/HDPE) per instal·lació en interior

d'edificacions, de simple paret contingut en cubell , amb una capacitat de 1000 litres, per a petits consums individuals.

1,00 Ut

FASE 1 Col·locació del dipòsit sobre els suports.


1.1 Situació del depòsit. 1 per unitat � Distància del depòsit al terra inferior a 30 cm. � Distància del dipòsit a les parets inferior a 40 cm. � No s'ha col·locat en el punt més baix de l'edifici. � Ventilació incorrecta o insuficient del recinte.

FASE 2 Muntatge de vàlvules i accessoris.


2.1 Unió de les vàlvules amb la canonada.

1 per unitat � Unió defectuosa. � Manca d'estanquitat.



Pàgina45 - 94

2.2 Accesoris. 1 per unitat � Absència d'algun accessori necessari per al seu correcte funcionament.

FASE 3 Col·locació de la boca de càrrega i la tapa de registre.


3.1 Situació de les boques de càrrega. 1 per unitat � Inaccessibilitat de les boques de càrrega.

3.2 Unió de la boca de càrrega amb la canonada.

1 per unitat � Unió defectuosa. � Manca d'estanquitat.

3.3 Anivellació de la tapa de registre amb la rasant del paviment.

1 per unitat � Variacions superiors a ±5 mm.

FASE 4 Col·locació i fixació de la canalització fins a la caldera.



1 cada 10 m � Absència de passatubs.

4.2 Unions. 1 cada 10 m � Unió defectuosa. PROVES DE SERVEI Prova d'estanqueïtat de les canalitzacions.

Normativa d'aplicació NTE-IDL. Instalaciones de depósitos: Combustibles líquidos ICC215 Caldera de peu, de condensació, amb cos de foneria de ferro gris GL 180 i cremador pressuritzat

de gasoil de flama blau, model Logatop BE, per calef acció, potència útil 22 kW, model Logano GB 125 "BUDERUS", amb quadre de regulació Logamatic EM S amb unitat de comandament RC35 per a la regulació de fins a 4 circuits, 1 dir ecte i 3 amb vàlvules mescladores, del circuit d'A.C.S. i del circuit de recirculació d'A.C.S.

1,00 Ut

FASE 1 Replanteig mitjançant plantilla.



FASE 2 Presentació dels elements.


2.1 Nombre i tipus. 1 per unitat � Incumpliment de les prescripcions del fabricant.

FASE 3 Muntatge de la caldera i els seus accessoris.



1 per unitat � Incumpliment de les prescripcions del fabricant.

3.2 Accesoris. 1 per unitat � Absència d'algun accessori necessari per al seu correcte funcionament.

FASE 4 Connexionat amb les xarxes de conducció d'aigua, de salubritat i elèctrica, i amb el conducte d'evacuació dels productes de la combustió.



Pàgina46 - 94


4.1 Connexió hidràulica. 1 per unitat � Connexió defectuosa. � Manca d'estanquitat.

4.2 Connexió dels cables. 1 per unitat � Manca de subjecció o de continuïtat.

4.3 Connexió del conducte d'evacuació dels productes de la combustió.

1 per unitat � Transmet esforços a la caldera.

ICS005 Punt d'omplert format per 2 m de tub d'acer negre, a mb soldadura longitudinal per resistència elèctrica, de 1/2" DN 15 mm de diàmetre, per a clim atització, una mà d'imprimació antioxidant, col·locada superficialment, amb aïllament mitjançan t camisa aïllant flexible d'escuma elastomèrica.

1,00 Ut

ICS005b Punt d'omplert format per 2 m de tub de coure rígid, de 13/15 mm de diàmetre, per a climatització, col·locada superficialment, amb aïll ament mitjançant camisa aïllant flexible d'escuma elastomèrica.

1,00 Ut

ICS010 Canonada de distribució d'aigua calenta de climatit zació formada per tub d'acer negre, amb soldadura longitudinal per resistència elèctrica, d e 1" DN 25 mm de diàmetre, una mà d'imprimació antioxidant, col·locada superficialmen t en el interior de l'edifici, amb aïllament mitjançant camisa aïllant flexible d'escuma elastom èrica.

9,23 m

ICS010b Canonada de distribució d'aigua calenta de climatit zació formada per tub d'acer negre, amb soldadura longitudinal per resistència elèctrica, d e 1 1/4" DN 32 mm de diàmetre, una mà d'imprimació antioxidant, col·locada superficialmen t en el interior de l'edifici, amb aïllament mitjançant camisa aïllant flexible d'escuma elastom èrica.

6,68 m

ICS010c Canonada de distribució d'A.C.S. formada per tub de coure rígid, de 16/18 mm de diàmetre, col·locada superficialment en el interior de l'edif ici, amb aïllament mitjançant camisa aïllant flexible d'escuma elastomèrica.

5,00 m

ICS010d Canonada de distribució d'A.C.S. formada per tub de coure rígid, de 33/35 mm de diàmetre, col·locada superficialment en el interior de l'edif ici, amb aïllament mitjançant camisa aïllant flexible d'escuma elastomèrica.

4,00 m

ICS010e Circuit primari de sistemes solars tèrmics formada per tub de coure rígid, de 16/18 mm de diàmetre, col·locada superficialment en el exterior de l'edifici, amb aïllament mitjançant camis aïllant de llana de vidre protegida per emulsió asf àltica recoberta amb pintura protectora per a aïllament de color blanc.

0,50 m

ICS010f Circuit primari de sistemes solars tèrmics formada per tub de coure rígid, de 20/22 mm de diàmetre, col·locada superficialment en el exterior de l'edifici, amb aïllament mitjançant camis aïllant de llana de vidre protegida per emulsió asf àltica recoberta amb pintura protectora per a aïllament de color blanc.

0,50 m

ICS010g Circuit primari de sistemes solars tèrmics formada per tub de coure rígid, de 26/28 mm de diàmetre, col·locada superficialment en el exterior de l'edifici, amb aïllament mitjançant camis aïllant de llana de vidre protegida per emulsió asf àltica recoberta amb pintura protectora per a aïllament de color blanc.

25,00 m

FASE 1 Replanteig del recorregut de les canonades, accessoris i peces especials.


1.1 Separació entre canonades. 1 cada 30 m � Inferior a 25 cm.

1.2 Distància a conductors elèctrics. 1 cada 30 m � Inferior a 30 cm.

FASE 2 Col·locació i fixació de canonades, accessoris i peces especials.


2.1 Col·locació de la canonada. 1 cada 30 m � Diàmetre diferent de l'especificat en el projecte. � Elements de fixació en contacte directe amb el tub. � Unions sense elements d'estanqueïtat.



Pàgina47 - 94

2.2 Separació entre elements de fixació.

1 cada 30 m � Superior a 2 m.


1 cada 30 m de canonada � Absència de passatubs. � Folgances sense rebliment de material elàstic.

2.4 Situació de vàlvules, filtre i comptador.

1 cada 30 m de canonada � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

FASE 3 Col·locació de l'aïllament.


3.1 Calorifugat de la canonada. 1 cada 30 m � Gruix de la conquilla inferior a l'especificat en el projecte.

� Distància entre tubs o al parament inferior a 2 cm. PROVES DE SERVEI Prova de resistència mecànica i estanquitat.


ICS015 Punt de buidatge format per 2 m de tub d'acer negre, amb soldadura longitudinal per resistència elèctrica, de 1" DN 25 mm de diàmetre, per a climat ització, una mà d'imprimació antioxidant, col·locada superficialment.

1,00 Ut

ICS015b Punt de buidatge format per 2 m de tub de coure rígi d, de 26/28 mm de diàmetre, per a climatització, col·locada superficialment.

3,00 Ut

FASE 1 Replanteig del recorregut de les canonades, accessoris i peces especials.


1.1 Separació entre canonades. 1 cada 30 m � Inferior a 25 cm.

1.2 Distància a conductors elèctrics. 1 cada 30 m � Inferior a 30 cm.

FASE 2 Col·locació i fixació de canonades, accessoris i peces especials.


2.1 Col·locació de la canonada. 1 cada 30 m � Diàmetre diferent de l'especificat en el projecte. � Elements de fixació en contacte directe amb el tub. � Unions sense elements d'estanqueïtat.

2.2 Separació entre elements de fixació.

1 cada 30 m � Superior a 2 m.


1 cada 30 m de canonada � Absència de passatubs. � Folgances sense rebliment de material elàstic.

2.4 Situació de la vàlvula. 1 cada 30 m de canonada � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

PROVES DE SERVEI Prova de resistència mecànica i estanquitat.


ICS020 Electrobomba centrífuga de tres velocitats, amb una potència de 0,071 kW. 1,00 Ut

ICS020b Electrobomba centrífuga de tres velocitats, amb una potència de 0,071 kW. 1,00 Ut

ICS020c Electrobomba centrífuga de tres velocitats, amb una potència de 0,071 kW. 1,00 Ut



Pàgina48 - 94

FASE 1 Col·locació de la bomba de circulació.



1.2 Col·locació. 1 per unitat � Absència d'elements antivibratoris. � Manca d'anivellament. � Separació entre grups inferior a 50 cm.

FASE 2 Connexió a la xarxa de distribució.


2.1 Connexions. 1 per unitat � Connexions defectuoses d'elements com a manòmetres, claus de comporta, maneguets antivibratoris i vàlvula de retenció.

ICS040 Got d'expansió tancat amb una capacitat de 5 l. 1,00 Ut

ICS040b Vas d'expansió per A.C.S. d'acer vitrificat, capacita t 8 l. 1,00 Ut

FASE 1 Replanteig.



FASE 2 Col·locació del got.


2.1 Col·locació del vas. 1 per unitat � Unions ennroscades sense element d'estanqueitat.

ICS080 Purgador automàtic d'aire amb boia i rosca de 1/2" d e diàmetre, cos i tapa de llautó. 2,00 Ut

FASE 1 Replanteig.


1.1 Situació. 1 cada 10 unitats � Difícilment accesible.

FASE 2 Col·locació del purgador.


2.1 Unions. 1 cada 10 unitats � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

� Unions ennroscades sense element d'estanqueitat. IEP010 Xarxa de connexió a terra per a estructura de formig ó de l'edifici amb 77 m de conductor de

coure nu de 35 mm². 1,00 Ut

FASE 1 Replanteig.



Pàgina49 - 94


1.1 Traçat de la línia i punts de posada a terra.


FASE 2 Connexionat de l'elèctrode i la línia d'enllaç.


2.1 Fixació del born. 1 per connexió � Subjecció insuficient.

2.2 Tipus i secció del conductor. 1 per connexió � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

2.3 Connexions i terminals. 1 per connexió � Subjecció insuficient. � Discontinuïtat en la connexió.

FASE 3 Muntatge del punt de posta a terra.


3.1 Connexió del punt de posada a terra.

1 per connexió � Subjecció insuficient. � Discontinuïtat en la connexió.

3.2 Nombre de piques i separació entre elles.

1 per punt � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

3.3 Accesibilitat. 1 per punt � Difícilment accesible.

FASE 4 Traçat de la línia principal de terra.


4.1 Tipus i secció del conductor. 1 per unitat � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

4.2 Connexió. 1 per unitat � Subjecció insuficient. � Discontinuïtat en la connexió.

FASE 5 Subjecció.


5.1 Fixació. 1 per unitat � Insuficient.

FASE 6 Traçat de derivacions de terra.


6.1 Tipus i secció del conductor. 1 per unitat � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

FASE 7 Connexionat de les derivacions.


7.1 Connexió. 1 per connexió � Subjecció insuficient. � Discontinuïtat en la connexió.

FASE 8 Connexionat a massa de la xarxa.


8.1 Connexió. 1 per connexió � Subjecció insuficient. � Discontinuïtat en la connexió.



Pàgina50 - 94

PROVES DE SERVEI Prova de mesura de la resistència de posada a terra.

Normativa d'aplicació GUIA-BT-ANEXO 4. Verificación de las instalaciones eléctricas IEC010 Caixa de protecció i mesura CPM2-S4, de fins a 63 A d 'intensitat, per 1 comptador trifàsic,

instal·lada en l'interior de fornícula mural, en lo cal. 1,00 Ut

FASE 1 Replanteig de la situació dels conductes i ancoratges de la caixa.



1.2 Dimensions de la fornícula. 1 per unitat � Insuficients.

1.3 Situació de les canalitzacions d'entrada i sortida.


1.4 Nombre i situació de les fixacions. 1 per unitat � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

FASE 2 Fixació.


2.1 Punts de fixació. 1 per unitat � Subjecció insuficient.

FASE 3 Col·locació de tubs i peces especials.


3.1 Conductors d'entrada i de sortida. 1 per unitat � Tipus incorrecte o disposició inadequada.

FASE 4 Connexionat.


4.1 Connexió dels cables. 1 per unitat � Manca de subjecció o de continuïtat. IED020 Derivació individual trifàsica fix en superfície, f ormada per cables unipolars amb conductors de

coure, ES07Z1-K 4G16+1x10 mm², sent la seva tensió as signada de 450/750 V, sota tub protector de PVC rígid, blindat.

1,30 m



1.1 Situació de la derivació individual. 1 cada 5 derivacions � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

FASE 2 Col·locació i fixació del tub.


2.1 Tipus de tub. 1 cada 5 derivacions � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

2.2 Diàmetre. 1 cada 5 derivacions � Diferències respecte a les especificacions de projecte.



Pàgina51 - 94

2.3 Separacions. 1 cada 5 derivacions � Distància a altres derivacions individuals inferior a 5 cm.

� Distància a altres instal·lacions inferior a 3 cm.



3.1 Secció dels conductors. 1 cada 5 derivacions � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

3.2 Colors utilitzats. 1 cada 5 derivacions � No s'han utilitzat els colors reglamentaris.

FASE 4 Connexionat.


4.1 Connexió dels cables. 1 per planta � Manca de subjecció o de continuïtat.

IEI070 Quadre secundari Subquadre Quadre individual 1.1 fo rmat per caixa de material aïllant i els dispositius de comandament i protecció.

1,00 Ut

IEI070b Quadre secundari Subquadre Quadre individual 1.3 fo rmat per caixa de material aïllant i els dispositius de comandament i protecció.

1,00 Ut

IEI070c Quadre secundari Subquadre Quadre individual 1.4 fo rmat per caixa de material aïllant i els dispositius de comandament i protecció.

1,00 Ut

IEI070d Quadre secundari Subquadre Quadre individual 1.2 fo rmat per caixa de material aïllant i els dispositius de comandament i protecció.

1,00 Ut

FASE 1 Replanteig.


1.1 Situació de la caixa. 1 per caixa � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

FASE 2 Col·locació de la caixa per al quadre secundari.


2.1 Nombre, tipus i situació. 1 per caixa � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

2.2 Dimensions. 1 per caixa � Insuficients.

2.3 Enrasat de la caixa amb el parament.

1 per caixa � Falta d'enrasament.

2.4 Fixació de la caixa al parament. 1 per caixa � Insuficient.

FASE 3 Connexionat.


3.1 Connexions. 1 per unitat � Insuficients per al nombre de cables que escometen a la caixa.

FASE 4 Muntatge dels components.


4.1 Situació, fixació i connexions. 1 per element � Diferències respecte a les especificacions de projecte.



Pàgina52 - 94

IEI070e Quadre individual format per caixa de material aïll ant i els dispositius de comandament i

protecció. 1,00 Ut

FASE 1 Replanteig.


1.1 Situació de la caixa. 1 per caixa � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

FASE 2 Col·locació de la caixa per al quadre.




2.3 Enrasat de la caixa amb el parament.

1 per caixa � Falta d'enrasament.

2.4 Fixació de la caixa al parament. 1 per caixa � Insuficient.

FASE 3 Connexionat.






IEI080 Línia d'alimentació monofàsica fix en superfície pe r a quadre secundari formada per cables unipolars amb conductors de coure, H07V-K 3G1,5 mm² , sent la seva tensió assignada de 450/750 V, sota tub protector de PVC rígid, blindat.

1,00 m

IEI080b Línia d'alimentació monofàsica fix en superfície pe r a quadre secundari formada per cables unipolars amb conductors de coure, H07V-K 3G10 mm², sent la seva tensió assignada de 450/750 V, sota tub protector de PVC rígid, blindat.

30,00 m

IEI080c Línia d'alimentació trifàsica fix en superfície per a quadre secundari formada per cables unipolars amb conductors de coure, H07V-K 5G1,5 mm² , sent la seva tensió assignada de 450/750 V, sota tub protector de PVC rígid, blindat.

2,00 m

IEI080d Línia d'alimentació trifàsica fix en superfície per a quadre secundari formada per cables unipolars amb conductors de coure, H07V-K 5G2,5 mm² , sent la seva tensió assignada de 450/750 V, sota tub protector de PVC rígid, blindat.

15,00 m



1.1 Situació de la línia d'alimentació. 1 per línia � Proximitat a elements generadors de calor o vibracions.




Pàgina53 - 94



2.1 Tipus de tub. 1 per línia � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

2.2 Diàmetre. 1 per línia � Diferències respecte a les especificacions de projecte.



3.1 Secció dels conductors. 1 per línia � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

3.2 Colors utilitzats. 1 per línia � No s'han utilitzat els colors reglamentaris.

FASE 4 Connexionat.


4.1 Connexionat. 1 per línia � Manca de subjecció o de continuïtat. � Seccions insuficients per a les intensitats

d'arrencada. IEI090 Xarxa elèctrica de distribució interior de subquadre composta de: canalització amb tub protector;

cablejat amb conductors de coure; mecanismes gamma bàsica (tecla o tapa i marc: blanc; embellidor: blanc) i monobloc de superfície (IP55).

1,00 Ut

FASE 1 Replanteig i traçat de canalitzacions.


1.1 Situació. 1 per tub � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

1.2 Dimensions. 1 per tub � Dimensions insuficients.





2.1 Identificació dels circuits. 1 per tub � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

2.2 Tipus i diàmetre del tub protector. 1 per tub � Diferències respecte a les especificacions de projecte.




FASE 3 Col·locació de caixes de derivació i d'encastar.



3.2 Dimensions. 1 per caixa � Dimensions insuficients.



Pàgina54 - 94


3.4 Tapa de la caixa. 1 per caixa � Fixació a obra insuficient. � Falta d'enrasament amb el parament.

FASE 4 Estesa i connexionat de cables.


4.1 Identificació dels conductors. 1 per tub � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

4.2 Seccions. 1 per conductor � Diferències respecte a les especificacions de projecte.




5.1 Nombre, tipus i situació. 1 per mecanisme � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

5.2 Connexions. 1 per mecanisme � Lliurament de cables insuficient. � Collament de borns insuficient.

5.3 Fixació a obra. 1 per mecanisme � Insuficient. IEI090b Xarxa elèctrica de distribució interior individual c omposta de: canalització amb tub protector;

cablejat amb conductors de coure; mecanismes gamma bàsica (tecla o tapa i marc: blanc; embellidor: blanc).

1,00 Ut














FASE 3 Col·locació de caixes d'encastar.





Pàgina55 - 94













5.3 Fixació a obra. 1 per mecanisme � Insuficient. IEI090c Xarxa elèctrica de distribució interior de subquadre composta de: canalització amb tub

protector; cablejat amb conductors de coure. 1,00 Ut














FASE 3 Col·locació de caixes de derivació.





Pàgina56 - 94








4.3 Connexió dels cables. 1 per unitat � Manca de subjecció o de continuïtat. IEI090d Xarxa elèctrica de distribució interior de subquadre composta de: canalització amb tub

protector; cablejat amb conductors de coure; mecani smes gamma bàsica (tecla o tapa i marc: blanc; embellidor: blanc).

1,00 Ut

IEI090e Xarxa elèctrica de distribució interior de subquadre composta de: canalització amb tub protector; cablejat amb conductors de coure; mecani smes gamma bàsica (tecla o tapa i marc: blanc; embellidor: blanc) i monobloc de superfície (IP55).

1,00 Ut














FASE 3 Col·locació de caixes de derivació i d'encastar.








Pàgina57 - 94










5.3 Fixació a obra. 1 per mecanisme � Insuficient. IFA010 Connexió de servei soterrada de proveïment d'aigua potable de 1,65 m de longitud, formada per

tub de polietilè d'alta densitat banda blau (PE-100) , de 32 mm de diàmetre exterior, PN=16 atm i clau de tall allotjada en pericó prefabricada de po lipropilè.

1,00 Ut

FASE 1 Replanteig i traçat de la connexió de servei, coordinat amb la resta d'instal·lacions o elements que puguin tenir interferències.



1.2 Dimensions i traçat de la rasa. 1 per rasa � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

1.3 Volums de protecció i prohibició respecte a altres instal·lacions o elements.

1 per unitat � No s'han respectat.







1 per solera � Consistència de la pasterada en el moment de la descàrrega distinta de l'especificada en el projecte o que presenti principi d'adormiment.


3.2 Gruix. 1 per solera � Inferior a 15 cm.





Pàgina58 - 94





5.2 Humitat i compacitat. 1 per unitat � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

FASE 6 Col·locació de la canonada.


6.1 Tipus, situació i dimensió. 1 per unitat � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

6.2 Col·locació del maneguet passamurs.

1 per unitat � Absència de passatubs rejuntat i impermeabilitzat.

6.3 Alineació. 1 per unitat � Desviacions superiors al 2‰.

FASE 7 Muntatge de la clau de tall.


7.1 Tipus, situació i diàmetre. 1 per unitat � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

7.2 Connexions. 1 per unitat � Entrega de tubs insuficient. � Collament insuficient. � Segellat defectuós.

FASE 8 Acoblament de la connexió de servei amb la xarxa general del municipi.



8.2 Connexions dels tubs i segellat. 1 per unitat � Entrega de tubs insuficient. � Fixació defectuosa. � Manca d'hermeticitat.


Normativa d'aplicació � CTE. DB HS Salubridad � UNE-ENV 12108. Sistemas de canalización en materiales plásticos. Práctica

recomendada para la instalación en el interior de la estructura de los edificios de sistemas de canalización a presión de agua caliente y fría destinada al consumo humano

IFB010 Alimentació d'aigua potable de 1,02 m de longitud, soterrada, formada per tub de polietilè d'alta

densitat banda blau (PE-100), de 32 mm de diàmetre e xterior, PN=16 atm. 1,00 Ut

FASE 1 Replanteig i traçat.





Pàgina59 - 94







FASE 3 Abocada de la sorra en el fons de la rasa.


3.1 Gruix de la capa. 1 per unitat � Inferior a 10 cm.

3.2 Humitat i compacitat. 1 per unitat � Diferències respecte a les especificacions de projecte.



4.1 Tipus, situació i dimensió. 1 per unitat � Diferències respecte a les especificacions de projecte.


1 per unitat � Absència de passatubs rejuntat i impermeabilitzat.




IFC010 Preinstal·lació de comptador general d'aigua de 1 1/ 4" DN 32 mm, col·locat en fornícula, amb clau

de tall general de comporta. 1,00 Ut

FASE 1 Replanteig.



1.2 Dimensions i traçat del suport. 1 per unitat � Diferències respecte a les especificacions de projecte.



FASE 2 Col·locació i fixació d'accessoris i peces especials.





Pàgina60 - 94

2.2 Col·locació d'elements. 1 per unitat � Posicionament deficient. IFD010 Grup de pressió, amb 2 bombes centrífugues electròn iques multietapes verticals, unitat de

regulació electrònica potència nominal total de 2,2 kW. 1,00 Ut

FASE 1 Replanteig.


1.1 Situació. 1 per unitat � Difícilment accesible.




FASE 2 Col·locació i fixació del grup de pressió.


2.1 Aplomat i anivellació. 1 per unitat � Manca d'aplomat o anivellament deficient.

2.2 Fixacions. 1 per unitat � Incumpliment de les prescripcions del fabricant.

2.3 Amortidors. 1 per unitat � Absència d'amortidors.

FASE 3 Col·locació i fixació de canonades i accessoris.



3.2 Connexions. 1 per unitat � Manca d'hermeticitat. � Falta de resistència a la tracció.

IFD020 Dipòsit auxiliar d'alimentació de polièster reforça t amb fibra de vidre, cilíndric, de 1500 litres,

amb clau de tall d'esfera de 1 1/4" DN 32 mm per a l'entrada i clau de tall d'esfera de 1 1/4" DN 32 mm per a la sortida

1,00 Ut

FASE 1 Replanteig.


1.1 Situació. 1 per unitat � Difícilment accesible.




FASE 2 Col·locació, fixació i muntatge del dipòsit.


2.1 Aplomat i anivellació. 1 per unitat � Manca d'aplomat o anivellament deficient.

2.2 Fixacions. 1 per unitat � Incumpliment de les prescripcions del fabricant.

FASE 3 Col·locació i fixació de canonades i accessoris.



Pàgina61 - 94



IFI005 Canonada per instal·lació interior de fontaneria, c ol·locada superficialment, formada per tub de polietilè reticulat (PE-X), de 16 mm de diàmetre exte rior, sèrie 5, PN=6 atm.

113,81 m

IFI005b Canonada per instal·lació interior de fontaneria, c ol·locada superficialment, formada per tub de polietilè reticulat (PE-X), de 20 mm de diàmetre exte rior, sèrie 5, PN=6 atm.

100,11 m

IFI005c Canonada per instal·lació interior de fontaneria, c ol·locada superficialment, formada per tub de polietilè reticulat (PE-X), de 25 mm de diàmetre exte rior, sèrie 5, PN=6 atm.

23,42 m

IFI005d Canonada per instal·lació interior de fontaneria, c ol·locada superficialment, formada per tub de polietilè reticulat (PE-X), de 32 mm de diàmetre exte rior, sèrie 5, PN=6 atm.

48,99 m



1.1 Dimensions i traçat. 1 cada 10 m � El traçat no s'ha realitzat exclusivament amb trams horitzontals i verticals.

� La canonada d'aigua calenta s'ha col·locat per sota de la canonada d'aigua freda, en un mateix plànol vertical.

� Distància entre canonades d'aigua freda i d'aigua calenta inferior a 4 cm.


1.2 Alineacions. 1 cada 10 m � Desviacions superiors al 2‰.


1 cada 10 m � No s'han respectat.

FASE 2 Col·locació i fixació de tub i accessoris.


2.1 Diàmetres i materials 1 cada 10 m � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

2.2 Nombre i tipus de suports. 1 cada 10 m � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

2.3 Separació entre suports. 1 cada 10 m � Incumpliment de les prescripcions del fabricant.

2.4 Unions i junts. 1 cada 10 m � Falta de resistència a la tracció. PROVES DE SERVEI Prova de resistència mecànica i estanquitat.



IFI008 Vàlvula d'esfera, de bronze, de 25 mm de diàmetre, s istema d'unió Quick and Easy, amb maneta palanca, "UPONOR IBERIA".

6,00 Ut

IFI008b Vàlvula d'esfera, de bronze, de 32 mm de diàmetre, s istema d'unió Quick and Easy, amb maneta palanca, "UPONOR IBERIA".

2,00 Ut



Pàgina62 - 94

FASE 1 Replanteig.


1.1 Situació. 1 cada 10 claus � Variacions superiors a ±30 mm. � Difícilment accesible.

FASE 2 Connexió de la vàlvula als tubs.


2.1 Unions. 1 cada 10 claus � Unions defectuoses o sense element d'estanqueïtat.

III100 Lluminària d'encastar Downlight, de 125x125x105 mm, per 1 làmpada de halogenurs metàl·lics CDM-Tm de 35 W, rendiment 72%.

7,00 Ut

III100b Lluminària de sostre Downlight, de 250 mm de diàmet re, per 2 làmpades fluorescents TC-D de 18 W.

17,00 Ut

III140 Lluminària de sostre de llum suau, de 597x597x132 m m, per 4 làmpades fluorescents T5 de 24 W.

13,00 Ut

III160 Aplic de pared, de 402x130x400 mm, per 1 làmpada fl uorescent TC-L de 24 W. 3,00 Ut

IIX005 Lluminària per a adossar a sostre o paret, de 210x1 20x100 mm, per 1 làmpada incandescent A 60 de 60 W.

18,00 Ut

FASE 1 Replanteig.


1.1 Situació. 1 cada 10 unitats � Variacions superiors a ±20 mm.

FASE 2 Montatje, fixació i nivellació.



FASE 3 Connexionat.


3.1 Connexions de cables. 1 cada 10 unitats � Connexions defectuoses a la xarxa d'alimentació elèctrica.

� Connexions defectuoses a la línia de terra.

FASE 4 Col·locació de llums i accessoris.


4.1 Nombre de llums. 1 cada 10 unitats � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

ISB020 Baixant vista d'alumini lacat, secció circular i Ø 80 mm. 9,00 m

FASE 1 Replanteig i traçat del conducte.




Pàgina63 - 94


1.2 Dimensions, aplomat i traçat. 1 cada 10 m � Diferències respecte a les especificacions de projecte.






FASE 3 Marcat de la situació de les brides.



3.2 Distància entre abraçadores. 1 cada 10 m � Superior a 150 cm.

FASE 4 Fixació de les brides.


4.1 Disposició, tipus i nombre. 1 cada 10 m � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

FASE 5 Muntatge del conjunt, començant per l'extrem superior.


5.1 Peces d'acabament. 1 cada 10 m � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

5.2 Desplom. 1 cada 10 m � Superior al 1%.

FASE 6 Resolució de les unions entre peces.


6.1 Neteja. 1 cada 10 m � Existència de restes de brutícia.

6.2 Junt. 1 per junt � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

� Col·locació irregular. PROVES DE SERVEI Prova d'estanqueïtat parcial.


ISC010 Canaló circular d'alumini lacat, de desenvolupament 250 mm, de 0,68 mm d'espessor. 35,00 m

FASE 1 Replanteig i traçat del canaló.




Pàgina64 - 94


1.2 Longitud del tram. 1 cada 20 m � Superior a 10 m.

1.3 Distància entre baixants. 1 cada 20 m � Superior a 20 m.

FASE 2 Col·locació i subjecció de brides.


2.1 Distància entre abraçadores. 1 cada 20 m � Superior a 50 cm.

FASE 3 Muntatge de les peces, partint del punt de desguàs.


3.1 Pendents. 1 cada 20 m � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

FASE 4 Acoblament de les peces.


4.1 Cavalcament. 1 cada 20 m � Incumpliment de les prescripcions del fabricant.

ISD005 Xarxa de petita evacuació, encastada en parament, de PVC, sèrie B, de 40 mm de diàmetre, unió enganxada amb adhesiu.

8,00 m

ISD005b Xarxa de petita evacuació, encastada en parament, de PVC, sèrie B, de 50 mm de diàmetre, unió enganxada amb adhesiu.

19,00 m

ISD005c Xarxa de petita evacuació, encastada en parament, de PVC, sèrie B, de 75 mm de diàmetre, unió enganxada amb adhesiu.

6,00 m

ISD005d Xarxa de petita evacuació, encastada en parament, de PVC, sèrie B, de 90 mm de diàmetre, unió enganxada amb adhesiu.

0,50 m

ISD005e Xarxa de petita evacuació, encastada en parament, de PVC, sèrie B, de 110 mm de diàmetre, unió enganxada amb adhesiu.

20,00 m

FASE 1 Presentació de tubs, accessoris i peces especials.



FASE 2 Fixació del material auxiliar per a muntatge i subjecció a l'obra.


2.1 Disposició, tipus i nombre de brides o ganxos de subjecció.

1 cada 10 m � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

2.2 Pendents. 1 cada 10 m � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

FASE 3 Col·locació i fixació de tubs, accessoris i peces especials.


3.1 Passatubs en murs i forjats. 1 cada 10 m de canonada � Absència de passatubs. � Folgança insuficient.



Pàgina65 - 94

3.2 Nombre i tipus de suports. 1 cada 10 m � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

3.3 Separació entre suports. 1 cada 10 m � Incumpliment de les prescripcions del fabricant.

3.4 Tipus, material, situació i diàmetre. 1 cada 10 m � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

3.5 Unions i junts. 1 cada 10 m � Falta de resistència a la tracció. PROVES DE SERVEI Prova d'estanqueïtat parcial.

Normativa d'aplicació CTE. DB HS Salubridad ISK030 Aspirador estàtic prefabricat de formigó quadrat, d e dimensions 50x50 cm. 5,00 Ut

IOA010 Lluminària d'emergència estanca, amb tub lineal flu orescent, 8 W - G5, flux lluminós 240 lúmens.

14,00 Ut

IOA020 Lluminària d'emergència, per a adossar a a la paret , amb tub lineal fluorescent, 6 W - G5, flux lluminós 155 lúmens.

9,00 Ut

IOS020 Senyalització de mitjans d'evacuació, mitjançant pla ça de poliestirè fotoluminiscent, de 210x210 mm.

7,00 Ut

FASE 1 Replanteig.



IOX010 Extintor portàtil de pols químic ABC polivalent anti brasa, amb pressió incorporada, d'eficàcia 21A-113B-C, amb 6 kg d'agent extintor.

4,00 Ut

IOX010b Extintor portàtil de neu carbònica CO2, d'eficàcia 3 4B, amb 2 kg d'agent extintor. 3,00 Ut

FASE 1 Replanteig de la situació de l'extintor.


1.1 Alçada de la part superior de l'extintor.

1 per unitat � Superior a 1,70 m sobre el nivell del terra.

NAF010 Aïllament per l'interior en façana de doble fulla d e fàbrica cara vista format per plafó rígid de

poliestirè extruït, de superfície llisa i mecanitza t lateral encadellat, de 40 mm d'espessor, resistència a compressió >= 300 kPa, fixat mecànica ment.

244,40 m²



1.1 Unió de panells. 1 cada 100 m² � No s'ha respectat l'encadellat dels panells.

NAA010 Aillament tèrmic de canonades en instal·lació inter ior d'A.C.S., encastada en parament, per la distribució de fluids calents (de +40°C a +60°C), f ormat per camisa aïllant d'escuma elastomèrica de 16,0 mm de diàmetre interior i 9,5 mm de gruix.

42,70 m



Pàgina66 - 94

NAA010b Aillament tèrmic de canonades en instal·lació inter ior d'A.C.S., col·locada superficialment, per la distribució de fluids calents (de +60°C a +100°C ), format per camisa aïllant d'escuma elastomèrica de 19 mm de diàmetre interior i 25 mm de gruix.

9,89 m

NAA010c Aillament tèrmic de canonades en instal·lació inter ior d'A.C.S., col·locada superficialment, per la distribució de fluids calents (de +60°C a +100°C ), format per camisa aïllant d'escuma elastomèrica de 23 mm de diàmetre interior i 25 mm de gruix.

58,01 m

NAA010d Aillament tèrmic de canonades en instal·lació inter ior d'A.C.S., col·locada superficialment, per la distribució de fluids calents (de +60°C a +100°C ), format per camisa aïllant d'escuma elastomèrica de 26 mm de diàmetre interior i 25 mm de gruix.

12,97 m

NAA010e Aillament tèrmic de canonades en instal·lació inter ior d'A.C.S., col·locada superficialment, per la distribució de fluids calents (de +60°C a +100°C ), format per camisa aïllant d'escuma elastomèrica de 36 mm de diàmetre interior i 25 mm de gruix.

4,35 m



1.1 Col·locació. 1 cada 50 m � Falta de continuïtat. � Cavalcaments insuficients.

NIS030 Drenatge de solera en contacte amb el terreny, per la seva cara exterior, amb làmina drenant

nodular, de polietilè d'alta densitat, amb nòduls d e 7,3 mm d'altura, resistència a la compressió 180 ± 20% kN/m² segons UNE-EN ISO 604 i ca pacitat de drenatge 4,8 l/(s·m), col·locada sobre el terreny i preparada per rebre d irectament el formigó de la solera.

380,00 m²

FASE 1 Col·locació de la làmina drenant.


1.1 Cavalcaments. 1 cada 100 m² � Inferiors a 12 cm. QAD010 Coberta plana no transitable, no ventilada, auto pr otegida, tipus convencional, pendent del 1%

al 15%, composta de: formació de pendents: formigó cel·lular de ciment escumat, a base de ciment CEM II/A-P 32,5 R i additiu airejant, resistè ncia a compressió major o igual a 0,2 MPa, amb espessor medi de 10 cm, sobre forjat de formigó armat (no inclòs en aquest preu); aïllament tèrmic: plafó rígid de llana de roca sold able, de 50 mm d'espessor; impermeabilització monocapa adherida: làmina de bet um modificat amb elastòmer SBS LBM(SBS)-50/G-FP (150) totalment adherida amb bufador.

39,26 m²

FASE 1 Replanteig dels punts singulars.


1.1 Cota del llindar de la porta d'accés a la coberta.

1 per porta d'accés � Inferior a 20 cm sobre el nivell del paviment acabat.

1.2 Posició i dimensions de les seccions dels desguassos (boneres i gàrgoles).

1 per desguàs � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

FASE 2 Replanteig dels pendents i traçat de tremujals, aiguafons i juntes.


2.1 Pendents. 1 cada 100 m² � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

2.2 Junts de dilatació. 1 cada 100 m² � No s'han respectat els junts de l'edifici.

2.3 Junts de coberta. 1 cada 100 m² � Separació superior a 15 m.



Pàgina67 - 94

FASE 3 Formació de pendents mitjançant vorada de tremujals, aiguafons i juntes amb mestres de maó.


3.1 Separació de les dues mestres de maó que formen els junts.

1 cada 100 m² � Inferior a 3 cm.

FASE 4 Replè de juntes amb poliestirè expandit.


4.1 Reomplert dels junts de dilatació. 1 cada 100 m² � Absència de material compressible.

FASE 5 Abocada i reglejat del formigó cel·lular fins arribar el nivell de coronació de les mestres.


5.1 Gruix a la zona de la bonera. 1 cada 100 m² � Inferior a 4 cm.

5.2 Espessor mig. 1 cada 100 m² � Inferior a 10 cm.


1 cada 100 m² � Consistència de la pasterada en el moment de la descàrrega distinta de l'especificada en el projecte o que presenti principi d'adormiment.


FASE 6 Abocat, estesa i reglejat de la capa de morter de regularització.


6.1 Gruix. 1 cada 100 m² � Inferior a 2 cm en algun punt.

6.2 Acabat superficial. 1 cada 100 m² � Existència de forats o ressalts en la seva superfície superiors a 0,2 cm.


FASE 7 Tall, ajust i col·locació de l'aillament.


7.1 Gruix total. 1 cada 100 m² � Inferior a 50 mm.

7.2 Acabat. 1 cada 100 m² � Falta de continuïtat o estabilitat del conjunt.

FASE 8 Neteja i preparació de la superfície en la qual ha d'aplicar-se la làmina asfàltica.


8.1 Neteja de la superfície. 1 cada 100 m² � Presència d'humitat o fragments punxants.

8.2 Preparació dels paraments verticals als quals ha d'entregar-se la làmina asfàltica.

1 cada 100 m² � No s'han revestit amb arrebossat reglejat i remolinat.

FASE 9 Col·locació de la impermeabilització.


9.1 Disposició de les capes de la impermeabilització.

1 cada 100 m² � Incumpliment de les prescripcions del fabricant.

9.2 Longitud dels solapaments longitudinals i transversals.

1 cada 100 m² � Inferior a 10 cm.



Pàgina68 - 94

QRF010 Folrat de conductes d'instal·lacions a coberta incl inada, mitjançant fàbrica de 1/2 peu de gruix

de maó ceràmic foradat per revestir, de 0,25 m² de secció i 1 m d'alçada. 3,00 Ut




1.2 Col·locació de les mires. 1 en general � Absència de mires en qualsevol cantonada.

FASE 2 Col·locació dels maons, prèviament humits, per filades senceres.


2.1 Humectació de les peces. 1 per unitat � No s'han humitejat les peces el temps necessari.

2.2 Lligada en les trobades i cantonades.

1 cada 10 trobades o cantonades


� Existència de solapaments entre peces inferiors a 4 cm o 0,4 vegades el gruix de la peça.

QRE010 Encontre de vessant de teulat amb xemeneies o conduc tes de ventilació mitjançant banda per

ajustar composta per aliatge d'alumini i zinc i làm ina flexible de plom natural de 1 mm de gruix, formant doble valona, fixada amb perfil d'acer inox idable.

3,00 Ut

FASE 1 Formació del punt de trobada.


1.1 Desenvolupament i col·locació de la banda.

1 per unitat � Existència de filtracions. � Alçada inferior a 25 cm en la part superior de la

trobada. � Alçada inferior a 15 cm en la part inferior de la

trobada. QTT210b Coberta inclinada amb un pendent mitja de el 25%, c omposta de: formació de pendents:

sostre inclinat (no inclòs en aquest preu); aïllame nt tèrmic: plafó rígid de poliestirè extruït, segons UNE-EN 13164, de superfície grecada i mecanit zat lateral de mitja mossa, de 40 mm d'espessor; impermeabilització: placa sota teula; c obertura: teula ceràmica corba, 40x19x16 cm, color vermell; rebuda amb morter de ciment M-2, 5.

73,78 m²

QTT210 Coberta inclinada amb un pendent mitja de el 25%, c omposta de: aïllament tèrmic: plafó rígid de poliestirè expandit, de superfície llisa i mecanitzat lateral encadellat, de 40 mm d'espessor; formació de pendents: maó ceràmic buit (súper maó), per revestir, 50x20x4 cm sobre envans alleugerats de 70 cm d'alçària mitja; impermeabilització: placa sota teula; cobertura: teula ceràmica corba, 40x19x16 cm, color vermell; rebuda amb morter de ciment M-2,5.

138,04 m²

FASE 1 Neteja del supradós del sostre.


1.1 Neteja. 1 cada 100 m² i no menys de 1 per faldó

� Existència de restes de brutícia.

FASE 2 Col·locació de les teules rebudes amb morter.




Pàgina69 - 94

2.1 Col·locació de les teules. 1 cada 100 m² i no menys de 1 per faldó

� La separació lliure de pas d'aigua entre cobertores no està compresa entre 3 i 5 cm

� No s'han rebut les teules amb morter, almenys cada cinc filades.

2.2 Cavalcament de les teules. 1 cada 100 m² i no menys de 1 per faldó

� Variacions superiors a ±5 mm.

2.3 Col·locació de les peces de crestallera.

1 cada 100 m² i no menys de 1 per faldó

� Cavalcament inferior a 15 cm. � Cavalcament sobre l'última filada inferior a 5 cm.

2.4 Aiguafons. 1 per aiguafons � Les teules no sobresurten 5 cm, aproximadament, sobre l'aiguafons.

� Separació entre les peces de la teulada dels dos vessants inferior a 20 cm.

RAG014 Alicatat amb gres esmaltat, 1/0/H/-, 20x20 cm, 8 €/ m², col·locat sobre una superfície suport de

morter de ciment o formigó, en paraments interiors, mitjançant adhesiu de ciment normal, C1, gris, sense junt (separació entre 1,5 i 3 mm); cantoneres d'alumini, i peces especials.

559,00 m²

FASE 1 Preparació de la superfície suport.



1.2 Neteja. 1 en general � Existència de restes de brutícia.

FASE 2 Replanteig de nivells i disposició de rajoles.


2.1 Disposició de les rajoles. 1 cada 30 m² � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

FASE 3 Col·locació de mestres o regles.


3.1 Anivellament. 1 cada 30 m² � Manca d'anivellament. � Anivellament incorrecte.

FASE 4 Preparació i aplicació de l'adhesiu.


4.1 Temps útil de l'adhesiu. 1 cada 30 m² � Incumpliment de les prescripcions del fabricant.

4.2 Temps de repòs de l'adhesiu. 1 cada 30 m² � Incumpliment de les prescripcions del fabricant.

FASE 5 Formació de juntes de moviment.


5.1 Junts de partició i perimetrals. 1 cada 30 m² � Gruix inferior a 0,5 cm. � Falta de continuïtat.

FASE 6 Col·locació de les rajoles.




Pàgina70 - 94

6.1 Col·locació de les rajoles. 1 cada 30 m² � Presència de buits en l'adhesiu. � Desviació entre dues rajoles adjacents superior a 1

mm. � Manca d'alineació en algun junt superior a ±2 mm,

mesurada amb regla de 1 m.

6.2 Separació entre rajoles. 1 cada 30 m² � Inferior a 0,15 cm. � Superior a 0,3 cm.

FASE 7 Execució de cantonades i racons.


7.1 Cantonades. 1 cada 30 m² � Absència de cantoneres.

FASE 8 Rejuntat de rajoles.


8.1 Neteja dels junts. 1 cada 30 m² � Existència de restes de brutícia.

8.2 Aplicació del material de rejuntat. 1 cada 30 m² � No han transcorregut com a mínim 24 hores des de la col·locació de les rajoles.

� Incumpliment de les prescripcions del fabricant.

8.3 Continuïtat en el rejuntat. 1 cada 30 m² � Presència de barraques.

FASE 9 Acabat i neteja final.



9.2 Anivellació entre rajoles. 1 cada 30 m² � Variacions superiors a ±2 mm.

9.3 Alineació dels junts de col·locació. 1 cada 30 m² � Variacions superiors a ±2 mm, amidades amb regla de 1 m.

9.4 Neteja. 1 en general � Existència de restes de brutícia. RIP030 Pintura plàstica textura llisa, color blanc, acabat mat, sobre paraments horizontals i verticals

interiors de guix o escaiola, mà de fons i dues man s d'acabat (rendiment: 0,125 l/m² cada mà). 370,00 m²

FASE 1 Preparació del suport.


1.1 Estat del suport. 1 per estança � Existència de restes de brutícia.

FASE 2 Aplicació de la mà de fons.


2.1 Rendiment. 1 per estança � Inferior a 0,18 l/m².

FASE 3 Aplicació de les mans d'acabat.


3.1 Acabat. 1 per estança � Existència d'escorriment, clivelles, fissures, escrostonats, bosses o manca d'uniformitat.

3.2 Rendiment. 1 per estança � Inferior a 0,25 l/m².



Pàgina71 - 94

RPE010 Arrebossat de ciment, a bona vista, aplicat sobre u n parament horitzontal exterior acabat superficial rugós, amb morter de ciment M-5, prèvia col·locació de malla antiàlcalis amb canvis de material i en els frons de forjat.

120,00 m²

FASE 1 Realització de mestres.


1.1 Mestres horitzontals formades per bandes de morter.

1 cada 50 m² � Absència de mestres a tot el perímetre del sostre.

FASE 2 Aplicació del morter.


2.1 Temps d'utilització després del pastat.

1 en general � Superior a l'especificat en el projecte.

2.2 Gruix. 1 cada 50 m² � Inferior a 15 mm en algun punt.

FASE 3 Realització de juntes i punts de trobada.


3.1 Rejuntat. 1 cada 50 m² � Gruix inferior a 0,8 cm. � Gruix superior a 1,2 cm. � Profunditat inferior a 0,5 cm. � Profunditat superior a 1 cm. � Separació superior a 3 m, horitzontal o

verticalment.

FASE 4 Acabat superficial.



RPE012 Arrebossat de ciment, mestrejat, aplicat sobre un p arament vertical interior, acabat

superficial ratllat, per a servir de base a un post erior enrajolat, amb morter de ciment M-5. 619,00 m²



1.1 Mestres verticals formades per bandes de morter.

1 cada 50 m² � Separació superior a 1 m a cada pany. � No han format arestes a les cantonades, els racons

i les guarnicions dels buits.









Pàgina72 - 94



RPG015 Revestiment de guix de construcción B1, projectat, a bona vista, sobre parament horitzontal,

fins a 3 m d'alçada, prèvia col·locació de malla an tiàlcalis amb canvis de material, acabat lliscat amb guix d'aplicació en capa fina C6, de 15 mm de gruix, sense cantoneres.

325,00 m²

FASE 1 Preparació del suport que es revestirà.


1.1 Col·locació de la malla entre diferents materials.

1 cada 100 m² � Absència de malla en algun punt.

RSB020 Base per a paviment interior de morter autoanivella nt de ciment, tipus CT C12 F4 segons

UNE-EN 13813, de 40 mm de gruix, abocament sobre sup ort de formigó armat o morter per a formació de recrescuts, prèvia emprimació amb un po nt d'unió a base de resina acrílica (sense incloure la preparació del suport), mitjança nt aplicació mecànica (amb mescladora-bombadora).

175,00 m²

FASE 1 Preparació de les juntes perimetrals de dilatació.


1.1 Gruix del junt. 1 cada 100 m² � Inferior a 1 cm.

1.2 Reomplert del junt. 1 cada 100 m² � Falta de continuïtat.

1.3 Profunditat del junt. 1 cada 100 m² � Inferior a 40 mm.

FASE 2 Estès del morter mitjançant bombament.


2.1 Gruix de la capa. 1 cada 100 m² � Insuficient per a assolir el nivell de suport del paviment.

FASE 3 Reglejat del morter.


3.1 Acabat de la superfície. 1 cada 100 m² � Presència de bombolles d'aire.


FASE 4 Formació de juntes de retracció.


4.1 Gruix del junt. 1 cada 100 m² � Inferior a 0,6 cm.

4.2 Separació entre junts. 1 cada 100 m² � Superfície delimitada per junts superior a 20 m².

FASE 5 Cura del morter.



1 cada 100 m² � Diferències respecte a les especificacions de projecte.



Pàgina73 - 94

RSG011c Enrajolat de rajoles ceràmiques de gres esmaltat, 3/ 0/H/-, de 30x30 cm, 12 €/m², rebudes

amb morter de ciment blanc BL-II/A-L 42,5 R M-5 de 3 cm d'espessor i rejuntades amb morter de juntes de ciment amb resistència elevada a l'abrasió i absorció d'aigua reduïda, CG2, per junta oberta (entre 3 i 15 mm), amb la mat eixa tonalitat de les peces.

200,00 m²

FASE 1 Replanteig de la disposició de les rajoles i juntes de moviment.


1.1 Junts de col·locació, de partició, perimetrals i estructurals.

1 cada 400 m² � Falta de continuïtat.

FASE 2 Estesa de la capa de morter.


2.1 Gruix. 1 cada 400 m² � Inferior a 3 cm.

FASE 3 Espolsar la superfície de morter amb ciment.


3.1 Empolvorament. 1 en general � La superfície de morter no ha estat humitejada prèviament.

FASE 4 Col·locació de les rajoles a punta de paleta.


4.1 Col·locació de les rajoles. 1 cada 400 m² � Presència de buits en el morter. � Desviació entre dues rajoles adjacents superior a 1




4.3 Separació entre rajoles. 1 cada 400 m² � Inferior a 0,3 cm.

FASE 5 Formació de junts de partició, perimetrals i estructurals.


5.1 Junts de partició i perimetrals. 1 cada 400 m² � Gruix inferior a 0,5 cm. � Profunditat inferior al gruix del revestiment. � Diferències respecte a les especificacions de

projecte.

5.2 Junts estructurals existents. 1 cada 400 m² � No s'ha respectat la seva continuïtat fins al paviment.

FASE 6 Rejuntat.







Pàgina74 - 94

FASE 7 Neteja final del paviment.


7.1 Neteja. 1 en general � Existència de restes de brutícia. RSN020 Paviment continu de formigó en massa HM-20/B/20/I fa bricat en central i abocada des de

camió, de 7 cm de gruix, estès i vibrat manual, i c apa de morter de rodadura, color Gris Natural, amb árids de quars, pigments i additius, r endiment 5 kg/m², amb acabat remolinat mecànic.

70,00 m²



1.1 Planitut. 1 cada 100 m² i no menys de 1 per estança


1.2 Gruix. 1 cada 100 m² i no menys de 1 per estança

� Inferior a 7 cm.

1.3 Acabat. 1 cada 100 m² i no menys de 1 per estança

� Existència de bosses o esquerdes.

RSG010 Enrajolat de rajoles ceràmiques de gres esmaltat, 3/ 2/H/-, de 30x30 cm, 12 €/m², rebudes amb

adhesiu de ciment d'ús exclusiu per a interiors, Ci sense cap característica addicional, color gris, i rejuntades amb morter de juntes de ciment a mb resistència elevada a l'abrasió i absorció d'aigua reduïda, CG2, per a junta mínima ( entre 1,5 i 3 mm), amb la mateixa tonalitat de les peces.

240,00 m²

FASE 1 Neteja i comprovació de la superfície suport.



1.2 Neteja. 1 cada 400 m² � Existència de restes de brutícia.

FASE 2 Replanteig de la disposició de les rajoles i juntes de moviment.


2.1 Junts de col·locació, de partició, perimetrals i estructurals.

1 cada 400 m² � Falta de continuïtat.

FASE 3 Aplicació de l'adhesiu.


3.1 Gruix i estesa de l'adhesiu. 1 cada 400 m² � Incumpliment de les prescripcions del fabricant.

FASE 4 Col·locació de les rajoles a punta de paleta.




Pàgina75 - 94

4.1 Col·locació de les rajoles. 1 cada 400 m² � Presència de buits en l'adhesiu. � No s'han col·locat abans de concloure el temps

obert de l'adhesiu. � Desviació entre dues rajoles adjacents superior a 1




4.3 Separació entre rajoles. 1 cada 400 m² � Inferior a 0,15 cm. � Superior a 0,3 cm.

FASE 5 Formació de junts de partició, perimetrals i estructurals.


5.1 Junts de partició i perimetrals. 1 cada 400 m² � Gruix inferior a 0,5 cm. � Profunditat inferior al gruix del revestiment. � Diferències respecte a les especificacions de

projecte.

5.2 Junts estructurals existents. 1 cada 400 m² � No s'ha respectat la seva continuïtat fins al paviment.

FASE 6 Rejuntat.





FASE 7 Neteja final del paviment.


7.1 Neteja. 1 en general � Existència de restes de brutícia. RSG020b Entornpeu ceràmic de gres esmaltat, de 7 cm, 6 €/m, rebut amb adhesiu de ciment d'ús

exclusiu per a interiors, Ci sense cap característi ca addicional, gris. Rejuntat amb beurada de ciment blanc, L, BL-V 22,5, per a junta mínima (ent re 1,5 i 3 mm), acolorida amb la mateixa tonalitat de les peces.

70,00 m

FASE 1 Col·locació de l'entornpeu.


1.1 Col·locació. 1 cada 20 m � Col·locació deficient.

1.2 Planitut. 1 cada 20 m � Variacions superiors a ±4 mm, amidades amb regla de 2 m.

� Existència de celles superiors a 1 mm. RTD020 Fals sostre registrable acústic format per plaques perforades de guix laminat, amb vora per a

perfileria semioculta, de 600x600x12,5 mm, amb perf ileria semioculta. 65,00 m²

FASE 1 Col·locació de les plaques.




Pàgina76 - 94

1.1 Col·locació. 1 cada 20 m² i no menys de 1 per estança

� No s'ha realitzat des del centre del sostre cap als envans laterals, de forma simètrica.

1.2 Trobada amb el perímetre. 1 cada 20 m² i no menys de 1 per estança

� Absència de perfil d'acabat.

SMS010 Inodor de porcellana sanitària, amb tanc baix, sèri e mitja, color blanc; lavabo de porcellana sanitària, amb peu, sèrie mitja, color blanc, de 63 0x505 mm amb conjunt d'aixetes monocomandament, acabat cromat, amb aerador.

5,00 Ut

SMS010b Inodor de porcellana sanitària, amb tanc baix, sèri e mitja, color blanc; lavabo de porcellana sanitària, mural amb semipeu, sèrie mitja, color bl anc, de 650x530 mm amb conjunt d'aixetes monocomandament, acabat cromat, amb aerador; plat d e dutxa acrílic gamma mitja, color, de 120x80 cm, amb joc de desguàs proveïda de conjunt d 'aixetes monocomandament sèrie bàsica, acabat cromat.

2,00 Ut

SMS005 Lavabo amb pedestal sèrie mitja, color blanc, de 63 0x505 mm, equipat amb aixetam temporitzada, sèrie bàsica, acabat crom, amb aerado r i desguàs, acabat blanc amb sifó corb.

7,00 Ut

SMS005b Plat de dutxa de porcellana sanitària gamma mitja co lor, 80x80x10 cm, equipat amb conjunt d'aixetes monocomandament sèrie mitja, acabat croma t.

2,00 Ut

SMS005d Plat de dutxa pavimentat in situ, 80x80x10 cm, equip at amb conjunt d'aixetes monocomandament sèrie mitja, acabat cromat.

10,00 Ut

SMS005c Abocador per monobloc, sèrie bàsica, color blanc, d e 540x415 mm, equipat amb aixetes monocomandament encastats per abocador, sèrie bàsic a, acabat crom, de 246x120 mm.

1,00 Ut

FASE 1 Muntatge del conjunt d'aixetes.


1.1 Unions. 1 per aixeta � Inexistència d'elements de junt. SNA010 Taulell d'aglomerat de quars blanc "LEVANTINA", acaba t polit, de 700 cm de longitud, 60 cm

d'amplada i 2 cm de gruix, cantell simple recte, am b les vores lleugerament bisellades, formació de 1 buit amb els seus cantells polits, i cimal per imetral de 5 cm d'alçada i 2 cm de gruix, amb la vora recte.

1,00 Ut

FASE 1 Replanteig i traçat de la placa de focs.


1.1 Geometria. 1 per unitat � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

1.2 Situació dels junts. 1 per unitat � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

FASE 2 Col·locació, ajust i fixació de les peces que componen la placa de focs.


2.1 Horitzontalitat. 1 per unitat � Pendents superiors al 0,1%.

2.2 Alçada. 1 per unitat � Variacions superiors a ±5 mm.

FASE 3 Col·locació de cimal perimetral.


3.1 Unions. 1 per unitat � Manca d'estanquitat.



Pàgina77 - 94

UAI010 Canaleta prefabricada de drenatge per a ús públic d e polipropilè reforçat, de 1000 mm de longitud, 100 mm d'ample i 130 mm d'alt, amb reixet a passarel·la d'acer galvanitzat, classe A-15 segons UNE-EN 124 i UNE-EN 1433.

90,00 m

FASE 1 Replanteig i traçat de la bunera.


1.1 Situació. 1 per bonera � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

1.2 Dimensions, profunditat i traçat. 1 per bonera � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

FASE 2 Eliminació de les terres soltes en el fons prèviament excavat.


2.1 Superfície de recolzament. 1 per bonera � Manca de planitud o presència d'irregularitats en el pla de recolzament.



3.1 Gruix. 1 per bonera � Inferior a 10 cm.


1 per bonera � Consistència de la pasterada en el moment de la descàrrega distinta de l'especificada en el projecte o que presenti principi d'adormiment.


FASE 4 Muntatge dels accessoris en la canaleta.


4.1 Disposició, tipus i dimensions. 1 per bonera � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

FASE 5 Col·locació de la bunera sobre la base de formigó.


5.1 Disposició, tipus i dimensions. 1 per bonera � Diferències respecte a les especificacions de projecte.




1 per bonera � Manca de correspondència entre els tubs i les perforacions per a la seva connexió.

FASE 7 Acoblament i rejuntat de la canonada a la bunera.





Pàgina78 - 94

FASE 8 Col·locació del sifó en línia.


8.1 Disposició i tipus. 1 per bonera � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

8.2 Connexió i segellat. 1 per unitat � Entrega de tubs insuficient. � Segellat de junts defectuós.

UAP010 Pou de registre, de 1,00 m de diàmetre interior i de 1,6 m d'alçada útil interior, de fàbrica de maó

ceràmic massís de 1 peu d'espessor rebut amb morter de ciment M-5, adreçat i brunyiment per l'interior amb morter de ciment hidrofugant M-15 i elements prefabricats de formigó en massa, sobre solera de 25 cm de gruix de formigó armat HA- 30/B/20/IIb+Qb lleugerament armada amb malla electrosoldada, amb tancament de tapa circula r i marc de ferro colat classe B-125 segons UNE-EN 124, càrrega de ruptura 125 kN, instal·lat en voreres, zones per als vianants o aparcaments comunitaris.

1,00 Ut

FASE 1 Replanteig i traçat del pou en planta i alçat.



1.2 Dimensions i traçat. 1 per unitat � Variacions superiors a ±50 mm.




FASE 3 Col·locació del xarxat.


3.1 Disposició de les armadures. 1 per unitat � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

3.2 Disposició i longitud d'empalmaments i ancoratges.


3.3 Recobriments de les armadures. 1 per unitat � Variacions superiors al 15%.







4.3 Cota de la solera. 1 per unitat � Variacions superiors a ±30 mm.

FASE 5 Formació de l'arrancada de fàbrica.




Pàgina79 - 94

5.1 Aparell de maons, traves, dimensions i reomplert de junts.



5.3 Gruix dels junts. 1 per unitat � Inferior a 1 cm. � Superior a 1,5 cm.

5.4 Horitzontalitat de les filades. 1 per unitat � Variacions superiors a ±2 mm, amidades amb regla de 1 m.

FASE 6 Adreçat i brunyiment per l'interior amb morter de ciment, arrodonint angles.


6.1 Gruix. 1 per unitat � Inferior a 1,5 cm. � Superior a 2 cm.



7.1 Unió entre peces. 1 per unitat � Inexistència de junts expansius de segellat.

FASE 8 Formació del canal en el fons del pou.


8.1 Pendent. 1 per unitat � Inferior al 5%.

FASE 9 Acoblament i rejuntat dels col·lectors al pou.


9.1 Connexions dels tubs. 1 per tub � Entrega de tubs insuficient. � Fixació defectuosa.

9.2 Desnivell entre el col·lector d'entrada i el de sortida.

1 per unitat � Inexistència de desnivell. � Desnivell negatiu.

FASE 10 Segellat de junts.


10.1 Segellat. 1 per tub � Fixació i hermeticitat de junts insuficients.

FASE 11 Col·locació dels pates.


11.1 Distància entre pates. 1 per unitat � Inferior a 30 cm. � Superior a 40 cm.

11.2 Distància del pate superior a la boca d'accés.

1 per unitat � Inferior a 40 cm. � Superior a 50 cm.

FASE 12 Col·locació de marc, tapa de registre i accessoris.


12.1 Marc, tapa i accessoris. 1 per unitat � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

12.2 Enrasat de la tapa amb el paviment.

1 per unitat � Variacions superiors a ±5 mm.



Pàgina80 - 94



UJC020 Gespa per sembrada de barreja de llavors. 300,00 m²

FASE 1 Preparació del terreny i abonat de fons.


1.1 Eliminació de la vegetació. 1 cada 100 m² � Època inadequada.

1.2 Conreu. 1 cada 100 m² � Profunditat inferior a 20 cm. � Terreny inadequat per a la penetració de les arrels.

1.3 Acabat i refinació de la superfície. 1 cada 100 m² � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

UJP010 Morera (Morus alba), subministrat en contenidor. 65,00 Ut

FASE 1 Laboreig i preparació del terreny amb mitjans mecànics.


1.1 Eliminació de la vegetació. 1 per unitat � Època inadequada.

1.2 Conreu. 1 per unitat � Profunditat inferior a 20 cm. � Terreny inadequat per a la penetració de les arrels.

1.3 Dimensions del clot. 1 per unitat � Distintes de 60x60x60 cm.

1.4 Acabat i refinació de la superfície. 1 per unitat � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

FASE 2 Plantació.


2.1 Plantació, trasplantaments, fixacions i proteccions.


UJV010 Barda de Xiprer (Cupressus sempervirens) de 0,3-0,5 m d'alçada, amb una densitat de 3

plantes/m. 50,00 m

FASE 1 Plantació.



1 per tanca � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

UJM020 Rocall mixt de pedra calcària de barraca sense treb allar, arbustos d'Abèlia (Abelia x

grandiflora) de 0,6-1,5 m d'alçada a raó de 1 arbus tos/m². 100,00 m²

FASE 1 Neteja i preparació del terreny.



Pàgina81 - 94


1.1 Eliminació de la vegetació. 1 cada 100 m² � Època inadequada.

1.2 Conreu. 1 cada 100 m² � Profunditat inferior a 20 cm. � Terreny inadequat per a la penetració de les arrels.

1.3 Acabat i refinació de la superfície. 1 cada 100 m² � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

FASE 2 Distribució i plantació dels arbusts.


2.1 Plantació. 1 cada 100 m² � Època inadequada.


1 cada 100 m² � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

URD010 Canonada de forniment i distribució d'aigua de reg formada per tub de polietilè (PE100), de 32

mm de diàmetre exterior, PN=10 atm, enterrada. 100,00 m



1.1 Situació. 1 per canonada � Diferències respecte a les especificacions de projecte.






2.1 Neteja i planitud. 1 per rasa � Manca de planitud o presència d'irregularitats en el pla de recolzament.



3.1 Gruix de la capa. 1 cada 15 m � Inferior a 10 cm.

3.2 Humitat i compacitat. 1 cada 15 m � Diferències respecte a les especificacions de projecte.



4.1 Tipus, situació i dimensió. 1 cada 15 m � Diferències respecte a les especificacions de projecte.


1 cada 15 m de canonada � Absència de passatubs rejuntat i impermeabilitzat.

URE010 Boca de reg de ferro colat, de 40 mm de diàmetre. 5,00 Ut

PROVES DE SERVEI



Pàgina82 - 94

Prova d'estanqueïtat i funcionament.

Normativa d'aplicació NTE-IFR. Instalaciones de fontanería: Riego URE020 Aspersor emergent de turbina, radi de 4,6 a 9,1 m, arc ajustable entre 40° i 360°, caudal de 0,10 a

0,77 m³/h, interval de pressions recomenat de 2,1 a 3,4 bar, emergència de 10 cm, alçada total de 18 cm.

8,00 Ut

FASE 1 Ajustament de l'arc.


1.1 Ajust de l'arc. 1 per unitat � Incumpliment de les prescripcions del fabricant.

FASE 2 Ajustament de l'abast.


2.1 Ajust de l'abast. 1 per unitat � Incumpliment de les prescripcions del fabricant.

FASE 3 Ajust del cabal d'aigua.


3.1 Ajust del cabal. 1 per unitat � Incumpliment de les prescripcions del fabricant. PROVES DE SERVEI Prova d'estanqueïtat i funcionament.

Normativa d'aplicació NTE-IFR. Instalaciones de fontanería: Riego URM010 Electrovàlvula de PVC, amb connexions roscades femella de 1" de diàmetre, caudal de 0,23 a

6,81 m³/h, pressió de 1,38 a 10,34 bar, alimentació del solenoide amb 24 V de CA, regulador de cabal amb maneta, amb pericó de plàstic proveït de tapa.

2,00 Ut




FASE 2 Excavació amb mitjans manuals.


2.1 Dimensions i acabat de l'excavació.







Pàgina83 - 94

URM030 Programador electrònic per a regatge automàtic, per a 6 estacions, amb 3 programes i 4 arrencades diaries per programa, muntatge mural int erior, amb transformador 220/24 V exterior.

1,00 Ut

FASE 1 Instal·lació en paret.


1.1 Situació. 1 per unitat � S'ha col·locat en un lloc no protegit de l'aigua i de la llum directa del sol.

� No s'ha col·locat a una alçada lleugerament inferior al nivell dels ulls.

FASE 2 Connexionat elèctric amb el transformador.


2.1 Connexionat. 1 per unitat � Connexionat previ al connexionat del programador i de totes les vàlvules.

URM040 Linea elèctrica monofàsica fix en superfície per al imentació d'electrovàlvules i automatismes

de reg, formada per cables unipolars amb conductors de coure, ES07Z1-K (AS) 3G1,5 mm², sent la seva tensió assignada de 450/750 V, sota tub protector de PVC rígid, blindat, de 16 mm de diàmetre.

60,00 m



1.1 Situació de la línia. 1 per línia � Diferències respecte a les especificacions de projecte.




2.2 Diàmetre i fixació. 1 per línia � Diferències respecte a les especificacions de projecte.





FASE 4 Connexionat.


4.1 Connexió dels cables. 1 per línia � Manca de subjecció o de continuïtat.

IFC090 Comptadors d'aigua freda de lectura directa, de rai g múltiple, cabal nominal 15 m³/h, diàmetre nominal 150 mm, temperatura màxima 30°C, pressió mà xima 16 bar, amb vàlvules d'esfera amb connexions roscades femella de 2" de diàmetre.

2,00 Ut



Pàgina84 - 94

IFC090b Comptadors d'aigua freda de lectura directa, de rai g múltiple, cabal nominal 15 m³/h, diàmetre nominal 50 mm, temperatura màxima 30°C, pressió màx ima 16 bar, amb vàlvules d'esfera amb connexions roscades femella de 2" de diàmetre.

2,00 Ut

FASE 1 Replanteig.





UPC020 Quadre elèctric de comandament i protecció per pisc ina. 1,00 Ut

UPC020b Quadre elèctric de comandament i protecció per pisc ina. 1,00 Ut

FASE 1 Replanteig.


1.1 Situació de la caixa. 1 per unitat � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

FASE 2 Col·locació de la caixa per al quadre.








UPG010 Formigó projectat gunitat de 20 cm de gruix i adorm iment ràpid, amb doble malla

electrosoldada ME 20x30, Ø 6 mm, acer B 500 T 6x2,20 UNE-EN 10080, per la formació de solera i murs del vas monolític en piscines.

385,00 m²

FASE 1 Col·locació del xarxat.


1.1 Disposició de les armadures. 1 per piscina � Desplaçament de l'armadura.

FASE 2 Projecció del material, mantenint el bec a la distància adequada.


2.1 Projecció. 1 per piscina � Manca d'uniformitat. � Presència de junts o porus en el vas.



Pàgina85 - 94

2.2 Gruix. 1 per piscina � Inferior a 20 cm.

UPR020 Canaló en vora de piscina amb reixeta de plàstic. 85,00 m

FASE 1 Formació de solera.


1.1 Gruix. 1 per canaleta � Inferior a 10 cm.


1 per canaleta � Consistència de la pasterada en el moment de la descàrrega distinta de l'especificada en el projecte o que presenti principi d'adormiment.




2.1 Disposició, tipus i dimensions. 1 per canaleta � Diferències respecte a les especificacions de projecte.




1 per canaleta � Manca de correspondència entre els tubs i les perforacions per a la seva connexió.

FASE 4 Acoblament i rejuntat dels col·lectors a la canaleta.



FASE 5 Col·locació de la reixeta.


5.1 Reixeta. 1 per canaleta � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

RPE012b Arrebossat de ciment, mestrejat, aplicat sobre un p arament vertical interior, acabat

superficial ratllat, per a servir de base a un post erior enrajolat, amb morter de ciment M-5, prèvia col·locació de malla antiàlcalis amb canvis de material.

421,00 m²



1.1 Mestres verticals formades per bandes de morter.

1 cada 50 m² � Separació superior a 1 m a cada pany. � No han format arestes a les cantonades, els racons

i les guarnicions dels buits.




Pàgina86 - 94








RAG014b Alicatat amb gres esmaltat, 1/0/H/E, 25x12,5 cm, 15 €/m², col·locat sobre una superfície

suport de morter de ciment o formigó, en paraments exteriors, mitjançant adhesiu de ciment millorat, C2 TE, amb lliscament reduït i temps obert ampliat, color blau cel, amb junt obert (separació entre 3 i 15 mm); formació de biaix de c artabons, i angles de peces especials, i peces especials per formació d'escales, línees de d iferent color i altres peces especials.

427,00 m²

FASE 1 Preparació de la superfície suport.



1.2 Neteja. 1 en general � Existència de restes de brutícia.

FASE 2 Replanteig de nivells i disposició de rajoles.


2.1 Disposició de les rajoles. 1 cada 30 m² � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

FASE 3 Col·locació de mestres o regles.



FASE 4 Preparació i aplicació de l'adhesiu.


4.1 Temps útil de l'adhesiu. 1 cada 30 m² � Incumpliment de les prescripcions del fabricant.

4.2 Temps de repòs de l'adhesiu. 1 cada 30 m² � Incumpliment de les prescripcions del fabricant.

FASE 5 Formació de juntes de moviment.


5.1 Junts de partició i perimetrals. 1 cada 30 m² � Gruix inferior a 0,5 cm. � Falta de continuïtat.

FASE 6 Col·locació de les rajoles.



Pàgina87 - 94


6.1 Col·locació de les rajoles. 1 cada 30 m² � Presència de buits en l'adhesiu. � Desviació entre dues rajoles adjacents superior a 1



6.2 Separació entre rajoles. 1 cada 30 m² � Inferior a 0,3 cm.

FASE 7 Execució de cantonades i racons.


7.1 Cantonades. 1 cada 30 m² � Absència de biaixos de cartabó.

7.2 Racons. 1 cada 30 m² � Absència de peces d'angle.

FASE 8 Rejuntat de rajoles.





8.3 Continuïtat en el rejuntat. 1 cada 30 m² � Presència de barraques.

FASE 9 Acabat i neteja final.



9.2 Anivellació entre rajoles. 1 cada 30 m² � Variacions superiors a ±2 mm.

9.3 Alineació dels junts de col·locació. 1 cada 30 m² � Variacions superiors a ±2 mm, amidades amb regla de 1 m.

9.4 Neteja. 1 en general � Existència de restes de brutícia. IEL010 Línia general d'alimentació soterrada formada per c ables unipolars amb conductors de coure,

RZ1-K (AS) 4G16+1x10 mm², sent la seva tensió assign ada de 0,6/1 kV, sota tub protector de polietilè de doble paret, de 75 mm de diàmetre.

300,00 m

FASE 1 Replanteig i traçat de la rasa.


1.1 Traçat de la rasa. 1 per rasa � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

1.2 Dimensions de la rasa. 1 per rasa � Insuficients.

FASE 2 Execució del llit de sorra per a seient del tub.


2.1 Gruix, característiques i planitud. 1 per línia � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

FASE 3 Col·locació del tub en la rasa.



Pàgina88 - 94



3.2 Diàmetre. 1 per línia � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

3.3 Situació. 1 per línia � Profunditat inferior a 60 cm.





FASE 5 Connexionat.


5.1 Connexió dels cables. 1 per línia � Manca de subjecció o de continuïtat.



6.1 Característiques, dimensions, i compactat.

1 per línia � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

UVT010 Tancament de parcel·la format per malla de simple t orsió, de 50 mm de passada de malla i 2/3

mm de diàmetre, acabat galvanitzat i plastificat en color verd RAL 6015 i muntants de pilars d'acer pintat, de 48 mm de diàmetre i 1 m d'altura.

90,00 m

FASE 1 Replanteig d'alineacions i nivells.


1.1 Replanteig. 1 cada 20 m � Variacions superiors a ±10 mm.

FASE 2 Colocación de los montantes.


2.1 Longitud de l'ancoratge dels muntants.

1 per muntant � Inferior a 35 cm.

2.2 Distància entre muntants. 1 per muntant � Variacions superiors a ±20 mm.

FASE 3 Abocat del formigó.



1 en general � Consistència de la pasterada en el moment de la descàrrega distinta de l'especificada en el projecte o que presenti principi d'adormiment.


FASE 4 Aplomat i alineació dels muntants i tornapuntes.



Pàgina89 - 94


4.1 Aplomat. 1 cada 20 m � Variacions superiors a ±5 mm.

4.2 Anivellament. 1 cada 20 m � Variacions superiors a ±5 mm.

FASE 5 Col·locació de la malla i atirantat del conjunt.


5.1 Nombre de grapes de subjecció de la tela.

1 cada 20 m � Menys de 7 per muntant.

UVT020 Tancament de parcel·la format per malla electrosold ada, de 100x50 mm de passada de malla i 4

mm de diàmetre, acabat galvanitzat i plastificat en color verd RAL 6015, amb recercado o bastidor de perfil buit d'acer galvanitzat i plasti ficat en color verd RAL 6015 de secció 20x20x1,5 mm i muntants de pals de tub rectangular d'acer gal vanitzat i plastificat en color verd RAL 6015, de 40x40x1,5 mm i altura 1,00 m.

18,00 m




FASE 2 Colocación de los montantes.


2.1 Distància entre muntants. 1 per muntant � Variacions superiors a ±20 mm.

FASE 3 Abocat del formigó.



1 en general � Consistència de la pasterada en el moment de la descàrrega distinta de l'especificada en el projecte o que presenti principi d'adormiment.


FASE 4 Aplomat i alineació dels muntants.


4.1 Aplomat. 1 cada 20 m � Variacions superiors a ±5 mm.

4.2 Anivellament. 1 cada 20 m � Variacions superiors a ±5 mm.

UXB010 Vorera prefabricada de formigó, 40x20x10 cm, per a j ardí. 90,00 m




FASE 2 Abocat i estesa del formigó.



Pàgina90 - 94


2.1 Gruix. 1 cada 20 m � Inferior a 10 cm.


1 cada 20 m � Consistència de la pasterada en el moment de la descàrrega distinta de l'especificada en el projecte o que presenti principi d'adormiment.


FASE 3 Col·locació de les peces.


3.1 Assentament de la vorada. 1 cada 20 m � Assentament insuficient o discontinu.

3.2 Rejuntat. 1 cada 20 m � Superior a 2 cm. UXO010 Paviment gibrell per als vianants, de 10 cm de gruix , realitzat amb sorra calacàrea, extesa i

rasantajada amb motoanivelladora. 200,00 m²

FASE 1 Estesa del material de reblert en capes de gruix uniforme.


1.1 Gruix. 1 cada 100 m² � Inferior a 10 cm.

FASE 2 Anivellació.



UXB020 Vorera - Recte - MC - A1 (20x14) - B- H - S(R-3,5) - UNE-EN 1340. 200,00 m




FASE 2 Abocament i estès de formigó en llit de suport.


2.1 Gruix. 1 cada 20 m � Inferior a 20 cm.


1 cada 20 m � Consistència de la pasterada en el moment de la descàrrega distinta de l'especificada en el projecte o que presenti principi d'adormiment.


FASE 3 Col·locació, rebut i anivellació de les peces, incloent-hi topalls o contraforts.


3.1 Assentament de la vorada. 1 cada 20 m � Assentament insuficient o discontinu.

3.2 Rejuntat. 1 cada 20 m � Superior a 2 cm.



Pàgina91 - 94

UXE010 Estabilització mecànica d'esplanada, amb material to lerable de 25 a 35 cm de gruix, i compactació del material fins arribar a una densita t seca no inferior al 100% de la màxima obtinguda a l'assaig Proctor Modificat.

250,00 m³



1.1 Exactitud del replanteig. 1 cada 50 m de perímetre i no menys de 1 per esplanada


FASE 2 Humectació o dessecació de cada tongada.



FASE 3 Compactació per capes.




UME010 Paperera d'acer electrozincat, amb suport vertical, de tipus basculant amb clau, boca

rectangular, de 30 litres de capacitat, fixat a una superfície suport (no inclosa en aquest preu). 5,00 Ut

FASE 1 Col·locació i fixació de les peces.



1.2 Aplomat. 1 per unitat � Variacions superiors a ±10 mm.

1.3 Acabat. 1 per unitat � Existència de deformacions, cops o altres defectes visibles.

UMH025 Immediat d'acer laminat en calent amb acabat superi or d'alumini, peu fixe, sèrie Elipso, model

H-ELP-C "NATURAL FABER" de 778 mm d'alçària, amb acab at en color gris acer amb textura fèrria.

20,00 Ut



1.1 Replanteig. 1 per unitat � Variacions superiors a ±30 mm.

FASE 2 Col·locació i fixació de les peces.


2.1 Resistència de l'ancoratge. 1 per unitat � Ancoratge insuficient per a resistir una empenta d'1 kN aplicat en el centre de gravetat.


2.3 Aplomat. 1 per unitat � Variacions superiors a ±1°.

2.4 Acabat. 1 per unitat � Existència de abonyegaments, solcs o cops.



Pàgina92 - 94

UIV010 Columna de 3 m d'alçada, amb lluminària decorativa amb difusor de plàstic i làmpada de vapor de sodi a alta pressió de 70 watts.

20,00 Ut

FASE 1 Formació de fonamentació de formigó en massa.


1.1 Situació i anivellament. 1 per unitat � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

1.2 Alçada. 1 per unitat � Inferior a 3 m. � Superior a 6 m.




FASE 2 Fixació de la columna.


2.1 Aplomat. 1 per unitat � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

UII010 Balisa amb distribució de llum radialment simètrica , de 400x400x455 mm, per 1 làmpada de

halogenurs metàl·lics HIT-CE de 35 W. 8,00 Ut

FASE 1 Fixació de la balisa.


1.1 Aplomat. 1 per unitat � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

UNM010 Mur de contenció de terres de maçoneria ordinària d e pedra calcària, a una cara vista, H< =3 m,

sense incloure fonamentació. 47,00 m³

FASE 1 Replanteig del mur.


1.1 Gruix del mur. 1 per mur � Variacions superiors a ±20 mm.




FASE 3 Col·locació de les maçoneries i encunyat dels mateixos amb reble.


3.1 Rebut de pedres. 1 cada 50 m² de mur � Absència de morter als junts. � No s'ha estès el morter en tota la profunditat dels

junts.

3.2 Lligam. 1 cada 10 m² de mur � El mur ha quedat dividit en fulls en el sentit del gruix.

� Més de tres arestes han concorregut en un mateix vèrtex.

FASE 4 Tempteig amb regla i plomada, rectificant la seva posició mitjançant copejament.


4.1 Desplom. 1 cada 10 m² de mur � Desplom superior a 2 cm en una planta.



Pàgina93 - 94

FASE 5 Refinament, rejuntat i enfundir de nafres.


5.1 Enrasament. 1 cada 10 m² de mur � El mur no s'ha enrasat en tot el seu gruix, cada 1,5 m d'alçada.

FRA010 Cavalló de calcària Capri per cobriment de murs, de 26 a 35 cm d'amplada i 3 cm de gruix. 85,00 m

FASE 1 Replanteig de les peces.


1.1 Situació. 1 en general � No s'han respectat els junts estructurals.

1.2 Volada del goteró. 1 en general � Inferior a 2 cm.

FASE 2 Col·locació, aplomat, anivellació i alineació de les peces.


2.1 Anivellament. 1 per cavalló � Variacions superiors a ±2 mm/m.

2.2 Pendent. 1 en general � Inferior a 10°.

FASE 3 Rejuntat i neteja.


3.1 Rejuntat. 1 per cavalló � Discontinuïtat o buits en el rejuntat.

3.2 Separació entre junts de dilatació. 1 per cavalló � Superior a 2 peces.

GRA010 Transport de residus inertes de formigó produïts en obres de construcció i/o demolició, amb contenidor de 7 m³, a abocador específic, instal·la ció de tractament de residus de construcció i demolició externa a l'obra o centre de valorització o eliminació de residus.

2,00 Ut

GRA010b Transport de residus inertes de maons, teules i mat erials ceràmics, produïts en obres de construcció i/o demolició, amb contenidor de 7 m³, a abocador específic, instal·lació de tractament de residus de construcció i demolició ex terna a l'obra o centre de valorització o eliminació de residus.

2,00 Ut

GRA010c Transport de residus inertes de fusta produïts en o bres de construcció i/o demolició, amb contenidor de 7 m³, a abocador específic, instal·la ció de tractament de residus de construcció i demolició externa a l'obra o centre de valorització o eliminació de residus.

1,00 Ut

GRA010d Transport de residus inerts vitris produïts en obre s de construcció i/o demolició, amb contenidor de 7 m³, a abocador específic, instal·la ció de tractament de residus de construcció i demolició externa a l'obra o centre de valorització o eliminació de residus.

1,00 Ut

GRA010e Transport de residus inerts plàstics produïts en ob res de construcció i/o demolició, amb contenidor de 7 m³, a abocador específic, instal·la ció de tractament de residus de construcció i demolició externa a l'obra o centre de valorització o eliminació de residus.

1,00 Ut

GRA010f Transport de residus inertes de paper i cartó, prod uïts en obres de construcció i/o demolició, amb contenidor de 7 m³, a abocador específic, insta l·lació de tractament de residus de construcció i demolició externa a l'obra o centre d e valorització o eliminació de residus.

1,00 Ut

GRA010g Transport de residus inerts metàl·lics produïts en obres de construcció i/o demolició, amb contenidor de 7 m³, a abocador específic , instal·lació de tractament de residus de construc ció i demolició externa a l'obra o centre de valorització o eliminació de residus.

1,00 Ut

GRA010h Transport de mescla sense classificar de residus in erts produïts en obres de construcció i/o demolició, amb contenidor de 7 m³, a abocador espec ífic, instal·lació de tractament de residus de construcció i demolició externa a l'obra o centr e de valorització o eliminació de residus.

5,00 Ut

FASE 1 Càrrega a camió del contenidor.




Pàgina94 - 94

1.1 Naturalesa dels residus. 1 per contenidor � Diferències respecte a les especificacions de projecte.

4.- CONTROL DE RECEPCIÓ DE L'OBRA ACABADA: PRESCRIPCIONS SOBRE VERIFICACIONS A L'EDIFICI ACABAT.

A l'apartat del Plec del projecte corresponent a les Prescripcions sobre verificacions a l'edifici acabat s'estableixen les verificacions i proves de servei a realitzar per l'empresa constructora o instal·ladora, per comprovar les prestacions finals de l'edifici; sent al seu càrrec el cost de les mateixes. Es realitzaran tant les proves finals de servei prescrites per la legislació aplicable, contingudes en el preceptiu ESTUDI DE PROGRAMACIÓ DEL CONTROL DE QUALITAT DE L'OBRA redactat pel Director d'Execució de l'Obra, com les indicades en el Plec de Prescripcions Tècniques del projecte i les que pogués ordenar la Direcció facultativa durant el transcurs de l'obra.

5.- VALORACIÓ ECONÒMICA

Atenent a l'establert en l'Art. 11 de la LLOI, és obligació del constructor executar l'obra amb subjecció al projecte, al contracte, a la legislació aplicable i a les instruccions del director d'obra i del director de l'execució de l'obra, a fi d'aconseguir la qualitat exigida en el projecte, acreditant mitjançant l'aportació de certificats, resultats de proves de servei, assaigs o altres documents, aquesta qualitat exigida. El cost de tot això és a càrrec i compte del constructor, sense que sigui necessari pressupostar-ho de manera diferenciada i específica en el capítol "Control de qualitat i Assaigs" del pressupost d'execució material del projecte. Traducció En aquest capítol s'indiquen aquells altres assaigs o proves de servei que han de ser realitzats per entitats o laboratoris de control de qualitat de l'edificació, degudament homologats i acreditats, diferents i independents dels realitzats pel constructor. El pressupost estimat en aquest Pla de control de qualitat de l'obra, sense perjudici del previst en el preceptiu ESTUDI DE PROGRAMACIÓ DEL CONTROL DE QUALITAT DE L'OBRA, a confeccionar pel Director d'Execució de l'Obra, ascendeix a la quantitat de 164,98 Euros. A continuació es detalla el capítol de Control de qualitat i Assaigs del Pressupost d'Execució material (PEM).

UD DESCRIPCIÓ QUANTITAT PREU TOTAL

1 Ut Assaig sobre una mostra de formigó amb determinació de: consistència del formigó fresc mitjançant el mètode d'assentament del con d'Abrams i resistència característica a compressió del formigó endurit mitjançant control estadístic amb fabricació de sis provetes, curat, escairament i ruptura a compressió. 2,00 82,49 164,98

TOTAL: 164,98



ANÀLISI DEL CICLE DE VIDA

ANÀLISI DEL CICLE DE VIDA

ÍNDEX

1.- SOSTENIBILITAT ........................................ ....................................................................................

1.1.- DEFINICIÓ........................................................................................................................... 1.2.- OBJETIU ............................................. ................................................................................ 1.3.- PRINCIPIS BÀSICS....................................... ......................................................................

2.- CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE................................ .......................................................................

2.1.- PRINCIPIS DE LA CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE..................... ....................................... 2.2.- BENEFICIS QUE APORTA ALS EDIFICIS........................ .................................................

3.- ANÀLISI DEL CICLE DE VIDA (ACV).......................... ...................................................................

3.1.- ANTECEDENTS HISTÒRICS.............................................................................................. 3.2.- NORMALITZACIÓ I METODOLOGIA: EINES AMBIENTALS ISO 14000.. ........................ 3.3.- DEFINICIÓ I ETAPES METODOLÒGIQUES DE L'ANÀLISI DEL CICLE DE VIDA. ..........

4.- ETAPES DEL CICLE DE VIDA D'UNA EDIFICACIÓ................. .....................................................

5.- ETAPES DEL CICLE DE VIDA CONSIDERADES EN EL PROJECTE .............. ............................

6.- INDICADORS D'IMPACTE AMBIENTAL CONTEMPLATS EN EL PROJECTE ..... .......................

7.- RESULTATS DE L'AVALUACIÓ............................... ......................................................................

7.1.- ENERGIA INCORPORADA.................................. ............................................................... 7.2.- EMISSIONS DE CO2...........................................................................................................

ANNEX A: JUSTIFICACIÓ DE LA DETERMINACIÓ DEL ACV................ ........................................................ A.1.- PRODUCTE (A1-A2-A3) .................................. ...................................................................

A.1.1.- HIPÒTESI DE PARTIDA ..................................... .................................................... A.1.2.- PROCÉS DE CÀLCUL....................................... ..................................................... A.1.3.- FONTS CONSULTADES .................................... ....................................................

A.2.- TRANSPORT DEL PRODUCTE (A4)............................ ...................................................... A.2.1.- HIPÒTESI DE PARTIDA ..................................... .................................................... A.2.2.- PROCÉS DE CÀLCUL....................................... ..................................................... A.2.3.- FONTS CONSULTADES ..................................... ...................................................

A.3.- PROCÉS D'INSTAL·LACIÓ DEL PRODUCTE I CONSTRUCCIÓ (A5)...... ........................ A.3.1.- HIPÒTESI DE PARTIDA ..................................... .................................................... A.3.2.- PROCÉS DE CÀLCUL....................................... ..................................................... A.3.3.- FONTS CONSULTADES ..................................... ...................................................



Pàgina3 - 13

1.- SOSTENIBILITAT

1.1.- DEFINICIÓ

El terme sostenibilitat, o desenvolupament sostenible, és un concepte utilitzat en diversos camps de l'activitat humana. La Reial Acadèmia Espanyola (RAE), defineix el terme sostenible com 'Que se puede mantener durante largo tiempo sin agotar los recursos o causar grave daño al medio ambiente'.

S'aplica al desenvolupament socioeconòmic i va ser formalitzat per primera vegada en el document conegut com Informe Brundtland (1987), fruit dels treballs de la Comissió Mundial de Medi Ambient i Desenvolupament de Nacions Unides, creada en Assemblea de les Nacions Unides en 1983.

El desenvolupament sostenible queda definit pel seu objectiu: 'Satisfer les necessitats de les generacions actuals sense comprometre la possibilitat que les futures puguin satisfer les seves'. Aquesta definició es va assumir en el Principi 3er de la Declaració de Rio (1992).

De forma resumida, podem concloure que es tracta de 'satisfer les necessitats del present sense posar en risc els recursos del futur'.

1.2.- OBJETIU

L'objectiu primordial d'un desenvolupament sostenible és l'elaboració de projectes viables, que conciliïn i harmonitzin els aspectes econòmics, socials i ambientals, que es consideren els tres pilars bàsics de l'activitat humana.

Un desenvolupament sostenible requereix unes condicions mediambientals econòmicament viables i suportables per una societat a llarg termini, dins d'un marc socioeconòmic equitatiu, entenent:

- Ambiental: entorn que afecta als éssers vius i condiciona la manera de vida de les persones i la seva organització social.

- Econòmic: organització de la producció, distribució i consum en benefici d'una societat.

- Social: procés d'evolució i millora en els nivells de benestar d'una societat, mitjançant una distribució equitativa i justa de la riquesa.

1.3.- PRINCIPIS BÀSICS

En el camp de la sostenibilitat, s'accepten tres principis bàsics:

- L'anàlisi del cicle de vida com a eina d'estudi i avaluació de l'impacte ambiental.

- La promoció i desenvolupament de l'ús de matèries primeres i energies renovables, enteses com aquelles que s'obtenen de fonts naturals virtualment inesgotables, unes per la immensa quantitat d'energia que contenen, i unes altres perquè són capaces de regenerar-se per mitjans naturals.

- La reducció de les quantitats de materials i energia utilitzats en l'extracció de recursos naturals, la seva explotació i la destrucció o el reciclatge dels residus.

2.- CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE

És una concepció del disseny de la construcció de manera sostenible, buscant l'aprofitament dels recursos naturals amb la finalitat de minimitzar el seu impacte sobre el medi ambient i els seus habitants. La construcció sostenible es basa en el correcte ús, gestió i reutilització dels recursos naturals i de l'energia disponible, durant el procés de construcció i el posterior ús de l'edifici, aplicant per a això l'Anàlisi del Cicle de Vida (ACV) com a eina mediambiental. La importància d'apostar per una construcció sostenible l'avalen recents estudis, que han constatat que el sector de la construcció és responsable de l'ús de l'ordre del 36% del total de l'energia consumida i, en particular, del 65% de la despesa d'energia elèctrica, sense oblidar l'impacte que produeix sobre el medi ambient, el consum de matèries primeres, les emissions de gasos d'efecte hivernacle, la generació de residus i el consum d'aigua potable, tal com il·lustra el següent gràfic:



Pàgina4 - 13

2.1.- PRINCIPIS DE LA CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE

La construcció sostenible es fonamenta en principis acceptats per la majoria dels agents que intervenen en el procés constructiu, resumits en els punts següents:

- La consideració des de les fases inicials del projecte de les condicions de l'entorn per obtenir el màxim rendiment amb el menor impacte mediambiental, destacant les:

- Climàtiques

- Hidrogràfiques

- Topogràfiques

- Geològiques

- Ecosistemes de l'entorn

- L'eficàcia i moderació en l'ús de materials de construcció, prevalent els de baix contingut energètic.

- La reducció del consum d'energia per a calefacció, climatització, il·luminació, transport i altres equipaments, cobrint la resta de la demanda amb fonts d'energia renovables.

- La minimització del balanç energètic global de l'edificació, abastant totes les fases del procés constructiu i les etapes de vida de l'edifici:

- Disseny

- Construcció

- Ús, reparació i manteniment

- Final de la seva vida útil: Desconstrucció i Reciclat

- La consideració dels requisits bàsics i compliment de normativa en relació a:

- Seguretat

- Habitabilitat

- Confort higrotèrmic

- Salubritat

- Il·luminació



Pàgina5 - 13

2.2.- BENEFICIS QUE APORTA ALS EDIFICIS

Una construcció sostenible aporta beneficis en l'àmbit econòmic, social i mediambiental, entre els quals cal destacar:

- Beneficis Econòmics

- Reducció dels costos d'ús i manteniment

- Increment del valor de la construcció

- Increment de l'eficiència energètica de l'edifici

- Beneficis Socials

- Major qualitat acústica, tèrmica i higrotèrmica dels edificis

- Increment del benestar dels usuaris

- Beneficis Mediambientals

- Millora de la qualitat de l'aire i de l'aigua

- Reducció dels residus sòlids

- Preservació i conservació dels recursos naturals

3.- ANÀLISI DEL CICLE DE VIDA (ACV)

L'Anàlisi de Cicle de Vida (ACV) o 'anàlisi del bressol a la tomba', és una eina que estudia i avalua l'impacte ambiental d'un producte o servei durant totes les etapes de la seva existència, establint un balanç ambiental amb la finalitat d'aconseguir un desenvolupament sostenible.

3.1.- ANTECEDENTS HISTÒRICS

A finals de la dècada dels seixanta, es va començar a utilitzar als Estats Units l'Anàlisi del Cicle de Vida com a eina per a la quantificació del consum energètic associat als processos productius, preferentment en el sector de la indústria química.

A principis de la dècada següent, i com a conseqüència de la crisi del petroli, es van desenvolupar estudis encaminats a l'optimització dels recursos energètics, incloent el consum de matèries primeres i la generació de residus per la seva vinculació directa amb la despesa energètica, desenvolupant-se les primeres eines analítiques i metodologies de ACV, sent pioners els científics d'Estats Units, Regne Unit i Suècia.

Assimilada la crisi del petroli, es manifesta certa pèrdua d'interès pels temes relacionats amb l'ACV, renaixent de nou a inicis dels anys vuitanta com a conseqüència d'una major conscienciació de la població pel medi ambient. Motivant a les diferents administracions a promulgar normatives o establir criteris que permetessin quantificar la càrrega mediambiental dels processos i productes, i als industrials a dissenyar i fabricar amb un menor impacte ambiental, amb la finalitat de promocionar els seus 'productes verds' per incrementar les seves vendes.

En aquest context, va sorgir l'any 1979 la fundació SETAC (Society for Environmental Toxicology and Chemistry), capdavantera en el seu camp, la finalitat de la qual consisteix en el desenvolupament de la metodologia i els criteris sobre els quals es fonamenta l'Anàlisi del Cicle de Vida (ACV) dels processos i productes.

El ACV va prendre un nou impuls a principis dels anys 90, despertant l'interès per part dels tècnics, en disposar d'una eina que els facilita l'elaboració d'estudis encaminats a prevenir la contaminació i reduir l'impacte sobre el medi ambient.

Amb el propòsit de potenciar i normalitzar l'ús del ACV, es crea en 1992 la SPOLD (Society for the Promotion of LCA Development), composta per 20 grans companyies europees. Posteriorment, en 1993, es crea el Comitè Tècnic 207 (ISO/TC 207) en ISO (Internacional Standards Organization), amb l'objectiu de desenvolupar normes internacionals per a la gestió mediambiental, estant a càrrec del Subcomitè SC 5 l'elaboració de les normes per regular l'Anàlisi del Cicle de Vida, entre les quals cal destacar:

- UNE-EN ISO 14040. Gestió ambiental. Anàlisi de cicle de vida. Principis i marc de referència.

- UNE-EN ISO 14044. Gestió ambiental. Anàlisi de cicle de vida. Requisits i directrius.



Pàgina6 - 13

3.2.- NORMALITZACIÓ I METODOLOGIA: EINES AMBIENTALS ISO 14 000

A finals del segle XX, creix la necessitat d'establir indicadors universals que avaluïn objectivament els processos industrials i els projectes, per preservar de forma adequada el medi ambient.

Com a conseqüència de la Conferència sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament al juny de 1992 a Rio de Janeiro (Brasil), la Internacional Standards Organization (ISO) es compromet a elaborar normes ambientals internacionals. Amb aquesta finalitat, es crea el Comitè Tècnic 207 (1993), responsable del desenvolupament de les normes sobre Sistemes de Gestió Ambiental (SGA) denominades ISO 14000, l'objectiu del qual consisteix en l'estandardització dels modes de producció i prestació de serveis, a fi de protegir al medi ambient i incrementar la seva qualitat i competitivitat.

La finalitat de les normes ISO és impulsar i promoure una gestió més eficaç del medi ambient, proporcionant eines útils per recopilar, interpretar i transmetre informació contrastada i objectiva, amb la finalitat de millorar les intervencions ambientals. Aportant tres grups d'eines mediambientals: l'Anàlisi del Cicle de Vida (ACV), l'Avaluació de l'Acompliment Ambiental (AAA) i el Sistema d'Etiquetatge Ecològic.

3.3.- DEFINICIÓ I ETAPES METODOLÒGIQUES DE L'ANÀLISI DEL CICL E DE VIDA

La SETAC (Society of Environmental Toxicology And Chemistry) defineix l'Anàlisi del Cicle de Vida com: "Un procés objectiu per avaluar les càrregues ambientals associades a un producte, procés o activitat, identificant i quantificant l'ús de la matèria i de l'energia, així com les emissions o els abocaments a l'entorn, per determinar l'impacte d'aquest ús de recursos i aquestes emissions o abocaments, amb la finalitat d'avaluar i portar a la pràctica estratègies de millora ambiental. L'estudi inclou el cicle complet del producte, procés o activitat, tenint en compte les etapes de: extracció i processament de matèries primeres, producció, transport i distribució, ús, reutilització i manteniment, reciclat i disposició final." D'acord amb la norma UNE-EN ISO 14040, el desenvolupament d'una Anàlisi de Cicle de Vida, ha de contemplar les següents etapes metodològiques:

- Etapa 1: Definició d'objectius i abast (Unitat funcional)

- Etapa 2: Anàlisi general d'inventari

- Etapa 3: Avaluació de l'impacte

- Etapa 4: Interpretació dels resultats

INTERPRETACIÓ DELS RESULTATS DEFINICIÓ D'OBJECTIUS I ABAST

AVALUACIÓ DE L'IMPACTE ANÀLISI GENERAL D'INVENTARI

4.- ETAPES DEL CICLE DE VIDA D'UNA EDIFICACIÓ

Atenent a la classificació i a la nomenclatura inclosa en les normes UNE-EN ISO 14040 i UNE-EN ISO 14044, s'estableixen quatre etapes en el cicle de vida d'una construcció:

Producte: A1 - A3

- Extracció de matèries primeres (A1)

- Transport a fàbrica (A2)

- FabrIcació (A3)

Procés de construcció: A4 - A5

- Transport del producte (A4)

- Procés d'instal·lació del producte i construcció (A5)

Ús del producte: B1 - B7

- Ús (B1)

- Manteniment (B2)



Pàgina7 - 13

- Reparació (B3)

- Substitució (B4)

- Rehabilitació (B5)

- Ús de l'energia operacional (B6)

- Ús de l'aigua operacional (B7)

Fi de vida: C1 - C4

- Deconstrucció i enderroc (C1)

- Transport (C2)

- Gestió de residus per a reutilització, recuperació i reciclatge (C3)

- Eliminació final (C4)

El següent gràfic il·lustra les quatre etapes considerades en el cicle de vida de l'edifici:

INTERPRETACIÓ DELS RESULTATS DEFINICIÓ D'OBJECTIUS I ABAST

Deconstrucció i enderroc (C1) Transport (C2)

Gestió de residus per a reutilització, recuperació i reciclatge (C3)

Eliminació final (C4)

Extracció de matèries primeres (A1) Transport a fàbrica (A2)

Fabricació (A3)

AVALUACIÓ DE L'IMPACTE ANÀLISI GENERAL D'INVENTARI

Ús (B1) Manteniment (B2)

Reparació (B3) Substitució (B4)

Rehabilitació (B5) Ús de l'energia operacional (B6) Ús de l'aigua operacional (B7)

Transport del producte (A4) Procés d'instal·lació del producte i

construcció (A5)

5.- ETAPES DEL CICLE DE VIDA CONSIDERADES EN EL PROJECTE

En el present projecte s'han considerat les etapes corresponents a la fabricació del producte (A1, A2, A3), al seu transport fins a l'entrada de l'obra (A4) i al procés d'instal·lació del producte i construcció (A5).

Producte: (A1 - A2 - A3)

- Comprèn l'elaboració del producte, abastant des de l'extracció de les matèries primeres fins a la fabricació i embalatge del producte final, incloent el transport de les matèries primeres fins a la fàbrica i els desplaçaments necessaris per a la seva producció.

Transport del producte: (A4)

- Aquesta fase comprèn el transport del producte des de la sortida de la fàbrica fins a l'entrada de l'obra, incloent els desplaçaments necessaris en el procés de distribució.

Procés d'instal·lació del producte i construcció: (A5)

- Aquesta fase es refereix al procés de construcció i instal·lació dels productes, incloent els desplaçaments dins del recinte de la construcció.

6.- INDICADORS D'IMPACTE AMBIENTAL CONTEMPLATS EN EL PROJECT E

En el present projecte es contemplen els següents indicadors d'impacte ambiental: L'energia incorporada: que estima la quantitat d'energia consumida en les fases del Cicle de Vida corresponents al procés de fabricació dels productes i a la seva instal·lació o posada en obra. Aquest procés inclou l'extracció de matèries primeres (A1), el transport a fàbrica (A2), l'elaboració o fabricació (A3), el transport del producte fins a l'obra (A4) i el procés d'instal·lació del producte i de construcció (A5). Les emissions de CO2: es considera un indicatiu de l'impacte que provoca la solució projectada, determinat per la quantitat de diòxid de carboni que s'emet en el procés de fabricació, transport i construcció.



Pàgina8 - 13

7.- RESULTATS DE L'AVALUACIÓ

7.1.- ENERGIA INCORPORADA

ENERGIA INCORPORADA (MJ)

Capítols A1-A2-A3 PRODUCTE A4 TRANSPORT A5 CONSTRUCCIÓ TOTAL

A 613.905,40 22.566,59 242.227,55 878.699,54

U 695.929,45 33.162,86 90.809,62 819.901,93

C 488.155,00 6.751,13 153,22 495.059,35

E 716.792,67 26.288,22 957,59 744.038,48

F 177.703,79 1.624,68 204,26 179.532,73

P 76.196,07 753,43 148,78 77.098,28

I 183.150,04 1.947,70 917,49 186.015,23

N 70.699,96 666,48 16,37 71.382,81

Q 194.474,58 3.678,80 277,95 198.431,33

R 423.167,48 13.655,32 5.138,73 441.961,53

S 48.805,65 483,44 9,49 49.298,58

Y 8.695,61 137,87 59,37 8.892,85

Total 3.697.675,70 111.716,52 340.920,42 4.150.312,64



Pàgina9 - 13

7.2.- EMISSIONS DE CO2

EMISSIONS DE CO2 (t)

Capítols A1-A2-A3 PRODUCTE A4 TRANSPORT A5 CONSTRUCCIÓ TOTAL

A 56,53 1,67 17,93 76,13

U 62,74 2,45 6,75 71,94

C 43,01 0,50 0,01 43,52

E 59,94 1,95 0,08 61,97

F 18,88 0,12 0,02 19,02

P 5,97 0,06 0,02 6,05

I 20,03 0,14 0,07 20,24

N 10,46 0,05 0,00 10,51

Q 17,91 0,27 0,03 18,21

R 33,97 1,01 0,40 35,38

S 4,08 0,04 0,00 4,12

Y 0,85 0,01 0,01 0,87

Total 334,37 8,27 25,32 367,96



Pàgina10 - 13



Pàgina11 - 13

ANNEX A: JUSTIFICACIÓ DE LA DETERMINACIÓ DEL ACV

A.1.- PRODUCTE (A1-A2-A3)

L'etapa (A1-A2-A3) comprèn el procés d'elaboració del producte, abastant des de l'extracció i transport de les matèries primeres, fins a la fabricació i embalatge del producte final, incloent els desplaçaments necessaris per a la seva producció.

A.1.1.- HIPÒTESI DE PARTIDA

Es considera a l'efecte del càlcul de l'energia incorporada i les seves emissions de CO2, les següents fases d'elaboració del producte:

- L'extracció de les matèries primeres.

- El transport fins a la fàbrica.

- El procés de fabricació i embalatge del producte final.

- Els desplaçaments necessaris per a la seva producció.

A.1.2.- PROCÉS DE CÀLCUL

La determinació de l'inventari de l'edifici s'ha dut a terme mitjançant la quantificació dels pesos dels productes i els seus envasos, utilitzant per a això els amidaments del projecte i la descomposició de les unitats d'obra.

Es determina per a cada producte la seva energia incorporada i les seves emissions de CO2 en funció del tipus i pes del material que el compon, inclòs el dels seus envasos (kg).

Els productes complexos es descomponen en els materials simples que els conformen, per determinar els valors d'energia incorporada i emissions.

A.1.3.- FONTS CONSULTADES

- Guia de l'Edificació Sostenible (Ministeri de Foment, IDAE - Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía i Institut Cerdá). S'han consultat els valors de contingut de l'energia primària dels principals materials de la construcció.

- Informe MIES (Model d'Investigació d'Edificació Sostenible, Universitat Politècnica de Catalunya). S'han consultat els valors de contingut de l'energia primària d'alguns materials i els factors de conversió energètica (energia en MJ/kg a emissions en kg de CO2/MJ).

- Declaració Ambiental de Producte (DAPc).



Pàgina12 - 13

A.2.- TRANSPORT DEL PRODUCTE (A4)

L'etapa A4 del ACV correspon al transport del producte des de la sortida de la fàbrica fins a l'entrada de l'obra, incloent els desplaçaments necessaris durant el procés de distribució.


Es parteix del supòsit que el transport dels productes es realitza mitjançant camions amb motor dièsel per a una càrrega mitjana i un consum mitjà, per km recorregut i kg de càrrega transportat.

Es considera que tots els productes que componen l'edifici i els seus envasos es transporten des de la fàbrica fins a l'entrada de l'obra.


Es defineixen, en funció de la distància de transport, els següents 'Escenaris':

- Local

- Regional

- Nacional

- Importació

Assignant a cada família de materials el seu escenari corresponent.

Es particularitzen els valors per a les diferents zones de l'Estat Espanyol: Península, Balears, Canàries, Ceuta i Melilla, en ser diferent la distància recorreguda per a cada escenari.

El transport dels materials de baixa densitat aparent (aïllants, revoltons de poliestirè, etc.), es calcula en funció del seu volum, establint una equivalència entre el pes i el volum transportat.


- 'Estudi de l'anàlisi del cicle de vida de la fusta com a material alternatiu del Govern Basc', en la seva fase de transport (A4).

- Tesi doctoral de Fernando Hernández Sobrino (Enginyer Industrial de la Universidad Politécnica de Madrid) 'Anàlisi tècnica, econòmic i mediambiental dels potencials substituts dels hidrocarburs al mercat espanyol dels combustibles per a automoció' (2010). S'han consultat els valors d'energia i emissions de CO2 per litre de gasoil o de benzina.

- Dades estadístiques aportades per agències de transport, pel que fa al consum mitjà de gasoil, en funció de la càrrega a transportar i la distància.


A.3.- PROCÉS D'INSTAL·LACIÓ DEL PRODUCTE I CONSTRUCCIÓ (A5)

L'etapa A5 del ACV, correspon al procés de construcció i instal·lació dels productes, incloent els desplaçaments dins del recinte de la construcció.


En el procés d'instal·lació del producte i construcció, s'inclou l'energia i les emissions produïdes per la maquinària, els mitjans auxiliars i el transport dels residus generats fins a l'abocador.


A.3.2.1.- MAQUINÀRIA

L'energia consumida i les emissions degudes a la maquinària, es determinen mitjançant el consum de gasoil o benzina en funció de la seva potència i de la topografia del terreny.

A.3.2.2.- MITJANS AUXILIARS

El consum energètic dels mitjans auxiliars es determina a partir dels desplaçaments dels productes dins del recinte de l'obra, de l'ús de la maquinària o eina auxiliar i de la il·luminació d'obra.

Es distingeixen dos tipus de transport, els verticals o entre plantes, que consumeixen major energia en haver de superar l'acció de la gravetat, i els horitzontals o desplaçaments en la mateixa planta.

L'energia consumida deguda als desplaçaments verticals es calcula en funció del pes dels productes, el nombre total de plantes de l'edifici (sota i sobre rasant) i les alçades entre plantes, afectats per un factor de correcció que contempla el transport de pes en alçada.

L'energia consumida pels desplaçaments horitzontals es determina, així mateix, en funció del pes dels productes i de la



Pàgina13 - 13

superfície mitjana de les plantes.

A l'efecte del càlcul de l'energia consumida pels desplaçaments verticals, no es consideren les variables 'nombre de plantes sobre i sota rasant', en els capítols:

- 0 Actuacions prèvies

- U Urbanització interior de la parcel·la

Per als següents capítols no s'ha considerat la variable 'nombre de plantes sobre rasant':

- A Acondicionament del terreny

- C Fonamentacions

A.3.2.3.- TRANSPORT DE RESIDUS A ABOCADOR

Per al càlcul de l'energia i les emissions degudes al transport de residus a abocador, es parteix de la quantitat de residus determinats en l'estudi de gestió de residus, aplicant els mateixos criteris que en el cas A4 del ACV.

La distància a abocador autoritzat l'estableix l'usuari, sent 50 km el valor per defecte.


- 'Estudi de l'anàlisi del cicle de vida de la fusta com a material alternatiu del Govern Basc', en la seva fase de transport (A4).

- Tesi doctoral de Fernando Hernández Sobrino (Enginyer Industrial de la Universidad Politécnica de Madrid) 'Anàlisi tècnica, econòmic i mediambiental dels potencials substituts dels hidrocarburs al mercat espanyol dels combustibles per a automoció' (2010). S'han consultat els valors d'energia i emissions de CO2 per litre de gasoil o de benzina.




PREVENCIÓ CONTAMINACIÓ LUMÍNICA

Projecte Piscina i vestidors Municipals a Freginals

Situació Carrer del Pla del Corany

Pàgina2 - 2

Compliment de la Normativa sobre la prevenció de co ntaminació lumínica El projecte no contempla la incorporació d’elements d’il·luminació exterior, per tant, no s’escau justificar el compliment de la normativa correspone nt. En tot cas, si se n’introduïssin, caldria vetllar per donar compliment al Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001 de 31 de maig, d’ordenació ambiental d’enllumenat per a la protecció del medi nocturn. En aquest sentit, la instal·lació d’il·luminació s’adequarà al Pla Municipal d’Adequació lumínica, i en funció a la zona lumínica a la que pertany es preveurà una il·luminació que satisfaci els paràmetres exigits. La zona en la qual s’emmarca el projecte està definida com a zona E3 de protecció lumínica, ja que és una àrea que el planejament urbanístic qualifica com sòl urbà o urbanitzable. En funció de la zona en que s’ubica el projecte, E3, es donarà compliment als diferents paràmetres que afecten al tipus de il·luminació, Característiques d’instal·lacions i aparells d’il·l uminació exteriors: Làmpades - Les de major eficiència energètica i mínima emissió de flux lluminós en radiacions de longitud d’ona inferiors a 440 nanòmetres. - Tipus de làmpades (zona E3) : làmpades de vapor de sodi. Pàmpol Percentatge màxim de flux d’hemisferi superior instal·lat d’un pàmpol d’un llum Zona E3 : horari vespre = 15% ; horari de nit = 15% Enlluernament pertorbador màxim en il·luminació exterior de tipus viari Zona E3 : 15% Índex màxim d’enlluernament en ellumenats per a vianants Alçada de la llum = 4,5 Índex d’enlluernament = 4.0000 Il·lluminància intrusa màxima en superfícies verticals, expressada en lux Zona E3 : Vespre = 10 ; Nit = 5 Il·luminància mitjana màxima en zones destinades a trànsit de vehicles i/o al pas de vianants, expressada en lux. Trànsit escàs : Zona de vehicles = 10 ; Zona de vianants = 5



00 documents i projectes complementaris · s'haurà de tenir especial cura en els riscos més...

Documents